Accés a La Universitat PAU252012-13

8/18/2019 Accés a La Universitat PAU252012-13

1/48

Fpa Cullera. Valencià Accés Universitat (JFB) 1

DOSSIER DE VALENCIÀ – ACCÉS A LA UNIVERSITAT

Temari

1. Grafies vocals i consonants.

2. Accentuació i dièresi.

3. Articles. Apostrofacions i contraccions.

4.

Preposicions. Divergències amb el castellà. Verbs que regeixen

preposicions.

5. Numerals cardinals i ordinals.

6. Flexió gènere i nombre. Substantius i adjectius.7. Flexió verbal. Conjugacions , modes i temps. Verbs regulars i principals

verbs irregulars.

8. Pronoms febles. Combinació de pronoms.

9. Morfologia general: relatius, conjuncions, perífrasis etc.


2/48


ORTOGRAFIA.

Vocalisme

1. Sistema Tònic: a, è, ò (obertes), é, í, ó, ú (tancades). En general nopresenten divergències entre la pronúncia i la grafia llevat d’alguns casos departicularitats dialectals:

2. Sistema Àton: a, e, i, o, u. Presenta les divergències més grans entre elsdiferents parlars i és un dels trets principals a l’hora d’establir els principalsdialectes o subdialectes.

3. Divergències fonètiques i gràfiques.

Vocalisme tònic.a / e

Alguns parlars tendeixen a pronunciar més oberta del que és normal la “è” per laqual cosa de vegades pot dur a vacil·lacions a l’hora d’escriure la grafia correcta.

Escriu “a” o “e” en els buits de les paraules següents:

Ll__ugerCorr__cta

C__l·lulaSil__nci

Pot__nciaMiqu__l

Ll__óMiqu__let

T__rraLl__nçol

Així podem establir que hi ha una sèrie de posicions en les quals la e sempre espronuncia oberta:

-

Davant de “l, l·l, r, rr” i “ i, u” la e tònica sempre es pronuncia oberta: evangeli,novel·la, ferro, misteri.

-

La major part de les paraules esdrúixoles: anècdota, València etc.- Les terminacions –ecte, -ecta, -epte, -epta: afecte, defecte, col·lecta, concepte,

recepta.

Vocalisme àton.

e / a

Escriu la grafia correcta.

__mbrutar __mpar __mbut

__ntendre __ncéss__ncer

__scoltar __scopeta __storeta

__ixugar __ixamplar __ixut


3/48


- Les paraules que porten les síl·labes ________________ inicial de paraula o no,s’escriuen amb ___ i no amb ____ encara que alguns parlars pronuncien aquestasíl·laba amb ____.

• Això no obstant no vol dir que aquesta siga una regla estricta hi ha una sèrie deparaules que s’escriuen amb a.

__mpolla __ncià __scens __storat __ixeta

• Cal tindre en compte també algunes paraules normalment d’ús culte i acabadesen –x o -tx

singular plural singular pluralComplex__Fix__Sufix__

Context__ Annex__

e / i

• tancament de e > i

- Quan una “e” es troba en contacte amb una consonant palatal, això és, g, j, x, r, elsvalencians tendim a pronunciar aquesta e com una i, i en alguns casos a ometre-la.

D__jú, g__ner, g__noll, m__njar, n__rviós, qu__xal, s__xanta , naix___ment,coneix__ment

- També en els acabaments de les paraules en – ciència passa el contrari tendim aometre la i:

• Científic >ciència / ________ > consc____ncia / ________ > pac__ncia ___________ > pres__ ncia / __________> desavin__nça.

Dubtes entre o / u

- En alguns parlars i de forma col·loquial tendim a pronunciar “u” en comptes de “o”en algunes paraules i això pot portar a dubtar sobre la grafia correcta d’aquestesparaules.

c__bert > c__bertor> c__brir ...c__llidor > c__llir (atenció però a la conjugació del verb : jo ____, tu _____, nosaltres ______)t__ssir ( atenció a la conjugació : jo_____, tu_____, nosaltres_______) veure també pag.26 verbs incoatius de la 3a conjugació

emb__tit > emb__tirJ__an > J__anet / J__sep

- En canvi, en altres ocasions passa el contrari, pronunciem “o” quan la grafia

correcta és “u”.

b__llir > b__llit / j__livert / m__nicipal /


4/48


Alerta amb alguns derivats cultes que canvien la vocalo > u

j__ve > j__venivol > j__ventut > j__veniltít__l > tit__let > tit__lació, tit__larcons__lat > cons__larc__rba > c__rbat > c__rvilini

- En altres ocasions tendim a difttongar una “o” que resulta fonèticament “au”.

__fegar > __fegat / __lor > __lorar ( i per tant la conjugació: jo _____, tu________...)

- I al contrari un diftong tendim a reduir-lo en una vocal.

*coranta >*casi >*cotidià >

1. Ompli els buits de les paraules següents amb la vocal adient.

af__itar __mbaixadaarr__vatarass__ssí __valuar

av__riaextr__vertitl__trinapicaport__host__leria

r__ncors__nefaS__denyad__vantal

________________________________________________________.

ass__mbleaeb__nista __feminat __rugaest__ndardr__tol

g__leahonest__dat jav__linalitr__m__ravellamon__stir

ràf__garespl__ndorsant__datsegur__tats__rgentv__rnís

________________________________________________________.

ambigü__tatantigu__tatc__mentcontemporàn__agal__ó

conten__dordiabet__seclips__ __nfermeriamomentàn__a

làct__alín__a (*)manten__dorsob__raniaTun__s

(*) Excepcions: __________________________________________.


5/48


b__tifarracal__róscapít__l (*)cart__linac__brirc__mplirg__vernamentalc__rba

còns__ldurad__remb__titesc__drinyaresc__pirescrúp__l j__ventut (*)

n__drirp__lirpènd__lrèt__lrig__róss__spirtít__l (*)

(*) Excepcions: ______________________________________________________ ___________________________________________________________________.

atene__b__fetadab__tlletíesc__llfet__s

foc__sfòr__mm__ntanyam__ntarpor__strofe__

rit__sèr__ms__borns__focars__portart__rment

_____________________________________________________________.

La síl·laba i els diftongs .

Cada colp de veu que fem en pronunciar una paraula és una síl·laba. En les llengüesromàniques i també en la majoria de llengües del món les síl·labes sempre han detindre almenys una vocal (anomenada nucli sil·làbic) . Una sola vocal pot formarsíl·laba per ella mateix, mentre que les consonants sempre han d’anar acompanyades

d’almenys una vocal per a formar síl·laba.

La representació ortogràfica dels sons consonàntics poden estar representats envalencià per un sol signe ( m ) o per dos ( ny ) aquests últims s’anomenen dígrafs.

Com a regla general hem de tenir en compte que quan separem un mot mai es potquedar una lletra sola ni a final ni a començament de línia:àvia> camió >També cal tindre en compte que en les paraules compostes per prefix cal separar elprefix: benestar > malhumorat> autocontrol>

* Atenció també als dígrafs que no es separen : ______________________________.

Estoig > palla > cunyada >

Diftongs

El diftong es produeix quan dues vocals s’ajunten en una mateixa síl·laba, perquèaquest es produesca és necessari que una de les dues vocals siga almenys una “i” ouna “u”. Si no apareix cap d’aquestes vocals aleshores no hi ha diftong: riu (una solasíl·laba) però lleó (lle-ó, dues síl·labes).Hi ha dos tipus de diftongs: creixents ( la primera vocal és més tancada “i,u” + altra

vocal) i decreixents ( la primera vocal és més oberta “a,o,e” + “i,u”).


