HABITATGES ECOLÒGICS

ÍNDEX

1. CONCEPTES: Habitatge ecològic, sostenible, bioclimàtic

2. ARQUITECTURA SOSTENIBLE

3. L’EMPLAÇAMENT DE L’HABITATGE I EL SEU ENTORN

4. ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA

4.1. ORIENTACIÓ I ASSOLELLAMENT

4.2. PARÀMETRES DE FORMA I VOLUM

4.3. SISTEMES DE CAPTACIÓ SOLAR DIRECTE

- L’edifici com acumulador de calor

- L’edifici com a captador-dissipador de calor

4.4. SISTEMES DE CAPTACIÓ SOLAR INDIRECTE

- Mur Trombe

4.5. LA VEGETACIÓ

4.6 L’AÏLLAMENT

4.7. FLUXOS INTERIORS

4.8. VENTILACIÓ EXTERIOR

5. ELS MATERIALS

- MOBILIARI, PAVIMENTS I TEIXITS

- ESTRUCTURES, TANCAMENTS

- AÏLLAMENTS, IMPERMEABILITZACIONS

- CANALITZACIONS

6. LES ENERGIES RENOVABLES

6.1. L’ ENERGIA SOLAR

- Energia solar fotovoltaica

- Energia solar tèrmica

6.2. LA LLUM SOLAR

6.3. L’ENERGIA GEOTÈRMICA

6.4. L’ENERGIA EÒLICA

6.5. L’ENERGIA DE LA BIOMASSA

7. GESTIÓ RACIONAL DE L’AIGUA

7.1. APROFITAMENT DE L’AIGUA

- Dispositius de reducció de cabal

7.2. REUTILITZACIÓ DE L’AIGUA

- Aprofitament de les aigües grises

- Aprofitament de les aigües pluvials

1. CONCEPTES : habitatge ecològic, sostenible, bioclimàtic.

Habitatge ecològic és el que integra principalment i en major

importància els factors ambientals i no necessàriament els factors

econòmics i socials de l’habitatge, amb la finalitat de fer-la més

respectuosa amb el medi ambient, la nostra salut i la nostra societat

actual i futura. És aquell habitatge que no consumeix terreny, matèries

no renovables, energia ni altres recursos en excés, ni genera residus.

Habitatge sostenible és el que dóna la mateixa importància als

factors econòmics, socials i ambientals alhora de realitzar l’habitatge.

Un habitatge bioclimàtic és el que a través del disseny del propi

habitatge i dels materials i instal•lacions escollits, utilitza eficaçment les

energies naturals, especialment l’energia solari eòlica, reduint així

l’aportació d’energia externa i per tant, millorant l’estalvi energètic.

Actualment, habitatge ecològic s’ha convertit en un sinònim d’habitatge

sostenible.

2. ARQUITECTURA SOSTENIBLE

L’arquitectura i construcció sostenible té en compte com a mínim els

següents criteris:

• El sol, l’estalvi i el consum energètic i utilització d’energies renovables.

• La utilització de materials ecològics, naturals i transpirables.

• La salut, ecologia i característiques socials del lloc d’emplaçament de

l’habitatge.

• El reciclatge i la gestió racional de l’aigua.

• La minimització de la contaminació electromagnètica.

• La utilització de tipologies adaptades a la zona.

• La utilització de barreres fòniques i materials aïllants naturals.

• El baix cost econòmic i social.

Per tal de fer-vos una idea d'aquests criteris, us mostrem aquesta imatge, en

la qual es troben marcats dins el context de la casa .

1. Entorn

2. Orientació

3. Bona exposició solar (llum i ombra)

4. Geobiologia del lloc

5. Materials sans i ecològics i

acabats de qualitat

6. Equipaments

7. Subministres energètics

8. Instal•lació elèctrica

9. Conductes d’aigua

10. Energies renovables

11. Vegetació

12. Reciclatge de l’aigua

3. L’EMPLAÇAMENT DE L’HABITAGE I EL SEU ENTORN

Les característiques de l’emplaçament de l’habitatge i les del seu entorn

que l’envolten influeixen en què aquest sigui realment ecològic. El

disseny, les instal·lacions i els materials de construcció poden ser

ecològics, però si l’emplaçament destrueix un espai d’interès natural, o les

emissions contaminants de vehicles i fàbriques pròximes arriben a

l’habitatge, aquest no podrà ser considerat ecològic.

