/AAT LLOREHÇ DE/ CAROA//AR

BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * GENER DE 1983 * N° 78

^=^

Editorial FLOR DE CARD -2-

SANT ANTONI, 83

La festa de Sant Antoni és evidentment unafesta ben estesa, entranyable i que tenia unsignificat profundament pagès. Es tractava deposar les bèsties, llavors eina per a la subsis-tència, sota la protecció del Sant.

Avui, per bé o per mal, la subsistència del po-ble llorenci' depèn més dels turistes que no deles bèsties camperoles, però segueix la tradi-ció.

Avui, per bé o per mal, com tots els altrespobles, nosaltres tenim dret a dues festes lo-cals i el dia desset de gener - ahir festa gros-sa perquè no es mirava tan prim amb això deles festes i també perquè el camp estava en'un període de relativa tranquil·litat, puix elsblats creixien sols - és dia laborable com hoés el desset de març; però segueix la tradició.

Avui, per bé o per mal, encara no hem reco-brat el coneixement de l'arrel dels nostres cos^turns populars i per això afegim, llevam o canviam tradicions amb una facilitat que fins itot podria incitar a l'esglai.

Dit això, que pensam s'adapta a la realitat ivist el sarau que enguany s'ha mogut a l'en-torn de la festa, agosam demanarpúblicamentque:

L'Ajuntament i PEsglésia (i també l'Escola) esposin d'acord sobre el dia de la celebració de

la festa. I posam l'Ajuntament en primer llocperquè si gratam una mica ens adonaremque la festa, avui per avui, és més popularque no religiosa (dissortadament la devoció enSant Antoni de tots els que desfilareno mira-ren no és una cosa que es pugui amidar ambun termòmetre).

Que es respecti el sentit tradicional de la festa, sense llevar ni afegir-hi parts (no veim laraó de fer un foguero "des poble"(?) si tot espoble fa foguerons, i això sense caure en latemptació de pensar en artimanyes electorals]promocionant (amb premis o de qualsevol altramanera) l'ésser real de cadascuna de les partsde la festa.

Que els foguerons siguin bauxa comunicativaoberta i alegre, en lloc de convertir-los en u-na mena de pseudo-f alies, com ja passa a Ma-nacor - per exemple -.

Que les carrosses que aquests darrers anyshan sofert un alt i progressiu grau de "carna-valització" es relacionin més directamentamb el sant o els animals (que una cosa és lafesta de St. Antoni i una altra molt diferentla rua).

Aquests dos precs - dia i sentit - potser no-més es poden fer des de l'òpticaque val méstenir una tradició apagada talment foc colgatque no una tradició ultratjada i f aise jada coma bona. Molts d'anys.

Flor de Cardiolletf-revista del Card, Centre CulturalSant Llorenç des Cardassar.Adreça: Carrer de Sant Llorenç, 36.Gener de 1983. Número 78.Director: Bartomeu Domenge i Amer.Cap de Redacció: Josep Cortès i Servera.Dipòsit legal: 765-1973.ïdita; Centre Cultural Card.Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)

COL·LABORADORS

de

•

-

•

Jaume Ramis PortadaJosep Cortès Entrevista

InstrumentsEspipelladesLlibresCrònica Informal

Maria Calmés BatecSi lleu...

49

1011147

22

•

Biel FloritPere OrpíPere Josep Llull

Guillem Pont

B. MatamalasRamon RossellóFrancesc ClapésAntoni MesquidaMiquel SuredaAndreu AmerGuillem QuinaIsabel NicolauFelip FortesaAntoni Sansó

TresoreriaContarella pagesaInstrumentsEscola CardSa CanaletaMecanografiaSant Llorenç, ahirPensamentsEls quatre clotetsÁngel LanchoHistòriaCostumsObjectorsEsportsTresoreriaDistribucióDistribucióSecretariaTranscripció

89

1115

1213161820202123

Poesia FLOR DE CARD -3-

GABRIEL ALOMAR

GABRIEL ALOMAR I VILALLONGA (Ciutat deMallorca 1873 - El Caire 1941) Assagista, poe-ta modernista i politic. Havent estudiat el bat^xillerat a l'institut Balear, el 1889 començà aBarcelona la carrera de lletres i fou professord'institut a diverses ciutats i sobretot a Ciu-tat de Mallorca. Ambaixador de la RepúblicaEspanyola a Itàlia (1932-34) i, des del 1937, aEgipte, on seguí residint, com a exiliat, acabada la guerra civil, no arrelà en la societat enquè intentà de viure. Es desvinculà primer deMallorca, on s'havia iniciat literàriament ambarticles constumistes publicats a "La Roqueta"amb el pseudònim Biel de la Mel i on seria so-vint atacat pels sectors dirigents i per la in-tel·lectualitat local.

Fou respectat per la seva originalitat i solide-sa, però no aconseguí de posseir una platafor-ma social en nom de la qual pogués actuar(uns sectors el rebutjaven pel seu esquerranis-me, i les seves concepcions idealistes i aristo-

cratitzants no li permetien d'integrar-se en elsaltres) i hagué de refugiar-se en un exili inte-rior .a Mallorca.

Conreà la poesia i la narració en la seva joventud, però després hi renuncià per dedicar-se ãl'assaig político-cultural i al periodisme polític.

El 1917 fundà amb d'altres el Partit RepublicàCatalà i el 1923, cada cop més déplaçât cap al'esquerra, la Unió Socialista de Catalunya, però no seguila posterior evolució del partit.

La seva obra catalana, encara més que la cas-tellana, es troba dispersa en diaris i revistes,llevat del llibre "Un poble que es mor. Tot pas^sant" (1904), la primera part del qual és unapoètica descripció de la cultura musulmana delnord d'Africa, i de les seves poesies aplegadesa "La columna de foc" (1911) -títol explícit sobre la concepció alomariana de la poesia-, d'u-na perfecció dura i freda.

(Gran Enciclopèdia Catalana)

Darrerament la Comissió de Cultura de l 'A juntament de Ciutat intentà nomenar-lo fill il.lus_tre, però hi va haver sis regidors que votarenen contra, i els vots favorables no bastaren pera que la proposta fos aprovada.

ESTROFA AL VENT

Jo escric al vent aqueixa estrofa aladaper a que el vent la porti cel enllà;jo vull seguir-la amb ma candent mirada,plorós de no poder-la acompanyar.

Entre els hiverns, quan vibri la ventada,el meu vers per l'espai ressonarà,i sobre els homes sa brunzent tonadadurà el so d'un incògnit oceà.

I cantarà en la lira de les branquesi de la lluna en les crineres blanques0 en l'arquet de silenci de la nit.

1 eternalment la maternal Natural'espargirà per la infinita alturaquan el meu nom, obscur, serà extingit.

ODfO LES JOIES SOBRE LA CARN...

Me repugnen les joies, Caterina,sobre ton cos magnífic de deesa.Les joies, ressaltant en la nuesa,taquen vilment la teva carn divina.

Que quan ma boca sobre tu es reclinai amb sàvia lentitud el coll de besa,profana la sabor de ta bellesael refrec d'una joia diamantina.

En les mans teves, les sagnants tumbaguessón un florir de purulentes llagueson canta la ferida del robí;

oscil·len, lletjament, les arracades,i en les polseres a ton puny tancadesveig la tribu simiesca ressorgir.

Entrevista FLOR DE CARD -H-

En Tomeu Busco, actual president de UCD, ésel qui, aquest imes, té l'honor dïesser entrevis-tat per Flor de Card, la millor revista del po-ble. Amb mantegades, torró i conyac va intentar influir en la prou coneguda independènciainformativa de l'entrevistador, però, com veu-reu més endavant si teniu el bon seny de con-tinuar llegint, no li servi' de res.

-¿Vos heu après bé sa lliçó, no fos cosa n'amollàsseu qualcuna que no convé?

-Sols no he tengut temps!

-D'es vostro pa en fareu sopes! Comencem.¿Encara hi queda qualcú dins UCD?

-Si jo som es president és que encara hi queda-qualcú.

-I basten per fer una llista?

-Si. Entre ets afiliats i es simpatitzants, bas-ten per fer una llista.

-¿Voleu dir que ets afiliats totsols no basten?Mal assumpto! No éreu una trenteta, un temps?

-Però ara ja no ho som. Érem devers trentaquan estàvem en es poder, però com que arano hi estam...

