ANNEX 7: ESTUDI D’IMPACTE ACÚSTIC · 2010. 12. 22. · 2758-AX07-MA-EIA-soroll.cat-Ed1.doc Annex...

ANNEX 7: ESTUDI D’IMPACTE ACÚSTIC

Estudi d’impacte acústic “Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre”

2758-AX07-MA-EIA-soroll.cat-Ed1.doc Annex 7. Estudi d’impacte acústic Pàg. 1

ANNEX 3 ESTUDI D’IMPACTE ACÚSTIC

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS 3

1.1. INTRODUCCIÓ 3 1.2. ANTECEDENTS DE SOROLL PEL TRÀNSIT RODAT 4

2. MARC LEGISLATIU 5 2.1. NORMATIVA COMUNITÀRIA 5 2.2. NORMATIVA ESTATAL 6 2.3. NORMATIVA AUTONÒMICA 7 2.4. ALTRES DOCUMENTS 7 2.5. NORMATIVA A APLICAR 8 2.6. DESCRIPCIÓ DE LA ZONA D’ESTUDI 8

3. METODOLOGIA EMPRADA 9 3.1. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA 9

4. FASE 1: CÀLCUL ACÚSTIC SITUACIÓ ACTUAL 12 4.1. INVENTARI DE VIVENDES 12 4.2. MESURES ACÚSTIQUES 13 4.3. MODEL ACÚSTIC INICIAL 14 4.4. PRESENTACIÓ DE RESULTATS 15

5. FASE 2: CÀLCUL ACÚSTIC SITUACIÓ FUTURA 16 5.1. MODEL ACÚSTIC FUTUR 16 5.2. PRESENTACIÓ DE RESULTATS 17

6. PRESSUPOST DE LES MESURES CORRECTORES 25


Pàg. 2 Annex 7. Estudi d’impacte acústic 2758-AX07-MA-EIA-soroll.cat-Ed1.doc

PLÀNOLS: PLÀNOLS 1. INVENTARI I PUNTS DE MESURAMENT PLÀNOLS 2.PLÀNOLS SITUACIÓ ACTUAL

2.1-NIVELLS SONORS EN PERÍODE DIÜRN 2.2-NIVELLS SONORS EN PERÍODE DE TARDA 2.3-NIVELLS SONORS EN PERÍODE NOCTURN

PLÀNOLS 3.PLÀNOL SITUACIÓ FUTURA

3.1-NIVELLS SONORS EN PERÍODE DIÜRN 2.2-NIVELLS SONORS EN PERÍODE DE TARDA 3.3-NIVELLS SONORS EN PERÍODE NOCTURN

PLÀNOLS 4-PLÀNOL MESURES CORRECTORES APÈNDIXS: APÈNDIX 1. MÈTODE DE CÀLCUL DEL SOROLL PER TRÀNSIT RODAT. MÈTODE FRANCÈS NMPB-ROUTES-96 INCLOENT PARÀMETRES METEOROLÒGICS APÈNDIX 2. RESSENYES PUNTS DE MESURAMENT APÈNDIX 3. CERTIFICAT DE CALIBRACIÓ DEL SONÒMETRE APÈNDIX 4. PLÀNOLS DE SOROLL DE L’ESTUDI PRECEDENT



1. INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS 1.1. INTRODUCCIÓ El present annex correspon a l'estudi acústic del projecte "Millora general. Condicionament-ment del pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512, C-1412b. Tram: Artesa de Segre". Segons la Directiva 2002/49/CE,el soroll ambiental és el so exterior no desitjat o nociu generat per les activitats humanes, inclòs el soroll emès pels mitjans de transport, pel trànsit rodat, ferroviari i aeri i per emplaçaments de certes activitats industrials. Per tant, s'ha d'entendre com soroll ambiental, l'existent a l'exterior de les edificacions. Des d'un punt de vista mediambiental, l'estudi i control del soroll tenen sentit pel que fa a la seva utilitat per assolir una determinada protecció de la qualitat de l'ambient sonor. Els sons són analitzats per conèixer els nivells d'immissió en determinades àrees i situacions, i conèixer el grau de molèstia sobre la població. L'objectiu dels tècnics i responsables de medi ambient és aconseguir que el soroll suportat per la població no sobrepassi certs nivells admissibles. Aquests nivells admissibles varien segons la font de soroll, la naturalesa del receptor i l'activitat que aquest desenvolupa, i del temps d'exposició al soroll. Aquest annex està desenvolupat d'acord amb la Directiva 2002/49/CE, de 25 de juny de 2002, sobre l'avaluació i gestió del soroll ambiental, amb la Llei 16/20002, de 28 de juny de protecció contra la contaminació acústica de la Generalitat de Catalunya i amb el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002 de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i s'adapten els annexos. Aquest estudi conclourà amb la pre-dicció dels nivells sonors previstos per l'any horitzó 2032, d'acord amb els objectius de qualitat establerts, que es traduïdran en els corresponents mapes de soroll. L'estudi acústic determinarà la necessitat de desenvolupar mesures de protecció per assolir els objectius de qualitat assenyalats en la present condició. El disseny d'aquestes mesures tindrà en consideració la seva adequació estètica i integració paisatgística.



1.2. ANTECEDENTS DE SOROLL PEL TRÀNSIT RODAT El soroll a causa del trànsit en una via de circulació fluctua constantment en el temps, i no és fàcil de descriure d'una manera simple. Un mètode per a analitzar consisteix a calcular la distribució dels nivells de soroll a partir de la utilització d'un model de propagació norma-litzat (en el cas que ens ocupa, el mètode nacional de càlcul francès NMPB-Routes-96, mètode que s'explica amb detall a l'apèndix n º 1 d'aquest document). El nivell sonor resultant a una determinada distància de la carretera depèn de múltiples factors, els quals es poden enquadrar en tres grups: El trànsit La potència d'emissió d'una carretera ve determinada pel trànsit que circula per la mateixa. El coneixement de les característiques i condicions d'aquest trànsit seran, per tant, els pa-ràmetres necessaris per a analitzar la font de soroll. Intensitat de trànsit: La intensitat de trànsit és el nombre de vehicles que circulen per una secció de la carretera en una unitat de temps. Els valors considerats seran les intensitats a les diferents franges horàries, dades que s'obtindran d'un estudi de trànsit que preveia les intensitats per a l'any de posada en servei, i que posteriorment s'ha ajustat utilitzant la mo-nitorització. Composició del trànsit: És necessari conèixer el tipus de vehicles que circulen per la carretera, establint dues categories en funció del seu pes: vehicles lleugers i vehicles pe-sats. Aquestes dades també seran obtingudes de l'estudi de trànsit esmentat (percentatge de vehicles pesats a les diferents franges horàries). Velocitat mitjana del trànsit: A major velocitat, major potència d'emissió i major nivell de soroll en els receptors considerats en el càlcul. Una pràctica habitual és considerar la velo-citat de circulació de la via, tot i saber que aquesta velocitat es supera en freqüents ocasi-ons. Espectre normalitzat de soroll de trànsit: En el trànsit real, l'espectre del soroll és una barreja de tots els espectres característics dels vehicles individuals. El Comitè Europeu de Normalització ha establert un espectre de referència normalitzat de trànsit, que serà el que s'utilitzi en el model de soroll.

Traçat i disseny de la carretera Traçat en planta: Per a una potència d'emissió donada, el factor que més influeix en l'ate-nuació del soroll és la distància font-receptor. Un traçat de la carretera amb una precisió en planta d'acord amb l'escala de treball serà, per tant, fonamental en la creació d'un model de soroll d'acord amb la realitat. Secció transversal de la carretera: L'entorn immediat de la carretera influeix de ma-manera notable en la posterior propagació del soroll a distàncies més grans; la propagació del soroll és diferent en funció de la secció transversal de la carretera i de l'entorn. En aquest sentit, resulta bàsica una correcta modelització del terreny en l'àrea d'estudi. Per això haurem de comptar amb cartografia en tres dimensions, i a una escala adequada per als objectius perseguits. Perfil longitudinal de la carretera: Si la carretera puja, els vehicles disminueixen la velo-citat i forcen més el règim del motor, sobretot en el cas dels vehicles pesants. Aquest règim de circulació és més sorollós que el corresponent a un perfil longitudinal horitzontal de la carretera. En aquest cas, novament la precisió de la base cartogràfica emprada en el mo-del ens determinarà una adequada modelització del pendent de la carretera. Amplada de la plataforma: El nombre de carrils, la mitjana, l'existència i amplada de vo-rals exteriors i interiors, delimiten l'extensió de la font de soroll. Si bé és freqüent la consi-deració d'una única font lineal situada a l'eix de la carretera. Tipus de paviment: El tipus de superfície de rodament, sobretot a altes velocitats, influeix en la generació del soroll de la circulació. L'entorn de la carretera A mesura que el receptor s'allunya de la carretera, el nivell de soroll va disminuint, seguint les lleis de propagació del so. Els factors que influeixen en la propagació són els següents: Atenuació amb la distància: Esent els nivells sonors en un receptor funció de la distància a la font, hi ha una atenuació del soroll per divergència geomètrica (segons el receptor s'allunya de la font, els nivells sonors disminueixen). El nivell de reducció del so amb la distància depèn al seu torn de les condicions de propagació del so, les quals no són ho-mogènies. En aquest sentit, el model de soroll emprat té la possibilitat de fixar una sèrie de probabilitats d'ocurrència de condicions favorables de propagació del so, pels diferents



períodes del dia.1. Atenuació per absorció de l'aire: Els valors d'atenuació del soroll per absorció de l'aire s'obtenen experimentalment per unes determinades condicions de temperatura i humitat. L'efecte del sòl: Es denomina "efecte sòl" a les alteracions produïdes en la pro-propagació d'un so per la presència d'un determinat tipus de sòl, de manera que a millors característiques d'absorció acústica present al terreny, major atenuació suplementària s'ob-tindrà en els receptors considerats. Aquest efecte es tindrà en compte a partir de la consi-deració de l'absorció del sòl en funció al mapa de cobertura d'usos. Efecte dels obstacles. Reflexió i efecte pantalla: Un obstacle crea al darrera seu una zona protegida en la qual els nivells sonors són sensiblement inferiors als existents al seu davant, a causa del fenomen de la difracció. L'atenuació del so aportada per l’obstacle depèn de les dimensions del mateix, la seva posició relativa respecte a la font i al receptor, i del coeficient d'absorció d'aquest. Un altre aspecte que tindrà gran rellevància en la correcta creació del model de soroll, és la consideració dels edificis existents com a barreres acústiques. Per això han d'estar correctament caracteritzats amb les seves cotes de base i de terrat; en aquest sentit, la cartografia utilitzada haurà d’estar en tres dimensions, i amb la precisió adequada a la seva escala de representació.

1 El concepte de probabilitat d'ocurrència de condicions favorables de propagació del so, s'explica convenientment en l'Apèndix I (Mètode de càlcul del soroll per trànsit rodat. Mètode Francès NMPB-Routes-96 incloent paràmetres meteorològics)

2. MARC LEGISLATIU 2.1. NORMATIVA COMUNITÀRIA 2.1.1. Directiva 2002/49/CE En el marc de la política comunitària, la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell sobre avaluació i gestió del soroll ambiental (DOCE 2002.07.18), té com a principal objectiu establir un enfocament comú destinat a evitar, prevenir o reduir els efectes nocius de l'exposició al soroll, aplicant les mesures següents:

• • Determinació de l'exposició al soroll ambiental mitjançant l'elaboració dels mapes de soroll segons mètodes d'avaluació comuns.

• Informar a la població sobre el soroll ambiental i els seus efectes. • Adoptar, per part dels estats membres, plans d'acció per prevenir i reduir el

soroll ambiental. • Fixar bases que permetin elaborar mesures comunitàries de reducció del

soroll emès per les principals fonts, en particular, vehicles i infraestructures de ferrocarril i carretera, aeronaus, equipament industrial i d'ús a l'aire lliure i màquines mòbils.

