Periòdic gratuïtSetembre 2015 / Nº 241 Associació de Mitjans de Comunicació Local www.lamarinadigital.cat

Ser o no Ser

Actualitat

La percepció ciutadana davant la nova gestió municipal(Pàg. 4-5)

Les entitats de la Marina veuen positiva-ment la gestió de l'alcaldessa en general i no ocorre el mateix amb la gestió del nou regidor, a qui encara se’l desconeix.

27-S

Adjudicats els habitatges protegits del carrer Sant Eloi a persones amb “ne-cessitats socials” (Pàg. 9)

Arriba la XX trepitjada de raïm al barri de Plus Ultra els dies 18, 19 i 20 de setembre (Pàg. 8)

Ens toca reflexionar i decidir el futur de Catalunya (Pàg. 2)

Editorial

2 Setembre 2015 // www.lamarinadigital.catMIRADES

amclassociació mitjans comunicació local

FundadorJuan Antonio Reyes

Tel. 932965007redaccio@amcl.catwww.lamarinadigital.catEspai Musical La BàsculaC. Foc, 128, 1a planta08038, Barcelona

President A.M.C.L.Joan BarutelDirectorJuan Antonio ReyesCoordinadoresAnna Rabassó, Yohany LimpiasEdició i maquetació David Edo

RedaccióJordi Gispert, Judit Valdés, Anna Rabassó, Yohany Limpias, Mauro Sturlese, Patricia Rubio, Sergio Segura, Soraya Diebra, Iris Vieiros, Esther Pardo.

FotografiaRafel Vidal, Sandra Cabrerizo, Thaís Campmany, Sara Valero, Agustín Forteza, Jordi Gispert

Col·laboradorsJulio Baños, Juan Bibián, Mireia Gargallo, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macon-do”, Myriam Reyes, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Mariluz Bailón CAP La Marina, Antonio Rubio.

Publicitatcomercial@amcl.cat (658526946) AMCL (932965007)Impressió: GestXXITirada 6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

mirada crítica

Perill en la voreraAl carrer Mineria, a l'altura de l'habitatge número 1, les branques dels arbres s'han desprès del sòl de ciment provocant accidents, com la caiguda d'una veïna les set-manes passades. ■ Antonio Rubio

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.catO per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

27 de setembre, ser o no ser?

EditorialAntonio Rubio

En la nostra propera publicació:Entrevista amb la Consellera del barri, Esther Pérez.

Situació dels centres de salut

Un cop més tenim les urnes davant en unes eleccions que tenen la particulari-tat que planteja des de distintes mirades el dret a decidir que reclamem els cata-lans i catalanes. Com en tota campanya, però particularment en aquesta, hi ha esforços d’un i d’altre costat que apel·len més a la por, el neguit o la incertesa ba-sat en càlculs polítics i no en una in-formació que ens aportí pistes de cóm aconseguir una Catalunya en la que la nostre educació, la nostra salut, els nos-tres habitatges i els nostres avis tinguin garantit el seu benestar. En un clima dens i tens seran els in-decisos un cop més qui inclinen la ba-lança a favor o en contra de les opcions presentades, i per això han de dissipar, de cara al debat, si el diàleg està esgo-tat o no amb el govern central i de ser així, quins serien els passos a seguir en una suposada declaració unilateral d’independència. Es imprescindible raonar mesurada-ment tot el que s’hagi de dir des de Ma-drid però també aquí, durant la cam-panya. S’ha estat utilitzant i recorrent excessivament al recurs de la por i ens toca a nosaltres discernir, reflexionar i decidir el futur d’una Catalunya, que d’aconseguir-la independent o no, sigui més justa, inclusiva i equitativa per a tothom. És per tant una ocasió amb transcen-dència històrica per exercir el nostre dret a votar i reclamar una veritable democràcia; que reculli la veu de tots i totes i que s’exerceixi malgrat qui osten-ta el poder; que l’enlaira quan li convé i quan no, la limita. Una democràcia en la que tothom podem decidir els temes que com ciutadans reclamem dirimir, doncs la democràcia en essència es això. El nostre vot és clau i la nostra par-ticipació transcendental, anem a les urnes!

Un any més, aquest 11 de setembre, Catalun-ya viurà la seva Diada Nacional. Una festivi-tat que, a partir de la commemoració de la pèrdua de les llibertats i de les institucions catalanes, significa un dia de celebració de la catalanitat i sovint de reivindicació política, especialment per als sectors més catalanistes. Enguany hi haurà tota mena d’actes a moltes ciutats i pobles del país, però destaca entre tots ells, per la seva dimensió i impacte po-lític, la manifestació de la Via Lliure a la Re-pública Catalana, que organitza l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a l’avinguda Me-ridiana de Barcelona. L’edició d’aquest any, a més marca el punt de partida de la campan-ya electoral per les trascendentals eleccions autonòmiques del 27 de setembre.L’origen històric de la Diada de l’Onze de Setembre

L’11 de setembre de 1714, la ciutat de Bar-celona va caure davant les tropes de Felip V de Borbó després de resistir heroicament un setge de 14 mesos, en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. Aquest fet va ser un punt d’inflexió en la història de Catalunya, i va esdevenir un símbol de la pèrdua de les institucions catalanes i de la repressió de la llengua i la cultura pròpia del país a mans de la nova monarquia borbònica, que va cen-tralitzar tot el poder polític i va imposar la llengua castellana arreu de tot l’estat.

A les darreres dècades del segle XIX, amb la Renaixença i l’aparició del catalanisme polític, van sorgir les primeres commemora-cions públiques dels fets de l’Onze de Setem-bre, que van començar sent actes culturals i religiosos en memòria dels màrtirs de la ciu-tat. L’any 1888, coincidint amb l’Exposició Universal de Barcelona, es va instal•lar la primera estàtua en record de Rafael Casano-va, darrer Conseller en Cap de la ciutat, es va convertir ràpidament en icona i punt de referència per a les creixents reivindicacions polítiques catalanistes. El 1894 s’hi va pro-duir la primera ofrena floral com a comme-moració de l’Onze de Setembre, i aquest acte s’ha convertit en una tradició que ha arribat fins als nostres dies.

Ja des de les primeres edicions, la Diada pren un caràcter de dia de celebració de la catalanitat, però també, i molt especialment en els convulsos anys de la primera i segona dècada del segle XX, en motiu de discrepàn-cia entre diverses sensibilitats polítiques ca-talanistes.Prohibició sota les dictadu-res del segle XX

La dictadura de Primo de Rivera va su-primir, entre altres manifestacions culturals i polítiques catalanes, la commemoració de l’Onze de Setembre, a partir de 1924. Amb l’arribada de la II República Espanyola i la restauració de la Generalitat de Catalunya el 1931, es tornen a normalitzar les expressions polítiques i es reprèn la tradició de la Diada. Durant el breu període republicà l’Onze de Setembre va passar de ser una jornada de

celebració del primer Estatut d’Autonomia, a ser-ne una de protesta el 1935 per l’empresonament del President Companys i la suspensió de l’autonomia, i una de rebuig al feixisme el 1937, ja en plena Guerra Civil. Companys va ser exiliat després de la guerra civil i a petició de la policia franquista va ser capturat a França per la Gestapo, la policia secreta de l'Alemanya nazi. Traslladat a Es-panya va ser torturat, sotmès a un consell de guerra i finalment afusellat al castell de Montjuïc.

Amb l’arribada al poder del General Fran-co el 1939, el nou règim totalitari va abolir la Generalitat, i va il·legalitzar i reprimir qualsevol tipus d’expressió catalanista. En conseqüència, no hi va haver cap mena d’acte l’11 de setembre i fins i tot es va retirar l’estàtua de Ca-sanova. Al 1964, encara sota la dic-tadura i en clan-destinitat, una co-missió d’activistes polítics va tornar a organitzar un acte per al 250è aniversari dels fets de l’Onze de Setembre, que va re-unir 3.000 persones a Barcelona, durament reprimit per part de la policia. Als anys pos-teriors, es van fer nous intents de fer actes reivindicatius, essent-ne el més destacat la Setmana de Reivindicació Nacional de 1970. Recuperació de la Diada amb el retorn i consolidació de la democràcia

La Diada de l’11 de setembre de 1976, va ser la primera que es va poder celebrar legal-ment després de la mort de Franco i de dèca-des de prohibicions i repressió, amb un acte

multitudinari a Sant Boi de Llobregat convo-cat per les entitats, partits i sindicats reunits en l’Assemblea de Catalunya. Però la que va suposar un major impacte històric, va ser la de l’any següent, el 1977. En plena Transició, vora un milió de ciutadans van manifestar-se a Barcelona sota el lema “Llibertat, Am-nistia i Estatut d’Autonomia”, fent així una crida per a la democratització del país, la lli-bertat dels presos polítics i la recuperació de les institucions d’autogovern catalanes.

La Generalitat de Catalunya va ser res-tablerta poc després de la Diada de 1977. El 1978 s’aprovava la Constitució Espan-yola que reconeixia les comunitats autò-nomes, el 1979 s’aprovava el segon Estatut

d’Autonomia i el 1980 la Gene-ralitat va insti-tuir oficialment l’Onze de Setem-bre com a Diada Nacional de Ca-talunya. Ja en un context de demo-cràcia, es va po-der recuperar la històrica ofrena

floral a l’estàtua de Rafael Casanova, amb una participació cada cop més nombrosa i plural d’entitats de tota mena. Per la seva banda, els grups de l’esquerra independen-tista, centralitzaven els seus actes al Fossar de les Moreres, per entendre que simbolit-zava millor que la figura de l’antic Conseller en Cap la resistència dels màrtirs de 1714. I alhora, una gran part de la ciutadania es va fer seva la Diada, exhibint senyeres als balcons de casa seva. Des del 2000, a més, Òmnium Cultural va començar a organit-zar la Festa de la Llibertat, un acte de caràc-ter més lúdic al passeig Lluís Companys de Barcelona.

Una Diada cada cop més multitudinària i sobiranista

La creixent desafecció d’una gran part de la societat catalana envers l’estat espanyol, arran del procés entorn de l’Estatut del 2006, va fer que molts catalans comencessin a veu-re com a esgotat el marc autonòmic vigent i viressin cap a posicions sobiranistes i inde-pendentistes. Aquest canvi de cicle va anar marcant decisivament les successives Dia-des, han estat marcades per manifestacions massives (amb participacions estimades d’entre un milió i un milió i mig de persones) en favor del dret a la independència, que han condicionat l’agenda i els esdeveniments de la política catalana i que fins i tot han arri-bat a situar la reivindicació del sobiranisme català al centre de l’actualitat internacional.

El primer d’aquests actes multitudinaris va ser la manifestació convocada per l’ANC al Passeig de Gràcia i la Gran Via de Bar-celona el 2012. L’any següent, l’11 de set-embre de 2013, l’ANC va organitzar la Via Catalana: una cadena humana d’uns 400km que creuava tota Catalunya de sud a nord, des d’Alcanar fins El Pertús. El darrer gran acte, va ser el de 2014, on persones de tot Catalunya es van aplegar a la Gran Via i la Diagonal de Barcelona per fer una enorme “V” en suport de la consulta per la indepen-dència del 9 de novembre. El caràcter cada cop més sobiranista dels actes de la Diada va fer que alguns catalans partidaris de la con-tinuïtat de Catalunya dins d’Espanya, repre-sentats per l’entitat unionista Societat Civil Catalana, organitzessin un acte alternatiu per l’11 de setembre de 2014 a Tarragona. Tot i tenir una assistència comparativament menor, al voltant de 3.000 persones, aquesta entitat va obtenir un significatiu ressò me-diàtic. Enguany, però, no hi ha previst cap acte destacat en aquest sentit. ■

Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat ACTUALITAT 3

La Diada Nacional, el termòmetre polític de cada Onze de Setembre

|| Mauro Sturlese || Redacció

Recuperada després de diverses prohibicions, la Diada és avui en dia una jornada que combina reivindi-cació nacional i festivitat popular, en el marc d’una Catalunya que sotmet a examen el seu futur polític.

▶ Multitudinària participació en la Diada. Reuters

La creixent desafecció envers l’estat espanyol,

va fer que molts catalans comencessin a veure

com a esgotat el marc autonòmic vigent

4 ACTUALITAT Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Entitats de la Marina aproven a l'alcaldessa i desconeixen al nou regidor Jaume Asens

Les expectatives de participació que s’havien generat, el to marcadament crític cap a l’anterior gestió municipal I la lupa perma-nent dels medis de comunicació han contri-buït a un inicio de la nova gestió municipal que sembla que no deixar indiferent a ningú.

De las mesures assumides a nivell de ciu-tat: la signatura de la pròrroga del Word Mobile Congress, la renuncia de Barcelona d’allotjar els Jocs Olímpics d’Hivern 2026, la paralització de llicencies a hotels i allotja-ments turístics, la creixent tensió entre top manta i guàrdia urbana i la sanció imposada als bancs que mantinguin pisos buits entre d’altres, han generat simpaties i iguals anti-paties a l’actual administració municipal.

Del panorama al districte, en canvi, poc ha transcendit respecte a les decisions que es venen prenent en aquest nivell de govern. Sembla ocórrer el mateix a La Marina, on la majoria de les entitats i institucions des-coneixen les activitats del districte i del nou regidor, als barris de la zona.

Respecte d’un i altre panorama, el del mu-nicipi en general i el del districte en concret

La Marina va realitzar una enquesta de per-cepció ciutadana a fi de polsar les sensacions i impressions que els diferents col·lectius de veïns tenen respecto de les mesures i deci-sions assumides a tres mesos de la nova ges-tió municipal.

En aquest marc, La Marina enquestà a 16 entitats de diferents barris de la zona i de diferents perfils; culturals, educatius, espor-tius, a més de la Unión de Entitats i a cinc de les set associacions de veïns de La Marina. De les dues restants; Eduardo Aunós no va poder ser contactada i la de San Cristòfol que preferí no realitzar l’enquesta.

La primera pregunta realitzada, va consul-tar l'opinió de les entitats referent a la gestió

de l'alcaldessa Ada Colau; donant opcions per valorar-la en els rangs de molt bona, bona, regular, dolenta o molt dolenta. Els di-rigents veïnals i altres entitats estan dividits sobre aquest tema; cinc entitats consideren fins ara la gestió de l'alcaldessa com a bona, set entitats la qualifiquen com regular, tres entitats la valoren com a dolenta i només una creu que la gestió fins ara ha estat molt dolenta.