-¿I què fa un politic com vos dins un partitcom aquest, que sols no té gent per fer una llis^ta?

-Bueno... Faig lo que puc.

-P'es poble hi ha hagut rumors en so sentit deque, vist es fracàs que ha tengut UCD a sesdarres eleccions, vos passaríeu a un altre par-tit. Hi ha res d'això?-No. Jo no puc passar a un altre partit què nosigui de ses meves idees. Ara bé, si hi haguésun partit que me semblas millor que es que aratene i que sigues de centre, me seria ben igualpassar-m'hi.

-És a dir, vos pareix que s'UCD és es partitmillor...

-Ses idees centristes, per jo, són ses millors.Ara es partit, avui, per jo no és es millor.

-I en canvi hi seguiu dedins...

-Si, perquè jo tene ses idees centristes. Consi-der que hi ha d'haver un partit moderador, unpartit centrista.-I en so cas, pràcticament impossible, de ques'UCD desaparegués, ¿que vos tirarieucapa ladreta o cap a l'esquerra?

-Crec que més aviat aniria cap a la dreta.

-Sou conservador, idò.

-Més que conservador, progressista, però nod'esquerres.

-Pardal quina definició! Anem a ses eleccions:es dos que hem entrevistat fins ara, es batic ien Miquel Falera, han dit que possiblement encapçalin una llista. ¿Vos pareix que seguireues mateix carni'?

-Tene bastantes possibilitats d'encapçalar unallista, però no dependeix de jo. Si seguesc dinsUCD hem de pensar, encara que sembli que dicun doi, que encara hi ha una mica de democrà-cia i tot depèn d'es grup que formam UCD, incluits es simpatitzants. Es qui encapçali sa llis_ta serà perquè sa majoria ho ha decidit.

-Ja n'heu parlat? Tothom diu que sou es qui teniu més possibilitats d'anar davant...

-Encara ho hem parlat de cap llista. Pensamtenir un parell de reunions per discutir-ho.

-¿Vos pareix que n'hi ha d'altres que puguin tenir interès d'anar davant?

-Ho dubt, però hi cap sa possibilitat.

-¿Que vos pareix això de no canviar es siste-ma electoral?

-Aqui' hi ha molt per discutir. Crec que si nol'haguessin f età, UCD hagués sortit guanyant. Ara pareixia que es socialistes la canviarien i anes final no l'han tocada. Se deven haver assus-tais i no han volgut sopegar amb sa mateixapedra que noltros. Es partits petits crec que hihan sortit beneficiats, perquè així poden anara un consenso i hi pot haver unes converses iunions que de s'altra manera no hi haguessinestades.

FLOR DE CARD -5-

-Es fet de no canviar sa llei electoral possibi-lita que hi hagi més partits que se presentin.Si l'haguessin canviada possiblement hi haguéshagut coalicions, i així pareix que hi haurà cinco sis partits. ¿Vos pareix que és bo o dolentque n'hi hagi tants?

-Jo crec que és bo. Lo únic que canvia és quees pactes se faran después de ses eleccions, iaixí deçà s'haurien fet antes.

-Aquí no puc dependir de demanar-vos-ho. Ambqui estaríeu dispost a pactar i amb qui no?

-Estic decidit a pactar amb tot quiste, però indiscutiblement de s'extrema dreta per avall.

-Ara si que m'heu embullat!

-Idò no t'has d'embullar! Jo estic dispost a pactar des d'AP (perquè supôs que no se presenta-rà cap partit més a la dreta) fins an es PSOE,perquè no crec que es comunistes se presentin.

-I amb això què voleu dir, que estau dispost avotar-ne qualsevol altre per batle, o que con-sentiríeu que qualsevol vos votas a vós?

-Ses dues coses. Sempre que me convenci queté habilitat suficient per ésser batle, el vota-ré; igualment voldria que si jo el sé convèncerem votàs a jo. Si no, que cada un prengui p'esseu vent!

-Trobau que es batle, en cas de que se fessinaquests pactes, ha de ser es qui hagi fet mésvots, o ho pot ésser qualsevol?

-Teòricament pareix que hauria d'ésser es quihauria fet més vots. Ara bé, si es caps de llis-ta són prou sensat per discutir sense tirar sescampanes al vol, és ben igual que ho sigui uno s'altre.

-Aquí vos volia veure. A ses passades eleccions,perquè ets Independents feren batle an es quehavia fet més pocs vots, els vàreu dir de tot-tene una carta que enviàreu an es diari-, i ai^xò que tenien es mateixos regidors.

-Qui les va dir de tot?

-Es Comité de UCD. Voleu veure sa carta?

-Si la va escriure es Comitè, va ésser sense esmeu consentiment.

-Bé, deixem-ho anar. Com hauria de ser, se-gons vós, es batle ideal?

-Crec que lo primer de tot ha de ser una per-sona que se vulgui entregar an es poble i quevulgui fer favors a tot quiste, dependint de siés obrer o patró, o lo que sigui. Ara bé, aquestsenyor s'ha de dedicar casi en exclusiva a s'al

caldia. No l'hantì'haver d'anar a cercar ni a Manacor ni a Cala Millor a ses hores que li tocaestar a s'Ajuntament.

-I dins es poble, ¿quina postura ha de dur?

-No vull dir que hagi de ser simpàtic (perquèjo no ho som massa),...

-I és tirar-vos terra damunt...

-... però al menos que sigui un poc popular ipugui donar es bon dia a tothom sense haver-se d'empegueir. Un homo o una dona que puguiconviure entre tots.

-I ara que deis de dones, ¿no vos pareix quecomença a ser hora de que hi hagi qualque do-na dins s'Ajuntament?

-Possiblement hi càbiguen dones... Jo crec quen'hi ha que poden estar tan capacitades comets homos. Ara bé, divergesc d'aqueixa maniaque segueixen es socialistes de posar governa-dores o subsecretàries. Crec que és una temaque s'hi ha d'anar més poc a poc. Ses donespossiblement hi tenguin cabuda, perquè són per_sones igual que ets altres i tenen tant de dretcom ets homos a pensar, però no crec tampocque n'hi hagin d'aficar cinc o sis dins sa llista.Ara, una o dues dones sí. A vegades ses donesmos fan veure coses que noltros no veim.

-Si vos deixassin triar, n'hi posaríeu cap?

-De moment no m'ho he plantejat, i tampocno en sé cap que hi estigui interessada, però sise'n presenta cap, sense cap classe de discri-minació hi entrarà.

-I s'Ajuntament ideal, ¿com creis quede ser?

hauria

../.

FLOR DE CARD -6-

-Com més partits més idees. No crec que hiemporti que es barris hi estiguin representats,perquè tant lluitarà p'es poble un de Coreacom un d' es Camp Rodó. Lo que no posariasón persones que lluitassen es cent per centper cobrar comissions o dietes.

-¿N'hi ha ara, vos pareix?

-No ho sé, però jo no en posaria. Haurien deser persones que per sa feina d'es Consistorino haurien de perdre hores de feina i donar/quebres a s'empresa, principalment es presidentsde comissió.

-¿Vos pareix que es Consistori actual respon anaquesta idea?

-Jo crec que no.

-¿Per on vos pareix que ha fallat més s'actualConsistori, apart de sa Llei de Règim Local?

-¿I com pot haver fallat per culpa de sa Lleide Règim Local?

-Ah! Jo no ho sé. És es batle que ho diu!

-No i ets altres se'n desferen! A veure si a ellli ha fuit de ses mans...

-Si agafàvem unes balances i dins un plat hi posàssim ses coses bones que ha fetes s'Ajunta-ment i dinsis'altre ses dolentes, ¿quin creisque pesaria més?

-Consider que s'han fetes coses bones,però desd'es meu punt de vista ses dolentes pesarienmés. Crec que es fallo garrafal ha estat sa fal^ta de definició d'es número 1, apart que nohem arribat a aclarir qui és que comanda.

-Diven que ha estat sa gent de UCD sa qui haduit es maneig...

-Jo don sa culpa an es batle, perquè crec queés es principal responsable de s'Ajuntament. Sino té sa suficient personalitat per enfrontar-seamb sos de s'Ajuntament , consider que sen'ha d'anar a ca-seva.

