ACM 351

el debat de cedir o no el padró està tancat

La revista referent d’informació del món local

Mollerussa. Pla d’Urgell

351Maig 2014

actUalitatEs compleixen 35 anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics

actUalitatL’Associació explora els nous reptes de la contractació pública

opinió“L’esperit del 19 d’abril del 79”. Guillem Carol, politòleg

S’aixeca la suspensió a Cabrils per l’acord de ple de deixar el cens per a la consulta del 9-N

mollerUssa

El municipi té el seu origen en un hostal o casa de parades al camí reial de Barcelona a Lleida, en temps de Jau-me I. Mollerussa té una extensió de 7,1 quilòmetres quadrats i una població de 14.705 habitants. És el municipi més densament poblat de la demarcació de Lleida.Entre la seva oferta cultural destaquen el concurs de vestits de paper i la fira de Sant Josep, especialitzada en maquinària agrícola. El seu alcalde és Marc Solsona (CiU).

actUalitat

opiniómUnicipi en positiUactUalitat

pÀg. 4Es compleixen 35 anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics

pÀg. 15L’ACM signa el protocol per facilitar les bones pràctiques en les actuacions de reforma i condicionament d’habitatges

pÀg. 5Miquel Buch, satisfet: “El debat sobre la cessió del padró per part dels ajuntaments queda tancat”

pÀg. 21“Vull veure cristal·litzat un projecte de ciutat com els Jocs Mediterranis”. Josep-Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona

pÀg. 8Una jornada de l’ACM debat els nous reptes de la contractació pública

pÀg. 22Article d’opinió del politòleg Guillem Carol:“L’esperit del 19 d’abril del 79”

SUMARI

EDITORIAL

3ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS MAIG 2014

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

3.346litres d’aigua

154 kgd’escombraries

139 kmen un cotxe europeu estàndard

251 kgde fusta

333 kwh d’energia

14 kg de CO2

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Pep Montané

Cap de redacció: Joan Morcillo

Consell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé,

Josep Garriga, Albert Guilera, Jordi Juan, Eva Martí,

Marc Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Rafael M. de

Yzaguirre.

Disseny gràfic: www.pixelcomunicacio.com

Impressió: Gràfiques APR.

La redacció no comparteix, necessàriament,

l’opinió expressada en els articles.

Dipòsit legal: B3434383.

ACM

Associació Catalana de Municipis i Comarques

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Telèfon: 93 496 16 16

Correu electrònic: [email protected]

www.acm.cat

EDITORIAL

no podem anar a remolcEl debat sobre la cessió del padró per part dels ajunta-ments a la Generalitat de Catalunya ha quedat tancat. Amb l’aixecament de la suspensió com a mesura caute-lar de l’acord de ple que havia adoptat l’Ajuntament de Cabrils per cedir el padró per a la consulta del proper 9 de novembre, els ajuntaments poden cedir totes les dades del padró.

Si hi ha una llei de consultes que ho diu, els alcaldes i alcaldesses complirem la llei. Així de contundent es mos-trava el president de l’ACM, Miquel Buch, després que una jutgessa decretés l’aixecament de la suspensió com a mesura cautelar. I és que els alcaldes i alcaldesses dema-nen que es concretin clarament les lleis que els afecten amb l’objectiu de complir-les i oferir els millors serveis als ciutadans i ciutadanes. Hem de deixar clar qui fa què. Un fet que evitarà que, en el futur, els alcaldes i alcaldes-ses puguin estar al centre del debat.

Aquest mes també hem celebrat el 35è aniversari de la constitució dels ajuntaments democràtics. Una bona oportunitat per reivindicar la gran feina que fan els alcaldes i alcaldesses per prestar els millors serveis a la ciutadania. Seguirem treballant per evitar que els ciuta-dans perdin qualitat de vida.

ACTUALITAT

4 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2014

El 3 d’abril d’enguany s’han complert 35 anys de les prime-res eleccions municipals democràtiques i el 19 d’abril 35 anys de la constitució dels ajuntaments democràtics. Després de 40 anys de dictadura, eren elegits al 1979 per sufragi universal, les primeres alcaldesses, alcaldes, regidores i regidors de l’etapa de-mocràtica. La societat catalana va celebrar aquelles eleccions amb il·lusió, esperança i amb la certesa que la llibertat era un valor que havíem de defensar després del llarg camí cap a la democràcia per fer una societat més justa.

No podem oblidar que política ve de polis (que era la ciutat en la Grècia clàssica on es va inventar la democràcia) i ciutadania de la civitas romana, on existien els edificis públics representatius que administraven els drets i deures dels ciutadans. Al llarg d’aquests anys, els ajuntaments, hereus d’aquesta tradició clàssica, han estat una escola de ciutadania per garantir l’exercici de drets civils i polítics.

La contribució dels ajuntaments per transformar les nostres ciutats i els nostres pobles, sense cap mena de dubte, ha estat extraordinària. La feina de totes aquelles persones i de les que han vingut després ha jugat un paper importantíssim en la modernització i la transformació del nostre país. A la seva de-dicació, altruista i vocacional, els devem la millora de la nostra qualitat de vida actual.

Aquell any 1979 els nostres municipis patien moltes mancan-ces, dèficits socials, urbanístics, d’infraestructures i de serveis. Els nous electes escollits van haver de començar pràcticament des de zero, això sí, amb molta empenta i il·lusió. Per això, 35 anys després, cal que homenatgem aquelles dones i homes que es van posar al servei dels ciutadans i dels que al llarg d’aquests anys han continuat la seva tasca, amb l’objectiu de construir projectes col·lectius des dels valors i des de la voluntat de trans-formació social, amb la complicitat del ric teixit associatiu exis-

tent a moltes ciutats i pobles de Catalunya. Ningú no pot negar el paper dinamitzador i de lideratge dels nostres governs locals en la construcció del país i en el progrés de la societat.

Malgrat tot això, malgrat aquesta empenta i aquesta il·lusió, els ajuntaments en tots aquests anys han reivindicat un finan-çament més just i adequat. Durant aquests gairebé 35 anys les hisendes locals han estat l’assignatura pendent, en la mesura que l’aportació financera de l’Estat i de la Generalitat a les ad-ministracions locals no s’ha adequat als serveis que presten.

En un moment com l’actual, en què des de l’Estat volen que el paper dels ajuntaments quedi reduït a la mínima expressió, davant els greus problemes que té la nostra societat i que s’ex-

pressen de manera demolidora en les nostres ciutats i pobles, defensem més que mai que els ajuntaments, com a governs locals i administra-ció més propera a la ciutadania, han de tenir un paper actiu en la

solució dels problemes socials existents avui en dia per conti-nuar sent el principal instrument de cohesió i convivència en el conjunt de pobles i ciutats de Catalunya.

El municipalisme, des de la constitució dels primers ajunta-ments democràtics a l’any 1979 –amb una aposta per la lliber-tat, per una societat més justa i amb participació social– sempre ha tingut com a base principal el servei a la ciutadania i l’auto-nomia local.

L’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Munici-pis de Catalunya volen fer un reconeixement a tots els electes lo-cals que durant 35 anys han estat al capdavant dels seus pobles i ciutats duent a terme una tasca vital per millorar les condici-ons de vida dels seus veïns. Així, des de l’ACM i l’FMC seguim i seguirem treballant i donant suport perquè el municipalisme pugui donar respostes als nous reptes que tenim com a país.

35 anys d’ajUntaments democràtics al servei de la ciUtadania

Al llarg d’aquests anys els ajun-taments han estat una escola de

ciutadania per garantir l’exercici de drets civils i polítics

ACTUALITAT


Una quinzena d’alcaldes i alcaldesses catalans, convocats per a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, van acompanyar el 7 d’abril a l’alcaldessa de Cabrils, Lina Morales, davant el Jutjat d’Instrucció número 1, a la ciutat de la Justícia. El motiu era la citació per declarar sobre la suspensió de l’acord de ple de l’Ajuntament de Cabrils per cedir el padró per a la consulta del 9-N. L’acord va ser re-corregut per a un ciutadà de Cabrils i la magistrada, a la vista de les al·legacions formulades, va apreciar les circum-stàncies d’especial urgència que permetien l’adopció d’una mesura cautelar inaudita.

