Agència Catalana de l'Aigua - PLEC DE …aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/concursos/docu… ·...

PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS DE “ Clau: ”

Índex

1. OBJECTE DEL CONTRACTE.....................................................................................3

Document - Pág 1 de 26

2. TERMINI D’EXECUCIÓ DELS TREBALLS................................................................4

3. PRESSUPOST DELS TREBALLS..............................................................................4

4. OBJECTIUS DEL CONTRACTE.................................................................................4

5. DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ ACTUAL.................................................................4

Organització de l’Agència...............................................................................................................4Descripció dels sistemes...............................................................................................................6Projectes en curs relacionats amb el projecte...........................................................................13

6. REQUERIMENTS TECNOLÒGICS I METODOLÒGICS DE LA DSI........................13

SAP 13Arquitectura SOA.......................................................................................................................... 13Informació tècnica i directrius de la Divisió de Sistemes d’Informació...................................15

7. DESCRIPCIÓ DEL SERVEI I ABAST.......................................................................15

Activitats a realitzar...................................................................................................................... 15Abast 18

8. REQUERIMENTS......................................................................................................18

Optimització aplicacions Gestió dels Recursos Hídrics i coneixement Medi..........................18Aplicacions per al seguiment de la implantació de la Directiva Marc de l’Aigua....................21

9. ÀREES I DIVISIONS INVOLUCRADES....................................................................23

10. CONDICIONS D’EXECUCIÓ DEL PROJECTE....................................................24

Metodologia................................................................................................................................... 24Durada del projecte....................................................................................................................... 25Organització i gestió del servei....................................................................................................25Ubicació dels serveis.................................................................................................................... 26Infraestructura............................................................................................................................... 26


1. OBJECTE DEL CONTRACTE

L’Agència Catalana de l’Aigua, d’ara en endavant l’Agència, ha definit un pla general de sistemes tècnics per a la gestió del cicle de l’aigua (Pla Sistemes Tècnics Cicle Aigua, PSTCA). Aquest pla, defineix un nou model d’informació, un nou model de sistemes, un pla de projectes per integrar tots els processos de negoci de les àrees d’Abastament, Medi i Sanejament de l’Agència en els pròxims 5 anys, i la necessitat de definir detalladament i implantar un model de dades de dades corporatiu.

2011 20122010 2013 20142011 20122010 2013 2014

INICIATIVES PEL SANEJAMENT

INICIATIVES PEL MEDI

INICIATIVES PER L’ABASTAMENT

INTEGRACIÓ RESTA DE PROCESSOS TRIBUTARIS I TRANSVERSALS

IMPLANTACIÓ SISTEMA BASE I MODEL DE DADES CORPORATIU

L’objecte d’aquest contracte es centra en les necessitats a resoldre de manera immediata per a les àrees d’Abastament i Medi en la seva gestió tècnica. Aquestes necessitats han estat identificades en el PSTCA i agrupades en un projecte que ha de donar resposta a aquestes necessitats de manera corporativa i buscant el màxim de sinèrgies. Així doncs, s’espera donar resposta a les següents necessitats:

1. Gestió de l’Abastament

i. Millorar el nivell de servei de les xarxes de control en quant a disponibilitat i qualitat de les dades

ii. Optimització de la gestió del recurs hídric i publicació de l’estat dels recursos a través de la web observatori sequera

2. Sistemes per a la Gestió del Medi

i. Seguiment i control d’indicadors hidromorfològics

ii. Implantació de l’IMPRESS dinàmic i corporatiu, seguiment de l’acompliment dels objectius que deriven de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA, en endavant)

Per a satisfer aquestes necessitats, cal implantar i integrar nous aplicatius i millores en els següents entorns tecnològics, i que l’Agència ja en disposa, tal com s’especificarà al llarg d’aquest document:

o Sistemes d’adquisició i control (SCADA)


o Sistemes d’informació geogràfics (SIG)

o Sistemes DataMart i Datawarehouse (Business Intelligence)

o Sistemes de publicació (WEB)

2. TERMINI D’EXECUCIÓ DELS TREBALLS

El termini d’execució del projecte serà de 3 mesos des de la data de la signatura del contracte.

3. PRESSUPOST DELS TREBALLSEl pressupost de licitació per a la realització dels treballs és de 496.452 € més IVA.

4. OBJECTIUS DEL CONTRACTEAmb aquest contracte, es dotaran de les millors eines corporatives en quant a sistemes d’informació per assolir els següents objectius de l’Agència:

o El seguiment de l’acompliment dels objectius ambientals que promou la DMA (anàlisi d’impactes i riscos d’incompliment), a partir de l’aplicació del Programa de Mesures inclòs dins el Pla de Gestió d’Aigua de Catalunya,

o El pla de gestió de sequera per a l’ús més eficient de recursos en escassetat i la transparència en la publicació de la informació

5. DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ ACTUAL

Organització de l’AgènciaA continuació s’exposa l’estructura organitzativa de l’Agència a alt nivell.


L’estructura organitzativa “Adjunt a Gerència”, formada per tres departaments i dues unitats singulars, té la funció, entre d’altres de donar suport al Gerent i portar el control de la gestió pressupostària de les despeses operatives i d’inversió, així com dels ingressos.

L’estructura organitzativa “Coordinador d’Àrees”, té la funció, entre d’altres, d’assegurar la coordinació de les actuacions que han de ser executades per més d’una àrea. Sota la seva coordinació quedaran enquadrats els encàrrecs entre les Àrees Promotores (Abastament, Sanejament i Medi) i l’Àrea d’Execució d’Actuacions en el cas d’actuacions directes, així com entre les Àrees Promotores i les administracions locals en el cas de les actuacions indirectes.

Àrea d’Abastament d’Aigua: responsable de l’explotació, planificació i programació (priorització i establiment de calendari) de les infraestructures necessàries per a garantir l’abastament de l’aigua.

Àrea de Sanejament d’Aigües Residuals: responsable de l’explotació, planificació i programació de les infraestructures de depuració d’aigües residuals i de l’autorització dels abocaments. Dins d’aquesta àrea es troba el Departament d’Explotació de Sistemes de Sanejament, encarregat de l’explotació de les EDAR gestionades per l’Agència i de l’atorgament de fons als ens gestors per a l’explotació de les EDAR que els han estat cedides o que han construït ells mateixos.


Àrea de Gestió del Medi: amb la responsabilitat de l’ordenació del medi en funció de les competències atorgades a l’Agència, i responsable de la planificació i programació de les infraestructures associades al medi així com les de prevenció d’inundacions.

Àrea Tributària i d’Ingressos: gestiona els tributs i taxes que són competència de l’Agència.

Àrea d’Execució d’Actuacions: responsable de l’execució de les infraestructures encarregades per les Àrees Promotores, des de la planificació del projecte d’obra fins a la recepció de l’obra finalitzada.

Les estructures organitzatives “Demarcacions Territorials” representen a l’Agència en la seva distribució territorial. L’estructura organitzativa “Coordinador de Divisions” té sota la seva responsabilitat les Divisions que donen suport a les Àrees. Aquestes divisions son Recursos Humans, Assessoria Jurídica, Recursos i Sistemes d’Informació.