-¿Què hi aportaríeu vós, a s'Ajuntament, sivos feien batle?-Experiència, poca, però voluntat, molta. Crecque som una persona normal i corrent, més omenos conegut dins es poble, que puc aportartant com ets altres senyors que se puguin pre-sentar. No hi faltaria esforç per part meva itene unes hores per poder-m'hi dedicar. Si soms'adequat o no són ets altres que ho han de dir.

-Sense voler suposar- que tireu ses darreres co-ces, ¿quina és sa vostra darrera voluntat de cara a s'entrevista?

-Demanaria an es senyors amb sos que poguemfer un consenso, que mos entenguéssim, per poder fer un Ajuntament idoni. 1 tant si jo esticde cap de llista de UCD com si hi està un al-tre, demanaria a tots es que creuen en s'ideade centro que mos apoiassin.

Josep Cortès

ACRISTALAMIENTODE VIDRIOS Y ESPEJOS

Calle Mayor, 71Teléfono 56 92 11

li

CLINICA VETERINARIA

T. 554265

Hernán Cortés. 3MANACOR

HORARIOS M. M. J. V. 6 a 8 tardeCONSULTAS. ir30a1'30

ULLBurgués, s/n.°

(detrás parque municipal)Tel. 58 1579FELANITX

HORARIOS L. M. M. J. 6 a 8 tardeCONSULTA D. 11 a 1

1 I I I I I I I I 1 I

<^E %S* ,<*. %

al ast

**ro tfPk4̂ Calle Sureda, 1

Tel. 570624

Batec FLOR DE CARD -7-

DESEMBRE

Refranyer: Desembre, moltes coses se fan,però ja som a fi d'any.

Desembre nevat, bon any p'es blat.

2.- Avui és Santa Bibiana. Si plou, diven queplourà durant 40 dies. Sort que duu punt deser un dia sec.A s'Ajuntament fan ses oposicions a cabo i les•treu en Pere Mas. Li hauran de fer un vestitnou, perquè no n'hi ha cap que li estigui bé,ni de molt!

3.- Mor en 3oan Riera Bauçà "En Massef'.Erafadrí i tenia 67 anys. Descansi en pau.

4.- N'Antoni Amer Calmés i na MagdalenaEstarellas Santandreu fari s'esclafit. Que elsdéus els siguin propicis.S'inaugura S'Estel, un nou "pub" de sa carre-tera de Son Servera. Sa jovenalla està alaba-da i l'amo també.Avui és Santa Bàrbara, patrona d'es trons illamps. Diven que n'hi ha de sa Revista quetocarien fer festa.

7.- D'un mal dolent, mor n'Apolònia FerrerServera, casada amb en Jaume Pi, de Son Car_rió. Tenia 33 anys. Al Cel sia.

11.- Hi ha unes noces: en Bartomeu LlabrésColl i na Bàrbara Llodrà Vaquer. Que visquinanys i més anys en pau i alegria. Amén!

13.- Mor en Toni Fullana Melis, de Son Carrió.Tenia 68 anys. Al Cel el vegem.

16.- Neix en Gabriel Ballester Domenge, fillde Pere i Antònia. Que el poguem veure casat,si convé.

18.-Fillade Gabriel i Aina, de Son Carrió, demana entrada en aquesta vall de llàgrimes naGabriela Vives Llodrà. Que no sigui res!Mor na Coloma Ferrer Caldentey. Era casadai tenia 51 anys. Descansi en pau.

21.- Comença s'hivern amb un bon fred.En es cine "D'allà baix" fan un festival in-fantil per a fer duros p'es viatge d'estudis.

23.- S'Inaugura es local que l'església ha des-tinat an es vells.Tal dia com avui, ets al·lots duien es gall anes mestre. Enguany li'han regalat altres coses.

24.- A ses Matines canta sa Sibil.la una ninamolt petita, sa menuda de ses "Garrides", pe-rò se'n desfà ben bé. No hi havia gaire gent.

27.- Mor don Francesc Ramis Moragues, esqui fou es secretari de s'Ajuntament de SantLlorenç. Tenia 71 anys. Descansi en pau.

28.- En Jaume Ferrer Vives tampoc no va po'der veure acabar s'any. Va morir an es setanta-nou anys. Era casat. Al Cel sia.

31.- Comença una exposició de ceràmica queha de durar tres dies, a sa biblioteca. L'hamuntada sa Cooperativa d'Artesans de Mallor_ca.Mor na Francesca Genovart Duran "de SonVioli'". Tenia 101 anys. Que Déu la tengui ala glòria.Avui fa 753 anys que el rei En Jaume va de-sembarcar a Santa Ponça i mos va dur sa cul-tura i sa llengua catalanes. No ho perdeu maide vista.

Maria Galmés

NOTACARD EN FESTA

Hem sabut que durant aquest mes de gener,el qui ha estat el màxim coordinador del Careen Festa des de la seva fundació, en TomeuMassanet, ha deixat el seu càrrec i abando-nat el Grup.

Contorcila pagesa FLOR DE CARD -8-

MESTRE COSME "MARGALIDA",L'AMO EN BIEL l'LLUC"I L'ESCUDELLA DEL LLEVAT

(HISTÒRIA "S")

Mestre Cosme "Margalida" l'any 39-40, era unmenestral de devers 35 anys, ferrer cPbfici,1'60 i pocs d'estatura fisica, amb un esperitcritic accentuadi'ssim i una simpatia personalque el feia el centre d'atenció de tertúlies igrupets de taverna. No era cap secret per nin-gú que, malgrat les coses venien aixi'com ve-nien, ell es seguia proclamant republicà con-vençut i que, després de n'"Azana", mòpies.

Aleshores, no en feia crides de les seves ide-es, clar, però no sabia callar quan es tractavade fer el que ell deia "arguments irrefutablesen favor de la llibertat i la justicia". (Us so-na...?).

Aquesta circumstància va ser causa que, comera costum inveterai aquells dies, "l'enviassina demanar". Mestre Cosme, com que anavanet, com que, com tants que després ferenpell,es pensava que bastava "anar nets" per no té-mer a cap tipus de violència, per la senzillaraó que ell tenia conciencia clara que mai nol'havia exercida, deia, va comparèixer d'immediat.

A l'edifici de l 'Ajuntament, a l'estança de la"Jefatura Local del Movimiento", o similar,l'esperava l'Amo en Biel "Lluc", que no era elcap de la falange local, però si' un dels més fanàtics i recalcitrants mosqueters a la vila delnou "ordre" que s'imposava al pais.

Barataren poques paraules. És a dir, MestreCosme no va dir més que: "Bones tardes; quehi ha res de nou?". L'Amo en Biel "Lluc", tancant la porta darrera d'ell, totd*una java des-enfundar la pistoleta, un 9 llarg imponent. Vafer "crac-crac", alçant el percutor i assenya-lant un tassó ple d'oli de rief que estava da-munt la taula, li va enflocar:

-"O aquest, o, "clè-clèc", aquesta; tria!".

Se'l begué sense alenar, tot d'un glop, MestreCosme. Després, va sortir sense dir adéu i a-viadet, perquè sabia que l'efecte del ricí eraràpid, i no tenia cap gana de fer un númeropel carrer, a mitja tarda. Aixi' i tot els cal-çons no arribaren eixuts a ca seva. Va pujarcom un llamp a la sala i obrint la pastera, vatreure l'escudella que abans empraven per po-

sar llevat, en haver de pastar; totmolt de pres_sa perquè no era qüestió d'endoiar, hi va ferles feines dedins. La va omplir fins a la rase-ta i va sobrar gènere per omplir-ne una altra,si hagués estat precis. Ben atupat, amb moltmal cos, es va colgar sense sopar aquella nit.

Passaren els anys. Molts. Sorprenentmentmolts: Una vintena.

Un vespre, sobre vint anys després,quan ja eraa jeure, Mestre Cosme, com si es despertasdins un mal somni, pegà bot del llit de sobte.Va pujar a la sala de ca seva, tranquil, molttranquil..., es dirigi'a un racó i de davall d'uncorcat caixó buit d'arengades, tregue una ve-lla escudella. El contingut s'havia disminui'tmolt. Un no s'imagina com devia estar "allò".Ho va aclarir una mica amb aigua, després.Tot ben remenat, ho posà dins un paner i, agafant la seva escopeta, d'aquelles de despara^dor de martell, "clic", i canó llarg com mànecde granerà, després de comprovar que estavacarregada, es posà l'abric i sense fer gens nimica de remor, tancà la porta i va començara caminar, amb petjada decidida i falaguera.