6/48


Diftongs creixents Diftongs decreixents

qu, gu + vocal i, u consonàntiquesqua:qüe:

qüi:quo:

gua:güe:güi:guo:

i a principi de mot:

i entre vocals:u a principi de mot:

u entre vocals:

ai:ei:

ii: --------------oi:ui:

au:eu:iu:ou:uu:

Triptongs:ieu: uai: ueu:

(*) ATENCIÓ:

L’agrupació de consonant + “i” “u” + vocal, en valencià no formen diftongs com encastellà (llevat dels diftongs “iu” “ui”) :(castellà) València = Va-len-cia , el copia = co-pia , pueril = pue-ril( valencià) València = Va-lèn-ci-a , ell copia = co-pi-a , pueril = pu-e-ril

Accentuació. Regles generals.

Totes les paraules tenen un accent fònic ( casa, publicitat, aixella...). Aquest accent

recau sempre sobre la síl·laba tònica de la paraula. Ara bé només algunes paraulesporten l’accent gràfic, l’escriptura del qual dependrà de les regles generals que veuremtot seguit. Abans però cal fer algunes observacions.

En valencià existeixen dos tipus d’accent gràfic segons es tracte d’una vocal oberta

(à, è, ò > cantà, pèl, arròs) o tancada ( é, ó, í, ú > café, camió, pingüí, última ).

Segons en quina síl·laba de la paraula recau l’accent fònic, les paraules poden ser:- Agudes: si la síl·laba tònica és l’última : café, paret, animació....-

Planes: si la síl·laba tònica és la penúltima: feble, imbècil...-

Esdrúixoles: si la síl·laba tònica és la antepenúltima o anteriors: valència, dòmino...

Regles generals:

Les paraules agudes s’accentuen si la paraula acaba en : ___________________________________________________________________ ___________________________________________________________________.

les planes s’accentuen si la paraula : ___________________________________________________________________ ______________________________________________.

Les esdrúixoles s’accentuen: ___________________________________________________________________ ___________________________________________________________________.

* Atenció a l’accentuació de les formes de pretèrit imperfet dels verbs de la 2n i algunsde la 3r conjugació ( pag. 30-31) : nosaltres creiem , vosaltres deieu .....


7/48


Observacions:

Els adverbis acabats en –ment porten accent gràfic sempre que la paraula originalen porte: fàcil > fàcilment / pobra > pobrament

Quan a un verb se li afigen pronoms l’accent del verb no es desplaça: dóna >dóna-li-la.

Els verbs acabats en –iar fan el present d’indicatiu : canvie, canvies, canvia,

canviem, canvieu, canvien. les paraules monosíl·labes no porten accent gràfic: pa, dol, pou, dos ...

Algunes paraules amb pronúncia dubtosa.

alfilavarciclopcriquet

elitfluorfutbolhandbolheroiiberintervallinieroboeoceapolicrom

poliglottimpatiquetxandallxassisxofer

acneadequaaerolitalveol

amoniac *atmosferacastig *conclaveconeixercorreretiopinterfonleucocitmedul·lamissil

omoplatpudingreptiltemertermostatvertigentextil

AtilaCleopatradioptriaeczema

electrodeEtiopiaHimalaiaolimpiadaperiode


8/48


L’accent Diacrític.

S’anomena accent diacrític a aquell que distingeix paraules que s’escriuen igual peròque tenen significats diferents. Aquestes paraules no haurien de portar accent perquècontradiuen les regles generals d’accentuació.

Mot significat mot significatbébénsbóta, bótescóp, cópscós, cóssosdéu, déusdóna, dónesésféufóra jóc, jócsmàmésmèu, mèusmòlt,a,s,esmónnét, nétanósós,óssa,óssos,óssespèl, pèls

quèrésròssa, ròssesséséc, sécssèu, sèussí, síssócsòl, sòlssónté

úsvésvéns, vénenvéuvós

bebensbota, botescop, copscos, cossosdeu, deusdona, donesesfeufora joc, jocsmamesmeu, meusmolt,a,s,esmonnet, netanososos, ossospel, pelsque

resrossarossessesec, secsseu, seussi, sissocsol, solssonte

usvesvens, venenveuvos

Observacions: Els derivats de paraules amb accent diacrític el mantenen: nét > besnét. Véns > revéns , subsòl


9/48


La Dièresi.

La dièresi és un signe ortogràfic ( ï , ü , només es posa sobre la i o la u ) que realitzadues funcions:

1. Assenyalar els diftongs creixents : qüe, qüi, güe, güi2. Assenyalar que s’ha produït un hiat (quan dues vocals deixen de formar diftong)

diftong hiat diftong hiatai:ei:oi:ui:

aï:eï:oï:uï:

au:eu:ou:iu:

aü:eü:oü:iü:

Observacions: L’imperfet dels verbs de la segona conjugació, és a dir aquells queacaben en –er/-re sempre fan diftong : queia, deia, reia, feia etc. llevat dels verbsCoure, Cloure i Plaure ( coïa, cloïa, plaïa...) i els compostos d’aquest verbs. (veure pag.30-31)

Estalvi de la dièresi:

1. Sempre que es puga accentuar la paraula aquest prevaldrà sobre la dièresi: veïnaperò veí

2. En els verbs de la 3ª conjugació que acaben en vocal+ir (agrair) la dièresi no esposa en l’infinitiu, gerundi, tot el condicional i tot el futur : agraïa, però agrairé,

agrairia... ( vegeu verbs 3a conjugació)3. Tampoc es posa es les paraules compostes acabades en vocal + -isme, -ista, -us, -

um: monoteisme, europeista,mèdium etc. llevat de les paraules : proïsme i Lluïsme.4. Tampoc en porten les paraules formades per prefixos: anti-, auto- co-, contra-, re-

etc. reiniciar, coincidència etc. Si en porten en canvi la paraula reüll i el verbcompost reeixir: reïsc...

Accentua o posa dièresi a les paraules que calga:

Boira

FeiemIodeIncreibleReunioSuicidi Arruinar-seComboi

Courem

BaulIlla AntieuropeuUnguentDestruieuConduireuPeuot

Reina

DeieuRaulLluisaPodiumEnsaimadaReeixir Antidiuretic

Linguista

Gratuitament AillatsEspontaneïtatDistribuidorDistribuiscDistribuixDistribueixDistribuiran


10/48


Les Oclusives : p, t, c, b, d i g

Aquestes consonants no presenten problemes a l’hora d’escriure-les quan es troben aprincipi de síl·laba pero quan es troben a final de síl·laba o de paraula poden presentarproblemes per tal d’escollir la grafia correcta ja que es neeutralitzen i totes esdevenesons sords. Així : p, b > (p) club, equip / t, d > (t) paret, fred / c, g > ( c ) groc ,amarg

Regles Generals.

1. Darrer de vocal o diftong tònic s’escriu la consonant que sona encara que lesderivades canvien de consonant : P,T, CCap >Rep >Llop>Equip>Pap>

Pot>Servit>Crit>Pit>Tret >

Groc> Amic>Jo duc> que joSec>Suc>

Excepcions:

B_____________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________D_____________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________G_____________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

______________

2. Darrere de vocal o consonant escriurem la consonant que aparega als derivats :Corbera > supèrbia > serpentejar >Meritòria > sordera > perdre > joCorcat > grogor> amargar>

Excepcions: ______________________________________________________________________

______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

• Atenció:1. Els gerundis valencians sempre acaben en –nt : anar > , perdre >

, servir > .2. Les paraules compostes o derivades acaben en –d , si acaben amb el sufix

– etud , -itudInquietu____, solitu____,Però:

Virtu___, institu____


11/48


La B i la V

Aquest dos fonemes representats per les grafies B i V tenen diferents sons en valencià, un és bilabial (b) i l’altre fricatiu (v), igual que en francés. Així doncs la diferenciacióde pronúncia entre els dos no hauria de comportar cap dubte a l’hore d’escriure’ls peròbé perquè en alguns parlars la diferència no es fa o bé per influència del castellà queno els diferencia hi ha moltes paraules que porten a dubtar sobre quin és el so correctei la grafia correcta.

