AdmlnlRtracIO DIARI CATALÀ Eaïïea de

4
DIARI CATALÀ Avisos, Noticies I Anuncis fREUS DE SÜSCRIPCIÓ Edlelú vespre 1 plet. mM Edició ratil. . 1 > ftl·l·Fi A'JO plei. Iflm. I u*!" poiul. . . . » » '*'•«« «t S O numero» . . «O ccBÜm». Fora: Eaïïea de Redacció 1 AdmlnlRtracIO Carrer úWellen, 10 liís, entressa IMPREMTA: Eccad< Uer^, 10 bla, baixo B TM/O* 1 :4 AeaneU, eíqne'e». com-jnlct!» I reclemt B preat coavea iosalt. Pe. • l'eJlcló Mi Tetpre a'adauien etaaelet atenaoilet nas a let th d« li tir d». Per a l'eBleio Bel •isli· Bat a les ires 4e la auilsada. Any X X V ! núm. 6,209 Barcelona: Diliuns 14 d'agost de 1916 Edició del MATÍ s a n s R o 2 1 £ i t i f l Valors. Cupons, Qiros, Canvi, Viatges =f2, RAMBLA OANALETSi, a r jjVA- Presta •Oi»- O A Ibff l>tt VIES URINÀRIES. Ronda linivflrsl.ai, U , pral. De * v x ^ · a » · * ^ 3 a.r). C L Í N I C A : PuBlerla. 2. 1." ü e 12 a U de 1 a 9 nll ciaJitta Orallea.-N·s. asi·la l raOx·sialo·l· Pttlayo, 18. pral. Coosulta de 9 s 10 i de 3 a 5. Problemes econòmics Les tarifes ferroviàries VI l Companyies del Nord d'E^janya i,- ^ A. han elevat »1 mirastre «o puTi^l «na llarga instanda, que han * i ^ L f 0 'orma do llibre, oontestant a Rxnt'T"V^^rj'a. dc tantes i CÉÏWCI.Ü- de ta ír' «e bui i famics, amb creaaó jorv. í68, ''ov·os, «ncaminades a la des- ÚL VZT d"1 k inehtcria faruwra aisüa- i crear larinain 1 expoiv: 1^"^° anides. nvjn^T,.*. c^ear en aquella dutot un 'wsitVi i 'a^aire, segons propà oon- «cpoivsnts, tal corn dèiem cn C1*» artick». ln^MW?ltesta "O P0* ^sscr ada Q <j a les entitats econòmiques Í4i ^*^<»sa. tant jon la. tècnica tari- J^1 «smdi acabat i una 'poinularit- Í«£J*I ·<'lí'c^ mecànica de lès tari- «i^'^CiaJitai csi la <jual solen dir i os t|Z|'l.J>''a d'txjmvocadons. qtio Z ^ulc ÍJUK; en aquesds jnQiiicJils "iltJlinw^ ""'Lsjwisable .una unid, una Produ^Z?*. «ntre els diieqefUs gn^o tt-bau j ^ . du ^ IJonínsula, per a crear "Uruj ' "Waif^r cl emu orcitra go {'^(L?* nn tcnefli criteri econòmic i '"ír^f^jn el treball o contra d^ell la- rt^T-plantegin problemes com els >toQZJB Per les Econòmiques de Sa- "Mj * V ^ tenen més fonanvínt on ^tila 3, * ' rezcJ, qw; no pas en la «tr TT' vuaii cada regió ha de defcfi- H ^J. •gJccialitat del séu yeball i la Oïts noves inri i*, trios; quan convé, fer ,na'. juntar els esforços de to» ,,na Espanya nova, és trist •tenis r!*l'la col·lectivitat aquests movi- «^juíSS A Saragossa, pretoicnt la Prí^^1.'00 «'Una indústria que vida "Va. j -i. "P* es la prunera de BX Espa- •Virag^ "a. a més, on la pretensió deí l^oíit IÍ- . <P*·lcom que ja no és en PeiiK?1*1!. sino en con ira dels altres: P·'fts ii l ' '""a alça do les tarifes cs- '<» dcífliJ'" ^ ^ ^ P^d*51 concedir qom ^Nit ^ - ^ • n y í e s esmicolen ooraplcta- ; ^ w ^ · os, coïa . ^rvaèj^ rïf^wsn eiuara d'una «-astdl^ A r . - ^ i r n n i ^ b'.ataires dc mdu S i ^i^wiya: que d mo- .'«clavat d*. Saraçossa. ^ina d·.in.Tp. pagesce a la m- U ooSin - ^ ^ i a q"0 lliure í1,73- I^art^!ïC!a catalana i madrilo- h^^la u . - ! ^ V™ auo els hi » » ^?^? iï"^ 'a ««testadó aU sara- 1^ ^ 9UC tOtcB ÏLp??ír« i comriC^"1 ^ «''rar per S" SttrvxMs, .-Ki^ ^ transport dclr, <^s ' nïf .^«are de mil- S\ri .«aires any^ \ ,Lún&· /•iue tri- ll0 >min i & fJ f'-ovem d S0" «V, P ^SJ*' Ka·tat mils de rail- "rN ·no 6eniprc amb pro- concessions respectives, que és pac- tada entre IcP Companylcrs f cl Govern. L'Estat, amb una l l d votada cn Corts, pot modificar el règim tarjfari. però no n o pe* sense d consairtunent do les Companyies i la deguda indí^nnityació modilicar ds contractes nd les lleis a l'ombra de les quals s'han cr«^t inte- ressos. Cada concessió de Ijnia està regulada pds preceptes d'una llei fonaniesnlal i pds iJocs do condiciensj diferents se- gons l'època de la concessió i en aquests preceptes ostà cstatult tot lo que a ta- lifació es reforax, amb les facultats dels Gwems i de les Companyies, ben clares í concretas. No pot, doncs, d Covem, contra la voluntat de 1 s Corn-- panyies. atendre bojfes pryjten'-Lixis de Saragoesa. Expiíca ftMMde què són «ta- rifes màximes lef^als*—que no s'aplifiuí-n apeties—, ctariftS generals d'aplicadó» i «tarifes espacial»,, oòM que els Saragos- sans confonen cn sa Expodció al Go- vern .En ulJUifUt'i 'l'irrercs, les Com- panyies («nen aran llibertat, i os com- prèn crue la tinguin, i Ics Ucis la re. coneguin. perquè són btnefids (jue nen al transport, constituint rebaixes contra d marge legal; rom es com- prèn que, essent «especials», és a dir, per & CBBOS «aespc·dalsi·, entre db- terminnts punts, no les pnguin urilit/ar ds transports que çfl facin entre altres punts diferents. Els sarapossans preíenen que se'ls apliquin a cl's «tarifes espa- cials» que regeixen cn altnes llocs—no espcciabnçnt a Católunya, com diuen— que obeeixen n ne<x«sitats de rampe- tenda marítima, de carros, d'al tros li- nlos o a nvivimentà ospodals de marca- dcaies. Aquest príndpí senut pds Saragos- sans, portaria necessàriament a la su- pressió de n*«s les tarifes «ipedals, 0 a la ruïna de les Companyies- Fóra «xnivortir Irs «tanfes espçrvüi» en «ta- nfos geixiralsa. El natunu i VVgic interès de les ComnnanyVjB. empresos mdustrials tan respedaMlï, i cm crnanlitat i sentis mótt més que les tlo Saragossa, s'o- posa a aquesta pretensió. Si el Govern, cosa que no pot fer. 6bÜ&ués a les Companyies a l 'apKradó general de les tan fas especials, aquefites CB su- piSmirten, no es faria cap més robai- xa sobre les g <jKTals d'aplicació, que ja "ón més bnixrs que Ws màximes l'^gals. 1 d resultat fóra la mina d'inct^essos cr^ts i la impossibililat d'atendro a nous tràfecs i a mvus mtcrrfssos. Es parla n*ilt d'tinteressos generals» per a obligar a les Companyks a fer sacnnas: i nealmont lo que hi ha irsón mteressos articulars» que voícn pros- iwrar an* saciifid del do les CdraBft. panyks (^uan d'un interès general cs tracta les Companyies saben sarrificar- se « « « ho,h*T,1 demostrat al rebaixar fes tantes de blats i farines. an»b tot i saber que V - A rebaixes no atri bar Sji al consumidor, com ha succeït. Si es creu que ds intRitcsssos generals i ds de l<#! CoHnponyies no poden har- mtaiitzar-sc, no hi ha nv'-s remd que anar a l'cxplotaílA directa per l'iístat; però cntdigui's bé. que fins conseguit això no podrien ferse certes rebaixes i modifiaicicns, perquè l'explotació re Ï rcsentarfa una càrr^a, tan pesada pel resor, que ds t·cntablcs «interessos generals», s'alcarkm contra les rebat- xos Seguirem extractant i comentant l in- teressantísslm treball de Ics Compa- nyks dd Nord í M. S. A.. contestant les absurdes pretenfions dc Saragossa, contra la indústria catalana. X.T . Z. als Imperis centrals. Sobro d model del d'Hd-landa, s'organitzà un «trust» d%nportadó «Sexaété Sufasc de Survd- llancc oconomíqutí». o en abreviatuni S. S. S.. que garanteix pur Ics matèries importades dc França o d'italia, o vin- gudes d'Amèrica cn trànsit pels dits països, seràn ocnsumides o daborades per al consum i reexportadó, dintre dd pafs, excloent sempre ds imperis centrals de son fruïinent. Amb aquest fi ds Estats jntcSressats tenen un control sobre l'cntitaí, i la S. S. S. un orgue per a la bvtroducdó do les malcries susceptibles de l'esmcn- taefa reexportadó envia mensuabrr·nt llis- ta do Ics quantitats importades amb ds noms dels importadors. La tasca va ser. sobretot ds primers mesos, prou difídl. sobretot lenta, i més DOT trobarse d conwc suís amb una nMB· denda de material mòhc.1 ferroviari, ja que ds vagons rfi drcul·dó pds païs- sos bd-Iigiran» no er/n retonuts, i ds estrangers no s'enviaven a Suïssa. Lentament d mecanisme s'anava po- sant a una marxa més ràpida, tot ana- va bé, fins al rocent_ rxjnflicte d'eacigir Akmanva una quantitat comprada se- gons ktiuen abans de constituir-se la S. S. S.. de matèria», sospenent. si no cs remetia. Ves renfescs de carbó i ferro, és a Ar, paralitzant els ferrocarrils i les indústries suïssos. De son costat l'Enfnte va op»'ir Sr; reso'lament a iota exportadó a Alemanya, arraiwant amb rtrpressaSf». Alemanya està llr.gada a Suïssa per un contracto fet durant l'any passat, mercès a les «snpula'.Tons dd qual os reb aquí d carbó i d ferro més barato que cn cap altre pals d'Eu- ropa, però amenaçà srsptndrc'l. La qüestió està encara cn discussió, i no sembla pis ésser massa vidrwa. Això dóna ja una eerta idea do l'ac- tuadó de Suïssa, respon nt a kr. etíi cultats que la guerra li ha susdtat. Resta parlar de Is müfes afectant la circulació i d crèdit, oixioom les dis nosd·irons d'hisenda, però això fa mi llor la matèria d'un altre article M RF.VF.·ÍTÓS. Daves (Grisons). Agost 1916. Suïssa i la guerra ^stt J^ÍLCly'T .d'aS<^ lot Suïssa i^S^SSii5'5, '^"^..d p-TÍut ,1c Líficlat W 3 / . 1 l^'.'^tica que junt IT»", enV^™ J d ar if.a ve <lols no- S.**- « S i f t ^ í ^ ^ ***** 'iòí^ '-^ml> l'ani' ''iòíKi'J*J'nb l'anivwçari nadonal i j » . l:«riaj iJ!Sc'^a'c ata a" anive^an imi i ^Dor,£C;.,is scBpresa i ^ tsL·í5 ,a mobyitz.vdó gwscral K^íoruH^ els Primors d'agost, i d ^tic wgades seailar dd i w tc d-í,ï,,,<"ra <lav;uit de Ja id<ra mi- ^ qiW ,antrem 32 u·J<XfC any dd ^i? la fcJvr' a Suïssa ja ens aviwn >ttï0 " " « ^ ^ que és jurídicanwt ^aütaf) qtó ,íuita ddensa de sa ^T^6 ^ Suïssa se- ^ T^vt *$*ï™ ïxo · ^'c-ula entre r^r^l^ N0- i SE. dc o'^tí ,ds punts on ftnen ds S ^,a«nanys i iialo-aust-lTc giseft. S \ ^ * p n » > cn la zona de K -J 'W ífe'" '«i-^ai «sSíaS Í ^ ^ U s i - MJ< '«tat per tros culrurcs iS^^Biut 1 " " « c a n v i « n t r e tres oco ^•anyà S^1*?* W ««^ França. 2* l^oS^ 00 Hancbe^).! d fet d d r ^ - ^ SL'l? 11 ^'"-r^ una in- ca>n ^ ,iSPa*a a 1« circums- K& I^its l i . j A * V l ^ n y a - * d» _ "aveoc un dèfidt formida •"cs. En p-imer lloc, >i —cs calcula que d amaria a sostenir d ÍJ** li L ^PrYs AtfjSf a «etmancs- molal lurgia i maquinaria' provenen d'A- lemanya; d conò, com eis cacaus per a la xacdau Ti venen d'Amèrica i ATri- ca- L'economia nadonal és. doncs, tri- butaria do IVwtranger por aqudls doa "nppnants conceptes; d «saído» con- jraji en la balança comorcial s'equili- ,>ra amb cl major prou ddi productes l^"1 "facturats que s'exporten, i amb d nu d'or qucl ^ turisme univenwü escam- Pa vora ds |brs plàcids i por Ics valls de Suïssa. Mes ]a guerra, ha ponat una reduorió ^vxaradora <n d nombre dc fenasters. -Md^ïuain^,,, puhlümen ds diaris les tur ^tcb ^^in,'*,^5 ï**™ ,d<i irari^ St M ^ ' ,n,crl*,t«n· Luxem, I.u- !»rarió amb,^,Z',».7C·i ' '* ílur· COm' la euem ^L. 811anteno-ï a criTm?' 1? ffiS sa sofreix conseqücnri, ..n™-^^ i agu«titza<la encara prr l 'esDccuJW havia inflat amb vdore Retiris 'wH mstaUacions d 'hotds i fono^riu i™ muntanya i r«- la inerníssinva rotm-c tura d'aqu.-=te8 explotadons que htuí à^. rmVitzar tote ds séus profits « „„ ^ node cle vint a deu setmanes, de los quals te primeres í les últimes no dd- x<r>· ben servint, benefid de cap mona Per ks pluges tardanes o les nevados pnmownques, l.'Oberland bemois i ds ernsens sofreixen singularment d'aques- ta cnsi El cantó de Berna obrí una ofiema de contrd i estudi dc la criii. , n, XZS Gr,.,<,ns .anà més csiIU fundant una co-n·er.-UiN·a de crèdit cjuc «, 1915 ha avança» a la indústria hote^ja dd cantó, sobretot de St. Moriu. més d e dnc nul hens. 1 així. si no cura d iml ha conscguit pal-l-ar lo, evitant quo la ctvd d'una indústria es convertís en cri- a pavorosa de treball. Però aquest problomn, amb tot i ésser Imporrant. era enfosquit por altre més Xmpin-tant encara: d de l'alimentació, rms n l'entrada cn campanya d'ita- no, buiaaa sofria de i "augment miivcr- cle pretu. O-as a r.jrt punt rompensat .C^Ail<?n, npKoci nuc d «ravltailU> >r^ ^fAkïïn!n>-a w la vora dd Go- tha oferia. Després i davant d d blo- q,!.,^Cad?· ^ rigorós (l'ar- f1™* <mc. fins «À. ha «Ut possible d usar als al Üais), ^issa ,n- ^vexaaons originades kt sos,,- S^nlt^ ^ ^Ponadons S KStíS^ 0 "^'^^ ultram.arirv·, anéssm eo part mes o nwiys grossa Patronat Social-Escola d'Obreres de Poblet El treball rastíssim d'una institució social com aquest Patronat, és di- fldl d'exhiHr adeciuadament. Ikia port d'aquest treball, d més a propòsit txr a expisar, no pot ésser replegat, 'jxox es tracta de rulia í d e Oabor.í fanfo nií»» cTus particular que dxint de 1 Es- e»ia és utilitzat desseguida o que i:a ca emfeodona a l'Escola amb dcsti- nadons casolanes fíxadoi a l'avenç. Ma! grat aquestó obstades que tant d'ho nor fan al Patronat d'Obreres, avalo rant la seva fimdó. la instalJadó d'a cruenta entitat conté una vitrina aml> mcetreB ben lluïdes dd ttiobaH de la casa que denen d tò de lo molt que's pnxhidx en dLi. Mes, no por això dei xcai d'iiaver -hi on aquesta instal-iadó da des suficients per a que d visitant cu rfós pugui fer se càrrec de la impor tanr»i de l'entitat que reprtçfKnta. Hi ha una scric às grans ü formoses fotògrafk». on cs veuen hep sooriums d'enstnynnc·'i li eraria, d'ensenyança «me nagem» fciíirvrs, meníadors); d'^nsenj-an ces de brodats, puntes, tall i confíc dó. flors artifirids. planxat, ena; la «co c4pe.rativa de consum, i a més. One? gràfiques demostratives dd moviment di la casa, i cxeanplars d'inflwsoo, fuJ'-s do matrícules, etc. Chi uracament una ndm <fatendó. i d visitant es fa comp te cal«ü de l'acdó d'aquest Patronat Acadèmia i Laboratori de Cièn- cies M è d i q u e s d c Catalunya Es aquesta una altra noivetat de VE* pesició d'enguany. IJOS institucions den tffï·picB j d'investigació nncorrent r, níxposirió Esoolnr, al costat dc 11 Rrans Escdes de ta Diputadó i dd; humils Atencr.is de fòra. I*Acadèmia i Laboratori de Citncks Mèdiques dc Catalunya, que té una hKuiria tan l'ar gla 1 imperfant gaiiebé desconeguda d' Is no professi nals—una histoiia que amb gran cntuBÏwmc e-ns acaba d 'expacr d doctor Puig i Sais en la mateixa Expusidó—, presenta una seii-? nombro sa de tubus amb projvirAts liactariii» lògics, altres series amb femtiniadcnr. per la ínvestigadó dd coli hacdh»s en l'aigua; dispofi'ius per lion«ymlt«s: ràp stiks amb sembres bK-tciid^giquefs tK verses; sengks cd-iecdons de prepara d'ms microscòpiques, correspenents al Laboratoii d'Histologla; nombroses ínclu skns en parafina, etc. l l i ha també cxemp'nrs d'estudis realitzats en els 1: lx«ratotis dc l'Acadcmia, i una cd-lec de númcr«« de la noL··^bl·, nevils ta «Analí de l'Acadeniii i I,ab»ratori dc CiencicS Mèdiques de Catalunya», qoe ve pu hi cant se des eie l'imy 1905. CCHU- pleta In instaJ-lvarió imj>ortant |Rsima d 'a questa entitat, una sèrie dc fotogra/k-s dds séus laboratotis. Laboratori General d'Investiga- cions i Assaigs Pd caràcter dc Ica seves a^tivitaís ve a fer o>mpanyía a l'Ao'Vicai.ti Laboraton eie .Cienclci Mèdiques <io Catalunya. Es prou coneguda la mona do t rdjalls a que es doolca aquesta institució d d MM- nidpi i dc la Ditaitadó. El séu ob- jecte principal és l'easaig _ i estudi do materials per ceMnpte prc^ii o al servei dd públic. Les domostradens i apa- rell que s'exhibeix«n fart rder'Vida prin- cipalment als materials do owstruodó: ciments, sorres, fusta, poins de di- verses menes, amb proves do pressa:is i fe·BVenclcs .Hi ha tarabi una beüa od- feooó do fotogralfea do !,<, instal -la- cicns i aparells, i exempMts do gràíi- ques i un presos. Aquest Laboratori nunhó caràcícr pedagògic, puix es posa al serva de les Escoles tècnjeiutó de la Diputadó i do l'Estat, que molt sovinti realitzen c n d l els experuncais i assaigs. , > Unió Industrial cn 1 Expocidó soreB do Treballs oorresponents a les sevos setseiens do »eoria «So teixits i dc dibuix ;u)l £car al teixit. Tant on l'una com ea l'al era ek> mostra aquesta entoat los nàllors orien- tacions, i . per tant, complau la obsesva- dds treballs que cscpoSa. Es de doldre saament qioo una exhibi- ció tan interessant na tagid més com plcta. Nosaltres creiem que Un ool leocicns exposades no representen dd tot la im- E itrtantlssima hhor pedagògica cit» rra- Uca la Unió Indusir.al. Ens plau fer-ho constar en bé do l'cntitaí, quo mereix ser coneguda on to» d camp do la seva aciuadú. A t e n e u d e Sant Andreu Aquest importantíssim ocntte docent aparta a l'Expceidó abundoses eixçm- plars dc totes les seves scodems d'en- senyança, amb preferència de Vs_ qpie pefrornieii als Arts i Ofids. DuMU h- nial, dibuix de l'anomenat artístic, con- sistent en copies do làmina, 'llibretes, tre- balls manuals, etc Es inic.rcsant con- siderar d treball d'aquesta insliCudó. mes que tot p d fet social que representa; m^ ara caldria que una bona orientadó pe- «lagogica correspongués a l'esforg de la seva actuadó. No sempro ds trdxüls goe «posa són encertatç, però un se n^dona que l'entitat amb poc temps pot po<ar-se en bon camí. k • A t e n e u C a t a l à d e Sallent Presenta a l'Exposidó, dibuixos do là- mina, fulles de dibuix geomètric i lli- hn-tos do treballs literaris. Ortamont és d'atendre la bena vo lunUt i l'interès de les socimals quo es dediquen a l'ensenyança, mes avui és pot exigir de segur la ooncixençn dds nous problemes pedagògics, i amb dia l'adicació mètodo-lógica que oorres- pftn. 1. Exposidó Escolar al menys poc fer aquest servei, puix no costa do veu- re qui va per bones dreceres. Ateneu LHure de Sant Feliu del Llobregat lAquest Ateneu ha disposat ma ins- Ciílació amb boniques mostres dc di- buix linial l>cn entès i alguns disc^ Asims tanteigs de .copia d'objectes al -BBtural c n l'anomenat dibuix anísria A n'^s cdlecdons de llibreies i extr- emis do les classes orals corresponcntis Burebé totes a les dasses de nit i alguns cnsajgs dc ,trd>alls manua's Hi també cn la seva installadó un pro- Jèrto d'aliar de tamany natural que sols Art dtar-so coen a treball d'impnrtan- fea dins l'Ateneu, erv-ara quo potser si euj ae massa importanda per les en- senyances a què cs dedka l'entitat. Atenen Popular de Gavà Té una installadó composta dels tre- l»lls ep» s'esrlen cn les icnsenyanocs p^opios dds Ateneit»: llibreries i exer- dds d'ensenyança primària, treballs ma- ttwds i l'ineiitablc i pobre ehbuix de làmina que tan inoculat està encara en A programes d'aquestes institucions.. Dd que l'esforç esmerçat en aqutfttcs ft incs infecundes que es .present^ amb tanta vdtmtat i bon desig, no sigui ça ual tvat vers millors exí-rdeis que do- ntssin per resultar a la vegada que l'a destrament tècnic una cultura del gust (ple falla gairebé sempre. Institut Industrial l Agricol de Manresa TKs aquesta una de .les instinSaona : hi portàtils que es resisteixen a la im- j|antació dds mètodes dc dibtax que en íptes Ics altres esscoks s'obrten vm Es kcusable que uns Alencus aportats^ . vait penosament jdds _ séus rccursTs, «nse jniljans de oomunkadó ni dc re- rpvació, cs presentin encara seigirnt pro- judiments caiguts en desús per tot arreu, •flferò é s vitiperable Qtie iaia «ntital do representació es mostri aferrada a vfcJls sistemes que no cxcrcrixcn la més vo- tita acció ediKativa cn tespeïrit dd cki- xeble i s'agoten en ]a prodirció úni- ca d'ms dibuixos que han devorar hores i bons prccvosíssirtite Seria bonic que l'Institut Industrial Agricda de Man- resa ajuntés a les bones oond-dors pe- ilagògiquos que per altres oostats ca- lenta un sentit tlo renovadó en IVn- acnyança dd dibuix qu© avui no ma- nifesta. • ' ' Escoles Parroquials d e M o n i s t r o l del Montserrat En la seva installadó hi té cnsaigs de dibuix geomètric linial i eie J'a- nomenat d'adorno. S'hi veu un treball digno d'atenció pd ton desig que dfc» mostra dintre ds fins pacials que per- segUL-ixeii aquestes csodis Són, jwrò, iquests dibuixos dc la mena criticada més .i iui-.it i és d'csp«·tar que ds dfc»- :mnts directors de l'Escola s'imposa- r.in tot seguit dc los veriíables oorilmts a seguir. Ateneu O b r e r d e Mataró Un sentit de renewació ben fa'.agu« s'observa en acruetxa entitat. En la :eva triada tnstal-ladó hi ha assaigs ben VTDa de dibuix al natural, que _ dcsscguirla atreuen la vista. Ds dibuix lin- al hi ha també bons exempars. A més, aquest Ateneu té cn una tau'a sdta. llibretes de los classes i diversos treballs dc cerrallcría. i . , Centre de Nostra P ò n a d e l Carme 1 Sant Pere Claver Prcacnla una gran c d Vccdó de tre- balls csedars dc Geografia, escriptura, geometria, etc. i eaitte dls alguns di- buixos que no interessen. l'é, a més, aquesta oaijia! una instal- ladó de quadcm.> d'AnUitèlica, resdac- i altres cxerdds. Patronat de la Sagrada Família No essent aquesta end at dedicada a l'euscnyança d'arts i ofids, ha tingut do redíar la seva instal·lació a una co]- locdó d'excrdds propis ck l'Éscda p i- maria, mapes, fulles caligrMiques. di; buixos dc geometria, problemes, anàTsi gradual, etc. | ! Centre C a t ò l i c O b r e r de Sant Vi- cens d e P a ú l Té la seva scedó de dibuix diviJida en; copia dd guix, lineal coi>iat dc làmina i «decorativo?. i una sene dc dibuixos d'aplicació de prindpís geo-- trjos. A més, presenta una gran cd- locdó dc quaderns contenint problemes d'Aritmètica. Acadèmia dels Sants Just i Paator Presenta únicament dibuix inspirat per complot cn ds mètodes moderns, amb alguns resultats ben interessants. En aquesta institudó s'ha realitzat, sens dub- te, un esforç per la renovació de la Pedagogia del Dibuix, que no ds ha es, tat debades i quo ds és ben dc\ Uoor. Acadèmia de Dibuix I n d u s t r i a l i Ensenyances Especials de Bar- celona Ccm Uóna a entendre el séu títd, aques- ta entitat preyenta només exemplars de dibuix lineal aplicat a |a indústria en una esfera de certa imporrancla. Són, cn general, aquests dibuixos, co- pia dc les clàssiques làmines que abun- den per tot. però es veuen també etu aquesta exhibició alguns dibuixos realit- zats amb bca entesos procediments quo avalaren mòlt la ta?ca de l'entitat. Centre C a t a l à A u t o n o m i s t a de Na- varcles Diversos /tundres eie «retallats» esco- lars i uns a ire- amb mapes, tsobUnnea geomètrics i algun dibuix cic làrrarevl compusuo la installadó d'ao -nMa « n - | titat que també lia liagut de reduir-se per la. poca aodó que té en d camp dds Arts i Oficis. Escoles Catalanes d e l D o c t o r Ro- bert Treballs manuals esodars: carbonarçc. entrellaçats i maiquefería, dibuix l i - nial iunb les làmines de costum, od- lecdons dc nasos, dls, ord'es i per- fils de rostre amb. algun paisatge tam- d'estampa j. diversos alsats i plan- tes de dibuix arquitectònic, constnud- xen lo més sortint d'aquesta installa- dó. Hi ha també alguns intents de co- pia d'objectes del natural, mòlt poc en- tesos, enic no afegeixen cap valor als altres eibjectes expòsits. A t e n e u S a m b o i à una vasta installadó de roba con- feccionada curosament i altres labors femenines, entre les qixds abunden Ica paneretefi de duta 4 rafïa, ds coixins d'adorno, les flors artificials. broda|s- de centres de taula i altres curiosi- tats cpia s'estilen en les .escoles de noi0* ootn a presents "do Nadal i onomàs- tics. Té també aquest Ateneu la gran odlccdó eie dibiexos linial i araabC copiats de làmina, amb algin alçat ar- quitectònic com estilen en general ds Àtenenjs. Presenta també senghs ahp- oodaris de brodadora i una col·lecció de mapes en ds quals es revdcn in- tents ac motoditzaaó de la Geografia. El Consell general de la Unió Catalanista Nova junta permanent En el Casal Catalanista dd Dis- tricte I I , es reuní ahir matí. a Ics CKIAS cl Consdl general dei la Unió ÇataJa- iiista. per a proxdir a^ l ' d o o d ó Khp l a noi·a Junta permanent, ja que. cn virtut dels acords proses cn la darrera, net unió, la Junta existent havia presentat la seva dimissió. i Ocupà la presidència dem Domènec Maní i Jdià. acompanyat dds senyors Serra i Moret, Manen. Barceló. Grant i Sala, Xavier Casals i Mald De- gut a no haver-hi pcrswsctivca de finita ni de discussió, el nombre dc jiepresen- tants no era molt nombrós. Constituit d Consdl general, d se- cretari senyor Aïrin tara llegí lacta dc les dugués sessions anteriors, la qual fou aprovada. A continuació e» procedí a l'dccdó de la nova Junta, donant d resultat següent: ' President, Antoni Colomer i Tutau, 60 vots. Vioe-prcsidcnt. Pere Manén i Artés. 60 vots. Tresorer, Joaquim Dddós i Dds, 65 vots. •Secretari gcnoral, Ricard Margarit, 65 vots. .Secretari do Propaganda, Amad-m Peig. 50 vots. | Secretari de Rcladons exteriors, F. Pineda i Verdaguer, 65 vots. (Secretari d'Acció de Cultura Social. Frodciic Barcdó. 65 vots. Vocal primer. Roraón Navarro. 80 vots Vocal segón, Eduard Xalabarder i Serra. 65 iots. Vocal tercer. Joàa Monés, 66 vots. Vocal quart, Antoni Carbondl, 56 vots. La prosidcsicia proclamà aqueiïta Jun- ta, em vista dc l'escrutini ÍEl senyor Manén ob'iagué 5 vots jxsc a la preadencia i d senyor Colonwr per a la vice-presidmeia 5 méi. Tam tingueren sufragis per a diferents càrrecs esl senyors Maoà Malíd i Ra- món Duràn. i sortirvn 27 vots ten blanc. El doctor Martí i Julià preguntà ai algun dels presents vdia fer cap !nia- nmstadó, enenra tfue, degut al caràc- ter dc la reunió, pregava quo bo fes- sin amb cendsió i brevetat. ' Demanà la paraula din Amadeu Pdg. i aquest senyor feu constar d pyar que sentia per la marxa dd b^iyoir Mar- Juhà i companys de Junta, i ex- pressà la seva creença de que fd qun fins ora ha estat presidèn*. i d à géus com- panys continuarien contribuint amb d séu concurs a l'actuadó de la Unió Seguidament d doctor Martí i Julià pronuncià son discurs de comiat. Començà dient que parlava cn nom dds que no seràn més de 'Junta. 1 qus no podia ob'idar d nombre d'anys /'jue lavía presidit, sense interrupdó, la Unió Catalanista Parlo amb vosaltres—anà dient l'orador—com si fóssiu ds meus confessors, i al venir a predir per darrera vegada aquesta assamWea, ho he fet amb mdta serenitat, però forta- ment commogut. Recordà l'apotament que ha tingut du rant d séu comès per port (lels que in- tegren l'organisme, i laavntà qtii » port dd senyor Peig, que és ü a eíemeni novell, no hagi sortit cap altra veu Ni la retaiió per acomiadar-lo. i t é u cons- tar quo en ds 13 onyi fie presidència, ni u n s d instant l'ha abandonada, tro bauant sempre per Catahm-.a Feu a grans gambades historia eie la seva actuació com a capderanter de la Unió, esmentant l'Asfambka de Bar- edena de 1904 en la qual hi prengueren part dements de fòra l'organisme, oom ds senyors Sufid i Abadal. recordant la ehssidenda crue s'hi inicià i els prin- dpis de dedaradó nacionalista i dds drets dds homes que s'hi formularen. Lts pwcndons que nosaltres teníem refc- pecte a la Solidaritat, ara ha.; estat reconegudes fent-nos justicia- En con tra dd parer dc U Junta permanent quo en les minjctvs pw 'itninors havia notat ds sfmp'omes dd fracàs, anàrem a l'Assamblesa de Tarragona par acord dd Consdl genera] cdebrai a Sabaddl. I ds fets han desmostrat també que no nnaia la junta desencaminada, i d'ajes borcG aquest estat <!e que'isme oueí plana sdire la UnSfS i que na fet retaou- re a mòlts dements. Tractà dc l'aprovadó dd missatge es- querrà dc 1915 eiient que cpoia que la nova modalitat hauria vivificat la ins- titudó. Des de 1893 eo que vaig entrar a la Unió Catalanista—«fiu — ne pre dicat els meus radií abismes socialistes, i era això co^a sabuda, f Per què se'm feu president si era un extravagant ? En la meva actua i ^ pública, escrivint I perorant, pa tia d'un fi premcdi'at, com dic en d pròleg dd labro dc*; me^as articles que editaren ds caia'anistes gra- dencs; ds meus grana amors han es- tat Catalunya i d Socialisme, i el motí erro In consistí; en volta- insis- tir predicant això; Parlà després d doctor Martí do b ferrtrti'itat i puresa tíe la Unió. i ej; cjue s'adonà de que no viria cn d cor dds séus presidits. "Aleshores fou quan va creure que l'anar a la eibdudó del nuci ea^a « f i cas de sacrifid patriòtic i que tots hi estarien conformes, ja quo eís ideals nacionalistes crea també pa- trimoni d'altres agrupacions. Aqi«est va ésser també d meu erra Dirigint-se als nom (fogils dj dd- sitià encén, i ds recomanà que semner. obressin amb dignitat. Si ho teu així,— va afegir—. Ics meves benedjedons vos açompanyaràn; cn cas contrari, vos ma- feiié. Acabà l'orador dient: (Adcusiaul La Historia ens judicarà a tots. (Aplaudí njents.; » El senyor Manen contestà al doctoi 'A í^í i Jdià po-TV a membre dc la novs junta, X excusà rassistencia dd presi dent electe don Antoni Colomer. Dis culpà ois que no havien parlat pet a despedir al doctor Mati i Julià, i tingué paraules de consideració pe- al matdx. L'estat d'ànim depriment que ara hi ha a Ja Unió Ca.a'anista.—va dir d senyer Manen,—passarà, i farvoçamcnl ha de seguir la matdxa puresa dc princàú i d'actuaeió, essent prcfedbln n així no ÍCB. la seva desaparició. Digué finalment d senyor Ms-nén que si d darrer (cas vingués, ell i nvltts es retirarien de la Unió, o bé procisra- rien mata- 'a. 1-a sessió s'alçà a dos cpiaits d'una, cn lis ta de que no hi havien altres afers a tractar. El conflicte europeu Exposició de joguines Quan Ii« nacions beHigerants, a pe- sar d d séu estat anormal, procuren or- ganit7ar oenàmens dd Treball, ce'obrant Fires de Mostres, com les qiK lingHv ren lloc a Londres, a Lió i la que ac- rualmcnt s'orgaaitra a Burdcus per a inaugurar la d 5 .dd pròxim sdembre. i eie la çue, segons noticies, tracten do celebrar..a Itàlia. ^ mdt lamenta- ble qui aqui ha^in estat ton poques Ics virus que slban aixecat per a desitiiar ali qw,-, aleiargaK no pensen era l'a- venir /que s'espera a la indústria tota. L'agrupació de Fabricants dc jòcs i joguines d'Espanya, domiciliada cn aquesta capital i errada a conseqüèn- cia «lo l'Exposidó que cn 1914 cs ce- lebri cn els valons ^cl Foment dki Treball Nadonal, a iniciativa de la dita cerrporadó i òrgan:trada per Ja ma - teixa, guiada sol i pd séu reconegut amor a la indústria, ha^ procurat i con- seguit, amb sols ds séus esforços, ce- lebrar l'any psasat al Palau de BeQcs Ans. .una Exposidó-Fira de mostres do la seva prodiKció. Exposició que, no obs- tant ds favorables resd^ats que s'obtin- g-ucren i>er als compradors i expositors, ?s trist faver de confessar que no ha tin- es trist haver de confessar que no ha tingut l'apoi que mereixia. No obstant, la dita Agrupació de Fa- brioanis està en l'actualitat organitzant la seva segona Exposició-Fira, a la qual invita, a més. a algunes indústries simi- lars, com són parfumería. quincalla, va- nos. flors, marroqurvoría, etc, esperant enaa es celebrarà un gran .Cejrtamr.n dd TreboU. ( P E R T E L È G R A F ) D'origen francès Anglntarra I Pertagal Lisboa, 12. 9'41 nit. (Rebut amb re- traç.) — Els oficials de marina angle- sos han estat rebuts pd l'nosident de la República, ^està odebrant al ministeri de Ne igers un banquea «n. honor didals anglesos. Hi aüi^tdxen d Covem. Ics autoritats ^ l»ümiraJI Car- negie. comandant d« la divisió naval an- glesa.—I la vos. Lisboa, 12, 10'19 nit. (Re*ut amb re- trà ç.) — Els marins anglesexs han dc* cmlnrcat prop d d Palau de Bdenv for- mant al costat dels marins portUgucaos per a la recepció dd president do laRé- pól i;i i. Acabada recepció, ds ministres i i" I '.b'ii; oi < ial han preMnciat des cx la terrasa dd Palau presidencial la des- filada dc|s mariners angtesos. Aquests han tomat davant de la terrassa i d comandant anglès ha saludat a la nació ol-liada. . la multitut ha aclamar'ji la Gran Bre- tanya Hav» •. Lisljoa, 13.10'55 mall. En d twnquct en honor dds didals de Li marina an- glesa d ministre de Negocis estrangera eie Portugal ha bnndat pd Rel Jordi -V. L'alnaraj] Camexio ha onotesta* anib frases d'agraïment i ha brindat pd prer wknt de la Kepúbhca ponuguosa. Ha vas. Nollotea odcisla rasava París, 13. 2'50 matinada. —'Pct'rbgrad. Comunicat ofidal de ]a tarda dd 1_2: Al mitjà Screth perseguim l'enemic, que es te,>Jcga. Nsgucix d nostre avanç cn _ direcció a Zc/crna. En airecció a Butc hatche seguim avan- çant. Hem passat d curs mitjà d d riu Orpctche. ocupant a'guns pobles. (En direcedó a Munastenyska Insm res d (errocarril do Mooastcrzyska a 'ichouri i bem ocupat d sector en- tre els rius Zlotaia Lipa i Vorojanka La dutat dc btanislau està mtacto. Front dd Càucas.—A J'E. de Gunua- khan hem rebutjat alguns atacs. Al N . dc Bitlts segueix l'eocaniiçat combat. A Pèrsia, a ia regió de Bokan. per- seguim ds turcs cap a Kakhiz. ~- Ha- vas. Paris, 13. 6'10 matí. — (Pctrograd. Comunicat oficial del 12, a la nit: Les tropes de! general Brussíloíí s'han apoderat d'una senc da pobles fartifi- cats i dc tota la línia del Strypa. Tot cl sector principa] dc l'onemic da- vant tic Tarnopo' i Butchatche ha cai- gut cn nostre poder. L'exèrdt del general Lctdiitsky ha oCui>at Andvomaia i hal franquejat "St ÚysifiSm, a l>ctonin.ska)a, Havas- Visita (ircaidencl·l 'Parfe, 13. l'27 tanla. — TiL Poinoaré. responent a la ínviíadó dd Quarter ge- nera! britànic, va passar d eh* tTahir en- tre els exèrcits angkeos i va vLsitnr d terreny guanyat pds al-Hats a f E. du Albert i davant dc Fricourt.

