ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL MILLORA …...• Medi socioeconòmic: El present estudi d’impacte...

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL MILLORA GENERAL. VARIANT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS. CARRETERA BV-2249. PK 5+300 AL 8+900. TRAM: SANT LLORENÇ D’HORTONS - MASQUEFA. CLAU IA-XB-06011-A1

DOCUMENT I: MEMÒRIA

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Variant de Sant Llorenç d’Hortons. Carretera BV-2249. pK 5+300 al 8+900. Tram: Sant Llorenç d’Hortons - Masquefa. Clau IA-XB-06011-A1 Índex

I

ÍNDEX

1. PRESENTACIÓ 1

1.1. INTRODUCCIÓ 1

1.2. ANTECEDENTS 1

1.3. OBJECTE DEL PROJECTE 1

1.4. OBJECTE DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL 1

1.5. MARC LEGAL 2

1.6. RESULTAT DE LES CONSULTES PRÈVIES 3

1.7. CONTINGUT DE L’ESTUDI D’IMPACTE 5

2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE 7

2.1. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE 7

2.2. ACCIONS DEL PROJECTE 10

2.3. SÍNTESI 13

3. ESTUDI DEL MEDI 15

3.1. INTRODUCCIÓ 15

3.2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA I CARACTERÍSTIQUES GENERALS 15

3.3. EL MEDI FÍSIC 17

3.4. EL MEDI BIÒTIC 26

3.5. EL PAISATGE 51

3.6. RISC D'INCENDIS FORESTALS 57

3.7. EL MEDI SÒCIO-ECONÒMIC 65

3.8. SENSIBILITAT DEL MEDI 69

4. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE LES ALTERNATIVES 71


4.2. METODOLOGIA 71

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Variant de Sant Llorenç d’Hortons. Carretera BV-2249. pK 5+300 al 8+900. Tram: Sant Llorenç d’Hortons - Masquefa. Clau IA-XB-06011-A1 Índex

II

4.3. DESCRIPCIÓ I CARACTERITZACIÓ DE LES ALTERNATIVES 71

4.4. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE LES ALTERNATIVES 72

4.5. SÍNTESI DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL D’ALTERNATIVES 76

5. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ D’IMPACTES 79


5.2. DETECCIÓ O IDENTIFICACIÓ D’INTERACCIONS 79

5.3. AVALUACIÓ D’IMPACTES DEL PROJECTE 86

5.4. MESURES CORRECTORES 99

5.5. TAULA RESUM DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PROJECTE 109

5.6. SÍNTESI I CONCLUSIONS 109

6. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL 111

6.1. OBJECTIUS 111

6.2. VERIFICACIÓ DE L’AVALUACIÓ INICIAL DELS IMPACTES 111

6.3. SEGUIMENT AMBIENTAL DURANT L’EXECUCIÓ DE LES OBRES 111

6.4. SEGUIMENT AMBIENTAL DURANT L’EXPLOTACIÓ DE LA INFRAESTRUCTURA 114

6.5. SEGUIMENT DE LES ACTUACIONS CORRECTORES 114

7. PRESSUPOST DE MESURES CORRECTORES 117

8. DOCUMENT DE SÍNTESI 125


8.2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I ACCIONS 127

8.3. ESTUDI DEL MEDI 128

8.4. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE LES ALTERNATIVES 129

8.5. IDENTIFICACIÓ D’IMPACTES I MESURES CORRECTORES 130

8.6. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL 131

8.7. PRESSUPOST DE MESURES CORRECTORES 131

8.8. CONCLUSIONS 131

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Variant de Sant Llorenç d’Hortons. Carretera BV-2249. pK 5+300 al 8+900. Tram: Sant Llorenç d’Hortons - Masquefa. Clau IA-XB-06011-A1 1. Presentació

E-02-174-09 01 Presentació 1

1. Presentació

1.1. Introducció

El present estudi d’impacte ambiental de la “Millora general. Variant de Sant Llorenç d’Hortons. Carretera BV-2249. PK 5+300 al 8+900. Tram: Sant Llorenç d’Hortons - Masquefa”, Clau IA-XB-06011-A1, es redacta per tal de donar compliment a la legislació vigent, i a la voluntat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i de Gestió d'Infraestructures S.A (GISA) de definir les mesures de prevenció i protecció ambiental a aplicar durant l’execució del projecte.

La variant es projecta al terme municipal de Sant Llorenç d’Hortons. El present estudi ha estat elaborat per Entorn S.A. i avalua el projecte de la variant de Sant Llorenç d’Hortons.

1.2. Antecedents

Per a la realització del present estudi d’impacte s’ha tingut en compte els diferents aspectes continguts a l’Estudi Informatiu de la Millora general. Variant de Sant Llorenç d’Hortons. Carretera BV-2249. PK 5+300 al 8+900. Tram: Sant Llorenç d’Hortons - Masquefa, Clau EI-XB-06011-A1, redactat per Tècnica i Construcció de Catalunya SL en data Gener de 2010.

1.3. Objecte del projecte

L’objecte de l’estudi informatiu és la descripció de les alternatives de la variant de la BV-2249 al nucli urbà de Sant Llorenç d’Hortons, juntament amb el seu estudi comparatiu des del punt de vista funcional, constructiu, ambiental, econòmic i social.

1.4. Objecte de l’estudi d’impacte ambiental

El principal objectiu del present estudi consisteix en avaluar la compatibilitat ambiental de l’execució de la variant de Sant Llorenç, minimitzant les alteracions als diferents components del medi que es poden veure afectats per l’execució del projecte.

Per a justificar la viabilitat ambiental de l'actuació és necessari l'estudi previ del medi actual, procedint a valorar les possibles repercussions que l’obra produirà sobre l’entorn, definir i avaluar els impactes reals i potencials que es poden produir, establir les mesures preventives, correctores i compensatòries, i elaborar un pla de vigilància ambiental que permeti establir, un cop executada la infraestructura, el correcte desenvolupament de les mesures establertes.

Els objectius que es pretenen assolir amb una correcta gestió ambiental es poden resumir en:

• Sòl: Minimitzar les afeccions, tant qualitatives com quantitatives, del sòl en el que es desenvolupen les actuacions, atenent fonamentalment a l’ocupació física del territori, ja sigui temporal o permanent, i a la gestió de residus.

• Geomorfologia: Minimitzar els efectes sobre la geomorfologia que poden tenir les obres, principalment lligats al moviment de terres per l’execució de la plataforma i formació de talussos, a l’ocupació física del territori, a l’explotació d’activitats extractives per l’obtenció de materials seleccionats i a l’abocament d’excedents terris originats a l’obra.

• Hidrologia: Minimitzar els efectes que l’execució i explotació de la infraestructura pot ocasionar sobre la hidrologia superficial i subterrània, en especial els relacionats amb l’ocupació de lleres o alteració de línies de drenatge superficials, amb els abocaments d’efluents líquids, amb l’increment dels sòlids en suspensió a les aigües i amb els canvis de la morfologia del terreny.

• Ambient acústic: Buscar les solucions més idònies en el disseny de la carretera a fi de reduir al màxim les emissions sonores que pugui implicar l’explotació de la infraestructura. Reducció del possible impacte sonor sobre els receptors afectats per l’execució i explotació de la variant mitjançant les mesures correctores necessàries.

• Vegetació: Compatibilitzar l’execució de l’obra amb la preservació de la vegetació present a l’entorn de la traça. Es vetllarà per la mínima pèrdua d’efectius de vegetació, mitjançant la minimització de les àrees a ocupar i la previsió de recursos per a compensacions en forma de plantacions arbòries i arbustives una vegada finalitzades les obres.

• Fauna: Minimitzar l’afecció a la fauna, mantenint els dominis vitals, les zones de nidificació i els actuals corredors biològics, així com proposar mesures per l’adequació i millora dels passos de fauna. Evitar l’afecció a la fauna deguda a l’increment de soroll causat per l’execució de les obres i per l’increment en la circulació de vehicles.

• Risc d’incendis forestals: Garantir el compliment de la normativa sobre la seguretat de la nova infraestructura pel que fa a aquest factor tant perjudicial al nostre país.

• Espais d’interès natural: Evitar la pèrdua d’habitats catalogats com a Hàbitats d’Interès Comunitari, ocupacions d’espais PEIN o xarxa Natura 2000, etc..

• Paisatge: Reducció de les alteracions i contrasts entre el paisatge existent a l’entorn i les obres a realitzar, tenint en consideració les característiques del medi físic com element integrador i la capacitat d’aquest per incorporar les accions que produeix el projecte. Així s’inclou la revegetació i integració ambiental i paisatgística de totes les superfícies afectades per les obres (talussos, abocadors, camins d’accés, zones d’abassegament, etc).



• Patrimoni cultural: No alteració dels jaciments arqueològics localitzats a l’entorn del projecte i detecció de restes no catalogades, així com manteniment i conservació del patrimoni arquitectònic de l’entorn.

• Medi socioeconòmic: El present estudi d’impacte ambiental contempla també la socioeconomia de la zona per tal de preveure els efectes que tindrà la nova infraestructura sobre aquest factor del medi. Es persegueix minimitzar l’afecció directa a la població i l’alteració dels serveis territorials identificats (línies elèctriques, subministrament d’aigua, etc.).

En resum, l’objectiu del present EIA és valorar les afeccions ambientals (positives i negatives, en el sentit ampli del concepte “ambiental”) i determinar i valorar econòmicament les mesures correctores necessàries i la metodologia de control i avaluació de l’eficàcia d’aquestes mesures per tal preservar o potenciar els valors de la zona d’implantació de la nova infraestructura.

1.5. Marc legal

La legislació vigent sobre avaluació d’impacte ambiental es recull en els següents regulacions:

• DIRECTIVA 97/11/CE del Consell, de 3 de març de 1997 per la que es modifica la Directiva 85/337/CEE relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient.

• DIRECTIVA 85/337/CEE del Consell, de 27 de juny de 1985, relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient.

• REAL DECRETO LEGISLATIVO 1/2008, de 11 de enero, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos.

• REAL DECRETO 1131/1988 del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, de 30 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución del R.D.L. 1302/1986 de Evaluación de Impacto Ambiental.

• LEY 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente, derogada en la seva disposició addicional primera.

• LLEI 3/1998, de 27 de febrer, d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental.

• DECRET 114/1988 de la Generalitat de Catalunya, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental

• LLEI 1/1999 de 30 de març, modificació de la disposició final quarta de la Llei 3/1998.

• DECRET 136/1999 de 18 de maig, pel qual s'aprova el reglament general de desplegament de la Llei 3/1998.

• LLEI 13/2001 de 13 de juliol, modificació de la Llei 3/1998.

• DECRET 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i se n’adapten els annexos.

D'acord amb les disposicions del tractat de la CEE en la Directiva 85/337 del 27 de juny, l'Estat espanyol assumeix competències en matèria de medi ambient. A la Directiva 97/11, entre d’altres, es procedeix a l’ampliació dels projectes subjectes a l’avaluació d’impacte ambiental, definint 21 categories de projectes enfront els 9 que es relacionaven a la Directiva 85/337.

Aquest fet comporta que el dret comunitari sobre medi ambient adquireixi rang constitucional, imposant-se sobre la normativa dels Estats membres. La incorporació d'aquestes Directrius comunitàries a l'Estat espanyol s'ha dut a terme mitjançant diversa normativa legal (Real Decreto Legislativo 1302/1986, Real Decreto Ley 9/2000, Ley 6/2001) que s’han refós al Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos.

D'altra banda, la Generalitat de Catalunya, fent ús de la potestat legislativa que li confereix la Constitució i l'Estatut, ha desenvolupat la normativa estatal i comunitària mitjançant el Decret 114/1988, de 7 d'abril d'avaluació d'impacte ambiental, parcialment derogat per la Llei 3/1998 i les posteriors modificacions a aquesta llei, que són la Llei 1/1999 i la Llei 13/2001.

Els projectes que s’han de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental estan relacionats en forma d’annex a la legislació anteriorment esmentada. Al Real Decreto Legislativo 1/2008, a l’annex 1 de “Proyectos contemplados en el apartado 1 del articulo 3”, es defineix el grup 6 com a “Proyectos de Infraestructuras”, en el que s’hi inclou la variant objecte del present estudi d’impacte.

Tot i amb això, a la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres “destaca, en aquest sentit, l’objectiu de la Llei de garantir la integració dels valors mediambientals en la presa de decisions amb incidència sobre el territori, i de vetllar per la integració paisatgística i ecològica de la xarxa viària en el seu entorn“.

“En la línia que s’exposa, la Llei, d’una manera clarament innovadora, entén l’obligatorietat de redactar un estudi d’impacte ambiental i de seguir el procediment d’avaluació a tots els projectes de carreteres que puguin tenir una incidència sobre el medi, i amplia els supòsits de subjecció establerts tant en l’àmbit comunitari com en la normativa estatal”.



A l’article 14, Capítol II, la Llei diu que els estudis i projectes esmentats en l’article 13 han d’incorporar, com a document diferenciat, un estudi d’impacte ambiental, llevat d’aquells que queden exclosos de l’elaboració preceptiva del projecte de traçat.

A l’article 13, del mateix capítol, al punt segon diu “l’elaboració del projecte de traçat és preceptiva, llevat que es tracti d’executar actuacions que tinguin per objecte la millora i conservació del ferm, la senyalització de la via o l’execució d’elements tècnics complementaris.

El Decret 293/2003, pel que s’aprova el Reglament de Carreteres com a desplegament de la Llei 7/1993, defineix al article 37 el contingut dels estudis d’impacte ambiental.

Per tant, l’estudi que s’avalua s’ha de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, d’acord amb el que estableix la Llei de carreteres 7/1993 i el Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament general de carreteres.

El present estudi d'impacte ambiental s'ajusta, pel que fa a l’estructura del mateix, al marc legal vigent referit.

En matèria d’incendis forestals, destacar el compliment del Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres i l’ordre MAB/62/2003 per la qual es despleguen les mesures preventives que estableix el Decret 64/1995, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

1.6. Resultat de les consultes prèvies

Atenent el marc legal vigent, Real Decret Legislatiu 1/2008, el procediment d’avaluació d’impacte ambiental s’inicia amb la realització del document inicial del projecte que el promotor lliura a l’administració ambiental. Aquesta, atenent les característiques de l’actuació i les condicions del medi en que es vol executar realitzarà les consultes prèvies als organismes i entitats que estimi oportuns.

En aquest sentit, es varen realitzar consultes als següents organismes:

• Unitats internes del Departament de Medi Ambient i Habitatge

• Agència Catalana de l’Aigua

• Agència de residus de Catalunya

• Direcció General de Patrimoni Cultural

• Direcció General de Desenvolupament Rural

• Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil

• Direcció General d’Arquitectura i Paisatge

• Depana

• Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons

• Consell Comarcal de l’Alt Penedès

Una vegada passat el termini establert per a la resposta d’aquestes consultes prèvies i en base a les respostes rebudes i altres aspectes que l’administració ambiental consideri rellevants, aquesta elabora un document en el que es recullen els continguts a desenvolupar a l’estudi d’impacte ambiental.

El procediment detallat es va iniciar a l’octubre de 2006 amb la realització del document inicial del projecte (memòria resum) i a data març del 2007 es va rebre resposta dels següents organismes i entitats:

• Direcció General de Qualitat Ambiental

• Direcció General del Medi Natural



Les respostes rebudes a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat i el compliment de les mateixes es detallen a continuació.



Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat. Respostes rebudes - Continguts a desenvolupar Compliment a l’estudi d’impacte ambiental

Fauna:

Estudiar la fragmentació, pèrdua d’hàbitats i l’efecte barrera que pot produir el nou vial i definició de les mesures correctores adients per assegurar la permeabilitat de la infraestructura per a la fauna de la zona.

Redactar un apartat específic on es valorin els impactes sinèrgics o acumulatius per la connectivitat ecològica produïts per la presència d’altres infraestructures lineals existents en la zona. Valorar la necessitat de realitzar alguna mesura compensatòria en les infraestructures ja existents per a garantir la connectivitat general, i si és així, integrar-la en el nou projecte.

Les dues alternatives plantejades travessen territori de campeig de parelles d’àliga cuabarrada, per aquest motiu l’estudi d’impacte haurà d’analitzar l’efecte potencial de les dues alternatives plantejades sobre aquestes parelles.

La interacció entre les condicions del medi i les característiques del projecte permeten identificar la fragmentació i efecte barrera associats a l’execució i posada en funcionament de la variant d’Hortons. Per a minimitzar els efectes es proposen un conjunt de mesures correctores que van des del condicionament de les obres de drenatge com a passos de fauna, fins a les revegetacions dels barrancs travessats en viaducte.

L’estudi incorpora també l’efecte que les dues solucions poden comportar sobre la parella d’àliga cuabarrada de Gelida, atenent que la de Piera no sembla veure’s afectada per la variant objecte d’estudi. En aquest sentit, al capítol 4 es conclou que la solució 1 comporta menys efectes que la solució 2 en el territori de campeig d’aquesta espècie.

Cultura:

Donar compliment als requeriments establerts pel Departament de Cultura en l’informe de 17 de gener de 2007. Aquests inclouen, entre d’altres, la realització d’un recull documental previ , la realització d’una prospecció arqueològica de l’àrea afectada, l’elaboració d’un informe amb les conclusions i resultats i l’avaluació de l’impacte sobre el patrimoni cultural i adopció de mesures correctores.

Com annex al present document s’inclou l’estudi realitzat en relació al patrimoni cultural de l’àmbit en que es projecta la variant

Aire:

Valoració de la qualitat de l’aire utilitzant les dades de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya.

L’estudi sobre el potencial impacte en l’aire durant la fase de construcció ha de contenir la seva valoració sobre el medi atmosfèric a causa dels contaminants emesos procedents de les activitats associades a aquesta fase (moviment de terres, circulació de vehicles de l’obra ...)

L’estudi del Medi realitzat incorpora la caracterització de la qualitat de l’aire atenent la informació disponible de les diferents estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica.

Entre els efectes associats a l’execució de la infraestructura hi ha els relacionats amb la pol·lució de l’aire fruit dels moviments de terra a realitzar i els corresponents a les emissions pel trànsit de vehicles d’obra.

Soroll:

L’estudi d’impacte ambiental ha de contenir un estudi d’impacte acústic amb el contingut establert a l’annex 11 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

L’estudi d’impacte acústic realitzat s’inclou com annex al present document

Residus:

Les mesures correctores han d’incloure:

Establiment de la correcta gestió de terres i runes d’acord amb la legislació vigent.

Establiment de zones d’emmagatzematge, així com la correcta gestió dels residus generats durant les obres d’acord amb la legislació vigent.

Establiment de zones i protocols d’actuació per al canvi d’olis i combustibles a la maquinària així com per a la neteja de cubes de formigó, per tal de prevenir vessaments accidentals sobre el sòl.

Establiment d’un protocol d’actuació en cas que s’identifiqui algun espai contaminat afectat per l’obra.

Les mesures correctores així com el pla de vigilància han de referir-se a la legislació vigent, actualment Reial Decret 9/2005 i Decret 201/1994.

El capítol de mesures correctores incorpora les relacionades amb la gestió de terres d’excavació, gestió de residus, manteniment de la maquinària requerida per l’obra, entre d’altres.



1.7. Contingut de l’estudi d’impacte

Atenent el marc legal vigent en el que es defineix el contingut dels estudis d’impacte ambiental, així com la necessitat d’identificar els trets fonamentals de les actuacions projectades amb potencial incidència ambiental, i la caracterització del medi en que es projecta la infraestructura en relació a l’obra, el contingut del present estudi és el que es detalla a continuació.

El present capítol de presentació defineix els objectius de l’estudi d’impacte (compatibilitat de l’execució del projecte i preservació dels valors naturals del medi en que s’executa) i de l’estudi informatiu utilitzat de base, identifica el promotor de l’estudi, relaciona el marc legal que el condiciona i inclou els aspectes bàsics que ha d’incorporar el present document.

Al capítol segon, descripció del projecte, es procedeix a definir les característiques fonamentals del projecte i s’inclouen aquelles actuacions que poden tenir incidència en el medi en que es pretenen portar a terme. Alhora, es quantifiquen les diferents accions per a conèixer la magnitud del projecte objecte d’avaluació.

