ANNEX 4.1 ESTUDI DE MOBILITAT...El increment de la mobilitat generada pels nous usos d’acord amb...

ANNEX 4.1

ESTUDI DE MOBILITAT

Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació

UA-87 ENTORNS DEL CARRER BIADA

Estudi de mobilitat generada ● MPPG-083 UA-87 Entorns del Carrer Biada ● març 2014 1

Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació

UA-87 ENTORNS DEL CARRER BIADA

ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA

1. Antecedents, objectius i paràmetres de la modificació de Pla General.

El Pla General d’Ordenació Urbana ( PGOU ) de Mataró de l’any 1996, qualificava d’ús industrial, claus 2a i 2b la major part de les mansanes compreses entre els carrers de Tetuan, Iluro, de la Unió, Ronda d’Alfons XII, Ronda de Joan Prim, i del carrer Velázquez. El 31 de juliol de 2012, per resolució del Conseller de Territori i Sostenibilitat, es va aprovar definitivament una modificació puntual del Pla General en aquest àmbit. Aquesta modificació del PGOU es composava d’un polígon d’actuació urbanística “UA-87 Entorns Biada” que tenia per objecte la transformació del teixit majoritàriament industrial existent (claus 2a i 2b) en un de mixt, residencial i terciari. A més a més, la modificació es completava amb uns petits ajustos del planejament en llocs molt concrets de l’entorn dels àmbits delimitats per tal d’ajustar correctament la nova ordenació amb la situació preexistent. Aquest modificació contenia un estudi de la mobilitat generada informat favorablement per l’Autoritat del Transport Metropolità, ATM de 18 de setembre de 2009. La modificació puntual del PGOU que ara es tramita sobre aquest mateix àmbit s’efectua a efectes de:

1. Canviar la qualificació de la parcel·la destinada a reubicar el conjunt catalogat de Can Fàbregas i de Caralt passant de sòl privat de zona de serveis y dotacions privada a sòls públics de sistema d’equipaments d’ús socio-cultural per poder acollir “La Casa de la Cultura Popular”.

2. Modificació dels límits del polígon d’actuació urbanística delimitat excloent la parcel·la de la Llar Santa Maria de la Fundació El Maresme, retornant-la a la qualificació que preveia el Pla General del 96 a sòls de sistema d’equipaments de titularitat privada a efectes de mantenir l’activitat assistencial de caire social existent.

3. Reajustos de l’ordenació de l’edificació aprovada per poder desenvolupar l’edificabilitat actual atorgada al polígon d’actuació urbanística (1,8 m2st/s respecte al sòl privat aportat) atesa la nova destinació dels sòls del conjunt de can Fàbregas i de Caralt a equipament públic i, també, per facilitar la posterior gestió urbanística.


Ateses les modificacions introduïdes sobre el planejament vigent d’aquest àmbit, es redacta i tramita el present estudi de mobilitat generada recollint les dades de la nova ordenació proposada:

Imatge de la proposta d’ordenació

Nou Polígon d’actuació UA-87 “Entorns Biada” Aquest àmbit té una superfície total de sòl de 19.480m2 dels quals 3.919 m2 corresponen a vialitat existent quina reurbanització és a càrrec del polígon d’actuació delimitat. El sostre construït actualment patrimonialitzat és de 27.717 m2 st, que estimem es subdivideix en un 75%, es a dir 20.788 m2 de sostre industrial, i en un 25% per activitats terciàries, sobretot comercials, es a dir 6.929 m2 st. La modificació del PGOU d’aquest àmbit preveu unes cessions de sòl públic del 48,53% de la superfície del polígon.


En concret, es preveuen 3.513 m2 per a zones verdes i 4.698 m2 de sòl per equipaments, un equipament escolar CEIP de dues línies, es a dir 18 aules amb una capacitat de fins a uns 450 alumnes i de 3.926 m2 s, i un equipament socio-cultural de 772 m2 s. En el sòl privat restant es preveu una edificació total segons els diferents conceptes previstos pel planejament de 28.000 m2 de sostre, del qual es destina a l’ús habitatge 21.429m2 de sostre que representen, amb les densitats establertes per les diferents modalitats d’habitatge un total de 260 habitatges. Els 6.571 m2 de sostre restants, es destinen a usos terciaris, que als efectes nostres els desglossarem en 5.257 m2 per usos comercials, restauració i oci, i 1.314 m2 a l’ús oficines i serveis. Ajustos del planejament fora del polígon S’ha exclòs del polígon la parcel·la de la Llar Santa Maria de la Fundació El Maresme, situada a la cantonada de l Ronda Alfons XII i el carrer Hernán Cortés, retornant-la a la qualificació que preveia el Pla General del 96 de sòl de sistema d’equipaments de titularitat privada a efectes de mantenir l’activitat assistencial de caire social existent consistent en una residència i centre d’atenció especialitzada per a persones amb discapacitat intel·lectual profunda. Atès que es tracta d’una activitat ja existent en funcionament no es té en consideració en aquest estudi.


2. Estimació de l’increment de la demanda de mobilitat generada en els nous polígons d’actuació delimitats.

Els ratis de mobilitat de l’annex 1 del decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aplicats als paràmetres urbanístics de la modificació del planejament d’ambdós àmbits, suposarà un increment del nombre de viatges, segons els valors de la taula següent: ÚS NOMBRE RATIO VIATGES/DIA Habitatge 260 uts

21.429 m2 st 7 v/ habge i dia ó 10 v/ 100 m2 st

1.820< 2.143

Oficines i Serveis

1.314 m2st 15 viatges/ 100 m2st

197

Comercial 5.257 m2st 50 viatges/ 100m2st

2.629

Zona verda 3.513 m2s. 5 viatges/ 100m2s.

176

Escola 450 alumnes 3.926 m2st

3 viatges/alumne 20 viatges /100m2st

1.350 > 785

Equipament socio-cultural

772 m2st 20 viatges /100m2st 154

Indústria existent

-20.788 m2st 5 viatges/ 100m2st

-1.039

Comercial existent

-6.929 m2st 50 viatges/ 100m2st

-3.464

TOTAL GENERAT 2.146 Cotxe - moto

(45,7%)

981 Peu - bici (42,6%)

914

MODE

Transport públic (11,7%)

251

El increment de la mobilitat generada pels nous usos d’acord amb els estàndards de l’annex 1 del esmentat decret, serà de 2.146 viatges/dia, que un cop distribuïts segons el pes relatiu de cada mode en la mobilitat municipal global de l’enquesta de l’any 2002, suposen 981 viatges en vehicle privat i 818 vehicles/dia ( ocupació mitjana de 1,2 ocupants/ vehicle), 914 viatges a peu- bici, i 251 en transport públic, en aquest cas urbà i interurbà.


3. Demanda i oferta de mobilitat en vehicle privat.

Aquesta nova circulació diària de 818 vehicles, suposarà unes entrades i sortides de l’àrea de 409 vehicles.

Les entrades es concentraran a parts iguals (136 vh/dia) pels tres eixos principals d’accés: a) el carrer Tetuan i la Ronda Prim d’entrada des de la part nord de la ciutat; b) pel carrer de Miquel Biada d’entrada des de ponent; i c) per la Ronda Alfons XII des del sud. La sortida en canvi es produirà per dos eixos, el nord per la Ronda Prim i el sud per la Ronda Alfons XII i el carrer Iluro, amb uns 205 vehicles nous per cada eix. Aquestes sobrecàrregues suposen un increment insignificant de la demanda actual, i per tant fàcilment absorbible sense modificar els actuals nivells de servei d’aquests carrers .

La IMD del carrer Tetuan és de uns 3.100 vh/dia, i s’incrementarà en uns 136 de més, fins a uns 3.226, quan la capacitat ambiental donada a aquest carrer de la xarxa local en el vigent Pla de Mobilitat Urbana (PMU) es de 7.800 vh/dia, el que suposa mantenir el nivell de servei B actual ( entre el 25 i el 50% de la capacitat ambiental).

El carrer mes crític, seria el carrer Iluro amb 6.200 vh/dia per un carril de circulació i nivell de servei D ( 70 a 90% de la capacitat ambiental de 7.800 vh/dia a l’estar qualificat de xarxa local al PMU), de sortida de l’àrea, que incrementa la circulació amb uns 205 vh/dia i tampoc varia el seu actual nivell de servei D.


Aranya de trànsit en milers de vehicles/ dia feiner. Any 2002-03.

A les Rondes i el carrer Miquel Biada, amb IMD per sentit de 8.000 a 10.000 vh/dia i dos carrils de circulació, per sentit, uns increments per sentit entre 136 i 205 vh/dia tampoc suposen variar els actuals nivells de servei d’aquestes vies qualificades com a xarxa bàsica en el PMU i per tant amb capacitats ambientals de fins a 10.500 vh/dia carril. Per tant, hem de concloure que la xarxa viaria actual és mes que suficient per absorbir l’increment del trànsit de vehicles generat per l’actuació, sense modificar els actuals nivells de servei.