Transcript of AdmlnlRtracIO DIARI CATALÀ Eaïïea de

Page 1: AdmlnlRtracIO DIARI CATALÀ Eaïïea de

DIARI CATALÀ Avi sos , Noticies I Anuncis

f R E U S D E S Ü S C R I P C I Ó

Edlelú vespre 1 plet. mM Edició ratil. . 1 • >

ftl·l·Fi A ' J O plei. Iflm. I u*!" poiul. . . . » • »

'*'•«« «t S O numero» . . « O ccBÜm».

Fora: Eaïïea de R e d a c c i ó 1 A d m l n l R t r a c I O

Carrer ú W e l l e n , 10 liís, entressa

I M P R E M T A : E c c a d < Uer^ , 10 b la , baixoB

TM/O* 1:4 AeaneU, eíqne'e». com-jnlct!» I reclemt

B preat coavea iosalt. Pe. • l'eJlcló Mi Tetpre a'adauien etaaelet atenaoilet nas a let th d« l i tir d». Per a l'eBleio Bel •isli· Bat a les ires 4e la auilsada.

Any X X V ! núm. 6 , 2 0 9 Barcelona: Diliuns 14 d'agost de 1 9 1 6 Edició del MATÍ

s a n s R o 2 1 £ i t i f l

Valors. C u p o n s , Q i r o s , Canvi, Viatges = f 2 , R A M B L A O A N A L E T S i , a r

jjVA- Presta • O i » - O A Ibff l > t t V I E S U R I N À R I E S . R o n d a l in iv f l r s l . a i , U , pral. De

* v x ^ · a » · * ^ 3 a.r). C L Í N I C A : PuBlerla. 2. 1 . " ü e 12 a U de 1 a 9 n l l

ciaJitta O r a l l e a . - N · s . a s i · l a l r a O x · s i a l o · l · P t t l a y o , 1 8 . p r a l . Coosulta de 9 s 10 i de 3 a 5.

Problemes econòmics

L e s t a r i f e s f e r r o v i à r i e s V I

l Companyies del N o r d d ' E ^ j a n y a i , - ^ A . han elevat »1 mirastre « o puTi^ l « n a l larga instanda, que han * i ^ L f 0 'o rma do l l ibre , oontestant a

R x n t ' T " V ^ ^ r j ' a . dc tantes i CÉÏWCI.Ü-de ta í r ' « e b u i i famics, amb c reaaó jorv. í68, ''ov·os, « n c a m i n a d e s a la des-ÚL VZT d"1 k inehtcr ia fa ruwra a i s ü a -

i crear lar inain

1 expoiv: 1 " ° an ides .

nvjn^T,.*. c^ear en aquella d u t o t u n 'wsi tVi i ' a ^ a i r e , segons p r o p à oon-

«cpoivsnts , t a l corn d è i e m cn C 1 * » a r t i c k » .

ln^MW?ltes ta "O P0* ^sscr ada Q<j a les entitats e c o n ò m i q u e s Í 4 i ^ * ^ < » s a . tant jon la. t ècn ica tari-

J^1 «smdi acabat i una 'poinularit-Í«£J*I ·<'lí'c^ m e c à n i c a de lès tar i -

« i ^ ' ^ C i a J i t a i csi la <jual solen d i r i os t|Z|'l.J>''a d' txjmvocadons.

qtio Z ^ u l c ÍJUK; en aquesds jnQiiicJils "iltJlinw^ ""'Lsjwisable .una unid, una Produ^Z?*. « n t r e els diieqefUs g n ^ o tt-bau j ^ . du ^ IJonínsula, per a crear "Uruj ' " W a i f ^ r c l e m u orcitra g o { ' ^ ( L ? * nn tcnefli c r i te r i e c o n ò m i c i ' " í r ^ f ^ j n e l t rebal l o contra d^ell la-rt^T-plantegin problemes com els >toQZJB Per les E c o n ò m i q u e s de Sa-" M j * V ^ tenen més fonanvín t on ^ t i l a 3, * ' rezcJ, qw; n o pas en la «tr TT' vuaii cada reg ió ha de defcfi-H ^ J . •gJccialitat del séu y e b a l l i la Oïts noves inri i * , t r ios ; quan c o n v é ,

fer ,na'. juntar els es forços de t o » ,,na Espanya nova, é s t r is t

•tenis r ! * l ' l a col·lectivitat aquests m o v i -« ^ j u í S S A Saragossa, pretoicnt la Prí^^1.'00 «'Una i ndús t r i a que t é vida "Va. j - i . "P* es la prunera de BX Espa-•Virag^ "a. a més, on la pretensió deí l^oí i t IÍ- . <P*·lcom que ja no és en

PeiiK?1*1!. sino en con i r a dels altres: P·'fts i i l ' '""a a l ç a do les tarifes cs-'<» dcífliJ'" ^ ^ ^ P^d*51 concedir qom

^ N i t ^ - ^ • n y í e s esmicolen ooraplcta-; ^ w ^ · os, c o ï a

. ^ r v a è j ^ r ï f ^ w s n eiuara d 'una « - a s t d l ^ A r . - ^ i r n n i ^ b'.ataires dc

m d u S i ^ i ^ w i y a : que d mo-. ' « c l a v a t d*. Saraçossa.

^ i n a d · . i n . T p . pagesce a la m-U o o S i n - ^ ^ i a q"0 l l iure

í1,73- I ^ a r t ^ ! ï C ! a catalana i madrilo-h ^ ^ l a u . - ! ^ V ™ auo els h i

— » »

^?^? i ï " ^ 'a « « t e s t a d ó aU sara-1 ^ ^ 9UC tOtcB l «

ÏLp??ír« i comriC^"1 ^ « ' ' r a r per

S " SttrvxMs, . - K i ^ ^ transport dclr, <^s ' n ï f . ^ « a r e de m i l -

S \ r i .«aires any^ \ ,Lún&· /•iue tr i ­ll0 > m i n i & fJ f'-ovem d

S 0 " «V, P ^ S J * ' Ka·tat mils de rail-" r N ·no 6eniprc amb pro-

concessions respectives, que é s pac­tada entre IcP Companylcrs f cl Govern. L 'Estat , amb una l l d votada cn Corts, pot modificar el règim tarjfari. però no n o pe* sense d consairtunent do les Companyies i la deguda indí^nnityació modilicar ds contractes nd les lleis a l'ombra de les quals s'han cr«^t inte­ressos.

Cada concessió de Ijnia està regulada pds preceptes d'una l le i fonaniesnlal i pds iJocs do condiciensj diferents se­gons l ' època de la concessió i en aquests preceptes ostà cstatult tot lo que a ta-lifació es reforax, amb les facultats dels Gwems i de les Companyies, ben clares í concretas. No pot, doncs, d Covem, contra la voluntat de 1 s Corn--panyies. atendre 1 « bojfes pryjten'-Lixis de Saragoesa.

Expiíca bé ftMMde què són «ta­rifes màximes lef^als*—que no s'aplifiuí-n apeties—, ctariftS generals d'aplicadó» i «tarifes espacial»,, oòM que els Saragos­sans confonen cn sa Expodció al Go­vern . E n ulJUifUt'i 'l'irrercs, les Com­panyies («nen aran llibertat, i os com­prèn crue la tinguin, i Ics Ucis la re. coneguin. perquè són btnefids (jue d » nen al transport, constituint rebaixes contra d marge legal ; r o m es com­prèn que, essent «especials», és a dir, per & CBBOS «aespc·dalsi·, entre db-terminnts punts, no les pnguin uril i t /ar ds transports que çfl facin entre altres punts diferents. Els sarapossans preíenen que se'ls apliquin a cl 's «tarifes espa­cials» que regeixen cn altnes llocs—no espcciabnçnt a C a t ó l u n y a , com diuen— que obeeixen n ne<x«sitats de rampe-tenda marítima, de carros, d'al tros li-nlos o a nvivimentà ospodals de marca-dcaies.

Aquest p r í n d p í senut pds Saragos­sans, portaria necessàriament a la su­pressió de n * « s les tarifes «ipedals , 0 a la ruïna de les Companyies- Fóra «xnivortir I rs «tanfes espçrvüi» en «ta-nfos geixiralsa. E l natunu i VVgic interès de les ComnnanyVjB. empresos mdustrials tan respedaMl ï , i cm crnanlitat i sentis mótt m é s que les tlo Saragossa, s'o­posa a aquesta pretensió. S i el Govern, cosa que n o pot fer. 6bÜ&ués a les Companyies a l 'apKradó general de les tan fas especials, aquefites CB su-piSmirten, n o es f a r i a cap més robai­xa sobre les g<jKTals d'aplicació, que ja "ón més bnixrs que Ws màximes l'^gals. 1 d resultat fóra la mina d'inct^essos c r^ t s i la impossibililat d'atendro a nous tràfecs i a mvus mtcrrfssos.

Es parla n*ilt d'tinteressos genera l s» per a obligar a les Companyks a fer sacnnas: i nealmont lo que hi ha irsón mteressos ar t icu lars» que voícn pros-iwrar a n * saciifid del do les CdraBft. panyks (^uan d'un interès general cs tracta les Companyies saben sarrificar-se « « « ho,h*T,1 demostrat al rebaixar fes tantes de blats i farines. an»b tot i saber que V-A rebaixes no atri bar Sji al consumidor, com ha succeït.

S i es creu que ds intRitcsssos generals i ds de l<#! CoHnponyies no poden har-mtaiitzar-sc, no hi ha nv'-s remd que a n a r a l'cxplotaílA directa per l ' i ís tat ; però cntdigui's bé. que fins conseguit això no podrien ferse certes rebaixes i modifiaicicns, perquè l'explotació r e

Ïrcsentarfa una c à r r ^ a , tan pesada pel resor, que ds t ·cn tablcs « in te ressos

generals», s'alcarkm contra les rebat-xos

Seguirem extractant i comentant l in-teressantísslm treball de Ics Compa­nyks d d Nord í M . S. A.. contestant les absurdes pretenfions dc Saragossa, contra la indústria catalana.

X . T . Z.

als Imperis centrals. Sobro d model del d 'Hd- landa , s 'organi tzà u n «trust» d % n p o r t a d ó «Sexaété Sufasc de Survd-llancc oconomíqut í» . o en abrevia tuni S. S. S.. que garanteix pur Ics m a t è r i e s importades dc F r a n ç a o d ' i t a l i a , o vin­gudes d ' A m è r i c a cn trànsit pels dits països, seràn ocnsumides o daborades per a l consum i r e e x p o r t a d ó , dintre d d pafs, excloent sempre ds imperis centrals de son fruïinent.

Amb aquest f i d s Estats jntcSressats tenen un control sobre l'cntitaí, i l a S. S. S. un orgue per a la bvtroducdó do les malcries susceptibles de l'esmcn-taefa reexportadó envia mensuabrr·nt l l i s ­ta do Ics quantitats importades a m b d s noms dels importadors. La tasca va ser. sobretot d s primers mesos, bé prou difídl. sobretot lenta, i més DOT trobar se d conwc suís amb una n M B · denda de material mòhc.1 ferroviari, j a que d s vagons rfi d r c u l · d ó pds païs-sos bd-Iigiran» no er/n retonuts, i d s estrangers no s'enviaven a Suïssa. Lentament d mecanisme s'anava po­sant a una marxa més ràpida, tot ana­va bé, fins al rocent_ rxjnflicte d'eacigir Akmanva una quantitat comprada se­gons ktiuen abans de constituir-se la S. S. S.. de matèria», sospenent. si no cs remetia. Ves renfescs de carbó i ferro, és a A r , paralitzant els ferrocarrils i les indústries suïssos. De son costat l 'Enfn te va o p » ' i r Sr; reso'lament a iota exportadó a Alemanya, arraiwant amb r t rpressaSf». Alemanya està llr.gada a Suïssa per un contracto fet durant l'any passat, mercès a les «snpula'.Tons d d qual os reb aquí d carbó i d ferro més barato que cn cap altre pals d'Eu­ropa, però amenaçà srsptndrc'l. La qüestió està encara cn d i scuss ió , i no sembla pis ésser massa v id rwa .

Això dóna ja una eerta idea do l'ac-t u a d ó de Suïssa, respon nt a kr. etíi cultats que la guerra l i ha susdtat. Resta parlar de I s müfes afectant la circulació i d crèdit, oixioom les dis nosd·irons d'hisenda, però això fa m i llor l a matèria d'un altre article

M R F . V F . · Í T Ó S .

Daves (Grisons). Agost 1916.

Suïssa i la guerra ^stt J ÍLCly'T .d 'aS<^ lo t Su ï ssa f «

i S^SSii5'5, ' " ..d sò p - T Í u t ,1c Líficlat W 3 / . 1 l^ ' . '^ t ica que junt IT»" , e n V ^ ™ J d ar i f . a ve <lols no-

S . * * - « S i f t ^ í ^ ^ * * * * *

' i ò í ^ ' - ^ml> l 'ani ' ' ' iò íKi 'J*J 'nb l ' an ivwça r i nadonal i j » . l:«riaj iJ!Sc' a'c a ta a" a n i v e ^ a n i m i i ^ D o r , £ C ; . , i s scBpresa i

^ t sL·í5 ,a mobyi tz .vdó gwscral K ^ í o r u H ^ els Primors d'agost, i d l í ^ t i c wgades seai lar d d i w tc

d-í , ï , , ,<"ra <lav;uit de Ja id<ra mi-

^ qiW ,antrem 32 u·J<XfC any d d

^ i ? la fcJvr' a S u ï s s a ja ens a v i w n

> t t ï 0 " " « ^ ^ que é s j u r í d i c a n w t ^ a ü t a f ) q t ó , íu i ta ddensa de sa

t £ ^T^6 ^ Su ï s s a se-^ T^vt * $ * ï ™ ïxo · ^ ' c - u l a entre

r ^ r ^ l ^ N 0 - i SE. dc o ' ^ t í , d s punts on ftnen d s S ^ , a « n a n y s i iialo-aust-lTc gisef t . S \ ^ * p n » > cn la zona de

K -J'W í f e ' " ' « i - ^ a i « s S í a S Í ^ ^ U s i - MJ< ' « t a t per tros culrurcs i S ^ ^ B i u t 1 " " « c a n v i « n t r e tres o c o ^ • a n y à S^1*?* W « « ^ F r a n ç a . 2 * l ^ o S ^ 00 Hancbe^).! d fet d d

r ^ - ^ S L ' l ? 11 ^'"-r^ una in-ca>n ^ , i S P a * a a 1« circums-

K& I^its l i . j A * V l ^ n y a -* d» _ "aveoc té un d è f i d t formida

•"cs. E n p-imer l loc, >i—cs calcula que d amaria a sostenir d ÍJ** l i

L ^ P r Y s A t f j S f a « e t m a n c s -

molal lurgia i maquinaria' provenen d'A­lemanya; d conò, com eis cacaus per a la x a c d a u Ti venen d ' A m è r i c a i ATri-ca- L'economia nadonal é s . doncs, t r i ­butaria do IVwtranger por aqudls doa "nppnants conceptes; d «saído» con-jraji en la b a l a n ç a comorcial s'equili-,>ra amb cl major prou d d i productes l ^ " 1 "facturats que s'exporten, i amb d nu d'or qucl ^ turisme univenwü escam-Pa vora ds | b r s plàcids i por Ics

valls de Suïssa. Mes ]a guerra, ha ponat una reduorió

^vxaradora <n d nombre dc fenasters. -Md^ïuain^,,, puhlümen d s diaris les

t u r ^ t c b ^ ^ i n , ' * , ^ 5 ï * * ™ ,d<i irari^ St M ^ ' ,n,crl*,t«n· Luxem, I.u-!»rarió amb,^,Z',».7C·i ' '* ílur· COm' la euem x« ^ L . • 8 1 1 a n t e n o - ï a c r i T m ? ' 1? ffiS sa sofreix c o n s e q ü c n r i , ..n™-^^ i agu«titza<la encara p r r l ' e s D c c u J W havia inflat amb vdore Ret ir i s 'wH mstaUacions d 'hotds i f o n o ^ r i u i™ muntanya i r « - la inerníssinva rotm-c tura d'aqu.-=te8 explotadons que htuí à^. rmVitzar tote ds séus profits « „ „ ^ node cle vint a deu setmanes, de los quals te primeres í les últimes no d d -x<r>· ben servint, benefid de cap mona Per ks pluges tardanes o les nevados pnmownques, l.'Oberland bemois i ds ernsens sofreixen singularment d'aques­ta cnsi E l cantó de Berna obrí una ofiema de contrd i estudi dc la c r i i i . , n , X Z S Gr,.,<,ns .anà més csiIU fundant una co-n·er.-UiN·a de crèdit cjuc « , 1915 ha avança» a la indústria hote^ja d d cantó, sobretot de St. Moriu. més d e dnc nul hens. 1 així. si no c u r a d i m l ha conscguit pal-l-ar lo, evitant quo la ctvd d'una indústria es convertís en cr i -a pavorosa de treball.