La segona pregunta de l'enquesta va con-sultar respecte de les àrees més fortes i aque-lles amb majors febleses a l'Ajuntament. En aquesta pregunta es va sol·licitar als enques-tats que enumeressin segons ordre de forta-lesa, de l'ú al cinc, obrint la possibilitat d'una sisena àrea si alguna entitat considerava que hi havia “una altra” opció per ser-hi inclosa. Les àrees a enumerar van ser: gestió econò-mica, seguretat, gestió de les ajudes socials, transport, gestió del turisme i “unes altres”, en la qual es va sol•licitar, que de numerar-la, s'apuntés també quina seria aquesta “al-tra” opció.

El resultat a aquesta segona pregunta va ser que en general, va haver-hi més coin-cidències que discrepàncies. Entre les de major coincidència hi son les àrees conside-rades en els dos extrems; les més fortes i les

més febles. Així l'opció de gestió de “ajudes

|| Yohany Limpias || Redacció

EL PRICE DELS POETES CATALANS, 1970Dimarts, 22 de setembre a les 18.30hINAUGURACIÓ EXPOSICIÓ Espai TerrassaA partir de les 19h. Sala polivalent

- Xerrada inaugural a càrrec de Ramon Balasch, poeta, filòleg i editor català

- Passi del documental del cicle Debats Fundació Fabra (14’) on Pere Portabella i Vicenç Altaió conversen sobre el Festival Price.

- Recital de poemes d’autors presents al Price

- Actuació musical del grup “Tast de Sons”

Col.labora: Més informació, a www.bcn.cat/biblioteques

Aquest van ser els resultats d’una enquesta de percepció ciutadana realitzada a 16 entitats de La Marina per conèixer les seves impressions del nou govern municipal.

▶ El nou regidor Jaume Asens i l'alcaldessa Ada Colau. Anna Rabassó

Les entitats de la Marina veuen posi-tivament la gestió

de l'alcaldessa però encara desconeixen

el nou regidor

"Volem que La Marina sigui la protagonista d'aquesta nova Barcelona sense desigualtats socials"

Ada Colau durant l'inici de la Festa Major de La Marina

ACTUALITAT 5Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

socials” apareix repetidament com a número u, que s'interpreta com l'àrea de major forta-lesa i per l'altre extrem, en el número cinc i sis apareix reiteradament la “seguretat” que vindria a ser, segons la percepció dels en-questats, l'àrea més feble; és a dir la pitjor gestionada.

En les altres àrees la valoració és molt va-riada, però en termes generals la segona àrea millor percebuda és la “gestió del transport”: 14 entitats li assignen dues i tres, que s'entén com a bona o regular, una la considera dolen-

ta, assignant-li un quatre i una altra la quali-fica com molt dolenta, qualificant-la amb un cinc. En aquest ordre de fortaleses, la tercera àrea vindria a ser la “gestió econòmica”, això sí, sense massa consens doncs solament qua-tre entitats la qualifiquen amb u i dos, que és molt bona i bona, sis entitats li assignen un tres, que és regular i altres sis entitats la situen entre el quatre i el cinc que ve a correspondre amb una valoració dolenta i molt dolenta.

La gestió del turisme queda com la que més es repeteix en el número quatre; és a dir dolenta segons el rang usat; no obstant això dues entitats la van qualificar amb un tres, que és regular; tres entitats li van assignar un dos, que és bo; i una entitat li va assignar el primer lloc en les fortaleses.

En la possibilitat d'obrir una sisena opció: “unes altres”, solament tres entitats ho van fer: Dos van suggerir el “relacions institucio-nal” i li van assignar el número sis, és a dir el camp pitjor gestionat i una entitat va afegir educació en el que competeix a l'ajuntament, assignant-li un quatre, que en aquest cas equival a regular.

Fins a aquí, les respostes referides a la ges-tió del govern municipal en general, que si bé són molt puntuals brinden pistes i ele-ments d'anàlisi referent a les percepcions que els dirigents veïnals i altres entitats del barri tenen del nou govern municipal.

No obstant això, el panorama canvia quan centrem l'atenció en la gestió del nou regi-dor. L'enquesta va introduir una pregunta referida a la valoració de la seva gestió amb les mateixes opcions que es va utilitzar amb l'alcaldessa, però afegint l'opció “No el conec”.

Les respostes brindades ens permeten afirmar que la majoria de les entitats desco-neixen al nou regidor: vuit entitats marquen aquesta opció, mentre que cinc assenyalen

que la seva gestió és dolenta, dues la conside-ren molt dolenta i una sola entitat valora la seva gestió com regular. Exactament iguals es repeteixen aquestes respostes quan, amb un mateix esquema d'opcions, se'ls demana als enquestats que valorin la implicació del nou regidor als barris de la Marina.

Coherent amb aquestes respostes, l'última pregunta de l'enquesta, referida a si funcio-nen o no els canals de participació i comu-nicació entre el districte i les entitats de la Marina el “No” és contundent: 15 de les 16 entitats considera que no funcionen.

Valorats els resultats de l'enquesta, una conclusió d'aquests tres mesos de govern de la nova coalició municipal és que les entitats i institucions de la Marina veuen positiva-ment la gestió de l'alcaldessa en general i no ocorre el mateix amb la gestió del nou regi-dor, a qui encara se’l desconeix. ■

▶ El nou regidor Jaume Asens i l'alcaldessa Ada Colau. Anna Rabassó

LLISTA D'ENTITATS Unió d’entitats Associació de Veïns La Vinya Associació de Veïns Plus Ultra Associació de Veïns Illa Metalco

(Port Zona Franca) Associació de Veïns Can Clos

(Junta gestora) Associació de Veïns Polvorí

(Es va consultar a l'expresident de l'associació)

Centre Cultural de l’àmbit de la dona ANCORA

Associació Amics de La Marina Associació d’artistes Marina Montjuïc Montjuïc Poètic Associació de Disminuïts de Sants Mon-

tjuïc Mercat de la Marina Associació de Comerciants de la Marina

(El seu president va omplir l'enquesta a títol personal)

L'opinió de la Consellera per La Marina-ZF de Barcelona en Comú en el districte.Esther Pérez

Agraim l'enquesta i diem que BComú vol transformar les relacions entre institucions i associacions veïnals, basant-les en l'objectiu comú de solucionar els problemes del con-junt del veïnat i no pas en la gestió del privilegi i la lleialtat que, en certa mesura, creiem existeix. Qui millor compren aquests problemes entenem que són els consellers de barri, per això col·loquem en un segon lloc l'activitat protocol·lària de la Regidoria. Si bé això les associacions poden no comprendre-ho en un principi, sabem que és reclamat per gran part del veïnat. Ens mantindrem ferms en aquesta aposta i farem una valoració continua-da per anar-la afinant.

Cap a mitjans d’octubre s’acordaran les Comissions Sectorials i és des d’elles on treba-llarem de forma concreta amb les associacions i en projectes per construir un barri mi-llor. És en aquests espais on reconstruirem les relacions amb l'associacionisme del barri, deixant en un segon pla les reunions bilaterals.

En breu impulsarem de nou assemblees obertes per governar de forma participativa i rendir comptes i allà podrem parlar amb deteniment del que ja ara s’està treballant: metro, poliesportiu, comerç, ocupació..

"Volem que La Marina sigui la protagonista d'aquesta nova Barcelona sense desigualtats socials"

Ada Colau durant l'inici de la Festa Major de La Marina

6 OPINIÓ Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Les millors piulades

@lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

Stop Mare Mortum organitza una concentració per demanar la creació d’una xarxa de municipis acollidors de persones refugiades a Catalunya.

Joaquín Rodríguez Baños: No em sembla malament aquesta iniciativa

però, i les persones sense sostre que mal-viuen a la nostre ciutat? Em sembla que es una actitud molt hipòcrita preocupar-se per gent tant llunyana i passar pel costat d'un sense sostre sense mirar-lo tan sols...

Inaugurada l'escultura "Al·legoria de la Marina" de Benito Maín

Abdó Florencio: Moltes gràcies a tota la gent que ha col·laborat a que

la festa fos això: una gran festa per a tots, grans i petits.

Xavier García Albiol considera dicta-torial l’actitud de Mas

Mauro Stig: Paradoxal afirmació si tenim en compte que ve de qui

ahir va presentar una llei tan increïble-ment impròpia d'un sistema democràtic com la de la reforma del TC. Una llei feta ad hoc contra el president Mas a menys d'un mes per les eleccions, sense cap de-bat parlamentari i barrejant encara més els poders que suposadament haurien d'estar separats.

La gent opina: Creu Vostè que la diada influirà en les eleccions del 27 de setembre?

Penso que sí perquè la gent que és indecisa en el tema de la indepen-dència en veure la voluntat popular que va haver-hi ahir, de més d'un milió de persones, podrà veure que és un moviment de la gent, encara que el que importa també són els programes electorals.

Jo crec que no, que cadascun té la seva idea molt fixa del que vol, el que anirà a votar i el que té de-cidit.

Sí que influirà, 1 milió 400 mil persones segons la guàrdia urba-na i segons jo 600 mil, perquè no cap més en la Meridiana, sí que influiran en un No. Ha baixat gairebé 500 mil persones a les de l'any passat.

Sergio Gris, 18 anys, Estudiant

César, jubilat

Veïna, 52 anys, aturada

Espero que sí, espero que tota la gent que va anar a la diada aposti per la llibertat i per la indepen-dència de Catalunya. Aquesta mobilització deixa molt clar que volem llibertat.

Josefina, 44 anys, teleoperadora

Ja no és la diada de tots, és per convèncer als que ja estan con-vençuts. Els que no som seces-sionistes esperem treure un bon resultat en les eleccions i fer una alternativa de govern no nacio-nalista.

David Labrador, 35 anys, administratiu

La marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

El barri perd la memòria i la consciènciaQui no coneix la família Martin Gallardo de la Colònia Bausili? En Martin, home treballador, sempre s’ha desfet pel seu barri, mirant que fos sempre el mirall dels altres; ha participat desinte-ressadament en tots els afers dels nostres barris, tan socials com festius. Juntament amb na Magdalena, la seva dona, han estat pioners en tots els esdeveniments, quan ha calgut. Casa seva ha estat la casa de tots, en fi perquè allargar-lo mes. Però, sembla que això fàcilment tots l’obliden, quan l’edat i el seu estat ja no els permet una activitat com la que havien desenvolupat. Ara ja no ho poden fer.

Martin amb bastó i a la seva esposa en cadira de rodes ja no te-nen ni la mobilitat ni la independència d’abans que els permetia fer-ho. Això ho vàrem poder comprovar el dia del concurs de paelles. Tan sols van venir a veure allò que feia anys havien fet ells, ja que van ser uns dels pioners d'aquesta activitat i concurs. Al seu grup tothom tenia cabuda, vingués d’on vingués. Més d’un havia d’agafar el plat i endur-se'l i menjar-lo assegut a un banc perquè a la taula ja no hi havia lloc. Que trist va ser en aquesta ocasió a l’hora de dinar. Quasi amb llàgrimes als ulls tots dos, ben acompanyats dels fills, van abandonar els jardins de Can Fa-rrero sense que cap persona entre tants grups que hi eren els invités i els digué: “amics, no marxeu que aquí teniu un lloc, re-cordeu el vostre temps, que el nostre ja ens arribarà”.

Això és no tenir consciència, és perdre la memòria.

Ramon Angles @

Yohany Limpias / Rafel Vidal

OPINIÓ 7Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

La M

arin

a ni

com

part

eix

ni es

resp

onsa

bilit

za d

e les

opi

nion

s del

s seu

s col

·labo

rado

rs

“El nom de la rosa" de Jean Jacques Annaud,

revisada en televisió de nou.Basada en la cèlebre i extensa obra literària de Umberto Eco, que dins de la seva pom-posa i estilitzada prosa tènia en el seu in-terior una història d'intriga d'enormes dimensions, en això es va centrar especial-

ment l'adaptació que Annaud va portar de forma magistral a cap amb un elenc d’actors excel·lent, una gran ambientació, perfecta fotografia de Tonino delli Colli i notable música del desaparegut James Horner.Any 1327. En companyia d'un jove i inex-pert novell Adso (Slater), el monjo Guiller-mo de Baskerville (Connery) investiga una sèrie de morts intrigants esdevingudes en una abadia Benedictina del nord d'Itàlia. Encara que tot sembla indicar que les morts estan lligades a una de les profecies de l'Apocalipsi, Baskerville està convençut que la clau del misteri es troba a la custo-diada biblioteca del monestir.El desassossec regna en el primer plànol del nom de la rosa. Un ampli paisatge ne-

vat envolta a dues mínimes figures que ho travessen, tots dos es veuran embolicats per alguna cosa que, al principi, no hauria de romandre entre les parets de semblant temple, alguna cosa que no és una altra cosa que el pecat. El pecat desborda per les parets de l'abadia generant un fosc misteri que el monjo franciscà i el seu acompan-yant intentessin resoldre.La gran importància dels personatges i la seva individualitat aclaparant salta a la vis-ta com a reflex del dilema moral que reposa en el seu interior. Éssers deformis i esper-pèntics que semblen ser modelats pels seus propis pecats. Sens dubte són ells els que doten d'una força més intensa al conjunt de la pel·lícula. ■

L’acomodadorJuan Bibian

'El nom de la rosa'

“No hi ha ciutats invisibles, hi ha barris

que el poder no vol veure”Javier Pérez Andújar (Sant Adrià de Besòs, 1965) només passeja –i, per cert, literàriament molt bé– amb la seva mare. O sol per la ciutat. I també ben acompan-yat. És un dels nostres. Se li nota ben aviat quan diu que li agrada “viatjar als barris per complicitat”. I especifica: “Sobretot si són barris de blocs, on saps que les famí-lies que hi viuen són dels teus”.Fill de Sant Adrià però veí del Clot des de fa 20 anys, aquest mestre de la crònica ur-

bana i perifèrica, cultural (o contracultu-ral) sempre, no es reconeix ni té conscièn-cia de ser la veu de molta gent dels barris i ciutats invisibles de la Barcelona metro-politana. “No hi ha ciutats invisibles; cal ser molt cec per no veure els blocs de Be-llvitge”, precisa a tall d’exemple. I afegeix: “El que hi ha són barris immirats, que el poder i els mitjans de comunicació no vo-len veure”. Perquè, cadascun amb la seva “idiosincràsia” i “personalitat”, són barris “fets d’aluminosi, de lluites veïnals” i po-blats per gent d’arreu. Aquesta és la Barce-

lona que li agrada. “No la que ells, la bur-gesia, monopolitzen al passeig de Gràcia”.“La ciutat existia. Ara ja no hi ha ciutat on viure; només hi ha la millor botiga del món”, ironitza molt seriosament. “Ni el passeig de Gràcia conserva la seva idiosin-cràsia burgesa: és un passeig per a russos i multimilionaris”, conclou. Ara bé, Pérez Andújar sap veure-li també la part bona a Barcelona. La dels barris, per descomptat. Al clot, per exemple, s’enorgulleix de l’eix per als vianants que va del mercat i puja pel carrer Rogent, un passeig que encara no envaeixen els turistes que sí que om-plen les Rambles. “Jo prefereixo la immi-gració als guiris”, deixa anar de passada. Home de cultura, ha perdut els cines però es refugia a la Filmoteca. I sap trobar i ci-tar d’una tirada llibreries de barri.Acaba provocador. O realista (...) ■

El jardíXavier Sanz

Inici de curs i a cada llar arriba el temps de les petites –o grans- deci-sions. Amb l’arrencada de les escoles torna a replantejar-se la logís-

tica familiar, horaris, extraescolars, acolli-des i un llarg etcètera que coneixen per-fectament els afectats i que resulta un món desconegut per la resta.