Normes Generals.

S’escriu b :1. ________________________________________________________________2. ________________________________________________________________3. ________________________________________________________________

S’escriu v :

1. ________________________________________________________________2. ________________________________________________________________3. ________________________________________________________________

En aquest cas també podem recolzar-nos en la regla general que serveix per a totesles gràfies: Si una paraula s’escriu amb B tots els derivats s’escriuen en B i si s’escriuamb V totes les derivades també.

Convertir > conversió / superb > supèrbia

Ara bé hem de tindre en compte aquelles paraules que són falsos derivats, és a dirparaules de la mateixa família però que s’agafen directament del llatí i que solencanviar la b per v o al contrari, són els anomenats pseudorevitats o cultimes.

primitius derivats pseudoderivats A__ortarCal__Cer__ell

Cor__Cor__DeureEscriureFa__aLla__iLliureMoureNú__olPro__ar


12/48


Hi ha també una sèrie de paraules que per la seua similitud amb el castellà pot dur aerrors en l’ús de la grafia adequada.

Ad__ocat Alco__a Almí__ar Arra__atar Arro__a A__et A__orrir A__ortar __a__acan__icara__el·la

ca__allcer__ellci__adaCo__ardCòrdo__aCri__ellarEndí__iaEn__estirEspa__ilatEste__eGa__ardina

Go__ernGra__arL’Ha__anaJa__elinaPa__ellóPro__arRa__alRa__eSa__iSa__oiaSi__ella

Ala__a Am__ar __aró __asc __erruga __iga __olcarMò__ilRe__entarTro__ar __ena / __ena

La H.

La grafia “h” és una consonant que només es manté per etimologia, és a dir no té so,igual que en castellà. Només es manté el so em algunes onomatopeies: he he he !hum! hem!

Així i coincidint amb altres llengües hi ha un munt de paraules que duen “h” : home,hotel, hora , hostal, exhibir etc.

Pot ser útil saber que moltes paraules que en castellà porten “h” en valencià hanesdevingut “f” encara que aquesta consonant prové no de la “h” llatina sinó del so

haspirat “h” de l’arab : harina / farina , humo / fum

Com no hi ha regles cal posar atenció en aquelles paraules que tenen divergènciesgràfiques en castellà i valencià.

Escriu les següents paraules castellanes en valencià.

armoníaarpíatruhán

inviernosubastacacahuetecohetehermita

huerfanohuevoexhuberante

OrihuelaHuescaizarhorchata

Coincidint amb el castellà hi ha una sèrie de prefixs llatins que duen “h”, escriu algunsexemples:Heca- : ___________________________, hecto- : ___________________________Hetero-: __________________________, hipo-: _____________________________Hidro- : ___________________________,


13/48


Les grafies j, g, tj, tg / x, tx, ix, ig

Aquestes grafies corresponen al so palatal africat sonor i sord. Les primeresrepresenten al sonor (gent, platja) i no existeix en castellà, sí en francés (jouer,manger), mentre que el segon representen el so sord com en castellà (ch) (concha,chutar).

GRAFIAJ

GRAFIA

G

GRAFIES

TJ/TG

GRAFIES SONS SORDS. X, IX, TX

IX Darrere de vocal : caixa, meréixer, coix, calaix ...

X Inicial: Xàtiva, xarrar

Darrere u semivocal i darrere i: rauxa (fer una cosa de forma sobtada),disbauxa(desenfreno) clixe.

Darrere consonant: Barx, Elx, panxa, conxa.

TX.

Inicial: Txecoslovàquia, Txad, Txèkhov, Txaikovski.

Entre vocals: cotxe, despatxar.

IG/TX Final de paraula: passeig- passejar, despatx-despatxar

ALTRES SONS DE LA –X- (KS): Taxi, màxim

(GZ): ex - : èxode, examen, èxit, exhibició.

Davant de e, i. Inicial: gent, girafa Entre vocals: agència, àgil. Després de consonant: àngel, enginyer..

Entre vocals: tj,tg Acabaments: -atge, etge,otge utge: salvatge, metge, rellotge, jutge Verbs: desitjar, enutjar, espitjar(apretar),jutjar, petjar(xafar), rebutjar,

trepitjar,viatjar. Paraules: llotja, fotja, botja(mata),calitja,mitja,mitjà,

lletja,petja,natja,platja, sutja

Davant, a,o,u En qualsevol posició: jove, menjar, batejos

Davant e Nexes –jecc-ject-*: injecció, injectar Noms hebreus: Jesús, Jerusalem, Jeremies... Verb jeure, ajeure: jec, jeus ... Mots: jerarquia, jeroglífic, Jeroni, jersei, majestat i derivats


14/48


Les alveolars sordes i sonores

En valencià les grafies de les esses es corresponen amb el so que fem en pronunciar-les. Hi ha una esse que es diu sonora , és aquella que pronunciem en paraules com:casa, posar, colze, onze. Per tant tenim dos grafies per a aquest so : la “s” i la “z”

Grafia “z”

1. S’escriu darrer de consonant : colze, pinzell2. en paraules d’origen grec: amazona, zero, zona, zoo, esquizo-

Grafia “s”

1. Només s’escriu entre vocals: casa, visió, pisos2. paraules femenines abstractes: la solidesa, la bellesa3. En la majoria de gentilicis: francesa, anadalusos ( hi ha dos excepcions:

russos, suïssa)

Recordeu que a més a més la “s” també apareix després de consonant , a principi deparaula o a final de paraula com a marca del plural i sona com en castellà ( és a dir enaquest cas la essa és sorda: sol, pensar, fills

L’altra esse es diu sorda i és la que sona com el castellà en paraules com: passar ,cel, cançó. Hi ha per tant tres grafies per a representar aquest so: ss / c / ç

Grafia “ss”

1. s’escriu sempre entre vocals: passar, russia, carrossa2. paraules femeninis de títols nobiliaris i professions antigues:

duquessa, mestressa, baronessa ( recodeu-vos de les excepcionsmarquesa i princesa)3. paraules que es componen dels infixos : gressió, missió, pressió,

fessió, sessió: progressió, impressió, comissió, repressió, confessió,sessió... i les derivades, impressionant, confessionari etc.

4. paraules compostes per un prefix: a + senyal = assenyalar, pre +sentir = pressentir.

Grafia “c” , “ç”

Aquestes grafies sempre van en consonància. És a dir si sabem que una paraulas’escriu amb “ç” les derivades s’escriuran amb “c” o amb “ç” però mai amb esses :plaça > places , reemplaç etc.

Grafia “c”

S’escriu sempre davant de la “e” i de la “i” : cel, ací(solen coincidir amb les paraules que en castellà porten “c” ) : ciència, cel “cielo”,conscient “consciente” etc..