Al final, la jutgessa va decretar l’aixecament de la sus-pensió com a mesura cautelar. L’alcaldessa de Cabrils, Lina Morales, en roda de premsa, es va mostrar satis-feta amb la suspensió perquè “s’ha demostrat que en política i en justícia no s’hi val tot”. Per al president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, “el debat sobre la cessió del padró per part dels ajuntaments queda tancat. Si hi ha una llei de consultes que ho diu, els alcaldes i alcaldesses compli-rem la llei”.

“No hagués estat just que per culpa d’un ciutadà, 7.000 habitants no haguessin pogut exercir el seu dret a vot”, va manifestar Morales, qui també es va mostrar satisfeta per la decisió de la jutgessa, si bé és conscient

que el veí de Cabrils pot recórrer la resolució. Si això es donés,“l’Ajuntament continuarà defensant la demo-cràcia i complirà en tot moment el que marqui la llei”.

Per la seva banda, Miquel Buch, va agrair la rapidesa de la justícia en donar la sentència. Va destacar que la mesura és una obertura del camí de cara al futur perquè els alcaldes i alcaldesses no estiguin al centre del debat sobre si han de donar les dades o no davant d’una possible consulta. “Si hi ha una llei de consultes que digui que hem de cedir-lo, els ajuntaments com-plirem”, va sentenciar. Va recordar també que cons-tantment els ajuntaments cedeixen les dades; com per exemple per a les eleccions europees o les municipals, entre d’altres.

L’advocat de la defensa és Jordi Salbanyà, que l’ACM va posar a disposició de l’Ajuntament de Cabrils. La

delegació d’alcaldes i al-caldesses de diversos par-tits polítics que van donar suport a l’alcaldessa Lina Morales eren una repre-

sentació dels que en el seu moment van signar la De-claració de Vilassar. Un declaració on els alcaldes i alcaldesses es comprometen a treballar perquè els seus municipis participin en el procés cap al ple exercici de la sobirania del nostre país.

l’alcaldessa de cabrils rep el sUport d’Una delegació d’alcaldes de l’acm

Miquel Buch: “El debat sobre la cessió del padró per part dels

ajuntaments queda tancat”

Alcaldes i alcaldesses del Maresme donant suport a l’alcaldessa de Cabrils, Lina Morales (al centre), abans de comparèixer davant la jutge.

ACTUALITAT

6 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS MAIG 20146

ACTUALITAT

7ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2014

L’alcaldessa de Calella i membre de l’executiu de l’ACM, Montserrat Candini, ha presentat una moció a la Co-missió de Foment del Senat per tal que es netegin els solars i les obres abandonades per als promotors amb motiu de la crisi econòmica.

La paralització de nombroses obres i construccions de nous edificis en solars, a causa de la fallida econòmica o de la situació de concurs de creditors de les empre-ses promotores, és una de les moltes conseqüències de l’explosió de la bombolla immobiliària. Aquest fet ha comportat l’abandonament de solars i edificis a mig construir, amb els conseqüents problemes de deixa-desa, falta de salubritat i males olors pels veïns i pels municipis.

Per aquest motiu, la senadora de CIU i alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, ha presentat una moció en què s’insta al Govern central a promoure les refor-mes legals pertinents per tal de facilitar als ajun-taments informació més àgil sobre els canvis de propietat que es derivin de procediments concursals o de traspàs d’actius immobiliaris des de les entitats fi-nanceres a la SAREB (Sociedad de Gestión de activos procedentes de la reestructuración bancaria).

També es demana que es reforcin els procediments d’execució judicial per facilitar l’accés dels ajunta-ments als solars i a les construccions amb estat defici-ent de conservació per fer les actuacions necessàries.

“Cal també revisar els instruments administratius que té l’administració municipal per exigir, als nous propietaris de solars o d’edificacions a mig construir,

les corresponents respon-sabilitats de conservació d’aquests actius”, afirma Candini.

Finalment, es demana que es doti de més capacitats als ajuntaments per tal de rescabalar-se dels costos que puguin tenir en el man-teniment dels solars i construccions abandonades en el moment que aquestes siguin atorgades en propietat a un creditor o traspassades a la SAREB.

Aquesta moció serà debatuda properament al Senat.

moció per demanar qUe es netegin els solars i les obres abandonades

Cal revisar els instruments administratius que té l’administració municipal per exigir als nous

propietaris de solars les corresponents reponsabilitats de conservació

Montserrat Candini, alcaldessa de Calella.


ACTUALITAT

“Els nous reptes de la contractació pú-blica” és el títol de la primera de les tres jornades que va organitzar l’ACM el 22 d’abril per analitzar i aportar respostes a les darreres modificacions amb què s’ha vist afectat el règim de la contractació pública. La jornada, que va comptar amb més de 120 experts en contractació pública, va ser inau-gurada pel president de l’ACM, Mi-quel Buch, i la directora de l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Con-tractació Pública de la Generalitat de Catalunya (OSACP), Maria Teresa Pitarch.

Miquel Buch va explicar la importàn-cia de realitzar jornades com aquestes perquè els tècnics locals estiguin ben

formats en contractació pública. En aquest sentit, Buch va parlar de la cen-tral de compres que impulsa l’ACM. “Fa sis anys que intentem donar als ens locals el màxim de facilitats per ser millors servidors públics. La nostra funció és contribuir a fer més fàcil la feina que fan els tècnics locals”.

Per la seva banda, la directora de l’OSACP, Maria Teresa Pitarch, va manifestar que els “ciutadans han de saber amb què es gasten els diners pú-blics”. Així, l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació s’encar-rega de dirigir, assessorar, supervisar i avaluar els processos de contractació, però també fa actuacions per fomen-tar la transparència.

eXplorem els noUs reptes de la contractació pública

Un centenar de persones van assistir a la jornada que es va fer al Pati Manning de Barcelona.

Miquel Buch visitant la Fira Autotrac 2014.

el president inaUgUra la fira aUtotrac de mollerUssa

El president de l’ACM, Miquel Buch, va ser l’encarregat de donar el tret de sortida a la Fira Autotrac 2014 que es va celebrar el passat 11 d’abril.

Acompanyat de les autoritats locals, el president i també alcalde de Pre-mià de Mar va visitar tots els expo-sitors de la Fira i en el seu parlament va destacar la importància de la ce-lebració de les fires locals. Va ser una manera més de donar suport al comerç local i de proximitat dels pobles i ciutats de Catalunya.

El president va aprofitar també per visitar l’Ajuntament de Mollerussa, on es va reunir amb el seu alcalde, Marc Solsona, amb qui va tractar temes que afecten al municipi.


La consellera de Benestar Social i Famí-lia, Neus Munté; el president de l’Associ-ació Catalana de Municipis (ACM), Mi-quel Buch, i el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Xa-vier Amor, es van reunir el 31 de març per debatre i aprofundir en el Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya.

Es tractava d’una nova trobada de tre-ball que celebra el Departament amb els agents implicats per tal de desenvolupar i avançar en el Pacte de lluita contra la pobresa a Catalunya. També hi va assis-tir David Saldoni, president de la comis-sió de Benestar Social i Participació de l’ACM, i Lluïsa Moret, de la comissió de Benestar i Acció Social de la FMC. Per part del Departament hi va participar la secretària general, Dolors Rusinés; el cap de Gabinet de la consellera, Alexis

Serra, i la directora general de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, Carmela Fortuny.