En el capítol tres, estudi del medi, es caracteritzen els diferents factors del medi en el que es desenvoluparà la infrastructura, segregant entre els que es detalla a continuació:

• medi físic (clima, gea, sòl, hidrologia i atmosfera)

• medi biòtic (fauna, vegetació i paisatge)

• medi socioeconòmic i patrimoni cultural (soci economia i patrimoni cultural)

Atenent que l’estudi d’impacte pretén identificar les interaccions que s’estableixen entre el projecte i el medi en que es vol executar, una vegada definits aquests, al capítol quatre d’avaluació d’alternatives s’identifica la millor solució projectada des d’una perspectiva ambiental, considerant els diferents factors del medi que es poden veure afectats per les diferents alternatives proposades.

En el cinquè capítol, principals efectes ambientals i mesures correctores, s’incorpora una anàlisi detallada de les implicacions ambientals del projecte:

• D’una banda s’identifiquen, caracteritzen i avaluen els impactes del projecte.

• De l’altra, s’enuncien les mesures correctores a aplicar per corregir els impactes identificats.

Una vegada efectuada l’anàlisi de les implicacions ambientals, es desenvolupen les mesures correctores, detallant totes aquelles actuacions a implementar per prevenir o corregir els impactes potencials del projecte sobre els diferents factors del medi en que s’executa.

L’execució de l’obra i l’aplicació de les mesures correctores es desenvolupen de forma paral·lela a les actuacions de vigilància i seguiment ambiental incloses al capítol sis, que avaluen la correcta execució de les mesures correctores proposades i la consecució dels objectius de protecció ambiental perseguits.

El cost de les mesures correctores i de les actuacions de vigilància i seguiment ambiental s’inclouen al capítol set de pressupost, segregant per cada un dels diferents factors del medi pels que es proposen mesures o vigilància.

El vuitè capítol, és la síntesi de l’estudi i persegueix l’objectiu de permetre el coneixement dels aspectes fonamentals tant del projecte, com del medi, dels efectes de la interacció d’ambdós, així com de les mesures correctores proposades i de les actuacions de vigilància i seguiment ambiental, avaluant l’impacte global que el projecte pot comportar.

A més el present document també incorpora els annexes i plànols necessaris per a la realització de la present memòria.

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Variant de Sant Llorenç d’Hortons. Carretera BV-2249. pK 5+300 al 8+900. Tram: Sant Llorenç d’Hortons - Masquefa. Clau IA-XB-06011-A1 2. Descripció del projecte

E-02-174-09 02 Descripció.doc 7

Sant Llorenç d'Hortons

2. Descripció del projecte

La variant es projecta per donar continuïtat a la carretera BV-2249 a Sant Llorenç d’Hortons sense

incidir directament en aquesta població.

2.1. Descripció del projecte

2.1.1. Traçat

El traçat compleix les característiques geomètriques assignades per la Normativa 3.1 IC vigent per

una carretera projectada amb una velocitat de projecte V=50 km/h.

Es projecten dues alternatives on la carretera serà una via convencional amb accessos controlats 1+1

pertanyent a la xarxa local. Segons l’Ordre d’estudi la secció considerada és una 07/08 corresponent

a un tipus de via del grup II amb el qual s’han traçat les alternatives.

Les dues alternatives surten del PK 5+300 de l’actual carretera BV-2249 amb una rotonda compartint

uns 500 metres en paral·lel just sortir d’ella en direcció nord-oest envoltant el nucli urbà de Sant Llorenç d’Hortons. A partir d’aquí l’alternativa nº1 va tancant el seu traçat amb una corba cap a la

dreta en direcció nord cap a l’actual carretera BV-2249 amb una rotonda al final sobre el PK

d’explotació 7+000 de la carretera esmentada.

L’alternativa 2 després de la separació amb l’alternativa 1 es va obrint encara més envoltant també un

polígon industrial existent seguint en direcció nord-oest fins a trobar-se amb la carretera BV-2249 ja

en el terme municipal de Masquefa en el PK d’explotació 9+000 aproximadament.

Les alternatives 1 és més curta amb una longitud total de 1.900 metres, mentre que l’alternativa 2 té una longitud de 3.420 metres.

Els radis en planta de les corbes circulars emprades es troben compresos entre els valors següents:

ALTERNATIVA 1:

RADI MÍNIM: 85,00 m.

RADI MÀXIM: 1420,00 m.

ALTERNATIVA 2:

RADI MÍNIM: 430,00 m.

RADI MÀXIM: 2000,00 m.

En alçat els valors de Kv també compleixen amb la normativa especificada:

ALTERNATIVA 1:

Valor mínim de Kv per acord convex = 1000

Valor mínim de Kv per acord còncau = 3050

ALTERNATIVA 2:

Valor mínim de Kv per acord convex = 1000

Valor mínim de Kv per acord còncau = 3050

2.1.2. Estructures

En totes les alternatives estudiades, ha estat prevista una sèrie d’elements estructurals que venen

donats per la presència de torrents o per salvar la orografia del terreny. La tipologia de les mateixes és:

• Passos inferiors: Estructures de pas de vials per sota el tronc principal de la calçada.

• Passos superiors: Estructures de pas de vials per sobre el tronc principal de la calçada.

Masquefa

Piera

Sant Llorenç d’Hortons

Sant Sadurní d’Anoia Gelida

Alternativa 2

Alternativa 1



• Viaducte: Estructures de pas de vials per sobre de rius o torrents existents.

La seva distribució segons l’alternativa és:

• Alternativa 1: s’han previst 3 estructures (2 ponts i un pas superior).

ESTRUCTURA SITUACIÓ LONGITUD (M) AMPLADA (M)

O.F. 0.1 (viaducte) PK 0+441,17 70 8

O.F. 0.2 (viaducte) PK 0+652 50 8

P.I. 1.1 (calaix) PK 1+643,24 10,80 7

• Alternativa 2: s’han previst 6 estructures (1 pas superior, 3 viaductes i 2 passos inferiors)

ESTRUCTURA SITUACIÓ LONGITUD (M) AMPLADA (M)

O.F. 0.1 (viaducte) PK 0+438 70 8

O.F. 0.2 (viaducte) PK 0+607,1 90,2 8

O.F. 0.3 (viaducte) PK 0+935 66,95 8

P.S. 1.1 PK 1+240 11 8

P.I. 1.2 (calaix) PK 1+880 16,2 7

P.I. 2.1 (calaix) PK 2+363,43 14,60 7

2.1.3. Seccions tipus

Les seccions tipus usades en l’estudi informatiu per les diferents alternatives, tant per el tronc

principal com per els ramals són aquestes:

TRONC PRINCIPAL:

• En desmunt:

Dos carrils de 3,5m + 3,5m = 7m

Vorals de 0,5m

Cuneta TTR-15

• En terraplè:

Dos carrils de 3,5m + 3,5m = 7m

Vorals de 0,5m

La secció del tronc principal de les alternatives ve definida segons l’ordre d’estudi, secció tipus 07/08.



Secció tipus

2.1.4. Talussos

En aquest estudi informatiu es contempla els moviments de terres del tronc principal i de les dues

rotondes del principi i final de projecte de les dues alternatives estudiades.

Tant en els desmunts com en els terraplens a realitzar els talussos seran de 3H:2V en totes les alternatives.

2.1.5. Ferms i paviments

El dimensionament de la secció del ferm de la variant s’ha determinat en funció de l’anomenada

Intensitat Mitja Diària (I.M.D) a l’any de posada en servei de la nova calçada, a més de la categoria de

l’esplanada d’acord amb la normativa “Secciones de Firme“ (6.1-IC) editat pel Ministerio de Fomento.

D’acord amb les definicions anteriors, s’adopta la secció tipus núm. 211 del catàleg d’estructures de

ferm, segons la instrucció 6.1 I.C. i que consta de les capes:

CAPA TIPUS GRUIX DOTACIÓ

Capa de trànsit Mescla asfàltica en calent 0,03 m M-10 (60 kg/m2)

Reg d’adherència Emulsió termoadherent ECR-2d-m - 0,5 Kg/m2

Capa intermèdia Mescla asfàltica en calent 0,10 m S-20

Reg d’adherència Emulsió termoadherent ECR-1d - 0,6 Kg/m2

Capa de Base Mescla asfàltica en calent 0,15 m G-20

Reg d’emprimació Emulsió bituminosa ECR-I - 1,25 Kg/m2

Capa de base Tot-ú artificial 0,40 m ZA



2.2. Accions del projecte

Amb la finalitat d’avaluar les interaccions que s’estableixen entre el medi i el projecte, és a dir per

avaluar els impactes, és imprescindible que en aquesta fase de l’estudi s’identifiquin i quantifiquin les

accions que poden tenir incidència en el medi afectat.

2.2.1. Ocupacions

2.2.1.1. Ocupació permanents del projecte

Ocupació física del territori per on s’executarà la variant, que incorpora bàsicament la superfície

resultant de l'execució de la plataforma de la calçada, i la derivada dels desmunts (des de la coronació dels mateixos) i terraplens (des del peu dels mateixos).

Alternatives Superfície d’ocupació (m 2)

Alternativa 1 38.459,8


2.2.1.2. Ocupacions temporals

Ocupació territorial associada a les instal·lacions auxiliars requerides per a l’execució de l’obra. Aquestes instal·lacions comprenen àrees per a l’emmagatzematge i control del material, parcs de

maquinària, dependències de personal, accessos temporals, etc.

2.2.1.3. Tala i esbrossada

Inclou les operacions de retirada de la vegetació (arbres, arbustos, coberta herbàcia, etc.), tant de les

zones d’ocupació directe del projecte (ocupacions permanents), com de les zones objecte d’ocupació temporal.

Les superfícies estimades d’esbrossada segons l’estudi informatiu, són:

Alternatives Superfície tala i esbrossada (m 2)



L’acció de tala i esbrossada comporta la producció de restes vegetals, així com la generació de

sorolls i emissió de gasos per la maquinària utilitzada.

2.2.2. Moviments de terres

En el grup de moviments de terres s’hi inclouen les accions associades a la retirada de les primeres

capes de sòl (terra vegetal) i l’excavació i el terraplenat de terres a fi d’adaptar les condicions

orogràfiques del medi a les necessitats de la infraestructura.

Les accions incloses en aquest grup comporten la generació de sorolls i l’emissió de gasos associats

a la maquinaria utilitzada.

2.2.2.1. Decapatge

Una vegada finalitzades les operacions de tala i esbrossada es procedirà a la retirada de les primeres

capes de sòl, quedant abassegades per la posterior restauració edàfica. Aquestes terres podran ser

objecte de tractaments per mantenir o millorar les seves propietats (addicció d’adobs i/o matèria orgànica, etc).

Per les diferents alternatives analitzades, el volum de terra vegetal excavada es quantifica en:

Alternatives Terra vegetal excavada (m 3)



2.2.2.2. Execució de desmunts

L’obra projectada incorpora l’execució de desmunts. Amb caràcter general els desmunts tipus són

3H:2V per les dues alternatives.



El volum de material excavat associat als talussos de desmunt es detalla a continuació:

Alternatives Execució de desmunts (m 3)



2.2.2.3. Execució de terraplens

Els terraplens previstos s’executen amb morfologia 3H:2V amb la finalitat de facilitar la seva

restauració vegetal i la integració amb l’entorn.

La quantitat de material a terraplenar per a la formació dels talussos és la següent:

Alternatives Execució de terraplens (m 3)



2.2.3. Execució d’obres de drenatge

El concepte obres de drenatge compren totes les obres singulars destinades a l’evacuació de la

plataforma de la carretera cap a les línies naturals de drenatge, així com totes estructures (tubs i

calaixos) destinats a salvar els torrents i barrancs existents.

Les obres de drenatge previstes per cada una de les alternatives són les següents:

Obres drenatge Situació Tipus Longitud (m)

Alternativa 1

OD 1.1 1+036 Canonada d=2m 10,20

OD 1.2 1+207 Canonada d=2,5m 9,80 OD 1.3 1+722 Canonada d=2,5m 17,65 OD 1.4 1+843 Canonada d=2,5m 14,35


Alternativa 2

OD 2.1 2+800 Canonada d=2,5m 19,9

OD 2.2 2+988 Canonada d=2m 18

L’execució de les obres de drenatge implicarà l’emissió de gasos, generació de residus d’obra i la

generació de soroll com a conseqüència del funcionament de la maquinària.

2.2.4. Execució d’obres de fàbrica

El conjunt d’accions que s’engloben dins l’apartat d’obres de fabrica tenen relació amb l’execució de

les obres que permeten salvar els cursos d’aigua i amb l’execució de les estructures destinades a la

contenció de terres i la reducció de l’ocupació de la infraestructura. L’execució de totes aquestes obres de fàbrica porta associada l’emissió de gasos i la generació de soroll com a conseqüència del

funcionament de la maquinària i la producció de residus d’obra.

2.2.4.1. Ponts

Conjuntament amb les obres de drenatge detallades anteriorment, el traçat incorpora ponts pels

barrancs i torrents de major entitat. En aquest sentit els elements projectats són els següents:

Estructura Situació Longitud (m) Amplada (m)

Alternativa 1

O.F. PONT 0.1 (Viaducte) pK 0+441,17 70 8

O.F. PONT 0.2 (Viaducte) pK 0+652 50 8

Alternativa 2

O.F. PONT 0.1 (Viaducte) pK 0+438 70 8

O.F. PONT 0.2 (Viaducte) pK 0+607,1 90,2 8

O.F. PONT 0.3 (Viaducte) pK 0+935 66,95 8



2.2.4.2. Passos superiors i inferiors

El traçat projectat incorpora passos superiors i inferiors per donar continuïtat als camins i vials

existents. En aquest sentit, per cada una de les alternatives els elements considerats són els

següents:

Estructura Situació Longitud (m) Amplada (m)

Alternativa 1

P.I. 1.1 PK 1+643,24 10,80 7

Alternativa 2

P.S. 1.1 PK 1+240 11 8

P.I. 1.2 PK 1+880 16,2 7

P.I. 2.1 PK 2+363,43 14,60 7

2.2.5. Ferms i paviments

Conjunt d’accions on s’inclou l’estesa i compactació dels materials que formaran el ferm i l’aportació

de mescles bituminoses pel condicionament de les ultimes capes del ferm i la capa de rodadura.

Totes aquestes accions porten associada la generació de soroll, l’emissió de gasos pel funcionament

de la maquinària i la producció de residus d’obra.

2.2.6. Abocadors d’obra

Les actuacions associades amb els moviments de terres necessaris per a l’execució de la

infraestructura comporten la generació d’excedents no aprofitables a la pròpia obra o en d’altres

obres. La gestió d’aquests excedents s’haurà de realitzar disposant-los en abocadors, i per tant, s’ha

de considerar com acció associada a l’obra la creació dels mateixos.

Atenent el balanç de terres previst, la quantitat de material destinat a abocadors es detalla a

continuació:

Alternatives Material a abocador (m 3)

Alternativa 1 0


2.2.7. Generació de restes vegetals

Les operacions de tala i esbrossada de la vegetació existent implicaran la generació de restes

vegetals formades bàsicament per fusta, fulles i tiges herbàcies.

2.2.8. Préstec

L’execució de la plataforma de la variant comporta la següent aportació de materials seleccionats pel

condicionament de la mateixa:

Alternatives Material de préstec (m 3) Material de préstec (m 3) X2

Alternativa 1 1.996 3.992

Alternativa 2 0 0

2.2.9. Accions induïdes

Accions lligades als processos executius en fase de construcció:

• Emissions: Les principals fonts d’emissió de soroll i vibracions, de partícules sòlides en suspensió i de gasos contaminats (associats a processos de combustió) estan relacionades amb el trànsit i

funcionament de la maquinària adscrita a l’obra.

• Producció de residus d’obra: Generació de residus (restes metàl·liques, juntes de dilatació, recipients i envasos varis, restes d’aglomerat, etc.)

• Efluents líquids: Generació de residus líquids, ja siguin hidrocarburs fruit del manteniment de la maquinària adscrita a l’obra, residus sanitaris que provenen de les casetes d’obra, com el residus

procedents de la neteja de la maquinària, així com el vessaments incontrolat o accidental d’algun

dels efluents esmentats.

• Necessitat de mà d’obra per a l’execució de la infraestructura.

2.2.10. Increment de la freqüentació

Durant l’execució de les obres, s’incrementarà el trànsit de vehicles (maquinària, transports de

materials, etc) i persones associades a l’obra. Aquests increments de freqüentació es produiran

principalment a les zones pròximes a l’obra.



2.2.11. Trànsit de vehicles

L’execució de la variant ocasionarà una reducció del trànsit al casc urbà de Sant Llorenç d’Hortons, i

un increment de vehicles en un àmbit actualment poc transitat, incrementant el soroll i comportant una

pèrdua de la qualitat acústica de la zona, així com un increment en l’emissió de gasos contaminants, fruit del funcionament dels vehicles.

2.3. Síntesi

Per a la variant de Sant Llorenç d’Hortons es projecten dues alternatives on la carretera serà una via

convencional amb accessos controlats 1+1 pertanyent a la xarxa local.

Les dues alternatives surten del pK 5+800 de l’actual carretera BV-2249, amb una rotonda compartint

uns 500 metres en paral·lel just sortir d’ella, en direcció nord-oest, envoltant el nucli urbà de Sant

Llorenç d’Hortons. A partir d’aquí l’alternativa 1 va tancant el seu traçat amb una corba cap a la dreta

en direcció nord, cap a l’actual carretera BV-2249 amb una rotonda al final sobre el pK d’explotació

7+000 de la carretera esmentada.

L’alternativa 2 després de la separació amb l’alternativa 1 es va obrint encara més, envoltant també

un polígon industrial existent, seguint en direcció nord-oest, fins a trobar-se amb la carretera BV-2249

ja en el terme municipal de Masquefa, en el pK d’explotació 9+000 aproximadament.

L’alternativa 1 és més curta, amb una longitud total de 1.900 metres, mentre que l’alternativa 2 té una longitud de 3.420 metres.

A les dues alternatives estudiades, han estat previstos una sèrie d’elements estructurals que venen

donats per la presència de torrents o per salvar la orografia del terreny. La tipologia de les mateixes

és :



• Viaducte: Estructures de pas de vials per sobre de rius o torrents existents.


avaluar els impactes, és imprescindible que en aquesta fase de l’estudi s’identifiquin les accions que poden tenir incidència en el medi afectat. Les principals accions del projecte són:

• Ocupació permanents del projecte , ocupació física del territori per on s’executarà la variant. Per

cada una de les alternatives les ocupacions són 38.459,8m2 (Alternativa 1) i 77.640 m2 (Alternativa 2).

• El projecte també té unes necessitats en relació a les ocupacions temporals, que es

corresponen amb l’ocupació territorial associada a les instal·lacions auxiliars necessàries (instal·lacions generals, accessos temporals, parcs de maquinaria, etc).

• Tala i esbrossada, inclou les operacions per a la retirada de la vegetació (arbres, arbustos,

coberta herbàcia, etc.). La superfície objecte de tala i esbrossada és de 38.459,8m2 per l’alternativa 1 i de 77.640 m2 per l’alternativa 2.

• En relació als moviments de terres, l’execució de l’obra comporta les següents actuacions:

Concepte Alternativa 1 Alternativa 2

Terra vegetal (m3) 15.393,2 31.029,3

Desmunt (m3) 40,489,7 137.874,2

Terraplè (m3) 42.485,7 81.812,8

Préstec (m3) 3.992 0,0

• Execució d’obres de drenatge, el concepte compren totes les obres singulars destinades a

l’evacuació de la plataforma de la carretera cap a les línies naturals de drenatge, així com els drenatges transversals per donar continuïtat a rambles i torrents. En aquest sentit les previstes

per cada una de les alternatives són les següents:


Alternativa 1

OD 1.1 1+036 Canonada d=2m 10,20

OD 1.2 1+207 Canonada d=2,5m 9,80 OD 1.3 1+722 Canonada d=2,5m 17,65 OD 1.4 1+843 Canonada d=2,5m 14,35 Alternativa 2

OD 2.1 2+800 Canonada d=2,5m 19,9


• Execució d’obres de fàbrica, el conjunt d’accions que s’engloben dins l’apartat d’obres de

fàbrica, tenen relació amb l’execució de les obres (ponts i viaductes) que permeten salvar els



cursos d’aigua i amb l’execució de les estructures destinades a la contenció de terres (murs) i la

reducció de l’ocupació de la infraestructura, així com els elements requerits per a l’execució de

passos superiors i inferiors. Així doncs, l’alternativa 1 es projecta amb dos viaductes, mentre que

l’alternativa 2 n’incorpora 3. Així mateix, l’alternativa 1 es preveu amb un pas inferior, mentre que l’alternativa 2 incorpora un pas superior i dos passos inferiors.

• Ferms i paviments, conjunt d’accions on s’inclou l’estesa i compactació dels materials que

formaran el ferm i l’aportació de mescles bituminoses pel condicionament del mateix.