Però aquest problomn, amb tot i ésser Imporrant. era enfosquit por altre més Xmpin-tant encara: d de l'alimentació, rms n l'entrada cn campanya d'ita-no, buiaaa sofria de i "augment miivcr-

cle pretu. O-as a r.jrt punt rompensat . C ^ A i l < ? n , npKoci nuc d «ravltailU>

>r^ ^ f A k ï ï n ! n > - a w la vora d d Go-tha oferia. Després i davant d d blo-q , ! . , ^Cad? · ^ rigorós (l'ar-

f1™* <mc. fins «À. ha « U t possible d usar als al Üais), ^ i s s a , n -^ v e x a a o n s originades kt sos,,-S ^ n l t ^ ^ ^Ponadons S K S t í S ^ 0 " ^ ' ^ ^ ultram.arirv·, anéssm eo part mes o nwiys g r o s s a

P a t r o n a t S o c i a l - E s c o l a d ' O b r e r e s d e P o b l e t E l treball rastíssim d'una institució

social com aquest Patronat, és di-f ld l d'exhiHr adeciuadament. Ik ia port d'aquest treball, d més a propòsit t x r a expisar, no pot é s s e r replegat, 'jxox es tracta de rulia í de Oabor.í fanfo n i í » » cTus particular que dxint de 1 Es-e » i a é s utilitzat desseguida o que i:a ca emfeodona a l'Escola amb dcsti-nadons casolanes fíxadoi a l'avenç. Ma! grat aquestó obstades que tant d'ho nor fan al Patronat d'Obreres, avalo rant la seva fimdó. la ins ta l Jadó d'a cruenta entitat con té u n a vitrina aml> mcetreB ben lluïdes d d ttiobaH de la casa que denen d tò de lo molt que's pnxhidx en d L i . Mes, no por això dei xcai d'iiaver-hi on aquesta instal-iadó da des suficients per a que d visitant cu rfós pugui fer se càrrec de la impor tanr»i de l'entitat que reprtçfKnta.

H i ha una scric à s grans ü formoses fotògrafk». on cs veuen hep sooriums d'enstnynnc·'i l i eraria, d'ensenyança «me nagem» fciíirvrs, meníadors); d'^nsenj-an ces de brodats, puntes, tall i confíc d ó . flors artifirids. planxat, ena; la «co c4pe.rativa de consum, i a més. One? gràfiques demostratives d d moviment d i la casa, i cxeanplars d'inflwsoo, fuJ'-s do matrícules, etc. Chi uracament una ndm <fatendó. i d visitant es fa comp te cal«ü de l ' acdó d'aquest Patronat

A c a d è m i a i L a b o r a t o r i d e C i è n ­c i e s M è d i q u e s d c C a t a l u n y a Es aquesta una altra noivetat de V E *

pesició d'enguany. IJOS institucions den tffï·picB j d'investigació nncorrent r, n íxpos i r ió Esoolnr, a l costat dc 11 Rrans Escdes de ta Diputadó i d d ; humils Atencr.is de fòra. I*Acadèmia i Laboratori de Citncks Mèdiques dc Catalunya, que té una hKuiria tan l'ar gla 1 imperfant gaiiebé desconeguda d' Is no professi nals—una histoiia que amb gran cntuBÏwmc e-ns a c a b a d ' e x p a c r d doctor Puig i Sais en la mateixa Expusidó—, presenta una seii-? nombro sa de tubus amb projvirAts liactariii» lògics, altres series amb femtiniadcnr. per la ínvestigadó d d coli hacdh»s en l'aigua; dispofi'ius per l ion«ymlt«s: r à p stiks amb sembres bK-tciid^giquefs tK verses; sengks cd-iecdons de prepara d'ms microscòpiques, correspenents al Laboratoii d'Histologla; nombroses ínclu skns en parafina, etc. l l i ha també cxemp'nrs d'estudis realitzats en els 1: lx«ratotis dc l'Acadcmia, i una cd-lec d ó de númcr«« de la noL·· bl·, nevils ta «Analí de l'Acadeniii i I,ab»ratori dc CiencicS Mèdiques de Catalunya», qoe ve pu h i cant se des eie l'imy 1905. CCHU-pleta In instaJ-lvarió imj>ortant|Rsima d'a questa entitat, una sèrie dc fotogra/k-s d d s séus laboratotis.

L a b o r a t o r i G e n e r a l d ' I n v e s t i g a ­c i o n s i A s s a i g s

• P d c a r à c t e r dc Ica seves a^tivitaís ve a fer o>mpanyía a l'Ao'Vicai.ti Laboraton eie .Cienclci Mèdiques <io Catalunya. Es prou coneguda la mona do t r d j a l l s a que es doolca aquesta institució d d MM-n i d p i i dc la Ditaitadó. E l séu ob­jecte principal és l'easaig _ i estudi do materials per ceMnpte prc^ii o al servei d d públic. Les domostradens i apa­r e l l que s'exhibeix«n fart r d e r ' V i d a pr in­cipalment als materials do o w s t r u o d ó : ciments, sorres, fusta, p o i n s de d i ­verses menes, a m b proves do pressa:is i fe·BVenclcs . H i h a tarabi una beüa od-feooó d o fotogralfea do !,<, instal-la-cicns i aparells, i exempMts d o grà í i -ques i u n presos.

Aquest Labora tor i té nunhó c a r à c í c r pedagògic, puix es posa al se rva de les Escoles tècnjeiutó de la D i p u t a d ó i do l 'Estat, que molt sovinti realitzen c n d l els experuncais i assaigs. , >

U n i ó I n d u s t r i a l T é c n 1 E x p o c i d ó s o r e B do Treballs

oorresponents a les sevos setseiens do »eoria «So teixits i dc dibuix ;u)l£car a l te ixi t . Tan t o n l 'una com ea l'al era ek> mostra aquesta entoat los nà l lo r s orien­tacions, i . per tant, complau la obsesva-a ó d d s treballs que cscpoSa.

E s de do ldre saament qioo una exhibi­ció tan interessant n a tagid m é s c o m plcta.

Nosaltres creiem que Un ool leocicns exposades n o representen d d tot la i m -

Eitrtantlssima h h o r p e d a g ò g i c a c i t» rra-Uca l a U n i ó Indusir .a l . Ens plau fer-ho

constar en bé do l'cntitaí, quo mereix ser coneguda on to» d camp do l a seva a c i u a d ú .

A t e n e u d e S a n t A n d r e u Aquest importantíssim ocntte docent

aparta a l 'Expceidó abundoses eixçm-plars dc totes les seves scodems d'en­senyança, amb preferència de Vs_ qpie pefrornieii als Arts i Ofids. D u M U h-nial, dibuix de l'anomenat artístic, con­sistent en copies do làmina, 'llibretes, tre­balls manuals, etc Es inic.rcsant con­siderar d treball d'aquesta insliCudó. mes que tot p d fet social que representa; m ^ ara caldria que una bona orientadó pe-«lagogica correspongués a l'esforg de la seva ac tuadó . No sempro ds t rdxüls goe « p o s a són encertatç, però un se n^dona que l'entitat amb poc temps pot po<ar-se en bon camí. k •

A t e n e u C a t a l à d e S a l l e n t Presenta a l 'Exposidó, dibuixos do là­

mina, fulles de dibuix geomètric i l l i -hn-tos do treballs literaris.

Ortamont é s d'atendre l a bena vo l u n U t i l'interès de les socimals quo es dediquen a l ' en senyança , mes a v u i é s pot exigir de segur la ooncixençn d d s nous problemes pedagògics, i amb d i a l 'adicació mètodo-lógica que oorres-pftn. 1. Exposidó Escolar a l menys poc fer aquest servei, puix no costa do veu­re q u i va per bones dreceres.

A t e n e u L H u r e d e S a n t F e l i u d e l L l o b r e g a t lAquest Ateneu ha disposat m a ins-

Ciílació amb boniques mostres dc di­buix linial l>cn entès i alguns d i s c ^ Asims tanteigs de .copia d'objectes al -BBtural c n l'anomenat dibuix anís r ia A n'^s té cdlecdons de llibreies i extr­emis do les classes orals corresponcntis Burebé totes a les dasses de nit i alguns cnsajgs dc ,trd>alls manua's H i O» també cn la seva instal ladó un pro-Jèrto d'aliar de tamany natural que sols

A r t dtar-so coen a treball d'impnrtan-fea dins l'Ateneu, erv-ara quo potser si euj ae massa importanda per les en­senyances a què cs dedka l'entitat.

A t e n e n P o p u l a r d e G a v à

Té una installadó composta dels tre-l»lls ep» s'esrlen cn les icnsenyanocs p^opios dds Ateneit»: llibreries i exer-dds d'ensenyança primària, treballs ma-ttwds i l'ineiitablc i pobre ehbuix de làmina que tan inoculat està encara en

A programes d'aquestes institucions.. D d que l'esforç esmerçat en aqutfttcs ft incs infecundes que es .present^ amb tanta vdtmtat i bon desig, no sigui ça ual tvat vers millors exí-rdeis que do-ntssin per resultar a la vegada que l'a destrament tècnic una cultura de l gust (ple falla gairebé sempre.

I n s t i t u t I n d u s t r i a l l A g r i c o l d e M a n r e s a

TKs aquesta una de .les instinSaona : hi portàtils que es resisteixen a la im-j |antació dds mètodes dc dibtax que en íptes Ics altres esscoks s'obrten vm Es kcusable que uns Alencus aportats^

. vait penosament jdds _ séus rccursTs, «nse jniljans de oomunkadó ni dc re-rpvació, cs presentin encara seigirnt pro-judiments caiguts en d e s ú s per tot arreu, •flferò és vitiperable Qtie iaia «ntital do representació es mostri aferrada a vfcJls sistemes que no cxcrcrixcn la m é s vo-tita acció ediKativa cn tespeïrit d d cki-xeble i s'agoten en ]a p rodi rc ió úni­ca d'ms dibuixos que han devorar hores i bons prccvosíssirtite Seria bonic que l'Institut Industrial Agricda de Man­resa ajuntés a les bones oond-dors pe-ilagògiquos que per altres oostats ca­lenta un sentit tlo renovadó en IVn-acnyança d d dibuix qu© avui no ma­nifesta. • ' '

E s c o l e s P a r r o q u i a l s d e M o n i s t r o l d e l M o n t s e r r a t E n la seva installadó hi té cnsaigs

de dibuix geomètric linial i eie J'a-nomenat d'adorno. S'hi veu un treball digno d'atenció p d t o n desig que dfc» mostra dintre d s fins pacials que per-segUL-ixeii aquestes csodis Són, jwrò, iquests dibuixos dc la mena criticada més . i iui-.it i és d'csp«·tar que ds dfc»-:mnts directors de l'Escola s'imposa-r.in tot seguit dc los veriíables oorilmts a seguir.

A t e n e u O b r e r d e M a t a r ó Un sentit de renewació ben fa' .agu«

s'observa en acruetxa entitat. En la :eva triada tnstal-ladó hi ha assaigs ben VTDa de dibuix al natural, que _ dcsscguirla atreuen la vista. D s dibuix lin- al hi ha també bons exempars. A més, aquest Ateneu té cn una tau'a sdta. llibretes de los classes i diversos treballs dc cerrallcría. i . ,

C e n t r e d e N o s t r a P ò n a d e l C a r m e 1 S a n t P e r e C l a v e r Prcacnla una gran c d Vccdó de tre­

balls csedars dc Geografia, escriptura, geometria, etc. i eaitte dls alguns di­buixos que n o interessen.

l'é, a més, aquesta oaijia! una instal­ladó de quadcm.> d'AnUitèlica, resdac-d ó i altres cxerdds. P a t r o n a t d e l a S a g r a d a F a m í l i a

No essent aquesta end at dedicada a l'euscnyança d'arts i ofids, ha tingut do redíar la seva instal·lació a una co]-locdó d'excrdds propis ck l ' É s c d a p i -maria, mapes, fulles caligrMiques. di ; buixos dc geometria, problemes, anàTsi gradual, etc. | !

C e n t r e C a t ò l i c O b r e r d e S a n t V i ­c e n s d e P a ú l T é la seva scedó de dibuix diviJida

en; copia d d guix, lineal coi>iat dc làmina i «decorativo?. i una sene dc dibuixos d'aplicació d e prindpís geo--m ï trjos. A més, presenta una gran cd-l o c d ó dc quaderns contenint problemes d'Aritmètica.

A c a d è m i a d e l s S a n t s J u s t i P a a t o r Presenta únicament dibuix inspirat per

complot cn ds mètodes moderns, amb alguns resultats ben interessants. En aquesta institudó s'ha realitzat, sens dub­te, un esforç per la renovació de la Pedagogia del Dibuix, que no ds ha es, tat debades i quo d s és ben dc\ Uoor.

A c a d è m i a d e D i b u i x I n d u s t r i a l i E n s e n y a n c e s E s p e c i a l s d e B a r ­c e l o n a

Ccm Uóna a entendre el séu t í t d , aques­ta entitat preyenta només exemplars de dibuix lineal aplicat a |a indústria en una esfera de certa imporrancla.

S ó n , cn general, aquests dibuixos, co­pia dc les clàssiques làmines que abun­den per tot . p e r ò es veuen també etu aquesta exhibició alguns dibuixos realit­zats a m b bca entesos procediments quo avalaren mòl t la ta?ca de l'entitat.

C e n t r e C a t a l à A u t o n o m i s t a d e N a ­v a r c l e s Diversos /tundres eie «retallats» esco­

lars i uns a ire- amb mapes, tsobUnnea geomètrics i algun dibuix cic làrrarevl compusuo la i n s t a l l a d ó d ' ao -nMa « n - |

titat que també lia liagut de reduir-se per la. poca a o d ó que té en d camp dds Arts i Oficis. E s c o l e s C a t a l a n e s d e l D o c t o r R o ­

b e r t

Treballs manuals esodars: carbonarçc. entrellaçats i maiquefería, dibuix l i ­nial iunb les làmines de costum, od-lecdons dc nasos, d l s , ord'es i per­fils de rostre amb. a lgun paisatge tam­bé d'estampa j. diversos alsats i plan­tes de dibuix arquitectònic, constnud-xen lo més sortint d'aquesta installa­d ó . H i ha també alguns intents de co­pia d'objectes del natural, mòlt poc en­tesos, enic n o afegeixen cap valor als altres eibjectes e x p ò s i t s .

A t e n e u S a m b o i à

T é una vasta i n s t a l l a d ó de roba con­feccionada curosament i altres labors femenines, entre les qixds abunden Ica paneretefi de d u t a 4 raf ïa , d s coixins d 'adorno, les flors art if icials. broda|s-de centres de taula i altres cur ios i ­tats cpia s'estilen en les .escoles de noi0* ootn a presents "do Nadal i o n o m à s ­tics. T é t a m b é aquest Ateneu la gran o d l c c d ó eie dibiexos linial i araabC copiats de l à m i n a , amb a l g i n a l ç a t ar­qu i t ec tòn ic c o m estilen en general d s Àtenenjs. Presenta t a m b é senghs ahp-oodaris de brodadora i una col·lecció de mapes en ds quals es revdcn in ­tents ac m o t o d i t z a a ó de la Geografia.

El Consell general de la Unió Catalanista

N o v a j u n t a p e r m a n e n t En el Casal Catalanista d d Dis­

tricte I I , es reuní ahir matí. a Ics CKIAS cl Consdl general dei la Unió Ç a t a J a -iiista. per a p roxd i r a l ' doodó Khp la noi·a Junta permanent, ja que. cn virtut dels acords proses cn la darrera, net unió, la Junta existent havia presentat la seva dimissió. i

Ocupà la presidència dem Domènec Maní i Jd ià . acompanyat dds senyors Serra i Moret, Manen. Barceló. Grant i Sala, Xavier Casals i M a l d De­gut a no haver-hi pcrswsctivca de finita ni de discussió, el nombre dc jiepresen-tants no era molt nombrós.

Constituit d Consdl general, d se­cretari senyor Aï r in tara llegí lacta dc les dugués sessions anteriors, la qual fou aprovada.

A continuació e» procedí a l ' d c c d ó de la nova Junta, donant d resultat següent: '

President, Antoni Colomer i Tutau, 60 vots.

Vioe-prcsidcnt. Pere Manén i Artés. 60 vots.

Tresorer, Joaquim D d d ó s i Dds, 65 vots.

•Secretari gcnoral, Ricard Margarit, 65 vots.

.Secretari do Propaganda, Amad-m Peig. 50 vots. |

Secretari de Rcladons exteriors, F. Pineda i Verdaguer, 65 vots.

(Secretari d'Acció de Cultura Social. Frodciic Barcdó. 65 vots.

Vocal primer. Roraón Navarro. 80 vots Vocal segón, Eduard Xalabarder i

Serra. 65 iots. Vocal tercer. Joàa Monés, 66 vots. Vocal quart, Antoni Carbondl, 56 vots. La prosidcsicia proclamà aqueiïta Jun­

ta, em vista dc l'escrutini • ÍEl senyor Manén ob' iagué 5 vots jxsc

a la preadencia i d senyor Colonwr per a la vice-presidmeia 5 méi. Tam bé tingueren sufragis per a diferents càrrecs esl senyors M a o à Malíd i Ra-món Duràn. i sortirvn 27 vots ten blanc.

E l doctor Martí i Julià preguntà ai algun dels presents vdia fer cap !nia-n m s t a d ó , enenra tfue, degut al caràc­ter dc la reunió, pregava quo bo fes­sin amb cendsió i brevetat. '

Demanà la paraula d i n Amadeu Pdg. i aquest senyor feu constar d pya r que sentia per la marxa d d b^iyoir Mar­

tí Juhà i companys de Junta, i ex­pressà la seva creença de que fd qun fins ora ha estat presidèn*. i d à géus com­panys continuarien contribuint amb d séu concurs a l 'actuadó de la Unió

Seguidament d doctor Martí i Julià pronuncià son discurs de comiat.

Començà dient que parlava cn nom dds que no seràn més de 'Junta. 1 qus no podia ob'idar d nombre d'anys /'jue lavía presidit, sense interrupdó, la U n i ó Catalanista Parlo amb vosaltres—anà dient l'orador—com si fóssiu ds meus confessors, i al venir a p r e d i r per darrera vegada aquesta assamWea, ho he fet amb md ta serenitat, però forta­ment commogut.

Recordà l'apotament que ha tingut du rant d séu comès per port (lels que i n ­tegren l'organisme, i l aavn tà q t i i » port d d senyor Peig, que és ü a e í e m e n i novell , no hagi sortit cap a l t ra veu N i la retaiió per acomiadar-lo. i t é u cons­tar quo en d s 13 o n y i fie p r e s idènc i a , n i un s d instant l 'ha abandonada, t r o bauant sempre per Catahm-.a

Feu a grans gambades historia eie la seva a c t u a c i ó com a capderanter de la U n i ó , esmentant l 'Asfambka de Bar-edena de 1904 en la qual h i prengueren part dements de fòra l 'organisme, oom ds senyors S u f i d i Abadal. recordant la ehssidenda crue s'hi inicià i els p r in -dpis de d e d a r a d ó nacionalista i d d s drets dds homes que s'hi formularen. L t s p w c n d o n s que nosaltres t e n í e m refc-pecte a la Solidaritat, ara ha.; estat reconegudes fent-nos justicia- En con tra d d parer dc U Junta permanent quo en les minjctvs pw 'itninors havia notat ds sfmp'omes d d fracàs, anàrem a l'Assamblesa de Tarragona par acord d d Consdl genera] cdebrai a Sabaddl. I ds fets han desmostrat també que no nnaia la junta desencaminada, i d'ajes borcG vé aquest estat <!e que'isme oueí plana sdire la UnSfS i que na fet retaou-re a mòlts dements.

Tractà dc l 'aprovadó d d missatge es­querrà dc 1915 eiient que cpoia que la nova modalitat hauria vivificat la ins­titudó. Des de 1893 eo que vaig entrar a la Unió Catalanista—«fiu — ne pre dicat els meus radií abismes socialistes, i era això co^a sabuda, f Per què se'm feu president si era un extravagant ? En la meva actua i ^ pública, escrivint I perorant, pa tia d'un fi premcdi'at, com dic en d pròleg d d labro dc*; me as articles que editaren ds caia'anistes gra-dencs; ds meus grana amors han es­tat Catalunya i d Socialisme, i el motí erro I n consistí; en volta- insis­tir predicant això;

Parlà després d doctor Martí do b ferrtrti'itat i puresa tíe la Unió. i ej; cjue s'adonà de que no viria cn d cor dds séus presidits. "Aleshores fou quan va creure que l'anar a la e i b d u d ó del nuc i ea a «fi cas de sacrifid patriòtic i que tots hi estarien conformes, ja quo eís ideals nacionalistes crea també pa­trimoni d'altres agrupacions. Aqi«est va ésser també d meu erra

Dirigint-se als nom (fogils d j dd-sitià encén, i ds recomanà que semner. obressin amb dignitat. Si ho teu així,— va afegir—. Ics meves benedjedons vos açompanyaràn; cn cas contrari, vos ma-feiié.

Acabà l'orador dient: (Adcusiaul La Historia ens judicarà a tots. (Aplaudí njents.; »

El senyor Manen contestà al doctoi 'A í^í i J d i à po-TV a membre dc la novs junta, X excusà rassistencia d d presi dent electe don Antoni Colomer. D i s culpà ois que no havien parlat pet a despedir al doctor M a t i i Julià, i tingué paraules de consideració pe- al matdx.

L'estat d'ànim depriment que ara hi ha a Ja Unió Ca.a'anista.—va dir d senyer Manen,—passarà, i farvoçamcnl ha de seguir la matdxa puresa dc princàú i d'actuaeió, essent prcfedbln n així no ÍCB. la seva desaparició.

Digué finalment d senyor Ms-nén que si d darrer (cas vingués, e l l i nvltts es retirarien de la Unió, o bé procisra-rien mata- 'a.

1-a sessió s'alçà a dos cpiaits d'una, cn l i s ta de que no hi havien altres afers a tractar.

E l c o n f l i c t e e u r o p e u Exposició de joguines

Quan Ii« nacions beHigerants, a pe­sar d d séu estat anormal, procuren or-ganit7ar oenàmens d d Treball, ce'obrant Fires de Mostres, com les qiK lingHv ren lloc a Londres, a Lió i la que ac-rualmcnt s'orgaaitra a Burdcus per a inaugurar la d 5 .dd pròxim sdembre. i eie la çue, segons noticies, tracten do celebrar..a Itàlia. ^ m d t lamenta­ble q u i aqui ha^in estat ton poques Ics virus que slban aixecat per a desi t i iar al i qw,-, aleiargaK no pensen era l'a­venir /que s'espera a la indústria tota.

L'agrupació de Fabricants dc jòcs i joguines d'Espanya, domiciliada cn aquesta capital i errada a conseqüèn­cia «lo l 'Exposidó que cn 1914 cs ce­lebr i cn els valons ^ c l Foment dki Treball Nadonal, a iniciativa de la dita cerrporadó i òrgan:trada per Ja ma ­teixa, guiada sol i p d séu reconegut amor a la indústria, ha procurat i con-seguit, amb sols d s séus esforços, ce­lebrar l'any psasat al Palau de BeQcs Ans. .una Exposidó-Fira de mostres do la seva prodiKció. Exposició que, no obs­tant ds favorables resd^ats que s'obtin-g-ucren i>er als compradors i expositors, ?s trist faver de confessar que no ha tin­es trist haver de confessar que no ha tingut l'apoi que mereixia.

No obstant, la dita Agrupació de Fa-brioanis està en l'actualitat organitzant la seva segona Exposició-Fira, a la qual invita, a més. a algunes indústries simi­lars, com són parfumería. quincalla, va-nos. flors, marroqurvoría, etc, esperant enaa es celebrarà un gran .Cejrtamr.n d d TreboU.

( P E R T E L È G R A F )

D ' o r i g e n f r a n c è s

A n g l n t a r r a I P e r t a g a l Lisboa, 12. 9'41 nit. (Rebut amb re-

traç.) — Els oficials de marina angle­sos han estat rebuts p d l'nosident de la República,

^ e s t à odebrant al ministeri de N e igers un banquea «n. honor

d i d a l s anglesos. H i a ü i ^ t d x e n d C o v e m . Ics autoritats ^ l»ümiraJI • Car-negie. comandant d « la divisió naval an­glesa.—I la vos.

Lisboa, 12, 10'19 ni t . (Re*ut a m b re­trà ç.) — El s marins anglesexs han d c * c m l n r c a t prop d d Palau de B d e n v for­

mant al costat dels marins portUgucaos per a la recepció d d president do l a R é -pól i;i i .

Acabada recepció, d s ministres i i" I ' .b ' i i ; o i < ial han preMnciat des cx la terrasa d d Palau presidencial la des­filada dc|s mariners angtesos. Aquests han tomat davant de la terrassa i d comandant anglès ha saludat a la nació ol-liada. .

l a multitut ha aclamar'ji la Gran Bre­tanya — Hav» •.

Lisljoa, 13.10'55 mall. — E n d twnquct en honor dds d ida l s de Li marina an­glesa d ministre de Negocis estrangera eie Portugal ha bnndat p d Rel Jordi -V.

L'alnaraj] Camexio ha onotesta* anib frases d'agraïment i ha brindat p d prer w k n t de la Kepúbhca ponuguosa. — Ha vas. Nollotea odcisla rasava

París, 13. 2'50 matinada. —'Pct'rbgrad. — Comunicat ofidal de ]a tarda d d 1_2:

Al mitjà Screth perseguim l'enemic, que es te,>Jcga. Nsgucix d nostre avanç cn _ direcció a Zc/crna.

En airecció a Butc hatche seguim avan­çant. Hem passat d curs mitjà d d r iu Orpctche. ocupant a'guns pobles.

(En direcedó a Munastenyska Insm res d (errocarril do Mooastcrzyska a 'ichouri i bem ocupat d sector en­

tre els rius Zlotaia Lipa i Vorojanka La dutat dc btanislau està mtacto. Front d d Càucas.—A J'E. de Gunua-

khan hem rebutjat alguns atacs. A l N . dc Bitlts segueix l ' e o c a n i i ç a t

combat. A Pèrsia, a i a regió de Bokan. per­

seguim ds turcs cap a Kakhiz. ~- Ha-vas.

Paris, 13. 6'10 matí. — (Pctrograd. — Comunicat oficial del 12, a l a nit :

Les tropes de! general Brussíloíí s'han apoderat d'una senc da pobles fartifi-cats i dc tota la línia del Strypa.

Tot cl sector principa] dc l'onemic da­vant tic Tarnopo' i Butchatche ha cai­gut cn nostre poder.

L'exèrdt del general Lctdiitsky ha oCui>at Andvomaia i hal franquejat "St ÚysifiSm, a l>ctonin.ska)a, — Havas-Visita (ircaidencl·l

'Parfe, 13. l'27 tanla. — TiL Poinoaré. responent a la ínviíadó d d Quarter ge­nera! britànic, va passar d eh* tTahir en­tre els exèrcits angkeos i va vLsitnr d terreny guanyat pds al-Hats a f E. du Albert i davant dc Fricourt.