Hi ha qui diu que l’any “real” comença al setembre i no amb el canvi de l’any natural al gener, en tot cas, si sembla que amb el final de l’estiu arriba el temps de plantejar els bons proposits i objectius de la tempo-rada, com fan els clubs de futbol, sortim a fer un bon paper i després ja veurem que passa.

El curs comença ple de reptes però ja ani-rem parlant de cada capítol a mesura que ens retrobem mensualment, ara em per-meto una reflexió aprofitant la vocació de servei al lector d’aquest racó. Pels que tin-gueu fills en edat escolar i estigueu en la tasca de decidir amb ells, es veu que reco-manen que potenciem allò pel que sembla que són més vàlids i els estimula i que no els obliguem a fer allò que a nosaltres ens fa il.lusió, és a dir, que si a mi m’hagués agradat tocar el piano, no cal que ho faci el meu fill!Sembla de sentit comú però per si de cas… ■

|| Marc Andreu / Andrés Naya

LA VEU DEL CARRER FAVB

8 Setembre 2015 // www.lamarinadigital.catACTUALITAT

Plus Ultra festeja la trepitjada del raïm

El dia 18 d’aquest mes de setembre i fins al 20, tindrem al barri del Plus Ultra, la Festa Major o millor dit, la “Festa de la trepitja-da del raïm”, o un esforç d’alguns dels veïns del barri, que ja porta 30 anys realitzant-se. Per saber que representa tots aquests anys, penseu que alguns hem vist als nostres fills trepitjar el raïm i ara hi veiem els nets. Això per un barri tan petit i molt de temps ame-naçat de desaparèixer com el Plus Ultra, té molt de mèrit.

“Alguns hem vist als nos-tres fills trepitjar el raïm i ara hi veiem els nets”

Alguns us preguntareu que hi té a veure la verema i la conversió del raïm en most i després en vi, amb la ciutat de Barcelona i més concretament amb el barri de la Mari-na. Doncs ja ve de lluny, des del temps en què érem una colònia romana, i els vaixells arribaven al nostre barri, on era el port, a embarcar les àmfores plenes de vi de les comarques del voltant per dur-lo a Roma. Podríem dir doncs que aquesta festa que fem al Plus Ultra, és una recuperació de les bacanals que de ben segur s’hi celebraven fa dos mil anys en honor al rei del vi i a la verema.

La idea d’aquesta celebració va sortir del Celler Penya que van pensar a recuperar la Festa Major del Plus Ultra que s’havia deixat de fer ja feia uns anys i afegir-hi la trepitjada del raïm. Ells van ser al davant de l'organització durant 22 anys i també de subministrar el raïm necessari i que es va a buscar a Alella. Des de fa 8 anys però, se n’encarrega de l’organització l’associació de veïns del Plus Ultra però segueix comptant amb la col·laboració del Celler Penya. Com que el barri del Plus Ultra és molt petit, cos-ta molt d’esforç a les poques persones que se n'encarreguen que sigui un èxit cada any, organitzar totes les activitats, tot i que és

una de les festes de barri amb més activitats de Barcelona.

A més de la feina que comporta, hi ha el problema afegit d’aconseguir diners per portar-la a terme. Encara que compta amb una petita subvenció de l’Ajuntament, s’han de fer molts números per cobrir les despe-ses i que tot-hom pugui gaudir-ne de forma gratuïta. Hi ha empreses que són del barri i que fan la seva aportació en material de pu-blicitat per poder entregar a les criatures i als participants de les activitats que es realitzen.

Aquest any, com sempre, tindrem el sopar de germanor dels veïns tot seguit del ball. Serà en aquest moment en què es produeix

l’acostament dels que cada dia només tenim temps de dir-nos bon dia o a Deu siau. I la nit del dissabte serà un bon moment per po-der intercanviar opinions de com ha quedat el barri després d’11 mesos d’obres que han acabat amb la paciència de tots. Dèiem al començament que el Plus-Ultra és un barri molt petit. Segur que les empreses que hi ha intervingut, ho deuen haver fet molt bé do-nat el temps que han trigat.

“Aquesta festa és una re-cuperació de les bacanals que s’hi celebraven fa dos mil anys en honor al rei del vi i a la verema”

I diumenge al matí, passaran tots els po-lítics a fer-se la foto al lloc on hi hagi més nens i a plantar futurs vots entre els grans, però després les inversions i les millores se n’aniran a l’altra banda de la muntanya de Montjuïc i de la Gran Via, com sempre. O potser m’equivoco i aquest cop serà diferent.

I a migdia, podeu venir a compartir amb nosaltres una paella. Serà el dinar de “taules obertes” als altres barris de la Marina. Com més siguem més bé ho passarem i per ser en temps de crisi, els 5 € que costa, són pocs.

Des d’aquestes línies, moltes gràcies a tots els que ho feu possible, el vostre esforç val molt la pena i ens col·loca, per uns dies a les bones notícies de la ciutat de Barcelona. ■

|| Esther Pardo i Gimeno || Redacció

▶ Fotografia de l'any passat de la Festa del Raïm. Associació de veïns Plus Ultra

Els trenta-dos habitatges de la promoció de protecció oficial del carrer Sant Eloi (Illa Metalco) ja han estat adjudicats i s’espera que els nous inquilins s’hi puguin mudar a finals de setembre, segons va explicar Xavier Mau-ri, director tècnic de la Fundació Hàbitat3, nova gestora de l’edifici. En una reunió in-formativa amb els veïns a principis d’aquest mes, Xavier Mauri va reiterar la voluntat de fer les coses bé per evitar que es repeteixin les ocupacions il·legals que van convertir l’edifici en un focus de delinqüència durant l’anterior gestió, de l’empresa pública ADIG-SA (actualment absorbida per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que és la que ha cedit l’edifici a Hàbitat3).

Hàbitat3 és una fundació creada per la Taula d’Entitats del Tercer Sector, que agru-pa a la majoria d’entitats socials catalanes, amb l’objectiu de gestionar habitatges buits i dedicar-los a famílies necessitades. El pro-jecte de la Fundació Hàbitat3 posarà els ha-bitatges del carrer Sant Eloi a disposició de persones econòmicament vulnerables però que també tenen una “necessitat social”, en paraules de Mauri. Es tracta d’un treball conjunt amb diverses entitats socials, que s’encarregaran de fer un seguiment tècnic a les persones que accedeixin als habitatges. El president de la Unió d’Entitats de La Mari-na, Antonio Guillén, que a més forma part de la Junta Directiva de la Taula, afirma que s’estan fent els passos per “donar solució a la població amb més dificultats”, però afegeix que els habitatges han anat destinats a “un sector molt concret, no és la solució a la po-blació general que necessita habitatge”.

La principal preocupació dels veïns és que es tornin a donar activitats il·legals i ocu-

pacions d’aquests pisos protegits, tal com expressaven a aquest mitjà tant el president de l’Associació de Veïns de l’Illa Metalco, Manuel Míguez, com una representant del Centre Àncora, entitat molt activa durant la problemàtica anterior, prèviament a la reu-nió amb Hàbitat3. Alguns veïns van comu-nicar durant la reunió la por que la gestió es desentengui dels habitatges un cop ja s’hagin lliurat les claus als inquilins, sensació que es va tenir durant l’anterior gestió, en què els Mossos d’Esquadra van haver d’intervenir els pisos múltiples vegades. El director tèc-nic de la Fundació Hàbitat3 va assegurar rà-pidament que això no passaria: “No volem tenir habitatges buits perquè sabem el que pot passar”. Durant la primera fase dels nous residents a l’edifici hi haurà Guàrdia Urbana perquè no es donin irregularitats en el pro-cés, i no hi haurà el servei de vigilància per controlar l’immoble que la Generalitat de Catalunya va contractar el 2012 i que li ha suposat un cost de gairebé mig milió d’euros. “La història de l’edifici ens marca, però pen-sem que si tot va bé en unes setmanes o mesos ens n’oblidarem i entrarem en una fase de normalitat”, va dir Xavier Mauri.

L’adjudicació dels habitatges ja s’ha dut a terme, canviant l’oferta de la promoció, que abans anava dirigida a gent jove. Alguns veïns esperaven que amb el nou règim po-guessin accedir als habitatges persones del barri amb problemes econòmics, però la promoció s’ha destinat a persones i famí-lies amb necessitat social: “Són persones que necessiten un suport social”, però “molt autònomes”, expliquen des d’Hàbitat3. El suport social tècnic l’aporten les entitats so-cials adherides al projecte; la Unió d’Entitats de La Marina ha col·laborat en el procés de contactar-hi: “Em van demanar que bus-quéssim les entitats més properes a l’edifici”, explica Antonio Guillén. Les entitats també

s’encarreguen de connectar amb la gestora les persones necessitades i que compleixen els requisits. Tot i això, des de la Fundació Hàbitat3 no descarten que puguin haver-hi canvis en el projecte, encara que ho dubten; “si el canviéssim ho parlaríem amb els veïns”, va indicar Mauri.

L’Associació de Veïns i el Centre Ànco-ra havien mostrat amb anterioritat interès a col·laborar en la gestió de la promoció; Xavier Mauri, director tècnic, i l’encarregat de l’Àrea Social d’Hàbitat3, Carles Cerve-ra, també present a la reunió, van demanar que no es tractés als nouvinguts d’una ma-nera diferent, i es va insistir a fer funcionar “la convivència”. Maria Ortega, presidenta del Centre Àncora, va donar el seu vot de

confiança als futurs veïns d’Illa Metalco, afirmant que si no creen conflictes, “si tenen alguna necessitat, qualsevol veí els donarà un cop de mà”. Segons Antonio Guillén, de la Unió d’Entitats, els veïns “també formen part del procés”. D’altra banda, els mateixos representants de la Fundació Hàbitat3 es van mostrar conscients que s’ha d’actuar més enllà de les paraules, però com a garan-tia d’implicació van fer entendre que a ells també els interessa que tot surti bé. Es tracta del primer projecte en què la fundació tre-balla amb habitatges cedits per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

El president de l’Associació de Veïns de l’Illa Metalco, Manuel Míguez, també es va mostrar a favor de no avançar-se als esde-veniments i de donar un vot de confiança a la nova gestió dels habitatges del carrer Sant Eloi. La nova gestió promet actuacions rà-pides, en cas que algun pis quedi buit, per evitar ocupacions il•legals, i insisteix en el fet que hi haurà un seguiment i en el nivell d’autonomia de les persones que habitaran l’edifici. “S’han de superar les pors i diposi-tar la confiança en les persones, i recolzar-les perquè sigui un èxit”, opina Antonio Guillén.

Fonts municipals afirmen que el Distric-te de Sants-Montjuïc col·laborarà “en tot el que calgui perquè aquest projecte tingui èxit i funcioni”. La corporació municipal no ha tingut res a veure en la gestió passada de l’edifici, però aquest va ser construït per IN-CASÒL en terrenys cedits per l’Ajuntament. Segons representants del Centre Àncora, l’anterior govern municipal havia mostrat la intenció d’adquirir la propietat d’aquesta promoció, fet que no va arribar a realitzar-se mai pel canvi de govern. El Districte “està molt satisfet que finalment s’hagi trobat aquesta solució al problema que existia en aquestes finques”, segons les mateixes fonts municipals. ■

Actualitat 9Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Adjudicats els habitatges protegits del carrer Sant EloiEls habitatges s’han destinat a persones amb “neces-sitats socials”, que hi entraran a finals de setembre

“Hàbitat3 vol evitar les ocupacions il·legals de pisos”

“Es farà un seguiment tècnic a les persones que accedeixin als habitatges”

“La història de l’edifici ens marca, però pensem que si tot va bé en unes setmanes o mesos ens n’oblidarem”

▶ Xavier Mauri, director tècnic d'Hàbitat3 (centre), conversa amb veïns de l'Illa Metalco. Judit Valdés

|| Judit Valdés || Redacció

10 TEMA DEL MES Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

“Un pla de rescat ciutadà”

Una coalició conformada pels partits ICV, EUiA i Podemos. Respecte a la independèn-cia es declaren partidaris del dret a decidir. El seu programa electoral prioritza mesures d'àmbit social i el seu candidat Lluis Rabell assenyala que impulsaran un Pla de Rescat Ciutadà amb mesures que seran implementades en els primers 100 dies de govern.

Sobre l'atur i la salut, en concret assenyalen que crear ocupació alhora que canviem el model econòmic en sectors com l’economia verda i l’Estat del Benestar. En l’àmbit de sa-lut indiquen que aturaran i revertiran el procés de mercantilització i les privatitzacions.

Referent a l'educació es declaren defensors de la immersió lingüística i la laïcitat i es comprometen a eliminar els concerts a les escoles que segreguin per sexe o motius econòmics.

Referent del transport afirmen apostar pel transport públic i per un sistema tarifari social. De la necessitat del metro en La Marina consideren que el metro relliga la ciutat juntament amb altres mitjans de transport públic i adquireixen el compromís de priorit-zar el finançament per finalitzar aquesta obra projectada.

