ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE...

Ple municipal de 25 de febrer de 2014. 1

ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE BEGUR.

Identificació de la sessió

Núm.: 02

Caràcter: extraordinària

Data: 25 de febrer de 2014

Horari: de 20.35 a 22.18 h

Lloc: Saló de sessions de l’Ajuntament de Begur

Assistents

Alcalde President

Joan CATALÀ PAGÈS (CiU)

Regidors

Juan Francisco VADILLO LÓPEZ (CiU)

Joan Manel LOUREIRO VALL (CiU)

Rosa PÉREZ GAFAS (CiU)

Maria Teresa SELVA HUERTAS (CiU)

Pere FELIU RAMIRO (CiU)

Nèlida ECHEVARRÍA DELGADO (PSC-PM)

Antoni BONFILL PLANA (PSC-PM)

Francesc PILSÀ MATILLO (PSC-PM)

Marià RENART CARRERAS (S.I.)

Secretari

Jordi BARCONS PUJOL

Interventor de fons Accidental

Josep COROMINAS CANER

Absents

Xavier GÓMEZ GIRÓS (PSC-PM)

Als efectes de quòrum d’assistència i de votació, es fa constar que la Corporació municipal està

integrada per onze membres de dret i de fet i que avui n’han concorregut deu (10).

ORDRE DEL DIA :

1.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior.

2.- Informacions d’Alcaldia. Despatx oficial.

3.- Aprovació inicial de la modificació puntual del POUM per regularització de rasants oficials

i modificació dels paràmetres d’assentament en l’àmbit de l’antiga UA – 28 i SUA 28 – 1

“Sa Roda”.

4.- Aprovació inicial de la modificació puntual del POUM sobre regulació dels usos de

restauració a l’àmbit del c/ Ventura Sabater.

5.- Aprovació de la formalització del conflicte en defensa de l’autonomia local contra la ley

27/2013, de 27 de diciembre, de racionalización y sostenibilidad de la administración

local.

6.- Aprovació de l’estudi econòmic per a la determinació de les tarifes del servei de

subministrament d’aigua potable.


7.- Imposició i ordenació de contribucions especials per a l’execució de les obres d’instal·lació

de nou enllumenat públic a Mas Prats.

8.- Aprovació del pla econòmic financer per a la taxa del 100% de reposició d’efectius de la

Policia Local.

9.- Aprovació de conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal Baix Empordà i

l’Ajuntament de Begur per a la gestió i tractament dels residus sòlids urbans.

Desenvolupament de la sessió i acords.

Oberta la sessió per part del Sr. Alcalde i una vegada comprovada pel Secretari l’existència del

quòrum legal necessari perquè pugui ésser iniciada, es procedeix a conèixer els assumptes

inclosos a l’ordre del dia.

El Sr. Alcalde excusa al Sr. Xavier GÓMEZ que no es troba bé.

1.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior.

S’aprova per unanimitat l’acta de la sessió ORDINÀRIA del Ple de l’Ajuntament duta a terme

el dia 28 de gener de 2014, prèviament lliurada als regidors, amb la redacció donada per

Secretaria.

2.- Informacions d’Alcaldia. Despatx oficial.

El Sr. Feliu lliura als portaveus dels grups municipals la Memòria de l’àrea de Cultura

corresponent a l’any 2013.

La Sa. Pérez informa sobre el romanent de tresoreria, després de la liquidació dels comptes de

l’any 2013, indicant que puja a l’import de 2.936.000,00 € (DOS MILIONS NOU-CENTS

TRENTA-SIS MIL EUROS), lliurant als portaveus un estat del comptes d’aquest saldo positiu.

El Sr. Alcalde comenta que, en una propera sessió plenària, hi haurà una proposta d’inversió

aprofitant aquest romanent positiu però amb la condició que sigui inversió sostenible

econòmicament, és a dir, que no generi despesa fixa, com per exemple, podria ser una despesa

de manteniment molt considerable en relació a la inversió que s’ha executat o una escola

d’educació infantil que comportaria més despesa de personal.

El Sr. Renart, com que en el darrer ple es va excusar, demana que se li lliuri la documentació

sobre l’estat d’execució del pressupost a on consta la situació pressupostària d’ingressos i

despeses.

El Sr. Alcalde no veu cap problema per fer-li arribar aquesta documentació des dels serveis

econòmics.

El Sr. Loureiro aprofita per informar sobre els problemes que s’han tingut amb el servidor de

l’Ajuntament, que s’havia previst substituir, però que malauradament s’ha espatllat abans, fet

que ha ocasionat alguns problemes a l’hora de poder treballar amb els ordinadors de les

diferents àrees, si bé s’hi ha treballat intensament des de divendres fins avui, inclòs el cap de

setmana per resoldre-ho, tot esperant que demà o com a molt tard demà passat, tot estigui

solucionat i es torni a funcionar amb normalitat. Per tant, informa al Sr. Renart que, si demà va

buscar aquesta documentació, potser no hi serà i s’haurà d’esperar algun dia més.


3.- Aprovació inicial de la modificació puntual del POUM per regularització de rasants

oficials i modificació dels paràmetres d’assentament en l’àmbit de l’antiga UA – 28 i SUA

28 – 1 “Sa Roda”.

El Secretari llegeix la proposta.

En data 23 de gener de 2014, el Sr. Joan GUAL BALMANYA, arquitecte d’ARQUIVOLTA,

G.A.C.U. SLPU, presenta “Modificació puntual del POUM. Regularització de rasants

oficials i modificació dels paràmetres d’assentament de les edificacions en l’àmbit de

l’antiga UA-28 i SUA-28.1 Sa Roda” que té per objecte regularitzar la diferència de nivell

entre les rasants oficials determinades al POUM i les rasants reals resultat de les obres

d’urbanització executades, i de altra, i com a conseqüència d’això, la modificació dels

paràmetres reguladors de l’edificació, relatius a la cota d’assentament de la planta baixa, a les

unitats d’edificació pendents de desenvolupament, en l’àmbit de l’antiga unitat UA-28 i SUA-

28.1 Sa Roda.

En data 27 de gener de 2014, el Sr. Joan Josep MURGUI LUNA, arquitecte de l’equip tècnic

redactor de la Revisió del POUM (INTERLANDS ciutat i territori SLP), emet informe proposant

el següent:

Proposta

En la tramitació del document de modificació puntual s’introduirà en els paràmetres de

regulació, una menció específica a l’article 257 de les normes urbanístiques del POUM

respecte la determinació de la cota de referència de la planta baixa de les edificacions

ordenades per volumetria específica, que es fixarà d’acord amb els criteris de les llicències

fins ara atorgades per al sector.

Donat el contingut de la modificació de planejament derivat presentada, i prenent en

consideració la incorporació de la prescripció anterior, s’informa favorablement, per tal

de procedir a la seva tramitació.

Els articles 96 i ss. del text refós de la Llei d’urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de

3 d’agost regulen la modificació de les figures de planejament urbanística establint que les

propostes han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència

amb relació als interessos públics i privats concurrents.

Els articles 85 i ss. del mateix text refós estableixen la tramitació dels plans d’ordenació

urbanística municipal.

De conformitat amb aquests antecedents, es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels

següents acords:

PRIMER.- Aprovar INICIALMENT la “Modificació puntual del POUM. Regularització de

rasants oficials i modificació dels paràmetres d’assentament de les edificacions en l’àmbit

de l’antiga UA-28 i SUA-28.1 Sa Roda” que presenta Sr. Joan GUAL BALMANYA, arquitecte

d’ARQUIVOLTA, G.A.C.U. SLPU i que consta de la següent documentació: Memòria,

Normativa urbanística i plànols.

SEGON.- Aprovar l’obertura d’un període d’informació pública per un termini d’un mes

mitjançant la publicació de l’Edicte al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la

Generalitat de Catalunya, en dos diaris de més divulgació, en el Tauler d’anuncis de

l’Ajuntament i a la pàgina web municipal. Durant aquest període l’expedient romandrà a

disposició de qualsevol que vulgui examinar-lo o obtenir-ne còpia per a la presentació

d’al·legacions o observacions.

TERCER.- Determinar que durant el tràmit d’informació pública, s’haurà d’introduir en els

paràmetres de regulació, una menció específica a l’article 257 de les normes urbanístiques del

POUM tal com estableixen els informes tècnics, amb la següent contingut:


La cota de referència de planta baixa es prendrà des del punt més desfavorable de la situació del

forjat, no podent-se ultrapassar en cap punt de dit forjat, atès que aquest és el criteri que s’ha

pres en les llicències anteriors.

QUART.- Sol·licitar informe a l’Agència Estatal de Seguretat Aèria del Ministeri de Foment.

CINQUÈ.- Suspendre l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, de

reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats

o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació

sectorial, pel termini d’un any, en tot l’àmbit de la modificació puntual segons plànol de

zonificació que s’incorpora a l’expedient, a l’empara del que disposa l’art. 73 del TRLUC en

concordança amb l’art. 103 del RLUC.

SISÈ.- Traslladar el present acord a l’àrea d’Urbanisme per al seu coneixement i efectes

oportuns.

SETÈ.- Traslladar el present acord a l’àrea de comunicació, a fi i efecte de complir l’obligació

legal de donar a conèixer per mitjans telemàtics, tant el contingut de la present proposta com la

convocatòria d’informació pública.

El Sr. Alcalde presenta la proposta. Comenta que aquesta modificació puntual, en aquest àmbit

de Sa Roda, afecta a un tram del carrer Pavelló, pel fet que, en el moment de l’execució de les

obres d’urbanització, les rasants d’aquest vial es van adaptar a la topografia del terreny amb la

finalitat de minimitzar l’impacte paisatgístic i així no haver de fer més desmunts que els

estrictament necessaris.