Descripció dels sistemes

A continuació es detallen els diferents sistemes tècnics del cicle integral de l’Aigua que formen part del present contracte. A més es dona una descripció de les principals plataformes tecnològiques sobre les que s’hauran de desenvolupar mòduls o elements dels sistemes anteriors.

Sistemes Tècnics del Cicle de l’Aigua

1. Base de Dades Hidrogeològica (BDH)

Aquest sistema es troba actualment dins a SIEBEL, conceptualment com una part del mòdul Llocs del Medi. Conté, d’una manera centralitzada i depurada, la informació associada a les aigües subterrànies, així com la gestió de les seves xarxes de control i és conseqüència d’un projecte liderat per la DSI amb la participació de totes les àrees de l’Agència.

Gestió dels Punts d’Aigua

Dades MestresSubjectes

BDH

Activitats i ubicació Llocs del Medi

Consulta de Punts d’Aigua

Gestió de Xarxes de Control

Consulta de Xarxes de Control


2. Sistema d’Informació de Xarxes (SIX).Aquest sistema forma part del DataWarehouse de la Agència, i originalment neix com el lloc on es centralitza la informació històrica de les xarxes de control de l’Agència, tant automàtiques com manuals. Ha anat evolucionant, i a dia d’avui centralitza bona part de la informació alfanumèrica del que es produeix al territori, tant els aspectes de quantitat (cabals, nivells, etc) com de quantitat (fisico-químic, biològic, etc). La següent figura mostra l’arquitectura del sistema

Entrada manual

de dades ARQUITECTURA DE DADES I APROVISIONAMENT

BD Temporal BDX

DMX

ARQUITECTURA de GESTIÓ DE LA QUALITAT DE LA INFORMACIÓ

ARQUITECTURA D’ACCÉS A

INFORMACIÓ

Anàlisi d’Informació

ReportingIntern

SDIM -Sistema de

Difusiód’informació

Pilot SIGConsulta

geogràfica

Processos Traspàs

Processos Validació i Càrrega

Processos Sumarització

FONTS DE DADES

Processos Extracció

Anàlisi d’informació

STRQualitat de lQualitat de l’’aiguaaiguaPluviometria SMCPluviometria SMC

Estacions Estacions LiminimLiminimèètriquestriquesAforaments i Aforaments i EDARsEDARsAspectes visuals Marines Aspectes visuals Marines PiezometriaPiezometria

HidrològiquesHidrològiques

LIMNÍGRAFS


SequeraGestióDecrets

DM Gestióde Decrets

Processos Càlcul de fórmules

Nivells piezomNivells piezomèètricstricsPIEZÒMETRES

XACWATTCentrals Centrals hidroelhidroelèèctriquesctriques

LIMS AnAnààlisis de lisis de LaboratoriLaboratori

SAIH HidrològiquesHidrològiquesMeteorològiquesMeteorològiques

ENDESA Energia de minicentralsEnergia de minicentrals

SGI - Eina de Gestió de la qualitat de la informació

Validació

ManualEpisodisConf. i

EdicióRegles

QAGestió

Decrets

Variables Calculade

sSDIM

Corbes Despes

a

Gestió de Fangs

AnalAnalíítiques de Fangstiques de Fangs

MARINES X. X. FFíísicosico QuQuíímicamica

ARQUITECTURA d’INTEGRACIÓIntegració i recàlcul de corbes

de cabal

Anuari Anuari hidrològic hidrològic

CEDEX CEDEX

(1912(1912--1995)1995)

BDH Inspeccions Punts Inspeccions Punts aigua aigua subterrsubterràànisnis

QUALITAS i OFITECO X. Compactes X. Compactes dd’’aforoaforo

Integració SOA - Dades estructurals

SGDMA – Sistema de Gestió DMA

Indexos Estat Global

Referències -

Normatives

Bon Estat

Exclusióde sèries de dades

DM DMA

Processos Càlcul DMA

EMBASSAMENTS Manual

Entrada Sequera


AGBAR i ATLLConsums

Entrada manual

de dades ARQUITECTURA DE DADES I APROVISIONAMENT

BD Temporal BDX

DMX

ARQUITECTURA de GESTIÓ DE LA QUALITAT DE LA INFORMACIÓ

ARQUITECTURA D’ACCÉS A

INFORMACIÓ

Anàlisi d’Informació

ReportingIntern

SDIM -Sistema de

Difusiód’informació

Pilot SIGConsulta

geogràfica

Processos Traspàs

Processos Validació i Càrrega


FONTS DE DADES

Processos Extracció

Anàlisi d’informació

STRQualitat de lQualitat de l’’aiguaaiguaPluviometria SMCPluviometria SMC

Estacions Estacions LiminimLiminimèètriquestriquesAforaments i Aforaments i EDARsEDARsAspectes visuals Marines Aspectes visuals Marines PiezometriaPiezometria

HidrològiquesHidrològiques

LIMNÍGRAFSHidrològiquesHidrològiques

LIMNÍGRAFS


SequeraGestióDecrets

DM Gestióde Decrets

Processos Càlcul de fórmules



XACWATTCentrals Centrals hidroelhidroelèèctriquesctriques XACWATTCentrals Centrals hidroelhidroelèèctriquesctriques



SAIH HidrològiquesHidrològiquesMeteorològiquesMeteorològiques




Validació


EdicióRegles

QAGestió

Decrets

Variables Calculade

sSDIM

Corbes Despes

a


Validació


EdicióRegles

QAGestió

Decrets

Variables Calculade

sSDIM

Corbes Despes

a

Gestió de Fangs

AnalAnalíítiques de Fangstiques de FangsGestió de Fangs


MARINES X. X. FFíísicosico QuQuíímicamicaMARINES

X. X. FFíísicosico QuQuíímicamica

ARQUITECTURA d’INTEGRACIÓIntegració i recàlcul de corbes

de cabal


CEDEX CEDEX

(1912(1912--1995)1995)


CEDEX CEDEX

(1912(1912--1995)1995)

BDH Inspeccions Punts Inspeccions Punts aigua aigua subterrsubterràànisnisBDH Inspeccions Punts Inspeccions Punts aigua aigua subterrsubterràànisnis



Integració SOA - Dades estructurals



Referències -

Normatives

Bon Estat




Referències -

Normatives

Bon Estat


DM DMA

Processos Càlcul DMA

EMBASSAMENTS ManualEMBASSAMENTS Manual

Entrada Sequera

AnalAnalíítiques de Fangstiques de FangsEntrada Sequera


AGBAR i ATLLConsumsAGBAR i ATLLConsums

3. Sistema Adquisició i Monitoratge del Cicle de l’Aigua al Territori (SAMCAT). Aquest sistema realitza l’adquisició i el control de les xarxes automàtiques, i te la possibilitat de comunicar en temps real amb les estacions remotes que controlen punts crítics del territori (embassaments, pluviòmetres, punts de captació, etc). La xarxa automàtica més important i crítica és la xarxa SAIH, d’ús per a la gestió d’avingudes i per a la gestió del recurs hídric. Altres xarxes controlades són la XACQA (xarxa automàtica de control qualitat d’aigua) i la XACWAT (minicentrals).