• Abocadors d’obra , la quantitat de material destinat a abocadors és de 72.879,8 m3 per

l’alternativa 2, mentre que per l’alternativa 1 no hi ha material destinat a abocador, ja que tot el

material excavat es classifica com a adequat i per tant es dedica per conformar el terraplè sota les capes de ferm.

• Generació de restes vegetals, les operacions de tala i esbrossada de la vegetació implicaran la

generació de restes vegetals (fusta, fulles i tiges herbàcies).

• Préstec , la quantitat de material que provindrà de préstecs s’estima en 3.992 m3 per l’alternativa 1,

no es requereix la importació de materials per l’alternativa 2.

• Accions induïdes , accions lligades als processos executius en fase de construcció: emissions,

producció de residus d’obra, efluents líquids i necessitat de mà d’obra.

• Increment de la freqüentació , s’incrementarà el trànsit de vehicles (maquinària, transports de

materials, etc) i persones associades a l’obra.

• Trànsit de vehicles, l’execució de la variant reduirà el trànsit al casc urbà de Sant Llorenç

d’Hortons i l’increment en una àrea actualment no ocupada, incrementant el soroll, i les emissions

gasoses contaminants.

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Variant de Sant Llorenç d’Hortons. Carretera BV-2249. pK 5+300 al 8+900. Tram: Sant Llorenç d’Hortons - Masquefa. Clau IA-XB-06011 3. Estudi del medi

E-02-174-09 03 Estudi Medi 15

3. Estudi del medi

3.1. Introducció

Per a dur a terme el projecte d’una forma ambientalment compatible i amb el manteniment dels recursos naturals existents, és molt important el coneixement complet de l'estat inicial de l'entorn.

Les dades obtingudes de l'estudi de l'estat inicial del medi permetran caracteritzar la situació inicial de la zona, de manera que amb posterioritat es podran avaluar els impactes que probablement hagi de suportar el medi pel fet de la implantació del projecte, i s’adoptaran, si són necessàries, les mesures correctores que permetin minimitzar les possibles afeccions.

3.2. Situació geogràfica i característiques generals

L'àmbit territorial on es preveu la implantació de la variant de St. Llorenç d’Hortons, inclou el terme municipal de St. Llorenç d’Hortons, a la comarca de l’Alt Penedès, al Sistema Mediterrani (Sistema Mediterrani Central Litoral).

Des del punt de vista del paisatge vegetal, la zona d’estudi es troba als sistemes litorals i pre-litorals del Ter al Millars (als relleus centrals).

Foto 3.1. Situació geogràfica de St. Llorenç d’Hortons, al Nord de la comarca de l’Alt Penedès.

A Europa hi ha tres grans regions biogeogràfiques: la bòreo-alpina, la euro-siberiana i la mediterrània. La zona d’estudi se situa a la regió mediterrània, del bosc de fulla dura, tot l’any verd, i de les màquies i dels erms naturals. Dins d’aquesta regió, pertany a la província boreomediterrània o país dels alzinars. La terra baixa mediterrània és una amplíssima àrea que comprèn totes les terres litorals i interiors on les condicions climàtiques són de tipus mediterrani. Això determina que la vegetació present sigui bàsicament perennifòlia i esclerofil·la. Geogràficament aquestes condicions es donen des del nivell de mar fins als 800-1.000m (tot i així a les zones més eixutes pot assolir els 1300m).

A Catalunya l’orografia es tremendament variada i generalment accidentada. Hi trobem quatre grans unitats orogràfiques: els Pirineus, la Serralada Transversal, la Depressió Central i el Sistema Mediterrani. La zona objecte d’estudi s’inclou dins la comarca de l’Alt Penedès i forma part del Sistema Mediterrani.

La zona d’estudi pertany a la comarca de l’Alt Penedès. La comarca de l’Alt Penedès té una extensió de 592,41 Km2 i és la més gran de les dues comarques de l’extrem sud de la Depressió Pre-litoral catalana. Tota ella és una comarca interior, situada entre les comarques de l’Anoia al Nord, el Baix Llobregat a l’Est, el Garraf i el Baix Penedès al Sud i l’Alt Camp a l’Oest.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 16

Foto 3.2. Vista panoràmica del Sector Sud de la zona d’estudi.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 17

Foto 3.3. Sector Est de la zona d’estudi amb el cementiri de St. Llorenç i les Serres d’Ordal al fons. Els terrenys planers estan intensament dedicats al conreu de la vinya.

El terme de St. Llorenç d’Hortons té 19,75 Km2 i limita –al N i E- amb Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat); al sud amb Gelida, municipi amb el qual la Rierassa fa, en part, de límit amb Sant Sadurní d’Anoia i Piera (Anoia); i al NW amb Masquefa (Anoia).

El municipi de Sant Llorenç és situat a l’extrem NE de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat, emplaçat a la banda esquerra de l’Anoia, sobre terrenys miocènics fortament erosionats.

Foto 3.4. Ortofotomapa de la zona d’estudi amb les dues alternatives proposades per a la variant de Sant Llorenç d’Hortons. Font: DMAH.

3.3. El medi físic

3.3.1. Clima

El clima té una incidència directa sobre el medi físic i natural, raó per la qual esdevé d’interès en l’estudi de l’estat inicial del medi. És un factor que determina la geomorfologia, la tipologia del sòl, el tipus de formació vegetal, la hidrologia, el potencial faunístic i condiciona les formes de vida i els usos del sòl per part de l'home.

L'anàlisi dels paràmetres climàtics permet diferenciar les èpoques estacionals més favorables per a la construcció de l'obra i els períodes òptims per a realitzar les tasques de repoblació vegetal i hidrosembra.

Les sèries temporals de dades meteorològiques permeten caracteritzar el clima. Actualment podem conèixer el clima de qualsevol punt de Catalunya gràcies a la feina d’extrapolació realitzada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que ha donat com a resultat l’Atles Climàtic de Catalunya.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 18

Temperatura mitjana anual 14-15 ºC

Temperatura mitjana del mes de gener 6-7 ºC

Temperatura mitjana del mes de juliol 25-26 ºC

Amplitud tèrmica anual 16-17 ºC

Precipitació mitjana anual 600-650 mm

Precipitació mitjana d’hivern 120-140 mm

Precipitació mitjana de primavera 160-180 mm

Precipitació mitjana d’estiu 100-120 mm

Precipitació mitjana de tardor 200-220 mm

Règim pluviomètric estacional TPHE

Dèficit hídric anual (segons Thornthwaite) 200-300 mm

Tipus de clima, segons l’Índex d’Humitat de Thornthwaite Sec subhumit (C1)

Taula 3.1. Dades extretes de l’Atles Climàtic de Catalunya per a la zona on es preveu construir la variant de St. Llorenç d’Hortons. Font: DMAH.

La situació de Catalunya i la seva orografia determinen una gran varietat climàtica, l’origen de la qual es fonamentalment el fort gradient pluviomètric i tèrmic. En general el clima es caracteritza per les importants amplituds tèrmiques.

Els factors bàsics del clima de l’Alt Penedès són la proximitat del mar i la configuració del relleu. La plana del Baix Penedès i la escassa alçada de la Serralada Litoral afavoreixen l’entrada dels vents marítims. La barrera de muntanyes del N –especialment al sector occidental- obstaculitza les adveccions de l’interior i alhora incrementa les condensacions de les masses d’aire que procedeixen de la Mediterrània.

Les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre els 14-16ºC a la plana. A la muntanya, els valors són tres o quatre graus inferiors pel gradient tèrmic vertical.

Les precipitacions són desiguals. En general augmenten de S a N, i d’W a E. A la part oriental superen els 600 mm; en canvi, a les terres més meridionals són més baixes per causa de l’aïllament relatiu.

Els vents més freqüents són els de component sud, la marinada o llebeig, els quals entren per la plana del Baix Penedès i contribueixen a suavitzar les temperatures diürnes de l’estiu, i els de l’oest.

Les temperatures altes i la pluviometria escassa originen al pla una aridesa notable a l’estiu amb dèficit hídric des del mes de juny a setembre. A la muntanya o no hi ha aridesa o és molt petita.

Aquestes característiques configuren un clima mediterrani litoral, desnaturalitzat a l’interior per efectes del relleu.

El tipus de clima per a la zona d’estudi segons l'índex d'humitat de Thornthwaite, és Sec Subhumit (C1) amb temperatures que oscil·len entre 6 i 26ºC. La temperatura mitjana anual de la zona d’estudi se situa entre els 14-15ºC. Les temperatures són prou extremes (amplitud tèrmica anual de 16-17 ºC) i donen un hiverns poc rigorosos i un estius bastant calorosos.

Quant a la pluviositat trobem a Catalunya dues zones ben definides: la Catalunya humida (per damunt dels 700 mm de precipitació) als Pirineus i gran part del quadrant nord-oriental (la dorsal pluviomètrica), i la Catalunya eixuta. La precipitació mitjana anual per a la zona on se situaria la nova carretera és de 600 a 650 mm. Per tant, podríem dir que l’àmbit d’estudi pertany a la Catalunya eixuta.

Així doncs, els trets més rellevants de la climatologia de la zona d’estudi en relació a la implantació de la nova carretera serien: la possibilitat de pluges fortes a la tardor i primavera, i un estiu i hivern bastant secs. Així mateix les temperatures hivernals no són gaire baixes.

3.3.2. Qualitat de l’aire

Pel que fa a l'ambient atmosfèric, la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, disposa de més de 60 estacions automàtiques de mesura.

La presència a l'aire de contaminants pot perjudicar la salut de les persones, afectar el medi ambient i, en definitiva, reduir la qualitat de vida. Per això, conèixer l'estat de la qualitat de l'aire a les diferents zones del territori, la seva evolució en el temps i la seva variació en funció de les condicions meteorològiques és un dels objectius de la Generalitat de Catalunya. D'aquesta manera, es pot informar els ciutadans i adoptar les mesures preventives i de sanejament més adients per a la protecció i la millora de la qualitat de l'aire.

La Xarxa és un sistema de detecció dels nivells d'immissió dels principals contaminants. Va ser creada per la Llei 22/1983, de 21 de novembre, definida per l'Ordre de 20 de juny de 1986 i adscrita administrativament al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica té una estructura piramidal amb la base formada pels punts de mesurament i el vèrtex en el Centre Receptor i Coordinador de Dades.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 19

La determinació del nombre d'estacions necessàries per avaluar la qualitat de l'aire d'una zona i l'elecció dels seus emplaçaments és fonamental per a una bona interpretació del comportament dels contaminants. Els factors que es varen tenir en compte en el disseny de la xarxa són:

• el tipus i la distribució de les fonts emissores,

• les característiques meteorològiques de les zones,

• les característiques geogràfiques i orogràfiques,

• la distribució dels receptors,

• la demanda social,

• la magnitud de la població afectada,

• els recursos especialment protegits o més vulnerables.

Aquest tipus de disseny s’ha d’anar modificant per tal de respectar els nous criteris d’avaluació i gestió de la qualitat de l’aire establerts per la nova normativa europea i recollits al Reial Decret 1073/2002, de 18 d’octubre "sobre avaluació i gestió de la qualitat de l'aire ambient en relació amb el diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, partícules, plom, benzè i monòxid de carboni". Concretament, s’ha de revisar la distribució geogràfica dels punts de mesurament en el territori (macroemplaçament), valorar l’entorn més proper de cada punt de mesurament (microemplaçament) i adaptar els mètodes d’anàlisi als establerts a la normativa.

Dins aquest context normatiu cal dividir el territori en zones de qualitat de l’aire (ZQA) que tenen com a objectiu que les mesures que es fan en una zona siguin representatives del nivell de fons de qualitat de l’aire de tota l’àrea que la comprèn, per la qual cosa cal que la superfície que la forma hagi de ser homogènia respecte a l’orografia, la climatologia, la densitat de població i el volum d’emissions industrials i de trànsit. Sant Llorenç d’Hortons pertany a la Zona de Qualitat de l’Aire 3 que inclou el Penedès si el Garraf.

Dins de cada zona de qualitat de l’aire es poden identificar diferents àrees segons l’ocupació del sòl (nivell 1: àrees urbanes, suburbanes o rurals) i del tipus de fonts emissores (nivell 2: àrees de trànsit, industrials o de fons). D’acord amb aquests criteris cada punt del territori pertany a una zona de qualitat de l’aire i està caracteritzat per un tipus d’àrea. Aquest fet comporta que per avaluar la qualitat de l’aire a Catalunya no calgui mesurar tots els seus punts, sinó que d’acord amb la normativa n'hi hagi prou amb disposar de dades per a cada tipus d’àrea dins d’una zona, ja que dues àrees del mateix tipus i dins una mateixa zona tindran nivells d’immissió equivalents.

La XVPCA va canviant, tant per adaptar-se a aquest nou marc normatiu, tant com a resultat dels canvis del territori i d’altres factors. Cada any es fa un resum de l’estat de la XVPCA al corresponent anuari sobre la qualitat de l’aire a Catalunya.

L’estació més propera és la de Vilafranca del Penedès (a uns 17,3 Km de St. Llorenç). Com en aquesta estació es calcula l’Índex Català de Qualitat de l’Aire, s’utilitzaran les seves dades. Així podem obtenir una visió retrospectiva de la condicions atmosfèriques. Amb tot, es pot dir que la qualitat de l’aire en un moment determinat depèn fonamentalment de les condicions meteorològiques.

L'ICQA es calcula a partir de les dades de les estacions automàtiques de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (la XVPCA). L'ICQA té en compte els 6 principals contaminants atmosfèrics per als quals l'actual normativa comunitària ha establert els nivells màxims d'immissió permesos S'utilitzen per al càlcul de l'ICQA els nivells d'immissió de: el monòxid de carboni (CO), el diòxid de nitrogen (NO2), el diòxid de sofre (SO2), l'ozó (O3) i les partícules en suspensió (PM10 i PST). L'Índex català de qualitat de l'aire, l'ICQA, és una xifra única i sense unitats que pondera l'aportació dels diferents contaminants mesurats a la qualitat global de l'aire. És, per tant, un indicador especialment pensat per informar el gran públic.

3.3.2.1. Dades de qualitat de l’aire

Si observem la distribució dels valors diaris de l'ICQA per categories de qualitat de l'aire a la ciutat de Vilafranca del Penedès en el període comprés entre el 18-VIII-05 i el 18-VIII-06 (màxim període de consulta amb caràcter retrospectiu), veiem que un 42,1% fou satisfactòria, un 42,5% dels dies la qualitat fou acceptable i un 4,6% fou excel·lent. Atenent a la distribució dels valors diaris de l'ICQA per contaminant crític, trobem que un 87,7% dels dies el contaminant crític fou l’ozó i un 12,3% fou l’NO2. No hi ha dades pel que fa a la distribució dels valors diaris de l’ICQA per contaminant crític.

Les dades del 19-VIII-06 (valoració qualitativa de la darrera hora respecte al moment de realització de la consulta en línia) de la ciutat de Vilafranca del Penedès, permeten assenyalar que pel que fa a l’O3 la qualitat de l’aire és millorable. Pel que fa a l’NO2 i SO2 la qualitat de l’aire és bona. No hi ha dades dels nivells de concentració d’H2S, PST, PM10 (partícules de diàmetre < 10 mm) ni CO. En aquest punt de mesurament, els paràmetres analitzats són l’SO2, NO2, NOx, O3 i benzè.

Respecte a l’ozó, dins la Campanya de Vigilància dels Nivells d’Ozó Troposfèric a Catalunya, l’any 2006 –amb 51 estacions dotades de mesurador d’ozó- no es va superar en cap cas el llindar d'alerta (mitjanes horàries superiors a 240 mg/m3·h) ni el d’informació a la població (mitjanes horàries superiors a 180 mg/m3·h) a la ciutat de Vilafranca del Penedès.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 20

3.3.3. Soroll

En els estudis d'impacte ambiental s'analitza el grau d'alteració que l'execució d'un projecte introdueix en el medi, avaluant-ne els impactes. El present estudi té com a finalitat analitzar i estimar l'estat acústic en règim de funcionament de la carretera objecte d’estudi.

En la contaminació sonora produïda pel trànsit els elements bàsics que intervenen en l'explicació del fenomen són: els focus emissors, el medi atmosfèric o camí de propagació i els receptors.

Sobre la seqüència lògica, emissor-medi-receptor, ha d'establir-se l'avaluació dels impactes i l'adopció de mesures preventives o correctores per a minimitzar el soroll que emet el trànsit dels vehicles a motor.

Els nivells de soroll que l'emissor produeix depenen d'aspectes tant diversos com: la potència sonora del motor del vehicle (lleugers i pesants), l'estat del tub d'escapament, la manera de conduir, la velocitat de circulació, el nombre de vehicles que circulen en una via determinada, el tipus de via i de ferm, etc.

En el camí de propagació de les ones sonores, hi intervenen principalment, la distància dels vehicles als habitatges receptors, la presència d'elements reflectors o d'obstacles, i el tipus de superfície que hi ha entre l'emissor i el receptor.

Per tant, la qualitat acústica d'una zona estarà determinada pels condicionants físics i urbanístics d'aquesta, per la qual cosa la caracterització dels nivells d'immissió obliga a analitzar d'una manera acurada totes les possibles relacions entre les fonts emissores i la propagació que afectin a un receptor determinat.

L'objectiu del present estudi és avaluar l'impacte acústic ambiental que provocarà la nova variant delimitar la zona d'afecció acústica, localitzar els possibles punts receptors sensibles i analitzar quines són les mesures atenuants més adients per a evitar l'impacte acústic sobre els receptors.

En aquest primer apartat, l’estudi consta de 4 fases:

1) Anàlisi acústica de la capacitat del territori. Definició de la zona de soroll o banda d'impacte acústic (zona d'afecció) de la nova infraestructura.

2) Caracterització de l’ambient acústic de la zona i estudi de les possibles variacions que poden originar-se.

3) Localització de les possibles zones receptores amb major afecció.

4) Definició, si s’escau, de les mesures atenuants necessàries per a què els receptors situats a l'entorn de la via no sobrepassin els objectius de qualitat acústica.

A l'annex d'acústica es descriu l'estudi de l'impacte acústic i les mesures atenuants.

3.3.3.1. Fauna i soroll

El soroll generat pel trànsit és altre agent pertorbador àmpliament estès pel medi. De fet es considera un dels principals impactes en els medis naturals d’Europa (Vangent y Rietveld 1993, Lines et al. 1994, a COST 341 La fragmentación del hábitat en relación con las infraestructuras de transporte en España, Rosell et al. 2003).

L’ós bru americà, el ren i molts altres cèrvids eviten els hàbitats propers a les carreteres o bé utilitzen aquests territoris amb menys freqüència d’allò esperat. Tanmateix no se sap si això està relacionat amb la intensitat o la freqüència del soroll del trànsit (COST 341 La fragmentación del hábitat en relación con las infraestructuras de transporte en España, Rosell et al. 2003).

Les aus semblen força sensibles al soroll del trànsit doncs interfereix directament amb la seva comunicació vocal, afectant a la defensa del territori i a la taxa d’aparellament. En base a la relació observada entre nivell acústic i densitat de les poblacions d’aus, Reijnen, Veenbaas i Foppen (1995) proposen un model que preveu la distància a la que les poblacions d’aus poden veure’s afectades pel soroll del trànsit. Així, a les carreteres amb una IMD de 10.000 vehicles (a 120 Km/h i creuant una zona forestal amb una cobertura del 70%) les poblacions d’aus es veurien afectades significativament a una distància d’entre 40 i 1.500 m.

El soroll pot obstaculitzar el pas d’alguns animals pels passos de fauna (les espècies més sensibles a les pertorbacions humanes podrien interpretar el soroll del trànsit com indicatiu de la presència de l’home).

Alguns biòlegs recomanen que dins els passos inferiors, el soroll no superi el 60 dB durant el temps d’ús previst. Si és col·locaven claraboies en els passos inferiors perquè hi arribes la llum natural i la humitat ambiental, llavors s’observà que això reduïa el pas d’ungulats perquè els arribava el soroll del trànsit. Per tant s’ha de procurar reduir el soroll originat pels vehicles quan es construeixi una estructura de pas per a la fauna (Beier, Reed i Clevenger a Maureen Hartmann 2002. Wildlands Center For Preventing Roads, Evaluation of Wildlife Crossing Structures: their use and efectiveness).