Continua dient que aquesta adaptació de la vialitat a la topografia del terreny també va permetre

tenir una accessibilitat més bona a la zona verda situada a la vessant sud del carrer, a on hi ha

les instal·lacions d’AENA, accessibilitat que no hauria estat possible sense l’esmentada

adaptació.

A conseqüència d’això, aquesta cota del carrer executada és lleugerament superior a la permesa

pel planejament vigent, el qual també estableix que les edificacions es construiran segons la cota

del carrer. Per tot això, el que es produiria, –si no es fes aquesta modificació– seria que les

vivendes es podrien edificar més amunt del que el planejament preveu i en aquest sentit això

podria tenir interès per al promotor per tenir més vistes però suposaria obtenir profit d’una

rasant de vialitat que el planejament no contemplava. Per altra banda, si s’aixequessin més les

cases d’aquest tram de carrer, les altres cases del carrer de sota (c/ Lluís Miró), quedarien en una

posició més desfavorable.

Assenyala que això és el que ha detectat l’àrea de serveis tècnics i per aquest motiu dóna per bo

que aquest carrer del pavelló tingui, en algun tram, una cota superior a la prevista al POUM,

però no accepta que les cases, aprofitant aquesta avinentesa, es puguin construir en una cota més

alta.

En aquest sentit, la proposta modifica els paràmetres reguladors de l’edificació, relatius a la cota

d’assentament de la planta baixa, a les unitats d’edificació pendents de desenvolupar. Degut a

què la vialitat executada es troba situada en nivells superiors als previstos al POUM, es vol

evitar que la implantació de la futura edificació no suposi un major impacte visual per una

ubicació en cotes superiors i per això s’estableix una cota d’assentament, de caràcter obligatori,

de la planta baixa respecte a la rasant dels vials, a les fileres superior i inferior de les unitats

d’edificació que es troben pendents de desenvolupament.

Per tant, s’ha evitat excavació i això ha suposat menys impacte paisatgístic però no es pot

acceptar que les edificacions puguin pujar més, sinó que s’han d’ajustar al que determinava el

planejament i per tant s’hauran de construir per sota de la rasant que servia de referència per a la

seva implantació en el terreny.

I per això, s’estableix expressament, per part dels serveis tècnics municipals, que la cota de

referència de la planta baixa de les edificacions es fixarà d’acord amb les llicències fins ara

atorgades al sector, és a dir, que es prendrà des del punt més desfavorable del forjat, no podent


ultrapassar en cap punt aquest forjat, i això vol dir que aquesta cota serà la que establia el

POUM i no la que hi podria haver, derivada de l’adaptació topogràfica del carrer.

El Sr. Bonfill manifesta que la proposta està ben raonada i que hi ha els informes favorables de

l’Arquitecta Municipal i del Secretari però que, amb coherència amb tot el que ha estat

l’ordenació d’aquesta zona, el seu grup s’abstindrà.

El Sr. Pilsà creu que les edificacions s’aixequen més del que estava establert i que la

modificació provocarà que el mur de la parcel·la de baix i el de dalt, segons les seccions

presentades, tingui una alçada de 8 o 9 metres i comporti que hi hagi molta rocalla amb un gran

impacte. Per això, presentarà al·legacions perquè es modifiqui aquest projecte.

El Sr. Alcalde diu que, si tècnicament es vol fer una aportació, es valorarà i a partir d’aquí, si cal

modificar algun paràmetre, es farà.

El Sr. Renart demana si el criteri d’assentament de les edificacions, que ara es modifica, afecta

a les tres vivendes ja construïdes, contestant el Sr. Alcalde que, en les llicències concedides fins

ara, el carrer s’ajusta al que estableix el planejament i és a partir d’aquestes tres llicències quan

el carrer canvia de cota, és a dir, hi ha una diferència de nivell entre el realment executat i allò

previst de planejament, motiu pel qual es proposa aquesta modificació, que es pot acceptar, per

evitar impacte paisatgístic, però en cap cas pot suposar una avantatge a l’hora de construir en

una cota més alta.

Afecta, per tant, a les parcel·les no edificades –la darrera illa- ja que si no fos així no s’haurien

pogut concedir les tres llicències.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova amb el vot favorable dels sis membres del grup

CiU, abstenint-se de votar els tres membres del grup PSC-PM i el membre del grup S.I.

4.- Aprovació inicial de la modificació puntual del POUM sobre regulació dels usos de

restauració a l’àmbit del c/ Ventura Sabater.


Per encàrrec d’aquesta Corporació, l’equip tècnic redactor del Pla d’Ordenació Urbanística

Municipal (INTERLANDS ciutat i territori SLP, Joan Josep Murgui , arquitecte), ha elaborat en

data de febrer de 2014, la proposta de “Modificació puntual del POUM sobre regulació dels

usos de restauració a l’àmbit del c/ Ventura Sabater” que té per objecte, aprofitant

l’avinentesa de la remodelació de l’espai públic de la Plaça Lluís Esteva Cruañas i carrers

adjacents, delimitar l’àmbit físic on es permetrà la nova obertura d’establiments de restauració i

similars.

En data de 19 de febrer de 2014, l’Arquitecta Municipal Sra. Meritxell Frade Juanola, informa

favorablement la proposta de modificació.

Els articles 96 i ss. del text refós de la Llei d’urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de

3 d’agost regulen la modificació de les figures de planejament urbanística establint que les

propostes han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència

amb relació als interessos públics i privats concurrents.

Els articles 85 i ss. del mateix text refós estableixen la tramitació dels plans d’ordenació

urbanística municipal.

De conformitat amb aquests antecedents, es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels

següents acords:


PRIMER.- Aprovar INICIALMENT “Modificació puntual del POUM sobre regulació dels

usos de restauració a l’àmbit del c/ Ventura Sabater” que promou aquesta Corporació i que

consta de la següent documentació: Memòria, Normativa urbanística, plànols i Annex.

SEGON.- Aprovar l’obertura d’un període d’informació pública per un termini d’un mes

mitjançant la publicació de l’Edicte al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la

Generalitat de Catalunya, en dos diaris de més divulgació, en el Tauler d’anuncis de

l’Ajuntament i a la pàgina web municipal. Durant aquest període l’expedient romandrà a

disposició de qualsevol que vulgui examinar-lo o obtenir-ne còpia per a la presentació

d’al·legacions o observacions.

TERCER.- Sol·licitar informe als Serveis Territorials del Departament de Cultura.

QUART.- Traslladar el present acord a l’àrea d’Urbanisme per al seu coneixement i efectes

oportuns.

CINQUÈ.- Traslladar el present acord a l’àrea de comunicació, a fi i efecte de complir

l’obligació legal de donar a conèixer per mitjans telemàtics, tant el contingut de la present

proposta com la convocatòria d’informació pública.

El Sr. Alcalde presenta la proposta. Explica que el Pla d’ordenació urbanística municipal,

actualment vigent, regula dintre de les seves Normes urbanístiques, els usos globals dins del sòl

urbà i, de manera específica, l’ús de restauració i similars.

Més recentment, el Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 26 de novembre de 2013, va aprovar

inicialment el “Projecte de remodelació de la plaça Lluís Esteva Cruañas i carrers adjacents”.

Aquest projecte, encara en fase de tramitació, proposa una nova ordenació d’aquest espai públic,

que abasta també el carrer Ventura Sabater i una porció de l’Avinguda Onze de setembre.

Aquest àmbit inclou finques edificades amb la qualificació urbanística de zona de centre

històric, clau 1a, que, en un parell de casos, corresponen a finques incloses en el catàleg de béns

a protegir: com la Casa Puig, al carrer Ventura Sabater,1 o la Casa Josep Forment, al carrer

Concepció Pi i Tató, 10, que el seu pati posterior dóna front a la plaça Lluís Esteva Cruañas.

Aprofitant aquest procés de remodelació, que està previst desenvolupar a finals d’aquest any i

primers de l’any vinent, i atenent que es vol donar aquest espai un ús social, es creu oportú obrir

la possibilitat de que aquestes finques que donen façana a la Plaça Esteva Cruañas, en el cas que

ho vulguin, puguin tenir l’ús de restauració i afavorir aquesta activitat social que dóna

l’esmentat ús.

Per tant, al mateix temps que s’està tramitant el projecte de remodelació de la Plaça Esteva

Cruañas, sembla oportú que en aquest espai també s’hi pugui exercir l’activitat de restauració o

equivalent i això pot donar-li aquest ús més social i de vianants que va comentar quan es

tramitava el projecte.

El Sr. Bonfill diu que al seu grup li ha semblat correcta la proposta, en previsió d’aquesta

remodelació, que suscita diferents inquietuds, tal com va manifestar, per ser una plaça que

permet l’aparcament, a on hi va el mercat i per estar al centre del poble, etc. El fet que aquests

edificis que s’esmenten tinguin la possibilitat de valorar-se, com a patrimoni, que és del poble i

que, d’aquesta manera, puguin tenir un ús públic, que és el que passa quan s’hi fa alguna

activitat de restauració, ho veu positiu i, per altra banda, si més endavant s’hi permet una

terrassa, creu que serà encara un ús més propi d’una plaça, que és l’entrada bàsica, important i

fonamental del poble. Pensa que els problemes que hi pugui haver, en relació a les escombraries

o l’aparcament, són temes que s’aniran tractant, però el que ara es proposa afavoreix la visió

d’aquesta plaça com a un lloc social i per a la gent del poble.