La següent figura mostra la seva arquitectura


VISCATSistemaHidrologia

Embassaments

Pluviòmetres

Quantitats

Avingudes

Qualitat

Recursos

40 principals

Detall Alarmes

Gestió usuaris

Accions

Rendiment

Avisos

Administrador SAMCAT

PLC-ACA

Datalogger

miniCH

Syst

emTo

olSu

ite

SAMCATTOPKAPI

Gestor Com. Dataloggers

CALCAT

Gestor Llindars

Gestor Var. Calculades

RTAPGestor Comunicacions i Web Services

Gestor Comunicacions Concessions

Gestor Comunicacions PLC

CONVENIS

Servidor de fitxers

PUNTS AC A

DataloggerPLCPLC-ACA

PUNTS INTEGR ATS

Altres

CONTRACTACIÓ DAD A

Scada / Web

Server

CONCESSIONS

Remota / Scada

GPRSTETRA-IP GSM / RTCFTP WEB

SIX

VISCATSistemaHidrologia

Embassaments

Pluviòmetres

Quantitats

Avingudes

Qualitat

Recursos

40 principals

Detall Alarmes

Gestió usuaris

Accions

Rendiment

Avisos

Administrador SAMCAT

PLC-ACA

Datalogger

miniCH

Syst

emTo

olSu

ite

SAMCATTOPKAPI

Gestor Com. Dataloggers

CALCAT

Gestor Llindars

Gestor Var. Calculades

RTAPGestor Comunicacions i Web Services

Gestor Comunicacions Concessions

Gestor Comunicacions PLC

CONVENIS

Servidor de fitxers

PUNTS AC A

DataloggerPLCPLC-ACA

PUNTS INTEGR ATS

Altres

CONTRACTACIÓ DAD A

Scada / Web

Server

CONCESSIONS

Remota / Scada

GPRSTETRA-IP GSM / RTCFTP WEB

SIX

4. Sistema Informació Geogràfica (SIG). Actualment està format per un conjunt de dades i eines heterogènies, en el que hi ha diferents formats i tecnologies, tal com es mostra a la següent figura:

S erv idoresde mapas

Miramon 5.0 eGeoVisor 1.8 MapServer 5.0 MapServer 4.6

Aplic ac ionesG IS E s c ritorio

Miramon 6.0 ArcGIS 9.2Aplicaciones

sobreMapObjects

Geovisor 2.1

Datos

Miramon (.pnt, .arc, .pol)

PostGIS

Arcinfo (shape, cover, GDB)

Rasters (MrSid, GEOTIFF)

Siebel

OGC (WMS, WFS, WCS)

SAP

Per altra banda, s’ha iniciat, i està implantat, un projecte pilot tecnològic basat exclusivament en tecnologies ESRI (ARCSDE i ARCGIS Server) que pretén sentar les bases del que haurà de ser el nou SIG corporatiu unificat i integrat en l’arquitectura tecnològica que promou la DSI. La següent figura mostra l’arquitectura a la que s’està dirigint el nou SIG:


• ArcMap•ArcCatalog

Aplic. deescritorio

usuarios procesos aplicaciones

WMSWFS-T

SelectByExport

AqualogicService Bus

WeblogicPortal

API Flex

Visor SIG

Aqualogic Service Bus

REST

•WMS•WFS-T

OGC

•Selectby•Export•...

Geoservicios

•Catalog•Map Service•Geocode Service•GP Service

GeoServicios ArcGis

•Geometry Service•Image Service•GeoData Service

MXD’s

geoprocesos

metadatos ArcGISArcSOC

ArcSOM Arc

SOC

Dato

sG

eogr

áfic

os ArcSDE

Oracle

Arcinfo (shape, cover, GDB)

Rasters (MrSid, GEOTIFF)

Així doncs, el nou SIG corporatiu està en plena construcció i està previst consolidar-lo.

La següent taula, mostra per a cada sistema una descripció de la plataforma i tecnologies de desenvolupament de cadascun d’ells:

SIX

Mòdul Tecnologia

Processos interns BBDD Oracle Processos PL/SQL

Aplicacions SGI, SGDMA Arquitectura J2EE BBDD Oracle

Aplicació EMD Arquitectura .NET c# BBDD Oracle

Aplicacions de reporting i anàlisi Business Objects XI

Aplicació SDIM

Arquitectura J2EE Flash Action Script Business Objects XI BBDD Oracle


SamCat

Mòdul Tecnologia

PCT (Punts de Control al Territori)

Programació c/Ladder (PLC Motorola ACE3600)

Dataloggers:o WIT (CLIP, E@sy, Twiny)o Sofrel (S5X, S5XX)o Bobitècnic (SC16)o Comptadors elèctrics (IEC-60870-

5-102)o ...

Comunicacions TETRA-IP GPRS GSM / XTC

Adquisició i càlculs

SCADA RTAP A.08.70 SCADA TOPKAPI 4.0 BBDD Oracle Processos PL/SQL i C/Java

Visualitzadors

Arquitectura Web J2EE SL-GMS C i Java RTAP Visualizer Flash

Administrador Arquitectura .NET c#

Altres

Mòdul Tecnologia

SIG Suite ArcGIS de ESRI BBDD Oracle

Arquitectura SOA

Aqualogic BPM Aqualogic Service Bus Aqualogic Data Services Weblogic Portal

LIMS SampleManager / Informaker

Altres aplicacions / sistemes Arquitectura J2EE o .Net BBDD Oracle

Bases de dades de gestió local MC Access

Plataformes tecnològiques

1. AQUALOGIC BPM

Dins de la línia estratègica marcada per l’Agència, s’ha proposat definir i pilotar un model de millora contínua, que té com a objectiu inicial optimitzar els processos més crítics i, paral·lelament, es focalitza en millorar l’eficiència operativa dins l’Agència.Aqualogic BPM és l’eina utilitzada per a la definició i la implantació del processos de negoci de l’Agència dintre d’aquest pla de millora. Aquesta eina forma part d’una arquitectura SOA i s’integra amb el resta de sistemes mitjançant serveis centralitzats en el bus de serveis (ESB).


D’una banda, el BPM és el front-end dels usuaris i, de l’altra, a través dels serveis publicats en el bus ESB, connecta amb els diferents legacy de l’Agència, com ara Siebel, SAP, Filenet, aplicacions de signatura electrònica, sistemes del cicle de l’aigua, etc.

Els processos implantats són els següents:

RIU: Informes Urbanístics i convenis de sanejament SUB: Subvencions PAU: Autoritzacions d’ús

2. PLATAFORMA DE PORTAL

L’ACA ha construït durant el 2008 una plataforma SOA de portal basada en programari de BEA Systems (actualment Oracle), Weblogic Portal 10.0 MP1. Aquesta estructura està en clúster per garantir-ne l’alta disponibilitat.

Sobre la plataforma implantada s’han construït el nou portal públic de l’ACA i un portal inicial pels col·laboradors de l’ACA, el portal anomenat d’Ajuntaments.

Actualment s’està desenvolupant un portal per a les tramitacions de l’ACA, amb una part pública i una altra privada accessible amb certificat digital.