En tant que la lluita contra la pobresa és una prioritat de país, el Govern ha volgut comptar amb la participació i el consens dels agents socials per tal de tre-ballar conjuntament a partir de l’experi-ència i del treball fet fins ara. Les entitats municipalistes han participat durant tot el procés d’elaboració del Pacte.

Es tracta d’un instrument molt im-portant per avançar en aquesta lluita, perquè permet establir els mecanismes d’intervenció i, sobretot, fixar un ho-ritzó. Aquest any el Govern de la Ge-neralitat destinarà més de 850 milions d’euros a la lluita contra la pobresa i l’ex-clusió social.

trobada amb el departament de benestar social i família per avançar en el pacte contra la pobresa

La consellera Neus Munté amb representants de l’ACM i de la FMC.

Miquel Buch parlant amb Antoni Carné, president de l’ENS.

l’acm i l’ens bUscaran homogeneïtzar l’aplicació de les lleis qUe afecten les entitats cUltUrals

L’ACM i l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català –entitat que agrupa al voltant d’una trentena de federacions de la cultura popular i tradicional de Catalunya– han signat un acord de col-laboració per tal de reforçar els canals de comunicació entre el teixit associatiu cul-tural i les administracions locals.

L’objectiu serà evitar una interpretació i aplicació diversa d’aquelles lleis que afec-ten la realització i exhibició d’esdeveni-ments de cultura popular. Amb l’objectiu de reforçar el diàleg entre la cultura po-pular i les administracions locals, s’orga-nitzaran properament unes jornades per a cercar solucions davant problemàti-ques concretes que afectin al sector.

ACTUALITAT


AFERS INTERNS

La Fundació Aula d’Alts Estudis d’Elec-tes (FAAEE) posa en marxa la segona edició del postgrau en Lideratge i Go-vernança Local. El pla d’estudis que es presenta vol recollir el conjunt de les dis-ciplines que intervenen en les tasques i funcions d’un polític local i que han de contribuir a millorar l’exercici del seu càrrec. Així doncs, el lideratge ha de perseguir l’excel·lència com un objectiu que s’ha d’assolir des dels inicis de la carrera política.

Està previst que el postgrau s’iniciï a fi-nals del mes de maig i que s’allargui fins al febrer de 2015. L’horari és els diven-dres a la tarda i dissabtes al matí i es re-alitzarà a l’aula de formació de l’ACM.

Totes aquelles persones que estiguin in-teressades en fer el postgrau, poden tro-bar més informació a:http://www.acm.cat/formacio

Destinataris:Electes locals, preferentment menors de 35 anys.

Període de matriculació:Primera quinzena de maig.

Tots sabem que el compromís dels ens locals en l’àmbit educatiu va molt més enllà de l’estricta normativa de compe-tències i que, des del món local, s’assu-meixen solucions i càrregues en l’àmbit educatiu que sovint no pertocarien, però que s’assumeixen amb l’objectiu de garantir un servei equitatiu, eficient i de qualitat per als infants i joves en edat escolar i per a les seves famílies. Aquest compromís s’estén, també, en l’àmbit de les Comissions de l’ACM.

La Comissió d’Ensenyament, presidi-da per l’alcaldessa de Cardedeu, Cala-manda Vila, duu a terme una intensa activitat d’interlocució amb les dife-rents administracions per tal d’aconse-guir el millor marc d’actuació possible del món local en l’àmbit de l’educació. La Comissió, amb el suport tècnic de Francesc Tella, exalcalde de Sant An-toni de Vilamajor, es reuneix mensu-alment i ara mateix està fent el segui-ment de temes com ara l’orientació als municipis sobre les repercussions de

en marXa la segona edició de la diplomatUra de postgraU en lideratge i governança local

fORMACió

[email protected]

93 496 16 11

la comissió d’ensenyament de l’acm treballa per valorar els efectes de la lrsal

COMiSSiOnS

[email protected]

93 496 16 14

la LRSAL en l’àmbit de l’educació, la definició amb l’administració de la Generalitat del model de l’Escola de Música a Catalunya o tot el treball fet a diverses bandes sobre la qüestió de les beques de menjador escolar. En aquest últim tema, amb la col·laboració de la Comissió de Benestar Social del Fò-rum Comarcal i en coordinació amb la FMC, s’ha aconseguit un resultat

molt satisfactori amb l’homogeneït-zació del tractament de les beques de menjador arreu del territori, assolint que, a partir d’ara, els criteris aplicats pels consells comarcals tinguin una major coherència i equitat.

Portada del programa oficial del postgrau.

Una comissió d’Ensenyament de l’ACM, presidida per Calamanda Vila, amb Francesc Tella i Marc Pifarré.


AFERS INTERNS

l’acm, a pUnt d’adjUdicar la compra agregada d’eqUips d’impressió i de mUltifUnció

L’ACM, mitjançant el Consorci Català pel Desenvolu-pament Local (CCDL), segueix promovent licitacions en el marc del sistema d’adquisició centralitzada pels ens locals de Catalunya. En aquesta ocasió, s’està a punt de concloure el procés de licitació de l’Acord marc pel subministrament d’equips d’impressió i de multifunció. S’han previst dues modalitats: de compra i d’arrenda-ment. Amb aquest nou Acord marc es vol donar resposta a les necessitats dels ens locals en la impressió i el tractament de documents, així com la simplificació del procediment tècnic per a la seva contractació, i l’obtenció del millor preu possible mitjançant l’agregació. La metodologia utilitzada per assolir el millor preu, tant en compra com en lloguer, ha estat incloure en la va-loració de la licitació el pagament per còpia/impressió. En la modalitat d’arrendament, amb o sense opció de compra, s’ha incorporat i valorat el manteniment i el subministrament dels consumibles dels diferents equips d’impressió i de multifunció. De fet, els ajuntaments que s’acullin a aquesta modalitat, només caldrà que abonin una quota fixa mensual i una quota variable en funció

del número de còpies/impressions que realitzin, estal-viant-se la gestió de la compra de consumibles i de les avaries irresolubles. Per donar resposta a un ampli ventall de necessitats, s’han licitat 24 lots (12 equips de compra i 12 equips d’arrendament), que comprenen des de l’impressora més petita a la multifunció més potent. La licitació està en la fase final, ja valorades les propostes per la ponència tèc-nica i, segons el calendari de licitació previst, es podran fer els encàrrecs de provisió a partir d’aquest proper mes de juny.

Una delegació dels serveis jurídics de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), encap-çalats per l’alcaldessa de Cambrils, Mercè Dalmau, conjuntament amb la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i els sindicats, han iniciat la ne-gociació de l’acord comú de condicions de treball pels empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants. Un acord que ha de permetre als ajuntaments dotar-se d’un document que reguli aspectes tan importants com les disposicions generals, la jornada de treball, les reduccions de jornada o el règim retributiu, entre d’altres. Així mateix, es debat sobre els aspectes que s’han de tenir en compte per a la selecció de perso-nes, la formació i el foment de la promoció interna o la provisió de llocs de treball.

Diversos aspectes que han de servir per establir les bases del que han de ser les condicions de treball dels empleats públics. Una reglamentació que actu-alment no existeix en el món local i que, per tant, serà útil per als treballadors locals, ja que determi-narà quines són les seves condicions laborals.

SERVEiS JURÍDiCS

GABinET D’ESTUDiS

[email protected]

93 496 16 16

[email protected]

93 496 16 16 Ext. 221

l’acm negocia l’acord comú de condicions de treball pels empleats públics dels ens locals de catalUnya de menys de 20.000 habitants

OPINIÓ


el món local és el fUtUr

Al llarg d’aquestes tres dècades i mitja, sovint amb uns recursos migrats i amb moltes limitacions, hem bastit uns serveis públics que han ajudat, i molt, al desenvo-lupament dels nostres municipis. Pintors, paletes, fusters, forners, llauners i un llarg etcètera de persones que només han tin-gut un anhel: servir els seus veïns i veïnes. Amb dedicació, esforç i constància. Sí, també amb alguns errors, però majorità-riament amb molts encerts i, sovint, amb poc reconeixement social.