Allà on els passos inferiors creuen àmplies carreteres (per exemple, les desdoblades o de quatre carrils), la instal·lació de claraboies a la zona central pot fer que el pas sigui més acceptable per a la fauna. L’entrada de llum al pas inferior no molestarà a la majoria d’espècies natives doncs la majoria són nocturnes. En canvi pot tenir un efecte negatiu per afavorir el seu ús a espècies depredadores salvatges i domèstiques durant les hores de llum.

La Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica determina els nivells d’avaluació de la immissió sonora a l’ambient exterior produïda pels mitjans de transport a l’annex I. Els nivells d’immissió són fixats per aquesta llei. Per als passos de fauna, seria recomanable


E-02-174-09 03 Estudi Medi 21

assimilar-los a zones amb una sensibilitat alta. Per tant els límits d’immissió serien de 60 dB durant el dia i 50 dB de nit.

3.3.4. Geologia i geomorfologia

3.3.4.1. Geologia

La terra baixa mediterrània presenta als Països Catalans un marcat predomini dels substrats calcaris, però amb sectors formats per roques silícies. Al Principat hi ha tres grans nuclis d’aflorament silícic: el sistema axial pirinenc que va de cap a cap del país, el gran batòlit granític entre Girona i Barcelona, i els afloraments d’esquists paleozoics i de gresos triàsics del Montseny, Collserola, Ordal etc. i, finalment, la zona granítica, esquistosa i gresosa, al voltant de les Muntanyes de Prades i del Priorat. En el cas de la terra baixa els dos darrers nuclis queden inclosos dins la seva àrea, però només s’estén lleugerament pel primer nucli (Les Alberes i Cap de Creus). Per tant la vegetació silicícola té molta importància al Principat i a la terra baixa mediterrània.

Sant Llorenç d'Hortons, és un municipi situat al nord-est de la comarca de l'Alt Penedès, al límit amb l'Anoia i el Baix Llobregat, que ocupa una plana solcada per diversos torrents i rieres, la més important, la riera de Ca n'Esteve o de la Rierussa, eix hidrogràfic del terme, tots ells afluents del marge esquerre del riu Anoia en el seu tram final, sobre terrenys miocènics fortament erosionats.

D’acord amb els mapes geològics del Servei d’Informació Geogràfica –SIG- del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, s’ha caracteritzat l’àmbit on es construirà la variant de St. Llorenç.

Pràcticament tota la zona d’estudi (al voltant del nucli de Sant Llorenç d’Hortons) està formada per argiles com a litologia predominant però amb presència de gresos i conglomerats (era Cenozoic, període Neogen i època Miocè Mitjà-Superior). A ponent del nucli urbà, hi ha un important sector format per conglomerats també del Cenozoic.

Foto 3.5. Mapa geològic per a la zona d’estudi. S’ha pres com a referència les superfícies urbanitzades (en rosa) i els límits comarcals (en vermell). Font: DMAH

Color Litologia predominant Altres litologies presents

Era Període Època

blau argiles Gresos i conglomerats CENOZOIC NEOGEN MIOCÈ MITJÀ-SUPERIOR

verd conglomerats - CENOZOIC NEOGEN MIOCÈ MITJÀ-SUPERIOR

gris sorres Limolites i gresos CENOZOIC NEOGEN MIOCÈ MITJÀ-SUPERIOR

taronja gresos conglomerats CENOZOIC NEOGEN MIOCÈ MITJÀ-SUPERIOR

Llegenda per al mapa de geologia de la zona d’estudi. Font: DMAH.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 22

En definitiva, es pot concloure que la natura del substrat de la zona d’estudi és en general de tipus calcari.

3.3.4.2. Geomorfologia

En línies generals la disposició del relleu de l’Alt Penedès és senzilla: una depressió longitudinal i un marge de muntanyes que la limiten per tot arreu excepte pels extrems NE i SW. El 76% de la comarca està per dessota dels 400 m i correspon als terrenys de la depressió, una tercer part dels quals no arriben als 200 m. Per tant, poden diferenciar-se dos sectors característics: la plana i la muntanya.

La plana s’originà en els darrers moviments del paroxisme alpí, quan s’enfonsà la part del Sistema Mediterrani que forma l’actual Depressió Pre-litoral. És una fossa tectònica asimètrica i lleugerament basculada cap el N, limitada per dues falles paral·leles, responsables de l’enfonsament i coberta per materials terciaris i quaternaris. Presenta una topografia amb superfícies de pendent escassa o nul·la, excepte en el contacte amb les muntanyes d ela perifèria, ondulacions i petits tossals escampats arreu, entre els quals destaquen els anticlinals de Vilobí i de Pacs, on afloren els materials cretacis de la base.

La muntanya és formada per dues alienacions paral·leles del Sistema Mediterrani Català, la Serralada Pre-litoral i la Litoral. El sector penedesenc de la Serralada Pre-litoral és una banda estreta que enllaça per l’est amb el massís de Montserrat i per l’oest s’eixampla format el Bloc del Gaià i el massís de Bonastre. Segueix fidelment la direcció general dels Catalànids, és a dir, NE-SW i constitueix una barrera notable per a les comunicacions amb les comarques limítrofes. Els punts culminants ultrapassen els 700 m a les serres de Miralles, d’Orpinell, de Puigfred i de Mediona. A l’oest el Bloc del Gaià és el sector més accidentat de la serralada i se superen els 900 m a la Plana d’Ancosa.

Les muntanyes del Garraf clouen la comarca per l’E i el S, són l’extrem meridional de la Serralada Litoral.

La tectònica del sector de muntanya presenta nombroses falles longitudinals, a més de les que el separen de la depressió.

Els materials d’aquest sector són d’una gran varietat i amb més o menys abundor hi són representades totes les eres geològiques. El paleozoic es troba a les llicorelles de la serra de Mediona, mentre que a la resta es troben roques de totes les èpoques del secundari, amb intercalacions del <miocè en algunes depressions internes.

Els agents morfogenètics han originat unes formes molt diverses. A la plana el modelat és tranquil, amb extenses superfícies on s’han acumulat materials de la perifèria, o turons que han quedat com a restes de l’erosió diferencial. Els rius i barrancs han erosionat els materials poc consistents, excavant profundes barrancades en alguns sectors. A les muntanyes de la perifèria, l’acció de l’aigua sobre les roques calcàries ha originat moltes formes càrstiques: canyons, cingleres, espadats, depressions

cobertes de sediments, etc. Les ressurgències pròpies d’aquest tipus de modelat no són rares i originen una abundància de fonts en molts sectors.

La comarca de l’Alt Penedès té una altitud mitjana de 216 m. El terreny s’enlaira des del 90 m al terme de Castellet i la Gornal, fins a superar el 900 m a la plana d’Ancosa, en el punt d’intersecció amb l’Anoia i l’Alt Camp.

Les cotes més altes (283 m) del terme de Sant Llorenç d’Hortons corresponen a l’extrem més septentrional del terme, al límit amb St. Esteve Sesrovires.

A la zona d’estudi, a tocar del nucli urbà de St. Llorenç, el sector nord assoleix l’horitzó al voltant del torrent de Can Serra. Vist el terme des del sector nord del torrent ( a la llera esquerra), els habitatges del poble omplen la perspectiva i és impossible veure els camps i torrents del sector sud de l’àmbit d’estudi. Contràriament, el sector del terme situat a tocar de Cal Prats i Cal Font, el terreny es deprimeix i des de la carretera actual d’accés al poble es pot gaudir d’aquest sector planer dominat per les vinyes.

Pel que fa a les morfologies dominants (Atles dels Països Catalans, 2000), la zona d’estudi se situa entre una plana de terraplenament al·luvial –al nord- (de fet són depressions reblertes de materials tendres del Cenozoic) i rampes de terraplenament (piemonts, glacis o cons de dejecció), al sud.

A la zona d’estudi no hi ha cap modelat significatiu i la xarxa fluvial no presenta cap forma especial.

Pel que fa a la tectònica, l’àmbit d’estudi no presenta cap estructura destacable (com sinclinals, anticlinals, línies de falla, encavalcaments, flexió, etc.).

3.3.4.3. Activitats extractives

A la zona d’estudi hi ha una activitat extractiva abandonada, cap en domini públic hidràulic i diverses activitats en funcionament.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 23

Nom / Codi Àrea total

(m2) Recurs explotat

Grau autorecuperació &

ús anterior Situació actual. Observacions

Torrentfondo 9499 Argiles Alt.

conreu llenyós de secà

Abandonada

HORPEN 89227 Graves - Activitat finalitzada.

Al NW i W del nucli de St. Llorenç.

AMPLIACIÓ HORPEN 08 14407 Graves -

Activitat finalitzada Al NW del nucli de St.

Llorenç.


Activitat finalitzada A l’W del nucli de St.

Llorenç.


Activitat en actiu amb restauració integrada. A l’W de St. Llorenç


Activitat finalitzada Al SW del nucli de St.

Llorenç.

Taula 3.2. Activitats extractives en actiu i abandonades presents a la zona d’estudi, de N a S Font: DMAH.

3.3.4.4. Geòtops i Geozones

Consultades les fitxes de l’Inventari de Geòtops i Geozones a Catalunya elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha constatat que a la zona d’estudi no hi ha cap element d’interès geològic.

3.3.5. Edafologia

El sòl és el resultat d’un procés d’autoorganització d’una interfase, causada per la interacció perllongada entre la litosfera i la biosfera sota l’acció del clima. Als Països Catalans trobem una gran diversitat en els factors que intervenen en la formació i diferenciació dels sòls. Al mateix temps la diversitat de substrats geològics (des de materials silicis a bàsics carbonatats, els que són producte de l’activitat volcànica i els que estan formats per dipòsits de granulometria força heterogènia) augmenta el patrimoni edàfic. A més la posició geomorfològica i la vegetació són també molt diverses. Per tant hi trobem la majoria dels ordres de sòls de la Soil Taxonomy System (1975).

A l’Alt Penedès els sòl de la plana i de les depressions interiors són del tipus terra bruna meridional, profunds en la major part del territori, amb un horitzó argilós situat per sota de l’horitzó humífer superficial. A la muntanya, són freqüents els de tipus xerorendzina, poc profund i de coloració ocre rogenca pàl·lida.

Des del punt de vista edafològic, la zona d’estudi està formada segons l’Atlas Universal Català (1983) per sòls bruns calcaris on es produeix descarbonatació.

Seguint la classificació de la FAO-UNESCO (amb mapes de sòls realitzats a escala 1:2.500.000), la zona d’estudi se situa entre dos sectors que pertanyen a la unitat edàfica dels cambisòls. Al nord, hi ha cambisòls húmics amb sòls associats de tipus cambisòls dístrics, rànkers i litosòls. Al sud, trobaríem els cambisòls càlcics amb sòls associats del tipus rendzines i regosòls calcaris.

Seguint la Soil Taxonomy System, a les zones de relleus més acusats hi trobem entisòls. Es tracta de sòls que, a conseqüència de la posició geomorfològica inestable en què es desenvolupen, no tenen un perfil ben diferenciat perquè són erosionats, joves o perquè sobre ells s’hi dipositen material al·luvials. Tant els entisòls com els inceptisòls presents al municipi que inclou l’àmbit de treball són de natura més aviat neutre, ja que la precipitació existent provoca el rentat de les sals carbonatades.

Els entisòls ortents són els sòls de vessants de pendent accentuat, on predominen els processos erosius. En part corresponen als regosòls de la FAO, als rànkers d’erosió i a les rendzines menys desenvolupades. Es fan tant sobre un substrat calcari com silícic.

A la zona d’estudi trobem els inceptisòls de tipus ocrept, els quals corresponen als cambisòls (segons la FAO-UNESCO). Són sòls ben drenats, de color clar i que presenten un perfil de tipus AB2C. La composició litològica de la roca mare (tant es fan sobre un substrat carbonatat com sobre material granitoide i granodiorític) fa que els pedions d’aquest sòl tinguin una mida de gra petita. El llocs on els relleus són plans i, per tant, la profunditat d’aquest sòls és més notable, han permès l’expansió de l’agricultura. Els ocrepts desenvolupats sobre materials d’aportació a les planes al·luvials dels rius presenten característiques especials.

Des d’un punt de vista de la restauració, els horitzons superiors dels inceptisòls constitueixen un material edàfic valuós pel seu contingut de nutrients i de llavors de plantes autòctones que no es troben en el mercat.

3.3.6. Hidrologia i hidrogeologia

3.3.6.1. Hidrologia

La zona d’estudi pertany a la conca del riu Llobregat, subconca de l’Anoia. Des del punt de vista administratiu ens trobem a la conca dels Pirineus Orientals.

La xarxa hidrogràfica de l’Alt Penedès té poca importància per la pobresa dels cabals i el caràcter intermitent de la majoria dels corrents. Es formada per dos rius, l’Anoia –que recull les aigües del sector NE de la comarca- i el riu de Foix –que drena els termes de ponent-, els quals, amb els seus afluents, drenen gairebé el 90% del territori.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 24

El centre dispersor d’aigües més notable és la Serra de la Plana d’Ancosa, on tenen la capçalera el riu de Foix i el seu tributari, la riera de Pontons o de Torrelles, el riu de Bitlles –afluent de l’Anoia- i altres, que s’obren pas entre els materials calcaris de la serralada a traves de barrancs i congostos.

L’Anoia pròpiament dit només travessa la comarca de l’Alt Penedès pel seu extrem NE, i rega els termes de Sant Sadurní d’Anoia i Gelida al llarg d’uns 10 Km.

La riera de Lavernó recull les aigües d’una superfície extensa: la seva capçalera és formada per diverses escorrancs o torrenteres que reguen els termes de Font-rubí, Sant Quintí de Mediona, Terrassola i Lavit, el Pla del Penedès, Puigdàlber i Santa Fe. Abans d’arribar a la caseria de Lavern (Subirats), totes les branques procedents del NW ja són agrupades i s’ajunten les de la riera dels Gorgs, que venia de Can Maçana (Subirats). Totes les rieres aplegades fan un revolt i es dirigeixen en direcció NE i formen ja la riera de Lavernó, que passa frec a frec de les cases de Sant Sadurní. En aquest darrer sector, el drenatge s’ha estès als termes de Subirats, Avinyonet del Penedès i San Sadurní.

S’hi han d’afegir encara les aigües de la Rierussa, curs que neix prop de Masquefa, travessa el terme de Sant Llorenç d’Hortons, i aboca les seves aigües a l’Anoia per la banda esquerra davant Gelida.

El riu de Foix neix als vessants meridionals de la serra de la Llacuna, en el terme de la Llacuna.

El cabal que aporten els rius de l’Alt Penedès és reduït. L’Anoia té uns recursos totals anuals de 32 hm3 i s’aprofita per la indústria i per a alguns regadius.

Els recursos subterranis són notables tot i que insuficients per les necessitats de la població.

Foto 3.6. El riu Anoia al seu pas per Vallbona d’Anoia.

El terme de St. Llorenç es drenat per diverses rieres, la més important de les quals és la riera de Ca n’Esteve o la Rierassa, eix hidrogràfic del terme, que aboca a l’Anoia ja en el terme de Gelida.

A la zona s’hi troben alguns torrents i barrancs normalment sense aigua corrent però on la vegetació aprofita la humitat existent. Destaquen –de N a S - el torrent de Can Serra, el torrent de Cal Mata i el torrent de Can Torres.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 25

Foto 3.7. El torrent de Can Serra drena el sector nord de la zona d’estudi i té una especial significació paisatgística.

3.3.6.2. Hidrogeologia

La zona d’estudi presenta un caràcter absorbent (amb escorriment subterrani >50% del total). Són zones formades per rebliments detrítics, depressions tectòniques post-orogèniques mioceno-quaternàries, al·luvions i planes al·luvials.

Pel que fa a les aigües subterrànies, la zona d’implantació de la nova carretera pertany a un sector amb medis inespecífics. Són regions complexes amb alternança de terrenys permeables i impermeables. Els aqüífers locals són molt discontinus. Són sectors sense aqüífers superficials o amb roques sedimentàries i impermeables. Al voltant del riu Anoia (al sud de la zona d’estudi) hi ha terrenys amb medis granulars (materials amb permeabilitat i porositat intergranular com sorres, graves, gresos i conglomerats poc cimentats) Concretament hi trobem al·luvions connectats i recarregats per rius. Així mateix té aqüífers profunds captius.

Aquests aqüífers no estan inclosos en el Catàleg d’Aqüífers Protegits realitzats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

El Reial Decret 261/1996 de 16 de febrer, de transposició de la Directiva 91/676 CEE, estableix les mesures per prevenir i corregir la contaminació de les aigües continentals i litorals causada pels

nitrats de fonts agràries, i atribueix a les comunitats autònomes la designació de zones vulnerables, enteses com aquelles superfícies territorials l'escorrentia i filtració de les quals afecti o pugui afectar la contaminació per nitrats dels cossos hídrics anteriorment esmentats. Els aqüífers presents a la zona d’estudi no està inclòs a les zones vulnerables per contaminació de nitrats de fonts agràries.

A la zona d’estudi no hi ha cap zona humida de l’Inventari de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya.

3.3.6.3. Qualitat de les aigües

La qualitat de les aigües de riu es pot qualificar amb els valors de l’ISQA. L’ISQA utilitza cinc paràmetres físicoquímics de caire general com són: la temperatura, la matèria orgànica (oxidabilitat al permanganat), les matèries en suspensió, l’oxigen dissolt i la conductivitat , segons la fórmula:

ISQA = T (A+ B+ C+ D)

El valors d’ISQA (índex simplificat de la qualitat de les aigües) varia entre 0 i 100, essent 0 aigües molt brutes i 100 aigües molt netes. En general es pot dir que la qualitat de l’aigua és bona amb valors entre 70 i 85. Tot i això, les intenses variacions del cabal dels rius degut a les condicions meteorològiques fan variar dràsticament la concentració de contaminants.

L’índex BMWPC és un índex biològic que valora la presència de determinades famílies de macroinvertebrats aquàtics bentònics al rius catalans. L’avantatge d’aquest índex és que es pot mesurar directament l’efecte nociu i combinat de diverses substàncies sobre els éssers vius –alguns extraordinàriament sensibles a la contaminació- que per la seva forma de vida integren els efectes d’aquestes substàncies durant un llarg període de temps. Aquest índex però no permet identificar agents contaminants.

Consultada la pàgina web de l’ACA en relació a la qualitat de les aigües superficials, cal dir que per a l’estació de mostreig de Sant Sadurní d’Anoia, es disposa de dades de l’ISQA del 2002 pel riu Avernó. Llevat del mes d’agost, es pot dir –en general- que la qualitat de l’aigua del riu Avernó fou bastant bona amb valors propers a 70.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 26

Comarca: L’Alt Penedès Riu: AVERNÒ (Riu) Codi Estació: LL125J120 Nom Estació: Sant Sadurní d'Anoia UTM (X / Y): 400787 / 4586716 Municipi: St. Sadurní d’Anoia

Paràmetre Data Valor ISQA 21/01/2002 57

ISQA 19/02/2002 70

ISQA 10/04/2002 74

ISQA 07/05/2002 57

ISQA 26/06/2002 71

ISQA 08/07/2002 71

ISQA 20/08/2002 45

ISQA 25/09/2002 90

ISQA 07/10/2002 76

ISQA 11/11/2002 76

ISQA 17/12/2002 76

Taula 3.3. Dades de l’Índex de Qualitat ISQA per a les aigües del riu Avernó a Sant Sadurní d’Anoia el 2002. Font: ACA - DMAH.

Veure plànol d’Hidrologia superficial

3.4. El medi biòtic

3.4.1. La vegetació potencial

S’anomena vegetació potencial a la vegetació que existiria en absència de factors pertorbadors i que, donades unes condicions determinades, utilitzaria més eficientment els recursos dels que disposa. Si tenim en compte les característiques orogràfiques, climàtiques i biològiques (classificació de Solé i Sabarís), la zona d’estudi pertany a la terra baixa mediterrània. Per parlar de la vegetació s’ha seguit la zonació vegetal de De Bolòs (2001).

A l’Alt Penedès hi ha una varietat notable de comunitats vegetals. D’acord amb el factor altitud, gairebé tota la comarca pertany a la terra baixa mediterrània.

A la plana de la depressió predominen les petites bosquines, les estepes i els herbassars.

A les muntanyes de la perifèria es troben abundants pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), que han ocupat l’espai abans ocupat per alzinars o pels conreus abandonats.

En els llocs on el sòl es poc desenvolupat viuen comunitats arbustives, constituïdes per romaní (Rosmarinus officinalis) i bruc d’hivern (Erica multiflora).