Al Carrer dels Bous, que feia un zic-zac, comun "¿f", s'aturà i recolzant l'escopeta a la pa-ret, es va asseure en terra. Arma a l'esquerra,paner de "llevat" a la dreta.

Instruments FLOR DE CARD -9-

Era mitjanit passada. L'Amo en Biel "Lluc" noes va fer esperar gaire. Acabada latimbetade"canari" a la taverna d'en Rostit, se n'anavaà allargar els ossos, una mica massa feixucs japer la seva enorme humanitat.

Quan va tombar el çapdecantó del Carrer delsBous, li comparegué la imatge menuda, impà-vida i clavada en terra com una fita, de Mes-tre Cosme "Margalida", amb una cullera ambla mà esquerra, l'escopeta amb la mà dreta,eldit al gallet i, al mig de les cames, l'escude-lla del llevat.

Baixet-baixet, però amb veu ben inteligible iclara, li digué:

-"O aquesta, o, "clic", aquesta altra; tria...!".

No hi va haver cap tir tampoc aquella nit.•x-*********

Tant Mestre Cosme com l'Amo en Biel,per u-na d'aquelles casuistiques voluptuoses del des-ti', ̂ moriren el mateix estiu, sis o set anys des-prés d'aquests succei'ts.

Ah: de mort estrictament natural.

Crec que, al poble, hi ha molt poca gent queconegui aquesta història.

Biel Florit Ferrer

PUESTA A PUNTO

DIAGNOSIS - ELECTRICIDAD - AUTO - RADIO

BROQUEREscut circular que solia ésser de fusta encui^rada i que duien els Cossiers de Manacor a lamà esquerra, en la dansa del mateis nom. Ala dreta portaven una espècie de ceptre (re-miniscència d'una espasa) amb el qual pega-ven al broquer de l'altre ballador, produintuna sons secs que marcaven el ritme de ladansa.Sembla que té l'origen en una dansa guerrera.

:ORN-"Vós qui sou un homo entèsi de llest passau la mida,¿quin és s'animai que cridaquan té sa carn consumida,i quan és viu no diu'res?"-"Jo no som tan innocentcom vós vos deveu pensar.Aqueix animal se faper los fondos de la mar:si el voleu sentir cantar,p'es cul li heu de dar ventcom si l'haguéssiu d'inflar".

gentEl corn es o era usat per a convocaromunicar senyals.

- Els mariners i pescadors, per a transmetreordes d'una barca a l'altra;- Els peixeters, per anunciar que duen peixfresc;- A les possessions, per avisar que el dinarés cuit.També s'usava en senyal de protesta, perexemple davant la casa d'un viudo recent- casat..

CORNETAInstrument de buf, semblant a la trompeta,però més llarg i de so més agut, que usavael saig per avisar els veihats que havia defer una crida. Un temps també s'acompanya-va del tambor.No té pistons i els diferents sons els ha defer el corneter amb la boca.

Pere Orpí i Josep Cortès

Espipclladcs FLOR DE CARD -10-

^s

Si agafau es llisti' telefònic i l'obriu per ses fulles verdes, veureu quea s'apartat on parla de ses excursions per s'illa, ruta 3, hi ha es textesegüent:SAN LORENZO.- Reproducción africana: jirafas, elefantes, rinoceron-tes, hipopótamos, etc., en plena libertad.¿Que deu fer referència an es Consistori, a Flor de Card o an es po-ble en general? Serà qüestió d'espinzellar-ho bé!

S'Ajuntament ha fet posar una rosa d'es vents a sa plaça de davant laSala, allà on hi havia sa glorieta.Si es seu nord està tan a la fotrenca com es de sa rosa, no és extranyque qualque pic ses coses surtin esguerrades.'I mirau que ho era bo de fer agafar una brúixola, abans d'aficar-la!Pareix mentida que per un detall tan senzill hagin tudat lo que podriahaver estat una feina ben acabada.

Per deixar constància de cara a ses generacions futures, reprodui'maqui'una de ses gloses que circulaven per alguns foguerons d'es poblesa vespra de Sant Antoni:Sant Antoni gloriós gordau-mos ets animals:es cabo d'es zeladors amb tots es municipals,sa somera, es ca, es moix, es batle i es concejals.

Com que noltros som de sa bulla i estam alabats de sa revista, hempensat que cada febrer, en complir anys, no estaria malament cele-brar s'esdeveniment amb un soparet.Enguany, si no hi ha res de nou, el farem dia 19 de febrer, que cauen dissabte, a Sa Guàtlera. Si n'hi ha cap que vulgui fer caramull, tétemps fins dia 12 per fer-mos-ho sebre, però si se pensa que ho apun-tarem a dietes, com fan d'altres, val més que no comparegui, que, enhaver acabat se'n durà una bona fotuda i corr es perill d'haver de pendre carbonat.

si sen-És ben ver que n'hi ha que no se'n pensen cap mai de bona, iten a dir res, no estan a pler fins que ho han amollat.Ara resulta que n'hi ha que asseguren que tenim un funcionari (?) des'Ajuntament que acaba sa son damunt sa taula, a hores de feina.¿A voltros vos pareix que pot ésser mai, això? Jo no ho crec de capmanera, i tampoc no em passa per s'escudeller que n'hi hagués capd'es Consistori que ho comportas, ene que hagués de perdre qualquevot.

Segons es resultats d'es darrer ple, s'Ajuntament de Sant Llorenç ocupa es primer lloc en es ranking de substitució de secretaris: com quehan decidit informar favorablement sobre sa contratació d'un d'es pa-i's Basc, d'ençà que don Paco Ramis se va jubilar, ja n'hauran passatset p'es despatx de la Sala: en Pere Calmés, en José Maria Ordoño,n'Antoni Gual, en Miquel Àngel Garcia, n'Aina Femenias, en Julio Meriño i n'Iñaki no-sé-què.

ft>

¿Vos ne recordau d'aquell faristol que llevava sa visibilitat an escrever de ses carreteres d'Artà i de Son Servera? Bé, idò, he vistque l'han ajagut en terra.Enhorabona an es qui ha pres sa iniciativa, tant si és un estamentoficial com si és un particular.

Josep Cortès

Escola Card

Passades les festes, aprofitant l'estada a Pe-tra del grup de menorquins que va venir aSant Llorenç durant les festes patronals, esva fer, amb la seva participació i la de gentde diversos grups mallorquins, una festa aSon Garrió.

Aquesta festa de Son Garrió, que va ésser diumenge dia 9, va esser una de les més anima-des de les que hem pogut veure darreramentAmb l'organització de l'Escola de Balls deSon Garrió, s'hi va reunir gent de molts grupsi pobles diferents: Manacor, Petra, Sant Joan,Sa Pobla, Alcúdia, Ciutat, Sant Llorenç, etc.etc.' (no me'ls faceu recordar, que és prou di_ficil). La gent va ballar mesclada i al final ,fins i tot hi va haver una "tocada conjunta",amb guitarres, guitarrons i altres instruments

Per Sant Antoni hi va haver ball de bot a SaPobla, organitzat per l'Escola Marjal en Fes-ta. Al bell mig de la Plaça, vam ballar, abansque s'encenguessin els foguerons, abans quela gent omplis la plaça desfilant davant lestaules de venda de ximbombes, panderos i al̂tres objectes menys tipies, abans quecompa-reguessin els cap-grossos.

El mateix dia, a Muro ballaven els eivissencs,també coneguts per aquí.

P. J. Llull

Llibres FLOR DE CARD -11-

Durant aquest mes de gener el saló d'actesde Sa Nostra, a Manacor, ha estat l'escenaride dues presentacions de llibres, els autorsdels quals són col·laboradors habituals -unmés que l'altre- de Flor de Card: en JaumeSantandreu i en Ramon Rosselló.

El llibre d'en Jaume "En nom del Pare", ésun conjunt de poemes entorn de la figura deMateu Santandreu, recentment traspassat, onel seu fill plasma amb la mestria que sap,totl'amor que li tenia.Encara que no sigui una obra de denúncia,com moltes altres del mateix autor, sinó delirica pura, es copsa al moment la valentia ila profunditat del pensament d'en Jaume Santandreu, que convida a la reflexió després dela lectura de cada poema.

