1

ACTA DE LA SESSI ORDINRIA DE LAJUNTAMENT PLE EN DATA VINT-I-UN DE FEBRER DE DOS MIL TRETZE ACTA Nm. 01/13 A Agramunt, vint-i-un de febrer de 2013, essent les vint hores i trenta minuts i prvia convocatria es reuneix a la sala de plens municipal, lAjuntament Ple, sota la presidncia de lalcalde Illm. Sr. Bernat Sol i Barril (Ad'E), amb lassistncia dels senyors/es regidors/es, Xavier Secanell Castell (Ad'E), Ftima Puig Castell ( Ad'E), la Sra. Montse Canes Niub( AdE), Merc Cases Farr (Ad'E), Francesc Xavier Gen Bosch ( Ad'E), Slvia Fernndez Tarragona (Ad'E), Domnec Llop Sol ( CiU), Ramon Vicens Guix ( CiU), Ma. Dolors Vall Duran (CiU), . Jordi Lluch Codina ( CiU). Marcos Gmez Barbero (PP) i Eduardo Lpez Rodrguez (PSC-PM) assistits per la secretria de la corporaci, la Sra. Sara Miarro i Gmez, a lobjecte de celebrar sessi ordinria de primera convocatria. Es fa constar que existeix el qurum legal reglamentari, per a la vlida celebraci de la present sessi, previst als articles 46.2.c) de la Llei 7/85, de 2 dabril, reguladora de les bases de rgim local, 97 c) del DL 2/2003, de 28 dabril, pel qual saprova el Text refs de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya, i 90 del Reglament dorganitzaci, funcionament i rgim jurdic de les entitats locals, aprovat per RD 2568/86, de 28 de novembre. Igualment cal fer constar que la present sessi plenria de carcter ordinari, sha posposat fins avui, en virtut del que es disposa en el decret de lAlcaldia nm. 55/2013 de data 18 de febrer de 2013, que es dna, ntegrament , per reprodut i en compliment del qual sha variat el dia de la sessi plenria ordinria del mes de gener que per acord del ple de la Corporaci de 21 de juliol de 2011 havia de tenir lloc lltim dijous dels mesos de gener, mar, maig, juliol, setembre i novembre. Oberta la sessi pel senyor president, sexamina lOrdre del dia previst, que consta dels punts segents: 1/1.- APROVACI, SI SESCAU, DE LACTA DE LA SESSI ANTERIOR NM. 9/12 2/1.- SOLLICITUD INCLUSI OBRES PUOSC 2013-2016. 3/1.- APROVACI RECTIFICACI INVENTARI 2012 4/1.- NOMENAMENT COM A VOCAL DEL COMIT ASSESSOR DE LA FIRA DEL TORR I XOCOLATA A LA PEDRA EL REPRESENTANT DEL SECTOR DE LHOSTALERIA DAGRAMUNT.- 5/1.- APROVACI DE LA RECTIFICACI DE LA DESCRIPCI DE LA FITA COMUNA ALS MUNICIPIS DAGRAMUNT, PREIXENS I FORADADA CONTINGUDA EN LACTA DE LES OPERACIONS DE DELIMITACI DE DATA 20 DOCTUBRE DE 2008 DE ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DAGRAMUNT I DE PREIXENS. 6/1.- DONAR COMPTE DE LINFORME DINTERVENCI EN RELACI AMB LEXECUCI DEL PLA DAJUSTAMENT, DACORD AMB EL QUE ESTABLEIX EL REIAL DECRET LLEI 7/2012, DE 9 DE MAR. 7/1.- RESOLUCIONS, PRECS, PREGUNTES I MOCIONS: - MOCI DEL GRUP MUNICIPAL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA-PROGRS MUNICIPAL (PSC-PM) DE REVISI A LA BAIXA DELS VALORS CADASTRALS. - MOCI PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGNCIA I UNI (CIU) DADHESI A LA DECLARACI DE SOBIRANIA I EL DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA. - MOCI PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DACORD DESQUERRA (AD'E), PER A DECLARAR EL MUNICIPI DAGRAMUNT ZONA LLIURE DE FRACKING.

Ordre del dia:

El Sr. Marcos manifesta que ha presentat un escrit a lAjuntament dAgramunt on posa de manifest la seva voluntat de deixar el grup municipal del Partit Popular, partit del qu sha donat de baixa i passar a ser regidor no adscrit. Demana el mateix respecte i consideraci que ha tingut fins ara i exposa que treballar amb el mateix esperit i voluntat pel municipi dAgramunt.

1/1- APROVACI, SI SESCAU, DE LACTA DE LA SESSI ANTERIOR, Nm. 09/12 .- Es fa constar que havent rems, amb antelaci als senyors/es regidors/es municipals, lesborrany de lacta de la sessi anterior, juntament amb la convocatria daquesta sessi. El Sr. Gmez diu que demana que es faci una actuaci al passeig i demana que sinclogui una partida de 5.000 , quedant redactat de la segent manera:

2

i que caldria fer un arranjament daquesta zona del passeig i demana que sinclogui una partida en el pressupost de 5.000 . LAlcalde diu que ha de quedar redactat incorporant la paraula aquesta Manifesta que est dacord incorporar aquesta partida. El Sr. Gmez diu que cal rectificar en el punt de la moci: laprovaci daquest avantprojecte de llei que comparteix, traient el no comparteix. Tor seguit lActa de la qual s aprovada per unanimitat. Aix mateix que ha estat exposada al tauler danuncis de la corporaci. 2/1.- SOLLICITUD INCLUSI OBRES AL PLA NIC DOBRE S I SERVEIS DE CATALUNYA, 2013/2016.- Ats el que disposa el Decret 155/2012 de 20 de novembre pel qual saproven les bases reguladores i dexecuci del Pla nic dObres i Serveis de Catalunya per al perode 2013-2016 , publicat en el DOGC nm. 6263 , i atenent que el termini ha estat ampliat fins el dia 27 de febrer de 2013 segons el Decret 162/2012 de data 18 de desembre. Considerant que les obres que es proposa incloure en l'esmentat Pla responen totes elles a necessitats paleses del municipi, aix com en les infraestructures i serveis dels cinc nuclis agregats, i vist linforme favorable de la Comissi Informativa Permanent, a proposta de lalcalde president, el Sr. Bernat Sol Barril, lAjuntament Ple, per unanimitat dels tretze membres presents que legalment el componen, acorda: PRIMER.- Sollicitar dins de la lnia de manteniment i conservaci per als quatre anys les subvencions que es corresponguin per les despeses de reparacions, manteniment i conservaci que sapliquen a larticle pressupostari 21 segons lestablert en lannex 3 del Decret 155/2012, adjuntat una memria descriptiva de les despeses. SEGON.- Sollicitar dins del Pla Especfic de la Diputaci de Lleida 2013-2016, aprovat pel Decret 155/2012 dins del Programa darrendaments i subministraments de la Diputaci de Lleida ( annex 7) un import en total de 41.338,21 per als quatre anys, adjuntant una memria descriptiva de les despeses. Aquestes es corresponen:

- Les referides a larticle 20, concepte 202, Arrendaments dedificis i daltres construccions i 203, Arrendaments de maquinria, installacions i utillatge.

- Les referides a larticle 22, subconcepte 221.00: subministrament d energia elctrica i en larticle 221.03 subministrament de combustibles i carburants

TERCER.- Aprovar els expedients de sollicitud d'inclusi al Pla nic d'obres i serveis de Catalunya, 2013-2016 les obres que es detallen a continuaci, pel finanament de les quals aquest Ajuntament sollicita les corresponents subvencions i es compromet a l'aportaci dels fons necessaris i en el seu cas a l'aplicaci, tramitaci i gesti de les contribucions especials previstes, fixant, ensems, l'ordre de preferncia i anualitat de cadascuna d'elles: Nm. - 1: REHABILITACI DE LESPAI PBLIC DEL CASC ANTIC DE LA VILA DAGRAMUNT. ANY 2014 Distribuci del finanament sollicitat: Aportaci municipal: - Fons propis: - Contribucions Especials: 0,00 - Subvenci FEDER: 289.258,93 - Subvenci PUOSC: 244.500,18 Total execuci contracta: 533.759,11 Nm. 2 .- REFORMA DE LENLLUMENAT PBLIC DE LA ZONA DEL CLOS

ANY 2015 Distribuci del finanament sollicitat:

Aportaci municipal: - Fons propis: 37.782,97 - Contribucions Especials: 0,00 - Crdit Bancari: 0,00

3

- Subvenci PUOSC (75%): 113.348,92 Total execuci contracta: 151.131,90 Nm. 3 - PROJECTE D'ORDENACI AMBIENTAL DE LA IL LUMINACI EXTERIOR ALS NUCLIS D'ALMENARA I LA DONZELL Any 2016 Distribuci del finanament sollicitat:

Aportaci municipal: - Fons propis: 16.746,30 - Contribucions Especials: ( aportaci nuclis): 5.582,10 - Crdit Bancari: 0,00 - Subvenci PUOSC (75%): 66.985,20 Total execuci contracta: 89.313,60 Nm. 4. - PROJECTE DINSTALLACI DUNA EDAR COMPAC TA AL NUCLI DE MONTCLAR Any 2016

Distribuci del finanament sollicitat:

