Anna Pruna, Secretària General de l’Esport

maig-juny 2008 · Xa temporada · Difusió gratuïta per als federats

Sandra Gallego, adéu a una jugadora excepcional

Les Seleccions Catalanes, a escena

38

�

Creiem que del contingut dels últims números de “Bàsquet Català” es pot extreure que la salut, la disposició i l’ànim del nostre col·lectiu és, en general, d’allò més positiu.Les Seleccions Catalanes de promoció han aconseguit uns molt bons resultats, pel que fa les competicions oficials: tres campionats d’Espanya, un sotscampionat, un tercer lloc, i un novè lloc, inesperat, malgrat que real, donada la potencialitat de l’equip en qüestió, i que ha de donar que pensar als prota-gonistes. La participació en tornejos amistosos (a Amposta, Itàlia i Portugal) de les seleccions Infantils i Pre-Infantils han resultat també prou satisfactoris. Per tant, cal felicitar el Comitè Tècnic de la FCBQ per l’ingent tasca que desenvolupa i que en el passat número de “Bàsquet català” quedava ben palesa en l’entrevista a Francesc Navarro.

Cal, doncs, fer el reconeixement als jugadors i jugadores, principals protagonistes, pel seu rendiment esportiu, però sobretot pel seu compromís personal amb la samarreta que defensen, amb el bàsquet i amb la formació que van rebent. I això és quelcom que cal mantenir viu, que cal vetllar i en-fortir, si desitgem i volem un bàsquet català que defensi els valors d’un esport que ha fet de la formació i de la inculcació dels valors humans i esportius més pregons, ensenya i motiu d’orgull. Però aspecte important i a destacar és el sòlid record i reconeixement que s‘ha de tenir pels familiars i pels clubs, llurs dirigents i tècnics, que són qui realment en el dia a dia d’aquest jovent treballen en l’educació personal, en l’esportiva i vetllen per la seva progressió en tots el àmbits.

Ara, a les acaballes de la present temporada 2007-08, la Federació Catalana ha pogut trobar una escletxa en el calen-

dari i organitzar uns partits amistosos tant de les Seleccions femenina i masculina com d’unes prometedores Seleccions sots-23 masculina i femenina. Pel que fa les Seleccions sè-niors, conjuntament amb les Federacions de Galícia, Euskadi i Portugal, s’ha organitzat el Torneig de les Nacions, amb voluntat que tingui caràcter anual i que la seu de les seves celebracions sigui rotatòria. La Selecció femenina, amb noms tant rellevants com Sandra Gallego, Marta Fernández, Marina Ferragut, Ingrid Pons i entrenada per Sílvia Font, va guanyar el torneig celebrat en aquesta ocasió a Santiago de Compostel·la. La Selecció masculina, que va comptar amb jugadors com Ricky Rubio, Víctor Sada, Rafa Martínez, Jordi Grimau, Ferran Laviña i dirigida per Xavi Isern, va jugar el torneig a Girona al mes de juny. Si és important celebrar partits de les Seleccions sèniors, és sens dubte molt destacable i notòria important la convocatòria de les Seleccions sots-23 masculina i femenina, que s’han enfrontat a dues seleccions de “colleges” nord-americanes, a Vilanova i la Geltrú i Vilassar de Mar, i que ha permès veure en acció, junts, als valors més sobresortints del bàsquet català. Jugadores joves que participen en la LF i LF2, i jugadors d’equips que participen en lligues LEB i EBA, i que són el relleu dels actualment ja consagrats. Els afeccionats que van assistir als partits de Vilanova i Vilassar van gaudir d’un bon espectacle i van descobrir que el futur ja truca a les portes i , sobretot, que hi ha una qualitat i una il·lusió des-bordant. Cal insistir que la celebració de partits d’aquestes edats, més factibles d’organitzar, són un graó important en el camí del reconeixement i també de consolidació dels aspectes esportius i de conscienciació. Que ho puguem gaudir cada temporada amb continuïtat.

8 segons. Les notícies dels esdeveniments més recents i alguns de propers, abans de vacances..

Cercle Central. “Bàsquet Arreu”. Cap poble ni cap barri sense bàsquet. La campanya de promoció i extensió del nostre esport, engegada per la FCBQ.

Especial. Les Seleccions Catalanes femenina i masculina, les sots-23 i les de promoció entren a escena en el final de temporada.

Personatge. Quimet González, un “clàssic” a qui tothom coneix i aprecia, ens explica la seva trajectòria vital en el bàsquet català.

Vestidor. Xavier Pascual, en l’any del seu salt com a entrenador d’èlit a l’ACB, repassa la seva trajectòria com a tècnic.

Primer temps. Anna Pruna, Secretària General de l’Esport de la Generalitat. Les línies d’actuació envers el reconeixement de les Seleccions Catalanes.

40 minuts. Campionats de Catalunya. La reso-lució dels campionats de Catalunya, Infantils, els Cadets i Júniors Preferents, els campionats de 1a categoria i la Copa Catalunya, entre d’altres.

Fundació. Les últimes activitats de la Ciutat del Bàsquet Català: Sitges 2008.

Edita:Federació Catalana de Basquetbol.Rambla Guipúscoa 27, 08018 Barcelona.Tel. 93 396 66 00 Fax: 93 323 77 60www.basquetcatala.comConsell Editorial: Enric Piquet, Joan Guiu i Laura Ramos.Director: Joan Guiu.Consell de redacció: Joan Guiu, Laura Ramos, Carlos Garcia i Juan C. Cebrian.Col·laboradors: Fundació del Bàsquet Català, Julián Jordan.

STAFF: Bàsquet CatalàAgraïments: Anna Pruna, Sandra Gallego, Xavi Pascual, Quimet González, Julián Felipo, CB Sitges, Paidos Sant Fruitós, Josep Figuera, Francesc Fagella.Disseny i maquetació: Estudi Virgili.Fotografia: Miguel Ángel Chazo, Ricard Rovira, Joan Castells, FCBQ i FBC.Fotomecànica i impressió: Enclave Gráfico S.L.Distribució: SPMD.L.: B-44976-98

La FCBQ no es fa responsable dels textos i opinions que no siguin de membres de la pròpia FCBQ.

16.

22.

32.

24.

36.

06.

09.

42.

Clubs 1. CB Sitges. La seva trajectòria històrica de 50 anys de dedicació a la mainada i el jovent de la població, i els històrics anys a l’èlit del bàsquet estatal.

Segon temps. Sandra Gallego. Després de 14 temporades a l’elit, la carismàtica jugadora barcelonina penja les botes.

Club 2. El Paidos de Sant Fruitós, una entitat històrica del bàsquet de formació.

Triple. Les activitats de les Territorials en el tram final de temporada.

L’Assemblea i la Trobada del Bàsquet Català 2008. Les cites, el 28 de juny.

24 segons i la pissarra. L’habitual concurs sobre bàsquet català i una nova historieta del dibuixant Julián Jordan i el seu “Ruckie”.

Mitja part. La col·laboració habitual de “Rege-neracom”: manteniment de la condició física en les vacances d’estiu.

Pròrroga. L’article d’un col·laborador reco-negut. En aquesta ocasió el periodista Julián Felipo (Mundo Deportivo).

18.

28.

38.

30.

40.

46.45.

21.

�

de defensar els colors de Catalunya. Aquest ha de ser el ritme. En l’esport, si en un partit portes la iniciativa, no afluixes la intensitat sinó que vas aug-mentant-la, hi ha cohesió i lideratge d’equip i tens clar l’objectiu, sempre acabes guanyant. Amb les seleccions, passa el mateix.

BC. En la seva exposició ha manifestat el convenciment de la gran potencialitat del bàsquet català, especialment del femení, assegurant que en qualsevol competició internacional Catalunya ocuparia llocs capdavanters.

AP. Catalunya té un planter de jugadors i jugadores de bàsquet molt ric i els fets així ho demostren. Tenim quatre equips a la màxima categoria del bàsquet estatal, amb jugadors catalans que marquen di-ferències jornada rere jornada i que són les referències dels respectius clubs. Un cas semblant passa amb l’àmbit femení, amb dos equips al màxim nivell i altres liderant les divisions immediatament inferiors. Si aquestes seleccions catalanes po-guessin competir a nivell internacional, estic convençuda que serien campiones del món, tant en nois com en noies. No en va, els catalans han estat el grup més nombrós en la selecció estatal mas-culina, que va guanyar un Mundial i va quedar subcampiona d’Europa, mentre que sis catalanes van ser segones en el passat Campionat d’Europa. A banda, les noves generacions de jugadors i jugado-res ens assegura un bon futur.

BC. També ha indicat que el recent èxit del reconeixement de la FC de Bitlles i Bowling s’ha aconseguit gràcies al treball constant però callat, tenaç i con-vençut, augurant properes satisfaccions en aquest camp. Ens pot ampliar aquest convenciment?

AP. La sentència del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) favora-

ble a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling canvia les regles del joc i suposa un important precedent: és el primer cas que una federació catalana és admesa en una federació internacional reco-neguda pel COI on hi ha una federació espanyola. És un cas únic.El text, a més, confirma que la clau jurí-dica no la tenen les lleis espanyoles sinó els estatuts de les federacions interna-cionals, que majoritàriament accepten com a membres a federacions de països esportius, encara que no tinguin la plena sobirania política. A partir d’ara queda clar que aquestes federacions internacionals no estan sotmeses a les normatives dels Estats i, per tant, tenen total llibertat per acceptar les federacions catalanes. Això ens fa ser optimistes perquè ens obre un escenari amb més opcions d’èxit.El cas de les Bitlles segur que deixarà petjada i demostra que tot i ser un procés llarg, l’objectiu de tenir seleccions catala-nes segueix sent viu i s’està fent realitat.

BC. Vostè coneix molt bé que cada Federació i organisme internacional es regeix per normatives diferents, i això fa que tant les Federacions Catalanes, com la Secretaria General i l’UFEC, hagin d’analitzar curosament la gestió i els camins per aconseguir el reconeixement internacional. Quins contactes manté en aquest sentit la Secretaria General amb les Federacions Catalanes i l’UFEC?

AP. La Secretaria General de l’Esport donarà sempre suport a les federacions catalanes que vulguin seguir el camí de les 13 federacions que ja estan admeses en el si de les seves respectives federa-cions internacionals. Sempre que una federació catalana, de l’esport que sigui, així com l’UFEC, mostri l’ambició i la voluntat d’ampliar la seva activitat esportiva competint a nivell internacional, rebrà el suport del Govern, perquè compartim el mateix objectiu i així ens ho marca l’Estatut aprovat pel

En ocasió de la presentació dels partits de les Seleccions Catalanes Sènior i Sots-23, al Museu Melcior Colet, el pas-sat 14 de maig, la Secretària General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Anna Pruna, va realitzar una intervenció amb un contingut molt convincent en-vers el significat dels partits de bàsquet que es presentaven: la situació actual de les Federacions Catalanes reconegudes en l’àmbit internacional, el seu profund convenciment d’arribar a l‘èxit en aques-ta tasca i les línies d’actuació que en aquest sentit porta a terme la Secretaria General.

“Bàsquet Català”, davant la seva inter-venció, va veure clar que el nucli central de les paraules d’Anna Pruna serien del màxim interès pels nostres lectors, i molt amablement ens va concedir la següent entrevista.

BC. La presentació d’uns nous en-contres de les Seleccions Catalanes de Basquetbol semblen manifestar la voluntat inequívoca de la FCBQ de mos-trar el seu posicionament a favor dels senyals d’identitat catalana en l’àmbit de l’esport. Com valora aquest posicio-nament i aquests partits?

AP. Sempre que ens preparem per disputar nous partits de seleccions ca-talanes, sigui quin sigui l’esport, és una satisfacció i suposa un reconeixement al treball de molta gent envers un objectiu. Crec que sempre que qualsevol selecció catalana competeix, tots els que estem vinculats a l’esport català ens hem de felicitar.Especialment aquest 2008 en què, des-prés d’un període d’absència, les Selec-cions masculina i femenina de bàsquet tornen a ser protagonistes i a engrescar els aficionats i aficionades al bàsquet del nostre país. Ho ha fet la Selecció femenina a Galícia, la masculina també ho ha fet a Girona i les Seleccions sots 23 també han tingut la seva oportunitat

Text: FCBQImatges: SGE

Secretària General de l’Esport, de la Generalitat de Catalunya, amb “Bàsquet Català”

�

8

Parlament de Catalunya. La iniciativa parteix sempre de la federació catalana i quan ens ho comunica ens po-sem a treballar amb ella, juntament amb la Direcció General de Projecció Exterior d’Organitzacions Catalanes de la Secre-taria d’Afers Exteriors, per aconseguir el reconeixement oficial d’aquell esport.

BC. El president de la FCBQ, Enric Piquet, en moltes de les seves interven-cions ha manifestat l’èxit i el reconeixe-ment, si més no en l’àmbit del bàsquet, del que ell anomena “model català” de gestió. Com ho considera vostè?

AP. Entenc el model català com un siste-ma de treball fonamentat en nodrir una gran base, treballar de baix cap a dalt, però treballar el present pensant en el futur esportiu, social i econòmic. Aquest model és la clau pel reconeixe-ment sostingut dels clubs i del bàsquet català, i en conseqüència també de la seva permanència. També és la clau dels seus bons resultats i un els models més eficients d’Europa, podríem dir, fins i tot, el més eficient.

BC. La iniciativa presentada d’organitzar el Torneig de les Nacions amb Galicia, Euskadi i Portugal, com ho valora?

AP. Com he comentat, quan veig que les nostres seleccions nacionals, com la de bàsquet, programen partits durant l’any ens ha de fer sentir orgullosos del nostre esport i expectants sobre un dels objec-tius que entre tots plegats perseguim: fer més internacional l’esport català.Algunes de les vies per fer realitat aquest desig són organitzar esdeveni-

ments esportius o competir en torne-jos internacionals. En aquest sentit, considero molt positiva la celebració a Santiago de Compostela del I Trofeu de les Nacions de bàsquet, on a més Ca-talunya va acabar guanyant el títol. Per tant, participar en aquest torneig ens va suposar una doble alegria. Prendre part en aquest tipus de competi-cions suposa un altre pas, una altra em-penta per demostrar el nostre alt nivell esportiu, però també seguir reivindicant la participació de seleccions catalanes en competicions oficials. I no ens podem aturar aquí.

BC. Quan estava parlant de la Selecció femenina de bàsquet, s’ha emocionat recordant els seus temps de jugadora i com la seleccionadora catalana Sílvia Font havia estat entrenadora seva, després s’ha enfortit al manifestar la vàlua de les nostres jugadores amb Sandra Gallego i Marta Fernández al costat. Li fa res explicar-nos aquestes sensacions?

AP. D’una banda, em satisfà molt, des-prés del que vam viure juntes, veure fins on ha arribat la Silvia Font. Per una altra banda, sento enveja sana de la Sandra Gallego, que es mereix tota la nostra admiració i reconeixement per una trajectòria esportiva que ha volgut donar per acabada. Ha estat una jugadora em-blemàtica, de les que més han treballat per l’evolució del bàsquet femení català, i s’ha convertit en un mirall per totes les noies joves que juguen a bàsquet. Afortunadament, però, el bàsquet català mantindrà el seu potencial amb un bon grapat de bones jugadores, com Marta Fernández, i la nova fornada que de ben

segur aviat farà el salt a primera línia.

BC. Finalment, i agraint-li la seva amabilitat en respondre aquestes preguntes, com considera el moment actual del bàsquet i de l’esport català en general.

AP. El bàsquet català viu un gran mo-ment, no hi ha dubte, i aquesta tempo-rada ha quedat ben palès. En l’àmbit femení, estem millor que fa aproxima-dament un any quan semblava que es podia perdre la plaça d’un equip català a la màxima categoria. Tant l’Olesa-Es-panyol com el Cadí La Seu han realitzat una temporada molt notable, i només ha faltat assolir la classificació per jugar a Europa la temporada vinent. Fins i tot, hem estat a prop de veure l’ascens d’un altre equip català (Don Piso Uni Girona) a la màxima categoria estatal. Va anar per molt poc, però no va poder ser. I en l’apartat masculí, els equips cata-lans han rendit a un alt nivell tant a la Lliga ACB com en altres competicions. No en va, s’han guanyat títols a nivell estatal, i la ULEB Cup, en aquest últim cas amb dos clubs catalans a la final. Això demostra que Catalunya estima el bàsquet i sap formar jugadors i jugado-res de nivell. La bona salut del bàsquet és trasllada-ble a la resta d’esports i d’esportistes de Catalunya, que enguany tancaran una temporada plena d’èxits i títols i que de-mostren l’alt nivell del nostre esport, en molts aspectes envejat arreu del món.

Un cop més, cal agrair profundament l’amabilitat d’Anna Pruna envers “Bàs-quet Català” i els nostres lectors. Moltes gràcies.

�

Text: Carlos García / RedaccióImatges: CE Lleida Bàsquet / Uni Girona / CE Valldèmia / Ajuntament de Pineda de Mar / UE Mataró / Sedis Bàsquet / www.jomaphotography.blogspot.com / CB Artés / CB Valls / www.juniorbasketalmeria.es

El DKV Joventut, en nois, i el Don Piso Uni Girona, en noies, són els nous cam-pions de Catalunya Júnior Preferent, en quedar primers de les finals a quatre de la categoria que es van celebrar a Lleida (masculina) i Girona (femenina) el darrer cap de setmana d’abril.

AXA FC Barcelona i Plus Pujol Lleida, en nois, i CBF Sarrià i el SR Lima Horta, en noies, van acompanyar la Penya i l’Uni Girona a les fases de sector. Finalment, Barça, Joventut i Sarrià van accedir a la fase final del Campionat d’Espanya, en què el Barça i el Sarrià van acabar com a sotscampions, mentre que la Penya va concloure cinquena. En aquesta mateixa secció (40’) hi ha més informació sobre les fases finals de cada Campionat.

El txec David Jelinek (DKV Joventut) va ser l’MVP i màxim encistellador de la final a quatre masculina. L’escorta ho va ser de tota la F4 amb un 75 de valora-ció i 76 punts en total. El seu company d’equip, Nacho Llovet, va erigir-se en el màxim rebotejador (39).

En noies, l’aler Marta Xargay (Uni Girona) va copar els apartats de més valorada, màxima anotadora i rebote-jadora de la F4, excel·lint amb un 126 de valoració, 66 punts i 50 rebots. Amb aquests números, com no, Xargay també va figurar en el quintet ideal de la F4, al costat de Cristina Pedrals (CBF Sarrià), Bárbara Torrón (SR Lima Horta), Gabi Den Braber (Don Piso Uni Girona) i Mireia Vila (UE Mataró).

RESULTATS F4 CC JÚNIOR MASC. PREFERENT (Lleida)

1era jornada (25/4)DKV Joventut 80 – Plus Pujol Lleida 74AXA FC Barcelona 66 – Akasvayu CB Girona 452ona jornada (2�/4)DKV Joventut 65 – Akasvayu CB Girona 67AXA FC Barcelona 97 – Plus Pujol Lleida 44�era jornada (2�/4)Akasvayu CB Girona 63 – Plus Pujol Lleida 75DKV Joventut 92 – AXA FC Barcelona 76

1er: DKV Joventut 2-12on: AXA FC Barcelona 2-1�er: Plus Pujol Lleida 1-24at: Akasvayu CB Girona 1-2

TRES ÚLTIMS CAMPIONS CC JÚNIOR MASC. PREFERENT

2006-07 CB L’Hospitalet2005-06 DKV Joventut2004-05 Winterthur FC Barcelona

RESULTATS F4 CC JÚNIOR FEM. PREFERENT (Girona)

1era jornada (25/4)CBF Sarrià 64 – UE Mataró 57Don Piso Uni Girona 59 – SR Lima Horta 482ona jornada (2�/4)CBF Sarrià 58 – SR Lima Horta 51Don Piso Uni Girona 69 – UE Mataró 63�era jornada (2�/4)CBF Sarrià 44 – Don Piso Uni Girona 49SR Lima Horta 60 – UE Mataró 57

1er: Don Piso Uni Girona 3-0 2on: CBF Sarrià 2-1�er: SR Lima Horta 1-24at: UE Mataró 0-3

TRES ÚLTIMS CAMPIONS JÚNIOR FEM. PREFERENT

2006-07 UB FC Barcelona2005-06 Mataró Bàsquet2004-05 Mataró Bàsquet

10

El DKV Joventut i l’UE Mataró són els campions dels Campionats de Ca-talunya Cadet Preferent, en derrotar l’AXA FC Barcelona i el C. Birchs Bloc3 Solsona/Torelló en la tercera i decisiva jornada de les finals a quatre masculina, organitzada pel CE Valldèmia de Mataró, i femenina, a càrrec de l’Ajuntament de Pineda de Mar, del 2 al 4 de maig. L’UE Mataró va proclamar-se campió mantenint la seva condició d’invicte. S’hi presentava amb un impol·lut 28-0 que va perllongar amb tres triomfs més, amb diferències superiors als 20 punts per partit.

AXA FC Barcelona i Akasvayu CB Girona, en nois, i Solsona/Torelló, en noies, van acompanyar la Penya i el Mataró a les fases de sector per accedir a la fase final del Campionat d’Espanya Cadet (s’hi estaven disputant a la conclusió d’aquest article).

Carlos Marzo (AXA FC Barcelona) va ser l’MVP de la F4 masculina amb un

83 de valoració global, tres dígits més que Joan Tomàs (DKV Joventut), segon amb un 80. Tomàs, precisament, va ser el màxim rebotejador (38), mentre que el blaugrana Àngel Aparicio es va erigir en el màxim anotador, amb 56 punts en total.

Marta Claret, de l’UE Mataró, va ser l’MVP (53 de valoració) i màxima rebo-tejadora (31) de la F4 femenina, mentre que Maria Garrido (Femení Sant Adrià), amb 44 punts, va ser la màxima encis-telladora.

RESULTATS F4 CC CADET MASC. PREFERENT (Mataró)

1era jornada (2/5)DKV Joventut 80 – CB Sant Josep Badalona 62AXA FC Barcelona 95 – Akasvayu CB Girona 572ona jornada (�/5)DKV Joventut 82 – Akasvayu CB Girona 57AXA FC Barcelona 96 – CB Sant Josep Badalona 62�era jornada (4/5)CB Sant Josep Badalona 82 – Akasvayu CB Girona 88AXA FC Barcelona 74 – DKV Joventut 77

1er: DKV Joventut 3-0 2on: AXA FC Barcelona 2-1�er: Akasvayu CB Girona 1-24at: CB Sant Josep Badalona 0-3

TRES ÚLTIMS CAMPIONS CC CADET MASC. PREFERENT

2006-07 DKV Joventut2005-06 Winterthur FC Barcelona2004-05 Winterthur FC Barcelona

RESULTATS F4 CC CADET FEM. PREFERENT (Pineda de Mar)

1era jornada (2/5)UE Mataró 64 – Femení Sant Adrià 41C. Birchs Bloc3 Solsona/Torelló 63 – JE Terrassa Marsol 462ona jornada (�/5)UE Mataró 70 – JE Terrassa Marsol 26C. Birchs Bloc3 Solsona/Torelló 32 – Femení Sant Adrià 23�era jornada (4/5)JE Terrassa Marsolo 54 – Femení Sant Adrià 47UE Mataró 65 – C. Birchs Bloc3 Solsona/Torelló 22

1er: UE Mataró 3-0 2on: C. Birchs Bloc3 Solsona/Torelló 2-1�er: JE Terrassa Marsol 1-24at: Femení Sant Adrià 0-3

TRES ÚLTIMS CAMPIONS CC CADET FEM. PREFERENT

2006-07 UB FC Barcelona2005-06 Multiòptiques Solà CESET2004-05 Ubeda CESET

11

AXA FC Barcelona i CBF Sarrià són els campions de Catalunya Infantil Nivell A-1, en concloure al primer lloc de les finals a quatre disputades al Palau d’Esports Josep Mora de Mataró, en categoria masculina, i al Pavelló Fontajau de Girona, en femenina, del 23 fins al 25 de maig, dia, aquest últim, de doble alegria per al Sarrià: sotscampio-nat d’Espanya per al seu equip Júnior i campionat de Catalunya per a l’Infantil.

Com a segons i tercers classificats, DKV Joventut i Akasvayu Girona, en nois, i Fe-mení Sant Adrià i Don Piso Uni Girona, en noies, van acompanyar a Barça i

Sarrià a les fases de sector Infantil (te-niu tota la informació d’aquestes i totes competicions amb presència catalana a www.basquetcatala.com).

Carla Jou (Uni Girona), amb un 49 de valoració en total, es va erigir en l’MVP de la F4 Infantil femenina organitzada per l’Uni Girona. Jou també va ser la màxima rebotejadora, mentre que Xènia Casado (Femení Sant Adrià) va ser la màxima anotadora i Èlia Pérez (UE Gau-dí), la millor passadora.

Quant a la final a quatre dels nois a Mataró, organitzada per l’UE Mataró

al Palau d’Esports Josep Mora, en la represa del partit que tancava la F4 i que decidia el títol (es va ajornar amb empat a 18), l’AXA FC Barcelona s’hi va endur el trofeu de campió, en vèncer per 71-57 el DKV Joventut. Amb aquest, el club blaugrana suma el seu quart Campionat consecutiu.

Bernat Doria (Akasvayu Girona) va co-ronar-se MVP (55 de valoració) i màxim anotador (47 punts) de la F4, mentre que Víctor Gómez (UE Mataró) i Daniel Villa-lón (DKV Joventut) van ser els màxims rebotejadors amb 24 en total per cap.

RESULTATS F4 CC INFANTIL MASC. NIVELL A-1 (Mataró)1era jornada (2�/5)AXA FC Barcelona 81 – Akasvayu CB Girona 38DKV Joventut 76 – UE Mataró 662ona jornada (24/5)AXA FC Barcelona 70 – UE Mataró 42DKV Joventut 82 – Akasvayu CB Girona 35�era jornada (25/5)UE Mataró 75 – Akasvayu CB Girona 77AXA FC Barcelona 71 – DKV Joventut 57

1er: AXA FC Barcelona 3-0 2on: DKV Joventut 2-1�er: Akasvayu CB Girona 1-24at: UE Mataró 0-3

TRES ÚLTIMS CAMPIONS CC INFANTIL MASC. NIVELL A-12006-07 Winterthur FC Barcelona2005-06 Winterthur FC Barcelona2004-05 Winterthur FC Barcelona

RESULTATS F4 CC INFANTIL FEM. NIVELL A-1 (Girona)1era jornada (2�/5)Femení Sant Adrià 61 – UE Gaudí 57Don Piso Uni Girona 60 – CBF Sarrià 642ona jornada (24/5)Femení Sant Adrià 56 – CBF Sarrià 73Don Piso Uni Girona 55 – UE Gaudí 50�era jornada (25/5)CBF Sarrià 63 – UE Gaudí 60Femení Sant Adrià 69 – Don Piso Uni Girona 58

1er: CBF Sarrià 3-0 2on: Femení Sant Adrià 2-1�er: Don Piso Uni Girona 1-24at: UE Gaudí 0-3

TRES ÚLTIMS CAMPIONS CC INFANTIL FEM. NIVELL A-12006-07 UB FC Barcelona2005-06 JE Terrassa2004-05 UB FC Barcelona

12

El Recanvis Gaudí CB Mollet és el campió de la Copa Catalunya masculina 2007-08, en vèncer per 89-77 el Sedis Mausa en la final de la F4 de la compe-tició celebrada al Poliesportiu Municipal de la Seu d’Urgell el 17 i 18 de maig, sota l’organització de l’AE Sedis. 18 tri-ples, de 37 intents, van fomentar el trio-mf molletà. Àlex Arenas, amb un 7/11, va ser el millor executor des de 6,25.El CB Vilatel Vilaseca ha acabat tercer, en superar per 77-57 el CB Sant Josep Autocares Pallarés en el partit per la tercera i quarta classificació. D’acord amb les bases de competició, CB Mollet i AE Sedis Bàsquet ascendeixen a la lliga EBA, tot optant a altres ascensos altres equips, si així s’estableix a les bases de competició de la FEB.En “semis”, el Mollet, campió del grup 1, va ser el primer finalista en supe-rar el Vilaseca per 93-83, gràcies a un espectacular 31-7 al darrer quart. Dues

hores més tard, el Sedis Mausa, campió del segon grup, va batre per 89-68 el Sant Josep.Xavier Paricio, pivot del Vilaseca, va ser l´MVP (66 de valoració), màxim anotador (47 punts) i màxim rebotejador (26) de la final a quatre.Malgrat tenir l’ascens assegurat, Mollet i Sedis no van plantejar la final com una festa i van jugar un partit molt intens, amb molta anotació als dos primers quarts. El Mollet va prendre la iniciativa al marcador al segon quart i va arribar al descans amb un folgat avantatge. Al tercer quart els vallesans, van trencar el partit tot assolint distàncies de vint punts, la qual cosa va acabar sent deci-siva als últims minuts.Amb el partit finalitzat, els dos finalistes van donar un exemple d’esportivitat i van celebrar plegats l’ascens a la Lliga EBA, a un Palau d’Esports de la Seu d’Urgell ple d’aficionats d’ambdós clubs.

RESULTATS F4 COPA CATALUNYA MASCULINA (La Seu d’Urgell)

Semifinals (1�/5)Recanvis Gaudí CB Mollet 93 – CB Vilatel Vilaseca 83Sedis Mausa 89 – CB Sant Josep Auto-cares Pallarés 68�er i 4at lloc (18/5)CB Vilatel Vilaseca 77 – CB Sant Josep Autocares Pallarés 57Final (18/5)Recanvis Gaudí CB Mollet 89 – Sedis Mausa 77

1er: Recanvis Gaudí CB Mollet 2on: Sedis Mausa �er: CB Vilatel Vilaseca 4at: CB Sant Josep Autocares Pallarés

TRES ÚLTIMS CAMPIONS DE COPA CAT. MASC.

2006-07 CB Viladecans Sant Gabriel2005-06 CB Ripollet2004-05 BC River Andorra

1�

El Busk’m Artés, en categoria masculi-na, i el Nexus CB Olesa “B”, en la feme-nina, són els campions de 1era Catalana 2007-08, en vèncer en les respectives finals a quatre celebrades el 24 i 25 de maig. Artés va ser l’escenari de la F4 mascu-lina. El CB L’Hospitalet “B” va obrir les semifinals derrotant per 88-76 el Bluer SESE. En la segona ‘semi’, l’amfitrió, el Busk’m Artés, es va imposar per 81-69

al Natural Òptics CN Tàrrega, gràcies a uns bons 10 minuts inicials (25-12). En la segona i darrera jornada, el CN Tàrrega va superar per 68-75 (15-22 al darrer quart) el Bluer SESE en l’encontre per la tercera i quarta plaça. La gran final va ser per al Busk’m Artés, que va vèncer per 83-98 el CB L’Hospitalet “B”. De nou, els del Bages van posar coll avall el partit amb un gran inici (17-33 al primer període) que

RESULTATS F4 1era CATALANA MASC. (Artés)

Semifinals (24/5)CB L’Hospitalet “B” 88 – Bluer SESE 77Busk’m Artés – 81 Natural Òptics CN Tàrrega 69�er i 4at lloc (25/5)Bluer SESE 68 – Natural Òptics CN Tàrrega 75Final (25/5)CB L’Hospitalet “B” 83 – Busk’m Artés 98

1er: Busk’m Artés 2on: CB L’Hospitalet “B” �er: Natural Òptics CN Tàrrega 4at: Bluer SESE

TRES ÚLTIMS CAMPIONS DE 1era CATALANA MASC.

2006-07 CB Valls Fèlix Hotel2005-06 CB Sant Josep “B”2004-05 CB Vilatel Vilaseca

RESULTATS F4 1era CATALANA FEM. (Cerdanyola del Vallès)

Semifinals (24/5)Nexus CB Olesa “B” 73 – Nikart SESE 54CBF Cerdanyola 39 – Sedis Bambola 58�er i 4at lloc (25/5)CBF Cerdanyola 75 – Nikart SESE 63Final (25/5)Sedis Bambola 56 – Nexus CB Olesa “B” 74

1er: Nexus CB Olesa “B” 2on: Sedis Bambola �er: CBF Cerdanyola 4at: Nikart SESE

TRES ÚLTIMS CAMPIONS DE 1era CATALANA FEM.

2006-07 AB Premià Del Río Supermercats2005-06 CB Igualada La Cama2004-05 CB Torelló

els va permetre coronar-se davant el seu públic. En fèmines, Cerdanyola del Vallès va acollir la F4. El campió, el Nexus CB Olesa “B”, va estrenar les semifinals doblegant per 73-54 el Nikart SESE. El Sedis Bambola va acompanyar les olesanes a la gran final, en batre per 39-58 l’amfitrió, el CBF Cerdanyola, en la segona semifinal. En el matx per la tercera plaça, el Cerdanyola sí que va poder donar una alegria a la seva afició. De dotze punts (75-63) va derrotar el SESE. La gran final va decantar-se clarament a favor de l’Olesa només començar. Un 21-6 al quart inaugural, perllongat amb un 23-15 al segon quart (44-21 al descans) va posar en safata el títol per a les del Baix Llobregat, que van acabar triomfant per 74-56. El Sedis només va poder retallar cinc punts a la segona part i va acabar com a sotscampió de la 1era Catalana femenina 2007-08.

14

L’AXA FC Barcelona i el CBF Sarrià són sotscampions Júnior d’Espanya. A Almeria, el Barça va perdre contra l’Unicaja Málaga per 73-61 en la final, mentre que el Sarrià ho va fer davant el Gran Canaria per 63-101 a Santiago de Compostel·la. El DKV Joventut, pel seu cantó, va finalitzar cinquè, després de superar l’Alta Gestión Fuenlabrada per 66-90 en el partit per la cinquena i la sisena plaça. En categoria femeni-na, Fabián Téllez, entrenador del CBF Sarrià, va ser escollit millor tècnic del Campionat.

15

El 25 de maig, diumenge, de 2008 és un dia històric per al CB Valls. Els seus dos equips sèniors van ascendir de categoria al mateix Joana Ballart de la capital de l’Alt Camp, enmig del suport, primer, i de la satisfacció, després, de la seva afició. Pel matí, el CB Valls Vane Inver Pro-mo, campió de la Copa Catalunya les dues darreres temporades, pujava a la Lliga Femenina 2, en superar per 70-67 l’Antonio Gomila Alcazar balear en el partit que decidia la primera plaça de la fase d’ascens a la LF 2, l’única que permetia donar el salt a la categoria d’argent estatal del basquetbol femení. El CB Valls va tancar la fase d’ascens amb ple de victòries (3-0). El Femení Sant Adrià “B”, l’altre català present, hi va acabar tercer amb un triomf, assolit en l’última jornada per 51-48 davant el Vive Menorca Mercadal, que va tancar la classificació amb un 0-3.

Al vespre, l’alegria va procedir de l’equip masculí: el CB Valls Fèlix Hotel va ascendir a la LEB Bronze, en comandar el grup 1 de la final a quatre d’EBA. I tot gràcies a la vibrant victòria per només un punt (75-74) contra l’Inalco-L’Alcora castellonenc, en el partit que decidia l’equip que competiria a lligues LEB. Així, el CB Valls, campió del grup C d’EBA, va acabar la final a quatre invicte amb 3-0, per 2-1 l’Inalco-L’Alcora. Per la seva banda, el Nexus CB Ole-sa s’hi va quedar a prop de pujar a la LEB Bronze. Va arribar amb opcions d’ascens a la darrera jornada del grup 4 de la final a quatre d’EBA celebrada a Oviedo, però finalment va tancar la lligueta amb 1-2. L’afortunat va ser l’amfitrió, el Domo Residencial Oviedo Baloncesto, que acompanyarà el CB Valls a la LEB Bronze. Els dos equips restants són l’Adepal Alcázar i el Funda-ción Valdemoro Siglo XXI.

1�

El passat 27 d’abril, diumenge, prop de 6.000 persones van gaudir dels partits de la Lliga Minibàsquet McDonald’s i del Planeta Bàsquet al voltant del Palau Sant Jordi de Barcelona. Per la tarda, el pavelló de la muntanya màgica de Mon-tjuïc, ple de gom a gom, va completar la Gran Festa del Bàsquet amb el partit dels Harlem Globetrotters.

Exitosa Gran Festa del Bàsquet a BarcelonaEl Consell de l’Esport Escolar de

Barcelona ha creat un nou premi “La locomotora en el món de l’esport”, que té caràcter anual i vol guardonar aquelles persones i entitats que es consideri que amb la seva dedicació i activitat són un impuls pel desenvolupament de l’esport. En aquesta primera edició ha estat dis-tinguit el president de la FCBQ, Enric Piquet.

Enric Piquet, premiat pel CEEB

Aquests 27, 28 i 29 de juny, Mollet del Vallès seguirà visquent l’esperit del bàsquet amb 48 hores de l’esport de la cistella al Pavelló Municipal de Plana Lledó.La competició es dividirà en dues fases: la primera per sistema de lligueta i la segona per un playoff a partit únic. Hi haurà un màxim de 12 equips per cate-goria sènior (masculina i femenina). Tots els jugadors hauran de dur samarreta numerada obligatòriament i tots els equips jugaran un mínim de tres partits sempre a rellotge corregut, menys els darrers dos minuts de partit, quan serà a temps real. Les semifinals i final seran normativa FIBA, sempre arbitrades per àrbitres de la FCBQ. Per a inscriure’s-hi i més informació, us podeu adreçar a wwww.cbmollet.com, trucar al 657 396 974 o al 93 570 30 13, o bé enviar un e-mail a 48hores@cbmollet.com

48 hores de bàsquet a Mollet del Vallès

13è Torneig 3x3 de bàsquet del Masnou Un any més, i ja en van tretze, va arribar el Torneig 3x3 de bàsquet al carrer organitzat El Masnou Basquetbol amb la col·laboració de l’Ajuntament, l’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona i la Federació Catalana de Basquetbol. Enguany es va celebrar el 14 de juny, dissabte. El torneig, que compta amb el patrocini de Mc Donald’s del Masnou, es va dispu-tar, com cada any, a la Secció Voramar II del Masnou, just al davant de la platja. S’hi van poder inscriure equips formats per un màxim de quatre jugadors, des de la categoria d’escola (sis anys) fins a la de veterans. Per aquesta edició s’hi va disposar de 15 pistes de joc, samarreta commemorativa del torneig de regal i obsequis i premis per a tots els partici-pants. Per a més informació: www.elmasnoubasquetbol.com

1�

El Comitè Tècnic de la FCBQ va pre-parar un clínic-sopar el 2 de juny, dilluns, amb Pedro Martínez, entrena-dor de l’Akasvayu Girona. Martínez va parlar sobre els “Objectius generals d’entrenador amb el seu equip”. A la fi de la xerrada, cap a les 20:45 hores, es va realitzar una taula rodona-sopar al Restaurant del CEM Bac de Roda, que es troba al costat de les instal·lacions de la mateixa FCBQ (Rambla Guipús-coa, 27, Barcelona). Aquest clínic-so-par formava part del programa del pràcticum de primer i segon nivell.

Clínic-sopar de Pedro Martínez a la FCBQ

L’Akasvayu CB Vic gravarà en lletres d´or la temporada 2007-08. Coincidint amb els actes del seu 50è aniversari, l’entitat osonenca ha ascendit a LEB Or, com a primer classificat de la LEB Argent, i, a principis de febrer, es va coronar campió de la Copa LEB Argent a Palència (foto). Davant un públic entregat, el CB Vic va posar la cirereta al pastís derrotant per 64-56 el Caja Rioja en la darrera jornada de la lliga regular.

Temporada històrica de l’Akasvayu CB Vic

El passat 19 de maig, dilluns, a l’edat de 94 anys, ens va deixar el senyor Joaquim Massot, un d‘aquells nois de 16 i 17 anys (Boada, Cuixart, Lloret, Estruch, Massot, Corominas) que el 30 de març de 1930 van fundar la “Penya Spirit of Badalona”, el primer nom que va tenir l’actual Club Joventut de Badalona. Volien fer excursions, esport i participar en la societat, s‘estimaven la seva ciutat i pretenien que el nom de Badalona fos conegut arreu, no cal dir que amb el Club Joventut de Badalona ho han aconseguit. Descansi en pau.

Adéu al Sr. Joaquim Massot

Ja podeu llegir i descarregar-vos en Pdf des de la secció de l’Escola i Comitè d’Àrbitres de la pàgina web de la FCBQ (http://www.basquetcatala.com/cgi-bin/displaynews.pl?pag=5), el segon núme-ro d’“Interval”, la revista digital elabo-rada pel propi Comitè i Escola d’Àrbitres de la FCBQ. Els articulistes, us recor-dem, són els propis àrbitres. El tema de portada són els 600 partits a l’ACB de l’àrbitre català Santi Fernández.

Segon número de la revista “Interval”

El 8 de juny, diumenge, el jovent va ser el gran protagonista de la Trobada Final del PDP i de la fase autonòmica catalana del TRIBASKET a la zona es-portiva del Nou Congost de Manresa.

Trobada Final del PDP i fase catalana del TRIBASKET

18Text: Joan Guiu i CB Sitges

Imatges: CB Sitges

En l’any de la celebració de Sitges com a Ciutat del Bàsquet Català, el CB Sit-ges commemora el seu 50è aniversari amb renovada il·lusió per tornar als millors moments de la seva història.

Els antecedentsÉs pels volts de 1933 que es té notícia dels primers moviments de bàsquet a Sitges, en el si del Club Natació Sitges, que promou dues noves seccions esporti-ves, el bàsquet i l’atletisme, però poques notícies més es tenen de l’activitat en aquell moment. Al 1934, un grup de nois afiliats a la Federació de Joves Cristians, els denominats “fejocistes”, construeixen un camp al costat de l’escorxador i amb el nom de “Joventuts de Sitges” comen-cen a practicar i participen en campio-nats locals de la Federació de Joves Cristians. Arriba el malaurat trieni de la guerra i com a tot arreu es paralitza la vida. Entre els practicants d’aquesta primera època es recorden els noms d’Antoni Canals, Salvador Picas, Joan

Conesa, Josep Mirabent, Josep Serra i Horacio Plaza.

Al 1942, el “Frente de Juventudes” organitza un equip i es recomença la pràctica, amb entrenaments en què cada vegada calia transportar els taulers i marcar les línies del camp. Al 1944 el grup va adoptar el nom del CN Sitges, ja que es va celebrar el XIXè aniversari de l’entitat i es va organitzar un partit contra el barceloní equip del BIM, amb el resultat de 3 a 44. En aquest mateix any, el CN Sitges inaugura un camp al costat de l’escorxador, el camp de Can Negret, que es va inaugurar amb un partit contra el Prat de Llobregat, el 24 de setem-bre. Alguns components d’aquell equip van ser: Joan i Jordi Mirabent, Ramon Jordà, Manuel Benazet, Josep Puighibet, Manuel Rosés, Josep Mora, Antoni Jordà, Mario Bistagne i Antoni Mirabent, i els més antics no obliden la transcendència de l’arribada d’Emili Comas i Marcel Daví, i sobretot d’un home com Joan M. Llopis, un experimentat jugador del CD Laietà que serà cabddal en l’esdevenidor del bàsquet sitgetà.

A partir d’aquest moment, i entre finals dels anys quaranta i inicis dels cin-quanta, que sembla que l’equip està consolidat i pot tenir continuïtat, que les entitats locals del Casino Prado i la Societat Recreativa El Retiro, patro-cinen i potencien el bàsquet local, i al 1952 s’organitza un torneig amb quatre equips sitgetans: “Casino Prado”, “Acció Catòlica”, “Frente de Juventudes” i “Club Natació Sitges”.

Arriba 1953 i l’equip del FJ Sitges es transforma en el de la Societat Re-creativa El Retiro amb el nom de “Peña Deportiva El Retiro” i s’inaugura una pista al jardí de l’entitat. Amb aquest

Equip 1957-58

1�

motiu es juga un partit entre l’equip de l’entitat i el Club Pirelli, guanyant els sit-getans per 40 a 27. En aquesta tempo-rada 1953-54, l’equip juga el campionat d’”Educación y Descanso” i aconsegueix l’ascens a segona categoria. El 23 de no-vembre de 1954 es va celebrar el primer encontre de caràcter internacional, en jugar contra un equip del destructor “In-gersoll” de la VIa flota dels EE.UU., que en aquells anys visitava sovint les aigües del mediterrani català.

Fundació del CB SitgesVa ser al 1957. Primer l’equip torna a denominar-se “FJ Sitges”, jugant amistosos i tornejos locals, inclús es va arribar a fer un torneig internacional amb l’Espanyol, el Laietà i un equip ale-many, el “Schwading”. Va ser en el mes d’octubre de 1957 quan es va decidir donar una empenta definitiva al bàsquet sitgetà, deixant enrere tants canvis de nom i d’entitats. Un grup d’amics, amb el periodista i home de bàsquet Justo Conde al capdavant, funden el Club Bàs-

quet Sitges i s’inscriuen als campionats de la Federació Catalana. Després de tantes anades i vingudes, canvis de nom i de campionats, a partir de la fundació del club, el rigor, la dedicació i el treball de direcció tècnica, es va assolir trans-formar el camí del bàsquet sitgetà. El CB Sitges, en tres anys, va aconseguir pujar de segona regional a primera divisió espanyola. Van ser els millors anys de la història de l’entitat. Si en la primera tem-porada, 1957-58, es va assolir l’ascens a 1a regional, a la següent, 1958-59 obtè el sotscampionat de Catalunya i l’ascens a primera divisió espanyola. Un ascens que va ser celebrat de forma molt intensa per tot el club i els afeccionats, amb diversos actes.

Amb Justo Conde Esteve d’entrenador i home fort de l’entitat, es va aconseguir un equip on es barrejava la veterania amb la joventut. Alguns dels jugadors d’aquells moments van ser, Enrique Chillón Herreiz, Marcel Daví Paixo, José A. Monguió Morera, Claude Harris Hud-son, William Fernando de Coll Winston, Juan Menéndez Gómez, Emili Comas Junyent, Alfons Juyol Arenas, Gustavo Gispert Català “Chispa”, Josep Rafel Sala, Juan Manuel Llopis Oliva, Ra-mon Jordà Mateu, Antoni Jordà Mateu, Manuel Ganado Poveda, Jorge Pérez Domènech i José “Chino” Garcia. Entre tanta eufòria no es pot oblidar que el 18 de març de 1958 es va inaugurar la pista de les Escoles Pies, amb un partit

II Campus Svetislav Pesic Elements Bàsquet Futur juliol 2006, organitzat pel CB Sitges

Tradicional torneig de bàsquet 3x3 celebrat l’agost de 2005 al passeig de la Ribera “La Fragata”

20

amb el campió de la marina nordame-ricana, “USA Navy Saratoga”, el del portavions Saratoga, amb qui es va jugar un altre partit. També es va jugar contra la Unión Española de Chile, al cap de El Retiro, a qui es va guanyar essent un triomf de gran repercusió.

Es juga a 1a Divisió Espanyola. Èxits i desencís

La temporada 1959-60 és doncs, històrica per l’entitat, car l’ascens als campionats estatals no estaven a l’abast de gaires entitats modestes. Els bons resultats faciliten enfortir l’entitat i la seva estructura. Va ser tanta l’afició que al 1960 es va crear un club filial, el CB Suburense, per donar cabuda a tot el jovent que volia incorporar-se a l’esport de la cistella.El gran suport de l’afició i la qualitat dels jugadors van fer possible mantenir-se la primera temporada. En la se-güent 1960-61, es va inaugurar la pista municipal, am la visita del Real Madrid, el 2 de març de 1961. S’estava arribant al sostre, car en la propera tempora-da 1961-62, va arribar el sotrac. Les causes, però, no foren exclusivament esportives. Un seguit de circumstàncies adverses, d’errors i malentesos van fer que la tramitació de determinades llicències fos incorrecta i la Federació va sancionar el CB Sitges amb la pèrdua

d’un punt i altres sancions. El recurs davant inclús la Delegación Nacional de Deportes no va donar resultat i el club es va retirar de la competició. A partir d’aquí es van seguir unes temporades grises, reiniciant-se l’activitat amb el nom de Club Bàsquet Patronat Sitges, en els campionats provincials de la Fe-deració Catalana. Pas a pas, es recupera la serenor i el pols esportiu i al 1979-80, bastants anys després d’aquella època excepcional, s’aconsegueix l’ascens a 2a categoria catalana, amb el nom de “Casino Prado”.Al 1981 es crea l’associació entre “Ca-sino Prado” i l’Escola Pia, que va durar fins 1982, i la temporada 1982-83 es recupera el nom de CB Sitges. Sembla que els dirigents del moment, joves i amb un esperit decidit de consolidar el bàsquet sitgetà, aconseguiran els seus propòsits. Al 1984 creen l’Escola de Bàsquet i comencen amb 30 nens. És la llavor del futur. Al 1986 s’inaugura el primer Pavelló Poliesportiu Municipal de Pins Bens i es celebra el Ier Memorial Joan Llopis Oliva. L’empenta sembla consolidar-se i la temporada 1992-93 s’assoleix l’ascens a 1a catalana.

Tots els anys de les dècades dels 80 i 90 es caracteritzen per les dificultats. Hi ha una ferma voluntat dels dirigents del club en aconseguir una continuïtat que porti l’entitat a consolidar-se, i per això cal nodrir els equip de base, cal treballar amb la mainada de la pobla-ció, fer créixer l’Escola de Bàsquet i els equips de promoció. La tenacitat té èxit. Al cap de deu anys de treball silent,

constant, cohesionant la gent que esti-ma el bàsquet i el club, es va creixent. En la temporada 2002-03 arriba el fruit: l’ascens a Copa Catalunya. També cal assenyalar que en el 2002, s’inaugura el nou Pavelló Poliesportiu Municipal de Pins Bens, sens dubte un marc modern que propicia un joc de millor qualitat.

Segle XXI: consolidació i futurEn la present temporada 2007-08, la del cinquantenari, el CB Sitges pot celebrar amb orgull arribar a aquesta fita amb 13 equips als campionats de la Federa-ció Catalana i 3 equips Benjamins al Consell Comarcal. Aquests últims, juntament amb el Baby-bàsket (nens i nenes de 5 a 7 anys), formen l’Escola de Bàsquet del club.

L’actual president del club, Pau Simó, fa sis anys que exerceix el càrrec. Home prudent, va creure des del primer dia que tornar a jugar a categories ca-pdavanteres només s’aconseguiria vetllant per l’evolució de la gent de casa. Formant equips de base, formant entrenadors propis, fent pinya amb altres entitats de la comarca i cercant la complicitat de la població amb el club i el bàsquet De moment els objectius es va complint.

En el present 2008, s’ha aconseguit que Sitges sigui nominada com a “Ciu-tat del Bàsquet Català”, i un extens reguitzell d’actes estan omplint la vila en els primers mesos de l’any i encara seguiran molts més esdeveniments fins a final d’any. La il·lusió d’en Pau Simó és disposar de més instal·lacions, amb un pavelló adient al segle XXI, preparat per quan arribi el salt a la lliga EBA, moment que està convençut que arri-barà aviat, car les classificacions de les últimes temporades a Copa Catalunya inviten a l’optimisme, en aconseguir el quart lloc en cinc temporades conse-cutives, i recorda que la bona situació actual no s’hauria aconseguit sense el treball diari dels companys voluntaris de la Junta Directiva i la d’aquells que en moltes ocasions col·laboren per fer possibles les activitats i el funcionament del club.

Sènior 2007-08

21

És comú que durant l’estiu continuem practicant bàsquet, bé als tradicionals campus o bé al carrer. I cal recordar que amb una temperatura molt més alta de l’habitual, el nostre organisme es deshidrata amb més facilitat. Per tant, haurem de tenir en compte una correcta hidratació abans, durant i des-prés de l’activitat esportiva.Com molts estudis demostren, “molt probablement quan tenim sed, ja estem deshidratats significativament”.Cal recordar que els èssers humans som en la nostra major part aigua. En una persona adulta, d’uns 70kg, el 57% està composat per aigua, mentre que aquest percentatge augmenta si dismi-nueix l’edat. Així, hem de contemplar que en un nen de pocs dies el 78% del seu pes serà aigua, a l’any serà el 60% i així successivament. Per tant, si en un esportista adult una hidratació correcta és molt important, en un nen/a encara ho és més, doncs l’aigua té una relació directa en la regulació de la temperatu-ra corporal.

Així, la deshidratació disminueix aques-ta capacitat de regulació, que a més ens afectarà en el rendiment esportiu. Quan aquesta manca d’hidratació és greu, el cos deixa de transpirar i augmenta considerablement de temperatura. El resultat és una gran fatiga, feblesa, marejos i inclús la pèrdua de conscièn-cia. Si la deshidratació és molt greu pot tenir com a conseqüència una hipona-tremia aguda que pot acabar en el pitjor dels casos en una aturada cardiorres-piratòria.Per evitar la deshidratació, els espe-cialistes recomanen utilitzar una roba adequada per fer esport, i beure aigua abans, durant i després de l’activitat física. De fet, és necessari ingerir entre 300ml i 500 ml d’aigua abans de realit-zar un esport si la temperatura és entre 25º i 30º i aiugmentar la ingesta d’aigua si la temperatura també augmenta. Una bona manera de saber si el nostre cos s’ha deshidratat de forma no con-trolada, és vigilar el nostre pes abans i després d’una pràctica esportiva o

Si voleu tenir més informació al voltant de la preparació física a Regenera podeu enviar un mail a info@regeneracom.com

d’un exercici físic continuat. En teoria, per cada 500gr de pes corporal perdut, hauríem de veure dos gots d’aigua. A més, és fonamental recuperar l’aigua perduda tan ràpidament com sigui possible, desaconsellant la substitució d’aquesta per begudes gaseoses, ja que la quantitat de carbohidrats que tenen requereixen més temps per ser absor-bits pel cos.

22Text: Juan Carlos Cebrián

Imatges: FCBQ

Xavier Pascual, entrenador de l’Axa FC Barcelona

Cinc anys després de la primera entre-vista de la revista de la Federació Cata-lana de Basquetbol amb Xavier Pascual, vam tornar a tenir l’oportunitat de parlar amb un dels tècnics catalans de prestigi. En aquell moment, al maig de 2003, Xa-vier Pascual acabava d’assolir l’ascens a Lliga LEB amb l’aleshores Aracena, amb el que també havia guanyat el mateix any la Copa LEB 2, així com havia estat sotscampió de la Lliga Catalana LEB.Ara, al 2008, Xavier Pascual ens rebia al seu despatx del Palau Blaugrana, com a entrenador de l’AXA FC Barcelona, però amb la mateixa il·lusió de cinc anys enrere.El tècnic va parlar dels canvis en la seva vida esportiva, on va passar de

Un enginyer a les banquetes

A més de desenvolupar la seva tasca com entrenador, Xavier Pascual és enginyer industrial, i com a tal va estar exercint durant alguns anys. Quan li preguntem per la relació entre la seva professió i el càrrec del tècnic del Barça somriu i respon: “Potser en el sentit figurat tenen alguna semblança, però és evident que en el sentit literal no, doncs són profes-sions que no tenen res a veure. El que sí és cert és que en ambdues has de ser una mica capaç de visualitzar les coses abans que passin, capaç de construir un grup i capaç de dirigir una obra”. Si parlem de partits més emotius, per a Pascual “és difícil destacar-ne un. Potser amb el Barça el partit que vam guanyar aquest any contra el Maccabi, mentre que en la meva etapa anterior com a entrenador, probablement la victòria que ens va donar l’ascens a Lliga LEB amb l’Aracena”. I si l’interroguem al voltant de jugadors de la seva etapa abans d’arribar a la Lli-ga ACB, Pascual destaca dos “un perquè és un jugador complert i guanyador, com és Carlos Larraz, i al seu costat posaria Txema Marcos”.

que “no sé si puc ser un model de ningú, però si algú en alguna cosa pot extraure algun detall del que faig ja em sento satisfet”.

dirigir l’Aracena a l’àrea de formació del FC Barcelona, on va desenvolupar els càrrecs de tècnic del Barça “B”, amb la direcció tècnica dels equips de base, per passar després a ser ajudant de Dusko Ivanovic, fins que durant el desenvolu-pament d’aquesta temporada 2007-2008 es va fer també càrrec de l’equip ACB. “Considero que amb el pas del temps tothom ens anem enriquint a nivell de coneixement, experiència i capacitat de portar un grup, i això fonamentalment crec que és el en el que he anat evolu-cionant en els darrers anys”, segons el propi Xavi Pascual.A l’entrevista de 2003, ja li vam pregun-tar per objectius, però aleshores el fet d’arribar a dirigir el Barça algun dia no era un plantejament real. Pascual ens va fer al 2008 aquesta reflexió: “Sem-pre he treballat amb un objectiu de ser millor cada dia i de treure un rendiment als meus equips, però fa cinc anys no pensava que algun dia pogués entrenar el Barça. El temps i una mica la sort et col·loquen a un lloc o a un altre”.Igualment, tot i que no es considera el més indicat per donar consells, el tècnic creu que “hi ha uns valors que formen part de l’èxit individual que no sempre acompanyen els resultats. Crec que és fonamental que existeixi compromís, honradesa i treball, i aquests són els que fan que cada dia quan t’aixequis pel matí estiguis satisfet, perquè després, quant a resultats, la línia entre l’èxit i el fracàs és molt prima”. El fet de ser ara un possible model d’èxit, per haver arribat a l’equip ACB del FC Barcelona, el ruboritza en certa manera, i reconeix

2�

Vam tenir igualment l’oportunitat de parlar del seu trajecte com a ajudant d’Ivanovic, que l’ara tècnic blaugrana valora “com una etapa molt enriquido-ra a nivell de coneixement i quant a la meva maduresa personal. Crec que des d’aquesta perspectiva, ha estat una etapa bàsica per a la meva formació”. Per finalitzar la conversa, vam parlar del futur. Xavi Pascual va ser contundent deixant clar que “l’objectiu i el somni de l’equip és guanyar la Lliga ACB, doncs això ens donaria l’Eurolliga” (entenent que aquest objectiu també serà vàlid l’any que ve). Pel que fa al seu futur personal i immediat a la banqueta del Barça, el tècnic afirma que “ara mateix no m’ho plantejo massa, encara que ja es va deixar clar en el seu moment que la temporada vinent hi hauria un nou entrenador a la banqueta. No obstant, si seguiré o no vinculat al Barça d’una o altra manera és una incògnita en aquest moment (finals del mes d’abril) i ho hau-rem de veure més endavant”.Dos mesos després, Joan Creus con-firmava a Xavier Pascual com a tècnic de l’equip ACB del FC Barcelona per a la propera temporada, deixant que ha arribat una nova manera d’entendre el bàsquet al Palau Blaugrana.

Trajectòria

1990-1991 CB Gavà. Minibásquet.1990-1991 Selecció Minibàsquet de Barcelona.1990-1994 CB Gavà. Categories inferiors.1994-1995 CB Cornellà. Equip sots 20 i sènior “B”.1995-1997 CB Cornellà. EBA. Ajudant del primer equip1997-1999 CB Santfeliuenc. Entrenador del primer equip a 1a Divisió Nacional.1999-2000 CB Olesa (1a Divisió Nacional). Primer entrenador.2000-2001 CB Olesa. EBA. Primer entrenador.2001-2002 CB Aracena. EBA. Primer entrenador.2002-2003 CB Aracena. LEB-2. Primer entrenador.2003-2004 CB Aracena. Liga LEB. Primer entrenador.2004-2005 FC Barcelona. Tècnic del Barça “B” i director tècnic de base del Barça .2005-2006 FC Barcelona. Ajudant del primer equip ACB i director tècnic de base del Barça.2006-2007 FC Barcelona. Ajudant del primer equip ACB.2007-2008 FC Barcelona. Comença la temporada com a ajudant de l’ACB i l’acaba com a primer entrenador.

Palmarès

1995-1997 CB Cornellà. EBA. Primer equip. Sotscampionat i tercer lloc a la Lliga EBA, guanyant el primer any la Lliga Catalana EBA. 1999-2000 CB Olesa. 1a Divisió Nacional. Ascens a Lliga EBA2000-2001 CB Olesa. EBA. Sotscampionat de la Lliga Catalana de EBA.2001-2002 CB Aracena EBA. Guanya la Lliga Catalana de EBA i ascens a LEB 2.2002-2003 CB Aracena. LEB-2. Títol de Lliga LEB 2 i ascens a LEB. Guanya la Copa LEB 2 i arriba a la final de la Lliga Catalana LEB. 2003-2004 CB Aracena. LEB. Guanya la Lliga Catalana LEB.2006-2007 FC Barcelona. ACB. Campió de Copa del Rei.

24

Un projecte de la FCBQ de creixement i expansió

En el pla d’objectius i finalitats que el president de la FCBQ, Enric Piquet, va preparar en iniciar el seu actual man-dat de quatre anys, 200�-2010, hi ha un projecte especialment ambiciós que ja està agafant forma: “Cap poble ni barri sense bàsquet”El projecte es va denominar “Bàsquet Arreu”, i es va composar una Comissió, presidida pel vicepresident de la FCBQ i President de la Territorial de Lleida, Ferran Aril, que va procedir a estu-diar la implantació del nostre esport a diferents poblacions catalanes i als barris de les grans capitals. La finalitat és detectar on no es juga a bàsquet i un cop conegut el mapa de Catalunya de manca de la seva pràctica, estudiar què es podia fer per aconseguir la pràctica d’aquest esport.Expliquem, però, els orígens d’aquest

Text: Joan Guiu i Juan Carlos CebriánImatges: FCBQ

Objectius a curt i mig terminiAixí, el Bàsquet Arreu inclou activitats creades i organitzades per la FCBQ i im-plementades i promocionades des de la seva àrea de Promoció. En una primera fase, es pretén arribar a 100 poblacions de més de 2.000 habitants sense bàs-quet. Aquest serà el primer objectiu, per tal d’assolir un augment considerable de llicències en un període de quatre anys. Per al sotsdirector de promoció, Carles Carnicero, “l’objectiu ha de ser arribar a aquells llocs on encara no hi hagi bàsquet i a partir d’aquí continuar creixent”.Les eines que tindrà el bàsquet català per introduir-se dins les poblacions seran tutel·latge de les activitats, poten-ciació dels diferents cursos de formació, aportació de material tècnic, recursos humans, comunicació i difusió de la presència del Bàsquet Arreu.A més, el programa no només té la intenció de desenvolupar la pràctica del bàsquet, sinó també de transmetre els seus valors, com ara l’autoestima, la confiança, la cooperació, la creativitat, la disciplina, la integració social, el res-pecte, la tolerància i la generositat.Les activitats es dividiran en escoles de bàsquet, circuits 3x3 al carrer, formació, esdeveniments puntuals i competicions a mida, i els requisits per participar-hi seran il·lusió, ganes de passar-s’ho bé i aprendre, compromís, esforç i ganes de créixer.

projecte. Ja fa uns anys que el creixe-ment del bàsquet al nostre país és un fet. Tot i això es pensa que les possi-bilitats de creixement són moltes i cal fer actuacions pertinents en aquelles poblacions on el bàsquet ha quedat al marge.Per activar aquesta implantació i ex-pansió del bàsquet al nostre país s’ha concretat el projecte “Bàsquet Arreu”, que inclou una varietat d’activitats de la Federació Catalana de Basquetbol, que han de servir com a eines per desenvo-lupament d’aquest projecte. “Fa ja més d’un any que s’està treballant en aquest programa, que està previst que es porti a terme fins al 2011”, segons el mateix sotsdirector de l’Àrea de Promoció de la FCBQ, Carles Carnicero, una de les persones més implicades en el dia a dia del que és i serà el Bàsquet Arreu.

25

Les zones del Bàsquet ArreuPer desenvolupar el programa Bàsquet Arreu s’ha dividit Catalunya en dot-ze zones, que són les següents i que agrupen cadascuna d’elles les següents comarques:

Zona 1: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pa-llars Jussà, Pallars Sobirà i Val d’AranZona 2: Bages, Berguedà, Cerdanya i SolsonèsZona �: Osona i Vallès OrientalZona 4: Alt Empordà, Baix Empordà, Ga-rrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i SelvaZona 5: Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i UrgellZona �: Anoia, Alt Penedès, 11 ter-mes municipals del Baix Llobregat i L’Hospitalet de Llobregat

Zona �: Vallès OccidentalZona 8: MaresmeZona �: Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra AltaZona 10: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i TarragonèsZona 11: Baix Llobregat (excepte els municipis de la Zona 6) i GarrafZona 12: BarcelonaZona 1�: Barcelonès Nord

2�

Escoles de bàsquetÉs una organització que té com a objec-tiu l’ensenyament del joc del bàsquet com a pràctica activa, introduïda per jocs reglamentats amb similituds amb el joc real. L’objectiu és la formació i educació, tant esportiva com humana, l’aprenentatge motor enfocat cap a l’esport del bàsquet i fomentar la il·lusió cap al joc i l’afició a l’esport.Les escoles de bàsquet van dirigides a nens i nenes de 5 a 12 anys, sense lli-cència per competir, però amb llicència d’escola de bàsquet. Per això conside-rem l’escola de bàsquet com la primera categoria del jugador/a.

Quines són les avantatges d’aquesta activitat?La FCBQ lliurarà a les escoles partici-pants material esportiu necessari per desenvolupar l’activitat.Tots els participants de les escoles de bàsquet queden assegurats en cas d’accident esportiu.Dins dels quadres de subvencions a escoles es tindrà en compte aquelles escoles que hagin participat en aquesta activitat.

Procés d’inscripcióFulls d’inscripció i fitxa tècnica a l’àrea de Promoció de www.basquetcatala.comTríptics dels jugadors/es: Dades dels nens/nenes per a la seva corresponent mutualització.

Circuits 3x3 al carrer

El joc de 3x3 és una modalitat que per-met accedir d’una manera més creativa i lúdica al nostre esport, ja que no és necessari formar equips de cinc nens i nenes per poder jugar a bàsquet.Aquests circuits de 3x3 són de lliure participació i faciliten la integració de les nostres escoles i instituts sobretot en poblacions petites. A més, hi ha l’oportunitat d’organitzar lligues interes-colars de durades opcionals i a mida.Per aquesta vessant tant espectacular, es disposa del millor material totalment adaptat a totes les edats i nivells.

Què fem al bàsquet arreu?

2�

Esdeveniments puntuals: Planeta BàsquetDisposem de tota una infraestructura lúdica i esportiva per l’organització d’actes com aniversaris de clubs, pobles, barris, festes majors, finals de temporada o altres que puguin sorgir. Les nostres activitats són molt variades i tenen accés a elles nens i nenes de totes les edats.

El Planeta Bàsquet consta de:

· 3 inflables· Pista de petit bàsquet, pels més menuts i menudes· Pista 3x3 oficial per jugar amb els amics· Bàsquet web (accés a les millors webs i jocs del bàsquet)· Bàsquet virtual, bàsquet a travès de la WII· Bàsquet TV, les millors imatges· Bàsquet Play, la Play Station del bàsquet

Competicions a mida

La FCBQ organitza competicions adap-tades a les necessitats de clubs, escoles o qualsevol associació o entitat encara que no tingui cap vinculació amb el bàsquet o l’esport en general. Gràcies a la xarxa de comunicació de la FCBQ es pot fer que aquestes competicions adquireixin una magnitud important a la seva zona o simplement es facin esdeve-niments a nivell intern.

S’organitzen competicions a tots els nivells, ja siguin a nivell col·lectiu o individual: 5x5, 4x4, 3x3, 2x2, 1x1; o com-peticions de tirs lliures, de dos punts i triples; o concursos d’habilitats amb la pilota.

Escola d’Àrbitres

Ser àrbitre significa comprometre’s un mateix i amb la FCBQ per complir una tasca dins de l’esport. L’àrbitre des de jove adquireix una responsabilitat en les seves accions individuals i en la forma-ció dels joves esportistes que beneficia-rà la seva formació futura.

Com ser àrbitreS’ha de realitzar un curs que es divideix en dos apartats: un teòric i un pràctic, on mostraran les normes i les regles. La durada del curs és de 30 hores.

Quina dedicació s’ha de tenirUn cop superat el curs, la dedicació canvia, doncs cada setmana hauràs de venir a recollir els partits en el dia i horari assenyalats i assistir a una o dues reunions tècniques per mes.

Pots jugar i arbitrar?Un dels avantatges dels àrbitres de l’Escola d’Àrbitres (ECAB) és que es permet seguir jugant en categories de no promoció i arbitrar en categories de promoció. D’aquesta manera, pots viure el bàsquet des de dues vessants diferents.

Què guanyes com a àrbitre?Beneficis esportius.Manteniment i millora de la condició física.Beneficis econòmics.Viatjar gratuïtament.Beneficis de salut.Aconseguir valors ètics.

28

La jugadora catalana es retira, després de 14 anys a l’elit professional i més de 60 internacionalitats

Tot un luxe. Poder parlar amb la Sandra és, a més d’una agradable retrobada, una excel·lent forma de començar el dia. No en va, som amigues des dels 14 anys meus i els 1� seus, quan vam coincidir al Segle XXI. I ves per on, la vida ens ha portat, de nou, a compartir moments de bàsquet... encara que sigui sobre el paper!

Se’m fa estrany estar davant d’una de les grans jugadores del bàsquet català i estatal, per fer un recorregut per la seva vida esportiva, i saber que és així perquè es retira, als seus �2 anys (¡encara una joveneta!), i desprès de 14 temporades al màxim nivell profes-sional, durant les quals ha sumat �0 internacionalitats.

I és que la Sandra s’ha convertit en un referent, una icona del bàsquet en

general, en els clubs i en les selec-cions. El seu caràcter guanyador, la seva fortalesa mental, la seva intensi-tat defensiva i, molt especialment, el seu canell des de la línia de �,25, han caracteritzat el seu joc al llarg de tot aquests anys.Però, segons ella mateixa diu, “ha arri-bat el moment de deixar-ho”. Ens ho explica, tot seguit, en majúscules.

BC. Ha arribat el moment...SG. Sí, ha arribat el moment; estic molt contenta per haver estat valenta prenent aquesta decisió tan important.

BC. Ara que penges les botes i que dius que et falta la motivació que t’empenyia a entrenar i jugar, recordes per què i com vas començar a jugar?SG. Ho recordo molt bé; la meva ger-mana jugava al “cole” i com jo l’havia d’esperar, doncs, també em van apuntar a jugar a bàsquet. Va resultar que se’m donava bé...

BC. I a partir d’aquí... com va ser el pas de la formació a l’elit? Què és el que més et sobta, en aquestes edats i com és l’adaptació al màxim nivell?SG. Primer va ser el col·legi, després un club, Preseleccions Catalanes, Selecció Catalana i Segle XXI. Quan vaig sortir del Segle, tenia molt clar que volia jugar a la Lliga Femenina; vaig tenir la sort que l’Universitari acabava de guanyar la plaça, a partir d’aquí ho vaig tenir molt clar. L’adaptació al màxim nivell és difícil, ara tot està molt professionalitzat i guanyar-se un lloc a la lliga Femeni-na resulta difícil, no obstant crec que aquelles jugadores que són competiti-ves i lluitadores i amb qualitat acaben aconseguint tenir els seus minuts de joc. El nivell de les jugadores catalanes és molt alt.

BC. Sandra, imaginem que has passat per “llibrets de molts mestres”, per moltes maneres de veure el bàsquet. Podries dir-nos amb què et quedes de cadascuna d’elles?SG. De tots els meus entrenadors/es em quedo amb una part de tots ells, des del sentit de la professionalitat que em va inculcar la Carme Lluveras, la visió tàctica de Lucas Mondelo, la lliga amb Sílvia Font, la confiança plena i cega que em va donar el Pedro Buesa, els primers anys a la lliga amb el J.L. Río, també el Miguelito, J.C. Pie... tots! En la meva etapa de formació va ser molt important en Ramon Jordana, sabia que ens faria guanyar. I un més, el més important: el meu primer entrenador, l’Isidre. Entre tots ells i la seva forma d’entendre el bàsquet m’he format i he anat evolucio-nant com a jugadora.

BC. La darrera temporada, 200�-2008, has estat a les files del CB Olesa – Es-panyol, a la LF, equip amb el que vas aconseguir fer un paper que, en un inici, no entrava dins les prediccions. Com has viscut el teu últim any?SG. Aquest últim any ha estat un dels més importants de la meva vida espor-tiva; ho resumiria dient que m’he trobat molt bé i que he estat feliç; per acabar la meva carrera esportiva era el millor que em podia passar: ajudar a un equip a mantenir la plaça (amb la il·lusió que això comporta!) i lluitar al màxim per vam aconseguir entrar a la Copa de la Reina, cosa que varem aconseguir!!! Només tinc paraules d’agraïment pel club.

BC. Però, Sandra, enguany no només has estat jugadora de l’equip, sinó que has exercit com a preparadora física del mateix. (Sandra és llicenciada en INEF i diplomada en Fisioteràpia). És com-patible o resulta complicat fer les dues

Text: Laura RamosImatges: Sandra Gallego/FCBQ

2�

coses en un mateix grup?SG. Jo crec que m’he sortit prou bé! Totes les jugadores m’han respectat i he tingut sempre el recolzament del meu entrenador. També ha estat divertit, tots i que durant tots els dies de la pretempo-rada em van intentar subornar... (rialles). Però no van poder!!! (Més rialles). El fet que jo també feia el mateix treball que elles va ajudar molt.

BC. Al mes de maig, vas disputar el “I Trofeu de les Nacions”, amb la Selecció Catalana, a Santiago de Compostel·la, on hi participaren les seleccions de Galícia, Euskadi i Portugal. Vau acabar campiones i van ser els teus darrers partits oficials com a jugadora. Què va sentir la capitana de la Selecció?SG. Intentava estar tranquil·la sense pensar que aquesta vegada seria la últi-ma que jugués com a professional, però reconec que tenia una mica d’enyorança i nervis. Va ser molt maco poder acabar jugant amb Catalunya, amb la meva samarreta del número 8 i amb totes les meves companyes que eren amigues meves, i el cos tècnic també. Crec que no es pot demanar molt més. Es van portar molt bé amb mi.

BC. A principis de juny, a Girona, en el marc de la mateixa competició però de les seleccions masculines, se’t va rendir un petit homenatge per la teva trajec-tòria esportiva. En algun moment de la teva carrera esportiva t’havies imaginat un dia com aquest?SG. No. La veritat és que tot el procés de la meva retirada ha estat molt maco. El meu club, després la sort d’acabar amb la selecció catalana i finalment l’homenatge que em va fer la FCBQ... Estic molt feliç, moltes gràcies a tots i en especial a la Federació per fer tan fàcil i tant maco aquest final de la meva carrera esportiva.

BC. I ara, què li espera a la Sandra Gallego?SG. Una nova etapa de la meva vida; tanco una i n’obriré una altra de molt diferent, però em mantindré a prop de les pistes de joc, segurament com a prepa-radora física de l’Olesa...

Podríem seguir parlant i jo seguiria fent preguntes sobre els teus començaments, la teva evolució com a jugadora, la teva posterior especialització, el paper im-portant de la jugadora amb experiència en un equip sense aquesta; continuaria per voler saber què en penses del nivell

del bàsquet català a l’actualitat, del futur d’aquest i de la manera que es treballa a casa nostra; o et preguntaria sobre el bàsquet femení i tot el que l’envolta; o sobre les seleccions.Però em permetràs que ho deixem per una altra ocasió (que espero que tornem a tenir!!!). Primer, perquè s’acaba l’espai i, segon, perquè això significarà que la Sandra Gallego segueix present en el nostre bàsquet, encara que sigui com a jugadora número 13.

Sandra, no vull acomiadar-me sense donar-te les GRÀCIES! Pel temps que m’has dedicat i pel que li has regalat al bàsquet i, per tant, a tots nosaltres! Mol-tes persones saben què gran has estat com a jugadora i algunes hem tingut la sort de saber-ho també en el terreny personal. Sandra Gallego, una persona i una jugadora en MAJÚSCULES. Gràcies i sort!!!

UNA TRAJECTÒRIA ENVEJABLE

Nom: Sandra Cognoms: Gallego VicarioPosició: AlerData i lloc de naixement: 12/01/1976 - Barcelona

TrajectòriaSR Lima Horta (1988-1990)Segle XXI (1990-1994)Universitari de Barcelona (1994/95-2000/01)Filtros Mann Zaragoza (2001/02-2002/03)UB FC Barcelona (2003/04-2006/07)CB Olesa Espanyol (2007/08)

PalmarèsCampiona Lliga Catalana de LF (2000 i 2001)Campiona LF (2005)Campiona Supercopa (2005)Or a l’Universiada de Palma (1999)Subcampiona LF (2001, 2004 i 2006)Subcampiona Europa Juvenil (1993)Subcampiona Europa Júnior (1994)Bronze Europeu de França (2001)Bronze Jocs Mediterranis a Almeria (2005)Bronze Europeu de Turquia (2005)5ena Jocs Mediterranis a Bari (1997)

DistincionsMVP All-Star LF (2001)Líder en assistències LF (1999)Campiona Concurs de Triples All-Star Femení (2001)5ena Concurs de Triples All-Star ACB (2002)Millor defensora Universiada (1999)Màxima anotadora espanyola Europeu Júnior (1994)Màxima anotadora espanyola Jocs Mediterranis (2005)Màxima anotadora espanyola Universiada (1999)

�0Text: Juan Carlos Cebrián i Paidos Sant Fruitós

Imatges: Paidos Sant Fruitós

Des que la temporada 1���-�8, el col·legi Paidos, impulsat pel seu direc-tor Martí Orive juntament amb l’AMPA, amb Antoni Caparrós al capdavant, va iniciar la secció de bàsquet. Des de llavors, molts jugadors i jugadores han passat ja per una de les millors entitats de formació de Catalunya. Vint anys després, l’equip mini masculí del Paidos es va proclamar campió de la darrera edició del prestigiós Torneig Molinet de Minibàsquet, i va confirmar tot un treball que ja porta molts anys donant bons jugadors, entre els quals destaca Rafa Martínez, aquesta última temporada, referència del Ricoh Man-resa a la Lliga ACB.Però fins a arribar a aquest títol al Mo-linet, han passat moltes i bones coses. Així, al 1�8� es va crear l’AE Paidos Sant Fruitós, que inclou les activitats esportives de l’escola, tant de bàsquet, futbol i com volei.

Activitats escolars i equips

L’Associació Esportiva Escolar Paidos, que inclou l’Escola de Bàsquet Paidos Sant Fruitós, és la que organitza l’esport dins el col·legi amb totes les activitats extraescolars, esports escolars i fede-rats.Quant als equips federats, des de pre-mini fins a infantil, estan sota l’estructura de l’ASFE, amb el qual el Paidos té un conveni de col·laboració. A partir de cadets els jugadors continuen la seva progressió en aquest conjunt de l’ASFE, o bé amb el mateix CB i UM.Enguany, el Paidos Sant Fruitós ha tingut la seva Escola de Bàsquet, que ha participat a les Trobades de la Dele-gació de les Comarques Centrals, així com quatre equips masculins (infantil, dos minis i un pre-mini) i tres femenins (infantil, mini i pre-mini).Igualment, l’Escola de Bàsquet Pai-dos Sant Fruitós, amb el suport de l’Ajuntament i l’ASFE, pot utilitzar el pavelló municipal per als entrena-ments i partits, i igualment participa en tornejos de prestigi com el Molinet, l’Escobàsquet, La Salle Reus, Sedis, Tro-bada CB i UM, La Roda, Zaragoza, etc…D’altra banda, tot i que abans parlàvem del cas de Rafa Martínez, jugador que ha

passat pel Paidos, d’altres també ho han fet, com ara Marc Solà (UB Sabadell), Lluís Amat, Joan Camí (Olesa) o Roger Portella (Navàs).Pel que fa als equips a partir d’infantil, cal destacar que tot i que ja pertanyen directament a l’ASFE, aquests conjunts han guanyat el Campionat d’Espanya Cadet Femení a Múrcia al 2000, han es-tat sotscampions del Campionat Infantil Femení a Vilagarcia d’Arousa al 1998 o tercers als Campionats de Catalunya In-fantil de Fraga al 2004, només superats per Joventut i Barça.A més, el tradicional Torneig de Pasqua Paidos, del que ja es porten onze edi-cions, posa una pedra més en tota una estructura que poc a poc es va consoli-dant com a referència de formació.

Equip amb Antoni Caparrós com a delegat i Jaume Ambrós com a entrenador

Primera samarreta de Minibàsquet. Les lletres, en grec, signifiquen nens.

�1

Organigrama

President secció bàsquet: Joan CamíDirector tècnic: Jaume AmbrósCoordinador femení: Ramon Ferrer / Ivet EstanyCoordinador masculí: Jordi Sainz / Jordi Torras

Entrevista amb Joan Camí (president de la secció de bàsquet del Paidos Sant Fruitós)

Com arriba Joan Camí a la presidència del Paidos i per què?Jo venia de Barcelona i vaig ser juga-dor de bàsquet i entrenador de l’IPSI i d’alguns equips de la ciutat comtal. Quan per motius de feina arribo a Manresa i busco una escola on pugui jugar el meu fill gran, en Joan Camí. I busquem una escola on hi hagi tradi-ció de bàsquet. I aquesta és el Paidos. El mateix Jaume Ambrós em diu que m’he de fer de la junta i un cop plega el president, em veig amb l’obligació moral de seguir jo.

Quin serien els objectius a curt termini de l’entitat?L’entitat no deixa de ser una escola que el que intenta és millorar la formació del nen o nena, tant esportivament com educativament. Això no treu evidentment que té molta tradició de bàsquet i una molt bona escola de bàsquet. A partir d’infantil, tenim un conveni amb l’ASFE i amb el CB i UM perquè els nens puguin jugar allà i, de moment, els equips que han anat sortint del Paidos han pogut competir a un bon nivell. Enguany ha estat un any molt bo amb una generació de minibàsquet que costarà repetir, i que ha assolit el Molinet. Però no hem

d’oblidar que d’aquí va sortir en Rafa Martínez i també altres jugadors que ara estan a LEB o EBA (veure a l’article).

I a llarg termini?El Bages té molt bàsquet i tampoc interessa de moment competir en categories superiors, tot i que seria fan-tàstic poder tenir-les en un futur. A mí personalment m’agradaria poder arribar a formar un club, doncs seria una fita molt il·lusionant, però en aquests mo-ments és difícil perquè l’escola fa només fins a ESO.

El títol al Trofeu Molinet es pot repetir en propers anys?Jo crec que es podria repetir, perquè hi ha una molt bona base de jugadors/es, i perquè tenim per sort molt bons entre-nadors que els hi agrada molt formar nens/es.

On s’imagina el Paidos d’aquí 10 anys?Jo d’aquí 10 anys m’imaginaria el Paidos tenint una estructura de club, amb un funcionament més sòlid i donant

l’oportunitat als jugadors/es de tenir un club, tenir un pavelló… No volem competir amb ningú de la comarca en aquest sentit, però si m’agradaria que el meu fill, que ara té 20 anys, pugui portar els nens d’aquí 10 a la mateixa escola Paidos i puguin tenir la mateixa forma-ció i preparació que va rebre ell.

Joan Camí no només és president de la secció de bàsquet del Paidos, sinó que també ha complert la funció de pare de dos jugadors que s’han format a l’escola (un de vint anys jugant ara a EBA, i l’altre de dotze que va jugar amb la generació mini que va guanyar el Molinet al juny). Com ha viscut el Joan Camí pare la seva relació amb Paidos?M’he sentit molt orgullós de pertànyer a aquesta escola. A nivell esportiu i edu-catiu, hem aconseguit els objectius. No dic que si no haguéssim estat aquí no ho haguessin aconseguit, però gràcies a l’estructura i sobretot als entrenadors, doncs s’han assolit aquests objectius esportius i de formació.

Equip de minibàsquet masculí en el qual jugava Rafa Martínez (número 8).

Joan Camí amb Martí Orivé.

Mini A, campió del Molinet 2008.

�2

Victòries de les Seleccions Catalanes sots 23

Text: Carlos García i RedaccióImatges: Ricard Rovira / FCBQ

Les Seleccions Catalanes sots 2� van doblegar per partida doble el combinat d’Universitats Americanes, l’USA AI Women Team i l’USA AI Men Team, a Vilanova i la Geltrú (�0 de maig) i a Vilassar de Mar (�1 de maig).

Vilanova, teloneraLes Seleccions Catalanes sots 23 van vèncer el primer cara a cara contra el combinat d’Universitats Americanes al Pavelló Poliesportiu de Vilanova i la Geltrú. La Selecció Catalana feme-nina va guanyar per 92-58 l’USA AI Women Team, combinat d’Universitats Americanes, en el primer partit de les Seleccions Catalanes sots 23 al Pavelló Poliesportiu de Vilanova i la Geltrú. La Selecció Catalana masculina sots 23, igualment, va superar l’USA AI Men Team per una àmplia renda (97-67) en el segon encontre.

En noies, el primer quart va ser força anivellat i va finalitzar amb un lleuger avantatge de quatre punts (19-23) a favor del combinat americà. Durant el transcurs del segon període, les noies entrenades per Ricard Daura van inten-sificar la defensa i van encertar més en atac, la qual cosa els va permetre cap-girar el marcador i dominar de quatre punts al descans (42-38).

A la represa, la Selecció Catalana femenina sots 23 va posar coll avall el marcador: parcial de 23-9 al tercer

quart, per dominar de 18 punts (65-47) a deu minuts de la botzina final. El darrer quart va servir per certificar la victòria catalana (92-58).

De forma molt similar va triomfar el combinat masculí dirigit per Xavi Isern. Uns primers vint minuts bastant equili-brats (40-28 al descans), per acabar de-cantant la balanç als segons vint minuts.

��

Quant a la segona jornada, les Seleccio-ns Catalanes sots 23 van repetir triomf davant el combinat d’Universitats Ame-ricanes, l’USA AI Women Team i l’USA AI Men Team, aquesta vegada al Pavelló Municipal d’Esports “Paco Martín” de Vilassar de Mar. La femenina va vèncer per 96-45, mentre que la masculina ho va fer per 100-87.

En noies, des dels minuts inicials, el combinat català femení, dirigit per Ri-card Daura, es va mostrar superior i es va escapar al marcador amb rendes àm-plies, les quals van augmentar a mesura que avançava l’encontre, per establir el definitiu 96-45 (+51).

Les Seleccions de PromocióAl marge de les competicions oficials com els campionats d’Espanya, les nos-tres joves seleccions de base continuen el seu programa d’activitats participant en diferents tornejos, a llocs variats. D’aquesta forma van agafant expe-riència competitiva i coneixent més les seves possibilitats i recursos.

Infantils a Aveiro (Portugal)El 10 i 11 de maig, les Seleccions Infantils masculina i femenina van participar en el Torneig Santa Joana, a la localitat por-tuguesa d’Aveiro. La Selecció masculina va guanyar el torneig imposant-se en la final a la Selecció de Castilla-León per 43 a 38. prèviament havia guanyat tots els altres partits: Lyon (39-31), Porto (53-26) i Aveiro (44-35). En semifinals es va guan-yar altra vegada Porto (37-31).

La Selecció femenina va quedar en tercer lloc. A la lligueta va guanyar Lyon (33-26), Porto (42-18) i es va perdre amb Aveiro (32-39). En semifinals es va perdre amb Porto (22-30), a qui ens varem tornar a enfrontar pel tercer lloc, ara guanyant (41-25)

Selecció masculina. Dirigida per Josep Campaña i Miquel Mallafré, ha estat for-mada per: Lluís López (A.E.C.C. Mataró), Alvaro Barrios (B. Lloret), Roger Mitja-na (CP Roser), Adrià Cantenys (Adepaf Figueres), Edgar Martínez (CB Cornellà), Aitor Piedra (CB Cornellà), Marc Rubín de Celis (CE Lleida B.), Alejandro de la Iglesia (Joventut B.), Alvaro López (Joven-tut B.), Oriol Franch (Maristes Ademar), Genís Cornellas (Foment Bàsquet F.P.) i Albert Graells (FC Barcelona).

Selecció femenina. Dirigida per Eli Novell i Víctor Marin, la van formar: Anna Bosch (AE Pare Mayanet), Gemma Gómez (AE Sedis B.), Èlia Fontanals (B. Ribes), Laia Pérez (CB Cornellà), Anna Giménez (BF Viladecans), Sílvia Quer (F. Sant Adrià), Judit Castellà (CB Igualada), Anna Jodar (CB Roses), Alèxia Pérez (SR Lima Horta), Claudia Alba (CB Torelló), Carla Escuert (CE Escola del Carme) i Fiona Asso (GEiEG).

Helena Boada es va erigir en l’MVP del partit amb un 26 de valoració.

En nois, després d’un gran primer quart (27-13), els de Xavi Isern van marxar sis punts a dalt (46-40) al descans. Al tercer quart, la Selecció va continuar manant al marcador amb rendes entre els cinc i deu punts, fins que als deu últims minuts, l’equip americà es va col·locar a dos punts. La reaccció catalana, però, va ser immediata, per situar el +13 final.

Pere Tomàs va ser l’MVP del partit amb un 37 de valoració.

I la cloenda a Vilassar

�4

Infantil masculina a Rho (Itàlia)La Selecció Infantil masculina va tornar a participar en el prestigiós torneig de Rho (Itàlia) del 27 d’abril a l’1 de maig, però no va poder reeditar el títol que l’any passat si que va aconseguir. Enguany, es va perdre en la final davant l’equip serbi Zeleznik per 61-88.En el seu grup, la Selecció Catalana va guanyar l’US Nervianese (138-43), el Ro-bir Varese (118-38) i el Fortilibere Monza (125-53). Els resultats ja manifestaven l’absoluta superioritat catalana, que en semifinals no va ser tan aclaparadora, però es va guanyar el Partizan de Bel-grad (78 a 65). La final ja no va estar al nostre abast.

Dirigida per Ferran Peña, amb David Girgas com ajudant i Olga del Rio com a fisioterapeuta, van formar la Selec-ció: Lluís Giménez (Salle Manresa), Pol Segura (CB Blanes), Joan Gavaldà (CB Sant Josep de Badalona), Albert Homs (Joventut Badalona), Alexandre Olivera (Joventut Badalona), Gerard Sevillano (Joventut Badalona), Gerard Colomé (FC Barcelona), Didac Gaznares (FC Barce-lona), Víctor González (FC Barcelona), Roberto Lage (FC Barcelona), Oriol Paulí (FC Barcelona) i Josep Pérez (FC Barcelona).

Seleccions Mini i Pre-Infantils a AmpostaEl 3 i 4 de maig, Amposta va organitzar un torneig amb la participació de les seleccions de Catalunya, Comunitat Va-lenciana i Aragó, en categoria Mini (dos combinats) i Pre-Infantil (un combinat), en nois i en noies.

Per Ricard Daura, sotsdirector de l’Àrea de Seleccions i PDP de la FCBQ, l’objectiu és: “veure el màxim nombre possibles de jugadors/es d’aquestes edats i que els nens i nenes gaudeixin del bàsquet amb jugadors de la seva edat dels combinats de l’Aragó i la Co-munitat Valenciana”. En Pre-Infantils, el combinat femení, dirigit per Lluís Vergés, el van formar: Júlia Marbà Prats (CB Cornellà), Andrea Povedano (F. Sant Adrià), Neus Bermejo (F. Viladecans), Paula López (F. Vilade-cans), Tània Sola (CB Granollers), Judith Solé (CB Igualada), Cristina De Sola (CB Santfeliuenc), Laia Torres (CE Samà-Escola Pia Vilanova), Ariadna Balagué (CN Caldes), Mariona Teixidó (Fundació Joviat), Claudia Guri (BC Andorra) i Judit Alsina (CB Tarragona). Per la seva banda, el masculí, entrenat per Jordi Estany, va formar amb: Pau Teixidó (AECC Mataró), Lluís Codina (AE Paidos), Jordi Roqueta (La Salle Man-resa), Adrià Mallada (CP Roser), Bernat Álvarez (CB Girona), Pere Rodriguez (CB Girona), David Marzo (CB Granollers), David Santín (CB Sant Josep de Badalo-na), Xavier Moix (CE Escola Pia Sabade-ll), Kevin Ferré (CN Reus Ploms), Enric Bayó (El Masnou B.) i Dídac Cusó (FC Barcelona). Pel que fa els Minis, els combinats femenins van ser formats per: Mercè Garcia (AB Premià), Eva Garcia (AD Ronda), Alba Segura (AE Badalonès), Maria Rebes (AE Sedis), Ana Rebes (AE

�5

Sedis), Jana Sancho (AE Sedis), Paula Curto (CB Amposta), Andrea Pujol (CB Amposta), Ariadna González (CB Caldes de Montbui), Irene Miret (CB Cornellà), Laura Garriga (F. Viladecans), Laura Gómez (F. Viladecans), Natàlia Casals (CB Granollers), Marina Serra (CB Tordera), Susanna Roselló (CB Torelló), Laia Raventós (CB Vic), Maria Martiáñez (CN Reus Ploms), Laura Visa (EE Llor), Andrea Majó (E Paidos), Núria Marguí (EP Olot), Queralt Soler (F. Joviat), Nerea Ferreiro (Jesús Maria i Josep), Adelaida Rubio (Reus Deportiu), Jasmin San-cho (CB Lleida) i Marina Cervera (APA Col·legi Dr. Masmitjà). Els combinats masculins, pel seu cantó, va formar amb: Diamond Onwuka (AECC Mataró), Jordi Figuerola (B. Ribes), Bruno Ibáñez (CP Roser), Jaume Sorolla (Cantaires de l’Ebre-Delta), Jordi Cre-genzan (CB Cervera), Adrià González (CB Cervera), Nedim Dedovic (CB Cornellà), Marc Clos (CB Escolàpies Figueres), Carlos Malagón (F. Viladecans), Carles Boluda (CB Granollers), Guillem Jou (CB Llagostera), Nil Brià (CB Navàs), Victor Terrars (CB Pardinyes), Oriol Besora (CB Valls), Guillem Armenteras (CB Vic), David Vidal (CB Vic), Arnau Carceller (E.P. Sabadell), Oscar Amo (Joventut Ba-dalona), Albert Ruiz (Joventut Badalona), Sergi Carrión (E. Paidos), Jordi López (Reus Deportiu), David Justicia (APA Col·legi Dr. Masmitjà), Silvestre Esteves Garcia (S.E.S.E.) i Aranau Garcia (UER Pineda de Mar).