15/48


Grafia “ç”

1. S’escriu davant de la “a”, “o”, “u” : plaça, cançó, vençut2. A final de paraula ( vegeu adjectius d’una terminació per al

masculí i el femení) : veloç, capaç, feliç ...3. En alguns acabaments com ara –ança, -ença : esperança,

remaixença

Les paraules que porten “ç” solen coincidir amb les paraules que en castellà porten “z”però no sempre: cazar > caçar, pedazo > pedaç .... però no sempre:Mazapan> ____________, carroza> ____________, hizar > _____________, etc.

Els substantius acabats en –s solen duplicar-la (però amb prou excepcions

1. Fes el plural de les següents paraules

capatàs

fracàsmatalàstraspàsexcés

interés

progréssuccésaníscanyís

pastís

cosgostrosbarnús

embús

tramúsbus

aigurràsascasgimnàsmasmadràs

ocàspegàsvas

burgésmarquésmespagéspalmaréspromés

alabésfrancésvienés

avíscompromísencísmatíspaísparadís

permíspissomrís

tornavísdosespòsrepòsabúsautobús

nusobúsús

Els adjectius acabats en –às i –ís solen duplicar la essa en formar el plural o el femení.En canvi les acabades en –és, -ós, -ús, no solen duplicar-la però també en aquest cashi ha moltes excepcions.

2. fes el plural dfe les paraules següents.

escàs:castíspostís:corredís:

atésencésansiósavariciós

dubtósprofús

concísimprovísincísindecísgrisimbsumís

llisprecísrasconfésespésexprés

obséspossésgrosrosmalaltús


16/48


__alpar __arsuela __entinella __imbomba e__poliar tro__

arrebo__ar

a__utzena

carni__eria

carro__a

discu__ió

dra__ana

escaramu__a

exce__iu

mosta__a

pòli__a

regalè__ia

eri__ó

escur__ó

esquin__ar

gla__

lla__

llen__

A__ores

cabe__a

cal__

cal__a

llu__

man__anilla

noven__à

peda__

ter__

tra__ar

vari__a

Cec:___________________________Ceba:__________________________Cigne:__________________________Cessió:_________________________

Sec:___________________________Seva:__________________________Signe:__________________________Sessió:_________________________

♦ Pe__eta

♦ Pe__a♦ Pin__es♦ O__ell

♦ Carí__ia

♦ Di__abte♦ Ma__apà♦ Regalè__ia

♦ En__iam

♦ Eivi__a♦ Discu__ió♦ Mosta__a

♦ Tro__os

♦ Adre__a♦ Destro__a♦ Disfre__ar

Les laterals

El só de les diferents grafies laterals en el valencià parlat sol reduir-se a dos : ( l ) pila,espatla, col·legi i ( ll ) llet, espatlla.

l / ll

No solen presentar problemes ja que la pronúncia les diferencia sobretot en interior deparaula: pala / palla.A començament de paraula pot haver-hi però algunesvacil·lacions.

1. Escriu la grafia adient .

__ínia

__inial __aborable __iteratura __etrat

__ògica

__una __unàtic __unar __op

__itre

__um __uminós __uminiscència

l·l

les paraules que porten l·l solen ser paraules d’ús culte preses directament del llatí odel grec, relacionades amb els camps de la ciència, l’art, l’astronomia etc.


17/48


Generalment solen dur l·l aquest mots que a més comencen per :

________ - : ____________________________________________________________ ________ - : ____________________________________________________________ ________ - : ____________________________________________________________ ________ - : ____________________________________________________________ ________ - : ____________________________________________________________ ________ - : ____________________________________________________________ ________ - : ____________________________________________________________

i els mots que acaben en:

- ________ : ___________________________________________________________- ________ : ___________________________________________________________- ________ : ___________________________________________________________

I alguns mots no compresos : ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ _____________________________________________________________________.

Els derivats cultes de paraules populars que acaben en –ll s’escriuen amb –l·l-

Escriu la grafia correcta i fes-ne un derivat

cora____flage___cabe___cerve__pe__

aixe__ameta__crista__


18/48


MORFOLOGIA1. Genere i nombre del substantiuGeneralment es tendeix a formar el femení dels substantius a partir de la formamasculina. Açò no respón a altres raons que les històriques i no lingüístiques.Les marques de gènere i nombre són: -a (femení singulars) –s (plural masculí) –es(plural femení)

Regles RemarquesRegla general: s’afegeix una –a al masculíFill >Gat >Estudiant >Professor >Universitari >

Modifiquen les grafies:-amic >-llop >-cunyat>-boig >-gos >-serf >-fugitiu >- heroi >

Els substantius acabats en vocal àtona, -e, -o, -u, canvien aquesta vocal per una -a- mestre >- monjo >- europeu >

- alguns oficis i càrrec –essa :Metge > Alcalde >

Els substantius acabats en vocal tónicaafegeixen –na per al femení.-germà >-lleó >-cosí >-comú >

Alguns mots coincidents amb el castellà noafegixen –n al plural:- café >- bisturí >- sofà >- comité >

Alguns tenen terminacions pròpies:-títols i oficis: -essaDuc > Abat >Poeta >Déu >Sacerdot >-or > -riu Actor >Emperador-òleg > òlogaBiòleg >Meteoròleg>

- Oficis i càrrecs actuals:Pintor >Poorter >Estudiant >Bidell >Carter >President > Advocat >

Els substantius acabats en –aire, -ista, -cida, -ta, són invariables:Policia > Periodista>Colombaire > Acròbata> Alguns noms fan el masculí a partir del femeni + ot:I alguns noms d’animals afegeixen l’adjectiu mascle o femella:Perdiu > Bruixa > Abella > merla >Elefant, orangutan, pantera ....Hi ha paraules que presenten arrels diferents:Bou > home> cavall >

Oncle > porc >


19/48


Nombre del substantiu. Casos especials

Mots aguts acabats en vocal + s afegeixen –os.1. Dupliquen la –s > -ssos , però hi ha moltes excepcions (veure grafies de la essa )

-às : nas >

-és: congrés >

-ós: ós >

2. No dupliquen la –s > -sos

-ís: pis >

-ús: autobús>

Els femenins acabats en –s , no canvien:La pols>La càries>Tampoc ho fan els masculins no aguts acabats en –s:El llapis >El cactus > Alguns mots han d’afegir –s en el plural encara que no es pronuncie: Apèndix>Índex>Fax>

I atenció a algunes paraules que acaben en –s (però no al singular)

Les crisis > les anàlisis > les dosis >Les hipòtesis > els èmfasis >

Regles Remarques

Regla general: El plural dels substantius es

forma afegint una –s al singular.

Fill >

Atenció als mots masculins aguts acabats en

consonant + s, afegeixen –os:

Curs >Els substantius acabas en –tx, -sc, -st, -xt, -ix,ig, -g fan el plural en –os o –s:

Text >Disc>Cost>Empatx>Guix >

Raig>


20/48


3. Gènere i nombre de l’adjectiu.

Generalment els adjectius flexionen el gènere i el nombre igual que els substantius, ésa dir tenen quatre formes: masculí i femeni singular i masculí i femení plural : bonic >bonica > bonics > boniques . Malgrat això hi ha una sèrie d’adjectius anomenat dedues terminacions que només tenen una forma per al singular i una per al plural.

Acabats en : Singular plural Excepcions-ble Agradable, increïble,

assumible-al-el-il

Cordial, brutal, ideal,fidel, rebel, útil

-ar-or

Regular, similar,suporior, inferior ...