El Sr. Renart veu que la proposta es refereix al carrer Ventura Sabater i per això pregunta

perquè l’Alcalde ha parlat del c/ Concepció Pi “Tató”, contestant el Sr. Alcalde que les


edificacions del c/ Concepció Pi “Tató”, també tenen façana a la Plaça Esteva i Cruañas i per

tant es valora la plaça com a una unitat i en conseqüència no es podria discriminar en el sentit de

només fer la modificació per les cases del c/ Boadella, i no les del c/ Concepció Pi “Tató”.

Per tant, per coherència tècnica, s’ha de preveure la possibilitat de que tot l’entorn de la plaça

pugui tenir aquest ús, si bé a la pràctica, l’ocupació de via pública que probablement seria viable

per les cases de façana del c/ Boadella, no ho seria per les del c/ Concepció Pi “Tató”, a l’haver-

hi una diferència de cota important, i en qualsevol cas, és un tema que s’haurà d’examirar durant

el transcurs d’execució de l’obra de remodelació.

Queda clar, però, que la plaça és la plaça i el canvi urbanístic, tant tècnicament com polític, s’ha

de fer en tot l’entorn de la plaça, no només en una part.

El Sr. Renart insisteix en què el títol de la modificació no seria prou correcte, reconeixent el Sr.

Alcalde que l’enunciat pot induir a dubte, però si es miren els plànols de la proposta es veurà

clarament que hi ha una ratlla que agafa tot l’entorn de la plaça (com una L).

També demana el Sr. Renart, a la vista d’aquesta modificació i la que es volia fer al C/ Forgas i

Puig, si s’ha plantejat fer una modificació de tota la disposició addicional novena del POUM,

pel que fa a la regulació d’aquestes activitats de restauració.

El Sr. Alcalde respon que se n’ha parlat i s’ha valorat la possibilitat d’afrontar-ho a mig termini,

és a dir, a estudiar i establir una forma diferent de regular aquests usos del nucli urbà de Begur,

a través d’un expedient nou que ho defineixi d’una manera més clara ja que, en aquest moment,

es podria interpretar malament que en un carrer hi ha una ratlla vermella que permet els usos i

en un altre carrer, no.

En qualsevol cas, pensa que serà una qüestió que caldrà afrontar durant el proper mandat i que

dependrà del govern que hi hagi, però com a regidor d’urbanisme, creu que seria convenient fer

una reordenació nova, ja que la tipologia actual és molt casolana, cercant una fórmula nova per

definir més clarament i de forma argumentada a on són possibles aquests usos.

És un tema a resoldre a mig termini, entenent que el govern del proper mandat seria bo que

afrontés aquest canvi, amb un expedient nou, a través d’un Pla Especial o figura de planejament

semblant.

Per acabar, el Sr. Bonfill demana perquè a l’expedient hi apareix una instància del Sr. Ignasi

Pujades que s’ofereix per fer algun projecte relacionat amb Interlands, explicant el Sr. Alcalde

que aquest senyor és copropietari d’una de les finques, a on es vol tirar endavant aquest ús de

restauració, motiu pel qual es compromet a col·laborar econòmicament en les despeses de

redacció de la modificació, malgrat afectar més finques que la seva.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat de tots els regidors assistents (6 del

grup CiU, 3 del grup PSC-PM i 1 del grup S.I.).

5.- Aprovació de la formalització del conflicte en defensa de l’autonomia local contra la ley

27/2013, de 27 de diciembre, de racionalización y sostenibilidad de la administración local.


La Llei 27/2013, de 27 de desembre de 2013, de Racionalització i Sostenibilitat de

l’Administració Local (LRSAL) va entrar en vigor el 31 de desembre de 2013.

Aquesta reforma local vulnera clarament l’autonomia local i les competències exclusives en

matèria de règim local i d’organització territorial de la Generalitat reconegudes en l’Estatut

d’autonomia de Catalunya (art. 151 i 160 EAC).


La LRSAL no respecta els principis que informen la Carta Europea d’Autonomia Local ni

tampoc l’autonomia local constitucionalment garantida (art. 140 CE), eliminant el principi de

subsidiarietat i de màxima proximitat i imposant mecanismes de control que porten a una

dependència jeràrquica.

Són tres els blocs de continguts de la Llei 27/2013 que lesionen la garantia constitucional de

l'autonomia local:

El desempoderament competencial dels municipis amb vulneració de la garantia

constitucional de l'autonomia local reconeguda en els articles 137 i 140 de la Constitució.

La inclusió de mecanismes de tutela, condicionants i controls d'oportunitat amb vulneració

de la garantia constitucional de l'autonomia local.

Vulneració del principi democràtic en l'àmbit local.

Així mateix, aquesta Llei és totalment perjudicial per al conjunt de la ciutadania i per al bon

funcionament de l’administració local, ja que:

posa en perill el sistema de prestació dels serveis municipals i, concretament, el sistema de

serveis socials de proximitat, allunyant-los de la ciutadania.

no aporta millores a l’administració local sinó que la castiga, quan la seva gestió s’ha

demostrat molt més eficaç que la de l’administració de l’Estat, essent aquesta la més

endeutada respecte el global i respecte la despesa pública que realitza.

Al mes de maig d’enguany es compliran trenta cinc anys de la constitució dels ajuntaments

democràtics. Els ajuntaments han estat capaços d'afrontar els grans reptes i els canvis culturals

de finals del S.XX, forjant un model de convivència, benestar, cohesió social, participació

democràtica i qualitat de vida.

Trenta cinc anys esperant un nou marc competencial i un finançament adequat per garantir

serveis locals bàsics perquè ara amb aquesta Llei es torni a un model de fa quaranta anys enrere

amb un marc competencial raquític, i que allunya la capacitat de decisió sobre les polítiques de

proximitat, i també allunya les decisions i el control de la ciutadania acabant amb el valor de

proximitat que permet la prevenció, la detecció i l’actuació per garantir uns mínims de cohesió i

convivència en el conjunt de pobles i ciutats de Catalunya.

Fonaments de dret

El conflicte en defensa de l’autonomia local, d’acord amb l’art. 75 bis LOTC, es pot plantejar

quan les normes de l’Estat amb rang de llei lesionin l’autonomia local constitucionalment

garantida.

D’acord amb l’art. 75 ter 2 i 3 LOTC, per iniciar la tramitació del conflicte en defensa de

l’autonomia local és necessari l’acord del Ple de les Corporacions locals amb el vot favorable de

la majoria absoluta del número legal de membres d’aquesta. De manera prèvia a la formalització

del conflicte, s’ha de sol·licitar dictamen, amb caràcter preceptiu però no vinculant, del Consell

d’Estat.

En conseqüència, es proposa al Ple de la corporació l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Iniciar la tramitació per a la formalització del conflicte en defensa de l’autonomia

local contra els articles primer i segon i demès disposicions afectades de la Ley 27/2013, de 27

de diciembre de 2013, de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (BOE

núm. 312 de 30 de desembre de 2013) d’acord amb el text que s’adjunta, segons el que

s’estableix en els arts. 75 bis i següents de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal

Constitucional.

SEGON.- A tal efecte, sol·licitar Dictàmen del Consejo de Estado, conforme a l’establert en

l’art. 75 ter 3 de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional, per


conducte del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, a petició de l’entitat local de

major població (art. 48 Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases de Régimen Local),

així com atorgar a aquesta entitat la delegació necessària.

TERCER.- Facultar i encomanar a l’Alcalde/Alcaldessa per a la realització de tots els tràmits

necessaris per portar a terme els acords primer i segon i expressament per a l’atorgament

d’escriptura de poder tan ampli i suficient com en dret es requereixi a favor de la Procuradora

Dña. Virginia Aragón Segura, col. Núm. 1040 de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors de Madrid

per tal que, en nom i representació de l’Ajuntament de Begur, de forma solidària i indistinta

interposi conflicte en defensa de l’autonomia local contra la Ley 27/2013, de 27 de diciembre de

2013 (BOE núm. 312 de 30 de desembre de 2013), de Racionalización y Sostenibilidad de la

Administración Local, seguint-lo per tots els seus tràmits i instàncies fins a obtenir sentència

ferma i la seva execució.

El Sr. Loureiro presenta la proposta. Ressalta que ve avalada per l’Associació Catalana de

Municipis i per la Federació de Municipis, integrades en el Consell de Governs Locals de

Catalunya, el qual recollirà tots els acords dels municipis que l’aprovin i continuarà amb la

tramitació del conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional, sense

que això suposi més despesa al municipi que l’atorgament de l’escriptura de poders a favor

d’una procuradora, aproximadament uns 30 euros.

Explica que l’antecedent que porta a plantejar aquest conflicte de competència és la Llei

27/2013 de 27 de desembre, de Racionalitzación y Sostenibilidad de la Administracion Local

que no respon a cap dels objectius que es reclamen des de fa més de trenta-cinc anys pels

municipis, especialment el de la millora de les hisendes municipals, per així tenir un bon

finançament, i el de reducció del dèficit públic imposat per la comunitat europea. Indica que

aquest no ve provocat pels municipis ja que només representa un 4% del total de l’Estat i, si no

es té en compte el municipi de Madrid, ni tan sols arriba al 2’5%, cosa que vol dir que el dèficit

el provoca majoritàriament l’Estat amb el manteniment d’unes estructures i uns organismes

sense cap competència amb Ministeris obsolets, amb el Senat, etc. i per altra banda, si es

soluciona el que provoca Madrid, es compliria amb l’objectiu exigit.

Pel que fa al finançament municipal, no només no resolt un finançament injust fins ara, sinó

que, a més a més, es vol reduir traient competències municipals: per exemple, en municipis de

menys de 20.000 habitants, no es tindran competències en escoles bressols i, si s’entra en

dèficit, seria un dels primers serveis en eliminar, i el mateix passa amb serveis socials que

s’haurien de prestar per una administració superior, és a dir, si l’Estat constata que algun dels

municipis no compleix els objectius de sostenibilitat financera i pressupostària, l’Estat pot

obligar a què suprimeixi serveis amb la corresponent reducció de personal.