Page 2: AdmlnlRtracIO DIARI CATALÀ Eaïïea de

L A V E U D E C A T A L U N Y A 14 agost de 1916 A la r e g i ó idd Suma va rrubar-ae amb

et gtaieral Jofffe. < • M . Poincare ha tornex a p a r í s í tques-

ta ni t . — H a vas. V a i x e l l * torn • l e j a t a

Parfc, 13, 1 4 0 tard?.. — ' A f c m s . — noticia S e í t o r p e d e í g del g ran ve­

ler grec -VafisüioBa. Mfenciura detalls. E s t à ç a i f i n n a t d t o rppdng . al Mer

Üi tcrrani . dd vapor groc cAxiiJIjjï l a ' r i y i ' a c i ó s'ha sah^t . — l l a v a j .

A. I r o D t a n a t r o - i t a l l à Parfc. 13, « ' 29 uíi — Roma.—Connai i

a u o f i d u l : H e m conquerit ete rurnr.s 121 i De-

belfi , a l aectnr d«i Mfmfal^rine. a i x í com el t u r ó d e N a r i l o B « n . aJ Carso, o n bem fat 1,565 presoners.

A l t u r ó 174, a I T . de Gori tzaa. s'han r»5)<fii 533 austriocs.

£ i s pins-mers fr ts des de ' l i • 6 d'a-qiiesi mes sumen 15^93 —Ha vas. Los operacions 9 Fr r -nç» 1 a B é l j i c a

Pare-. 13, 3 1 5 tarda. — C o n n a ú c a t o í i r i a l f r ancès de les tres d* 'a ta rda :

«Al N de l Sorna, n i t r d a i i v a m í t i r trariqu-Ja Els f r a n c ç s o ; Itan oontol ida; el terreny ronquer i t '-rn cooira atac alc-mony, procedent d<- Comblcs i d i r ig i t e r n t r a la i g k s i a J d ••«<neqriri de Mau-repa*, ha pstat contin «HK pel? n ' ç f r r s f o r t d'ame<Tal!adore= Ets alemanys han 6<rferi fortes p e r d u t i ten de ixa t ' « i nostre poder 80 presoners.

A ta ro ra dreta d d Mosa els fran-oestM kan proenesRai l U i ^ c r a m e a t el S de FV-nry E l s a'cir.ani'-s han intentat a l í ròns a o r s a l a mateixa r e g i ó , essftnt

han «^taj nVilr actives al m a t ç i i sector. A . a r i ó . — L'a/udant Lcnoir ha aba-

tOL·' l se tè av<6 enemic, p rop de Gincr^-y (Mota^, a la- l ínies alemanyes.

•La n i t del 12 al 13 1 « c s q a « i r e •es f r ançescç h a n t i rat 120 granades de gTW ral-bre a l ' e s t a i i ó de « c i z - S a b l o u s 1 a l í lallers, ferrocarri ls i quarters de

17 r- Havas. Paris. 13, 11'20 ni t . — Comt«r i ca t

o H c » ! f r a n c è s de les onze de la n i t : J'^-nemi'" no h a in-durant b jornada,

d p s en.-, han per-.•s voesants dd m r ó Maurcpos.

a continua mòl t vio-B a r i HM i Chauln*»:

«Al N . d d S u j i t a i cap »"eaç Petijs comia t s m è s proerx-s^ar 109. a l S. E

l a l lurta d'art km; oLs sectors

A la yora ,eS r r e i R hora d 'ahi

al S. de', bv-i. t pels nusues de j x à . desa, bombe ig

in's lasantt 1 ^rariafks 1 A la vora d n - í a d d

Intcriniscni-Sumada i ran tpc la CB d resoant del

front A q m . s u tarda toia jwça alemanya dc

l larg a l can. ha t irat quu t iv granades do g r o t ca ' i b r t en d j r e c d ó a Nancy.-

'•— CoroWi.'cai l>rl,:a. • •Aodar ; ; d 'a : t i l lc r ia bastant vives a l

Ircau de l ' c x f r d t b d ^ a , pa j t i cu la rn j fm « l a reçó de D i . x m u i ; . I mi t a amb gra-na<ki- oc m à a la ca^i del, h a r a i r r ;

— C o n n a ú o a i o f jna l bri tàï i ic i l d 13. a la v i a de la tarda:

-A fe plana del N O de B a í d í t r n -r c t i í hem / i r tMvat ter rc 'n ' cap a Mar

tfJ nostre procr-.., tt" bastant &ua-sible. bavent a v a n ç a t el nostre front de Dues a ( p s t r e cents jnutns> en una e x t e n s i ó de MOS 1 600 .metres.

t a n i t ta .sada hem « j j ivu ta : tres oop6 de m à a f o n u n a u c t í U ' a les trinxeres ?Vnany<i&. d u i m e r , a l SO. d - la g r à n -i a L a FoSe. a l a carena de V i m y . d se-g ó n , davant de Co tome , i d teroc:. a l ' E . d Arment i t L ' i txenúc ha tfi-fexl grosses perduce. H a n caigut en e i oast ta i ^ d e r una amfcmUadura 1 al-gune prcsoneis.

E3n akmanys bati iutemat p rop d d re-«>icte d e Hol^nz ' ; ! ] - m un atac que b a estar r r l ru i^a i , amb a · - d u e s , per la noe I ra í n f a u t e r í a H e m ret alguns presoner!» bcvaresoF

L'<f>ora»c Ita fet capiotar una mL·ia a d d « C a b a r e t Roupe; . H e m ocupat la

L'en«3T4c h a fet expiatax ets mines a l N - do N e u ve Chap-^lie a i x k o m al S. de pedreres d d N . O- de Huduch . L'oManio no ha fet cap temptativa per a ocupar IQÍ excav adons; .

C o m u n k a t oCioal b r i t àn i c d d 13, a les 8*45 de Ta n i t :

« U n d d s nostres avions h a observat unportants ccrKjtJitra/Vns GaenTÍgocs al R . de P o a i e r c í .darrera de l a .granja iMiAiquct. L a nostra a r t i l l e r ia les !»& preses e f i caçmen t soca els s é u s focs i e l» alemanys s'han dispursai i m m e d i a «UXKSI.

N o s'ha desenrotllat cap atac afenstuy. U u g r u p de 200 treballadors hajestat

deimat pets noatres focs d amet ra lbdo res a la mateixa r e g i ó

LA i K W r a av i ac ió va executar ahir nua n o w c s m e d k a ó a l l a rxa distancia L e » ebres de camms de í a r r o • i vies d c garage han so íe r t importatUa danys.

A lguns recaneiwanems i atacs a me­nor dterandn, han donat igualment ex ad->aiB nsulBUs.

E l s aviadors enemics l ian mostrat ac­t iv i ta t , pe rò ban procurat d e í u g i r els cxçnfaBts. H e m fet caure un a p a r d l ene­mic U n d d s nustres no ha l o m a t . — H a n »

——«WVIV

Í P E R M A R C O N I G R A M A 1

D o r i g e n a l e m a n y Ataca raba t ja ta

Pcia, 12, 10'15 m a t í . — Comunicat ^ crfKial

F ron t n » . - E x è r d t de l 'An t idnc Co le s . — E h atacs de les tropes a>: manyes i austro-hongaress en d s Car pals, oon t inúen a m b èxi t . A h i r Mrem 700 presoners i ens a p o d e r à r e m de tres amecralladores.

A l -SE. de Worochka , foren rebutjats algims atacs russos.

i ' an ibé tingueren lloc lluites bastant \Vdentes efi d Z lo t a - l j pa i a l S. de Zalocze.

E x è r d t d d general van H m d c n b u r g . —\JOB tropes u d general Bo!ha E n n i > 0 1 rebutjaren, a l ' O E . de Zalocze, forts atacs enomics. A l ' O E . de KaTio»wka, m l'assalt d'una p o s i d ó enemiga, fo­ren (ets presoners 170 edda t s russos

i ens a p o d e r à r e m dc 3 amctralladoees. A l S. de Stobychwa, fracassaren de

pou d s intenfi russos per a fo rça r • les nostres finies.

Front i t a l i à . — E n d f ron t entre d mar I l a val l de Winpacfa. foren rebutjats a l ­guns intents d'avan*; dels italians.

E n les altures d e Gori tz ia r e b u t j à r e m de nou u n fort atac enemic F o t w n preso­ners a 10 oficials i 140 soldats.

E n d f ront d d T V d , en petits atacs, ferem 89 preaooefs. entre d » 5 oficials. I o u a p o d e r à r e m d'una ametralladora.

Tea t re S E . d'operacions. — No ha canviar la s i t u a c i ó . Bombalg

L a guerra cn d mar . — Duran t la A\ d d 11 al 12. els nostres hidroplans bombejaren les batwfes cuelniig\ies í n ta desembocadura de l ' I tonzo , rcsiaciO i a e r ò d r o s a de Gorgo i les f à b r i q u e s de Adr i à i Montfaicone. E l s aparells regressaren indeannes malgrat IVsser vio-kn^ment caponejats.

D'espectacles F E T I T A O A Z E T A

• Wtmçttm «Jrl Troi i f do Niweou, pcou do-

1 prtfnm p«i a w i . diUans., tres imponjuns <le> ' •>• i J tubà Vc.a , '-itfaordliuiíi r··r.cciicila "1c ta i mon l u ; «Wnit Ae U pruner .-ÍI .1 ÍILÍÍI. se-nyorr-ta Elena Cunasoa. dasçaròa. que inierprr-Carít. entre altres ballable* de gran novetat i lu-xotirsia» pirteniarié. la j o u del malaguanyat iaauma] m-^oe Granados, «Coyearast, Suito do piano, i per Ounv Sebiit de Tlx- Favel l* . no-tabitiH'.iai ezeentaca (il í e r t l s i s dternuxiSaam vb

La ivst aiit IpfWranst la cotcp^CTi BeBa Aràn-diga. H M Marrorn'». ka molt aplaudides cuico-nettMcs El>-;ta Conis. la limpaoquissinia senyoreta Mcdinat, a a b •,0% ea»cicas i oetcbraa» balls • la cUebae atrafeifi Putoca Itnpeno, oonstant-mml ovAr.ianada en el &íu vast i eaduiiu re-per Torí.

— E n el teatre del Centre Tradfcaooalista «El Crit de Pàtria, no&aree en escena ahir, diumen­ge, a la UrtU, les cetnrtlwyi catalanes <A ca la modista», cLa Teta gal1inüire> i l a «Sala dc rcbtr»; amb ben arxecució per part de les «enyoretea IVpeta Eapiugas i Lloona Planas i c b senyors Koo<.i«da, OUer, Comences, Mani, Esj>Iugas 1 Apariem

Accident a Montcada I>os f e r i t s

Abans d 'ahir a ia ni t . prop de les set, ooorregu^ un iamemabte swxes a la carreiera d e hatita Cok<ma de G n u m n d , a uns dos k ü ò m e t r c s do Montcada. > 'Ona moto -dde ta . en l a qual hi ana-Ven d j o \ e de 18 anys Alexandre Ira-bal A g a s t í , tgue v i u a i l ' a * o i & * l e Grada, 85, baixos, i Josep Canals, on 42 anys, haintam a i mateix dona<.ití. anava per la t f i ta carretera a m b una ve toc ïM: pot^cr exce^ara.

E n d i r u o d ó cont rar ia v t í a l 'auto de la quefaaura d e policia, ocupat p d cap superior don A d o l f R i q u d m u > d s é a g e r m à , quan de promfRe i a m r í o a d e r a es p r e r i p - t à damunt d carroarge.

E l xofer t i n g u i temps do desvuu- q u d -com l 'auto, i a i x ò féu qu<- l ' agafés d e viaix, r d t a c a n t can a un costat. D e l'escomesa s 'empona la enaneta d d da­vant, d d ipòs i t d 'e inc j <jue h i l iavia a tat c a n t ó , i l a d a u d 'una porta, orasiocant de pas altres desperfectes i <§iaàanc a l m i g d e ta/ oarretera ferits d s dne ooo-panis de l a moto-cideta. _ _ _

Reco ï l i t s en l 'auto de l a *fa>/atura, foren por t al B a Montcada, on m metge d s ç u r à de p r imera i n t e u d ó . Mfe_tard>. pe r f e r r c K ï u r i l . j a ipje d t r a t iuc tdg de I auto haur ia estar perjucLdaj , vaicjt és-ser t radladais a Barcxkma, e - i w a n t - l a a l ' e s tac ió i a seva família, que havia estat avisada per te lè fon .

E n r*rm\fc d s p o c t a r o i a l a d f r i ú a d d doctor Riba?, o n e s t à n insta] lats.

E? jove Izabal t ó fraetura d d br^r, dret fen d t e rç superior. Ferides incices oon-nises ai cap i ma^ullament genc«aL, Pr<xu»í.tic reservat.

E n To«ep Canals r€ c o m m w i ó c e i e b f « l i p roonble fjactura de la base d d c»a

n i . E l t e r ç extern de la d a v í c t i a es-ouerra e s t à trencat i la seS'TO oose-lla d d m a t d x costat tamW- tresioula. Fe­rida pulmonar. P r o n ò s t c greu. E s cr iat

d»- !a casa Paul Izahol. E l fet rair-à forta «^nsació a Morarada

i a Barcelona, on eren fes v t a i m e s bas­tant eooegudet.

Molts amics passaren per lal d fn ica R i ­ba1 i domic i l i i W s W n s per a eno> r a r -w d e l 'estat d d s mateixos i ex­pressar d s é u sentiment.

La n i t passada connnuaven d s ]c&k> nats en d m a t d x esta*. E l senyor ira-txü bavfe m-lferat u n « o i d Senyor Ca­nals es trol>ava en que l a for ta cotnrao-d ó cerebral p r eocu |«ava rin metges, no podent precisar qu in a i r e pend rn .

Festes populars A L A P L A C A N O V A — P r < « m i n a

de le? íe f tes en honor à t S a n í K o c : D i a 15. a Jrs quafre dc la tarda,

potxinclbs. a \ iament d ç bombes, f » canya i altres; a les cinc, sort ida d d s gegancs i nairos: a fes í t n t d d v w p r e , il h » n i n a d ó d r la Capella.

D i a 16. a « t d d m a t í , t ronada, iltana per les bandes dc m ú s i c a i do i-omctcs "dc l a Creu Roja. passada amb los banderes per a conduir Ics a la Ca­tedra l ; a les v a t . missa a l 'a l iar dc* Sant Roc dc la Seu: de nou a onze. rcpertÍTnent de pans als pobres en d l loc de costum, m i t j a n ç a n t la presefi tac ió dds bonos, i concert per la ban da; de quatre a set de l a tarda, avia-da de bombes, c u a n y a , potxinelUs, p a ' sada pels geganta i n a m p , i al t r*^ divert iments; a les vui t d d vcsjMfei :1-haninació de la Capd la i Rosari can­ta t ; a dos quarts de d é u , sardanes per la Cobla Dardno , soca d s e g ü e n t re­pertori: «Pleoiruta . Leandre; «GcrraBr tv ta.-. Saderra; «nontanya amunt», A . X i rau ; «P ineda endins?, Joanobe: «La ro-donai , Grau, i cL 'hcrcu Mava ldes» . Se rrar.

D i a 17, a les vui t del n>atf. missa a l 'altar de Sant Roc dc la Catedral, ca uíragi deb reins que han m o r t durant

l'any; de cinc • set de la tarda, sor-'ija, « l · ïb · s i altres diveaTiments per la crntKalla

De la comis s ió hom rebut alguns bo­nes q w a g r a ï m en nom d d s pobres a qui d s hem entregat.

G R A C I A — L a Societat obrera «EI A r tesantt. c o o p e r a r à al p rograma de la festa major amb la so'.emnial festa del rewmimcnt dc premis dds l ò c s F i o nals que es fera ay\ú . cfilhms, a les quatre dc la tarda. A m é s . <cs canta­rà una sarsuda d 'En More ra .

Els dies 16 i 17 hi h a u r à balls de

De Torelló B e n e d i c c i ó d e l a S e n y e r a

d e I t O r f e ó C i r v i a n n u B -Feia temps qne aquest e.tol d'eainsiasti* jo

" a . que fonsa l'Oried •Cirnarauss, sentia el desig de posseir un emblema, un atia bol sota el qual popos in acoblar4e i fer sentia' arrea sos ardents cants de Fe, Pàtria i Amor, lona amb el qual s'iospum nostres volguts (aauaírea; i ai sentien amb mét força a cada excursió oae feien i en l o ontcaons que ds difersnts púoücs tís hi tributaven.

Consouiïs en son dnig. no ha regatejat sa erificis, i la foata, amb un rel i activftat dig­n a de tota "~«"c». s'enspreogvé la tasca d'ad-qainr una Senyora, a la qual han contribuït iruMts admiradors generatos del nostre Orfeó, fent qoe resultés per a aquests una joca i meret» aj talent <W senyor Pencas, arquitectes, ona bbta d'art per la nostra vila.

E I dia 6 del oorrent, al matí, bogu^ Ooc to el pintoresc santuari de Koca prevere, ta formosa cerimònia rfe la « v a batedírdó, acadint hi amb aquosf motiu ona gran gentada qoe omplia la igfcsia i l'esplanada del davan:

Erea les otuc que ei Rrnt. Arxiprest rossen Ratnón Pladelasala començJt la missa, durant la qual, el dat:ng:t organista Rrnt. Lluís Bmgaro-tax executi delicades composioona adequades a facte.

Isnlen seient en el preshiten: a m i dreta, cis snvyors padrins, i a l'wquetra. ds senyors Mè­dics. Viser i Pajol, de la Junta de l'Orfeó. Pe-ricas, «Bputal. genni dc l'arauhecte, senyor Su biracha jutge municipal, ei Üil dd senyor Rama. alguns «aerrduts i diversos (epreseiuams d'Or-fcnis seína

Acabada ia missa, es procedí a la solemne ha-aedicció de la senyora, a ia qual apidrinaren la gentil senyoreta Concepció Pujol Lanórrc, filia rlel falmcant de toraeria «Mi j'oko l'ojoi i germanu del nostre boa amic ftsipsiaaai carslanian En | Pujol Laloric, individu dc lei Junto de l'F.sh:in Nacioraljit» i de l'Orfeó •Cirviannu»>, i el ns nyor Roma. digne i sanpjóc diputat dr la Jían

Act eseguit. d nostre cotnpaitici mossèn Mi­quel Canifs. beneficiat de la Catedral dn Vich, en ctaqüems paiaules explicà . que a una w.-B>cra. Lasant-se en paraules de Lanuninew • u

cenumi ak orfeonistes aasisleixn ala etuags, ja que amb l'aplicació i corutanda serà com po­drim honorat ta més, perquè aix! la podiao pas­sejar aneu triomfant, sota eU seus nmKlonii·- cants de Fe i Pàtria. %

Seguidarr^-nt s'oferi a la Verge, meoctle I-Orfeó r a c u v a ami. gran seoii%eni i justes*, la del'n, dissima pregaria de mossto Cogul. « 3 prae de la Batmadas. ">» -

Sortint de la rerimunia religiosa, es r a cantar davant l'ermita l 'Himne a la Senyera», iospsnda ifetra del metge dor; ir Vilar, i briOant mfisi'a del director dc TOifeó, él mestre Kainón Rení , essent rebut per la gran coocorroicia amb naa de­lirant oració, que compartiren amb la Senyesa# dc la qual tothora en feu xardivosos elogis.

/* grapats sota la Senyera, tomaren tots cap ni pol·le, a saludar a la» autoritats. (n»e eeperaf^l a C a la Vila. on ranti rOrfoó: «Himne ta la Sci.)ctv. «Sota de l'olnv i els «Tres tambooi. rebudes totes amb grans aplaudiments.

A les qaatre de la tarda, d s padruu obsequia­ren a orfeonistes. autotitais i conossions do fó­ra, amb on esdèndit lunch, acabat cl qnal s'a» amb el senyor Roma per a donar mercès a tols ciKOratjat.los per a seguit Ircfcallam en cl trireny de l'Art, pels idcak do Fe i Pàtria, «o l a de­fensa dels quals as troba amb dl', fonament Idrjí·.djcat,

l'na tempestat p'aplaudimcnts coroni d s íu bdl tsirlamem, i un etil de )Vaca la padrina de la Senyera', contestat per tots ds assistenta.

Baixi. <Wprfx tothom a pb^a, on la cobla • L a Protectora 1 onellooencai, toci an ramdi d'es-coilideí «ardancs, p-.oacjadra per l'alegie jove*", en uug del qual s'hi destacaven ds orfeonistes amb el séu llacet de ks quatre barres a la sotjfxi i les aixerides i finca ori cornet»*, amb ses brute-m blanques I tamM d séu respectiu Hai ' i

A la nit, i com eomptetnoit a la festa, as doni un interessant concert dedieai aLs senyors ptote-.tors i connibuier.ls a la Seoiicra, yeient se tota la «ala teatre i .\\r.nm depenilennes plen- de ram a gom d'eotusuutes que aplaudim a dogin ven sense parar, la tasca, dels estudusa* cantai-res.

Abans de la mitja part, els padrins col lurareii a la Senyera, una artística corliati amb 1è» barres ca·alanes, amb qual moda d públic i orfeonis-tos a pen dret els aplaudiren cntusiístitaraeot.

I cn mig de gran a m m i d ó a d i à d c o n o l anb cl cant dd nostre bimnSe nacional, que d públic demani i l'Orfeó canti amb valentia, leót vibear amb ses notes tota la cocoorreada que. plena de pairiutií' entnsiasnfc, no parava d'aplau­dir i donar visques a Catalunya.

T E L E G R A M E S I TELEFOMEMES

DE "LA VEU DE CATALUNYA"

N O T I C I E S D E B A R C E L O N A

SANTS D E L U I A : Sants Kusebi, cf, Calixte, h. i ui., i AJd, quart Itisbe de Barcdona, m.

Dejuni i abstinència. — Sants dc demà: L'Assumpció de Nostra Dóna. La Mare de Desi de I Alba. titular de Ja basílica de la Gèo de Micnrt'sa. — Quaranta 1 iores: Avui, acalieo a Ja f[Xírra,|Qial dc Sant Josep, a Santa Mímjra. — l>emi: Coasemen a la igleua parriKinial de Sant Agustí. Hoc^s d'expostció: Dc dos quarts de sot del mati a dos quarts de vait de }a «etlla. — Cort de Maria: Avui, Vostra D ina dds Dolors, • Sant Cagat.—Demi: Nostra Dóna dd Trimit , ó d'Agost, a í i a a u Marta dd Mar.—La missa d'a vui: Vigília ile l'Assionpdó de la B. Verge Ma­ria, ludér moral.—La dt derok: Assumpció de la B. Vaigc Maria, color blanc.—Adoració Nocturna.: Avui. 'lom dd Sani Angd Cusixti, a L· parrò­quia d'Hostattancs.—Demh: Tom de Sant Tarci-ci, a la parrosi|nial igieiia d eSt. Joan, Graaa.

O B S E R V A T O R I M E T F - O R O L O C I C UI U N I V E R S I T A T . — Dhcctor I- UnoM 13 d'agost, tions d'observadór A las vuit dd marí 1 a fes quatre de la tarda.—Baròmetre o» ni­vell dd mat: TÓI'ÓI ; jfKfS?.— Tmperalura a l'oranra: 371; a>*6 — Direcc» dd vnnl: E , ; S.. SO—Hiimita» relativa: 74; 80.—Esta» del c d ; Se-1*.—KAvois: K . o'l.—Kn las vmtkiuaire hores; Tesnpratora. Mix lns : Sol. j ^ l ; ombra, ïS '5. Mi­ri ima: Ombta, 396: iciloctor, ig'j.—Vdodtat dd vent: 150 k.--Aigua etaforada en mii-iimecrei : S'ta —Cftipíni«fi<i«i, pAit i rulan: Bona.

A h i r va fer u n dia d'istju « t n i p l e t : u d se rè . -oi tKjdt·nduró.s i imlca calor, a p e i l i a g a í t i per alrnades d'ajrc freac. Els barodnnHH, can í a bons raendio nals. tots sort iren d e l iurs casca i f ruï ren de l a l í u r c Natura . È l s uns, pcmars D d trens, se n 'anarcu als p o b t r t ï Vk: mtnrcaiya o dc la costa, o n ihï ha 'TV ICKAS esnuejadem^s d s a l tn , - s ' d i f i l j i ren u la v d n a scrralada del ' l i l sd jdso i Vailviclrera, passant d dia sota les pinedes, i altres cercareu ] a m í d o t o con-t i a l a calor, banyant sc a lu, (mar, que estava quieta. lleuucrauicTit risaada pel fresc vent dc g a r o l L a gentada que a n à a bonvar-se fon e x t r a o r d i n à r i a ; U p l a t ^ semblava u n i o a t ú g w a de per­sones, 1 a i x ò va A n a r roi ( d dia.

L a C o n e r e g a d ó de la Immaculada Verge M a r i a i bant L luu . Gonca^a, *x-I c b i a r à la r eun ió (rcneral n^Jajucnta-t i a d e m à , dia 15, a Ics .vuit d d m u í , a la i g l o s a d d s PP. J e s u ï t e s (.amec de Casp). t

E n l ' ú l d m a «ess ió odebrada per la Juíica Direct iva del C f r c d dc- Ja U n i ó Mercant i l l l i s w u » A j n e n c a , es d o n à oo-n d x e m e m d d treball qt»-. a l s é u dc-{fut temps es r e m e t é a l president de ia comiss ió d 'Hisc tx ia de l 'A j íBuamen t de i·.ai. .'l'Tf.a en resposta a ia i n l o r m e ^ d ó p ú b l i c a que o b r í entre Corponv i m s i particulars per a resoldre l ' esp inós pro-blema dc la n i v d l a d ó , sense apd' iar a i crèdi t per atendons ordinarie-·ï-

K n d referit treball es fa .notar la confus ió e x t r a o r d i n à r i a que cx i s tdx en­tre d s cap í to l s d'ingressos i dcsjxsjefv <[Uo fa difícil imposar-se de l'estat eoo-n ò i m o de la hisenda i n m t d p a l . extrai> tant p a r à g r a f s dt- Memorios dc Jes co­missions d 'Hison ída per a co r in rova r com d s augments knnwt iva j s t roben se­riosa opos ic ió c n d poble-

Justifica com j d pr imer c r d j l e o a a resoldre és el de la n i v e í l a d ó ecuna els cap í to l s d'ingressos i dcsxses , rt-r lo ( p a l discrepa d CírccJ de les ba-ses que es sots me ten a m f o r m a c i ó , car sense la seva deguda uniformitat d AÏ,-enrot i lo de Barcdona q u e d a r à subje*"-pe a les variacions d' iaia a d m i n i s t r a r i ó m é s o menys capriciosa, q u - és p«s-·i-blo acudeixi sempre a .demanar l i senyalin nous mitjans de r e t a u d a d ó , quan tal vol ta dcJs actuals p o g u é s ob-tcaur nnl ior profi t .

Formula la pregunta de si d bar­celoní ha de pasar encara m é s , com «i la indús t r ia i d c o m e r ç no c » n -guessin suficientment gravats amb impes-tos i arbi tr is dc tota espeoe, por acon­sellar d canvi de l ' a d m i n i s t r a c i ó que fa tants anys d i r í g d x d s interessos rm» nidpals de Barcelona, amb l 'objc^te de oo compromerre l 'avenir dc les 0av> racions venidores, a r r ibant a la refor­ma i i e la vigent l le i inun idpa l , apro­fitant la o p o r m n i í a : d'ahaverr-se reconc-

necessaria c n l 'ú l t im missatge d d

E n la mateixa Junta es l legiren a lgú nes connaiicacions rebudes, cntnc fcíles una carta de don Rafel Gassd, minis­t re de Foment, i a l t ra d d g c t t n t a M a d r i d dt: ia Companyia T r a s a d à n t i -ca, acordant-se felicitar a don J o à n Per­pinyà , president de la Cambra de Co­m e r ç . per havoT-se-li concedit la gran Creu -d'Isabel la Catò l ica , i a d o n Ma-riàn Matc-^nz de la T o r r e , per haver esta: nomenat director general db Dua­nes.