Pel que fa a l'aplicació i responsabilitats, s'estableix que els estats membres han de definir les autoritats competents per a:

• • L'elaboració i aprovació dels mapes de soroll i plans d'acció per a aglome-racions urbanes (més de 100.000 habitants), grans eixos viaris (més de 3.000.000 vehicles / any), grans eixos ferroviaris (més de 30.000 trens / any) i grans aeroports (més de 50.000 moviments / any).

• La recopilació dels mapes de soroll i plans d'acció.

2.1.2. Recomanació de la Comissió de 6 agost 2003 Aquesta recomanació és relativa a les orientacions sobre els mètodes de càlculs provisio-nals revisats per al soroll industrial, procedent d'aeronaus, de trànsit rodat i ferroviari, i les dades d'emissions corresponents (DOCE 22/8/2003). Es recomanen aquí els mètodes de càlcul assenyalats a continuació, en aquells països on no compten amb mètodes nacionals:



Soroll industrial: ISO 9613-2 "Acoustics. Atenuation of sound propagation outdoors, Part 2: General method of calculation ". Els mètodes de mesura per a l'obtenció de dades d'entra-da són els que es contemplen en:

ISO 8297: 1994 EN ISO 3744: 1995 EN ISO 3746: 1995

Soroll de Trànsit Rodat: El mètode per a calcular els nivells sonors pel soroll de trànsit ro-dat, és el mètode nacional de càlcul francès "NMPB-Routes-96 (SETRA-CERTU-LCPC-CSTB)", esmentat en el "Arrere du 5 mai 1995 relatif au bruit des infrastructures routière, Journal du 10 mai 1995, article 6 ", i en la norma francesa" XPS 31-133 ".

Soroll de trens: Mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat a "Reken - en Mee-tvoorschrift Railverkeerslawaai 96, Ministerie Volkshuisvesting, Ruimtelijke Orrdening en Milieubeheer, 20 November 1996". 2.2. NORMATIVA ESTATAL 2.2.1. Llei 37/2003, de 17 de novembre de Soroll La norma que s'aplica en el territori estatal és la Llei 37/2003 del soroll, que és la que regu-la la realització dels mapes de soroll, i que ha de desenvolupar en un futur reglament. El tipus d'àrees acústiques que defineix la Llei del soroll, sense establir valors límit o objec-tius de qualitat acústica per a cada una d'elles, són els següents:

ÀREES ACÚSTIQUES Classe Usos principales

‘a’ Predomini residencial ‘b’ Industrial ‘c’ Recreatiu i espectacles ‘d’ Terciari (excepte l’anterior) ‘e’ Sanitari, docent, cultural ‘f’ SG Infraestructures de transports, equipamients públics ‘g’ Espais Naturals que requereixin de protecció

Cal destacar el fet que, d'acord amb el que s’estableix en l'esmentada Llei, les administracions competents per a delimitar aquestes àrees acústiques, així com els valors límit i objectius de qualitat acústica en cada àrea definida, són les comunitats autònomes.

2.2.2. Reial Decret 1513/2005 de 16 de desembre Decret que desenvolupa la Llei 37/2003 de 17 de novembre, del soroll, pel que fa a l'avaluació i gestió ambiental, amb la finalitat de prevenir, reduir o evitar efectes nocius, incloent les mo-lèsties, derivades de l'exposició al soroll ambiental. Es regulen determinades actuacions com són l'elaboració de mapes estratègics de soroll per determinar l'exposició de la població al soroll ambiental, l'adopció de plans d'acció per a prevenir i reduir el soroll ambiental i, en parti-cular, quan els nivells d'exposició puguin tenir efectes nocius en la salut humana, així com posar a disposició de la població la informació sobre soroll ambiental i aquella de què disposin les autoritats competents en relació amb el cartografiat acústic i els plans d'acció derivats, en compliment d'aquest. En aquest decret es determina que per a aplicacions diferents a l'elaboració de mapes estra-tègics de soroll, es pot escollir l'alçada del punt d'avaluació dels índexs de soroll, tot i que mai han de ser inferiors a 1,5 m sobre el nivell del sòl. 2.2.3. Reial Decret 1367/2007 de 19 d'octubre. Pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003 de 17 de novembre, del soroll, pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques. Es defineixen índexs de soroll i de vi-bracions, les seves aplicacions, efectes i molèsties sobre la població i la seva repercussió en el medi ambient; es delimiten els diferents tipus d'àrees i servituds acústiques definides en l'article 10 de la Llei 37/2003, de 17 de novembre; s'estableixen els objectius de qualitat acús-tica per a cada àrea, incloent l'espai interior de determinades edificacions; es regulen els emis-sors acústics fixant valors límit d'emissió o d'immissió així com els procediments i els mètodes d'avaluació de sorolls i vibracions . S'estableixen els tres períodes temporals d'avaluació diaris següents: 1 er) Període dia (d): al període dia li corresponen 12 hores; De 7.00 a 19.00 hores 2 on) Període tarda (i): al període tard li corresponen 4 hores; de19.00 a 23.00 hores 3 er) Període nit (n): al període nit li corresponen 8 hores. 23.00 a 7.00, hores. S'estableixen els valors límits d'immissió de soroll aplicables a noves infraestructures:



Índex de soroll

Classe Tipus d’àrea acústica Ld Le Ln

e Sectors del territori amb predomini de sòl d'usos sanitari, docent i cultural que requereixi una especial protecció contra la contaminació acústica 55 55 45

a Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús residencial 60 60 50 d Sòl d'ús terciari diferent del previst a c. 65 65 55 c Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús recreatiu i d'espectacles 68 68 58 b Sectors del territori amb predomini de sòl industrial 70 70 60

2.3. NORMATIVA AUTONÒMICA 2.3.1. Llei 16/2002, de juny, de protecció contra la contaminació acústica El seu objectiu és prevenir, vigilar i corregir la contaminació acústica en l'Àmbit de Catalunya, per protegir la salut de les persones i millorar la qualitat del medi ambient. La Comunitat autò-noma de Catalunya compta amb una normativa legal específica relativa a la zonificació acústi-ca del territori, en la qual es classifica diferents àrees de sensibilitat acústica en funció de la tipologia d'usos de sòl. El seu àmbit d'aplicació es correspon amb activitats, comportaments, instal.lacions, mitjans de transports i maquinària que produeixi soroll i vibracions. 2.3.2. Decret 176/2009, de 10 de novembre La promulgació de la llei estatal 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, del Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, que la desenvolupa quant a avaluació i gestió del soroll ambi-ental i del Reial decret 1367/2007, de19 d'octubre, que la desenvolupa pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, comporten la necessitat de procedir a la introducció en la normativa catalana d'aquells ajustaments necessaris per a restablir la interre-lació i la coherència entre ambdós sistemes normatius. Aquest decret té com a principal finalitat el desenvolupament de la Llei 16/2002 de juny, i l'a-daptació dels seus annexos. Estableix tres períodes de referència:

• Període diürn de 7.00 a 21.00 hores • Període vespertí de 21.00 a 23.00 hores • Període nocturn de 23.00 a 07.00 hores

En el seu annex A estableix els següents objectius de qualitat, essent valors límit aplicables per a la planificació del territori i la prevenció i / o millora de la qualitat acústica.

Valors límits d’immissió en dB(A)

Zonificació acústica del territori Ldia Ltarde Lnoche

Zonificació de sensibilitat acústica alta (A) 60 60 50

Zonificació de sensibilitat acústica moderada (B) 65 65 55

Zonificació de sensibilitat acústica baixa C) 70 70 60 D'altra banda, en el seu annex 1 es tracta la immissió sonora a l'ambient exterior produïda per infraestructures de transport viari, ferroviari i marítim. Els mapes de capacitat d'acollida estableixen la zonificació del territori i els valors límits d'im-missió a les zones de sensibilitat acústica. Aquestes zones poden incorporar valors límits dels usos del sòl d'acord amb la taula següent:

Valors límits d’immissió en dB(A) Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl Ldia Ltarda Lnit ZONA DE SENSIBLITAT ACÚSTICA ALTA (A)

(A1) EspaI d’interès natural i altres - - - (A2)Predomini de sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45 (A3) Vivendes situades en medi rural 57 57 47 (A4) Predomini de sòl d’ús residencial 60 60 50

ZONA DE SENSIBLITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existent 65 65 55

(B2)Predomini d’ús terciari diferent a (C1) 65 65 55 (B3)Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial 65 65 55

ZONA DE SENSIBLITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C1) Usos recreatius i d’espectacles 68 68 58 (C2)Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60 (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de transport o d’altres equipamients públics - - -

En el cas que ens ocupa es tracta de la millora d'infraestructures existents per als usos (A2), (A4), (B2), (c1) i (c2), i per a habitatges en el medi rural (A3), el valor del límit d'immissió s'in-crementarà en 5 dB (A). 2.4. ALTRES DOCUMENTS A més de les disposicions anteriormente esmentades, a la realització dels treballs es tindrà en compte els següents documents:



• Llei 28/1988, de 29 de juliol, de carreteres i les disposicions que la modifiquen. • Reglament General de Carreteres aprovat pel Reial Decret 1812/1994 de 2 de

setembre i les disposicions que el modifiquen. • Recomanació de la comissió de 6 d'agost de 2003 relativa a les orientacions

sobre els mètodes de càlcul provisionals revisats per al soroll industrial, proce-dent d'aeronaus, del trànsit rodat i ferroviari, i les dades d'emissions correspo-nents.

• Decret 104/2006 de 14 de juliol del Consell, de planificació i gestió en matèria de contaminació acústica, que té per objecte la regulació dels distints instru-ments de planificació i gestió acústica i l'establiment de procediments d'avalua-ció de diversos emissors acústics, de conformitat amb el que preveu la Llei 7 / 2002, de 3 de desembre, de la Generalitat, de Protecció contra la contaminació acústica.

• "Good practice for strategic noise maps and the production of associated data on noise exposure". Position Paper of European Comission Working Group of Assesment of Exposure to Noise, WG-AEN.

2.5. NORMATIVA A APLICAR Una vegada analitzades totes les ordenances, atès que la normativa autonòmica és més ac-tual i els seus valors límits més restrictius será la d’aplicació en aquest estudi. Emprant, per tant, els objectius de qualitat i els límits d'immissió del Decret 176/2009. 2.6. DESCRIPCIÓ DE LA ZONA D’ESTUDI 2.6.1. Localització i àmbit d’estudi L'àmbit d'estudi afecta el municipi d'Artesa de Segre. El traçat objecte d'aquest estudi acústic té l'inici al municipi d'Artesa de Segre, a la carretera C-14 entre el PK 104 +500 i 105 +000, creuant el Canal d'Urgell en sentit Nord-oest. A la carretera L-512, pren sentit Nord-Oest cre-uant el riu Segre, seguint la vall fluvial que ha anat creant aquest curs d'aigua, fins a la conflu-ència de la L-512 i la LV-5122. A partir d'aquest punt segueix la carretera L-512 finalitzant en la unió d'aquesta carretera amb la C-1412b, al nucli de Folquer.

El traçat transita per zones d'orografia molt diferenciades, degut a que l'àmbit d'estudi comen-ça prop de la depressió central catalana i es perllonga cap als Prepinineus, l'orografia de la zona oscil.la entre els 400 i els 800 m sobre el nivell del mar.

La zona d'estudi presenta quatre unitats de paisatges diferents:

• Agrícola-forestal entre Artesa de Segre i Pont d'Alentorn, i entre aquest nucli i el de la Vall-llebrera, on predominen els camps de cultius que entren en con-tacte amb zones forestals a mesura que el terreny prenpendents més pronun-ciats.

• Fluvial en el tram del Pont d'Alentorn-Vilves, al voltant de la llera del riu Segre. • Forestal-agrícola entre Vall-llebrera i Montargull, on predomina la presència de

boscos, però amb alguns camps de cultius a les zones més planes. • Forestal entre Montargull i Folquer: predominant els boscos de pi, roure i alzi-

na.