Pensa que l’objectiu de la llei, amagat però sobre la taula, és que els municipis petits

desapareixin i s’ajuntin amb altres poblacions més grans i la forma de fer-ho és a través de la

reducció de competències perquè siguin prestades per administracions superiors, especialment

per les Diputacions. Per exemple, no pot imaginar que la Diputació de Girona s’encarregui de la

recollida d’escombraries de Maçanet de Cabrenys, i només pot pensar que el servei seria més

costós i totalment insuficient.

En definitiva, el que pretén la llei és la desaparició dels municipis petits i el control financer

molt estricte dels comptes municipals i a partir d’aquí tots els serveis i les prestacions que es

vulgui donar s’hauran de sotmetre a l’autorització d’altres administracions superiors de l’Estat.

Per tant li sembla, que l’objectiu de la Llei només és recentralitzar poder a favor de Madrid.

També diu que és profundament injusta ja que no es fonamenta en pressupostos sinó en número

d’habitants i això crea greuges entre municipis, com és el cas de Begur, que té uns ingressos

molt superiors a altres municipis que tenen el mateix número d’habitants.

Per tots aquests motius, està totalment convençut de la necessitat d’aprovar aquest conflicte de

competència contra aquesta llei.

Per acabar, llegeix el contingut íntegre de la proposta amb els acords que conté.


El Sr. Bonfill es mostra favorable a participar en aquest conflicte en defensa de l’autonomia

local i està d’acord amb el que s’ha dit, creient que els ajuntaments, des de la democràcia cap

aquí, han estat uns servidors del poble i hi han estat molt a prop. Per ell, continua essent

important que la gent senti a prop els seus municipis amb els seus alcaldes i regidors, sobretot

perquè s’encarreguen d’aquelles coses fonamentals perquè hi hagi cohesió social a la nostra

societat, com educació i serveis socials, que, són els que en aquest moment, s’està més mancat

degut a aquesta greu situació de crisi econòmica. Per tant, és molt just entrar en aquest conflicte

per defensar tot això que ha dit i que s’està a punt de perdre.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova amb el vot favorable dels deu membres presents

en la sessió, dels onze que legalment la component (6 del grup CiU, 3 del grup PSC-PM i 1

del grup S.I.).

6.- Aprovació de les tarifes del servei de subministrament d’aigua potable.

L’Interventor accidental llegeix la proposta.

En data de 17 de desembre de 2013 (RGE: 4649), l’entitat mercantil SOREA, Sociedad de

Regional de Abastecimiento de Aguas, SA.U. representada pel Sr. Josep Maria Tura Torres,

concessionària del servei municipal d’aigua potable del municipi de Begur, presenta la memòria

i l’estudi econòmic per a la determinació de les tarifes del servei de subministrament d’aigua

potable a Begur.

En aquest estudi, s’estableix una tarifa mitjana d’1,3923 €/m3 en considerar unes despeses

d’1.200.143 €/any i un cabal previst a facturar de 862.000 m3/any. L’increment real de les

tarifes sol·licitades sobre les que actualment s’apliquen és del 12,67%.

Aquest increment és degut a que els cabals facturats han disminuït en un 10,09% respecte els

cabals previstos a l’informe municipal de novembre de 2012 que va servir de base per a les

tarifes autoritzades per la Comissió de Preus de Catalunya el 8 de febrer de 2013. A més, pel

període de l’estudi es preveu una nova disminució del cabal a facturar del 3,15% respecte el

període de referència.

Finalment, les quotes de conservació de comptadors experimenten un increment superior al de

les tarifes, assumint així una major part de la repercussió dels costos del servei.

El règim d’aplicació sol·licitat, en base a la tarifa mitjana abans esmentada, s’acompanya al

quatre comparatiu adjunt, juntament amb les tarifes actualment vigents.

Vigent Sol·licitat

Data d’aplicació 1 de gener de 2013 1de gener de 2014

a) Tarifes de subministrament d’aigua

Quota fixa de servei

Ús domèstic

Comptadors divisionaris

Comptador Ø de 13 mm




Comptadors generals

3,12 €/ab/mes

6,36 €/ab/mes

10,18 €/ab/mes

15,38 €/ab/mes

3,12 €/uc/mes

4,06 €/ab/mes

8,27 €/ab/mes

13,23 €/ab/mes

19,73 €/ab/mes

4,06 €/uc/mes


Ús industrial






Comptadors generals

Hotels

Hotel 1a categoria

Hotel 2a categoria

Hotel 3a categoria

5,10 €/ab/mes

10,18 €/ab/mes

15,27 €/ab/mes

25,67 €/ab/mes

5,10 €/uc/mes

0,12 €/hab/dia

0,10 €/hab/dia

0,06 €/hab/dia

6,63 €/ab/mes

13,23 €/ab/mes

19,85 €/ab/mes

33,37 €/ab/mes

6,63 €/uc/mes

0,16 €/hab/dia

0,13 €/hab/dia

0,08 €/hab/dia

Preu del subministrament

Ús domèstic

Fins a 10 m3/uc/mes

De 10 a 20 m3/uc/mes

Excés de 20m3/uc/mes

Ús industrial i Hotels

0,5700 €/m3

0,9250 €/m3

1,4000 €/m3

1,0000 €/m3

0,6118 €/m3

0,9929 €/m3

1,5028 €/m3

1,0734 €/m3

b) Conservació d’escomeses i comptadors.

Ø fins a 13 mm

Ø de 15 mm

Ø de 20 mm

Ø de 25 mm

Ø de 30 mm

Ø de més de 30 mm

1,05 €/ab/mes

1,05 €/ab/mes

1,50 €/ab/mes

1,70 €/ab/mes

2,30 €/ab/mes

3,40 €/ab/mes

1,37 €/ab/mes

1,37 €/ab/mes

1,89 €/ab/mes

2,22 €/ab/mes

2,92 €/ab/mes

4,93 €/ab/mes

En data de 24 de febrer de 2014, el Sr. Jesús Crespo Antón, Enginyer Industrial, emet informe

en el qual proposa denegar l’aprovació de les tarifes presentades per SOREA i que l’Ajuntament

elevi a la Comissió de Preus de Catalunya la proposta alternativa de tarifes que consta en el seu

informe per a la seva aprovació, si escau.

La seva proposta de tarifes contempla el següent:

1. La tarifa mitjana s’incrementa un 8,41%, que és bàsicament degut a la reducció del

consum (superior al 10%).

2. El fons de reposició, que havia de ser de 150.615,00€/any, es manté en 90.000,00€/any.

3. El concessionari haurà d’acreditar les partides de:

- Neteja de dipòsits (certificats de realització).

- Relació de comptadors de tipus B substituïts per altres de tipus C.

4. No es preveu cap increment per conservació d’escomeses i comptadors.

5. No s’accepta la proposta de modificació de l’estructura tarifaria.

El Decret 148/88, de 28 d’abril, del Departament de Comerç, Consum i Turisme, estableix el

règim procedimental pels preus autoritzats i comunicats.

Els articles 297 a 302 del Decret 179/95, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres,

activitats i serveis dels ens locals a Catalunya, regulen les tarifes dels serveis que presten els ens

locals que han de ser suficients per a l’autofinançament del servei corresponent.

Atesos aquests antecedents, es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Denegar l’aprovació de la memòria i l’estudi econòmic per a la determinació de les

tarifes del servei municipal de subministrament d’aigua potable presentat per SOREA, Sociedad

de Regional de Abastecimiento de Aguas, SA.U. (RGE: 4649).

SEGON.- Aprovar l’informe emès per l’Enginyer Industrial, Sr. Jesús Crespo Antón, en data de

gener – 2014 (Referència 4143-14).


TERCER.- Aprovar les tarifes de venda d’aigua i la taxa de conservació de comptadors i

d’escomeses, tal com s’indica en el quadre adjunt, i que s’aplicaran un cop s’hauran autoritzat

per la Comissió de Preus de Catalunya:

TARIFA VIGENT TARIFA PROPOSADA

1 de gener de 2013 1 de gener de 2014

a) Tarifes de subministrament d’aigua

Quota fixa de servei

Ús domèstic






Comptadors generals

Ús industrial






Comptadors generals

Hotels

Hotel 1a categoria

Hotel 2a categoria

Hotel 3a categoria

3,12 €/ab/mes

6,36 €/ab/mes

10,18 €/ab/mes

15,38 €/ab/mes

3,12 €/uc/mes

5,10 €/ab/mes

10,18 €/ab/mes

15,27 €/ab/mes

25,67 €/ab/mes

5,10 €/uc/mes

0,12 €/hab/dia

0,10 €/hab/dia

0,06 €/hab/dia

3,37 €/ab/mes

6,89 €/ab/mes

11.04 €/ab/mes

16,67 €/ab/mes

3,37 €/uc/mes

5,52 €/ab/mes

11,04 €/ab/mes

16,55 €/ab/mes

27,83 €/ab/mes

5,52 €/uc/mes

0,13 €/hab/dia

0,11 €/hab/dia

0,065 €/hab/dia

Preu del subministrament

Ús domèstic

Fins a 10 m3/uc/mes

De 10 a 20 m3/uc/mes

Excés de 20 m3/uc/mes

Ús industrial i Hotels

NUCLI URBÀ

0,57 €/m3

0,925€/m3

1,40 €/m3

1,00 €/m3

NUCLI URBÀ, PLATGES I AFORES

0,60 €/m3

1,00 €/m3

1,51 €/m3

1,07 €/m3

b) Conservació d’escomeses i comptadors.