Tdefonemes detinRuis: De M a d r i d , a Joan Montes ; de A l -

coy. a C o r t é s , D i p u : a n 6 . .380: de Va­lencià a A h i n a , Gran V i a A . ; de Pa-lautordera. a Dolors , viuda de Pdhcer , Valenc ià . 50, segijn; de X é r e ç , a Peits M e r r y . Eeaso, 25; de Tortosa, a A n ­dreu F o n i s e r é , Cons , 450; de Terrassa, a Magda Mestre. C i l l , 27, pr imer, se­gona; de M a d r i d , a Rolando, Baixada de Sant M i q u d , 1 ; de Bilbao, a Agncta J iaui ; d e l a Linea, a C-cylàn.

Q u i t i n g u i l o s que prengui l 'amiga > acreditada P A S , T A P E C I O R A L . b d b à o a ç a . expecto, r a m . demulcent i calmant de l a i OS, An t iga p r e p a r a d ó d d D r . Andreu . Fòr» mula publicada. Demani's a les faimacics

( P E R T E L E F O N I

R o b o . - U n b a n y i s t a n e g a t Reus. 16. 9 n i t .

'Aquest mat i . es banyava a la plat ja de Salou 9 regidor regiona'is'a Josep S i m ó Hofanr i l : a l 'anar a vestir-se, des­prés d d bajíy, n o t à que l i liavú-ii robat un a n d í d'or que portava U« ini­cials J. S . , K i «afir an>b dos Ivillants

i u n moneder de plata amb oerta quan­titat. S'ignora d parader de l'aprofi-

' tat pròxim. Les autoritaas dc Vilasoca, I a la jurisdicció de k s quals rorrchpo-

nen les dites platges, ronvindria qne 1 vigilessin, car d s fets os i e i * < d \ « i amb

tota impunrat. N Ics p b m t « d'aprop dc VJafonnny

avui s'ha o f ^ a t d v d d'acinesta du-tat Mani»1! G u í n o v a r t G a b a l d à , dc 20 anys, cur t idor . q t » trehallava cn la f à ­brica Nolla. salvant-se p e r m j r a r l c tai séu nebui , d qual e s o e s m a i à al veu-ro d c a d à v e r . Pertanyent a Cambri ls , e l ' jo·üts m u n i d ' ^ ü ha ordenat fos ttu^lladaK a la dita vila.—C.

L a « G a c e t a » M a d r i d , 13. 91S n i t .

La « G a c c t a ' p u b ü a : R. D . d i , r i d i n i a f tvor de J autoritat

jud ic ia l la • ompetetida susdtada entre d governador c iv i l dv Bar rckma i \ i j u tge de p r í a i r r a i n s c a v i í ck- l « T a 5 s a .

pcnyalant Ics gradr icadans quo han dc devengar les fundens que Ixm ü c das« ' jnp^nyar r i s c i n d e s t a b t e i dasses de mariner ia « s i K o a ü t z a d c e en cl t i r naval.

Disposant que e s c o n n e d d a un seK^n examen de Ftsica i Qidnuca ais Vandi-dats aprovats cn d p r imer coercid ' d ' o p u s i n ó que han estat e : iniin;its en d s e g ó o , per a cr ibr i r plaocs d 'alum­nes a l'Escola Oftdal de T d è g r a f s : que aquest examen sdoci td davant d d m a K ' i x t r ibunal , i que els opositors per e l l aprovats fono in m a p n o m o d ó hi-t e rmí t j a entre c i s aprovats o n d p r i ­mer exaroa i i els de la Iprhnera con-vora lor ia que; s'anunr íi.

A més, p t tb i íca kt «Gai ee»» les idugues s e g ü e n t s R d a l s Ordres naiaüiwes a l paper:

E n la pr iaiera es dispti$a: ' Pr imer. <.)i!·" es dc«ií ctnn a deroga­

da te. R. O . de 22 de n s u ç dairer rjue estableix d g r a v à m e n db 18 peneCO per cada 100 k i CB a la i m p o r t a c i ó d d pajxa tar í fa t en l a par t ida 409 d d v i ­gent A r a m d .

I segón. Que lo ante-riorm^nt dispo-OSÍU s'anfiqm des d d dia se^iKnt hi d ò a a la publ iuuió d'aquesta R. D . a la -Gaocea de Madridn.

L·i ? - g o m K . <)- >' i i U>r. va, d i u :

I r irocr. C'uc es dispt 'S Li f n c i m i c i a dc drets d'AranzeJ d lmp·'ímioíi'i oe là pista jífr a la f a b r i t ï n í ó de raner i d s troncs de fusta pc* a fer posta d'c pafe.r, a qi;e es ivflc·.rfí'X-'n ' i •• " Í 0 6 i 448 de l 'Aran/d, reBpee tnrúnent

I s e g ó n . Q«c lo untot iotment disp«> sat s'apliqui dos d d dia s c g i K i i t íti-c lòs a la i N i b i i i a a ó d'aquasia R |0 a la «Caocia de Madrid-.

E l m i n i s t r e d ' E s t a t E l ministre d ' F ç t a t ha sortit aquest

ma t i , en a u m m ò b i ! . a m b direocio a Burgce.

D e s p r é s d'esmeneu- a aquella du ta t , hn seguit d viatge en e l t r en r à p i d a San SebostiAn.

E l e c c i o n s p a r c i a l s Rcstablerro; les garanties «• í i - n i u c k »

nals, d'un dia « altre es publü -tràn oït. Decrets d e coava.'atoria a d ^ *?ó _| cial de d i p u b U s a Corts _pds di»tr;< de benrins, P l a s è n c i a . Giro»ia, O n » _ Pamplaaa (un Ikac). Rivadavui, Bdnvoo-te , Yergara . r i c ^ í i - i Jativ3- i d ' u n senador per la p r o v i n d a dc Burgos.

E n L e r r o u x H a marxat cap a Pa r í s d senyor Le

rroux. R e f o r m e s d ' H i s e n d a

Sembla que d minis t re d'Húa-nda crea­rà aviat un registre fiscaT d e deutors a l Tresor, on es f a r i l i t a r àn te cer t i f i tadot is neceesaries per a establir n<»ves indús ­tries, contractar serveis púbftcs, drc. i L a reforma a l l e u g e r i r à cis t r à m i t s qgoe procedeixen a l ' e x e r d r i do tc*a indus, t r ia . p ro fess ió o contracta «n q u è d ser deutor al Tresor p r o d u d x inca;)adtat i>cr al c à r r e c i e v i t a r à mo i t c : defratn·Ei'· c^ctis a la Hisenda.

•Vassegura que entre les refermes qjue el minis t re d 'Hisenda « s pr-^x^a POT-tar a ç à p f isura la dc n o n n í d i í i a r tSï quant sigui possible l à s i tuac ió d d s M u ­nicipis ^ m b l a Hisenda.

E l deute d d s Ajuntaments al T t e so t a l c a n ç a l a xifra de 450 mil-bons de pes­seter aproximadament, a par t i r de 1 any 1895. data dc la m o r a t ò r i a cpic b torga als municipis facilitats per a que j u ­guessin fer efectius «os descoberts.

Per al tra part, l 'Hisenda resulta deu­tora a moltes entitats municipals per la incauta<-ió de b é n s de proi · i s f>cr virtut de les l i e i j desamortitaidorcs. i les l à m i n e s corresponents d o Ics quals no foren emeses a favor d d s A j u n i a ments.

Lee m o r a t ò r i e s que a m b molta fre-q ü e u d a s'han cc^cedit als Ajuntaments, per a que aquests saldessin son deute, n o han donat fins ara d resultat d e sit iat . ' *

E n d pJan d d minis t re respecte d'a-quest particular, es d iu que f i g u r a r à n combinats d s elements d e b o n i f k a c j ó i c o m p e o s a d ó de c r èd i t s .

Pel que es reffereix a les benifica cions. s ' a t o r g a r à un p e r d ó d e multes, interessos d c demora, r e c à r r e c s , ctc. 1 tal volta afecti t a m b é la h-eforma In par t d d d m t e . com es feu (en la mora­tò r ia de 1910.

Respecte de la o o m p e n s a d ó s'orde­n a r à la l i q u i d a d ó d d s béns dc propietat dds Ajuntaments, i d s c r èd i t s que re­sul t in a son favor es dedica à n a eixu­gar ds deutes que per endarrd-iments t inguin els Ajuntaments amb d Tresor.

Aquestes compensa cions estigueren ad­meses per le» l l eU fins l 'any 1850.

La vigent l l d de 1911 les prohibeix en absdut , i Serà . ncoessari conferdonar altres nmes lleis per a que siguin res­tablertes.

I n c e n d i M a d r i d . 13, 10'30 n i t .

A G o v e r n a c i ó han facilitat d seguem tdeg rama de Pontevedra:

A V i g o un incendi ha d e s t r u ï t els ma gat rems d'efectes navals de B d t r à u i Mira lver .

Els danys són dc g ran c o n s i d e r a c i ó . N o h i ha hagut desgracies personals.

N o t e s d e S s n t a n d e r Santander.—Aquest mat i s'ha rebut no­

t icia d 'haver sortit de Barbastro a dos quarts de sis, l 'aviador Salvador H e d ü l a .

A causa de l a boira n o ha pogut realitzar son p ropòs i t dc v w ú r a Santan­der, i ha t ingut d ' a i o r r i ça r a Barccdo.

Plou abundantment, I .a R d n a ha baixat acraest mat i a la>

piatja, i d wldnccp d'Asturias i els uifnntet^ s'han banyat com de costum.

D e s p r é s han passejat per la badia en la gasolinera «Lcgun tus im» . tcrsiaw a Pa­lau a migdia

Aquc-ita tarda s'ha edebra t partit de polo, prenent-hi part d ReL

A l t r e i n c e n d i M a d r i d . 14. 12'30 matinada.

A primeres heve d u la nit s'ha d- ' j a

ra t u n incendi a l ' e d i f i a ' i i d camsr do Mcsi talban, ^ iúm. 18

H a c o m e n ç a t d £oa a J'entrossol, o n h i havia un garatge.

Degut a J 'exis tenda de gasolina ha a u o l a t aviat nsduit a oendres, o o m j o t l e d i b d , al qual a k a n ç a n e n los flama-caoes.

Aquestes, que tenien ma'ta. altura, han a r n b a i a l s balcons d ' u n * de les façanes d r l 'Escola Superior d d Magis ter i , con­t igua « la casa cjur cremava, i ben Iwampte han cremat vturie- aules, eflusant alguns desperfectes.

Imn* diaianicnt h i han a-judit d s b o m ­bers, els quals junh l 'auxili d d ve ïna t , han eonseguit localitzar d foc.

U n filantrop Santander^—L'alcalde hí i r d m t u n i a -

• i n g r a m a d e l m a r q u è s 'de Valder i l las , f ü a n t r a p muntanyes que VQ a bord d e l'tíAlfondO X I Ha, agraint la fidutació d d

Enble i c rdent immere-cw: lumce la re-uda que ee l i l é a m m c í a d a T « e s les con iorac io i iB i un i t a t s s'han

reunit per a t racmi de la rebuda ai marquès dc Valdcr i l las , tpid scTà gran-d m a ·

TTí assistiran reprcrcniaeions tH to-à la p rov ínc ia , la c|>iaà vui t v s ú u M a ú a r - à el s é u agraïment p d s b T i d i c i * ; fe;»: a l a muntanya gastant molfc niil-lions c n pbres de ben- f i ' « i i d a i oles.

N o t e s d o n o s t t a r r a s 5an Sebastià:;. K. comte dc Romímo-

nes, cansat d d viatge, s'ha tjuedai al" l i i i ar^ii-'st imtt i , n o nebrir a l migdia als

havia parlat per te lòf íw amb t i s i n in i s tres i cçie n o ocorria nov-tat. i efue aquesta tarda anir ia a l s icros , r e b è u s d e s p r é s ,-iJs reçwesonuui t s du Ja premsa.

— H a a r r iba t procedin t dc M a i l r k l d senyor Gas-et que ha visjia; a' comte, c a n i i m t n i t d e s p r é s sou viatge a Z a r a ï u , on c i t í u e j a Ja seva famí l i a .

— H a n celebrat m i a «eunló f l s conse­llers dc Ja Companyia d d s ferrocarnls AndaluïCB. senyors du*" dc i 'Infamado.. m a r q u è s de Guadaimina i l 'advocat don Franciscn Lastres.

ocShpia oue aquests Comt iany ía s'en c a n e ^ a r à cie l ' exp ío ta i ió d d ferrocarn d d bur d 'Espanya.

— L ' A j u i ï t a m e m c n c o r p o i a n ó ha x i - i tai l 'asil Vic tor ia Eu^cma i l 'Hospua] , deixant un donatiu do mil pcesiv;?. per a menjar extraordinar i dds acolli ts.

—b'ha verificat la tercera prova dc «e-pates. dísputant-sc 15 b a a n d r e » de la s ak" X la Capo i l i d CsMno, i ' i fsonder Q B S M »a Copa d d Club Nín i t i i .

— E l comte de Romanones ha n-bui d s pciíodifileti cL-hp-és de la cursa dc bout. a la ciual ha a ' - ís t i i .

H a dh i iue .havia pa r í a t per t d è f c n a n d í Madr id , i que n o h i havia res de

Es t roba sarisles de l'efecte produrt p d docrr-t aixecant la sus i iens ió de ga­ranties, i tohtvÀor, p d q u e Iia i^solt d ccnfBclc f e r o v i a n . que impiii^i un canvi radical i nou en aquesta d a s s « do «xmíticles.

l ' I senyor finssti, qu*"' assolia a l a ocBiven»! d d «jnnte. de Rt^manonca .unb í i * j«ri"idv<lijs. ha, referit ds do­nis que d d Decret havia àana a u l R u m » pr·rs·m ultuts.

H a wíguit d ic ra te dc Romanoivu dient que d i ir inistrc efe Foment mar x a r à a Madrid d divendres a la t u l .

També sortirà a q u d x dia cap a tMa-d i i d d general Luque .

El minis t re d 'Esta t VBUII.Í d e m à . u i s s u à a q u í uns quatre dics.

l l a acarat dient d oap d d Govern que havia parlat amb d general Luque a l a Placa de To»*» . »

E l senyor GQBSCI ha aprofíiait la p r o senda dds periodistes per a repetir Una vegada m é s les seves mar.ifestadiais res-pede del séu pian dV4>res piil>iv|ii«i« per B l a tanlcar.

A l m i r a r - s e d s repomaw de IVtft-( í d hnbil i tat per a P ixs i ídent ia . s'han tancat a emfe renna r d s senyors Gas-aet i <wmte de Romanoncs.

A o i b a d a l 'entrevista, d senyor Gaa-set ha sort i t cnp a Zamux, <ni l i a es-min-au aqtKXU ma t i en u n i ó de lla seva ftunilia. ' r

E l s m i n a i r e s d e V i s c a i a Bilbao.—AJ poble de GaHatta s'ha re-

tmit d C o n g r é s mmer organitzat p d C o m i t è provincial d d s miners de V b -caia.

iS 'ha discutit la c enmi i ene i a dc dev manar un augment p rudunoa l on d s jor­nals per a tots els obrers dc la federa-d ó en jrista de la auestfa do l a vida.

S'ha nomenat una comiss ió que s'en-ca r rega r í i dc gestionar aquest augment d d s patrons.

d C o n g r é s es r eun i rà novament per a donar compte d d rcsuhat de les ges­tions fetes p rop del--* patrons.

E n cas negatiu ü'anoptaran acontfe radicals.

A c c i d e n t a u t o m o b i l i s t a Bilbao — L ' a u t o m ò b i l d'aquesta ma­

t r í cu la . ;To ; ) ic ia i dc don Nicolau A l varez ha sortit de matinadla cap a Villar r rca l dc Alava, on estiueja la família d d dit senyor.

L'ocupaven don Nicolau , « i Gil s é u d d m a t d x nom, t s i g e r m à p d l t i c i d s s é u s amics A n g d Sarasqueta j Fran­cesc Saramendia

Poc (després de passar r l poble dc Ubidca una falsa maniobra ha desviat l 'auto, anant a xocar amb un arbre, vot-cant i quedant els igatger? a sota.

E l g e r m à polí t ic dc don Nico lau ha rdn t t un cop el pols que l i ha pro­duït la m o r t a l 'actc

E l propietari dc l 'auto h a resdta t fe­n s a u n b r a ç .

E l s é u f i l l té ferides al cap. D e s p r é s d'auxiliar-los a una casa p r ò ­

x ima nan tornat a Bilbao. L ' a u t o m ò b i l ha quedat trocejat.

N o t e s d e l F e r r o l Ferro!. — A v u i ha tomat dc L a Co-

ruAa d creuer «Río de la P la ta» . Novament s ' incorporarà a l'esquadra. Oficials de l a Mar ina i d e 1 e x è r c i t

erganitzen una revetlla a benef id d d s ix>bre3. Patrocina la festa l'esposa dc l ' a imíra i l de l 'Armada don R a m ó n Es­trada. Es v c i f i o a r à la festa « n d s jar­dins d d Palau de la C o m a n d à n c i a ge­neral .

Gran nombre d'obrers dc l'arsenal tre-Ixillen activantent en Ics obnes dc ro-p a r a d ú d d t i a s a t l à n d c «Alfonso X I I » , que s e r à destinat a l a l i n i a de Nova Y o r k .

£1 barco e s t à formosament translor-mat. S'habiliten d s ves t íbuls , es cons t r udxcn noves cambres i s'hi instal-la us \ a m ó , j a r d í . Es calcula que comen-•,aiíi a prestar s e r v d a primers d'octubre.

Tots d s vapors que surten cap a Bue­n o ; Aires, van a W r o t a t s d 'emigrants gallecs, quedant cn t e r ra m ò l t s passat-ger j per manca d'allotjament.

A m b general aplaudiment d d s pesca­dors. va estudiant l a comis s ió nome­nada, d desenrotllo í incideentes de la f>esca dc l a ' sardina. Componen la co tn i i s ió d c a t e d r à t i c don O d ó n dc Buon i d tinent d c navih don Llu ís Verd i igo .

Realitzen sos treballs a bord d d r a -noocr « H c r n à n C o r t é A .

D e V i v e r o comuniquen que un vapor va veure a l 'a l tura d d cap i B i n t o u n s u b m a r í , l a nackna i i t a t d d qual no oonoe>;uí averiguar. E l submergible, quo d e s p l a ç a v a unes m i l tondades, desapa­regué sense acostar se a l vapor de re-f c r e u t i i .

Av ia t c o m e n ç a r à als Ast i l lcrs la ixxis-t r u e d ó d'un a l t re t r a s a l i à n t i c de Rran

t ooc lat ge T a m b é es o o n s i r u i r à , por compte d d Govern, un vaixell petroler.

IS espora dc Nova \'orlc un vapor an­g l è s que porta petrol i i matcriali de guena .

E s d iu que alguns d'aouests mates lisut van destinats als « u a m a r i n s ad­q u i r i a p d Govcru .

D O s c a O s r a — A les sis d d m a t í . ba CW

per damunt de l a du ta t l 'aviador He** l la , c n d i r e o a ó a Santander, gutani-sep* les primeres estr ihadons eids Pirt**-*

Des de l a duta t es sentia d nu** p e r ò l'espessa boi ra impedia veune '* p a r d l .

L a d e s a p a r i c i ó m i s t e r i o s s Zamora .—La premsa s'ocupa c x W Í

n x n t d c la d e s a p a r i c i ó misterfoso a don Manuel Ferrcro.

L ' u l l e r a k l o de Zamora* publica i n f o r m a c i ó donant intimcBsanifB <RM

•iegoro d i a , Manuel Ferrero s s a í " a Zanwra d 3 de juny . •

Des jwés de dinar e s t i g u é en d P a r í s , o n se l i va unir A m b r ó s Tc io*» montador mecànic que negres sa»* J M a d r i d després d'haver fet la 0Pr,*2 e l » b va enoomanar c l Sindicat dc W quinaria Ag i f co í a .

T e Slf'' aj hà

qu?

s i a m i ' aqjicst objecte magatzem oe F l o r c n d

d ' A m l " ^ a l e u n t f m es «firi?»'* Rueda. *

mpres m o l t sovint, ero ! son nenrmpeuiyaii' * í

i onvo-sanl amb i'.'i"1',·J! g n r a qn cféu d Fer re rs fitava relacionat amb la "^J j í . r-iH·a·a qiK' a S '·guni\íSi *^ [i iatarícn a qui l'actrniiri-. J visitaren a Antocii Roanàíi J Mira C|ue íeu el Ferrcro íoen

Doti1 ;c.- d ells.

i J e jador M M t x f í n a ae;-.-

o v n a r a teou'*

E s p e c t a c l e s T E A T R E T I V O L I

Axiíi. diliof», penuitiim.·, limçioa*. ' l ' · ·J*-dos quarts ü% «is, rar pr o i cal veooouUt. B*^H dc» |r> l<K-iíUat». ElatiaiLi. y> cènu^lfe. L'ot>(4 d a , cn dot uu», <Scuün d puiiutcroi. N4 un uqan tic rica: Benefici d el n»slrL Mdl* nwrr: . Agiu, amcarilló» f agudxdinitc·. Sef^w-jjj cxiUs TtrJai. -Colorm oofento·. T o m : de í!a FJUUOS». dlnitida jicl MM .IUU,. lJo*J • H l'iuictfic boitenuo», n a n i i U \xn l ' id inB·*^ noi ï l ia peunera trple Cajnneu gjmaos i <- í' bariroD l'arcra. Knlrada. 52 CCUDIIB.—1 >oa _> tivitai dc U \'ci^e. Ua/ iero d.- tSeja/in el £ turcro> i ilopciÜda de la compunyia.—E*'.9 pana d romptadvirta.

T E A T R E DE NOVETAT^ Gran ^ofOpHnyía mtcnucu'ul (ïc var ctc*. ._j

Avoi. dilliuu. úrila. a ks duc. Ctan tAü1* a preuo pcrmUí,. Nil, a i i>i quarts de deu. r.rarna, tariL i nit, Attbfk Cinema, • c l e t í* . ] tes de |p< rmllors nmrqtirt fre» degota «Kl * Vwga.-, ci'traofdman ronrerlata dhamvSrü. a. ria Cofimna, pfo.TOia i primera diuiçaiiria, qi··j t w p r e u i i entic oitiri balialii», rCoyv^arP. ' d» piano, ilel malaguanyat mairo Oranoxlaa. > FotretB, eiocotrica. Kl ceuc del piograota aM |KBen la «Lclla Ar^adii:»*, «The Mar.oaj'** vira e <TIía, Amponio Medina.

Pastora Imperio J Pemi. tarda, a les cinc Nit, a dot qu*'*

deu: Exitaordinarica fan, mn». ~ i A. iat; Nous i seiuar.iaaai· dobuu. E l * ^

pio^nnu dc Ikir^elona,

G r a n S a l ó E x c e l s i * ' Horta, Ü44 x a m i r à V l l i a r r o e l

Companyia de sanuda, òpera i oprre*» H nyoU d'I» »fnvor^ |tAK<"KIO i C l l R R I - . Kodraadaianea lunoom p a a cU-inú danart*!/ 15 dul «orreat, i-olivital do la Vc.'Oe. '"""Jj iin quart de cinc cn punc Butaca *aú< e a C * una peuela: gecnal, jo rtnlin», Primer; i * s ru^ln cu un acte í ICCK quadres <!V..;«,nà*'> ' molí aplaudit icnur senyor Taxa. Scjtrtn: j a lodrama líric cn Rea acta . , L a Tornwntad' a 4 » qaart* de dea: A petiort d'aigP'** '*,1 lios ceri corrents a aquest tmtre es pooai oena la grandiosa caituela en t r « qiadira «£1 leuo dc Sao Pablo», v e r i í y ió d* l'aolauua baríton senyor Cil·V'iL

"mr-tmaiirT» <*tlïe auj^ntml —Prèiiniament. «La Bnija».

C O L I S E U J P O M P E I A Travessera, 8 — Ctacia

F E S T A MA/OR dc la B A R R I A D A de CR*6 D< rna, <iirrwíU. 15 corrent, a dos qtuf»

dèa dc la IUI, <unció extraordinaiia. jauaut ' ' ^ I escena la xiitosa Con «dia raslrllana « P W r ^ H i la calada catalana cLo Cantadar>, taNer prb atuinncs de l'Escola de Dodaro·cíó rijeixen els «enyora Coula i LUno — populars: Butaca i entrada, 7; cíimoms, I * * socis 60, — Llotges, Mana entrada. J ^ " j , ídem pels soda, a'50. — Entrada a boií"*' Devanlens segón pu, 50 cents. FmiMla " 30 cèntims. Timbre uidàs.

qi»f

D I O R A M A C n n |sO£iaina per ami, ddluac

en aiciói i <Amo;s ioiie«3sais>, tercer > e p é o d b de

A v e n t u r e s de M a r i · y diereu del trooo·. «Do la mon u l'arnon J- f$ r.<* cerca ool.lonaòó. «Caixò secreR. •Rc«>·J> ^ •.lií., «Conreu de l'art.- al Japúa. Tcod al»» qniots i Uoçuet dc pel Ikoles.

S a l ó C a t a l u n y a L O C A L F R E S C I E L E G A N T J

Ami, lulluns. Moda: Grandiós programu J ^ nes: «La rega de SorrefUo>, 1.600 meticr f , , 1» actor Gustau Serena, drama vcmimen'al n M ^ ' tenosam. Reposo dr la born. a p.llíi.iiLi ""JÜ •Els «làuiics>, per Susagaa Oranda». "RffJ & per a un òs>, rnolt d mica. •Rensta Pati"* jr on i el goc neurastènic, i l'èxit del» i'·' -

bon», tercet i quan epiaodia

Walkyria Príncipe Alfonso^

Arm. dJlurn, 1110*111111 jaQ^rama <" (df entre dle» la pcllculB da fran interès i ? de Sanenio· , l.fcoo metre», pd gran e'-* tau Setena «Dos gooos per a na ot*. P * 1 ' ' ^ •Els e l i s l i c» , (àninionl. per Siisaf^u í'·" '''~ltà prirc, «Rev'nta rathè,, tPolen i d go* ' ^ l èn ío i el de gran èxit «Suborn,, leroer eptsodÏB

G R A N S A L Ú C I M S Ai 111. dilluns, tormosissuns progiamo

vanelea, pieaau-bi part cinc atracuaos, l'jplaudida cançotietist» «La Goyita» cènuica «EU Fcluoss.—Aviat, moll •«<•* tona Carme Flores. ^ ^ —

P a r e de B a r c e l o ^ J Elegant centre de (ports i ieo«aC'o11-rj

tens. Concert, tarda i nit, JK» rapUt»1"^ , militar de Mérida.