Uns altres aspectes molt importants són el camp geomàntic terrestre (anomenat

també Línies de Hartmann) i els camps magnètics que es produeixen per les

falles geològiques i les venes d’aigua, perquè aquests són els que originen

malalties en els habitants moltes vegades. Per això, es recomana que un expert

explori la zona per tal desbrinar si hi ha camps geomagnètics o camps magnètics

molt intensos per tal d’evitar-los en les zones on els habitants passen un període

llarg de temps.

En la següent imatge podem veure els camps geomagnètic terrestre i magnètic

d’una habitació.

4. ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA

Tot i que sembla un concepte

nou, l'arquitectura bioclimàtica es

basa en els sistemes constructius

que tradicionalment ha emprat

l'arquitectura popular.

Els habitants de cada clima han

trobat una forma d'habitatge ideal

per enfrontar-se als rigors del

temps (cabanes ventilades a

climes càlids amb molta

humitat, habitatges soterrats a

climes àrids amb grans canvis de

temperatura, o fins i tot les

finestres amb porticons exteriors

del centre i nord d'Europa).

L’ arquitectura bioclimàtica o

solar passiva s’ha pogut

inventar i realitzar, gràcies a la

fusió dels coneixements entre

l’arquitectura tradicional del llarg

dels segles i les tècniques

actuals més avançades en

confort i estalvi energètic.

L’objectiu d’aquesta arquitectura

és cobrir les necessitats dels

seus habitants amb la menor

despesa energètica

possible, independentment de la

temperatura exterior, per això es

dissenya l’edificació amb la doble

finalitat de: guanyar tot el calor

solar possible (quan és necessari

o es desitja) i evitar pèrdues de

calor, és a dir, ha de reduir el

consum energètic en calefacció i

refrigeració.

CARACTERÍSTIQUES D’UN HABITATGE BIOCLIMÀTIC

CARACTERÍSTIQUES:

1. Façana principal (amb més finestres) exposades al sud.

2. A la cara nord de l’edifici es situarà a totes les habitacions de la casa de

poc ús, com el garatge, passadissos, distribuïdors i lavabos, deixant a la

cara sud les habitacions de més ús. Així es protegeix la casa del fred

intens i dels vents forts.

3. Ràfecs calculadors en funció de la latitud per donar ombra a l’estiu i

deixar passar la llum solar a l’hivern (els rajos són més horitzontals a

l’hivern i més verticals a l’estiu.

4. Arbres calculadors en funció de la latitud per donar ombra a l’estiu i

deixar passar la llum solar a l’hivern.

5. Galeria adossada amb plantes i grans superfícies amb vidrieres al costat

sud de la casa per captar el sol a l’hivern.

6. A l’estiu, finestres abatibles per crear fluxos d’aire fresc (inferior) i per

airejar i evacuar la calor (superior).

7. Plaques solar d’acumulació tèrmica per l’aigua calenta i la calefacció. 8.

Xemeneia rematada amb caputxó auto aspirant termo-eòlic, que faciliti

l’evacuació dels fums o l’excés de calor i evita els retorn a l’interior. La

xemeneia es situa al centre de la casa per evitar fugues de calor.

8. Xemeneia rematada amb caputxó auto aspirant termo-eòlic, que faciliti

l’evacuació dels fums o l’excés de calor i evita els retorn a l’interior . La

xemeneia es situa al centre de la casa per evitar fugues de calor.

9. Reixetes regulables d’evacuació d’aire calenta a l’estiu.

10. Les parets i materials massissos, permeten una major inèrcia tèrmica.

11. Claraboies des de la coberta nord que il·luminen passadissos, golfes,

banys... que siguin abatibles i permetin obrir-les a l’estiu per evacuar

l’aire calent i crear agradables corrents d’aire.

12. Aïllament ecològic i eficient als terrats de la casa i làmines

impermeabilitzants transpirables.

13. Les parets del nord han d’estar molt ben aïllades tèrmicament.

14. A la cara nord de l’edifici, es situen finestres petites i trapes regulables

a la part inferior (per crear corrents d’aire fresc).