En alguns casos el traçat discorre prop de masies i petits nuclis urbans, llocs susceptibles de superar els nivells màxims de soroll permesos per la legislació. 2.6.2. Zonificació d'acústica i objectius de qualitat Segons la legislació autonòmica els objectius de qualitat del soroll aplicables a àrees urba-zades existents, mesurats segons la ponderació normalitzada A, seran els següents:

Valors límits d’immissió en dB(A)

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl

ZONA DE SENSIBLITAT ACÚSTICA ALTA (A) (A2)Predomini de sòl d’ús sanitari, docent i cultural 60 60 50 (A3) Vivendes situades en medi rural 62 62 52 (A4) Predomini de sòl d’ús residencial 65 65 55

ZONA DE SENSIBLITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B2)Predomini d’ús terciari diferent 70 70 60

ZONA DE SENSIBLITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C2)Predomini de sòl d’ús industrial 75 75 65



3. METODOLOGIA EMPRADA 3.1. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA L'estudi acústic es divideix en: -Una caracterització prèvia a les actuacions de millora de les carreteres. Estudiant la situació acústica actual de la zona, realitzant una modelització mitjançant programari acústic i efectu-ant mesuraments acústics per a comprovar la bondat de la modelització. Els mapes acústics de la situació actual consisteixen en la representació espaial d'uns indicadors acústics mesu-rats en camp-en un cert nombre de punts utilitzats en el calibratge de les fonts acústiques inicials, distingint entre períodes diürn, vespertí i nocturn. -Una caracterització de la situació posterior a les actuacions de millora de les carreteres per a l'any horitzó 2032; utilitzant programari específic s'obtenen els nivells sonors esperats per a aquest any, adoptant mesures correctores en aquells punts on se superen els límits perme-sos. En aquest cas els mapes acústics mostren la situació que es produirà un cop consolida-des les actuacions de millora de les carreteres estudiades. 3.1.1. Indicadors acústics Els índexs més utilitzats en l'avaluació de la molèstia generada pel soroll a la comunitat, i que són contemplats en la pràctica totalitat de les diferents normes i reglaments, són el nivell de pressió acústica ponderat A, i el nivell de pressió acústica continu equivalent ponderat A. El primer s'utilitza quan el soroll és continu i el segon quan és variable Atès que a la pràctica el soroll sempre té una certa variabilitat temporal, l'indicador acústic que serà representat en els mapes de soroll diürn, vespertí i nocturn serà el nivell de pressió acústica continu equivalent ponderat A, tot i que hi ha una sèrie d'indicadors que no seran representats gràficament en un mapa, però que resultaran de gran ajuda a l'hora d'analitzar el tipus de soroll a a què està exposada la població en el terme municipal. A continuació es mostra la definició dels indicadors de soroll més utilitzats a l'hora de realitzar un anàlisi acústic:

LAeq,T (Nivell de pressió acústica continu equivalent): Aquest paràmetre es defineix com la mitjana energètica del nivell de soroll amitjanat en el temps de mesura. Es pot considerar com el soroll continu que tindria el mateix con-tingut energètic acústic que el soroll real equivalent, en el mateix període de temps. La seva expressió matemàtica és,

dtT

dtpp

TL

t

t

Lt

tA

TAeq

pA

∫∫ ⋅=⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛⋅=

2

110

2

1

2

0, 101log101log10

donde,

12 ttT −= , es el període de mesura Ap , és la pressió acústica instantànea ponderada A pAL , és el nivell de pressió acústica ponderat A

APÈNDIX 1. MÈTODE DE CÀLCUL

Estudi d’Impacte Ambiental “Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre”

2758-AX07-AP-1-soroll-Ed2.doc Annex 7. Estudi d’impacte acústic Pàg. 1

APÈNDIX 1. MÈTODE DE CÀLCUL DE SOROLL PEL TRÀFIC RODAT. MÈTODE FRANCÈS NMPB-ROUTES-96 INCLOENT PARÀMETRES METEOROLÒGICS El present mètode proporciona una eina per a la predicció de nivells sonors a més de 250 metres de les fonts de tràfic, tenint en compte els efectes de les condicions meteorològiques. Permet el càlcul dels nivells sonors LAeq (10 p. m. – 6 a. m.) i LAeq (6 a. m. – 10 p. m.) d'acord amb la reglamentació establerta. Per raons de coherència, aquest mètode va ser ideat perquè els càlculs es portessin a terme a menys de 250 metres de les fonts sonores, sent una eina molt completa per a la predicció del soroll provocat pel tràfic rodat. Els càlculs es porten a terme per a cada banda d’octava des de 25 Hz fins a 4 KHz, i està basat en la discretació de les fonts de soroll lineals en fonts puntuals. El límit de validació dels càlculs es troba a 8700 metres de la carretera (perpendicularment), amb el receptor a un mínim de 2 metres d'altures sobre el terreny.

1.2. Definicions i notacions 1.2.1 . Generalitats Totes les distàncies, altures, dimensions i altituds emprades, estan expressades en metres. La notació ‘MN’ significa la distància entre els punts M i N en línia recta. Convencionalment, les altures reals mesurades sobre la vertical del terreny s'indiquen amb la lletra ‘h’, mentre que les altures equivalents mesurades ortogonalment a un plànol mig sobre el terreny s'indiquen amb la lletra ‘z’. Els nivells sonors indicats mitjançant la inicial ‘L’ es representen de decibels (bandes d’octava) quan el sufix ‘A’ és omès. Els nivells sonors ponderats A tenen el sufix ‘A’ . 1.2.2 . Definicions La suma de nivells sonors deguts a fonts incoherents es designen per mitjà del signe Å, d'acord amb la següent definició:

⎥⎥⎦

⎤

⎢⎢⎣

⎡+⋅=+ 10

210

1

21 1010log10LL

LL

• Condicions atmosfèriques homogènies: condicions que impliquen una atmosfera

homogènia en referència a la propagació del so. En aquestes condicions, l'energia acústica es propaga seguint una línia recta.

• Condicions atmosfèriques favorables per a la propagació del so: condicions que

provoquen la caiguda de l'energia acústica sobre el terreny, i ocasionen nivells sonors en el receptor majors als obtinguts en condicions homogènies.

• Condicions atmosfèriques desfavorables per a la propagació del so: condicions

que ocasionen l'elevació de l'energia acústica allunyant-la del terreny, ocasionant nivells sonors en el receptor menors que els obtinguts en condicions homogènies.

• Camí directe: línia recta que uneix la font ‘S’ (source) i el receptor ‘R’ (receiver)


Pàg. 2 Annex 7. Estudi d’impacte acústic 2758-AX07-AP-1-soroll-Ed2.doc

1.2.3. Notacions δ Diferència de camins en els càlculs de difracció λ Longitud d'ona d'una freqüència donada fc, o d'una banda d’octava: l = c / fc γ Radi de curvatura del camí de propagació en condiciones favorables Δdif Atenuació deguda a la difracció pura (sense efecte del terreny) Δh Correcció d’altura tenint en compte la curvatura dels raigs en condicions favorables αr Coeficient d’absorció acústica de la superfície vertical d’un obstacle A Punt d’intersecció d’un camí directe amb la superfície d’un obstacle difractant A’ Punt fictici introduït en el càlcul de la difracció en condicions favorables Aatm Atenuació deguda a l’absorció en condicions favorables per a una determinada banda

d’octava (en dB) Adif,F Atenuació deguda a la difracció en condicions favorables per a una determinada banda

d’octava (en dB) Adif,H Atenuació deguda a la difracció en condicions homogènies per a una determinada

banda d’octava (en dB) Adiv Atenuació deguda a la divergència geomètrica per a una determinada banda d’octava

(en dB). Ai,F Atenuació deguda a la propagació entre Si y R en condiciones favorables per a una

determinada banda d’octava (en dB). Ai,H Atenuació deguda a la propagació entre Si y R en condicions homogènies per a una

determinada banda d’octava. Am,F Atenuació deguda a l’efecte del terreny a la zona entre la font i el receptor en

condicions favorables (en dB) Ar,F Atenuació deguda a l’efecte del terreny a la zona del receptor en condicions favorables

(en dB) As,F Atenuació deguda a l’efecte del terreny a la zona de la font de soroll en condicions

favorables (en dB) Agrd,F Atenuació deguda a l’efecte del terreny en condicions favorables per a una determinada

banda d’octava Agrd,H Atenuació deguda a l’efecte del terreny en condicions homogènies per a una

determinada banda d’octava c Velocitat del so a l’aire (340 m/s) d Distància directa entre dos punts (en metres), sense tenir en compte possibles

obstacles entre els punts. Quan no existeix reflexió ‘d’ és la longitud del camí directe. Quan existeixen reflexions sobre els obstacles, ‘d’ és la longitud total del camí sense obstacles difractants.

dp Distància de propagació entre dos punts (en metres). És a dir, es tracta de la distància reduïda, o projectada sobre un pla mig del terreny

E Distància entre punts extrems de difracció, en cas de difracció múltiple (en metres)

EPL Emissió sonora d’un camió pesat en dB(A) (en les mateixes condicions que EVL) EVL Emissió sonora d’un vehicle lleuger en dB(A). Correspon al nivell LAeq(1hora) a 30 metres

de l’extrem d’una carretera de 28 metres d’amplada a 10 metres sobre el terreny, produït pel pas d’un vehicle lleuger, considerant una propagació sense cap obstacle, i sobre un terreny completament pla i reflectant, i considerant una carretera recta de longitud infinita.

fc Freqüència nominal d’una banda d’octava, en Hz ((125, 250, 500, 1000, 2000, 4000 Hz) G Coeficient del terreny (valor entre 0 i 1) que caracteritza la seva absorció acústica. Gm Coeficient del terreny a la zona entre la font i el receptor Gr Coeficient del terreny a la zona del receptor Gs Coeficient del terreny a la zona de la font Gpath Coeficient del terreny al llarg del camí de propagació G’path Coeficient equivalent del terreny al llarg del camí de propagació hr Altura del receptor sobre el terreny en metres hs Altura de la font puntual sobre el terreny en metres k Número d’ona per a una determinada banda d’octava en metros-1 : k=2πfc/c LAeq, LT Nivell sonor global a llarg termini LAeq, degut a totes les fonts i imatges de fonts en el

punt R (en dB(A)). Leq, LT Nivell sonor global a llarg termini LAeq, degut a totes les fonts i imatges de fonts en el

punt R, per a una determinada banda d’octava Li,F Nivell sonor Leq degut a la font Si en el punt R, en condicions favorables y per a una

determinada banda d’octava Li, H Nivell sonor Leq degut a la font Si en el punt R, en condicions homogènies y per a una

determinada banda d’octava LAwi Nivel de potencia acústica de una fuente Si para una determinada banda de octava (en

dB(A)) O Punt de difracció p Situació de condiciones favorables durant un període a llarg termini en una

determinada direcció. pi Situació de condicions favorables durant un període la llarg termini en la direcció del

camí directe entre la font puntual i el receptor. QPL Flux horari de camions pesats (en vehicles/hora) QVL Flux horari de camions lleugers (en vehicles/hora) R Punt receptor R’ Receptor imatge S Font puntual ( s’anomena Si per a indicar l’ordre de la font puntual en discretitzar una

font lineal) S’ Font puntual imatge zo,r Altura equivalent del punt O, mesurada perpendicularment al pla mig del terreny, al

costat del receptor (en metres) zo,s Altura equivalent del punt O, mesurada perpendicularment al pla mig del terreny, al



costat de la font (en metres) zr Altura equivalent del receptor, mesurada perpendicularment al pla mig del terreny (en

metres) zs Altura equivalent de la font puntual, mesurada perpendicularment al pla mig del terreny

(en metres) 1.3. Anàlisi meteorològic 1.3.1 . Consideracions generals 1.3.1.1. Principis de la influència de les condicions meteorològiques en la propagació del so La comprensió del fenomen físic en l'origen de les fluctuacions acústiques és fonamental per a una correcta anàlisi dels resultats dels nivells acústics mesurats o calculats. L'efecte de les condicions meteorològiques pot mesurar-se tan ràpid com la distància entre la font i el receptor sigui superior als 100 metres; aquest efecte s'incrementa amb la distància i quan la font i/o el receptor estan propers al terreny. Per a mostrar l'efecte d'aquest fenomen, la següent taula presenta alguns resultats experimentals de nivells sonors equivalents (sobre 10 minuts) obtinguts amb una font puntual sobre un terreny pla, per a diferents condicions meteorològiques:

Distància font / receptor Diferència entre nivells

mínims y màxims en dB(A)

Desviació típica en dB(A)

160 m 18,6 4,4 320 m 26,8 8,4 640 m 37,8 11,2

Exemple de les variacions dels nivells sonors mesurats, degudes als efectes meteorològics (altura de la font puntual: 6m, altura del receptor: 1,5m)

Aquests valors han estat obtinguts per a períodes de temps curts; per a períodes de temps majors, les variacions observades són menors, però són encara així de gran importància. La variació dels nivells sonors de llarg rang és deguda a un fenomen de refracció de les ones acústiques en les capes baixes de l'atmosfera. Aquesta refracció es deu a la variació de la velocitat del so en la trajectòria de propagació produïda per variacions espacials de la temperatura de l'aire i la velocitat del vent. En general, sobre un terreny pla en termes mitjos, aquestes característiques micrometeorològiques depenen únicament de l'altura sobre el

terreny, de manera que són sensiblement idèntiques a les d'un plànol horitzontal a una determinada altura. Aquest fenomen de refracció de les ones acústiques és veritablement apreciable especialment en un plànol vertical. Considerant in distància màxima de 800 metres entre la font i el receptor (ambdós propers al terreny), la zona de l'atmosfera de la qual es tracta es troba sobre els 30 metres d'altura. Aquest tipus de propagació del so es caracteritza pel perfil vertical de la velocitat del so o el seu gradient vertical. La propagació es produirà en condicions diferents en funció de la forma d'aquest perfil vertical 1.3.1.2. Efectes acústics dels diferents tipus de perfils verticals de velocitat del so Factors tèrmics i aerodinàmics tenen influència sobre la velocitat del so:

• Factors tèrmics: Els intercanvis tèrmics entre el terreny i la capa més baixa de l'atmosfera ocasionen una variació de la temperatura de l'aire en funció de l'altura sobre el terreny, i per tant, una variació de la velocitat del so.

• Factors aerodinàmics: Com a conseqüència de la rugosidad del terreny, la velocitat

del vent és sempre superior en altura que al nivell del sòl. La velocitat del so amb presència de vent és la suma algebraica de la velocitat del so sense vent, més el vector de vent sobre l'adreça de propagació considerada Aquesta velocitat variarà en funció de l'altura sobre el terreny.

Així, existeixen tres tipus de propagació, en funció de la forma del perfil de velocitat del so: a . Propagació amb un gradient vertical negatiu

• Condicions tèrmiques: En aquest cas, la temperatura disminueix quan augmenta l'altura sobre el terreny. Aquest fenomen ocorre durant el dia: el sol escalfa la superfície de la terra i aquesta transfereix aquesta energia a les capes baixes de l'atmosfera. Llavors, la temperatura és superior prop del terreny que en altura, disminuint la velocitat del so amb l'altitud.

• Condicions aerodinàmiques: Quan el vent bufa en direcció oposada a la propagació

del so, la velocitat del vent es resta a la velocitat del so amb l'atmosfera en calma.

A continuació es mostra l'efecte acústic d'aquestes condicions tèrmiques i aerodinàmiques en el següent esquema: Com pot observar-se, els raigs acústics segueixen una direcció ascendent. En aquestes condicions, el nivell sonor a llarg rang és menor que en el cas sense considerar l'efecte meteorològic. Es genera també una “zona d'ombra acústica” on no poden penetrar els



raigs, i en la qual els baixos nivells sonors existents són conseqüència de la difracció. Aquest tipus de condicions resulten desfavorables per a la propagació del so, com a conseqüència de la qual cosa a aquesta situació se li denomina condicions desfavorables.

Alçada

Velocitat del so

Distància

ZZoonnaa dd’’oommbbrraa

Propagació del so en condicions “desfavorables”

b . Propagació amb un gradient vertical positiu

• Condicions tèrmiques: A la nit, amb el cel buidat, el terreny emet energia calorífica i es refreda amb major facilitat que l'aire. Les capes més baixes de l'atmosfera passen a estar més fredes que les capes superiors, i la temperatura de l'aire augmenta amb l'altitud. Aquesta situació, anomenada “inversió tèrmica”, correspon a un gradient vertical de velocitat del so positiu.

• Condicions aerodinàmiques: Quan l'adreça del vent és la mateixa que l'adreça de

propagació de les ones acústiques, la suma algebraica de la velocitat del so en condicions d'atmosfera homogènia més la velocitat del vent, donen lloc a un perfil de velocitat del so la velocitat del qual augmenta amb l'altitud.

Alçada

Velocitat del so

Distància

Propagació del so en condicions “favorables”

Els raigs acústics segueixen una adreça descendent. En aquestes condicions, el nivell sonor a llarg rang és superior que sense considerar l'efecte meteorològic. Aquest tipus de condicions són favorables per a la propagació del so, com a conseqüència, a aquesta situació se li denomina condicions favorables. c . Propagació amb un gradient vertical nul La probabilitat de presència al mateix temps de les mateixes condicions tèrmiques i aerodinàmiques és molt variable. Les condicions micrometeorológicas induïdes rarament són homogènies. Acústicament parlant, aquesta situació es correspon amb un gradient vertical de velocitat del so nul. Aquest fenomen apareix en dos casos:

• Quan la velocitat del vent és igual a zero i la temperatura de l'aire és constant a qualsevol altura. Això ocorre generalment durant un curt període de temps a l'alba i durant la posada de sol, o quan el cel es troba completament cobert amb núvols densos.

• Quan els efectes de les condicions tèrmiques i aerodinàmiques es compensen.

Aquest cas es dóna, per exemple, a la nit quan el vent bufa en adreça oposada a la propagació i el cel està buidat, o també durant el dia quan està molt assolellat i el vent bufa amb poca intensitat en l'adreça de la propagació. No obstant això, aquesta compensació apareix únicament amb valors precisos de cada condició (tèrmiques i aerodinàmiques), i no es dóna en altures sobre el terreny elevades.

Aquestes condicions donen lloc a una propagació dels raigs acústics en línies rectes. Aquests fenòmens es donen molt rarament, de manera que la propagació del so amb gradient nul ha



d'entendre's més com el límit entre la propagació amb gradient positiu i negatiu, que com un tipus real de propagació. A partir d'ara denominarem a aquesta situació com homogènia, atès que la propagació es dóna en un mitjà homogeni.

Alçada

Velocitat del so

Distància

Propagació del so en condicions “homogènies”

d. Combinació d'aquests fenòmens en una situació real En la realitat, les condicions tèrmiques i aerodinàmiques són completament independents entre si, podent observar-se els paràmetres meteorològics que donen lloc a l'efecte de compensació o refracció. Així, i amb l'objectiu de tenir en consideració totes les possibles combinacions de factors, vam mostrar la següent matriu :

U1 U2 U3 U4 U5

T1

T2

T3

T4

T5

CONDICIÓ 1 (Columnes) CONDICIÓ 2 (Files)

U1 - Fort vent (de 3 a 5 m/s) oposat a la direcció de propagació del so T1

- Durant el dia - Forta radiació solar - Terreny sec - Vent moderat

U2 - Vent moderat (de 1 a 3 m/s)

oposat a la direcció de propagació del so, o fort vent no massa oposat

T2 Les mateixes condicions que T1, amb una d’elles falsa

U3 - Sense vent o sense vent transversal T3

- Durant l’alba o la posta de sol o

- Cel ennuvolat, amb vent i amb un terreny massa humit

U4 - Vent moderat en la direcció de la propagació o fort vent a 45º T4 - Durant la nit

- Ennuvolat o amb vent

U5 - Fort vent en la direcció de la propagació T5

- Durant la nit - Cel aclarit - Vent dèbil

A continuació es mostren els tipus de propagació que seran considerats en funció de la combinació de les dos condicions exposades:

Les diferències entre les condicions favorables i desfavorables no són iguals en valor absolut: les disminucions dels nivells sonors són molt més importants que els increments. A més, les

Atenuació molt forta en la que els raigs acústics segueixen una direcció molt ascendent (situació desfavorable)

Atenuació forta en la que els raigs acústics segueixin una direcció ascendent (situació desfavorable)

Sense efectes meteorològics, corresponent a una propagació dels raigs acústics en línia recta (situació homogènia)

Increment moderat del nivell sonor, corresponent a raigs acústics en direcció descendent. (situació favorable)

Fort increment del nivell sonor, corresponent a raigs acústics en direcció molt descendent (situació favorable)

Combinació contradictòria de factors. Situació meteorològica impossible.



desviacions típiques dels nivells sonors són molts menors en el cas de condicions favorables que en les desfavorables, és a dir, aquests nivells presenten una dispersió considerablement menor. La següent figura mostra aquest fenomen representant el valor de les atenuacions observades sobre un terreny pla, en funció de la distància entre l'emissor i el receptor (l'altura de la font sonora és de 6 metres i la del receptor és de 1,5 m), a mesura que canviem el signe del gradient de velocitat del so. Sobre la mateixa figura està representada l'atenuació en condicions homogènies (línia central). En la figura, les franges fosques contenen com a mínim el 50% de les mostres, i les clares un mínim del 90%.

1.3.1.3. Representativitat del fenomen en realitat i equivalent En realitat, hi ha infinitat de possibles combinacions entre els efectes tèrmics i aerodinàmics. A més, aquest fenomen és molt variable en el temps i l'espai, pel que els nivells sonors a gran escala són considerats com una variable aleatòria. Els condicionants relatius a aquest efecte del terreny no poden ser separats de les condicions de propagació de l'ona acústica. Així, en funció de la forma que tinguis els raigs acústics, la proporció d'energia que interactuarà amb el terreny tindrà major o menor importància. Les característiques topogràfiques locals de l'àrea afectada és una important variable a tenir en compte: la naturalesa i geometria del lloc modifica normalment de manera substancial les característiques micrometeorològiques.

Tots aquests factors ens donen a entendre que una caracterització exacta, en espai i temps, de la influència de les condicions meteorològiques de la propagació del so resulta impossible, de manera que l'opció adequada serà l'aplicació d'un mètode aproximat. 1.3.2 . Presentació del principi del mètode de càlcul del nivell sonor equivalent El present mètode permet calcular els nivells sonors per a dues condicions de propagació: a . Condicions de propagació favorables (LF): Els nivells calculats no són els nivells extrems corresponents a la matriu exposada anteriorment, però es corresponen amb una situació mitja de la propagació del so amb un gradient vertical de velocitat positiu. És a dir, es corresponen amb “una mitjana dels nivells observats amb condicions favorables de propagació”. b. Condicions de propagació homogènies (LH): Encara que aquestes condicions es donen molt rarament en la realitat, suposen un càlcul molt més senzill al considerar els raigs de propagació rectes. Abans de la publicació del “French Decree de 5 Maig de 1995”, els càlcul de soroll provocats per tràfic rodat es realitzaven amb la hipòtesi d'una atmosfera homogènia. Per a receptors localitzats a mes de 250 metres de la carretera, el “French Decree de 5 Maig de 1995” considera tenir en compte, en els estudis de predicció de soroll provocat per tràfic rodat, les condicions meteorològiques reals observades en l'àrea d'estudi. Els nivells benvolguts d'aquesta manera no han de ser menors que els observats en condicions d'atmosfera homogènia. De moment, no és operacional, el mètode permet calcular els nivells sonors quan les condicions de propagació són desfavorables. Amb l'objectiu de determinar els nivells sonors a llarg termini tenint en compte les condicions meteorològiques reals, el present mètode incrementa els nivells sonors en condicions desfavorables, tenint en compte els nivells sonors en condicions homogènies. Aquest fet provoca una sobreestimació dels nivells sonors reals obtinguts amb aquestes condicions de propagació, però es tracta d'una decisió segura. Així, el nivell equivalent es calcula mitjançant la suma energètica dels nivells LF i LH, ponderats en funció de la seva probabilitat d'ocurrència (p, valor entre 0 i 1). Com s'ha explicat amb anterioritat, resulta obvi que el fet que ens trobem davant condicions favorables depèn de la trajectòria emissor-receptor, així com de la direcció del vent. La formulació exposada haurà de per tant ser aplicada per a cada parella font-receptor, de manera que nivell global equivalent en el receptor serà el resultat de la suma energètica de les contribucions a llarg termini de cada font elemental.