Set propostes, un desafiament|| Anna Rabassó

▶ Lluís Rabell, candidat de Catalunya sí que es pot. ▶ Inés Arrimadas, candidata de Ciutadans.

▶ Miquel Iceta, candidat del PSC. font: republica.com

▶ An

toni

o Bañ

os, c

andi

dat d

e la C

UP.

fon

t: ara

.cat

Reconèixer Catalunya com a nació

UDC la llista encapçalada per Ramon Espadaler, davant del procés sobiranista, al qual son contraris, proposa incorporar el reconeixement de Catalunya com a nació en una dis-posició addicional de la Constitució, però sense reformar la carta magna. Espadaler con-sidera que aquesta disposició hauria de resoldre els greuges fiscals que pateix Catalunya i incorporar "elements sensibles" de l'àmbit lingüístic, educatiu i cultural.

“Per un país millor”

Junts pel Sí, la candidatura de la societat civil, amb el recolzament de Convergència De-mocràtica de Catalunya i Esquerra Republicana, busca guanyar les eleccions plebisci-tàries del 27S per construir així un nou país. Aquesta candidatura reclama una societat pròspera, equitativa, solidaria i democràtica que visqui en un país lliure. Aquesta coalició independentista busca la majoria per construir un nou Estat del benestar dins de la Unió Europea. En definitiva, una Catalunya independent que asseguren tindria “més recursos per invertir en educació, sanitat i polítiques socials.”

El 27 de setembre del 2015 el poble de Catalunya està cridat a les urnes en unes eleccions autonòmiques convocades amb caràcter ordinari però a les quals alguns partits volen donar caràcter de plebiscitàries. Unes eleccions diferents amb 36 llistes menys que a les anteriors eleccions del 2012. En total, a Catalunya, aquest any es presenten 43 candidatures. A Barcelona concorren un total de 10 formacions: Junts pel Sí, la CUP, Catalunya Sí que es pot, PP, PSC, Ciutadans, UCD, Guanyem Catalunya, Partit Animalista contra el maltractament animal, i Retallades zero- Els verds. Diverses cares noves i coalicions concorren aquest pròxim 27 de setembre per donar resposta a temes com la crisi, la corrupció i el procés sobiranista cap a la independència.Així, Raül Romeva serà el cap de cartell de Junts pel Sí, la marca que han triat Convergència, Esquerra i les entitats sobiranistes. Iniciativa es presenta dins la coalició amb Podem, batejat com a Catalunya Sí que es Pot, amb Lluís Rabell com a cap de llista. El PPC aposta per Xavier García Albiol i el PSC, per Miquel Iceta. La CUP té Antonio Baños com a cap de llista i, per la seva part, Ciutadans ha fixat a Inés Arrimadas. Per últim, per primer cop Unió es presenta sola amb Ramon Espadaler com a cap de llista.

Un programa basat en la “independència”

La CUP, un partit assembleari, que s'estén arreu dels Països Catalans proclama com a prin-cipi un país independent, socialista, ecològicament sostenible i anticapitalista.

De cara a la conjuntura i segons les últimes enquestes, la formació és clau per acon-seguir una majoria independentista en el nou govern. El seu candidat, Antonio Baños ha deixat entreveure que de ser necessari un pacte, condicionaran el seu suport a Junts Pel Sí. El seu programa s'emmarca a aconseguir la independència i la ruptura amb l’estat espanyol.

Entre les mesures que proposen per aconseguir-ho destaquen la desconnexió institu-cional amb l’estat espanyol i la desobediència del topall de dèficit; la llei Wert; la llei de reforma de les administracions públiques; la reforma laboral; la reforma de les pensions; la congelació de l’impost sobre els comptes bancaris; la invalidació de la llei catalana de comerç; la llei mordassa i tot l'arsenal legislatiu.

En aquesta mateixa línia proposen crear les estructures de la hisenda pública catalana, adoptar accions per assolir el reconeixement internacional i trencar amb la Troica, per tal de garantir un pla de xoc contra l’emergència social. Tot això en un marc d'un procés constituent popular i unilateral.

▶ Inés Arrimadas, candidata de Ciutadans.

1Setembre 2015 info

ha reflexionat i escrit molt sobre la pau. Una cosa sobre el que s'ha consensuat és que la pau és alguna cosa més que l'absència de guerres, i que està profundament relacionada amb la supe-ració o reducció de la violència, i amb la nostra capacitat per

solucionar els conflictes, de manera constructiva abans que destructiva.

Els conflictes són inherents en l'ésser humà, perquè cada un de nosal-tres podem sentir de manera diferent i reaccionar de diverses maneres davant d'una determinada situació. Així que els conflictes sempre esta-ran presents.El tema és què fem davant dels conflictes, com reaccionem cada un de nosaltres enfront d'aquests.

Una resposta possible és la competició, lluitar per tenir la raó, per guan-yar i imposar-se davant l'altra persona o davant la circumstància. I això genera violència, si una persona guanya, l'altra inevitablement perd, i perdre ens fa sentir malament, genera enuig, ira. Lluitar per tenir la raó abona el camí a la violència.

Una altra manera de reaccionar davant d'un conflicte és centrar-nos a cooperar per trobar una sortida a la situació en què les dues parts puguin guanyar. Això de guanyar-guanyar, passa per conversar, per dialogar, negociar i acordar sortides. Quan ens donem l'oportunitat de conversar sobre una situació, sol succeir que ens adonem que tot i ha-

ver-hi diferències d'enfocament, pot haver interessos comuns, desitjos similars o idees que es complementen i sobre les que es pot construir una resposta compartida davant d'una determinada situació.

Es tracta llavors que tot apareixent la por de perdre el nostre poder da-vant un conflicte, privi la curiositat de saber el que sent i pensa l'altra persona davant d'una determinada situació; i el desig de construir un diàleg que possibiliti una nova realitat. Perquè privi la curiositat abans que la por, ens toca nodrir i cuidar dels nostres nenes i nens, reconèixer les seves necessitats, validar el que senten, posar-los límits; això els fa sentir-se més segurs de si mateixos i també acceptar les diferències amb l'altre.I en aquest punt és el que l'educació pot aportar.

Quan ens referim a educació, parlem que hi participen tant; la família, l'escola, les entitats, els mitjans de comunicació, la societat en ple. Ens toca educar en la cultura de la cooperació i el respecte per la diferència. Ens toca formar en la cultura del diàleg, la negociació i l'acord. Ens toca apostar perquè en algun moment, en comptes d'espantar i defensar-nos davant la diferència, la diferència sigui una oportunitat de creixement col·lectiu. Ens toca iniciar la conversa, respectant l’interlocutor.

Setembre 2015 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 15

info

Nota Editorial

Educació i Pau

pàgs. 2-3

Ells i elles ja formen part

de la TIAF

S'

Nieves Batista Projecte Imagina’t

La Tiaf continua impulsant la participació

Dia Internacional

de la Pau

pàg. 4

I tu? Suma–t'hi.

2 info Setembre 2015

Web: www.tiaflm.orgA/e: taflm.suplement@gmail.comAdreça: La Bàscula Espai MusicalC. Foc, 128, 1a planta08038 BarcelonaTel. 93.965.007

Consell de redacció:Grup de comunicació de la TIAF-Districte Sants-MontjuïcDirecció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Para-fernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).-Elisenda Gellida (Tècnica de suport TIAF)-Jordi Picart (Tècnic de suport TIAF)-Maria Caturla (F.H. Sant Pere Claver)

Edició i maquetació:David EdoImpressió: GestXXITirada:6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Amb el suport de:

Edita aquest suplement:

Ells i elles ja formen part de la TIAFJam sessions

Èxit de públic en les Jam session infantils que vam fer durant el mes de juliol a la Sala Pepita Casanellas. Els infants van gaudir de les cançons, ballant i cantant amb els seus pares i mares. Moltes gràcies als que hi vau venir.

Aquesta ha estat una de les iniciatives impulsada per un grup de famílies de la Marina.

Esperem repetir l'experiència aquest nou curs amb noves edicions, us ani-rem informant!

I tu? Suma–t'hi.

3infoSetembre 2015

Ells i elles ja formen part de la TIAF

FamíliesEl passat mes de juliol el Grup de famílies de la TIAF va començar a caminar. Un seguit de pares i mares interessats a participar de la TIAF es van reunir a la Biblioteca per fer propostes d'accions i acti-vitats per les famílies del barri.

A poc a poc anem creixent com a Taula i esperem potenciar aquesta pota i que les Famílies del barri hi tinguin un paper important.. Si estàs interessat/da en participar-hi t'esperem!

Envia’ns un mail a: treballambfamilies@gmail.com.

PlenarisAquí us deixem unes imatges del que va ser el darrer Plenari de la Taula.Aquest va girar entorn del tema la relació entre profes-sionals, equips de treball i xarxes.El ponent de la sessió va ser l'Eduard Sala, cap de l’Àrea Social de Càritas Diocesana.

La sessió va basar-se en dinàmiques i treball en equip. Us esperem en el proper que serà el primer trimestre del curs 2015-16.

4 info Setembre 2015

Sabies què?

El 21 de setembre és

el Dia Internacional de la PAU.

L’any 1981 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar aquest

dia com una jornada per commemorar la pau, i reforçar els ideals de la pau en

tots els Països i pobles del planeta.Es convida a tothom a celebrar

aquest dia, a partir de l’educació i la sensibilització.

Xerrades 0 a 3Ja hem realitzat les tres primeres sessions obertes per a famílies amb infants de 0 a 3.

Han tingut una bona acollida per part de les famílies i per aquest primer trimestre tindran continuïtat.

Les dues xerrades Control d’esfínters i la Importància del joc, les va realitzar la Carmen Ríos, psicòloga de la Fun-dació Sant Pere Claver. De cara aquest següent trimestre tornarà a fer dues xerrades més.

La xerrada sobre el primer vincle la va dur a terme la psicòloga  Nieves  Batista, dinamitzadora del projecte Imagina’t.

Agraïm la  col·laboració  de les escoles bressol del barri que ens van cedir les seves instal·lacions.

Ben aviat ja estarà tancada la programació, la podreu tro-bar a la pàgina de la TIAF (www.tiaf.org) o al nostre Fa-cebook (TIAF la MARINA).

▶ Ramon Espadaler, candidat d'Unió. font: unio.cat

TEMA DEL MESSetembre 2015 // www.lamarinadigital.cat 11

▶ Ra

ül R

omev

a, ca

ndid

at d

e Jun

ts p

el Sí

.

fon

t: jun

tspels

i.cat

▶ Xa

vier

Alb

iol,

cand

idat

del

PP.

fo

nt: n

oent

iendo

nada

.es

▶ Ramon Espadaler, candidat d'Unió. font: unio.cat

Raül Romeva i Rueda (Madrid, 1971) és expert en relacions internacio-nals. Llicenciat en Ciències Econòmi-ques i doctorat en Relacions Internacio-nals. Ha impartit classes sobre política europea i afers internacionals a diver-ses universitats. Ha treballat al Centre Unesco de Catalunya, a la UNESCO de Bòsnia i Hercegovina, a Intermón Oxfam i a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. Ha fet de diputat al Parlament Europeu en representació d’ICV.

Ramon Espadaler i Parcerisas (Vic, 1963) és diputat al Parlament per la demarcació de Barcelona. Llicenciat en Història per la UB i llicenciat en Cièn-cies Polítiques i Sociologia per la UAB. Ha estat tinent d'alcalde de Vic i Sant Quirze de Besora, així com conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Ca-talunya. Va ser Conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya i Secretari Ge-neral de CiU.

Xavier García Albiol (Badalona, 1967) és militant del Partit Popular des de 1989. Al mateix any va començar la carrera de dret, uns estudis sense fina-litzar. President del PP de Badalona del 1990 a 1996 i de 2001 fins a l'actualitat. Va ser alcalde de Badalona des de 2011 a 2015. La seva trajectòria política ha estat polèmica, sempre amb un discurs crític dels col·lectius immigrants i gitanos.

Miquel Iceta Llorens (Barcelona, 1960) va afiliar-se al Partit Socialista Po-pular Català amb 18 anys. Va ser mem-bre de la Comissió Executiva del PSC des de 1984 al 2011. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Cornellà Director del Departament d’Anàlisi del Gabinet de la Presidència del Govern Sots-director d’aquest mateix Gabinet, Diputat al Con-grés per Barcelona i Diputat al Parlament de Catalunya des de 1999.

Josep Lluís Franco Rabell (Barce-lona, 1954) és llicenciat en traducció i interpretació a la Universitat de Mont-peller. Va treballar a l’empresa familiar, Talleres Franco S.A., un petit taller amb 12 treballadors, fins el 2008. L’any 2000 s’implica amb el moviment veïnal de Barcelona. L’any 2012 fins l’actualitat ha assumit la presidència de la Federació d’Associació de Veïns de Barcelona, la FAVB.

Antonio Baños i Boncompain (Barcelona, 1967) és periodista, activis-ta social, escriptor i músic. Llicenciat en ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat a Ràdio Nacional d’Espanya i a COM Rà-dio i ha col·laborat amb televisions com TV3, La Sexta i Cuatro i publicacions com eldiario.es, La Marea i Público.

Inés Arrimadas García (Jerez de la Frontera, 1981) és llicenciada en Dret i Administració i direcció d'empreses per la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. Abans d'ocupar l'escó com a di-putada exercia de consultora del sector públic. És militant de la formació des del 2011 i ocupava el càrrec de portaveu de les joventuts del partit.

PERFIL DELS CANDIDATSCiutadans proposa el contracte únicLa formació, inicialment d'àmbit regional, té ara una projecció na-cional i va passar de dir-se Ciutadans a Ciudadanos. És la quarta força política en l'àmbit d'Espanya.

Sobre la seva proposta de model econòmic, la formació afirma que és el dels països del Nord d'Europa. Proposen implantar el con-tracte únic, que en el seu criteri evitaria la temporalitat i la precarie-tat. També assenyalen que si arriben a governar, els autònoms que tinguin ingressos per sota del salari mínim no hauran de pagar, i els que estiguin per damunt pagaran en funció dels seus beneficis. Asseguren que obriran una línia de crèdit específica per ajudar als emprenedors que s'animin a obrir algun negoci.