Així doncs els fonaments de l’arquitectura climàtica són:

• l’orientació i assolellament

• forma i volum

• sistemes de control solar

• obertures i aillament

• vegetació

• fluxos interiors i ventilació

• superficies exteriors i ventilació.

4.1. Orientació i assolellament

Aquesta eina analitza l’impacte de la radiació solar als diferents

tancaments d’un edifici i a la nostra latitud (tant a l’hivern com a

l’estiu), per això en podem deduir el següent:

les orientacions més favorables son les properes a sud, d’altra

banda, les façanes que es troben orientades cap al nord són fredes a

l’hivern però fresques a l’estiu i les façanes est/oest que com la part

superior de l’edifici són molt càlides a l’estiu.

4.2 Paràmetres de forma i volum

En general, per a climes temperats, l’edifici lineal en la direcció de l’eix est-oest és

la forma més eficaç. Per tant, hi ha un objectiu doble, primer, es vol minimitzar les

necessitats de calefacció a l’hivern (ja que presenta una façana sud apta per a la

captació solar) i segon, es vol reduir les necessitats de refrigeració a l’estiu.

Al clima mediterrani, la millor forma és la moderadament allargassada, amb la

façana més gran orientada al sud. Si no es pot aconseguir caldrà incrementar

altres medis de control o disminuir la forma.

4.3 SISTEMES DE CAPTACIÓ SOLAR DIRECTE

• L’edifici com acumulador

Aplicant estratègies de captació de calor a l’hivern i de refrigeració i ventilació

naturals a l’estiu, al nostre clima, el mediterrani, els edificis haurien de

consumir un mínim d’energia afegida. Però això només podrà ser possible si

aconseguim que la pròpia construcció actuï com a regulador i acumulador de la

calor guanyada a l’hivern i com amortidor de la calor rebuda a l’estiu.

• L’edifici com a captador-dissipador de calor

• Cal tenir en compte que a efectes tèrmics, el límit de l’edifici és

l’aïllament, per la qual cosa tota la massa interior a ell

(forjats, estructura, divisions interiors, mobiliari i el full interior dels

tancaments) col·labora amb la inèrcia interior.

• En climes càlids és aconsellable una bona inèrcia tèrmica, ja que retarda

l’entrada de calor diürna, combatent-la amb la frescor guanyada en les

hores de nit.

4.4 Els sistemes de

captació solar indirecte

I

Com murs emmagatzemadors de calor com serien: el mur trombe, el sistema hivernacle, cobertes d’aigua, són elements que controlen les oscil·lacions de temperatura, evitant sobreescalfaments i l’entrada de llum de manera independent

Això és degut a que la forta radiació solar no incideix directament en l’habitatge, sinó que és absorbida per una massa intermèdia que actua d’amortidor de la calor, emmagatzemant-la per tal d’alliberar-la cap a l’interior quan la temperatura ambiental baixa.

Per últim, també hi ha altres sistemes anomenats semidirectes com:

hivernacles, galeries...on la captació es fa en un espai intermedi entre

l’exterior i l'interior de l’edifici.

Tots aquests sistemes a més, poden actuar com a dissipadors de la calor

a l’estiu perquè faciliten la ventilació de l’edifici.

4.5 LA VEGETACIÓ

La vegetació, també ens

permet crear un microclima

favorable a l’estiu, incrementa

la humitat ambiental i afavoreix

les brises, augmentant així la

sensació de frescor. Les

espècies vegetals de fulla

caduca constitueixen un bon

sistema autoregulat de control.

La millor ubicació per a les

petites espècies vegetals és a

l’est i a l’oest, ja que protegiran

del sol baix d’estiu, mentre que

a sud es recomanen les

altes, per tapar el sol de

migdia.

4.6 L’aillament

Actualment, una façana

construïda de manera tradicional

té un 30% de superfície exterior

com brancals, finestres, caixes

persianes, parts vidrades, que no

estan aïllades, provocant ponts

tèrmics pels quals es produeixen

moltes de les transmissions de

l’edifici.

Aïllar és important per tal d’evitar

despeses energètiques

inútils, perill de condensacions i

manca de confort a causa de

temperatures radiants

desagradables (fredes o

calentes); a més de ser obligat

per la normativa. D’altra

banda, sobrepassar els gruixos

mínims normatius no repercuteix

gaire en el cost total de l’obra.