Com a característiques específiques de la plataforma de portal de l’ACA tenim:


Portlets a mida per a tots els portals:

Portlets DescripcióGestor de continguts Creació i edició de contingutsGestor de pàgines i books esborrany

Creació i publicació de pàgines i books

Consumidor de rss Visualització de rssI-frame Integració web mitjançanct I-frameCercador Cerca integrada en el portalMapa web Visualització del mapa de navegacióFCK editor Editor ric del portal adaptat a la normativa d’accessibilitatCerca de continguts En fase de disseny tècnic

Portlets d’aplicacions:

Portlets DescripcióFormulari Plans directors d’abastament

(Site Ajuntaments)

Impactes en infrestructures En fase d’implantació (Site ACA)

Els portlets s'han desenvolupat com shared library, ja que així s'aconsegueix independitzar el portal dels desplegaments de portlets.

3. GESTIÓ DOCUMENTAL

La gestió documental de l’Agència està basada en:

FILENET. El sistema de gestió documental del l’Agència és un sistema que no solament acompleix tota la legalitat vigent sobre tramitació i arxiu electrònics, sinó que per tal d’assolir els nivells de qualitat màxims, s’atén al que estableixen els diferents estàndards internacionals, especialment la ISO 15489 i MOREQ i qualsevol altra norma que es pugui desenvolupar en un futur. El sistema està separat en dues parts:

Estructures documentals necessàries per l’emmagatzemament de la documentació, que inclou l’estructura de carpetes, classes documentals, les metadades necessàries i la definició de la seguretat en l’accés a la documentació.

Serveis documentals necessaris per a la gestió de la documentació des de qualsevol altra aplicació.

IODA L’objectiu d’aquesta aplicació és donar suport a la Gestió Documental no reglada de l’Agència, és a dir, a tota aquella documentació la gestió de la qual no sigui a través dels processos dissenyats dins del BPM.

L’aplicació comprèn aquelles funcionalitats necessàries per gestionar la documentació no reglada, començant la seva implantació en una Àrea que s’ha considerat pilot, però que s’anirà implantant a tota l’Agència. També permetrà consultar les carpetes de documentació dels processos reglats en BPM.


Projectes en curs relacionats amb el projecte

Integració informació gestionada en el PGAC: L’Agència ha elaborat el Pla de Gestió d’Aigua de Catalunya, que marca les línies a seguir en els pròxims anys per assolir els objectius ambientals que marca la DMA, així com garantir la disponibilitat del recurs. Per a fer aquests estudis, s’ha aixecat i generat una gran quantitat d’informació (en forma de bases de dades i cobertures geogràfiques) que cal organitzar i posar en el SIG corporatiu de l’Agència

Geoprocessos per l’anàlisi de les pressions: Desenvolupament i implantació sobre l’entorn corporatiu dels geoprocessos orientats a l’anàlisi de les pressions. Aquests processos agafaran la informació actualitzada del PGAC

Lògicament, aquest projecte ha de ser una de les bases de la implantació de l’IMPRESS corporatiu i dinàmic, per la qual cosa ha d’haver un molt alt nivell de coordinació.

Classificació xarxes de control: Hi ha una iniciativa per definir les característiques de les xarxes de control, que permetrà classificar-les de manera adient al que demana la DMA. Aquest resultat es donarà en forma de cobertures i bases de dades, que en principi no quedaran integrades al SIX

Consolidació nou SIG corporatiu: Unificació de la cartografia que gestiona l’ACA en un únic repositori (ARCSDE) i en un únic format. Per altra banda, consolidació de les eines tecnològiques SIG en la plataforma ARCGIS SERVER

6. REQUERIMENTS TECNOLÒGICS I METODOLÒGICS DE LA DSI

SAPCom a principal i primera directriu, la Divisió de Sistemes d’Informació marca que la plataforma SAP ha de ser la plataforma corporativa sobre la qual s’han d’implementar totes les solucions horitzontals i verticals que donin resposta a les necessitats del negoci. A efectes pràctics, això vol dir que cal evitar els desenvolupaments específics o el plantejament d’altres productes, allà on els mòduls de SAP poden aportar solucions.

És doncs, la primera alternativa que s’ha de contemplar a l’hora de donar resposta a les necessitats de sistemes d’informació corporatius.

Arquitectura SOAL’Agència ha implantat una arquitectura SOA basada en tecnologia BEA Weblogic, com a arquitectura base per a la comunicació i integració dels sistemes.

Aquesta infraestructura està composta per:

Una arquitectura orientada a serveis (Service Oriented Architecture) o SOA, basada en la suite de BEA, que té com a peça clau el BUS de serveis (ESB).

Una eina de portal com a plataforma web, que unifiqui la presentació de continguts, aplicacions, processos i tràmits.

Java com a llenguatge de programació de les aplicacions. Presentació de les aplicacions web com a portlets aplicant l’ús d’estàndards (JSR168).

Una eina per orquestrar els processos, l’Aqualogic BPM (Business Process Management).


L’arquitectura de SOA de l’ACA es basa en els fonaments SOA i es combina amb un gestor de processos per facilitar la seva governabilitat.

Tipològicament , aquesta arquitectura es divideix en les següents capes arquitectòniques, tal i com mostra la següent imatge:

Infraestructura de comunicació. Aquesta capa és l’encarregada de les tasques de comunicació tant a nivell humà (mitjançant portals web) com a nivell de màquina (interoperabilitat mitjançant l’Oficina de Recepció i Distribució)

Infraestructura de serveis. La infraestructura de Serveis es composa dels components que permeten governar i administrar els serveis. També dins d’aquesta capa trobarem el component BPM per a facilitar aquestes tasques de govern en forma de procés.

Infraestructura d’aplicacions. La infraestructura d’aplicació es composa per aplicacions propietàries així com per desenvolupaments fets a mida que hauran d’esser encapsulades.

Infraestructura de seguretat. La infraestructura de seguretat ha de permetre de manera no invasiva a les altres capes, protegir cadascun dels recursos, tan serveis com aplicacions I dades.

Infraestructura de dades : Aquesta infraestructura té com a missió poder assegurar l’accés i el manteniment de les dades d’una forma corporativa (encara no implementada, doncs és objecte d’aquesta contractació).

La següent figura mostra l’arquitectura SOA vigent a l’Agència:


Infr

aest

ruct

ura

deSe

rvei

sIn

frae

stru

ctur

aD’

aplic

ació

.RDBM

S

Comunicació e interoperabilitat

LDAP

LDAP

Clúster Transaccional

Gestor de PortalsBea Portal

BEA Aqualogic ESB

BeaAquaLogic BPM

Siebel SAPFilenet

Oracle RACOracle

CA identityManager

+Siteminder

BPEL

WSRP WebServices

ARCGIS

Infr

aest

ruct

ura

deSe

rvei

sIn

frae

stru

ctur

aD’

aplic

ació

...RDBM

SRDBM

S

Comunicació e interoperabilitatComunicació e interoperabilitat

LDAP

LDAP

LDAPLDAP

LDAPLDAP

Clúster Transaccional

Gestor de PortalsBea PortalGestor de PortalsBea Portal

BEA Aqualogic ESB

BeaAquaLogic BPM

SiebelSiebel SAPSAPFilenetFilenet

Oracle RACOracle

CA identityManager

+Siteminder

BPEL

WSRPWSRP WebServices

WebServices

ARCGIS

Informació tècnica i directrius de la Divisió de Sistemes d’InformacióLa Divisió de Sistemes d’Informació de l’Agència disposa d’un espai de coneixement (Confluence) el qual presenta les directrius tècniques que els proveïdors han d’acomplir a l’hora de dur a terme projectes de Sistemes d’informació amb l’Agència Catalana de l’Aigua.