G R A N C A S I N O Magnífic cafè restaurant. Cobert • \3m*^Jr

Des d« las deu de U mt, l a c a U ^ p í i ^ ia gran caru. BaUs moderns fle ^T^L, Ü^.

uts per un distingu septonl. I'-«P*''" j , ! f* naries a la casca la i formosoa jardio»

V e n e z l a a BarooloJJ, ^ Indiscutible èxil dels agradables í*" y

llac cn les noves gòndoles vetxaian»- .^jel·f En preparació gran festival per • j'A^

tradicional revetlla de Nostra Dóna ció (vulgua dc la Paloma). — ^ -

c c ^ ^ S Gran parc de tecieus i aU* Bxdín». Reunió dol póblic selecte " J - ^ r * 1 ^ Los mt% gran» atraccions míí^ctJ»>o»· ri pel U banda do caçador» de e*1 restaurant. Entrada, o' ij . —

Teatre de Natura de V a l l * ^ y Demà, dimarts, 15 agost, a dos ,1 vul*

de la ttHla. primera repiesentac» re de la òpera del moure llumP*'

T O N I G ( H « ü « e l n n d a r o i · i ; c i i j , ^

^ « . c i ó : Mestre Rdwca ^ ^ j L - r ' ^ „ , »J, W de les lo-.alilats : I ^ T ^ i . ( ' ^ j ,

1 l í ) , amb entrada. . M " - J ^ I T a , » ,^ ï l . 18. amb entrada, *(*> ^'STp*'?^* •elta. Entrada de p » * " » ' n l p ^ ; 5

ts. mola nún-ro .1 d* ^ U ^

Drecció Preus

des fila nia I * * limlire de Ntfv«tal les Fio i Centre da locali»»» Catalunya. Dcuül» per «artoU»

Page 3: AdmlnlRtracIO DIARI CATALÀ Eaïïea de

Pàgina Agrícola de LA VEU 14 d'agrost de 1916

4 9 8

L'aufals sec en l'alimentació del bestiar

ri^-wn a f n t t d ' i m n n i b n L b k s obscna-Z T ? t f * he ungi i t nn i t iu de prac-icar

mera olíni a vi íonnan. » \ix*>o S j a * artick- n f i de cr idar l'a-í-firfó

'"«s *e 1 "aufak sec oom a aliment "« .bes t i a r . 6'-'?' '*ar·Me5 fanportantí^sintesveiimd<fc-r " * 1 » a l OOTixru i tocrioiaàó >lu tan "reu3<t,· t i t on t i larrat f fem i a r « l ó s d ' a -r^^a l l eKTi ra i j io sa , « n a i n c k K t r k i Iksfc-j? wbu i . j s i una c x T Í c c a d ó de carn i I " * , ' « w d'inagotaljlcs wwa·c ' to en d ^ t u r c n i p f c · t c o m a motor . •> J" 0 ^ e r d a stai· ha estar semtwe

?«4-s alimcnrs m é s r rmidors d b riquefO-^ í ^ c a , per l o 'tant Ta seva a p Ü G a d ó , ° j * u ús, ha csCiT srtnpifc roóit impor tant , ^•ant escassos cops en q w la Bmtioa 2 I^oduoció i la c r ida d d mercat h a u r à

' • t e tan general, d constàruir fcn m d -!3 * Ks explotadons, si no «a ún ica , l a " ^ a p n l hase a ü m e n f W a i d fet d ob-S * e n d bfe*iar de peu r o d ó . a i x í Jí!??4»*, « i a «er in imHnninable d'afoc-L T * catanals b ròn í f i aqu í» , tant m é s S r * ™ ^ cn cpnntifat i g r a m a t com ( T * Keneralitrat l'cmiOicM de l'alfals, m s jZ^ «Ci l i l i r la condttBÓ de que ta. cau-T ^ era a l t ra que la influencia d n l

n ï ~ n e n , : · h ^ / " 0 * ^ ««««ni oonwrea d d Baix U o -

són « i nomhrc i ^ o r a b l e d s 1 e t i^ ies que rxBHxer d'a^rm..

g2«o p o c * p o c , d a g n a a a t a l i r f l \ : enda . í l ^ i · i l . i | T . temporada la nfeitat de [»n>alaltíBB r e g f c t r a t k s « n l a n ^ - a c l í n i c a

^taí bronquitis i altres estats i n -

i jCpT^ l E n quanta t quanw i-a- os a l a C * 1 cavall o emia K ha sanb la f rv-^ j j j a 1 a f m n a ò ó d d venorinari, pbr oon-S S ^ T tnolc pet í tn la qunmitat <i 'us«yla l o - T ^ í r a d a o p r r altra r a ó i 1 A v c r do J j 2 ? , , Ç « r ' B de que n o h i «al t n e d i c a d ó . k . . ^ • " t a n c i ó radical do tal i>ruu3;< oorai

^">ent! tot iíí2Í5 ^ "omponida do calors, i sobra t^tJ***"' estiu, s'ha f d i <T~ fa mr'.h w**js··'le l·in.-rfjufcfic yuc ha pros aquoU l ^ g ^ t l a i é s que n o h i ha dub te ; •íT^^c dona massa fogositat a fa ftSL'b calor de l 'ambient no é s w tW -j14* a netrraht jar- la s inó per aju-

h^J j J iya la t p r o c é s , t f i D n r } sumi rus t ra ïu aufals ais cavalls Qi^a - **C" t r f s . Ics a l toraaons b r ò n q u i -

^ n u n a r s xatawn Bttib facil i tar T S ? 1 1 ™ a l"C3ftu c t 1 1 ^ ' l ' an ima l

C^sa?? rwventam-ao, sobrta tot si es bé f , , ~ ' x'c t a m b é es nota mòl t , gairo la JJSSÏÏ. «fe11 1 ;«,r«· í r c s - i i k í d í . ^"ÏW"*?1. i q u i n d cavall a v a n ç a per »V-| ^ 1 * " * ^ vuit o d è u anys, l'estafl

TZ?11 P·^n un c a r à c t e r Meritable, nl t ^ J ' ' ' ^ i m a l es ta i i w c r v i b k per

tt^^f0 « n y y i a r a m b n a . t r e « paraules toiiciaL*1*' ' "al íals és en gMMaul pet-. Sf l^T* a la salut d d bestiar i per •Vl·l i . T * 3 * ,ha de dkc/er-se L i p a ^ o é a í q j j ? ? ' ú s ? N o ; mes p d qub tnca a t n .J * ""oniarca, per lo nuc j o ho viso SW-ÍL**1 ^ ' ^ t a r dc l ' E m p o r d à , l l oc t u t - J^1 P r o d u c c i ó d usurda; pL-ls m -^ t a i c a t l 0 6 ^ Óneu t a i la mrva tn>. ^ J U M C í o a M s a m b d d i t aliment. n o • « r ^ ? ' * que donar l 'alnHa, flocnmaiiar l»rujJn3Ï 'lUe t i n j j d bestiar de tnsholl (es. Diés. .lr '^' ,t cavnJN o es^ri^-s, car són d » (fc cn<i2?'*tlB i W1 r^ert- Uoos d s ú n i c s ^'"nto^j^ ' "· acions apuntades),

t y ^MBinii , 8 i o o vofce«x ^ ^ Z n ^ ' t * r d * i ^ « « tttiisi'^ j t e j j I-hivemada pot su-^ WWJAT d.. . " «oc com a al iment Cwis t^* . í i i n L . ^ r o d é . « b é que na

b n ' · . ^ . ^ ' f 1 * 1 culrat a l^ 'ún ^OÍL l u ^ r i . "-rome, no punxar n i é s

v j Q ^ t t a . Al a . - i S i E a ^ S S * -•05, ç - . , i • caians.^ euguc-a o m a t fce, pnf" l·'a,,:ixiii ««vuit de mala d i j ven.

^ ^ l a J ' · s d j r e t o t a l 'asltu o «fcsmi-^ • ' i t i A n r i ^ ^ " ' í B a i . ^pgcnis altres cir-

vvacjons han esta; i rac-i?< tV.·ixanr*"JiIlí*t bestiar <fc peu r a . r1 m í l ^ , , , . ' ' P**- ^ I t r a ocas ió l ' e s i i r l i n r ^ ^ ^ ^ ^ « r en U ^

Jwep 8 É O 0 L I ROCa.

A d o b ^ _ _ 2 ^ 0 , r c · " . - F à b r i c a a San*

El frau en j l s adobs

^ " ^ n r : , •• • 110 ' «M' Í ï n c o n v o ú e n e . ík K . "T^n-·iu i - . i

- aau i lkuncn t de l a b ú s i n -a ' e s t à fent «fe l a massa f- <ÍM s c s a í cn t * l a massa

o ^ i a n t r , ^««esoB per part d'alguns S S u ^ f t ^ * U a c * « ' Bmb acL>bs. E l

el ^ * J l t ? n o t é n o m S ha te^fc SS^LÍ ? P ^ í u a r j i o s q u è ^*>ar ^ íer ds pagtosos per a

t ' ^ W . - i amb n o m o menys tí ^ <WJ' , , a r a · com sigla que

^ ' ' "J tw·t i tat mes absdu ia t iuc L ' O » a ixò reservada.

2 * ! à m S i ? bavwu fet ana-I ^ ^ c S ^ - í f a ' " « ^ ^ a c m ditu-n que

S ^ ò ? r & ' mr n'hiuí deixat pacar

h i ? ^ ia.vor ^ > « u I r e n e ' b . M ^ e n a ' me r 0 0 1 ^ a oosa que ï ? 3 1 ^ v ^ d L 1 ^ " " . . * » ^ ^ r w ò fr-T? Passar 41116 ^ i ^ M ' c 10 au*

v15 r-ds Í ícr * (ïue aquest fet «e rv i í . ""«o airres.

S1^ 2%. * ^ R D . que

I L ? tb^r 5 ^ ^ c o i n i w » do va*

que n o s ó n poques i senzilles, sempre que hem do comprar un sac? Jo crec que a i x ò n o é s pussib.e i que deu haver-h i q u i y c t l l i per aqitcsts ag r io i i t a r s pe-nr-, iu^icai i t . i>cr qu i corresi."ngui. ot-r-tes mspodeuns que d mateix R. D . au too i ra per a seguretat ttx les petites vendes.

D ' a i x ò deurien prcocupar-oe'n m ò l t sr-rio^anwit les no tres uutitaiB agncoies, ipie no c n mancjucBi, i aquesta tasca, ix inada a garantir al pe tu a g r i í u h o r , no h i ha d u me que fó ra m ò l t ben rebuda por <is q u i . com M creienj que 4° Tnca i - · ·Miaa l a resoldne en l a qües t ió d'a-dolw és for d . >amu(ttx-<», s igui c o m si­gu i , Bnpx · . ta «quad r i l l a de nogot-iaius dc nuda fe, que poden é s s e r U nostra ruina.

ií^hri és que pren la paraula? Dksuatsi, scn>,or Direc tor , la m d e s t »

que it i w g u i ocafiMjtvar a/piesta carta i rabí a la bestreta tes mca expecsav- tó m e r c è s d c sen a f fm. i s. s..

Pau COMÜLAKA Prat de Llobregat , Casa de Camp.

Industries rurals Conreu de les tòfones

J . M . P U J A D O R ttmatmymv ABH··I

S« ven • l'SO r f m . t can Venlagasr. Rtiabta ilel Ulg. DÚID. S. — BARCÉLONA

Les patates T e n i m plantejat, anoam sense s d u c i ó ,

d j r reu ounflfl·tc de les pauA.^. d d qual en s ó n vfrriroes d s proounors , pre-tcnc: i t -«e per l a Junta de SubsSstencKtí . que l ' ag r ícu l tn r p . w i u t i u en b c r j d i a dels a l t r a» , é s a d i r . n o soie que n o h i guanyi, s inó que h i perdi .

Aquests dies, els diar is van plens d'ar-g w n c s i de dades irrefutables; no d s hem d o repir .airuí. Sols posarem l 'ar­ri ele que o é V i o i h e m rebut: i

Les patates E n s hau causat sorpresa Ics ( W 4 a ·

racions d d goven i adw respecto al p a m m à x i m fixat per la Junta de Subsisidn-des j Ü pre*» ordinar i d d raercar. a m b m u t h i d d i deg rama de protesta dfe» la Cambra A g r i o d a de V i c h .

T~ ú m o l informat d governador; tant, que Is paccnori de l a oomarta dc V ' i d i p x l r H n agafar-lw p d mv( E ! govcin-idor d u quo ouncedeu ist marge dc 0'7& POM* t«s a l p r e ï s de l 'any tossat. Com­pl im amb u o b l » a i anib iL lc l i r a i aital puraaJa. no podrien queixar-so d s nu-go»o* de l a comarca de V k l i Que hus-ena ' l a i i o cerbr- respecte) aL· prea> «lo I any passat i \icura que n i o n sol delí quatre a COK mO vaguis qu© i 'ex-pon . r i u , CÍ p a g i a n w i y s dc nou pes-sete els 100 ki lob.

Quo s ' m i o r m i j^c eí «e ' iyor govciua-dor i vwurà pcilijàbleroent la crluca si­tuac ió c n que queden enguany d s pa-goso a m b l o do k s patates. L a col l i ta ser.· g . u r c b ó n d la e n aiguns indrets de la comarca, i a T o r e l l ó . «Manlldu i Tuna , que és on presenta encara m é s bona cara, no a r r i b a r à a un 6src dc la p r u d u c t i ó normal . , E n just ciuo m 'ls obli-gm vetKire-la a un pr«M inferior a I m-ferior de tota la campanya passa-ia,?

Si d s pagesos de ta comarca dc M c h acostumen treure borws collites dc pa-tates, és a costes d d s m d t s fems que hi posen, fems tpio obwmen amb la cr ia do m d r bestiar, i l a cr ia d d be-aiar es fa a base de l a ocenpra <lc «noli-i vagons de blatdcmoro, q i » abans pa­gaven a 18 i 20 pessetes i ara han do pagar, toqu. m r t < » a e m , a 35 i m é s p o u c l » ; * l doble de p r t - u < •

E l rebiuj; dc oa rç tes sen·:i)f% I ISUÍ adqsiiri l a 8 t u ' s e« qu in t^ , o sigM', 5 pes­setes els 100 k i k v . 8t avuc d b!at«'em<»ro va a doble preu, <no d s s e r à m i ! l u r desnnar a l a l m k n t a d í : ' t í d bestiar fes patates abans que cedir-les a 8 25 pes-

La ïk-vor f l t an*adqui r ida de 25. 30 i 32 pf'SHeipj, i ara han de vei»di1\ la micrada p r o d u i r i ó a una tercera part del preu de la l levor? •

S i t i yo r governador: Proc-uri informar-se amb gent imparcial i a ix í ler* r e so ludcns quo prenguin podran ésser jus­tes.

E l s pagetos de la comarca de V i c h . l 'únic producte d ' e x p o r t a d ó que tenen pot afirmar-so que és la patata. Si se'!/-o b ü g a g a i r e b é a regalar-la, i . co canvi, pavar a p r e w mol t superiors als nor-Bvua d menjar d d bestiar, articles q i í s poden consdernir-sç de primcrissiuia nu-ce&sitat, c a r serveixen per produir d s do primera necessitat, se'ls d>Hyearà a fer el negoci d 'En Roben amb k-s ca­bres, que en donava d u g u é s de blaini iuf ; per una do r o j a , i d e s p r é s en \ « i d a d u g u é s dc roges per una de blanca. 1 a i x ò , n i és ju^r, n i e s t à d int re de les normes de la co r recc ió . i

G A L D E R I C U

Crònica & ^ b « d AwBy. - A m b I , c r w i í de I s no»f.

' Smdicat A»»l™u d A r e ^ ' u , u Z ^ ^ . , X doojjr una POT» pro,» dd oi»»um ml^l que U dita enlaat d a « u « l U en aqudl SMSCXC

De unpoinnlfciuma poden cpialifirai »f aquea. *» Mcouna, perquè amb TAviodiura. U càmbta o» propnta donar « enoíirer a l'oRricuHot xmtm to» modoraai pràctitmoi avlcoks al mateu umot que inici»» lo «u «I <leMnxo(Uo do iot prtlint, imh». tno» nual*. oom raja< ultuf-. K>id<.ultuta labri-» a 4 de torm·t^r , oaoicçna , ruc, qur taat benoficioac» poden é*aor per l ·gr imlmia J'aquc* ta conarra

Don Salvador CMWUÓ. director de la Rrial E». cola Ort.al d-A.lC-nl!ura, o f c r ü el t*a ralid. con. OT. a la narnua, quedant «ncarrexit do la D». ü?**0^1 e,·»bl«n«™ d'un conmhoo graiuu per ala aods. ^

Amb la aecciò de Maípjo» dd Camp. la Cam-l l í ? f ««»" • « i d a exacta dc^ lo. wae* del Dutnctr, «Tarado per alguna malaltia, pr» «enir la tera pmencació i orxaniuar la d«íen-B entra lai matdze*, utilitnat eb ncunoa que la IJei concedeix.

Mdt important* han d 'énar eb rotiban que ca la peoduenó agrioola ca notin en d dutrwíe d"A-tanya, con a resultat dd Yrabail d'orgaahiacfaS i cultuta que porta a cap la Camlxa d'Arcnfi

Eacola de pMfora.—Per dhpaakid dd Gorm , f í»0?- obert Bovaraeol l'Eacola de Pa»-««» A R . n b w U l * . I tttmm a t a » «oolaa aerf-« a a oel mateix p^, enpuótjariu» aeceuma «apa-cmia prr a donar aodaoa nlmaiaili ah quo ral-«um apendre l ofci do p a S T ^ a» quo T«.

* la a a m * te « M M * 4 aoUKiaa

E S P A R V E R E N C S A L I F A F E S , L L A M P A R O N S , H A -FRES, ETC.; TOTES les malalties dels

C a v a l l s , M a t x o s ^ i A s e s *

u curen ràpidament amb el L I N I M E N T ALONSO OJEA. Cap pagesia deu t ro ­bar-se mancada d'aquest medicament pels cavalls; la seva aplicació immediata estalvia molts disgustos i perjudicis.

El cavall és l'ajuda més preuada d d pagès

EítriThi dammaot prospecte, que a« tu enTiari de fa «oc, ao «la dipodlari» J. U R I A C H Y C* : M O H C A D A , 10 : B A R C E L O N A

•tari* S

Bestiar racom a Frac va.—Al cc«T«ençar 1» gy» nu. t iança tenia prop dc quinre ud-Uina de cap* d cballar, senae oon^Har d do Ics oJonic» va da dia icndeíx a dommair i d oonaum ^ tnéa g m que n ISnBS normal, els «oMab tnmgen

ri gnan* de carn diària, quantitat aupetioc a que ca canatim cn la vida cnriL

Mercat de Barcelona Prens corrtntt ei enerót, donstt per te /ante

Stndtctit del Col-Ugi dÀgenU de Cossi t Bor-t é é e U Flac* de Borulon*.

G r a n s i l a r i n e s {Sensedreítdi cam%m.)

Bla t s Cu odes 1 Castella.. Uanxs Aragó Urtcell Kxlretnadurs. . . Blanqael . . . . Auslrslls . . ' . i'.sta . (ealrsgsr). R s u u L'alls . . . Comarca. . . . .

F a r l n e a EaLrai>lsacaB.*L do Superllnaid. D.'3. s Nu meros 3. . . . » Ntimerost. . . . » SsKunos . . . . > Toreorao . . . . » Qusrle* > Bslra íorss n . ' l . » Supeninn forM 9 . >

» . * . » . >

• Arròs Valoacia boa bo

» Aiaoiiquali . . > Poulloch . .

dowsssaa-ra ou-oo* w o o sríi • » m 30-30 « 37 W7 38-00» OO-OO art'dO* ou-uo OU 00 0 UO' 00 00 » UO'OO

OOWÏ CWüO STWo 37*»

Nú in «ros 3 N ú m e r o s * Sesonos . Terceres . Quartes

4*00 4?)-SO as-oo 25-oi ai-aa aitn oa-oo so-ou H vn.,

u t n

OCfiO 611X1 47-011

• SO'SO | H-'.J « 40-00 » 89-17 b a M'17 a 2r.V) o woo a SI-00 a 41-00 n •» :t3 • í f i S o a:i-.B S •HTKi

o i«-00

a Bl*

103 klles » > > > » » » > »

1*0 ktloo >

» » >

> > > » >

. » » > »

Garroloa ! V iua to t . . . . » • i»'.?) 100 kdos

Csslello oagrs . . > 00-00 a OO'OO » viuarox raia. . . » W *» • l 'JTí »

i Tarriipona . » » 'M'Ü B O-OO » Valenela. . » > 19*93 a 9)'34 » Ibiço . . . > » IS'tS i IH'74 » Mallorco . » » OO'OO s 00-0(1 » l'orlu -nl : . . . » 00-00 0 OO'OO > Condia • 00-00 o • »

Deapolloe BagO 9-671 « S M 100 lllroo S .. net . . . . » : "J/S o 4*107 » »'r nua » «-101 a f M j »

Baoalola SaTills . , . . » Woo a 3*00 100 kUos Bstrangera. . . » 00*00 a Ou- »

Civada » Kxifomadara. . > 71*00 o aT*» » Manxo . . . . » MTiO a 00*00 » Aortalnsl» . . . » OOWI o 00*00 » (. . .rU- f -a roja . > OO'OO-a iKJ'U) »

Nav.rra 30^0 a OO'OO > Üeolcsrlú . . . » orOt) a 00*00 » Calaf » 00*00 a 00*00 » Sevilla, rodoao . » 31*00 • RrOO »

» canlellada » 00*00 1 00-00 » O r d i

Russl» . . . . » 00-00 a OO'OO 100 kiloo l lanxa .(nova). » - T M » ^T-O >

Id. . . (volia). » W00 o 00-00 » Comnrca. . . . » SS'SOo 77-00 » Urgoll (nova). . » ÏÇ-50 • 37-00 »

Favas Rxue iaadur» (n). » 33 !» a lO-OO 100 kllos " b d t OOtO o 00" > ValeneUnOs. . . » OO'OO a 00*00 » "«al* ' » 00W a 00*00 »

Pavons

havtlla(nouB).. . » ^ - v i a 34-00 » AI»» * OO'OO s 00* > Alninanys . . . » 00' a Oi'OO »

B le td smoro n a n . .*r^r^*T^» w o o • oo-oo ioo kiios Cincuantiul. . . » 00- o 00-00 > Danubi . ; . . > iVO» a ou-00 * SCTIIIO . . . . » 00*00 a O)-00 • Bllranger . . . » 00*00 0 * 100 ktloo Comarca . . . . » 38*00 o OOtX) >

Harpa Paio. > » * » a •is « M0 kllos Xipre < a • »

L lovo r da eAnam •xtraacera. . . » 76*00 s 00* >

Ciqrona Andalusia blRDcs » 4S*oo a 60* 100 kllos

» «paloaes* > 44*00 * U*d0 > > alfarasles » u5' a 70-00 >

Caslella . . . . » f»- s 180' > H i l u n . . *. . » OO'OO a 00*00 > l lo ruo8BÚm.29 . » 00* B • >

» » . » * B * > Mongetes

f s lonc l» Pinolfo.) » 51*00 s 52-00 » ' AmoakoU (o.) . » • M 00 > CïBi r l l a . . . . » OO'OO s ftl'OO » Ars to . . . . » *••«> o 0'- s Cocormsss Castella » uu-U) a «Kt-OO » ysllorea . . . . » «foOa Wuo > Comares ( n . ) . . » 52*00 s St* » Porie» . . . . . . 00* 0 00*08 » Gslicls . . . . » 00* o 01* » Brnll » Off 0 00* > PeioIeU dol Pals . > 53* a U* s

> Csstslls. » 0)»- a 00* » LlOTor do aap . . » 7 r » 00* » Llenties . . . » 70* s W • Guixei . . . . » 30 00 a 00-00 » Fsjol dal país . . » W 7 1 a 31*43 hoci.

F r u i t e s d e l p a l s {Infàn—cUde to esss Miinel Vtílet Sat—dd)

Alls cap-pares morsU psls. snparlors, de 0 80* pesaelo» la dolseno do torcs.— Idam pri­mera, do 15 a 00.—Ídem. lorrern, de 10 a 00 Ideïn.— Id. cap-psrss Am()Orda. dc 00-00 a 00 murciana deO a 00. (Colli la nova.)

Adtnetllea amb closca forta, ds 75 a 00 pu. ois 10] lolos.—lu mollar do !"."• o (MO* ela KMkila·.->Id. Oopersasa. pr ímora . ds 080 a 313- ois lOOkllos —Idera Ide o. aacooa, da 000- «30")- Id.—Idom Llargueia. dd OUÍDO a.U·i Ham.—Idam M·ílorc*. ssculiids. ds a&5" . a ' ! » ' I d a m . - I d . Id . , corront ds « 3 -B 000* td.

AtrúskfoDkl l i .ds SO* o53* potoaU* ois lOükllü».—IdomBombsFlnrot , fly id . — Í d e m Bomba, u n a l ' i , a IÜ —Ídem. u ü m . 10.a OIS Idam mim. 5, a 65 —Idom, K ipo r l s l , s 63

ATsIlanoscullilar, doOJoa uuc- pies. ala 100 kllo».—Ídem garvelladas, ds 0<Jir » 000 Id —Idam negreu. (BOTBS) S 145 Id . id.—Idam e o H r a i ' , dsai^a OM UO pus «la loo k » — IdB'n «n i * , do 110 a 000*00 ideïn idam. '

Baaae. Baalcarló. 81*00 a OO'OO l O O k l l o s . -Idam Navarra, da 33 s 00 Idsm.

Blatdsmoro CintpiaaUDl, 00*00 » 00*00 ntet els 100 kllos.—ídem PlaU, do 00*00 a 00*80 U . idom.

Cacahuois pelats, do 74 a 80 pesseias els 100 klloo.—Idam de tres I qualre gran», «blanc» do 75 o OO'OOld.—Idom de dos grans, «blaae* daOO a OO'OO Idom.—Idom do dos gra as. rota.' 60 a 00 Idom. ^

IHtlla, ds "W00 a80W pasMUs sU 180 kllos. BBealola Masagka. 46*00 s 47U0 pla», els 108

k i l o s . - Id sm Sevllls, ds 4T00 s 48*00 Idom. Paaolels pau, do'VrOü s Ai'Oi peiisle* el i 100

kllos.—ídem estrangers, do Od a 51 ídem. Kiauas Praga, do 1.' i a.*. 01 0*00 pis. caixa

de 10 k i . —ídem tfallorca. s«ní» ot i^tenria; —ídem neeres, 00 i OOW nanetss «Is !00 kilos.

Us ro r do eSnom, de 75 o 00* pessetes ol* 100 kllos.

LlecUespsis, de 70 a « r posselM oU Wú kllos.

Hoagolas coeo-roses o i l r so f oros, do ' o 80* plea els 100 klloa.—Idom id . dol pais.ds ST s o / idom.—Id. Il togou. do 00 a 00 Id . —IdemVIallarca, do 57- a . I d o m . — I d o m

Krles eslrangores, de 07 o 00- id.—Idea net Castelló, da 50 ai>T Idea.—Idea pals,

04*00 a 00 idom.— I d o a Valaneta. do 53 o 00 14., Id. supir lor», deM a 00.—Id. Uonksllnes (noves),51 a 0)0.—Prat, do50 a 00.

Nous, ds 80 a 90 possoios els 100 kl los . Prunes Imperial Viaiagn do o 00 pis. Iss

lOutcilos —Idea. imperial a 0*00 ld .—Idoa sur-rhoix, s • 14.—Ideaeholx. B 00^18t - I d e a paiB, de 00*00 o 00* caixa 10 kllos.

Panae» nou ralras, sxtra Imp. ds 9*50 a 00 0 la caixa do 10 klloo. — Idom i d . . eorrents. do 9*00 s 00-00 ld . ld.—Td. qaartas, ds 00* s 00*00 I d o a id .—Idoa. Idea . nlane». 0*00o 00-00 I d s m l d e a — M o m id. t * Mllags, 00*00 s 00* Idea idam —Idom Idea Denlo. do 0*00 a 00*01 dem Idea .

Pebre vermell, do 00 a 000*00 ptao. olo 108 kllos.

Plnyouadel país 175 a lA") possoios oU 100 k l ­los.—Onetalla. 000 ld .

Cigrons AirsrnsUs, 60 a 7B possoios olo 100 kllos.—Idom Xeres. do 60*00 s 78*0 14.—Idea Uaiagio,, n/aç, do 5S a 00-00 idea.—Idom M»-s«Ran. n ú m 39. de 50^M s OO'OO Idom—Idea U - x i c h . de iau i 000 Í d e m . — I d e a Saóch, do 116 B 110* Idea .

Tmmusoo. de»)"00 a 35*00 pooooles eU 100 UIOÍ.

Xufe» garvellsdos. do "O'O a 70* passelea els 100 klios —Idom r.ullliar. do65 s OODOkdem.

OomiDS, de VJ5 B .— Anís on gr t , casioila, l lBi ixa . l !5 .