Respecte de la salut, Ciutadans considera prioritària la protecció dels serveis públics. Proposa obrir els quiròfans a les tardes per re-

duir les llistes d'espera.Referent a l'educació, asseguren

que els estudiants de primària i secundària tindran els seus llibres gratis, que ampliaran les beques i les faran extensibles a la formació professional. A més asseguren que baixaran les taxes universitàries.

Es declaren defensors d'una edu-cació de qualitat trilingüe, que per-meti estudiar en català, espanyol i anglès i proposen aconseguir entre tots els partits un pacte educatiu que duri els pròxims 20 anys.

"Una Catalunya millor en una Espanya diferent"

El PSC, el partit liderat per Miquel Iceta, busca una Catalunya dintre una Espanya Federal i una reforma constitucional sotmesa a referèndum amb l’objectiu d’aconseguir una Cata-lunya més lliure, més prospera i més justa dins de la Unió Europea. Davant del benestar, el seu programa vol fer front a les desigualtats de renda, riquesa, informació i oportunitats. El creixement econòmic i la creació d’ocupació són algunes de les seves prioritats així com tornar els drets socials i laborals de tots els ciutadans.

Els socialistes defensen un Sistema Nacional de Salut de finançament públic amb garan-tia d’accés universal i basat en l’equitat personal i territorial. Davant de la qüestió educati-va, es comprometen a endegar una reforma del sistema de governança de les universitats, per garantir que funcionin en consonància amb els interessos generals de la societat, res-pectant la democràcia interna i l’autonomia universitària. A més, volen facilitar el frac-cionament de la matrícula i establir un sistema de beques i altres ajuts. En el problema d’ocupació laboral plantegen recuperar els nivells d’ocupació d’abans de la crisi serà la nostra prioritat, orientant totes les decisions a la creació d’ocupació de qualitat i un incre-ment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins a un 60% de la remuneració mitjana i acabar amb la devaluació i la desigualtat salarial.

El PP planteja propostes per superar la crisiLa candidatura de Partit Popular al capdavant de Xavier Garcia Albiol, ex alcalde de Ba-

dalona assenyala que la seva prioritat és sortir de la crisi econòmica.Planteja com a propostes, exercir l’autoritat democràtica per complir i fer complir les lleis,

segon la formació, sense cap excepció ni subordinació d’interès. Aquesta mateixa autoritat la proposen per acabar amb la impunitat dels delinqüents.

Albiol assegura que d'aconseguir el govern de la Generalitat acabarà amb l’enfrontament de Catalunya amb la resta d’Espanya i l'obrirà al món per aprofitar les potenciali-tats que té i convertir-la en la capital de la Mediterrània.

Segons les seves propostes, generessin oportunitats entre els joves i la resta de la societat, establint un marc que permeti que els joves amb un bon grau de prepara-ció, tinguin les oportunitats per trobar una feina ben retribuïda. Asseguren també que implantaran un model d’administració de la Generalitat reduïda, ràpida i transparent en la prestació de serveis públics de qualitat.

12 PUBLICITAT Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

El Museu Etnològic de Barcelona reobre les seves portes el proper 4 d’octubre, completa-ment renovat i amb la incorporació de nous espais i nous conceptes. A la remodelació del museu, que es ve realitzant des de l’any 2010, amb períodes interromputs, s’hi va invertir un milió d’euros.

El 2010, l’Etnològic va tenir 40 mil visi-tants i en aquest anys, malgrat tenir les sales tancades al públic ha aconseguit quadrupli-car aquest número a través d’un programa d’exposicions temàtiques itinerants que el Museu brinda gratuïtament a associacions i entitats diverses.

Quanta gent ha visitat el 2014 aquestes ex-posicions? 68 mil persones. La concurrència en barris y pobles i la seva participació en universitats de l’exterior, a més de les nove-tats, com per exemple objectes que es po-dran apreciar sense un vidre davant generen expectatives, a poc menys d’un mes de la re-obertura. Conversem amb Josep Fornés, el seu Director.

“68 mil persones visitaren les exposicions de l’Etnològic l’any passat”

En època de crisi hi ha qui creu que els mu-seus no son una prioritat, quina és la raó de ser del museo etnològic ara mateix?

Barcelona te gent molt diversa que ve de diferents parts del mon. Aquesta gent troba que en aquet museu els parlen dels seus an-cestres amb respecte i en el pla de la igualtat. A més és important tenir un rigor des de la perspectiva científica.

Aquella petita pàtina de credibilitat que dona un museo, això que “sembla” seriós, quan es dona sense complexos, penetra i fa pensar. Parlar sense pamflet, sense banalitza-ció però sí amb rotunditat, amb profunditat y sense complexos. Aquesta és la funció d’un museo d’antro-pologia al segle XXI en una ciutat com Barcelona. ¿Quin pressu-post té el Museu Etnològic?

El museu, nor-malment ha tin-gut uns 350 mil euros per a ac-tivitats. Aquest any va pujar a 800 mil eu-ros. No crec que sigui necessari molt més. Treballem en col·laboració amb entitats, institucions i associacions; i per això tenim moltes més possibilitats de fer activitats a preus més competitius, però s’ha de tenir en compte que el treball s’ha de pagar. Per tant hi ha d’haver un pressupost. La gent que tre-balla ha de cobrar. Aquest museu, comparat amb d’altres de Barcelona, sempre ha tingut un nivell d’inversió menor.

Sempre. Això és històricament cert i in-negable.

¿Per què?Suposo que de forma general la antropo-

logia és difícil de comprendre i pot ser in-còmoda. El concepte d’utilitat pública, de vegades, xoca amb una forma de concebre la cultura o el patrimoni des d’una perspecti-va diguem “elevada”. Aquell que pensa en la “alta cultura”, és que també concep la “baixa cultura”. Ja la categoritza de tal manera que la estigmatitza.

A vegades quan a algun… no dic solament políticament, sino quan a algú de forma tèc-nica, li costa fer un canvi en la mentalitat y comprendre que no sigui simplement un museu d’art de patrimoni car de la elit do-minant. Nosaltres intentem no ser un museo elitista. Per això, sempre ha xocat amb algú dels que han manat¿Té el Museu algun programa específic vinculat als barris de Barcelona?

És el que estem practicant fa anys. No-saltres formem part de la “Xarxa de cases de la festa” que estan distribuïdes en tots el barris de la ciutat de Barcelona. Sobretot actuem amb les associacions. Associacions de immigrants, por posar-te un exemple.

De vegades, posem en evi-dencia algunes veritats i algunes manques; també posem en evi-dencia a algú que no està fent una bona pràctica, i això provoca en-fado y a vegades

per això també estem una mica arraconats. ¿Hi ha hagut accions concretes que hagi apercebut com represàlies directes cap a vostè?

A veure… durant aquest mandat ha hagut l’aparició d’un nou museu, el de “Cultures del Mon” amb col·leccions nostres, que nosaltres vàrem obtenir de col·leccions privades i ha tingut un pressu-post milionari, quasi nou milions d’euros, i entra en competició directa amb el Museu Etnològic.

Hi ha accions concretes, per suposat, i al marge completament d’aquest museu,

d’aquest director i d’aquest equip; han fet un museo d’art, catalogant i presentant tots els altres objectes de les altres cultures que no siguin la catalana, des de la perspectiva de l’art. És una línia completament oposada, no complementaria a la línia que desenvolupa el museu etnològic de Barcelona.

Evidentment ha hagut accions molt du-res en aquest sentit, històricament sempre ha estat un museu amb molt poc personal. Cada dia som menys, es jubila molta gent i no es torna a contractar i hem de contractar temporalment i no es pot treballar així.

Quantes persones treballen al museu? Com a molt treballem 10 persones i al-

guns es van jubilant. I el personal habitual als museus és?

Hi ha museus que tenen 100 extensions telefòniquesGreu…

No. Real, és la vida. La vida és lluita i la lluita és per a més d’una vida. Jo no soc his-toriador de l’art, soc antropòleg, soc mestre i soc museòleg. No es una casualitat. Es una elecció.

La Marina es un barri que en la seva histo-ria ha estat molt protagonista en l’evolució de la ciutat, però encara segueix reivin-dicant necessitats bàsiques, com el trans-port, per exemple.

Juli Vallmitjana va escriure a comença-ment del segle XX un llibre que es diu “Sota Montjuïc”. En aquesta novel·la es parlava del baix Montjuic. El museu etnològic de Barcelona és darrere de Montjuïc, es clar que on hi ha una baixada, comences a veu-re la degradació de la muntanya, vas veient cóm està més abandonat poc a poc fins a arribar al barri del Poble Sec, com està caient el palau d’esports, vas veient que és terra de ningú.

Algú et diu no, és que el parc de Montjuïc, perquè no és el mateix dir parc que dir mun-tanya. La muntanya es degrada quan baixa al barri. No cal dir que quan baixa al barri de la marina també. És més inaccessible, més inhòspit.

“Aquell que pensa en la “alta cultura”, és que també concep la “baixa cultura”. La catego-ritza y la estigmatitza”

Haurà vingut poca gent del barri… De pujada costa més, comprens? El que

s’ha de reparar es això. En aquesta ciutat s’ha d’aconseguir que els barris facin part

de la muntanya. Jo recordo que la coordina-dora d’entitats de Poble Sec em deien que la muntanya era una altre cosa. Llavors jo deia: ah! llavors el barri no te cap escola pública, perquè totes son a la muntanya.

Aquestes contradiccions, son descarada-ment evidents…

Des del museu tenim clar que som el museu del barri de la Marina y de tan al-tres barris. Volem un museu que no sigui per a turistes, sino per a la gent, perquè és al seu servei. ■

ACTUALITATSetembre 2015 // www.lamarinadigital.cat 13

L’ Etnològic reobrirà a l’octubreUn museu per la gent del barri

|| Yohany Limpias || Redacció

Museu Etnològic de Barcelona

“Volem un museu que no sigui per a turistes, sino per a

la gent” Museu Etnològic de Barcelona

14 Setembre 2015 // www.lamarinadigital.catSALUT

Potser ets de les poques persones que encara recordes l’olor del raïm que feien els pobles quan arribava el mes de set-embre. A moltes cases hi havia els cups per trepitjar-lo i convertir-lo en most que un cop a les botes es convertiria en vi. Era una olor molt especial, entre el dolç de la fruita i l’acidesa del comença-ment de la fermentació.

És clar que aquesta feina de la gent dels pobles pràcticament ja no existeix, però per sort al barri del Plus Ultra, cada any als voltants del quinze de setembre, es reprodueix la festa que en temps de romans en deien "bacanals" i estava de-dicada al deu del vi; i en aquest petit espai recordem la verema i la trepitjada del raïm madur i també l’abundància de regals que en dona la Terra.

Tot això ha estat només la introduc-ció per poder dir que el raïm és una fruita de la temporada de tardor i que és ara quan s’ha de menjar. Si ho voleu podeu fer el que en diem una cura de raïm. Com que és una fruita depurativa, netejarà l’organisme de toxines i ajudarà el ronyó a eliminar-les i també com que és alcalinitzant, el podem prendre com preventiu per inhibir el creixement de les cèl·lules canceroses.

Per fer aquesta cura, menjarem entre 2 i 3 kg de raïm al dia combinant-lo amb fruita i verdura fent un o dos àpats només de raïm; al mateix temps aconseguirem també perdre una mica del pes que ens hem posat a sobre aquest estiu. Al men-jar el raïm sencer, ens ajudarà a netejar els budells i prevenir l’estrenyiment. Si el raïm que mengem és negre, millorarà la nostra circulació i també ajudarà a pre-venir l’infart. Si el prenem fermentat en forma de vi, hem de tenir en compte el contingut d’alcohol que ens pot perjudi-car si n’abusem.

Aquesta cura no és convenient per a les persones diabètiques pel contingut en sucre d’aquesta fruita ni tampoc per als que tinguin problemes intestinals perquè els pot produir gasos.

Per acabar, també podem utilitzar el raïm de cosmètic i fer-nos mascaretes que hidraten la pell, sobretot després de l’exposició al sol de tot l’estiu i que ens ajudarà a fer desaparèixer algunes arru-gues i impedir que en surtin de noves.

Recordeu mirar l’origen del raïm que compreu i que sigui de la terra i no d’importació per l’impacte ambiental que comporta i perquè sempre serà més fresc i de millor qualitat, i també perquè tenim les millors espècies de raïm que podeu trobar i així reconeixem la feina dels nostres viticultors. ■

Al setembre, el raïm

ABD Associació Benes-tar i Desenvolupament, una ONG amb més de 30 anys i d’història i amb presència al dis-tricte de Sants-Mon-tjuïc, ha aconseguit sis habitatges per allotjar famílies en situació de vulnerabilitat, però cal aconseguir els mobles i els electrodomèstics per què s’hi pugui entrar a viure.

ABD té un nou repte i necessita l’ajuda de ciuta-dans i ciutadanes, entitats i empreses. El seu objec-tiu: aconseguir 6.500 eu-ros. Amb aquesta quanti-tat, ABD ha calculat que pot equipar els habitatges amb allò indispensable per què les famílies hi entrin a viure: una nevera,

una rentadora, matalassos, armaris, etc. L’entitat ha posat un número de compte

bancari, ES81 2100 3062 4522 00197149

(concepte: “LLARS-CC85”), per què les persones que puguin col·laborar facin la seva donació. Així mateix, aquelles persones que pu-guin contribuir amb mo-bles, electrodomèstics o altres articles (làmpades, bateries de cuina, etc.) poden posar-se en con-tacte amb l’entitat a tra-vés de la següent adreça de correu electrònic: comunicacio@abd-ong.org

Tothom mereix una se-gona oportunitat! ■

ABD fa una crida per equipar habitatges socials

Diarrees:

La diarrea és un símptoma caracteritzat per un augment de la freqüència, volum i fluïde-sa habitual de les deposicions. Les seves con-seqüències són: pèrdua d’aigua, electròlits i nutrients, tenint especial importància en nens, gent gran i pacients debilitats.

DIARREA AGUDA. Inici de forma sobtada, amb femtes líqui-des, freqüents, acompanyades de dolor abdominal, debilitat, nàusees, vòmits i de vegades febre. Generalment son auto limitants

Per prevenir:

Rentar-se les mans abans dels àpats. Rentar bé els aliments que s’han de consumir crus (amanides, fruites).