L’adjudicatari haurà de tenir-les en compte al llarg de tota la vida del projecte, ja que afecten a les fases d’arquitectura, anàlisi, disseny, codificació i arrancada.

Per altra banda, la DSI també disposa del manual de bones pràctiques per a la construcció de sistemes analítics, que els proveïdors també han d’acomplir, i el qual també podran trobar en el mateix espai de coneixement (Confluence)

7. DESCRIPCIÓ DEL SERVEI I ABAST

Activitats a realitzar

Pel tipus de projecte a executar, la tipologia d’activitats a realitzar són les següents:

Activitats de planificació, control i seguiment del projecte Activitats d’anàlisi i disseny Activitats de desenvolupament Activitats de proves Activitats d’implantació Activitats de suport posteriors a la implantació Activitats associades a la gestió del canvi Activitats de lliurament de productes

A continuació s’especifiquen i detallen cadascuna de les anteriors activitats:

1. Activitats de planificació, control i seguiment del projecte

S’inclouen les activitats de control i seguiment centrades en la monitorització de l’estat del projecte, la resolució de problemes i la informació de l’estat al gestor del projecte per part de l’ACA i/o a la seva assistència tècnica.


S’inclouen també els serveis de gestió i planificació de la implementació.

Aquestes activitats han de permetre corregir desviacions i detectar problemes fins i tot abans que aquests es presentin. Es realitzen mitjançant captura permanent d’informació de l’estat del projecte i la comparació de l’estat real amb el planificat, analitzant els indicadors de desviacions actuals o previstes.

Els documents a entregar associats a aquesta activitat són:

Cronogrames de planificació i avanç del conjunt del projecte Actes de les decisions preses amb la direcció del projecte (gestor o assistència tècnica)

2. Activitats d’anàlisi i disseny

S’inclouen les activitats d’anàlisi de requeriments funcionals i tècnics, identificant les necessitats a cobrir per l’eina a desenvolupar.

S’inclouen les activitats de disseny, tant tècnic com funcional, de la solució aportada, per cobrir les necessitats detectades. El disseny de la solució inclourà la documentació necessària per a la seva implementació.


Anàlisi funcional dels desenvolupaments a realitzar Disseny tecnològic corresponent Disseny de l’arquitectura tecnològica

3. Activitats de desenvolupament

S’inclouen les activitats de desenvolupament de nous programes sobre l’arquitectura definida.

Aquestes activitats de desenvolupament inclouran la definició dels controls de qualitat del procés de codificació, la codificació en el llenguatge de l’aplicació, les proves unitàries de cadascun dels desenvolupaments, i la documentació tècnica d’aquests.

També s’inclouen les activitats d’integració amb altres sistemes existents.


Codi font de totes les aplicacions desenvolupades i/o modificades, identificant versions

4. Activitats de proves

S’inclouen en aquestes activitats el disseny, desenvolupament, suport, gestió i seguiment de les proves tant d’integració, unitàries, de volum i d’adaptació de l’aplicació o desenvolupament posat en productiu.

Aquestes proves estaran encaminades a assegurar el correcte funcionament de l’aplicació en la seva totalitat, tant de les diferents configuracions parcials com dels desenvolupaments, integració amb altres eines, adaptació als sistemes de l’Agència, etc.



Procediments amb descripció de les proves, indicant l’objectiu de cada prova, instruccions i formularis check – list dels elements a contrastar i dels passos que cal donar per fer-ho.

Resultats de les proves

5. Activitats d’implantació

S’inclouen els serveis d’adaptació i configuració de les diferents funcionalitats de la solució adoptada a les necessitats detectades, la realització de prototipus, la introducció de les dades bàsiques per a la validació funcional d’aquests. Així mateix, s’inclouen activitats de migració de dades i de migració d’aplicacions i/o funcionalitats.


Propostes de implantació, peticions de gestió del canvi i impacte amb l’operació dels sistemes actuals afectats

Procediments, instruccions i formularis pel check – list dels passos a donar.

6. Activitats de suport posteriors a la implantació

S’inclouen les activitats de suport posterior a la implantació tant tècnic com funcional necessàries per assegurar l’estabilitat dels desenvolupaments i/o funcionalitats posades en productiu. Les activitats de suport poden ser requerides tant de manera presencial com remota.


Release notes amb el detall del que incorporen les noves versions en quant a correccions

7. Activitats associades a la gestió del Canvi – Formació dels usuaris

S’inclouen les activitats derivades de la gestió del canvi habitual en qualsevol implementació o desenvolupament d’una eina informàtica o sistema d’informació.

S’inclouen també dins d’aquest apartat el disseny, desenvolupament i planificació, així com impartir la formació als usuaris i l’establiment de mesures i polítiques de comunicació que minimitzen l’impacta de la implementació.


Manual d’Usuari Manual d’Explotació

8. Activitats de lliurament de productes

S’inclouen les activitats de recopilació i lliurament a l’Agència de tot el material associat als productes adquirits durant l’execució del projecte (Scada Intouch, driver Topkapi...), entre ells:


Suport electrònic original dels productes de software adquirits Documentació associada a la instal·lació dels productes Dades de contacte dels proveïdors Claus d’activació dels productes Relació de les llicències adquirides ...

AbastSegons s’ha indicat en l’objecte de la licitació, l’abast del servei requerit consisteix en:

Optimització de les aplicacions per la Gestió dels Recursos Hídrics i el coneixement del Medi

Ampliació del ventall d’equips de mesura que poden integrar-se en les xarxes de control automàtiques de l’Agència i enrobustir l’adquisició de dades en els punts de control crítics

Dotar al VisCat de noves funcionalitats orientades a facilitar la presa de decisions en la gestió dels recursos hídrics

Publicació d’informació a la Web : Web Observatori Sequera Dotar al SIX i al SamCat de noves millores funcionals

Aplicacions per al seguiment de la implantació de la Directiva Marc de l’Aigua

Seguiment i control d’indicadors hidromorfològics Càlcul dinàmic de l’anàlisi d’impactes a les masses d’aigua i eines per a la seva explotació Direcció en els criteris tecnològics pels anàlisis impactes i pressions

8. REQUERIMENTS

A continuació es detallen els diferents requeriments del projecte, estructurats per àmbits de negoci i orientats a donar resposta a necessitats urgents de negoci de les diferents àrees usuàries.