Ø fins a 13 mm

Ø de 15 mm

Ø de 20 mm

Ø de 25 mm

Ø de 30 mm

Ø de més de 30 mm

1,05 €/ab/mes

1,05 €/ab/mes

1,50 €/ab/mes

1,70 €/ab/mes

2,30 €/ab/mes

3,40 €/ab/mes

1,05 €/ab/mes

1,05 €/ab/mes

1,50 €/ab/mes

1,70 €/ab/mes

2,30 €/ab/mes

3,40 €/ab/mes

QUART.- Formular sol·licitud a la Comissió de Preus de Catalunya del Departament

d’Empresa i Ocupació, per tal que autoritzi la modificació de la tarifa proposada, en

compliment d’allò previst al Decret 149/1988, de 28 d’abril.

CINQUÈ.- Requerir a SOREA perquè durant l’any 2014 acrediti i justifiqui documentalment

les següents partides de despeses:

- Neteja de dipòsits (certificats de realització).

- Relació de comptadors de tipus B substituïts per altres de tipus C.

- Material de conservació i treballs a tercers.

SISÈ.- Facultar el Sr. Alcalde per dictar totes les resolucions que calguin per al desplegament i

efectivitat dels acords precedents.

El Sr. Alcalde presenta la proposta. Explica que l’entitat mercantil SOREA, concessionària del

servei municipal d’aigua potable, presenta, en data de 17 de desembre de 2013, la memòria i


l’estudi econòmic per a la determinació de les tarifes del servei de subministrament d’aigua

potable al municipi de Begur, en la qual planteja una puja superior al 12’50% de la tarifa

mitjana, fins i tot arribant a puntes del 30%, que justifica en una caiguda continuada dels cabals

consumits, si bé això, és un tema general a tot Catalunya, després del famós any de sequera de

2008, a on es va produir un punt d’inflexió pel que fa a la conscienciació i la sensibilització

ciutadania en referència a l’esmentat consum, a la qual cosa també cal afegir-hi la crisi

econòmica, que afecta tant a les famílies com a l’activitat econòmica.

Per exemple: de 2011 al 2014, la previsió de baixa, que és pràcticament real, és d’un 25%

menys de consum, preveient-ne, per 2014, un 13% de reducció que realment ja s’ha produït

durant el 2013 i això fa que hi hagi una repercussió molt directa a les tarifes a aplicar per

aconseguir un equilibri econòmic financer en la gestió del servei.

Avança, però, que tot i així, no es poden acceptar, de cap manera, els números que presenta la

companyia SOREA, un cop analitzat i informat per un enginyer especialista, que també treballa

per la Mancomunitat d’Aigües, Sr. Jesús Crespo, el qual, malgrat reconèixer que hi ha aquesta

caiguda del consum, considera que no és un argument suficient per demanar puges d’aquests

tipus del 20% i 25% segons el tram, i de mitja aquest 12’50%, i per això se li demana que faci

una proposta de tarifes que cal aportar a la Comissió de Preus de Catalunya per a la seva

validació.

Aquest informe, continua dient el Sr. Alcalde, ha estat emès per l’enginyer, en data de 24 de

febrer de 2014, en el qual proposa denegar la proposta de tarifes presentada per SOREA i elevar

a la Comissió de Preus de Catalunya la proposta alternativa de tarifes que consta en la mateixa,

que malauradament preveu un increment mig del 8’41%, motivat per aquesta reducció del

consum al voltant del 13 %.

El Sr. Bonfill avança que el seu grup està d’acord amb l’informe que ha fet l’especialista Sr.

Crespo i també amb les tarifes que proposa i en la denegació de l’estudi de SOREA.

El Sr. Renart recorda que aquesta qüestió no és un problema de Begur sinó que és general, com

es pot veure amb el fet que les televisions en parlen habitualment, ja sigui per augments de

tarifes o perquè hi ha ajuntaments que recuperen la prestació del servei.

Entén que és una puja molt important i preocupant pel moment de crisi que s’està vivint, però el

cert és que la companyia, fins el dia d’avui, no ha deixat de guanyar diners per al servei i no ha

baixat el preu de l’aigua, i dubta ara que no en guanyi, sinó que creu que en deu guanyar menys.

Pensa que és un servei que pateix alguna mancança, sobre tot pel que fa a la qualitat de l’aigua,

que té molta calç i obliga a molts propietaris a instal·lar descalcificadors per tenir aigua normal.

També voldria saber fins quan té vigència la concessió de l’aigua a favor de SOREA.

Per altra banda, creu que, a les obres de manteniment que fa la companyia per subcontractació,

hi ha una baixa, per no dir nefasta, qualitat dels treballs que es porten a terme per diferents

empreses, amb un cost més car que si ho fessin empreses de Begur, és a dir, es fan obres més

cares, més malament i per empreses que no són del municipi, quan aquí n’hi ha de capacitades

per fer-ho més bé i amb menys cost.

Vol recordar també que hi ha uns metres cúbics d’aigua que es perden a la Font de Baix i a la

depuradora que es podrien utilitzar per al reg de zones verdes.

Per acabar, vol saber perquè hi ha una diferència de 200 euros entre contractar un comptador

nou a Begur i fer-ho a Regencós, a Pals o a Palafrugell, quan l’empresa concessionària del

servei és la mateixa SOREA, i veu que, amb els antecedents de puja que hi ha hagut, a l’any

vinent, malauradament tornarà a haver-hi una altra puja o segurament un intent de puja per part

de la companyia.

Finalitza la seva intervenció, preguntant que pot passar si SOREA no està d’acord amb aquesta

puja, diferent a la proposada.

El Sr. Alcalde contesta aquesta intervenció de la manera següent:

- Qui té la potestat final per fixar de forma definitiva les tarifes és la Comissió de Preus de

Catalunya, que valora el que els hi arriba des de l’Ajuntament. La companyia té dret a recurs


contra aquesta resolució, entenent que l’empresa té el dret de defensar els seus interessos,

com l’Ajuntament el de fiscalitzar les coses que són justificables i les que no ho són i d’aquí

la importància de poder disposar d’una persona molt experimentada en el tema, al tractar

conceptes molt complexes a on costa d’entrar-hi a fons si no ets especialista i poder valorar

si és una proposta sensata o no.

- El termini de concessió finalitza el 2016.

- En quant al diferencial de costos és motivat, segurament, per la taxa municipal de drets de

connexió a la xarxa que puja a l’import de 200 euros.

- Pel que fa al consum propi, no afectaria al tema de les tarifes del consum global però, com a

mesura d’estalvi pressupostari, seria interessant poder aprofitar aquestes deus naturals que hi

ha a molts llocs, tema que fins i tot s’havia incorporat en un programa electoral del seu grup.

En tot cas, no descarta en un futur fer alguna inversió que permetés treballar amb aquestes

aigües naturals amb destí al rec i així estalviar-se els costos per utilitzar aigua potable.

- Pel que fa a la qualitat d’aigua, en aquests moments, es depèn de l’aigua que prové dels pous

de Gualta, si bé a curt o a mig termini, pot haver-hi novetats, quan la Mancomunitat utilitzi

la xarxa d’abastament d’aigua del Pasteral (Sistema Sau Susqueda), d’acord amb la inversió

efectuada conjuntament amb el Consorci de la Costa Brava, l’ACA, la Mancomunitat i

l’Ajuntament de Girona i amb una aportació important de fons europees, que permetrà tenir

aigua que passa a través de la potabilitzadora de Montfullà amb més qualitat, sense la calç ni

el manganès que té l’aigua de Gualta, per quant l’extracció és a prop del mar i té aquest

elements contaminants que s’han de treure per al consum.

- Les obres no afecten a la tarifa, malgrat que hi hagi una partida en l’estudi de tarifes, i per les

obres extraordinàries es tractaria de veure, si a nivell de mercat són competitius o no, i en

alguna ocasió tècnicament es prefereix que ho faci SOREA ja que és garantia de la seva bona

execució.



7.- Imposició i ordenació de contribucions especials per a l’execució de les obres

d’instal·lació de nou enllumenat públic a Mas Prats.


La Junta de Govern Local, en sessió de 21 de gener de 2014, va aprovar el Projecte

d’instal·lació d’un nou enllumenat públic a Mas Prats, amb la finalitat de dotar els carrers

d’aquesta zona d’aquest servei bàsic, amb un pressupost d’execució per contracte de

VUITANTA–NOU MIL CINC-CENTS TRENTA EUROS AMB VUITANTA-CINC

CÈNTIMS (89.530,85 €).

Els articles 15, 17, 28, 29, 34 i ss del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual

s’aprova el Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals regulen la imposició i

l’ordenació de tributs i de les contribucions especials.

D’acord amb aquests antecedents resulta que:


A) Es poden exigir contribucions especials en els casos d’obtenció per part del subjecte

passiu d’un benefici o d’un augment de valor dels seus béns com a conseqüència d’obres

públiques de caràcter local.

B) Per exigir contribucions especials cal la prèvia adopció de l’acord d’imposició en cada

cas concret i l’acord d’ordenació.

C) La base imposable de les contribucions especials està constituïda, com a màxim, pel 90%

del cost que l’entitat local suporti per a la realització de les obres o per l’establiment o

ampliació dels serveis.

Per tots aquests motius, es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Imposar contribucions especials per a l’execució de les obres d’instal·lació de nou

enllumenat públic a Mas Prats, l'establiment de les quals es legitima per l'augment de valor

dels immobles de l'àrea beneficiada.

SEGON.- Ordenar les contribucions especials imposades als efectes de determinar els seus

elements necessaris de la següent manera:

A) Cost previst de l'obra (sense projecte ni direcció

d’obra):

89.530,85 €

B) Subvencions: 0,00 €

C) Cost suportat per la Corporació: 89.530,85 €

D) Import a càrrec de l’Ajuntament: 9.530,85 €

E) Quantitat a repartir als beneficiaris: 80.000,00 €

F) Mòdul de repartiment (50% per cadascun): Metres lineals de façana i superfície

de la finca.