Refrigeració adequada dels aliments, especialment maionesa, salses, crema i nata. És recomanable sobretot a l’estiu utilit-zar maionesa comercial o feta sense ou. Beure sempre aigua potable. Evitar la presència d’insectes prop dels aliments. No consumir aliments que portin temps preparats i sense una correcta refrigeració.

En cas de presentar Diarrees:

Reposar l'intestí durant 24 h fen una in-gesta de líquids (sèrum oral) .Dissoldre el contingut d'un sobre en un litre d' aigua bullida o d'ampolla.

Sèrum casolà:4 cullerades soperes de sucre ,1 cullereta de sal ,1 cullereta de bicarbonat sòdic ,1 litre d’aigua bullida i freda i el suc de 2 llimones . Conservar a la nevera durant 24 hores.Prenen en petites quantitats cada poc

Començar amb dieta tova i astringent: aigua d'arròs, ( bullir 30 g d'arròs durant mitja h. en 1 l. d'aigua), arròs bullit, pas-tanaga bullida… peix blanc bullit... tot a poc a poc.

En cas de persistència acudir al Centre de Salut.

Els nens i Persones grans tenen més pe-rill de deshidratació. Consultar que fer al Centre de Salut.

No automedicar-se amb antibiòtics sen-se prescripció del metge

Picades:

Si ens pica un insecte hem de llevar l'agulló i rentar la zona amb aigua i sabó, aplicar fred local. En cas d'infecció o reacció al·lèrgica acudir al Centre de Salut.

Procurar no gratar-se les picades doncs podem irritar la pell i causar-nos ferides i infeccions. Utilitzar repel·lents d'insectes, sobretot a les nits.

En cas de picades de MEDUSES, rentar amb aigua del mar i acudir al lloc de la Creu Vermella més proper. ■

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

El CAP Carles Ribas t'orienta

Donacions:ES81 2100 3062 4522 00197149 (Concepte: “LLARS-CC85”).

Més informació: comunicacio@abd-ong.org

Associació Benestar i Desenvolupament

Situacions molt frequents a l'estiu

Bon dia, bona tarda o bona nit a tots i totes!Tal com ens va recomanar Manute en aques-ta secció anem a entrevistar a Lyn de Gatito Malo i Garlic Soup. Un altre llegendari mú-sic del nostre barri.Hola Lyn, benvingut a la nostra secció de música de La Marina. Explica’ns breument, en quin any vas començar a fer soroll.

Vaig començar a tocar la guitarra el 1983 amb 13 anys. Poc després vàrem formar el nostre primer grup (INFINIT) amb el Nico, l’Adán i el Jesús. Vam estar tocant per tota la zona arribant a ser el grup més jove amb cançons pròpies de tota Espanya.

Després va arribar el grup Liders, format per Juan Rabadán I.P.D. Juan Martínez (Jua-nipi), Domingo Sánchez (DOMI) i jo.

Arran de la marxa de Juan Rabadán es crea Zona 4 en la seva primera versió i anys després amb la marxa de DOMI entra Pedro Aguadé com a baixista I David Sánchez com a guitarra rítmica.

Després d'un breu temps amb el grup Prohibit Prohibir, vaig abandonar la música durant set anys. Per tornar amb els qui vaig començar... Adán Olmo i Nico Olmo en el grup Primmos. Poc temps més tard va en-trar el meu germà Juan a la veu.

Després de la dissolució de Primmos va arribar Messala amb la incorporació de DOMI al Baix quan Nico va deixar la Ban-da. Un grup amb espectacle real, ja que ens disfressàvem en cada actuació.

I, finalment, quan va acabar Messala van néixer els meus dos projectes actuals. A més, amb Mes-sala realitzem un projecte per al disc de Chi-chi Herrera que consisteix en una Fusió Rock amb Folk Bo-livià tota una aventura. i la realització d'una maqueta amb Diplodocus Xou Mario (Gar-lic soup) Guitarra, Arian Vázquez (Bateria) i jo al Baix.

En què projectes estàs tocant actualment?Actualment toco en dues Bandes:

- Gatito Malo amb: Joa García( Baix i veu) Adán Olmo (Bateria) Georgina Martí-nez (Veus i cors) i jo a la guitarra i veus.

- Garlic Soup amb: *Edu Gu-tiérrez (Bateria)

Mario Benesenes (Guitarra) Juan Olmo (Veu) i jo al Baix.Zona 4 va ser una altra de les bandes del

barri, explica'ns una mica sobre ella.Zona 4 es va formar en 1988 després de la

dissolució del grup Liders. Va ser una Etapa formidable plena de concerts i gires. Amb Juan Martínez a la Bateria, Domingo Sán-chez al Baix i cors, i jo a la guitarra i veu. Vam estar en llocs com “L'Escala de Barce-lona” l'Hotel Regna Sofia. El palau dels es-ports de Castellbisbal i en un festival de Me-talhammer en Vallbona. Sent els principals responsables de la creació de la transforma-ció d'un centre esportiu a un local cultural musical com la Bàscula. Gràcies a concerts desinteressats de grups com “LA CHONA”, “BUSCANT LOCAL”, “DOSTRADOS”, “WISHCRAFT”, “ZONA 4”, etc..Quins van ser els primers llocs on has ac-tuat? I els últims?

El primer lloc on he actuat va ser al col·legi ISAAC PERAL, actualment el C.P CA CLOS. I a les festes de Casa del Rellotge. I els Últims a la Sala Razzmatazz i L´ovella negra.Tu compons… Què és el que et sol ins-pirar? Hi ha hores en les quals tot surt millor?

Em solc inspirar en la pròpia vida i en com em trobo anímicament a cada moment.

No hi ha hores determinades, simple-ment les cançons em vénen al cap i intento transmetre aquesta idea amb la guitarra o el baix, ja que no componc directament amb l'instrument.Explica una mica les teves influències.

Les meves influències són moltes...des dels Beatles a Iron Maiden, The Sweet, Whi-te Lion, Kiss, AC/DC, Tequila, els Secrets. A més, sóc fan de Mozart. ■

15Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat CULTURA

El FarL'agenda de setembreBiblioteca Francesc CandelMúSICA A L'ABAST, LA MúSICA DE LES PERSONES DIVERSES.Inscripció oberta. Inici en setembre.Música a l'abast és un projecte iniciat el 2009 amb l'objectiu de crear oportuni-tats a infants, joves i adults amb diver-sitat funcional i/o problemàtiques de salut mental de participar en activitats artístiques inclusives, que vol fomen-tar la creativitat i trencar barreres entre les arts i entre les persones per mitjà d'activitats bàsicament musicals i total-ment participatives, inclusives i inter-disciplinars.Aquest projecte d'ARTransforma, a la Bi-blioteca Francesc Candel, és en grup i un cop a la setmana al llarg del curs/any.Per a inscripcions i més informació: info@artransforma.orgLes sessions es realitzaran els dimecres a les 17:30h.Lloc: Sala Polivalent de la biblioteca Francesc Candel

Dimarts 15AULA DIGITALDimarts 15 de setembre s'obre la pre-inscripció per als cursos de l'Aula Digi-tal de la Biblioteca Francesc Candel del mes d'octubre.Les preinscripcions per als cursos de l'Aula Digital de la Biblioteca Francesc

Candel del mes d'octubre es poden realit-zar des de qualsevol ordinador amb con-nexió a Internet, des del propi Espai Mul-timèdia o des dels taulells d'informació de la biblioteca. El nombre de places de cada curs és d'11.Les preinscripcions i tota la informació sobre els cursos es troba a la pàgina de preinscripció als tallers multimèdia.Per realitzar aquests cursos i tallers, or-ganitzats en col·laboració amb Ciber-nàrium, és obligatori presentar la foto-còpia del DNI vigent, NIE + passaport vigents (per a ciutadans intracomunita-ris) o NIE vigent (per a ciutadans de fora de la Comunitat Europea) el mateix dia de la formació.

Dijous 17TALLER: 'TERàPIES DE REIkI I RE-FLEXOLOGIA'. A càrrec de: Rosa Sánchez, reflexòloga i mestra de Reiki.Hora: 19:00h. Cal portar roba còmoda.El Reiki és una teràpia natural reconegu-da per l'Organització Mundial de la Salut per la qual, a través de la imposició de les mans del terapeuta Reiki, la persona que la rep es recàrrega d'energia vital. Els seus beneficis són molts: equilibri, harmonització, estabilitat, analgèsia i au-tosanació.La mestra, Rosa Sánchez, ens introduirà en els beneficis pel cos i la ment del Reiki

que, a més de teràpia, també és un estil de vida que inclou l'exercici i l'alimentació saludable.Organitza: Centre Cultural Ancora.

Centre Cívic Casa del RellotgeDijous 17 INAUGURACIÓFESTES I TRADICIONS DE LA MARINA DELS ‘80Hora: 19:00 hDel 17 de setembre al 22 d'octubre.Activitat gratuïta.Visita comentada per l’autor de les foto-grafies, cada dilluns a les 18 h Lloc: Espai expositiu de la Casa del Re-llotge El veí de la Marina i fotògraf amateur Josep Vicens Busquets, entre els anys 1975 i 1993, va documentar amb la cà-mera diferents aspectes humans, socials i paisatgístics dels barris de la Marina. En aquesta ocasió, com un exercici de me-mòria històrica del barri, ens presenta un recull d’imatges captades durant els anys ’80 que reflecteixen les festes i tradicions populars que tingueren lloc llavors.Col·labora: Centre d'Estudis Montjuïc CEM

|| Soraya Diebra || Redacció

Xerrem: vine a practicar el català a la biblioteca Francesc Candel!El Xerrem_Junts és una eina de treball que organitza espais de trobada, gràcies als quals persones que no han estat mai en contacte amb la llengua catalana, o que hi han estat però presenten dificultats, ja si-gui de comprensió o d'expressió en aques-ta llengua, entren en contacte amb perso-nes voluntàries catalanoparlants. Aquests voluntaris estan formats per la CAL i des-tinen una part del seu temps lliure a ajudar a les persones que ho desitgin en el seu camí d'assumpció del català com a llengua pròpia. El mitjà que s'utilitza és la pràctica de la conversa, punt on arrenca indefecti-blement tota apropiació d'una llengua.La metodologia Xerrem consisteix a reu-nir setmanalment, a la biblioteca Francesc Candel, un grup de persones que volen parlar millor el català amb una o dues per-sones que el parlen bé. Durant una hora a la setmana, els 'xerraires' parlen entre ells i en grups de tres o quatre fent-se pregun-tes i contestant-les. Les preguntes estan organitzades per nivells, i a mesura que s'avança, augmenten de nivell i reclamen un domini més alt de llengua.Us hi esperem a partir del 8 de setembre, cada dimarts a les 19h. a la biblioteca.

Entrevistem a Lyn de Gatito Malo i Garlic Soup

"Zona 4 es va formar en 1988 després de la disso-lució del grup Liders. Va

ser una etapa formidable plena de concerts i gires"

16 ACTUALITAT Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Les drogues, les substàncies prohibides i el nostre barri.Una de les activitats, fora de la llei, que ge-nera als veïns més sensació d’inseguretat és, sens dubte, el tràfic de substàncies pro-hibides a petita escala. Evitarem el terme drogues, per tal de diferenciar entre les drogues legals, per exemple l’alcohol i el tabac, que amb la majoria d’edat es poden adquirir a multitud d’establiments, i aque-lles que anomenarem substàncies prohibi-des, atès que les lleis estableixen la prohi-bició expressa de la seva comercialització, elaboració i cultiu.

Cal dir que més enllà de la infracció legal que suposa la relació directa amb aquestes substàncies, cal tenir en compte el mal i el perjudici que provoquen el con-sum d’aquestes substàncies, tant en els pro-pis consumidors, de caràcter físic i psíquic, com de caràcter social a la demarcació del barri on es donen aquesta mena d’activitats il·lícites.

L'activitat que cal que capti la nostra atenció és el tràfic de substàncies pro-hibides. L’elaboració i comercialització d’aquesta mena de substàncies, com la co-caïna, la marihuana, LSD, ...etc. és realitza sempre d’amagat, de tal manera que passi

desapercebuda als cossos i forces de segu-retat públics. Els autors d’aquest tipus de delictes, tipificat en el nostre ordenament jurídic com a delictes contra la salut públi-ca, inverteixen molts dels seus esforços en no ser detectats per la policia.

És per això que, als policies, ens és molt útil la informació que els veïns ens fan arri-bar referent a aquesta mena d’activitats. De vegades hi ha qui té el convenciment de què els policies ja ho sabem. Creguin que això no és cert. De vegades tenim tendència a creure que el que nosaltres sabem, perquè ho veiem diàriament i perquè hi convivim, és sobradament conegut per a tots els altres, inclòs els policies que veiem que treballen al nostre barri. Molt sovint aquesta mena

d’informacions ens arriben tard o no arriba.És important la implicació de tots per

poder actuar sobre els problemes que afec-ten el nostre barri. La implicació de vega-des pot ser fer una simple trucada telefòni-ca per posar en el nostre coneixement que s’ha presenciat com, a on i/o qui està duent de manera continuada el tràfic de substàn-cies prohibides a prop de casa nostra, de la nostra feina, (...) . La implicació pot consis-tir en adreçar-se a les nostres dependències per informar-nos, més àmpliament, dels fets que hem observat, o podem optar per limitar-nos a comentar-ho al responsable o delegat de seguretat de l’entitat on partici-pem (associació de veïns, de comerciants, de festes, casals, ...etc.) Els Mossos i Mosses d’Esquadra que treballem al barri neces-sitem la seva implicació per a poder fer la nostra feina amb efectivitat. Els Mossos i Mosses d’Esquadra el necessitem a vostè per fer un barri una mica millor.

El Port de Barcelona destinarà fins a 1 milió d’euros a l’any, a través de les bonificacions mediambientals a la taxa al vaixell, per tal d’incentivar les embarcacions que demos-trin un bon comportament ambiental al Port i disposin d’un disseny o un equipa-ment excel·lent des d’aquest punt de vista. Aquestes bonificacions, en vigor parcial-ment des d’aquest 1 de juliol, va ser presen-tada en una jornada informativa adreçada als membres de l’Associació de Consignata-ris de Vaixells de Barcelona i altres agents consignataris.