-ant-ent

Amargant, elegant,pudent

-a Demòcrata, nòmada

-e (àtona) Lliure, salvatge,verge

Compte amb elsacabats en:-aç-iç-oç

Eficaç >Feliç >

Atroç >

Divergències amb el castellà:Comú >Limítrof>Inert > Vague >Destre >Cortés> Agrest>Covard>Ferm>Parell>

Imparell>


21/48


L’article.

És la categoria gramatical que va davant del nom i que li dóna un significat gramatical(gènere i nombre) i a més a més concreta un nom ja conegut (articles determinats i obé presenta un nom desconegut (indeterminats).

Pere s’ha comprat un cotxe nou. El cotxe és de color roig.

Singular Pluralmasculí femení masculí femení

Determinat(definit)Indeterminat(indefinit)

Apòstrof de l’article.

Només es poden apostrofar els articles determinats singulars “el” “la”.

1. Regla general: El i LA s’apostrofen:• _________________________________________________________.• __________________________________________________________

_______________________________________________________.

2. Regla general: EL i LA no s’apostrofen:• ________________________________________________________.• ________________________________________________________.• ________________________________________________________.• _________________________________________________________

3. Excepcions: LA no s’apostrofa:• ________________________________________________________.• ________________________________________________________.• ________________________________________________________.

La preposició “de” funciona exactament igual que l’article determinat

masculí “el”.

el costat > de costat , l’ombra > una miqueta d’ombra

També s’apostrofen els pronoms: la veu / l’estima, es cansa / s’alça ,porteu-lo / porta’l

• L’apostrof també afecta als pronoms febles ( veure verbs pronominals)

• A banda de la conjugació pronominals, quan un pronom feble amb

una funció diferent s’adjunta a una forma verbal aquest pronom si vadavant del verb pot apostrofar-se i si va darrere o apostrofar-se ounir-se amb un guionet:


22/48


Maria estima a tu > t’estimaVol comprar un regal per a ell mateix > vol comprar-sePer ací és molt fàcil perdre un mateix > per ací és molt fàcil perdre’s

Contraccions.L’article masculí el i els es contrau amb les preposicions a, de, per, ca

A DE PER CAELELS

Atenció > tingueu en compte que si l’article es pot apostrofar no es fa la contraccióPassege pel camí /// passege per l’hort

LO “Neutre”

En valencià antic existia l’article masculí determinat “Lo” que també tenia un valorabstractiu. De fet en algunes regions o zones, com ara a Lleida, aquest article encaraes totalment viu “lo camí, lo gos etc..” i fins i tot al País Valencià encara quedenalgunes expressions arcaïtzant que s’utilitzen normalment com ara: “tot lo dia” “baix lollit” “lo jorn” etc..

Malgrat açò, és d’ús general i per tant normatiu l’ús de l’article “el , l’” i es per això queaquest article assumeix també el valor abstractiu. Així doncs quan en castellà s'empral’article “lo” amb valor abstractiu, en valencià podem usar l’article “el” amb el mateixvalor:

Todo lo que dijo era falso >

Altres vegades l’ús de l’article “el” resulta massa forçat en la construcció de la frasealeshores podem fer ús dels demostratius neutres: açò, això, allò. O del substantius “cosa”, “cosa que” “la qual cosa” etc.

Lo que me has traido no me sirve > Pone mala cara, lo que quiere decir que está enfadado >

També podem buscar altres possibilitats com és el cas de substantius femenins

generalitzadors:

Con todo lo bello que tiene ...... >

LO “intensiu o quantitatiu”

De vegades l’article “lo” castellà no fa una funció abstractora del substantiu sinó que lidóna un valor intensiu o estimatiu. En aquest cas l’ús de l’article “el” és incorrecta envalencià:

No sabes lo mucho que te quiero > No saps el molt que et vull >

En aquest cas hem d’usar estructures basades en signes específicament intensius:COM, MOLT, TANT, POC, SI, QUIN, TAN...COM:


23/48


Els determinants II.

Els numerals.delimiten la quantitat, bé d’una manera exacta ( cardinals), segons l’ordre (ordinals),bé amb una fracció (partitius) o de forma múltiple ( múltiples).

cardinals

ordinals

Multiplicatius

Partitius

Col·lectius


24/48


Morfologia verbal.

Present d’Indicatiu

1ª Conjugació –AR

CANT-AR ANAR ESTAR

Cojugueu també: menjar, viatjar, jugar, trencar i alçar

2a Conjugació –ER / -RE , DIR, DUR

Conjugació RegularTÉMER PERDRE BATRE

Es conjuguen com Témer: _____________________________________________

Es conjuguen com Perdre: ____________________________________________

ATENCIÓ:Batre >___________________________________________________________Rompre > _________________________________________________________Metre> __________________________________________________________

Verbs regulars velaritzats ATENDRE(1) BEURE (2) CLOURE (3) CREURE RIURE

(1) : ____________________________________________________________.(2): ____________________________________________________________.(3): ____________________________________________________________.


25/48


Verbs irregulars velaritzatsCONÉIXER CÓRRER (1) CRÉIXER (2) VIURE PERTÀNYER

(1):_____________________________________________________________.(2): ____________________________________________________________.

Verbs irregularsCAURE DUR DIR PODER SER

Verbs irregulars palatitzatsFER VEURE (VORE) VOLER

3a Conjugació – IR

INCOATIUS PURS

Increment –isc Increment -esc TOSSIR (1) TENYIR (2)

Atenció als verbs que acaben en vocal+ir com per exemple AGRA-IR: ______________________________________________________________________ _______________________________________________________.

(1) : _____________________________________________________________

(2): _____________________________________________________________


26/48


Verbs IrregularsEIXIR LLUIR TENIR (TINDRE) VENIR (VINDRE)

Verbs velaritzats PalatitzatsOMPLIR OBRIR OIR

Verbs pronominals.

Són aquells verbs en què l’acció recau sobre els mateixos subjectes que la fan, és a dires conjuguen sempre amb un pronom personal reflexiu.

Conéixer-se Inscriure’s Anar-se’n


27/48


MORFOLOGIA VERBAL. L’IMPERATIU I EL PRESENT DE SUBJUNTIU.

Amb el subjuntiu expressem idees irreals o hipotètiques, ordres, desitjos iinstruccions negatives. És el mode que usem en la construcció d’oracionssubordinades. Amb l’imperatiu expressem ordres, manament afirmatius.

Vine! (imperatiu) / No vull que vingues (subjuntiu)

El present de subjuntiu

Es forma a partir de l’arrel de la 1ª persona del present d’indicatiu + lesdesinències personals pròpies del subjuntiu.

Regla general per a totes les conjugacions: Si un verb velaritza (-c / -sc) elsubjuntiu també ho farà (g, gu / sc, squ) i si palatitza ( -ig ) el subjuntiu també hofa ( j, g, tj, tg )

1ª Conjugació. Verbs en –AR

regulars verbs irregulars de la 1ª conjugació.

MENJAR ANAR ESTAR

2ª Conjugació. Verbs en –ER / -RE

Les terminacions són l: -a, -es, -a, (*) –em, (*) –eu, -en

TÉMER PERDRE BATRE REBRE CORROMPRE

Regulars


28/48


ATENDRE BEURE PARÉIXER VIURE MERÉIXER

VEURE PERTÀNYER

SER SABER FER VOLER

3ª Conjugació Verbs en -IR

Les terminacions personals són: -a, -es, -a, -im, -iu, -enPer descomptat els verbs que es conjuguen de forma pura en l’indicatiu mantenenaquest tipus en el subjuntiu ( jo dorm > jo dorma) i els que es conjuguen de formaincoativa mantenen l’increment –isc/-esc, al subjuntiu ( jo patisc > patisca,

patesc> patesca) i el velaritzats segueixen la norma dels verbs velaritzats de la 2ª ( jo òbric > òbriga)

SENTIR TOSSIR AGRAIR

Obrir, omplir: ________________________________________________________

Verbs Velaritzats

Verbs Palatitzats

Irregulars


29/48


L’imperatiu, generalment, es forma amb persones de l’indicatiu i del subjuntiu. Laregla general és: 2 persona de l’imperatiu (tu) i 2ª del plural (vosaltres) = 3ªpersona present indicatiu (ell) i 2ª del plural indicatiu (vosaltres). 3ª p singular(ell) , 1ª plural (nosaltres) i 3 plural (ells) = corresponents del subjuntiu.