Aportaci municipal: - Fons propis: 12.419,13 - Contribucions Especials ( aportaci nuclis): 4.139,71 - Crdit Bancari: 0,00 - Subvenci PUOSC (75%): 49.676,55 Total execuci contracta: 66.235,40 Nm. 5.- PROJECTE DE REFORMA DE L'ENLLUMENAT PBLIC DELS NUCLIS DE MAFET I LES PUELLES Any 2016

Distribuci del finanament sollicitat:

Aportaci municipal: - Fons propis: 25.616,05 - Contribucions Especials (aportaci nuclis): 8.538,68 - Crdit Bancari: 0,00 - Subvenci PUOSC (75%): 102.464,22 Total execuci contracta: 136.618,95 Nm.6- SUBSTITUCI I INSTALLACI DUNA CALDERA DE BIOMASSA ANY 2014

Distribuci del finanament sollicitat:

Aportaci municipal:

- Fons propis: 15.846,50 - Contribucions Especials: 0,00 - Crdit Bancari: 0,00 - Subvenci PUOSC (75%): 47.539,50 Total execuci contracta: 63.386,00 QUART.- Aprovar lexpedient de sollicitud d'inclusi dins del Pla Especfic de la Diputaci de Lleida 2013-2016, aprovat pel Decret 155/2012 dins del Programa dinversions locals del Pla dacci local de Lleida ( annex 6) lobra que es detalla a continuaci, pel finanament de les quals aquest Ajuntament sollicita la corresponent subvenci i es compromet a l'aportaci dels fons necessaris i en el seu cas a l'aplicaci, tramitaci i gesti de les contribucions especials previstes.

4

Nm.- 1.- PROJECTE D'ADEQUACI DE LA VORERA OEST DE L'AVINGUDA CATALUN YA I LA PLAA DEL POU ANY 2013 Aportaci municipal: - Fons propis: 18.718,30 - Contribucions Especials: 0,00 - Crdit Bancari: 0,00 - Subvenci PUOSC ( Pla Especfic de la Diputaci): 41.338,21 Total execuci contracta: 60.056,51 . CINQU.- Aprovar la modificaci del projecte de Rehabilitaci del casc antic de la Vila dAgramunt amb un pressupost dexecuci material de 441.123,23 ms el 21 % de lIVA de 92.635,88 amb un import total de 533.759,11 redactat per tcnic competent. SIS.- Aprovar inicialment el projecte dobres: " dadequaci de la vorera oest de lAvinguda Catalu nya i la Plaa del Pou redactat per tcnic competent i limport total del qual ascendeix a la quantitat de SEIXANTA MIL CINQUANTA-SIS EUROS AMB CINQUANTA-UN CNTIMS ( 60.056,51 ). Exposar el present acord a informaci pblica mitjanant edicte en el BOP i al tauler danuncis de la corporaci, pel termini de trenta dies, de conformitat amb el que disposa larticle 235.2.c) del DL 2/2003, de 28 dabril, pel qual saprova el Text refs de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya, i larticle 37.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual saprova el Reglament dobres, activitats i serveis dels ens locals, als efectes dexamen i consulta del mateix i, en el seu cas, presentar les reclamacions o allegacions que sestimin adients. En el supsit que durant el termini dexposici pblica, no es presentessin allegacions o reclamacions, es considerar definitivament aprovat sense necessitat dulterior acord de la corporaci, publicant-se laprovaci definitiva en el DOGC, en el BOP i al tauler danuncis de la corporaci, conforme sestableix en larticle 38.2 del decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual saprova el Reglament dobres, activitats i serveis dels ens locals SET.- Lliurar les fitxes i sollicituds aprovades amb tota la documentaci corresponent de conformitat amb el que s'estableix a l'article 4 de lannex 1, del decret 1525/2012, de 20 de novembre. NOV.-- Facultar lalcalde president, el Sr. Bernat Sol Barril, tan mpliament com escaigui en dret, per a la signatura i despatx de tots aquells documents que siguin necessaris per a lefectivitat i execuci dels acords esmentats. Intervencions: El Sr. Llop manifesta que aquest tema es va parlar en la reuni informativa i vam quedar dacord amb la proposta per ja va comentar que estaria b demanar tamb una subvenci per arranjar el quartel de la gurdia civil i que no sinclou en aquest acord. Diu que el seu grup votar a favor daquesta proposta dacord. El Sr. Lopez manifesta que est dacord amb la proposta per t un dubte en relaci amb el projecte dadequaci d ela vorera oest de lavinguda de Catalunya, ja que el projecte de pressupost no coincideix amb linicial que ens vareu donar. LAlcalde diu que el pressupost sha modificat al final, ja que al fer el projecte hi hagut variacions que calia reflectir, ja que hi ha incls modificacions denllumenat pblic. 3/1.- APROVACI RECTIFICACI INVENTARI 2012 Essent preceptiva la rectificaci anual de l'Inventari de Bns i Drets Municipals que reflecteix les alteracions, per altes o baixes, produdes durant el darrer exercici econmic, es dna compte de l'expedient confeccionat al respecte. De conformitat amb l'article 34 del Reglament de bns de les entitats locals, aprovat per RD 1372/1986, de 13 de juny i els articles 103 i 105 del Reglament de patrimoni de les entitats locals, aprovat per Decret 338/1988 de 17 d'octubre, i vist linforme favorable de la Comissi Informativa Permanent, a proposta del Regidor de Patrimoni, el Sr. Xavier Secanell i Castell, lAjuntament Ple, per unanimitat dels tretze membres presents que legalment el componen, acorda: Primer.- Aprovar la rectificaci anual de l'inventari de bns i drets d'aquest Ajuntament, referida al 31 de desembre de 2012, sense perjudici de les alteracions que s'hagin dintroduir en el mateix com a conseqncia de l'actualitzaci de valoracions, segons el resum segent ALTES I BAIXES DE LINVENTARI DE BNS I DRETS MUNICIPALS DES DEL 1 DE GENER DE 2012 FINS AL 31 DE DESEMBRE DE 2012 EPGRAF 1r. Bns Immobles. Altes (valor): ................. 499.323,76 Baixes (valor):................ 0,00

5

TOTAL ......................... 499.323,76 EPGRAF 3r. Mobles histrics i artstics Altes (valor): ..................0,00 Baixes (valor): ................0,00 TOTAL.............................0,00 EPGRAF 5r. Vehicles. Altes (valor): ..................0,00 Baixes (valor): ................0,00 TOTAL............................0,00 EPGRAF 7. Mobles no compresos en apartats anteriors Altes (valor): ................ 36.491,98 Baixes (valor): .............. 0,00 TOTAL ....................... 36.491,98 EPGRAF 9. Drets de propietat immaterial Altes (valor): ................ 0,00 Baixes (valor): .............0,00 TOTAL .......................0,00 Essent preceptiva la rectificaci anual Altes (valor):.................. 535.815,74 Baixes (valor): .............. 0,00 TOTAL ....................... 535.815,74 4/1.- NOMENAMENT COM A VOCAL DEL COMIT ASSESSOR DE LA FIRA DEL TORR I XOCOLATA A LA PEDRA EL REPRESENTANT DEL SECTOR DE LHOSTALERIA D AGRAMUNT.- Ats que lAjuntament Ple en data de 29 de mar de 2012, va aprovar la modificaci del Reglament de la Fira del Torr i Xocolata a la Pedra i que en el BOP nm. 75 de data 31 de maig de 2012 es public la seva aprovaci definitiva.

Ats que en el Captol II del Reglament, lart. 4t regula com a rgans interns de la Fira del Torr i Xocolata a la Pedra, el Comit Assessor que estar format, entre daltres vocals, per un representant del sector de lhostaleria, i que en lart. 5 estableix que aquest representant ser nomenat pel Ple de lAjuntament dAgramunt.

Vista la proposta presentada per la regidoria de Promoci Econmica i Fires, de nomenar com a vocal del Comit Assessor de la Fira del Torr i Xocolata a la Pedra, el representant del sector de lhostaleria dAgramunt, a la Sra. Marina lvarez Jovell.