Els alcaldes hem estat en tot moment al peu del canó, defensant amb vehemèn-cia els interessos i les ambicions de la ciutadania. La seva dedicació ha permès desenvolupar i posar en valor una de les seves grans virtuts: la proximitat amb la ciutadania. Els batlles sabem, de primera

mà, quines són les necessitats i els serveis que poden ajudar a millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes.

Han estat 35 anys en què hem lluitat afer-rissadament per defensar allò que creiem que és just i necessari. En cap moment ens hem deixat intimidar per aquells que des d’un despatx s’han vist legitimats a impo-sar les seves lleis, sense comptar en cap moment amb l’opinió i la visió d’aquells que coneixen el territori, que parlen i es preocupen pels problemes reals de la gent.

La humilitat, la constància i la vocació de servei a les persones han estat els trets característics dels alcaldes i alcaldesses. Al llarg d’aquests anys hem demostrat la nos-tra vàlua per gestionar els nostres recursos i oferir els millors serveis a la ciutadania. Les xifres ho avalen: més del 60% dels ciutadans que valoren els serveis socials que ofereixen els ajuntaments ho fa positi-vament. Som l’administració pública que ha gestionat millor els recursos econò-mics, tal i com ho demostren les últimes dades del dèficit públic estatal, sent l’única administració amb superàvit.

El món local està vivint una de les eta-pes més fosques dels últims 35 anys amb l’aprovació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL). Una llei que posa en perill els serveis que els ajuntaments presten als

Miquel Buch

President de l’ACM i alcalde de Premià de Mar

ciutadans. Els alcaldes i alcaldesses ens neguem a demanar permís per prestar els serveis i no permetrem que es vulneri l’autonomia local que tant ens ha costat d’aconseguir. Confiem en que el Tribu-nal Constitucional ens donarà la raó.

Els alcaldes i alcaldesses hem estat es-collits democràticament pels ciutadans per gestionar els pobles i ciutats. No ens arronsarem davant d’aquells que volen imposar les seves lleis i no respecten ni tan sols l’autonomia i les competències bàsi-ques de la Generalitat de Catalunya. A partir d’ara cal seguir treballant per cons-truir el model de règim local català que volem; un model que estigui creat a partir de les necessitats reals dels municipis, sen-se interferències que ens limitin i ens posin traves als nostres anhels. El món local sap on vol anar i té el camí traçat. Volem una administració àgil, competent i amb el fi-nançament que li pertoca. Després de 35 anys cal definir clarament quines són les regles.

Els ajuntaments són la base de la demo-cràcia, el puntal dels nostres municipis, i hem de mantenir aquest estatus, i si cal, enfortir-lo. Aquest serà el millor home-natge per a aquells ciutadans que es van posar al capdavant dels primers ajunta-ments democràtics, sovint sense forma-ció, però amb la convicció que el futur era municipal.

ACTUALITAT

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS MAIG 2014 13

l’acm impUlsa la divUlgació de la línia d’atenció per a casos de violència masclista

La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Montse Gatell, el presi-dent de l’Associació Catalana de Mu-nicipis i Comarques (ACM), Miquel Buch, i el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Xavier Amor, van signar el 28 d’abril un acord de col·laboració per a la divulgació de la Línia d’atenció a les dones en situació de violència masclista. L’objectiu és incre-mentar el coneixement d’aquest servei entre les dones que el puguin necessitar.

Montse Gatell va subratllar la impor-tància de donar a conèixer que “trucant al 900 900 120 s’accedeix directament

a la xarxa especialitzada de serveis on s’ofereix assessorament professional i acompanyament. Hi poden trucar tant les pròpies dones que travessen situaci-ons de violència com persones del seu entorn”. Miquel Buch va destacar que “el món local està plenament compromès amb la lluita per eradicar la violència masclista. Des de l’ACM impulsarem el telèfon d’atenció telefònica 900 900 120 i totes les accions necessàries per fer arribar als ajuntaments els recursos per a què les víctimes de la violència masclista pu-guin ser ateses”.

L’acte també va comptar amb la presèn-cia de l’alcaldessa de Cunit i presidenta de la comissió d’Igualtat i Ciutadania, Montserrat Carreras, qui va remarcar que des de l’ACM es manté un cons-tant contacte amb l’Institut Català de les Dones per tal de trobar solucions i respondre a les diverses necessitats que sorgeixen des dels municipis. Línia 900 900 120El telèfon que l’ICD posa a disposició de les dones en situació de violència masclista va atendre l’any passat un to-tal de 9.050 trucades, que representen una mitjana mensual de 754 atencions. Les trucades van ser en el 92% de casos per a violència psicològica, un 35% per a violència física, el 7% per a violència econòmica i el 2% per a violència sexual (cal tenir en compte que es poden super-posar diverses situacions de violència). L’atenció és gratuïta, confidencial, s’ofe-reix tots els dies de l’any (durant les 24 ho-res) i facilita la comunicació en un total de 124 llengües. Un equip de professionals de l’advocacia, la psicologia, el treball so-cial i la medicina atenen en aquest servei les demandes relacionades amb qualse-vol forma de violència contra les dones.

La presidenta de l’ICD, Montse Gatell, al centre conversant amb Miquel Buch i Montserrat Carreras de l’ACM.


Marc Pifarré amb l’alcaldessa Núria Colomé.

els efectes de la lrsal a sentmenat

El secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, va assistir el 28 d’abril a Sent-menat a una xerrada per exposar els greus efectes que té la nova Llei de racionalització i sostenibilitat de l’ad-ministració local aprovada pel govern del PP. “És un atac a l’autonomia dels ajuntaments, però també perjudicarà greument els serveis que s’ofereixen als ciutadans”.

Acompanyat de l’alcaldessa de Sent-menat, Núria Colomé, i Josep Torre-cillas, representant de la FMC, el se-cretari general va explicar les diferents accions que estan duent a terme les entitats municipalistes per evitar l’apli-cació de la nova llei. “Ha de quedar clar que els ajuntaments han fet bé la feina i han quadrat els seus números. Qui cal que reformi profundament la seva estructura és l’administració de l’Estat, que acumula més d’un 80% de deute”.

El president de l’ACM, Miquel Buch, ha participat aquesta tarda al Consell d’al-caldes de la Ribera d’Ebre per conèixer les necessitats i preocupacions dels di-ferents alcaldes i alcaldesses d’aquesta comarca. L’afectació de la Llei de Ra-cionalització Sostenibilitat de l’Adminis-tració Local i la futura Llei de governs locals són els temes que preocupen.

“Els ciutadans han de tenir clar que la nova LRSAL els afectarà directament a ells”, ha explicat Miquel Buch, da-vant els alcaldes i alcaldesses que lide-ren municipis de menys de 20.000 ha-bitants i, per tant, són els més afectats per la reforma local espanyola. També ha remarcat que des de l’ACM s’està treballant per aconseguir aturar la Llei. Així, ha recordat que més de 800 ajun-taments catalans s’han unit per presen-

tar un recurs d’inconstitucionalitat a la reforma.

El president de l’ACM i alcalde de Pre-mià de Mar ha aprofitat també per ex-plicar els diferents productes que ofereix l’entitat als ajuntaments. A banda d’ofe-rir la compra agregada de llum, gas, assegurances i cotxes, ha anunciat que properament l’ACM oferirà la possibi-litat d’adquirir màquines multifunció. Una oferta que sorgeix a partir d’una enquesta feta als diferents ajuntaments associats a l’ACM.

Prèviament al consell d’alcaldes, el presi-dent de l’ACM s’ha reunit amb el presi-dent del Consell Comarcal, Jordi Jardí, i el seu gerent, amb qui han analitzat la situació actual del consell i dels munici-pis de la comarca.

bUch visita els alcaldes i alcaldesses de la ribera d’ebre

Miquel Buch, reunit amb els alcaldes de la comarca de la Ribera d’Ebre.