Les dues línies de desenvolupament tenen en comú una plataforma base sobre la qual s’han de realitzar els desenvolupaments adients per a donar resposta als requeriments identificats. Aquesta plataforma està formada pel sistemes SIX, SamCat, SIG i la web corporativa de l’Agència

Optimització aplicacions Gestió dels Recursos Hídrics i coneixement Medi

Aquesta línea de desenvolupament ha de donar resposta als següents requeriments:

1. Ampliació del ventall d’equips de mesura que poden integrar-se en les xarxes de control automàtiques de l’Agència i enrobustir l’adquisició de dades en els punts de control crítics

Xarxa a.CatEl model de servei determina la tipologia d’equips remots i comunicacions de que ha de disposar cada punt de control en funció de la xarxa de control més restrictiva a la que pertanyen els paràmetres que s’adquireixen del medi. En aquest sentit, es requereix que els punts de control més crítics disposin de suficient robustesa i nivell d’autonomia com per a estar funcionant durant 7 dies sense transmissió de dades amb el Centre de Telecontrol.


El consum d’energia elèctrica de les estacions de control és un paràmetre necessari per al control de la facturació i els estudis de millora de l’eficiència energètica de la xarxa a.Cat. En aquest sentit, cal dotar als Sistemes de Telecontrol de l’Agència amb noves funcionalitats que permetin l’adquisició d’aquest paràmetre generat en les estacions de control automàtiques.

L’ús de tecnologia doppler per a la mesura del nivell de l’aigua en els riu, canal, etc, permet conèixer el cabal d’aigua que flueix a diferents altures. Aquesta informació és útil per a corroborar la correcta ubicació dels aforaments i detectar si la mesura del nivell pot estar distorsionada per quelcom element dipositat en la llera del riu.

Centrals HidroelèctriquesEn l’Acord del Consell d’Administració de 13 de desembre de 2007 es van establir els sistemes de control efectiu dels cabals concessionals als titulars d’aprofitaments d’aigües superficials per la producció d’energia elèctrica o força motriu. A data d’avui l’Agència disposa de dades procedents d’un total aproximat de 150 CH. El procés de recuperació d’aquestes dades es realitza a través dels drivers de comunicació de que disposa el scada Topkapi per a cada un dels datalogger Clip (Wit), S5X-S5XX (Sofrel) i SC-16 (Bobitècnic). No obstant, encara resten unes 250 CH pendents d’integrar en els sistemes de telecontrol de l’Agència, la major part de les quals només disposen en les seves instal·lacions dels comptadors elèctrics amb els que controlen l’energia subministrada a REE. Amb l’objectiu de poder integrar la resta de CH, es fa necessari que els sistemes de telecontrol de l’Agència puguin comunicar amb aquests dispositius per tal d’obtenir-ne les dades històriques de producció hidroelèctrica.

Els requeriments dins d’aquest mòdul inclouen: Centrals Hidroelèctriques

o Disposar d’un driver de comunicacions de Topkapi per al protocol IEC-60870-5-102 que permeti adquirir les dades històriques dels comptadors elèctrics de les Centrals Hidroelèctriques. El licitador haurà de subcontractar el desenvolupament del driver a Areal i validar la idoneïtat del producte lliurat, mitjançant la integració de cinc (5) Centrals Hidroelèctriques.

o Subministrament i instal·lació de tres (3) mòdems GSM i un (1) mòdem XTC per a cobrir la recuperació d’històrics amb la totalitat de Centrals Hidroelèctriques

Xarxa a.Cato Adaptació del programa de remota PLC-ACA per augmentar la capacitat i

enrobustir la historització de dades en els equips remots que estan instal·lats en els punts de control crítics

o Adaptació del programa de remota PLC-ACA per a disposar del consum d’energia de les estacions d’aforament en el SamCat i el DWH d’Explotació

o Adaptació del programa de remota PLC-ACA per a integrar-se amb els sensors doppler. Adaptació del SamCat per a poder enregistrar les noves dades i poder representar en el VisCat les corbes de velocitat de les estacions d’aforament

2. Dotar al VisCat de noves funcionalitats orientades a facilitar la presa de decisions en la gestió dels recursos hídrics

La Unitat del Centre de Telecontrol i Desenvolupament de l’Agència disposa de diferents sistemes i aplicacions per tal de gestionar els recursos hídrics de les conques internes de Catalunya. Des d’un punt de vista generalista, aquests sistemes poden agrupar-se en tres grans grups. Per una banda, les aplicacions que suporten l’operativa pròpiament dita del Centre de Telecontrol (eina de l’operador, procediments...). Per altra banda, els sistemes que permeten l’adquisició i monitoratge de les dades del medi procedents de les xarxes de control automàtiques. I per últim, els sistemes especialistes basats en models meteorològics (SIHM i SPC), hidrometeorològics en base al radar (EHIMI, Meteologica, Starlab...) i de planificació (Sacramento, Modflow...).


Es requereix una visualització integrada de les dades procedents de les xarxes de control automàtiques i la procedent dels sistemes especialistes, principalment informació raster i prediccions, a l’hora de gestionar els recursos en situacions meteorològiques de risc.

Per altra banda, per a un seguiment més efectiu dels episodis, els tècnics hidròlegs requereix disposar d’un component gràfic que li ofereixi major flexibilitat i potència a l’hora de representar gràficament la evolució temporal de paràmetres.

Els requeriments dins d’aquest mòdul inclouen: Representació gràfica de l’evolució històrica de les dades procedents d’uns cel·la raster Accés des del ViScat a les prediccions ofertes per Meteologica sobre dades

fenomenològiques en estacions de control Disposar d’un nou mòdul del VisCat que permeti als usuaris crear-se les seves pròpies

pantalles de gestió, permetent representar en una mateixa pantalla la evolució de valors històrics i/o puntuals de les variables que l’usuari hagi seleccionat

3. Publicació d’informació a la Web : Web Observatori Sequera

Es tracta de definir i desenvolupar una Web Observatori de Sequera que permeti difondre l’estat de la Sequera i dels recursos hídrics en el territori català, així com les mesures que s’estan prenent per a la seva pal·liació.

Els requeriments dins d’aquest mòdul inclouen: Construcció d’una maqueta que permeti validar els requeriments funcionals dels usuaris Adaptació de la base de dades i els processos de SIX per tal d’allotjar-hi la informació

necessària per a reportar en la Web Observatori Sequera Implantació de la Web Observatori Sequera a partir de la maqueta

4. Dotar al SIX i al SamCat de noves millores funcionals

S’han identificat tot una sèrie de millores funcionals del sistema SIX i SamCat que permetran agilitzar i millorar la utilització i administració dels diferents mòduls per part dels usuaris i els gestors de la informació.

