Lesions medul·lars, un abans i un després

Núria Aixalà PonsBiologia29-01-142 BAT b

Objectius

Saber què és una lesió medul·lar i si es pot curar totalment.

Comprendre el funcionament de la medul·la espinal.

Adquirir coneixements sobre les noves tecnologies relacionades.

Analitzar com afecta en l’àmbit familiar i personal.

La medul·la espinal

-És un cordó nerviós.

-Forma part del Sistema Nerviós Centra, via per la qual el cervell rep informació i envia les ordres que regulen el moviment.

- Interrupció paràlisi de la mobilitat voluntària i absència de tota sensibilitat per sota de la zona afectada.

-Està formada per substància blanca i per substància grisa.

- Disminueix de gruix de dalt cap a baix, i no està en contacte directe amb les vèrtebres

La piamare, que la rodeja directament.

Líquid cefaloraquidi.

L’aracnoide, que és una xarxa fina, transparent i laxa.

La duramare, que és la més externa, fibrosa i forta.

Parts de la medul·la espinal

Lesions medul·lars

És l’alteració de la medul·la espinal que provoca una pèrdua de sensibilitat i/o mobilitat. d'un traumatismePot ser conseqüència

d’una malaltia

Lesions incompletes

Lesions completes

Zona cervical: tetraplegia totes les extremitats del tronc.

Zona toràcica i lumbar: paraplegia extremitats inferiors i la part del tronc per sota del nivell de la lesió.

Con medul·lar o cua de caball afectació menor i hi ha una pèrdua del control sobre els esfínters.

Conseqüencies segons on el localitzi la lesió

L. cervicals48%L.dorsals

45%

L. lumbars7%

Tipus de lesions

80%

20%

Lesionats segons el sexe

Homes Dones

90%

10%

Accidents causats per vehicles

Cotxe Moto

80%

20%

Edats en les que es produeixen els accidents

15-39 anys Altres

El procés de rehabilitació

Objectiu: ser el màxim autònom possible.

Medul·la línia telefònica.

Lesió músculs de l’organisme no reben la informació procedent del cervell i no hi ha ni moviment ni sensibilitat.

Màquines i cirurgia

Institut Guttmann

Rewalk

Possibles cures Embrionàries

• Investigació amb cèl·lules mare Adultes

• Enginyeria de teixits: Materials bio-compatibles neurogel

• La glia envoltant olfactòria: Cèl·lules que permeten a les neurones del sistema olfactiu regenerar-se.

• Transplantament del nervi perifèric: Reconstrucció microquirúrgica.

Altres: tractament amb factors de creixement i la Condroitiniasa

Part pràctica

-Analitzar un cas real per veure el seguiment després d’una lesió medul·lar.

-Avaluar l’evolució del pacient.

- Analitzar amb un professional els casos reals en general.

Pacient: José Luís

Metge professional: Doctor Medina

Cas real

José Luís té 48 anys i va tenir un accident de trànsit quan tenia 24 anys Tetraplegia incompleta on es veuen afectades les vèrtebres C5 i C6.

La família va ser el suport principal.

Evolució

Ingressat a l’hospital Joan XXIII tres-cents seixanta-quatre dies i un mes sedat.

Després de dos mesos i mig de l’accident va començar a fer rehabilitació.

Ell ens diu que ha millorat tant psicològicament com físicament

Ha guanyat força i habilitat ha aconseguit poder moure els braços.

Testimoni mèdic

Una lesió suposa un xoc mental i físic.

Les seqüeles provoquen greus discapacitats funcionals i cognitives.

En pocs segons canvia de manera radical la vida d’una persona, de la seva família i del seu entorn.

Actualment la medul·la no te la capacitat de regenerar-se.

Conclusions

La rehabilitació és el procés més important després d’una lesió medul·lar.

Com més aviat es comença la rehabilitació, les millores del pacient són més i millors.

L’àmbit familiar pateix igual o més que el lesionat.

Com més amunt es produeixi la lesió medul·lar, més greu serà.

La lesió medul·lar no es pot curar totalment.

Gracies per la vostra atenció!