G) Valor del mòdul: Façana: 48,2230 €/ml

Superfície: 1,55421 €/m2

H) Es podrà exigir l’avançament de les contribucions especials abans d’iniciar les obres així

com establir fraccionaments i ajornaments durant la seva execució.

I) Aquesta quantitat té el caràcter de mera previsió.

TERCER.- Exposar al públic els acords precedents durant un termini de 30 dies hàbils

mitjançant Edicte que es publicarà en el Tauler d'Anuncis de l'Ajuntament i en el Butlletí Oficial

de la Província, per tal que els interessants puguin formular al·legacions o reclamacions. Durant

aquest període, i de conformitat amb el que disposa l'article 36 del Reial Decret Legislatiu

2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes

Locals, els propietaris o titulars afectats per les obres podran constituir-se en Associació

administrativa de contribuents que serà procedent quan hagi estat sol·licitada per la majoria

absoluta de contribuents, que representi, al seu torn, els dos terços de la propietat afectada. Cas

que no es presentin al·legacions, l'acord inicial esdevindrà automàticament definitiu.

QUART.- Aplicar supletòriament l'ordenança fiscal núm. 5 de contribucions especials aprovada

pel Ple de l'Ajuntament en sessió de 27 de novembre de 1999.

CINQUÈ.- Aprovar la relació de quotes individuals resultants de l’aplicació al cost de l’obra

repercutible dels mòduls de repartiment aprovats.

SISÈ.- Facultar la Junta de Govern Local per dictar les Resolucions que calguin per al

desplegament i efectivitat del present acord i per notificar individualment les quotes que

corresponguin a cada contribuent, en cas que fossin coneguts, o si és el cas, per mitjà d'Edictes.

Els interessats podran formular recurs de reposició davant l'Ajuntament que podrà versar sobre

la procedència de les contribucions especials, el percentatge del cost que hagin de satisfer les

persones especialment beneficiades o les quotes assignades.


La Sra. Pérez resumeix el contingut de la proposta destacant que els beneficiaris de l’obra

contribuiran amb el 90% aproximadament del seu cost, o sigui 80.000 €, que es repartirà

proporcionalment entre la superfície i els metres lineals de façana de les finques beneficiades, a

raó d’un 50%.

El Sr. Alcalde recorda que aquesta obra està prevista en el pressupost d’enguany, afegint la Sra.

Pérez que està previst executar-la a partir del mes de setembre.

El Sr. Bonfill manifesta que està a favor de la proposta ja que suposa millorar una urbanització

del municipi.

El Sr. Renart vol saber si ha sortit el concurs per adjudicar les obres. I també ha observat que

l’Ajuntament és propietària de diverses finques dins de la zona i entén que haurà de liquidar les

contribucions que li pertoquin, a més del 10% que ja aporta.

Finalment, evidencia que en aquesta zona no hi ha clavegueram, ni voreres i per tant demana si

l’Ajuntament només recepcionarà l’enllumenat i no la resta d’urbanització.

El Sr. Alcalde respon aquestes qüestions a continuació:

- El projecte està aprovat i en el seu moment s’iniciarà el procediment de selecció per

adjudicar l’obra.

- Si l’Ajuntament és propietari haurà de contribuir com la resta de veïns, amb la part que li

correspongui.

- Ara s’entén prioritari el servei d’enllumenat i si algun dia es considera necessari fer alguna

intervenció més integral amb tots els altres serveis, fins i tot amb soterrament de línies, no

estaria de més, però es tractaria de quantitats molt grans i, probablement, en la situació

econòmica actual, és difícil plantejar als propietaris afectats una intervenció d’aquesta

dimensió.



8.- Aprovació del pla econòmic financer per a la taxa del 100% de reposició d’efectius de

la Policia Local.


En data 26 de desembre de 2013, s’aprova la Llei 22/2013, de pressupostos generals de l’Estat

per a l’any 2014. L’article 21, que regula l’oferta pública o altre instrument similar de gestió de

la provisió de necessitats de personal, en l’apartat 2.C), preveu la possibilitat d’arribar al 100%

de la taxa de reposició d’efectius en les places de policia local d’aquells ajuntaments que

compleixin o no superin els límits que fixi la legislació reguladora de les hisendes locals o, en el

seu cas, les lleis de pressupostos generals de l’Estat, en matèria d’autorització d’operacions

d’endeutament, -és a dir, que tinguin un volum d’endeutament que no superi el 110% dels

recursos ordinaris liquidats- i que a més, compleixin l’objectiu d’estabilitat pressupostària, tant

en la liquidació de l’exercici anterior com a l’exercici vigent d’acord amb el que disposa

l’article 11.4 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i

sostenibilitat financera.


En relació al compliment del principi d’estabilitat pressupostària, afegeix l’esmentat article, que

els respectius plens de les entitats locals hauran d’aprovar un pla econòmic financer en el que

s’inclogui la mesura a la què es refereix aquesta norma, és a dir, la taxa de reposició d’efectius

pel que fa al servei de policia local al 100%, i es posi de manifest que, igualment, es dóna

compliment a l’esmentat principi d’estabilitat pressupostària amb l’adopció d’aquest acord.

Tot això, haurà d’acreditar-se per l’entitat local davant el Ministerio de Hacienda y

Administraciones Públicas, abans de l’aprovació de la convocatòria de les places.

A la plantilla de la policia local de l’Ajuntament de Begur, existeixen dues places d’Agent de

Policia Local vacants, les quals per ser proveïdes superen el 10% de la taxa de reposició

d’efectius, però podrien acollir-se al supòsit descrit anteriorment.

Per part de l’Interventor accidental, s’ha elaborat el corresponent pla econòmic financer per

acreditar que el municipi de Begur compleix l’estabilitat pressupostària.


PRIMER.- Aprovar el pla econòmic financer exigit a l’article 21, de la Llei 22/2013, de

Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2014, en el que s’estableix el compliment de tots

els requisits establerts en l’article, amb la finalitat de contemplar la mesura de cobertura de dues

places vacants d’Agents de Policia Local, excepcionalment, com a taxa de reposició de 100%

dels efectius de la plantilla vacant a la policia local, acreditant que, en aquest supòsit, el volum

d’endeutament de l’Ajuntament no supera el 75% dels recursos ordinaris liquidats i que es

compleix amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària tant en la liquidació de l’exercici anterior

com a l’exercici vigent, de conformitat amb l’informe emès, com a requisit previ a l’aprovació

de l’oferta pública 2014 que incorpori les esmentades vacants i a l’aprovació de les bases per a

la selecció de les esmentades places.

SEGON.- Donar trasllat del present acord al Ministerio de Hacienda y Administraciones

Públicas abans l’aprovació de la convocatòria de les places.

El Sr. Loureiro presenta la proposta. Explica que la llei obliga als ajuntaments a què estiguin

sanejats i no siguin morosos per tal de poder contractar gent. A més, han d’acreditar que aquesta

contractació no significarà una despesa incrementada del Capítol I, requerint un informe de

l’Interventor que ho justifiqui.

Un cop això s’haurà demostrat davant l’Estat, es podran contractar aquestes vacants de la

Policia Local, que estan ocupades interinament.

El Sr. Bonfill també ho veu així i està d’acord en què es cobreixin aquestes places de la plantilla

de la policia local vacants i si cal fer aquest tràmit, perquè la llei hi obliga, que es faci.

El Sr. Renart vol fer algunes preguntes:

Què passaria si algun dels funcionaris de la policia local (Agents) que han marxat ara volguessin

tornar?

El Sr. Loureiro explica que aquestes dues places són realment vacants, una perquè és un Agent

que ha aprovat les oposicions a una altra població i va presentar la renúncia per escrit i l’altra

perquè ja ha transcorregut el temps d’excedència per poder demanar la plaça.

El Sr. Vadillo explica que, si algun dels agents que van marxar a una altra població volgués

tornar, caldria contemplar la plaça a la qual hi podria accedir sense fer proves d’accés i sense fer

cursos a l’Escola, al ser funcionari de carrera.

El Sr. Alcalde entén que, si un Agent que ha marxat a una altra població volgués tornar a Begur,

podria ocupar la plaça sempre i quan aquesta estigués ocupada per un interí, al tenir un dret

d’excedència, per retornar.


Al Sr. Renart, de la lectura de l’acta del darrer ple, li sembla que a la Policia Local hi ha mal

ambient i per això demana si els Agents se’n van a altres poblacions per aquest motiu amb

independència del sou.

El Sr. Vadillo explica que se’n van perquè guanyen més diners i per raons de proximitat, és a

dir, de voler treballar el més a prop possible del lloc a on viuen.

Per aquest motiu, a les bases de la convocatòria s’establirà un termini mínim de 3 anys durant el

qual hauran de romandre a Begur, prestant els seus serveis, sense poder anar a un altre municipi,

sistema que fan servir altres ajuntaments.

Nega que hi hagi mal ambient en el cos de la Policia Local a on només hi ha una persona que no

es troba a gust amb la resta de personal.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova amb el vot favorable dels sis membres del grup

CiU, abstenint-se de votar els tres membres del grup PSC-PM i el membre del grup S.I.

9.- Aprovació de conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal Baix Empordà i

l’Ajuntament de Begur per a la gestió i tractament dels residus sòlids urbans.