Tal com es va explicar l’objectiu d’aquesta actuació és incentivar bones pràctiques am-bientals dels vaixells a port com a mecanisme per atraure naus amb un perfil ambiental-ment respectuós i reduir, així, les emissions que genera l’activitat del Port de Barcelona.

Reconeixement dels principals esquemes d’incentiusEls darrers anys han sorgit una gran varie-tat d’iniciatives que reconeixen de manera objectiva els esforços fets pels vaixells per millorar el seu comportament ambiental. La majoria de ports del món utilitzen aquests esquemes per a bonificar els vaixells si com-pleixen determinats estàndards pel que fa al disseny i comportament ambiental.

Amb les noves bonificacions, el Port de Barcelona reconeix els tres esque-mes principals d’incentius utilitzats al grans ports europeus i mundials com són l’Enviromental Ship Index, el Clean Ship-ping Index i el Green Award. Amb aquests perfils ara es podrà assolir la bonificació del 5% que ofereix la Llei de Ports.

D’altra banda, el Port de Barcelona per a l’exercici 2016 bonificarà un 20% la taxa al vaixell als bucs amb motors de propulsió o auxiliars a gas natural i amb un 50% la taxa als vaixells amb combustible de Gas Na-tural Liquat (GNL) o bé que es connectin al subministrament elèctric des de moll, la qual cosa pot arribar a suposar un des-compte de fins al 70% en la taxa al vaixell.

Un repte mediambiental“El desenvolupament mediambiental és una prioritat estratègica del Port de Bar-celona” va afirmar la directora comercial, Rosa Puig durant la presentació de la jor-nada. “Degut a la vinculació històrica de la infraestructura amb la ciutat de Barce-lona, el mediambiental és un dels aspec-tes que entenem com a clau per a la bona relació i compromís amb la ciutadania, el teixit empresarial i la societat en general”, va destacar.

El Port de Barcelona destinarà fins a un milió d’euros a bonificar els vaixells mediambientalment més nets

El Port informa

Aquesta mesura suposarà descomptes de fins al 70% en la taxa al vaixell

breus>> Barcelona diu no a formar part de l’AMIFinalment Barcelona no s’adhereix a l’Associació de Municipis per la Inde-pendència (AMI). Durant el ple ex-traordinari, demanat pels grups muni-cipals de CiU, ERC i la CUP, la votació va finalitzar amb 17 vots a favor, 12 en contra i 12 abstencions.

>> Arriben les primeres sancions a entitats financeres amb habitatges buitsL’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat les primeres 12 sancions a enti-tats financeres que han tingut habitatges buits durant més de 2 anys. Són multes coercitives que pretenen servir d’estímul perquè s’ocupin aquestes propietats.

>> Les pròximes eleccions generals se celebraran al desembreEl president del govern espanyol, Maria-no Rajoy, ha anunciat que les eleccions generals espanyoles es celebraran “al voltant” del 20 de desembre. Tot i que la data encara esta per confirmar Rajoy ha afirmat que en qualsevol cas sempre serien “al desembre”. Una altre data pos-sible seria la corresponent al 13 de des-embre.

ORC ABP Sants - Montjuïc

“És important la implicació de tots per poder actuar so-bre els problemes que afecten al nostre barri.”

COMUNICACIÓ 17Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Abans de res, com vas començar amb el teatre?

Vaig començar de molt petit a l’escola Plus Ultra, que era del meu avi. Allà vaig fer la primera representació teatral amb 7 o 8 anys, y després d’això ja m’afegia a totes les que hi havia a les escoles on vaig anar.

Després em vaig encaminar cap a la co-municació audiovisual, vaig fer radio i radio teatre durant molts anys. I ja d’adult, me’n vaig adonar de que quan un porta tant de temps fent una cosa i n’acaba sabent el su-ficient, doncs el que ha de fer és dedicar-se a això.Quins projectes tens ara?

Actualment faig doblatges de pel·lícules, i series en general. Posa’ns un exemple de l’últim que has do-blat?

Acabo de doblar una pel·lícula molt diver-tida, de dibuixos animats. Vinc de cantar… (riu). La pel·lícula es dirà “Marco Macaco” i jo interpreto al dolent.

Igualment aviat estrenaré un curt-me-tratge al Prat, on des de l’any 2012 dirigeixo l’escola de teatre i cinema. Ara hi ha l’opció de portar aquesta estructura d’escola aquí a La Marina. Com està d’avançat aquest projecte al barri?

Aquest mes començarem a visitar els

instituts del barri per explicar el projecte que volem dur a terme amb els joves i el 6 d’octubre arranquem. El teatre atrau als joves?

La veritat és que els atrau més el cinema, però son conscients que la majoria dels ac-tors de cinema també han fet teatre. De ma-nera que al principi hi ha qui ho fa como un deure, però quan van aprenent el que real-ment és, els agrada i a molts el cinema se’ls en va del cap. Hi ha joves que hagis format i que conti-nuen en amb això com a professió?

Si, per exemple un d’ells és en una sèrie de Tv3. Es va iniciar amb nosaltres l’any 2012 i vol seguir a l’Institut del Teatre. Ell, ho te molt clar. D’altres venen a passar-ho bé i es-tar amb els amics, perquè els agrada. Parla’ns del projecte aquí a La Marina, què abasta i què pretén?

En realitat estem unint esforços. Busquem una o varies opcions perquè la gent jove pu-gui fer quelcom que li suposi un profit més endavant, en el futur com adults, encara que també en lo immediat.

Presentem el teatre amb la idea de fer in-

terpretació, de manera que els joves puguin expressar coses que potser no poden expres-sar en la seva vida quotidiana. Entenem que és una eina per a la maduració com a per-sones.O sigui, el teatre como teràpia?

Si, en realitat el teatre sempre es una teràpia.

En aquest cas, si tens l’oportunitat de conèixer i relacionar-te amb gent que després pot convertir-se en amiga, això es teràpia. O si m’estic reunint amb grups que no m’ajuden en res en el meu creixement i en canvi trobo al teatre persones que s’interessen de coses distintes i coincidim. Y també, si senzilla-ment és que no sé què fer de meva vida, faig teatre i veig que puc dedicar-m’hi. Tot això és el que ofereix l’Escola de Teatre i Cinema que és el nom de la Associació al Prat. Els cursos al barri, tindran algun cost?

El Centre Cívic La Bàscula subvenciona la despesa que implica el projecte. Encara que possiblement es farà una aportació sim-bòlica per a valorar el que comporta la feina que es fa i per adquirir compromís de con-tinuïtat.

Ens interessa molt que hi hagi compro-mís i disciplina a les classes. És un treball d’equip. Creem escenes en les que interve-nen diferents personatges i si en falta un no podem assajar. Per això és molt important que la gent que s’impliqui estigui realment convençuda de que vol fer-ho. ■

Una escola de cine i teatre arriba al barriJordi Salas, actor, ens explica aquesta nova proposta per a joves que busquen iniciar-se en les arts escèniques|| Yohany Limpias || Redacció

El Consorci de la Zona Franca i Xina estrenyen relacions

El Consorci de la Zona Franca de Bar-celona cerca refermar les seves relacions comercials amb la Xina. El passat mes d’agost, participà a la fira de transaccions i cooperació “Overseas Chinese Industry Fair”, que va tenir lloc a Shenzhen (Re-pública Popular Xina) els dies 13 i 14.

L’entitat participà amb un stand de 150 m2 dins el Pavelló firal d’España que va acollir una destacada representació de les institu-cions del node logístic i industrial de Bar-celona. A més del Consorci i de les seves fires logístiques i immobiliàries SIL i BM; hi va haver presencia institucional de Puer-tos del Estado, de les patronals Foment del Treball y PIMEC, de la Càmera de Comerç de Barcelona, del Port de Barcelona, de l’associació Barcelona Centre Logístic, de la federació de transitaris FETEIA i de les empreses CIMALSA i Alfil Logístics.

A la inauguració de la fira, el 13 d’agost es realitzà l’acte de presentació del pavelló es-panyol i una jornada sobre les oportunitats d’inversió a Espanya; ja que la presencia espanyola buscava atraure inversions i, per altre banda, presentar els principals pro-ductes que ofereix Espanya al mercat xinès.

En aquest marc, els executius del Consorci Barcelonès assoliren un acord de cooperació amb la seva homòloga, la ciutat costera xi-

nesa de Fuzhou, amb la que la Zona Franca barcelonesa espera incrementar les relacions econòmiques entre aquests pols logístics.

Un altre dels acords aconseguits pel Consorci, al marc d’aquesta visita al gegant asiàtic, va ser el conveni per assessorar a la Zona Franca de Yiwi, que inclou la partici-pació d’aquesta ciutat Xinesa al SALÓ SIL 2016 Barcelona.

El Consorci va signar amb la ciutat xi-nesa de Yiwu dos convenis de col·laboració,

un en matèria d’assessorament internacio-nal de la zona franca d’aquesta ciutat xi-nesa i l’altre de promoció i presencia firal, que suposaran un avanç en les relacions comercials i logístiques entre Barcelona i aquesta destacada ciutat de la província de Zhejiang.

L’acord implica que el Consorci ac-tuarà com a consultor de la zona franca de Yiwu en gestió duanera, logística i in-ternacionalització, de forma que la zona

franca xinesa aprofitarà el seu saber fer per a fomentar les ubicacions empresa-rials i millorar l’eficiència dels trànsits comercials cap a Europa, América i Áfri-ca, aprofitant també les avantatges de les associacions internacionals a les que per-tany el Consorci.

El Consorci de la Zona Franca de Barce-lona pretén amb aquesta operació situar-se com operador de Xina a Europa i per això pretén aprofundir en aquesta relació pri-vilegiada amb més acords de col·laboració que estan sent objecte de negociació.

Yiwu Land Ports Affairs & Port Autho-rity gestiona 5 milions de metres quadrats de terrenys industrials i el port sec de Yiwu i també els 60.000 m2 de la seva nova zona franca duanera de la gestió, que ara el Con-sorci assessorarà.

Yiwu és l’epicentre manufacturer més important de Xina i del mon. Els seus mer-cats ocupen 5 milions de metres quadrats, amb 62.000 botigues i 200.000 empreses fabricants que venen 1,7 milions de pro-ductes diferents a mercats de tot el mon. D’aquesta ciutat surten el 80% dels orna-ments de nadal Xinesos, la meitat de les cremalleres del mon i el 40% dels rellotges elèctrics que es comercialitzen. S’estima que la ciutat factura diàriament 80 milions d’euros en comercialització de productes.

▶ Cerimònia de signatura de l'acord a l'ajuntament de Yiwu.

|| Redacció

18 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat

Els comerciants proposen un canvi de nom del Passeig de la Zona Franca

ww

w.c

omer

cian

tsla

mar

ina.

cat

a.c.

lam

arin

a@gm

ail.c

omTe

l i fa

x: 9

3421

2386

ADMINISTRACIÓ LOTERIAADMÓN. LOTERIA 137 COSTAMare de Déu de Port, 379-381Tel. 93 331 52 98

AGÈNCIA IMMOBILIARIA CENTURY 21 Dux3 (NOU SOCI) Foneria, 33

ANIMAL DOMÈSTICMON ANIMALFoneria, 43-45. 93 431 74 02

PERRUNISc/Mineria, 17. 93 269 33 71

ASSESORIES-GESTORIESANNA MARIA MADRIDASSESSORIA SLPGran Via, 146 7è 2a. 607 338 236

GESTORIA FRANCISCO JAVIER BOFILL LAMAMineria , 4-6 Esc. A 7º 4ªTelf. 609932494 / 932989977

AUTOESCOLESAUTOESCOLA ZONA FRANCAPG ZONA FRANCA, 186Telf. 93 331 86 12

AUTOESCOLA FIRACtra. del Prat, 46, 08038 BCNTelf. 610 16 84 07

AUTOMÒBILSKIA AR MOTORSPg. Zona Franca, 6- 8Telf. 93 223 92 88

BRICOLATGE (Parquet, portes, cuines)BRICOLAGE ZONA FRANCAFoneria, 43. 93 432 32 54

BUGADERIA-TINTORERIESBUGADERIA-TINTORERIA MARIAlts Forns, 81Telf. 93 332 28 96

CELLERSCELLER PEÑAAviador Franco, 15Telf. 93 332 63 95

COPISTERIESCOPISTERIA SANT JORDIC/ Foneria, 42. 93 421 33 23

CORREDURIES D’ASSEGURANCESICALI CORREDURÍA DE SEGUROSMare de Déu de Port, 252Telf. 93 223 33 09

ELECTRODOMÈSTICSELECTROUTLETAlts Forns, 78. 93 421 17 89

ELECTRODOMÈSTICS VANWARD PG. Zona Franca, 124Telf. 93 535 52 52

ESTANCSESTANC ZONA FRANCAPg. Zona Franca, 244Tel. 93 332 69 46

EXPENDURÍA Nº 276Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

ESTÈTICA NAILS UÑAS (NOU SOCI) Mare de Déu de Port, 260 Telèfon: 691593302

FARMÀCIESFARMÀCIA CUSCÓPg. Zona Franca, 162Telf. 93 421 81 29

FARMÀCIA FORNS-GIRÓMare de Déu de Port, 234Telf. 93 332 21 94

FERRETERIES -LAMPISTERIESBAYOT COLLADO, S.LMare de Déu de Port, 168-170Telf. 93 421 49 22

COMERCIAL ÁLVAREZEnergia, 20. 93 421 59 77

TU CERREJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173Telf. 661 991 144

FORNS DE PA365. CAFÈ I FORN DE PA I DEGUSTACIÓMare de Déu de Port, 271Telf. 93 421 87 26

365.CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓMare de Déu de Port, 379Telf. 93 422 38 47

FOTOGRAFIAGALERA FOTOGRAFIAPG. Zona Franca, 177- 179Telf. 93 332 57 97

JOIERIESJOIERIA RAMON CARNÉRuiz de Alda, 8. 93 332 02 06

JOYERÍA LURAAlts Forns, 75. 93 422 14 48

LLAMINADURESLA PIRULETAAviador Ruiz de Alda, 6Telf. 93 667 22 77

LLAR D’ INFANTSEL GALL I LA GALLINAMare de Déu de Port, 355Telf. 93 332 26 78

LLAR D’ INFANTS ELS GEGANTSJardins de la Mediterrània s/n.Telf. 93 296 48 18

LLAR D’ INFANTS XUMETSEnergia, 10. 93 431 76 72

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓMACARROFerrocarrils Catalans, 87-89Telf. 93 332 78 56