Les pantalles artificials com: parets, tanques, terra o fins i tot altres

construccions (garatges,porxos) poden actuar com barreres davant la radiació

solar o els vents freds.

Per últim, un altre sistema de control solar important, serien els vidres de les

finestres; uns vidres dobles, amb una elevada transmissió lumínica i molt poca

reflexió redueixen l’excés de calor a l’interior de l’habitatge i l’aïllen tèrmicament

i acústicament.

4.7. Fluxos interiors:Un edifici funciona correctament si capta i distribueix pel seu interior les

energies exteriors. Les estances ocupades sovint al llarg del dia s’haurien de

situar en les àrees de l’edifici climatològicament més afavorides, protegint-les

d’orientacions desfavorables a través d’espais-tampó

(escales, garatges, armaris) zones menys ocupades on el confort i la

temperatura no són primordials.

4.8. Ventilació exterior:

L’edifici no pot ni deu ser hermètic. La qualitat de l’aire necessària per a la

respiració i per evitar possibles olors s’aconsegueix mitjançant la

renovació de l’aire del local considerat.

Per aconseguir-ho s’ha de renovar l’aire

cada dos hores però tenint en compte que

aquestes renovacions augmenten

segons l’ocupació, l’activitat, t i si

hi ha fumadors.

5. ELS MATERIALSEls tipus de materials que utilitza aquesta classe d’arquitectura són els denominats

ecològics:

• són aquells materials que utilitzats en la construcció no atempten als principis

de sostenibilitat del planeta

• no posar en perill la supervivència d’espècies

• no esgotar riqueses minerals (com per exemple, diferents tipus de

marbre, roques granítiques...)

• no exigeixen costos energètics en la seva producció més enllà del que la seva

vida útil ,no són intensius en energia, no són tòxics,

• són fàcils de reciclar al final de la seva vida útil i estalvien energia en el

manteniment de la llar.

• MOBILIARI, PAVIMENTS I TEIXITS

SI EVITAR BENEFICIS

Paviments i mobiliari

Suro

Pedra natural

Fusta autòctona,

certificada

Bambú

Linòleum, plàstics

reciclats

Paviments i mobiliari

X Fusta de boscos

tropicals no certificada.

X Plàstics no reciclats,

PVC

Menys despesa

energètica.

• No exhauriment

desmesurat dels

boscos tropicals.

• No ús de derivats

del petroli.

.

Teixits i tapissos:

Naturals com la

llana, lli, jute,

cànem, fibra de

coco, cotó, seda.

Teixits i tapissos:

X Artificials com les fibres

sintètiques.

X Tractats amb agents

químics.

X Tintats amb tints

artificials

Més confortables

• No acumulen

electricitat

estàtica.

• No lliuren

substàncies

químiques a

l’aire

ACONSELLABLES NO ACONSELLABLES

Estructures

Sistemes estructurals de fusta

(cintres, entramats), rajols i blocs

ceràmics, atovons, ciment sense

additius sintètics, calç hidràulica,

ciment blanc.

Encofrats aïllants, additius químics,

ferro i formigó armat en excés. ( Les

grans estructures de ferro i

ferromagnètics alteren el

magnetisme i augmenten les

alteracions tel·lúriques)

Tancaments

Peces ceràmiques (termos argila,

argila expandida), ciments naturals,

pedra natural, fusta, cartró guix,,

biociment.

Guixos sintètics, cimentes

d'escòries

(80% d'escòria granulada d'alt forn,

5% de ciment porland i 15% de

sulfat)

Aïllaments

Suro, cànem, fibra de coco, fang,

palla, calç, paper reciclat expandit

(injectat en càmeres), llana natural,

encenalls, cotó en fulla, heraklite

(fibres de fusta resinosa amb guix o

ciment), perlita i vermiculita

(feldspats

i roques expandides) si estan ben

segellades.

Llanes minerals, llana de roca, fibra

o

llana de vidre (conjuntivitis,

irritacions

cutànies i problemes pulmonars),

asbest o amiant (per inhalació,

provoca asbestosis, càncer de

laringe i de tracte gastrointestinal,

així com tumors pulmonars).

Espuma de poliuretà –por tancat no

respira.