Quant al d'en Ramon, "Notes històriques dela Inquisició a Manacor", és un llibre que se-gueix el sistema tradicional de l'autor: trans-criure literalment els documents sense afe-gir-hi gairebé cap comentari personal, i dei-xar que el lector l'interpreti lliurement.Com que a començaments del segle passat,quan es va abolair el Tribunal del Sant Oficide Ciutat es van cremar tots els documentsdels autes de fe, ha hagut d'anar a l'ArxiuHistòric Nacional, de Madrid per escorcollarpapers.El llibre es llegeix amb tant d'interès que siqualcú està interessat en comprar-lo, val mésque no badi, que si no ja no n'hi haurà.

Josep Cortès

OWV££»^

SA GRUTA

BANQUETES * BODAS * COMUNIONES * BAUTIZOS

Cra. Porto Cristo - Cala Millor T 570193 presupuestos sin compromiso

Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -12-

SANT ANTONI

No tene prou elements per poder comentaramb extensió la festa de Sant Antoni,car d'u-na banda, Pere Vayreda (1) ni l'inclou dins lesfestes ramaderes ni dins les del blat, i d'altrabanda, Mn. Juan P. Massanet (2) diu que aqui'és on més festa es fa, això pot scruna exage-ració o una veritat i en aquest darrer cas ensfaltarien lligams d'ancestralitat amb altres pobles.

Vàries coses són certes: els antics acostuma-ven a fer fogates per adorar els seus déus. Elcristianisme empaità i féu seves -posant elnom d'un sant- a la majoria de les festes pa-ganes que ja existien. Evidentment són aques-tes dades massa simples per treure'n conclu-sions.

El que sembla cert és que a l'hora de fer lafotografia la gent. no hi estava gaire avesadaa veure màquines fotogràfiques. Basta veurel'atenció que aconseguf captar; gairegé tothommira la cámara potser esperant el "pajarito" ola immortalitat d'una joiosa festa, de fa unaquarentena d'anys.

(1) Pere Vayreda (Article "Supervivències defestes agricoles primitives" de l'Arxiu de Tra-dicions Popular. Barcelona 1928).(2) Mn. Juan P. Massanet (a l'obra "San Anto-nio Abad "El Grande". Editorial Difusión).

Per poder-nos aclarir una mica he intentat fetuna mena de silueta numerada orientadora, almanco de manera aproximada sobre la identi-tat de les persones, facilitada pels mateixospropietaris de la fotografia.

1- Joan "Formiga", 2- Tomeu "Gatova", 3- Bernat "Garrover", k- Miquel Torres, 5- Mateu

•"Menut", 6- Franciscà "Parrina", 7- Margalida"Tendre", 8- Maria "Tendre", 9- Bernat "deSon Galianeta", 10- Jordi "Gelabert", 11- Se-bastià "Rossito", 12- Antoni "des Garrigó",13-Dimoni (A. "Moliner"), 14- St. Antoni ("Sale-tés"?), 15- Dimoni (B. "Violi'"), 16-Jeroní "Mo-nito", 17- Sebastià "Roma", 18- Pere "Tendre"19- Llorenç "Murerò", 20- Miquel "Fornés",21-Francisca "Cigarrassa", 22- Joan "Castell",23-Jaume "Lligost", 24- Jaume "voreta", 25- Ma-ria "Montseriu", 26- Miquel "Papalló", 27-Joan"de sa Fontpelleta", 28- Mestre Joan "Teuler",29- Jaume "Serven", 30- Gabriel "Pioro", 31-Antoni "Batlet", 32- Sebastià "Tendre", 33-Jaume "de Can Falera", 34- Sebastià "Relles",35-Joan "Sureda", 36- Tomeu "Pisca", 37- Pere"Coca", 38- Antoni "Mort", 39- Pedró "Orell",40- Antoni "Cus", 41- Joana "Madona", 42- Pere "de Son Crespi'", 43- Jaume "Xaret", 44-Joan "Granot".

Fotografia cedida gentilment per la famíliaDomenge.

Guillem Pont

plancha y pintura

talleres

SON TORRENS

T 537307 MURO

Pensamenti FLOR DE CARD -13-

La cosa pitjor de la timidesa no és solamentésser defecte, no; sinó que a més general-ment els altres la confonen amb orgull.

*Em costa, però m'agrada molt intimar amb lagent; m'ajuda a entendre'm i a entendre'ls.

*No m'agradaria gens arribar al punt de posarexcuses per no parlar amb mi mateix.

*Tu i jo podríem anar plegats. Bastariaque entre ambdós hi hagués respecte i comunicació.

Guillem Pont

BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO

BANESTOLa mayor empresa bancària de España

a su servicio.

Crònica informal FLOR DE CARD -14-

A les vuit en punt de l'horabaixa, hora local,(és a dir, amb més de vint minuts de retràs sobre l'hora oficial -Sant Llorenç is different-) Túnicament amb dues absències -cosa que nos'havia vist des de que feia calor- es vacomencar el ple del 7 de gener, dilluns dels Reis.

Després d'haver llegit, aprovat i signat l'actadel ple anterior, passaren al segon punt de l'or_de del dia: la renovació per un any del préstecque tenen -tenim- amb el Crèdit Balear. Nomencionaren la quantitat que encara deven -devem-, però tots hi avengueren a bé i el puntquedà automàticament aprovat.

En el tercer, moguts per un irrefrenable desigde posar pau entre els municipals (aixi' com hodigueren pareixia que es passaven tot lo santdia estirant-se el cambuix, i jo, la veritat, elstene per unes persones més serioses) diguerenque convendria posar un ordenança a la Sala.Dit i fet, el secretari llegí la proposta de ba-ses que haurien de regir a les oposicions. Pocmés o manco deien aixi':

Condicions: ésser espanyol, major d'edat, me-nor de 50 anys, estar en possessió del ce£tificat d'estudis primaris o del graduat es-colar, no tenir antecedents penals ni de-fectes fi'sics, estar fora del servei militari tenir el carnet de conduir.(Es veu que no van d'al.lots, ni de gran-duls, ni de turmassos, ni de malfactors nide tarais).

Proves obligatòries: *Fer una redacció durantmitja hora sobre un tema que donarà eltribunal.

*Parlar durant vint minutssobre dos temes del programa.

*Fer un dictat a mà.

Proves voluntàries: ^Traducció d'un texte d'unaltre idioma al castellà.

*Còpia a mà d 'un texte es_collit pel tribunal.

Seguint la tònica tradicional, la proposta fouaprovada per unanimitat.

Quan va tocar el torn al punt que feia quatre,el secretari informà que un tal Iñaki no-sé-què,ex-secretari de l 'Ajuntament de Gernika, Eus-kadi tenia ganes de venir a fer feina a SantLlorenç, perquè per lo vist allà són massa ra-dicals, i a més no volen secretaris de l'Admi-nistració Central. Estic completament segurque, en aquests dos aspectes, a Sant Llorenç,si ve, no tendra cap mal-de-cap.

A l 'apartat de precs i preguntes, el batle vavoler donar l'enhorabona als organitzadors de

la cavalcada dels Reis, perquè, segons el seuveure i entendre havia estat un èxit total, so-bretot la de Son Garrió.

El regidor Pep Sureda, molt més pràctic, pro-posà que s'arreglàs la cama de la taula de juntes, que ja fa tres anys que està fotuda, digué,però no li tornaren resposta. M'adheresc com-pletament a l'esmentada proposta, no fos co-sa que un dia trabucas i haguéssim de lamen-tar una il·lustríssima desgràcia.

El regidor Perales informà que el Card en Fes^ta faria un foguero el divendres de Sant Anto-ni, i que l 'Ajuntament es faria càrrec de lesdespeses. Convidarien a sobrassada i sangria atots els assistents i ballarien fins que en ten-guessin ganes.

Josep Cortès

AQUEST DIBUIX NO TZ R£S

OÚt UEUÍLÊ Pint L ft CRUNÍCA

DEL PLE, PERÒ Ptß. HOLT QUÉ

HEM ceftjc.ftT NO N'HEM TROBRT D'ALTRE"

Fontaneria y electricidad

ORCINAS FEBRER

Mayor. 22 - Tel. 5091 noSAN LORENZO

Sa Canaleta FLOR DE CARD -15-

Sa Canaleta de Massanella és una conducció

d'aigua del segle XVIII, una construcció dig-na d'admiració. Seguir Sa Canaleta des de lescases de Massanella (entre Mancor de la Valli Caimari) és una excursió molt interessant.