La primera persona del singular de l’imperatiu no existeix, en el seu lloc utilitzemla perífrasi d’obligació : He / haig de + infinitiu ( he de fer això ) / cal que + verbconjugat ( cal que ho faça).

Irregulars

ESTAR ANAR SER SABER FER VEURE (VORE)

TINDRE DIR DUR * Recordeu que per a dir una orde afirmativaemprem l’impertiu “vine ací” , però si volem

expressar un manament negatiu emprem elsubjuntiu “no vingues ací”

L’IMPERATIU

visc

vius

viu

vivim

viviu

viuen

visca

visques

visca

visquem

visqueu

visquen

viuvisca

visquem

viviu

visquen


30/48


El Pretèrit imperfet.

Aquesta forma verbal del passat és simple i s’utilitza sobretot per a contar coses en lesnarracions. Sol anar en correlació amb introductors del tipus “Quan”, “aleshores”, “abans” etc. És com un present en el passat , l’acció s’entén com a inacabada.

Pel que fa a la flexió no presenta alteracions ni irregularitats (ni canvis d’arrel nivelarització, ni palatització) llevat d’algun verb de la 2a conjugació. Es forma a partir del’arrel de l’infinitiu més les decinències pròpies de cada conjugació: 1a -ava, -aves, -ava, àvem, àveu, aven / 2a i 3a : -ia, -ies, -ia, -íem, -íeu, -ien

Menjar témer batre Servir

Verbs de la segona que cal posar atenció sobre alguns signes ortogràfics:

Coure cloure Plaure

I derivats: concloure, complaure etc.

Verbs que presenten alguna divergència entre la normativa i el parlar.

Caure creure dir dur fer

Jaure riure seure traure Veure


31/48


I derivats: retraure, contraure, reviure etc.

Pretèrit perfet.

El pretèrit perfet és un temps simple del passat que utilitzem per a dir accions i estatsacabats. Aquesta forma simple és prou usada en el valencià oral de certes comarques,però no en tots els verbs, i en la majoria dels parlars sol usar-se el perifràstic( vaig,vas/vares, va, vam/vàrem, vau/ vàreu, van/varen + infitintiu, cantar, córrer, sentiretc.). No obstant l’ús del perfet simple és freqüent en alguns parlars i sol alternar-seamb el prerifràstic: aní = vaig anar .

El perfet simple es forma a partir de la 1a persona del present d’indicatiu. Així que caltindre en compte els possibles canvis ortogràfics: menjar > mengí , i també lesvelaritzacions: córrec > correguí, i les palatitzacions: llig > llegí .

Les decinències són : 1a í, ares, à, àrem, àreu, aren / 2a : í, eres, é, érem, éreu, eren

/ 3a : í, ires, í, írem, íreu, iren.

Assajar concebre prendre eixir dormir

Irregulars

Veure ser fer


32/48


Els temps compostos.

Els temps compostos en valencià es formen sempre amb el verb haver més el participipassat del verb conjugat. Així tenim:

• Perfet d’indicatiu (pretèrit indefinit):he, ________________________________________________________(cantat,sentit...)

• atenció a les posibles variacions fonètiques.Jo ja vingut ací altres vegades > ____________________________________________Ja ta dit que calles>______________________________________________________No uam fet bé>

_________________________________________________________Nosaltres ham anat a Londres > _____________________________________________Jo li ha dit a Pere que vinga > ______________________________________________

• Plusquamperfet d’indicatiu (pretèrit plusquamperfet d’indicaiu)Havia, ____________________________________________________________(p.p.)

• Passat anterior (pretèrit anterior)Hagué, ____________________________________________________________

(p.p.)

• Futur perfet ( futur compost)Hauré, ____________________________________________________________(p.p.)

• Condicional perfet (condicional compost)Hauria, ____________________________________________________________(p.p)

• Perfet de subjuntiu ( pretèrit perfet de subjuntiu)Haja, ______________________________________________________________(p.p)

• Plusquamperfet de subjuntiu (pretèrit plusquamperfet de subjuntiu)Haguera, ___________________________________________________________(p.p.)Hagués, ____________________________________________________________(p.p)

Atenció les formes havera, haveres etc. No són normatives.


33/48


El Participi.

El participi és una forma impersonal del verb que s’utilitza per a formar els tempscompostos dels verb. No obstant això els participis fan de vegades la funció d’adjectiusde fet són adjectius i per tant quan fan aquesta funció tenen flexió de gènere i

nombre: jo he cantat / però cantat-cantada-cantats-cantades

1.1. Escriu al costat de cada verb el paticipi corresponent.

PondreRespondredescompondre

Els compostos de ________, fan el participi en: ____ .

FondreDifondreinfondre

Els compostos de _______, fan el participi en:

_________(la o és tancada).

CloureIncloureConcloure

Els compostos de _____ , fan el participi en: _______La o és oberta

ValdrePrevaldresobrevaldre

Els compostos de _____, fan el participi en: ___________

Soldre AbsoldreMoldre

Els verbs acabats en _______ , fan el participien:__________

PrendreOfendresorprende

Els verbs acabats en ______, fan el participi en:

_________.* Atenció a vendre: venut/ venuda

MetreEmetrePrometre

Els verbs acabats en _____, fan el participi en: ___________

TindreRetindreContindre

El verbs acabats en _______ o ________ fan el paricipien: __________. * atenció pretendre, comprendre> ____________________________________

Soler

NáixerCréixerRomandrevéncer

Atényer

ConstrényerPlànyerPertànyer


34/48


Verbs. El gerundi

Les formes del gerundi en valencià es forman a partir de l’arrel de l’infinitiu més lesterminacions pròpies de cada conjugació. Cantar > cantant, Témer > tement, obrir >obrint.

Atenció: El gerundi és una forma verbal regular, és a dir, mai velaritza o palatitza,encara que els verbs en la seua conjugació ho facen.

1. Escriu el gerundi dels següents verbs:

escriurebeureveuredurrebreploure

deureriureviuremouredircreure

eixirapareixerdistraurenàixerseromplir

Sobre l’ús correcte de la forma del gerundi cal dir que en valencià l’únic valor que té éssimultaneïtat amb el verb principal:

- Passejant s’ha trobat 10 euros > s’ha trobat 10 euros caminant > mentre caminavas’ha trobar 10 euros.

* ha tingut un accident greu trencant-se una cama

PERÍFRASIS VERBALS

La perífrasis verbal és la unió de dos verbs que formen un únic nucli verbal.

Perífrasi d’Obligació.

L’Obligació a més de poder-la expressar amb les formes verbals de l’imperatiu es potexpressar amb les perífrasis d’obligació. Aquesta obligació es pot expressar en elpresent ( he d’anar a escola ) en el passat (havia d’anar ... ) o en el futur ( hauré defer el dinar ). Abans però s’ha de tenir en compte si l’obligació és personal (va dirigida a una o vàriespersones en concret, jo, tu,ells, ...) o si es tracta d’una obligació impersonal (general) .