Campiones del “I Trofeu de les Nacions”

La Selecció Catalana Sènior femenina es va proclamar cam-piona del “I Trofeu de les Nacions”, en superar per 51-66 Galí-cia en la final. Euskadi va acabar tercer en derrotar per 45-66 Portugal en el partit per la tercera i quarta plaça. El pavelló de Santa Isabel de Santiago de Compostel·la va acollir aquest “I Trofeu de les Nacions” els dies 16 i 17 de maig. En semifinals, el conjunt català, dirigit per Sílvia Font, va doblegar Portugal per 50-75. Laura Antoja, Marta Fernández, Sandra Gallego, que el 14 de maig, dimecres, va anunciar la seva retirada de la pista, amb 32 anys, Marina Ferragut, Íngrid Pons, Sílvia Morales, Rosa Pérez, Elsa Donaire, Mar Xantal, Laura Camps, Noemí Jordana i Jael Freixanet són les 12 juga-dores campiones.La darrera cita amb les Seleccions Catalanes’08 va tenir lloc el 6 i 7 de juny a Girona, on la Selecció Sènior masculina va disputar el “I Copa de les Nacions” dins del dia de les Selec-cions Catalanes organitzat per la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes. Dirigits per Salva Maldonado, com a primer tècnic, i per Richi Serrés, com a ajudant, aquests van ser els 10 jugadors que van lluir la samarreta de Catalunya: Ricky Rubio (DKV Joventut), Victor Sada (Akasvayu Girona), Ferran Laviña (DKV Joventut), Rafa Martínez (Ricoh Manresa), Pau Ribas (DKV Joventut), Jordi Grimau (Ricoh Manresa), Gui-llem Rubio (Ricoh Manresa), Jordi Llorens (CB L’Hospitalet), Albert Moncasi (AXA FC Barcelona) i Roger Fornas (Leche Río Breogán). Teniu més informació a www.basquetcatala.com

��

Tot un caràcter i un gran esperit de superacióEn Quimet González és un personatge irrepetible en el bàsquet català. Conegut per tothom, popular, tossut, tenaç, irreducti-ble, brillant i un lluitador incansable. Des de La Salle Condal segueix actiu, amb 50 anys de bàsquet a sobre i 25 de president de l’entitat.

De nano només va jugar un parell de partits. Les seves dificultats i proble-màtica en la vista, que l’obligaren a portar ulleres des de ben petit, van fer impossible la pràctica activa d’en Qui-met. Però l’entusiasmava el bàsquet i el seus amics hi jugaven, per tant la forma de participar va ser fer de delegat. Era pels volts de 1�5�, als 14 anys. Avui, amb �5 anys, amb 51 d’activitat com a dirigent, pot mostrar una trajectòria

Els inicisS’acosta al bàsquet amb els amics del barri i a la seva escola, La Salle Les Corts quan tenia 14 anys. Com portava ulleres i era més aviat petit i primet, les seves característiques físiques no eren les més avinents per una pràctica esportiva on la pilota, gran, gran, llavors, volava, volava amb força, calia córrer, saltar, mirar bé el company, i tot plegat li era dificultós. Entusiasta i de caràcter es va ocupar ràpidament del que ell podia aportar: gestió i organització.

Primer delegat d’equip, i poc després delegat de tota la Secció de Bàsquet de l’escola. Una escola que al 1964 va tancar portes i on ell donava classes de primària, car acabat el batxillerat havia cursat la carrera de mestre per l’església. No obstant aquest entrebanc, la “casa” els trasllada a La Salle Condal, i allà continuarà la tasca docent i la dedicació al bàsquet, entrenant els nens de Mini, categoria en que va arribar a proclamar-se campió de Barcelona. El seu esperit dinamitzador, de fàcil relació i coneixences, amb una feina consistent, el porten a ser representant oficial de tots els esports de l’escola. En aquells temps, la vàlua dels equips lasalians feia que es classifiquessin sovint pels “Juegos Escolares Nacionales “, i en ells la tasca del Quimet va començar a fer-se notar.

que li ha valgut el reconeixement de tot el bàsquet català i també espanyol. Cec des de 1���, aquesta circumstància difícil no el va fer renunciar a res, ans el contrari, i segueix de president del bàsquet de La Salle Condal, on amb una munió de col·laboradors fidels a ell i a l’entitat dirigeix amb convicció i co-neixements la il·lusió basquetbolista de gairebé 150 nois i noies, des de l’Escola de Bàsquet al Sènior.

Text: Joan GuiuImatges: Quimet González

Quimet entrenador

��

Primers reconeixementsAl 1965, a Barcelona s’organitzen aque-lls “Juegos Escolares Nacionales” i és anomenat cap de l’àmbit de bàsquet, i junt el recordat Joan Marqués, crea l’Escola d’Àrbitres per aquests Jocs. Se-gueix entrenant els equips petits de La Salle Condal, però també li arriben tas-ques de compromís, essent responsable de la Selecció de Catalunya que partici-pa en el “Jamboree” d’Almeria i poc des-prés se’l nomena delegat provincial del Bàsquet Escolar de Barcelona, depenent de la Delegación Nacional de Depor-tes, càrrec que el fa incorporar-se a la Junta de la Federació Catalana, essent President de la Comissió de Minibàsquet i dels Jocs Escolars, desenvolupant uns tasca que serà notable en el procés de creixement i difusió del Mini.

Al 1973 té cura de l’organització del Dia Nacional del Minibàsquet al Palau Blaugrana, de l’organització arbitral en l’Eurobasket’73, i de l’ “Assemblea Nacional de Basquet Escolar”, també a Barcelona. Al 1976 col·labora intensa-ment amb el programa de TVE “Torneo”, on participaran les seleccions de Mini de Barcelona, Madrid, València i Guipús-coa entre altres. Entre tot això, va fent la seva tasca de vocal de la Federació Catalana, on restarà de 1970 al 76. Al 1977 dona forma a un nou projecta. Junt uns bons amics, el recordat Pep Valls i en Santi Franquesa, organitzen el primer campus d’estiu de la història, a Berga, amb 125 nens ( i pensaven que oferint 100 places els hi sobrarien), amb uns tècnics de tant prestigi com Miquel Nolis i Josep Claret.

La vida segueixAl 1981. La Salle li ret un gran homenat-ge multitudinari amb el partit La Salle –Barça, que ell recorda amb especial emoció, el 13 de desembre de 1981, any i moment que deixa la vicepresidència i es dedica amb més intensitat a La Salle Condal. Ara, ja no pot entrenar, però dirigeix la nau esportiva de l’entitat, organitzant una estructura eficient i forta, aconseguint que el equips creixin, en nombre, però sobre tot en qualitat, gràcies a les orientacions tècniques d’en Quimet i els col·laboradors amb què es rodeja, fonamentalment jovent de la casa, a qui forma i es dóna projecció. Avui, any 2008 encara segueix dirigint

i organitzant, rodejat de fidels, que no volen que deixi la presidència.

A l’hivern, els dijous, se’l pot trobar dinant a les instal·lacions de l’ONCE, car aquell dia serveixen escudella i car d’olla, i s’emporta una gran alegria quan els amics van a acompanyar-lo a l’àpat. Manifesta que encara té il·lusió pel bàsquet, malgrat els temps han fet canviar molt les coses i els costums del jovent són molt diferents, sense el voluntarisme, l’abnegació i l’entusiasme d’abans. Creu que la consciència social ha baixat molt, per això troba a faltar, nostàlgic, aquelles vivències desinte-ressades, les hores i hores de feina i dedicació, només perquè era necessari, perquè l’esperit ho impulsava tot i a tots. Però està content perquè encara pot fer molta feina a La Salle Condal, amb 10 equips (set masculins i tres femenins) i una Escola de Bàsquet mixta amb 14 menuts. Tots en tres pistes al pavelló del carrer Amadeu Vives, de Barcelona, amb 18 entrenadors, tots nois i noies “made in Condal” com li agrada dir a ell. Estar molt agraït als “hermanos” perquè sem-pre ha tingut el seu suport i avui dirigeix, des de la presidència, una junta de 25 directius, perquè hi integra el jovent que col·labora i ho entén com una forma de fer viure l’entitat i donar-li continuïtat. Considera que la vida l’ha fet valent i que Déu li ha donat molta força.

En resum, un home de bàsquet, un caràcter que ha superat les proves difícils de la vida i que segueix motivat i valent, com ell diu, lluitant encara per molts anys. Aquesta lluita i dedicació li ha comportat diferents reconeixe-ments i distincions, i, creiem que és just anomenar-ne algunes, com la Distinció Honorífica del Campionat del Món Esco-lar (1974), Ensenya d’Or del Minibasket Espanyol (1974), Placa d’Argent Distinció en Basquetbol (1980), Ensenya d’Or de la Federació Espanyola (1981), Medalla d’Argent Distinció en Basquetbol, de la Federació Catalana (1993), i Històric del Bàsquet Català, per la Fundació del Bàquet Català (2003), entre d’altres.

Graciès Quimet per l’exemple d’entusiasme i esperit de superació. Per cert, qui vulgui saludar en Quimet Gon-zález, el trobarà, sens falta, fora causes majors, a l’Assemblea de clubs de la Federació Catalana, on any rere any as-sisteix representant la seva entitat. Fins aviat Quimet.

En tota aquesta època es fàcil que li sigui impossible la dedicació a La Salle Condal, però quan la gent lasaliana emprèn el projecte de confeccionar un equip d’elit amb els millors jugadors dels diferents col·legis (Bonanova, Condal, Gràcia i Horta), construeixen el Pavelló de la Bonanova i s’ascendeix a “Liga Nacional Espanyola”, amb l’equip anomenat Salle Barcelona i el nostre home es anomenat vicepresident del club, de 1977 fins el 1981. Els problemes de visió han augmentat perillosament en els últims anys i comença a deixar responsabilitats. De fet des de 1975 ha deixat de donar classes, la vista ja no li retorna pas. Manifesta amb emotiu afec-te i agraïment com de bé es va portar La Salle amb ell, facilitant-li la jubilació anticipada i les condicions amb què li van gestionar, de forma que no l’havia de preocupar el futur.

Quimet president

�8

Aquesta secció és una finestra oberta a les Representacions Territorials de la Federació Catalana a Girona, Tarragona i Lleida. Les seves activitats i notícies s’exposen, un cop més, en aquestes pàgines sota el nom de “Triple”.

Representació Territorial de Girona

Diverses Trobades d’Escoles de Bàsquet

Homenatge del CB Girona a Ramon SitjàEl passat 18 de maig, diumenge, el Club Bàsquet Girona va homenatjar, a Fontajau, Ramon Sitjà Turias, fundador del CB San Josep i arrel històrica del l’actual entitat, amb el nomenament de president d’honor i posant el nom de “Escola de Bàsquet Ramon Sitjà” a l’escola de bàsquet del club. Aquest acte va reconèixer l’historial humà, esportiu i al treball continuat de Sitjà al club durant més de 45 anys. L’homenatge va tenir lloc a la conclusió del segon quart del segon partit de quarts de final del playoff de la lliga ACB entre l’Akasvayu Girona i el DKV Joventut.El 18 de maig de 9:00 a 13:00 hores,

el Bàsquet Vilafant va organitzar la V Trobada d’Escoles a Vilafant, la qual va estar adreçada a nens i nenes d’Escola (nascuts al 2000 i 2001) i preminis (98 – 99). La jornada va incloure per a tots els equips la realització de dos partits a banda de participar i gaudir d’activitats lúdico-esportives. La Trobada es va fer a les instal·lacions del Poliesportiu Els Pins de Vilafant. El mateix diumenge dia 18, Sant Hilari va acollir una nova Trobada d’Escoles de Bàsquet, que va estar oberta a quatre equips del 1998-99 i 12 equips del 2000-01. Igualment, a finals de maig, el dia 25, va tenir lloc la quarta Trobada d’Escoles de bàsquet a Begur, mentre que el 8 de juny es va celebrar la segona Trobada d’Escoles de bàsquet a Roses.

Nova convoca-tòria de cursos d’entrenadors d’iniciacióLa capital gironina acull una nova convocatòria de cursos d’entrenadors d’iniciació. Serà el proper mes de setembre. Aquest curs s’uneix al que ja té lloc aquests juny i juliol a la capital gi-ronina. Teniu més informació a l’apartat de la Territorial de Girona del portal del bàsquet català a internet (www.basque-tcatala.com).

��

Representació Territorial de Tarragona

A principis de maig, el CB Blanes va obrir al públic una magnífica exposició dels seus 50 anys d’història. L’acte, feta a la mateixa Casa Saladrigas, va estar presidida per la regidora de l’Ajuntament de Blanes, Pilar Plane-lla; el representant territorial de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat, Josep Saguer; el pre-sident del CB Blanes, Josep Pérez; i el comissari de l’exposició, Antoni Romero. L’assistència d’altres regidors del consistori i de la resta de públic va omplir la sala gran de l’esplèndida Casa Saladrigas.El material exposat inclou 210 fotogra-fies des dels anys 40 fins a l’actualitat, equipacions de joc històriques, trofeus, actes, diaris, pòsters, carnets i altres, a més de la col·lecció privada del club de les samarretes autografiades per jugadors de bàsquet d’elit, com ara Pau Gasol i Joe Dumars. L’exposició va estar oberta fins al 25 de maig, diumenge. Teniu més informació sobre els programa d’activitats dels 50 anys del CB Blanes a http://50anys.cbbla-nes.cat/

Peña Fragatina és el nou campió del Campionat sènior masculí, en derro-tar per 56-64 el Semic Pardinyes en la final de la final a quatre disputada l’11 de maig al Pavelló Municipal Pardin-yes de Lleida. Teniu tots els resultats d’aquesta com de la resta de competi-cions a la secció “Resultats” de web de la FCBQ (www.basquetcatala.com).

Representació Territorial de Lleida

Crònica i fotos de la inauguració de l’exposició dels 50 anys del CB Blanes

Peña Fragatina, campió de la final a quatre sènior masculina

��

Organitzat per l’ACEB i la Representa-ció Territorial a Tarragona de la FCBQ, el passat 20 de maig, dimarts, Josep Maria Izquierdo, entrenador superior, va impartir un clínic titulat “Defensa d’ajudes. Conceptes” al poliesportiu del Serrallo de Tarragona des de les 20:00 hores. Totes les persones amb llicència d’entrenador de qualsevol club de la Territorial van assistir-hi be-cades. Tots els assistents van rebre un certificat acreditatiu de la seva presèn-cia i les demostracions en pista van ser realitzades amb la col·laboració de jugadors del CB Tarragona. Aquesta jornada tècnica valida com un clínic del pràcticum per aquells que tenen aprovada la part teòrica del curs d’entrenador de basquetbol de primer nivell (de formació) i també per als que tenen aprovada la part teòrica del curs d’entrenador de basquetbol de segon nivell (de categoria sènior), d’acord amb la normativa de la FCBQ.

Clínic de Josep Maria Izquierdo el 20 de maig

El CB Secà Seur és el campió de la final a quatre del Campionat Júnior masculí disputada al Pavelló Municipal dels Camps Elisis de Lleida durant tot el 24 de maig, dissabte.

I el CB Secà Seur, campió de la final a quatre del Campionat Júnior masculí

El 30 de maig, divendres, a les 20:00 hores, José María Olave, entrenador superior, va realitzar un clínic titulat “Defensa de jugadors exteriors” al Pavelló Municipal de Cambrils, dins del 25è aniversari del CB Cambrils. Aquest clínic és vàlid pels pràcticums dels cursos de formació i de categoria sènior (primer i segon nivell)

Clínic pel 25è aniversari del CB Cambrils

L’ 1 de juny, diumenge, va tenir lloc el primer 3x3 de bàsquet “Ciutat Lleida”, una jornada de bàsquet al carrer i al Pa-velló Barris Nord. El Lleida Bàsquet i la Representació Territorial de la FCBQ de Lleida van fer la presentació d’aquest 3x3 el 28 de maig, dimecres, a la sala de premsa del pavelló Barris Nord.

S’estrena el 3x3 de bàsquet “Ciutat Lleida”

40

AssembleaEl dissabte 28 de juny, a l’Hotel Barce-lona Plaza, a Barcelona, se celebrarà l’Assemblea General Ordinària de clubs de la Federació Catalana de Basquet-bol. En ella es determinen i s’aproven les qüestions més destacades de les competicions catalanes per a la propera temporada 2008-09.

Al marge la rellevància que anualment té l’informe anual del president, Enric Piquet, així com la presentació de l’estat

financer de la temporada que es tanca i del pressupost per l’exercici següent que l’Assemblea ha d’aprovar entre altres punts que es tracten i igualment s’han d’aprovar, cal destacar el Pla de Competicions 2008-2009, les bases de competició específiques, la composi-ció de grups i edats, les quotes, dipò-sits, drets d’entrada, llicències, drets d’arbitratge, i altres taxes federatives. També cal destacar l’aprovació del reglament Jurisdiccional i Estatuts de la Federació i la Memòria d’Activitats de la temporada 2007-08.

En definitiva, una sessió molt completa del que ha estat la temporada que ara es clou, i on els clubs tenen una parti-cipació ben activa. Cal assenyalar que, com és habitual en la FCBQ, els temes més significatius i de incidència pels clubs han estat tractats i consensuats amb els mateixos en les diferents re-unions que, per categories, s’han realit-za al llarg del mes de maig. Reunions on la participació i veu dels clubs és cabdal i important, car són les seves decisions les que posteriorment es presenten a l’aprovació de l’Assemblea.

Text: RedaccióImatges: FCBQ

41

Trobada del Bàsquet Català

El mateix 28 de juny, unes hores després d’acabada l’Assemblea, i en el propi Ho-tel Barcelona Plaza, tindrà lloc el sopar de la Trobada del Bàsquet català 2008. La reunió que aplega uns 450 comen-sals, acostuma a ser d’allò més plaent pels assistents. Es troben amics, gent dels clubs que es guardonen pels seus èxits, persones que per la seva dedi-

cació i trajectòria són distingides amb la Medalla d’Argent de la Federació, es concedeix el Trofeu COC a l‘entitat amb més equips federats. En definitiva, una trobada on la coneixença, l’amistat i el gaudi pel bàsquet són la norma habitual d’un agradable sopar.

Al llarg de la nit sovintegen les sorpre-ses, com ara els habituals obsequis que reben tots els assistents i altres més afortunats a qui la sort dels sortejos de més regals els hi somriu.

En la Trobada d’enguany es farà un reconeixement especial al Club Joventut de Badalona pel seu èxit internacio-nal en aconseguir la Copa ULEB, i així mateix es farà un agraïment i també re-coneixement als habituals representants de El Corte Inglés pel seu continuat suport i esponsorització de la Trobada al llarg de 10 anys consecutius.

42

La Comissió Organitzadora de Sitges 2008 (SCBC) està treballant de valent a fi de realitzar diferents actes en l’efemèrides que estan celebrant. La gent del bàsquet sitgetà i llurs col·laboradors habituals estant aconseguint un reguitzell d’activitats que sens dubte criden l’atenció de la població, fan fruir la gent del bàsquet i estant aconseguint posar el llistó molt alt a futures ciutats, seguint la petja que anteriorment havien posat altres poblacions.A continuació, es relacionen algunes de les activitats realitzades i altres de previstes en els propers mesos. De totes formes, cal informar que la Comissió Organitzadora de SCBC ha donat d’alta una pàgina web on s’actualitzen constantment els esdeve-niments fets. Preneu nota: www.ciutatdelbasquet.cat

El 19 d’abril, al Pavelló Pins Bens, es va fer la presentació oficial de la mascota de l’any de Sitges 2008. Es tracta de “Turbo”, un simpàtic drac que també juga a bàsquet i que va ser la proposta guanyadora del concurs organitzat per escollir la mascota de l’esdeveniment. Hi van participar els alumnes de les escoles de les comarques del Garraf.La presentació d’en Turbo va començar amb música i l’excel·lent actuació de les noies del Club de Gimnàstica Rítmica de Sitges. A continuació va entrar a la pista en Turbo, acompanyat d’una petita

Torneig “Baby Bàsquet 3x3”El 20 d’abril, diumenge, al matí, La Fragata es va omplir de baby-bàsquet. 160 nens i nenes entre 5 i 9 anys, vin-guts de tots les comarques del Garraf, van omplir de vida i color aquest espai emblemàtic del bàsquet sitgetà, on fa més de 14 anys el CB Sitges hi organitza anualment un 3x3. Va ser una jornada no competitiva on el més important va ser trobar amics, fer-ne de nous, divertir-se i jugar a bàsquet. Els participants van tenir la “sorpresa” de la presència d’en Turbo, el drac mascota de Sitges 2008. La Comissió organitzadora de SCBC 2008, amb Pere Vilanova al capdavant, vol agrair la col·laboració de totes les persones i entitats que han ajudat a fer realitat aquesta trobada tan entranyable.

gimnasta i tots junts van fer festa davant dels ulls d’un públic sorprès i entregat. En acabar la presentació l’alcalde de Sitges, Jordi Baiget; el president del CB Sitges, Pau Simó; el president del CE Sitgetà, Rafal Alcazar; i Joan Fa, vicepresident de la FCBQ, van lliurar, en nom de la Comissió Organitzadora de SCBC 2008, els premis als autors dels quatre dibuixos premiats en el concurs de la mascota i un obsequi d’agraïment les escoles sitgetanes participants, així com a totes les gimnastes que va actuar.

Presentació de “Turbo”, el drac mascota

Text: FBCImatges: SCBC ’08

4�

Jornada sobre bàsquet femeníEl 21 de juny, dissabte, es va celebrar una jornada complerta dedicada al bàs-quet femení.Al matí es van portar a terme una taula rodona en què van participar cares conegudes del bàsquet femení.A la tarda, va tenir lloc un clínic per a jugadores amb la participació d’algunes components de la Selecció Catalana femenina.Al vespre, es va jugar un partit entre una Selecció del Garraf i una Selecció del Vallès.

Torneig de Seleccions Territorials Pre-InfantilsSi en el mes de març es va organitzar un torneig amb Seleccions territorials Cadet, el 13 d’abril els hi va tocar el torn a les Seleccions Pre-Infantils. Hi van prendre part tres seleccions de Barce-lona, i les de Girona, Tarragona i Lleida. Amb aquesta convocatòria, Sitges va oferir la possibilitat de començar a conèixer els nous valors de la pedrera catalana, alhora que els protagonistes, els jugadors/es, llurs famílies i els tèc-nics catalans, també saben que la seva participació i feina del dia a dia compten pel futur del bàsquet català, i els hi ha d’ésser un impuls en la seva il·lusió per jugar i progressar.

El 26 de maig, dilluns, es va presentar, la subhasta benèfica de samarretes de diferents equips catalans d’ACB i LEB i de Seleccions catalanes, signads pels seus jugadors i jugadores. Al costat dels membres de la Comissió Organitzadora SCBC, hi van ser presents les autori-tats locals, patrons de la Fundació del Bàsquet Català i diferents representants dels clubs més destacats del nostre esport que van aportar el seu gra de sorra amb les samarretes signades pels jugadors. La subhasta es va realitzar el 14 de juny, dissabte, a les 18:00 hores al Saló d’Or del Palau Maricel de Sitges, i la recaptació que s’aconsegueixi es lliurarà a l’Hospital de Sant Joan de Déu per destinar-la a la recerca biomèdica per vèncer el càncer infantil.

Subhasta benèfica de samarretes el 14 de juny, destinada a la recerca biomèdica per vèncer el càncer infantil

44

El 18 de maig, diumenge, el Pavelló Pins Bens va acollir la trobada final d’Escoles de Bàsquet. La jornada va ser una gran festa del bàsquet, on tots, grans i petits, van gaudir d’un dia esplèndid i una tro-bada de gaudi, tant per l’alegria i il·lusió dels petits jugadors i jugadors i les seves entusiastes corredisses envers les cistelles. Tota la dedicació i feina dels

Clínic InternacionalEn col·laboració amb l’Associació Catalana d’Entrenadors (ACEB), s’està preparant la celebració, pels dies 25, 26 i 27 de juliol, d’un clínic per a entre-nadors, amb tècnics de rellevància internacional.

Partit de 10 HoresPel 5 de juliol, dissabte, el Pavelló Pins Bens acollirà un partit continuat sense aturador durant 10 hores. La participa-ció és oberta a jugadors/es de totes les categories i edats. Es preveu una nova entusiasta jornada de germanor entre els basquetbolistes sitgetans i de la comarca.

Bàsquet a la sorraPel 22 de juliol, dimarts, s’està prepa-rant una jornada festiva i divertida de bàsquet a la sorra, pels participants del campus del Garraf. La trobada es farà a la platja de La Fragata.

Torneig del GarrafPel 12, 13 i 14 de setembre, s’està preparant la celebració, a diferents pavellons de la comarca, del Torneig del Garraf, que pot ser un excel·lent banc de proves i de preparació dels equips per a la temporada 2008-09.

grans en organitzar aquestes trobades queda totalment compensada en obser-var les evolucions i la il·lusió dels petits basquetbolistes. A la pista de sota, la FCBQ va muntar els seus inflables i els jocs habitual del “Planeta Bàsquet”, la qual cosa va con-tribuir a diversificar les opcions lúdiques de la jornada.

Trobada Final de les Escoles de Bàsquet

45

1. On va començar a jugar en Pau Gasol?a. Escola Llor de Sant Boi de Llobregat.b. CB Cornellà.c. CB Santfeliuenc.d. CB Grup Barna.

2. L’any 1962 es va inaugurar la pri-mera pista de bàsquet coberta d’una entitat privada a la ciutat d Barcelona. Sabeu quina?a. CE Sant Medir.b. Lluïsos de Gràcia.c. BIM.d. Bosco Horta.

3. Xavier Pascual, l’entrenador del FC Barcelona va arribar al club la temporada 2004-05, abans havia dirigit durant 3 temporades un club al que va ascendir consecutivament d’EBA a LEB 1. Quin?a. CB Cornellà.b. CB Aracena.c. CB Olesa.d. CB Santfeliuenc.

4. L’últim partit de les Seleccions Catalanes Sèniors masculina i femeni-na es va jugar el 30 de juny de 2005, a Badalona. Qui va ser l’adversari ?a. Argentina.b. Croàcia.c. Cuba.d. Lituània.

5. Aquesta temporada 2007-08 les Seleccions Catalanes de Promoció han aconseguit tres campionats d’Espanya. Quins?a. Mini femení - Cadet masculí i femení.b. Mini masculí - Infantil masculí – Ca-det femení.c. Mini masculí i femení - Infantil mas-culí.d. Infantil masculí i femení - Cadet femení.

6. Tothom coneix l’extraordinària classe d’en Rudy Fernández. Sabeu on va néixer?a. Badalona.b. Menorca.c. Barcelona.d. Mallorca.

7. Els germans Margall, Enric, Narcís i Josep Maria, tots tres internacionals, han marcat diferents èpoques del bàs-quet català, sempre en un mateix club d’elit. Quin?a. FC Barcelona.b. CB Sant Josep de Badalona.c. Orillo Verde de Sabadell.d. Joventut de Badalona.

8. Quina és l’entitat de bàsquet més antiga de les comarques tarragonines?a. Gimnàstic de Tarragona.b. CB Valls.c. Reus Deportiu.d. CB Tarragona.

Respostes del concurs 24”1.a - 2.b – 3.b – 4.c – 5.c – 6.b – 7.d – 8.a

4�

La primera final catalana de la història del bàsquet europeu, que van protago-nitzar DKV Joventut i Akasvayu Girona a Turí el passat 13 d’abril, constitueix la fita més important i emblemàtica d’una temporada marcada en general més pels èxits que per les decepcions. La victòria contundent dels verd-i-ne-gres (54-79) els va permetre alçar el tercer títol consecutiu de la temporada després de la Lliga Catalana i la Copa del Rei, a més d’assolir una plaça a la propera Eurolliga, la qual cosa assegura un any més la presència, si més no, d’un equip català en la màxima competició continental.El domini incontestable del conjunt ba-daloní, amb un joc espectacular i efectiu sota el lideratge de Rudy Fernández, el converteix, a falta del que pugui passar al playoff ACB, en l’equip més engres-cador de l’any sens dubte. L’èxit de la Penya no fou fruit d’un bon moment de forma en un moment donat de l’any, sinó d’un estil que s’ha imposat al llarg de la temporada, d’una aposta clara per un projecte: des dels triomfs contun-dents sobre Barça (60-83) i Akasvayu (84-66) als partits de Lliga Catalana del setembre fins assolir la segona posició a la fase regular ACB amb una marca de 25 victòries -la millor dels verd-i-negres a la darrera dècada-, passant pel sor-

prenent èxit a la Copa del Rei al febrer davant d’un Tau que jugava a casa seva.“La seva defensa es tan asfixiant que moltes vegades és com si els rivals ju-guessin per sota de l’aigua”, em comen-tava un company a la tribuna de premsa de l’Olímpic tot presenciant la pallissa al Granada, a la penúltima jornada de la fase regular. No és fàcil explicar com un equip pot guanyar de 50 punts un partit en una competició tan igualada com l’ACB o com es va assolir una diferència similar davant l’Unicaja a l’Eurolliga l’any passat: simplement, hi ha rivals que es rendeixen al minut 25 i d’altres, com els andalusos, que llençaven la tovallola al minut 5.Més enllà d’un estil intens, de la lluita i de l’encert en els partits, el magnetis-me de Joventut té més a veure amb la identificació amb una filosofia de club conseqüent amb els seus recursos i la seva història. Que Pau Ribas esclati a la primera temporada que s’incorpora a l’equip o que, per exemple, Pere Tomàs aparegui de titular en el partit clau de quarts de la ULEB té molt a veure amb això.Darrere els èxits del primer equip i l’arribada dels nous valors queda una feina de pedrera recompensada enguany amb els campionats de Catalunya Júnior i Cadet. A segons quines edats diuen

que l’essència de les categories inferiors és l’aprenentatge i no els triomfs, però al Joventut una cosa va aparellada de l’altra. Enguany, tot i perdre amb l’Akasvayu, els de Marc Calderón van imposar-se en la final a quatre de Barris Nord gràcies a un brillant triomf final sobre el Barça (92-76), en un partit on el jove xec David Jelinek –un Rudy en versió de butxaca- va resul-tar imparable. En cadets el domini de l’equip de Carles Durán va ser fins i tot més clar a la final a quatre que es va jugar a Mataró malgrat l’absència de Roger Rosselló, qui amb 2.07 és el més alt d’Espanya en aquesta edat. Joan To-mas, un jugador complet amb un gran caràcter guanyador, i Albert Ventura van ser els puntals en les tres victòries.Al marge de l’any gloriós del Joventut, em quedaria amb el nivell que ha donat el Ricoh Manresa, que potser mereixia quelcom més que la permanència a l’ACB, la bona recomposició que ha dut a terme l’Akasvayu Girona i l’esclat de Marc Gasol amb els seus 11 MVP’s setmanals, els títols de LEB Plata i Copa de l’Akasvayu Vic i la sorpresa agradable de l’Olesa Espanyol entrant al playoff de Lliga Femenina. En el capítols de les decepcions, el descens del CB l’Hospitalet, consumat a la penúltima jornada a Saragossa, seria la més notable.

Text: Julián Felipo