Completen el panorama vegetal de la muntanya exemples aïllats d’alzinar amb marfull (Quercetum illicis galloprovinciale), rouredes de roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae) a la Serra de la Plana d’Ancosa, boscos de pinassa (Pinus nigra salzmanii) en sectors aïllats de l’extrem NE i el carrascar típic o alzinar continental (Quercetum rotundifolidae) en el límit amb l’Anoia i Pontons.

Cal afegir les bardisses (Rubo-Corianetum), la vegetació arbòria de ribera, les joncedes (Brachypodio-Aphyllanthetum), les brolles d’estepes i brucs boal (Cisto-Sarothamnetum catalaunici) del Bloc del Gaià.

Tota aquesta vegetació es troba en un clar procés de regressió.

Segons Oriol de Bolòs, la vegetació zonal potencial de la zona d’estudi pertany al domini de l’alzinar litoral. Això vol dir que en condicions naturals (amb l’efecte del clima i el sòl i sense la interferència humana) la vegetació clímax que es desenvoluparia seria l’alzinar litoral. Però aquests alzinars sovint són substituïts per pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) i per brolles litorals calcícoles de romer i cepell. En certes raconades privilegiades pel clima o pel terreny abrupte, romanen petits fragments o peus prou desenvolupats d’alzines acompanyats per arbres com la servera (Sorbus domestica).

La vegetació de ribera estaria constituïda per alberedes (Vinco-Populetum albae), salzedes amb sarga (Saponaria-Salicetum purpureae) i omedes (Ulmetum minoris). Jonqueres, canyissars i creixenars formarien la vegetació lacustre i dulciaqüícola.

En els cursos d’aigua de la zona d’estudi la vegetació de ribera s’enfronta a una forta oscil·lació del nivell de les aigües i això fa que sigui discreta.

3.4.1.1. L’alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale pistacietosum)

El país dels alzinars és la màxima expressió d’exuberància de la vegetació mediterrània. És un bosc generalment dens i ric que ocupava tot el territori abans que l’home hi intervingués. Aquest país coincideix amb la província septentrional de la regió mediterrània.

Al domini de l’alzinar litoral o alzinar amb marfull (Viburnum tinus), l’arbre preponderant és l’alzina (Quercus ilex ilex). Aquest és el bosc esclerofil·le típic de la mediterrània septentrional. És un bosc subtropical, dens i impenetrable on predomina l’alzina i que es compactat per arbusts i lianes, la majoria dels quals tenen fulles perennes, reduïdes i llustroses. A simple vista, sembla una massa compacta, uniespecífica. Normalment no s’enfila més enllà del 600 msnm i el trobem a tota la plana vallesana, la Serralada litoral i els sectors inferiors de la Serralada Pre-litoral.

L’alzinar típic és una comunitat ombrívola d’uns 10-15m d’alçada. L’estrat arbori és monoespecífic o de vegades amb pins i algun caducifoli acompanyant a l’alzina. El seu recobriment és del 75 al 100%. En el sotabosc es poden diferenciar dos estrats arbustius: un de 2-3 m amb arbusts de port arbori com el marfull, l’aladern (Rhamnus alaternus), l’aladern fals (Phyllirea media), l’arboç (Arbutus unedo), el bruc boal (Erica arborea), el llentiscle (Pistacea lentiscus), etc. i l’altre -d’1 m aproximadament-


E-02-174-09 03 Estudi Medi 27

format per galzeran (Ruscus aculeatus) o plantes lianoides com l’esparreguera (Asparagus acutifolius) o la roja (Rubia peregrina), una rubiàcea.

Cal afegir encara els elements lianoides que lliguen el conjunt i el fan molt compacte, quasi impenetrable. Aquestes lianes donen una personalitat única a l’alzinar típic o litoral. Caldria destacar com a plantes lianoides a la ridorta (Clematis flammula), el lligabosc (Lonicera implexa), l’aritjol (Smilax aspera) i l’englantina (Rosa sempervirens).

A l’alzinar típic l’estrat herbaci té poca importància doncs la llum arriba difícilment al sòl en ésser aturada per les denses capçades d’alzines i arbustos. Això sí, trobem alguna falguera com la falzía negra (Asplenium adiantum-nigrum) i l’heura (Hedera helix) que enfilant-se pels tronc prova de cercar la llum. Si la humitat és notòria trobem la viola boscana (Viola alba).

Des del punt de vista edàfic l’alzinar litoral requereix d’un sòl profund i ben constituït. La virosta o fullaraca no és gaire important doncs el bosc esclerofil·le allibera pas a pas les fulles. L’alzinar litoral típic o amb marfull vol de zones assolellades i més aviat eixutes, en sòl silicis o calcaris de la part septentrional de l’àrea de l’alzinar litoral. Avui dia però és difícil trobar-ne i la majoria d’aquests boscos són formacions mixtes d’alzines i pins (Pinus halepensis i Pinus pinea) degut a la secular acció de l’home.

Dins l’alzinar l’ambient és més aviat frescal i humit, per la densitat de la vegetació. Per tant trobem un microclima molt especial en mig de la calor mediterrània. Això reforça la importància de mantenir les grans masses forestals doncs la seva fragmentació comporta una pèrdua de microhàbitats ocupats per espècies molt especialitzades i per tant fràgils.

Quan l’alzinar es explotat i alterat prenen rellevància espècies heliòfiles com l’arboç (Arbutus unedo). Llavors l’alzina comparteix protagonisme amb els pins blancs (Pinus halepensis), que poden arribar a ser molt abundants.

La secular acció de l’home ha malmès especialment els alzinars en aquestes zones planeres aptes per a l’agricultura. Actualment l’alzina continua essent un arbre freqüent però escassegen els típics boscos monoespecífics. El més habitual són -allà on han escapat de l’acció transportadora de l’home- els boscos mixtos amb pi blanc i algunes alzines. D’altra banda el sotabosc de les pinedes està molt empobrit. En zones enlairades i de solell, el bosc està format exclusivament per pi blanc. La majoria dels alzinars o boscos mixtos, les alzines són joves doncs provenen de rebrots d’arbres tallats de forma sistemàtica fins fa relativament poc temps.

Actualment en aquest territori és quasi impossible trobar cap retall d’alzinar, tot i que les obagues abruptes dels torrents i barrancs mostren evidents símptomes de recuperació d’aquesta comunitat arreu tan malmesa.

Foto 3.8. A les fondalades frescals i llocs de difícil accés, un bosc mixt amb alzines notables i un dens sotabosc enriqueix les masses forestals de la zona d’estudi.

3.4.1.2. Comunitats forestals de ribera

En plena zona mediterrània els cursos d’aigua generen unes condicions no esperades a la terra baixa però freqüents als sectors de muntanya. La presència d’aigua permet una gran desenvolupament vegetal i una frescor ambiental. Així aquesta vegetació no depèn gaire de les precipitacions però –en canvi- la fondària i constància del mantell freàtic és fonamental. La presencia constant d’aigua crea boscos caducifolis. Moltes de les plantes presents són autèntiques penetracions de la flora euro-siberiana al bell mig del país de l’alzina. Per tant hi abundaran els arbres i arbust caducifolis i les plantes de fulles grans i tendres.

Les àrees de les ribes que resulten més directament afectades per les avingudes pertanyen al domini de la salzeda (Salicion triandrae-fragilis) on trobem arbustos que creixen entre els còdols i les sorres, sotmesos a l’imperi de les avingudes. Són les espècies que inicien la successió colonitzadora. Si les condicions són adients, podem trobar les salzedes al bell mig de la llera. Les salzedes són bosquetons de ribera que es troben fen una estreta sanefa entre l’aigua i les alberedes o les vernedes.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 28

Les salzedes són uns veritables dics estratègicament col·locats. Gràcies al seu brancatge fi, elàstic i atapeït permeten que l’aigua s’escoli sense problemes però amb una força minvada. Això si, retenen la llacor o fang enganxós enriquint així el seu substrat i aclarint l’aigua. Per la seva situació a les ribes, les salzedes estan sotmeses a nombrosos canvis i tenen un paper fonamental en la regulació de les grans avingudes i dels seus efectes.

Entre les salzedes trobem la salzeda amb sarga (Saponario-Salicetum purpureae), la mes difosa al nostre país. Les espècies que constitueixen l’estrat arbustiu (2-4 m) i que tenen un gran recobriment són la sarga (Salíx eleagnos) –de fulles estretes i llargues però més curtes que les del salze blanc-, el saulic (Salíx purpurea) i el freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia). Pel que fa a l’estrat herbaci i lianoide (de fins a 1m) les espècies predominants són l’herba sabonera (Saponaria officinalis), l’esbarzer (Rubus ulmifolius), el llúpol (Humulus lupulus), la carbassina (Bryonia dioica), la menta borda (Mentha rotundifolia), la canya (Arundo donax) i la vidalba (Clematis vidalba). Es corrent de trobar-hi arbres com els oms (Ulmus minor), el salze blanc (Salíx alba) i el pollancre o xop (Populus nigra) en forma de peus aïllats, prova de l’avanç inexorable de l’albereda.

A l’estrat herbaci la gran proliferació d’herbes es deu a que les llavors varen ser arrossegades per l’aigua. Com les revingudes enriqueixen les lleres amb matèria orgànica apareixen espècies nitròfiles com l’ortiga gran (Urtica dioica). Els processos de ruderalització antròpica ha fet que aquestes espècies es trobin una mica per arreu.

La salzeda de sarga als Països Catalans està limitada al Principat i alguns punts del NO del País Valencià. Es fa als llocs adients dins el dominis de l’alzinar però arriba tanmateix a les zones submediterrànies amb rouredes seques.

A la zona d’estudi la salzeda passa força desapercebuda en el paisatge vegetal de ribera, en part per la regularitat dels cabals i per l’escàs caràcter torrencial de les avingudes. Podríem dir que ara l’albereda o pollancreda l’han desplaçat en el paisatge de ribera dels torrents de la zona d’estudi.

Foto 3.9. Vista panoràmica del sector NE de la zona d’estudi.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 29

Les alberedes (Populetum albae) es troben a tocar dels cursos d’aigua a la plana mediterrània doncs allà el nivell freàtic no arriba mai a descendir gaire. L’albereda típica es l’anomenada albereda litoral o albereda amb vinca (Vinco-Populetum albae). És un bosc de ribera típic, permanent i caducifoli que està acostumat a les avingudes d’aigua. Troba el seu òptim al domini de l’alzinar litoral, en cursos més aviat tranquils. Hi ha bones exemples a la meitat meridional dels Sistemes Pre-litoral i Litoral.

A l’estrat arbori (d’entre 10 i 20 m) trobem l’àlber (Populus alba), el freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia) i l’om (Ulmus minor). A l’estrat arbustiu i lianoide destaquen l’arç blanc (Crataegus monogyna), el roldor (Coriaria myrtifolia) i l’esbarzer (Rubus ulmifolius). Com a elements herbacis i lianoide repent trobem a la vinca (Vinca difformis), a la sarriassa (Arum italicum) –els seus fruits són d’un color vermell molt viu-, el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), la lleteresa de bosc (Euphobia amygdaloides), l’heura (Hedera helix) i la vidalba (Clematis vitalba) que s’enfila per sobre les capçades per a estendre els seus fruits proveïts d’una ala plumosa.

Foto 3.10. Albereda al torrent de la Fontsanta.

Les dues espècies que confereixen personalitat a l’albereda són l’àlber i la vinca (aquesta omple de color blau l’estrat herbaci a la primavera). És molt corrent de trobar altres espècies que han estat introduïdes com el plàtan (Platanus hispanica), la noguera (Juglans regia), la carolina (Populus x

canadensis) i el pollancre (Populus nigra). A la zona d’estudi la principal espècie introduïda és el pollancre. La presència de pollancre (Populus nigra) arreu dels riberals es justifica per la introducció feta per la mà de l'home.

A la zona d’estudi s’han trobat petits fragments d’albereda però són aïllats i un senzill reflex de l’antic esplendor d’aquesta comunitat als torrents de l’entorn de Sant Llorenç.

Les omedes (Ulmetum minoris) formen una sanefa tot al llarg dels cursos d’aigua, és a dir, els boscos de ribera. Pel que fa a la humitat edàfica són les comunitats menys exigents i així no els cal estar en contacte directe amb l’aigua. Per això apareixen a la banda exterior de les alberedes. La omeda de la zona d’estudi és l’omeda amb mill gruà (Lithospermo-Ulmetum minoris).

A l’estrat arbustiu destaquen l’arç blanc (Crataegus monogyna), el sanguinyol (Cornus sanguínea) i l’esbarzer (Rubus ulmifolius).

Dins l‘estrat herbaci el paper preponderant li correspon al mill gruà (Lithospermum purpureo-caeruleum). En aquestes omedes o fragments degradats de les mateixes no es estrany de trobar-hi plàtans (Platanus x hispanica), robínies (Robinia pseudo-acacia) –freqüents a la zona d’estudi prop del nucli urbà de Sant Llorenç- i altres caducifolis.

Les omedes tenen poca importància al Principat ateses les practiques forestals. Avui dia han estat substituïdes per bardisses. Tot i així es troben fragments a la zona de la Serralada Pre-litoral i Litoral als dominis dels alzinars, carrascars i rouredes seques. Com els oms són pocs exigents pel que fa a la humitat les omedes apareixen a la banda exterior de les alberedes, ja en cursos d’aigua més importants. L’omeda amb heura és pròpia de l’altiplà central català.

Tot i que es possible trobar oms a les parts exteriors del bosc de ribera i en zones humides o frescals com les rases, petits torrents i zones obagues, l’omeda és una comunitat amb escassa entitat. En general, els oms es poden trobar una mica arreu, sempre que hi hagi una mica de frescor. La comunitat en general es troba força malmesa.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 30

Foto 3.11. Omeda propera al cementiri de Sant Llorenç d’Hortons, a llevant del nucli urbà.

3.4.1.3. Les comunitats lacustres i dulciaqüícoles

A mida que ens allunyem de l’aigua el nivell freàtic queda més baix. Aquí el sòl només està humit a les èpoques favorables. En aquestes condicions s’imposen les fulles reduïdes per a evitar la pèrdua d’aigua. Aquestes comunitats dominades per plantes jonciformes són les jonqueres (Molinio-Holoschenion). Es formen en aquells indrets planers on el nivell freàtic esdevé inabastable a l’estiu, però inundat en alguns moments de l’any. Els vegetals que les formen tenen les fulles petites o en forma de tija llarga i prima. Són els joncs, tot i que taxonòmicament parlant el terme es inadequat. Les jonqueres queden nítidament separades dels herbassars alts que les precedeixen i són l’últim anell en la successió espacial que acaba en les comunitats zonals del país en qüestió. Les jonqueres són comunitats de mig a un metre d’alçària, dominades per joncs com ara el jonc boval (Scirpus holoschoenus) i amb una gran abundor d’herbes, com ara la menta borda (Mentha rotundifolia). Sovint també es troba als trams mitjos i baixos de rius i rieres.

A la terra baixa mediterrània sovintegen els rierols o les basses temporals. Aquí la vegetació heliofítica i els esponerosos herbassars no prosperen però sí que ho fan les jonqueres per la seva gran tolerància a la sequera temporal. La jonquera típica és la jonquera amb capferrat (Cirsio-Holoschoenetum). Consta d’un estrat herbaci de 0.5 a 1 m principalment amb jonc boval (Holoschoenus romanus), menta borda (Mentha suaveolens) i capferrat (Cirsium monspessulanus).

Per altra banda a l’estrat herbaci repent de 10-30cm trobem l’agram negre (Potentilla reptans), Agrostis stolonifera i els botons daurats (Ranunculus repens).

La jonquera amb capferrat es fa a indrets amb sòls humits però mai inundats i dins l’àmbit de la mediterrània. A casa nostra apareix esparsa a la terra baixa mediterrània continental litoral, al nord de l’Ebre.

A la zona d’estudi hi ha petits retalls de la comunitat prop dels torrents però no són mai grans superfícies ben estructurades.

El canyissar (Phragmition) és la comunitat helofítica més típica de la terra baixa mediterrània. Aquesta comunitat està formada per grans plantes herbàcies graminoides i junciformes que arrelen en un substrat inundat permanentment o quasi. Es disposen fent una sanefa al llarg de les ribes fluvials tranquil·les. El canyissar comú (Typho-Schoenoplectetum glauci) està format per canyís (Phragmites australis), boga (Typha angustifolia i T. latifolia) i ateny una alçada de fins a 2,5 m amb un dens recobriment. A les zones calmes dels torrents pot ser-hi present però no s’ha trobat cap fragment important.

Als rius i rierols d’escassa profunditat és fàcil trobar el creixenar típic (Apietum nodiflori) si les aigües són lleugerament eutròfiques. De la seva presència es dedueix l’existència de bestiar o d’activitats humanes a les rodalies, però no suficientment contaminants com per provocar la desaparició de la vegetació dulciaqüícola. Actualment la seva presència assenyala una relativament bona conservació de les aigües.

El creixenar és una comunitat helofítica, de plantes ben arrelades en el substrat inundat i de parts aèries emergides i erectes. Créixens bords (Apium nodiflorum) –una umbel·lifera-, créixens vers (Nasturtium officinale) –una crucífera-, créixens de cavall (Veronica anagallis-aquatica), etc. formen aquesta comunitat de caràcter herbaci.

Finalment cal anomenar els herbassars de riba llacosa (Bidention tripartitae), formacions tardorals originades per la davallada de l’aigua a les vores del rius. En aquestes vores fangoses riques en compostos nitrogenats creix l’herba presseguera (Polygonum persicaria), la llapassa borda (Xanthium italicum), el gram d’aigua (Paspalum distichum) i la panissola (Echinochloa crus-galli). La comunitat herbàcia formada s’anomena Xanthio-Polygonetum persicariae.

3.4.2. La vegetació actual

El panorama teòric exposat no coincideix amb la realitat actual doncs la vegetació potencial ha estat molt modificada. El tret principal seria l’espectacular retrocés experimentat per l’alzinar litoral, així com l’important degradació de la vegetació arbòria de ribera. Aquest estudi es centra en les comunitats vegetals que hi ha actualment a la zona on està previst construir la variant de St. Llorenç.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 31

Actualment a la zona d’estudi la vegetació zonal està dominada per zones agrícoles, trobant-se la vegetació natural en els profunds i amplis torrents que solquen les zones planeres intensament conreades.

A la xarxa fluvial de la zona d’estudi les comunitats presents són alberedes, omedes i jonqueres. Tanmateix, la vegetació arbòria de ribera sol estar representada per una pollancreda amb salzes blancs i oms dispersos.

Foto 3.12. Vegetació actual a la zona d’estudi (al sector NE de la zona d’estudi). Grans superfícies dedicades al conreu de la vinya, pinedes de pi blanc –al fondo-, pinedes de pi pinyer –al torrent de Cal Mata- i camps de secà.

3.4.2.1. Hàbitats presents a la zona d’estudi.

Per parlar dels hàbitats presents a l’àmbit d’estudi, s’ha consultat la web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Els hàbitats presents, són els següents:

1. Vinyes com a matriu de fons, amb un recobriment del 100%.

2. Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades mediterrànies (recobriment del 100%).

3. Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues (recobriment: 100%).

4. Conreus abandonats

5. Conreus herbacis extensius de secà

Foto 3.13. Mapa dels hàbitats presents a la zona d’estudi. En vermell i rosa, es veuen les superfícies urbanitzades. La línia vermella és el límit comarcal. Font: DMAH.

Llegenda dels hàbitats. Font: DMAH.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 32

3.4.2.2. Hàbitats d’interès comunitari

Pel que fa als hàbitats d’interès comunitari –HIC- pressents a la zona d’estudi, cal destacar les pinedes mediterrànies. De fet, els fragments de pinedes que queden al territori –coincidents amb els profunds i amplis torrents- són HICs.

Foto 3.14. Mapa dels hàbitats d’interès comunitari presents a la zona d’estudi. En color verd fosc, els HICs formats per pinedes mediterrànies. En color rosa, les superfícies urbanitzades. Font: DMAH.

Veure el plànol de Vegetació.

3.4.2.3. Les comunitats vegetals actuals

Les pinedes secundàries.

La secular acció de l’home ha malmès força els alzinars de la zona d’estudi. El més habitual són ara les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb alzines esparses.

La vegetació forestal de la terra baixa mediterrània està formada fonamentalment per pinedes, però la majoria d’aquestes formacions són boscos secundaris, en certa manera fruit de l’acció transformadora de l’home. Tant és així que alzinars, carrascars i suredes pràcticament escassegen i la pineda seria una brolla arbrada, una etapa més de la successió vegetal.

Sota el pins podem trobar coses força diverses, és a dir, qualsevol etapa del procés reconstitutiu de l’alzinar o roureda. De totes maneres el caràcter piròfit dels pins i el seu interès econòmic per la indústria del paper, fan que aquest boscos secundaris de pins siguin de fet permanents. De no ser així, els processos de fitocompetència els tornarien a relegar als seus ingrats acantonaments de les carenes, codines, relleixos de cingle, etc. Els pins són espècies molt tolerants capaces de viure a sòls poc profunds i en ambients més aviat eixuts.

Foto 3.15. Fragment de pineda de pi blanc a tocar del nucli urbà de St. Llorenç, al nord de l’àmbit d’estudi.

La pineda més freqüent a la terra baixa mediterrània es la pineda de pi blanc (Pinus halepensis). Aquesta pineda s’hi fa tant sobre substrat calcari com silici. Això sí defuig els terrenys saulonosos. El pi blanc però apareix també acompanyant a les brolles litorals de romaní i bruc d’hivern i a les brolles continentals de romaní i maleïda.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 33

Aquestes pinedes –amb un sotabosc format per una brolla litoral calcícola o per garrigues- són presents en forma de petits fragments en diversos punts de l’àmbit d’estudi. De fet la situació dels torrents ve marcada per la presencia d’aquestes pinedes.

Altre tipus de pineda és la pineda de pi pinyer (Pinus pinea) que mostra una clara preferència pels indrets saulonosos. A la zona d’estudi aquestes pinedes comparteixen l’espai amb pinedes de pi blanc, al voltant del sector de llevant del torrent de Cal Mata.

Les bardisses (Prunetalia spinosae)

L’explotació intensiva dels boscos, freqüentment com a bosc menut, ha provocat l’extensió anormal de les bardisses. Tot i així no cal oblidar que de no intervenir l’home la bardissa acabaria desapareixent a favor del bosc.

En definitiva, pel recular dels boscos i la seva utilitat, les bardisses han experimentat una difusió molt important. Actualment són molt abundants també als marges dels conreus

La comunitat trobada a la zona d’estudi seria la bardissa amb roldor (Rubo-Coriarietum), la més típica a la zona mediterrània i submediterrània. Entre les espècies que formarien part d’ella podem anomenar a l’arç blanc (Crataegus monogyna), l’aranyoner (Prunus spinosa), la vidalba (Clematis vitalba), l’olivereta (Ligustrum vulgare), el sanguinyol (Cornus sanguínea), els rosers (Rosa canina i sempervirens), la roja (Rubia peregrina) i l’heura (Hedera helix). A l’estrat herbaci caldria destacar al fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) i la falguera comuna (Pteridium aquilinum). Altres espècies de menor importància serien l’aritjol (Smilax aspera).

A les bardisses de la terra baixa, de fet, dominen les plantes semicaducifòlies com l’esbarzer comú (Rubus ulmifolius) i el roldor (Coriaria myrtifolia). Si l’hivern és temperat, la major part del fullatge es manté.

L’òptim de la bardissa amb roldor es troba al domini de l’alzinar muntanyenc i fins i tot de la roureda seca (com la de roure martinenc). Tot i que és freqüent al país de l’alzinar litoral i carrascar, aleshores queda limitada a les fondalades i és menys diversa.

Les bardisses creixen als marges de separació entre camps, a les vores dels camins, a les rieres i torrents, etc. El roldor és una espècie freqüent en aquests bardissars. Aquesta comunitat –sempre verda- té un paper gens menyspreable evitant que avanci el foc.

La garriga (Quercetum cocciferae)

La garriga és una comunitat arbustiva baixa, densa i impenetrable. En ella domina el garric o coscoll (Quercus coccifera) i prové sempre de la degradació de l’alzinar litoral o del carrascar. Podríem dir

que aquesta és la garriga típica, que en èpoques d’esplendor dels alzinars era marginal i quasi defensiva. Avui dia està molt més estesa i el seu marcat pirofitisme l’ha ajudat.

A l’estrat arbustiu i lianoide creix el garric, el llentiscle (Pistacia lentiscus), la roja (Rubia peregrina), l’aritjol (Smilax aspera), etc. A l’estrat herbaci -aproximadament de mig metre d’alçada- creix la lleteresa (Euphorbia characias), el llistó (Brachypodium retusum) i el càrex (Carex balleriana).

La garriga és una comunitat molt diversificada. Això es pot observar a la zona d’estudi on es troba la garriga amb romaní (Quercetum cocciferae rosmarinetosum), rica en espècies pròpies de les brolles litoral calcícoles com el romaní (Rosmarinus officinalis), el bruc d’hivern (Erica multiflora), la botja groga (Bupleurem fruticescens), jonça (Aphyllanthes monspeliensis) i altres. És la garriga més comuna.

A la zona d’estudi s’han trobat escassos fragments de garriga. Tanmateix la garriga pot ser l’estrat arbustiu de pinedes secundàries de pi blanc com passa per exemple en alguns dels vessants dels torrents que drenen la zona d’estudi.

Les brolles litorals i calcícoles de romaní i bruc d’hivern (Rosmarino-Ericion p.p.)

L’estadi més difós de degradació dels alzinars es el protagonitzat per les brolles, que apareixen sobre substrat calcari i a l’àrea litoral. En aquestes comunitats el romaní (Rosmarinus officinalis) i el bruc d’hivern (Erica multiflora) hi són sempre presents. El litoral català meridional i el valencià estan dominats per bosquines calcícoles on el romaní i el bruc d’hivern són omnipresents. De fet el pi és una espècie més del fenassar, de la brolla que finalment quedarà engolida per l’alzinar.

La brolla de romaní i bruc d’hivern amb bufalaga tinctòria

Fruit de la degradació dels boscos originals pel foc es desenvolupa la brolla litoral i calcícola de romaní i bruc d’hivern amb bufalaga tinctòria (Erico-Thymelaeetum tinctoriae). Aquesta brolla està formada a l’estrat subarbustiu i arbustiu (amb una alçada de 0,5 a 1 m) per romaní, bruc d’hivern, bufalaga tinctòria (Thymelaea tinctoria), botja groga (Bupleurum fruticescens), foixarda (Globularia alypum), barballó (Lavandula latifolia), llentiscle (Pistacea lentiscus), càdec (Juniperus oxycedrus), farigola (Thymus vulgaris), garric (Quercus coccifera), estepes (Cistus sp.) i gatosa (Ulex parviflorus).

A l’estrat herbaci (de menys de 50 cm) trobem al llistó (Brachypodium retusum) i a la farigola borda (Coris monspeliensis), però l’atapeïment de l’estrat arbustiu i la manca de llum minven les possibilitats de creixement d’aquest estrat.

Aquestes plantes perennifòlies, amb unes fulles petites i eixarreïdes, són riques en olis essencials i per tant són cremadisses de mena.

Per altra banda cal destacar l’aspecte esplèndid d’aquesta comunitat a l’hivern amb la florida del romaní amb les seves flors liles, de la gatosa –de flors grogues- i del bruc d’hivern amb les flors


E-02-174-09 03 Estudi Medi 34

rosades i granats. Després el mes de març veu la florida de la farigola i de l’argelaga. Un altre element que diferencia aquest paisatge de brolles és la seva flaire, on la farigola, el romaní i el barballó prenen el protagonisme. Podríem dir que a la brolla litoral les plantes flairegen.

Els prats eixuts

Les comunitats herbàcies, els prats, no tendeixen a dominar en el paisatge mediterrani. Només racons especials, amb poca terra o sòl especialment ingrat duen un prats com a vegetació estable final. Però l’acció de l’home ha fet canviar aquest panorama.

La destrucció dels alzinars no dóna únicament pas a les formacions boscoses abans esmentades. Fins i tot aquestes bosquines han desaparegut. Llavors sorgeixen quasi arreu els prats eixuts i els fenassars.

Els prats mediterranis són unes comunitats força esclarissades on predominen les plantes anuals, els teròfits. Aquests prats només ofereixen un aspecte verd i ric a la primavera. Els prats mediterranis no arriben mai o quasi a formar una gespa arranada i atapeïda com en els prats de pastura d’alta muntanya ni un herbei dens.

En els indrets mediterranis subhumits o discretament eixuts trobem comunitats herbàcies predominantment perennes, principalment de la família de les gramínies. Al Principat prefereixen els sòls profunds i rics (com els que trobem al país de l’alzinar litoral).

Una d’aquestes comunitats és el fenassar típic (Brachypodietum phoenicoides) un gramenet esponerós i migrat de teròfits. La gramínia predominant és el fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides), que dóna densitat a aquesta comunitat. Aquest fenassar té una alçada de entre 40 i 80 cm i el seu recobriment es elevat. A part del fenàs de marge podem incloure al fonoll (Foeniculum vulgare), dàctilis (Dactilis glomerata) i pastanaga borda (Daucus carota). En forma de petits peus, apareixen també pins blancs, llentiscles i alguna argelaga, l’inici de les joncedes i/o brolles.

Aquest fenassar el podem trobar en alguns punts no conreats. També troba un hàbitat excel·lent en els talussos i marges que queden entre els conreus.

El llistonar és un tipus de prat terofític dels sòls bàsics on domina una gramínia fina i molt ramificada anomenada llistó (Brachypodium retusum). A la zona d’estudi creix el llistonar típic (Phlomido-Brachypodietum retusi). Al domini de l’alzinar aquest és el prat més estès però cal dir que també arriba al domini de les màquies meridionals del Nord del País Valencià.

Assoleix una alçada inferior a 15cm –només hi ha estrat herbaci- i té un alt recobriment (té doncs un important paper en la lluita contra l’erosió). A part del dominant llistó, apareix la farigola (Thymus vulgaris), el salvió blener (Phlomis lychnitis), el dactilis (Dactilis glomerata), etc. Altres espècies com Fumana sp., Medicago mínima, Festuca ovina, Teucrium chamaedrys, etc. completen el conjunt.

Les comunitats arvenses dels sembrats (Secaletalia et al.)

Són comunitats terofítiques que creixen als secans de la zona d’estudi. La comunitat segetal que s’ha detectat és la comunitat de ballarida i rosella morada (Roemerio-Hypecoetum). En els camps de blat (Triticum aestivum) i altres cereals d’hivern, les roselles (Papaver rhoeas), la capferrada (Centaurea collina) i la corretjola (Convolvulus arvensis) creixen al costat de plantes de tendència més continental com la rosella morada (Roemeria hybrida), la ballarida (Hypecoum procumbens) i les llunetes (Biscutella auriculata). En plena floració, aquesta comunitat té una riquesa cromàtica notòria.

El canyar (Arundini-Covolvuletum sepium)

A les vores de les sèquies agrícoles, canals de reg i fins i tot a les torrenteres es pràcticament inevitable no trobar la presència del canyar. Aquesta és una comunitat forçosament lligada a l’espai agrari. La canya és una monocotiledònia d’origen asiàtic que fa molts anys va ser introduïda pels pagesos pels seus múltiples usos i que ha prosperat per la seva resistència i ràpid creixement. Però el canyar es molt pobre des del punt de vista florístic. Acompanyant a la canya (Arundo donax) apareix la corretjola gran (Convolvulus sepium) que lliga el conjunt i el fa quasi impenetrable doncs el canyar ateny una gran densitat i arriba als 3-4 m d’alçada. Són característiques les seves flors blanques de mida mitjana.

A la zona d’estudi hi ha nombrosos retalls de canyar. És una comunitat força comuna i que creix una mica arreu.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 35

Foto 3.16. Canyar al torrent de la Fontsanta.

Les comunitats ruderals

Vegetació ruderal i nitròfila és equivalent. Avui dia la vegetació nitròfila es molt comú arreu i suposa un grau de degradació extrema. En les comunitats ruderals les plantes exòtiques són freqüents doncs són transportades per l’home o el bestiar. No cal dir que aquestes comunitats es nodreixen principalment de plantes cosmopolites i sovint son plantes amb espines com a sistema de lluita contra els herbívors en aquests ambients tan adversos.

Les vores de camins agrícoles fressats, els munts de runa, les vores llacoses dels rius a l’estiu i els deixius donen cabuda a la vegetació ruderal més típica (ordre Chenopodietalia). Sempre es tracta de comunitats amb un cert grau de nitrofília. Amb l’aspecte d’herbassars alts amb grans teròfits, els blets dominen de forma absoluta. El blet blanc (Chenopodium album), el blet de paret (Ch. muralis), el te bord (Ch. ambrosioides) i d’altres espècies del gènere Amaranthus, formen el gruix de la associació anomenada Chenopodietum muralis, o bleterar típic, propi del país de l’alzinar.

A les vores dels camps més secs i camins molt sovintejats es poden trobar les comunitats d’Hordeion leporini, amb petites plantes anuals com Hordeum murinum leporini, Bromus rubens, Euphorbia helioscopica o Euphorbia serrata. Es tracta dels herbassars de vorada de camí.

Ben diferent és l’aspecte ofert per les comunitats de tendència megafòrbica amb herbes de grans dimensions que cobreixen parcialment els rengles de l’aliança Silybo-Urticion, sobre sòls més profunds, humits i moderadament nitrificats. En aquestes comunitats hi trobem també els cardassars de vorada de camí on els cards tenen un paper fonamental. Aquestes espècies prefereixen sòls profunds i humits mitjanament nitrificats.

Les espècies més característiques són el card marià (Silybum marianum), la borratja (Borago officinalis) i el cardó (Dipsacus sativus). Al país de l’alzinar es fa un cardassar esplèndid, el Silybo-Urticetum, on domina el card marià.

Per últim cal citar les comunitats de solars i ermots pasturats (Thero-Brometalia i Salsolo-Peganetalia), on la nitrificació es accidental i això li confereix un aspecte diferent. Aquesta comunitat sorgeix a les àrees agrícoles desateses i més o menys sovintejades. Aquí domina l’olivarda (Inula viscosa) amb la seva intensa florida de color groc i el ripoll (Oryzopsis miliacea). Es tracta d’un herbassar força dens.

Foto 3.17. Vegetació del torrent de Can Torres, situat al sud del nucli urbà de St. Llorenç. Llevat d’alguns gatells, la major part del curs fluvial està envoltat per un dens canyar. La vegetació herbàcia baixa està dominada per les cues de cavall..


E-02-174-09 03 Estudi Medi 36

Comunitats de ribera actuals

Potser caldria destacar el fet que els àlbers són escassos i els pollancres i salzes blancs són els més abundants. Hi ha sectors on els marges fluvials presenten una vegetació arbòria escassa.

Veure plànol de Vegetació.

3.4.3. La flora

La flora de la zona d’estudi pertany bàsicament a la de la regió mediterrània.

La zona d’estudi pertany a les quadrícules UTM (de 10 x 10 Km) 31T DF 09. Segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, en aquesta quadrícula, les espècies protegides presents són les següents:

Espècie Categoria Observacions Campaneta gran (Campanula speciosa affinis)

Protegida; sota feble risc (poc preocupant).

Endemisme exclusiu de Catalunya. Viu a les roques, clapers, relleixos terrosos calcaris, entre els 150 i 1200 m.

Abellera (Ophrys bertolonii benacensis)

Protegida, no amenaçada Endemisme del nord-est ibèric (pirinencs, pirenaico-cantàbrics, iberoorientals, catalano-baleàrics, etc.). Creix a prats, brolles i marges.

Teix (Taxus baccata)

Protegida. No endèmica Boscos ombrívols de l’estatge montà, dels 500 als 1800 m. Bastat rar.

Aquestes espècies podrien estar presents a la zona d’estudi, però no han estat localitzades durant el treball de camp-.

Arbres monumentals i d’interès comarcal o local.

La Generalitat de Catalunya, va recollir els arbres monumentals (Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals) i els arbres d'interès comarcal i local (Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d’interès Comarcal i Local).

Al municipi de St. Llorenç d’Hortons (comarca de l’Alt Penedès) no hi ha cap arbre monumental.

Pel que fa als arbres d’interès comarcal o local, al municipi objecte d’estudi no hi ha cap arbre d’interès comarcal o local.

3.4.4. La fauna

El coneixement de les comunitats faunístiques del territori a estudiar, resulta de gran interès en els estudis d'impacte ambiental ja que aquestes són uns bons indicadors de les condicions ambientals que predominen en el lloc. El coneixement d'aquestes comunitats és útil tant per la informació que donen com per la importància que se'n deriva de la seva conservació. Per aquesta raó, els taxons de la fauna (mamífers, amfibis, rèptils, aus, etc.) són ideals per interpretar de forma comparativa la incidència sobre el medi ambient, davant els factors ambientals que se li imposin tant de forma natural com artificial.

L'àrea objecte d'estudi està bastant humanitzada i conseqüència d'això ha estat la profunda modificació dels ecosistemes naturals. Així, l'espai avui dia ocupat per camps de conreus i edificacions humanes havia estat ocupat bàsicament per rouredes. En aquest procés de canvi, el grup dels grans vertebrats ha estat el més afectat. Atesa la forta presència humana a la zona, el grup dels grans mamífers és el que més ha sofert la pressió humana, donat l'elevat grau d'incompatibilitat entre aquest grup faunístic i les aglomeracions humanes.

En aquest procés de transformació, el grup dels grans vertebrats ha estat el més afectat, donat l'elevat grau d'incompatibilitat entre aquest grup faunístic i la presència de gent. En canvi, els petits vertebrats i molts invertebrats han pogut esquivar l'agressió humana en ocupar hàbitats més reduïts i menys selectes mantenint-se fins i tot en condicions d'un elevat grau d'antropització del territori. El fet que aquests grups no hagin estat cobdiciats com aliment per a l'home i que tampoc li han suposat cap competència directa en l'obtenció de l'aliment, ha permès el manteniment d'algunes espècies de mida petita i mitjana. Cal afegir que, si bé algunes espècies animals típicament forestals han disminuït els seus efectius o han desaparegut, altres s’han vist afavorits per la presència de llocs oberts o ecotònics. A més, moltes de les espècies d’animals que avui en dia habiten la zona són capaces de viure en diferents ambients o, fins i tot necessiten de diferents ambients per portar a terme tot el seu cicle d’activitats.

3.4.4.1. Mamífers

A continuació es detallen els principals mamífers que es troben als diferents ambients de l'àmbit d'estudi.

Fam. Canidae

Espècie Hàbitat Abundància i reproducció Grau de protecció i observacions

Guineu (Vulpes vulpes)

Ubiqüista i molt adaptable. Molt lligada a les zones humanitzades.

A tota la zona d’estudi.

Espècie cinegètica (Resolució MAH 2384/2006, de 12 de juliol).


E-02-174-09 03 Estudi Medi 37

Fam. Mustelidae


Mostela (Mustela nivalis)

Hàbitats forestals i oberts, camps de conreu, prats secs, boscos de ribera, hortes i zones properes als masos. S’alimenta de micromamífers i per tant busca els llocs on són més abundants.

Activitat sexual entre març i juliol. Naixements a finals de juliol-agost. En alguns estudis s’observa una reproducció contínua. Als tres-quatre mesos, ja són madures. A tota la zona d’estudi.

Espècie protegida –categoria D- (Llei 12/2006 de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de lleis prèvies). Annex III del Conveni de Berna.

Fagina (Martes foina)

Li agraden els ambients forestals i les zones amb roques.


Espècie no cinegètica (Resolució MAH 2384/2006, de 12 de juliol). Un dels animals més atropellats a les carreteres.

Teixó (Meles meles)

Prefereix els ambients forestals.

Espècie de nivells poblacionals força desconeguts i que es considera en regressió. A tot l’àmbit d’estudi.

Annex III del Conveni de Berna (inclou espècies la supervivència de les quals es pot veure amenaçada en cas de no adoptar-se mesures especials). Es conegut l’impacte del trànsit sobre aquest animal.

Foto 3.18. Petjades de mostela, un carnívor protegit present a la zona d’estudi..

Fam. Viverridae


Gat mesquer (Genetta genetta)

zones forestals, amb roques i rierols. Realment generalista en relació a l’elecció de l’hàbitat. Abundant en zones amb matollar mediterrani.

A tota la zona d’estudi. La geneta és habitual a tots els Països Catalans, península Ibèrica, sud de França i nord d'Àfrica.

Espècie considerada com a depredador a controlar quan puguin ocasionar danys a la fauna autòctona o a les repoblacions cinegètiques (Resolució MAH 2384/2006, de 12 de juliol).

Fam. Erinaceidae


Eriço clar (Atelerix algirus)

Espècie mediterrània que viu en zones de conreu, matollars, prop de masies, etc.

A tota la zona d’estudi Espècie protegida –categoria D- (Llei 12/2006 de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de lleis prèvies).

Eriçó fosc (Erinaceus europaeus)

Zones més humides dels sectors mediterranis (per exemple boscos densos).

A tota la zona d’estudi

Espècie protegida –categoria D- (Llei 12/2006 de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de lleis prèvies). Annex III del Conveni de Berna. La principal amenaça és la mortalitat provocada pel trànsit

Fam. Soricidae


Musaranya vulgar (Crocidura russula)

Requeriments bàsicament mediterranis: zones obertes i marges forestals, amb bona cobertura herbàcia.

Espècie comuna a tota la zona d’estudi

A l’annex III del Conveni de Berna.

Musaranya nana (Suncus etruscus).

Espècie de requeriments mediterranis. Viu als espais oberts i és freqüent als oliverars, brolles, màquies i zones ermes. També boscos poc densos, cercant els acumulacions de pedres.

Present a tota la zona d’estudi

A l’annex III del Conveni de Berna.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 38

Fam. Muridae


Rata comuna (Rattus norvegicus)

Espècie antropòfila.

Freqüent. A tota la zona d’estudi.

La rata de claveguera és la rata dels nuclis urbans. Al medi rural sol viure associada a les granges i lligada a les masses d’aigua.

Ratolí domèstic (Mus domesticus)

Espècie antropòfila. Freqüent. A tota la zona d’estudi.

Espècie no amenaçada

Fam. Gliridae


Rata cellarda (Eliomys quercinus)

Zones forestals Especialment als barrancs i fragments forestals de la zona d’estudi.

Espècie no catalogada.

Foto 3.19. Mandíbula de senglar amb les “navalles”..

93993


Senglar (Sus scrofa)

Tant a zones obertes com maresmes, zones forestals, zones agrícoles i forestals.

Present a tota la zona d’estudi.

Espècie cinegètica (Resolució MAH 2384/2006, de 12 de juliol).

Fam. Leporidae


Conill (Oryctolagus cuniculus)

A les zones obertes


Espècie cinegètica (Resolució MAH 2384/2006, de 12 de juliol). Molt afectat les darreres dècades per les epidèmies i una excessiva pressió cinegètica.

Fam. Sciuridae


Esquirol (Sciurus vulgaris)

Zones forestals. Als boscos de pi blanc, on localment assoleix densitats elevades.

Espècie protegida –categoria D- (Llei 12/2006 de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de lleis prèvies).

Fam. Muridae


Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)

A les zones forestals i arbustives preferentment.

És una espècie ubiqua i freqüent. A tota la zona d’estudi.

Espècie no amenaçada. Cal d’una certa cobertura vegetal per trobar refugi i evitar als depredadors.

Talpó comú (Microtus duodecimcostatus)

A les zones obertes.

Espècie abundant.

Espècie no amenaçada.

Rata comuna (Rattus norvegicus)

Espècie antropòfila.

Freqüent. A tota la zona d’estudi.

La rata de claveguera és la rata dels nuclis urbans. Al medi rural sol viure associada a les granges i lligada a les masses d’aigua.

Ratolí domèstic (Mus domesticus)

Espècie antropòfila. Freqüent. A tota la zona d’estudi.

Espècie no amenaçada

A la zona es troben torrents i barrancs de cabal marcadament estacional que no són adequats per a la llúdriga (Lutra lutra), que té un caràcter bioindicador de la qualitat del medi aquàtic. Hi manquen també alguns dels típics mamífers de ribera com seria la rata d’aigua (Arvicola sapidus).

3.4.4.2. Aus

Les aus, gràcies a la seva alta capacitat de desplaçament, solen tenir unes àrees de campatge que generalment ultrapassen l’ambient en el qual han estat encasellades. Els ocells constitueixen la classe de vertebrats que presenta un major nombre d’espècies. A continuació es citen les espècies, agrupades per hàbitats.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 39

Fam. Accipitridae


Àguila cuabarrada o perdiguera (Hieraaetus fasciatus)

Caça en espais oberts i nia als cingles. S’ha demostrat la importància del manteniment de l’arbrat a les planes doncs la seva manca afavoreix l’ús de línies elèctriques i el risc d’electrocució (a la seva àrea de distribució aquesta causa de mortalitat provoca un 55% de les morts).

Espècie reproductora al N i al S de Sant Llorenç d’Hortons (1 parella a Piera i 1 parella a Gelida).

A l’annex I de la Directiva 79/409/CEE relativa a la Conservació de les Aus Silvestres (espècie sensible a l’alteració del seu hàbitat). A Catalunya és considera com una espècie “en perill”. Només n’hi ha 65 parelles. Els principals perills per a l’espècie són l’electrocució, la persecució directa i els xocs amb línies elèctriques. També afectada pel canvi d’usos del sòl, reduint-se les zones de caça i nidificació. L’increment del recobriment vegetal i la sobreexplotació cinegètica redueix la disponibilitat de preses i les àrees favorables per a la caça.

Àliga marcenca (Circaetus gallicus)

Ocell típicament forestal i montà. Prefereix els ecotons amb bosc, boscos en devesa i grans extensions obertes amb arbres dispersos. Au forestal que caça en brolles, garrigues i conreus. S’alimenta fonamentalment de rèptils (serps), que caça en brolles, matollars, prats montans i camps de cereal. Migratòria.

Per niar tria les grans masses forestals. Prefereix per niar àrees de pineda mediterrània, alzinars, suredes, i en menor mesura rouredes i fagedes. No boscos de ribera ni boscos illa. Inici de la reproducció a principis de maig. Els polls romanen als niu durant els calorosos mesos de juliol i agost. Relativament poc tolerant a la presència de l’home als territoris de cria. Possible nidificant però probablement molt escàs.

Annex I de la Directiva Aus. Llei 3/88 de Protecció dels animals (categoria C). Segons els criteris de la UICN, espècie “propera a l’amenaça” a Catalunya. Annex II del CNEA - RD 439/1990-. Entre 1995 i 1999, a 507 pals de les comarques de la Noguera, l’Urgell i la Segarra es van trobar 17 àligues mortes per electrocució. Els incendis determinen la mort de saures i ofidis, espècies de lenta recuperació.

Astor (Accipiter gentilis)

Zones forestals

Nidificant probable. però segurament en baix nombre.

Espècie protegida –categoria C- per la Llei de Protecció dels Animals (3/1988).A l’annex II del CNEA

Esparver (Accipiter nisus)

Zones forestals probable nidificant a tota la zona d’estudi però segurament en baix nombre.

Espècie protegida –categoria C- per la Llei de Protecció dels Animals (3/1988).A l’annex II del CNEA.

Aligot comú (Buteo buteo)

Zones forestals Potser nia a la zona d’estudi. Un dels rapinyaires diürns més freqüents

Espècie protegida –categoria C- per la Llei de Protecció dels Animals (3/1988). A l’annex II del CNEA i del Conveni de Berna. Per alimentar-se d’animals morts a les carreteres, pot resultar atropellat.

L’àliga cuabarrada és una espècie present a la zona d’estudi tal i com assenyalen els estudis de ràdio-seguiment efectuats. Al N es troba la parella de Piera i al sud la de Gelida. Per altra banda, la zona d’estudi no és una zona de dispersió de l’àliga cuabarrada.

A la zona d’estudi tot i que no trobem cap Àrea Crítica de Conservació per a l’espècie, sí que és un sector que pertany al territori de campeig d’ambdues parelles. Això fou assenyalat per l’informe emès pel Cap de Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia (3-I-2007).

Aquest informe diu que els dos corredors proposats travessen els territoris d’aquestes parelles. La parella situada més al nord (coneguda com la de Piera) ha estat objecte de seguiment durant diversos anys (agost 2005 a octubre 2007). La zona on se situen les dues alternatives no afecta al territori obtingut amb el Kernel del 95% (aquella part del territori que es recomanable no afectar) tot i trobar-se dins l’àrea global de campeig de la parella obtinguda pel mètode del MPC (mínim polígon convex). Els plànols que mostren el territori d’aquesta parella (a escala 1:50.000) i les observacions puntuals fan pensar que l’impacte de la nova carretera seria negligible.

Pel que fa a l’anomenada parella de Gelida, l’estudi de ràdio-seguiment es va encetar el gener del 2006. La zona on trobem les dues alternatives és dins el territori obtingut amb el Kernel 99% però fora del obtingut amb el Kernel 95%. Tanmateix, i havent consultat el propi Departament de Medi Ambient i Habitatge, i l’Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisis Territorial de l’Àrea d’espais Naturals de la Diputació de Barcelona, no disposen dels punts corresponents als albiraments que permetin contrastar la cartografia del territori obtinguda amb els models matemàtics. És a dir, dins aquesta “bombolla” que generen els models al sector on es trobem ambdues alternatives potser hi ha una illa on les àligues hi són presents de forma habitual i que quedaria dins del Kernel 95%. La banda clàssica que envolta el territori d’aquesta parella segons el Kernel 95% s’eixampla considerablement al voltant de Sant Llorenç d’Hortons la qual cosa no permet esbrinar quina de les dues alternatives té un menor impacte sobre aquesta parella d’àligues cuabarrades.

Cal tenir en compte que tal i com els seguiments a llarg termini són més valuosos, és important tenir una informació el més actualitzada possible per establir quin és l’impacte d’una determinada actuació sobre aquesta espècie doncs els territoris són relativament fluctuants interanualment.

L’hàbitat de la zona d’estudi és potencialment idoni per a la cuabarrada (els espais agroforestals sempre li són favorables) però amb aquesta informació no es pot afirmar contundentment quina alternativa és menys agressiva.

Sigui com sigui, l’alternativa 2 té un impacte major sobre el territori que l’alternativa 1, que discorre prop del nucli urbà de Sant Llorenç.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 40

Foto 3.20. Espais de la Xarxa Natura presents a l’entorn de Sant Llorenç d’Hortons i Àrees Crítiques de Conservació de la cuabarrada en aquests espais. Com es pot veure, al voltant de Sant Llorenç d’Hortons coincideixen dues parelles

d’aquesta espècie.

La presència de viaductes al traçat de les alternatives proposades, permet una menor afectació sobre el territori.

Foto 3.21. A partir dels anys 80 la marcenca es troba en recuperació però l’abandonament de zones agrícoles i l’augment de la massa forestal, pot afectar-la negativament. És molt sensible a l’electrocució en línies elèctriques de mitjana tensió doncs

sovint usa els pals elèctrics com a talaies de caça.

Fam. Falconidae


Falcó pelegrí (Falco peregrinus)

Distribució lligada a la presència de cingles i penya-segats.

Nia als cingles i caça als espais oberts. Presència d’ocells estivals no reproductors

A l’annex I de la Directiva d’Aus Directiva 79/409/CEE. Llei 3/88 de Protecció dels Animals de la Generalitat de Catalunya (categoria B). Annex II del CNEA, RD. 439/90.

Xoriguer comú (Falco tinnunculus)

Tant a zones forestals com obertes. També pot niar als cingles.

Nidificant comú.

Llei 3/88 de Protecció dels animals (categoria C).


E-02-174-09 03 Estudi Medi 41

Fam. Ardeidae


Martinet menut (Ixobrichus minutus)

Als canyissars Possible nidificant però amb escassos llocs adients per a la cria.

Espècie protegida per la Llei 3/88 de Protecció dels Animals de la Generalitat de Catalunya (categoria C). Annex II del Conveni de Berna.

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Cria en zones amb aigües lentes, somes o estanyades, amb vegetació de ribera o bé amb illes de vegetació de ribera i grans canyissars.

A la zona d’estudi és un possible reproductor però la xarxa fluvial és poc important. Freqüent a l’hivern.

Llei 3/88 amb la categoria B i considerada “propera a l’amenaça” a Catalunya segons els criteris de la UICN. A nivell de Catalunya, l’espècie ha experimentat un important augment. La conservació del bosc de ribera i de la qualitat de les aigües és molt important.

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Tots els ambients aquàtics. Té una estreta relació amb el medi aquàtic. Molt afavorida per l’increment de superfície dels arrossars.

Estival no reproductor. A l’annex I de la Directiva d’Aus Directiva 79/409/CEE. Espècie protegida per la Llei 3/88 de Protecció dels Animals de la Generalitat de Catalunya (categoria C). A l’annex II del Conveni de Berna. Afectada per la degradació i reducció de l‘extensió de les zones humides.

Fam. Rallidae


Polla d’aigua (Gallinula chloropus)

Zones palustres. Present tot l’any.

Nidificant probable. Espècie no cinegètica (Resolució MAH 2384/2006, de 12 de juliol).

Fam. Charadriidae


Corriol petit (Charadrius dubius)

Espècie associada als rius d’una certa entitat, de corrent lent i de lleres denudades o amb vegetació herbàcia escassa i dispersa.

Probablement hi nia tot i que en baix nombre.

Espècie protegida per la Llei 3/88 de Protecció dels Animals de la Generalitat de Catalunya (categoria C). A l’annex II del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (RD 439/1990).

Fam. Tytonidae


Òliba (Tyto alba)

Espècie antropòfila. També cingleres i espais oberts per a la caça.. Sedentària.

Nidificant probable..

Llei 3/88 Protecció dels Animals de la Generalitat de Catalunya (categoria C). Annex II del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades –RD 439/90- i II del Conveni de Berna. A Catalunya en regressió.

La destrucció i recuperació d’edificis vells redueix el nombre de llocs adients per a la reproducció de l’òliba. Els guarets o marges entre finques són llocs amb altes densitats de rosegadors, que cal preservar. En zones reforestades i tancades, es desplaçada pel gamarús. Pateix moltes baixes per atropellament. Senten una especial atracció per les àmplies mitjanes i marges com a zona de caça, les fan molt sensibles a l’atropellament. El major volum de trànsit i la major velocitat, també són factors que augmenten les baixes.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 42

Fam. Strigidae


Gamarús (Strix aluco)

Zones forestals, amb petits claps arbrats o amb brolles. Els boscos amb força ecotons li són molt favorables.

Nidificant probable. Cal d’arbres per a fer el niu (forats o altres nius).

Espècie protegida per la Llei 3/88 de Protecció dels Animals (categoria C). A l’annex II del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades. De preocupació menor a Catalunya segons els criteris UICN.

Mussol banyut (Asio otus)

Zones arbrades

Probable nidificant a la zona d’estudi.

Espècie protegida per la Llei 3/88 de Protecció dels Animals (categoria C). Annex II del CNEA i II del Conveni de Berna. Espècie amb dades insuficients segons la UICN.

Mussol comú (Athene noctua)

No sembla exclusiu d’un tipus d’hàbitat determinat. Això sí, evita els boscos densos. Prefereix els parcs, boscos en devesa, horts, conreus de secà, oliverars, pobles, etc.

Nidificant a tota la zona d’estudi.

Llei 3/88 de Protecció dels Animals de la Generalitat de Catalunya (categoria C). Annex II del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades –RD 439/90- i II del Conveni de Berna. L’ús de plaguicides –que minva les poblacions de preses-, l’alteració de l’hàbitat (per exemple per la pèrdua de grans arbres de camps i marges –com els garrofers- amb cavitats i l’abandonament del camp i masies) i els atropellaments han fet disminuir força el nombre de mussols. La majoria dels accidents succeeixen en trams on no hi ha talaies de caça properes –amb vegetació de menys de 0,5 m d’alçada-, fet que els fa caçar des del terra.

Xot (Otus scops)

Parcs, jardins, boscos de ribera, etc.

Probable nidificant als torrents de la zona d’estudi.

Llei 3/88 de Protecció dels Animals de la Generalitat de Catalunya (categoria C). A l’annex II del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades –RD 439/90- i II del Conveni de Berna. Sensible a la desaparició dels boscos de ribera i les arbredes velles riques en forats.

Foto 3.22. El gamarús és una espècie forestal que nia a les masses forestals de la zona d’estudi.

Fam. Alcedinidae


Blauet (Alcedo atthis)

Masses d’aigua: rius, rierols, basses, canals, etc. Fa el niu en talussos de materials tous, a les lleres del riu. Poden utilitzar el niu diversos anys consecutius.

Probable nidificant però la migradesa dels cursos d’aigua no l’afavoreix. Espècie amb una distribució més general durant l’hivern (fins i tot en basses). Entre finals de març i maig, fa la posta. La incubació dura entre 19 i 21 dies. Surten fora del niu 23 dies després. Normalment fa dues postes.

Annex I de la Directiva 79/409/CEE. Protegida per la Llei 3/88 de Protecció dels Animals de la Generalitat de Catalunya (categoria C). Annex II del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (RD 439/1990). Perjudicat per la degradació, canalització i alteració de les lleres dels rius. Sensible a les molèsties humanes. Quasi amenaçada.

Fam. Picidae


Colltort (Jynx torquilla)

Zones forestals i boscos de ribera

Nidificant a tota la zona d’estudi.

Llei 3/88 de Protecció dels Animals de la Generalitat de Catalunya (categoria C). Annex II del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i del Conveni de Berna.

Picot verd (Picus viridis)

Zones forestals i boscos de ribera

Nidificant a tota la zona d’estudi

Llei 3/88 de Protecció dels Animals de la Generalitat de Catalunya (categoria C). Annex II del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i del Conveni de Berna.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 43

Altres ocells forestals

Entre els cucúlids, el cucut (Cuculus canorus) viu a les zones forestals. El cucut reial (Clamator glandarius) també hi és present.

Els sílvids que es poden localitzar als boscos de la zona durant la temporada de nidificació són: el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), el mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli).

De la família dels pàrids, a les zones forestals trobem la mallerenga carbonera (P. major). De la família dels aegitàlids és present la mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus). El pit-roig (Erithacus rubecula), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), el tord (Turdus philomelos) i la merla (Turdus merula) pertanyen a la família Turdidae. El raspinell (Certhia brachydactyla) es mou pels troncs, cercant insectes.

Entre els colúmbids forestals hi trobem el tudó (Columba palumbus), la xixella (Columba oenas) i la tórtora vulgar (Streptopelia turtur) -una espècie en regressió-. La puput (Upupa epops) ocupa zones forestals obertes i assolellades.

L’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) és nidificant a la zona d’estudi. El siboc (C. ruficollis), viu a zones on es combina l’arbrat (pins i alzines) i matollar mediterrani, amb zones obertes on s’alimenta (a tota la zona d’estudi). Normalment viu a la terra baixa mediterrània (per sota dels 800-1000 m).

Foto 3.23. El gaig és un còrvid que viu a les zones forestals.

Altres ocells de les zones obertes

Altres ocells de les zones obertes són la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) –especialment allà on hi ha roques i als pobles-, el bitxac comú (Saxicola torquata), l’abellerol (Merops apiaster) i el capsigrany (L. senator) –espècie molt vulnerable a tota Europa per augment de la superfície forestal, intensificació i abandó dels cultius-.

Entre els sílvids cal destacar com a nidificant el trist (Cisticola juncidis).

També poden ser vistos en els conreus de la zona d’estudi, ocells com la perdiu (Alectoris rufa), la guatlla (Coturnix coturnix), la cogullada vulgar (Galerida cristata), la cuereta blanca vulgar (Motacilla alba alba), l’estornell vulgar i negre (Sturnus vulgaris i S. unicolor) o la garsa (Pica pica). Als conreus de fruiters i jardins urbans, hi viu el papamosques gris (Muscicapa striata).

També hi són freqüents espècies que nien als arbres propers als conreus, com el gafarró (Serinus serinus), la cadernera (Carduelis carduelis), el passerell comú (Carduelis cannabina), el verdum (Carduelis chloris) i el cruixidell (Miliaria calandra). Per últim cal citar als adaptables pardals comuns (Passer domesticus) i pardals xarrecs (Passer montanus) a les hortes. El pardal roquer (Petronia petronia) també nia a la zona d’estudi.

A les zones alteroses i rocoses de la zona d’estudi, nidifica la merla blava (Monticola solitarius) –au sedentària que viu als cingles i afloraments de roca des del nivell de mar a la muntanya mitjana (també pot ocupar runes, castells, etc.)-. Observada de prop, el color blau metàl·lic del mascle és molt cridaner. La seva forma de volar i silueta recorda molt a una merla però de menor tamany.

El ballester (Apus melba) nidifica principalment als cingles tot i que pot haver nius en edificis. La seva capacitat de vol el fa present en zones força allunyades dels lloc de cria.

Els matollars de caràcter mediterrani són l’habitat ideal per als tallarols com el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), el tallarol de garriga (S. cantillans) i la tallareta cuallarga (S. undata), inclosa a l’Annex I de la Directiva Aus.