Partint de Massanella, es travessa un olivar is'arriba a s'Estret, on el carni' corre entre parets de roca rogenca. Aqui' Sa Canaleta tra-vessa el carni' mitjançant una síquia subterrà-nia.

Tot aquest trocet de camí se sent córrer l'ai-gua, que davalla a qualque lloc amb molta rapidesa. En es Salt de S'Aigo, la Canaleta sal-va un gran desnivell. En aquesta part de l'ex-cursió és molt bella la naturalesa, que és en-

/

tre les muntanyes exuberant. Quan arribam alColl de Sa Canaleta deixam darrere el Boscde Massanella. Es veurà ara el Puig Major i elPuig d'es Tossals. És la part on es troben lesmuntanyes més altes de l'illa: el Puig Major,1443 m, que està, des d'aquesta part de SaCanaleta un poquet més enfora que el Puigde Massanella, 1340 m., el Puig d'es Tossals,1074 m. i el-Puig de n'Ali', 1038 m.

Hi ha un punt en què SaCanaleta ha de passar através d 'un forat fet a la

roca. També es destaca-ble l'aqüeducte de quatre

arcs que es va construir,

perquè l'aigua pogués se-

guir envant a pesar del

penya-segat. Al f inal , japrop de Sa Font d'es Prat

Sa Canaleta travessa un

dens alzinar.

Sa Canaleta és una obramestra de l'arquitectura,fruit de l'enginy de Mont^serrat Fontanet Llabrés,ical conservar-la perquè

és història.

Pere Josep Llull

•/' /cau.cc MAMcS*o[*»»¿ruiA

A rui» etÇo»«'*"

fiFK

Eli quatre clotets FLOR DE CARD -16-

Tut, tup-a-tup, tup.

Vatuelnan, quins clots que hi ha per aqui', vaigpensar, i veure i'sofrir. A l'instantaixò parei-xerà Manacor! seguia el pensament... tal comsi tingués una persona al seient de la dretaque m'ho anàs dient.

Tup, tup-a-tup, tup.

Pareix mentida! - seguia el pensament, peròaquesta vegada parlava jo - talment Manacor.I això que el poble veí ja s'ha guanyat un mal_nom, Manaclot. Però al manco "ells", els queregeixen els destins de Manacor, tenen una ex-cusa avinent: sí hi ha clots, però com que hiha redols on encara l'aigua canalitzada pot expiotar, mira!, experarem un poc que tot esti-gui ben comprovat i llavors asfaltarem de bellnou.

Tup, tua-a-tup, tup.

Què dirien "ells", els nostres? em vaig dema-nar. Déu sap - seguia el pensament -quina entrevircollada raó o excusa posarien els nostresregidors davant la doble certesa:

a- Hi ha carrers plens de clots ben considera-bles.b- No tenim aigua canalitzada (al manco ofi-cialment).Déu sap.

Tup-a-tup, tup.

(Ja és vera allò de que per no sentir cantar elsgrins, o els han de matar o han d'aficar el capsota el tapament.)

PLA FACA; DESGLOSSAMENT

CREACIÓ DE

LLOCS DE FEINA

REGENERACIÓ

AGRÍCOLA I FORESTAL

CREACIÓ D'UNA

VERTADERA MEDICINA

PREVENTIVA

MILLORA DE

L'ENSENYANÇA

CAMPANYES CONTRA LA FAM

I POBRESA EN EL MON

(FUTUR AVIO DE GUERRA

LA BASE DEL QUAL SERÀ L'AVIO F-18

DE LA MACDONELL DOUGLAS)AJUDES A LA

INVESTIGACIÓMILLORES EN ELS

TRANSPORTS PÚBLICS

20 milions de $ cada un (2.000 milions de ptes.),i el Govern Espanyol n'ha comprat més de 80.

FLOR DE CARD -17-

El Card Infanti l rebé dies passats una col·lecció de dossiers sobre les juguetes bèl·liques. Ja hanpassat els Reis però... hem seleccionat aquests dos dibuixos que ni necessiten comentaris, ni te-nen tara.

~ft3?rrv-b-S-̂-̂J^^n^Tgfe mp ,

*&^~ffi&&&$ "o^\U U O j—~^~ . r - ̂ -- — ^ — —

Altres vegades ja s'ha dit que a Flor de Cardli manquen una mena de punts de referència,senyals o estímuls que adesiara informin sobrela situació-acceptació que té la revista en ge-neral i cada article en particular.

Perquè nosaltres, els que perdem temps mesrera mes redactant articles, lligant paraules ,i no hem arribat encara al punt d'escriure perautocomplacència ni adonisme, ni al punt desaber si les nostres paraules conviden a obrirla porta al que de màgic té el pensament hu-mà (que no som artistes, cony!). Nosaltres,de-ia, agrai'm els mots, tant senzills com sincers,que ens ajuden a mantenir viva la potser fe-ble, voluntat del fer.

I faig referència concreta a mots tan simplescom-Ah! mira. Flor de Card és una de les poquesrevistes de poble que encara llegesc cada mes!-Vatua-el-nan tu! M'agrada això que escrius icom ho escrius!O un consell carinyós sobre tal o qual aspectede la revista.

Gràcies, amics, vosaltres també "féis" i "sou"Flor de Card.

^ -^r. '.tí^afi

Guillem Pont

-18-

EUTDEWSrADOO — ÂN6EL, TU COÁfjtí PQOFESSOßD'ESSÛIMA DEUS ESSE&i&maMi jyyy "DUELS".4NGEL LAVGHQ — PEU ESSES FßOfESSOn D'ESSO/./»4 A/O" FEß ESSE/Í tíOME.(&9 UÀ/A PAUSA, 3E DESEMBOTÓME ¿M/fVC 2J^aUET/LLA B¿/WC¿ ISE&JE/y:')

— AQUESTES C4Mf*3/Vy£jS OUSL ES?f#AJ £*/COMTßA DELS DUELS 3ÛW ESTÉRIL*.

EL DUEL tCUAt¿J6¿IEMM,HA fjf/sr/r / EXISTMÀSEMPßE.

EAJT&EVIST/IDÛR — ¿MMÍ VOM l A Afll6¿JTEMAM} OCUßOElX JIXÌ.

AMÓEL LÛA/&D _ co/u>ÛUEA/O•/*£5DUEL EXISTEJXPEJ27UT. f&r V/IIÌIAR Là roR/iMjS/ VOL*. /I MOM veniel á AfJá¿ATEf2f2u ELS DUELS &S&ÛAJ J ¿BP? DEPLMV,AßßOMAA/&4TS /EMA1J71S DEL C4J2J2Eß. ES VA/COMSAT DG. "SffJfE' QUE. LA 6ENTAHI2A OESPETUOSA,/HEA/r. EL NOSTRE. TEJHPEßAAtENT A/OESTÀ\AC¿/MATAT A A¿HJESTTJr>USDEDUEL:4QÜI,Ou'/JA/ AlXECAM UÀ/A MÀ PEß û I/GA/J4/2 U/VAOfEtJSA, CAUEA/SOBßE A/ÛSALTRES UUaßAMTDEFEßSOA/ES QUE'ftë SUJE7ENDJ6UCMT OJE A6HJESTAHO ES L 4 M A MERA. AlESWßES, A/0SAL TRES,6QEU/HEMT OfESOS, ÔPT/VH PEß /) REWTAß £L MOSTttEHOAJOß /J/HB LES ¿ß/VESj PE/28ÜÈ. LA COSA /MC? £XQJB.ÌÌI Aliti.

-19-

SAITREVISTÛDÛR —fí4/2T/D/)f¿l ?