Tenint en compte els antecedents exposats, i vist linforme favorable de la Comissi Informativa Permanent, a proposta del Regidora de Promoci Econmica i Fires, la Sra. Ftima Puig i Castell, lAjuntament Ple, per unanimitat dels tretze membres presents que legalment la componen, acorda: Primer.- Nomenar com a vocal del Comit Assessor de la Fira del Torr i Xocolata a la Pedra, el representant de lhostaleria dAgramunt, a la Sra. MARINA LVAREZ JOVELL. Segon.- Donar compte daquest acord a la propera sessi que es convoqui pel Comit Assessor de la Fira del Torr i Xocolata a la Pedra dAgramunt. Tercer.- Notificar aquest acord a la interessada, als efectes legals oportuns. Intervencions: El Sr. Gmez sollicita que les reunions del comit organitzador no es se celebrin amb horari laboral, ja que es fa ms difcil assistir-hi. La Sra. Puig diu que sintenta posar les hores per a la celebraci del comit amb la intenci que hi puguin assistir els representants de les institucions de la Generalitat i altres Administracions, ja que fora de lhorari laboral no hi assistien. El Sr Gmez considera que sha de prioritzar lassistncia al Comit dels membres dAgramunt. La Sra. Puig diu que ho entn perfectament i ho tindr en compte. El Sr. Gmez diu que es va comentar que se li passaria linforme anual de la fira i encara no se li ha lliurat. La Sra. Puig diu que en pren nota. 5/1.- APROVACI DE LA RECTIFICACI DE LA DESCRIPCI DE LA FITA COMUNA ALS MUNICIPIS DAGRAMUNT, PREIXENS I FORADADA CONTINGUDA EN LACT A DE LES OPERACIONS DE DELIMITACI DE DATA 20 DOCTUBRE DE 2008 DE ENTRE ELS TERMES MUNIC IPALS DAGRAMUNT I DE PREIXENS

6

Ats que en data 26 de febrer de 2008 la Direcci General dAdministraci Local es va adrear a lAjuntament dAgramunt instant linici de lelaboraci del mapa municipal i sollicitant el nomenament de les comissions de delimitaci municipals. LAjuntament Ple de data 31 de mar de 2008 acorda iniciar lexpedient de delimitaci i de nomenament de la seva comissi de delimitaci municipal. El dia 20 doctubre de 2008 es va procedir a realitzar lacta de les operacions de delimitaci entre els termes municipals dAgramunt i Preixens on hi van assistir per part de lAjuntament dAgramunt els membres de la Comissi nomenats per acord de lAjuntament ple de data 31 de mar de 2008, i per part de lAjuntament de Preixens els membres de la Comissi que el seu Ple va procedir nomenar, de conformitat amb lestablert en lart.28.2 del Decret 244/2007, de 6 de novembre pel qual es regula la constituci i demarcaci territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya, i en representaci de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Marc Segarra Andreu de la Direcci General dAdministraci Local del Departament de Governaci i Administracions Pbliques i el Sr. Sebastin Falguera Leive, de lInstitut cartogrfic de Catalunya. El dia 16 doctubre de 2008 la Direcci General dAdministraci Local va trametre una cpia del replantejament de la lnia de delimitaci entre els termes municipals dAgramunt i de Preixens linforme sobre delimitaci de data 27 de juliol de 2007 on hi consta el replanteig topogrfic de la lnia de terme i on hi consta les coordenades UTM de les fites reconegudes en lacta del dia 4 de juny de 1973. Per acord de lAjuntament Ple de data 10 de mar de 2009 es va aprovar lacta de les operacions de delimitaci entre els termes municipals dAgramunt i Preixens del dia 20 doctubre de 2008 lliurada pels tcnics de la Direcci General dAdministraci Local i lInstitut Cartogrfic de Catalunya i signada pels representants dels dos ajuntaments. Per acord de lajuntament Ple de data 29 de juliol de 2010 es va aprovar la rectificaci de la fita la descripci de la fita 38 comuna als municipis dAgramunt, Preixens i de Foradada, i la lnia de terme entre les fites trenta-setena i trenta-vuitena. Ats que sha observat una nova errada en la descripci de la fita 9, la fita 28 i la 38 comuna als termes municipals dAgramunt i Preixens, i que en data 13 de febrer de 2013, sincorpora una esmena a lacta continguda de les operacions de delimitaci de data 20 doctubre de 2008 entre els termes municipals dAgramunt i de Preixens. Dacord amb el que disposa larticle 31.3 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constituci i la demarcaci territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya. Vist linforme favorable de la Comissi Informativa Permanent, a proposta de lAlcalde, Sr. Bernat Sol i Barril, lAjuntament Ple, per unanimitat dels tretze membres presents que legalment el componen, acorda: Primer.- Aprovar la rectificaci de la descripci de la fita 9 comuna als municipis dAgramunt, Preixens i de Foradada, i la lnia de terme entre les fites trenta-setena i trenta-vuitena, continguda en lacta de les operacions de delimitaci de data 20 doctubre de 2008 entre els termes municipals dAgramunt, Preixens i Foradada, que ha de quedar descrita de la manera segent manera: Fita 9: se situa a los Sots a leix de la carretera de Preixens LV-3025, i a uns setanta-cinc metres al nord de la carretera dAgramunt LV3025. La lnia de terme reconeguda entre les fites vuitena i novena s la recta compresa entre totes dues fites. Les coordenades UTM ED50 31T sn: X: 338567,7 i Y: 4628396,4.. Segon.- Aprovar la rectificaci de la descripci de la fita 28 comuna als municipis dAgramunt, Preixens i de Foradada, i la lnia de terme entre les fites trenta-setena i trenta-vuitena, continguda en lacta de les operacions de delimitaci de data 20 doctubre de 2008 entre els termes municipals dAgramunt, Preixens i Foradada, que ha de quedar descrita de la manera segent manera: Fita 28: se situa a Sant Pere al marge oest duna zona boscosa, i marge est dun cam de finques, a uns noranta metres a lest del Canal dUrgell. Hi ha una fita de pedra, de forma prismtica recta rectangular, de trenta per vint-i-sis centmetres de costat a la base i setanta centmetres dalria. La lnia de terme reconeguda entre les fites vint-i-setena i vint-i-vuitena discorre pel marge sud-est del cam de finques on subiquen ambdues fites. Les coordenades UTM ED50 31T sn: X: 336707,1 i Y: 4632022,0.

7

Tercer.- Aprovar la rectificaci de la descripci de la fita 38 comuna als municipis dAgramunt, Preixens i de Foradada, i la lnia de terme entre les fites trenta-setena i trenta-vuitena, continguda en lacta de les operacions de delimitaci de data 20 doctubre de 2008 entre els termes municipals dAgramunt, Preixens i Foradada, que ha de quedar descrita de la manera segent manera: Fita 38: se situa a Valldeixils al marge nord dun camp de conreu, a uns sis-cents cinquanta metres a loest del cam de Pradell de Si. Hi ha una fita de pedra, de forma prismtica recta rectangular, de vint per catorze centmetres de costat a la base i quaranta-cinc centmetres dalria. T una fita annexa. La lnia de terme reconeguda entre les fites trenta-setena i trenta-vuitena s la recta compresa entre totes dues fites. Aquesta fita tamb s comuna al municipi de Foradada. Les coordenades UTM ED50 31T sn: X: 335808,6 i Y: 4632815,3. Quart.- Notificar aquest acord al Departament de Governaci i Administracions Pbliques i als ajuntaments de Preixens i de Foradada. Cinqu.- Facultar l'alcalde de la corporaci, o regidor en qui delegui, perqu dugui a terme les actuacions necessries per fer efectius aquests acords. 6/1.- DONAR COMPTE DE LINFORME DINTERVENCI EN RE LACI AMB LEXECUCI DEL PLA DAJUSTAMENT, DACORD AMB EL QUE ESTABLEIX EL REIAL DECRET LLEI 7/2012, DE 9 DE MAR. Larticle 10 del Reial Decret Llei 7/2012 de 9 de mar, pel qual es crea el Fons per al finanament dels pagaments a provedors, recull les obligacions dinformaci de les Entitats Locals que hagin concertat operacions dendeutament previstes en el citat Decret Llei, i assenyala lobligatorietat de donar compte de linforme dinterventor al Ple de la Corporaci. El contingut de la informaci sha establert a larticle 10.3 de lOrdre HAP 2105/2012 d1 doctubre, pel que es desenvolupen les obligacions de subministrament dinformaci previstes a la Llei orgnica 2/2012, de 27 dabril dEstabilitat Pressupostria i Sostenibilitat Financera. Sadjunta linforme ntegrament reprodut i es dna per assabentat: INFORME DE INTERVENCIN

De conformidad con lo establecido en la Disposicin Adicional Tercera del Real Decreto-ley 7/2012, de 9 de marzo, por el que se crea el Fondo para la financiacin de los pagos a proveedores, en relacin con la aprobacin del plan de ajuste previsto en el artculo 7 del Real Decreto-ley 4/2012, de 24 de febrero, por el que se determinan las obligaciones de informacin y procedimientos necesarios para establecer un mecanismo de financiacin para el pago a los proveedores de las entidades locales, y en cumplimiento de la Orden HAP 2105/2012, de 1 de octubre por la que se desarrollan las obligaciones se suministro de informacin previstas en la ley orgnica 2/2012, de 27 de abril, de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera, se emite el siguiente informe,

ANTECEDENTES:

Primero.- El suministro de informacin est contenida tanto en el presente informe como en la transmitida a travs de la Oficina Virtual de Coordinacin de las Entidades Locales de acuerdo con la orden HAP/2105/2012 de uno de octubre. Segundo.- Sobre los datos de la operacin financiera que da lugar a la aprobacin del PLAN DE AJUSTE: En fecha 29 de marzo de 2012, por el Ayuntamiento Pleno, atendiendo a lo previsto en los reales decretos leyes 4/2012 de 24 de febrero y 7/2012 de 9 de marzo, se aprob un plan de ajuste que responda a la proyeccin econmica durante un perodo de 10 aos incorporando entre sus obligaciones tanto el gasto financiero como el de devolucin del prstamo solicitado en el mismo expediente destinado al pago a proveedores que cumplieran las condiciones figuradas en la ley. La aprobacin del PLAN DE AJUSTE, entre otras, tiene por objeto asegurar la devolucin del prstamo en las condiciones de plazos y tipos de inters en que el Ayuntamiento se comprometi. En el plan de ajuste el Ayuntamiento solicit para el pago a proveedores el importe de 650.000 euros que al final result en 602.539 . Este prstamo fue concertado con la CaixaBanc SA con fecha de 29 de mayo de 2012. SEGUIMIENTO DE LAS MEDIDAS DE INGRESOS

1a MEDIDA.- Reforma de les Ordenanzas fiscales, Sub idas tributarias, supresin de bonificaciones fiscales

8

Impuesto sobre bienes inmuebles: El ayuntamiento de Agramunt se someti en el ao 2007 a una revisin de los valores catastrales del

municipio incluyendo los bienes inmuebles urbanos y los bienes inmuebles rsticos. Esta revisin supone un incremento anual hasta el ao 2017 de los ingresos por este concepto.