Dins del marc normatiu que representen el Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual

s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus a Catalunya i el Decret 16/2010, de 16

de febrer, que aprova el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus de

Catalunya, el passat dia 13 de desembre de 2013 es va formalitzar un conveni de col·laboració

entre el Consorci per al condicionament i la gestió del complex de tractament de residus de

Solius, l’Ajuntament de Lloret de Mar, els consells comarcals del Baix Empordà, Gironès i la

Selva i l’Agència de Residus de Catalunya per a la integració de la gestió de la fracció RESTA

i la FORM de l’àmbit territorial de les tres comarques.

El Consell Comarcal del Baix Empordà, en virtut d’aquest conveni, assumeix els següents

compromisos:

- Aportar la totalitat de la fracció Resta que es genera al seu àmbit territorial fins a cobrir

la capacitat disponible al Centre de Tractament de Residus Municipals de Lloret de Mar

(CTRM).

- En cas de produir-se un excedent que no pugui ser gestionat al CTRM de Lloret de Mar,

i mentre no hi hagi una via més adequada d’acord amb la jerarquia de gestió legalment

establerta, es mantindrà la destinació per aquest excedent al dipòsit controlar de Solius.

L’Ajuntament de Begur vol encarregar al Consell Comarcal la gestió de l’eliminació i

tractament dels residus sòlids urbans del municipi i per tant poder utilitzar els serveis i les

instal·lacions de la planta comarcal de transferència de residus sòlids urbans situada al municipi

de Forallac.

Per aquests motius, s’ha elaborat un conveni de col·laboració en el qual s’estableixen els drets i

les obligacions de cadascuna de les parts.

L’article 57 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, l’article 150 del

Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de Llei municipal i de

règim local de Catalunya i els articles 303 i ss. del Reglament d’obres, activitats i serveis dels

ens locals, aprovat per Decret 179/95, de 13 de juny, regulen els convenis interadministratius.



PRIMER.- Aprovar el conveni entre el Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Ajuntament de

Begur, per a la gestió del tractament i l’eliminació dels residus sòlids urbans del municipi

de Begur. (Es transcriu seguidament el conveni en l’annex).

SEGON.- Facultar el Sr. Alcalde, Joan Català Pagès per dictar les resolucions que calguin per al

desplegament i efectivitat del present acord i per signar el conveni de col·laboració.

TERCER.- Traslladar el present acord al Consell Comarcal del Baix Empordà i que es

comuniqui a les àrees d’Intervenció i Tresoreria per al seu coneixement i efectes oportuns.

ANNEX:

CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EMPORDA I

L'AJUNTAMENT DE BEGUR PER A LA GESTIÓ i TRACTAMENT DELS RESIDUS SÒLIDS

URBANS

La Bisbal d'Empordà, 14 de febrer de 2014

REUNITS

D’una banda, el senyor Oscar Aparicio Pedrosa, vicepresident del Consell Comarcal del Baix Empordà,

amb domicili al carrer dels Tarongers, núm. 12, de La Bisbal d’Empordà.

D’una altra, el Sr. Joan Català Pagès , Alcalde de l’Ajuntament de Begur , amb domicili a Plaça de

l'Església, 1, de Begur .

Actuen en l’exercici de les competències que respectivament tenen atribuïdes, per una part, per la Llei

sobre l’organització comarcal de Catalunya (Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre) i, per l’altra

part, per la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local i la Llei municipal i de

règim local de Catalunya (Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril).

Les parts es reconeixen mútuament en la qualitat en què cadascuna intervé i també la capacitat legal

suficient per a l’atorgament d’aquest conveni i a aquest efecte

MANIFESTEN

Primer. Que l’article 25 de la Llei sobre l’organització comarcal de Catalunya (Decret legislatiu 4/2003,

de 4 de novembre), disposa que correspon a la comarca l’exercici de competències municipals per

traspàs, delegació o encàrrec de gestió.

Al Programa d'Actuació Comarcal del Baix Empordà, en les seves directives 25 i 51, dins de l'àmbit

d'actuació de les competències comarcals que incideixen en l'àmbit dels municipis, hi figura l'activitat de

recollida i eliminació de residus sòlids urbans prèvia formalització d'un conveni amb els ajuntaments de

la comarca interessats.

Per tal de prestar aquest servei de tractament i eliminació dels residus sòlids urbans, el Consell

Comarcal del Baix Empordà disposa des de l’any 1997 d’una planta de transferència de residus

municipals, equipament de la seva propietat ubicada al paratge els Ramals del terme municipal de

Forallac.

Segon. Que per tal de desenvolupar aquestes directives i gestionar la planta, el Consell Comarcal va

convocar una licitació per a la concessió de l'explotació de la planta comarcal de transferència de

residus municipals a la comarca del Baix Empordà. Licitació que es va adjudicar a l’empresa

SERVITRANSFER, SL.


Tercer. Que dins del marc normatiu que representen el Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual

s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus a Catalunya i el Decret 16/2010, de 16 de

febrer, que aprova el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus de Catalunya, el

passat dia 13 de desembre de 2013 es va formalitzar un conveni de col·laboració entre el Consorci per al

condicionament i la gestió del complex de tractament de residus de Solius, l’Ajuntament de Lloret de

Mar, els consells comarcals del Baix Empordà, Gironès i la Selva i l’Agència de Residus de Catalunya

per a la integració de la gestió de la fracció RESTA i la FORM de l’àmbit territorial de les tres

comarques. (S’adjunta còpia del conveni com a annex 1)

Que el Consell Comarcal del Baix Empordà en virtut d’aquest conveni assumeix els següents

compromisos:

- Aportar la totalitat de la fracció Resta que es genera al seu àmbit territorial fins a cobrir la capacitat

disponible al Centre de Tractament de Residus Municipals de Lloret de Mar (CTRM).

- En cas de produir-se un excedent que no pugui ser gestionat al CTRM de Lloret de Mar, i mentre no

hi hagi una via més adequada d’acord amb la jerarquia de gestió legalment establerta, es mantindrà

la destinació per aquest excedent al dipòsit controlat de Solius.

Quart. Que a partir del 1 de gener de 2014 els municipis de la comarca, no integrats al Consorci de

Solius, han de gestionar els residus municipals conforme a l’esmentat conveni, i utilitzar els equipaments

i infraestructures de gestió que hi consten al mateix, entre els que figura la planta comarcal de

transferència de residus municipals ubicada a Forallac.

Cinquè. Que l’Ajuntament de Begur vol encarregar al Consell Comarcal la gestió de l'eliminació i

tractament dels residus sòlids urbans del seu municipi i per tant poder utilitzar els serveis i les

instal·lacions de la planta comarcal de transferència de residus sòlids urbans situada al municipi de

Forallac.

En conseqüència, les corporacions que intervenen procedeixen a la formalització d'aquest conveni de

conformitat amb les següents

CLÀUSULES

Primera. L’Ajuntament de Begur encarrega al Consell Comarcal del Baix Empordà la gestió del

tractament i l’eliminació dels residus sòlids urbans del seu municipi.

Segona. El Consell Comarcal del Baix Empordà accepta l’encàrrec i autoritza a l’Ajuntament de Begur

per utilitzar la planta de transferència de residus sòlids urbans de titularitat d'aquest Consell Comarcal

situada al terme municipal de Forallac; planta i serveis gestionats mitjançant concessió administrativa

per l'empresa SERVITRANSFER, SL.

Tercera. El Consell Comarcal del Baix Empordà gestionarà l'eliminació i tractament dels residus sòlids

urbans del municipi de Begur. El servei suposa el trasllat dels Residus Sòlids Urbans des de la Planta de

Transferència de Forallac al Centre de Tractament de Residus Municipals de Lloret de Mar pel seu

tractament i eliminació, en cas d’excedent d’aquest, al dipòsit controlat de Solius.

Quarta. La contraprestació econòmica per aquest servei que l’Ajuntament de Begur abonarà al Consell

Comarcal del Baix Empordà es desglossa en:

a) Preu tona en concepte per transport

El preu del transport variarà en funció del número de tones efectivament transportades al CTRM de

Lloret de Mar (o al dipòsit de Solius). Prenent com a referència el preu per a l’any 2014 de la concessió

adjudicada a l’empresa SERVITRANSFER SL, serà d’aplicació el quadre annex de preus escalat per


número de tones que figura a l’annex 2 d’aquest conveni. A partir de l’any 2015, el preu del transport

serà actualitzat d’acord amb la amb la clàusula de revisió de preus que preveu el contracte amb el

concessionari del servei.

b) Preu tona pel tractament i eliminació dels RSU.

El preu pel tractament i eliminació del rebuig, ve determinat pel conveni signat el passat dia 13 de

desembre de 2013 de col·laboració entre el Consorci per al condicionament i la gestió del complex de

tractament de residus de Solius, l’Ajuntament de Lloret de Mar, els consells comarcals del Baix

Empordà, Gironès i la Selva i l’Agència de Residus de Catalunya per a la integració de la gestió de la

fracció RESTA i la FORM de l’àmbit territorial de les tres comarques, i per la Llei 2/2014, del 27 de

gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que fixa el tipus de gravamen

general en la quantitat de 15,80 euros per tona de residus municipals destinats a deposició controlada.

El preu del servei per a l’any 2014 seria de 63,13 €/tm per la planta de tractament de Lloret, i de 64,93

€/tm per l’abocador de Solius, si bé de forma excepcional i per els anys 2014 i 2015 els preus seran els

següents:

- Planta de tractament de Lloret: 55,60 €/tm

- Dipòsit controlat de Solius: 60,59 €/tm

A partir del 2015 es revisarà d’acord amb la clàusula de revisió de preus que preveu el contracte amb el

concessionari del CTRM, i la modificació dels tipus impositius d’IVA, cànon i de l’import de retorn de

cànon aplicable, del servei, suposarà la immediata revisió corresponent dels preus exposats.

El 2016 el preu a aplicar serà l’establert al conveni signat el 13 de desembre de 2013, amb l’increment

que hi hagi hagut dels del 2014.