A/V6EL LAAJOfû-

/ 7V, ÛEQU/A/ PrtÛCEÛtMEAir ETS

JO, /HÛL6MT MífVS PROFESSOUD'ËS&V/MA, SB2IA PART/Miìi DBLBSAMHSSl P/2/MEJ2PEßQüi EAJTEAIC QUESÓW LESSUEAteS /&J4LEJV /SE£0rt PEßUUe. TOT LO QUE TÉ DE aßOSSEß VEUJ¿£DOSHÛ/HES P£âANT-3E UQ5QUES, ÜO 7ÉD'ÓB77ST/¿;£MOC/Ort4AIT / GdlMLLEnESC EL \/EU/2£L'S CßELMrtTLES E5RQSES &2EDA I COßßECTXAlEA/Tt CUA/SEßWiASrS£MPQE L/) L/A/EA D/&r;/V&¿>¿ . X7 Afáf, U7 WC0SE572514/ DEL/CADES QUE A/O ES FD&EW /2ESOLD/2E MESQUE DE rí0/HE ¿J-HO/HE., ÛUE A/O S*U¿)rt D'EM772B&i/l¿) LA VOIÏACITAT DEL PUBLIC AI/DE LA CUßlA.A/O ÉS VERITAT?

L'£A/rB£(//SrADOß /ELS PßESEMTSASSENTIM I D&XAM A ¿A16ÉL LU/ÜMOCOMBATENT /MB UAJ DE/X£ßLE QUE SH4DE &ATRE EA/ DUEL EL Dl/) SE6UENT.

RAPIDÍSSIMES fßE&DßS D'ESMSASUCCE/rtT-SE.LAI Ca/iA DEL MESTOE. AAI&EL L¿AJ&MDEAIOTA UAIA JNUISCßEPTlBLE SEßEfi//T33T/h&vrߣS 1/4 DOMÛMTAL ÛEJïEBLZ UAJá3eßl£ D'ORDRES DE CjOMBAT:

BATI2E ! UAJ COPAL CAPI L/AtA fVBSA £n//2£/2A !•

Barcelona Gener de J<9O6.

FLOR DE CARD -20-

Història

1398, 6 febrer.- Hug d'Anglesola, virrei de MaHorca, escriu al batle de Manacor sobre el fetque aquest ha manat sobreseure l'execució quefeia contra Guillem Bagur de Bellver per raóde 56 sous en què fou taxat "per los jurats iprohòmens de Bellver ans que fos feta unió deles dites parròquies per negocis tocants là par-ròquia de Bellver". (ACA reg. 2.357 f. 86v).

1398, 8 juny.- Hug d'Anglesola, governador del'illa, dóna llicència a Andreu Gual de Mana-

cor, perquè pugui armar un lleny del qual ésmig patró, el qual vaixell ha comprat amb al-tres homes del terme a Nicolau Corts, "amblo qual leny, Déus migançant, entenets anar enlo beneventurat passatge qui's fa dignamentcontra moros de Barberia".Altres persones del terme també devien algu-nes quantitats de diners oferides per l'acorda-ment de l'armada, moneda que devien a Guillemó Sant Joan i Nicolauet de Pacs. ( ACA reg.2.356 f. 62v, 87v). Es tracta del Sant Estol oarmada que feren conjuntament els regnes deValència i Mallorca i Principat de Catalunyacontra els moros que havien robat hòsties con-sagrades d'una església de Torreblanca.

Ramon Rosselló

CostumsFESTA DE S'APARICIÓ DE SANT MIQUEL,PATRÖ DE SON GARRIÓ

Hi havia taules amb dues senaies,una plena decacauets i s'altra d'avellanes. I deien an etsenamorats: -Ala, comprau-me una mesura d'a-vellanes! Estam en festa!

Molta de gent vivia a foravila, però aquest diaets al.lots ben prest baixaven en es poble, per_què volien fer festa. No faltaven ses típiquesxeremies, que tocaven diana florejada, ses cor_regudes de ses joies, amb aquelles canyes detorrent que havien segat uns dies abans. En a-questes canyes hi penjaven unes espardenyesd'espart, o un fregai i un ventador, una bossade caramel.los o altres coses. Sempre hi haviasa d'es pollastre, que solia esser sa darrera.

Després hi solia haver trencadissa d'olles detest. Devers les 11 d'es demati ja havien repi-cat ses campanes de l'Església Parroquial. Al'Ofici Major assistia el Magni'fic Ajuntamenti Autoritats de Sant Llorenç, i no hi faltava samúsica també de Sant Llorenç. Ses joves deSon Garrió, que solien vestir-se ja d'estiu, ha-vien de treure es vestit nou que s'havien fet.

Hi ha anys per desgràcia que plou i s'aigo es-penya sa festa, però si fa bon temps fan unabona festa. Es capvespre anaven a l'Esglésiaper fer i cantar el Mes de Maria. Era un anari venir de gent gran i jove en es poble. Es ves_pre no hi faltava es Ball de Bot i de Pagès ,després varen venir ses verbenes, a on compa-reix moltissima de gent. Tampoc no hi falta-ven es coets i focs artificials.

De molt enfora se sentien aquells sons d'etsinstruments i aquells cants de jotes i copeosi mateixes, que cantaven hornos de foravila.Balla qui balla anaven passant aquell dia. Lla-vò no hi havia tants de divertiments com arahi ha. Son Garrió era abans un carrer llarg i uncarrer curt, que era es de l'Església, i allà sepassetjaven, i hi havia sempentes, renou,baru-llo, crits, rialles... tot era festa. I aixi' esta-ven fins a les 12 de sa nit, que es tren expréshavia de partir, o sinó havien d'anar en es po-ble a peu. Després d'es cansament d'es ball ide sa passejada, es peus feien molt de mal. Havien de deixar sa verbena per partir cap a ca-seva o cap an es poble.

Aixi' hem anat desgranant aquest dia de sa fes_ta de Son Garrió. Sentint des d'enfora sa Mú-sica, que no hi faltava mai, ses madones i sesfamilies que se coneixien quan se veien se sa-ludaven i se convidaven a entrar a dins sa ca-sa, i allà les convidaven a menjar ensaimadaamb gelat i se donaven es molts d'anys.

Aixi' eren fa trenta anys ses festes que feien,per honrar es nostros Patrons Sant Miquel iSant Llorenç, recordant aquells familiars i a-mics que assistien cada any an aquestes f estesi que avui ja han passat a millor vida. Quesempre tenguem un record i una oració perells. Recordem que sempre dèiem: -Que l'anyque ve poguerri tornar a sa festa amb salut ialegria. Amén.

Santuari del Castañar27 abril 1982

Germà Francesc Clapés

Objectors FLOR DE CARD -21-

LA CURSA D'ARMAMENTS

L'Estat Espanyol

A l'Estat Espanyol es dedicà l'any 1982, el20'2% de les despeses totals de l'Estat(573.388.000.000) a qüestions de defensa. Peròa més, l'extraordinari nivell econòmic i cultu-ral (?) del nostre poble ens permet tenir enca-ra opulents negocis entre mans. Veieu, veieu:

- El programa FACA (Futuro Avión de Comba-te y Ataque), suposa unes despeses de 400.000milions de Pts. i porta ja 3 anys en mans dediferents governs i ministeris, bé perquè De-fensa té un pressupost de 80.000 ptes. per a lacompra de material, bé perquè no es decidei-xen pel model a comprar (Mirage 2000 fran-cès o F-16 i F-18 ianquis; probablement aquestdarrer), o probablement perquè no saben comexplicar-nos-ho.

- El "Proyecto de ley de dotaciones a las FF.AA." ha estat enviat al Congrés pel procedi-ment d'urgència i suposa la més gran inversióarmamentistica de la història del país: 2'5 bi-lions de Pts. fins a 1990. Sense comentaris.

I tot això en un pais que té: 2.000.000 d'atu-rats, 500.000 deficients, 300.000 menors quetreballen fora de la llei, 1.250.000 disminui'tsfisics, 500.000 analfabets i 2.000.000 sense ins-trucció bàsica. (Està així mateix per confirmarla sol·licitud del govern americà, és clar, detriplicar els crèdits per a comprar materialbèl·lic... americà. Tampoc entram en les des-peses extraordinàries que produirà l'ingrés al'OTAN).