ACTUALITAT


l’acm signa el protocol per a les bones pràctiqUes en la reforma i el condicionament dels habitatges

El president de l’ACM, Miquel Buch va participar el 28 d’abril en la signatura del Protocol de col·laboració per a les bones pràctiques en la reforma i el con-dicionament dels habitatges. Un proto-col que, segons Buch, ha de servir per millorar la reactivació econòmica i ofe-rir la garantia i tranquil·litat als ciuta-dans que les obres es fan correctament i seguint la legalitat.

“Als ajuntaments ens agrada fer les co-ses ben fetes, som gent d’ordre” assegu-

ra Miquel Buch, qui recorda que, des de l’entitat ja fa temps que es reclama que els ens locals puguin desenvolupar la seva tasca de manera fàcil, evitant que sigui un parany per a la reactivació econòmica”. El Protocol va ser signat pel president de la Confederació de Comerç de Catalu-nya (CCC), Pere Llorens; el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch; el president de la Federació de Municipis de Catalunya

(FMC), Xavier Amor; el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Enrique Ven-drell; el president del Gremi de Cuines, Banys i Reformes de Catalunya, José Luis Gaspar; el secretari d’Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat i president de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Carles Sala, i el director de l’Agència Catalana del Consum, Alfons Conesa. L’objectiu d’aquest protocol de col-laboració és promoure les bones pràcti-ques en la reforma i el condicionament dels habitatges de Catalunya entre els ajuntaments, la Generalitat de Catalu-nya i el sector privat, amb la voluntat de contribuir a la millora de la segu-retat, a la correcta assegurança de les dependències privades de l’edificació, en l’execució d’obres subjectes a inter-venció administrativa, i a l’emissió de la factura de les obres de reforma com una garantia per als consumidors. Es poden adherir a aquest protocol els ajunta-ments, comarques, diputacions i altres entitats locals.

Tots els agents implicats en el protocol en el moment de la signatura del conveni de col·laboració.

Davant l’aprovació, en el Consell de Ministres del 4 d’abril, de l’avantprojecte de Llei orgànica del poder judicial, l’Associ-ació Catalana de Municipis vol mostrar el seu rebuig frontal. Es tracta d’un nou exemple de la política centralitzadora del govern del PP. Es suprimirien els 49 partits judicials de Cata-lunya i es veurien afectats 848 jutjats de pau a tot el territori.

De l’avantprojecte de llei es desprèn la voluntat d’establir una nova planta judicial fent desaparèixer els Jutjats de Pau, els Jut-jats de 1a Instància i Instrucció, els Jutjats especialitzats i les Audiències Provincials. Es crearien els “Tribunals d’Instàn-cia”, d’àmbit provincial, integrats per una sala civil, una sala penal, una sala del contenciós-administratiu i una sala social.

Si prosperés la reforma de la planta judicial prevista, els Jutjats de Pau desapareixerien del tot i les seves funcions passarien als Tribunals d’Instància d’àmbit provincial. “Qui n’assumirà les funcions de mediació? I els tràmits que realitzen per exhort?”, destaca el president de l’ACM, Miquel Buch, qui considera també que “amb l’avantprojecte s’allunya la justícia dels ciuta-dans”. Buch deixa clar que “no ens oposem a una reforma a fons de la justícia, introduint-hi més eficiència, eficàcia i flexibi-litat, però aquesta reforma no es pot basar en la centralització en perjudici de l’equilibri territorial i de la proximitat”. Segons dades del Departament de Justícia, durant el 2011 els Jutjats de Pau de Catalunya van realitzar unes 185.134 actuacions pro-cessals de l’àmbit penal i 185.257 actuacions de l’àmbit civil.

l’acm rebUtja l’avantprojecte de llei orgànica del poder jUdicial

CÀTEDRA PRAT DE LA RIBA

el noU règim jUrídic dels fUncionaris després de l’entrada en vigor de la lrsal

La LRSAL ha intro-duït canvis substancials en el règim jurídic dels funciona ris d’administra-ció lo cal amb habilitació de caràcter nacional (en endavant FHN), concre-tament l’article 1.25 de la LRSAL que incorpora l’ar ticle 92 bis a la Llei 7/1985 de 2 d’abril, regu-ladora de les bases de règim local (en endavant LRBRL).

El desplegament reglamentari de la legislació bàsica contin-guda a l’art. 92 bis de la LRBRL correspon a l’Estat, ara bé, mentre no es produeixi aquest desplegament i sempre i quan no s’oposi al règim contingut a l’art. 92 bis de la LRBRL, serà d’aplicació el Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, pel que es regula el règim jurídic dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional i el Reial Decret 1732/1994, de 29 de juliol, sobre la provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional, així mateix, a resultes de la derogació de la disposició addicional segons l’EBEP ha quedat despla-çat el Decret 195/2008, que només serà d’aplicació en tot allò que no s’oposi a la legislació bàsica dels FHN.

D’acord amb el nou règim jurídic aplicable als FHN correspon a l’Estat l’aprovació de l’oferta pública d’ocupació, la selecció, formació i habilitació dels FHN, d’acord amb les bases i pro-grames aprovats reglamentàriament; igualment correspon a

l’Estat regular pel Reial decret les especialitats de la creació, classificació i supressió de llocs reservats, així com les que pu-guin correspondre al seu règim disciplinari, situacions admi-nistratives, i la regulació de les especialitats corresponents a la forma de provisió de llocs reservats.

El nou marc normatiu incorpora importants novetats pel que fa a les diferents formes de provisió de llocs reservats a FHN. Es modifiquen els percentatges de valoració de mèrits per al con-curs ordinari, reduint-se els mèrits específics fins a un màxim del 5% del total possible. La lliure designació, com a forma de provisió definitiva de caràcter excepcional, veu ampliat el seu àmbit d’aplicació a les àrees metropolitanes i als municipis amb una població de dret igual o superior a 75.000 habitants.

Pel que fa a les formes de provisió no definitiva de llocs reser-vats a FHN, correspon a les Comunitats Autònomes efectuar d’acord amb la normativa establerta per l’administració de l’Estat, els nomenaments provisionals, les comissions de serveis, les acumulacions, i els nomenaments de personal interí i de personal accidental. Excepcionalment, correspondrà al Minis-teri d’Hisenda i Administracions Públiques efectuar els nome-naments provisionals quan el funcionari no porti dos anys en el lloc de treball obtingut per concurs.

1 D’acord amb la disposició transitòria setena de la LRSAL els procediments referits

a FHN iniciats amb anterioritat al 31 de desembre de 2013 continuen la seva tra-

mitació i es resoldran d’acord amb la normativa vigent en el moment del seu inici. 2 Mitjançant Reial Decret 228/2014, de 4 d’abril, el Ministeri d’Hisenda i Adminis-

tracions Públiques (BOE 10 abril 2014) ha aprovat l’oferta d’ocupació pública per al

2014, l’annex IV oferta un total de 70 places reservades a FHN.3 En el cas de Catalunya, l’òrgan competent és el Director General d’Administració

Local.


Víctor Siles i Marc

Cap de Servei de Règim Local

Departament de Governació i Relacions Institucionals

LOCALRET

les apps com a noU canal de relació dels ajUntaments amb els ciUtadansLes aplicacions mòbils (conegudes com Apps) s’han convertit en molt poc temps en un nou canal de comunicació entre els ajun-taments i els ciutadans, i a l’inrevés. El seu creixement està sent exponencial i el seu ús s’amplia a camps molt diversos.