Recaptacin neta 2011 de urbana: 1.588.301 Recaptacin neta 2011 de rstica: 133.246 TOTAL 2011: 1.721.547 Recaptacin neta 2012 de urbana: 1.386.090 Recaptacin neta 2012 de rstica: 120.226 Estimacin de liquidacin: 325.000 TOTAL 2012: 1.831.316 Diferencia de aumento(2012-2011): 109.769 No ha sido posible ingresar la previsin fijada en el plan de ajuste. El incremento del 2012 ha sido de 109.769

. Impuesto sobre vehculos de traccin Mecnica: Se propuso el incremento de los tipos impositivos hasta el importe necesario para la generacin de suficientes

recursos, dentro de los lmites previstos en el Texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales e intentando que la presin fiscal no sea tan excesiva que limite las posibilidades de generacin de recursos por este concepto.

El incremento de ingresos derivado de la aplicacin de esta medida era el siguiente:

Ao 2011: Recaudacin neta

334.196,27

Previsin plan de ajuste Ao 2012:

10.360,00

Recaptacin neta 2012: 317.548,00 Estimacin de liquidacin: 25.000 Total recaptacin 2012: 342.548 Diferencia de aumento(2012-2011): 8.352,27 Segn la estimacin de la liquidacin con efectos a 31/12/2012 el incremento de ingresos respecto a esta

medida ha sido de 8.352,27 para el ao 2012 cumpliendo lo establecido en el plan de ajuste. Impuesto sobre Actividades Econmicas: Se propuso realizar un estudio del posible incremento de los coeficientes de situacin hasta el importe

necesario para la generacin de suficientes recursos, dentro de los lmites previstos en el Texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales e intentando que la presin fiscal no sea tan excesiva que limite las posibilidades de generacin de recursos por este concepto en los prximos tres aos.

Se ha previsto un incremento del coeficiente en 1,22, cuando para el 2011 era del 1,18. Supone un aumento del 3,39 %.

El incremento de ingresos derivado de la aplicacin de estas medidas era el siguiente:

Ao 2011 : Recaudacin neta

140.388

Previsin plan de ajuste Ao 2012 :

5.435

Recaptacin neta 2012: 126.724

9

Estimacin de liquidacin: 16.000 Estimacin liquidacin cuotas: 12.000 Total recaptacin 2012: 153.724 Diferencia de aumento (2012-2011): 13.336 Esta medida ha sido superada y el ingreso ha sido de 13.336 de incremento, cumpliendo lo establecido en

el plan de ajuste. Impuesto sobre el Incremento de Valor de los terren os de Naturaleza Urbana: Para el ao 2012 se cuantific que el incremento de ingresos derivado de la aplicacin de esta medida sera

el siguiente:

Ao 2011: Recaudacin neta:

82.204,53

Previsin plan de ajuste Ao 2012: (3% de incremento):

2.466

Recaptacin neta 2012: 127.108,16 Total recaptacin 2012: 127.108,16 Diferencia de aumento (2012-2011): 44.904 Esta medida era consecuencia de la reduccin del 5% de la bonificacin regulada por ley. En relacin con

esta medida y realizando una gestin asignando a dicha funcin de control y recaudacin un funcionario de la corporacin, se ha visto aumentada en 44.904 .

Impuesto sobre Construcciones, Instalaciones y Obra s: Se propona el incremento de los tipos impositivos hasta el importe necesario para la generacin de

suficientes recursos, dentro de los lmites previstos en el Texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales. Para el ao 2012 se ha acordado un incremento del 3,1% del tipo impositivo que ha pasado de ser de 2,55% a un 2,62 %.

El incremento de ingresos derivado de la aplicacin de esta medida era el siguiente:

Any 2011 (recaudacin neta):

35.717,79

Previsin plan de ajuste Any 2012:

1.107

Recaptacin neta 2012: 45.798,00 Total recaptacin 2012: 45.798,00 Diferencia de aumento(2012-2011): 10.080,21 Segn los datos, los ingresos de este impuesto se han visto aumentados respecto al plan de ajuste. El

incremento ha sido de 10.080,21 . Para asegurar esta previsin se ha establecido un plan de trabajo conjunto de los mbitos de Urbanismo y

Hacienda para agilizar el cierre de los expedientes pendientes y proceder a liquidar y notificar las liquidaciones en el ejercicio 2012. La gestin de esta revisin es compleja en sus vertientes tcnica y jurdica y su impacto se ha evaluado de forma prudente. Posiblemente el impacto real de la medida, una vez realizada, ha sido superior a la contemplada en el plan de Ajuste.

3a. MEDIDA. Mejora de la Gestin Tributaria Se estableci que se analizaran los procesos de gestin tributaria de todos los tributos locales, estableciendo

10

las medidas que se consideraban convenientes para incrementar el importe de los derechos reconocidos en cada uno de ellos: verificacin de los presupuestos de las obras particulares, a efectos del clculo del impuesto sobre construcciones, instalaciones y obras y de la tasa por licencias urbansticas; revisin de los contadores de agua defectuosos; suministro de informacin al catastro para la incorporacin de nuevas construcciones en el padrn del impuesto sobre bienes inmuebles; liquidar los recargos de apremio y los intereses de demora pertinentes, etc

En conjunto se han realizado inspecciones que han supuesto un aumento general de los tributos y de las tasas tal y como se contempla con carcter general en la medida 1 y en la medida 4. En la documentacin que se adjunta al ministerio se ha considerado los ingresos han sido de un incremento de 5.000,00 , cumpliendo las previsiones del plan de ajuste.

4. MEDIDA. Correcta financiacin de tasas y otros ingresos Reforma de les Tasas y Precios Pblicos actualmente vigentes 1.- En las tasas por la utilizacin privativa o el aprovechamiento especial del dominio pblico local, se revis la

valoracin que tendra en el mercado la utilidad derivada de dicha utilizacin o aprovechamiento y, como consecuencia de ello, en su caso, se modificar la cuanta de las tasas correspondientes.

2.- En las tasas por la prestacin de servicios o realizacin de actividades, se ha revisado el clculo de los costes del servicio o actividad, incluyendo todos los costes directos e indirectos, especialmente la amortizacin del inmovilizado y, como consecuencia de ello, en su caso, se ha modificado la cuanta de las tasas correspondientes, de forma que cubra el coste total del servicio.

Respecto para el ao 2012 en el plan de ajuste se estableca un incremento general del 5% de las tasas que

regulan los servicios pblicos: 1.- TASA RECOGIDA DE BASURAS:

Ao 2011 recaudacin neta:

182.000 +10.283 ( CANON)

Previsin plan de ajuste Ao 2012 (5,5%) +

10.010

Recaptacin neta 2012: 188.861 Total recaptacin 2012: 188.861 Diferencia de aumento(2012-2011): 6.861 El canon se ha aplicado en una partida del captulo 4 y asciende a 9.000 aproximadamente disminuyendo

en 1.000 lo previsto de ingresos en el plan de ajusto como cnon.

Se ha recaudado, segn la estimacin de la liquidacin de que disponemos a la fecha y teniendo en cuenta que est pendiente de contabilizar algunos ingresos en recaudacin ejecutiva, respecto el ao 2011 un aumento 5.000 , no cumpliendo las previsiones del plan de ajuste.

2.- TASA SERVICIOS EDUCATIVOS:

Ao 2011 recaudacin neta:

155.480

Previsin plan de ajuste Ao 2012

15.548

GUARDERIA

Ao 2011 recaudacin neta:

45.886

Ao 2012. Recaptacin 69.213

11

neta:

Diferencia de aumento(2012-2011): 23.327 ESCUELA DE MSICA

Ao 2011 recaudacin neta:

109.680

Ao 2012. Recaptacin neta:

106.755

Diferencia de aumento (2012-2011): -2.925 Se ha recaudado respecto el ao 2011 un incremento de 20.402 , superando las previsiones del plan de

ajuste, al aumentar las plazas asignadas en la guardera municipal, con motivo de las obras de ampliacin y con el servicio de comedor escolar.