35/48


obligació personal obligació impersonal

HAVER DE + INFITINIU

Heu d’acabar els deures

CALDRE QUE + SUBJUNTIU

Cal que acabeu els deures

SER NECESSARI/MENESTER + QUE+SUBJUNTIU

És necessari/menester que acabeu els deures

HAVER-SE DE + INFINITIU

S’han d’acabar els deures

CALDRE + INFINITIU

Cal acabar els deures

• Són totalment incorrectes les formes : TINDRE QUE + INFINITIU, SER PRECÍS,HI HA QUE , HI HAVIA QUE etc.

• Les Formes amb el verb DEURE + INFINITIU ENCARA que en la forma oral s’usencom a obligació no estan admeses normativament: Deveu acabar els deures.

Perífrasis de probabilitat.

• DEURE + INFINITIU : Deuen ser les sis / devien ser les sis

• Són incorrectes els usos del futur i el condicional amb el sentit d’obligació: serán ,serien les sis.

• Tampoc s’ha d’utilitzat la preposició “de” : Devien de ser les sis.

Adverbis

Els adverbis són paraules que acompanyen i per tant modifiquen , complementen odeterminen les accions o estats del verb. Són podríem dir com els adjectius dels verbs.Hi ha de manera, de temps, de lloc, d’afirmacio etc. Vegem ara alguns usos i formes que poden resultar conflictius.

De manera.

Mal / malament

• Aquest exercici està _______ fet / Aquest exercici està ___________


36/48


• Estàs fent-ho __________ / Si segueixes així, __________ acabaràs.

Corrent / corrents / correns*

La forma correns és totalment incorrecta.

• Els atletes estan __________ molt / Sempre fas les coses __________ .

Adverbis en –mentEn valencià si hi ha més d’un adverbi acabat en –ment , aquest acabament es mantéen tots els adverbis o bé només es manté en el primer i s’estalvia en els següents.

Actuaron rápida y eficazmente > ________________________________________________________________.

De quantitat

Molt / gaire

Normativament l’adverbi molt s’usa en oracions afirmatives i gaire en les negatives,interrogatives, condicionals i darrere de “sense”. No obstant la tradició de l’adverbi “molt” ebn els parlars valencians ha fet que l’ús d’aquest siga correcte en tots elscasos.

Han patit ____ / No és ____ ric / tardaràs ________?

Gens / res / cap

Gens indica quantitat i s’oposa a molt, prou etc i s’usa en elements abstractes . Res és

“cap cosa”. Cap és un quantitatiu semblant a “gens” que s’usa amb elementscomptables.

No vull ______ / Eixe quadre no m’agrada _________ / No m’agrada ______ quadre .

De lloc.

Situació: DALT / BAIX / Direcció: AMUNT / AVALL

• Posa el llibre allà ______ / Mireu _________ al cel i veureu les estrelles.• El globus es punxà i comença a caure ____________ / María viu al pis de

_______


37/48


Relatius i interrogatius.

Sobretot heu de recordar que en una mateixa oració no pot aparéixer un relatiu i unpronom feble ja que els dos elementes exerceixen la mateixa funció: Compra-li a quit’he dit el cotxe > compra a qui t’he dit el cotxe

1. QUE conjunció i QUE exclamatiu (sempre va davant d’un adjectiu) nos’accentuen mai.

Vull que faces els deures. Que fort!

2. QUÈ interrogatiu = QUINA COSA (sempre va accentuat)

Què has fet? No sé ben bé què ha fet.

3. QUE / QUÈ relatiu, equivalen als relatius compostos EL QUAL, LA QUAL,

ELS QUALS, LES QUALS.

La casa que voleu comprar és molt cara. // El xic que va per aquell carrer és el teucosí.

La casa en què viviu, és vostra? // la casa en la que viviu és vostra El llibre del què parleu no l’he trobat enlloc. // El llibre de què parleu ... El ganivet amb que talles la carn és el de les postres // el ganivet amb què ... L’article a què feia referència Pere l’ha escrit un amic meu. // l’article al què feia...

4. QUI (sempre fa referència a persones)

No conec el xic amb qui passejaves l’altre dia. // el xic amb el que passejaves ..... Qui no vulga veure la pel·lícula ja se’n pot anar. // El que no vulga veure ..... Aquell que vulga eixir que alce la mà. // Aquell qui vulga eixir...

5. EL QUE, LA QUE, ELS QUE, LES QUE = AQUELL, AQUELLA ... QUE

Vull aquest llibre i també el que tens tu. La teua casa i la que hi ha al costat semblen iguals. =/= La casa en la que vius / La casa ______/ _________/ _________ vius.

6. Neutre: LA QUAL COSA, COSA QUE, AIXÒ QUE...

Enric no podrà vindre, per la qual cosa haurem d’ajornar el partit.

7. Possesiu: DEL QUAL, DE LA QUAL, DELS QUALS, DE LES QUALS.

El apartamento cuyos dueños no conocemos... L’apartament, els amos del qual no coneixem...

8. PERQUÈ (junt i accentuat) indica sempre causa o finalitat

Pere s’ha comprat el xalet perquè li ha eixit la loteria. ( ja que )

Comença a pegar colps sobre la taula perquè callaren. ( per tal que )9. PER A QUÈ és sempre interrogatiu i vol dir “per a quina cosa”.


38/48


Per a què vols un cotxe tan gran? Li donà les entrades per a què ___________ pogueren entrar el cinema.

10. QUIN, QUINA, QUINS, QUINES / QUÈ / QUE / QUAN / QUANT en lesinterrogacions i exclamacions.

_____ dia vindràs? _____ duràs per a dinar? _____ vestit et posaràs per a la festa? _____ val eixe jersei? _____ vindràs a dinar?

_____ dia més bo fa hui! _____ calor està fent! _____ bo està tot! _____ xiques més guapes! _____ crits que fa!Buf, ______ fred!

_____ malament ho has fet!


39/48


Les preposicions.

A/En

Les preposions “a” i “en” tenen un ús que vacil·la sobretot quan introdueixencomplements de lloc.

Viuen a / en Tavernes --- Treballen al / en el magatzem de taronges --- dormien a /en aquella habitació tan gran.

Llocs físics: ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

Llocs abastractes:

______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

Altres casos

Direcció:

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

Davant de complement directe : ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

Després de molt, poc i res + infinitiu :

______________________________________________________________________

Amb ______________________________________________________________________


40/48


De / des de ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

Per / per a ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

Cap a

______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

Com / com a ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

Fins / fins a / fins i tot ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

Expressions de temps1. Parts del dia :

_____________________________________________________________2. Mesos :

______________________________________________________________

3. Estacions: ______________________________________________________________4. Dates, festivitats :

______________________________________________________________5. Anys:

_____________________________________________________________6. Èpoques i segles :

______________________________________________________________


41/48


Canvi i caiguda de preposicions.

Les preposicions en i amb canvien a de i a davant d’un infinitiu.Les preposicions a, amb, en i de desapareixen davnat de la conjunció “que”

• Sempre pensa en tu > sempre pensa ____ anar de viatge > sempre

pensa ____ que ho farà malament.• El vigilant l’ameçà amb un pal > l’amenaçava ______ pegar-li >

l’amenaçaca _____ que li pegaria• Amb aquella actitud s’exposava a un disgust > s’exposava _____ tindre

un disgust > s’exposava ____ que tinguera un disgust.