La universalització de les comunicaci-ons en mobilitat, mitjançant un ventall de dispositius cada vegada més ampli (“smartphones” –telèfons intel·ligents– o les “tablets”), fa possible l’augment de canals d’informació, cada vegada més segmentats, que els usuaris comencen a considerar com imprescindibles per a la seva vida diària. Exemples n’hi ha de ja consolidats plenament: trànsit, previsió meteorològica, mitjans de comunicació, mitjans de transport, mapes, guies de serveis, etc. Ja siguin gratuïtes o de paga-ment, impulsades per a empreses o per a administracions públiques. La seva fa-cilitat d’ús i la seva creació, també relati-vament senzilla, fa preveure que darrere qualsevol necessitat d’un grup d’usuaris serà factible la creació d’una App.

Per tal de conèixer algunes de les experi-ències dels ajuntaments catalans amb la implantació d’Apps, Localret va organit-zar el passat 8 d’abril, al Citilab de Corne-llà de Llobregat una jornada en la qual es va poder destacar algunes iniciatives que han reeixit, tant impulsades directament des de l’àmbit local com en col·laboració amb empreses. Així, en l’àmbit de la se-guretat ciutadana es va veure l’App de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat; pel que fa a la difusió turística, l’aplica-tiu utilitzat per Caldes de Montbui; i en

el cas de Sant Quirze del Vallès com a integració, en un municipi relativament petit, de les eines comunicatives amb la utilització intensiva i extensiva de les no-ves tecnologies i les xarxes socials.

El fenomen WhatsappUn dels ajuntaments pioners en la utilit-zació del Whatsapp (sistema de missat-geria instantània) ha estat el de Mataró. Aquest municipi ha anat molt més enllà d’utilitzar aquesta eina com a canal de comunicació amb el ciutadà per enviar comunicacions, rebre queixes o con-sultes i realitzar tràmits. Amb el Tec-noCampus s’està desenvolupant una aplicació complementària que permet satisfer la demanda d’informació amb una resposta àgil, automàtica, completa i còmoda amb la utilització de paraules clau. Així, per exemple, si el ciutadà en-via la paraula “farmàcia”, rebrà imme-diatament un mapa amb la localització dels establiments farmacèutics, l’adreça i el telèfon. L’Ajuntament ja té enllestit un ampli catàleg de “paraules clau” per atendre qualsevol qüestió relacionada amb “atenció ciutadana”, “mobilitat”, “policia local”, “turisme”, “ocupació”, “promoció de la ciutat”, “cultura”, “es-ports”, etc. A més, Mataró ha començat a treballar en noves funcionalitats perso-nalitzades combinant les paraules claus

amb la identificació dels usuaris (com ara el NIF).

En línies generals, aquestes iniciatives denoten l’interès dels ens locals en la utilització de les eines que ajudin a la modernització i a la transparència de l’administració i que el present i el futur de la relació amb els ciutadans passi in-defectiblement per una integració dels nous canals amb els tradicionals, com ara el presencial i l’atenció telefònica, i el complement de les xarxes socials. D’al-tra banda, però estretament relacionat, hi ha el concepte d’Open Data (dades obertes), de manera que la millor ma-nera d’afavorir la creació de noves Apps que generin beneficis per als ciutadans és que les administracions públiques fa-cilitin, tant com sigui possible, les dades que generen.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2014 17

PARTITS POLÍTICS


És un repte pels governs usar procediments administratius per imple-mentar polítiques públiques, com a eina de control i com a font d’infor-mació, sense caure en la burocràcia, la complexitat, la redundància i la paperassa. Ciutadans, empresaris, treballadors públics i electes estem sotmesos a un munt de procediments que són l’antítesi de l’eficiència.Com millorar aquesta realitat d’avui? Doncs consolidant projectes ja iniciats amb aquest objectiu, modificant el corpus normatiu per clari-ficar obligacions, aplicant estratègies de simplificació, homogeneïtzant procediments, evitant tràmits repetitius o duplicats, impulsant l’admi-nistració electrònica, i fer que tot allò que envolta els conceptes de sol-

licitud, notificació, llicència, ordenança, permís, autorització, assaben-tat, etc. comporti la mínima expressió de burocràcia, paper i duplicitats. És aviat per dir, però els fets demostren que el camí és llarg. Estic con-vençut que fixar-se petits objectius en projectes molt ambiciosos acostu-ma a ser una garantia d’èxit. L’homogeneïtzació de procediments de sol-licitud i de notificació, o la factura electrònica, o un llarg etcètera poden ser exemples d’objectius assolibles que millorarien pas a pas les relacions entre administracions, ciutadania i empresa, a més d’aconseguir una optimització dels recursos de l’administració pública en general i del món local en particular.

Les relacions constructives entre les diferents perspectives que con-viuen en un territori són la base de la seva evolució. Els represen-tants públics han de plantejar honestament a la ciutadania i les empreses la col·laboració mútua orientada a la recerca del benefici de cadascú i, a la vegada, els efectes multiplicadors del benefici col·lectiu.

Per tal d’accelerar aquestes relacions, els governs locals tenen un paper únic: el d’aportar els marcs i les normes de relació entre les parts i assegurar-ne l’honradesa, l’eficàcia, l’eficiència i la justícia. Les noves TIC tenen avui el seu protagonisme en l’agilització i en

l’ampliació d’aquestes possibilitats de relació, sigui a través de les dades obertes, de l’e-administració o de les aplicacions mòbils. Tot i així, al costat de la inversió tecnològica, hi ha la feina impres-cindible de proposar els reptes adequats als actors adequats en els moments adequats per fer possible la millora concreta de la vida de la persona o organització i, al final, el desenvolupament global del territori.

Vivim en un món complex i canviant en el qual les administracions, so-vint massa rígides, no han sabut adaptar-se amb prou rapidesa als nous temps. Ara més que mai es fa necessària la interconnexió, el treball en xarxa, la flexibilitat i permeabilitat per tal de garantir el desenvolupa-ment de les persones i la comunitat. Són vàries i diverses les mesures que es poden aplicar per agilitzar les relacions entre administracions, ciutadania i sector empresarial. Entre elles, podem destacar les següents: clarificar i simplificar els procedi-ments administratius de totes les administracions, així com la normativa sectorial; implantar l’administració electrònica, la qual ha de permetre

usar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en la gestió de tots els procediments administratius, amb l’objectiu de millorar l’eficièn-cia, l’accessibilitat, l’estalvi econòmic i de temps; implantar la finestreta única i millorar la coordinació i cooperació entre les diferents adminis-tracions.El Govern de la Generalitat –amb la voluntat d’agilitzar les relacions entre les administracions, la ciutadania i les empreses i de fer una admi-nistració més transparent, eficient, professional, capacitada i comprome-sa– està treballant en la reforma de l’Administració catalana, incloent les mesures apuntades més amunt, que s’està implantant progressivament.

Jordina Moltó

Secretaria de Territori i Política Municipal de CDC

ara més qUe mai es fa necessària la interconneXió, el treball en XarXa, la fleXibilitat i permeabilitat per garantir el desenvolUpament de les persones

els governs locals han d’aportar els marcs i les normes de relació entre les parts i assegU-rar-ne l’honradesa, l’eficiència i la jUstíca

Joan Rabasseda Ferrer

Alcalde d’ERC d’Arenys de Munt

com es poden agilitzar les relacions entre administracions, ciUtadania i empreses?

l’homogeneïtzació de procediments de sol·licitUd i de notificació millorarien pas a pas les relacions

entre administracions, ciUtadania i empresa

Carles Ruiz

Secretari d’Empresa, Innovació i Societat de la Informació del PSC

PARTITS POLÍTICS


Durant els últims anys les administracions locals han desenvolupat un treball molt important per millorar les condicions socioeconòmiques de la ciutadania i de les empreses situades als seus municipis.La gran majoria dels municipis disposen de serveis, programes i acti-vitats diverses de dinamització econòmica per tal que tant les persones com les empreses s’anticipin i s’adaptin a les contínues transformacions que es produeixen en el món del treball i de l’economia. En aquest sentit, les administracions han de treballar per apropar aquests serveis als ciu-tadans per evitar que hagin de fer desplaçaments innecessaris i facilitar els instruments perquè puguin fer els tràmits de manera més còmoda i

unificada. Per això, cal consolidar els departaments de suport a l’em-presa ja existents als municipis, com la denominada “finestreta única”, que ofereix un servei transversal especialitzat. Aquesta finestreta ha d’ajudar i assessorar en l’elaboració del pla de negoci, informar sobre els tràmits a realitzar per a la creació de la seva empresa i guiar-lo en totes les fases fins a obrir el negoci. Aquests nous serveis han de comptar amb les noves tecnologies que permeten disposar de mecanismes telemàtics que estalvien temps i costos. Així mateix, és important que entre les administracions s’estableixin convenis de col·laboració per evitar dupli-citats i que el ciutadà pugui rebre una atenció integral, propera i ràpida.

El desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comuni-cació (TIC), en les dues darreres dècades, ha comportat que emergei-xi un nou entorn dominat per l’accés al coneixement i, per tant, amb enormes potencialitats per atansar serveis i decisions, i alhora amb els riscos de fractura digital.Els governs locals del segle XXI han de liderar (tot i les limitacions recen-tralitzadores de la LRSAL o l’escassa ambició de la llei de governs locals) l’administració transformadora, cooperativa, participativa i eficaç en les seves polítiques públiques amb la ciutadania i el teixit econòmic.

Més enllà d’experiències reeixides en molts ajuntaments catalans so-bre administració i registre electrònic documental, oficines unificades interinstitucionals, accessibilitat als continguts dels llocs webs locals de gran utilitat per a l’economia local, l’emprenedoria i els ciutadans i ciutadanes, els ajuntaments en la nova etapa constituent haurem de situar la transparència i els nous mètodes participatius i d’enfortiment de la qualitat democràtica al centre de decisions públiques. I de forma simultània, la promoció d’auditories participades i l’impuls als codis ètics i de desenvolupament del Dret a la Bona Administració.

Quan un particular o una empresa necessita dirigir-se a l’administra-ció, el primer problema és saber quina és la més competent per a la qüestió que li ocupa i, per tant, a quina ha de dirigir-se. Així doncs, el primer que es necessita és simplificar el nombre d’administracions.

El segon problema és la duplicitat de competències; és a dir, encara que una administració pugui tractar un tema, és ella o una altra qui té la competència efectiva? Així doncs, l’objectiu de la segona mesura agi-litzadora és aplicar el principi d’una competència, una administració.

En tercer lloc, tant el particular o l’empresa com també el funcionari es troben amb procediments llargs i complicats. Per tant, un anàlisi de circuits administratius i d’organització del treball simplificaria la feina a uns i altres i, per tant, agilitzaria la relació amb les adminis-tracions.

Resumint: Disminuir el nombre d’administracions, clarificar les competències i racionalitzar els procediments.

Costa fer propostes concretes en un marc tan pobre com l’actual. Vetllar per agilitzar unes relacions que, en la majoria dels casos, responen a la lògica dels interessos particulars és del tot complicat i, potser, abans de guanyar en agilitat caldria fer-ho en qualitat. Som del parer que les relacions haurien de ser necessàriament d’igual a igual, bilaterals, directes, a petita escala i “diàries”, però per a tot plegat cal una voluntat política que, ara com ara, només trobem

molt excepcionalment. Parlem de transparència, d’accés a la infor-mació, de presa col·lectiva de decisions, d’assemblees obertes, de consultes i referèndums populars i de mecanismes de participació ciutadana creïbles i reals. Ens podem referir a suports telemàtics, a l’atenció individualitzada o a una actitud activa en l’acostament a la gent i les empreses (perfecte, encertat i necessari) però potser l’administració ha de guanyar, en primer lloc, en credibilitat.

és important qUe entre administracions s’estableiXin convenis de col·laboració per evitar

dUplicitats

els ajUntaments en la nova etapa constitUent haU-rem de sitUar la transparència i els noUs mètodes

participatiUs al centre de decisions públiqUes

les relacions haUrien de ser necessàriament d’igUal a igUal, bilaterals, directes, a petita

escala i “diàries”

disminUir el nombre d’administracions, clarificar les competències i racionalitzar els procediments

Lluís Moreno

Secretari d’Organització i Coordinació Municipal ICV

Miguel-Ángel Ibáñez

Sots-Secretari de Política Municipal de C’s

19

Política Municipal

Partit Popular de Catalunya

Joel Jové Martí

Regidor de la CUP a Alfés

RACÓ DE L’ASSOCIAT


manresa i cardona UneiXen esforços per donar a conèiXer els fets de 1714 a la catalUnya central

Cardona i Manresa són dos dels principals escenaris de 1714 a la Catalu-nya Central. Durant la Guerra de Successió, van compartir experiències i personatges com el Compte d’Eck, comandant de l’exèrcit austriacista al setge de Cardona, mort a Manresa després de dies de cures en una casa de la Plana de l’Om. Ara, les dues ciutats han decidit unir esforços per donar a conèixer aquests fets i han creat un paquet turístic en comú que inclou l’itinerari ‘Manresa, ciutat cremada 1713-1724’ i la visita a ‘Cardona, la fortalesa inexpugnable’. Es tracta de dues rutes que s’han posat en marxa de manera independent, però que ara oferiran un preu especial de 8 euros als turistes que les visitin totes dues.

la paeria posa en marXa Una brigada per eliminar pintades i cartells a les façanes

L’Ajuntament de Lleida ha posat en marxa fa una setmana una nova brigada especialitzada en netejar grafits i eliminar cartells enganxats a les parets i façanes dels edificis de la ciutat. Aquesta nova brigada es centrarà principalment en el Cen-tre Històric i el primer eixample de la ciutat, ja que són les zones amb més concentració de pintades per metre quadrat. Anualment, es duen a terme a la ciutat de Lleida unes 500 actuacions de neteja de grafits per eliminar-ne uns 2.800 cada any, la qual cosa comporta una despesa d’uns 50.000 euros. La tinent d’al-calde d’Urbanisme, Marta Camps, explica que “són les zones on es reprodueixen més aquests mals hà-bits, els quals donen mala imatge i espatllen edificis monumentals”.

el consell comarcal del pallars jUssà lidera Un projecte per dinamitzar la gestió forestal

La iniciativa té com a principals objectius generar ocupació local enfortint el sector forestal a la comarca, millorar el vigor dels boscos i de la fusta, millorar la qualitat del paisatge i potenciar-ne l’ús públic com a recurs turístic, augmentar la biodiversitat, i reduir la vulnerabilitat dels boscos enfront dels grans incendis forestals donat que es tracta majoritàriament de pinedes de repoblació d’entre 50 i 70 anys d’edat. Sis dels catorze ajuntaments de la comarca del Pallars Jus-sà formaran part d’aquest pla pilot, amb la voluntat d’extendre-ho a la resta de municipis l’any vinent. Es tracta de Llimiana, Castell de Mur, Abella de la Conca, Salàs de Pallars, Senterada, i la Pobla de Segur. El 4 d’abril passat es va fer una visita amb 14 representants de 9 empreses d’arreu de Catalunya per ensenyar-los els aprofitaments sobre el terreny.