3.- TASA POR SERVICIO DE ALCANTARILLADO

Ao 2011 recaudacin neta:

22.811

Previsin plan de ajuste Ao 2012 (5%) +

1.141

Recaptacin neta 2012: 21.502 Diferencia de aumento(2012-2011):-1.309 . No se ha incrementado respecto al ao 2011. 5.- TASA POR SERVICIOS DEPORTIVOS

Ao 2011 recaudacin neta:

77.338,53

Previsin plan de ajuste Ao 2012 (5%) +

3.867

Recaptacin neta 2012: 69.000 Diferencia de aumento(2012-2011):-8.000 . Respecto a los ingresos este ao 2012 se ha producido una reduccin de - 8.000 de los ingresos por la tasa

de los servicios deportivos no cumpliendo lo previsto en el plan de ajuste. 6.- RESTO DE TASAS: AUMENTO DE UN 3,1%

Ao 2011 recaudacin neta:

139.685

Previsin plan de ajuste Ao 2012 (3,1%) +

4.330

Recaptacin neta 2012: 171.000 Diferencia de aumento(2012-2011): 37.038 Tasa por Entrada de Vehculos: Los ingresos provenientes de esta tasa se han ajustado teniendo en cuenta la previsin de las liquidaciones derivadas de la revisin de las licencias actuales y de la revisin del padrn a realizar,

12

ya que se ha detectado, por parte de los servicios de gestin tributaria, la existencia de hechos imponibles que no tienen la correspondiente licencia para la utilizacin de la entrada de vehculos. Han aumentado los ingresos de la tasa del cementerio municipal por el aumento de las concesiones de los nichos. Otras Tasas para la Utilizacin Privativa del Dominio Pblico: Los ajustes contemplados en el plan responden bsicamente al incremento de la demanda que se ha producido en las licencias para utilizacin del dominio pblico por parte de empresas y particulares durante el primer semestre del 2012. El aumento del resto de las tasas ha sido con carcter general de 37.038 , cumpliendo con las previsiones del plan de ajuste.

5. MEDIDA. OTRAS MEDIDAS POR EL LADO DE LOS INGRESOS

C.- Transferencias corrientes. Incremento en la obt encin de subvenciones corrientes. Se acord solicitar y realizar las gestiones necesarias para intentar obtener de las entidades pblicas

otorgantes las mximas subvenciones posibles con destino a la financiacin de gastos corrientes de la entidad local y en los porcentajes mximos posibles en relacin con estos gastos. Esta medida ha supuesto un incremento respecto al ao 2011 de 10.000 . SEGUIMIENTO DE LAS MEDIDAS DE GASTOS

1. Disminucin de costes de personal: Captulo 1 .- 1.- Revisin de la plantilla de personal aprobada anualmente a travs del presupuesto, a fin de adecuarla a las

necesidades realmente existentes. Como primera medida para el ao 2012 se ha reducido la plantilla de personal laboral con la amortizacin de una plaza de laboral de auxiliar de polica local. Esta amortizacin supone una reduccin de la partida presupuesto de la seguridad social y del rgimen laboral.

2.- Reduccin de horas extraordinarias: Se han limitado las horas extraordinarias del personal al mnimo posible. En todo caso, se ha procurado compensar estas horas mediante descansos. Ahorro de esta reduccin: 10.700 .

3.- Reducir las contrataciones laborales temporales en el nmero que sea estrictamente necesario. Se han reducido las contrataciones temporales para proyectos concretos que cuenten con el correspondiente

financiacin presupuestaria o tengan aprobada una subvencin finalista. 4.- Reduccin y ahorro de las cotizaciones sociales por la disminucin de la contratacin de personal. 5.- Reduccin de la partida de altos cargos por cumplimiento de los acuerdos plenarios de reduccin de las

dieta por asistencias a sesiones y rganos colegiados. Los gastos de personal en trminos consolidados, detallando sus importes y medidas que se prevn aplicar (la mayora son las previstas en el PEF, que se han hecho extensivas a sus organismos autnomos y empresas municipales) han supuesto una cuantificacin del ahorro de 104.300,00 .

2. Disminucin del Captulo 2 .- - Medida 7.- contratos externalizados que considerando su objeto pueden ser prestados por el personal

municipal actual. 1.- Se ha suprimido para el ao 2012 un contrato de servicios de asistencia y consultora en materia de

urbanismo y redaccin de proyectos tcnicos que el Ayuntamiento haba contratado con un arquitecto. Se han reducido las horas del contrato de servicios y asistencia tcnica para la aprobacin del Plan de

Ordenacin Urbanstica y atencin al pblico. Ahorro de esta reduccin: 18.479. 2.- Se ha renegociado el contrato de servicios externalizado de recogida y captura de palomas en diversos

edificios municipales para garantizar la salubridad y seguridad pblica. Ahorro de esta reduccin: 8.665,12

13

3.- En este apartado se impone la negociacin con las empresas adjudicatarias de los grandes contratos, con la finalidad de reducir el gasto pblico manteniendo unos estndares de prestacin de servicios adecuados.

-Medida 13.- Modificacin de la organizacin de la corporacin local. 1.- Se ha resuelto para el ao 2012 el arrendamiento de un local que el Ayuntamiento dispona para ser

utilizado como archivo histrico. Se ha traslado toda la documentacin al edificio de la Casa Consistorial, donde despus de las obras de rehabilitacin del mismo se ha habilitado una sala para la ubicacin del archivo histrico, y la otra documentacin se ha reubicado en otros despachos. Ahorro de esta reduccin: 5.850

- Medida 15: Reduccin en la prestacin de servicios no obligatorios 1.- Disminucin de Gastos en Transferencias Corrientes

Analizar la posibilidad de reducir los crditos para aportaciones, sin contraprestacin directa de los agentes receptores, y con destino a financiar operaciones corrientes. Objetivo: Reconsiderar el porcentaje destinado de las aportaciones de la entidad local a otros organismos que prestan servicios encomendados por el Ayuntamiento, transferencias a familias, etc Se han reducido para el ao 2012 la aportacin a dos fundaciones privadas de carcter cultural con un importe de 4.000

El ahorro total del captulo dos ha sido de 329.000 superando lo previsto de ahorro en el plan de ajuste. 3. Disminucin del capitulo 6 - Medida 11.- no ejecucin de la inversin prevista: Se han dejado de realizar inversiones por un importe total

de 89.200, que est por debajo de lo previsto en el plan de ajuste, reduciendo las reparaciones de infraestructuras y ejecutando por administracin las tres obras siguientes:

Rehabilitacin de las aceras del C. Capella ( se han dado de baja de obligaciones reconocidas de pago de dicha inversin por un importe de 10.000)

Rehabilitacin de las aceras del C. Ronda Comtes d'Urgell (se han dado de baja de obligaciones reconocidas de pago de dicha inversin por un importe de 10.000)

Mejora integral del municipio. ( Se han dado de baja de obligaciones reconocidas de pago de dicha inversin por un importe de 10.000) Estas inversiones estn financiadas en el 95% del total con una subvencin cada una de ellas del Plan de Obras i Servicios de la Generalitat de Catalunya( PUOSC).

- Reparacin de infraestructuras ( Se han dado de baja de obligaciones reconocidas de pago de dicha inversin por un importe de 50.000, ya que no se han autorizado ni comprometido)

- Material informtico ( Se han dado de baja de obligaciones reconocidas de pago de dicha inversin por un importe de 9.000, ya que no se han autorizado ni comprometido)

4. Disminucin en otras medidas de gastos. - Medida 16.- Los gastos correspondientes a contratos en vigor y los de tracto sucesivo han previsto con

incrementos de acuerdo con el IPC anual previsto. Asimismo, se activarn los anlisis de los contratos en vigor y el estudio y oportunidad de todos los gastos de este captulo. Objetivo: Reduccin o eliminacin de los gastos voluntarios del presupuesto (fiestas, protocolo,etc.). Se han reducido de consumos de energa elctrica, gas, calefaccin, refrigeracin, incluso con inversiones que los hagan posibles (nuevas instalaciones, nuevas luminarias, nuevos aparatos y maquinarias,etc.). Ahorro de esta reduccin en consumo de energa elctrica es de: 24.372 .

Como puede observarse, globalmente se ha cumplido la previsin de ahorro y se ha superado. No as

individualmente con alguna de las medidas. INFORME SOBRE EL ENDEUDAMIENTO.- La deuda viva a 31/12/2012 es de 3.628.260 y supera la previsin del plan de ajuste por alguna desviacin

en la amortizacin de los crditos en un 0,28 % que se haba previsto en el plan por 3.617.900. La operacin del plan de ajuste se realiz por un importe inferior al solicitado. No se tuvo en cuenta la deuda correspondiente a la devolucin de la participacin de los tributos del estado, por consignarse, presupuestariamente, como un menor

14

importe de derechos reconocidos. La previsin de la contratacin de un prstamo de 191.500 euros destinado a financiar inversiones no se ha llevado a cabo en este ejercicio.

INFORME SOBRE EL CUMPLIMIENTO DE LA DE LA LEY DE MOROSIDAD.- Como puede observarse la demora media de pago a proveedores se sita muy por encima de lo previsto en

la normativa vigente sobre la materia de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales (40 das). La principal causa de no poder hacer frente al cumplimiento de la norma es la dificultad de la capacidad de gestin de cobro de la organizacin. Al da de la fecha, en la contabilidad del Ayuntamiento figuran entre otros, derechos reconocidos pendientes de cobro por valor de 2.252.529 de euros, que pertenecen mayoritariamente a entidades de derecho pblico, cifra lo suficientemente significativa y que de haberse cobrado, hubiera rebajado considerablemente el perodo medio de pago a proveedores.