Impermeabilitzacions

Cobertes de peces ceràmiques, de

pissarra, cautxú natural amb

carboni

(perquè posseeixi propietats

conductives), .

Fibres minerals tractades amb

resines

sintètiques (polièster), cautxú

sintètic, materials asfàltics.

Canalitzacions

Material ceràmic, gres, argila,

polietilè,

pol butilè, polipropilè, cautxú.

Coure,

per canalitzar la recollida d'aigües

de

teulades, i amb reserves per les

canonades d'aigua domèstica. Les

de ciment, per drenatges i

clavegueram.

PVC, polièster. El PVC és molt

perillós, sobre tot en cas d'incendi,

així doncs genera fums àcids i

substàncies organoclorades.

6. LES ENERGIES RENOVABLESProcedeixen de fonts d'energia que inesgotables, i que per tant fan disminuir la

factura mediambiental.

6.1. Energia solar

Gràcies a l’energia del sol es podria satisfer totes les necessitats energètiques a

partir d’ella es pot obtenir calor i electricitat.

Les cèl·lules solars, disposades en panells solars, es perfilen com una de les

solucions definitives al problema de l’electrificació rural, amb clars avantatges

sobre altres alternatives, ja que al no tenir parts mòbils resulten totalment

inalterables al pas del temps, no contaminen ni produeixen cap soroll en

absolut, no consumeixen combustible i no necessiten manteniment. L’electricitat

que s’obté pot utilitzar-se de manera directa o bé emmagatzemar-se en

acumuladors per a ser utilitzada en les hores nocturnes. Fins i tot es possible

injectar l’electricitat sobrant a la xarxa general, obtenint un important benefici.

• Tecnologia solar fotovoltaica:

Les cèl·lules fotovoltaiques actuals, majoritàriament fetes de silici, permeten

transformar en electricitat, corrent elèctric, la radiació solar i així poder cobrir una

part important de la demanda d’electricitat de la casa, a més de millorar el medi

ambient.

• Tecnologia solar tèrmica:La principal aplicació de l’energia solar tèrmica és: l’escalfament d’aigua

sanitària, per a la dutxa, la bugada, la cuina i la climatització de la

piscina, que són aplicacions a baixa temperatura (inferior a 100ºC).

L’energia solar tèrmica permet cobrir un 60% de la demanda anual total

d’ACS (aigua calenta sanitària).

Aquesta captació solar activa es fa amb els anomenats col·lectors

solars que estan formats per una placa captadora que absorbeix

l’energia solar i la converteix en calor (conversió fototèrmica).

Un sistema fotovoltaic connectat a la xarxa elèctrica permet restituir el

consum elèctric convencional i no renovable de l’habitatge per electricitat

renovable, de gran qualitat, descentralitzada i lliure de contaminació. És un

procés senzill, modulable i fiable, que presenta molts avantatges, com serien

els de l’absència d’impacte medi ambiental, d’emissions tòxiques, de

sorolls, d’emissions i de vibracions (evitant així causar molèsties en la vida

particular del ciutadà). Aquests sistemes són els conjunts de components

mecànics, elèctrics i electrònics que concorren per captar i transformar

l’energia solar disponible i així poder-la utilitzar com a energia elèctrica.

6.2 La llum solar

És l’aprofitament de la il·luminació del sol. Es divideix en dos sistemes:

• Sistemes de pas de llum, com finestres, murs i cobertes

transparents i claraboies , amb totes les variacions dimensionals i

constructives que fan al cas, que de forma directa deixen entrar la

llum als interiors.

• Sistemes de conducció de llum, com conductes, lucernaris i safates

de llum, que capten la llum i la condueixen de forma més o menys

directa fins a l’interior.

Els primers estan pensats per il·luminar

espais interiors, com banys, com escales,

Passadissos, rebedors i els altres despatxos,

salons, soterranis, indústries...

6.3. L’energia geotèrmica

L’energia geotèrmica és aquella que prové de la calor interna de

la Terra, produïda entre l’escorça i el mantell superior

d’aquesta, sobretot per la desintegració d’elements radioactius i

les activitats volcàniques i sísmiques, produint un escalfament de

les aigües subterrànies. També hi ha un altre tipus d’energia

geotèrmica, que és la que s’usa en habitatges convencionals, és

l’energia que es troba a la superfície de la terra, al sòl, generada

per l’acció del sol, del vent, de les aigües pluvials...