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛⋅−+⋅⋅= 1010 10)1(10log10

HF LL

LT ppL



Per a portar a terme aquest càlcul, resulta imprescindible tenir les probabilitats d'ocurrència de condicions favorables per a cadascuna de les trajectòries emissor-receptor.

100 0 20 40 60 80

LH

LLT

LF

Probabilidad de ocurrencia (%)

Nivel sonoro a largo plazo

1.3.3Selecció dels valors meteorològics Abans de portar a terme qualsevol determinació dels paràmetres meteorològics, és necessari avaluar la precisió requerida per a cadascun d'aquests valors, per exemple:

- Si una carretera respecta en la fase de projecte els llindars de soroll desitjats en condicions favorables de propagació, ho farà també en condicions a llarg termini.

- Si existeix una petita diferència entre nivells sonors en condicions favorables i

homogènies, les inexactituds en el coneixement dels valors dels paràmetres meteorològics tindran poca influència en els nivells sonors equivalent. En aquestes dues situacions no seria necessari perfeccionar l'anàlisi meteorològica de la zona d'estudi. De totes maneres, les simplificacions seran adequades solament si les característiques geomètriques de la carretera en fase de projecte estan prou fixades

1.3.3.1 Paràmetres calculats per al cas de França Les dades de 40 estacions meteorològiques distribuïdes pel territori francès van ser analitzats d'acord al criteri (Ui, Tu) exposat anteriorment (matriu de combinació de factors), amb

l'objectiu de calcular els valors de probabilitat d'ocurrència de condicions meteorològiques favorables en un període a llarg termini. En els resultat s'observava que, per a una estació concreta, no s'apreciaven diferències apreciables entre dues direccions separades menys de 20º, excepte en els llocs on la direcció del vent estava fortament marcada. Les diferències pel que fa a direcció s'igualaven degut fonamentalment al fet que:

- l'efecte dels factors tèrmics és isòtrop1

- la classificació relativa a l'adreça del vent en la matriu de combinació de factors (vent en l'adreça de la propagació, vent lateral, i vent en contra de l'adreça de propagació) se suavitza en gran mesura, tenint en compte variacions de 20 en 20 graus.

Aquests valors haurien de ser emprats per a aquelles zones les característiques de les quals coincideixin amb els criteris establerts en l'estudi, amb l'objectiu de garantir la representativitat dels valors mesurats, especialment pel que fa a l’efecte del vent:

- Zona plana sense arbres ni vegetació arbustiva - Terreny cobert per l'herba (altura òptima de la vegetació: 10 cm)

- Sense existència de masses d'aigua d'importància (llacs o rius), per la seva elevada

inèrcia tèrmica.

- Lloc buidat, sense obstacles d'importància, atès que tindran una gran influència en la variació de la direcció del vent.

- Altitud màxima sobre el nivell del mar: 500 m., a causa de la influència del relleu en

les característiques meteorològiques del lloc. 1.3.3.2. Altres llocs Quan a la zona d'estudi no es compleixen els criteris establerts en el punt anterior, tenim la possibilitat de portar a terme una anàlisi meteorològica:

1 Isòtrop: Característica física que s’atribueix a un sistema material quan presenta les mateixes propietats físiques en totes direccions, en el sentit que si es mesuren magnituds com la conductivitat elèctrica i tèrmica, dilatació, etc., no depenen de la direcció.



- Ús de dades meteorològiques locals - Ús de dades meteorològiques preses expressament en funció de les necessitats del

projecte - Ús de dades estimades

a . Ocupació de dades meteorològiques locals Quan existeixi una xarxa d'estacions meteorològiques les dades de les quals puguem emprar, hauríem d'escollir l'estació les característiques de la qual siguin representatives de la zona d'estudi. Les mesures locals de les condicions micrometeorològiques, haurà de permetre'ns determinar un valor significatiu de les probabilitats d'ocurrència de condicions favorables:

- Les condicions tèrmiques (radiació solar, cobertura de núvols) i aerodinàmiques (velocitat i adreça del vent) haurien d'haver estat recollides durant un llarg període de temps en l'estació meteorològica (10 anys com a mínim, sent òptim un temps d'observació de 30 anys).

- Aquestes dades seran introduïdes en la matriu de combinació de factors, amb

l'objectiu de calcular les probabilitats d'ocurrència de condicions favorables a llarg termini, de la zona d'estudi.

La realització d'aquest mètode resulta complexa, per això es requerirà l'ajuda d'especialistes en micrometeorologia. b. Ús de dades meteorològiques preses expressament en funció de les necessitats del projecte En el cas que no existeixin estacions meteorològiques representatives de l'àrea d'estudi, les dades haurien de ser recollides durant un període de temps molt menor. Així, la forma d'actuar serà la següent:

- Mesura simultània dels paràmetres tèrmics i aerodinàmics de la zona. Aquestes mesures haurien de ser portades a terme durant un període mínim de 2-3 anys, però en la pràctica és suficient amb mesures al llarg d'un any.

- Recollida de les dades de l’estació meteorològica oficial més propera o més

representativa de la zona (observacions al llarg d'un mínim de 10 anys).

- Adaptació de les dades mesurades a les dades recollides de l'estació oficial, amb l'objectiu d'estimar les característiques meteorològiques de la nostra zona a llarg termini.

- Anàlisi de les dades en la matriu de combinació de factors, i càlcul de les probabilitats d'ocurrència de condicions favorables.

Es tracta d'un mètode que requereix bastant temps, i que resulta molt complex, de manera que s’aplicarà en rares ocasions. c . Ús de dades estimades Aquest mètode es basa en el principi de maximitzar, com mesura de precaució, la probabilitat d'ocurrència de condicions favorables. D'aquesta manera, els nivells equivalents seran sobreestimats amb l'objectiu que això suposi uns nivells de immisió majors, i per tant una major protecció per als edificis afectats que existeixin en les proximitats de la carretera projectada. D'aquesta manera podran prendre's els següents valors de probabilitat per a qualsevol direcció de propagació:

- 100% de condicions favorables per al període nocturn - 50% de condicions favorables per al període diürn

1.4. Descripció general del mètode Els càlculs es porten a terme d'acord amb els següents passos:

1. Descomposició de les fonts de soroll en fonts puntuals 2. Determinació de la potència sonora de cadascuna de les fonts puntuals

3. Recerca dels possibles camins de propagació entre les fonts puntuals i el receptor

(camí directe i camins reflectits i / o refractats)

4. Per a cada camí de propagació: - Càlcul de l'atenuació en condicions favorables - Càlcul de l'atenuació en condicions homogènies

- Càlcul dels nivells equivalent en condicions favorables i homogènies, i de la

probabilitat d'ocurrència de condicions favorables



5 . Suma dels nivells sonors equivalent per a cadascun de les trajectòries de propagació, i càlcul dels nivells sonors totals en el receptor.

Per a una font puntual Si de potència LAwi, i per a una determinada banda d’octava, el nivell sonor equivalent en el receptor R amb unes condicions atmosfèriques donades, s'obtindrà d'acord a la següent formulació:

1.4.1 Mode d’actuació per a cadascuna de les bandes d’octava 1.4.1.1. Nivell sonor en condicions favorables per a la trajectòria (Si,R) L’expressió per al càlcul del nivell sonor en condicions favorables és la següent: Li,F=LAWi-Ai,F On Ai,F és el valor d’atenuació al llarg de la trajectòria de propagació en condicions favorables: Ai,F=Adiv + Aatm + Agrd,F + Adif,F essent: Adiv → Atenuació deguda a la divergència geomètrica Aatm → Atenuació deguda a l’absorció de l’aire Agrd,F →Atenuació deguda a l’efecte del terreny en condicions favorables Adif,F → Atenuació deguda a la difracció en condiciones favorables 1.4.1.2. Nivell sonor en condiciones homogènies per a la trajectòria (Si,R) L’expressió per al càlcul del nivell sonor en condicions homogènies és la següent: Li,H=LAWi-Ai,H essent: Agrd,H → Atenuació deguda a l’efecte del terreny en condicions homogènies Adif,H → Atenuació deguda a la difracció en condicions homogènies 1.4.1.3. Nivell sonor equivalent per a la trajectòria (Si,R) El nivell sonor equivalent relatiu a una font puntual concreta ‘i’ s'obté per mitjà de la suma energètica dels nivells sonors en condicions homogènies i favorables, ponderat en funció de la probabilitat mitja d'ocurrència de condicions favorables de propagació en la direcció (Si,R).

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛⋅−+⋅⋅= 1010

,

,,

10)1(10log10HiFi L

i

L

iLTi ppL

1.4.1.4. Nivell sonor equivalent en el punt R en dB(A) El nivell sonor en el receptor per a una determinada banda d’octava s’obté mitjançant la suma de contribucions sonores de totes les fonts puntuals i les seves possibles imatges2.

⎥⎦

⎤⎢⎣

⎡+⋅= ∑ ∑ ⋅⋅

i i

LLLTeq

LTiLTiL'

1.01.0,

,', 1010log10

on: i es refereix a les fonts puntuals

i’ es refereix als “punts imatge” provinents de reflexions en obstacles verticals La probabilitat d'ocurrència de condicions favorables de propagació en el cas de camins reflectits es considera idèntica a la d'un camí directe. 1.4.1.5. Nivell sonor equivalent en el punt R en dB(A) El nivell sonor en decibels ponderats A s’obté mitjançant el sumatori dels nivells de cada banda d’octava:

⎥⎦

⎤⎢⎣

⎡⋅= ∑

=

⋅6

1

1.0,

)(,10log10j

LLTA

jLTeq

eqL

on ‘j’ es refereix a les 6 bandes d’octava des de 125 a 4000 Hz. Aquest resultat LAeq,LT és el resultat final buscat, és a dir, el nivell sonor equivalent en ponderació A, en el receptor considerat. 1.5. Descripció de la font Una infraestructura de transport, considerada com a font sonora, té una sèrie de particularitats degudes fonamentalment a:

la seva geometria: Caràcter lineal i distribució de la potència acústica al llarg de l'ample de la plataforma.

2 Les imatges es refereixen a les trajectòries de raigs reflexats en obstacles verticals



la variabilitat de la seva emissió sonora al llarg de la trajectòria de la carretera. Per a portar a terme el càlcul acústic d'una font d'aquest tipus, és necessari modelizar la font d'alguna manera; d'aquesta forma, el mètode proposat consisteix en la Discretización de la infraestructura en fonts sonores puntuals elementals. 1.5.1 . Discretizació de les fonts sonores 1.5.1.1. Concepte de ”secció de carretera acústicament homogènia” El primer pas és la determinació de seccions de la carretera en les quals es compleixen els següents condicionants:

L'emissió sonora deguda al tràfic rodat és constant.

Un perfil transversal de la secció (nombre de carrils, ample de la plataforma,...) assegura l'aplicació d'un mateix model, considerant la seva discretització en fonts puntuals.

D'aquesta manera, dividirem la carretera d'estudi en tantes seccions acústicament homogènies com sigui necessari per a modelitzar-la correctament. 1.5.1.2. Localització de les línies font La carretera serà modelitzada longitudinalment mitjançant la divisió en una sèrie de fonts lineals, el nombre de les quals i posició dependran de la precisió requerida en l'estudi. Així, en aquells casos on no sigui necessari limitar el nombre de càlculs a realitzar, es localitzarà una font lineal en el centre de cadascun dels carrils.

