ABANS I DESPRES

PATI I ACCÉS

AUTORS/AUTORES: MMASS Arquitectura - Enric Mir i Teixidor, Robert Mir i Teixidor

Barcelona, any 2016www.mmassarquitectura.es

Millora de la coberta dels edificis del carrer cirera 3 i 5 de Barcelona

Prestacions: ;Nivell: nivell bàsic ; Concepte intervenció: Rehabilitació i Millora ; Descripció/tipus: ; Resposta usuari: molt satisfactoria. façanes, patissegur

.

En la coberta es reforcen els caps de les bigues de fusta de la planta àtic dels edificis esmentats, doncs havien quedat afectades per l’atac de tèrmits, amb una reducció del 40% de la secció. Es rea-litza una llosa de formigó armat que es recalça sobre la paret de corretja existent i de la qual pengen les bigues de fusta mitjançant uns connectors metàl·lics, desplaçant el punt de recolzament de les mateixes.

Aquesta millora de la coberta dels edificis situats al carrer cirera 3 i 5 de Barcelona, consisteix en la connexió de les bigues de fusta a un nou parament aïllat, mitjançant una corretja armada.

ABANS I DESPRES

PATI I ACCÉS

AUTORS/AUTORES: MMASS Arquitectura - Enric Mir i Teixidor, Robert Mir i Teixidor

Barcelona, any 2016www.mmassarquitectura.es

Arranjament i naturalització de les façanes al pati del Museu Picasso

Prestacions: ;Nivell: nivell complet ; Concepte intervenció: Rehabilitació i Millora ; Descripció/tipus: ; Resposta usuari: molt satisfactoria. façanes, patissegur, eficient, saludable, accessible, social, identitat, qualitat arquitectònica.

El projecte es situa al barri de “La Ribera“ del districte de Ciutat Vella de Barcelona, i vol resoldre les façanes mitgera dels darreres del de Cirera 1, 3, 5 i 7; mitgeres sense resoldre i resultant de l’enderroc de les construccions de l’antiga fabrica de xocolates de Mauri; i per tant que són límit, i es-cenari del pati de darrera del museu Picasso. Per tant l’àmbit d’actuació, es desenvolupa en el límit nord-est del pati en forma de Z dels darreres del museu Picasso, concretament en la part baixa i en una franja de 4,5 m d’alçada, les façanes de darrera de les Cirera 1, 3, 5 i 7, així com en la tan-ca/portal amb el carrer Cirera. Es circumscriu, com ja s’ha referit, a la planta baixa de les façanes/-mitgeres esmentades i en una franja d’uns 4,5 metres d’alçada. Forma part d’una operació conjunta en la que també s’intervé en la globalitat de les façanes ressenyades, reformant-les per passar de mitgeres amb 4 obertures històriques i d’altres il•legals, sense cap ordre ni concert amb una façana dissenyada i projectada però que sense renunciar a la seva individualitat s’entengui com una opera-ció global. Aquestes mitgeres c ren els darreres del pati del museu Picasso per el que son ob-jecte d’una intervenció general que aquets escenari, tant des de l’habitabilitat dels habi-tatges com des de la qualitat d’aquest pati.

La proposta concreta d’aquest projectespretén buscar la proporció ideal d’alçada dels diferents ele-ments en relació amb el lloc a més de buscar d’integrar l’alçada i proporció dels de Cirera en vers el pati resultant entre aquets i el Museu. La resposta es retallar el mur en planta baixa segons unes determinades directrius en una ziga-zaga cartesiana perrecollir diferents situacions en alçada. A demes d’això, el projecte pretén conjugar la realització d’un arrambador arquitectònic més suau, més tou que el actual entre l’ i el pati i les mínimes condicions de seguretat d’un darrera d’un museu de les característiques del que ens ocupa. Per tant es col•loca una reixa formada per

rs de 16x8 cm d’alçada igual al mur i sobre la que creix la vegetació.

L’estuc, tant de la part de les façanes com del darrera de la portalada al carrer Cirera, així com la part de façana principal de Cirera 1, afectada per l’enderroc del mur superior de la portalada, serà de calç tradicional preparada a obra a un mínim de tres capes amb el gruix adient. En el cas de la portalada i la part de façana de Cirera 1, se li afegirà les capes i acabats necessaris per reproduir l’encoixinat existent en la façana de Cirera 1 i en la mimesis del encoixinat de pedra de la part davantera de la portalada.

S’afegeixen un nombre de jardineres per plantar diferents tipus de vegetació que s’enrotllaran per la reixa.

A nivell d’instal•lacions es projecta un sistema de rec automàtic per goteig segons les prescripcions de parcs i jardins.

C/ CIRERA

1 3 5 7

.

ABANS I DESPRES

PATI I ACCESS

AUTORS/AUTORES: aia - arquitectura i accessibilitat - Carla Habif Hassid, Jaume Cardona, Xavier Garcia-Milà

Barcelona, any 2008-2011www.aia-bcn.com

Centre Residencial per persones amb diversitat funcional fisica Vigatans

Els ítems que defineixen la proposta:

Prestacions: Segur, Saludable, eficient, Social, Accessible, de Qualitat; Nivell: Complet+; Concepte intervenció: Rehabilitació i Millora; Descripció/tipus: edifici, urbano ; Resposta usuari: molt satisfactoria.