MOBLESMUEBLES EL CISNEPg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98

MacMOBLES ZONA FRANCAPg. Zona Franca, 141Telf. 93 432 37 99

QUEVIURES MIQUEL CARNÉMare de Déu de Port, 198Telf. 93 250 22 96

RESTAURACIÓTAVERNA DEL CONDE Foneria, 46. 93 527 08 42

GRANJA ELENA, S.C.PPg. Zona Franca, 228Telf. 93 296 98 43

LA PATATONAFoneria, 40. Telf. 93 331 02 38

ROSTISSERIA LA PLAÇA Pg. Zona Franca, 174-176Telf. 93 432 25 96

WOK PALACIO MANDARIN Pg. Zona Franca, 241-243Telf. 93 421 87 15

BAR EL BOCAITO c/Mare de Déu de Port, 26193 422 15 99

CERVECERIA EL PORTc/Mare de Déu de Port, 321Telf: 666 363 155

CA LA JUANI c/Ferrocarrils Catalans, 83

BAR JUEVES 5Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn934324022

TOMA TAPAJardins de la Mediterranea, local 11. Telf. 93 166 76 23

ENRIC I PAU Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR CANITOMare de Déu de Port, 305

BAR PADDOCKPasseig de la Zona Franca, 145-149. Telf. 93 331 84 33

BAR MAJONIAGran Via de les Corts Catalanes, 144 interior

BRACAFEMineria, 12Telf. 635602604

BON PROFITMineria, 25Telf. 93 298 02 16

BAR JAUMEc/Foneria, 22. 933315079

BAR FRANKFURT Ctra.del Prat, 42 Barcelona

CA LA MARINA (NOU SOCI) Pg de la Zona Franca, 137 Telèfon: 637708261

CAFÈ I PÀ MÉS QUE BÓ(NOU SOCI) Mineria, 18-20

REVISIÓ CARNET DE CONDUIRCERMASA CENTRE MÈDICGran Via, 162Telf. 93 431 431 05 89

SALUT CENTRE D’ INFERMERIA I PODOLOGIAMineria, 17Telf. 93 332 14 98

TEXTIL- DECORACIÓ- LLARTOLDOS DURANMare de Déu de Port, 260Telf. 93 331 63 49

TALLERS MECÀNICSTALLERES J.FMare de Dèu de Port, 279Telf. 93 332 89 95

TALLERES PÉREZ- ALONSOMare de Déu de Port, 124Telf. 93 223 30 42

TELECOMUNICACIONSI.T.C. SYSTEMSMare de Déu de Port, 305-319Tel. 93 421 56 17

Botigues associades: MacMOBLES ZONA FRANCA -2Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

MODA I COMPLEMENTSWALA SPORTPg. Zona Franca, 191-205Telf. 93 332 04 13

ÒPTIQUESJOSA ÒPTICSPg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICAMare de Déu de Port, 252Telf. 93 331 40 47

PAPERERIESPAPELERIA NAVARROPg. Zona Franca, 181Telf. 93 332 57 94

PASTISSERIA CREATIVAZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

PERFUMERIES I DROGUERIESDROGUERIA FELIAlts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ GARCÍApg. Zona Franca, 228 Tel. 93 332 22 12

PERRUQUERIESBALLESTERS PERRUQUERS UNISEXMare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

QUADRES I MARCSART I DECORACIÓMineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURESALIMENTACIÓN RUIZEnergia, 3. Telf. 93 332 31 43

CARNISSERIA ÀNGELFoneria, 26 b. 93 332 64 44

CHARCUTERIA SANTYAlts Forns, 74. 93 431 01 82

CONDIS SUPERMERCATSPg. Zona Franca, 210- 214Telf. 93 431 84 78

Arriben aires nous a la societat catalana. Davant nostre, s’obre un horitzó fins ara des-conegut, on han sorgit propostes polítiques que no deixen indiferent a ningú de nosal-tres i que activen el diàleg polític i social.

Tot just fa pocs mesos es van celebrar les eleccions municipals. El resultat d’aquestes ha canviat l’escena política tradicional esta-blerta fins ara. Com tot allò que s’estrena i no és conegut, aquest resultat genera expec-tativa en els veïns i les veïnes del barri. Han sorgit preguntes que volen respostes amb un interès concret per saber com es traduirà la tasca d’ aquest nou mandat en els projectes que afecten els barris de La Marina.

L’Associació de Comerciants de La Ma-rina (ACLM) també es planteja quines són les repercussions que poden esdevenir-se amb aquest nou horitzó al Consistori. Amb el tarannà que la caracteritza, l’Associació comença el setembre treballant en diferents qüestions que van quedar pendents tot just abans d’iniciar-se les vacances d’estiu.

Entre les qüestions que el barri té pendent i que suposa un projecte vital per a la zona és la construcció de l´ àrea urbanística de La Marina del Prat Vermell. Amb la mira-da posada al futur i tot plegat amb la il·lusió

que genera pensar que una ampliació com aquesta al barri pot esdevenir la possibili-tat de desvincular els barris de La Marina d’aquelles etiquetes negatives que des de fa anys que l´acompanyen.

Des de les diferents associacions veïnals hi ha empenta per canviar aquesta imatge de La Marina. Però els dubtes apareixen quan s’analitzen alguns dels projectes pre-vistos pel barri, els quals no han arribat a fer-se realitat. El cert és que això és una evidència constatable: al passeig de la Zona

Franca hi ha estacions de metro barrades que no tenen una data d’obertura propo-sada. No hi ha accés al metro, ni es coneix quan hi haurà, malgrat que durant anys els veïns han patit i continuen patint encara avui, les obres de la construcció de la línia 9.

També hi ha una Porta Firal magnífica que es troba ubicada al cor del Passeig però malgrat aquesta presència al barri, la Fira no aporta a la zona més que congestió del trànsit viari durant els esdeveniments que es celebren anualment. Definitivament, la Fira

no té cap repercussió positiva pel barri: ni econòmica, ni laboral, ni comercial, ni so-cialment, per a la comunitat.

Tots aquests fets han fet reflexionar a l’ACLM sobre la importància del futur del barri. Un barri per ampliar i canviar cap a la millora de la vida dels seus habitants. Per això i sense cap dubte entre els projectes que els comerciants han proposat per dinamit-zar tota l’activitat comercial i alhora aconse-guir millores socials per a la zona és la de fer un canvi de nom de l’eix urbanístic més im-portant del barri: el Passeig de la Zona Fran-ca. Amb aquesta iniciativa s’ha començat a demanar l’opinió dels comerços associats de La Marina.

Una iniciativa per estrenar un nou nom i desvincular l´avinguda vertebral del barri de La Marina d’una nomenclatura associada a un temps antic, que cal deixar endarrere i redefinir-lo com un passeig per un nou ba-rri, més vinculat al nom d’un futur bulevard on la gent estigui ben orgullosa de passejar i de viure.

L´ACLM us anirà informant de les pro-postes sorgides per nomenar el passeig de la zona franca i l’acceptació d´aquesta proposta tant a nivell veïnal com a nivell de Districte.

▶

▶

▶

▶

19Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat CULTURA

Entrar a casa del pintor Josep Maria Torres és com entrar en una cova rupestre a quatre pisos d’alçada; a les parets, sense deixar un forat, enlloc de pintures, els seus quadres, que mostren la seva visió personal sobre el barri, qüestions socials com el treball o, sim-plement, allò que va trobar prou bonic com per ser plasmat. Darrere de les pintures hi ha el seu missatge social.Com li va venir l'interès per la pintura ar-tística?

Quan em vaig jubilar. L'artrosi no em per-metia treballar; vaig treballar fins als 75. Em quedava temps lliure, i com que en aquells temps no em quedava temps per dedicar-me a activitats col·lectives, i no hi havia gent que es mogués massa, no m'hi he integrat fins que va sortir el moviment 15-M.L'acció social sempre ha estat molt impor-tant a la seva vida, però de maneres dife-rents.

Sí, segons les circumstàncies. Sabia que havia de fer un servei, d'una forma o un al-tra. I em vaig enganxar a la pintura perquè m'agradava. La primera part de la meva ex-posició ha estat dedicada a la història del barri i ha estat penjada sis mesos entre la biblioteca, la Casa del Rellotge i l'Ateneu. M'he trobat gent parlant de l'exposició espontàniament pel carrer. És una cosa que m'emociona!

El tema central dels seus quadres ha estat el barri?

Sí, sempre he tingut la idea de fer quadres amb més sentit. No m'inclinaré mai a formes innovadores, perquè si sóc el primer que no entenc el que faig, no ho vull ensenyar públi-cament. La meva maduresa com a artista ha tendit a portar un missatge. Enlloc d'escriure un article o una entrevista com vosaltres, que s'ha de treure una conclusió, veuràs que qualsevol quadre porta 4 o 5 missatges amagats. Per exemple, l'últim que he acabat, si el veus, és l'home atrapat en el seu lloc de treball, i la reforma laboral el pressiona. I no es queda en això: el fons vermell és la fúria i la solidaritat del món del treball. Al fons, la bandera anarquista està insinuada. I la llum: el visitant si no veu un esclat de llum potser no li donarà importància. Ho he vist amb els del barri. És el procediment que faig servir perquè les meves obres cridin l'atenció.

La idea és que a aquesta hi hagi una ins-cripció: "Aquesta exposició vol ser un re-coneixement a tots els treballadors i treba-lladores que dia a dia van cremant les seves vides. Ells són els que fan possible el nostre benestar, no pas els que s'omplen les bu-txaques.

Aquesta última exposició, no deixa de ser acció social, com la que pot fer des del mo-viment 15-M?

Sí, vull portar missatges de consciència i reivindicatius. No ens enganyem, la solució a les nostres vides no és l'enriquiment. La nostra riquesa ha de ser col·lectiva, no in-dividual. Hem de ser forts, com a país, amb benestar, no amb calers a la caixa. Jo si tin-gués calers potser seria un desgraciat. Tinc amistats i em sento feliç.El que el va atraure del moviment 15-M va ser aquest fet de col·lectiu que lluita per aquests valors?

Sí, et presen-ten un pano-rama polític i social diferent. Vaig fer l'esforç de posar-m'hi en contacte, vaig preguntar quan van acampar a la plaça de Catalunya si a La Marina hi havia algú que es movia. M'identifico molt amb aquesta gent, són gent que es porten bé, amb esperit autèntic, i que no busquen cap lucre, ni càrrecs, ni enganyar a la gent. Per mi és la nova política que s'ha de tirar endavant. Encara hi està vinculat?

Sí, hi he col·laborat des del primer dia, a l'Ateneu d'Alts Forns. He pintat pancartes, he anat a decorar el local, hi he penjat les exposicions... Aquesta setmana encara no, però la setmana que ve, quan em cridin, ani-ré per allà una estona. Creu que el barri l'ha fet més sensible a aquests moviments reivindicatius?

Aquest barri m'ha canviat la mentalitat. Jo procedia d'una família una mica benes-tant, em van portar a bons col·legis quan l'ensenyament públic era pura misèria, igual que la sanitat. Vaig créixer en un ambient d'anar directament a tenir ofici. Però vaig

entrar en un seminari, també estava influït per l'ambient religiós. He anat fent un camí que he anat trobant que era el més conve-nient en el moment determinat. Vaig entrar al seminari i em van destinar aquí. El primer em va començar a canviar la visió de tot: em vaig trobar una baralla al carrer, un home i una dona, estirant-se la roba, fent-se sang... La gent al voltant, mirant i casi aplaudint. Jo tenia la idea que venia a repartir el mis-satge, i en veure el panorama, somiatruites, vaig pensar: ‘Faré que es portin bé'. I una mà misteriosa em tira enrere i em salva la vida,

o almenys de fer el ridícul. I em va dir: 'No s'hi posi, que això no té remei'. Des del primer mo-ment va canviar la meva visió de tot: això no és el que m'han estat

ensenyant. Et tanquen i et posen les idees que creuen que t'han de posar, no dic que siguin bones o dolentes. Jo no he renunciat al cristianisme: per mi, l'estic aplicant d'una altra manera. Això que tothom faci comuni-tat i lluiti pels pobres és el que ha dit sempre el cristianisme, no administrar diners. La meva filosofia és molt senzilla: la riquesa és de tots.Des que va arribar, creu que s'ha fet més barri?

No, al contrari. El sentit de barri s'ha per-dut bastant. Segurament ha influït molt que les fàbriques hagin anat marxant. El simple fet de veure les manifestacions de treballa-dors et conscienciava. I la gent s'ha deixat enganyat en això sobre què anàvem millo-rant, quan resulta que ha sigut el contrari. Els desnonaments són part de la trampa que ha creat el sistema capitalista per treure tot el que ha pogut de la gent, sobretot dels

treballadors. La gent s'havia acomodat i de cop i volta tot això ja no hi és, i ha desapa-regut la necessitat que hi havia de lluitar per tenir ambulatori, institut, per treure les ba-rraques... Ara és molt difícil. Fins i tot rei-vindicant el metro, que fa 30 o 35 anys que es demana, amb molt esforç i publicitat es reuneixen 500 persones.

Creu que hi hauria alguna manera perquè es pugui tornar a fer barri, sobretot amb les reivindicacions del metro?

Per fer-ho bé tothom s'hauria de convèn-cer des del principi. Cada cop la gent està més ofegada per la manca del temps, i és molt més difícil captar gent perquè es reu-neixin i es plantegin coses. I les reunions es fan amb força profunditat i encara és més di-fícil que s'incorpori gent. I si faltava alguna cosa, està la tele, que dóna porqueria anti-cultural. Casi donen ganes de trencar-la! Ens hem adormit i ara estem on estem, i com a gent senzilla no tenim cap més remei que lluitar per la riquesa col·lectiva. Amb les me-ves pintures, m'ajunto a les reivindicacions de les 30 hores de treball. ■

Josep Maria Torres: “Enlloc d'escriure un article, un quadre porta missatges amagats”|| Judit Valdés || Redacció

“Aquest barri m'ha canviat la

mentalitat”

“Vull portar missatges de consciència i reivindicatius” “Jo no he

renunciat al cristianisme, l'estic aplicant d'una altra manera”

▶ Josep Maria Torres sosté el quadre del que parla en l'entrevista. Judit Valdés

PUBLICITAT20 Setembre 2015 // www.lamarinadigital.cat