Pel cas del SIX, aquestes millores són:

Mòdul del Sistema de Gestió d’Informació: configuració de factors correctors d’agregació via SGI, permetre gestionar grups de dades no públiques (concepte episodi)

En el cas del SamCat es tracta d’implementar les següents millores:

Adaptar el SamCat per a permetre que el servidor SIG sigui el que representi els objectes en el visor geogràfic que està integrat en el VisCat

Millores a la pantalla de visualització de gràfiques

- Multi-variable: capacitat de representar en una mateixa gràfica variables procedents de diferents punts de control

- Multi-eix: configuració de dos unitats diferents i configuració d’un eix sense unitats per la integració de variables de diferents tipus


- Agrupació de gràfiques per tipologia de variable

- Valor màxim i mínim personalitzat per usuari

Configuració personalitzada per l’usuari de les capes visibles al visor SIG i la informació associada a l’etiqueta dels punts representats

Visualització dels cabals de manteniment ecològic sobre mapa SIG i càlcul d’alarmística associada

Visualització a les etiquetes dels sinòptics del VISCAT de valors de previsió de variables existents al SIX

Aplicacions per al seguiment de la implantació de la Directiva Marc de l’Aigua

1. Seguiment i control d’indicadors hidromorfològics

La Directiva Marc de l’Aigua estableix la necessitat de realitzar un seguiment de l’estat de les aigües. En el cas particular de les aigües superficials es requereix de l’anàlisi de l’estat químic i ecològic. Per la seva part, l’estat ecològic inclou el diagnòstic de la qualitat hidromorfològica que pel seu anàlisis resulta imprescindible disposar d’una sèrie de mètriques o índexs hidromorfològics. Actualment en l’anàlisi de la DMA del SIX, aquest té incorporats per l’estat ecològic únicament índex biològics i fisicoquímics, es requereix la integració dels índexs hidromorfològics.

La següent taula mostra un exemple d’aquests índexs:

Relació de cabals mitjos / cabals ambientals

Anàlisi del règim hidrològic en funció del grau de compliment dels cabals de manteniment

Indicadors d’alteració hidrològica (IHA)

Anàlisi del grau d'alteració del règim hidrològic en funció de la desviació respecte al cabal en règim natura

Índex de connectivitat fluvial(ICF)

Analitza la connectivitat al llarg de la xarxa fluvial en funció de les característiques de les barreres i els seus efectes en les comunitats

Grau d’endegament Anàlisi de les condicions morfològiques d'estructura i substrat de la llera segons el grau d'endegament del mateix

Índex d’hàbitat fluvial (IHF)

Anàlisi de les condicions morfològiques d'estructura i substrat de la llera segons el les característiques de l'hàbitat existents

Índex de qualitat del bosc de ribera (QBR)

Anàlisi de les condicions morfològiques sobre la base de l'estructura de la zona de ribera i concretament de la qualitat del bosc

Naturalesa de la ribera Anàlisi de les condicions morfològiques sobre la base de l'estructura de la zona de ribera segons el grau de naturalitat de la ribera

Índex de vegetació fluvial (IVF)

Anàlisi de les condicions morfològiques sobre la base de l'estructura de la zona de ribera i concretament de la vegetació fluvial


Cal remarcar que actualmente s’està revisant la classificació de les xarxes de control segons el pla de seguiment i control de la DMA.

A més cal realitzar millores en la integració de les determinacions entre SIX i LIMS que participen en els càlculs dels indicadors de la DMA, de forma que s’incorpori en aquesta integració l’etiquetatge de mostres per a poder discernir quins mostrejos corresponen a la DMA.

2. Càlcul dinàmic de l’anàlisi d’impactes a les masses d’aigua i eines per a la seva explotació

Es requereix automatitzar el càlcul dels estats de les masses d’aigua, superficials i subterrànies, per a poder realitzar l’anàlisi i evolució dels impactes al llarg de la implantació del pla programa de mesures. Aquest anàlisi i evolució permetrà poder realitzar un seguiment i una avaluació de l’evolució de les diferents masses d’aigua per tal de poder fer un seguiment de la millora de l’estat conforme es van implantant les diferents mesures del pla programa de mesures .

Actualment existeix una primera implantació al SIX que, es va realitzar a l’any 2006, que cal revisar per a adaptar-se als requeriments de l’actual pla de gestió de Conca.

L’aplicació final ha de ser un suport a l’avaluació dels objectius ambientals per a les masses d’aigua superficials i subterrànies.

Els objectius ambientals generals de les masses d’aigua superficial són: Prevenir el deteriorament de l’estat de totes les masses d’aigua superficial. Protegir, millorar i regenerar totes les masses d’aigua superficial amb l’objectiu d’assolir

el seu bon estat ecològic i químic, a excepció de les masses d’aigua fortament modificades o artificials per a les quals s’exigeix un bon potencial ecològic i un bon estat químic.

Reduir progressivament la contaminació procedent de substàncies prioritàries i eliminar o suprimir gradualment els abocaments, les emissions i les pèrdues de substàncies perilloses i prioritàries.

L’estat d’una massa d’aigua superficial depèn del seu estat químic i del seu estat o potencial ecològic. Totes les masses d’aigua superficial naturals tenen com a objectiu assolir el bon estat químic, que es determina, com s’ha exposat anteriorment, a partir de la concentració de les substàncies prioritàries en l’aigua, en els sediments i en biota.

L’objectiu d’estat ecològic és el bon o molt bon estat ecològic. En aquest cas, la seva determinació és particular de cada categoria de massa d’aigua (rius, aigües costaneres, estanys o aigües de transició), utilitzant en cada cas elements de qualitat, indicadors i mètriques adaptades a cadascuna de les categories. Aquest procés dóna com a resultat la definició d’objectius diferenciats per a cadascuna de les masses d’aigua superficial naturals.

Per a les masses d’aigua subterrània els objectius ambientals a assolir són: Evitar i limitar l’entrada de contaminants a les aigües subterrànies, i evitar el

deteriorament del seu estat. Protegir, millorar i regenerar totes les masses d’aigua subterrània i garantir l’equilibri

entre les extraccions i l’alimentació d’aquestes masses, amb l’objectiu d’assolir el bon estat de les aigües subterrànies a 2015.

Invertir tota tendència significativa i sostinguda a l’augment de la concentració de qualsevol contaminant com a conseqüència de la repercussió de l’activitat humana, amb la finalitat de reduir progressivament la contaminació de les aigües subterrànies.


L’estat d’una massa d’aigua subterrània depèn del seu estat químic i del seu estatquantitatiu.

Els resultats dels punts de mostreig que es van recullin segons marca el pla de seguiment i control, són la base pel càlcul dels diferents indicadors que formen part de l’estat quantitatiu, químic i ecològic, Aquests resultats estan ja integrats en el sistema corporatiu SIX, i no es part de l’abast del projecte la seva incorporació.

Es requereix: La revisió dels processos de diagnòstic de la qualitat i els estats per adaptar noves

casuístiques que han sorgit com per exemple:- Casuística particular de la directiva de substàncies prioritàries- Aplicació de llindars per punt de control- Anàlisis de tendències- ...

Adaptació del compliment d’objectius generals així com el compliment d’objectius del pla de gestió de conques

Millores funcionals de l’eina actual de configuració i administració de llindars, creació d’índex, normatives

Adaptació i creació d’eines d’explotació dels impactes per incloure representació geogràfica, tabular i gràfics.