INFORME SOBRE EL AVANCE DE ROMANENTE DE TESORERIA.- Se ha calculado en funcin de una estimacin de la liquidacin al no disponer del cierre del ejercicio. Fondos lquidos: + 355.973 Estimacin de derechos pendientes de cobro:+ 2.252.529 Estimacin de obligaciones pendientes de pago:-1.352.333 Estimacin de la desviacin positiva: -602.538 ( operacin de crdito ) TOTAL ESTIMACIN ROMANENTE: 653.631 Del presente informe, atendiendo al artculo 10 del Real Decreto-Ley 7/2012, se dar cuenta al Pleno de la

Corporacin Local. Sara Miarro Gmez Interventora, Agramunt, 30 de enero de 2013

Intervencions: El Sr. Lpez exposa que hi ha hagut variacions respecte al pla dajust aprovat i si aix pot significar alguna cosa. LAlcalde diu que desconeix les repercussions daquestes variacions, de totes maneres no sn variacions significatives. 7/1.-RESOLUCIONS, PRECS, PREGUNTES I MOCIONS. MOCI DEL GRUP MUNICIPAL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA-PROGRS MUNICIPAL (PSC-PM) DE REVISI A LA BAIXA DELS VALORS CADASTRALS.

El Grup municipal de lAjuntament dAgramunt Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrs Municipal, sotmet a la consideraci de lAjuntament Ple la segent:

MOCI DEL GRUP MUNICIPAL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA-PROGRS MUNICIPAL (PSC-PM) DE REVISI A LA BAIXA DELS VALORS CADASTRALS. El Ministeri dHisenda va instar lany 2007 el municipi dAgramunt a fer una revisi obligatria dels valors cadastrals. Cal recordar que aleshores estvem plenament immersos en un perode a lala en tots els preus dels bns immobles, incls el del sl urb, i es va aprofitar per situar el clcul dels rebuts de lIBI, patrimoni i plusvlues en aquest mbit expansiu. De resultes daquest increment hem vist com any rere any els rebuts significatius una crrega excessiva als contribuents dAgramunt. Com b sabem, els valors cadastrals reals dels immobles han tingut disminucions des daleshores a causa de la forta crisi en qu estem immersos fins a totalitat caigudes del 30% o en alguns casos superiors. Molts municipis de les comarques de Lleida amb el mateix cas que nosaltres shan acollit a fer revisions a la baixa del cadastre en els seus respectius territoris. En el cas nostre seguim aplicant uns valors que no sn els que realment tenen catalogats, i per tant la pressi fiscal dels contribuents dAgramunt est del tot desfasada i suposa una clara discriminaci respecte al que creiem hauria de ser una contribuci ms ajustada a la realitat dels preus de les finques.

15

Entenen que s del tot necessari aplicar una rebaixa del tipus i positiu de lIBI per la qual cosa el grup del PSC-PM proposa al Ple de lAjuntament dAgramunt ladopci dels segents acords: PRIMER.- Demanar al Ministeri dHisenda la revisi per actualitzar a la baixa els valors cadastrals. SEGON.- Acollir-nos durant el perode habilitat per fer-ho, a la sollicitud de poder instaurar un coeficient reductor que seria aplicat lany 2014. Tot seguit se sotmet a votaci la present moci la qual es aprovada per unanimitat dels tretze membres presents que legalment la componen. Intervencions El Sr. Llop exposa que al seu dia es va fer una revisi del cadastre augmentant els valors cadastrals duna manera progressiva fins al cap de 10 anys, i que per tant alhora de fer una reuni a la baixa cal tenir clar com quedarien les valoracions i quines dades sutilitzarien. Diu que s un ingrs molt important per lajuntament i per poder aprovar aquesta sollicitud pot ser caldria valorar quin s limpacte econmic daquesta proposta. Exposa que hi ha dues maneres de fer una baixa de limpost una s fent una nova revisi cadastral i una altra manera rpida i directa podria ser reduir el tipus impositiu. Cal tenir dades per saber quina via s la millor i valorar la viabilitat daquesta moci. El Sr. Lopez diu que per poder fer aquesta sollicitud de revisi hi ha fins el dia 1 de mar i la nova valoraci no ser aplicable fins a lany 2014.Cosndera que s important modificar a la baixa aquest impost atenent les situacions actuals de les famlies i de crisi econmica que sest patint. El Sr. Gmez pregunta perqu sha enretirat el punt tercer de la moci, ja que el, creu que s pot establir ja que hi ha exempci a la llei per les famlies nombroses. El Sr. Lopez diu que al seu moment va pensar que era una soluci rpida per a les famlies que estan passant problemes econmics, per aquesta exempci per llei no s pot fer. Diu que els exempcions normalment es fan en funci de les caracterstiques dels bns i no sobre les persones. La seva voluntat era ajudar a les famlies que estant en latur. El Sr. Secanell considera que el tema de concedir exempcions a les famlies nombroses es podria debatre ms endavant. LAlcalde diu que no es fa una revisi dels valors cadastrals del terme municipal sin que ara saplica un coeficient reductor per tot el terme i aquesta petici sha de fer bans del dia 1 de mar. Diu que aquests coeficients els tindrem a finals dany i llavors la llei et permet poder modificar els tipus impositius fins a final de mar, no al desembre com fins ara, per tant podrem analitzar quin s limpacte econmic daquesta mesura i valorar quins sn els tipus que haurem daplicar. Exposa que s una mesura excepcional que ja han demanat altres ajuntaments. El Sr. Llop pregunta si quedaran anullats els valors cadastrals actuals ja que segons lacord de la revisi els valors passarien a ser definitius a lany 2016 i pregunta tamb sobre quin valor saplicar el coeficient, si ser sobre el valor de lany 2013 o sobre el valor de lany 2016. LAlcalde diu que saplicar un coeficient reductor, no es far una revisi individualitzada i que ser per a lany 2014. Desconeix sobre quin valor saplicar aquest coeficient per que ho preguntar. Exposa que de cara a la plusvlua si que suposar una reducci dingressos, per de cara a lIBI podrem fer les anlisis que creguem convenients i analitzar-ho quant sigui el moment, ja que podrem modificar el tipus de gravamen. El Sr. Lpez diu que sha de fixar un nou valor real adaptat als valors actuals de mercat. Exposa que en aquests moments el valor cadastral est per damunt dels valors actuals de mercat. MOCI PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGNCIA I UNI (CIU) DADHESI A LA DECLARACI DE SOBIRANIA I EL DRET A DECIDIR DEL POB LE DE CATALUNYA.- El Grup municipal de lAjuntament dAgramunt, Convergncia i Uni, sotmet a la consideraci de lAjuntament Ple la segent: MOCI PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGNCIA I UNI (CIU) DADHESI A LA DECLARACI DE SOBIRANIA I EL DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA.- El Ple del Parlament de Catalunya, en la sessi del dia 23 de gener de 2013, aprova la Declaraci de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, amb el contingut segent:

Prembul El poble de Catalunya, al llarg de la seva histria, ha manifestat democrticament la voluntat dautogovernar-se, amb lobjectiu de millorar el progrs, el benestar i la igualtat doportunitats de tota la ciutadania, i per reforar la cultura prpia i la seva identitat collectiva.

16

Lautogovern de Catalunya es fonamenta tamb en els drets histrics del poble catal, en les seves institucions seculars i en la tradici jurdica catalana. El parlamentarisme catal t els seus fonaments en lEdat Mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal. Al segle XIV es crea la Diputaci del General o Generalitat, que va adquirint ms autonomia fins actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successi, comport que Felip V abols amb el Decret de Nova Planta el dret pblic catal i les institucions dautogovern. Aquest itinerari histric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai com lingstic, cultural, social i econmic, amb vocaci de reforar-lo i promourel des del reconeixement mutu. Durant tot el segle XX la voluntat dautogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creaci de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 supos un primer pas en la recuperaci de lautogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamaci de la Segona Repblica espanyola es constitu un govern catal el 1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dot dun Estatut dAutonomia. La Generalitat fou de nou abolida el 1939 pel general Franco, que instaur un rgim dictatorial fins al 1975. La dictadura va comptar amb una resistncia activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat s la creaci de lAssemblea de Catalunya lany 1971, prvia a la recuperaci de la Generalitat, amb carcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a lexili. En la transici democrtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la Constituci espanyola de 1978, el poble de Catalunya aprov mitjanant referndum lEstatut dAutonomia de Catalunya el 1979, i celebr les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980. En els darrers anys, en la via de laprofundiment democrtic, una majoria de les forces poltiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformaci del marc poltic i jurdic. La ms recent, concretada en el procs de reforma de lEstatut dAutonomia de Catalunya iniciat pel Parlament lany 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de lEstat Espanyol, entre les quals cal destacar la Sentncia del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a levoluci democrtica de les voluntats collectives del poble catal dins de lEstat Espanyol i crea les bases per una involuci en lautogovern, que avui sexpressa amb total claredat en els aspectes poltics, competencials, financers, socials, culturals i lingstics. De diverses formes, el poble de Catalunya ha expressat la voluntat de superar lactual situaci de bloqueig en el si de lEstat Espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010 sota el lema Som una Naci, nosaltres decidim i la de l11de setembre de 2012 sota el lema Catalunya nou Estat dEuropa sn expressi del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya. Amb data 27 de setembre de 2012, mitjanant la resoluci 742/IX, el Parlament de Catalunya constat la necessitat que el poble de Catalunya pogus determinar lliurament i democrticament el seu futur collectiu mitjanant una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de forma clara i inequvoca. Per tal de portar a terme aquest procs, el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessi de la X legislatura, i en representaci de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democrticament a les darreres eleccions, formula la segent: Declaraci de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya Dacord amb la voluntat majoritria expressada democrticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procs per fer efectiu lexercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur poltic collectiu, dacord amb els principis segents: Sobirania. El poble de Catalunya t, per raons de legitimitat democrtica, carcter de subjecte poltic i jurdic sobir. Legitimitat democrtica. El procs de lexercici del dret a decidir ser escrupolosament democrtic, garantint especialment la pluralitat dopcions i el respecte a totes elles, a travs de la deliberaci i dileg en el si de la societat catalana, amb lobjectiu que el pronunciament que en resulti sigui lexpressi majoritria de la voluntat popular, que en ser el garant fonamental del dret a decidir. Transparncia. Es facilitaran totes les eines necessries perqu el conjunt de la poblaci i la societat civil catalana tingui tota la informaci i el coneixement precs per a lexercici del dret a decidir i es promogui la seva participaci en el procs.