Cinquè. La forma de liquidació i abonament dels preus de transport i eliminació serà la següent:

a) S'efectuarà una liquidació dels serveis per mes vençut que es notificarà a l’ajuntament dins dels

primers 15 dies del mes següent.

b) Transcorreguts els trenta dies següents al de la notificació de la liquidació mensual, el Consell

Comarcal del Baix Empordà procedirà a realitzar el corresponent càrrec en el compte bancari de

l’ajuntament de .

c) En cas d’impagament, es cobraran interessos de demora, d'acord amb el tipus legalment establert

d) Transcorreguts tres mesos més sense que hagi estat abonada la liquidació mensual, es produirà la

resolució automàtica del present conveni, que comportarà, per tant, la prohibició de fer ús de la

planta de transferència passades 48 hores des de la notificació a l'Ajuntament de la resolució.

Les possibles variacions en funció de les tones efectivament transportades i altres modificacions del

servei, que repercuteixen en el cost anual del servei de transport i tractament/eliminació dels RSU, es

regularitzaran mitjançant una liquidació final que es practicarà cada any natural i que es notificarà a

l’ajuntament abans del 15 de febrer de l’any següent.

Sisena. El conveni estendrà la seva durada des del moment de la seva signatura fins al 31 de desembre

de 2017. El conveni es podrà prorrogar per acord de les parts.

Setena. L’Ajuntament de Begur, es compromet a fer complir a l'empresa concessionària de la recollida

d'escombraries del seu municipi, les normes de règim de funcionament de la planta de transferència de

Forallac que s’adjunten com annex 3 d’aquest conveni.

Vuitena. Seran causes de resolució del conveni:

a) La finalització del termini de vigència del conveni.


b) El mutu acord de les parts.

c) L’incompliment dels seus pactes per qualsevol de les parts.

d) Impossibilitat d’aconseguir el seu objecte o finalitat prevista.

e) Qualsevol causa de resolució prevista en aquest conveni o en el marc normatiu d’aplicació als serveis

objecte del conveni.

Novena. Es podrà constituir, a sol·licitud de qualsevol de les parts, una comissió mixta tècnica/política

de seguiment d’aquest conveni, que la integrarien dos representants del Consell Comarcal del Baix

Empordà i dos representants de l’Ajuntament de Begur

Les funcions d’aquesta Comissió seran:

- El seguiment dels objectius establerts en aquest Conveni.

- Resoldre els dubtes i controvèrsies que puguin sorgir.

- La coordinació, intercanvi, informació i seguiment del servei.

Desena. Les parts acorden sotmetre aquest conveni al marc normatiu establert al Decret legislatiu

1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus a Catalunya,

així com al Decret 16/2010 que aprova el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de

Residus de Catalunya.

Onzena. Aquest conveni podrà ser ampliat per les parts mitjançant addendes que incorporin noves

fórmules de cooperació o col·laboració i nous serveis relacionats amb la gestió del tractament i

eliminació dels RSU.

Dotzena. El conveni té naturalesa administrativa i per tant les qüestions litigioses que puguin sorgir en

la interpretació i compliment d’aquest conveni se sotmetran a la jurisdicció contenciosa administrativa.

Aquest conveni és subscrit per ambdues parts, i en prova de conformitat i acceptació, signen el present

document, en dos exemplars en el lloc i la data indicat a l'encapçalament.

El vicepresident del Consell Comarcal, L'alcalde-president de l’Ajuntament de Begur

Oscar Aparicio Pedrosa Joan Català Pagès

El Sr. Loureiro presenta la proposta.

Recorda que, fins ara, tots els residus que es generen al municipi de Begur es porten a Forallac,

a on hi ha una planta de transferència i a on també s’hi acumulen residus d’altres ajuntaments,

es compacten i es porten a l’abocador de Solius. Comenta que durant el mes de desembre

l’Agència de Residus de Catalunya, l’Ajuntament de Lloret, propietari de la nova planta, i els

tres Consells Comarcals el del Baix Empordà, La Selva i el Gironès i el Consorci de Solius

varen firmar un conveni pel qual les tres comarques utilitzarien la planta de Lloret per als seus

residus i, pel cas que Lloret no pogués acollir tots els residus en determinades èpoques de l’any,

com podria passar durant la temporada d’estiu, s’utilitzaria l’abocador de Solius.

Explica que la diferència més important és que, a partir d’ara, es farà el tractament dels residus,

separant-los, a diferència de Solius, que és un abocador a on hi va tot, sense triatge.

Continua dient que, un cop signat aquest conveni, correspon ara als ajuntaments de la comarca

signar el corresponent conveni amb el Consell Comarcal perquè gestioni l’eliminació i el

tractament de residus sòlids urbans, traslladant-los des de la planta de transferència de Forallac

al Centre de tractament de Lloret, i només en cas d’excedent d’aquest, al dipòsit contractat de

Solius.


Resulta que un dels punts més importants de la negociació va ser el preu per dur a terme aquesta

tasca, de tal manera que, en un primer moment, no era favorable ja que incrementava els costos

d’eliminació, degut al superior quilometratge, si bé el Consell va treballar per arribar un bon

acord aconseguint que el preu dels anys 2014 i 2015 fos el mateix que l’any anterior.

En aquest sentit, a l’expedient, consta un annex: II - Escalat de preus, en el qual es pot

comprovar que, quantes més tones de residus entren a la planta de Forallac, el cost és més reduït

(per exemple amb 13.000 tones entrades és de 76,37 € i amb 40.000 tones seria de 70,37 €),

motiu pel qual el Consell treballa perquè més municipis utilitzin aquesta planta.

Indica que, si es continués com ara, el 2014, el servei de Forallac més el de Lloret afegit al

cànon de l’Agència de Residus, tindria un preu de 81,4 € per tona, però amb aquest acord

s’arriba a 76,37 € i per tant hi ha un estalvi de 5 euros, que pot anar baixant, com ja ha dit, si es

van augmentant les tones d’entrada a Forallac.

El Sr. Alcalde afegeix que l’antecedent d’aquesta proposta és una directiva europea que obliga,

a finals de l’any 2014, a què els residus domèstics –tipus resta- no es puguin llençar a

l’abocador sense cap tipus de triatge o tractament previ. Per tant, a nivell mediambiental, entra

en vigor una normativa que obliga a un tractament previ dels residus –restes– abans de ser

llençats a un abocador. En aquest sentit, es va fer una planta de tractament a Lloret que, en un

principi, estava pensada per donar servei a Lloret, als municipis del voltant i a la comarca de la

Selva, però degut a la nova situació econòmica, s’ha produït una disminució molt important en

la generació de residus, amb la qual cosa es va comprovar que se’n necessitarien més que els

que pot aportar La Selva perquè pogués funcionar en ple rendiment i d’aquí ve aquest acord

entre les tres comarques.

Explica que, per primera vegada, el cànon que imposa l’Agència Catalana de Residus és més

baix si els residus es tracten prèviament i, per aquest motiu, encara que anar a la planta de Lloret

implica més quilòmetres que portar-los a Solius, pel fet d’haver-hi un tractament previ, el cànon

és més barat, i amb la possibilitat que encara ho sigui més si altres ajuntaments utilitzin aquesta

planta de transferència de Forallac. És a dir, un increment de tones considerable, tindrà una

conseqüència econòmica favorable, per economia d’escala, doncs si a Forallac, en lloc d’entrar-

n’hi 13.000 tones aproximadament, n’hi entren dues o tres vegades més (per les aportacions de

Palafrugell, Palamós o Torroella), la rebaixa de costos seria molt important i favorable als

Ajuntaments que utilitzen aquesta planta de transferència.

Entén, per tant, en principi, que el servei no hauria de costar més sinó menys, i,

mediambientalment, s’assegura que els residus que es generen tenen un pretractament abans

d’anar a l’abocador, tal com correspon a un país civilitzat.

El Sr. Bonfill diu que l’explicació és molt correcta i demostra que l’Alcalde domina molt bé el

tema, com a President del Consell Comarcal.

Tots els grups municipals coincideixen en la necessitat i la conveniència de dur a terme una

campanya ciutadana de conscienciació i de sensibilització a la gent perquè faci una eliminació

correcta dels residus que generen, dipositant-los en els contenidors corresponents, sobretot pel

que fa al FORM o fracció orgànica dels residus municipals, demanant el senyor Renart un

control més estricte d’aquest problema per part de l’àrea de l’Ajuntament responsable d’aquest

servei.


El Sr. Loureiro també ho veu així, si bé últimament s’ha detectat una certa millora pel que fa a

aquesta obligació de separar la matèria orgànica, tal com ho acrediten els controls del Consell

Comarcal.

El Sr. Alcalde diu que és un tema important, sobretot econòmicament, ja que el retorn previst

pel reciclatge és més gran o és més petit en funció del grau d’impuresa de les escombraries que

s’hi aporten i aquest aspecte depèn dels hàbits i costums que té la gent a l’hora d’eliminar les

escombraries que generen, és a dir, quantes menys impureses arribin a destí, (a la planta de

tractament) el compostatge serà més fàcil i per tant més econòmic. En definitiva, el mal ús dels

contenidors i del reciclatge té efectes econòmics adversos pel municipi.

El Sr. Bonfill veu clar que és una qüestió de pedagogia i que cal conscienciar a la gent, ja sigui a

través de campanyes des de l’Ajuntament o des de l’Escola, perquè faci una eliminació

responsable de les escombraries amb el reciclatge que pertoca.



Seguidament, i no havent-hi més assumptes a tractar, per part de la Presidència s’aixeca

la sessió, de la que se n’estén aquesta Acta. Jo, el Secretari en dono fe.

ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE...

Documents

Transcript of ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE...