Ajuntament de Sant Sadurní...

Ajuntament de Sant Sadurní d’AnoiaSegell

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE MUNICIPAL D'AQUEST AJUNTAMENT EL DIA 28 DE SETEMBRE DE 2011

Al saló de sessions de la Casa Consistorial de Sant Sadurní d'Anoia, província de Barcelona, el dia 28 de setembrede 2011.

A les 20:00 hores es reuneixen els membres del PLE MUNICIPAL de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, a fi decelebrar sessió ORDINÀRIA d'aquests òrgan, convocada per resolució de l'Alcaldia-Presidència per aquesta data i ales 20:00 hores.

Es celebra l'acte sota la presidència del senyor JOSEP M. RIBAS FERRER, alcalde-president de la Corporació i hiassisteixen el senyor PEDRO VIZUETE MENDOZA, secretari de la mateixa, que en dona fe, i la senyora MONICAGONZALEZ SERRA, interventora de fons.

Hi assisteixen, també els senyors regidors que s'indiquen a continuació:

ASSISTENTS:JAUME AMIGO LOPEZJOSEP BARGALLO TORRESANGELS CANALS VILACRISTINA DE LA CRUZ PIÑOLSILVIA CHAVARRI CABEZASCARLES JIMENEZ MORERAMONTSERRAT MEDALL PRADESSUSANNA MERIDA LOPEZM.DOLORS MONTSERRAT MONTSERRATVICTOR PERXES GIBRATALBERT PRAT PASCUALXAVIER ROJO SANCHEZMARIA ASSUMPTA ROSELL MEDALLFRANCESC SAEZ FORNSLAURA SALVADOR ALAÑAJOSEP SUBIRANA MIQUEL

ABSENTS:CAP

INCIDÈNCIES:El senyor AMIGO LOPEZ s'absenta definitivament de la sessió, en el moment que s'indica, i quan són les 22:15hores.

152

Assumpte

Acta de la sessió AJT/PLE/13/2011 Interessat/ada de l'expedient

Localització de l'activitat

Unitat / Área

Secretaria PVM

Codi de verificació

²0H5H334O5W3A530T1D8Qz» ²0H5H334O5W3A530T1D8Qz»

0H5H334O5W3A530T1D8Q

Document

SECVI4ZV Expedient Data

21-10-2011

NIF P0824000D · Plaça Ajuntament, 1 · 08770 Sant Sadurní d'Anoia · Tel. 938 910 325 · Fax. 938 183 470 · www.santsadurni.cat

Com que hi ha quòrum suficient perquè la celebració de l'acte sigui vàlida, la presidència el declara obert, donantpas tot seguit a la deliberació i a la resolució, si s'escau, dels assumptes inclosos en l'Ordre del Dia pel torn ques'indica seguidament:

1 APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR DE DATA 31 D'AGOST DE 2011 2 MODIFICACIÓ DESIGNACIÓ DE REPRESENANTS DE LA CORPORACIÓ EN EL CARTIPÀS MUNICIPAL

MANDAT 2011-2015 - Expedient SEC/333/2011 3 APROVACIÓ DEL MAPA DE CAPACITAT ACUSTICA MUNICIPAL - Expedient URB/328/2011 4 APROVACIÓ INICIAL DE L'ORDENANÇA REGULADORA DEL SOROLL I LES VIBRACIONS DE SANT

SADURNÍ D'ANOIA - Expedient SEC/424/2011 5 RATIFICACIÓ DE LA SUSPENSIÓ DE LES ALTES AL REGISTRE DE PARELLES DE FET I APROVACIÓ

INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT PARELLES DE FET DE L'AJUNTAMENT DE SANTSADURNI D'ANOIA - Expedient SEC/532/2011

6 MODIFICACIÓ DE CREDIT 35/2011 DE CRÈDIT EXTRAORDINARI I SUPLEMENT DE CRÈDIT FINANÇATAMB ROMANENT DE TRESORERIA I BAIXES DE CRÈDIT - Expedient INT/558/2011

7 APROVACIO DEL COMPTE GENERAL DE L'EXERCICI 2010 - Expedient INT/423/2011 8 CONVENI PEL FINANÇAMENT DE L'ESCOLA DE MÚSICA MUNICIPAL PER AL CURS 2010-2011 I

JUSTIFICACIÓ DE LES DESPESES - Expedient INT/579/2011 9 CONVENI PER AL FINANÇAMENT DEL FUNCIONAMENT DE LES LLARS D'INFANTS DE TITULARUTAT

DE LES CORPORACIONS LOCALS, CURS 2010-2011 I JUSTIFICACIÓ DE LES DESPESES - ExpedientINT/584/2011

10 MOCIÓ QUE PRESENTA ESQUERRA REPUBLICANA PEL NOMENAMENT DEL DELEGAT O DELEGADADEL GOVERN DE L'ÀMBIT DE PLANIFICACIÓ DEL PENEDÈS - Expedient SEC/480/2011

11 MOCIÓ DE SUPORT AL MODEL EDUCATIU CATALÀ - Expedient SEC/540/2011 12 MOCIÓ DEL PARTIT POPULAR SOBRE L'ARRENJAMENT DEL CEMENTIRI MUNICIPAL - Expedient

SEC/533/2011 13 MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC I ERC MUNICIPALS PER REBUTJAR LA RETALLADA DEL

DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT EN RELACIÓ A LES ESCOLES DE MÚSICA MUNICIPALS - ExpedientSEC/538/2011

14 MOCIONS D'URGÈNCIA 15 PRECS I PREGUNTES

15.1 PREC DEL PARTIR POPULAR EN REFERÈNCIA A L'ESTAT DE LA PLAÇA DE LA SARDANA -Expedient SEC/530/2011

15.2 PREC DEL PARTIT POPULAR EN REFERÈNCIA A INFORMACIÓ DE LA ZONA DE LA CTRA.GELIDA I DELS HABITATGES JUNYENT - Expedient SEC/537/2011

15.3 PREC PARTIT POPULAR EN REFERÈNCIA AL MANTENIMENT DEL PARC DEL PLA D'ENMESTRES - Expedient SEC/536/2011

1.- APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR DE DATA 31 D'AGOST DE 2011

L'Alcalde-President assenyala que es proposa l'aprovació de l'esborrany de l'acta de la sessió anterior, corresponenta l'ordinària celebrada el passat 31 d'agost de 2011, i pregunta als assistents si tenen alguna observació queformular al contingut de la mateixa.

Intervé en primer lloc la senyora Montserrat i Montserrat, qui explica que, en relació al punt 3 de l'ordre del dia, en elqual es tractava sobre el personal confiança, vol demanar disculpes, ja que en cap cas no volia ferir a ningú amb elcontingut de la seva intervenció. Que a la pàgina 4 de l'acta, al paràgraf que recull la seva intervenció sobre aquestpunt, no hi consta que va dir que no implicava a la persona i que donava presumpció d'innocència. I insisteix en queno volia faltar al respecte a ningú.

La senyora Rosell i Medall comenta que volia dir alguna cosa sobre aquest tema que no ho va dir aquell dia. I esque, en relació a les manifestacions de la senyora Montserrat i Montserrat, des de l'equip de govern anterior mai esva fiscalitzar ni es va coaccionar a ningú, com es va insinuar, i que sempre es va respectar la llibertat delsprofessionals, especialment el de premsa.

L'Alcalde-President demana a la senyora Rosell i Medall que es limiti a fer les esmenes que consideri necessàries al'acta de la sessió anterior, però que no introdueixi coses noves.

La senyora Mérida i López indica que a la pàgina 8, al paràgraf que recull la seva intervenció explicant el contingutdel punt 5.01, on diu “i que és fàcil que es produiran canvis al 2012”, proposa que digui “i que és possible que esprodueixin canvis al 2012”.

La senyora Mérida i López també indica que a la pàgina 10, al quart paràgraf que recull la seva intervenció, on diu“per tractar de comptar d'aprovar a CiU”, proposa que digui “per tractar d'aprovar el posicionament amb CiU”.

252


També proposa suprimir en aquest mateix paràgraf la frase “Que està d'acord amb la senyora Montserrat sobre lescauses” , ja que el que va expressar és que estava d'acord que la intervenció de la senyora Montserrat conteniaexpressions que tots comparteixen, i que hi eren en el text de la moció proposat pel comitè d'empresa de l'hospital.

A la pàgina 11 al penúltim paràgraf, la senyora Mérida i López proposa substituir la frase “i que també s'estàtreballant en aquesta línia, ja que també els preocupa” per aquesta altra “i que també s'està treballant en cercaraltre tipus de tancaments, ja que també els preocupa”, ja que recull millor el que va dir.

Finalment, la senyora Mérida i López assenyala que a la pàgina 12, al penúltim paràgraf, proposa substituir la frase“que també s'intentarà fer una actuació en la primera rotonda, justa ja que no hi ha gaires recursos” per aquestaaltra “que també s'intentarà fer una actuació en la primera rotonda, que serà molt justa, tot i que reconeix que no hiha gaires recursos”, ja que creu què el més fidel al que va explicar aquell dia.

La Presidència pregunta si hi ha alguna altra observació que formular al contingut de l'esborrany de l'acta, i com queno es produeix cap altre, declara aprovada per unanimitat l'acta de la sessió ordinària de data 31 d'agost de 2011,conforme es troba redactada, i amb la incorporació de les observacions formulades.

2.- MODIFICACIÓ DESIGNACIÓ DE REPRESENANTS DE LA CORPORACIÓ EN EL CARTIPÀS MUNICIPALMANDAT 2011-2015 - Expedient SEC/333/2011 Vist l'acord del Ple Municipal en sessió extraordinària de data 04 de juliol de 2011, on s'aprova el nomenament delsrepresentants de la corporació en òrgans col·legiats pel mandat corporatiu 2011-2015.

Atès que s'ha de modificar puntualment la representació d'alguns d'aquests òrgans, i nomenar-ne el representantper la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona.

D'acord amb l'article 38.c) del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglamentd'organització, funcionament i règim jurídic de les Corporacions Locals.

Per tot això, el Ple Municipal adopta els següents acords:

PRIMER: Modificar la representació del grup municipal PARTIT POPULAR (PP) en els següents òrgans col·legiats:

– Consell Municipal de Medi Ambient, que serà BERTA TRENS ÁLVAREZ.– Consell Municipal de Cooperació, que serà FRANCISCO CANO PORTERO (en qualitat de vocal titular).

– Consell Escolar Municipal, que serà Mª CARMEN DÍAZ GONZÁLEZ.– Comissionat noves tecnologies: ANNA FERNANDEZ ANDRINO.– Consell d'Igualat: CRISTINA BLANCO.

SEGON: Modificar la representació del grup municipal CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CiU), en els següents òrganscol·legiats:

- Consell Municipal de Cooperació, que serà LLUÍS XAVIER COLL MESTRES.

TERCER: Designar a ALBERT PRAT PASCUAL com a representant de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia al'Associació Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, de la Diputació de Barcelona.

QUART: Notificar aquest acord a la Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, pel que fa alnomenament a l'Associació Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

L'Alcalde-President explica que es tracta d'introduir modificacions en l'acord de designació de representants de laCorporació en el cartipàs municipal d'aquest mandat corporatiu, a propostes dels grups de Convergència i Unió i delPartit Popular.

Pel grup del Partit Popular, el senyor Jiménez i Morera comenta que, a més a més dels que figuren a ladocumentació, caldria afegir també el representant del Partit Popular al Comissionat de les Noves Tecnologies, queserà la senyora Anna Fernandez Andrino, i al Consell d'Igualtat, que serà la senyora Cristina Blanco.

La senyora Rosell i Medall, portaveu del grup de Convergència i Unió manifesta que el representant del seu grup alConsell de Medi Ambient serà el senyor Lluís Xavier Coll Mestres.

L'Alcalde-President comenta que també es proposa nomenar al senyor Prat i Pascual, regidor de medi ambient, com

352


a representant de l'Ajuntament en l'Associació Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

APROVAT PER UNANIMITAT MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA

L'Alcalde-President determina que els punts 3 i 4 de l'ordre del dia es debatran conjuntament, donada la sevaestreta relació.

3.- APROVACIÓ DEL MAPA DE CAPACITAT ACUSTICA MUNICIPAL - Expedient URB/328/2011

Atès que l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia en el marc de la La Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contrala contaminació acústica, que regula les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació provocada pelssorolls i les vibracions, en el marc de l'aprovació de l'ordenança del soroll també es veu en la necessitat d'aprovar elmapa de capacitat acústica per tal d'establir les regles oportunes tot fixant els nivells d’immissió dels emissorsacústics a qui els hi ès aplicable aquesta Llei i que estiguin inclosos a les zones urbanes, els nuclis de població i, siescau, les zones del medi natural, a l’efecte de determinar la capacitat acústica del territori mitjançant l’establimentde les zones de sensibilitat acústica en l’àmbit del municipi.

Atès que la legislació estatal, Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, Reial decret 1513/2005, de 16 dedesembre i del Reial decret 1367/2007, de 19 d’octubre, implica que la zonificació acústica del territori ha de tenir encompte l’ús predominant del sòl, alhora que s’augmenta el grau d’exigència dels objectius de qualitat acústicaaplicables, principalment per als nous desenvolupaments urbanístics i a l’interior de les edificacions destinades ausos sensibles al soroll, com ara, residencials, hospitalaris, educatius o culturals.

Atès que el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny,de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos, té com a principal finalitat el seudesenvolupament i alhora, assolir l’adequació amb aquells preceptes de caràcter bàsic de la normativa estatal quehi incideixen. Aquesta adequació comporta que les zones de sensibilitat acústica, definides en els mapes decapacitat acústica, hagin de tenir en compte els objectius de qualitat acústica i els diferents usos del sòl.

Atès que el mapa de capacitat acústica s’ha elaborat d’acord amb el que preveu el Decret 245/2005, de 8 denovembre, pel qual es fixen els criteri per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica.

Atesa la potestat que reconeix expressament a les Corporacions Locals l’article 7 del Decret 176/2009, de 10 denovembre, que aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica,atorga als Ajuntaments facultats per l'aprovació dels mapes de capacitat acústica.

Atesa la necessitat d'establir un període d’informació pública i audiència als interessats per un termini mínim de 30dies per la presentació de reclamacions i suggeriments d'acord amb l’article 37 i concordants del ROAS.

Per tot l'exposat, aquest Ple Municipal, acorda:

PRIMER: APROVAR inicialment el Mapa de Capacitat Acústica de Sant Sadurní d'Anoia, segons el redactat ques’adjunta com a Annex.

SEGON: SOTMETRE l’esmentat document a informació pública per a la formulació de reclamacions i al·legacions, perun termini de trenta dies hàbils, a través de la inserció de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la Província, i en eltauler d’anuncis de la Corporació.

TERCER: DETERMINAR que un cop transcorregut l’esmentat termini d’informació pública, en cas de no haver-hi capreclamació ni al·legació, l’acord d’aprovació inicial del mapa de capacitat acústica de Sant Sadurní d'Anoia esdevindràdefinitiu.

ANNEXMEMÒRIA D’ ELABORACIÓ DEL MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE SANT SADURNÍ D’ANOIA

1. OBJECTIUSL’objectiu principal d’aquesta memòria és l’elaboració del mapa de capacitat acústica del municipi de SANT SADURNÍ D’ANOIA, com ainstrument per a la gestió ambiental del soroll, que té com a finalitat evitar, prevenir o reduir la contaminació acústica a la que estàexposada la població i la preservació i/o millora de la qualitat acústica del territori.El mapa de capacitat acústica assigna els nivells d’immissió fixats com a objectius de qualitat en un territori determinat, establint leszones de sensibilitat acústica, que agrupen les parts del territori amb la mateixa percepció acústica, per tres períodes temporalsdiferenciats: dia, vespre i nit, i on també s’hi incorporen els usos del sòl.

2. NORMATIVA La Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, regula les mesures necessàries per prevenir i corregir lacontaminació provocada pels sorolls i les vibracions, i estableix els mecanismes necessaris per fixar els objectius de qualitat acústica

452


en el territori i per donar resposta a la problemàtica produïda per aquest tipus de contaminació. En aquest sentit, correspon al’ajuntament elaborar un mapa de capacitat acústica amb els nivells d’immissió dels emissors acústics a què és aplicable aquesta Lleique estiguin inclosos a les zones urbanes, els nuclis de població i, si escau, les zones del medi natural, a l’efecte de determinar lacapacitat acústica del territori mitjançant l’establiment de les zones de sensibilitat acústica en l’àmbit del municipi.La promulgació de legislació de l’estat amb caràcter bàsic: la Llei estatal 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, del Reial decret1513/2005, de 16 de desembre, que la desplega pel que fa a l’avaluació i gestió del soroll ambiental i del Reial decret 1367/2007, de 19d’octubre, que la desplega pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, comporten la necessitat deprocedir a la introducció d’aquells ajustos necessaris per restablir la interrelació i la coherència entre ambdós sistemes normatius.Concretament, la nova legislació estatal implica que la zonificació acústica del territori, que d’acord amb la legislació catalana és enrelació amb la seva capacitat acústica, tingui en compte l’ús predominant del sòl, alhora que s’augmenta el grau d’exigència delsobjectius de qualitat acústica aplicables, principalment per als nous desenvolupaments urbanístics i a l’interior de les edificacionsdestinades a usos sensibles al soroll, com ara, residencials, hospitalaris, educatius o culturals.El Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra lacontaminació acústica, i se n’adapten els annexos, té com a principal finalitat el seu desenvolupament i alhora, assolir l’adequació ambaquells preceptes de caràcter bàsic de la normativa estatal que hi incideixen. Aquesta adequació comporta que les zones de sensibilitat acústica, definides en els mapes de capacitat acústica, hagin de tenir encompte els objectius de qualitat acústica i els diferents usos del sòl.El mapa de capacitat acústica s’ha elaborat d’acord amb el que preveu el Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen elscriteri per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica.

3. METODOLOGIAL’elaboració del mapa de capacitat acústica s’ha efectuat d’acord amb les fases següents: 3.1. Fonts d’informació:

▪ Per a l’elaboració del mapa de capacitat acústica s’han consultat fonamentalment les següents informacions: ▪ La proposta de mapa de capacitat acústica elaborada per la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi

Ambient i Habitatge, de l’any 2004, que ha servit de base per a la modificació i actualització del Mapa.▪ El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) aprovat definitivament per l’ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia el 30 de

setembre de 2010 i publicat al DOGC núm. 5863 de data 20/04/2011 per determinar els usos del sòl vigents i planificats.▪ Mapa de soroll i proposta de mapa de capacitat acústica del municipi de Sant Sadurní d’Anoia elaborat l’any 2007 per

“PROEMA, projectes i estudis de medi ambient, SCP” amb el suport de la Diputació de Barcelona.▪ Els plans de mobilitat, vials comercials, ....▪ Informació sobre activitats i equipaments extretes del cens d’activitats que disposa l’Ajuntament. ▪ Historial de queixes per soroll.

3.2. Identificació dels emissors acústics del territoriEs localitzen i reconeixen els potencials emissors acústics i la seva àrea d’influència: Aquestes fonts poden ser emissors puntuals o emissors lineals. Entre les primeres, es troben els establiments on l’activitat ésremarcable per l’emissió de soroll industrial, comercial, de serveis o de lleure.Les fonts lineals de soroll més importants són les infraestructures de transport viari (autopistes, autovies i carreteres) i ferroviari,així com les principals vies urbanes d’accés a la població i els carrers que concentren un nivell de trànsit important.També s’identifiquen les zones considerades acústicament sensibles: escoles, hospitals, llars d’avis, espais d’interès natural, etc. Aquesta distinció d’elements i usos ha permès crear zones homogènies que seran la base per prendre mesuraments del nivell desoroll i classifica-les.

3.3. Determinació del nivell de soroll ambiental Les dades recollides en la fase anterior permeten determinar els mesuraments per definir les zones acústiques. La fase de mesurament de soroll consisteix en la realització de mesuraments de nivell de soroll, en un nombre suficient i representatiu,que permeti conèixer els emissors acústics existents, els sectors exposats al soroll i l’àrea d’afectació, per determinar els intervals delnivell de soroll i, poder delimitar les zones de sensibilitat acústica.Els mesuraments són: de curta durada, amb períodes com a mínim de 10 minuts, i de llarga durada, amb períodes com a mínim de 24hores. Els intervals de temps contemplen el funcionament temporal de les activitats, i les variacions de trànsit, hores punta i hores amb calmade les vies urbanes. De cada mesurament es fa el corresponent full de seguiment, anotant-hi el lloc i l’hora en què es fa, els valors de nivell de soroll, elnombre de vehicles que circulen, les característiques de la zona, identificant sobre plànol a escala 1:5000 la recollida de dades i la sevaubicació.

4. ZONIFICACIÓ ACÚSTICA DEL TERRITORILa informació recollida ha servit per definir les zones de sensibilitat acústica, que consisteixen en l’agrupació de les parts del territoriamb la mateixa capacitat acústica, i inclouen les següents zones acústiques, d’acord a l’establert al Decret 245/2005, de 8 denovembre:

a. Zona de sensibilitat acústica alta (A)b. Zona de sensibilitat acústica moderada (B)c. Zona de sensibilitat acústica baixa (C)d. Zones de sorolle. Zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA)f. Zones acústiques de regim especial (ZARE)

A l’hora d’incorporar els usos del sòl al mapa de capacitat acústica municipal, el Reglament de la Llei 16/2002, estableix la zonificació isimbolització, que modifica els apartats a), b) i c) de l’annex 1 del Decret 245/2005, de 8 de novembre.La zonificació acústica del terme municipal ha de tenir en compte les àrees urbanitzades, els nous desenvolupaments urbanístics, elssectors del territori afectats per sistemes generals d’infraestructures de transport,o altres equipaments públics que ho reclamin, i els espais d’interès natural que gaudeixin o demanin una protecció especial contra lacontaminació acústica. Cap punt del territori no pot pertànyer simultàniament a dos tipus de zones acústiques diferents. El pas d’una zona a una altra ha de ser progressiu, és a dir, d’una zona de sensibilitat acústica baixa s’ha de passar per una zona desensibilitat acústica moderada per arribar a una zona de sensibilitat acústica alta. La zonificació del territori ha de mantenir la compatibilitat entre zones. Si hi són admissibles o hi concorren dos o més usos del sòl, laclassificació s’ha de fer segons l’ús predominant.

a) Zona de sensibilitat acústica alta (A)Comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll. El perímetre de les zones, àrees i edificacions esrepresenta amb una ratlla de color verd (composició RGB: 0 255 0). Poden incloure les àrees i els usos següents o similars:

- (A1) Espais d’interès natural, espais naturals protegits, espais de la xarxa Natura 2000 o altres espais protegits que pels seus valorsnaturals requereixen protecció acústica.

552


També s’hi inclouen les zones tranquil·les a camp obert que es pretén que es mantinguin silencioses per raons turístiques, depreservació de paisatges sonors o de l’entorn.En qualsevol cas, s’han de tenir en compte les activitats agrícoles i ramaderes existents.Els seus valors límit d’immissió poden ser més restrictius que els de les restants àrees de la zona de sensibilitat acústica alta i podenser objecte de declaració com a zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA).Es representa amb una ratlla de color taronja clar (composició RGB: 255 166 0) i/o el símbol (A1).

- (A2) Centres docents, hospitals, geriàtrics, centres de dia, balnearis, biblioteques, auditoris o altres usos similars que demanin unaespecial protecció acústica. S’hi inclouen els usos sanitaris, docents i culturals que demanin, a l’exterior, una especial protecció contra la contaminació acústica,com les zones residencials de repòs o geriatria, centres de dia, les grans zones hospitalàries amb pacients ingressats, les zonesdocents, com campus universitaris, zones d’estudi i biblioteques, centres de recerca, museus a l’aire lliure, zones de museus id’expressió cultural i altres assimilables. Es representa amb una ratlla de color marró (composició RGB: 166 83 0) i/o el símbol (A2).

- (A3) Habitatges situats al medi rural. Habitatges situats al medi rural que compleixen les condicions següents: estar habitats de manera permanent, estar aïllats i no formarpart d’un nucli de població, ésser en sòl no urbanitzable i no estar en contradicció amb la legalitat urbanística.Es representa amb una ratlla de color verd fosc (composició RGB: 0 132 0) i/o el símbol (A3).

- (A4) Àrees amb predomini del sòl d’ús residencial.Les zones verdes que es disposin per obtenir distància entre les fonts sonores i les àrees residencials no s’assignaran a aquestacategoria acústica, sinó que es consideraran zones de transició.Es representa amb una ratlla de color verd (composició RGB: 0 255 0) i/o el símbol (A4).

b) Zona de sensibilitat acústica moderada (B)Comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana de soroll. El perímetre de les zones, àrees i edificacions iinfraestructures es representa amb una ratlla de color groc (composició RGB: 255 255 0). Poden incloure les àrees i els usos següents osimilars:

(B1) Àrees on coexisteixen sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents. Es representa amb una ratlla de color groc (composició RGB: 255 255 0) i/o el símbol (B1).

- (B2) Àrees amb predomini de sol d’ús terciari. Inclouen els espais destinats amb preferència a activitats comercials i d’oficines, espais destinats a restauració, allotjament i altres,parcs tecnològics amb exclusió d’activitats productives en gran quantitat, incloent-hi les àrees d’estacionament d’automòbils que elssón pròpies i totes aquelles activitats i espais diferents dels esmentats en (C1). Es representa amb una ratlla de color ocre (composició RGB: 255 205 105) i/o el símbol (B2).

- (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial. Inclouen els espais d’ús predominantment residencial existents afectats per zones de sòl d’ús industrial també existents, com arapolígons industrials o d’activitats productives en gran quantitat, que per la seva situació no és possible el compliment dels objectiusfixats per a una zona (B1).Es representa amb una ratlla de color taronja fosc (composició RGB: 242 118 77) i/o el símbol (B3).

c) Zona de sensibilitat acústica baixa (C)Comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada de soroll. El perímetre de les zones, àrees i edificacions iinfraestructures es representa amb una ratlla de color vermell (composició RGB: 255 0 0). Poden incloure les àrees i els usos següents osimilars:- (C1) Àrees amb predomini del sòl d’ús terciari, recreatiu i d’espectacles.

Inclouen els espais destinats a recintes firals amb atraccions recreatives, llocs de reunió a l’aire lliure, espectacles, i altresassimilables.Es representa amb una ratlla de color rosa fort (composició RGB: 255 0 255) i/o el símbol (C1).

- (C2) Àrees amb predomini de sòl d’ús industrial. Inclouen tots els espais del territori destinats o susceptibles de ser utilitzats per als usos relacionats amb les activitats industrials iportuàries amb llurs processos de producció, els parcs d’abassegament de materials, els magatzems i les activitats de tipus logístic,estiguin o no vinculades a una explotació en concret, els espais auxiliars de l’activitat industrial com subestacions de transformacióelèctrica, etc.En les àrees acústiques d’ús predominantment industrial es poden tenir en compte les singularitats de les activitats industrials per al’establiment dels objectius de qualitat, respectant el principi de proporcionalitat econòmica.Es representa amb una ratlla de color vermell (composició RGB: 255 0 0) i/o el símbol (C2).

- (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de transport o altres equipaments públics que elsreclamin. Inclouen els espais de domini públic en el qual s’ubiquen els sistemes generals de les infraestructures de transport viari urbà iinterurbà, ferroviari, marítim i aeri.Els receptors situats en aquestes àrees, i per a l’avaluació d’activitats, s’han de classificar d’acord amb la zona de sensibilitat acústicaque els correspondria sinó existís aquesta afecció.Es representa amb una ratlla de color rosa (composició RGB: 247 232 224) i/o el símbol (C3).

d) Zones de soroll: Són zones de soroll els espais del territori afectats per la presència d’infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri.Comprèn el territori de l’entorn de la infraestructura i es delimitada per la corba isòfona definida pels punts del territori on es mesurenels valors límit d’immissió corresponents a la zona de sensibilitat acústica on se situa la infraestructura. En el territori inclòs en la zona de soroll els valors dels índexs d’immissió poden superar els objectius de qualitat acústica aplicables ales zones de sensibilitat acústica corresponents. Les zones de soroll de les infraestructures viàries, ferroviàries i marítimes i aèries, es determinen i delimiten per l’administració titular dela infraestructura.La zona de soroll s’incorpora al mapa de capacitat acústica municipal a títol informatiu i, es representa amb una superfície de color(composició RGB: 247 232 224).

e) Zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) Es poden declarar zones d’especial protecció de la qualitat acústica, les àrees en què per les seves singularitats característiques, esconsidera convenient conservar una qualitat acústica d’interès especial.La declaració d’una ZEPQA correspon a l’ajuntament, per a les àrees incloses en sòl urbà i urbanitzable i, al Departament competenten matèria de contaminació acústica, per a les àrees incloses en sòl no urbanitzable. Tota declaració ha de ser recollida en el mapa de capacitat acústica en el termini de 6 mesos.

f) Zones acústica de règim especial (ZARE):Es poden declarar zones acústiques de règim especial, aquelles àrees en què se sobrepassin els valors límit d’immissió en l’ambientexterior corresponents a zones de sensibilitat acústica baixa en 15 dB(A) o més, en qualsevol dels índex d’emissió de soroll Ld, Le, Ln,dues vegades per setmana, durant dues setmanes consecutives o tres d’alternes, dins el termini d’un mes.

652


La declaració correspon a l’ajuntament, hi ha d’incloure un pla específic de mesures per disminuir progressivament el soroll a l’ambientexterior de la zona i, en particular, aconseguir que no s’incompleixin els objectius de qualitat acústica corresponents als espais interiors.La declaració s’ha de recollir en el mapa de capacitat acústica en el termini de sis mesos.

5. CONCRECIÓ DEL MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA MUNICIPALEstablertes les zones amb caràcter definitiu, es representen sobre plànol, amb la incorporació de la simbologia dels usos del sòlpredominants. El mapa de capacitat acústica s’ha elaborat en format digital. S’ha pres com a referència inicial la proposta de Mapa elaborat l’any 2007per “PROEMA, projectes i estudis de medi ambient, SCP” amb el suport de la Diputació de BarcelonaPel que fa a la zonificació dels municipis amb poblament disseminat i /o activitats fora dels nuclis de població, s’han establerts elssegüents criteris tècnics: Els habitatges aïllats situats en el medi rural, tot i que no estiguin zonificats en el mapa de capacitat acústica, es corresponen a unazona de sensibilitat acústica alta (A3), si estan habitats de manera permanent, estan ubicats en sòl no urbanitzable i no estan encontradicció amb la legalitat urbanística vigent, sinó, s’assimilaran a sòl d’us residencial (A4). Pel que fa a les activitats, com ara les explotacions ramaderes i cellers d’elaboració i criança de vins i caves, si es troben aïllades no eszonifiquen, mentre que si estan propers a habitatges, aquests, es consideren zona de sensibilitat acústica moderada, com a àrees oncoexisteixen usos residencials amb activitats (B1).Les activitats extractives, encara que no es trobin zonificades en el mapa, per la seva incidència acústica, tenen la consideració dezones de sensibilitat acústica baixa, amb predomini de sòl d’ús industrial (C2). En el mapa de capacitat acústica municipal, hi ha un predomini de les zones de sensibilitat acústica alta, que es corresponenbàsicament al sòl d’us residencial (A4). També s’han zonificat els equipaments més sensibles com els centres docents i espais sanitariscom a (A2).La zona de sensibilitat acústica moderada, està representada per les àrees on coexisteixen l’ús residencial: amb activitats productivesi/o amb carrers de trànsit moderat, ambdós classificades com a (B1); o amb activitats comercials, de restaurants i hotelers (B2).Ple que fa a la zona de sensibilitat acústica baixa, s’hi ha inclòs els polígons industrials i el sòl classificat com a industrial, les carreteresque passen per l’interior del nucli, així com les vies urbanes amb una intensitat de trànsit important.Les àrees que representen futurs desenvolupaments urbanístics s’han definit en el mapa, per bé que aquestes seran concretades uncop es desenvolupin aquests sectors de creixement. Les zones de soroll de les infraestructures viàries i de la línia ferroviària, un cop sol·licitades als titulars corresponents, s’incorporaran, atítol informatiu, al mapa de capacitat tan bon punt les hagin determinat.Per a qualsevol actuació urbanística dins la zona de soroll, cal un estudi de la delimitació detallada d’aquesta zona a fi de definir ladistància i els requeriments tècnics que permetin assolir la compatibilitat de la capacitat acústica del territori d’acord amb l’ús del sòl, lesconstruccions o les edificacions que es vulguin implantar dins la zona de soroll amb el funcionament de la infraestructura. L’Ajuntament, per causes degudament justificades, pot autoritzar la suspensió provisional dels objectius de qualitat acústica aplicablesa la totalitat o part d’una zona acústica, tal com s’estableix en els articles 7.3 i 38.3 del Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny. Els titulars d’emissors acústics poden sol·licitar a l’Ajuntament, per raons degudament justificades que han d’acreditar-se en elcorresponent estudi acústic, la suspensió provisional dels objectius de qualitat acústica aplicables a la totalitat o part d’una zona o àreaacústica. Només es pot acordar la suspensió provisional sol·licitada, que pot sotmetre’s a les condicions que s’estimin pertinents, en el supòsitque s’acrediti que les millors tècniques disponibles no permeten el compliment dels objectius de la suspensió que es pretén.Els objectius de qualitat acústica es poden sobrepassar ocasionalment i temporalment, quan sigui necessari, en situacionsd’emergència, sense necessitat d’autorització.

6. APROVACIÓ I INFORMACIÓ PÚBLICA DEL MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA Un cop elaborada la proposta de Mapa de capacitat acústica municipal, es farà l’aprovació inicial per Acord de Ple i se sotmetrà ainformació pública per un període de 30 dies.Un cop passat el termini d’exposició pública, i vistes les al·legacions (si s’escau), s’aprovarà definitivament per Acord de Ple.El mapa de capacitat acústica municipal és públic i consultable per a la població a través de la pàgina web del municipi(www.santsadurni.cat)

7. REVISIÓ DEL MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA MUNICIPALLes zones de sensibilitat acústica resten subjectes a revisió periòdica, que s’ha de fer com a màxim cada deu anys, des de la data de laseva aprovació.Així mateix, la zonificació acústica del territori s’ha de revisar, quan es produeixin canvis en el planejament territorial i urbanístic queafectin els usos del sòl, i quan es tramitin plans urbanístics de desenvolupament que estableixin usos pormenoritzats del sòl.

El regidor de medi ambient, senyor Prat i Pascual comenta que, en el punt 3, es tracta de l'aprovació del mapa decapacitat acústica municipal, que, com es va explicar a la comissió informativa d'urbanisme, és un element més quees dota al municipi, per una llei de la Generalitat de Catalunya. Que aquest és unt tema que des del 2006 que estreballa. Que el mapa distingeix els carrers de la vila i del municipi en zones de sensibilitat, en funció de la sevaubicació. Que es va fer una proposta, abans de desplegament de la llei. Que desprès de la publicació del reglament,es va haver de modificar, i és aquest el que es proposa aprovar. Que, en el punt 4, es tracta de l'aprovació del'ordenança reguladora del soroll i les vibracions al municipi, que té un estret lligam amb el mapa. Que, del contingutde l'ordenança, també es va parlar a la comissió d'urbanisme de juliol i setembre. Que es tracta d'una normativa unamiqueta feixuga. I que s'ha de tenir en compte que l'aprovació de l'ordenança, i també la del mapa, és una exigènciade la llei.

La portaveu del grup del Partit Popular, senyora Montserrat i Montserrat, manifesta que el vot del seu grup serà afavor de l'aprovació de tots dos punts, tant del mapa com de l'ordenança. Que aquest són dos temes que ja es vantractar l'anterior mandat corporatiu. Que cal recordar que sempre ha preocupat al seu grup les queixes de soroll perpart dels veïns, en relació a les motos, i d'altres problemes acústics. Que considera una bona notícia aquestesaprovacions, i demana que es compleixin les noves normatives, i que no passi com el que passa amb l'ordenançacívica, que s'incompleix reiteradament, col·locant, per exemple, cartells on no toca, fins i tot del propi Ajuntament.Que recorda que ella va demanar que s'anunciés que no es poden penjar cartells, conforme a l'ordenança, i que noli consta que es sancioni per aquestes conductes que caldria sancionar. I insisteix en la seva demanda de que esposin aquests cartells anunciadors de la prohibició de fixar cartells fora dels llocs establerts.

752


La portaveu del grup Socialista, senyora Mérida i López assenyala que, al seu parer, aquestes noves normativesque es proposen aprovar, tenen per objectiu dotar a l'Ajuntament d'unes eines de gestió ambiental. Ques'estableixen unes zones de sensibilitat segons els usos del sòl i els horaris. Que, efectivament, les queixes mésreiterades pels veïns són les relatives al soroll. Que considera que l'aprovació del mapa i de l'ordenança és unavanç, i que sembla que totes les lleis van en aquesta mateix línia. Que aquests documents representen elcompromís d'anar a pels objectius. Que es van iniciar els treballs al 2007, quan la Diputació de Barcelona vaencarregar un primer estudi, i que ara es finalitza un llarg treball, que compte amb el vist i plau del Departament deMedi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Indica que el seu grup votarà a favor dels dos temes.

Pel grup de Convergència i Unió, la senyora Canals i Vilà, comenta que el seu grup també donarà suport al'aprovació de l'ordenança i el mapa acústic, que són fruit duna llarga tramitació. Que es tracta de documentstècnicament complexos, com s'ha pogut veure a les comissions informatives. Que ella va demanar un resum de lanova normativa, per tal de valorar l'impacte de la mateixa en relació a la situació actual. Que aquestes aprovacionsprovenen d'obligacions legals que s'han de complir. Que considera que serà difícil de gestionar aquesta novanormativa, però que vol ser optimista, encara que els diferents serveis municipals implicats necessitaran més eines.Que espera que les noves normatives també puguin servir per aprovar o denegar permisos i llicències d'activitats.Que espera que es faci un bon ús tant del mapa com de l'ordenança. Que pensa que altres normatives municipalssón més fàcils fer complir, com ara l'ordenança de civisme i el tema dels cartells, que són més fàcils de fer seguir.Que durant l'anterior mandat corporativa, es va vigilar adequadament i considera que van aconseguir bastantsavanços, encara que sembla que ara torna a rebrotar. Que exigir el compliment d'altres continguts són menys fàcilde seguir, com ara amb el tema dels excrements dels animals a la via pública. Que cal recordar que els grupsmunicipals que ara constitueixen el govern municipal, abans ho demanaven exigència en el compliment de lesnormatives, quan hi eren a l'oposició, i que ella ara farà el mateix, demanant el compliment de les normativesmunicipals. Que, en aquest cas, demana s'intenti complir bé i que s'apliqui bé aquesta nova ordenança sobre soroll ivibracions. I insisteix en que el govern faci el possible per aplicar les ordenances que s'aprovin.

L'Alcalde-President reconeix que hi ha el deure de fer complir les ordenances. I que lamentablement, elsexcrements dels animals es troben a les voreres, carrers, places i parc de la Vila.


4.- APROVACIÓ INICIAL DE L'ORDENANÇA REGULADORA DEL SOROLL I LES VIBRACIONS DE SANTSADURNÍ D'ANOIA - Expedient SEC/424/2011

Atès que l’Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, atès el marc legal derivat de la Llei 16/2002, de 28 de juny, deprotecció contra la contaminació acústica, i del Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova elReglament de la Llei 16/2002, considera necessari aprovar una ordenança que serveixi d'instrument jurídic i tambétècnic, juntament amb els mapes de capacitat acústica, que puguin donar resposta a les inquietuds dels ciutadans iciutadanes vers la contaminació acústica, millorant la seva qualitat de vida, en un procés de creixent conscienciacióambiental.

Atès que el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny,de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos, té com a principal finalitat el seudesenvolupament i alhora, assolir l’adequació amb aquells preceptes de caràcter bàsic de la normativa estatal quehi incideixen. Aquesta adequació comporta que les zones de sensibilitat acústica, definides en els mapes decapacitat acústica, hagin de tenir en compte els objectius de qualitat acústica i els diferents usos del sòl.

Atès que l'article 21 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, estableix que es competència dels Ajuntaments elaborar iaprovar ordenances reguladores de la contaminació per sorolls i vibracions, en el marc d'allò regulat per la presentLlei i la normativa que desenvolupa, sense que en cap cas aquestes ordenances puguin reduir les exigències i elsparàmetres de contaminació acústica establerts pels annexes de la Llei.

Atesa la potestat reglamentària es reconeix expressament a les Corporacions Locals en l’article 4.1.a) de la Llei 7/1985,de 2 d’abril, Reguladora de les bases del règim local; en l’article 8.1.a) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel quals’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i els articles 60 i següents del ROAS.

Atès que l’article 49 de la LBRL regula el procediment d’aprovació de les Ordenances locals, atorgant al Ple facultats perla seva aprovació inicial i establint un període d’informació pública i audiència als interessats per un termini mínim de 30dies per la presentació de reclamacions i suggeriments, i en el mateix sentit es pronuncia l’article 178 del Decretlegislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i el 63 delROAS.

Atès allò establert a l'article 20 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local, a l'article 60

852


del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel que s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local deCatalunya i a l'article 177.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el Text Refós de laLlei Reguladora de les Hisendes Locals, es proposa al Ple l'adopció de l'acord següent:

Per tot l'exposat, aquest Ple Municipal acorda:

PRIMER: APROVAR inicialment l’Ordenança reguladora de sorolls i vibracions de Sant Sadurní d'Anoia, segons elredactat que s’adjunta com a Annex.

SEGON: SOTMETRE l’esmentada Ordenança a informació pública per a la formulació de reclamacions i al·legacions,per un termini de trenta dies hàbils, a través de la inserció de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la Província, alDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i en el tauler d’anuncis de laCorporació.

TERCER: DETERMINAR que un cop transcorregut l’esmentat termini d’informació pública, en cas de no haver-hi capreclamació ni al·legació, l’acord d’aprovació inicial de l’Ordenança esdevindrà definitiu.

ANNEX:Preàmbul El soroll és actualment una de les principals causes de preocupació ciutadana, ja que incideix en la qualitat de vida de les persones i, a més, potprovocar efectes nocius en la salut i en el comportament, tant individuals com socials.En aquest sentit, el soroll es considera arreu com un agent contaminant més, des que així es va reconèixer oficialment per primera vegada en laConferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient Humà, reunida a Estocolm l’any 1972. En l’àmbit de la Unió Europea, la Directiva 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió delsoroll ambiental, ha obligat a un procés de transposició de les seves normes al Dret intern dels estats membres. Els articles 43 i 45 de la Constitució estableixen el manament de tots els poders públics de protegir la salut i el medi ambient, en la qual s’inclou laprotecció davant la contaminació acústica. Així, a escala estatal s’han promulgat la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, el Reial decret1513/2005, de 16 de desembre, que la desplega pel que fa a l’avaluació i gestió del soroll ambiental i el Reial decret 1367/2007, de 19 d’octubre,que la desplega pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.A Catalunya, els articles 27 i 46 de l’Estatut d’Autonomia estableixen el dret de totes les persones a la protecció davant les diferents formes decontaminació i que les polítiques ambientals dels poders públics han de dirigir, entre d’altres finalitats, a la reducció de les diferents formes decontaminació, mitjançant l’adopció de les corresponents polítiques públiques. En aquest marc s’insereixen la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, el Decret 245/2005, de 8 de novembre,pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica i el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova elReglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, i se n’adapten els annexos. Finalment, pel que fa a l’Administració local, l’article 84 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya garanteix als ens locals competències pròpies en laformulació i gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient, i aquesta atribució també es fa als articles 25 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril,de bases del règim local i 66 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.La present ordenança concreta els instruments jurídics, i també tècnics, necessaris perquè es pugui donar una resposta adequada a lesinquietuds dels ciutadans i les ciutadanes vers la contaminació acústica, millorant la seva qualitat de vida, en un procés d’una creixentconscienciació ambiental.

Capítol I. Objecte i àmbit d’aplicacióArticle 1. ObjecteL’Ordenança té per objectiu regular les mesures i instruments municipals necessaris per prevenir i corregir la contaminació acústica.Article 2. Àmbit d’aplicacióResten sotmesos a l’Ordenança qualsevol instal·lació, maquinària, projecte de construcció, relacions de veïnat, comportament ciutadà, o activitatde caràcter públic o privat, incloses als annexos, susceptibles de generar contaminació acústica per soroll, per vibracions o per soroll i vibracionsdins del terme municipal de Sant Sadurní d’Anoia.Article 3. Definicions i índexs acústicsA l’efecte d’aquesta ordenança, s’entén per:1. Definicions

a. Activitat: Qualsevol activitat industrial, comercial, de serveis, recreativa o espectacle que sigui de titularitat pública o privada, i lesderivades de les relacions de veïnat.

b. Emissor acústic: Qualsevol infraestructura, instal·lació, maquinària, activitat o comportament que generi soroll i/o vibracions.c. Immissió a l’ambient exterior: La contaminació produïda pel soroll i les vibracions que provenen d’un o diversos emissors acústics

situats al medi exterior del centre receptor.d. Immissió a l’ambient interior: La contaminació produïda pel soroll i les vibracions que provenen d’un o diversos emissors acústics

situats al mateix edifici o en edificis contigus al receptor.e. Índex de soroll: Magnitud física que descriu el soroll ambientalf. Mapa de capacitat acústica: Instrument que assigna els nivells d’immissió fixats com a objectius de qualitat en un territori determinat.g. Nova construcció: Edificació que, a l’entrada en vigor del Decret 176/2009, de 10 de novembre, no disposa de la llicència municipal

preceptiva.h. Període d’avaluació: Període temporal al qual s’ha de referir l’avaluació acústica, d’acord amb els annexos de l’Ordenança i la

normativa de rang superior.i. Soroll ambiental: El so exterior no desitjat o nociu generat per les activitats humanes, inclòs el soroll emès pels mitjans de transport,

pel trànsit rodat, ferroviari, marítim i aeri, i pels emplaçaments de les activitats.j. Valor límit d’immissió: Nivell d’immissió màxim permès dins un període determinat.k. Zona de sensibilitat acústica: Part del territori que presenta una mateixa percepció acústica. La delimitació d’aquestes zones la fixa

l’Ajuntament mitjançant el Mapa de capacitat acústica.2. Índexs acústics

8. LAeq,T: Nivell de pressió acústica contínua equivalent ponderat A, mesurat durant el període T.9. LAFmax: Nivell màxim de pressió acústica ponderat A i integrat temporalment en fast.10. LAr: Nivell d’avaluació de la pressió acústica avaluat per a un període de temps especificat, que s’obté mitjançant mètodes de càlcul o

de mesurament i, si escau, les correccions que especifiquen els annexos.11. Law: Nivell d’avaluació de les vibracions que s’obté mitjançant mètodes de càlcul o de mesurament.12. Ld: Índex de soroll diürn, indicador de soroll associat a la molèstia diürna.

952


13. Lden: Índex de soroll dia-vespre-nit, indicador de soroll associat a la molèstia global.14. Le: Índex de soroll del vespre, indicador de soroll associat a la molèstia del vespre.15. Ln: Índex de soroll nocturn, indicador de soroll associat a la molèstia nocturna.16. Kf: Correcció per raó de components de baixes freqüències.17. Kt: Correcció per raó de components tonals.18. Ki: Correcció per raó de components impulsius.19. L’nT,w: Nivell global de pressió de soroll d’impacte estandarditzat.20. DnT,A: Diferència de nivells estandarditzada, ponderada A, entre recintes interiors.21. D2m,nT,ATr: Diferència de nivells estandarditzada, ponderada A, en façanes i en cobertes, per a soroll.

Article 4. Drets i deures1. D’acord amb el que estableix la normativa per la qual es regula el dret d’accés a la informació en matèria de medi ambient, l’ajuntament ha deposar a disposició de la població de manera clara, comprensible i fàcilment accessible, la informació relativa a la contaminació acústica.2. Tots els ciutadans tenen el deure d’observar les normes de conducta que, en relació amb la contaminació acústica, determina la presentordenança.Capítol II. Gestió ambiental del sorollArticle 5. Zonificació acústica i mapa de capacitat acústicaEl Mapa de capacitat acústica de Sant Sadurní d’Anoia, duu a terme la zonificació acústica de les zones urbanes, els nuclis de població i leszones del medi natural, d’acord amb l’establert a l’annex 1.Article 6. Zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA)1. Prèvia elaboració d’un estudi tècnic que contingui la determinació dels nivells d’immissió en l’ambient exterior mitjançant mesuraments, d’acordamb la legislació vigent, i la descripció dels valors objecte de protecció, l’ajuntament pot declarar zones d’especial protecció de la qualitat acústicaels parcs, zones enjardinades, interiors d’illes, espais per a vianants o altres àrees de sòl urbà o urbanitzable similars que reuneixin els requisitsestablerts per la legislació vigent i en els quals, per les seves singulars característiques, es consideri convenient de conservar la seva especialqualitat acústica.2. La declaració ha d’incloure un pla específic de mesures que determini les prescripcions necessàries per compatibilitzar la protecció de laqualitat acústica amb els possibles usos i activitats admesos i per assegurar que no se sobrepassen els valors límit d’immissió establerts per aaquestes zones. 3 L’ajuntament pot promoure els convenis i acords de col·laboració necessaris amb altres administracions i particulars per a l’adequatdesenvolupament i execució del Pla.4. El Pla específic de mesures s’ha de revisar, d’acord amb el que disposen els apartats 1 i 2, quan sigui necessari, per modificacions delplanejament territorial o urbanístic o per altres causes, per tal de mantenir la compatibilitat dels usos i la qualitat acústica i els valors objecte desingular protecció.Article 7. Zones acústiques de règim especial (ZARE)1. L’ajuntament pot declarar zones acústiques de règim especial aquelles àrees en les quals es comprovi que se superen els valors límitd’immissió en els termes establerts per la legislació vigent, mitjançant un estudi tècnic elaborat a iniciativa de l’ajuntament o a petició d’un mínimdel 50% dels veïns de la zona. 2. La declaració ha d’incloure un pla específic de mesures que determini les prescripcions necessàries per compatibilitzar la protecció de laqualitat acústica amb els possibles usos i activitats admesos i per assegurar que no se sobrepassen, a l’interior dels habitatges, els valors límitd’immissió establerts. 3. L’Ajuntament pot promoure els convenis i acords de col·laboració necessaris amb altres administracions i particulars per a l’adequatdesenvolupament i execució del Pla.4. El Pla específic de mesures s’ha de revisar, d’acord amb el que disposa l’apartat 2, quan sigui necessari, per modificacions del planejamentterritorial o urbanístic o per altres causes, per tal de garantir el compliment dels seus objectius.Capítol III. Intervenció administrativa sobre els emissors acústics Secció I. Normes generalsArticle 8. Valors límit Tota instal·lació, maquinària, activitat, incloses les derivades de les relacions de veïnat, o comportament sotmès a l’Ordenança ha de respectarels valors límit d’immissió acústica establerts en els annexos d’aquesta ordenança.Article 9. Suspensió dels objectius de qualitat acústica1. L’Ajuntament, per causes degudament justificades, pot autoritzar la suspensió provisional dels objectius de qualitat acústica aplicables a latotalitat o part d’una zona acústica, d’acord amb els annexos 1 i 2.2. Els titulars d’emissors acústics poden sol·licitar a l’ajuntament, per raons degudament justificades, que han d’acreditar-se en el corresponentestudi acústic, la suspensió provisional dels objectius de qualitat acústica aplicables a la totalitat o part d’una zona o àrea acústica. 3. L’ajuntament només pot acordar la suspensió provisional, prèvia valoració de la incidència acústica, sempre que s’acrediti que les millorstècniques disponibles no permeten el compliment dels objectius esmentats. L’ajuntament ha de sotmetre la suspensió a les condicions ques’estimin pertinents. 4. En el cas d’obres, el promotor o promotora ha de presentar, a més de l’estudi acústic al qual fa referència l’apartat 2, un programa de vigilànciaacústica que estableixi els mitjans per donar compliment a les condicions establertes a la suspensió.5. En el cas d’obres públiques d’infraestructures de titularitat de la Generalitat de Catalunya, l’ens competent per a la suspensió dels objectius dequalitat acústica és el Departament de Territori i Sostenibilitat, i de les obres de l’Administració general de l’Estat, el Ministeri de Foment.Article 10. Integració de la intervenció acústica en les actuacions ambientalsLes activitats sotmeses a intervenció ambiental susceptibles de generar sorolls, vibracions o sorolls i vibracions han d’incloure en el projectebàsic que ha d’acompanyar la sol·licitud d’autorització ambiental o de llicència ambiental, o en la documentació que ha d’acompanyar lacomunicació a l’ajuntament o la sol·licitud de llicència d’obertura d’establiments, un estudi d’impacte acústic amb el contingut mínim quedetermina l’annex 10 de la Llei 16/2002, de 28 de juny.Article 11. Altres activitatsL’ajuntament, de manera motivada, pot determinar que les activitats i instal·lacions sotmeses a llicència d’obres o altres actes d’intervenciómunicipal que no requereixin d’autorització, llicència o comunicació prèvia i susceptibles de generar sorolls i/o vibracions hagin de presentartambé un estudi d’impacte acústic amb el contingut mínim que determina l’annex 10 de la Llei 16/2002, de 28 de juny. Secció II. Activitats Article 12. Classificació 1. Des d’un punt de vista acústic, les activitats, d’acord amb el que estableix l’Annex 11 i, en qualsevol cas, en funció del nivell d’immissió dins delseu recinte, es classifiquen en algun dels grups següents:

Grup I: nivell d’immissió entre 95 i 100 dB(A) Grup II: nivell d’immissió entre 90 i 94 dB(A) Grup III: nivell d’immissió entre 85 i 89 dB(A) Grup IV: nivell d’immissió inferior o igual a 84 dB(A)

2. Qualsevol activitat no compresa explícitament en l’Annex 11 s’ha de classificar per analogia amb les que se citen. Si l’activitat disposa dediferents espais o plantes, s’ha de tenir en compte l’espai de màxima immissió a fi de classificar l’activitat en un dels 4 grups. Si això no fospossible, el tècnic municipal ha de decidir la classificació en funció de la documentació aportada per l’activitat. 3. Si el nivell d’immissió d’una activitat se situa per sota del límit inferior establert pel grup que li correspongui, aquesta, prèvia justificació tècnica

1052


suficient, es pot classificar en el grup que inclogui el nivell d’immissió justificat.4. S’entén per nivell d’immissió el nivell sonor màxim, LAeq,60s que es genera dins de l’activitat, mesurat en un lloc representatiu degudamentjustificat. En els locals de pública concurrència s’ha de mesurar a la part central de la zona de públic on hi hagi el major nivell sonor i amb tots elsserveis a ple rendiment. Article 13. Requeriments tècnics per a les activitats1. Les activitats incloses als grups I, II , III i les activitats de restauració del grup IV, que estiguin ubicades en edificis i en contigüitat amb úsresidencial han de complir els valors mínims d’aïllament acústic al soroll aeri establerts a l’Annex 8, i, en tot cas, han de disposar de l’aïllamentnecessari per garantir als habitatges més afectats el compliment dels valors límits d’immissió establerts als annexos 3 i 4. Les activitats recreatives de pública concurrència i totes les que puguin transmetre soroll d’impacte via estructural en contigüitat amb úsresidencial, dels grups I, II, III i IV, han de complir els valors mínims d’aïllament acústic al soroll d’impacte establerts a l’Annex 8.L’aïllament respecte a locals amb usos no residencials ha de ser el necessari per garantir el compliment dels valors límit d’immissió establerts alsannexos 3 i 4.2. Els tancaments com ara portes d’accés, persianes metàl·liques o altres, han d’estar en bon estat de manteniment i han de disposar de lesmesures correctores adequades per evitar la transmissió de soroll i/o vibracions.3. A més del que disposen els apartats anteriors, les activitats han de complir amb els requeriments tècnics següents, els quals també han d’estarespecificats a l’estudi d’impacte acústic:

a. Grup I: - L’activitat s’ha de portar a terme amb les portes i finestres tancades, ha de disposar dels elements de ventilació adequats i amb

les mesures esmorteïdores pertinents per tal de no superar els valors límit establerts.

A més, les activitats recreatives han de disposar de: o Doble porta amb molles de retorn i tancament hermètic, a posició tancada, o altres sistemes equivalents que

garanteixin en tot moment l’aïllament en façana en els moments d’entrada i sortida del públic. o Quan es disposi d’equip de so, limitador-enregistrador, d’acord amb l’establert a l’Annex 10 per tal d’assegurar que no

se superin els valors límit establerts, ni els 100 dB(A) de nivell d’immissió màxim.o Els titulars de les activitats són responsables de vetllar perquè els usuaris no produeixin molèsties al veïnat. En el cas

que les seves recomanacions no siguin ateses, han d’avisar la Policia local als efectes corresponents.En tots aquells casos en què s’hagi comprovat l’existència reiterada de molèsties al veïnat, l’ajuntament pot imposar al titular de l’activitatl’obligació de disposar, com a mínim, d’una persona encarregada de la vigilància a l’exterior de l’establiment.

b. Grup II: - L’activitat s’ha de portar a terme amb les portes i finestres tancades, ha de disposar dels elements de ventilació adequats, i amb

les mesures esmorteïdores pertinents per tal de no superar els valors límit establerts. A més, les activitats recreatives han de disposar de:

o Doble porta amb molles de retorn i tancament hermètic, a posició tancada, o altres sistemes equivalents quegaranteixin en tot moment l’aïllament en façana en els moments d’entrada i sortida del públic.

o Quan es disposi d’equip de so, limitador-enregistrador, d’acord amb l’establert a l’Annex 10, per tal d’assegurar que nose superin els valors límit establerts, ni els 94 dB(A) de nivell d’immissió màxim

c. Grup III:- L’activitat s’ha de portar a terme amb les portes i finestres tancades, ha de disposar dels elements de ventilació adequats, i amb les

mesures esmorteïdores pertinents per tal de no superar els valors límit establerts.- La immissió sonora màxima dels televisors i dels equips de reproducció de so dels bars, bars – restaurant o restaurants serà de 80

dB(A) mesurats a un metre de distància de la font.d. Grup IV: - Quan l’activitat es dugui a terme amb portes o finestres obertes, el nivell sonor generat a l’interior de l’activitat no ha de superar el nivell

de soroll ambiental del carrer. - La immissió sonora màxima dels televisors i dels equips de reproducció de so dels bars, bars – restaurant o restaurants serà de 75

dB(A) mesurats a un metre de distància de la font. e. En els casos que es consideri oportú, l’ajuntament pot exigir la instal·lació d’un limitador-enregistrador o altres mecanismes similars, pergarantir que no se superin els nivells d’immissió a l’interior del local.f. En qualsevol activitat, la instal·lació d’un limitador-enregistrador no ha de substituir en cap cas l’aïllament mínim que ha de tenir l’establiment. 4. Els controls inicials i/o els controls periòdics, han de certificar el compliment de les mesures atenuadores projectades que assegurin elcompliment dels requeriments establerts i garantir el compliment dels valors límit d’immissió tant en ambient exterior com interior que siguind’aplicació.5. Per raons d’insonorització o condicionament acústic es pot permetre disminuir 10 cm l’alçaria entre forjats, sempre que l’alçària inicial estiguid’acord amb la normativa d’aplicació. Article 14. Activitats de càrrega i descàrrega de mercaderies1. L’horari de les activitats de càrrega i descàrrega de mercaderies, manipulació de productes, contenidors, materials de construcció o similarscomprèn de les 7 h a les 21 h els dies laborables de dilluns a dissabte i, de entre les 9 h a les 21 h els diumenges i festius. En cas concret de illade vianants aquests horari quedarà acotat al propi horari d’obertura de trànsit d’aquestes zones.2. L’apartat anterior no afecte a les zones de polígons industrials.3. Els contenidors i carros de càrrega, descàrrega i distribució de mercaderies s’han de condicionar per evitar la transmissió de soroll.4. L’ajuntament pot autoritzar, de manera excepcional, la càrrega o descàrrega de materials a les empreses o comerços que justifiquintècnicament la impossibilitat d’adaptar-se als horaris establerts en l’apartat anterior, sempre que es garanteixi el compliment dels valors límitd’immissió acústica.5. Els titulars de les activitats de càrrega i descàrrega són responsables del personal que realitza aquestes tasques, que les han de dur a termefent el menor impacte sonor possible.Secció III. Activitats a l’aire lliureArticle 15. Disposició de caràcter general1. Les terrasses, fires d’atraccions, mercats, parades de venda ambulant, espantalls acústics i totes les altres activitats a l’aire lliure que tinguinuna incidència acústica significativa han de disposar d’autorització municipal expressa, la qual ha d’assenyalar les condicions a complir perminimitzar la seva possible incidència a la via pública segons la zona on tinguin lloc. 2. A les terrasses d’ús públic, la instal·lació de qualsevol mena d’element acústic extern o de megafonia, així com la realització d’actuacions enviu, han de disposar d’autorització expressa. 3. Els envelats i les discoteques a l’aire lliure han de disposar d’un limitador-enregistrador, d’acord amb l’establert a l’Annex 10 per tald’assegurar que no se superin els valors límit establerts.Article 16. Activitats festives i altres actes a la via pública1. Les revetlles, festes tradicionals, fires, cercaviles, espectacles musicals o d’altres manifestacions populars a la via pública o en altres àmbits

d’ús públic o privat a l’aire lliure, així com els actes cívics, culturals, reivindicatius, esportius, recreatius excepcionals, fires d’atraccions, mítings itots els altres que tinguin un caràcter semblant, han de disposar d’autorització municipal expressa, la qual ha d’assenyalar les condicions acomplir per minimitzar la possible incidència dels sorolls a la via pública segons la zona on tinguin lloc.

1152


2. Les activitats públiques que utilitzin sistemes electroamplificats de so han d’assegurar que el nivell sonor màxim no superi els 100 dB(A)(LAeq,60s) als indrets d’accés públic i el nivell màxim de 80 dB(A) (LAeq, 30 minuts)a la façana més exposada. 3. En els casos que es consideri oportú, l’ajuntament pot exigir la instal·lació d’un limitador-enregistrador o altres mecanismes similars, pergarantir que no se superin els nivells d’immissió.4. En cas d’incompliment de les condicions i mesures establertes als apartats anteriors, i sens perjudici de les responsabilitats que es derivin dela infracció, l’ajuntament pot adoptar les mesures necessàries, inclosa la suspensió de l’activitat. Article 17. Instal·lacions amb sistemes de megafonia1. L’horari de funcionament dels sistemes de megafonia i els equips de música amplificada de les instal·lacions a l’aire lliure, tant públiques com

privades, comprèn entre les 8 h i les 23 hores els dies laborables de dilluns a divendres i entre les 9 h i les 23 h els dissabtes, diumenges ifestius. 2. Aquests sistemes han de ser direccionals, i han d’estar orientats cap a les instal·lacions. S’han d’utilitzar de manera adequada i respectuosatant en el volum com en la freqüència.3. En tot cas, no es poden superar els valors límit d’immissió establerts.Article 18. Espectacles pirotècnicsEls espectacles pirotècnics i l’ús de petards s’han de dur a terme, com a mínim, a 200 metres de distància dels edificis hospitalaris o espais quel’ajuntament consideri que cal preservar. Secció IV. Relacions de veïnat i comportament ciutadàArticle 19. Comportament ciutadà1. Els veïns han d’evitar molestar als altres veïns amb sorolls innecessaris, com ara amb tancaments de porta bruscs, crits, música molt alta,celebració de festes, funcionament d’electrodomèstics sorollosos o altres comportaments similars. Entre les 21 hores de la nit i les 8 hores del’endemà no és permès l’ús d’aparells domèstics sorollosos, instruments musicals, cants, reparacions, manipulació de materials o canvi demobles o qualsevol altra activitat que pugui pertorbar el descans aliè. 2. L’avaluació dels emissors acústics que puguin ser manipulats en volum o intensitat pel causant del soroll (veus, cops, arrossegar mobles,televisors, equips de so...) i no sigui possible el seu mesurament amb sonòmetre, l’ha de realitzar l’inspector municipal o agent de la Policia localamb criteris d’intencionalitat i desproporcionalitat per volum alt, de tal manera que aquests es puguin considerar com a excessius. 3. En els espais públics, com ara els parcs, no s’han de posar en funcionament equips de so o similars que puguin generar un impacte acústicsignificatiu en els voltants, a excepció de les activitats a l’aire lliure regulades a la Secció III.4. El comportament dels ciutadans a la via pública i a les zones de pública concurrència i a l’interior dels vehicles de servei públic s’ha demantenir dins dels límits de la pacífica convivència en el respecte als drets de les altres persones. Article 20. Animals de companyiaEls propietaris o posseïdors dels animals domèstics en són responsables i han d’evitar que aquests pertorbin la vida dels veïns, amb crits, cants,sons i ni cap altre tipus de soroll, tant si es troben a l’interior de l’habitatge com a terrasses o patis interiors, en especial des de les 21 hores fins ales 8 hores.Secció V. Vehicles de motor i ciclomotorsArticle 21. Vehicles de motor i ciclomotors1. Els propietaris i els usuaris de tota classe de vehicles de motor i ciclomotors han de mantenir en bones condicions de funcionament elselements susceptibles de produir molèsties per sorolls a fi que l’emissió acústica del vehicle amb el motor en marxa no excedeixi els valors límitd’emissió establerts per la annex 6, i, especialment, no poden: a. Fer ús de llurs dispositius acústics en tot el terme municipal, excepte en cas de perill immediat d’accident i sempre que l’avís no pugui fer-se

per cap altre mitjà. b. Forçar les marxes dels vehicles produint sorolls molestos, com ara fer acceleracions innecessàries o forçar el motor en circular en pendents.c. Utilitzar dispositius que puguin anul·lar o reduir l’acció del silenciador, així com circular amb vehicles amb silenciador incomplet, inadequat o

deteriorat, produint un soroll innecessari. d. Donar voltes innecessàriament a les illes d’habitatges, fer acceleracions, viratges i derrapades, així com qualsevol soroll produït per l’ús

inadequat, tant si es fa en espai públic com privat, molestant al veïnat.e. Fer funcionar els equips de música dels vehicles a un volum elevat amb les finestres obertes, audible a l’exterior del vehicle. f. Romandre amb el vehicle aturat i el motor en marxa a la via pública o a d’altres espais públics, durant més de dos minuts, llevat de

situacions de congestió del trànsit.g. Estacionar vehicles, com ara camions frigorífics, en els quals resten en funcionament equips de refrigeració o similars, en zones

urbanitzades d’ús residencial, durant el període nocturn.2. L’ajuntament pot dur a terme controls dels nivells d’emissió sonora dels vehicles de motor i ciclomotors, complementaris als que realitzen lesInspeccions Tècniques de Vehicles. En aquests controls s’ha de comprovar, entre d’altres aspectes, que els tubs d’escapament instal·lats siguin els homologats, i estiguin en bonescondicions d’ús. En cas contrari, el titular del vehicle ha de substituir-lo per un dispositiu homologat. El vehicle no pot circular pel municipi mentreno s’hagi fet la substitució. Article 22. Vehicles destinats a serveis d’urgències 1. Els conductors dels vehicles destinats a serveis d'urgències només han d’utilitzar els dispositius de senyalització acústica d'emergència en elsserveis d’urgència extrema i quan la senyalització lluminosa resulti insuficient. En són responsables en cas contrari.Secció VI. Sistemes d’avís acústicArticle 23. Condicions de funcionament1. Qualsevol sistema d’alarma, campanes i sirenes o qualsevol altre sistema d’avís acústic que emeti a l’exterior o a l’interior de zones comunes,d’equipaments o de vehicles, s’ha de mantenir en perfecte estat de funcionament per evitar que s’activin per causes injustificades. 2. Llevat circumstàncies excepcionals no és permès fer sonar durant el període nocturn elements d’avís, com ara sirenes o alarmes. 3. La regulació dels sistemes d’avis acústic s’ha d’ajustar al que preveu l’annex 9.4. El toc de campanes, en horari nocturn, es condiciona als pactes establerts amb els responsables municipals, que en cap cas podencontravenir la legislació vigent.Article 24. Funcionament anormalQuan l’anormal funcionament d’un sistema d’avís acústic produeixi molèsties al veïnat i no sigui possible localitzar al titular de la instal·lació,l’Administració municipal pot desmuntar i retirar el sistema. Els costos originats per aquesta operació són a càrrec del titular de la instal·lació.Secció VII. ConstruccionsArticle 25. Aïllament acústic a les façanes1. Per a l’execució de projectes de noves construccions, reconversió d’antiga edificació i obres de gran rehabilitació destinades a habitatges, usoshospitalaris, educatius o culturals, l’ajuntament ha de facilitar el nivell d’avaluació Ld, o establir la manera d’obtenir-lo.2. El projecte bàsic i la seva execució han de garantir que l’aïllament acústic de la façana asseguri el compliment dels objectius de qualitatacústica d’aplicació.Article 26. Treballs a la construcció 1. Els responsables de les obres han d’adoptar les mesures oportunes per evitar que els nivells sonors produïts per aquestes, així com elsgenerats per la maquinària auxiliar utilitzada, superin els objectius de qualitat acústica de la zona on es realitzen, fins i tot, si fos necessari,mitjançant la instal·lació de silenciadors acústics, el tancament de la font sonora o la seva ubicació a l’interior de l’estructura en construcció uncop que l’estat de l’obra ho permeti.2. L’horari de treball ha d’estar comprès entre les 8 i les 21 hores els dies laborables, de dilluns a divendres, i entre les 9 h i les 21 h els dissabtes

1252


i festius.3. L’horari de funcionament de la maquinària és entre les 8 i les 20 hores els dies laborables, de dilluns a divendres, i entre les 9 i les 20 h elsdissabtes i festius.4. S’exceptuen del compliment de les franges horàries que estableix el paràgraf anterior les obres que s’hagin d’executar, amb caràcterd’urgència, per al restabliment de serveis essencials, com ara el subministrament d’electricitat, aigua, gas o telèfon, i els serveis relacionats ambles noves tecnologies de la informació, així com les obres destinades a evitar una situació de risc o perill imminent per a les persones o els béns,i les que, per les característiques que els són pròpies, no poden executar-se durant el dia.5. La maquinària i els equips que s’utilitzen en les obres públiques i en la construcció han de ser tècnicament els menys sorollosos i l‘ús ha de serel més adequat per reduir la contaminació acústica generada. Especialment:

a. Els generadors elèctrics que s’instal·lin a la via pública han de tenir un nivell de potència sonora de com a màxim 90 dB PWL i el seuespectre no ha de presentar components tonals. En el cas que l’obra tingui una durada superior a un mes, s’han de substituir per unaescomesa elèctrica, excepte en les obres d’urbanització.

b. Els motors de combustió han d’anar equipats amb silenciadors de gasos de combustió i sistemes esmorteïdors de soroll i vibracions. c. Els motors de les màquines s’han d’aturar quan aquestes no s’utilitzin. d. Els compressors i la resta de maquinària sorollosa situada a menys de 50 metres d’edificis ocupats o situats a l’exterior de les obres han

de funcionar amb el capot tancat i amb tots els elements de protecció instal·lats, bé pel fabricant, bé amb posterioritat, per amortir elssorolls.

e. Els martells pneumàtics, autònoms o no, han de disposar d’un mecanisme silenciador de l’admissió i expulsió de l’aire. Article 27. Instal·lacions de climatització, condicionament d’aire i ventilació1. Els equips d’aire condicionat, refrigeració o aireig o similars, s’han d’instal·lar d’acord amb el que estableixi la normativa vigent, i no han desuperar el valors límit establerts.2. Si aquests tipus d’instal·lacions són susceptibles d’ocasionar impacte acústic significatiu al seu entorn, s’han de projectar i instal·lar sistemescorrectors acústics que assegurin el compliment dels valors límit establerts. 3. Els instal·ladors i els propietaris són els responsables de la col·locació correcta de les instal·lacions de climatització, condicionament d’aire iventilació, tant pel que fa a la ubicació, com al funcionament, i el compliment dels valors límit establerts.Article 28. Ús i funcionament de les instal·lacions comunitàries, auxiliars i/o complementàries de l’edificacióLa comunitat de propietaris, i, si s’escau, els usuaris de les instal·lacions comunitàries, com ara ascensors, portes metàl·liques, maquinària, id’altres similars , han d’assegurar-ne el manteniment i bon funcionament, per tal que aquestes no superin els valors límit d’immissió de soroll i/ovibracions indicats als annexos 3, 4 i 7.Capítol IV. Inspecció, control i règim sancionadorSecció I. Inspecció i controlArticle 29. Denúncies1. Les denúncies donen lloc a les actuacions d’inspecció i control corresponents per tal de comprovar la veracitat dels fets denunciats i, sis'escau, a la incoació de l'expedient sancionador corresponent.2. La denúncia, verbal o escrita, ha de contenir les dades necessàries perquè els òrgans municipals competents puguin realitzar la comprovaciócorresponent.Article 30. Inspecció1. L’actuació inspectora pot ser realitzada pels tècnics municipals designats a aquest efecte, pels agents de la Policia local, per personal d’entitatssupramunicipals o per personal acreditat d’entitats ambientals de control (EAC), en funcions d’assistència tècnica al municipi que gaudiran delcaràcter d’agents de l’autoritat, i, en conseqüència, poden accedir, d’acord amb la legislació vigent, a les instal·lacions o dependències, detitularitat pública o privada, i amb la col·laboració, si escau, del personal d’Entitats de Prevenció de la Contaminació Acústica.2. El responsable i el titular de la font emissora resten obligats a permetre el seu accés dins de l’activitat per tal de dur a terme la visitad’inspecció, a posar en funcionament les fonts emissores en la manera que se’ls indiqui, per tal de dur a terme mesuraments acústics i lescomprovacions necessàries. 3. Els conductors de vehicles de motor estan obligats a facilitar la comprovació dels nivells d’emissió sonora del vehicle als agents de la Policia.Article 31. Funció dels inspectorsEl personal designat per dur a terme les inspeccions té, entre d’altres, les funcions següents:

a. Accedir, prèvia identificació i amb les autoritzacions que siguin pertinents, en el seu cas, a les instal·lacions, maquinàries, activitats oàmbits generadors o receptors de fonts de contaminació acústica.

b. Requerir la informació i la documentació administrativa que autoritzi les activitats i instal·lacions objecte de la inspecció.c. Procedir al mesurament, avaluació i control necessaris per a comprovar el compliment de les disposicions vigents i les condicions de

l’autorització que tingui la instal·lació, maquinària, activitat o comportament.d. Aixecar acta de les actuacions realitzades en l’exercici d’aquestes funcions.e. Proposar les mesures de caràcter preventiu o cautelar que estiguin previstes en aquesta ordenança o la legislació sectorial que sigui

d’aplicació.Article 32. Acta de la inspecció1. De les comprovacions efectuades en el moment de la inspecció s’ha aixecar una acta, com ara els models de l’annex 13, una còpia de la quals’ha de lliurar al titular o persona responsable de l’activitat, indústria, vehicle o domicili on s’ha dut a terme el mesurament. L’acta pot donar lloc, siescau, a la incoació del corresponent expedient sancionador. 2. A l’acta, en el cas dels vehicles de motor i ciclomotors, hi ha de constar el resultat de la inspecció, en els termes de favorable, desfavorable omolt desfavorable, segons el que preveu l’annex 6.

Secció II. Règim sancionadorArticle 33. Classificació d’infraccions1. Són infraccions administratives les accions i les omissions que contravenen a les disposicions d’aquesta Ordenança.2. Les infraccions de la normativa reguladora de la contaminació acústica es classifiquen en lleus, greus i molt greus, d’acord amb la tipificacióestablerta per l’article 34.Article 34. Tipificació1. Són infraccions lleus:

a. Superar en un màxim de 5 unitats els valors límit d’immissió que estableixen els annexos 3 i 4.b. Superar en un màxim de 5 unitats els valors límit d’emissió establerts per l’annex 6.c. Superar en un màxim de 5 unitats els valors límit d’immissió que estableix l’annex 7.d. No comunicar a l’Administració competent de les dades requerides per aquesta dins dels terminis establerts.e. La instal·lació i comercialització d’emissors acústics sense adjuntar-hi informació sobre els seus índexs d’emissió, quan aquesta

informació sigui exigible conforme a la normativa aplicable.f. Molestar i dur a terme activitats amb sorolls innecessaris que, per raons de relacions de veïnatge, pertorbin la qualitat de vida dels

veïns i les veïnes a les vies públiques i altres espais de concurrència pública, i als espais privats, recollides als articles 19 i 20, i per ales quals no es pugui establir el nivell d’immissió.

g. Qualsevol altra infracció no tipificada expressament com a infracció greu o molt greu.2. Són infraccions greus:

a. Superar en més de 5 unitats i fins a un màxim de 10 unitats els valors límit d’immissió que estableixen els annexos 3 i 4.

1352


b. Superar en més de 5 unitats i fins a un màxim de 10 unitats els valors límit d’emissió que estableix l’annex 6.c. Superar en més de 5 unitats i fins a un màxim de 10 unitats els valors límit d’immissió que estableix l’annex 7.d. Fer circular vehicles de motor amb silenciadors ineficaços, incomplets, inadequats o deteriorats.e. Incomplir les condicions imposades en l’autorització administrativa.f. Incomplir els requeriments municipals de correcció de les deficiències observades.g. Impedir o obstruir l’actuació inspectora quan no es donen les circumstàncies que estableix la lletra d de l’apartat 3. h. Subministrar informació o documentació falsa, inexacta o incompleta.i. Reincidir en la comissió d’infraccions de caràcter lleu en el termini de dos anys.

3. Són infraccions molt greus:a. Superar en més de 10 unitats els valors límit d’immissió que estableixen els annexos 3 i 4. b. Superar en més de 10 unitats els valors límit d’emissió que estableix l’annex 6.c. Superar en més de 10 unitats els valors límit d’immissió que estableix l’annex 7.d. Impedir o obstruir l’actuació inspectora de manera que retardi l’exercici de les seves funcions.e. Posar en funcionament focus emissors quan se n’hagi ordenat el precintament o la clausura. f. Incomplir les obligacions derivades de l’adopció de mesures provisionals establertes a l’article 36.1.a i 36.1.d. g. Incomplir les normes que estableixin requisits relatius a la protecció de les edificacions contra el soroll, quan es posi en perill greu la

seguretat o la salut de les persones.h. Superar els valors límit d’immissió establerts a les zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZARE) i de les zones acústiques

de règim especial (ZARE).i. Superar els valors límit d’immissió aplicables, quan s’hagi produït un dany o afectació greu per al medi ambient o s’hagi posat en perill

la seguretat o salut de les persones.j. Reincidir en la comissió d’infraccions de caràcter greu en el termini de dos anys.

Article 35. Responsabilitat La responsabilitat administrativa per les infraccions d’aquesta Ordenança correspon:

a. Al titular de l’autorització administrativa, quan es tracti d’activitats considerades per aquesta Ordenança sotmeses a règimd’autorització.

b. A la persona propietària del focus emissor o la persona causant del soroll en la resta de supòsits.Article 36. Mesures provisionals1. L’òrgan administratiu competent per a resoldre el procediment sancionador, en cas d’urgència i abans de l’inici del procediment, quan laproducció de sorolls i vibracions superi els nivells establerts per a la tipificació com a falta greu o molt greu o davant l’incompliment reiterat delsrequeriments dirigits a l’adopció de mesures correctores, pot adoptar les mesures provisionals següents:

a. Mesures de correcció, seguretat i control dirigides a impedir la continuïtat de l’acció productora del dany.b. El precintament del focus emissor.c. La clausura temporal, total o parcial de l’establiment. d. La suspensió temporal de l’autorització que habilita per a l’exercici de l’activitat.

2. Les mesures establertes per l’apartat 1 s’han de ratificar, modificar o aixecar en el corresponent acord d’inici del procediment administratiusancionador, que s’ha d’efectuar en els quinze dies següents a l’adopció de l’acord.3. Les mesures establertes per l’apartat 1 poden ésser adoptades per l’òrgan competent per iniciar l’expedient en qualsevol moment, un copiniciat el procediment sancionador, per tal d’assegurar l’eficàcia de la resolució final.Article 37. Sancions1. Les infraccions tipificades per aquesta Ordenança se sancionen d’acord amb els límits següents:

a. Infraccions lleus, fins a 900 euros.b. Infraccions greus, des de 901 fins a 12.000 euros.c. Infraccions molt greus, des de 12.001 fins a 300.000 euros.

2. La comissió d’infraccions greus pot implicar, a més de la sanció pecuniària que correspongui, la suspensió temporal de l’activitat durant untermini no superior a sis mesos i el precintament dels focus emissors.3. La comissió d’infraccions molt greus, excepte per a les lletres f), g), h) i i) de l’article 34.3, pot implicar, a més de la sanció pecuniària quecorrespongui, la suspensió temporal de l’activitat durant un termini superior a sis mesos o amb caràcter definitiu, la retirada temporal o definitivade l’autorització i el precintament dels focus emissors.La comissió d’infraccions molt greus incloses en les lletres f), g), h) i i) de l’article 34.3, pot implicar, a més de la sanció pecuniària quecorrespongui, la suspensió temporal de l’activitat, total o parcial, d’entre 2 i 5 anys, i la retirada temporal de l’autorització entre 1 any i 1 dia i 5anys.4. La resolució que posa fi al procediment sancionador pot acordar, a més de la imposició de la sanció pecuniària que correspongui, l’adopció demesures correctores i la indemnització per danys i perjudicis ocasionats com a conseqüència de l’actuació infractora. Article 38. Gradació de les sancions1. Les sancions establertes per aquesta Ordenança es graduen tenint en compte els criteris següents:

- L’afectació de la salut de les persones.- La naturalesa dels perjudicis causats.- L’alteració social causada per la infracció.- La capacitat econòmica de l’infractor.- El benefici derivat de l’activitat infractora.- L’existència d’intencionalitat.- La reincidència i la participació.- L’efecte que la infracció produeix sobre la convivència de les persones, en els casos de relacions de veïnatge.

2. A l’efecte d’aquesta Ordenança, es considera reincidència la comissió de més d’una infracció de la mateixa naturalesa en un període de dosanys, declarada per resolució ferma en via administrativa.Article 39. ProcedimentEl procediment per imposar les sancions establertes per aquesta Ordenança es regeix per les normes de procediment administratiu vigents aCatalunya. Article 40. Multes coercitivesEn cas d’incompliment de les obligacions derivades dels requeriments formulats a l’empara del que estableix aquesta Ordenança, es podenimposar multes coercitives fins a la quantia màxima de 600 euros i amb un màxim de tres de consecutives.Article 41. Diagnòstic i mesures cautelars per als vehicles de motor i ciclomotorsEl resultat de la inspecció per als vehicles de motor i ciclomotors pot ser:

a. Favorable, quan el resultat de la inspecció determini que el nivell de soroll és igual o inferior al permès.b. Desfavorable, quan el resultat de la inspecció determina la comissió d’una infracció lleu o greu. En aquest cas:

1. Els agents municipals han de lliurar una còpia de l’acta d’inspecció i la còpia de la denúncia al conductor del vehicle i l’han derequerir perquè es torni a presentar amb el vehicle abans de 15 dies a l’ajuntament amb la finalitat de poder realitzar un noumesurament del nivell de soroll, o bé presentar una certificació del nivell de soroll mesurat emesa per la inspecció tècnica de vehicles. 2. Si transcorregut aquest termini no s’ha presentat de nou el vehicle o bé el nou mesurament del nivell de soroll supera els límitsestablerts, s’ha d’iniciar el procediment sancionador i adoptar les mesures indicades pel supòsit de diagnòstic molt desfavorable.

1452


c. Molt desfavorable: Quan el resultat de la inspecció determini la comissió d’una infracció molt greu. En aquest cas:1. Els agents han d’intervenir el permís o llicència de circulació del vehicle i lliurar en la seva substitució un volant en el qual esreflecteixi la matrícula del vehicle, a l’únic efecte de dur-lo a un taller de reparació i abans de 15 dies presentar-se davant els serveiscompetents, per fer la comprovació de la reparació. En cap cas pot circular en horari nocturn.

Article 42. Òrgans competentsLa competència per a la imposició de les sancions per infracció de les normes establertes en aquesta ordenança correspon a l’alcalde.Article 43. Prescripció1. En les infraccions continuades, el termini de prescripció començarà a comptar a partir del moment en què finalitzi l’última infracció, i en lesinfraccions permanents, a partir del moment en què s’elimini la situació il·lícita.2. Les infraccions prescriuen en els terminis següents:

a. Infraccions molt greus, al cap de tres anys.b. Infraccions greus, al cap de dos anys.c. Infraccions lleus, al cap de 6 mesos.

3. Les sancions prescriuen en els terminis següents:a. Les sancions imposades per faltes molt greus, al cap de tres anys. b. Les sancions imposades per faltes greus, al cap de dos anys.c. Les sancions imposades per faltes lleus, al cap d’un any.

Disposició addicionalEn previsió dels avenços tecnològics o l’aprovació de noves normes, els procediments de mesurament i avaluació establerts en aquestaOrdenança, poden ser modificats a partir d’una proposta aprovada en el Ple municipal.Disposició transitòriaQualsevol activitat disposa fins al 17 de novembre de 2011 per ajustar-se als valors límit d’immissió. Aquest termini es pot prorrogar, per resolucióde l’alcalde, amb l’aprovació prèvia d’un pla de mesures per minimitzar l’impacte acústic.Disposició derogatòriaQueden derogades totes les disposicions municipals d’igual o inferior rang que s’oposin, contradiguin o resultin incompatibles amb el contingutd’aquesta Ordenança.

Annex 1. Qualitat acústica del territori. Mapes de capacitat1. Àmbit d’aplicacióAquest annex s’aplica al conjunt d’emissors que incideixen a les zones de sensibilitat acústica delimitades segons la capacitat acústica delterritori i establertes en els mapes de capacitat acústica.

2. Objectius de qualitat El mapa de capacitat acústica estableix la zonificació acústica del territori i els valors límit d’immissió d’acord amb les zones de sensibilitatacústica:

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòlValors límit d’immissió en dB(A)

Ld (7 h – 21 h) Le (21 h – 23 h) Ln (23 h – 7 h)

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)(A1) Espais d’interès natural i altres - - -(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45(A3) Habitatges situats al medi rural 57 57 47(A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)

(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures detransport existents

65 65 55

(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) 65 65 55

(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial 65 65 55

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)(C1) Usos recreatius i d’espectacles 68 68 58(C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60(C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures detransport o altres equipaments públics

- - -

Ld, Le i Ln : índexs d’immissió de soroll en els períodes de dia, vespre i nit, respectivament.En les zones urbanitzades existents i per als usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), i per a habitatges existents en el medi rural (A3), el valorlímit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A). a) Zona de sensibilitat acústica alta (A)

- (A1) Espais d’interès natural, espais naturals protegits, espais de la xarxa Natura 2000 o altres espais protegits que pels seus valorsnaturals requereixen protecció acústica.També s’hi inclouen les zones tranquil·les a camp obert que es pretén que es mantinguin silencioses per raons turístiques, depreservació de paisatges sonors o de l’entorn.En qualsevol cas, s’han de tenir en compte les activitats agrícoles i ramaderes existents.Els seus valors límit d’immissió poden ser més restrictius que els de les restants àrees de la zona de sensibilitat acústica alta i podenser objecte de declaració com a zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA).

- (A2) Centres docents, hospitals, geriàtrics, centres de dia, balnearis, biblioteques, auditoris o altres usos similars que demanin unaespecial protecció acústica. S’hi inclouen els usos sanitaris, docents i culturals que demanin, a l’exterior, una especial protecció contra la contaminació acústica,com les zones residencials de repòs o geriatria, centres de dia, les grans zones hospitalàries amb pacients ingressats, les zonesdocents, com campus universitaris, zones d’estudi i biblioteques, centres de recerca, museus a l’aire lliure, zones de museus id’expressió cultural i altres assimilables.

- (A3) Habitatges situats al medi rural Habitatges situats al medi rural que compleixen les condicions següents: estar habitats de manera permanent, estar aïllats i no formarpart d’un nucli de població, ésser en sòl no urbanitzable i no estar en contradicció amb la legalitat urbanística.

- (A4) Àrees amb predomini del sòl d’ús residencialS’inclouen els interiors d’illa d’ús residencial exclusiu.

1552


Les zones verdes que es disposin per obtenir distància entre les fonts sonores i les àrees residencials no s’assignaran a aquestacategoria acústica, sinó que es consideraran zones de transició.

b) Zona de sensibilitat acústica moderada (B)- (B1) Àrees on coexisteixen sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents - (B2) Àrees amb predomini de sòl d’ús terciari

Inclouen els espais destinats amb preferència a activitats comercials i d’oficines, espais destinats a restauració, allotjament i altres,parcs tecnològics amb exclusió d’activitats productives en gran quantitat, incloent-hi les àrees d’estacionament d’automòbils que elssón pròpies i totes aquelles activitats i espais diferents dels esmentats en (C1).

- (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial Inclouen els espais d’ús predominantment residencial existents afectats per zones de sòl d’ús industrial també existents, com arapolígons industrials o d’activitats productives en gran quantitat, que per la seva situació no és possible el compliment dels objectiusfixats per a una zona (B1).

c) Zona de sensibilitat acústica baixa (C)- (C1) Àrees amb predomini del sòl d’ús terciari, recreatiu i d’espectacles

Inclouen els espais destinats a recintes firals amb atraccions recreatives, llocs de reunió a l’aire lliure, espectacles, i altresassimilables.

- (C2) Àrees amb predomini de sòl d’ús industrial Inclouen tots els espais del territori destinats o susceptibles de ser utilitzats per als usos relacionats amb les activitats industrials iportuàries amb llurs processos de producció, els parcs d’abassegament de materials, els magatzems i les activitats de tipus logístic,estiguin o no vinculades a una explotació en concret, els espais auxiliars de l’activitat industrial com subestacions de transformacióelèctrica, etc.En les àrees acústiques d’ús predominantment industrial es poden tenir en compte les singularitats de les activitats industrials per al’establiment dels objectius de qualitat, respectant el principi de proporcionalitat econòmica.

- (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de transport o altres equipaments públics que elsreclamin Inclouen els espais de domini públic en els quals s’ubiquen els sistemes generals de les infraestructures de transport viari urbà iinterurbà, ferroviari, marítim i aeri.Els receptors situats en aquestes àrees, i per a l’avaluació d’activitats, s’han de classificar d’acord amb la zona de sensibilitat acústicaque els correspondria si no existís aquesta afecció.

3. Compliment Es considera que es respecten els objectius de qualitat acústica establerts en aquest annex per a cada un dels índexs d’immissió de soroll quanes compleix, per al període d’avaluació d’un any, el següent:

a. La mitjana anual no supera els valors fixats en aquest annex.b. El 97% de tots els valors diaris no supera en 3 dB(A) els valors fixats en aquest annex.

4. Determinació dels nivells d’immissióLa determinació dels nivells d’immissió es realitza d’acord amb l’establert en l’Annex 5 .5. Avaluació1. El període d’avaluació és d’un any.2. Als efectes de calcular mitjanes a llarg termini, un any correspon a l’any considerat per a l’emissió de so i a un any mitjà pel que fa a lescircumstàncies meteorològiques.3. Per determinar el nivell d’avaluació, s’ha de tenir en compte el so incident, és a dir, no s’ha de recollir el so reflectit en el parament verticalmateix. 4. El valor del nivell d’avaluació LAr s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A), i s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant.

Annex 2. Objectius de qualitat aplicables a l’espai interior.1. Àmbit d’aplicacióAquest annex s’aplica als nivells de soroll que es perceben a l’espai interior de les edificacions destinades a habitatge o usos residencials,hospitalaris, educatius o culturals, originats per tots els emissors acústics que hi incideixen. 2. Objectius de qualitat aplicables a l’espai interior1. Als espais interiors, s’apliquen els valors límit d’immissió Ld , Le i Ln resultants del conjunt d’emissors acústics que hi incideixen.

Ús de l’edifici Dependències

Valors límit d’immissió

Ld(7 h – 21 h) Le(21 h – 23 h) Ln(23 h – 7 h)

Habitatge o ús residencialHabitacions d’estar 45 45 35Dormitoris 40 40 30

Ús hospitalariZones d’estada 45 45 35Dormitoris 40 40 30

Ús educatiu o culturalAules 40 40 40Sales de lectura, audició iexposició

35 35 35

Ld, Le i Ln : índexs d’immissió de soroll en el període de dia, vespre i nit, respectivament.

3. ComplimentEs considera que es respecten els objectius de qualitat acústica establerts en aquest annex per a cada un dels índexs d’immissió de soroll quanes compleix, per al període d’avaluació d’un any, el següent:

a. La mitjana anual no supera els valors fixats en aquest annex.b. El 97% de tots els valors diaris no supera en 3 dB(A) els valors fixats en aquest annex.

4. Determinació dels nivells d’immissióLa determinació dels nivells d’immissió es realitza d’acord amb l’establert en l’Annex 5 .5. Avaluació1. El període d’avaluació és d’un any.2. Als efectes de calcular mitjanes a llarg termini, un any correspon a l’any considerat per a l’emissió de so i a un any mitjà pel que fa a lescircumstàncies meteorològiques.3. El valor del nivell d’avaluació LAr s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A), i s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant.

Annex 3. Immissió sonora aplicable a l’ambient exterior produïda per les activitats, incloses les derivades de les relacions de veïnat1. Àmbit d’aplicació

1652


Aquest annex s’aplica als nivells de soroll de cadascun dels emissors acústics que incideixen al medi exterior dels receptors.S’entén per soroll produït pel veïnatge aquell que prové de les activitats domèstiques, el funcionament dels electrodomèstics i els aparells diversos,els instruments musicals o acústics, els animals domèstics, les veus, els cants, els crits o d’altres orígens assimilables.2. Valors límit d’immissió

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòlValors límit d’immissió en dB(A)

Ld(7 h – 21 h) Le(21 h – 23 h) Ln(23 h – 7 h)

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 50 50 40(A3) Habitatges situats al medi rural 52 52 42(A4) Predomini del sòl d’ús residencial 55 55 45ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures detransport existents

60 60 50

(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) 60 60 50(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial 60 60 50ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)(C1) Usos recreatius i d’espectacles 63 63 53(C2) Predomini de sòl d’ús industrial 65 65 55

Ld, Le i Ln : índexs d’immissió de soroll en els períodes de dia, vespre i nit, respectivament.Valors d’atenció: en les activitats existents en zones urbanitzades existents i per als usos de sòl (B3), (C1) i (C2), el valor límit d’immissiós’incrementa en 5 dB(A). 3. Compliment dels valors límit d’immissióEs considera que es respecten els valors límit d’immissió de soroll, establerts en la taula d’aquest annex en el període d’avaluació, quan elsnivells d’avaluació compleixen el següent: a) Cap valor del nivell d’avaluació, LAr,i supera en més de 5 dB(A) durant 30 minuts, de manera contínua o discontínua, en els períodes dia,vespre i nit, els valors fixats en la taula d’aquest annex.b) Cap valor del nivell d’avaluació LAr supera els valors fixats en la taula d’aquest annex.c) El conjunt d’emissors no supera els objectius de qualitat establerts a l’annex 1. 4. Determinació dels nivells d’immissióLa determinació dels nivells d’immissió es realitza d’acord amb l’establert en l’Annex 5 .5. Avaluació 1. El període d’avaluació és de 180 minuts per a l’horari diürn, 120 minuts per a l’horari vespertí i 120 minuts per a l’horari nocturn.2. El càlcul del nivell d’avaluació es realitzarà d’acord a l’establert a l’Annex 5.

Annex 4. Immissió sonora aplicable a l’ambient interior produïda per les activitats, incloses les derivades de les relacions de veïnat1. Àmbit d’aplicacióAquest annex s’aplica als nivells de soroll produïts per les activitats i el veïnatge quan el soroll prové d’un o diversos emissors acústics situats al’edifici mateix, en edificis contigus al receptor o quan hi ha una transmissió via estructural.S’entén per soroll produït pel veïnatge aquell que prové de les activitats domèstiques, el funcionament dels electrodomèstics i els aparells diversos,els instruments musicals o acústics, els animals domèstics, les veus, els cants, els crits o d’altres orígens assimilables.2. Valors límit d’immissió

Ús del local confrontant Dependències

Valors límit d’immissió

Ld(7 h – 21 h) Le(21 h – 23 h) Ln(23 h – 7 h)

Habitatge o ús residencial Sales d’estar 35 35 30Dormitoris 30 30 25 * *

Administratiu i d’oficinesDespatxos professionals 35 35 35Oficines * 40 40 40

HospitalariZones d’estada 40 40 30Dormitoris 35 35 25 * *

Educatiu o culturalAules 35 35 35Sales de lectura, audició iexposició

30 30 30

Ld, Le i Ln : índexs d’immissió de soroll en els períodes de dia, vespre i nit, respectivament.* Excepte en zones industrials. * * Per a les activitats existents, el valor límit d’immissió s’incrementa en 3 dB(A).S’estableix el valor límit LAFmax de 45 dB(A) en horari nocturn en els dormitoris, pel soroll produït per portes i persianes de locals comercials, portesde garatge i portes d’entrada en habitatges. 3. Compliment dels valors límit d’immissióEs considera que es respecten els valors límit d’immissió de soroll, establerts en la taula d’aquest annex en el període d’avaluació, quan elsnivells d’avaluació compleixen el següent: a) Cap valor del nivell d’avaluació LAr,i supera en més de 5 dB(A) durant 30 minuts, de manera contínua o discontínua, en els períodes de dia,vespre i nit, els valors fixats en la taula d’aquest annex.b) Cap valor del nivell d’avaluació LAr supera els valors fixats en la taula d’aquest annex.4. Determinació dels nivells d’immissióLa determinació dels nivells d’immissió es realitza d’acord amb l’establert en l’Annex 5 .5. Avaluació 1. El període d’avaluació és de 180 minuts per a l’horari diürn, 120 minuts per a l’horari vespertí i 30 minuts per a l’horari nocturn.2. El càlcul del nivell d’avaluació es realitzarà d’acord a l’establert a l’Annex 5

Annex 5. Determinació i avaluació dels nivells d’immissió 1. Àmbit d’aplicacióAquest annex s’aplica a la determinació dels nivells d’immissió corresponents als annexos 1, 2 3 i 4, i a la determinació dels nivells d’avaluaciódels annexos 3 i 4.2. Determinació dels nivells d’immissió en ambient exterior

1752


Els mesuraments es poden realitzar en continu durant tot el període d’avaluació o mitjançant mesuraments representatius de cada fase de soroll. Per obtenir mesuraments representatius, se n’han de dur a terme com a mínim 3, els quals es consideren vàlids quan la diferència entre elsvalors extrems obtinguts és menor o igual a 3 dB(A). El resultat és la mitjana energètica dels 3 valors que compleixin aquesta condició.Si la diferència fos més gran, s’ha d’augmentar el temps de cada mesurament i dur-ne a terme una nova sèrie fins que la diferència entre 3 valorssigui inferior a 3 dB(A). En cas contrari, s’ha de justificar que aquesta diferència és conseqüència del funcionament normal de l’activitat.Les condicions de mesurament són les següents:

- Els mesuraments s’han de dur a terme en condicions meteorològiques representatives de l’indret on es mesura, la velocitat del vent enel punt d’avaluació ha de ser inferior a 5 m/s i cal usar sempre els equips amb pantalla paravent.

- Quan la finalitat dels mesuraments sigui la inspecció i el control d’activitats o del soroll de veïnat, les persones titulars o usuàriesd’aparells generadors de sorolls, tant a l’aire lliure com a establiments o locals, han de facilitar als/a les inspectors/es l’accés a lesseves instal·lacions o fonts d’emissió de soroll i han de disposar el seu funcionament a les diferents velocitats, càrregues o marxes queindiquin aquests inspectors, els quals podran presenciar tot el procés operatiu.

- L’emplaçament del mesurament s’ha de determinar segons l’escenari que s’hagi d’avaluar.- En les edificacions, el nivell d’immissió de soroll a l’ambient exterior es mesura situant, sempre que sigui possible, el micròfon al mig de

la finestra completament oberta de les dependències d’ús sensible al soroll (dormitoris, sales d’estar, menjadors, despatxos d’oficina,aules escolars o d’altres dependències assimilables).

- En els altres supòsits, s’ha de situar el micròfon entre 1,5 i 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl, i:o A peu de carrer, entre 0,5 i 2 metres de distància de les façanes amb dependències d’ús sensible dels receptors. o En les zones encara no construïdes però destinades a l’edificació, en el pla d’emplaçament de la façana més exposada al

soroll.- Per determinar el nivell d’immissió, s’ha de tenir en compte el so incident, és a dir, no s’ha de recollir el so reflectit en el parament

vertical mateix.- En el cas de mesuraments d’aerogeneradors dels parcs eòlics, la direcció del vent ha de ser ± 45o des de l’aerogenerador cap al punt de

mesurament, i la velocitat del vent, mesurada a 10 metres d’alçada, ha de ser d’entre 6 i 8 m/s. - Abans i després dels mesuraments, s’ha de fer una verificació acústica de la cadena de mesurament mitjançant calibrador acústic que

garanteixi un marge de desviació no superior a 0,5 dB(A) respecte del valor de referència inicial.3. Determinació dels nivells d’immissió en ambient interiorEls mesuraments es poden realitzar en continu durant tot el període d’avaluació o mitjançant mesuraments representatius de cada fase de soroll. Per obtenir mesuraments representatius, se n’han de dur a terme com a mínim 3, els quals es consideren vàlids quan la diferència entre elsvalors extrems obtinguts és menor o igual a 3 dB(A). El resultat és la mitjana energètica dels 3 valors que compleixin aquesta condició.Si la diferència fos més gran, s’ha d’augmentar el temps de cada mesurament i dur-ne a terme una nova sèrie fins que la diferència entre 3 valorssigui inferior a 3 dB(A). En cas contrari, s’ha de justificar que aquesta diferència és conseqüència del funcionament normal de l’activitat. Quan undels mesuraments s’ha de prendre en una cantonada amb presència de sons greus i en sales petites, aquest criteri no s’aplicarà.Les condicions de mesurament són les següents:

a. Els mesuraments s’han de dur a terme en condicions meteorològiques que no puguin alterar-ne els resultats.b. Quan la finalitat dels mesuraments sigui la inspecció i el control d’activitats o del soroll del veïnat, les persones titulars o usuàries

d’aparells generadors de sorolls, tant a l’aire lliure com a establiments o locals, han de facilitar als/a les inspectors/es l’accés a lesseves instal·lacions o fonts d’emissió de soroll i han de disposar el seu funcionament a les diferents velocitats, càrregues o marxesque indiquin aquests inspectors, els quals podran presenciar tot el procés operatiu.

c. Els mesuraments s’han de fer en dependències d’ús sensible al soroll (dormitoris, sales d’estar, menjadors, despatxos, oficines, aulesescolars o d’altres dependències assimilables), que s’han de mantenir totalment tancades durant el mesurament.

d. S’han de prendre, com a mínim, tres posicions de mesurament segons la grandària de la dependència. Els punts de mesurament estrien a l’atzar, procurant mantenir una distància mínima entre si de 0,7 m. Les posicions del punt d’avaluació han d’estar com a mínima 0,5 m de les parets o d’altres superfícies, entre 1,2 m i 1,5 m d’altura i aproximadament a 0,7 m de les finestres. Quan aquestesposicions no siguin possibles, els mesuraments s’han de realitzar en el centre del recinte.

e. En cas de presència de sons greus i en sales petites (menys de 75 m3), com a mínim un dels mesuraments s’ha de prendre en unacantonada, a una distància de 0,5 m de les parets adjacents i a l’alçada d’on es produeixi el nivell màxim entre 0,5 i 1,5 m.

f. En el moment dels mesuraments, només l’operador/a, o com a màxim una altra persona, poden ésser presents a la dependència on hiha la immissió del soroll.

g. Si l’habitació és buida, sense mobiliari, i no té cap tractament absorbent al sostre, cal sostreure 3 dB(A) als nivells mesurats.h. Abans i després dels mesuraments, s’ha de fer una verificació acústica de la cadena de mesurament mitjançant calibrador acústic que

garanteixi un marge de desviació no superior a 0,5 dB(A) respecte del valor de referència inicial.4. Càlcul del nivell d’avaluació LAr

1. El nivell d’avaluació es calcula a partir de mesuraments que inclouen tot el període d’avaluació o un nivell de soroll representatiu de lesdiferents fases, mitjançant l’expressió següent:

10

1

110log 10

AriLn

Ar ii

L TT

on: i representa cadascuna de les fases de sorollTi és la durada de la fase de soroll i, expressada en minuts. La suma de Ti ha de ser TT = 180 minuts per a l’horari diürn, 120 minuts per a l’horari vespertí i 120 minuts per a l’horari nocturnLAr,i és el nivell d’avaluació que correspon a la fase i. Es calcula a partir de l’expressió:

LAr,i = LAeq,Ti + Kf,i + K t,i + K i,i

on:LAeq,Ti és el nivell de pressió acústica continu equivalent ponderat A, mesurat durant una fase de durada Ti

Kf,i , Kt,i i Ki,i són correccions de nivell per a la fase i; aquestes correccions no s’apliquen a la fase de soroll residual. Una fase de soroll és el temps en què el nivell de pressió sonora de la font que s’avalua es percep de manera uniforme en el lloc d’immissió, itambé els components de baixes freqüències i/o tonals i/o impulsius. El temps en què no funciona la font s’ha de considerar una fase de sorollcaracteritzada pel nivell de soroll residual, sense la contribució de la font a avaluar.2. Correccions de nivell2.1 Correcció per raó de components de baixes freqüències (Kf), tonals (Kt) i impulsius (Ki)Quan en el procés de mesurament d’un soroll es percebin components de baixa freqüència, o de tonals emergents, o d’impulsius, o de qualsevolcombinació entre components que provinguin de la font a avaluar, s’ha de dur a terme una avaluació detallada del soroll introduint les correccionsadequades.El valor màxim de la correcció resultant de la suma Kf+ Kt+Ki no ha de ser mai superior a 9 dB.2.2 Avaluació detallada d’un soroll amb presència de components de baixa freqüènciaPer a l’avaluació detallada del soroll amb presència de components de baixa freqüència, es pren com a procediment de referència el següent:

a. S’ha de mesurar, simultàniament, el nivell de pressió acústica de la font que s’ha d’avaluar amb les ponderacions freqüencials A i C, apartir de les bandes de terç d’octava de 20 a 160 Hz.

1852


b. Es calcula la diferència entre els valors obtinguts:Lf = LCeq,Ti (20-160 Hz) – LAeq,Ti (20-160 Hz)

LCeq,Ti (20-160 Hz) i LAeq,Ti (20-160 Hz) són el resultat de la mitjana energètica dels tres mesuraments considerats vàlids.Si la diferència LCeq (20-160 Hz) – LAeq (20-160 Hz) és menor a 20 dB, es considera que no hi ha components de baixa freqüència significatius.Altrament, s’ha d’avaluar la importància de la baixa freqüència en detall a fi de conèixer la seva contribució, d’acord amb els apartatssegüents.1. Obtenció del nivell de baixa freqüència audible

A cada una de les bandes de terç d’octava compreses entre 20 i 160 Hz, cal sostreure el llindar auditiu humà referenciat a lanorma ISO 226:2003 (Tf) al nivell mesurat sense ponderar.

Banda freqüencialHz

Nivell mínim audible Tf

dBBanda freqüencial

HzNivell mínim audible Tf

dB20 78,5 63 37,525 68,7 80 31,531,5 59,5 100 26,540 51,1 125 22,150 44,0 160 17,9

2. Obtenció del contingut energètic de baixa freqüència LB

LB és el resultat de la suma energètica de les bandes en què la diferència obtinguda a l’apartat anterior és superior a zero.c. Es determina la presència o absència de components de baixa freqüència i el valor del paràmetre de correcció Kf aplicant la taula

següent:

2.3 Avaluació detallada d’un sorollamb presència de componentstonals emergents

Per a l’avaluació detallada del soroll amb presència de components tonals emergents, es pren com a procediment de referència el següent:a. Es duu a terme l’anàlisi espectral del soroll en bandes d’1/3 d’octava entre 20 i 10.000 Hz.b. Es calcula la diferència:

Lt = Lf – Ls

On:Lf és el nivell de pressió acústica de la banda f, que conté el to emergentLs és la mitjana aritmètica dels nivells de la banda situada immediatament per sobre i per sota de fLf i Ls són el resultat de la mitjana energètica de tres mesuraments considerats vàlids.

c. Es determina la presència o absència de components tonals i el valor del paràmetre de correcció Kt aplicant la taula següent:

Banda de freqüència d’1/3 d’octava Lt en dB Component tonal Kt en dB

De 20 a 125 HzSi Lt < 8 Nul·la: 0Si 8 ≤ Lt ≤ 15 Neta: 3Si Lt > 15 Forta: 6

De 160 a 400 HzSi Lt < 5 Nul·la: 0Si 5 ≤ Lt ≤ 8 Neta: 3Si Lt > 8 Forta: 6

De 500 a 10.000 HzSi Lt < 3 Nul·la: 0Si 3 ≤ Lt ≤ 5 Neta: 3Si Lt > 5 Forta: 6

d. En el supòsit de la presència de més d’un component tonal emergent, s’adopta com a valor del paràmetre Kt el més gran dels ques’han obtingut.

e. La correcció Kt s’aplica quan el component tonal emergent és audible segons el llindar auditiu humà, a camp lliure, referenciat a lanorma ISO 226:2003 (Tf).

Banda freqüencialHz

Nivell mínim audible Tf

dBBanda freqüencial

HzNivell mínim audible Tf

dB20 78,5 500 4,425 68,7 630 3,031,5 59,5 800 2,240 51,1 1.000 2,450 44,0 1.250 3,563 37,5 1.600 1,780 31,5 2.000 -1,3100 26,5 2.500 -4,2125 22,1 3.150 -6,0160 17,9 4.000 -5,4200 14,4 5.000 -1,5250 11,4 6.300 6,0315 8,6 8.000 12,6400 6,2 10.000 13,9

2.4 Avaluació detallada d’un soroll amb presència de components impulsiusPer a l’avaluació detallada del soroll amb presència de components impulsius, es pren com a procediment de referència el següent:

a. En una determinada fase de soroll de durada Ti, en la qual es percep el soroll impulsiu, es mesura simultàniament el nivell de pressióacústica contínua equivalent ponderat A, LAeq,Ti, i amb la constant temporal d’impuls I, LAleq,Ti.

b. Es calcula la diferència entre els valors obtinguts: Li = LAleq,Ti – LAeq,Ti

LAIeq,Ti i LAeq,Ti són el resultat de la mitjana energètica dels tres mesuraments considerats vàlids.c. Es determina la presència o l’absència de component impulsiu i el valor del paràmetre de correcció Ki aplicant la taula següent:

Li en dB Component impulsiu Ki en dB

1952


LB en dB Kf en dB

LB < 25 dB Nul·la: 0

25 dB ≤ LB ≤ 35 dB Neta: 3LB > 35 dB Forta: 6

Si Li < 3 Nul·la: 0Si 3 ≤ Li ≤ 6 Neta: 3

Si Li > 6 Forta: 62.5 Correcció per nivell de soroll residual

rr. S’entén per soroll residual d’un entorn determinat el nivell sonor d’immissió sense la contribució de la font o les fonts a avaluar.ss. Es pot determinar la contribució d’una o diverses fonts en un entorn determinat corregint el nivell de soroll residual. tt. Si el nivell sonor d’immissió d’un entorn, incloent la font o les fonts a avaluar, és superior a 10 dB(A) respecte del nivell de soroll

residual, no s’hi ha de fer cap correcció.Si la diferència és d’entre 3 i 10 dB(A), cal sostreure el nivell de soroll residual segons l’expressió :

10/,10/1010log10 residLAeqLAeq

on:LAeq és el nivell d’immissió mesuratLAeq,resid és el nivell del soroll residual.

Si la diferència és de menys de 3 dB(A), no s’hi pot aplicar aquesta correcció. S’ha de repetir el mesurament en un moment en què sigui possibleincrementar-la o determinar mitjançant altres mètodes la contribució de la font o fonts a l’entorn que s’ha d’avaluar.

3. El valor del nivell d’avaluació LAr s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A), i s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant.

Annex 6. Valors límit d’emissió de soroll dels vehicles de motor i dels ciclomotors.

1. Àmbit d’aplicació Aquest annex és d’aplicació a l’emissió sonora dels vehicles de motor i els ciclomotors en circulació i s’avalua en cadascun dels vehiclesmitjançant la prova a vehicle aturat. 2. Valors límit d’emissió El valor límit d’emissió sonora d’un vehicle de motor en circulació s’obté sumant 4 dB(A) al nivell d’emissió sonora que figura a la fitxad’homologació del vehicle, corresponent a l‘assaig a vehicle aturat.Si la fitxa de característiques d’un vehicle corresponent, atesa la seva antiguitat o per altres raons, no indica el nivell d’emissió sonora per al’assaig a vehicle aturat, l’Administració competent en l’homologació i la inspecció tècnica de vehicles l’ha de facilitar d’acord amb les sevesbases de dades o l’ha de determinar, una vegada ha comprovat que el vehicle és en perfecte estat de manteniment, d’acord amb el mètode demesurament establert en el procediment d’homologació aplicable al vehicle, segons la reglamentació vigent. Tant el nivell d’emissió sonora obtingut com el règim del motor en el moment de la prova s’anotaran dins de la casella d’informacions de la targetad’inspecció tècnica de vehicles del vehicle perquè es puguin prendre com a valor de referència per determinar el valor límit d’emissió definit alpunt 2.El nivell d’emissió sonora corresponent a l‘assaig a vehicle aturat d’un ciclomotor, quan no figura a la fitxa d’homologació, és de 87 dB(A).3. Compliment Es considera que es respecten els valors límit d’emissió quan el valor determinat no supera els valors establerts en aquest annex.4. Determinació del nivell d’emissió El nivell d’emissió es determina mitjançant mesurament segons el mètode de vehicle aturat establert per les directives 96/20/CEE per als vehiclesde quatre o més rodes i 97/24/CEE per als vehicles de dues o tres rodes, ciclomotors i quadricicles lleugers i pesants, o les que les substitueixin.1. Condicions de mesuramentAbans de procedir als mesuraments, s’ha de comprovar que el motor del vehicle és a la temperatura normal de funcionament i que elcomandament de la caixa de canvi és en punt mort. Si el vehicle disposa de ventiladors amb comandament automàtic, s'ha d’excloure qualsevol intervenció sobre aquests dispositius en mesurar elnivell sonor. S’accelera progressivament el motor fins a assolir el règim de referència, en revolucions per minut, rpm, que figura a la fitxa d’homologació delvehicle o a la seva targeta d’inspecció tècnica de vehicles. Un cop assolit aquest punt s’ha de deixar, de sobte, l'accelerador a la posició deralentí. El nivell sonor s’ha de mesurar durant un període de funcionament en què el motor es mantindrà breument a un règim de gir estabilitzat, i duranttot el període de desacceleració.2. Condicions mínimes de l’àrea on es realitzi el mesurament Els mesuraments s’han de fer en una zona que no estigui subjecta a pertorbacions acústiques importants. Són especialment adequades lessuperfícies planes que estiguin recobertes de formigó, asfalt o qualsevol altre revestiment dur i que tinguin un alt grau de reflexió.La zona ha de tenir la forma d’un rectangle de, com a mínim, tres metres al voltant del vehicle i no hi ha d’haver cap obstacle important dinsd’aquest rectangle.El nivell de soroll residual ha de ser, com a mínim, 10 dB(A) inferior al nivell sonor del vehicle que s’avalua.3. MesuramentsLa posició de l’instrument de mesurament s’ha de situar d’acord amb les figures que es mostren i respectant els condicionants següents:

Distància al dispositiu d’escapament: 0,5 mAlçada mínima des del terra > 0,2 m per damunt de la superfície del terra

Orientació de la membrana del micròfon: 45º en relació amb el pla vertical en què s'inscriu la direccióde sortida dels gasos d’escapament

Figura 1. Posició de l’instrument de mesurament en ciclomotors, motocicletes i quadricicles

2052


Figura 2. Posició de l’instrument de mesurament en vehicles automòbils

El valor del nivell LAFmax s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A), i s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant. S’han de realitzar, com a mínim, tres mesuraments, i es consideren vàlids quan la diferència entre els valors extrems és menor o igual a 3 dB(A). Per a ciclomotors de dues rodes, el nivell d’emissió és la mitjana aritmètica dels 3 valors que compleixin aquesta condició.Per als altres vehicles, el nivell d’emissió sonora és el valor més alt dels tres mesuraments.

Annex 7. Immissió de les vibracions als interiors dels edificis1. Àmbit d’aplicacióAquest annex és d’aplicació a les vibracions que es perceben a l’espai interior de les edificacions destinades a habitatge o usos residencials,hospitalaris, educatius o culturals.2. Valors límit d’immissió

Ús de l’edificiValors límit d’immissió

Law

Habitatge o ús residencial 75Hospitalari 72Educatiu o cultural 72

3. ComplimentEs considera que es respecten els valors límit d’immissió de vibracions establerts en aquest annex quan els nivells d’avaluació compleixen elsegüent:

a. Vibracions estacionàriesEls nivells d’avaluació no superen els valors límit de la taula d’aquest annex.

b. Vibracions transitòriesEls valors límit de la taula d’aquest annex poden superar-se per a un nombre d’esdeveniments determinat de conformitat amb elprocediment següent:

- Es consideren els dos períodes d’avaluació següents: període diürn comprès entre les 07:00-23:00 hores i període nocturncomprès entre les 23:00-07:00 hores.

- En el període nocturn no es permet cap excés.- En cap cas no es permeten excessos superiors a 5 dB.- El conjunt de superacions no ha de ser major de 9. A aquests efectes, cada esdeveniment l’excés del qual no superi els 3

dB ha de ser comptabilitzat com a 1 i si els supera com a 3. 4. Determinació dels nivells d’immissióLa determinació i avaluació dels nivells d’immissió es realitza d’acord amb l’establert en el Decret 176/2009, de 10 de novembre.

Annex 8. Aïllament acústic1. Àmbit d’aplicacióAquest annex s’aplica a l’aïllament acústic contra el soroll aeri i d’impacte de les activitats regulades a l’article 12. 2. Valors d’aïllament acústic a les façanes contra el soroll aeri D2m,nT,Atr

1. L’aïllament acústic a les façanes contra el soroll aeri D2m,nT,Atr no ha de ser inferior als valors de la taula següent:Grup D2m,nT,Atr

Grup I 45 dB(A)Grup II 35 dB(A)

2. La determinació d’aquest aïllament s’ha de realitzar segons l’establert al Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el reglamentde la Llei 16/2002, de 28 de juny.3. Si s’han de dur a terme mesuraments per comprovar les exigències de l’aïllament acústic a les façanes contra el soroll aeri s’han de realitzar insitu d’acord amb la metodologia establerta a la norma UNE-EN ISO 140-5 o qualsevol altra que la substitueixi.

2152


3. Aïllament acústic al soroll aeri entre recintes1. Els valors mínims d’aïllament a soroll aeri DnT,A , entre un recinte d’activitat i un recinte d’ús protegit (residencial, sanitari, educatiu, cultural isimilars), en funció del tipus d’activitat i l’horari de funcionament són:

DnT,A , dB(A)Horari diürn i vespertí ( 7h i 23h) Horari nocturn (23h i 7h)

Grup I 72 77Grup II 66 71Grup III 61 66Grup IV 56 61

(*) S’indiquen els valors mínims. En tot cas, l’aïllament que s’haurà d’acreditar serà el necessari per garantir a l’habitatge més afectat un nivell desoroll igual o inferior al valor límit d’immissió permès en ambient interior. 2. Si s’han de dur a terme mesuraments per comprovar les exigències de l’aïllament acústic al soroll aeri entre locals, s’han de realitzar in situd’acord amb el document bàsic DB-HR Protecció contra el soroll del Codi Tècnic de l’Edificació i la metodologia establerta a la norma UNE-ENISO 140-4 o qualsevol altra que la substitueixi i avaluada segons la norma UNE-EN ISO 717-1 o qualsevol altra que la substitueixi, en un rang defreqüències mínim de 100 Hz a 5 kHz, excepte per a les activitats de pública concurrència del grup 1.Per a les activitats de pública concurrència del grup 1 es permetrà l’ús de l’equip de reproducció sonora de l’activitat mateixa per realitzar lesmesures d’aïllament en el rang de freqüències de 100 Hz a 5 kHz,

4. Aïllament acústic al soroll d’impacte entre locals1. El valor màxim del nivell global de pressió de soroll d’impactes estandarditzat, L’nT,w , entre un recinte d’activitat i un recinte d’ús sensible(residencial, sanitari, educatiu, cultural i similars), ha de ser de 40 dB. 2. Si s’han de dur a terme mesuraments per comprovar les exigències de l’aïllament acústic al soroll d’impacte entre locals, s’han de realitzar insitu d’acord amb la metodologia següent:

- S’ha d’utilitzar com a font generadora una màquina d’impactes normalitzada conforme a l’Annex A de la norma UNE EN ISO 140-7:1998 o qualsevol altra que la substitueixi.

- La màquina d’impactes s’ha de situar en el local emissor conforme a les condicions establertes a la norma UNE EN ISO 140-7:1998 o qualsevol altra que la substitueixi, en almenys dues posicions diferents.

- El nivell global de pressió de soroll d’impactes estandarditzat, L’nT,w, s’ha de calcular segons el que s’estableix a la norma UNE ENISO 717-2:1997 o qualsevol altra que la substitueixi.

5. Mesuraments in situ1. Els mesuraments in situ per comprovar les exigències de l’aïllament acústic els han de realitzar tècnics municipals designats a l’efecte o unaentitat de prevenció de la contaminació acústica.2. En els mesuraments in situ s’admeten toleràncies de 3 dB(A) respecte dels valors d’aïllament acústic establerts a les taules d’aquest annex.

Annex 9. Regulació del funcionament, nivells màxims i metodologia de mesurament per als avisadors acústics 1. En el cas de les sirenesTot vehicle d’urgències ha d’estar dotat d’un sistema de control d’ús, les seves característiques tècniques i de funcionament s’exposen acontinuació. Els vehicles destinats a serveis d’urgències i emergències han de disposar d’un dispositiu, que reguli la intensitat sonora dels seusavisadors acústics de la manera següent: - En període diürn (8 h -21 h) el nivell màxim permès és de 95 dB(A). - En període nocturn (21 h – 8 h) sempre que es pugui s’han d’utilitzar els avisadors lluminosos. En el cas que no fos suficient és permès l’ús delsavisadors acústics a un nivell màxim de 70 dB(A), i només en casos que sigui estrictament necessari es permet variar el nivell de pressió sonorafins a 90 dB(A) S’entén per nivell màxim permès, el nivell de pressió sonora (LAeq,60s) mesurat a 7.5 metres del vehicle i en la direcció de màxima emissió. 1. Els sistemes múltiples d’avís que porten incorporats dispositius lluminosos han de permetre la utilització individual o conjunta. 2. La utilització de les sirenes només està autoritzada quan el vehicle que les porta estigui realitzant un servei d’urgència; resta totalmentprohibida la seva utilització durant els recorreguts de tornada a la base o en desplaçaments rutinaris. 3. Els conductors de vehicles d’urgència han d’utilitzar els dispositius acústics únicament en els casos més necessaris i quan la senyalitzaciólluminosa no sigui suficient. 4. Quan un vehicle d’emergència es trobi aturat per problemes de trànsit, el conductor està obligat a parar la sirena restant els avisos lluminosos. 5. De continuar aturats durant un període llarg de temps es pot posar en funcionament la sirena en períodes de no més de 10 segons, separatsun mínim de 2 minuts. 2. En el cas d’alarmes 1. S’autoritzen proves d’assaig d’aparells d’alarma i emergència: a) Excepcionalment, després de la immediata instal·lació del sistema per comprovar el seu funcionament i entre les 9 i les 18 hores de la jornadalaboral. b) Rutinàries. Són les comprovacions periòdiques del sistema; únicament 1 cop al mes i durant un màxim de 3 minuts, dins l’horari abanscomentat i sota el coneixement previ de la Policia local. 2. Per al cas d’alarmes que emeten a l’ambient exterior o ambients interiors comuns o d’ús públic compartit s’estableix: a) La duració màxima en funcionament continu dels dispositius acústics no pot sobrepassar els 60 segons, en cap cas. b) S’autoritza l’ús de sistemes que repeteixin el senyal sonor un màxim de 3 cops, separats entre ells un període mínim de 30 segons i un màximde 60 segons, si abans no es produeix la desconnexió. c) Un cop acabat el cicle total, no pot tornar a entrar en funcionament; en tot cas, s’autoritza la utilització de senyals lluminosos. 3. El nivell màxim autoritzat d’emissió sonora per a alarmes que radien a ambients exteriors és de 85 dB(A), mesurat a 3 metres i en l’eix demàxima radiació. 4. El nivell d’emissió sonora màxim en el cas que emetin a ambients interiors comuns o d’ús compartit, és de 70 dB(A) a 3 m i en l’eix de lamàxima radiació.

Annex 10. Requeriments tècnics dels limitadors-enregistradors Aquest dispositiu té com a funció limitar l’equip de reproducció/amplificació sonora i/o audiovisual. A més a més, ha d’enregistrar en suport físicestable els nivells sonors generats a l’interior de l’establiment. Per a l’avaluació i el control del nivell d’immissió, l’equip ha d’utilitzar les dades d’aïllament brut entre l’activitat i el receptor més exposat. L’equipha de permetre programar com a mínim l’aïllament acústic entre 63Hz – 2000Hz en octaves o terços d’octava. 1. Requeriments tècnics del limitador enregistrador El limitador-enregistrador ha de complir els requeriments següents: g. Permetre programar els límits d’emissió a l’interior de l’activitat, i la immissió a l’habitatge més exposat o a l’exterior de l’activitat

per als diferents períodes horaris. h. Disposar d’un micròfon extern que reculli el nivell sonor dins del local. Aquest dispositiu estarà degudament calibrat amb l’equip

electrònic per detectar possibles manipulacions i se n’ha de poder verificar el seu funcionament correcte amb un sistema de calibració. i. Permetre programar horaris d’emissió musical diferents per a cada dia de la setmana (hora d’inici i hora d’acabament), i introduir

horaris extraordinaris per a festivitats determinades (Cap d’Any, Sant Joan, etc.).

2252


j. Accedir a la programació d’aquests paràmetres ha d’estar restringit als tècnics municipals autoritzats, mitjançant sistemes deprotecció mecànics o electrònics (paraula de pas).

k. Guardar, per part de l’equip, un historial on aparegui el dia i l’hora quan es van realitzar les últimes programacions en format [any :mes : dia : hora].

l. Emmagatzemar, mitjançant suport físic estable, els nivells sonors (nivell de pressió sonora continu equivalent amb ponderaciófreqüencial A) i de les possibles manipulacions esdevingudes amb una periodicitat programable entre 5 i 15 minuts. L’equip limitador ha depermetre emmagatzemar aquesta informació durant un temps de, com a mínim, un mes.

m. Disposar d’un sistema de verificació que permeti detectar possibles manipulacions tant de l’equip musical com de l’equip delimitació, i si aquestes es realitzessin quedarien emmagatzemades en una memòria interna de l’equip.

n. Poder detectar altres fonts que puguin funcionar de manera paral·lela a/als l’equip/s limitat/s. o. Disposar de sistema de precintat de les connexions i del micròfon. p. Disposar d’un sistema que impedeixi la reproducció musical i/o audiovisual en el cas que l’equip limitador es desconnecti de la

xarxa elèctrica i/o del sensor. q. Sistema d’accés a l’emmagatzematge dels registres en format informàtic per part dels serveis tècnics municipals o d’empreses

degudament acreditades per l’ajuntament. r. Disposar d’un sistema telemàtic per a la visualització de les dades en temps real.

Annex 11. Classificació de les activitats en funció del nivell d’immissió acústica dins el seu recinteGrup I entre 95 - 100 dB(A)

s. Discoteca. t. Sales de ball. u. Sales de festa amb espectacle. v. Karaokes. w. Restaurants musicals amb música produïda en directe.x. Locals per a assaigs musicals o similars. y. Estudis d’enregistrament de so. z. Teatres. aa. Cinemes. bb. Auditoris. cc. Taller de reparació de vehicles amb xapa. dd. Serralleries. ee. Manyeries. ff. Tallers d’alumini. gg. Planxisteria. hh. Sales de concert.ii. Centres docents de música, teatre, dansa i similars.

Grup II entre 90 – 94 dB(A) jj. Bars musicals. kk. Restaurants musicals sense música produïda en directe.ll. Jocs i apostes, recreatius i esportius. mm. Tallers de reparació de motos i cotxes. nn. Tallers mecànics. oo. Fusteries, ebenisteries i similars. pp. Túnels de rentat de vehicles. qq. Obradors industrials.

Grup III entre 85 – 89 dB (A) rr. Activitats de restauració que disposin d’equip de reproducció sonora amb un nivell LAeq,60s superior a 75 dB(A) a 1 metre de la font. ss. Botigues de pa i pastisseria amb obrador. tt. Impremtes, copisteries i similars. uu. Tallers de confecció i similars. vv. Bugaderies, tintoreries. ww. Tallers d’enquadernació. xx. Botigues d’exposició i venda d’animals. yy. Botigues d’animals de companyia. Activitats d’alberg i/o reproducció i nuclis zoològics. zz. Garatges i aparcaments. aaa. Establiments alimentaris en règim d’autoservei. bbb. Gimnasos. ccc. Atraccions recreatives. ddd. Carnisseries amb obrador.eee. Centres de culte.

Grup IV inferior o igual a 84 dB(A) fff. Activitats de restauració que no disposin d’un sistema de reproducció de so. ggg. Activitats de restauració que disposin d’equip de reproducció sonora amb un nivell LAeq,60s inferior o igual a 75 dB(A) a 1 metre de la

font. hhh. Local de pràctiques psicofísiques no esportives. iii. Comerços alimentaris especialistes i polivalents alimentaris. jjj. Comerços no alimentaris. kkk. Especialistes alimentaris amb degustació. lll. Magatzems. mmm. Consultoris mèdics i clíniques. nnn. Oficines, despatxos o serveis d’ús administratiu. ooo. Residències, casals i similars. ppp. Botigues de pa i pastisseria sense obrador i/o terminal de cocció. qqq. Activitats culturals i socials (exposicions, museus, sales de conferències...). rrr. Ludoteques. sss. Locutoris. ttt. Centres veterinaris.uuu. Altres centres docents. vvv. Altres tallers.

2352


Annex 12. Contingut mínim dels informes de mesuramentEls informes tècnics que es deriven d’un mesurament sonomètric o de vibracions realitzats han de contenir, com a mínim:1. Antecedents (peticionari, dates de l’informe i dels mesuraments, identificació,...).2. Objecte dels mesuraments.3. Procediment de mesurament. Breu descripció, referències normatives.4. Descripció de la sensibilitat acústica de la zona d’acord amb el mapa de capacitat acústica. Entorn dels mesuraments (característiquesurbanístiques i zonificació, descripció de l’entorn, receptors i/o nuclis habitats més exposats...).5. Fonts de soroll: localització i descripció general, característiques de les fonts de soroll, característiques del soroll (presència de fases,components tonals, impulsius, baixa freqüència...). En la mesura que sigui possible s’ha de donar informació de la font de soroll amb fotografies. 6. Descripció dels punts de mesurament escollits i ubicació gràfica (en croquis, plànol...).7. Equips de mesurament (marca, model i número de sèrie) i estat de calibració (sonòmetre, calibrador,...). Resultats de la verificació inicial i final.8. Descripció del mesurament i resultats. Identificació del punt, dia i hora, tècnic responsable, unitats i paràmetre, temps d’integració, intervals demesurament, característiques, resultats obtinguts..., indicant per a cada una les possibles incidències que puguin afectar el resultat i la percepcióqualitativa del tècnic.9. Condicions meteorològiques existents, en el cas de mesuraments en ambient exterior.10. Determinació dels nivells d’immissió.11. Avaluació i compliment (càlculs i anàlisis, avaluació del compliment de la normativa que sigui d’aplicació...).12. Conclusions amb taules resumides.12. Data i signatura dels tècnics responsables dels mesuraments.13. Annexos, si s’escau, on pot haver-hi plànols, fotografies, gràfics,...

Annex 13. Models d’acta

ACTA D’INSPECCIÓ DE SOROLL D’ACTIVITATS I VEÏNATGE Codi de l’acta:

Inspector:Dia: Hora:Lloc:Origen del soroll

Nom del titular o nom de l’activitatAdreçaFont del soroll (1)

(1) Font principal del soroll: veus al carrer, veus al local, música, motor, etc.

Resultats dels mesuraments efectuats

Codi Lloc (1)I/E

Sorollresidual

(S/N)

Hora inicimesurament

Temps demesurament

LAeq

dB(A)Kf

S/N(2)

KtS/N(3)

KiS/N(4)

(1) Metodologia emprada: I ambient Interior, E ambient Exterior.(2) Percepció de baixes freqüències. (3) Percepció d’un to pur (xiulet, ...).(4) Percepció de components impulsius (sons de curta durada però molt elevats, ex: cops,...).

Observacions

Marca, model, número de sèrie i data de verificació del:Sonòmetre:Calibrador:

Signatura de l’inspector

ACTA DE CONTROL DE SOROLL DE VEHICLES

Identificació del vehicle i titularConductor DNIAdreça Municipi

Titular DNIAdreça Municipi

Matrícula

Marca, model i nom comercial

Tipus de vehicleCiclomotor Motocicleta cm3

Altre vehicle - gasolina Altre vehicle - dièsel

Valor límit

2452


Situació o criteri: Nivell de referènciadB(A)

Règim del motor (rpm)

1.- Fitxa d’homologació amb valor límit dereferència

2.- Sense valor límit de referència ---

Determinació del nivell d’emissió

Nivell de soroll residual LAeq en dB (A)

MesuramentLAFmàx

dB(A)Règim del motor

(rpm)Observacions:

Primer mesurament El soroll residual ha de ser com amínim 10 dB(A) inferior al nivell desoroll de les proves.La diferència entre els mesuramentsno pot ser superior a 3 dB(A).

Segon mesurament

Tercer mesurament

Nivell d’emissió (1) ---(1) Per al cas de vehicles de motor: el mesurament més alt Per al cas de ciclomotors: la mitjana aritmètica dels tres mesuraments

Compliment

Favorable No hi ha infracció (no supera límits)

Desfavorable Infracció lleu o greu (supera de 1 a 10 dB(A))

Molt desfavorable Infracció molt greu (supera més de 10 dB(A)) Intervenció permís circulació

Marca, model, número de sèrie i data de verificació del:Sonòmetre:Calibrador:

Agent: Dia: Hora: Lloc:Signatura de l’agent


5.- RATIFICACIÓ DE LA SUSPENSIÓ DE LES ALTES AL REGISTRE DE PARELLES DE FET I APROVACIÓINICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT PARELLES DE FET DE L'AJUNTAMENT DE SANT SADURNID'ANOIA - Expedient SEC/532/2011

Vista la resolució de l'Alcaldia-Presidència d'aquest Ajuntament, número 1467, de data 21 de setembre de 2011, elcontingut literal de la qual és el següent:

Atès que el Ple Municipal, per acord de 29 d’abril de 1994, va crear un denominat “registre municipal de parelles de fet”, en el qual s’hi podeninscriure voluntàriament les parelles que convisquin sense haver contret matrimoni.

Atès que posteriorment el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d’unions estables de parella.

Atès que en les darreres setmanes s’ha produït un increment de noves inscripcions en el registre municipal.

Atès que s’imposa una modificació de la regulació del registre municipal, l’existència del qual no és preceptiva, amb la finalitat de garantir que lesparelles que s’hi inscriuen realment convisquin maritalment en el mateix domicili, descartant la utilització del registre administratiu per a finalitatsalienes a les que van justificar la seva creació.

Atès que la reforma ha d’adaptar també el registre a les normes legals actualment vigents.

Atès que la modificació de la regulació l’haurà d’aprovar properament el Ple municipal, però mentrestant es considera necessari i urgent, ambcaràcter cautelar, suspendre les inscripcions de noves altes en el registre, evitant així que en alguns casos s’incorri en un frau de llei, i barrant elpas a inscripcions com a parelles de persones que no conviuen maritalment. Aquesta suspensió no impedeix, lògicament, l’aplicació de la Llei, nila formalització de les unions en escriptura pública.

Per tot això i en ús de les facultats que tinc conferides, RESOLC:

PRIMER.- Suspendre cautelarment, de forma immediata, l’alta de noves parelles en el registre municipal de parelles de fet, fins que el Plemunicipal no hagi aprovat una reforma de la regulació del registre.

SEGON.- Fer pública aquesta resolució a través del Taulell d'Anuncis de la Corporació i donar trasllat de la mateixa als serveis administratius del'Ajuntament encarregats de la seva gestió.

Vist que per la resolució transcrita es va resoldre suspendre cautelarment l'alta de noves parelles en el registremunicipal de parelles de fet, i que cal ratificar aquesta suspensió pel ple municipal.

Vist la proposta del nou text de l'ordenança.

2552


Vist el dictamen favorable de la comissió informativa.

El Ple municipal acorda el següent:

PRIMER: Ratificar el contingut de la resolució de l'Alcaldia-Presidència d'aquest Ajuntament, número 1467, de data21 de setembre de 2011, i per tant ratificar la suspensió cautelar de l'alta de noves parelles en el registre municipalde parelles de fet.

SEGON: Aprovar inicialment l'ordenança regulada del registre municipal de parelles estables de Sant Sadurníd'Anoia, conforme al text que figura a l'annex d'aquest acord.

TERCER: Sotmetre aquest acord a exposició pública, per termini d'un mes, amb la publicació dels corresponentsanuncis al Tauler d'anuncis, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya, i a un diari, als efectes de presentació d'al·legacions.

QUART: Determinar que si no es presenten al·legacions, l'acord adoptat esdevindrà definitiu.

CINQUÈ: Determinar que un cop entri en vigor l'ordenança aprovada, s'aixecarà automàticament la suspensió deles altes al registre acordada.

ANNEXORDENANÇA REGULADORA DEL REGISTRE MUNICIPAL DE PARELLES ESTABLES DE SANT SADURNÍ D'ANOIA.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS L’Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, en sessió ordinària de Sant Sadurní d'Anoia de Sant Sadurní d'Anoia va acordar crear el registremunicipal de parelles estables així com una normativa reguladora.

Tenint en compte que s’han produït modificacions legislatives que obliguen a actualitzar l’esmentada normativa.

En concret, cal adaptar-se al disposat en el capítol IV de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a lapersona i la família que substitueix íntegrament la Llei 10/1998, de manera que es posa fi al tractament separat que l’ordenament català haviadonat a les parelles estables.

Capítol I. Disposicions Generals

Article 1. Creació, Naturalesa i Objecte El Registre Municipal de parelles estables té caràcter administratiu i en ell s’inscriuran les parelles estables d’aquelles persones que ho sol·licitinexpressament.

Article 2. Concepte de parella estable Es considerarà parella estable a l’efecte d’aquesta Ordenança, a aquelles persones que convisquin en una comunitat de vida anàloga a lamatrimonial, si la convivència dura més de dos anys ininterromputs. No és necessari el transcurs del període de dos anys indicat quan els dosmembres de la parella tinguin descendència en comú o bé formalitzin la relació en escriptura pública.

Article 3. Àmbit d’aplicació Tindran accés al Registre de l’ajuntament aquelles parelles estables que compleixin amb els requisits establerts en la present Ordenança i elsseus membres estiguin empadronats en el Municipi.

Article 4. Requisits Personals 1.- La inscripció en el Registre de parelles estables, és voluntària i constitutiva.. 2.- No poden constituir en parella estable si concorren alguna de les següents condicions:

• Ser menor d’edat, no emancipat.• Les persones relacionades per parentiu en línia recta, o en línia col·lateral dins del segon grau. • Les persones casades i no separades de fet.• Les persones que convisquin en parella amb una tercera persona.• Les persones que no portin un mínim d'un any empadronades juntes en un mateix domicili.

Article 5. Adscripció del registre El Registre de parelles estables de L’Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia es troba adscrit a Alcaldia, corresponent a aquest òrgan dictar lesresolucions administratives pròpies dels diferents procediments. La persona titular de l’Alcaldia designarà en cada moment la unitat administrativaencarregada del Registre.

Capítol II. Inscripció de les unions estables de parella

Article 6. Classes d’inscripció 1.- Les inscripcions en el Llibre Registre es produiran sempre a instància dels interessats i podran ser:

a) Inscripcions bàsiques b) Inscripcions complementàries c) Inscripcions de cancel·lació d) Notes marginals

Article 7. Inscripcions Bàsiques Les inscripcions bàsiques tenen per objecte fer constar l’existència de la parella estable en els termes establerts a l’article 1 de la presentordenança i recolliran les dades personals suficients per a la correcta identificació dels seus membres, el domicili, la data de la resolució en laqual s’acorda la inscripció, així com la referència a l’expedient administratiu tramitat per a cada unió.

2652


Article 8. Inscripcions complementaries 1. Serà objecte d’inscripció complementària l’esment de l’existència de pactes reguladors de les relacions entre els membres de la unió establede parella i les seves ulteriors modificacions. 2. La inscripció dels pactes als quals es refereix el número anterior precisarà l’aportació per part dels membres de la unió de l’original o còpiasimple de l’escriptura notarial que els contingui i es practicarà fent referència a aquest document públic i a l’expedient administratiu de la unió.

Article 9. Inscripcions de cancel·lació 1. La inscripció de cancel·lació en el Registre procedirà quan s’extingeixi la unió per alguna de les següents causes:

- Cessament de la convivència amb trencament de la comunitat de vida. - Mort o declaració de mort d’un dels convivents. - Matrimoni de qualsevol dels convivents. - Comú acord dels convivents formalitzat en una escriptura pública. - Voluntat d’un dels convivents notificada fefaentment a l’altre.

2. La inscripció de cancel·lació de la parella estable farà constar la causa que la motiva i comportarà la cancel·lació tant de la inscripció bàsicacom la de les complementàries i notes marginals. 3. La cancel·lació de la inscripció de la unió podrà efectuar-se a instància de qualsevol dels seus membres. En aquest cas l’administraciócomunicarà a l’altra part aquesta cancel·lació. 4. Quan es produeixi alguna de les causes de la extinció de la unió enumerades en el present article, els seus integrants tenen l’obligació depromoure la inscripció de la seva extinció mitjançant un assentament registral de cancel·lació. 5. La cancel·lació de la inscripció de la unió, per regla general, no tindrà lloc d’ofici. Ara bé, si es té constància oficial i documental de matrimoni ode mort d’un dels dos conjugues, es podrà fer la cancel·lació d’ofici.

Article 10. Notes Marginals Seran objecte de nota marginal aquelles modificacions que, sense extingir la unió estable de parella, afectin a les dades de la inscripció bàsica.

Article 11. Inscripcions Secretes 1.- En cada llibre, existirà una separata destinada a la inscripció de les parelles estables, els integrants de les quals n’hagi demanatexpressament el caràcter secret. El contingut dels assentaments serà idèntic al de les inscripcions del Registre Ordinari. 2.- Seran d’aplicació a les inscripcions secretes totes les normes recollides en aquest reglament, tret de les referents al dret d’informació i lapresentació de les sol·licituds al Registre d’entrada de la Corporació. 3.- L’obtenció de certificacions d’aquest tipus d’inscripcions es limitarà als propis membres de la parella, als seus causahavents i a les ordresjudicials.

Article 12. Efecte de les inscripcions 1. Les inscripcions en el Registre Municipal de parelles estables de l’Ajuntament Sant Sadurní d'Anoia tindrà efectes merament declaratius sobreel fet que els integrants de la parella estable han declarat haver constituït aquesta i han promogut la seva inscripció al Registre.2. Pel que fa als pactes reguladors de les relacions entre els membres de la parella estable, el Registre es limita a deixar constància de la sevaexistència segons les declaracions dels interessats i sense perjudici que la validesa jurídica i els efectes dels esmentats pactes es produeixin almarge de la seva inscripció al Registre.

Article 13. Sol·licitud de les inscripcions bàsiques, complementàries i notes marginals 1. La sol·licitud de la inscripció bàsica es presentarà personalment i conjunta pels membres de la parella estable davant el Registre d’unionsestables de parella de l’Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. A l’imprès de sol·licitud d’inscripció de la unió hi haurà un espai per recollirmitjançant diligència de la persona a qui es lliuri la documentació, que la petició l’han formulada de manera conjunta i presencials els dosinteressats.2. La sol·licitud d’inscripció bàsica haurà d’anar acompanyada de l’original o fotocòpia compulsada de la següent documentació:

a) DNI, passaport o targeta de residència dels sol·licitants. Els documents aportats hauran de trobar-se vigents.b) Acreditació, en el seu cas, de l’emancipació.c) Certificació de l’estat civil. En cas de persones estrangeres, aquest requisit podrà acreditar-se mitjançant l’aportació d’alguns delssegüents documents:

- Documents del consultat, degudament traduït al castellà per un intèrpret jurat, que acrediti l’estat civil- Certificat de l’estat civil expedit per l’autoritat competent al seu país, legalitzat amb la postil·la del conveni de l’Haia i traduïtal castellà per un intèrpret jurat.- Certificat de l’estat civil dels anomenats plurilingües.

d) Certificat del padró d’habitants que acrediti que els sol·licitants tenen la condició de residents al municipi de Sant Sadurní d'Anoia,amb una antiguitat mínima d'un any convivint en el mateix domicili.e) Declaració expressa responsable de no tenir entre si relació de parentiu en línia recta o col·lateral fins al tercer grau, perconsanguinitat o adopció.f) Declaració de no formar unió estable de parella amb una altra persona.g) Declaració de no trobar-se la unió estable de parella registrada en cap altre Registre.

3. La sol·licitud d’inscripció complementària, que podrà realitzar-se de manera simultània o posteriorment a la inscripció bàsica, haurà desubscriure’s per ambdós membres de la parella estable conjuntament, com en el cas de la inscripció bàsica, i haurà d’anar acompanyada del’original o còpia simple de l’escriptura en la qual s’estableixin els pactes reguladors de les relacions entre els membres de la unió.Com a alternativa a la presentació mitjançant compareixença personal s’estableix la possibilitat que aquelles s’efectuïn per part d’un representantamb poder especial, llevat que a l’escriptura pública consti la voluntat d’ambdues parts de procedir a la seva inscripció al Registre de parellesestables de l’Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, supòsit en el qual podrà presentar-se per una tercera persona. 4. La sol·licitud d’inscripció de nota marginal es presentarà acompanyada de la documentació, en original o fotocòpia compulsada, que acrediti lavariació de les dades personals o el canvi de domicili. N’hi haurà prou, en aquest cas, amb la sol·licitud subscrita pel membre de la unió a quiafectin les variacions.

Article 14. Tramitació i resolució de les inscripcions 1. S’obrirà un expedient administratiu per cada sol·licitud d’inscripció bàsica que es presenti, integrat per la pròpia sol·licitud i la justificaciódocumental corresponent que s’aporti. Les sol·licituds d’inscripció complementària i nota marginal juntament amb la seva documentació s’unirana l’expedient principal 2. Si la sol·licitud d’inscripció no anés documentada en la forma prevista a l’article anterior es requerirà els interessats per tal que, en un terminide deu dies hàbils, esmenin la mancança o el defecte o aportin la documentació preceptiva amb la indicació que, si no ho fan se’ls tindrà perdesistits de la seva petició. 3. En el termini màxim d’un mes a comptar des de l’inici de l’expedient es notificarà als interessats la corresponent resolució administrativa. Quans’hagi sol·licitat la inscripció de nota marginal per variació de dades personals o de domicili, s’acordarà sense més tràmit la seva inscripció,sempre que la variació es consideri acreditada.

2752


4. Les resolucions acordant o denegant les corresponents inscripcions podran ser objecte dels recursos administratius i judicials previstos a lalegislació vigent en matèria de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i a la Llei reguladora de lajurisdicció contenciosa administrativa.

Article 15. Sol·licitud i tramitació de les inscripcions de cancel·lació 1. Els membres de la unió tenen l’obligació de comunicar al Registre els fets que, de conformitat amb l’article 9 de la present ordenança, suposinextinció de la unió. 2. Extingida la unió de parella estable, la inscripció de la cancel·lació se sol·licitarà, conjuntament o separada, pels interessats, mitjançantcompareixença personal o per representant amb poder notarial especial per fer-ho. En el termini màxim d’un mes es notificarà als interessats lainscripció de cancel·lació o la seva denegació.

Article 16. Data de les inscripcions i de les cancel·lacions Es considerarà com a data de la inscripció la de la resolució d’Alcaldia. Tanmateix, a les inscripcions de cancel·lació aquesta produirà els seus efectes:

a) Quan tinguin lloc la extinció de la unió per mutu acord: des de la data en què els membres de la unió declarin a l’Ajuntament havertingut lloc la seva extinció. b) Quan es produeixi la extinció de la unió per decisió unilateral d’un dels seus membres: des de la data de la notificació d’un delsmembres de la unió a l’altre per qualsevol de les formes admeses en dret. c) Quan es produeixi la extinció de la unió de fet per mort o declaració de defunció d’un dels seus membres: des de la data en què vatenir lloc la mort o la data d’efectes de la declaració de defunció. d) Quan es produeixi la extinció de la unió per matrimoni d’un dels seus membres: des de la data de celebració del matrimoni.

Article 17. Contingut dels assentaments 1.- Als assentaments figuraran les dades personals i les circumstàncies del lloc i temps manifestades pels compareixents, la constància de lesquals sigui rellevant per a la unió no matrimonial. 2.- Els assentaments es realitzaran en fulls mòbils, prèviament numerats, segellats io diligenciats, que s’enquadernaran posteriorment en un llibreprincipal que contindrà els assentaments corresponents a un període mínim d’un any. Es podran crear els llibres auxiliars o complementaris quesiguin adients per al millor funcionament del Registre.

Capítol III. Organització i funcionament del Registre

Article 18. Estructura del Registre El Registre ordenarà i integrarà la seva documentació i suports d’informació de la següent manera:

- Llibre d’inscripcions - Arxiu d’expedients

Article 19. Llibres 1. En el Registre de parelles estables de l’Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia es portaran els següents llibres:

a) Llibre principal, en el que es practicaran els assentaments d’inscripció regulats a la present ordenança. b) Llibre auxiliar, en el qual figuraran ordenants individualment i de forma alfabètica pels seus cognoms, els inscrits en el llibre principal.La inscripció en el llibre auxiliar farà referpencia a l’expedient administratiu i a les pàgines del llibre principal a les quals s’hagin practicatles inscripcions.

2. El llibre principal i el llibre auxiliar es portaran en suport informàtic i les dades que continguin seran recollides, tractades i custodiades en elstermes previstos a l’article 5 de la present ordenança

Article 20. Arxiu dels expedients 1.- Conformaran l’arxiu dels expedients aquells documents que hagin de ser presentats per realitzar les diferents inscripcions. 2.- HI haurà un expedient per cada sol·licitud d’inscripció bàsica que s’hagi de dur a terme al qual se li assignarà el número correlatiu que licorrespongui que figurarà anotat al llibre principal i al llibre auxiliar. 3.- Hi haurà un expedient per cada sol·licitud d’inscripció bàsica que s’hagi de dur a terme, al qual se li assignarà el número correlatiu que licorrespongui que figurarà anotat al llibre principal i al llibre auxiliar.

Article 21. Certificacions 1. Correspondrà al Secretari de la Corporació l’expedició de certificacions del Registre. 2. La consulta del contingut del llibre principal i auxiliar únicament es podrà efectuar mitjançant l’expedició de certificacions. 3. Únicament podran expedir-se certificacions del contingut dels llibres i dels expedients, a sol·licitud de qualsevol dels membres de la unióestable de parella, dels seus causahavents i dels jutges i tribunals de justícia, o bé en altres casos expressament establerts per Llei.

Article 22. Gratuïtat Tant les inscripcions que es practiquin, com les certificacions que s’expedeixin, seran totalment gratuïtes.

Article 23. Custòdia del registre El Registre Municipal d’unions estables de parelles de fet restarà adscrit a Secretaria de l’Ajuntament. La seva custòdia i gestió correspondrà a laSecretaria de l’Ajuntament o funcionari en qui delegui. En cap cas els llibres del Registre podran sortir de les dependències de la Secretaria d’aquest Ajuntament, ni podran ésser consultades sense lacorresponent autorització.

Article 24. Publicitat del Registre 1.- El Registre es públic per a qui justifiqui el seu interès en conèixer els assentaments. No obstant això, qualsevol integrant de la unió nomatrimonial pot demanar que les inscripcions siguin secretes. 2.- El dret d’accedir al Registre no comporta el dret d’obtenir fotocòpies. 3.- Es podran lliurar certificacions dels assentaments del Registre a instància dels membres de l’esmentada unió, dels seus ascendents,descendents, causahavents o per manament judicial. 4.- El tractament automatitzat de les dades del Registre, requerirà el consentiment de la persona afectada, i les actuacions de l’administraciós’hauran d’ajustar a les disposicions de la Llei Orgànica 5/92, de 29 d’octubre, de regulació del tractament automatitzat d’aquest tipus de dades.

Disposició addicional En tot allò no expressament previst en aquesta Ordenança, serà d’aplicació el text íntegre de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon delCodi Civil de Catalunya que substitueix íntegrament la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d’unions estables de parella.

Disposició transitòria

2852


Les disposicions contingudes en aquesta Ordenança seran d’aplicació a totes les parelles estables, independentment de la seva orientaciósexual, amb les característiques pròpies de les ja existents, desprès de la seva entrada en vigor.

Disposició Final Aquesta Ordenança entrarà en vigor passats quinze dies hàbils des de l’endemà de la seva completa publicació en el Butlletí Oficial de laProvíncia de Barcelona, d’acord amb el que disposen els articles 65 i 70.2 de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local.

Disposició Derogatòria Queda derogada l’anterior normativa reguladora del Registre Municipal de parelles de fet, aprovada pel ple municipal de data 29 d'abril de 1994.

L'Alcalde-President indica que aquest tema es va comentar a comissió informativa, i recorda que es va explicar quees va tancar el registre de parelles de fet, ja que s'havien detectat irregularitats. Que la proposta és regular milloraquest registre, amb un nou text d'ordenança. Que s'ha agafat el model proposat per l'Associació de Municipis deCatalunya, afegint alguns dels requisits. Que també s'ha afegit una modificació de darrera hora, que no figura a ladocumentació d'aquesta sessió lliurada als regidors. Que es tracta de la nova redacció al darrer requisit de l'apartat2 de l'article 4 del text de l'ordenança, que quedarà redactat de la forma següent: “Les persones que no portin unmínim d'un any empadronades juntes en un mateix domicili”. Finalment assenyala, que, un cop aprovadadefinitivament l'ordenança, es tornarà a obrir el registre municipal de parelles de fet..

La senyora Montserrat i Montserrat, portaveu del grup del Partit Popular manifesta que el vot del seu grup serà afavor de la proposta, ja que considera que s'ha d'ésser estricte en tots els registres per evitar el frau.

El portaveu del grup d'Esquerra Republicana de Catalunya, senyor Prat i Pascual, també en manifesta d'acord ambl'aprovació d'aquest reglament, més encara quan no és un element vital per demostrar la convivència en parella, i ala vista de les darreres infraccions detectades

La senyora Mérida i López també es mostra d'acord amb l'aprovació d'aquest reglament, i recorda que l'anterior erade 1994, i que cal actualitzar el contingut del mateix per evitar aquests incidents que s'ha produït darrerament..

La portaveu del grup de Convergència i Unió, senyora Rosell i Medall també indica que el seu grup votarà a favor del'aprovació del nou reglament del registre de parelles de fet.


6.- MODIFICACIÓ DE CREDIT 35/2011 DE CRÈDIT EXTRAORDINARI I SUPLEMENT DE CRÈDIT FINANÇATAMB ROMANENT DE TRESORERIA I BAIXES DE CRÈDIT - Expedient INT/558/2011

Vista la Moció d'Alcaldia de data 14-09-2011, proposant l'aprovació de l'expedient de modificació pressupostària35/2011 per import de 41.787,72 euros sota la modalitat de crèdit extraordinari i suplement de crèdit a finançarmitjançant romanent líquid de tresoreria i anul·lacions o baixes de crèdits d'altres aplicacions pressupostàries nocompromeses, les dotacions de les quals es considerin reductibles sense pertorbació del servei

Vista l'existència de despeses que no poden demorar-se fins a l'exercici següent i per als que no existeix crèdit en elvigent Pressupost de la Corporació i donat que existeixen recursos suficients per atendre-les.

Vist l'informe d'Intervenció.

Vistes les modificacions introduïdes a la comissió d'Hisenda quant a les aportacions del servei de promocióeconòmica i a la reposició de quadres elèctrics.

Vist allò establert a l'article 9 de les Bases d'Execució del Pressupost proposo:

PRIMER: Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdit número 35/2011 per import de 48.796,86 eurossota la modalitat de crèdit extraordinari i suplement de crèdit a finançar mitjançant romanent líquid de tresoreria ianul·lacions o baixes de crèdits d'altres aplicacions pressupostàries no compromeses, les dotacions de les quals esconsiderin reductibles sense pertorbació del servei, de conformitat amb el següent detall:

Altes en aplicacions de despeses

Aplicació pressupostària Descripció Euros

060 3420 62500 MOBILIARI ESPORTS 4.606,92 €

2952


060 3372 22609 DESPESES DIVERSES CASAL ESTIU 1.131,67 € 060 3372 22799 SERVEI DE CASAL D'ESTIU 29.064,08 € X10 1500 64000 PROJECTES 6.985,05 € 012 2410 48900 APORTACIONS SERVEI DE PROMOCIO ECONÒMICA 5.191,94 € 020 1500 61900 REPOSICIÓ QUADRES ELÈCTRICS 1.817,20 €

TOTAL INCREMENTS 48.796,86 €

Aquestes despeses poden finançar-se, segons consta en la referida memòria, mitjançant baixes en les següentsaplicacions i altes en els següents conceptes d'ingrés:

Baixes en aplicacions de despesa:

Aplicació pressupostària Descripció Euros

050 9270 62500 MOBILIARI URBA BRIGADA 497,13 € X09 9280 62200 PREVENCIÓ RISCOS LABORALS 6.985,05 € X09 9280 62200 PREVENCIÓ RISCOS LABORALS 4.109,79 € 012 2410 22699 DESPESES DIVERSES SERVEI D'OCUPACIÓ 2.636,42 € 012 2410 22706 TREBALLS TÈCNICS SERVEI D'OCUPACIÓ 2.555,52 € 050 9270 62500 MOBILIARI URBÀ BRIGADA 1.817,20 €

TOTAL BAIXES 18.601,11 €

Altes en conceptes d'ingrés:

Concepte d'ingrés Descripció Euros

87000 PER A DESPESES GENERALS 30.195,75 €TOTAL INCREMENTS 30.195,75 €

SEGON: Exposar al públic aquest expedient mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i altaulell municipal d'anuncis durant un termini de quinze dies hàbils, per tal que els interessats puguin examinar ipresentar reclamacions davant del Ple de l'Ajuntament.Si durant aquest període de temps d'exposició al públic no s'han presentat reclamacions, la modificació de crèdit esconsiderarà aprovada definitivament i, altrament, les haurà de resoldre el Ple en el termini d'un mes a comptar desde l'acabament de l'exposició al públic.

TERCER: Publicar, un cop aprovada la modificació un resum de la mateixa a nivell de capítols al taulell municipald'anuncis i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

La regidora d'hisenda, senyora Mérida i López, desprès de llegir els acords de la proposta, destaca dues partides.D'una banda, la reposició dels quadres elèctrics a Can Benet, que es troben en molt mal estat, el servei del Casald'estiu. Sobre aquesta partida, recorda que inicialment al pressupost de 2011 hi havia una previsió d'ingressos d'uns26 mil euros i una previsió de despeses de 54 mil euros, encara que finalment els ingressos van ser de 36.513,68 € iles despeses 85.702,06 €. Comenta que la despesa de l'assegurança del Casal d'estiu si en té crèdit pressupostari.I que la diferencia entre el que hi havia al pressupost i la despesa finalment realitzada és d'uns 30 mil euros.

La senyora Montserrat i Montserrat, portaveu del grup del Partit Popular, comenta que el seu grup està d'acord entotes les partides que es proposen modificar, menys en una. Que, pel que fa al Casal d'estiu, que el Partit Popular java apostar pel Casal d'estiu, i per que tothom de Sant Sadurní d'Anoia que volgués, es pugés inscriure. Que, encanvi, pel que fa a la partida de Projectes, en la qual es vol incloure el cost del projecte de la nova biblioteca a laplaça Nova, que el seu grup no està d'acord amb el canvi de lloc que es vol fer d'aquest nou equipament municipal, ique per això, s'abstindran a la votació.

El portaveu del grup d'Esquerra Republicana de Catalunya, senyor Prat i Pascual, assenyala que, en quan a lapartida del Casal d'estiu, que cal recordar que ja es va reclamar en el seu dia que no se pressupostés una quantitatque es sabia que seria petita. Que finalment es van haver d'ampliar els serveis del Casal. Que considera quehagués estat molt millor que la previsió hagués estat al pressupost. Que, per l'anterior equip de govern, fins a deudies abans de l'inici del Casal, no es va dir que s'admetria a tothom de la vila que s'hagués inscrit. Que, en quan alprojecte de la biblioteca, que cal recordar que les obres s'han d'iniciar al 2012, i que, amb independència del lloc ones vulgui ubicar l'equipament, el projecte tècnic s'havia de fer al 2011. Que el pressupost per aquesta partida jaestava bastant ajustat, i que dels 50 mil euros de la partida únicament cal ampliar 7 mil euros més. Que, insisteix,que es tracta d'una despesa que s'havia de fer en tot cas, amb independència del lloc on s'ubiqui la nova biblioteca.

3052


I que està convençut que la nova biblioteca, ubicada al carrer Gelida, hagués costat molts més diners. Finalment,assenyala que aquests dos temes, Casal d'estiu, i biblioteca a la plaça Nova, són dos temes bàsics pel grup d'ERC,per la qual cosa votaran a favor de l'aprovació de la modificació de crèdit que es proposa.

La senyora Mérida i López explica la posició del grup del Partit dels Socialistes sobre el Casal d'estiu, que vandemanar que tingués els mateixos serveis i s'adrecés a les mateixes franges d'edat que l'anterior Casal d'estiu. Queja l'anterior equip de govern municipal, ja va modificar la seva posició inicial sobre el Casal i van incorporardemandes del PSC i d'ERC. Finalment indica que el vot del seu grup serà a favor de l'aprovació de la modificació decrèdit.

Pel grup de Convergència i Unió, intervé el senyor Rojo i Sánchez, qui recorda que es van comentar a la comissióels resultats de les enquestes realitzades sobre el Casal d'estiu, i, en la seva opinió, aquests resultats descarten laimprovisació que criticaven el PSC i ERC quan estaven a l'oposició. Que cal destacar que un 90 % dels enquestatsvaloren entre bé i molt bé el Casal. Que personalment considera, que, malgrat la campanya i la demagògia que esva fer, va sortir un bon Casal d'estiu. I que pensa que també s'ha aconseguit l'objectiu econòmic, ja que d'un Casald'estiu al 2010 que va costar 140 mil euros, s'ha passat al 2011, amb un cost del Casal d'estiu d'uns 80 mil euros.

Seguidament, el senyor Subirana i Miquel, explica la posició del seu grup, Convergència i Unió, sobre la proposta demodificació de crèdit, indicant en primer lloc que demanen poder votar per separat la partida de projectes, d‘import6.985,05 €, corresponent al projecte per la construcció d‘una biblioteca a la plaça Nova. Que amb la restad‘aplicacions de despeses hi estan d‘acord i hi votarien a favor. Que cal destacar els poc més de 30.000 €corresponents al Casal d‘estiu, ja que després de tota la polèmica, aquest és el sobrecost de l‘esplai plantejatinicialment per l'anterior equip de govern. Que la proposta inicial representava un estalvi en relació al 2010 d‘uns59.000 €, i que amb aquesta modificació l‘estalvi ha quedat reduït a 29.000 €. Que, d'altra banda, la valoració del‘esplai per part dels pares sembla que ha estat força positiva, encara que malauradament, mai podrem saber lavaloració de l‘esplai proposat inicialment. Que cal recordar que va ser una aposta de l‘anterior equip per disminuirdespeses, però no va ser ben acollida, i que consideren que en aquest cas, doncs, la regidora no pot culpar-losd‘aquest sobrecost. Que també s'ha de destacar també que bona part de la modificació es finança amb romanent detresoreria, allò que tant es va criticar en l‘anterior legislatura i que tan bé va per cobrir despeses imprevistes, quesempre n‘hi ha i és inevitable, per molt que s‘ajusti el pressupost. Que, en quant al projecte per la biblioteca, CiU nopot votar-hi a favor, tot i que ells també portaven al seu programa la construcció d‘una nova biblioteca,l‘emplaçament de la qual ara mateix és el de menys, però que creuen que ara no és el moment d‘embarcar-se en unprojecte d‘aquest tipus. Que amb la situació actual, pensen que l‘aconsellable és reduir l‘endeutament per anarrebaixant la despesa en el pagament d‘interessos. Que creuen que iniciar un projecte com aquest comportarà sensdubte haver endeutar més l'Ajuntament. Que encara no saben el cost total del projecte, i es diu que estan buscantmés subvencions, però estan convençuts que caldrà endeutar-se per tirar-ho endavant, i que no serà pocl‘endeutament, i que una bona part de la capacitat d‘endeutament de la legislatura s‘haurà de dedicar a aquestprojecte. Que, insisteix, el seu grup creu que ara no toca, ja que consideren que ara és el moment de reduirl‘endeutament, o d‘endeutar-se en projectes que ajudin a revifar l‘economia de la vila. Que pensen que la promocióeconòmica, el turisme, el comerç... haurien d'ésser aquests els eixos on cal orientar ara tots els esforços del'ajuntament, ja que cal una vila amb més activitat econòmica, i amb feina per a tothom. Que són de l'opinió de queuna nova biblioteca, ara mateix, no ha de ser la prioritat, ja que l'Ajuntament té una biblioteca que encara que s‘hagiquedat petita, però pot aguantar algun any més. Que, a més, potser caldria realitzar un estudi sobre els usos de lesbiblioteques i la tendència en aquests usos, perquè el seu grup té la impressió que la tendència actual s‘orienta mésa la creació de sales d‘estudi amb connexió a Internet, que no pas a sales plenes de llibres. Finalment, assenyalaque si no poden votar per separat, el grup de CiU s‘abstindrà en aquesta votació.

L'Alcalde-President contesta que solament un 47 % han contestat l'enquesta del Casal d'estiu. Que efectivament, noes pot valorar el Casal d'estiu que es va dissenyar des de l'anterior equip de govern. Que el projecte de la novabiblioteca, no endeutarà més l'Ajuntament. I que si són certes les noticies que es va conèixer anit, s'haurà d'anarpensant en tancar serveis.

VotacióCONVERGÈNCIA I UNIÓ: Abstenció 6PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - PROGRÉS MUNICIPAL: Abstenció 5ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ACORD MUNICIPAL: Abstenció 4PARTIT POPULAR: Abstenció 2

7.- APROVACIO DEL COMPTE GENERAL DE L'EXERCICI 2010 - Expedient INT/423/2011

Atès que ha finalitzat l’exercici pressupostari de 2010 i que cal elaborar el compte general de l’entitat local i delsorganismes autònoms.

3152


Atès que el compte general ha de posar de manifest la gestió realitzada en els aspectes econòmic, financer,patrimonial i pressupostari, i ha de contenir el conjunt de documentació bàsica, complementària i annexos.

Vist l'informe favorable emès per la Comissió Especial de Comptes en data en data 25 de juliol de d'enguany, relatiual Compte General de l'Ajuntament corresponent a l'exercici de 2010, format per la Intervenció municipal i rendit perl'alcalde president de la Corporació, el qual ha estat sotmès en temps i forma a la consideració de l'esmentadaComissió.

Vist que durant el període de reclamacions, és a dir, durant el període d'exposició al públic més vuit dies més, elqual ha anat des del 2 d'agost al 29 d'agost de 2011, ambdós inclosos, no s'ha presentat cap reclamació, objecció niobservació.

Vistos els articles 208 a 212 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de laLlei Reguladora de les Hisendes Locals, la Instrucció de Comptabilitat per a l’Administració Local i altresdisposicions concordants en relació amb la tramitació i el contingut, la Comissió Especial de Comptes proposa al Plel’adopció dels següents acords:

PRIMER: Aprovar definitivament els comptes anuals corresponents a l’exercici 2010, integrats pels següentsdocuments comptables de la pròpia Entitat i dels Organismes Autònoms de caràcter administratiu: Patronatd'Assistència Social, Patronat Cultural Parera, Patronat de Turisme, Patronat de l'Escola de Música i Patronat RàdioSant Sadurní.

- Balanç de situació: en tancar l’exercici hi ha un actiu i un passiu de ACTIU PASSIU

AJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ D'ANOIA 43.896.333,38 € 43.896.333,38 €PATRONAT ASSISTÈNCIA SOCIAL 577.669,06 € 577.669,06 €PATRONAT CULTURAL PARERA 244.057,61 € 244.057,61 €PATRONAT DE TURISME 195.940,92 € 195.940,92 €PATRONAT DE L'ESCOLA DE MÚSICA 32.937,96 € 32.937,96 €PATRONAT RÀDIO SANT SADURNÍ 4.848,84 € 4.848,84 €

- Compte de resultat econòmic patrimonial: en tancar l’exercici hi ha hagut un guany/pèrdua deRESULTAT ECONÒMIC PATRIMONIAL

AJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ D'ANOIA 2.110.634,18 €PATRONAT ASSISTÈNCIA SOCIAL -4.668,39 €PATRONAT CULTURAL PARERA -6.258,69 €PATRONAT DE TURISME 17.899,16 €PATRONAT DE L'ESCOLA DE MÚSICA -888,67 €PATRONAT RÀDIO SANT SADURNÍ -123,23 €

- Liquidació del pressupost: en tancar l’exercici ha estat de DRETS PENDENTS DE

COBRAMENT OBLIGACIONSPENDENTS DE

PAGAMENT

RESULTATPRESSUPOSTARI

AJUSTATAJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ D'ANOIA 1.435.012,89 € 1.689.826,59 € 696.431,61 €PATRONAT ASSISTÈNCIA SOCIAL 47.089,12 € 133.330,52 € -16.157,74 €PATRONAT CULTURAL PARERA 9.000,00 € 0,00 € 449,35 €PATRONAT DE TURISME 62.861,40 € 76.514,83 € -4.421,05 €PATRONAT DE L'ESCOLA DE MÚSICA 2.968,00 € 9.876,90 € -4.907,53 €PATRONAT RÀDIO SANT SADURNÍ 12,00 € 1.522,28 € -2.193,08 €

- La memòria: document que completa, amplia i comenta la informació continguda al Balanç, en el Compte deresultat econòmic patrimonial i en l’Estat de liquidació del Pressupost.

SEGON: Aprovar definitivament la documentació complementària següent:

- Actes d’arqueig de les existències en caixa a fi d’exercici de la pròpia entitat local i de cadascun dels seusorganismes autònoms.

- Notes o certificacions de cadascuna de les entitats financeres en relació als seus saldos, a favor de l’entitat local ode l’organisme autònom, a fi d’exercici i agrupats per nom o raó social de l’entitat bancària. en cas de discrepànciaentre els saldos comptables i els bancaris s’aportarà l’oportú estat de conciliació, autoritzat per l’interventor o òrgande l’entitat local que tingui atribuïda la funció de comptabilitat.

- Els estats integrats i consolidats dels comptes determinats pel ple de la corporació.

3252


TERCER: Retre els esmentats comptes de la corporació i els seus organismes autònoms, esdevinguts com aresultat de l’exercici econòmic 2010, a la Sindicatura de Comptes, d’acord amb el que determinen els articlesmencionats en la part expositiva.

La regidora d'hisenda, senyora Mérida i López comenta que ja és conegut que quan finalitza un exercici econòmic,s'aprova la liquidació del pressupost, s'elabora el compte general, que es presenta en una sessió de la comissióespecial de comptes, es realitza l'exposició al públic, es presenta a l'aprovació del ple municipal i es retre el comptea la Sindicatura de Comptes. Que aquest és el tramit que s'està seguint amb el compte general de l'exercici 2010, ique durant l'exposició pública no ha hagut reclamacions.

La senyora Montserrat i Montserrat, portaveu del grup del Partit Popular, qui manifesta que el seu grup mantindrà lamateixa posició que a l'aprovació inicial.

El portaveu del grup d'Esquerra Republicana de Catalunya, senyor Prat i Pascual, recorda que el seu grup va sermolt crític amb la gestió de l'anterior equip de govern, i que en les properes setmanes es veurà que el que deienestava legitimat, un cop es conegui els resultats de l'auditoria que s'ha encarregat. Que ara, tenen la responsabilitatde gestionar el pressupost, i que això obliga a fer un punt i seguit de l'anterior. I que per aquesta raó, votaran afavor de l'aprovació del compte general de l'exercici 2010.

La portaveu del grup Socialista, senyora Mérida i López, assenyala que el grup del PSC en anys anteriors, la votacióen aquest tema, la feien condicionada a la posició que havia tingut el grup a l'acord de l'aprovació del pressupost, ique enguany tenen la responsabilitat política d'aprovar uns comptes d'un pressupost que no van aprovar. I que, peraquesta responsabilitat, votaran a favor de l'aprovació del compte general de l'exercici 2010.

Pel grup de Convergència i Unió, intervé el senyor Subirana i Miquel, qui manifesta que evidentment el seu grupvotarà favorablement aquest compte general. Que la tendència en els resultats dels darrers anys ha estat a la baixa,igual com en pràcticament la totalitat de les administracions públiques. Que en el pressupost del 2010, que va ser elseu primer pressupost com a regidor d‘hisenda, ja es va començar, tímidament, a dibuixar una tendència a ladisminució de les despeses, a les temudes retallades, i ja va ser criticat pels grups que ara estan governant, comper exemple, en la retallada de les previsions en hores extres. Que en el pressupost del 2011 van seguir amb elsajustaments, i van ser també durament criticats pels partits que ara governen, com per exemple van fer en el temade l‘esplai d‘estiu i dels preus de la Casa dels Avis. Que avui, a l‘hora de passar comptes, es veu claríssimamentque la tendència ha de ser la de seguir ajustant encara més el pressupost. Que el resultat pressupostari del presentany 2011, veient els estats d‘execució, segurament serà inferior al del 2010. Que, amb tot això, creu que elpressupost pel 2012, que ja deu estar preparant la regidora d‘hisenda, serà molt difícil d‘equilibrar, i caldranajustaments tant en la despesa com en els ingressos. Que en aquest punt sorprèn al seu grup l‘actitud de laregidora d‘hisenda, fermament posicionada en contra de les retallades de la Generalitat, quan d‘aquí a pocs mesoshaurà de presentar un pressupost on, previsible-ment, no hi faltaran les retallades. Que més sorprendrà, i sensdubte la felicitaran, si aconsegueix quadrar el pressupost sense aplicar retallades i sense incrementar els impostosmés de l‘IPC. Que creuen que no valdran les excuses previsibles... que si la Generalitat ens ha retallat aquí, que siMadrid ens retrocedeix part dels diners avançats..., ja que tot això ja ho saben. Que, personalment, està convençutque a ningú li agrada retallar, ni pujar impostos, però considera que ara cal tocar de peus a terra. Que sembla que laGeneralitat està endeutada fins més enllà del 2100, i que els interessos que paga per aquest endeutament esdupliquen cada any, i que la situació general és força complicada, i només es podrà sortir endavant si tots, totes lesadministracions, remen en la mateixa direcció. Que ara no és moment per demagògies, sinó per anar per feina.Finalment, i tornant al compte general, com ja va assenyalar al començament, el vot del seu grup serà a favor del'aprovació del compte general de l'exercici 2010.


8.- CONVENI PEL FINANÇAMENT DE L'ESCOLA DE MÚSICA MUNICIPAL PER AL CURS 2010-2011 IJUSTIFICACIÓ DE LES DESPESES - Expedient INT/579/2011

Vist l'article 200.2 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'Ensenyament en virtut del qual el Departament potsubvencionar ensenyaments de règim especial.

Vist el Conveni Marc signat entre el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, la Federació deMunicipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, de 9 de juliol de 2008, per al sostenimentde les escoles de música i de dansa de titularitat de l'Administració Local de Catalunya que estableix el marc definançament d'aquestes escoles.

3352


Vist que l'article 94.5 del Text refós de la Llei de Finances Públiques de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu3/2002, de 24 de desembre, estableix que les subvencions de quantia superior a 50.000,00 euros s'han deformalitzar mitjançant conveni.

Vista la sol·licitud presentada per l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia per al sosteniment de l'Escola Municipal deMúsica, curs 2010-2011, formulada en data 19 d'octubre de 2010 (registre de sortida 4361/2010).

Vist que en data 28 de setembre de 2011 amb número de registre d'entrada 5826 el Departament d'Ensenyamentremet el Conveni subvencional entre l'Administració de la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia per alfinançament de l'escola de música per al curs 2010-2011 atesa la sol·licitud formulada.

Vist que el termini de justificació finalitza el proper 7 de novembre de 2011.

Vist allò establert a la clàusula tercera del Conveni subvencional entre l'Administració de la Generalitat deCatalunya, mitjançant el Departament d'Ensenyament, i l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia per al finançament del'Escola de Música Municipal per al curs 2010-2011, el Ple municipal acorda:

PRIMER: Acceptar la subvenció atorgada a l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia per al finançament de lesdespeses de funcionament i les despeses de personal docent de l'Escola de Música de titularitat de la corporaciólocal per a l'escolarització corresponent al curs 2010-2011 per import de 106.260,00 euros (cent sis mil dos-centsseixanta euros), a raó de 460,00 euros (quatre-cents seixanta euros) per alumne i curs escolaritzat en escola demúsica, d'acord amb el següent detall i en els termes que figuren en el text annex a aquest acord:

CENTRE TIPUS AJUT ALUMNES DE 4 A 18 ANYS TOTAL EMM La Llar (Codi: 08063424) Música 231 106.260,00 €

SEGON: Notificar el present acord a la Intervenció de Fons, a l'Escola de Música de l'Ajuntament de Sant Sadurníd'Anoia i a la Direcció General de Centres Públics del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunyaals efectes adients.

ANNEXCONVENI SUBVENCIONAL ENTRE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, MITJANÇANT ELDEPARTAMENT D’ENSENYAMENT, I L’AJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ D'ANOIA, PER AL FINANÇAMENT DE L’ESCOLADE MÚSICA MUNICIPAL PER AL CURS 2010-2011

Barcelona,

D’una part, la Sra. M. Jesús Mier i Albert com a secretària general del Departament d’Ensenyament, nomenada pel Decret211/2010, de 29 de desembre i fent ús de les facultats que li són delegades a l’article primer de la Resolució ENS/1839/2011, de20 de juliol (DOGC núm. 5930 de 28.07.2011).

D’altra banda, l’Il.lm. Sr. Josep M. Ribas i Ferrer, Alcalde President de l’Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, que actua en nom irepresentació de l’esmentada Corporació Local, en ús de les facultats atribuïdes en virtut de l’article 53 del Text refós de la Lleimunicipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.

Ambdues parts es reconeixen mútuament poders i facultats suficients per formalitzar el present conveni i

EXPOSEN:

L’article 200.2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Ensenyament disposa que el Departament pot subvencionar ensenyamentsde règim especial.

El Conveni Marc signat entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, la Federació de Municipis deCatalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, de 9 de juliol de 2008, per al sosteniment de les escoles demúsica i de dansa de titularitat de l’Administració local de Catalunya, estableix el marc de finançament d’aquestes escoles.

D’acord amb les disponibilitats pressupostàries del Departament d’Ensenyament, el mòdul de subvenció que s’aplica és de 460euros per alumne i curs escolaritzat en escola de música i 300 euros per alumne i curs escolaritzat en escola de dansa, d’edatcompresa entre 4 i 18 anys.

El capítol IX del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002 de 24 de desembre,regula les subvencions i les transferències de la Generalitat de Catalunya.

El capítol II del títol IX de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques deCatalunya regula els convenis de col·laboració entre administracions públiques.

En conseqüència ambdues parts consideren adient la formalització d’aquest conveni, mitjançant l’adopció de les següents

CLÀUSULES:

3452


PRIMERA.- L’objecte d’aquest conveni és atorgar una subvenció a l’Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia per al finançament deles despeses de funcionament, i les despeses de personal docent de l’Escola de Música de titularitat de la corporació local, per al’escolarització corresponent al curs 2010-2011.

D’acord amb les disponibilitats pressupostàries del Departament d’Ensenyament, el mòdul de subvenció que s’aplica és de 460euros per alumne i curs escolaritzat en escola de música i 300 euros per alumne i curs escolaritzat en escola de dansa, d’edatcompresa entre 4 i 18 anys, corresponent al curs 2010- 2011, amb el següent detall:

Centre Alumnes de 4 a 18 anys Tipus Ajut Import EMM La Llar 231 Música 106.260,00 € Codi: 08063424

SEGONA.- La subvenció atorgada per un import total màxim de 106.260,00 euros anirà amb càrrec al crèdit EN0119D/460000800/4210/0000 del pressupost de l’any 2011.

TERCERA.- Aquest Conveni ha estat aprovat per l’òrgan competent de la corporació local, tal i com es certifica en el documentque s’annexa a aquest Conveni.

QUARTA.- El Departament d’Ensenyament tramitarà el pagament de la subvenció d’escola de música i/ o de dansa, sol·licitadaper la corporació local, una vegada signat aquest conveni per ambdues parts i la corporació local hagi tramès a la DireccióGeneral de Centres Públics, la documentació següent:

a) Acord del ple de la corporació local pel qual s’accepta la subvenció.b) Certificació del secretari/ària o interventor/a de la corporació local sobre el cost real del funcionament del servei corresponental curs 2010-2011, desglossat per despeses de personal docent i despeses de funcionament.c) Declaració relativa a altres subvencions rebudes pel mateix concepte, concedides per altres entitats públiques o privades,nacionals o internacionals.

Aquesta documentació s’ha de presentar abans del 7 de novembre de 2011.

En aquest règim de cofinançament la suma de les aportacions d’ajuntaments i famílies haurà de ser , com a mínim, el 20% del’aportació del Departament d’Ensenyament.

L’import de la subvenció concedida en cap cas no pot ésser una quantia que, aïlladament o en concurrència amb subvencionsd’altres entitats públiques o privades, nacional o internacionals, superi el cost de l’activitat a desenvolupar pel beneficiari.

CINQUENA- Aquest conveni està sotmès als requisits establerts en el capítol IX del Text Refós de la Llei de finances públiquesde Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 3/2002 de 24 de desembre, i allò previst a la Llei 38/2003 General de Subvencions, de17 de novembre. El control del compliment de l’objecte, les condicions i la finalitat de les quantitats rebudes s’efectuarà d’acordamb allò previst en el Text refós i en la Llei anteriorment esmentats

El beneficiari de la subvenció quedarà sotmès expressament al control financer i facilitarà tota la informació que li sigui requeridaper la Intervenció General de la Generalitat, la Sindicatura de Comptes o altres òrgans competents d’acord amb el que disposa elText refós de la Llei de finances públiques de Catalunya i haurà de facilitar tota la informació requerida pels òrgans de control del’Administració.

L’incompliment de l’objecte de la subvenció per causes directament imputables al beneficiari, així com la resta de les causesprevistes a l’article 99 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya i a l’article 37 de la Llei 38/2003, podrà donarlloc a la revocació de la subvenció.

L’Administració de la Generalitat i els ens que conformen el seu sector públic, en els termes establerts per la Llei de FinancesPúbliques podran portar a terme actuacions de control i requerir informació al destinatari o destinatària final del fons, fins i tot enels supòsits en què aquest no sigui el beneficiari o beneficiària inicial de la subvenció d’acord amb el que preveu l’article 90 bisde la Llei de Finances Públiques.

SISENA.- El beneficiari ha presentat:a) Declaració responsable que abasta les remuneracions que percep el personal directiu de l’entitat, el compromís de donarpublicitat a les dites remuneracions en la memòria que s’adjunta als estats comptables i el compromís de mantenir, en el marc dela relació laboral preexistent i durant el període de vigència de la subvenció, l’estructura retributiva esmentada. A aquests efectes,s’entén per personal directiu aquell que exercita funcions executives i d’administració.b) Declaració de no incórrer en cap dels supòsits que estableix l’article 13.2 de la llei 38/2003, de 17 de novembre, general desubvencions.c) Declaració responsable del fet que s’han adoptat les mesures oportunes per prevenir i detectar casos d’assetjament sexual id’assetjament per raó de sexe i intervenir-hi en llurs centres de treball, en els ajuntaments amb una plantilla igual o superior a 25treballadorsd) Declaració responsable que es compleixen les obligacions que contenen els articles 32 i 36 de la Llei 1/1998, de 7 de gener,de política lingüística.

SETENA .- La vigència d’aquest conveni és des de la data de la seva signatura i fins el 30 de novembre de 2011.

VUITENA. – Són causes de resolució d’aquest conveni:

3552


f. El mutu acord de les parts, manifestat per escrit. g. La denúncia per incompliment d’alguna de les parts.h. Les causes generals establertes per la legislació vigent.

NOVENA.- Les qüestions litigioses sorgides sobre la interpretació, la modificació, la resolució i els efectes d’aquest conveniseran resoltes per la consellera d’Ensenyament. Contra els seus actes que posen fi a la via administrativa podrà interposar-serecurs contenciós administratiu d’acord amb la normativa reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

I en prova de conformitat, ambdues parts signen el present document per duplicat exemplar i a un sol efecte en el lloc i dataindicats a l’encapçalament.

La regidora d'hisenda, senyora Mérida i López, desprès de llegir els acords de la proposta, insisteix en que es tractad'una subvenció per a 231 alumnes i amb un import de 460 € per cadascun d'ells. I que s'ha de decidir si s'aproval'acceptació de la mateixa.

La portaveu del grup del Partit Popular, senyora Montserrat i Montserrat comenta que el compromís de la Generalitatde Catalunya era el d'aportar 600 € de subvenció per alumne i any. Que considera que l'escola de música és unensenyament en règim especial, i que no és de rebut una retallada de la subvenció que passa de 600 € a 460 € peralumne, i referit a un curs ja finalitzat i vençut. Que l'Ajuntament havia pressupostat 600 € per alumne. Que el seupartit està en contra de les retallades, especialment en matèria d'educació i de sanitat. Que considera que aquestdos són serveis bàsics, ja que no es pot escollir si porto o no el nen a l'escola ni es pot escollir tenir o no tenir unainfermetat. Que pensa que s'ha de combatre el frau, i que na targeta sanitària ha de correspondre a un sol pacient.Que és de l'opinió de que s'ha d'aprimar l'administració, però que sense que això afecti als ciutadans. Que no es potgastar més del que s'ingressa. Que el seu vot serà d'abstenció, per tal de permetre que al menys arribi la subvenciódels 460 € per alumne i any, encara que pensa que s'hauria d'insistir per tal d'arribar al que s'havia acordat. I queaquesta diferència s'ha d'assumir pels ciutadans de Sant Sadurní d'Anoia, i no es pot repercutir en els pares delsalumnes de l'escola de música.

El portaveu del grup d'Esquerra Republicana de Catalunya, senyor Prat i Pascual, assenyala que es propostaacceptar aquesta subvenció retallada, de 600 € per alumne i any a 460 €. Que pensa que és important recordar elprocés de creació de l'escola de música municipal, en el qual el seu grup estava d'acord, amb la condiciód'augmentar el cost del professorats un 1/3, corresponent a les cotitzacions de la Seguretat Social, ja que abans elsprofessors no estaven donats d'alta. Que consideren que l'anterior govern municipal, en aquest tema, es va tirar a lapiscina sense aigua. Que cal recordar que pel curs anterior, 2009-2010, ni tant sols va arribar la subvenció, la qualcosa va costar a l'Ajuntament 116 mil euros. Que la retallada de la subvenció del passat curs, 2010-2011 pensa queté molta responsabilitat l'anterior govern municipal, i no solament la Generalitat de Catalunya. Que en elspressuposts que s'elaborin en el futur, considera que s'ha de fer propostes que s'adeqüin a la realitat. Que ara laGeneralitat retalla la subvenció corresponent a un curs ja vençut, i que pensa que no valen les excuses, ja que elscriteris d'atorgament de les subvencions i de les noves places d'escoles de música, estan consensuades a les taulesde negociació corresponents. I que ara no s'ha d'imputar l'exclusivitat a una sola administració, ja que l'anteriorgovern municipal també en van tenir part.

La portaveu del grup Socialista, senyora Mérida i López es manifesta a favor acceptació la subvenció. Que al seugrup li agradaria poder abstenir-se, però llavors l'Ajuntament no rebria la subvenció. Que considera lamentable quela Generalitat incompleixi els convenis sense previ avís. Que en aquest cas es tracta d'una retallada d'un curs jafinalitzat i altre curs ja en marxa. Que aquestes retallades ocasionen un dèficit important i, a més a més, indefensió.Que per aquest concepte, al pressupost municipal de l'exercici 2011, hi havien pressupostats 138 mil eurosfinalment solament s'ingressaran 106 mil euros, la qual cosa significa un dèficit de 32 mil euros. Que això es vacomunicar al mes d'agost. Que considera que retallar ingressos als municipis per part de la Generalitat deCatalunya és deslleial. Que pensa que les decisions de la Generalitat no poden anar en detriment de les economiesmunicipals, que ja van molt apurades. Que, en quan a la posició del seu grup sobre aquest tema de l'escola demúsica, que ells ja van dir fa dos anys que passaria, ja que se sabia que el primer que es retallaria, seriaprecisament això. I que considera que aquest és un problema que va generar l'equip de govern anterior.

Pel grup de Convergència i Unió, intervé la senyora Salvador i Alañá, qui manifesta la conformitat del seu grup ambla proposta d'acord d'acceptar la subvenció concedida per la Generalitat de Catalunya. Que considera que la músicaés cultura, i també identitat de país, i que per això l'escola de música és molt important per Sant Sadurní d'Anoia.Finalment assenyala que fer política és prioritzar, i demana que es prioritzi aquest servei.

VotacióCONVERGÈNCIA I UNIÓ: A favor 6PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - PROGRÉS MUNICIPAL: A favor 5ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ACORD MUNICIPAL: A favor 4PARTIT POPULAR: Abstenció 2

3652


9.- CONVENI PER AL FINANÇAMENT DEL FUNCIONAMENT DE LES LLARS D'INFANTS DE TITULARUTAT DELES CORPORACIONS LOCALS, CURS 2010-2011 I JUSTIFICACIÓ DE LES DESPESES - ExpedientINT/584/2011 Vist que l'article 198.2 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'Ensenyament, disposa que el Departamentd'Ensenyament ha de subvencionar el sosteniment de places per a infants de zero a tres anys en llars d'infants detitularitat municipal.

Vist que l'Acord Marc de data 19 de novembre de 2010 entre l'Administració de la Generalitat de Catalunya,mitjançant el Departament d'Ensenyament, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana deMunicipis i Comarques, referent al finançament del sosteniment de les places públiques de llars d'infants detitularitat les corporacions locals estableix que el Departament d'Ensenyament subvencionarà el sosteniment deplaces per a infants de zero a tres anys d'acord amb les disponibilitats pressupostàries.

Vist que l'article 94.5 del Text refós de la Llei de Finances Públiques de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu3/2002, de 24 de desembre, estableix que les subvencions de quantia superior a 50.000,00 euros s'han deformalitzar mitjançant conveni.

Vist que en data 22 de setembre de 2011 amb número de registre d'entrada 5787 el Departament d'Ensenyamentremet el Conveni subvencional entre l'Administració de la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia per alsosteniment del funcionament de centres educatius de primer cicle d'educació infantil de titularitat municipal per alcurs 2010-2011.

Vist que el termini de justificació finalitza el proper 7 de novembre de 2011.

Vist allò establert a la clàusula tercera del Conveni subvencional entre l'Administració de la Generalitat deCatalunya, mitjançant el Departament d'Ensenyament, i l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia per al sosteniment delfuncionament de centres educatius de primer cicle d'educació infantil de titularitat municipal per al curs 2010-2011, elPle municipal acorda:

PRIMER: Acceptar la subvenció atorgada a l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia per la minoració de les quotes quesuporten les famílies pel servei d'ensenyament corresponent a l'escolarització del curs 2010-2011 per import de230.400,00 euros (dos-cents trenta mil quatre-cents euros), a raó de 1.600,00 euros (mil sis-cents euros) per alumneequivalent, d'acord amb el següent detall i en els termes que figuren en el text annex a aquest acord:

CENTRE ALUMNES EQUIVALENTS IMPORTLlar d'infants La Fil·loxereta (Codi: 08058829) 74 118.400,00 €Escola Bressol L'Espurna (Codi: 08069244) 70 112.000,00 €

TOTAL 144 230.400,00 €

SEGON: Notificar el present acord a la Intervenció de Fons, al servei d'Ensenyament de l'Ajuntament de SantSadurní d'Anoia i a la Direcció General de Centres Públics del Departament d'Ensenyament de la Generalitat deCatalunya als efectes adients.

ANNEXCONVENI ENTRE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, MITJANÇANT EL DEPARTAMENTD’ENSENYAMENT I L’AJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ D'ANOIA PER AL SOSTENIMENT DEL FUNCIONAMENT DECENTRES EDUCATIUS DE PRIMER CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL DE TITULARITAT MUNICIPAL PER AL CURS 2010-2011

Barcelona,

D’una part, la Sra. M. Jesús Mier Albert, secretaria general d’Ensenyament, actuant en l’exercici de les facultats delegades perResolució ENS/1839/2011, de 20 de juliol, de delegació de competències de la persona titular del Departament d’Ensenyamenten diversos òrgans del Departament (DOGC Núm. 5930 de 28.7.2011).

D’altra banda l'Il·lm. Sr. Josep Maria Ribas i Ferrer, Alcalde President de Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, que actua en nom irepresentació de l’esmentat Ajuntament, en ús de les facultats atribuïdes en virtut de l’article 53 del Decret Legislatiu 2/2003, de28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Ambdues part es reconeixen mútuament poders i facultats suficients per a formalitzar el present conveni i

EXPOSEN:

L’article 198.2 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’Ensenyament, disposa que el Departament d’Ensenyament ha desubvencionar el sosteniment de places per a infants de zero a tres anys en llars d’infants de titularitat de municipal.

3752


L’ Acord Marc de data 19 de novembre de 2010 entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departamentd’Ensenyament, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, referent alfinançament del sosteniment de les places públiques de llars d’infants de titularitat de les corporacions local estableix que elDepartament d’Ensenyament subvencionarà els sosteniment de places per a infants de zero a tres anys d’acord amb lesdisponibilitats pressupostàries.

D’acord amb les disponibilitats pressupostàries del Departament d’Ensenyament, l’import que s’atorga és de 1.600 euros peralumne equivalent i curs.

Aquest conveni ha estat aprovat per l’òrgan competent de la corporació local, tal i com es certifica en el document que s’annexaa aquest conveni.

El capítol IX del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002 de 24 de desembre,regula les subvencions i les transferències de la Generalitat de Catalunya.

El capítol II del títol IX de la llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques deCatalunya regula els convenis de col·laboració entre administracions públiques.

En conseqüència ambdues parts consideren adient la formalització d’aquest conveni, mitjançant l’adopció de les següents

CLAUSULES:

PRIMERA.- L’objecte d’aquest conveni és atorgar una subvenció a l’Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia destinada a minorar lesquotes que suporten les famílies pel servei d’ensenyament, per un import de 230.400,00 euros. L’activitat que se subvenciona ésl’escolarització corresponent al curs escolar 2010-2011, a raó de 1.600,00 euros per alumne equivalent, amb el següent detall:

Centre Alumnes Equivalent Import €

08058829 Llar d'infants La Fil loxereta 74 118400

08069244 Escola Bressol L'Espurna 70 112000

SEGONA.- L’aportació del Departament d’Ensenyament és el resultat d’aplicar el mòdul de 1.600,00 euros per a cada alumneequivalent. La subvenció atorgada anirà a càrrec al crèdit EN0119 D/460000700/421A/0000 del pressupost de l’any 2011.

TERCERA .-Per al pagament de la totalitat de la subvenció l’Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia haurà de trametre a la DireccióGeneral de Centres Públics - Servei de Règim Econòmic i Administratiu de Centres Públics, abans del 7 de novembre de 2011, ladocumentació següent:

• Acord del ple de la Corporació Local pel qual s’accepta la subvenció.• Certificació del secretari/a o interventor/a de la corporació sobre la despesa del servei del curs escolar 2010-2011

desglossat per despeses de personal i despeses de funcionament, • Declaració relativa a altres subvencions rebudes pel mateix concepte, concedides per altres entitats públiques o

privades, nacionals o internacionals.

L’import de la subvenció concedida en cap cas no pot ésser una quantia que, aïlladament o en concurrència amb subvencionsd’altres entitats públiques o privades, nacional o internacionals, superi el cost de l’activitat a desenvolupar pel beneficiari.

L'Ajuntament ha acreditat el compliment dels requisits necessaris per a ser beneficiària d’una subvenció, mitjançant lapresentació de les declaracions responsables corresponents previstes a la normativa aplicable en matèria de subvencions.

QUARTA.- L’Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia se sotmet al control financer i facilitarà tota la informació que li sigui requeridaper la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya, la Sindicatura de Comptes o altres òrgans competents d’acord amb elque disposa l’article 92.2.h del text refós de la llei de finances públiques de Catalunya i haurà de facilitar tota la informaciórequerida pels òrgans de control de l’Administració.

L’incompliment de l’objecte de la subvenció per causes directament imputables al beneficiari, així com la resta de les causesprevistes a l’article 99 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya i a l’article 37 de la Llei general desubvencions, podrà donar lloc a la revocació de la subvenció.

CINQUENA.- Aquest conveni està sotmès als requisits establerts en el capítol IX del Text refós de la Llei de finances públiquesde Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 3/2002 de 24 de desembre, i allò previst a la Llei 38/2003 general de subvencions, de17 de novembre. El control del compliment de l’objecte, les condicions i la finalitat de les quantitats rebudes s’efectuarà d’acordamb allò previst en el Text refós i en la Llei anteriorment esmentats.

SISENA.- La vigència d’aquest conveni és des de la data de la seva signatura i fins el 30 de novembre de 2011.

SETENA.- Són clàusules de resolució d’aquest conveni:a) El mutu acord de les parts, manifestat per escrit.b) La denúncia per incompliment d’alguna de les parts.c) Les causes generals establertes per la legislació vigent.

3852


VUITENA.- Les qüestions litigioses sorgides sobre la interpretació, la modificació, la resolució i els efectes d’aquest conveniseran resoltes per la consellera d’Ensenyament. Contra els seus actes que posen fi a la via administrativa podrà interposar-serecurs contenciós administratiu d’acord amb la normativa reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

I en prova de conformitat, ambdues parts signen el present document per duplicat exemplar i a un sol efecte en el lloc i dataindicats a l’encapçalament.

La regidora d'hisenda, senyor Mérida i López, desprès de llegir el contingut dels acords de la proposta, comenta queaquesta es va introduir a darrera hora a l'ordre del dia de la sessió, ja que el conveni no va arribar fins el 23 desetembre, el mateix dia que es convocava el ple, i per aquesta raó no es va poder presentar i parlar a la comissióinformativa. Que, no obstant això, es va parlar a la Junta de portaveus, on es va comentar que aquesta subvencióde la Generalitat també es redueix en relació amb l'import que s'esperava.

La portaveu del grup del Partit Popular, senyora Montserrat i Montserrat comenta que reitera el contingut de la sevaanterior intervenció, en relació a la subvenció de l'escola de música. Que ara, a la subvenció de les llars d'infants,són 200 euros els que es retallen. I que el seu vot serà, igualment, d'abstenció.

El senyor Prat i Pascual, portaveu del grup d'Esquerra Republicana de Catalunya, assenyala que no cal reincidir enels mateixos arguments utilitzat en el debat del punt anterior, ja que la única diferència entre tots dos tema és eltipus d'estudis. Que cal recordar que a l'any 2004 es va passar de 1.200 euros per alumne i curs, a regularitzar els1.800 euros per nen i any. Que són 150 els nens que hi han a les escoles bressol municipals. Que considera queque aquesta retallada és una estocada al servei, que no es obligatori però si prioritari, conforme es va dir al pactenacional d'educació. Que considera que si era prioritari llavors, també ara s'ha de considerar prioritari. I que pensaque és lamentable que en menys de 15 dies es passa de comentaris a una decisió definitiva, sense temps dereacció.

La portaveu del grup Socialista, senyora Mérida i López comenta que es tracta de la mateixa situació que al puntanterior de l'ordre del dia de la sessió. Que també aquest el votarà el seu grup a favor. Que també en aquest caldenunciar la deslleialtat del govern de la Generalitat de Catalunya amb els municipis, ja que també es tracta de lasubvencions d'un curs acabat i el següent curs en marxa, amb les taxes municipals ja aprovades. Que aquesta novaretallada suposa per l'Ajuntament 28 mil euros que es deixaran d'ingressar per aquest concepte, que sumats als 32mil euros de l'anterior subvenció de l'escola de música, fan la bola més grossa. Que sembla que l'estalvi de laGeneralitat de Catalunya sigui a costa dels municipis. Que avui també s'ha comunicat a l'Ajuntament, una demoraen el pagament de les places assistides per part de la Generalitat de Catalunya, decisió que afecta al Patronat de laCasa dels Avis. Que han comunitat que dels mesos d'Agost i de setembre, únicament pagaran el 65 %, i la resta nose sap quan es cobrarà. I que aquesta notícia, ni tant sols arribarà per escrit. Que ja es veu que no arriben elsingressos, i que ara ja ho saben, que la Generalitat deixa als Ajuntament a la seva sort.

La senyora Rosell i Medall, portaveu del grup de Convergència i Unió assenyala que, al seu parer, és molt fàcil ferdemagògia, i que a vegades es difícil recolzar propostes que vinguin d'altre partit, però que considera que no es potfer una cosa diferent quan s'està al govern i una altra quan s'està a l'oposició. Que l'anterior govern municipal deConvergència, per exemple, va ser lleial amb el govern de la Generalitat de Catalunya, amb el tema del tancamentdel CAP, ja van recolzar la decisió quan van rebre la justificació de la mateix, ja que van entendre que es feia perquèera un bé per tots. Que considera que els governs tripartits de la Generalitat han estat els responsables de lesdecisions que ens han portat a aquesta situació. I també el govern del PSOE a Madrid, amb el recolzament del PSC.Que considera que també hi ha deslleialtat del govern de l'Estat cap a Catalunya. Insisteix en que no es pot ferdemagògia, i que ara toca salvar tots la casa i remar tots cap a la mateixa direcció, encara que la situació actual jave d'abans. Que per això, s'ha de prioritzar. Que cal recordar ara quan l'any passat, l'anterior govern municipal vadecidir apujar les quotes de la Casa dels Avis, els grups que ara governen l'Ajuntament, no van estar d'acord, i vandir que baixarien les quotes, quan es va explicar el que era. Que ara passa el mateix a l'escola de música i a lesllars d'infants, i el seu grup fa la mateixa proposta: que els que puguin pagar aquests serveis, que els paguin, i ques'ajudi als que no poden pagar.

L'Alcalde-President contesta que, al seu parer, la demagògia la va fer CiU al fer i aprovar el pressupost, ficant elsimports de les subvencions que ja sabien que no arribarien.

La senyora Rosell I Medal explica que ells no sabien que aquestes subvencions es reduirien en el seu import. I queeren els ingressos propis del municipi, els que han anat baixant durant els darrer anys. I que aquesta no és, doncs,la seva responsabilitat.

L'Alcalde-President assenyala que del nou equip de govern municipal, encara menys, ja que ells no van fer niaprovar el pressupost i ara ho han de gestionar.

La senyora Rosell i Medall manifesta que quan el seu grup governava, van intentar sempre ajustar-se al màxim al

3952


pressupost, i que això ho saben els regidors d'Esquerra Republicana de Catalunya, ja que van compartir governdurant 12 anys. Que cal tenir present, al seu parer, que el pressupost s'ha d'ajustar a la realitat del moment, i que jaes veurà quin pressupost presente l'actual govern municipal. I que el seu grup, si el pressupost que es presenti ésraonable, ho recolzaran, cosa que els grups de l'actual govern no van fer amb l'anterior govern.

L'Alcalde-President tanca el debat d'aquest punt indicant que tot això ja es veurà quan arribi el moment.

VotacióCONVERGÈNCIA I UNIÓ: A favor 6PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - PROGRÉS MUNICIPAL: A favor 5ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ACORD MUNICIPAL: A favor 4PARTIT POPULAR: Abstenció 2

10.- MOCIÓ QUE PRESENTA ESQUERRA REPUBLICANA PEL NOMENAMENT DEL DELEGAT O DELEGADADEL GOVERN DE L'ÀMBIT DE PLANIFICACIÓ DEL PENEDÈS - Expedient SEC/480/2011 Atès que la Llei 23/2010, del 22 de juliol, de modificació de la Llei 1/1995 i de la Llei 23/1983 per a fixar l’àmbit deplanificació territorial del Penedès, incorpora l’àmbit del Penedès als àmbits de funcionals de planificació.

Atès que ja ha passat un any des de l’aprovació de la Llei i s’han pogut fer tots els tràmits previs pel nomenamentdel delegat o delegada de l’Àmbit del Penedès.

Atès que tots els àmbits disposen del preceptiu delegat o delegada del Govern.

Atès que és necessari el nomenament del delegat o delegada per coordinar i treballar la planificació i organitzaciódel territori.

És per tots aquests motius que el ple municipal, a proposta del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunyaacorda l’aprovació del següent ACORD:

Primer: L'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia sol·licita del Govern de la Generalitat el nomenament immediat deldelegat o delegada de l’Àmbit Funcional de Planificació del Penedès.

Segon: Fer arribar aquest acord al president de la Generalitat de Catalunya i la presidenta del Parlament deCatalunya; així com als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.

El portaveu del grup d'Esquerra Republicana de Catalunya, senyor Prat i Pascual llegeix la moció presentada, icomenta que el seu contingut és prou clar i que no cal fer explicació.

La portaveu del grup del Partit Popular, senyora Montserrat i Montserrat assenyala que el vot del seu grup serà encontra de l'aprovació d'aquesta moció. Que no entén que hi hagi queixes de retallades, i que es presenti aquestamoció, votada por tots els grups excepte el del Partit Popular al Consell Comarcal de l'Alt Penedès, que proposacontinuar engreixant l'administració. Que considera que aquest nou càrrec significa un nou sou, un cotxe, unaoficina, una secretaria. Que pensa que seria millor si aquestes despeses, en lloc de fer-les, s'aportessin els diners almunicipi. Que cal preguntar-se què pot aportar el delegat que es proposa nomenar, quan la comarca està tant aprop de Barcelona. Que considera que al Penedès es pot prescindir d'aquest nomenament. Que, insisteix, creu queara no toca fer ni el nomenament ni la despesa, ni tampoc toca duplicar càrrecs i funcions. Que és de l'opinió de queara s'ha d'aprimar l'administració pública, ja que si s'ingressa menys, no es pot gastar més. Es pregunta novamentquè pot aportar el delegat, i afirma que, al seu parer, la demanda d'aquest nomenament és contradictori amb els dospunts anteriors de l'ordre del dia, referits a les retallades de les subvencions de l'escola de música i de les llarsd'infants. Que cal defensar l'educació i la sanitat, i que, en aquest moments, no es pot explicar als ciutadans unnomenament d'aquest tipus, que comporta major despesa. Que quan arriben noves circumstàncies, ja es farà elnomenament del delegat del govern a la comarca. I que pensa que l'aprovació d'aquest punt 9, que proposargenerar més despesa, i l'aprovació dels punts 7 i 8, que contenen retallades en subvencions en matèria d'educaciósón clarament contradictoris.

El senyor Prat i Pascual contesta que el Partit Popular va donar suport al pressupost de la Generalitat de Catalunya,que contenia ja aquestes retallades, ja que sense l'abstenció dels seus diputats no s'hagués pogut aprovar. Que enaquest pressupost ja hi havia un augment del sou dels set delegats. Que entén que el que s'havia de fer, en llocd'incrementar el sou un 20 % als delegats, era aplicar la llei. Que a les afirmacions de la senyora Montserrat de queno cal aquest nomenament, s'ha de contestar que quan li convé, la regidora del Partit Popular va a manifestacions a

4052


favor de la vegueria del Penedès. Que pensa que si la regidora creu en la vegueria, també ha de creure ambindependència de la distància a Barcelona. Que particular entén que al Penedès el perill precisament és laproximitat a Barcelona, i que l'Àrea Metropolitana es mengi la comarca. Que considera que el país s'ha de gestionarde la manera que es veu el país, i que encara s'està pensant en el centralisme de províncies amb visió espanyola.Que amb la llei de vegueries es va buscar una canvi, que ja venia de la època republicana. I que l'excusa d'esperarun any, no li val. Que està convençut de que el sistema espanyol està col·lapsat, i que solament hi ha un camí, queés la independència. Que si encara no hi ha majoria social, ja arribarà. I que si es considera que som Penedès, ésmillor ser-ho avui i començar a treballar en aquesta línia.

La portaveu el grup Socialista, senyora Mérida i López intervé indicant que el Parlament de Catalunya, ja va aprovaraquest àmbit de planificació del Penedès, i tots els grups parlamentaris van votar a favor, modificant la normativaanterior de planificació, i creant un vuitè àmbit de planificació, acceptant tot el que això comportava, i que ja es vadecidir. Que es tracta de desenvolupar la llei com es va aprovar. Que considera que no es tracta de parlar de sous,ja que aquests temes es poden gestionar de moltes formes. I que si s'aproven coses que desprès no s'apliquen, elPartit Popular també es queixa.

La senyora Rosell i Medall, portaveu del grup de Convergència i Unió, assenyala que considera important defensarel territori, i que demanar aquest nomenament és una forma de defensar-lo. Que, efectivament, el Penedès està aprop de Barcelona, però que no es vol que la comarca s'integri a l'àrea metropolitana. Que la comarca estàenvoltada de vinyes i té la seva pròpia idiosincràsia. I que la resta, és qüestió de reorganització, i necessàriament nocal augmentar l'administració.

La senyora Montserrat i Montserrat comenta que és cert que el Partit Popular ho va aprovar, però que considera queen moment especials, calen solucions especials. Que també estaven a favor a de les vegueries, però sempre que estregui una altra administració. Que el consell comarcal té 33 consellers per a 28 municipis. Que es pregunta siaquestes funcions del delegat del govern no les pot fer el president del consell comarcal. Que aquest nomenamentserà un increment de diners i despeses. Que ja ha dit en la seva intervenció anterior, que potser vindran momentsmillor i que llavor ja es podrà aprovar el nomenament. I insisteix en que ara no es pot entendre aquest nou càrrec,que tindrà segur una estructura.

VotacióCONVERGÈNCIA I UNIÓ: A favor 6PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - PROGRÉS MUNICIPAL: A favor 5ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ACORD MUNICIPAL: A favor 4PARTIT POPULAR: En contra 2

11.- MOCIÓ DE SUPORT AL MODEL EDUCATIU CATALÀ - Expedient SEC/540/2011 El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular del’ensenyament a Catalunya, fet que ha estat ratificat per una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia deCatalunya, que imposa un ultimàtum pel seu compliment. Aquest fet atempta clarament contra l’escola catalana, unmodel educatiu que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys, basat en la no separació dels infants i joves per raóde la llengua i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell cohesió social acceptable.

La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular a les aules ha donat força i solidesa aaquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i internacionals iha estat avalat per evidències empíriques per l’informe PISA 2009 de l’OCDE, en el qual es constata que el nivell deconeixement de les dues llengües oficials a Catalunya és elevat i, en el cas del castellà, fins i tot superior a lamitjana de l’Estat espanyol.

Aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal·liar el greu desequilibri que viu el català, llenguapròpia de Catalunya, respecte del castellà, en diferents àmbits socials i culturals, alhora que s’ha demostrat eficaçen l’acollida i l’arrelament dels infants i joves dels darrers moviments immigratoris, tot contribuint a mantenir lacohesió social de les nostres ciutats i pobles.

Per tot això, a proposta dels grups municipals de Convergència i Unió, del Partit dels Socialistes de Catalunya, id'Esquerra Republicana de Catalunya, el Ple de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia acorda el següent:

Primer: Manifestar el rebuig de les sentències del Tribunal Suprem espanyol i a la interlocutòria del TribunalSuperior de Justícia de Catalunya, que posen en perill el sistema d’immersió lingüística als centres educatius deCatalunya.

Segon: Manifestar el suport al model d’escola catalana en llengua i continguts, així com a tota la comunitat

4152


educativa, per tal que continuï aplicant-lo en el dia a dia, sense atendre aquestes sentències ni altres similars queles puguin seguir.

Tercer: Instar el parlament de Catalunya a manifestar el seu desacord amb aquestes sentències i instar el Governcatalà a complir el que diu la Llei d’Educació de Catalunya pel que fa a la llengua vehicular i d’aprenentatge enl’ensenyament.

Quart: Fer saber aquests acords al Tribunal Suprem espanyol, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, algoverns català, al govern espanyol i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats iel Senat espanyol, així com a la plataforma Somescola.cat, impulsora d’aquesta iniciativa.

L'Alcalde-President explica que es proposa l'aprovació de la moció que han presentat els grups municipals deConvergència i Unió, del Partit dels Socialistes de Catalunya i d'Esquerra Republicana de Catalunya, en suport al'escola catalana.

La regidora d'ensenyament, senyora de la Cruz i Piñol llegeix el text de la la moció presentada, i comenta que no téres a afegir al seu contingut.

La portaveu del grup del Partit Popular, senyora Montserrat i Montserrat manifesta que el vot del seu grup serà encontra de l'aprovació de la moció, ja que ells defensen que el català sigui llengua vehicular a l'ensenyament, peròque també ho sigui el castellà i la introducció de l'anglès. Que pensen que amb això es donen veritables garantiesde llibertat, ja que creuen en la promoció però no en les imposicions. Que el seu partit defensa que ni sols elcastellà, ni sols el català. Que volen una Catalunya oberta al món. Que cal aplicar la llei i complir les sentències delstribunals. Que cal recordar que al congrés dels diputats, a Madrid, durant el darrer debat de l'estat de la nació, es vaaprovar una proposició no de llei, votada també a favor pel grup d'Esquerra Republicana de Catalunya, sobre elrespecte als tribunals de justícia. Que també cal recordar que, en el seu moment, el Partit Popular va votar a favorde la immersió lingüística, quan no estava el català com està ara. Que no entén que es vulgui aplicar el mateixmodel d'immersió 30 anys desprès. Que pensa que s'han de posar al mateix nivell tant el castellà com l'anglès. Queahir al debat al congrés dels diputats, també es va parlar de trilingüisme. I que considera criticable que persones derelleu com el President Mas o l'ex president Montilla, portin els seus fills a col·legis privats trilingües.

El portaveu del grup d'Esquerra Republicana de Catalunya, senyora Prat i Pascual, comenta que l'actual modeld'immersió té efectivament més de 30 anys. Que aquest anys han estat anys d'èxit, i compte amb el recolzamentdels referèndum d'aprovació dels estatuts, així com del del món científic. Que actualment el català està més viu,encara que no tant com als anys 30 del segle XX. Que si es compara amb altres sistemes, com els que s'utilitzen aGalícia, al País Basc, o al País Valencià, no es pot dir que estiguin al mateix nivell que el català. Que considera quecal agrair a Sonescola, a les Ampes, i a les escoles que es mobilitzin en defensa del model d'escola catalana. Queel seu grup donarà suport a l'aprovació de la moció. Que pensa que la lluita que no serà fàcil, però que s'ha deresistir.

La senyora de la Cruz i Piñol intervé pel grup Socialista, i manifesta que el vot del seu grup serà també a favor del'aprovació de la moció.

La portaveu del grup de Convergència i Unió, senyora Rosell i Medall, explica que el seu grup també recolza lamoció. Que, no obstant això, lamenta la forma en la que es va produir la concentració celebrada fa uns dies a laplaça de l'Ajuntament, ja que considera que va ser una deslleialtat el fet de com es presentar la moció, com si fosiniciativa de la regidora d'ensenyament, la qual cosa considera que no var ésser correcte. Que aquell era un acteque havia convocat l'entitat Sonescola. Que el seu partit també vol una educació trilingüe. Que ella ja va estudiartres llengües. Que pensa que de tot això es fa molta demagògia, ja que a Catalunya no es viu la llengua com a unconflicte. Que, lamentablement, es criminalitza al català alguna cadena de televisió d'Espanya. Que sembla que s'hade parlar en castellà per nassos, perquè estem a Espanya, com li explicava una companya seva de treball, i quellavors és quan es pot generar el conflicte, i trencar l'actual convivència tranquil·la i pacífica.

La senyora Montserrat i Montserrat insisteix en que la posició del seu partit és dir si al català vehicular, si al castellàvehicular i si a la introducció a l'anglès. I que amb això el que demana per a tothom és el mateix que tenen els fillsdel president de la Generalitat. A la senyora Rosell i Medall li pregunta si la referència a la televisió que ha fet era enrelació amb el Partit Popular.

La senyora Rosell i Medall contesta que no, que el que intervenia era l'Albert Riera, de Ciutadans.

L'Alcalde-President intervé per aclarir que la regidora d'ensenyament va pujar per què va ser convidada perl'organització i les Ampes de les escoles, i que es va limitar a dir que es presentaria una moció.

La Rosell i Medall contesta que no, que la regidora va dir que la moció la presentaria l'equip de govern.

4252


L'Alcalde-President manifesta que ara entén perquè es van fer llavors corredisses per presentar la moció.

La senyora Rosell i Medall afirma que el seu grup va entrar la moció per que no es va respectar el qua havien parlatel dia abans.

VotacióCONVERGÈNCIA I UNIÓ: A favor 6PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - PROGRÉS MUNICIPAL: A favor 5ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ACORD MUNICIPAL: A favor 4PARTIT POPULAR: En contra 2

12.- MOCIÓ DEL PARTIT POPULAR SOBRE L'ARRENJAMENT DEL CEMENTIRI MUNICIPAL - ExpedientSEC/533/2011 Atès com es pot comprovar en les fotografies que s’adjunten en aquesta moció, el cementiri de Sant Sadurnípresenta un estat de deixadesa que no correspon a un espai com aquest.

Atès que en reiterades ocasions el Grup Municipal Popular ha sol·licitat que es realitzin actuacions de millora imanteniment en dit espai, així com el nostre Grup va presentar moció la passada legislatura, aprovada perunanimitat, on sol·licitàvem l’obertura del Cementiri els 7 dies a la setmana i no només el dijous tal com es venia fentfins al moment i que s'instal·lessin 4 fonts noves a càrrec a la partida pressupostària d'adjudicació de les obresd'ampliació dels nínxols i columbaris de la tercera fase del cementiri per tal de facilitar als usuaris del cementiril’accés directe a l’agua.

Atès que en l’actualitat el cementiri encara no disposa de les esmentades fonts, ja que només hi ha dues aixetes,una al primer cementiri i la segona a l’última ampliació del mateix, però sense ser un espai òptim.

Atès que com es pot comprovar el cementiri requereix un actuació transversal per tal de pintar tot el recinte, així comfer una actuació al nou cementiri on la mala herba i la brutícia s’acumula a l’espai que en un futur es destinarà a laconstrucció de més nínxols, així com l’espai destinat als columbaris.

És per això que, a proposta del grup del Partit Popular, el Ple municipal adopta els següents acords:

PRIMER.- Procedir a pintar tot el recinte exterior del cementiri de Sant Sadurní amb càrrec a la partida delpressupost 2011 destinada a manteniment de carrers i places que es desenvolupa des de Serveis Comunitaris.

SEGON.- Procedir a netejar i desbrossar tota la zona que en el futur s’habilitarà a nínxols així com la part on esdisposen els columbaris, per tal de dignificar un espai tant important per els veïns i veïnes de Sant Sadurní.

Pel grup del Partit Popular defensa la moció el senyor Jiménez i Morera, qui explica que van passar la moció ambles fotografies, donat l'estat lamentable en que es troba el cementiri municipal. Que s'ha de recordar que el seu partitja va demanar durant l'anterior mandat una actuació en aquest equipament municipal, concretament la instal·laciód'un punts de pressa d'aigua, a realitzar dins de l'actuació de l'ampliació del cementiri municipal, i que no es va fer.Que també van demanar l'obertura de les portes del cementiri municipal tots els dies d'any, i que això si es va fer.Que consideren que aquest equipament està en mal estat, i que per això, demanen a la moció que es procedeixi afer una actuació urgent, pintant els murs exteriors, i es col·loquin les fonts d'aigua. I que la proposta que fan esconcreta en que el finançament de l'actuació es faci amb càrrec al pressupost de l'exercici 2011, de la partida demanteniment carrers i places.

La regidora de via pública, senyora Mérida i López agraeix, en primer lloc, que a la moció s'indiqui la partida d'on esvol treure el finançament per fer l'actuació. Que com els regidors no tenen l'estat d'execució de les partidesactualitzades, donarà ara el detall de les partides de via pública. Que a la partida del Cementiri, hi han 1.800 eurosper disposar. Que la valoració del cost de l'actuació que s'ha fet des dels serveis comunitaris de la pintura és de2.325 euros, per la qual cosa no hi ha crèdit suficient a la partida. Que es podria aprovar una modificació de crèditper traspassar de la partida de manteniment de carrers els 525 euros que falten per poder pintar. Que llavorsúnicament quedaran 5.000 euros per acabar l'any en la partida del manteniment de carrers. Que sobre el tema deles fonts d'aigua, que s'han mirat els projectes de l'ampliació del cementiri i el de l'enjardinament, i s'ha comprovatque la instal·lació d'aquestes fonts no estava prevista en cap d'ells. Que per això proposa deixar la previsiód'aquesta actuació al Cementiri per les inversions de 2012. I, finalment, que el desbròs ja està fet.

4352


El senyor Jiménez i Morera comenta que la instal·lació de les fonts d'aigua ja estaven a la moció presentada pelPartit Popular del 2010 i que es va aprovar per unanimitat, i no. Que l'actuació no estava en el pressupost de lesobres. Que en aquella moció, es demanava el manteniment, la instal·lació de les quatre fonts, i l'obertura delcementiri tots els dies. Que si l'acord del ple no es va complir, demana ara que tornen a tirar de la moció i que escompleixi, ja que les aixetes no estan instal·lades, i insisteix en que conforme a l'acord del ple s'han d'instal·lar.

La senyora Montserrat i Montserrat intervé per comentar que va demanar que es fessin les fonts amb càrrec a lesobres de l'ampliació del cementiri, i que l'alcalde va dir que es faria, però no s'ha fet.

La senyora Mérida i López insisteix en que la instal·lació de les fonts no estaven incloses en el projecte d'aquestesobres.

La senyora Montserrat i Montserrat comenta que llavors es faci amb càrrec al romanent de tresoreria. Que es calculiquan costa instal·lar les quatre fonts d'aigua. Que únicament existeix una font en la zona en l'ampliació, però queconsidera que és indigne, i que no compleix normativa. I que no comprèn com no es va fer llavors, quan es vaaprovar la moció pel ple municipal.

La senyora Mérida i López indica que no es disposa de la partida necessària per fer aquesta actuació d'instal·lacióde les quatre fonts al cementeri, i insisteix en la seva proposta d'incorporar la mateixa a les inversions delpressupost de 2012.

La senyora Montserrat i Montserrat mostra la seva disconformitat amb aquesta proposta, i demana que a la properasessió de la comissió informativa es presenti el pressupost de la instal·lació d'aquestes quatre fonts.

La senyora Mérida i López contesta que es portarà el pressupost de l'actuació a la propera comissió, però no potcomprometre que es faci durant el que resta de l'exercici, ja que dependrà de l'import.

La senyora Montserrat i Montserrat comenta, a la vista d'això, el seu grup retira l'acord del punt segon de la moció,que tenia el contingut de “procedir a instal·lar 4 fonts, que ja estaven previstes en el pressupost d'adjudicació de lanova ampliació de nínxols i columbaris de la tercera fase del cementiri”, condició de que es presenti el pressupostde la instal·lació de les quatre fonts a la propera sessió de la comissió informativa d'urbanisme. I demana quècomprenen els 2.325 euros de l'actuació de la pintura dels murs.

Contesta la senyora Mérida i López que els 2.325 euros és el cost de l'adquisició de la pintura necessària, ja que lamà d'obra serà de la brigada municipal.

El portaveu del grup d'Esquerra Republicana de Catalunya, senyor Prat i Pascual, comenta que s'han rebut bé lesaportacions. I recorda que el tema de les fonts d'aigua al cementiri, ja ve d'altres anys. I que si hi ha compromís, esfarà.

La portaveu del grup Socialista, senyora Mérida i López, manifesta que el seu grup també està d'acord amb el canvidel contingut de la moció, i la recolzaran amb el seu vot.

La portaveu del grup de Convergència i Unió, senyora Rosell i Medall, comenta que el seu grup també està d'acord,i votaran a favor, encara que entenen que els canvis de les partides pressupostàries són de responsabilitat delgovern municipal.

L'Alcalde-President tanca el debat d'aquest punt indicant que s'ha fet així per que es conegui com estan les partidespressupostàries.


El regidor senyor Amigó i López, amb la vènia de la Presidència s'absenta defintivament de la sessió quansón les 22:15 hores.

13.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC I ERC MUNICIPALS PER REBUTJAR LA RETALLADA DELDEPARTAMENT D'ENSENYAMENT EN RELACIÓ A LES ESCOLES DE MÚSICA MUNICIPALS - ExpedientSEC/538/2011 Atès que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya té signats uns convenis amb els municipis,negociats en el marc de la Comissió mixta Departament d’Educació– Entitats Municipalistes (Federació Catalana deMunicipis i Associació Catalana de Municipis) que arriben fins al curs 2010-2011.

4452


Atès que en el marc d’aquests convenis, el Departament d’Ensenyament es va comprometre a unes aportacionseconòmiques de 600 euros per plaça d’Escola Música municipal fins el curs 2010-2011 i de 1.800 euros per plaça ales escoles bressol municipals fins el curs 2010-2011.

Atès que el Departament d’Ensenyament ha notificat als ajuntaments una reducció del 23% de les aportacionsfixades per conveni per a les escoles de música per al passat curs 2010-2011 i d'un 11% per a les escoles bressolmunicipals.

Atès que l’anunci de la retallada amb efectes retroactius afecta sensiblement l’aportació del Departamentd’Ensenyament sobre els pressupostos municipals d’aquests serveis de l’any 2010, que ja estan liquidats, i els del2011, que estan executant-se, significant un evident incompliment dels acords adquirits i un greuge vers elsmunicipis que presten els serveis municipals d’ensenyaments artístics i de les escoles bressol.

Atès que aquesta decisió, a més d’una irresponsabilitat i del trencament unilateral dels acords, suposa un greuprejudici pels ajuntaments que fan en la tasca educativa molt més del que els correspon, assumint la despesa deserveis no obligatoris que la Generalitat no assumeix.

Atès que aquestes decisions agreugen al dèficit dels ajuntaments i qüestiona la viabilitat d’aquests equipaments iserveis educatius municipals, la qual cosa comporta una afectació de la despesa corrent ordinària i untransvasament directe de l’endeutament de la Generalitat als ajuntaments.

Atès que l’incopliment del Govern de la Generalitat i la reducció de recursos no poden repercutir en la taxa que hanpagar les famílies i carregar encara més sobre els ciutadans pel manteniment d’aquests serveis municipals.

Atès que no compartim l’anunci de retallada pressupostària del Govern de la Generalitat sobre la subvenció d’aquestserveis educatius municipals, i lamentem la poca informació i les formes d’aquest anunci, amb el curs ja finalitzat irealitzant la comunicació als municipis afectats en ple període estival, provocant un major desconcert i significantuna manca de lleialtat entre administracions.

Atès que aquest anunci de retallades pot significar que molts ajuntaments, sobretot els petits i mitjans, es veginobligats a replantejar l’oferta educativa i amenaça el futur d’escoles de música i dansa i de les llars d'infants.

Atès que aquest Ajuntament vol seguir mantenint les polítiques educatives com a prioritat política i com a serveipúblic de qualitat, insistint en el valor educatiu dels ensenyaments artístics i de les escoles bressol, i la importànciaque tothom hi pugui accedir.

En relació als antecedents exposats, el grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya i EsquerraRepublicana de Catalunya proposem al ple de l’Ajuntament l’adopció dels acords següents:

Primer: Rebutjar les retallades anunciades pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per ales escoles de música i dansa i per les escoles bressol municipals per al passat curs 2010-2011.

Segon: Denunciar l’incompliment del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya dels convenissignats amb els municipis en el marc de la comissió mixta Departament d’Educació– Entitats Municipalistes(Federació Catalana de Municipis i Associació Catalana de Municipis) i les addendes específiques signades amb elnostre ajuntament fins al curs 2010-2011.

Tercer: Sol•licitar un finançament adequat als centres d’ensenyament musical i dansa i a les escoles bressolsgarantint el compliment dels convenis signats amb les entitats municipalistes pel manteniment i el bondesenvolupament dels serveis i els equipaments municipals.

Quart: Notificar l’acord del Ple Municipal, al Departament d’Ensenyament, als grups parlamentaris del Parlament deCatalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a l’Associació Catalanad’Escoles de Música, a l’Escola de Música del municipi, a les escoles bressol municipals i a les associacions depares i mares de les escoles bressol.

Cinquè: Facultar a l'Alcalde per signar els documents que calgui per a l'efectivitat dels precedents acords.

La regidora d'ensenyament, senyora de la Cruz i Piñol, llegeix el text de la moció, i comenta que el seu contingut ésprou clar i no cal més aclariments

La senyora Montserrat i Montserrat, portaveu del grup del Partit Popular, indica que el seu grup votarà a favor del'aprovació de la moció, i que es ratifica en el contingut de les anteriors manifestacions que ha realitzat durant lasessió en temes semblants.

4552


El portaveu del grup d'Esquerra Republicana de Catalunya, senyor Prat i Pascual, també manifesta que es reiteraen les seves anteriors intervencions. Indica que el vot del seu grup serà a favor de l'aprovació de la moció.

Pel grup Socialista, la senyora de la Cruz i Piñol assenyala que la posició del seu grup també és a favor del'aprovació de la moció.

La portaveu del grup de Convergència i Unió, senyora Rosell i Medall intervé per comentar que estan d'acord en unapart de la moció, però donat que no s'ha acceptat una transacció que han proposat, en el sentit de que la situacióactual no és responsabilitat no més del govern actual de la Generalitat de Catalunya, si no també de l'anteriorgovern de Catalunya i també del govern de l'Estat, encara que estiguin d'acord en el fons de la moció, el seu votserà d'abstenció.

L'Alcalde-President no comparteix aquesta posició, ja que al text de la moció no es referència a cap grup polític, isolament a la Generalitat de Catalunya.

VotacióCONVERGÈNCIA I UNIÓ: Abstenció 6PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - PROGRÉS MUNICIPAL: A favor 4ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ACORD MUNICIPAL: A favor 4PARTIT POPULAR: A favor 2

14.- MOCIONS D'URGÈNCIA

No n'hi hagué.

15.- PRECS I PREGUNTES

L'Alcalde-President indica que, abans d'obrir el torn de precs i preguntes, que es donarà contestació a les preguntesformulades durant l'anterior sessió del ple municipal.

Intervé en primer lloc la regidora de via pública, senyora Mérida i López, qui contesta la pregunta sobre la neteja del'entrada a la Vila pel Pont de l'estació, indicant que ja es va fer una part de la neteja. Que sobre la resta, que unaclarit la propietat de l'altra part, manifesta que es farà abans de l'inici del Cavatast. I que als Habitatges Vilarnau,s'ha reparat el tema dels ponts.

Seguidament la regidora de governació, senyora Chavarri i Cabezas, qui en relació a la pregunta sobre els incidentsal mes d'agost de pintades en alguns cotxes, al carrer Sant Isidre, comenta que en aquest carrer no es potestacionar. Que, a més a més, aquest tipus d'incident no s'ha tornar a produir, o al menys a la policia local no hiconsta cap denúncia de fets semblants.

El senyor Jiménez i Morera comenta que el que va fer era una pregunta arrel de queixes de veïns.

El regidors de medi ambient, senyor Prat i Pascual, en relació als precs de CiU explica, sobre la neteja del camí deCan Benet, que ja fa dos anys els veïns van fer la demanda, ja que en els trams més rectes, els propietaris de lesvinyes dels costats anaven llaurant i menjant-se els costats del camí. Que a la corba del torrent, hi ha un cert perill.Que hi ha hagut més demandes en relació a la continuació del camí. Que està previst iniciar gestions amb lapropietat dels terrenys dels costats del camí, per tal de tornar a la carretera inicial. Que pel tema del torrent estàprevist demanar la col·laboració de la Diputació de Barcelona, a qui es demanarà que valori la situació actual. Enquan al prec sobre la neteja de la llera del riu al Pont de Monistrol, que ja es va fer una actuació l'any passat, ambun cost de 5.000 euros, que van servir per netejar les canyes. Que es van fer dues intervencions diferents, a cadacostat del riu. Que es van treure les canyes d'una banda, i de l'altra les canyes i mig metre de terra i les arrels. Queen la part que únicament es van treure les canyes, ja no es nota l'actuació, i que a l'altre costat, tampoc ha tingutmolt d'èxit, ja que les arrels creixen de nou. Que sobre aquest tema es va parlar al Consell de medi ambient, i quees valora com a poc el resultat aconseguit de l'actuació que es va fer.

L'Alcalde-President, en relació a la pregunta de CiU sobre les subvencions de la regidoria d'esports, comenta quellavors hi havien entitats que no havien rebut la subvenció, encara que s'havia parlat amb aquestes entitats, per ferús de les instal·lacions municipals. Que una d'elles, no ha fet el projecte. Que altre de les entitats demanavasubvenció per les despeses d'un bus per anar al veure el futbol, que no es va estimar convenient. I que la subvencióa l'equip de Voleibol de l'Escola Intermunicipal del Penedès, encara queda pendent.

4652


15.01- PREC DEL PARTIR POPULAR EN REFERÈNCIA A L'ESTAT DE LA PLAÇA DE LA SARDANA -Expedient SEC/530/2011

Atès que com es pot comprovar en les fotografies anteriors la el monument a la Sardana presenta un estat dedeixadesa i de mal esta! Absoluta.

Atès que aquest monument és historia viva de la nostra Vila ja que vol ser un homenatge a la sardana i en especialcommemorar que l'any 1984 Sant Sadurní d'Anoia va ser ciutat pubilla.

Atès que el nostre Grup en reiterades ocasions ha posat de manifest que una de les grans de la nostra Vila es elmal estat en que es troben els parcs i jardins de Sant Sadurní, així com la deixadesa i la brutícia deis carrers iplaces.

És per aquest motiu que preguem al Ple Municipal:

PRIMER.- Que és procedeixi arreglar el monument a la Sardana i tomi a tenir la rellevància i la dignitat que aquestes mereix. Que dita actuació es realitzi amb caràcter d'urgència i abans del Cavatast.

SEGON.- Procedir a realitzar un inventari de tots els monuments, espais d'homenatge que es troben a SantSadurní, establint el seu estat de conservació i planificant les accions que sobre els mateixos s'han de realitzar, a fiefecte d'evitar situacions com el monument a la Sardana.

El regidor del grup del Partit Popular, senyor Jiménez i Morera, explica el prec indicant que es pot comprovar ambles fotografies l'estat de la plaça. Que defensen que s'han de mantenir aquest espais públics en bones condicions.Que la part baixa del monument ha saltat, i que al sòl no hi havien restes, la qual cosa li va fer pensar que sis'havien retirat, l'Ajuntament ja sabia de l'estat del monument. I que segurament la brigada municipal ja teniaconeixement del fet i de que s'havia de arranjar. Que demanen que s'arrangi i també que es faci un inventari de totsels monuments i espais d'homenatge que hi han a la Vila.

La regidora de via pública, senyora Mérida i López contesta que encara que al prec es demanava la reparació delmonument abans del Cavatast, i que la data d'entrada del prec és el dia 16 de setembre de 2011, que la based'aquest monument ja s'havia arranjat el dia 6 o 7 de setembre. I que en quan a l'inventari de monuments que tambées demana al prec, que pensa que es pot incloure dins de l'estudi dels parcs i places que s'està elaborantactualment.

LA PRESIDÈNCIA DECLARA QUE ELS MEMBRES DE LA CORPORACIÓ RESTEN ASSABENTATS

15.02.- PREC DEL PARTIT POPULAR EN REFERÈNCIA A INFORMACIÓ DE LA ZONA DE LA CTRA. GELIDA IDELS HABITATGES JUNYENT - Expedient SEC/537/2011 Atès que el nostre Grup a rebut reiterades queixes dels veïns de la zona dels habitatges Junyent, manifestant queen aquell espai no hi ha papereres o les que hi ha estan en mal estat.

Atès que en la passada legislatura es una iniciar una campanya per part de la Regidoria de Medi Ambient en la quees regalaven unes bosses per recollir les defecacions dels gossos per tal de tenir la via pública neta i endreçada.

Atès que creiem que es poden iniciar moltes campanyes però si no tenim un element bàsic com són les papares elsveïns i veïnes de Sant Sadurní no poden fer us de les bosses per recollir les defecacions, ni tampoc poder dipositaren elles papers o altres deixalles.

Atès que creiem que si volem tenir un Sant Sadurní net i endreçat hem de facilitar al ciutadà tots els elementspossibles, tal com són les papares.

Atès que el nostre Grup també a rebut queixes que les cabines telefòniques estan desapareixen de Sant Sadurní iles poques que hi ha no funcionen, com és el cas de la cabina dels habitatges Junyent.

És per això que preguem al Ple Municipal:

PRIMER.- Que s’ens informi de quantes papereres hi ha a Sant Sadurní, en quines zones i en quin estat es troben.

4752


SEGON.- Que s’instal·lin urgentment paperers en tota la zona de la carretera Gelida i dels habitatges Junyent.

TERCER.- Que s’insti a l’empresa Telefònica, els seus operadors o els encarregats de la gestió la substitució de lacabina de la plaça dels habitatges Junyent i que s’ens informi de quantes cabines hi ha, on estan ubicades i el seuestat.

El regidor del grup del Partit Popular, senyor Jiménez i Morera comenta el contingut del prec indicant que el seugrup ha rebut queixes de veïns d'aquesta zona sobre el fet que no hi han papereres. Que aquesta manca es notatambé en altres punts de la Vila. Que concretament a la zona de la carretera de Gelida i dels Habitatges Junyent,no hi ha cap paperera, i que els que passegen per aquesta zona no poden fer ús de les mateixes, ja que no n'hi han.Pel que fa referència a les cabines de telèfons, la que hi ha a la plaça no funciona, i que hi han més cabinestelefòniques a la Vila que no funcionen. Que per aquesta raó preguen que s'insti a l'operadora corresponent que lesreposin, especialment ara, en moments de crisis, en els quals es fa menys ús del telèfon mòbil i més de les cabinestelefòniques.

La regidora de via pública, senyora Mérida i López contesta que al municipi hi han unes 420 papereres. Explica quecada treballador té al seu càrrec unes 140, en cada una de les tres zones en que està dividit el municipi. Que jaensenyarà el mapa de les zones durant la propera sessió de la comissió informativa. Que està previst realitzar unacomanda de 10 papereres. Que també s'ha de tenir en compte que també hi ha demandes d'alguns veïns de que estreguin les papereres, ja que en alguns casos, ciutadans incívics les utilitzen de contenidors. Que, en tot cas, es faràl'actuació que es demana al prec. Que, sobre el tema de les cabines telefòniques, des de fa temps s'avisa a lacompanyia responsable perquè facin la reposició de les cabines malmeses. Que aquesta mateixa setmana s'hainsistit, afegint aquesta cabina i una altra del carrer Castelló, encara que costa molt que aquestes empreses facincas d'aquestes peticions. I que demà també s'avisarà de l'existència d'una cable molt baix a la zona del cementiri.


18.- PREC PARTIT POPULAR EN REFERÈNCIA AL MANTENIMENT DEL PARC DEL PLA D'EN MESTRES -Expedient SEC/536/2011 Atès que com es pot comprovar en les fotografies el parc del Pla del Mestre es troba en una situació de deixadesa,el nostre Grup creu que els parcs, places i jardins de Sant Sadurní han d’estar en el millor estat possible deconservació.

Atès que com es pot comprovar no només el mal estat en que es troba el parc es degut a la falta d’actuació delserveis de jardineria sinó també a la brutícia que s’acumula als voltants del mateix.

Atès que com es pot comprovar la claveguera que recepciona l’aigua està tota saturada i plena de brutícia, cosa quepot provocar embussaments i el que això comporta per la circulació de tràfic rodat per aquesta zona tant transitada.

Atès que creiem que les actuacions de la via pública no poder ser objecte d’actuacions sense sentit, que s’ha de ferper part de l’Equip de Govern un timming i cronograma de les actuacions per tal d’evitar situacions com la que estracta en el present prec, ja que només així evitarem que parcs, places, rotones i carrers estiguin tal com estanactualment.

És per això que preguem al Ple Municipal,

PRIMER.- Que amb caràcter d’urgència realitzi un actuació de neteja, poda i desbrossament del parc del Pla delMestres.

SEGON.- Que s’elabori per part de la regidoria de Serveis Comunitaris un cronograma d’acció i actuació a la viapública, on es detalli el personal que es té i la funció que realitza, així com es coordini amb les empreses externesles actuacions de poda i jardineria.

El regidor del grup del Partit Popular, senyor Jiménez i Morera, explica el contingut del prec sobre el mantenimentdel Parc del Pla d'en Mestres, que van formular al rebre fotografies dels veïns, en les quals es pot apreciar l'estat dedeixadesa total en que es troba el parc i tot el Pla del Mestres. Que també hi ha un clavegueram al costat de l'edificidels serveis comunitaris, que està embussat. Que hi ha molta brutícia, arbres i arbustos que creixen com a la selva.Que demanen que es faci un cronograma de les actuacions que es fan a la via pública. Que cal recordar que el

4852


Partit Popular va votar en contra de l'acord del ple municipal acceptant la recepció de les obres d'urbanització delPla del Mestres, perquè llavors ja consideraven que no estava en condicions per fer la recepció, i que ja han passat6 mesos i que encara no s'ha donat compliment al conveni i a les condicions de l'acceptació de la recepció.

El regidor d'urbanisme, senyor Prat i Pascual contesta sobre el tema de la recepció obres d'urbanització del Pla delMestres, indicant que efectivament es van fixar sis mesos per realitzar un seguit d'actuacions per part de la junta decompensació. Que a començaments del proper mes de novembre finalitza el termini fixat, i que si no s'ha complertles condicions, es podrà executar l'aval que hi ha dipositat. Que la junta de compensació va intervenir en una de lesilles del sector. Que ha hagut molta problemàtica en el sector durant l'estiu, amb la presència d'insectes, rates, ialtres plagues. Que és necessària una intervenció en aquesta zona. Que s'han demanar a inicis del mes desetembre als obligats a fer les actuacions si pensen portar a terme alguna de les que tenen pendents, i no hancontestat. I que si no canvien les coses, finalment s'haurà d'intervenir i executar l'aval per pagar les actuacions ques'hagin de fer.

La regidora de via pública, senyora Mérida i López convé també en que s'ha de fer d'actuació, i que la planificarà perles properes setmanes. Que s'ha de tenir en compte que properament hi ha la celebració del Cavatast, i que hi hamoltes parcel·les que no són de l'Ajuntament, que es fan cartes als propietaris, però no fan cas, per la qual cosas'haurà de donar el següent pas. Que les empreses externes, que tenen contractes amb l'Ajuntament, estan bencoordinades. Que aquests any, per exemple, la campanya de poda dels arbres, la farà la brigada conjuntament ambl'empresa Moix. Que amb l'empresa Mas Albornà també es col·labora. I que s'elaborarà un informe per planificar lestasques que ha de fer la brigada.

El senyor Jiménez i Morera comenta que si el conveni encara no ha vençut, que s'exigeixi el compliment del mateixals responsables, i que s'actuï per deixar la zona en condicions pactades per realitzar la recepció. Demana també ala senyora Mérida les dates en les que diu que es va arranjar el monument de la plaça de la Sardana.

La senyora Mérida i López contesta que aquest treball estava planificat pels dies 6, 7 i 9 de setembre.

El senyor Jiménez i Morera assenyala que l'e-mail que va rebre amb la queixa és del dia 6 de setembre i la foto ésdel dia 7 de setembre. Demana que es clarifiqui amb exactitud el dia en que es va fer la reparació de la base delmonument. També comenta que celebra que un prec del Partit Popular es porti a terme. Que celebra que es tingui laintenció d'atendre la demanada del grup del Partit Popular de que a la zona dels Habitatge Junyent es col·loquinpapereres i es reposi la cabina telefònica. Que pensa que això és conseqüència de que el seu grup fa una oposiciómolt bona en matèria de via pública. A la regidora de governació, senyora Chavarri li comenta que ell va fer lapregunta del tema dels cotxes pintats en relació als carrers Sant Isidre i Tarragona, conforme figura a l'acta de lasessió que s'ha aprovat avui, i li demana com va acabar la investigació, i també pels fets del carrer Tarragona.

Contesta la senyora Chavarri i Cabezas que efectivament, es referia a tots dos carrers, i que llavors va dir que caliacontrastar la informació, ja que al carrer Sant Isidre no es pot aparcar. Que ara ha explicat que no s'han tornat aproduir més incidents ni cap denúncia sobre els mateixos. I que es considera un tema tancant, si no es repeteixenels fets.


TORN DE PRECS I PREGUNTES

Seguidament la portaveu del grup del Partit Popular, senyora Montserrat i Montserrat, indica que formularà un precverbal, sobre el fet de que en els darrers 8 dies li ha arribat una polèmica, en relació a l'autor d'un llibre, “Somnis depaper”, que sembla que va demanar poder fer la presentació del llibre a un equipament municipal, i que se li vacontestar que això no era viable. Que pensa que els equipaments municipal són dels veïns, i que un altre llibre es vapresentar a La Fassina fa no gaires dies. Que el tema es va tractar ahir a la Junta de portaveus. Que demana quees consideri que qualsevol ciutadà pugui fer ús de qualsevol equipament municipal, i que no es tinguin en compteles qüestions personals i si les institucionals. Que no entén perquè uns si poden utilitzar els equipaments i un altreno els pot fer servir. Que considera que no es poden fer diferències entre els ciutadans. Que, a més a més, una partdel llibre que es vol presentar a un equipament municipal es pagar per la Fundació Parera, que és un Patronatmunicipal. Que pensa que s'ha de tenir en compte que la presentació d'un llibre és cultura. I que el contingut delllibre sembla interessant i que l'autor és de Sant Sadurní d'Anoia.

El regidor de turisme, senyor Bargalló i Torres, comenta que l'acte sobre el llibre “Silenci de les vinyes”, que es vacelebrar a La Fassina, no era una presentació. Explica que la presentació d'aquest llibre es va fer a Cabrera d'Anoiai els que van assistir a la presentació van anar desprès a conèixer els llocs on passa la novel·la, i un d'ells ésprecisament La Fassina.

4952


L'Alcalde-President contesta que sobre la presentació del llibre, com es va comentar a la Junta de portaveu, mai esva concretar el dia de la presentació, ja que no havia constància de la intenció de l'autor de fer-ho cap dia enconcret. Que el setmanari “La Fura” va publicar una notícia informant que la presentació del llibre es faria un dia alsaló de plens de la Casa consistorial. Que es desconeix que va donar aquesta informació a la publicació, quetampoc sabia que l'Ajuntament no tenia constància. Que també es va explicar que va haver-hi problemes amb elautor, especialment el dia el 15 de juliol, i que el 22 de juliol es comunicava a l'autor que s'havien d'arreglar lescoses i reconduir-les. Que, efectivament, l'Ajuntament, a través de la Fundació Parera, va col·laborar amb diners enl'edició del llibre, concretament amb mil euros. I que avui mateix ha rebut un e-mail de l'autor demanant parlar ambl'Alcalde, i que espera que l'entrevista pugui servir per reconduir tot aquest tema.

La senyora Montserrat i Montserrat comenta que no està en contra de l'acte sobre el llibre “Silenci de les vinyes”,però que a la web municipal, es diu que es presenta al CIC La Fassina. Que agraeix el diu l'Alcalde, especialmentla informació de que l'autor s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament demanant una entrevista amb l'Alcalde. Peròque, no obstant això, insisteix en que cal separar les qüestions personals de les institucionals.

L'Alcalde-President contesta que considera que no són qüestions personals, i que s'intentarà reconduir. I que no espot dir mai s'ha vetat la presentació del llibre perquè la presentació no ha estat programada en cap moment.

La Montserrat i Montserrat manifesta que sembla que hi ha una notificació formal sobre el tema.

L'Alcalde-President comenta que es va fer a demana de l'autor del llibre.

Intervé seguidament el regidor de Convergència i Unió, senyor Rojo i Sànchez, per felicitar a l'Alcalde si es potreconduir aquesta tema, però que a l'escrit adreçat a l'autor del llibre es parlar d'una acord de la Junta de govern.

L'Alcalde-President contes que aquest tema no es va tractar a la Junta de govern local, si no a la reunió de l'equipde govern que es celebra finalitzada la sessió de la Junta de govern. I que tal vegada es tracti d'un error en laredacció del document.

El senyor Rojo i Sánchez demana que es recondueix el tema. També assenyala que el grup de Convergència i Unióno està d'acord amb el contingut de l'article que es va publicar a la premsa, ja que conté desqualificacions i insultsque no són admissibles. Però que, no obstant això, pensen que a la gestió d'aquest tema per l'equip de govern, esbarregen les qüestions personals i les institucionals. Que això és especialment destacable, al seu parer, pel fet deque l'equip de govern ha fet gala de portar la bandera de la transparència. Que consideren que no és admissibleque el seu grup no s'assabenti d'aquest tema fins al dia d'ahir. Que pensen que s'ha vetat la presentació d'unllibre escrit per una persona de Sant Sadurní, en un equipament municipal, i que ha estat editat amb la col·laboraciód'altres institucions, entre d'altres un patronat municipal. I demana que es recondueixi la situació i que es cedeixil'espai d'un equipament municipal per presentar el llibre.

L'Alcalde-President contesta que ningú qüestiona el contingut del llibre. I recorda que es va donar suport de tots elsgrups amb anterioritat en un tema semblant.

El senyor Rojo i Sànchez manifesta que penen que aquesta persona té el mateix dret que altres veïns o entitats,encara que siguin crítiques amb el govern.

L'Alcalde-President insisteix en recordar que en l'ocasió a la que es refereix, es va arribar a vetar la persona il'entitat. I manifesta novament que espera poder reconduir el tema en la reunió que hi haurà amb l'autor els propersdies.

Fa ús de la paraula seguidament la portaveu del grup de Convergència i Unió, senyora Rosell i Medall, quimanifesta que l'anterior govern municipal va respectar sempre els mitjans de comunicació municipal, i que davantels dubtes sobre la independència es van expressar durant l'anterior sessió del ple municipal, vol aclarir que mai vanintervenir en les tasques tècniques del departament de comunicació.

Pregunta a continuació la senyora Rosell i Medall per la nova biblioteca que es vol ubicar a l'edifici municipal de laplaça Nova, i en concret demana d'on es pensa treure els ingressos que seran necessaris per fer aquesta actuació.Que cal recordar que la subvenció per la nova biblioteca ja hi era, encara que ara es vol destinar a un altre projecte.I pregunta quin serà el finançament per aquesta inversió. També s'interessa la senyora Rosell i Medall per la futura tercera escola pública del municipi. Recorda qued'aquesta escola en embrió ja es va parlar al final de l'anterior mandat corporatiu, així com de la possibilitat d'ubicaraquesta nova escola inicialment en barracons, i que es va quedar amb el Departament d'Educació de que espodrien ubicar a l'edifici municipal de la plaça Nova. Que el Departament sostenia que sortia més econòmic ubicar lafutura escola en aquest edifici que posar barracons, i que d'aquesta forma quedaria fet l'edifici. I pregunta si s'ha fetalguna gestió sobre tot això.

5052


Finalment, la senyora Rosell i Medall, comenta que l'anterior govern municipal havia gestionat la concessió de duessubvencions del Ministeri de Cultura per La Fassina, i que es van aconseguir les subvencions, per aquestequipament que es considera pel grup de Convergència i Unió molt necessari, ja que es tracta de promocionar laVila, i la creació de llocs de treball. I que, en relació això, considera lamentable que s'hagin d'assabentar de lesdates de les jornades de portes obertes d'aquest equipament municipal per la premsa.

L'Alcalde-President comenta a la senyora Rosell i Medall que s'ha d'anar a les reunions, i així es pot assabentar delque en elles s'explica. I que considera que és una irresponsabilitat arribar amb retard a les reunions.

La senyora Rosell i Medall contesta que ella va preguntar desprès de la reunió, si s'havia comentat aquest tema ique li van dir que no s'havia tractat. Que sembla que aquest equip de govern no pot continuar enorgullint-se detransparència, més encara desprès d'haver passar els darrers quatre anys criticat el mateix que ara fan.

L'Alcalde-President contesta que, sobre el futur de La Fassina, encara estan en el mateix: que cal fer un pla deviabilitat, i no n'hi ha ni tant sols partida per poder fer l'encàrrec. Que a la gent que va poder visitar el Centred'Interpretació del Cava li va agradar, i que es posarà en marxa, encara que sigui de forma precària, i de mica enmica. Que sempre han estat d'acord amb La Fassina, però que sempre han demanat el pla de viabilitat per saberquè costaria a Sant Sadurní d'Anoia. Que lamenta que el grup de CiU demani únicament la burocràcia de convidar-les als actes, encara que desprès no s'hi s'assisteixi.

La senyora Rosell i Medall indica que va arribar amb retard a la sessió del Patronat de turisme, però que vapreguntar sobre si s'havia parlar d'això, i que li van dir que no s'havia tractat. Que durant l'anterior mandat, quan esva fer per primer cop l'acte de de recepció als nouvinguts, es convidava a tots els regidors. I que ara ells demanen elmateix.

L'Alcalde-President comenta que també durant l'anterior mandat es va celebrar actes de portes obertes a les qualsno es va convidar als regidors de l'oposició. I que a les jornades de La Fassina no es va convidar a cap regidor.

Intervé el regidor del Partit Popular, senyor Jiménez i Morera qui explica que a la comissió informativa de turisme, ial Patronat de turisme es va dir que els dies 24 i 25 de setembre es farien les jornades de portes obertes a LaFassina, però que en cap moment no es va explicar la mecànica ni el protocol d'aquestes jornades. I que si s'haguésexplicat que els regidors estarien saludant i donant la benvinguda als convilatans a l'entrada de La Fassina, ellstambé haguessin estat. I critica el fet de que no s'expliqués.

El regidor de turisme, senyor Bargalló i Torres manifesta que a la comissió informativa i al Patronat de turisme es vaexplicar que es farien les jornades de portes obertes, i que al Patronat, cap dels patrons va manifestar cap qüestiósobre això.

Seguidament fa ús de la paraula el regidor del grup de Convergència i Unió, senyor Perxes i Gribat pregunta enrelació als criteris que s'han fet servir per realitzar l'adjudicació la sonorització dels actes principals de les fires ifestes.

La regidora de cultura, senyora Medall i Prades contesta que en lloc d'explicar-ho aquí, creu que serà més profitóspresentar els pressupostos d'aquest servei a la comissió informativa de cultura.

El senyor Perxes i Gribat comenta que Ràdio Sant Sadurní sembla que va presentar tres pressupostos per aquestacontractació i que no va resultar adjudicatari de cap, i que li agradaria conèixer els motius.

A continuació intervé la regidora del grup de Convergència i Unió, senyora Canals i Vilà, qui prega que es modifiquiel funcionament de les comissions informatives, especialment pel que fa als seus horaris, a la seves durades, ials continguts que es tracte. Que, en la seva opinió, en la forma en que actualment funcionen les comissionsinformatives, les que es dediquen a la política municipal no poden conciliar aquesta amb la vida familiar iprofessional. Que la darrera sessió de la comissió informativa d'urbanisme va començar a les 8 de la tarde i no vaacabar fins 3/4 de 12 de la nit. Que cal recordar que està demostrat que reunions tant llargues no són efectives. Quetambé s'ha de tenir en compte que aquestes reunions s'afegeixen a la jornada laboral que han realitzar ja elsregidors. Que considera que és una falta de respecte dir que és una irresponsabilitat arribar tard, com s'ha afirmar faun moment. Que s'ha d'entendre que és difícil poder compatibilitzar-ho tot. Que en relació a la durada de lescomissions informatives, els regidors dels grups de l'oposició, no poden fer res més que deixar de fer preguntes ales comissions. Que pensa que s'han de reconvertir l'actual format d'aquestes reunions en veritables comissionsinformatives, que no són sessions de la Junta de govern, ja que sembla en moltes ocasions que l'equip de governencara no tingui posició sobre els temes que plantegen. Que, a més a més, com s'ha posat ja de manifest, a sobrade durar molt de temps, els regidors de l'oposició no rebre informació, ja que s'assabenten de molts temes pelsmitjans de comunicació. Que això ja ha passat amb assumptes com el tancament del servei de la mainada, el canvide l'horari del Centre d'Atenció Primària i seu tancament a la nit, o el canvi de l'horari dels serveis socials. Que, pertot això, considera que l'equip de govern únicament té transparència a mitges, ja solament informen del que volen.

5152


Que a una comissió d'urbanisme es va fer l'oferta de fer una visita a les instal·lacions que l'empresa Mercadona té aSant Sadurní d'Anoia, al Molí del Racó, a les 11 del matí. Que s'ha d'entendre que a aquelles hores molts delsregidors no poden anar, per raons laborals, i que pensa que no és just que desprès, a sobre, des de l'equip degovern es critiqui aquesta manca d'assistència. Insisteix en la demanda que que es faci el possible per facilitar laconciliació de les tasques de regidors i la vida personal i familiar. Prega que els regidors del govern siguin mésconcrets, que informin de veritat a les comissions, i que els regidors de l'oposició puguin assabentar-se dels temesmunicipal a les comissions, i a la premsa. I, finalment, critica que ara els grups de l'equip de govern no facin el queabans demanaven quan estaven a l'oposició.

L'Alcalde-Presidente contesta que es parlarà d'aquest tema. Que també s'ha de tenir en compte que si ara s'arribatard començant a les 8 de la tarde si s'avança l'inici de la sessió a les 7 de la tarde considera que encara sarà pitjor.

La senyora Canals i Vilà manifesta que ha dit que si s'arriba alguna vegada amb retard, és perquè no s'ha pogutarribar a temps.

L'Alcalde-President indica que no és admissible que es critiqui la durada i al mateix temps la manca d'informació, jaque considera que durant tres hores i mitja es dóna molta informació.

El senyor Prat Pascual intervé per expressar la seva opinió sobre aquest tema, en el sentit de que les regidorspoden arribar tard a les reunions, però que el que no poden és utilitzar aquest fet per dir que no s'informa. Que,d'altra banda, és cert que alguna de les sessions de la comissió informativa d'urbanisme ha durat molt, però ques'ha de tenir en compte que s'havien acumulat temes endarrerits, ja que en la darrera etapa de l'anterior mandat, esvan fer molt poques comissions. Que en aquestes comissions, es va dedicar mitja hora cada sessió al tema delmapa sonor i de l'ordenança de sorolls i vibracions, i que ho havien de conèixer. Que a vegades sembla que elsgrups de l'oposició no volen que decideixi l'equip de govern, i que per això es demana opinió, i que llavors no lavolen donar.

Contesta també el senyor Prat i Pascual a la pregunta de la senyora Medall i Rosell de l'edifici municipal de la plaçaNova indicant que un barracó val més d'un milió d'euros. Que s'ha parlat amb el Departament d'Ensenyament, i esva comentar la possibilitat d'utilitzar l'antiga escola, per encabir la canalla de la tercera escola pública, però quesembla que desprès dels darrers estudis tot apunta a que no caldrà una escola nova de barracons. I que a l'escolaLa Pau n'hi haurà una nova aula de P3.

La senyora Montserrat i Montserrat intervé per recordar que el grup del Partit Popular ja va dir a la sessió del'aprovació del cartipàs municipal que, amb els horaris que es proposaven per les sessions de les comissionsinformatives, no es podria conciliar les tasques de regidor i la vida familiar i personal. Que llavors es va contestar perl'equip de govern que a les comissions informatives es passarien els documents amb la informació i que serien méscurtes i eficaces. Que el cas del seu grup encara és pitjor, ja que ells son únicament dos regidors, que s'han derepartir totes les comissions. Insisteix en demanar que les sessions siguin més curtes. I critica que algún regidormarxa de la sessió de la comissió un cop ha informat dels temes de la seva regidoria.

L'Alcalde-President manifesta que si les sessions de les comissions duren tant de temps serà per que hi han moltstemes dels que informar.

La senyora Rosell i Medall critica el canvi d'horari en les departament de serveis socials, ja que considera que ambaquest canvi es prioritza els interessos dels treballadors per sobre dels interessos i les necessitats dels usuaris. Ique, a més a més, aquest canvi s'ha portar a terme i no s'ha informat a comissió.

El regidor d'acció social, senyor Saez i Forns contesta que s'informarà a la propera sessió de la comissió informativadels canvis dels horaris.

TANCAMENT DE L'ACTE

No havent-hi més assumptes a tractar, la Presidència aixeca la sessió quan són les 23:45hores.

I per a constància de tot això s'estén la present acta, del contingut de la qual, com a secretari, dono fe en el lloc idata indicats a l'encapçalament.

Vist-i-plau,F_FIRMA_6 F_FIRMA_1

5252


Ajuntament de Sant Sadurní...

Documents

Transcript of Ajuntament de Sant Sadurní...