4. Demanda i oferta de transport públic. El gran vehiculador de la mobilitat de gènere a Mataró.

Arrel de la modificació de la xarxa de transport públic urbà Mataró Bus el febrer de l’any 2009, l’àmbit de la modificació de Pla disposa d’accés immediat a les parades de les línies L7 (Cerdanyola Plaça de Les Tereses, sentit oest - est), L5 ( sentit Hospital – estació Renfe per Via Europa) i L4 (sentit estació- Hospital per Cirera). La L7 amb parada al carrer Miquel Biada cantonada Ronda,disposa de un autobús en servei, 42 expedicions/dia feiner, freqüència de pas entre els 16 i 20 minuts, i càrrega màxima de fins a 940 viatges/dia feiner. Es una línia nova en l’actual xarxa i s’hi garanteix un bon


accés del sector tant en sentit oest -est com a l’inversa en la parada de la plaça de Granollers. La L5 amb parada a la Ronda Alfons XII passat el carrer Biada sentit mar, disposa de tres autobusos fixes en dia feiner, 67 expedicions/dia feiner, freqüència de 12 a 15 minuts en hora punta i 20 minuts en hora vall, càrrega màxima de fins a 3.400 viatges/dia feiner, i transportà 790.571 viatgers l’any 2008, amb un lleuger decrement del 0,24% respecte l’any 2007. El recorregut directe de baixada des de l’Hospital fins l’estació de Renfe d’aquesta L5 es veu descompensat en sentit invers, de pujada des de l’estació fins l’Hospital, amb parada d’accés més propera a 500 metres a la plaça de les Tereses, a 300 metres al carrer Isern i a 300 metres a la plaça de Granollers. Aquest defecte d’asimetria d’accessibilitat de la L5 s’ha corregit en la nova xarxa complementant el sentit pujada de la L5 en el sector amb el de la línia 4, amb parada immediata al sector en el carrer Biada cantonada Ronda, que disposa de dos autobusos amb 29 expedicions en dia feiner, uns 30 minuts de freqüència de pas, i càrrega màxima de fins a 930 viatgers/dia feiner que no arriba ni als 500 viatgers autobús /dia, quan la L5 supera els 1.100 viatgers autobús/dia. A més, a l’entorn de la plaça Granollers a una distància de 300 metres de l’actuació urbanística, hi tenen parada 4 de les 8 línies del servei Mataró Bus (L5, L6, L7 i L8), amb itineraris adaptats per persones amb mobilitat reduïda des de la Ronda Prim (vegis plànol annex). A nivell de transport públic interurbà per carretera, a la parada pròpia del sector de la Ronda Alfons XII cantonada carrer Biada, hi tenen parada en els dos sentits de circulació les línies del servei gestionat per l’empresa Casas – Sarbús C1 (Mataró - Barcelona per autopista i 30 minuts de freqüència de pas en feiners), C10 ( Mataró - Barcelona per N II i 30 minuts de freqüència), i en el sentit baixada la C20 (Mataró – Llavaneres – Sant Vicenç de Montalt, cada 60 minuts) i la línia Mataró – Granollers de Barcelona Bus amb freqüència de pas de 60 minuts i demés filloles d’aquesta a Argentona, Dosrius, Orrius. Aquestes dues darreres línies juntament amb la línia de Casas C2 (Mataró Nord – Barcelona per autopista i 30’ de pas) tenen parada al carrer Isern, tocant a la plaça Granollers, a uns 250 metres de l’àmbit d’actuació.

Actualment la única estació de ferrocarril a Mataró és la que correspon a la línia de rodalies de RENFE C1 localitzada a uns 1.000 metres de l’actuació urbanística. La freqüència mitjana de pas en dia feiner i en sentit Barcelona és de 10 minuts amb 107 expedicions al dia per sentit.

El PITC (Pla de Infraestructures de Transport de Catalunya) preveu en la primera fase 2006 – 2016 la construcció de la nova línia Orbital


ferroviària que ha de connectar Mataró amb Granollers. El PITC preveu que el projecte d’aquesta nova línia incorpori l’execució de la variant ferroviària de la línia C1 del Maresme al seu pas per Mataró, acostant-la al centre gravitacional de la ciutat, amb quatre estacions, tres per la línia C1 a Rocafonda, Parc Central i Pla d’en Boet, i una nova per la línia Orbital al parc de Cerdanyola amés de la terminal del Parc Central. El PDU de la Línia Orbital Ferroviària, aprovat definitivament, preveu i regula la reserva de sòl per aquestes implantacions de la línia i de les estacions.

Amb aquesta nova disposició d’estacions de ferrocarril, l’àmbit d’actuació urbanística estaria a una distància de menys de 500 metres de la nova estació del Parc Central de les dues línies, la C1 de la costa i la Orbital fins Granollers, Sabadell, Terrassa,... S’estima que els 251 viatges/dia en transport públic urbà i interurbà, un 50% (126) seran interns i un 50% externs a Mataró. D’aquests


un 60% ( 76 viatges/dia) es suposa que accediran en tren i el 40% amb transport per carretera. El 75% dels 76 viatges que arriben a l’estació, entenem que per desplaçar-se al/del sector, utilitzaran el servei Mataró Bus, per les línies L4 i L5. Així els nous viatges/ dia feiner amb Mataró Bus amb aquestes dues línies serien 126 + (0,75 x 76) = 183, a parts aproximadament iguals per L4 i L5. Aquests valors representen una sobrecàrrega del 4,0 % del passatge màxim actual en dia feiner, i estan molt per sota de l’excés de capacitat actual, sobretot de la L4, amb el que entenem que l’oferta actual d’aquestes dues línies, és més que suficient per admetre aquests nous viatges sense necessitat d’incrementar l’oferta de serveis. Recordar en aquest apartat, que la demanda actual de la xarxa Mataró Bus per part de les dones, és de l’ordre del 70% dels usuaris del servei, el qual creiem que s’adapta a les demandes específiques d’aquests usuaris majoritaris: prolongat període d’horaris (des de minuts abans de les 6 h fins passades les 22 h); homogeneïtat de freqüències de pas al llarg del dia per a totes les línies esmentades; flota, parades i recorreguts adaptats; predomini de marquesines en les parades...


Plànol Xarxa Mataró Bus 2011.

5.- Demanda i xarxa de vianants i bicicletes

Els 914 viatges/dia a peu sobretot i alguns en bici generats en l’àmbit de l’actuació, no han de suposar cap problema de saturació en la xarxa viària del sector, sobretot si s’executen les previsions del PMU en les dues Àrees Ambientals que afecten el sector.

En efecte, en sentit mar – muntanya les voreres de la Ronda actuals son de 4 metres i pendents entre el 4,8% i el 5,2% i de 2 metres les dels carrers Tetuan i Iluro, i uns pendents entre el 3,9% i el 5,4%.En sentit longitudinal a mar el pendent dels diferents carrers no supera el 2 % i l’eix principal de connexió amb el centre urbà és el carrer Miquel Biada, amb voreres previstes que superen els 5 metres.


La xarxa Cívica d’itineraris de vianants i la xarxa de carrils bicicleta prevista al PMU en els carrers del sector és precisament l’eix del carrer Miquel Biada – Sant Benet, d’unió amb el Centre Urbà del casc antic de la ciutat.

Intensitat Mitjana Diària (IMD)de vianants

A l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada per la implantació d’un Centre Comercial en la Ronda Alfons XII – Carrer de Miquel Biada, en el sector de planejament de la Illa Fàbregas i de Caralt aprovat, es preveu la reurbanització del carrer Biada entre les Rondes i el carrer Sant Benet amb una considerable ampliació de les voreres, sobretot la del cantó mar en el primer tram, així com la incorporació de la càrrega urbanística d’execució del carril bicicleta segregat en l’eix Miquel Biada - Sant Benet entre l’Avinguda de Lluís Companys i Tetuan -Iluro, i posteriorment en cohabitació amb el trànsit de vehicles fins la plaça de Les Tereses, amb el que l’execució d’aquesta determinació del PMU ja està garantida en aquesta actuació del nou centre comercial.