Localització òptima de les fonts lineals

També és possible, d'acord amb la distància al carril i les condicions de propagació, representar cada sentit del tràfic mitjançant una font lineal (localitzada en el mitjà de cada sentit de tràfic), o bé modelitzar la totalitat de la carretera mitjançant una única font lineal (localitzada en l'eix de la via). Aquesta última elecció serà vàlida únicament en aquells casos on la plataforma de la carretera no sigui massa ampla, i per al cas de receptors allunyats de la carretera. En tot cas, és recomanable la inclusió d'una font lineal en el centre de cada carril, resultant aquesta opció sistemàtica en els casos que existeixi difracció o quan el tràfic relatiu a els dos sentits present una marcada asimetria. 1.5.1.3. Discretització de les línies font en punts Cada font lineal definida prèviament serà discretitzada en fonts puntuals elementals, la qual cosa es pot realitzar de diferents maneres:

Discretització equiangular: La zona d'estudi serà escombrada, des de cada receptor considerat, per un grup de raigs la variació angular dels quals sigui constant (per norma general se sol prendre una variació d'angle propera als 10º per a angles de visió iguals o inferiors a 150º; aquesta variació angular es reduirà en el cas de vistes majors). Així, en les interseccions de cada raig amb la font lineal es generarà una font puntual. Mitjançant l'ocupació d'aquest mètode, la discretització de cada font lineal no serà única, sinó que dependrà de la localització del receptor considerat.

Discretització a partir d'una variació constant: Cada font lineal es discretitzarà en

fonts puntuals espaiades una distància constant. Amb l'objectiu d'obtenir una bona precisió, la distància entre dues fonts puntuals no haurà de ser superior a la meitat de la distància entre el carril i el receptor més proper. Com regla general, aquesta constant no sol superar els 20 metres. En aquest cas, la discrettzació serà única i independent de la localització espacial de cada receptor.

Discretització variable: En algunes ocasions, sobretot quan els receptors estan

propers al carril, i la trajectòria dels seus raigs està parcialment obstruïda, pot ser que sigui necessari modificar localment la discretització en fonts puntuals, disminuint la distància entre dues fonts consecutives.

1.5.2. Dades d’emissió sonora a introduir La potencia acústica LAwi (expressada en dB(A)) d’una font puntual elemental ‘i’, per a una determinada banda d’octava, s’obté mitjançant l’aplicació de la següent expressió:



( )( ) ( )( )[ ] ( ) ( )jRlQEQEL iPLPLVLVLWi+⋅++⋅+⊕⋅+= log1020log10log10

on: EVL y EPL són els nivells d’emissió sonora definits en la Guide du Bruit per a vehicles

lleugers i pesats respectivament. QVL y QPL són els fluxos horaris de vehicles lleugers i pesats respectivament,

representatius de cada període considerat. Li és la longitud en metres del segment de la font lineal modelitzat per la font puntual

‘i’.

S i-1

S i+1

S i

d (i-1,i)

d (i,i+1)

( ) ( )2

1,,1 ++−=

iidiidli

Càlcul d’un tram de font lineal, representat per una font puntual i

R(j) és el valor estandarditzat de l’espectre de tràfic rodat (en ponderació A), calculat segons l’estàndard europeu EN 1793-3, que es mostra a continuació:

j Banda d’octava Valors de R(j) en dB(A) 1 125 Hz -14 2 250 Hz -10 3 500 Hz -7 4 1 kHz -4

5 2kHz -7 6 4kHz -12

Espectre de tràfic rodat estandaritzat, expressat segons la ponderació A 1.6 Anàlisi de la propagació 1.6.1 Receptor L'altura sobre el terreny dels receptors calculats haurà de ser com a mínim de 2 metres, amb una precisió inferior als 0,5 metres, amb l'objectiu d'evitar en la major mesura possible la incertesa en els resultats, i el mètode està dissenyat per a calcular al principi nivells sonors en camp obert. Per a respondre a les necessitats d'aplicació de l'actual legislació acústica, els receptors haurien d'estar situats a 2 metres de les façanes dels edificis, de manera que l'efecte d'aquestes façanes es portarà a terme tenint en compte les següents consideracions:

Addició d'una correcció de +3 dB(A) al nivell sonor calculat (LAeq,LT)

Càlcul de la reflexió, d'acord amb el mètode que es descriurà més endavant.

Representació dels camins directe i reflexat



1.6.2 . Concepte de “camins elementals de propagació” Els mètodes de càlcul com el descrit, són mètodes geomètrics, i es basen en la recerca de camins de propagació entre la font i el receptor, camins que representen les trajectòries de propagació de l'energia sonora. El mètode francès és una metodologia que ha d'aplicar-se en 3D, però la recerca de trajectòries de propagació arriba a fer-se molt complexa, especialment quan es donen reflexions sobre superfícies amb una orientació determinada. És per això que el càlcul es portarà a terme en “ manera 2D1/2 “. El terme 2D1/2 significa que la recerca de les trajectòries de propagació existents entre una font puntual i un receptor es dur a terme amb una projecció bidimensional de l'àrea d’estudi sobre un plànol horitzontal. Una vegada s'identifica cadascun de les trajectòries de propagació, el següent pas consisteix en tractat en 2D, però en un plànol vertical (en els casos que la trajectòria conté reflexions, s'utilitza únicament un plànol vertical). D'aquesta manera, existeixen dos tipus de trajectòries considerades:

Trajectòries directes entre font i receptor: Aquest tipus de trajectòries són línies rectes en planta (vista horitzontal), i han de tenir en consideració les difraccions i/o reflexions en el terreny.

Trajectòries reflectides en obstacles verticals (o lleugerament inclinats): Aquest tipus

de trajectòries de tracta a partir del concepte de font-imatge La recerca de trajectòries de propagació en un plànol horitzontal no permet tenir en compte reflexions o obstacles inclinats; Així, en aquesta situació, la hipòtesi que la reflexió vista en un plànol horitzontal és especular, ja no resulta vàlida. Aquesta hipòtesi solament quan l'angle d'inclinació és inferior a 15º pel que fa a la vertical. De qualsevol manera, les reflexions en el terreny es consideren rectes quan tenim en compte les expressions corresponents a aquest efecte del terreny, sigui quin sigui el valor del pendent al llarg de la trajectòria . 1.7. Càlculs sobre un camí elemental 1.7.1 . Divergència geomètrica L’atenuació deguda a la divergència geomètrica té en compte l’efecte de la disminució del nivell sonor degut a la distancia de propagació. Per a una font puntual en camp obert, l’atenuació en decibels és:

Adiv = 20 · log(d) + 11 On: d es la distancia entre la font i el receptor en metres (distància sense obstacles difractants). 1.7.2. Absorció atmosfèrica L’atenuació (en decibels) deguda a l’absorció de l’atmosfera durant la propagació sobre una distancia d és:

1000dAatm⋅

=α

on: d es la distancia entre la font i el receptor en metres

α és el coeficient d’absorció de l’aire (en dB/Km) en la freqüència nominal per a cada banda d’octava, d’acord amb la següent taula:

Freqüència (Hz) 125 250 500 1000 2000 4000 Coeficient d’absorció α en dB/Km 0,38 1,13 2,36 4,08 8,75 26,4

Els valors d’absorció representats es refereixen a unes condicions de 15º i humitat relativa del 70%, d’acord amb els valors continguts en la ISO 9613-1. 1.7.3 . Efecte del terreny L'atenuació deguda a aquest efecte del terreny es deu a la interferència entre el so reflectit en el terreny i el so que es propaga en línia recta entre la font i el receptor. Físicament, aquest efecte depèn de la naturalesa del terreny sobre el qual es produeix la propagació, en termes d'absorció. A més, l'efecte d'absorció està íntimament lligat a les condicions atmosfèriques durant la propagació, en el sentit que la curvatura dels raigs modificarà l'altura sobre el terreny de la trajectòria seguida, donant així més o menys importància al terreny localitzat prop de la font, prop del receptor o entre ambdós. D'aquesta manera, la present manera descriu dues vies de càlcul de l'atenuació deguda a aquest efecte del terreny (basades ambdues en els mateixos principis), en condicions favorables o homogènies. En el cas de condicions favorables, la manera de càlcul és idèntic al proposat en la ISO 9613-2.



1.7.3.1. Caracterització acústica del terreny Les propietats d'absorció acústica del terreny estan íntimament lligades a la seva porositat, de manera que els sòls densos són normalment reflectants, mentre que els sòls porosos solen presentar una major absorció. D'aquesta manera, l'absorció acústica del terreny es representarà per mitjà d'un paràmetre adimensional G, coeficient el valor del qual està entre 0 i 1; els sòls amb un coeficient G igual a 0 correspondran a un sòl reflectant, mentre que els quals tinguin un coeficient igual a 1 representaran terrenys absorbents. Amb l'objectiu de contar amb un valor equivalent d'absorció, el coeficient G es calcularà per mitjana ponderada dels coeficients dels sòls sobre la trajectòria, en funció de les distàncies recorregudes sobre cada tipus de sòl. 1.7.3.2. Altures significants sobre el terreny Amb l'objectiu de caracteritzar correctament el terreny al llarg de la trajectòria de propagació, apareix el concepte d'altura “equivalent”, que reemplaça a l'altura real en les expressions de càlcul de l'efecte del terreny. Convencionalment, les altures sobre el terreny s'expressen mitjançant una ‘h’, mentre que les altures equivalents es denotaran per mitjà ‘de’ z . Així, les altures equivalents s'obtindran mitjançant la creació d'un plànol mig entre la font i el receptor, que reemplaçarà al terreny real en aquest sentit. L'altura equivalent d'un punt es defineix d'aquesta forma com la distància ortogonal d'aquest punt al plànol mig esmentat anteriorment.

El plànol mig esmentat s'obtindrà a partir d'una regressió mínim-quadràtica aplicada sobre el perfil real del terreny entre la font i el receptor. En el cas d'una altura equivalent negativa, aquesta es considerarà igual a zero.

1.7.3.3. Càlcul en condicions favorables En condicions favorables de propagació del so, els raigs es corben en direcció descendent, de manera que l'efecte del terreny serà essencialment funció de la seva naturalesa absorbent en les proximitats de l'emissor i del receptor. Efectivament, la curvatura dels raigs ens duu a considerar menyspreable la naturalesa del terreny existent entre l'emissor i el receptor; de totes maneres, en el cas de rangs elevats, la trajectòria de propagació presentarà reflexió en el terreny intermedi entre l'emissor i el receptor, que ens obligarà a tenir en compte el caràcter absorbent d'aquesta zona. Aquest fenomen ens duu a considerar de manera separada l'absorció del terreny en tres zones: prop de la font, prop del receptor, i en el camí intermedi. Alguns mètodes, com el presentat en la ISO 9613-2, defineixen de manera molt precisa la longitud d'aquestes regions, permetent-nos així tenir en compte una gran varietat de fonts, especialment en el cas de soroll industrial. No obstant això, en el càlcul del soroll provocat per tràfic rodat, no serà necessari definir aquestes regions de manera tan precisa, sobretot en la zona de l'emissor, que sempre es correspondrà amb un sòl reflactant (plataforma carretera). Com a conseqüència, el present mètode no requereix la definició estricta de la longitud d'aquestes regions. Cadascuna de les tres regions descrites es caracteritzaran pel seu coeficient d’absorció G (GS en la font, GR en el receptor y Gpath al llarg de la trajectòria intermitja). Quan una font representa un segment de carretera, sempre es considera que el terreny proper a aquesta font és reflectant (GS = 0), a causa de la naturalesa d'aquesta superfície, així com de la poca altura de la font sobre el terreny. Aquesta regla no és aplicable quan la font és un eix difractant. Per al càlcul de l'efecte del terreny en la zona intermèdia, Gpath equivaldrà al ràtio de sòl absorbent al llarg de tota la trajectòria. En el cas de distancies reduïdes entre emissor i receptor ( ( )rsp zzd +⋅≤ 30 ), no té sentit la distinció de la naturalesa del terreny entre la font i el receptor. En un cas límit, quan el receptor està molt proper a l'eix de la plataforma, seria físicament incorrecta la consideració de sòl absorbent en el costat del receptor. Per a tenir en compte aquest punt, Gpath es corregeix lleugerament per mitjà de la següent expressió:

Quan dp ≤ 30 · (zs + zr), ( )⎥⎦⎤

⎢⎣

⎡+⋅

⋅=rs

ppathpath zz

dGG

30'

Quan dp > 30 · (zs + zr), pathpath GG ='



L’atenuació deguda a l’efecte del terreny en condicions favorables per a totes les trajectòries de propagació es calcula mitjançant l’expressió:

Agrd,F = As,F + Am,F + Ar,F On As,F Am,F Ar,F són respectivament les atenuacions degudes a aquest efecte del terreny en l'entorn de la font, en la zona intermèdia font-receptor i en l'entorn del receptor. Aquests càlculs es fan d'acord a les expressions contemplades en la ISO 9613-2, i que vam mostrar a continuació:

Freqüència nominal (Hz) As,F o Ar,F (dB) Am,F (dB) 125 -1,5 + G a’(z) 250 -1,5 + G b’(z) 500 -1,5 + G c’(z) 1000 -1,5 + G d’(z) 2000 -1,5 · (1-G) 4000 -1,5 · (1-G)

-3 · q · (1-G)

on:

( ) ( ) ( )2108,209,050512,0 622

17,510,35,1' pz

dz deeeeza

p

⋅−⋅⋅+⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛−⋅⋅+=

−⋅−⋅−−

−⋅−

( ) ⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛−⋅⋅+=

−⋅− 5009,0 16,85,1'

2pd

z eezc

( ) ⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛−⋅⋅+=

−⋅− 5046,0 10,145,1'

2pd

z eezc

( ) ⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛−⋅⋅+=

−⋅− 509,0 10,55,1'

2pd

z eezc

essent3 q = 0 quan dp ≤ 30 ·(zs + zr) q = 1 – 30·(zs + zr)/dp quan dp > 30 ·(zs + zr)

1.7.3.4. Càlcul en condicions homogènies En el cas d'atmosfera en condicions homogènies (propagació dels raigs en línia recta), no es distingirà la divisió de regions en zona de l'emissor, zona del receptor i zona intermèdia. Es considerarà un únic coeficient Gpath per a la totalitat de la trajectòria de propagació, coeficient que serà idèntic al utilitzat en el cas de condicions favorables. L'atenuació deguda a aquest efecte del terreny en condicions homogènies s'obtindrà a partir de l'expressió:

1. Quan Gpath ≠ 0:

( )pathf

rf

rf

sf

sp

Hgrd Gk

Cz

kC

zk

Cz

kC

zdkA '13

224log10 22

2

2

, −⋅−≥⎥⎥⎦

⎤

⎢⎢⎣

⎡

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛+⋅

⋅−⋅⎟

⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛+⋅

⋅−⋅⋅⋅−=

on:

cf

k cπ2= , sent fc el valor nominal de freqüència sobre el qual es duen a terme els càlculs

(125, 250, 500, 1000, 2000 y 4000 Hz), y sent c la velocitat del so a l’aire (340 m/s)

3 Per a calcular As,F s’ha de considerar z=zs i G=Gs; per a calcular calcular Ar,F es considerarà z=zr i G=G’path, ; per a obtenir Am,F,

es considerarà G=G’path

d1 + d2 + d3 + d4 = d (distancia corresponnent al camí directe) Gpath = (0·d1 + 0·d2 + 1·d3 + 1·d4) / d = (d3 + d4) / d

(Gpath correspon amb la fracció de terreny, en la trajectòria font-receptor, en la que el suelo es poroso)



p

wdp

pf wdewd

dCp

+

+⋅=

−

131

Els valors de w agafats per a cada freqüència i camí de propagació es calculen amb l’expressió:

Quan Agrd,H < -3·(1-G’path), llavors es considera Agrd,H = -3·(1-G’path)

2. Quan Gpath = 0: Quan es dóna aquesta situació es considera l’efecto del terreny constant, i igual a –3 dB

Agrd,H = -3 dB

1.7.4. Difracció Per norma general, la difracció s'estudia en les vores superiors de cada obstacle existent al llarg de la trajectòria de propagació. Quan aquesta trajectòria passa per la vora d'un obstacle a una altura suficient, no hi ha necessitat de calcular el valor de difracció, i es considerarà únicament l'efecte del terreny. En la pràctica, la diferència de camins calculada amb 500 Hz es compara amb el valor de 20/λ (que resulta –0,34 m a 500 Hz). Si δ és inferior a –0,034 m, no fa mancada realitzar el càlcul de la difracció; llavors es considera que la font i el receptor estan a la vista, i es realitzen els càlculs per a cada banda d’octava com s'ha exposat anteriorment. A continuació exposem el càlcul de la difracció per a cada banda de vuitena en els casos que δ és superior a -0,0344 . Les expressions proposades en aquest apartat permetran calcular la difracció deguda a barreres primes i gruixudes, edificis, dics naturals o artificials,... Quan ens trobem amb el cas de diversos obstacles difractants al llarg de la trajectòria de propagació, es considera la difracció múltiple mitjançant l'aplicació del procediment que es presenta més endavant5 .

4 Quan es duen a terme càlculs de l'atenuació deguda a aquest efecte del terreny no es tindrà en compte en les expressions 2 i 4, atès que aquest efecte ja es té en compte en l'expressió general de difracció. 5 Es tindran en compte dues difraccions successives quan els obstacles estiguin allunyats l'un de l'altre; l'efecte del terreny considerat entre ambdós obstacles haurà de ser tingut en compte.

El procediment descrit en aquesta secció ens permetrà calcular, tant en condicions homogènies com en condicions favorables, la curvatura dels raigs, quan vam calcular la diferència de camins i l'efecte del terreny abans i després de la difracció. 1.7.4.1. Principis generals En la figura que es mostra a continuació, apareix el mètode general de càlcul de l'atenuació deguda a la difracció. Aquest mètode està basat en la discretització de la trajectòria de propagació en dues parts: la part de l'emissor (part de la trajectòria localitzada entre la font i el punt de difracció) i la part del receptor (localitzada entre el punt de difracció i el receptor). Es calculen, així, diferents termes:

Un efecte del terreny al costat de la font, ( )),OSgrdΔ Un efecte del terreny al costat del receptor, ( )), ROgrdΔ Tres difraccions:

- Entre la font S y el receptor R, ( )), RSdifΔ - Entre la font imatge S’ i el receptor R, ( )),' RSdifΔ - Entre la font S i el receptor imatge R’, ( ))', RSdifΔ

El caràcter abrupte del terreny entre la font i el punt de difracció, i entre el punt de difracció i el receptor, es té en compte mitjançant la consideració d’altures equivalents respecte els plans mitjos a l’emissor i receptor.

675,036,25,1

6,25,2

1016,1'103,1''

0185,03,1 ⋅+⋅⋅⋅+⋅

⋅⋅=

pathpath

path

GfGfGf

w



S Font R Receptor S’ Font imatge respecte al pla mig al costat de la font R’ Receptor imatge respecte al pla mig al costat del receptor O Punt de difracció zs Altura equivalent de la font respecte a un pla mig al costat de la font zo,s Altura equivalent del punt de difracció respecte a un pla mig al costat de la

font zr Altura equivalent del receptor respecte a un pla mig al costat del receptor zo,r Altura equivalent del punt de difracció respecte a un pla mig al costat del

receptor 1.7.4.2. Difracció pura Quan ens trobem amb un cas de difracció pura on no existeix efecte del terreny, l’atenuació es calcula mitjançant l’expressió:

Quan 2''40

−≥⎟⎠⎞

⎜⎝⎛ δπ

C : ⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛⎟⎠⎞

⎜⎝⎛+⋅=Δ δπ

''403log10 Cdif

Quan 2''40

−≤⎟⎠⎞

⎜⎝⎛ δπ

C : 0=Δdif

on: λ és la longitud d’ona en la freqüència nominal de la banda d’octava considerada. d és la diferencia de camins entre els camins directe i difractat. C’’ és un coeficient que té en compte múltiples difraccions. C’’=1 per a una única difracció.

2

2

531

51''

⎟⎠⎞

⎜⎝⎛+

⎟⎠⎞

⎜⎝⎛+

=

e

eCλ

λ

per al cas de difracció múltiple, on e és la distancia total entre punts extrems

de difracció. Els valors de difΔ estaran limitats:

- Quan 0<Δ dif : 0=Δ dif - Quan 25>Δ dif : 25=Δ dif per a una difracció sobre un eix horitzontal. - No existeix límit màxim per a difracció sobre un eix vertical

1.7.4.3. Càlcul de la diferència de camí La diferència de camins d es calcula en un pla vertical que conté a la font i al receptor, d’acuerd als següents esquemes:

a. Condicions homogènies:

d

O

SR

Refracció simple

dO

S

R

Refracción múltiple

d

O1

S

R

eO2

d

O1

S

R

e O2

dORSO −+=δ ( )dORSO −+−=δ

dROeSO −++= 21δ dROeSO −++= 21δ



b. Condicions favorables: En condicions favorables, l’efecte de curvatura dels raigs es té en compte elevant el punt del camí directe localitzat sota el punt de difracció, una quantitat hΔ . Quan, sota l’efecte de curvatura del raig, S i R es veuen entre ells, la diferencia de camins ha de ser negativa δ D’aquesta manera, una situació en condicions homogènies on S y I no es veuen l’un amb l’altre, pot convertir-se en una situació on S i R estan a la vista en condicions favorables (segons esquema del següent gràfic).

d

O

S

RA

AhΔ

)''( RASAORSO +−+=δ

d

O

S

R

A

A

)''( RASAORSO +−+=δ

hΔd

O S

RA

A

( )ORSORASASR +−+−⋅= )''(2δ

hΔ

S Font R Receptor A Intersecció del camí directe SR amb l’objecte difractant A’ Transformació del punto A aplicant la correcció d’altura hΔ O Punt de difracció

En el cas de múltiple difracció en condicions favorables de propagació, han d’aplicar-se els següents principis:

1. Determinació del punt A’ a partir del càlcul de la correcció d’altura hΔ , que s’aplica en el pla vertical de l’eix de difracció.

2. Eliminació dels eixos que donen lloc a valors negatius (camins directes). 3. Recerca del raig més curt entre la font i el receptor, entre tots els possibles punts de

difracció.

El valor de la correcció hΔ (en metres) es calcula a partir de l’expressió:

γ221 dd

h⋅

=Δ , sent γ el raig de curvatura en metres, que es considera 8d, on d és la distància

directa de propagació (el valor de γ té una limitació de 1000 metres).

d1

d2

S

R

d

hΔ

d1 + d2 = d

d = SR 1.7.4.4. Càlcul de l’atenuació Adif L’atenuació deguda a la difracció té en compte l’efecte del terreny en el costat de la font i el receptor, a partir de l’expressió:

( ) ( ) ( )ROOSRSA grdgrddifdif ,,, Δ+Δ+Δ= on:

( )RSdif ,Δ és l’atenuació deguda a la difracción entre la font S y el receptor R ( )OSgrd ,Δ és l’atenuació deguda a l’efecte del terreny al costat de la font,

ponderat per la difracció al costat de la font. ( )ROgrd ,Δ és l’atenuació deguda a l’efecte del terreny al costat del receptor,

ponderat per la difracció al costat del receptor



Càlcul de ( )OSgrd ,Δ

( ) ( )( )20/20/),(

),(),'(),( 101101log20 RSdifRSdifOSgrdAOSgrd

Δ−Δ−− ⋅−+⋅−=Δ on:

( )OSgrd ,Δ és l’atenuació deguda a l’efecte del terreny entre la font S i el punt de difracció O; en el cas de carreteres, quan l’eix de difracció no està massa lluny, el valor a considerar per aquest terme ha de ser de –3 dB, amb l’objectiu de tenir en compte la reflexió sobre la plataforma, tant condicions favorables com homogènies. En altres casos , ( )OSgrd ,Δ es calcula considerant condicions favorables o homogènies, seguint les següents hipòtesis:

zr = zO,S ; d = SO

- En condicions favorables: GS = 0 ; Gm = Gr = G’path, calculat entre S y O

- En condicions homogènies: G = G’path, calculat entre S y O

( )RSgrd ,'Δ és l’atenuació deguda a la difracció entre la font imatge S’ y R, segons

l’equació de difracció pura exposada anteriorment.

