lbum de fotografas

CASTELL DE MONTCLAR MUSEU DEL TORR A AGRAMUNT MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com

Al poble de Montclar a la part ms elevada del mateix, s'ala imponent el seu castell medieval. Montclar es troba entre els pobles d'Agramunt i Artesa de Segre, a la comarca de l'Urgell, provncia de Lleida.

L'edifici, fet de pedra ben escairada, presenta diversos elements defensius, com el tals, els torrons, els angles, o b el matac central. En l'Edat Mitjana, el Castell va tenir una funci clarament defensiva; vital en aquella poca. Dos murs exteriors (que ara queden just al mig del poble) envoltaven la fortalesa per la part per on era ms possible ser atacats.

s el castell ms antic de la zona, restaurat per ltima vegada el 1970, es va declarar Monument Histric Artstic de carcter Nacional a 1879.

La part ms antiga s la planta baixa i la que va ser la torre de l'homenatge de l'antiga edificaci, suport de l'actual fortalesa. Aix, observant les pedres que el formen (les anomenades 'pedres testimoni'), es poden distingir les diferents etapes de construcci: el sl fins a uns 4 metres d'altura, corresponen al segle XIII; i la part superior del segle XV.

El Castell de Montclar declarada b cultural d'inters nacional.

El Castell de Montclar aixeca les seves parets damunt de les restes d'una antiga torre romana. A la faana de la fortalesa, una inscripci indica que va ser reconstrut l'any 1635, per, els historiadors ho tenen documentat l'any 981. Es tracta, del castell ms antic de la zona.

La histria va demostrar, com sol passar gaireb sempre, que el lloc on els romans van construir la seva torre de defensa no va ser escollit perqu si. Gaireb dos mil anys desprs de la seva construcci, durant la Guerra Civil Espanyola, un aquarterament militar tamb va escollir aquesta ubicaci com a punt estratgic de defensa.

L'Esglsia de Sant Jaume s d'estil barroc i data del segle XVIII.

L'esglsia forma, de fet, part del propi edifici, clar exemple de les estretes relacions tpiques de l'poca entre noblesa i clergue que es van traduir en utilitzar una part del castell i convertir-la en esglsia.

A la fortalesa recorrem un viatge fins a l'poca de la reconquesta. La repoblaci cristiana del territori est en joc i el Castell de Montclar defensava la frontera entre la Catalunya cristiana i musulmana.

I com passa en tots els castells medievals, de ser construt sota l'objectiu principal de punt de defensa passa a ser residncia dels senyors feudals, alhora que, al seu voltant, es van construint les cases de la gent que treballava les terres els senyors o en el propi castell. Aix s, en cas d'atac, els nobles, que eren els nics que tenien armes, estaven obligats a deixar entrar al castell a tot el poble.

El castell est construt amb carreus de pedra molt regulars.

El majestus Castell de Montclar, mostra una elegant arquitectura del renaixement catal.

Montclar. Un poble on la pau i la tranquillitat es passegen pels carrers i en una zona on s'ha sabut conservar el millor dels temps passats: una mplia oferta cultural i histrica basada en monuments de gran valor que encara es mantenen en peu i sn el orgull de la comarca i l'atractiu per als visitants.

Noms cinc famlies han estat propietries del Castell de Montclar des del 1.200: els Cabrera, els Ribelles, els Ponts, els Despujol i des del 1.986, els Miguel, el llinatge que prov del Baix Empord (Castell de Palau-sator, Palau Sacosta i Pbol). Juan Francisco de Miguel, Bar de Santa Gema i Marqus d'Ustou-Montauban est relacionat amb Montclar per ser un avantpassat dels actuals propietaris del Castell.

L'entrada al castell la formen uns amples arcs.

Els senyors feudals entren muntats a cavall; per aquest motiu el banc de pedra: per facilitar el muntar i desmuntar als genets vestits amb incmodes armadures.

Les cadires de muntar masculina i femenina.

Les armadures de l'entrada.

Segons els historiadors, el Castell de Montclar va estar, en un inici, en mans rabs i desprs, durant la Reconquesta, Arnau Mir de Tost el va conquerir. La llegenda explica que les batalles que es van dirimir en les seves proximitats enfront dels musulmans van ser d'una gran duresa.