Previsions carril bicicleta al PMU de Mataró. A l’esmentat estudi de mobilitat del centre comercial, es reclama l’adaptació a persones de mobilitat reduïda (PMR) dels itineraris de vianants entre el centre comercial i les parades de transport col·lectiu de la plaça de Granollers, de la plaça de Les Tereses i de la estació de RENFE amb el que ja no cal reclamar-ho a l’actual estudi de mobilitat. 6.- Demanda d’aparcament i de càrrega i descàrrega de mercaderies. Els ratis d’aparcament de bicicletes i de vehicles de l’annex 2 i 3 del decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, i de l’article 6 per a la càrrega i descàrrega de mercaderies, aplicats als paràmetres urbanístics de la modificació del planejament d’ambdós àmbits, suposarà una


demanda del nombre de unitats d’aquests diferents tipus de places d’estacionament, segons els valors de la taula següent: DEMANDA D’APARCAMENT I CÀRREGA I DESCÀRREGA (CiD) ÚS BICICLETES MOTOS COTXES Nombre Rati Unitats Rati Unitats Rati Unitats

Habitatge 260 uts

2uts /habitatge

520 0,5ut /habitge

130 1ut/ hab

260

Comercial 5.257 m2st

1 ut /100m2st

53 --- ----- 1CiD/ 1000 m2st

6 CiD

Oficines 1.314 m2st

1 ut /100m2st

13 --- ----- 1CiD/ 2000 m2st

1 CiD

Escola 3.926m2st

5uts /100m2st

196 ---- ---- ---- ----

Eq. Soci Cu 772 m2 st

5uts/100 places

10

Zona verda 3.618 m2s

1ut /100m2s

36 ---- ---- ---- -----

260 ut TOTAL 828 ut 130 ut 7 CiD

Els aparcaments per bicicletes, cotxes i motos ressenyats en la taula, hauran d’estar localitzats a l’interior dels edificis o als corresponents solars o recintes en el cas de l’equipament escolar. Les reserves per a càrrega i descàrrega (art 6 del decret 344/2006) ressenyades a la taula es localitzaran en la via pública, tal com s’indica en el plànol que s’adjunta a aquests estudi amb el nº 3, en el que a més es localitzen estratègicament aparcaments de motocicletes en la calçada per evitar que estacionin en les voreres. Els locals comercials disposaran de una reserva mínima del 10% del sostre per ús de magatzem de la pròpia activitat, i en el cas que superin els 1.300 m2 de superfície de sostre disposaran a l’interior del local una plaça de 3 x 8 metres lliures per a càrrega i descàrrega, i de dues places si la superfície supera els 6.300 m2 st. 7.- Compliment de les determinacions del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Mataró de l’any 2005. El PMU de Mataró aprovat l’any 2005, imposa a certs carrers interiors a les Àrees Ambientals Plaça de Cuba i Fray Luís de León (plànols 11 i 14 del PMU) un seguit de determinacions, alguna de les quals afecten als carrers de l’àmbit d’aquesta modificació del Pla General,


que tot seguit es descriuen, i que es proposen com a càrregues urbanístiques al sector :

- “Senyalitzar com a àrea 30 (senyal i pas de a nivell) les entrades i sortides de carrers que formen part de la xarxa veïnal”, en concret la sortida del carrer Goya en contacte amb la Ronda Prim i l’entrada del carrer Velàzquez en contacte amb aquesta Ronda, a l’àmbit del PMU Entorn Biada.

Com que la única façana continua d’aquestes actuacions urbanístiques és la que dóna al carrer de Francisco Goya en el PMU Entorn Biada, es proposa la transformació del tram d’aquest carrer entre el carrer de Tetuan i la Ronda Prim amb un projecte d’urbanització únic, d’acord amb els criteris adoptats en el PMU de carrer de zona 30 i grafiats en el plànol de mobilitat adjunt, els costos del qual es repercutiran a aquest sector. 8.- Mesures correctores. A més de les actuacions previstes a l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada per la implantació d’un Centre Comercial en la Ronda Alfons XII- carrer de Miquel Biada, les noves mesures correctores d’aquest estudi de mobilitat es reflecteixen en el plànol annex on es planteja un esquema indicatiu d’organització de la xarxa viària. La definició concreta d’aquestes mesures correctores a incorporar, s’efectuarà en el marc dels corresponents projectes d’urbanització. Mataró, març 2014. Joan Miró Farrerons. Enginyer de Camins, C i P. Gestió de Projectes i Obres PUMSA, Ajuntament de Mataró

ANNEX 4.1 ESTUDI DE MOBILITAT...El increment de la mobilitat generada pels nous usos d’acord amb...

Documents

Transcript of ANNEX 4.1 ESTUDI DE MOBILITAT...El increment de la mobilitat generada pels nous usos d’acord amb...