AMB ELS 400.000 MILIONS DE PTES. DELPROGRAMA F.A.C.A. ES PODRIEN FER:

- 1.000 nous centres de B.U.P 40.000,-- increment del 200% en despeses

per a minusvàlids 20.000,-- construcció de 4.000 centres de

planificació familiar 20.000,-- creació de 400 grans biblioteques .. 40.000,-- investigació d'energies alternatives. 20.000,-- 800 nous centres d'E.G.B 60.000,-- 400 centres hospitalaris de 100

llits cadascun 80.000,-- creació i millora dels centres per

a ancians 40.000,-- construcció de 4.000 centres

d'esbarjo juvenil 60.000,-- subvenció i creació de guarderies

infantils 20.000,-TOTAL 400.000,-

QUÊ PREFERIM? '

Antoni Mesquida

(del Grup d'Objectors de Mallorca)

gruo/

muro

SERVICIO PERMANENTE

Tno. 537092

SOLBR - PONT

C. Nou, 35 'S: 56 93.10 Sant Llorenç

Si lieu. FLOR DE CARD -22-

1 2 7 8 Ö 10 MOTS CREUATS

HORITZONTALS.- 1-Article. 2-Cavitat subterrània vasta i pro-funda. 3-Moneda d'or d'igual pes que el denari d'argent. 4-Notamusical. Sorra. 5-Arbret de la familia de les rubiàcies conreatals paisos tropicals. Llit lleuger per una sola persona. 6-Deixa a-nar afluixant. Si'mbol de Terbi. 7-Altar. Conjunció. 8-Vocal. Enpi. hortalissa. 9-Part de cadascun dels membres inferiors de l'ho-me, des dels genolls fins al peu. 10-Déu egipci.

VERTICALS.- 1-Gos. 2-Cadascuna de les darreres branques d'unarbre portadores de fulles. 3-Fora. ^-Si'mbol del ceri.Nom de lle-tra. Consonant. 5-Teixit molt fort de cotó o de cànem usat en laconfecció de veles de nau. Cinquanta. Que inspira una gran ten-

dresa, afecte. 6- Calçat rústic de cuir que se lliga amb corretges al turmell. Arbre semblant al'om. 7-Tros d'una superfície, esp. un tros de superficie terrestre. Nota musical. 8-D'un grau ex-trem; que implica un esforç, una activitat, extrems. 9-Interj. amb què s'excita una bèstia a cami-nar. 10-Vocal.

El dibuixant,quan copiavael dibuixde l'esquerra,

>ha fet setequivocacions.Heu de dirquines són.

FUGA DE VOCALS

P_R N_ P_SS_R P_N_ P_LS D_BL_RS,

S_ N'H_N D_ T_N_R M_LTS

N S N'H D T N R C P.

SOPA DE LLETRES

Els noms dels vuit vents

X A TA L IL L RO E GC B RP E EG I GE G AS N LA I R

N AA P

VM

R O NN C

E L L TB Z R S

TXI

TM

A H MA L

EN

T T

UIF

I T DESTR

Q UO M

R AT

G N XJ O JO D -T AR E C LN S K L

ENDEVINALLA

Un arbre en el món hi haque no fa fulles ni frui ti lo que treu, com es cuitmai no cansa al paladar.

SOLUCIONS

•}U8A ap now ap aiqae un

atua} apiTus} ap-op sjad

\niWgiA30N3

•deoeu,, u as ou o s^jouuueq.u as o 'siajq '

euad jessed ou iad

S1W30A 30 VOO J

1tfais3

W

i

NH0C

3

I

W

tf

y

113

i

N

n 3N

0

dA tf

S3U1311

1

tf

i U3H

3

N i

N

3

1

3

a3

ii

tf

3

0

1

W

x

sI N

U 3

3 M i

tf N

I

30 tfdOS

tf

tf W

1 0

tftf 3

3 aa wW A

t/

dtf 33 tf

tf d110

3 Jtf 3N 3 Q0 31

tf

W tftf 3a

Sltfn3H3 SiOW

Esporti FLOR DE CARD -23-

Una vez más empezamos este pequeño comentario sobrela actuación del C. D. Cardassar, que si bien andaflojo en sus visitas, en su feudo aguanta muy bien,ysin emplear raros artilugios, ni marrullerías, quetanto auge han tomado en los campos de fútbol.

Día 9 tuvimos la primera visita de la 'segunda vuel-ta a cargo del Campos, equipo que a pesar de su cla-sificación, luchó mucho y con dificultad dio su bra-zo a torcer. Desde los primeros minutos el Cardassarfue a buscar el triunfo con ganas y decisión, viendosus aspiraciones culminadas a los 10 minutos de jue-go gracias a un precioso cabezazo de Cánovas,que porcierto, se erige en uno de los colosos del equipoMás tarde ya en la segunda mitad aumentó su ventajapor dos veces más, que sin hacer un juego precioso,fue efectivo y rotundo su triunfo. Con un final detres - cero en el marcador.

La nota más destacable fue un penalty que en los úl-timos cinco minutos, el àrbitro se sacó de la manga,para que digáis que los árbitros actuales no tienencapacidad, pues sí, hasta de sacarse un penalty dedonde les convenga.

Día 16 - En partido matutino, jugado en el Coll d'enRebassa, ante el Rotlet, vino una vez más con la colaentre patas. Cambiò los dos puntos por un gol.

Día 23 - Este sí que fue un partido de los que hacenafición; el Santanyí con su tercer puesto, nos hizoestar en vilo los noventa minutos que la pelota es-tuvo en juego. Una vez más Cánovas abriría el marca-dor de un golpe franco desde fuera del área, ejecu-tado con fuerza y precisión. Si esto ocurría sobrelos treinta minutos de la primera parte, ya quedaríainmóvil los sesenta y cinco restantes. El marcadorno fue justo en premiar la labor de ambos equipos,que pusieron muchos tesón en movilizarlo; la cosa nofue así, los defensores y porteros estuvieron acer-tados en su labor y hasta en los barullos supierondespejar los peligros. Nota destacada.- Todo el con-junto en sí; se cambió a Abraham por Timoner, enca-jando una muy feliz labor. A Villar por Riera, quetambién cumplió. El nuevo fichaje "Duran" cuajó unbuen partido, aguantando muy bien las avalanchas con_'trarias, que con mucha rapidez impartían los santa-nyineros.

Sobre lo dicho cerramos el mes y el Cardassar siguecon aspiraciones a la liguilla de ascenso y dispues-to a cotejarse con los mejores; si esto se produce,el entrenador Bernat verá culminada su labor,muy po-sitiva hasta la fecha. Técnicamente no juzgo, porquela mayoría de público cada día me dice que no entierido, pero como no hace falta tener esa técnica, paraver la moral, entusiasmo y movimiento de banquilloque el equipo mantiene, por todo eso mis alabanzasse merece.

Animo y adelante hasta con algún juvenil más, si lascircunstancias favorecen, que de seguir así, los tí-tulos ya caerán.

Porque la opinión de uno es muy poco, tenemos la deJuan Fornés, 30 años de fútbol activo en sus espal-das y gran amante del deporte balompédico, con el quemantuve una pequeña charla:

-¿Qué tal Juan, cuándo te enrolaste en el fútbol?-Desde los 15 años.

-Aunque aparentemente desligado, ¿tienes algo que vero decir en el actual Club?-¡Hombre! Claro, yo fui el pionero del que es actual-mente el lã Regional preferente. Además ya intenté ,hará unos cinco años, formar las bases que todo clubnecesita para mantenerse, Alevines, Infantiles, etc.Fruto del cual son Roig, Ginard, Barbot, Nadal, losmás destacados.Además estoy muy contento de ver premiados los trabjajos y sinsabores de todo principio y esto que tuve lasuerte de contar con buenos colaboradores y buen ap£yo del que era mano visible del Consistorio pasadoMiguel Vaquer, en cuanto a adecentamiento del Campode Deportes, Equipajes, etc.

-¿Del actual Club y directiva, qué opinas?-Me merecen todos mis respetos, porque cuando uno hapasado, califica perfectamente su labor. Su mejor a-cierto es poder contar en la actual temporada con lacolaboración técnica de Bernat Gelabert, que ha im-primido buen juego y moral al equipo.

-¿Jugará el Cardassar la liquilla?-Yo creo que sí, y si no la juega, nadie podrá acha-carle que la táctica empleada no sea la adecuada pa-ra ello.

Bueno, muchas gracias por tu opinión, quey hasta la próxima.

Miguel Sureda

comparto,

•^^^^^i^^Á^f'^a'•>•£#"• Ai.'

FLOR DE CARD -2k-

FUNDACIÓN ROSILLO

:t

*%/ON ̂ XV>$>

Cordo//or 17