• Tecnologia geotèrmica:Aquest tipus de tecnologia s’utilitza majoritàriament per escalfar l’aigua calenta

sanitària, la calefacció i per obtenir energia elèctrica. A més a més, també pot

absorbir calor de l’ambient a 40 graus i lliurar-lo al subsòl amb el mateix

sistema de captació, per la qual cosa igualment serveix per a refrigerar la

casa. Una instal·lació d’aquest tipus pot proporcionar a un habitatge amb jardí

una climatització integral de la casa i el subministrament d’aigua calenta

sanitària. L’obra necessària per a col·locar aquest sistema consisteix a fer una

sèrie de perforacions verticals al jardí per intercanviar energia amb el sòl.

En aquestes perforacions s’introdueixen tubs pels

quals es fa circular un líquid que absorbeix o cedeix

calor des de la bomba d’intercanvi geotèrmic.

Per no deteriorar el jardí s’utilitza

maquinària de perforacions de poca

profunditat i els conductes es cobreixen

amb la mateixa terra del jardí.

Dins de la casa, el sistema de climatització es

completa amb una bomba d’intercanvi geotèrmic,

un acumulador i un inversor de cicle,

que es poden ubicar al garatge de la casa.

6.4. Energia eòlica

L’energia eòlica fa referència a la tecnologia i les aplicacions que aprofiten l’energia

cinètica del vent per convertir-la en energia elèctrica o mecànica. L'energia eòlica

ha estat aprofitada des de l'antiguitat per a moure els vaixells impulsats per veles o

fer funcionar la maquinària de molins al moure les seves pales. L'energia eòlica és

un recurs abundant, renovable, net i que ajuda a disminuir les emissions de gasos

d'efecte hivernacle (GEH) reemplaçant centrals termoelèctriques que funcionen

amb combustibles fòssils, la qual cosa la converteix en un tipus d'energia verda. Tot

i així, el seu principal inconvenient és la seva intermitència.

6.5 L’energia procedent de la biomassa

L’energia procedent de la biomassa va ser un dels primers combustibles que la

humanitat va utilitzar abans de la revolució industrial. Actualment a molts països

subdesenvolupats encara és el principal recurs energètic.

S’entén per biomassa qualsevol tipus de vegetació; l’energia que s’obté

d’aquesta anomenada també bioenergia, prové de la llum solar gràcies al procés

de la fotosíntesi que és aprofitada per les plantes i transformada en energia per

aquestes acumulant-la a l’interior de les seves cèl·lules. L’energia que acumula

la biomassa pot ser alliberada sotmetent-la a diversos processos d’aprofitament

energètic, proporciona calor, produeix combustible o genera electricitat.

En un habitatge ecològic es busca el màxim confort, el confort

tèrmic, amb el mínim consum energètic possible. Per tant, s’ha

d’evitar el consum energètic excessiu per a una calefacció o

refrigeració no adequada a la temperatura de l’època de l’any. Aquest

confort tèrmic va associat a la sensació completa de benestar físic i

mental, i està relacionat amb sis variables que el condicionen:

l’activitat física, la roba, la temperatura de l’aire, la temperatura mitja

radiant, l’aire en moviment i la humitat.

Per tal de reduir el consum energètic s’utilitzen: la tecnologia solar

fotovoltaica per reduir el consum d’electricitat, la tecnologia

solar tèrmica per tal d’escalfar l’aigua sanitària a través del sol

(així s’elimina el consum de gas natural o altres combustibles fòssils)

i la tecnologia geotèrmica per escalfar l’aigua calenta per a la

calefacció de terra radiant . A més a més, utilitzarem la biomassa

per reforçar les tecnologies solar tèrmica i geotèrmica, a la

vegada que fem un correcte aïllament de parets i

finestres, evitant ponts tèrmics, corrents d’aire...

La biomassa serà la font energètica de reforç per a l’aigua calenta

sanitària, i el seu funcionament es basa en unes calderes especials que

en els últims vint anys han sofert un avanç considerable. Les calderes

modernes, cremen la biomassa d’alta qualitat com: estelles de

fusta, pellets o residus agrícoles i agró industrials uniformes, per

aconseguir generar gasos a alta temperatura per poder escalfar l’aigua i

sense produir gairebé fums ni emissions com en els sistemes moderns de

gasoil i gas, els quals propicien l’efecte hivernacle.