AUTORS/AUTORES:

www. .com

Rehabilitació de façanes a Manuel Girona 15-21

Rehabilitació al nucli de comunicacions verticalsVilaseca (Tarragona) 2015-2016

www. labaula.eu

L’elecció del vidre tractat a l’àcid permet, tant per la di ió i re e ió de la ll m nat ral a trav del c nd cte central, c m per l’il l minació arti ciala l’interi r del a timent i , la intervenció e c nvertei en n in e il l mina t teles zones comunes. La presencia del color va anar apareixent durant l’evolució del Projecte al con ixer l’atracció ue sentien els a itants amels vitralls. Aquest detall va permetre explorar els jocs cromàtics que es re exen a parets, sostres i resta d’elements se ons l’ ora del d a i se onsel ocus de llum, ja si ui natural o arti cial.

l Projecte s’estructura a partir de l’estat preexistent d’un a itat e uni amiliar entre mit eres, aix com de les varia les pr pies de l’encàrrec. A La resposta a la sol licitudinicial de convertir l’ a itat e en plenament accessi le mitjan ant la instal lació d’un elevador al nucli vertical existent s’ a de satis er en paral lel una s rie de q estionsàsiques minimitzar la p rdua de llum zenital provinent de la lluerna, convertir la

caixa de l’elevador en un dispositiu lum nic capa de camu ar el seu s uncional i resoldre aspectes uncionals i compositius am la nca existent. Am aquestes premisses es decideix procedir descomponent la caixa mitjan ant op-eracions de ra mentació, il luminació, tall i plec deixant el propi o jecte s’esten uia l’interior de l’ a itat e per ormar envans, escales auxiliars, portes, aranes, etc. D’aquesta manera, el Projecte es dispersa i amplia a través de la totalitat del cor central de l’ a itat e, juntament am l’accés en planta aixa i comunicació am el carrer.

PERSPECTIVES DEL SOTA-ESCALA, EL REPLA DE PLANTA SEGONA I EL DARRER TRAM D’ESCALES.

PERSPECTIVES DE L’ESCALA SAMBA, INTERIOR ELEVADOR I REPLA PRIMER PIS Peu de foto o ©

LABAULA ARQUITECTES SCCLP , VALERI LAGUNA TUSET

Rehabilitació al nucli de comunicacions verticalsVilaseca (Tarragona) 2015-2016

www. labaula.eu

Peu de foto o ©

LABAULA ARQUITECTES SCCLP , VALERI LAGUNA TUSET

La transformació d’una industria en complex cultural és un procés en constant canvi i redistribució que engloba a institucions públiques, serveis generals del municipi i iniciativa privada. Per això proposem una actuació unitària, un distribució i nomenclatura d’espais abstracte que faciliti el canvi d’usos i funcions de totes les instal lacions amb modi cacions m nimes en els ele-ments de senyalització.

A diferència d’altres tipus d’operacions similars, la intervenció a Roca Umbert es diferència d’altres projectes similars per l’ambició d’oferir un disseny integral pel recinte, tant en l’aspecte grà ccom arquitectònic. Apro tant l’avinentesa em creat un sòcol-mural unitari que ser-virà com a panell grà c informatiu o decoratiu de tots els locals i permetrà involu-crar als usuaris i llogaters en el disseny nal del conjunt, fent-los d’aquesta manera part cips de la iniciativa pública.

Projecte d’acabat i pintat de naus i Projecte de senyalització

accessible _ perceptiu _ rehabilitació _ escala / elevador _ crisàlida

Granollers (Barcelona) 2015www. labaula.eu

El gran dubte en el cas del projecte de Roca Umbert radica en la di cultat de compatibilitzar un patrimoni in-dustrial unitari amb les exigències de nous usos, sempre variables i de naturaleses diverses en equipaments d’aquesta magnitud i importància. em apostat per o-mogene tzar cromàticament les edi cacions principals mitjan ant colors unitaris i sòcols, posant el valor en el conjunt, més enllà de les virtuts o defectes dels edi cisparticulars. En aquesta direcció, tot i la diversitat de funcions que contenen, volem que la intervenció ressalti la identitat industrial del recinte.

El passat fabril del complex es percep constant-ment en una simple mirada fuga a la seva arquitectura les fusteries, els paviments, els mecanismes encastats, les bigues de corriola, ferratges de suport, etc. Moltes d’aquestes construccions no tenen una utilitat actual, però ens ensenyen el trajecte vital de l’edi ci, i més enllà, del municipi mateix. Proposem pintar-los completament, en un to distintiu i singular, que complementi i enriqueixi l’ omogene tat cromàtica de les edi cacions.

PERSPECTIVA DE L’ESPAI CENTRAL POSTERIOR DE ROCAUMBERT

PERSPECTIVA DE L’ACCÉS CENTRAL AL RECINTE DE ROCAUMBERT Peu de foto o ©

LABAULA ARQUITECTES SCCLP

Projecte d’acabat i pintat de naus i Projecte de senyalitzacióGranollers (Barcelona) 2015

www. labaula.eu

Peu de foto o ©

LABAULA ARQUITECTES SCCLP

DESPRÉS

Planta Baixa

Planta Primera

Planta Segona

Detall Emplafonat

Situació

Lluernari

Detall Emplafonat

DESPRÉS

DESPRÉS

DESPRÉS

ABANS

ABANS