20

#MUNICIPISENPOSITIU

@DipuBcn destina 1,5 milions d’euros per al servei de menjador d’escoles bressol municipals

@ajVic instal·la mini deixalleries als carrers per dipositar-hi petits residus d’ús domèstic

Vila-seca destina enguany 2,3 milions d’euros en polítiques actives d’ocupació i despesa social directa

El Berguerdà estudia crear un centre de formació especialitzat en l’àmbit forestal únic a #Catalunya

@diputaciogirona destina 9,1 MEUR a crear una nova línia d’ajuts per a ajuntaments

Tots els municipis d’#Osona ja formen part del model integrat d’atenció domiciliària de la comarca

Els igualadins podran pagar les zones blaves a través del mòbil i consultar la disponibilitat de places lliures

Tweets#municipisenpositiu

Josep Fèlix Ballesteros (1959) porta al darrere una sòlida trajectòria en política local, ni més ni menys que 31 anys, sem-pre compromès amb la seva ciutat. El 1983 va ser nomenat regidor de Cultura, Joventut i Festes de Tarragona, càrrec que va exercir fins al 1989. El motiu que el va induir a entrar a l’administració de la ciutat va ser precisament “impulsar diferents projectes i programes per als joves, especialment en una època de re-cuperació democràtica en què tot estava per fer”. I recorda, amb orgull, que ell va promoure el rellançament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, aconse-guint que es publiquessin en diferents editorials i col·locant la localitat, de nou, en el mapa literari. Per ell, l’educació i la cultura són els pilars bàsics d’una societat.

Alcalde d’aquest municipi des del 2007, un any abans de l’esclat de la crisi econò-mica i financera, Ballesteros i el seu equip sempre van tenir molt clar com portar el vaixell a bon port. Això és: 1) Apostant per la coordinació i cooperació amb els agents socioeconòmics del territori. 2) Impulsant l’ocupació i l’autoocupació. 3) Millorant la qualificació professional de les persones i el seu accés al mercat de treball.

De seguida van prendre mesures amb la finalitat d’actuar en favor de les famílies i

les empreses, fomentant l’estalvi, la crea-ció d’empreses, les noves oportunitats de negoci i la innovació. És a dir, van des-plegar la bandera de la ‘dinamització’, alhora que l’Ajuntament s’estrenyia el cinturó i prioritzava les polítiques socials.

Fa uns anys que el Consistori va aprovar certes mesures econòmiques per mitigar les conseqüències de la crisi, tant a famíli-es com a empreses que havien acumulat un deute important, mitjançant l’amplia-ció del termini de pagament d’impostos municipals. Així, s’ha creat una borsa de crèdit de 8.000€ per subvencionar la plusvàlua de famílies que han sofert execucions subsidiàries de les seves llars o altres casos similars.

Del seu mandat, de què se sent més or-gullós, Ballesteros? No titubeja: “D’haver pogut incrementar la despesa social; de la inauguració del Teatre Tarragona; d’haver dotat la Guàrdia Urbana d’una nova comissaria; d’haver completat un POUM que tenia atrapada la ciutat, ja que portava refent-se des de feia deu anys”. Però, sobretot, subratlla, de veu-re cristal·litzar un projecte de ciutat tan important com és la celebració dels Jocs Mediterranis que situaran Tarragona, una ‘smart city’ que combina el llegat del passat amb projectes de futur, en el mapa del món. I no solament literari.

josep fèlix ballesteros i casanova (psc). alcalde de tarragona.

“vUll veUre cristal·litzat Un projecte de ciUtat com els jocs mediterranis”


Alcalde: Josep Fèlix Ballesteros i Casanova (PSC)Professió: Llicenciat en Ciències de l’Educació i professor d’educació integrada de l’ONCEHabitants: 136.769Pàgina web: www.tarragona.catSou alcalde (brut): Rep 67.680 eurosSou regidors (brut): Tinents d’alcalde (dedicació exclu-siva) 50.406 euros / Regidors amb responsabilitat d’Àrea 41.850 eurosTinents d’alcalde (dedicació parcial) 41.850 euros / Regidors amb responsabilitat d’àrea 37.882 euros

actuar amb generositat. Alçar la mirada. Entendre que ultra-passa qualsevol fet conjuntural o personalisme. La situació requereix sentit d’estat.

El 13 de setembre del 2009, contra tot pronòstic, des d’un pe-tit municipi de Catalunya, es va celebrar la primera consulta sobre la independència de Catalunya. Primer la van intentar prohibir. Després de celebrar-la van dir que era un fet aïllat. Sense importància. Dos anys més tard ja se n’havien celebrat 555. Tot això, un cop més, va començar des dels municipis. A peu de carrer. Sense mirar militàncies polítiques, ni demanar carnets ni ideologies polítiques. Era l’esperit del 19 d’abril. L’es-sència del municipalisme.

Aquest 11 de setembre –el del 2014– l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ens ha convocat a les places dels ajunta-ments. Abans d’omplir Barcelona per fer la “V” ens demanen que ens concentrem enfront dels nostres ajuntaments. Al cos-tat dels nostres representats. Tot torna a passar, de nou, pels nostres consistoris. Sense el municipalisme tot cau. S’ensorra.

Convé que ara, més que mai, tinguem present l’esperit del 19 d’abril del 1979. Som una baula més d’aquesta llarga cadena. De l’11 de setembre del 1714 fins al 9 de novembre del 2014. Només depèn de nosaltres. De ningú més. Compromís, res-ponsabilitat, noblesa i valentia. És l’esperit del 19 d’abril del 1979.

OPINIÓ


19 d’abril del 1979. Ara fa trenta-cinc anys. No és una simple data. És molt més que això: és una culminació i un inici. Un esperit. Una forma de ser i una manera de fer. Aquell dia es constituïen els ajuntaments democràtics. Els primers consisto-ris després de 40 anys de franquisme. El 19 d’abril s’enterrava definitivament la dictadura des de la proximitat. Des de cada poble de Catalunya. Del més petit al més gran. El 3 d’abril tots els ciutadans li havien donat l’estocada final amb el seu vot i el 19 d’aquell mateix mes van poder veure com les sales nobles dels ajuntaments s’omplien, després de 40 anys, dels seus re-presentants democràticament escollits.

Estava tot per fer. Tot per construir. La feina era enorme. La il·lusió, però, era immensa. S’havia aconseguit superar una dictadura que semblava interminable. I s’havia fet des de la unitat i la transversalitat. Prescindint de les sigles polítiques, dels buits estereotips i dels personalismes estèrils. Era el mo-ment de la unitat. D’avançar junts. De recuperar l’esperit de la Mancomunitat. Ningú sabia com aniria aquella aventura. Era nova per tothom. Hi havia molts dubtes. Però s’havia de fer. Cadascú des de la seva petita parcel·la de compromís i res-ponsabilitat. Compromís amb els que els havien precedit feia

40 anys i responsabilitat per edificar un futur millor pels seus conciutadans. D’aquell esperit van néixer molts equips de go-vern unitaris on les sigles eren secundàries i altres governs on, tot i no ser unitaris, van entendre que els grans acords s’havien d’aprovar de manera majoritària. El país i la seva gent eren el primer. Ningú havia de quedar fora d’aquella nova oportuni-tat que la història ens havia brindat.

El 19 d’abril el nostre país va tornar a caminar. De nou. Es va alçar. Un cop més. Des de cada poble, vila i ciutat. La gran tasca de totes aquelles persones –moltes d’elles amb una de-dicació altruista i vocacional– va ser vital per resoldre moltes de les mancances i dèficits urbanístics, socials i culturals. Els hi hem d’estar agraïts. Molt agraïts. I, sobretot, recollir el seu testimoni.

35 anys després ens trobem, un altre cop, en una situació com-plexa i amb alguns paral·lelismes. Som al final d’un règim i a l’inici d’un nou despertar. El moment polític actual requereix

l’esperit del 19 d’abril del 79

El 19 d’abril del 79 el nostre país va tornar a caminar. Es va alçar. Un cop més. Des de cada poble, vila i ciutat. La gran tasca de to-tes aquelles persones –moltes d’elles amb una dedicació altruista i vocacional– va ser vital per resoldre moltes de les mancances i dèficits del passat El moment polític actual requereix actuar

amb generositat. Alçar la mirada. Entendre que ultrapassa qualsevol fet conjuntural o personalisme. La situació requereix sentit d’estat

Guillem Carol i Vallès

Politòleg i director de Giny Comunicació

ACTUALITAT


ACM 351

Documents

Transcript of ACM 351