7. La gestió racional de l’aigua

Per tal de gestionar correctament l’aigua i tenir un consum racional i

adequat tractarem els següents punts:

• Aprofitament racional de l’aigua:

Majoritàriament el consum d’aigua domèstica s’utilitza per a la neteja

(rentadora, rentaplats i cisterna del vàter), que representen un 70%

del consum total, la higiene personal representa un 20%, la cuina un

5% i altres usos un 4%. Si en un habitatge hi ha una gestió racional

de l’aigua, aquest causarà un mínim impacte sobre l’entorn. Això

s’aconseguirà amb dispositius que en limitin el consum, fomentant

hàbits estalviadors entre els residents, aprofitant l’aigua que és prou

neta o emmagatzemant l’aigua de la pluja.

7.1 Dispositius de reducció del consum d’aigua

Els principals productes que permeten modificar el consum habitual

d’aigua de les nostres aixetes i dutxes són:

Els airejadors: Són uns dispositius que introdueixen aire al flux

d’aigua i en redueixen el cabal, però amb el mateix confort del cabal

original. Es col·loquen fàcilment a les boques de les aixetes o al final

del tub de la dutxa, i assoleixen reduccions del consum d’aigua de fins

a un 50% en funció de la pressió de la connexió.

Els reductors de cabal: Són uns dispositius que redueixen la secció

de l’aixeta i, lògicament, tenim la sensació de menys aigua, que és el

que realment succeeix.

Respecte a les cisternes del wàter, que poden arribar a consumir la

tercera part de l’aigua de l’habitatge, el sistema que utilitzen per reduir-ne

el consum són els polsadors de doble descàrrega, o també un altre

sistema aplicable és el d’interrompre voluntàriament la descàrrega.

Un altre punt clau per estalviar l’aigua a la casa són els hàbits, com per

exemple el de dutxar-se en comptes de banyar-se (s’estalvia un mínim

d’un 80% d’aigua), a més d’escollir uns electrodomèstics eficients (hi ha

rentadores que permeten reduir el consum en un 70% i rentar amb només

40 litres per bugada).

7.2 Reutilització de l’aigua

És un altre aspecte important per la reducció del consum d’aigua, ja

que en molts àmbits de la casa fem servir aigua potabilitzada quan en

realitat no és necessari. A més, llencem a la xarxa del clavegueram

aigua pràcticament neta, com l’aigua de la pica del lavabo o de la

dutxa. Aquestes aigües reutilitzables s’anomenen aigües grises, i

inclouen l’aigua procedent de les piques o rentamans, dutxes i

rentadores. Les altres aigües, les negres, són les que provenen del

vàter, la pica de la cuina i el rentaplats. Aquestes no són aprofitables si

més no en un primer moment.

• Aprofitament de les aigües grises

Actualment, hi ha sistemes de filtratge i recuperació de l’aigua grisa mitjançant un

aparell que ocupa l’espai d’un electrodomèstic i que es pot instal·lar al soterrani

d’un edifici, per així minimitzar l’abocament d’aigües residuals a la claveguera.

Aquests sistemes de depuració i reutilització d’aigües grises produeixen un

estalvi d’un 30 a un 45 % i fins i tot un 50% en l’ús de l’aigua potable. És un

sistema que s’instal·la

ràpidament, silenciós, inodor, senzill, segur, higiènic, i no perjudica el medi

ambient.

• Aprofitament de les aigües pluvialsConsisteix en filtrar l’aigua de pluja i substituir-la pels usos on es gasta aigua

potable innecessàriament. És una mesura que ajuda a la sostenibilitat del

medi ambient i de la llar estalviant recursos, energia i diners.

L’aigua es recull a les teulades o terrats, es canalitza, s’emmagatzema en un

tanc (dipòsit) soterrat de polietilè en el qual també poden abocar les aigües

grises tractades, si és que l’edifici disposa d’aquest sistema. Posteriorment

l’aigua tractada es distribueix a través d’un circuit hidràulic independent de la

xarxa d’aigua potable.

Sergi García Villaseñor 4t ESO