17

Dileg. Es dialogar i es negociar amb lEstat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional. Cohesi social. Es garantir la cohesi social i territorial del pas i la voluntat expressada en mltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble. Europeisme. Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Uni Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democrcia, el comproms amb lestat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles dEuropa i laposta pel progrs econmic, social i cultural. Legalitat. Sutilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu lenfortiment democrtic i lexercici del dret a decidir. Paper principal del Parlament. El Parlament en tant que la instituci que representa el poble de Catalunya t un paper principal en aquest procs i per tant shauran dacordar i concretar els mecanismes i les dinmiques de treball que garanteixin aquest principi. Participaci. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partcips actius en tot aquest procs el mn local, i el mxim de forces poltiques, agents econmics i socials, i entitats culturals i cviques del nostre pas, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi. El Parlament de Catalunya encoratja al conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes daquest procs democrtic de lexercici del dret a decidir del poble de Catalunya.

Per tot aix, el grup municipal de Convergncia i Uni dAgramunt proposem al Ple municipal l'adopci dels acords segents: Primer.- Donar ple suport a la Declaraci de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013. Segon.- Enviar aquesta moci al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Congrs dels Diputats i al Govern espanyol. Tot seguit se sotmet a votaci la present moci la qual s aprova per dotze vots a favor, set dels regidors del grup municipal AdE, quatre dels regidors del grup municipal de CiU, un del regidor del grup municipal del PSC i una abstenci del Sr. Gmez, regidor no adscrit. Intervencions: El Sr. Gmez diu que en les mocions que no afectin a temes municipals i dAgramunt sabstindr, ja que considera que sha de fer poltica . MOCI PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DACORD DESQUE RRA (AD'E), DEL GRUP MUNICIPAL DE CIU, DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC I DEL REGIDOR DEL SR. G MEZ, PER A DECLARAR EL MUNICIPI DAGRAMUNT ZONA LLIURE DE FRACKING.- El Grup municipal de lAjuntament dAgramunt, dAcord dEsquerra, sotmet a la consideraci de lAjuntament Ple la segent: MOCI PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DACORD DESQUERRA (AD'E), PER A DECLARAR EL MUNICIPI DAGRAMUNT ZONA LLIURE DE FRACKING. El Grup Municipal dAcord dEsquerra de lAjuntament dAgramunt, EXPOSEN: Ats que lempresa MONTERO ENERGY CORPORATION, SL ha sollicitat dos permisos dinvestigaci dhidrocarburs a diferents poblacions de les terres de Lleida i Girona. El primer, anomenat Darwin, de 89.683 ha, afecta els termes municipals dAgramunt, Als de Balaguer, Artesa de Segre, Balaguer, Bellcaire dUrgell, Bellmunt dUrgell, Biosca, Cabanabona, Calonge de Segarra, Camarasa, Castellfollit de Riubregs, Castellser, Cubells, els Plans de Si, Foradada, Guissona, Ivorra, la Molsosa, la Sentiu de Si, Llobera, Massoteres, Montgai, Oliola, Oss de Si, Penelles, Pins, Pinell de Solsons, Ponts, Preixens, Puigverd dAgramunt, Sanaja, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Tornabous, Tor, Torrefeta i Florejacs i Vilanova de lAguda.

18

Ats que en els ltims temps han proliferat les SOLLICITUDS DE PERMISOS per part de diverses empreses per tal de fer prospeccions dhidrocarburs, tant al govern dEspanya com al Govern de la Generalitat. Aquestes sollicituds i permisos sn per investigar i extraure hidrocarburs no convencionals com ara el gas de pissarra o esquist i ni tan sols s mencionat el mtode en les sollicituds de prospecci Ats que el MTODE DEXPLOTACI que sutilitza per lextracci daquests hidrocarburs no convencionals i per la investigaci sollicitada s lanomenat de fractura hidrulica o fracking, mtode pel qual es realitzen perforacions de fins a cinc quilmetres de fondria injectant una barreja daigua, sorra i entre 400 i 600 productes qumics que generen uns processos qumics i fsics que alliberen diferents gasos. Ats que el MODEL ENERGTIC en el que es fonamenta, basat en la continuaci de lexplotaci de recursos fssils s un model obsolet que no dna alternativa al declivi mundial del petroli, sin que intenta allargar per pocs anys ms la seva permanncia. Un model que forosament haur de canviar i que, a ms, s el causant de gran part del canvi climtic Ats que el MODEL DE DESENVOLUPAMENT que volem est ms basat en la racionalitzaci del consum denergia, en la cerca denergies alternatives, en leficincia energtica, en ls intelligent dels recursos naturals i en una economia social i econmica sostenible. El fracking ens aferra a un model energtic insostenible que no obre portes als futurs escenaris de desenvolupament, sin que en destrueix molts dells. Ats que la CONTAMINACI ALS AQUFERS seria molt greu i de forma permanent i IRREVERSIBLE, amb compostos qumics directament filtrats dels treballs dexploraci i explotaci: metalls pesats, compostos orgnics voltils, productes radioactius fruits de les reaccions al subsl serien alliberats tals com el radi-226 o rad-222. Ats que aquesta contaminaci passaria a les AIGES SUPERFICIALS, rius, llacunes, rierols, etc. i estudis on sha portat a terme el fracking mesuren concentracions, per exemple, de 16.000 picoCuries per litre (pCi/l) de radi-226, quan els estndards de consum de boca son de 5 pCi/l. Ats que la contaminaci a gran escala dels aqfers i aiges superficial seria devastadora pel TERRITORI, la fauna, per la vegetaci i per la ramaderia en que es basa bona part de leconomia del territori i a travs de la qual tots aquests compostos txics entrarien a la cadena alimentria i productes de consum. Ats que la llarga llista de compostos qumics son perjudicials i representen una greu amenaa per la SALUT, ja que en trobem de txics (cancergens i mutgens). Aquest mtode deixa els pous i extraccions daigua locals no aptes per a aigua de boca i usos ramaders. Alguns daquests sn emesos tamb en forma de gas a latmosfera. Ats que les perforacions i la fractura de les roques sedimentries, pissarres i esquists poden causar MOVIMENTS SSMICS, normalment de poca magnitud. Ats que lIMPACTE PAISATGSTIC de crear freqents pous dextracci, amb tota la infraestructura dinstallacions, dipsits, conductes, etc. i amb una superfcie dentre 1 i 2 hectrees cada pou, canviaria totalment el mosaic agrari i forestal dun model econmic i social lligat al territori. Ats que lACTIVITAT ECONMICA agrcola i ramadera es veuria greument perjudicada duna forma permanent al veure contaminades les seves aiges fretiques i les seves terres en un procs IRREVERSIBLE. Ats que les altres activitats sobre el medi natural i el paisatge, com el TURISME i el turisme rural, veurien anullats molts dels seus projectes de present i de futur. Ats que suposaria la CONDEMNA ECONMICA dels nostres nuclis rurals un cop passada la fase dextracci de gas, que oscilla entre els 5 i 6 anys, bona part de la poblaci es veuria obligada a marxar, destruint el futur de territori. Ats que aquest procs es porta a terme duna forma OCULTA I OPACA, sense informar als municipis afectats i altres administracions locals ni a la poblaci en general i que com a tal, implica un greuge menyspreu cap a la ciutadania i cap al poder de decisi de governs locals. Ats que una activitat daquestes dimensions i impactes ambientals, socials i econmics, que noms respon a uns pocs INTERESSOS PRIVATS i perjudicant a la gran part de la poblaci i teixit econmic local suposa una prdua del dret a decidir de forma democrtica el futur del nostre territori.

19

Ats que la fase de PROSPECCIONS s tan perjudicial com la fase dexplotaci, ja que shan dinjectar els mateixos productes qumics per fer-la. Ats que aquest mtode dextracci ha estat PROHIBIT a pasos com Frana, Irlanda, Bulgria, Romania, Regne Unit, Txquia i alguns estats alemanys. En altres, com ustria, es requereixen mesures ambientals molt severes per al seu s. A estats Units, on sutilitza des de fa una dcada, loposici popular est molt estesa desprs de comprovar-se els efectes reals daquesta tcnica. Ats que les empreses que solliciten els permisos responen nicament a interessos econmics de grans empreses i a lespeculaci de recursos energtics. ACORDEN:

1. Declarar el terme municipal dAgramunt Zona lliure de fractura hidrulica o fracking. 2. Instar a la Generalitat de Catalunya, per tal que el Departament dEmpresa i Ocupaci no autoritzi a lempresa

Montero Energy Corporation, SL, els projectes dinvestigaci dhidrocarburs anomenats Darwin i Leonardo ni cap altre.