F r u i t e s i b o r t a l l c a a U%/orwMeid de U eate Uute JTstataao)

All» » «S'OOa 61*00 do fores Cavaa CsnarUa. . »15-OOa Oo'OO M0 kllos

> pala . . . s 8* s 10' » PilaUs Ualé . . » 15*00 aúO·OO > i.*..b la . va: :é». » ; r50 B 16*7) > I d . i d . Valeucia. . » ltr375 a 13*6» » Id . i d . Vich. . . » « T O s 00*00 > Id . i d . Aadalasia » 33*50 s 25*00 s Id . i d . verm. And. » 19-00 0 30*00 » l d . bufs país. . . > 13'00 a OU'OO , » ld . bolodo . . . » 14 :175 a 15*616 » Anglesa. . . . . » 12 j ) » i r 'W » Rdiies.frog. Nava. > 16*876 a 1T50 » MotrUtuova) . . » 15'OÜ n 5T00 > Almeria . . . . » 18*Ui a .'.IDO B l'.iUtea sembra: BafeCardenjs. . » 33-50 8 00-00 » l d . Naoo. . . . » 36*00 a OO'OO > Bolado Cistella . » KfOOa 25*00 » MadalxnU . . . s 86*00 a >> iM 10 kilos Pnsoispais . . . » 8*008 3-00 » Id C i r u e s n s . . » 8*80 a 3-50 s Unnvslas Madres » 8*00 a 10*00 s

» Valencià . » 5*60a 5*80 » » Cs i le l l s . » OnWa 6*50 »

Moniatos . . . . » 8*50 3 3* » FBvaapaiB. : . . » 1*85 a 1*75 s

» Valencià. . > '.l'Via 4*50 » » pals . . . » 10*00 a 18*00 »

Tomllecs paia. . » 0*00 s 0*00 » > Omarlaa. . s ivon • 33*00 l l l g a l

Aubercocs. . . ; s 8M0 a 10'i)0 10 kllos Cireres » 8*00 o 18*08 » Nespres . . . . » 4*00 a 5*00 » Porc* vanes classes » 4-oOs 8*00 »

» D . Guiu lo . » 0-0 s 0-00 » » d'Arsgó . . » 15*01 BÍ5-00 »

Prunes » 5*00a 6-00 » Poma» Aítnrieso , » S-.Via 7*50 » Préssecs grocs . . s S*00a 6-00 » Ksc-arroles . . . » 0-00 a 0*00 » Cols Vaieucia . . > 90- a 35-00 » CnilfloM . . . . » 90' a 125-00 » Escaroles. . . . » d'Sos 3'50 » E n c i a m » 8* » 4' » Aoberglnlea.. . . » 0*00 a 0*00 » Taronce» . . . . » 6*0o» 8*00 ol 100 Mandarinet. . . > ' * » 4'00 s Msirranrs. . . . » 00*00 a 00* » Ulraones. . . . » 4*00 a 6*00 » PlaUna C«norlo8 . > 0*80» 1*03 dolxan» Mo. iitis pa is . . . » 0*00 o 00' »

ld . Vaioocia . » 3l'00s 81*00 » Bsjoques. . . . » l*50a 8* » B-ri.irrec « . . . . » 3-5» B 4-50 >

Panae» .1 era i a s sa caixes I'.SIO klloa, 12-00 MRM8M Figaoa. SB caixes do lú kilos. 5-50 a 0

C à n e m s Informació de to e.us Jaume Marit i C a i -

WUL) Comencen a o f e r i r « e d s c à n e m s d d

Va l l è s , p e r ò en poca quantitat per é s s e r molc poques les partides bregades; l a col i 1 La ha estat bona, 1 U c à n e m de bona qualitat, no podent-se precibar els preus uns que siguem m é s endavant, quan Ics ofertes súru in m ó s abundoses-

<Cotítxetn prenc nominals, per é s s e r en l ' època de c o m e n ç a m e n t dc l a col l i ta .

A d o b a frmfttmaeU 4eU esss / . Jkvtedt)

SaperroofaldecBls ainoral , 1 8 ( 3 0 t o » -Mnc aolubls, potuolao 15*00 als iot ktloo.

Superfosfaide eaU a laora l , Hiia, acll fos-lOnc ío lnh lo . 13*75.

S a p s r f o a f a t l o e ï U -ulnaral. lSrl7*(. 8elt fos-«Jrlc soluble, mw. SuporrosfstdecsUmlnsraU iSflS'i . l e l l f o s -

lóncso l i ib la . 11*75. Bicorieo Tboaaa. 15|16*|. 8eU fosforlo la­

ta 1.13*00. NUratdooosa.lSilO·l .f txoo, 49*00. 8 Ufat Baoolc ,ai iai , i . asoa, 55*00. Clorur da potaaaa, Sípií *rM aqalvaloat a

Blif S '(.do potassa pura, fK)*'*. Snlfalda p í taso i . SDfOZ ' u aquivaloal a

BPTSI • i , d e pousaa pura. 00*00. Kainitaoo pota, 80*00. Potassa orgànica I2|13 polaaaa para. 15*00. Sulfat de farro en pol í , I0*<X). Baperioifal d'os dol I B13*(. ssoa I IS iM 'u

8c 11 fosforic, 10*75. Sanerrocfal orgànic 3(1 *|. ksoo I 13(14 I ,

ioafals, 17-00. Ma Una orgànic» eórasa natural, 13jU ' i ,

àso» l 516*1. * c i l foafónc 23*00. Maurtaorganica animal, 13(40*1,8x00, 35. Pannad'ooaos. 3(3 ' u kxoe 1 46(50 fosfata

14-00. Pol vo6úprie,73|75' |^ snlfat de 00«ra, 00. Sulfat da coure angle». 000. Prou do passolas ois 100 Idloa.

IN8BCTICIDKS Sofre precipitat («iia). al sao de 40 kllos, s

15 pies. S j i f a l de coure, 8tt99 %, BU 100 kllos a 000

paoBBtBB, CaUloCúpric (al Adhasol), els 103 Idlos 183

pta». Arsenial «Billnult. als 100 klloa 310 ple». Bouillie «BlIlauIU, aU 100 kllos 350 plos. Arsenial de ausa, als 100 kllos 000 pies Bmulsió contra olo po^ons, olo 100 knos,

83-75 ptea. «Solulol» (daainfaetant. 50 par 100 d l e i d

araoille), ala 100 kllos 300 ptao. Plridina (subaUlul do lo Nlcolina), 500 pas­

so les els 100 klloa.

O l i * d o l iva fJmfbrmaeió del «remi de ifatatunitUs foltt Oli d-olivo: Aodalús suparlov. d* 181 a 133

pessetes els 100 k.; idam oorraul, do 117 0 119; ídem nou, 00 a 030: Torta»» inferior l l aapan l , de 113 a 117; i d e a bona. de 0*0 a 000: flas. do 180 a 135: A r a m . lo 150 a 153. vall a 009; L ei-d a . d o l l l a 113; OrgelL de 184 a UTOO; Btn-1 ord», de 108 « 115; «« l lo r r a , da 180 a 103, se goasclasaa

Merca t an imat ; t e n d è n c i a a l ' a l ça . Oli verd dopiujola : Vard 1.*. da »< s oo pas^sias sia 100 KIIOK

8.', da 91 a Odi idom l Joa; Groc, L*. do 100 o 0 Idera ld<<m; I d o a 3.*, de IU a 00 Idoa Idom; Idom fooc, "8 a O) i d e a i doa .

OU da coco: Bloac amo ouvéa. de 180 a d») ptas. 01a lOUk.; Cnotalo, d» 00 » OO, Po l a» , do I90BOIO; m,eomaaUme. do ON a 000.

Olldelllnosa e rú , a 000 pies. lOOkllos: Idoa Idom cuit, a 000: l lom l i l o a oa l l espeoial, a 000; Idea i d o a Ineeoior. 0 Oon.

O l i s d o p inyola (MfteiMeid de U caia 9. A»felfri*l

Sense cap mo t iu per a baixar. Bota vegada que k s prirnere- materics se-g u d x e n cares, i p v a l t r a pa r t Fex­p o r t a c i ó n o disminueuc això no obs­tant, els preus han dedtnat q u d c o m , degut a l a calma naruxal que tots d s anys tenim en aquesta è p o c a .

Verd I . ' , .do 88 0 00) pas. ota 100 kllos-, vord 8.*, do 91 0 ou I dea Idam: rroe 1.*. delOOoOO idam Idom; groo 1*. do 83 0 00 Idam idoa ; fosc, do 79 0 00 Idoa idaa.—Oli do llluosa cru, a 000-, i d o a Idoa oui l , a 000, Idam I d o a incolor, aOOO.

T u r t ó d a 0000 (Imftirmacié de la Ceea A Careta < &*>

A 84-00 ptao. per 100 kllos lat psrUdoo qao'a acta par vagons.

P e t r o l i (fvormaeíéde to oasa DeUeeii A")

In t e r io r : Belinuí —100 litres, on barrila, SOBSS earta,

pta». 61120. la «aixa do 86 Ulras, ptas. 871X1. U u a brillant.—100 l i l ro* en c a n o a » de 10

bidonoU de 5 litres, ptas. 00*00, la caixa de 30 lilre-i, ptas. OO'OO.

Gasolina —100 lltros 00 Mdoos de BO l i t res ttmti la ealxa do 36 Ulras. ptas. 80-75.

Molo-aarta.—100 Ulras en caixous do 10 W-d o n e U d o ó U U o s , ptas. 84.

T u r t ò a 1 o l i s OU do lliaoao: Cru, 100 klloa aol oa barrila,

ptao. 140*00; co l l , 100 kilos, nei au barrils, ptas. 144. 8a c»ixo», 4 plea aes par 100 kllos.

Aquests preus s'entenen aoose constna S u c r e s

(MnrmaeU de U taea Mae i Ttrrtts V a n ar r ibant partides dfe l 'estranger

l o qual ia quo els p r e ï s se sost inguin Oudxos, car es donen f a - ü i t a t s als com­pradors per a fer operadons.

F k preus per a l consum són: MeldacoayB , " . 115W • 117*06 Torcial» 118*00 a m*-» Catilnfuga oany» OOrflO a 0(»*00 Ídem remotaixa 116*00 0 118*Oo Turblnaldo Cuba 119* a 191-00 Centri fuga do Cubo . . . . 113' a II.vos Blaiiqnllloo 134* 0 136* Blanca 1.* ran nata. . . . . 186' a 137-I d e a t a r r ó s 136*00 a liS* Pilous 141*00 a I43'0í Tailai. do 145 a 147 paasotas als lOOkllos.

C a f è s A m b poca va r i ac ió o i ds mercats d'o-

r í g e n , segueixen d s pr ims sense rinxU-f i c a d ó , estant «1 mercat proarert oon-wt ï i i en tmec t .

Fer a l oonstan c a n t r n ú c n efa se— guents preus: 1 í Uoka 1.' 415*00 a 485*00 Semi rnoke. Harrar 1 africana SU*00 s 390-00 PnarloHioo Caracolillo. . . 395-00 B 405"OO

» TauooBuperlor. MS-OO • 395*00 » » corrent . 975*00 a 3 * 00 » Slsonda. . . . 830*00 a 800*08

Caracas, Coiln Rica I a i a l -l»r« superiora 369^30 a íTOt»

S.t>*lvador, Colòmbia i d m l L 335*00 a SBO·OO Guayaquil i Puerto Cabello . 830 00 a 330*00 SanUia rogular 375' a W Pasaatea ela 100 kllos.

C a c a u s S I b é sembla que s'ha a m t í n g u t ia

baixa iniciada en d s mercats estran­gers, d s preus coBitinúen a q u í amb pexa var iac ió , podem anotar per a l oonstsn d s s e g ü e n t s : Guayaquil Arribo . t 370 B 380 ptaalOOkiloo

» Balno. . » 360 a S70 » Fernando Póo 1.*. . » MOaSlO » Id . segona . . . . » 3Lí n 335 » Id.tercera . . . » 8»! n 310 a Caracas l . ' . . . . » 470 * 485 » d.2.*clasoa . . . » 365 a 380 »

C a n y e l l e s CoylonaxirBsaporior

» l * . . . . . » 3." » l* » 4.». . . . .

XiBB Raipadurso Coylan.

83*00 raU Ula 19*f*J » IS DO > T7'00 » iiroo B 16-00 » 12-OJa 00*

. 33* a »

. 1 9 W B 0 0 . . 17*00 a » . W-Wa » . IVOOa • 1916.

P e b r a a SiogBpoorablanc . . . .

» negre Penang i TelUcherrl . . . Tubaaco Jamaica Clavollo espècies

Barcelona, 12 d'agost

I n f o r m a c i ó v i n í c o l a 4e la emam Arnó, Starietmmy i CompmwjHa

U n xic m é s dc moviment s'ha pogut observar en d negoci, car on els rwjr-cats comarcals s'han fet en d cars de la darrera setmana bastants ajustos que ban portat alguna a n ü n a c i ó , i com a consoquencia, d s preus han sortit d'a­quell defal l iment c n que os t roòax <V. cosa quo tampoc é s d 'estranyar, ja que é s sen t les ex i s t ènc ies a i propu-rat ea-tremadamont r e d u ï d e s , qualseivd rev í ; fallaniaiit en les « o m p r e s por ta on a una r e a c d ó .

E n l a r eg ió valcnciarta i a fa alguns dies que ban c o n u i ç a t k s v-remes do la tintorera. 1 encara que aquust r a ï m és m»Mt primerenc. 00 hi ha dubte que enguany s'han precipitat en c d l i r - t o por l 'afanr d o les cascs vakvtcianrs dc po­der dhspasar de vins nous. Natura l tna i t que, per aquesta causa, k s dasass n o do­nen tot d •gran i d entar que haurien pogut donar si haguessin deixat madunu b é d rand , i en quant a preus, h i ha t a m b é l ' emba lamai t quasi es pot d i r qoe de ooi tura « n a q u e s a » prinjeras opo-ntc^uos, i dc 2'25 pessetes, s'ban a m -tUt a psenr a Z 1 5 1 fins a 3 pessetes l 'a r roba do ra lm.

Ba rodona, 12 d'agost, 1916.

Mercats de Catalunya B a n y o l e s

Blai . Mealall Ordi Civida . . . . . Blai 4o moro. . .

Uongelaa: Paí» UonqaBB. . . Pavès. . . . • . Pavona Bessas Cigroas. . . . . L'.OTIUS M i l l Pana . . • • • Pajol. . . . . • Llevor de cànem . Palatao: blaaqaos.

» grogue*. . AU» (miDBBB) . . GallinaB. . . . . PollasUBB. . . . Conil la Anaca. Oquoo

do í i W a » 80*00 a » 18*00 8 B 11*00 a • 88-00 B

9 agooU 9*00 quariara 81*00 » 14*00 11*50 • T M

8(' B 18*00 a n<08 a IS'OJ a 08* B 13*03 a as-oo » 35*00 B 1/oü a 0*00 a 0* B o* a 1*00 a 9*03 a 4*00 a 3*00 a 5-00 a 5*90 a

33 03 13-00 21*00 1BU0 t»l*00 13*00 87*00 36*00 21*00 0-00 0* O" 1*50

11*00 6*50 4*50 7*08

» » >

> > » » » B » » » >

qaiotk >

100 paraU

» » >

On» » 1*55 \ 0-00 botacaa Olla » 14*00 a '.1-50 mafa!

BoaUar. Porqui (graOBO») . » 08*00 a 08*00 arroba

Carbó d'alxina. I I a 13*00 pies. carrega.— Bscorsa d'alxina ra ta» . 15a 15*50pks. ckrrora» Idem mòlta, 16-30 a 17*50 l J —Roldi 00 fulla. a 3-5i3 qaiata; ld . a i i l vaottlal, a 3-60 loaoi,

Kq ilvaloncloa — Lo quarura equival 4 (F UUoa.

G i r o n a

Ma t - . . . , MestaU. . . Ordi . . . . Civada . . . Blalda ao ro . Kasota . . . Pavona. . . Pavoa. . . . Peaols. . . . Cigrona . . OOB . . . . Arròs. . . . Garrofes. . . Palla . . . . PBUI·B. . , a i s . . . . . VIB* . . . . PoruiBlge». . AveUaae». . Llana blanca.

» negra. Oalllnos . . Pollaalras. . Oquo» . . . Conills . . . BacalU aoc. 0

BesUas Vaqaoa. . . Bous. . . . Porca. . . . Xals . . . .

is agote. 100

» do i t * a 35 » 23*00 a 80*08 » 38*00 0 xrot B » 38* 0 a 80*1* » » 35*50 B X'50 B » 58*00 a IB* S * oo* a oo- > » 88*30 a 34 H » > 00* a «08 s » 4TO0a 90* » » ivu a 1*70 doisaat » -" iW a 73* 100 k l M » » 19*50 a 20* B » 8*iW a 0* » » 11*35 a 12*50 B >13>)*·>Ja 135* » » e**) a 55* b o c i ó l l M

> 6*00 a 5*50 olkl ló«. sOO* a o i - l ) qnarMM > -.'25* o - .^'03 !iV i l l a *

T * , - » 3*30 a 5 5) . . » 8 00 a 300 . . » 0* a 0-00 . . > 0«0 a 0*0»

l ' 7 5 a a ' 0 8 p t « s ; 0 l k i l r .

S . B 500* a 6 » . . » 500* B 780* . 4 » 000* » 000* . . » 00* a 00*

> ona

» »

Blai l *. . , Ordi Civada.. . . BUlda a o r o .

Martorell , . ó» 18*40 a 19*00 , . • IVDO a 13*00 , . > l i a o a 13*88

» 18*00 a 14-50 Mongeio» ea l l l t a

pròpia . . . . » «3*00 a 4Ï Mor.gele·f >rí»ieros > 38*00 a 4/06

eogoat quor tu t

> » B

llovor . . » Povo». » Pavona,. » , » • » • • BBOSOB· . • . « • • Cigrona > P»Ta los bufó . . . . »

» bolado . . » > uoval. i . . >

AlU B Caves » AdmeUlB». . . . »

> tortao Nou» OalllaOB. . . . . » Pollooueo > Conilla. > Anacs > Oqueo. . . . . . > OBS » Olla. . 1 . . . * > Vins. > Vlncaagra 1 . . •

> olar. . . . > > novell . . . »

Ollvas > Aleobola.. . . . » Palla » AntalsaBe. . . . • BMil»r. Oa UBBB . > Pureui » Prullaa: Raliao. . > PianUr Pobroieres . Ceba BledíB Col Baoarola Anbenoniea. . . . Bi i«ioa

00*03 a 00-00 IS'OO B 15*50 n*M 0 IÓ-ÍO 17*60 a 18*00 35*00 ^ «3^0

5'iW a 5*53 6*0<3 a 0'85 0*00 4 0*08

1*00 0 3*00 0^84 0*90 01*00 a 00*00

>O/00 aOr » 0/iW a iX>*00

U*00a 13*80 7*00 a

3*Xlt 7*co a 0*0) a n o a 150 a

OJ-ooa «0*00 45*00 B 50*00 13*00 B 45*03 07* a 00* 0' B 310* B

3*73 4 •l'&o e 3*75* 3*.» s 15*00 a 30*08 0*00 o-oo ne 0*35 0*25 0*00 0*25

8 »

B > » »

qu'.ntt

s*50 5*00 8*00 0*00

180

m 6*00 0*00 0*00 0*00

quarlora »

B MraU

» » > aaa

dotasaa cjrrap*

» > »

I

hoaldL qulaU

» ktla

aolaM •1 100

» » B »

S a n t a C o l o m a de F a r n é s 7 BHoat

Blai, do 20*00» a i w pauatai qaartara. UOB-tali, de 18*00 a 19TO; Oni l . da 13*00 a U'i». Ci­ta lu . 11O* a 1^50; B l · l d e a o n do 32*00 aWO^ Pasols monuia, do 32'·K> a ló^», I d i a lilanes, dalHUla 40*00; Pavotí. Jo 18*40 allfOO; Pavona, deiO O a ÏV-X* Vos-dS. da Sl'OO a 83*00: d » noos . da 00*00 a tiO-OJ; Uohins, da 13* a 18 005 Mill .de iíS'·XIa Paais, da 23tW a WOO; PaiuLde 15-OÜa 16*00.

Patataa: JO J I», do 9 a 10 q isrtar». gro­gues 8 a 9. b.saques, do 8 « 9. AvalU iaa irencad·a.OrtXi a 00 «rroba; Avaiiaua» BBOBB lranc«r,doOJ a Olldam quariara f.% Pmyoua uancau 00 a IO* arrolw; i d . sonss uonoar, d« 12 00 a l3-00qaar4Bra f.'. Soasa 00; Castany BO, 4ao0a 00-, «B i l iar j-.ïrqai 0V3 a 8*03 carai-coro;Gallina», 10 8* a 13parell; Po l los lm, 5-00 a 7 ida a; Conills, 3·*)a 4'0k Anact, 4a 5*00 0 8 pl»» farell ; l>q IB», da é*88o » ua4 Ooa. lo 1*76 a 0*00 ta dolxana; Carbó d alatojL M'OOa OOcarroga; corbo rebaasa, 18*00 a 1 F M

V i l a f r a n c a del P e n e d è s 5 B««l8

V l a a : Blanca. 10* s 12* . a 4 00 a 0* pta. gr. 1 H o · a t a . i d e m . a 3*7a a • '00 a Negrea. i d e a . a l ' T S a O OO B H a i x c a d e v l . a l · S · a O · O · a Tarir . i . . . . a77 00 a OO-OO q u i n t à Aleofolla M * 0 93* a 22Ú a 000 heclOlitra

> dBBlllal . a • » B BMtUlBBl.a a B

Alia a 0*00 a IV 12 foroa O u i a 0 00 a 1-80 doliona GOUIDOO. . . . a S M a 00 00 parell Polloatraa . . . a 0*50 a 0 00 » Conills . . . . a S'OOa 0 00 » Colo ml na . . . a 2 M a 0 00 B Ànecs a u l a . . a 8*00 a 0*00 a

B xarrairoa. a 5*00 a O W s Pol leu . . . . a 1*80 a í * » B Galls d lnda . . a 0 00 » O p o n s . . . . a *«) B

Beatlar: PorcsurasBOt. . a 000*00 a 000 ala 100 klloa MaaalloBB . . a 37-00 a 00*00 ua

No cal d i r quo fon msccai de g n a coo-correnda 1 a a b UaaBacdona força oom-ÜréooB.

d e Q u í m i c a A g r í c o l a A L A M B I C d'aasalg par t ro­

bar al graa a l e o h ò a c dol v i . Ptaa. » • C A L C I M E T R E per l'asaaig

do t e r r ò s ' G U 1 X O M E T R E por al re-

c o n o i x a m e n i d d g u l x e B e l v i . » BM J . Gi ra l t La porta, Ar lbau , 28. Rubart

Germans. Pou, 8: J. Jordi . Arov, 3; KstaUi-menta «Casellas». I prioclpaia òp t i c s .

Obres d'En Emili T a r r é «Sis ocells a é a ó t l l a a

l 'AgnooUuni de CB-Ulvinya» 1*00 ptMk

«Las Aves sn la Agr í ­eu Hora» 1*0 »

Col · l ecc ió « N o s t r e s bès t i e s» : aKI G r i p a u » 0*10 «Lea ftaUa-PlojadaK». O » » «L'Sr isaó» . . . . . 018 B •81 Dragó» 0*10 » « L ' S s q a i r o l a . . . . 0*10 c «Bl Llop». O'IO » • L'Os» 0*10 > «g l Seng la r» 0*10 » « L a G u t l l a B 0*10 > «L'Iaarl» 010 B

Totes aquestes publicacions d d popi» l a r naturalista i o n m ò l e g co E m i l i T a m h ocatstitueixen la m é s agradable i a I s vegada instructiva de les lectures.

L'Admiabbació da LA VEU mtDiaMtef» do servir ta* demanda* qae M S f»rn d-jqjiMa • akK* obre» d'Acrv allma al u n u u pnsi da

Si la maesa **ka dr f»v prr coo-m s'l* u l H " * " la cèmin* pel Iraaqnng i => pri midum*

I» pe^u al !«»•»« l'eocima. .

Page 4: AdmlnlRtracIO DIARI CATALÀ Eaïïea de

Pàgina Artística de LA VEU 14 d 'agost de 1916

i o0T w L M nostres tasques de Bibliotecari al

Museu de Barcoicòa. ens han portat ara darrerament amb l'ordcfiació de Ics ri-aues COI-WCÍOÍU de jnavats procedents do la Diputació, a endreesar i t i r a r benes proves d'una infcjnessant coMec-Óó tíc segcJIs municipals del; pobles de Catalunya, inclosos dins d límit ad-n à u s t r a t r u dc la prov-incia.

Gent estudiosa, sabodora de que d Museu posseïa aquesta col·lecció, man­tes vegades, abans d'ésser degudainoíit ordenada, v-insucr»» a comentar-la. L 'e -rudi; historiador senyor Carreras i Can­di , ha utilitzat en la seva Geografia de Catalunya, algincs proves tretes per eH daqursts scgcHi. qir: ben aviat, efl pro­ves tirades, junt amb les col lecacms do gravats, podràn é s s e r servits ai pú-blio quu s'ha interessat en la cooeixtn-ç a llur.

En realitat, l o oue avi ï ens porta a nosaltres a reproduir a q u í unes quan­tes de los pro^c» m é ï intenefssants d'a^ cniesta col·lecció, no é s IBV «studi his­tòric sobre les vjies cn ellkf. repreat-t ides. ni un treball coacnot sobra les prop iç» marques. M é s arlat «J n-ifitre esperit, al vourc-lcs, so'n va a ennside-rar l 'extraordinària quantitat de ton gust. de natural CÍO&UKÍI que ellfes re­presenten, al costat dels sego^i poU-efecs actuals i dc tota la misèria es­tètica que campa en les coses oficials,

i de les quais la nostra Diputació pri­mer, la nostra Manc ' jvnaà ta t m é s t a rd i el nostre M u n i c i p i darrera, han íucit cn _gran part. ulonant a les seves publi­cacions i als documents d 'airc ouciai, un xic d'açuella d igni ta t i noblesa que 7n altre temps tingueren les coses pú­bliques, des dols v·el.l·i pergamins reials a les lapidàries contposiejons dpogrà-fiques del scgic X V I I l , entre les qunJs no podríem ob'idar els docuronts pú­blics de la molt 11 lustre Junta de Co­merç de Barociona.

Realment, les coses del gust han bai­xat do n ive l l . Si avui m i r e m les mar­ques municipals de Catalunya, .podrem Car vtx catàleg tristíssim d'escuts d'es­tanc, de palmes cursis tristament enlla­çades, de signes heràldics devallats a u m é s trista degeneració. Els bells lleons rampants s'han tomat çooets falders a oopia de naturalisme sigiiogràfic, Ira d a -pes marques valentes i liuiques. ^òa plenes de filigranes detaillstiqi d e clars i obscurs torbadors de Ics belles siluetes, de lletres tris'fcp «juo diuPn en castellà c l Qom dels pobles. T( «-què é s u n fet positiu, demostrat palpablemePt aa. aquesta selecció, que tan bon punt els segells són lletjos, les inscripcions qUe contenen són en castellà.

L 'ar t dels nostres dies pot apendre mòlt ien la clara composició d'aques­tes marques, que sovint ofercintn pro-b k í n e s d'harmonia .dc ben difícil so­lució . Tots aquells qui hagin dibuixat per 11 impremta, tots aquells que hagin conreat l 'art de les marques, sabràn b é la g r a n importància que (é l ' a l can ç de la daretat i d caràcter, en una obra d ' aqujò ta naturalesa, i veuràn com en les coses d'art Ja simplicitat i l a i n -ger . i t ta t mòlt sovint salven q ü e s t i ó » que són insuperables a la nostra mala edu­cac ió artística.