3. Direcció en els criteris tecnològics pels anàlisis impactes i pressions

Es requereix marcar les directrius tecnològiques i supervisar la integració de tasques d’altres proveïdors en els sistemes corporatius, de tal manera que es garanteixi la integritat de tot plegat

9. ÀREES I DIVISIONS INVOLUCRADES

Per a cadascuna de les línies identificades anteriorment es detallen els principals departaments de l’Agència que estaran involucrats en la seva execució:

o Optimització de les aplicacions per la Gestió dels Recursos Hídrics i el coneixement del MediLes diferents iniciatives de requeriments identificades, involucraran principalment als Departaments de l’Àrea d’Abastament:

o Departament de Gestió de Recursos Hídricso Departament d’Infraestructures de Control i Regulació

En paral·lel, i d’una manera mes indirecta, poden estar involucrats:o Departament de Control i Millora dels Ecosistemes Aquàtics de l’Àrea de Medio Departament del Laboratori de l’Àrea de Medio Departament de Relacions Institucionals i Comunicació

o Aplicacions per al seguiment de la implantació de la Directiva Marc de l’AiguaLes diferents iniciatives de requeriments identificades, involucraran principalment al Departament de Control i Millora dels Ecosistemes Aquàtics de l’Àrea de Medi


En paral·lel, i d’una manera mes indirecta, poden estar involucrats:o Departament de Gestió de Recursos Hídricso Departament de Relacions Institucionals i Comunicació

Aquest projecte està liderat pel Departament de Sistemes d’Informació del Cicle de l’Aigua, el qual està estructurat de la següent manera:

INFORMACIÓ I B.INTELLIGENCE. Implantació del model únic de dades de l’ACA, aconseguint que tots els sistemes corporatius facin ús d’aquest model. L’abast contempla la informació base (dades mestres) així com la informació elaborada (datamarts)L’objectiu és que la informació estigui endreçada i estructurada, de tal manera que sigui fàcilment accessible pels usuaris i sistemes

SISTEMES. Implantació dels sistemes corporatius que donen suport a les necessitats de negoci del cicle de l’aigua, així com el manteniment i l’evolució d’aquests:

BASE – entitats mestres TRANSACCIONALS ESPECIALISTES

Les principals plataformes sobre el que es sustenten aquests sistemes són: SAP-PM SIG (ARCGIS SERVER / DESKTOP i ARCSDE) BUSINESS OBJECTS DATAINTEGRATOR (ETL) RTAP / TOPKAPI SAMPLE MANAGER

NEGOCI. Definició i implantació de projectes que donen suport als processos del negoci d’abastament, medi i sanejament de manera íntegra (planificació, gestió, control i explotació del cicle de l’aigua)

10.CONDICIONS D’EXECUCIÓ DEL PROJECTE

Metodologia

La metodologia definida per l’Agència per a la gestió de projectes és basa en la metodologia per a l’Execució i Seguiment de Projectes d’Informàtica i Telecomunicacions de la Generalitat (ESPRIT), amb les seves particularitzacions per l’Agència.

Els objectius de la metodologia de l’ACA són bàsicament el control i la gestió d'alt nivell dels projectes per assegurar el seu èxit, assegurar el lideratge efectiu dels projectes des de l’alta direcció i facilitar el coneixement i aprenentatge de l'organització.

Els principis en els que es basa la metodologia de l’ACA són les fases i Punts de Decisió del negoci, l’avaluació contínua del compliment de les necessitats del client, la identificació rigorosa dels riscos i la seva mitigació, i la quantificació de tot el que és quantificable, permetent l’avaluació del progrés del projecte, riscos, necessitats i compliment d’objectius.

D’una banda, segons aquesta metodologia, l’Oficina Tècnica té les següents funcions:


o Donar suport durant les etapes de definició de la iniciativa, redacció del plec i adjudicació de les licitacions de la seva competència, si se li demana.

o Validació tècnica de la iniciativa.o Validació i catalogació dels serveis de negoci necessaris identificats pel projecte durant

l’Anàlisi Funcional.o Validació de l’arquitectura de l’aplicació o del sistema a desenvolupar.o Validació dels diferents documents que formen el Disseny Tècnic (fonamentalment el

disseny de serveis).o Validació de la composició dels serveis a l’ESB de l’entorn de desenvolupament.o Mantenir la metodologia de Gestió de Projectes i mantenir les plantilles de documents.

De l’altra, el Departament d’Explotació i Tècnica de Sistemes:o Defineix els procediments de passos entre entorns.o Defineix les polítiques d’operació i seguretat.o Validació de l’arquitectura, des del punt de vista del maquinari i programari i del seu

dimensionament.o Validació del Pla d’Implantacióo Validació de les proves d’estrés efectuades a l’entornde PreProduccióo Validació del manual d’explotació i Traspàs al SAU.

En base tot això, l’adjudicatari està obligat a:

Complir les directrius tècniques definides per l’Oficina Tècnica i per les altres unitats de la Divisió de Sistemes de l’Agència,

Vetllar pel compliment de la metodologia de gestió de projectes definida per l’Agència, la qual es podrà consultar en l’espai de coneixement web. Caldrà també emprar les plantilles definides en aquest espai.

Assegurar l’aprofitament de l’estructura tecnològica de l’arquitectura de l’Agència.

Respectar les normes de desplegament als diversos entorns de l’Agència:

o Aplicant les directrius de desplegament.

o Efectuant les proves d’estrès prèvies al desplegament en l’entorn de producció.

Durada del projecteEl projecte té una durada màxima 3 mesos, considerant incloses en aquest període les tasques prèvies de preparació del projecte i el suport post-arrancada.

Organització i gestió del serveiEl proveïdor treballarà de forma coordinada amb l’Agència, la qual disposarà d’un equip de persones pertanyents a la Divisió de Sistemes, a més dels usuaris de les Àrees involucrades en el projecte.

El Responsable de projecte serà l’interlocutor vàlid per part del proveïdor pel seguiment del projecte a les diferents entitats de seguiment i control.

La resta de l’equip participarà directament al conjunt de reunions de seguiment i control que es defineixin a nivell operatiu. Les persones implicades en cada reunió es decidiran en funció de l’abast i nivell de les mateixes.


Ubicació dels serveisEls serveis es realitzaran a les pròpies oficines del proveïdor. Lògicament, la interlocució amb la DSI i els usuaris es realitzaran a les dependències de l’ACA, així com el desplegament en tots els entorns i la posada en marxa del conjunt del sistema.

Infraestructura En el moment de començar el projecte objecte del present plec de condicions, l’Agència posarà a disposició de l’empresa encarregada de la seva execució:

a. La infraestructura de maquinari i programari dels diferents entorns: desenvolupament, integració i producció. Tanmateix, l’equipament informàtic dels llocs de treball anirà a càrrec del proveïdor i s’haurà de configurar d’acord amb els estàndards i polítiques de l’Agència.

La documentació i proves dels connectors que possibilitaran l’accés als diferents sistemes complementaris dels quals s’haurà de fer ús.

Barcelona, a 3 de juny de 2010

El Cap del Departament de Sistemes d’Informació delCicle de l’Aigua

Miquel Angel Rovira Hernandez


Agència Catalana de l'Aigua - PLEC DE …aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/concursos/docu… ·...

Documents

Transcript of Agència Catalana de l'Aigua - PLEC DE …aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/concursos/docu… ·...