El senyor de Montclar Arnau Mir de Tost, aconseguia fer presoners amb certa facilitat grcies a la seva bravura. Una vegada consumada la conquesta de Lleida els propietaris del castell es van convertir en els colonitzadors de les terres arrabassades als musulmans.

La gran escala que puja fins a la planta noble.

Una xemeneia escalfava els soldats que feien gurdia i la Sala Gran que ve a continuaci servia per allotjar la resta de la tropa de protecci.

En el gran sal, hi ha una collecci de quadres, retrats dels avantpassats dels propietaris del Castell.

El gran menjador, escenari de sopars medievals.

Les seves estades permeten conixer com vivien els senyors feudals.

Cada detall, cada objecte, amaguen curiositats i elements claus per entendre la societat medieval.

L'interior del castell est estructurat en mplies estances, entre les que destaca el celler.

Que encara conserva les fustes per al vi.

El celler va ser molt til durant els temps que la producci de vi a Montclar era molt important; no obstant aix, desprs, va quedar prcticament abandonada. El lloc es tracta de la part ms antiga del castell.

La ampolles del celler acumulen la pols del pas del temps.

Una torre romana del segle II, de la qual noms es conserva aquest tros, i que primer va ser la torre d'homenatge, ms endavant la pres i finalment el celler.

Annexa al celler hi ha la pres.

Les originals rtules de pedra per vigilar als presos, situades a la paret de la pres.

La pres, els presoners estaven un temps fins a realitzar el judici i se'ls donava als reus menjar. Les masmorres (no se'ls donava de menjar i no sortien mai).

La terrassa, que acull un fals pou que recull les aiges pluvials.

Una cisterna, possiblement "enginyeria" dels rabs, recull l'aigua de pluja, l'emmagatzema i la distribueix a travs dels orificis de la pedra, tenint l'opci d'enviar-la tamb cap a l'exterior, en cas d'abundncia i necessitat de netejar la faana. En definitiva, alta tecnologia de l'poca.

Des de la terrassa on es pot gaudir de vistes espectaculars.

El Museu del Torr i la Xocolata, situat al costat de la fbrica i la botiga, s un espai cultural on es pot conixer la histria del Torr i la Xocolata d'Agramunt aix com la trajectria de l'empresa Torrons Vicens.

Al segle XVIII l'activitat torronera ja constitua una tradici a Agramunt. Per no va ser fins al segle XIX i durant les primeres dcades del segle XX quan el torr d'Agramunt adquireix reconeixement degut, en gran part, a la projecci exterior que els artesans aconseguien visitant fires i mercats d'altres poblacions. Una de les ms importants tenia lloc per Nadal a Barcelona.

El Museu compta amb multitud d'estris utilitzats per diverses generacions de torroners i fins i tot mostra la reproducci d'un obrador del segle XIX.

L'exposici est formada per diverses peces, entre les quals es pot veure una pedra de moldre cacau, una torradora de graella i una mquina mescladora que la famlia utilitzava en 1933.

Com si s'hagus aturat el temps, les mans expertes dels artesans segueixen avui igual elaborant tan apreciats dolos.

La famlia Vicens va ser fidel a l'elaboraci artesanal del torr durant ms de dos segles, especialment del Torr d'Agramunt. Els seus orgens estan documentats per primera vegada en 1741, quan aquest producte apareix en les cartes de les famlies nobles, per s sabut que, a la vila aquesta tradici ve de molt lluny. En Torrons Vicens transmet la tradici torronera des de 1775. Generaci rere generaci elaboren productes de forma tradicional.

Torrons Vicens s una empresa familiar amb una llarga tradici torronera. Situada a la localitat d'Agramunt (Lleida), considerada el bressol del Torr i la Xocolata a la Pedra, elabora torrons tradicionals i altres especialitats.

En l'actualitat, Vicens compta amb ms de 30 botigues obertes, algunes a l'estranger. L'empresa exporta a la major part de pasos del mn i s'ha convertit en un smbol de qualitat per als seus clients.

MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com

FI