Aquests segells, per altra banda, por­ten a l'esperit una mica de l lum sobre la natural d o g a n d a d d s nostres pobles. Per q u è Déu ens guardi de d i r qjud d s nostres ajuntaments dc sugles X V I I i X V I I I «entén preocupacions es tò t ioues . N i en u n i e n ni voldrien» que els d 'ara en tinguessin. L o que hi havia, sf, ç ra m a tònica general d d g'tst públic, a i x ò tan difícil dc restablir, això que d é n a Bkbor 1 d e g a n d a a Ics coses vives.

atormentar-ies en recargolaments rs tè t ic» . • L ' e s t è t i ca ens ofega, d d a u n dia d rn mestre de Salamanca, i t a i fa tota

raó , p e r q u è aquesta p r e o c u p a c i ó es tè­tica que el i artistes exigeixen a les gents és l a m é s g ran de les fòbies i l a m é e inút i l de les preocupacions- E I gust cal tenir-lo com d nas a la cara i d rei Sui tat d d gust p o s a í en -Us coses que r h o m e fa per a l s é u "úf, é s a/unsta n d a misteriosa i tendre c{uo mòl t so­v in t fa pcysar les obres i n g è n u e s de l ' a r f n c p n b r mòl t m é s amunt , en l'escoia de b vellesa, qpe lea preocupades p roduo ( ions dels nostres artistes-

P e r q u è D»ki ens ç u a r t d e «de t e rminades p r e o c u p a d ç n s es tè t iques- Si l a fo rma <dd K g d l m t m k i p a l h a g u é s preooupat a qj^aj-Mwj d d s nostres bat l les , é s segur que hi h a u r í e m perdut, com, h i "perdem, g t -üc rai ment, en to ta miUota urbana, quan fan jardins o porwn fanals, o fents p altres a n d r ò m i n e s •nonumai ta ls pels carrers, en les quals l'clemcait e s t è t i c h i é s abun­dant com u n crosticcr-

E l gust, el gust, d 'gust natural , aquel l <pje é s com una i r r ad i ac ió graciosa de la vida d d s homes i de les c o r p o r a d e t » -£1 respecte i la dignitat d aquestes. Pamor que fecunda i fa se r iós fes co­ses, é s sols d que pot t omar interessant un t a ió c fo f id i i a . u n document de l 'Es­tat- Les vanes alcgon'aJ dc l 'any setan­ta eren u n e x c é s d ' e s t è t i ca í un exoéa

de dignitat a la romanfl , e m b a í a d o n i i emfíir ica, s àv i a , carregosa^ •romance^ca-£JA noms d d s bells publes catalans, * >

nors i expressius govinti do la L'ur si­tuació, suggeridors ckís Sura caràcters, s'enaltdxen a l a caligrafla estètica quo gasta lo més corrent dds artistes d'avui.

Sens dubte, d gravador que burilà aquest» boixos o gravà aquests acers, fou l'inventor d aquestes beL-s marques, i sense més proucupació que l'cxpres-sió clara, ordenà ds símbols i «icami­nà les llurs formes al resultat de la clara estampar ió. Quan les coses fetes així surten proa bé i proa gracioses, l'estètica aobra. pertruè l'estètica ens fur­ga les entranyes d'ençà que l'art va malament. L'estètica és un sac d'oxi­gen amb el qual anem aguantant d nostre oíoc.

Som tan lluny d'aque-ii estat de salut, som tan decaiguis, que aquestes imr -ques. amb cent < in quinta anys so'ns han fot vdlcü i extremidanvnt curioses. No obstant, l'esperit s'hi rotrova. En aquest «Montclar» tan clar í tan sim­ple, cn aquest segell de «Maigrat». pis d'una finor q u v i gòtica; en aquest «Ca­brils» pietós, en aquest cAíeíki» d ^ ^ u i -tí-sstm. cn aquest «Uactaia» i <tn tots els que aquí v<aou, hi ha una mica'm ca, però molt pura, de l'ànimn de Catalu­nya, d d saber que ha de tenir l'art català.

J o a q u i m F O L C H I T O R B E S ,

Cròniques d'Estiu y

L'envelat Una de les coses indispensab'cR d'una

festa major, és un envelat. L'eme'af, es pot Khr quo és d centre de la fosta, i que é s al séu entorn que la testa kes desoirotlia. .

Cal, però, per a compondre l'envdat, penetrar en d switk de la vida on icis nostres .ZKÚSOS; aquest mig aire l l iure estival do la vida dds nostres països. Perquè aquesta oonstruedó que sols un poble mariner pot capir, respòn. tant oom a la nocessitafl d'un gran local, a la necessitat d aípiesr jpki airo-

Un envelat és una forma curioússima de òonstruodó, enginyeua i senzilia, quo l'estranger contempla amb un gran in-te ròs. Jo ho só pas quo hi ha on eD, però aqueixa mateixa palpi tadó de Ics veles, i Tordre fonamental do penjants que presideix la construcció, l'acos­ten (noft a la puresa do les or ses cüàs-Skj-jcs, oue són aquestes qi*>. de lant bé que estibi, ja no hi ha r s més a fcr.

I al dir això, naturalment, únicament ens referim a l'esscnda de la constme-d ó , perquè, per dintre, bé cal d i r que més aviat hi sobren coses que .no pas n 'hi falten, car un envdat tf.ieix per kcumu-ladó, i ejizò vel dir que lo de dins, destinat a tapar lo de fóra, és una opo­sició al sentit dàssid de la oonstruedó fonamenta].

Jo no s é — i un dia o altre ens en­carregarem do saber-ho — de quina èpo­ca daten ds en\'dats, però .per les fa-lomies i ds guarmmoma que hi f or-duren, sén d d ple dc l'any vuitanta, i sobre ete greus mals 'de la decadc«tc$i Dovo-dàssica. aparatosa i vana. h* han passat encara tots d s novo-gòtics d d ro-mantiosme í eís nowogrecs d d nostre renaixement arquitc»jïòniOvesQcnogTàfic

Jo na vull pas negar que les pcnjareUec d'envelats tinguin un cqrti encant, çero d'això fi d i r que són una cosa do bon gust, h i ha tor un món. E h oestinatgrs Historfats, k s cariàtídes de cartró daurat de purpurina, k s aranyes oumpücadcfs. les perqwcrivTB idealistes de la prcsT dencia, .solen ésser, generalment, crsos afroses. Cosa airosa el color sovint dos-armónic de les dranesrfei. i això gai­rebé sempre, perquè un envelat, com a cosa d'empresa, no és mai una obra feta segons un plan, sinó que ds matei­xos draps serveixen indistintament per un i per un altre, sense cura dc ftue ets tons armonitnn, n i d ocrvjunt (re­sulti agnadabie.

Sincerament, cseiem que d s entelats tenen de sofrir una soriesíssima reno vació, cn vistes al bon g is t ; renovadó, però, que cal fer a baia, no de des­truir, sinó d'accentuar p l séu caràcter. L'envelat, aotualrncní, tendeix a voler semblar un saló, a d o n a r * » la il·lusió, i dins d'aquesta il·lusió, encara l'es ccaògrai tracta de donar il-lusió pers-poenva d'un ple aire... i Massa jl-lu-sions, massa il-lusionsl Les il-lusions han perdut l'art d d sqglo i X l X .

Cal afirmar d caràcter do l'cnvo'/y, que una tenda do campanya pot ésser i ha estat una cosa sumptuosa. Que ds draps penjants poden donar tema a mil oombuiadcns belles, i , '.sobre tot, que entre -Tenvelat i i aire Jüure no hi Jva d'haver aquesta sepanvió tan ri-gurosa com hi ha aotuabnent. a n ó que l'aire lliure ha d'ésser com una exten­sió, oom d jardí de l'envdat. Per al­tra banda, la calor i el vent. 155 cui-ckn de desfer aquesta àfejfc&dfr dc clausura que cs dóna A l'enve}* ïu> mal, i així vdera com! a la mitja part es .separa un tros de vela, o d vent es cuida Walçar-lo per altre oantó.

L'any pafisat. a la fes'a major de Bal· dalona, l'Alarma donà una boja orapeiv ta a Aquesta oausa do la renova/i5 de l 'mvdat, i b é cal ckr-ho. en henor de l'entitat que l 'tu «ncccna-ià, que d p i ü r e r pas donat en aquest saint. d va donar d Centre • Badaloní. L'Alarma! conscgul ennoblir convenientment l'intorior ÍVI la gran sala, fent ús, però, solament d cle­ments naturab de jardineria, i , «com 1 en­velat era a la platja, obri ún o a í a t , fent una gakria a l costat'VId mar- Res més bell que amidi overior. r c l ' ^ d'arcar do, fetes de boix retaJlat, entonat en­tre Wau i verd, tenint doj dc dL·it-c la vbió de la mar. Al taicnl do la tardo, que és l'hora sublim d a l'cnveiat — se­gons Xenius—era tot un espictade wesi-te la mar a La dam-ra Jlum d d sol, i sentir-la en ds iolermedisi ja-rejada amb ds .murmulls de |e5 conre-ses-

Pensem-hi amb ds envelats-jardins.

amb d s envdats extensió do l'aire l l iu­re, amb la introducció dc tots aquests dements )de la jardineria nostra, amb aquests colors de les e·xicfes nostre»— i tantmatedx ens trobarem o i d cas, poc oomú en d s nostres dics, cn que una i m n o v a d ó seria una cosa bona.

3. F.

F A N T A S I E S

Parets mortes Era una paret morta d'una casa:

t n a paret alta, nua i crua oom la d'a-quell edebrat monòleg d d bacallà sèc, tec, s è c que recitava En Coqueitn; una paret -de maó de p l i , que demava al jardí lateral d'una casa. E l maó de pla, sense capi altre ornament, formant una paret alta, nua i crua, és quelcom d'irresistiblcmeíu antipàdc. I quan cs tracta d'una p a m que dóna a un jar­dí de casa bona, encara se'n fa més, perquè un-hom pensa que és oota mòlt difídl. qmn no impossible. Li riesa^n-r i d ó ràpida de scmHant pany dc lletjor. 1 la m a t í x a cosa e» pt>t dir q inn es tracia xl'un tros do ca-a que sobny.x de la d d séu costat. Sobrutot quan les dugués enificadons són nenes dc trin­ca, com sucoedx sovint a Bartxlona en .ds carrers de l 'Eitamplo i atgtsis quo no ión de l Eixampíc, sense ca-oeptuar cdifiíis de caràcter monumen­tal. Contra >ixò de deixar la casa ta­llada a la bona de Déu. psnií »çantl tot í'afeiae i bona voluntat en la fa­çana, hi tinc ina mania. Per això no passo mai p d carrer més Alc de. Sant Pere que no em fad uo-ar nerviós d tros del Palau ^le la Música Catalana q \ » sobreix de 11 iglcsia de Sant^ Fran-ceso. E l Palau és magnifideot ú nou; la iglesia, si nó nova, .renovada—diguem nova, pds dectes. ^ Hauria costat molt do resoldre de comú acord la pa-ct mit-gora, evitant et contrast que ofereix amb la resta de í 'edificadó?

Però tomem al ma'» de pia d'aquella paret que descrivíem al principi. La qual, contra la regla, no era antipàtica. I {üxò quu hi Lavía un anund, circums­tancia agra van t en semblants casos. Per­què si antipàtica és una paret alta, nua i enta, sigui de maó de pla a mate* rial vist, sigoa arreboçada, m é s ho é s

nord d'Europa; un tint negrós que hi ha qui diu que vé de les boires 1 que, quan nn-hom hi ha acosiunvu la vis­ta, troba qu ; arriba a constituir un cle­ment d'harmonia. Per altra banda s'en­fila VÍ 51 paret amunt, repartides do ma­nera que no la oobrissm tota, les gra­pes múltiples d'una cura Car l'eura,' fes om bon dement a vegades p a evitar la cruesa j la nuesa d'una paret. A condició qiK la paret no sigui «exces­siva» i qus per substituir d pa uni­forme dds maons, no se n'hi fad un altre de verd igualment llis i monòton; Amb la qual cosa no entenc opinar que no sigui preferible l'cura al maó nu.

L'eura. a la «meva» paret, hi era. doncs, poderada. equilibrada, proporció nada, deixant cn cert indret risible un espai dc maons, prou gran perquè hi cajHguis 1 anund que retreia, concebut en unes poques paraules que ara no ns-cordo però que feien rdvrcncia a l'es­tabliment que ocupava la planta baixa de la casa. No hi havia més cuc el títol de l'establiment, l'espcdalitat a çpjè cs dedicava i d nom d d proptemTi. Però lú era pn unes lletres grans i fi­nes, d d m é s pur caràcter dacvirià, dtjs-ta.cant-so damunt la puesa rocg-negrosa dels maons. No dcstacant-sc.cn blanc, ni en g oc, ni en taronja, n i en blau. sinó en or puríssim que, quan no so n'almsa va .bé a tot / . m u i n tot arreu és suscorfible de crear una har­monia. I l ' ami na, .com anund, era un ve-rlfitle a m n d ; i la bellesa dutada-na no se'n ressentia gens ni gota, fmB al punt que qualsevol artista que ha-jrués" volgut rcproddr la perspectiva d d cum-r, liauria pogut conservar p a r t í , eura i a.nuncí sense cap inconvenient per l'estètica.

O, industrial > i oomorciants que abu­seu dels anuncis en les parets raocttcl Qualscvd dia que hi hagi -dugucs fes­tes, si la guerra no us fa por. arribem-ívoa a Calajs o a ÍSoiiognosur-Mer, atra-vesseu d catial dc la Mànega j pr*i neu cl tren fins a la capital d d Rcial-mo Unit. Un cop hi sigueu. CeU-vos guiar a la plaça .anomenada Picadilly Circus. i prengueu un autobús del nu­mero 9. No cal que feu tota la ca­rrera, perquè arribaríeu fins qui sab aon. Podeu davallar, si us seml lla, rap a l'indret de l lyt lc Park i pendre dfc tomada un autobús dc la mateixa lí­nia, enfilant-vos a l'imperial per domi­nar bé d paisatge. I abans d'ésser al­tre cap a PkaaiLy, si poseu a t d i d ó

amb d pegaï d'un anunci. I quà no om vdgui creure per la paraula, que és passegi pds indrets de la nostra dutal on n i hagi parets alies, nups i crues amb anuncis o sense.

Cal advertir, però, que Ja meva, po ora una paret de maó de pla així rom així, sinó que la nuesa d d maó era abri-gada p d tint negrós de la ciutat on ta vaig veure, que era una da les d d

en les cases de la banda esqufcrra, l»au-rou vist j a paret i sabreu com es p o t anunciar en una paret mor t a sense cap per ju r i id per l ' es tè t ica .

A r a t a m b é Us d i ré , s i us t inc d ' é s ­ser franc, que amb a n u n d o sensu a n u n d , amb eura o sense cura, j o sem­pre p re fe r i r é que n o es dfcixin parats mortes. A les parets mortes d s t inc u n od i a mor t . ( M a t e u k s parets mor-

MINERVA HA SORTIT EL VOLUM 7

UNA VISITA AL MUSEU : : : DE BARCELONA per JOAQUIM F O L C H fc T O R R E S ,

B i b l i o t e c a r i del MUBSU Conte d u g u é s p à g i n e s de g r a v a t s directes en paper mat, p l à n o l s del M u s e u i coberta a d u g u é s tintes

35 c è n t i m s

PRIMERA MEDALLAIBARCELONA 190?

1

N U E B L B S

• L A M P A R A S • 9 • • M O S A Í C O S 9 » • , D E C O R A C I O N

teNüDflíBflROeift

C O M P R A I

V E N D A DE

T A L L E R £ 5 C a r r e r S a r r i à , 8 8

tesi PcnsçU que la mort d'una de l i t s ens ofereix a la Rambla dds Estudis (tros destinat a la venda d'oodls) \ n dds més notables clements db bellesa que devem ds baroalcnins a Í'edifica­d ó particular. <Us imaçmeu la paret morta de la casa o n hi ha o va ha­ver-hi la Sala Mercè, sense aquella mena de monument novo^clàssic oue linaia per aquell costat cl jardí oc la casa Com: lles?

Naturalment que n o cs pot exigir qus a cada paret mona s'hi afüquin com a dements ornamentals grans llot­ges de pedra .picada amb superbes co-ksmnes. Però tampoc és necessari n i escauria a tot arreu semblant luxe. I amb una mica dc bona voluntat, tot s'arranja. I altre» exemples en troba­ríem a Barcelona mateix, sense acu­dir a l a casa Comi l l» ni a l 'Hèrcul de la paret morta d d palau d d comte de Güell. . ^

8NOB.

La caricatura La caricatura ha començat amb el

símbol. Quan risiteu un Museu d'Egip-to.'ogía trobareu una dóna amb testa do jjata: és Issfc; un home amb testa d'esparver: és liorns; un a'tre amb tes­ta d'ase: és Set: una dóna amb testa do lleona: és el deu Bés, tots greu­ment asseguts, les m n s plegades damunt els Renoils. portant l i clau de la imn»r-uatat, o dret-, alçant un bastó. Aquests

KTSonaycos Usn dignes, i>>rtrfi toslcs de s t i í damunt los cspailk*. EJJs són,

al f i S al cap. caricatures gegantines, immortals i sagrades.

Dinem que d nom de oar-catures no ds escau, perquè amb aqu^tes imatges ds artistes aspiraven a significar d ca­ràcter dds séus Rei> i d : les seves docses. no j n s a ridScu'aritjar-los. Meu cal saber si, en realitat, és àimpf'·anrnt d ridlcd l'objecte ^^cnda l d^; ki ca­ricatura, perquè a judici nostra, millor que això. la caricatura va ai mínim do la caracteri t jadó que és d símbol. «El Bon arquitecte», etc, inventat per l·llibort Do'ormc, té tant de catlcatura com «El mal arquitecte» que d l ha volgut ridi-cu'iizar, (representant l o sense ulls, sen­se mans i amb una cama més curta quo l'altra. Si la intendó irònica és necessària a una obra pertanyent al

Scrire «Caricatu·a». bé caldrà esborrar 'entre dics les més cétebres p!anxc4i

do M . Caran d'Achc, de M . Jcon Ve-ber o dels dibuixants xW cPunch» , del «Judge». d d «Pudc» o df f «Wahre Ja cob. Car no pa? nar a ddiculitzar-lo quo en Caran d'Adie ha repra3>itat d Tiar de Ru>sia Nkxdau I I , en for­ma d-'àguila amb dugués testes passe-iant-se amb d Presittbnt dc la Kiepú-blica de França, tal oom no fou amb intitneló de desiTKa·èiser la quoeJs carica-hiiiïtcs francesos representen la Fran­ça cn forma de Ca'l' o a n'En Mandik on forma de Ljnói o a ía Rússia km forma d'Os,, o al president Kruger, d d Trans-waj d i forma de Kangura llmmdor; lal com ho feu d «Melboume Punlc». Quasi tots ds artistes de l'Europa, lian eentít una viva admiradó per l'heroic president d d Traninval, i aquesta ad-nï í radó, l'han dcmo.tia la caricaturit/ant-lo dc mil maneres diverses. Difícil nien t podríem imaginar un gnpm inéi terrorífic quo d Kmger d d «Wahra Jaoob». de Stuttgard, en 1899, o d gegant, més lleig que l'adorador dc la Princesa Jol-Ecenina, que en d Saló de 1901 pnesenià M1. Joan Vebçr. ParaV i lament els dia­ris americans, d «New-York-Wo:ld», en­tre altres, han creat un admirable tipus de re'l Jonathan, l iueés , segurament, «na caricatura, i que no és, segurament, una burta. El «Judge», d «Now-York Herald», no han tingut t m i l a ín tendó dtt ridieularitzar d séu propi pals. car d bé imaçinen per a reproacniar-la. figu­res caricaturesques, és per a demos­trar la seva supciioritat sobre altre* països. I totes aquestes pcútes alego-rícs són tant mateix per tothom quali­ficades de «cancarures».

Es una Idea fa'sa la de que la cari­catura implica necessàriament burta 0 habilitat, car tal com venim de dsmoa-trar, eJa pot Implica.' la «mpot ía ; l fins en alguns casos, la veneració.

Quan l'autor d'una estampa famosa en d segle X V I I . tracta de figurar per mitjà do les faockcis, totes Ics virtuts quo caracteritzen l'eHomc de .Bé», la seva intendó és segurament la d'exci­tar la nostra venc-ació. i així quan ved significar que l'aHomc de Bé»» tot ho tent, l i posa unes ordies enormes, quan Vd expressar que abans de dir les pa-raidos les entreté p d coll, l i dóna un ca'l llargfesim de serpent; quan vos vol ffir que té un cor generós, l i pwija una figura de lleó al ptt, i quan vol significar la prudència dds séus pas­sos, h posa una pota d'ós, i la sorna de tot això fa una caricatura. I quan Fra A n g è i c o d s miniaturistes ciistians d d s sacramentarís, han vdgut donar als apòsld-í qualques tocs que d s ca-teritzeiski fortament als ulls dds fidels, na han pas fet obra mòlt diversa a les reprosentadems Idle GrandviUe i Caran d'Achc, i .si han denat una jesta de bou a Sant Lluc, i una d 'àgu' la n Sant Joòn, n o ha o>tat pas perquè vol­guessin fer burla dds sants, aeguramrnr, sinó ner caracteritzar-los.

I cs que les fronteres dd símbol i de la caricatura, es ccnfotusi a cada nrament que es vol portar l 'un q l'altre als límits extrems d d séu domini. A l moment preds en <jue la forma hu­mana sembla a l'arnsta insuficient per a expressar d séu pensament irònic o raügiós, cs condemna n Jcs fórmules sense prenlsió dins les quals aqmst icjir sament porta d perill dc quedar obs­cur. En art nïàstic, la Quime a és mòlt menys variada que la Natura, o mi-Mor dit, podem afirmar que la Natura soia és variada, car d sobrenatural 1 1 l'antinatural, cs d'iu;n uniformitat cons­tant;

Això se'ns demostra al l 'arg dc toia la hiitoria dc |a4t. Aixlcom ds K1 an- to na lian trobat ccvcara altra manera dc rc^rrcsenlar els angds que. fcpt-lus sem­blants als vdhtils, dono-u així una 51-lu-trac-ú al mot famós de que «d que vol fer l ' àngd , /a la brotar així els caiicaluriotcs no rep;odu<ix«si més q i c Certes deformacions, 1 scmpie les ma-t d x n v i quo <n realitat no sobrepasstiv en lo que havien ja imaginat ds antics. I tots, tant si són adoradors com bu la-dofs, cn ds séus vans desigs de sobm-

possar l a natura invariable, es rerid"1 —da per honorar als déus o per a p j vüirjos, amb intendons rdigioses o W i niques—, en les mateixes combinanonl d'homes amb testa de bèstia, i dc ties amb testa d'home. Entre aquests «1 negats dc la natura, és difiel distinfiM Bec d'esparver a Homs, bec d 'àgu^l de Sant Joàn, bec imperial del K i a ^ ' l són tots ells tan sanokuits que no "I ixxssible classificar un d'dls ooon a cim ricatura, sense [tosar-hi ds altres _ I

Així, l a f iguradó d'un sobirà o d'ají pals per un animal, pot ben ésser ^ d peniamesit del fígurador d'un símbo i això és precisament lo q u : aquí lem dir—, mes no per això deixa d'é menys que Ics altres, una caricatura, una caneatuia simbòlica.

Quan refusàrem aquest nom a les tatues de l'Egipte, no podíem pas neg lo al «Panrus» del Museu de Turin d d Biitisn, on veiem ds l'cons ju a l'eecax amb d i anKlc^ys. Cesc fent ofrenes als óssos, Its rates a Wfl gata. o encara, ds lleons, ds COCMH I_ c u ànecs toauit iastrum nus df sica. Süi quo amb aquestes bestic. fJJ vulguin reprcapBtar 1 '-s diveriscs connj des de l'EfeSpie, ò <ls sobirans, és 5 ocrt quf aque%tas figiue; cxn cint ía% cianà hunianes. són repruscnU.;!^ H per quelcom més qua p d caprici çj liinzcll. Lai Carioattna ha oomcsiçat tn Slmlxií.

B o b a r t do .a S I Z E R A N N E . (Seguirà)

i .Igafl'l:'' 1 ert'

Crònica E x c a v a c i o n s

E l <lirector del Sorvci d'ln»«iitigaci6 aiq^** j riques 00 l'In·.n·.üi. doctor l - . ;. juirt H™*j Oo»servadur dtl Museu tenyar Caiidú. nna visita a R o m , al lloc on, j er ÍDàic^~jj del BCiiador df.n Kredcnc KAIKFU I do dr Roses senyor Sabaté i «J -onyor fPu'.g i C·'l^ U d i . e» «uporura que doçuí exntir rant i í»H tonia Rreca Cate» prartVadea en d tejreoyjQ lluïren ceràmica qua aembla a x n p r o w ho, AM^j est inveïtigacioiu aeràn cucxtfiuaii» a l'antiga ciula». f jA

EU dits tenyon esludiaien UunW vui <l<il"*,| deacobert recennnem pol aenyor Sabaié, que hai radiïnenl degué ser violat ea xmpi 'in<U' tic.

A la tornada cop a Barociona el (doctor -vriiti Ves excavacions (etea a Toou pel nWpe , 1 quilla població don Irnaai Mdé . et qual ih* cobert une» comtruocura quo reaulten _ rcjte» d'una antiga població ro-naoa. liav**» bat també interesuotíss fragment* de t»*^"^ aretina, dc pintura mural i el material do Ics habitacion* renune*. '

Els nitelrci K-Iore tenen nova ja de L» f*'^ ^ qui fou arquitecte murfd[o] dc Benxion*- ^ Pere Falqué», auto» dc nomb·ow· obro» . i privadea de U nortm ciutat.

Al IWg do U seva cantca. cl fconyor '•"•a havia rebut de la prn™a alpunes rq','"^>'3 ' « quak no hi havl anwuiaU la nostra: tnc» "JJj no ha dc fer no* oblidar, que entre/d que ^ produït hi ha, especial meni on d deiall, <>,,' 3 lorca interh, com «An alguns ttouao de 1» ració da Museu dol Pai<% quo l iavU e»IAl «ina» a Palau Reial, i en aual pbra. i " 1 ^ rf

ÏN el difunt arquitecte havia pòsa» tota l» 1 sa joventut. jJ Doacanki en |fiu l'il lustre finat. qui ab »eU»J3

lents envejables havia unit lea oondirívw* la prictkm d'una llarga tongada dr tíirccàP ks coses municipals u havia dona».

C a r t e l l s de festa m a j o r ^ J j E U cattelU dc Festa Major tomen ^ rS'33 ^

decadència. L a bon» costum «Ws m u n i ^ ' J fer concurso* o d •encomanar .lo n un iU"r,u. é ncnurada. ha desaparegut, i tomen * <!*7 à boga les majes lletie* d i m ç r w n u , els * llàntia airosos i te» coraponciooi lletges, ,UJ./ punt do quo el Municipi que Ifirui (rWirfc» j d'aquests concursos, resuliari gairebé un* crpoó digne de lloança.

E l s i m p r e s s i o n i s t e s francesO* a B a r c e l o n a „

So'ns diu per part que es poí judicar auto '1^ quo en la indxicnn exposició dels oïtistea sos a Barcelona, hi bcuujk una representac ió^* da deU grans mestres impressiooisles ftaB^

L a P i r o t è c n i a

c o m i . ' ^ t ó ^

I en ds caetdb do foc rofotma?. . L'art dd foc pcU séu» efectes, mòlt de comA. fJ> l_" - j » •fj aquell remorcable elogi dd coet. en» " " ^ <Je ^ d coet i s una coo bdla, i ounvftn €»s«" „ pol ésser una harmonia. p·-'0wl(>*

E l pltoticnic que amb bon ««"T **, l^t. d'això, eslem segur» de quo guanyaria 1 encirree».

E x p o s i c i ó a B a d a l o n í » * L-Exposició de U.buua8 P. «'r»,„1\L» ' ' . V

Cremi d'Att»ies de Terrassa, s'ina"'-".'. M K i . i j d'apont. a lo» onxe dd ntui. ^ ^ , dib" . tn Ba<!alonl da Badalona. Hi >» -

G r a n s T a l l e r s

d e F o t o g r a b a t

C - W i i r t r * !