( )RSgrd ,Δ és l’atenuació deguda a la difracció entre S y R, segons l’equació de difracción pura exposada anteriorment.

Càlcul de ( )ROgrd ,Δ

( ) ( )( )20/20/),(

),()',(),( 101101log20 RSdifRSdifROgrdAROgrd

Δ−Δ−− ⋅−+⋅−=Δ on:

( )ROgrd ,Δ és l’atenuació deguda a l’efecte del terreny entre el punt de difracció O i el receptor R, calculat sota condicions favorables o homogènies, seguint les següents hipòtesis:

zs = zO,r ; d = OR

- En condicions favorables: Gs = Gm = Gr = Gpath, calculat entre O y R - En condicions homogènies: G = G’path, calculat entre O y R

( )', RSgrdΔ és l’atenuació deguda a la difracció entre la font S i el receptor imatge R’, segons l’equació de difracció pura exposada anteriorment.

( )RSgrd ,Δ és l’atenuació deguda a la difracció entre S i R, segons l’equació de difracció pura exposada anteriorment.

1.7.5 . Reflexió sobre obstacles verticals Les reflexions sobre obstacles verticals són tractades amb l'ajuda del mètode de fonts imatge, i es tindran en compte tant façanes d'edificis com barreres antiso. (Un obstacle serà considerat com vertical sempre que la seva inclinació no superi els 15º). En el cas que existeixin reflexions sobre obstacles inclinats, el mètode haurà de ser aplicat en 3D. D'altra banda, en el cas que les dimensions de l'obstacle siguin reduïdes en relació amb la longitud d'ona, no es realitzarà càlcul de reflexió per a aquest obstacle. Per altra banda, les reflexions sobre el terreny no seran tractades aquí, ja que estan integrades en el càlcul de l'efecte del terreny i de la difracció. A continuació es mostra un esquema amb la base del mètode de la font imatge per al càlcul dels valors reflectits.

S

S

R

Obstáculo

Si LW és el nivell de potència sonora de la font S i rα és el coeficient d'absorció de la superfície de l'obstacle, l'expressió per al càlcul del nivell de potència de la font imatge S’ és la següent:

( )rWW LL α−⋅+= 1log10' 10 ≤≤ rα



D'aquesta forma, el camí des de la font imatge fins al receptor serà considerada com un camí directe, i totes les atenuacions relatives a aquest es calcularan d'acord a la metodologia descrita. 1.8 Emissió sonora als túnels Una o més carreteres en introduir-se en un túnel, produeixen un efecte de propagació longitudinal del so que es transforma en emissions sonores en l'entrada i sortida del mateix. Per a realitzar la modelització acústica de l'efecte generat pel túnel es tindrà en compte la suma dels nivells sonors en les entrades i sortides, sense estendre-les al llarg del túnel. Per a això, s'assumeix que el túnel té una extensió longitudinal comparable a la seva secció transversal, definida per b, h i r.

Els paràmetres requerits seran els següents:

a. Lm,E de tots els carrils que travessen el túnel, com a suma dels seus nivells sonors

En el cas d’un únic carril, s’assumirà directament el seu nivell Lm,E. En el cas de dos carrils amb Lm,E,1 i Lm,E,2, el seu valor es calcula a partir de l’expressió:

( )dBL EmEm LLEm

2,,1,, 1.01.0, 1010log10 ⋅⋅ +⋅=

b. El perímetre de la secció transversal del túnel en metres

En el cas que la secció transversal del túnel sigui rectangular, amb un ample b i una altura h, aquest serà U=2·(b+h). En el cas que la secció defineixi un arc com en el segon exemple de la figura anterior, el perímetre es calcularà a partir de la fórmula U=b+2·h+π·r. En el cas que existeixin panells absorbents en les parets del túnel (paràmetre d en el gràfic), s'haurà de calcular el percentatge de perímetre en la qual existeixen. En el cas de la figura, es calcularà mitjançant l'expressió:

%1002⋅

⋅=

Udk

c. Càlcul del grau mig d’absorció de totes les superfícies interiors

El grau mig d’absorció s’obté a partir de la gràfica que es mostra a continuació:

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Porcentaje de superficie cubierta dentro del túnel

Gra

do m

edio

de

abso

rció

n

Absorbente

Muy absorbente

L'eix d’abscisses representa el paràmetre k descrit amb anterioritat, i l'eix d'ordenades mostra el grau mig d'absorció, que anirà en funció del tipus de panells instal·lats: absorbents (pèrdua de reflexió de 4 dB) o molt absorbents (pèrdua de reflexió de 8 dB). En el cas que no existeixin panells absorbents, s'assumeix un coeficient de 0,1. A partir del grau mig d’absorció (α) y del perímetre de la secció transversal del túnel, s’obté la longitud d’absorció ‘a’:

Ua ⋅= α

h

b

h

r

d d h



A partir de la longitud d’absorció ’a’, s’obtindrà el nivell de correcció dL utilitzant el gràfic següent:

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Longitud de absorción en metros

Abs

orci

ón A

en

met

ros

d. Càlcul del nivell sonor de la secció transversal del túnel. Amb la correcció obtinguda, el nivell sonor de la secció transversal del túnel vindrà donada per l’expressió:

dLLL EmW +=′′ , dB

El valor calculat d’aquesta manera té en compte que el so total generat pels túnels és radiat en una sola direcció. Per a la modelització de la boca del túnel en CADNA, s’haurà d’introduir una font sonora vertical, a la qual se li assignarà el valor d’emissió L”W.

APÈNDIX 2. UBICACIÓ I DESCRIPCIÓ DELS PUNTS DE MESURA

Nº Punto: 1 X= 339.091 Y= 4.640.234 Nº Punto: 2 X= 338.965 Y= 4.640.318

Ldia: 55,2 Ltarde: - Lnoche: - Ldia: 66,5 Ltarde: - Lnoche: 49,5

Hora: 14:10 Hora: - Hora: - Hora: 14:42 Hora: - Hora: -Uso:

Observaciones : Parece abandonada

SITUACIÓN

DETALLE DE LOCALIZACIÓN

PROCESO DE MEDICIÓN

SITUACIÓN



RESULTADOS MEDICIÓN

Observaciones : Están con hormigonera a pocos metros

Uso:



Ldia: 65,3 Ltarde: - Lnoche: 41,5 Ldia: 45,3 Ltarde: - Lnoche: -

Hora: 15:35 Hora: - Hora: 00:50 Hora: 15:50 Hora: - Hora: -

RESULTADOS MEDICIÓN RESULTADOS MEDICIÓN

Uso: Uso:

Observaciones :

SITUACIÓN

Observaciones : En construcción

DETALLE DE LOCALIZACIÓN DETALLE DE LOCALIZACIÓN

PROCESO DE MEDICIÓN PROCESO DE MEDICIÓN

SITUACIÓN


Ldia: 56,4 Ltarde: - Lnoche: 51,0 Ldia: 55,3 Ltarde: - Lnoche: -

Hora: 16:15 Hora: - Hora: 00:20 Hora: 16:43 Hora: - Hora: -


Uso: Uso:

SITUACIÓN SITUACIÓN

Observaciones : Observaciones : En construcción




Ldia: 42,5 Ltarde: - Lnoche: - Ldia: 59,6 Ltarde: - Lnoche: 52,8

Hora: 17:10 Hora: - Hora: - Hora: 17:35 Hora: - Hora: 23:45

SITUACIÓN



SITUACIÓN




Uso:


Observaciones : Hay un generador cerca

Uso:

Observaciones : Hay un río próximo


Ldia: 64,4 Ltarde: - Lnoche: - Ldia: 48,8 Ltarde: - Lnoche: -

Hora: 18:00 Hora: - Hora: - Hora: 18:25 Hora: - Hora: -

Observaciones :


Uso:


SITUACIÓN




Uso:

Observaciones :

SITUACIÓN



Ldia: 64,6 Ltarde: - Lnoche: - Ldia: 52,8 Ltarde: - Lnoche: -

Hora: 18:50 Hora: - Hora: - Hora: 19:30 Hora: - Hora: -


Uso: Uso:

Observaciones : Observaciones :

SITUACIÓN SITUACIÓN





Ldia: - Ltarde: 61,4 Lnoche: - Ldia: - Ltarde: 57,9 Lnoche: -

Hora: - Hora: 21:05 Hora: - Hora: - Hora: 21:30 Hora: -

Observaciones : Observaciones :


Uso: Uso:


SITUACIÓN


SITUACIÓN


Ldia: - Ltarde: 49,3 Lnoche: 46,0 Ldia: - Ltarde: 61,1 Lnoche: 58,0

Hora: - Hora: 21:55 Hora: 23:25 Hora: - Hora: 22:30 Hora: 23:00

Observaciones :


Uso:

Observaciones :


Uso:



SITUACIÓN


SITUACIÓN


Observaciones : Cotxeres de màquines agrícoles

HAB3.- GRANJA HAB4.- GRANJA

Observaciones : Casa de planta i pis, amb edifici adjacent.

Observaciones : Granja amb dipòsits. Observaciones : Granja amb bassa.

HAB2.- CASA ADJACENT A LA GRAVERA DEL CAMATSHAB1.- GRANJA

Observaciones : Casa de nova construcció, amb jardí i cobert.

HAB5.- CAL GASSOT HAB6.- DEVESSA DEL GASSEL

Observaciones : Granja de dos naus. Observaciones : Nucli agregar al municipi d'Artesa de Segre.

HAB7.- GRANJA DEL BENITO HAB8.- VALL LLEBRERA

Observaciones : Casa en ruïnes, situada prop del torrent de Medina.

HAB9.- CASA HAB10.- CAL BELLERÀ

Observaciones : Casa abandonada Observaciones : La granja és antiga i té un cobert associat.

HAB11.- CASA HAB12.- CASA

Observaciones : Casa de nova construcció. Observaciones : Casa petita amb planta baixa i un pis.

HAB15.- GRANGES DEL PEDROL HAB16.- COBERT

Observaciones : Casa gran de planta baixa, dos pisos i golfes. Observaciones : Bar petid d'una planta.

HAB13.- CASA HAB14.- BAR SANT JORDI

Observaciones : Granja amb tres edificis principals i un dipòsit. Observaciones : Coberts per emmagatzemar eines o maquinària

HAB17.- CAL XOLLAT HAB18.- GRANJA DEL XOLLAT QUEIROL

Observaciones : Nucli agregat al municipi d'Artesa de Segre.

Observaciones : Casa amb primera planta, pis i garatge adjacent. Observaciones : Granja de tres naus, dos coberts i magatzem amb garatge

HAB20.- MONTARGULLHAB19.- GRUPO DE VIVENDAS CERCANAS A MONTARGULL

Observaciones : Grupo de viviendas cercanas a Morntargull

Observaciones : Església petita, amb un cos adjacent.

HAB21.- ESGLÉSIA DE ST. GIL DE FOLQUER

Observaciones : Casa amb planta baixa, primer pis i terreny.

Observaciones : Casa gran, pròxima al municipi de Folquer.

HAB24.- FOLQUER I HOSTAL DE DALT

Observaciones : Nucli petit agregat al municipi d'Artesa de Segre

HAB22.- CASA A PROP DE L'ESGLÉSIA DE ST. GIL

HAB23.- HOSTAL DE BAIX

APÈNDIX 3. CERTIFICATS DE CALIBRACIÓ DELS EQUIPS MATERIALS

ANNEX 7: ESTUDI D’IMPACTE ACÚSTIC · 2010. 12. 22. · 2758-AX07-MA-EIA-soroll.cat-Ed1.doc Annex...

Documents

Transcript of ANNEX 7: ESTUDI D’IMPACTE ACÚSTIC · 2010. 12. 22. · 2758-AX07-MA-EIA-soroll.cat-Ed1.doc Annex...