1. Escriu en els espais buits les preposicions que convinguen.

• _____ acabar de sopar anirem _____ la platja.• _____ quin lloc està? Crec que està _____ ací , ________ menjador• Ara estan ___missa, però després se’n van _____ mercat.• Han vist _____ teu amic que viu ___ Catarroja• ___matí vaig vore _____teu germà ____ plaça.• Emili _____ juliol passa les vacances ___ la muntanya• Pren un café ____ llet _______ desdejuni• Es complauen ____ organitzar festes• Tot consisteix _____ estudiar molt• No tinc res més _____ dir• He canviat la cuina ____ gas per una ______ electricitat.• Fa molta olor ____ peix• Ja no ens veurem _______ demà• Es quedà ______ un mort• Estava _____ mort• Parlà _______ repersentant dels veïns• Sempre es retarda _______ pagar les quotes• No confie _____ poder solucionar el problema• Escolta ____ teus amics• Bevia _____ trobar-se• Això no val ___ a res• S’ha entosudit _______ això• No confia ____ ningú• Digueu-ho _____ tothom


42/48


Els pronoms febles

Davant darrere davant / darrere

persona f.reforçada f.plena f. Elidida funcions1a em Me m' / 'm CD i CI verbs pronominalsens Nos ‘ns

2a et Te t' / 't CD i CI verbs pronominalsus us / vos

3a es Se s' / 's reflexiuel Lo l' / 'l CD i Atributs determinatsla La * l' / laels Los 'lsles Les

li CI masculí i femeníels Los 'lsNeutre ho Atrb.indeterminat / CD neutres

Adverbials en Ne n' / 'n Subjecte Partitiu, CN, Atr.partitiu, CD indeterminat ipartiriu, CRV (prep.de), CCL(de), Cpred (dir-se, elegir, fer-se soci etc.)

hi CRV (resta preposicions), CCL(resta preposicions), CM, Cpred(tret dels verbs dir-se ,elegiretc)

Ordre de Col·locacióReflexiu 2a pers. 1a persona 3a personaSe te, us me, ens CI CD i atribut adverbials

li, els el, la, els,les, ho en / hi

NO es poden combinar 2 pronoms iguals. Ni tampoc són possibles les combinacions :

En + Ho. Ho + Hi

Verbs atributius : ________________________________________________________

Tots els altres verbs són predicatius.


43/48


El Complement Directe.

Recordeu que el CD en valencià no du preposició al davant menys quan aquest

complement és un pronom personal fort : a tu, a ningú, a ells etc.

Els complements directes segons els elements que l’integren poden ser:

reflexiu Ells sempre conviden a mi

determinat Sempre compren el diari

Sempre compren aquella revista

indeterminat Sempre compren revistes del cor

Neutre

(abstracte)

Sempre compra el que li agrada

De la mateixa manera poden parlar-ne de diferents tipus d’ Atribut.

No determinat

(abstracte)

Maria és infermera

Determinat Eixa és la infermera que ens atengué

l’altre dia.

Partitiu

d’èmfasi

Eixe xic és molt desagradable. Sí, mira

que és de desagradable!


44/48


El Complement Indirecte.

Recordem que els pronoms que substitueixen el CI en valencià no tenen formes de

gènere, només de nombre: li he comprat un regal ( a ell / a ella), els he comprat un

regal ( a ells / a elles)

• La forma “les” recordeu que és CD.

He escrit les cartes > ______________________________________.

He escrit a les meus germanes > _______ he escrit

Els Complements Circumstancials.

Els complements circumstancials majoritàriament de Lloc i de manera solen substituir-

se pel pronom “hi”.

- de manera : sempre per Hi : va de costat , vist elegantment, menja de pressa

> hi

De Lloc

Sí el complement de lloc és d’origen o procedència ( estarà introduït per la preposició

“de” , aleshores el pronom feble serà “en”

Vinc de València > _______________________

Isc ara de casa > _________________________

Si està introduït per qualsevol altra preposició, aleshores és “hi”

Vaig a València > ________________________

Torne a casa > __________________________


45/48


Complements de Règim Verbal

En aquests complements passa el mateix. En realitat el CRV són molts semblants als

directes però van introduïts sempre per una preposició. Aleshores si la `preposició és

“de” ( o sobre) el pronom que substituirà el complements serà _______ i si és

qualsevol altra preposició aleshores el pronom serà ________.

Sempre pensa en tu > _____________________________________

Sempre està parlant de tu > ________________________________

C.Predicatiu

El complement predicatiu és normalment un adjectiu o sintagma introduït per “de” que

fa referència a la vegada al subjecte i al verb. És molt semblant a l’atribut però en

aquest cas els verbs no són els atributius però funcionen d’una manera semblant: El

full s’ha tornat groc amb el temps / Pere s’ha fet soci del club. = el full és groc /

Pere és soci del club.

Els verbs que presenten aquest tipus de complement són els següents:

verbs pronom

Fer-se (transformació) posar-se, trobar-se,

presentar-se, quedar-se, acabar,

romandre, tornar-se

hi

Dir-se , fer-se soci de, elegir, nomenar,

designar

en


46/48


Per últim el pronom feble “en “ també pot substituir un complement del nom. És a dir,

el complement es troba dins d’un altre complement:

La veïna parlava malament de Maria > __________________________________

Hem d’eliminar les causes de la violència> ___________________________________

1. Substituïu els complements de les següents oracions pels pronoms febles

corresponents.

- Es van trobar 300 euros

- Han perdut el seu telèfon

- T'he dit que vingues

- Dubtaven de l’eficàcia dels policies

- Patien molt de soroll

- Dóna l’enhorabona als nuvis

- Dóna estos pastissos als xiquets

- Dóna caramels a les xiquetes

- Porta a Josep l’esborrany

- Escriviu les cartes a les administracions

- Escriviu un resum ràpidament

- Sembla una bona iniciativa

- Josep és conserge

- Els meus amics són d’Albal

-

Està molt content- Carme és la portera de la meua finca.


47/48


- Enric posa els coberts

- Enric posa els coberts a taula

- Han arribat notícies d’Alemanya

- Xavier camina malament

- Deixa el got

- Deixa el got damunt la taula

- El gat passà per la vora de la paret

- Xiquets, veniu ací immediatament!

- Anirem demà a Sueca

- Els xiquets juguen al futbol

- Quan estigues fora , pensa en mi .

- Aquell xic ensenya a llegir i escriure als refugiats

- Nosaltres vam donar el llibres a Anna

- Anna llig contes al seu nebodet

- Demà portaré les entrades per a vosaltres


48/48

2. Contesta les preguntes següents utilitzant els pronoms febles.

- Qui m’aguanta la porta?

- Ja t’han arreglat el cotxe?

- Quan arribaràs a Cullera?

- Hem compraràs algun disc?

- T’has tornat boig?

- Has tret els pantalons?

- Has tret els pantalons de l’armari?

- Germà és catedràtic o no?

- Has tirat els papers al fem?

- Tires cartons al contenidor?

- M’has portat diners?

- Heu tornat la bicicleta al teu cosí?

- Ens has moltes mentides?

- Ens acompanyareu al mercat?

- Heu fotocopiat els papers per a les periodistes?

- T’has cosit la camisa?

- Quants llibres t’has llegit aquest estiu?

- Sempre camines de pressa?

- T’has quedat aquell pis?

- Quan em diràs tot el que et contaren l’altre dia?

- Et falten molts diners?

- us heu examinat de matemàtiques?

Accés a La Universitat PAU252012-13

Documents

Transcript of Accés a La Universitat PAU252012-13