3. Manifestar el malestar i preocupaci per la posada en marxa dexplotaci dhidrocarburs mitjanant la fractura hidrulica.

4. Informar a tots els municipis afectats per fracking i instar a que siguin declarats lliure de fracking 5. Instar a la Diputaci de Lleida que declari tot el territori de la provncia de Lleida zona lliure de fracking. 6. Instar a la Generalitat de Catalunya a que declari tot el territori de Catalunya zona lliure de fracking. 7. Instar al Govern dEspanya a que, com a fet Frana i Regne Unit, prohibeixi la utilitzaci del fracking. 8. Comunicar aquest acord a:

Govern dEspanya. Ministeri dIndstria, Turisme i Comer Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i mar Govern de la Generalitat de Catalunya Conselleria dEmpresa i Ocupaci i a la Direcci General d'Energia, Mines i Seguretat Industrial Conselleria de Territori i Sostenibilitat Diputaci de Lleida Federaci Espanyola de Municipis i Provncies Federaci Catalana de Municipis.

Tot seguit se sotmet a votaci la moci, la qual es aprovada per unanimitat dels tretze regidors que legalment el componen. Intervencions: El Sr. Llop exposa que desconeixia aquest tema i que grcies a la xerrada que es va celebrar en la sala de conferncies ens vam poder illustrar sobre que s el fracking. Diu que estan dacord amb la moci i caldr estar atents com evoluciona. Diu que va sortir a la premsa una notcia sobre les allegacions presentades per lAjuntament dAgramunt i ladhesi a la plataforma aturem el fracking, i que estan dacord amb aquestes accions de lequip de govern, hagus estat ms correcte informar als grups de loposici prviament. Manifesta que els hagus agradat presentar la moci conjuntament tots els grups. Informa que en aquests moments des del Consell Comarcal sest recollint informaci sobre aquest tema i un cop es disposi daquesta informaci ens posarem en contacte amb la plataforma. LAlcalde diu que es va celebrar una reuni informativa a Cervera i es va convocar amb urgncia amb la finalitat de fer ladhesi al manifest. Exposa que es va informar que el termini per presentar les allegacions finalitzava el dimarts segent i per aix es va fer amb rapidesa. Entn la posici dels regidors i considera adequat que sigui presentat per tots els grups municipals. Exposa que ha parlat amb la Presidenta del Consell Comarcal per fer aquesta moci i li han manifestat que ho estudiaran i que farien les gestions corresponents amb la Generalitat de Catalunya. El Sr. Llop exposa que hagus estat millor conixer i estar assabentats de les actuacions que es porten a terme sobre aquest tema. Diu que en aquests moments el Consell Comarcal ha de recollir la informaci sobre aquestes actuacions i el que aquestes impliquen sobre el territori. Informa que en aquests moments ho tenen present. El Sr. Lpez diu que s un tema molt preocupant i que cal estar en contacte amb tots els grups de les reunions i dels treballs que en aquest matria es vagin portant a terme per part de lequip de govern, ja que considera molt important treballar amb ms cohesi i coordinaci.

20

El Sr. Gmez exposa que est dacord amb la moci i pregunta si aquests tipus dactivitat reportar algun tipus de benefici econmic als municipis afectats. LAlcalde diu que en un principi no han de demanar llicncies al municipi i sn activitats que necessiten pocs llocs de treball. Informa que el dissabte dia 13 dabril se celebrar una trobada dAlcaldes afectats per aquest tipus dactivitats per signar un manifest. El Sr. Gmez pregunta si aquest tipus dactivitat les autoritza la Generalitat. LAlcalde diu que la competncia per donar lautoritzaci s de la Generalitat i lexplotaci s competncia del Ministeri. PRECS I PREGUNTES Precs: El Sr. Lpez fa una felicitaci per les obres darranjament de la plaa del torronaire i per la installaci de la barana del camp de futbol. Manifesta que ha rebut un suggeriment duna vena en relaci amb la vorera del pont de la C14 que t un alada considerable i t problemes per pujar. Diu que es podria buscar una soluci com fer un gra per tal que no sigui tant difcil laccs. El Sr. Secanell exposa que li faci arribar una foto i sobrir una incidncia. El Sr. Lpez demana que es faci complir lordenana de tinena danimals. Diu que pot ser estaria b fer una carta a tots els titulars de gossos recordant el que estableix lordenana i el seu compliment. Pel que fa al tema de les escombraries pregunta si tenim informaci sobre levoluci del reciclatge i si tenim dades del que es recull, ja que estaria b fer un seguiment daquest tema duna manera acurada i veure si les accions realitzades estan sent dutilitat. Diu que aquesta informaci aniria b que es tingus duna manera trimestral o quatrimestral. Manifesta que pot ser caldria augmentar lenllumenat del passeig en la zona de la Capella. Diu que en aquests moments est molt poc illuminat. El Sr. Secanell pel que fa al compliment de lOrdenana de tinena danimals reconeix que costa perqu sha de veure a linfractor al moment i la policia ha danar de pais. Diu que s complicat per intentaran buscar solucions. Informa que han augmentat considerablement els gossos que shan censat i es regalen les bosses per diu que sestudiaran altres mesures. Pel que fa a les escombraries diu que sestan tancant dades i que sha redut una mica per encara costa que es recicli i sest estudiant de fer illes de recollida. Diu que quant disposi de les dades sels far arribar a tots els regidors. Pel que fa a lenllumenat diu que sest intentant reduir la despesa denergia elctrica diferents actuacions que ja es van iniciar la legislatura passada, amb menor despesa i major eficincia, de totes maneres reconeix que en alguns punts pot ser han rebaixat una mica massa la potncia de llum. Diu que tindr en compte el tema del carrer Capella ja que sest fent un control lumnic per diferents carrers i zones. El Sr. Llop pregunta en relaci amb el parc de les Lletres que est quedant molt b, si lempresa Tumarga, empresa que ha dut a terme el disseny, sn Teatredetics. LAlcalde diu que s una empresa de creaci artstica i espectacles, relacionada amb teatredetics. Diu que el cost est totalment finanat una part pel Departament de Cultura i una altra per la Diputaci, amb un cost total dun 11.000 . Informa que lempresa Jove Balasch ha posat el ferro i el projecte la fet aquesta empresa Tumarga. El Sr. Marcos pregunta sobre el control de les hores extres, ja que hi ha alguna persona que ha cobrat amb hores extres uns 900 , com una nmina. LAlcalde diu que les hores extres de la policia estan controlades per lAlcaldia i les de la Brigada dObres pel Sr. Secanell. El Sr. Secanell exposa que pot ser equivalen a dos mesos, ja que a vegades sacumulen i de totes maneres ho revisar. LAlcalde informa que sha collocat una pea a la vorera de lAvda, Mari Jolonch per evitar que els cotxes aparquin a la zona dels vianants. Ara per ara diu que sha fet una prova pilot i que es pot anar a mirar a veure que els hi sembla. Exposa que noms es posar en una zona per veure com funciona. Informa que la Diputaci de Lleida ha procedit a lexpropiaci duna part dels terrenys afectats per les obres de condicionament, pavimentaci asfltica i millores de la Carretera dAgramunt a Tornabous. Diu que al maig comenaran les obres. Informa que les obres de la Plaa del Clos han finalitzat i que noms hi hagut uns petits extres. Informa tamb que properament siniciaran les obres de lasfaltat de diversos carrers de la vila i que com a molt tardarant dos setmanes. Informa que el dia 17 de mar se celebrar lacta dinauguraci dels absis de lEsglsia i assistir lHble. Conseller de Cultura i tamb es presentar la Mare de Deu del Castell que sent propietat del Bisbat es cedida a lEsglsia dAgramunt. Aquest dia es far lhomenatge a Josep Guinovart i se celebrar posteriorment un dinar. El Sr. Secanell diu que sha mort el cami i sha procedit a la compra dun cami de segona m per molt bon preu atenent el seu estat ja que ha costat 12.000 i s duna empresa de Cervera.

21

El Sr. Lpez diu que el carrer que baixa dels dipsits amb lencreuament amb al carretera de Cervera esdev un encreuament molt perills. Diu que pot ser es podria installar un semfor i tamb intentar evitar que es pugui aparcar a la punta per millorar la visibilitat i posant alguns pilons . El Sr. Secanell en pren nota i considera que s una bona idea. RESOLUCIONS: Per ordre del senyor alcalde, la secretria dna compte al Ple de la corporaci de la relaci de decrets dictats per lAlcaldia des del dia 27de desembre de 2012 fins a la data actual 21 de gener de amb un total de 58 decrets, que van des del nm. 342/12 del dia 28 de desembre de 2012 i del 1/13 fins el nm. 57/13. Intervenci, 11 Responsabilitat patrimonial , 3 Contractaci,1 Cpies decrets, 2 Ajornament ple 1 Llicncies dobres 9 Llicncies mediambientals, 12 Llicncies de primera ocupaci, 1 Disciplina urbanstica, 5 Llicncies de via pblica, 7 Llicncia de segregaci, 1 TANCAMENT .- I essent les vint-i-dos hores i deu minuts i no havent-hi ms assumptes per tractar, per ordre de la Presidncia, saixeca la sessi, de la qual se nestn la present acta per a constncia i validesa de tot el que sha informat, o acordat, si de cas, que signar el senyor president juntament amb mi, la secretria que en dono fe.