Altres espècies de ribera

Atesa la manca de densos i extensos canyissars, és probable que espècies com la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) o el balquer (Acrocephalus arundinaceus) no siguin gaire abundants a la zona d’estudi.

Als boscos de ribera és possible trobar l’oriol (Oriolus oriolus), el picot verd (Picus viridis), el rossinyol (Luscinia megarinchos), el rossinyol bord (Cettia cetti), el cargolet (Troglodytes troglodytes), la merla (Turdus merula), possiblement la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), gratapalles (Emberiza cirlus) i el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla).


E-02-174-09 03 Estudi Medi 44

La xivitona vulgar o piuleta (Actitis hypoleucos) és un ocell estival no reproductor.

El roquerol (Ptyonoprogne rupestris), viu en àrees abruptes a diversa altitud, sovint prop de rius o rierols. Nia en parets de roca o sota els ponts, a preses, túnels, etc. L’oreneta de ribera (Riparia riparia) és una espècie lligada a les conques fluvials amb ribes de sòl sorrenc i de textura tova. Nidifica a tota mena de talussos. Les colònies canvien de lloc amb molta freqüència. És una espècie propera a l’amenaça.

Altres espècies de zones urbanitzades

A les zones urbanitzades, es poden trobar un conjunt d’espècies nidificants que són força abundants. Entre elles el pardal comú (Passer domesticus), el pardal xarrec (P. montanus), l’oreneta vulgar (Hirundo rustica), l’oreneta cua-blanca (Delichon urbica), el colom roquer (Columba livia domestica), la tórtora turca (Streptopelia decaocto) i el falciot negre (Apus apus).

3.4.4.3. Herpetofauna i fauna amfíbica

Els amfibis i els rèptils, a diferència de la resta de la fauna, mostren una forta dependència del medi on es troben. Aquesta característica els converteix en uns bons indicadors ecològics de les condicions del medi.

Rèptils

El caràcter termòfil d’aquest grup d’animals els obliga, per una banda, a escollir formacions vegetals que ofereixin superfícies d’assolellament i, al mateix temps, possibilitat de refugiar-se dels excessos tèrmics a l’ombra de les plantes. La zona d’estudi les espècies presents són bàsicament de caràcter mediterrani.

Dins de la família dels gecònids (dragons) cal esmentar el dragó comú (Tarentola mauritanica), una espècie molt termòfila completament lligada als habitacles humans. El dragó rosat (Hemidactylus turcicus) també hi és present.

El llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) és el major lacèrtid que existeix, podent assolir els 60 cm de llarg-. És molt típic de les brolles, conreus o marges assolellats. La sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), el sargantaner petit (Psammodromus hispanicus) i el sargantaner gros (Psammodromus algirus) són presents a les àrees obertes. El vidriol (Anguis fragilis) en canvi, necessita hàbitats humits i amb vegetació densa, com la que troben als torrents i a les vores del riu.

Els rèptils, tot i ser un grup representat en tots els ambients, presenta una sèrie d’espècies estretament vinculades als ambients aquàtics com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa). Segons les dades de distribució més actuals, només la tortuga de rierol podria estar present a la zona d’estudi. Lligada als cursos d’aigua, trobem la serp d’aigua (Natrix maura) i la serp de collaret (Natrix natrix).

Entre els ofidis (o serps) més abundants a les formacions obertes força assolellades trobem a la serp blanca (Elaphe scalaris) i la serp verda (Malpolon monspessulanus), totes dues d’hàbits diürns. La serp verda és una espècie no verinosa però d’una mossegada potent. La serp d’escala té uns requeriments molt mediterranis. La serp llisa meridional (Coronella girondica) és rarament observable durant el dia, i presenta un caràcter més forestal que les anteriors.

D'aquestes espècies, la tortuga d’aigua està a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres (espècies animals i vegetals d’interès comunitari per a la conservació de les quals cal designar zones especials de conservació).

El dragó comú, la sargantana ibèrica, la serp d’escala, la serp llisa meridional i la serp d’aigua, estan a l’annex II del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (RD 439/1990).

La majoria dels rèptils abans esmentats, estan protegits per la Llei de Protecció dels Animals 3/88 de la Generalitat de Catalunya.

Amfibis

Tots els amfibis estan lligats a la presència de llocs amb aigua líquida, com a mínim per a la seva reproducció.

Entre els urodels, la salamandra (Salamandra salamandra), que es pot trobar als indrets més humits, i presenta l’activitat especialment concentrada en les nits humides. És però difícil d’observar. Les seves larves requereixen aigües quietes, molt netes i oxigenades. A les terres catalanes els indrets de reproducció més típics són petits rierols amb bassiols. Ecològicament és bastant exigent.

El gripau comú (Bufo bufo) i, sobretot, el gripau corredor (Bufo calamita) i el tòtil (Alytes obstetricans) suporten bé els indrets moderadament secs i per tant poden allunyar-se força dels punts d’aigua. El tòtil també pot ocupar nuclis rurals habitats i les seves larves es troben a tota mena de masses d’aigua (pous, cisternes, abeuradors, etc.).

El gripau d’esperons (Pelobates cultripes) és un pelobàtid molt especialitzat que cal de sòls sorrencs per a fer el seu cau de fins a 1 m de fondària. Fora de l’època reproductora és poc aquàtic. Altre anur present a la zona és el gripauet o granoteta de punts (Pelodytes punctatus) –de la família Pelodítidae. El gripauet escull hàbitats humits entre els matolls, al peu de parets i en petits rierols. No és una espècie massa freqüent.

Entre els anurs, la granota verda (Rana perezi) és una espècie de la família dels rànids abundant i que molt rarament abandona els bassals i rierols. La granota verda es troba a tota mena d’aigües permanents sempre que la temperatura sigui suficient doncs és prou termòfila. La reineta meridional (Hyla meridionalis) s’instal·la a les branques i fulles de bardisses al llarg de les rieres de les zones més baixes.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 45

D'aquestes espècies, el tòtil, el gripau d’esperons, el gripau corredor i la reineta figuren en l'Annex IV -espècies d’interès comunitari que requereixen una protecció estricta- de la Directiva Hàbitats (92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres).

La reineta, el tòtil, el gripau d’esperons i la granoteta de punts, estan a l’annex II del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (RD 439/1990).

La majoria dels amfibis abans esmentats, estan protegits per la Llei de Protecció dels Animals 3/88 de la Generalitat de Catalunya.

3.4.5. Àrees especialment sensibles

A la zona d’estudi hi ha diversos Hàbitats d’Interès Comunitari –HIC- segons la Directiva 67/97/CE. Tots els HIC presents són no prioritaris. Aquests HICs estan formats per pinedes mediterrànies –codi 9540- i el seu recobriment és del 100%.

Per la seva superfície i digitacions, destaca l’HIC situat al sud del nucli urbà de St. Llorenç.

Entre els HIC no prioritaris caldria destacar potser els majors i els que poden resultar fragmentats per la construcció de la variant de St. Llorenç. El major –que podria veure’s fragmentat i reduït per la nova variant- seria el situat al sud del nucli urbà de St. Llorenç.

Veure el plànol d’ Hàbitats d’interès Comunitari.

3.4.5.1. Connectivitat biològica

Parlant de fauna, els connectors biològics –o corredors- són llocs que permeten als animals migrar, desplaçar-se o dispersar-se per buscar noves fonts d’aliment, llocs de reproducció etc. A tota Europa, s’està impulsant la definició de xarxes ecològiques, en el marc de l’Estrategia Panaeuropea de la diversidad biológica y paisajística (1995). Això suposa la definició de zones nucli, corredors biològics i àrees d’influència (espais contigus als perímetres dels espais naturals d’interès i dels corredors biològics).

A la zona d’estudi, s’han detectat diversos corredors de fauna de caire local.

Si s’afegeix que a la zona d’estudi es troben àmplies superfícies dedicades als conreus, una precipitació més aviat escassa i la presència d’espècies protegides del grup dels amfibis, la presència de carnívors com el teixó i la mostela, el paper dels torrents i dels connectors biològics pren encara més relleu.

La construcció de la variant de St. Llorenç d’Hortons interceptaria diversos corredors biològics locals Per aquest motiu seria necessari l’establiment d’un seguit de mesures correctores que permetessin el

manteniment de la funcionalitat d’aquests espais naturals per evitar qualsevol afectació de la xarxa ecològica de la zona d’estudi i les seves connexions.

La zona d’estudi no correspon a cap dels elements d’interès per a la connectivitat ecològica identificats en el marc de la Proposta de directrius estratègiques per al manteniment de les connexions entre espais protegits, elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya el 1999, en compliment de la Resolució 552/V del Parlament.

Aquesta proposta fixava algunes directrius com la de garantir la connectivitat ecològica i la continuïtat paisatgística, controlar la fragmentació dels hàbitats naturals i mantenir, millorar o restablir la connectivitat biològica (requisit per a qualsevol instrument de planificació).

3.4.6. Espais naturals protegits

Per parlar dels espais naturals protegits s’ha revisat la informació disponible sobre espais naturals, llocs proposats per formar part de la Xarxa Natura 2000 (LICs i ZEPAs), el llistat d’espais inclosos en el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural), l’Inventari de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya, el catàleg de espais de protecció especial (parcs, reserves, etc.), el Pla de Conservació de la Llúdriga, el Pla de Recuperació del Trencalòs, la cartografia y catàleg dels Hábitats d’interès Comunitari i els ortofotomapes -a escala 1:5000- del Institut Cartogràfic de Catalunya.

La zona d’estudi no està inclosa en cap espai del PEIN (Pla d'Espais d’Interès Natural, aprovat pel Decret 328/1992 de la Generalitat de Catalunya) ni en cap altre espai natural com Parc Nacional, Reserva Natural, Parc Natural, zona perifèrica de protecció, Paratges Naturals d'Interès Nacional ni Reserves Naturals de Fauna Salvatge.

A la zona d’estudi no hi ha cap Àrea Important per als Ocells (IBAs).

A l’àmbit d’estudi no hi ha cap Lloc d’Interès Comunitari (LIC) –fruit de l’aplicació de la Directiva 92/43/CEE- ni cap Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), fruit de l’aplicació de la Directiva 79/409/CEE, designats per formar part de la Xarxa Natura 2000. Tanmateix, a ponent de l’àmbit de treball trobem l’espai de les Valls de l’Anoia (codi ES 5110018) a uns 1,4 Km. Aquest espai de muntanya interior també pertany al Pla d’espais d’Interès Natural de la Generalitat de Catalunya (PEIN).


E-02-174-09 03 Estudi Medi 46

Foto 3.24. Mapa dels espais de la Xarxa Natura 2000 presents a la zona d’estudi. Al centre de la imatge, les dues alternatives proposades per a la variant de Sant Llorenç d’Hortons.. Font: DMAH.

Pel que fa als hàbitats d’interès comunitari –HICs-, a la zona d’estudi n’hi ha diversos. Tots estan formats per pinedes mediterrànies i tenen un caràcter no prioritari. De fet, la majoria de zones arbrades, situades normalment en terrenys abruptes per on discorre la xarxa fluvial local, són HICs. Atesa la matriu agrícola que caracteritza la zona, cal mantenir la connexió entre ells.

Així mateix cal assenyalar que a la zona d’estudi hi ha diversos corredors i connectors biològics , la funció dels quals s’ha de mantenir i si cal millorar. Per l’especial configuració del terreny i per la intensa activitat agrícola desenvolupada, molts dels torrents –que acullen hàbitats d’interès comunitari (pinedes)- són zones on es refugia la fauna i que al mateix temps permeten els seus moviments pel territori. La disposició lineal dels torrents i la relativament escassa extensió de les masses forestals, fan que aquests espais hagin de ser conservats tan com es pugui i mantenir la seva funció ecològica. Entre aquests corredors biològics cal destacar el del torrent de Cal Muc, el del torrent de Can Serra i el del torrent de Can Ferreguet.

A la zona d’estudi no hi ha cap zona humida de l’Inventari de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya.

Els rius i rieres que travessen la zona d’estudi no estan inclosos en el Pla de Conservació de la Llúdriga (Ordre MAB/138/2002 de 22 de març) aprovat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.

La zona d’estudi no pertany tampoc al Pla de Recuperació del Trencalòs (aprovat pel Decret 282/1994 de la Generalitat de Catalunya).

Les zones forestals que envolten la zona d’estudi no són boscos de la Generalitat, ni de les entitats locals, ni son boscos conveniats o consorciats. Així doncs la majoria de les zones forestals estan en mans de particulars.

3.4.7. Aïllament i efecte tall de les infrastructures

La proliferació d’infrastructures fragmenta el territori mitjançant barreres artificials. Aquestes infrastructures, a banda dels impactes directes que causen sobre els ecosistemes naturals provoquen, en alguns casos, un efecte indirecte d’aïllament. La protecció d’espais naturals concebuts com a illes enmig d’un entorn artificialitzat no garanteix la diversitat d’espècies que allotgen. Avui cal desenvolupar xarxes ecològiques, és a dir, un conjunt d’espais naturals connectats mitjançant ambients prou conservats que permetin la dispersió d’espècies de fauna i flora.

Quan es parla de fauna, aquests connectors (o corredors) biològics són indrets que permeten els animals migrar, desplaçar-se o dispersar-se per cercar noves fonts d’aliments, llocs de reproducció etc. A tota Europa, la definició de xarxes ecològiques s’està impulsant en el marc de l’Estratègia Panaeuropea de la diversitat biològica i paisatgística (1995). Això suposarà la definició de tres tipus d’elements:


E-02-174-09 03 Estudi Medi 47

• zones nucli, com serien les Valls de l’Anoia (un espai de la Xarxa Natura 2000 situat al NE de la zona d’estudi),

• corredors biològics (per exemple un element lineal com un barranc, petites àrees -o stepping stones- situades enmig de dos espais a protegir o un espai amb un paisatge amb activitats humanes compatibles amb la dispersió de la fauna i amb certes àrees de refugi) i

• àrees d’influència (espais contigus als perímetres dels espais naturals d’interès i dels connectors biològics).

Foto 3.25. Una part dels torrents que queden al SW del nucli urbà de St. Llorenç d’Hortons, actuen com a corredors biològics d’àmbit local.

L’anàlisi dels efectes que una actuació com la construcció de la variant de St. Llorenç d’Hortons pot tenir sobre la fauna s’ha de fer analitzant el paper dels diferents hàbitats d’una xarxa ecològica. A més cal analitzar la funció de cada unitat en el context de les connexions ecològiques. A partir d’aquest anàlisi podem conèixer el grau de sensibilitat de cada sector i definir on el manteniment de la permeabilitat d’una infrastructura és quelcom crític. D’aquesta manera podrem conservar paisatges extensos i heterogenis, amb una elevada biodiversitat.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 48

Un cop determinada la fauna i els seus hàbitats, cal analitzar el possible efecte barrera. Per començar cal remarcar que l’efecte barrera sobre les poblacions d’animals és molt diferent en funció del grup tractat. Una regla fonamental en la discussió d’aquest tema és que les espècies poiquilotermes (aquelles que no regulen la seva temperatura corporal) són les que, en general, estan menys afectades per la fragmentació dels seus hàbitats, ja que les seves necessitats de territori són molt més baixes i per tant, una àrea reduïda pot mantenir poblacions relativament altes. Per contra els homeoterms (ocells i mamífers) tenen àrees vitals molt més grans i, per tant, en un espai donat el nombre d’exemplars és menor. Per aquesta raó, la connectivitat del territori és, en general, molt més important per ocells i mamífers que per la resta de grups.

Per a fer-nos una idea de la necessitat d’espai dels animals, s’adjunta la següent taula.

Espècie Àrea de campeig Gripau (Bufo bufo) < 0,2 ha (2 Km. reproducció)

Ratolí de camp (Apodemus sylvaticus) 0,2 – 3 ha

Esquirol (Sciurus vulgaris) 2-10 ha

Conill (Oryctolagus cuniculus) 0,2 – 7 ha

Llebre (Lepus europaeus) 72 - 330 ha

Geneta (Genetta genetta) 70 – 1500 ha

Mostela (Mustela nivalis) 25 ha

Senglar (Sus scrofa) 6.000 – 15.000 ha

Àliga marcenca (Circaetus gallicus) 20 – 70 Km2

Àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus) 5,9 Km2 (femella)50-150 Km2 parella

Xot (Otus scops) 1 Km2 (parella al Vallès Occidental)

Taula 3.4. Superfície de les àrees de campatge en diferents espècies per valorar l’efecte de la fragmentació.

La fragmentació té efectes tant en els hàbitats (amb augment del perímetre, reducció de la superfície) i en les espècies en funció de la seva posició taxonòmica. Pel que fa a la fauna, les espècies més afectades per una carretera serien les de menor capacitat de desplaçament, les més reticents a creuar un espai estrany i les que calen de grans territoris per a realitzar tot el seu cicle vital (l’àrea de campatge es pràcticament característica de cada espècie). Podem constatar aquestes diferencies mirant la taula 3.6 de superfícies vitals d’algunes espècies.

En general direm que a tots els paisatges fragmentats per espais artificials, es produeix una expansió de les espècies generalistes i per tant més comunes. Això pot suposar una depredació excessiva o competència per als recursos, en definitiva, una nova font de pertorbació per a espècies en perill d’extinció i/o molt especialitzades.

En els espais oberts, els marges arbrats tenen sovint una importants funció biològica pel fet de servir de llocs de refugi, alimentació o cria per a espècies que depenen dels medis arbrats o que es mouen cercant aliment, parella o un nou territori.

Un aspecte essencial per a la conservació de les poblacions faunístiques es mantenir la possibilitat que els individus joves puguin trobar noves zones on establir-se. Això permet colonitzar zones buides i augmentar el flux genètic per a allunyar a les poblacions de l’anomenat “coll d’ampolla” (situació poblacional en la qual una espècie determinada ja no pot recuperar-se d’una davallada important dels seus efectius i en la qual es dóna una forta endogàmia). Com a exemple rellevant podríem anomenar el cas del linx a Espanya: de 22 poblacions que varen quedar aïllades a la dècada dels 80, 20 es varen extingir. Pel que fa a les aus, és molt important el manteniment de les zones de descans que utilitzen durant les seves migracions. Els amfibis, per altra banda, efectuen anualment migracions reproductores fins a les basses o rierols on es reprodueixen.

A mesura que un ecosistema madura, augmenta la seva xarxa tròfica i els microhàbitats i nínxols que allotja. En definitiva és un paisatge més heterogeni, més divers. Llavors moltes de les poblacions estan distribuïdes en metapoblacions (com el linx ibèric al Sud d’Espanya), és a dir, subpoblacions interconnectades mitjançant individus que es dispersen d’unes a altres. Si analitzem un d’aquest fragments d’hàbitat o subpoblació, veuríem que constantment pateixen extincions i recolonitzacions. Si un fragment gran permet la supervivència d’aquesta espècie en fragments menors, l’aparició d’una infrastructura pot resultar crítica perquè talla el flux d’individus.

La fragmentació per tant fa que les poblacions siguin més vulnerables. A les zones d’ecotó (o de marge) resultants apareix l’efecte vora que comporta diferents canvis: microclimàtics, de composició del sòl, en les comunitats vegetals, d’invertebrats i de vertebrats. Així en els alzinars fragmentats de la meseta ibèrica, l’acció depredadora de còrvids i carnívors generalistes es notòria (aquí també cal considerar la manca de superpredadors i la profunda transformació de l’habitat, amb menys capacitat de refugi per a les espècies presa). Així doncs la probabilitat d’extinció de les petites poblacions locals fragmentades augmenta com més petites són les parcel·les. A tall d’exemple, es considera que un alzinar de menys de 2 ha ja pateix pèrdua de la diversitat d’ocells. Per tant s’accentua la importància de la conservació dels boscos per a la conservació d’aquestes poblacions fragmentades doncs son reservoris de fauna. Per tant el manteniment dels corredors de fauna o la construcció de passos de fauna, ecoductes o estructures de permeabilització són vitals per a mantenir aquest flux d’individus.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 49

Foto 3.26. Teixó atropellat en una carretera comarcal, a finals de juny.

Els efectes de les carreteres sobre la fauna són:

• la pèrdua i pertorbació dels hàbitats,

• la creació de nous hàbitats i implantació de noves espècies,

• l’efecte barrera

• l’augment del risc d’atropellament.

La pèrdua d’hàbitats es més greu com més gran sigui l’interès faunístic o com més important sigui el seu paper en les connexions biològiques. Si l’ambient afectat és molt comú (en el nostre cas, els camps de conreu ho són però no les pinedes mediterrànies o la vegetació arbòria de ribera) i poblat d’espècies abundants, llavors l’afectació és menor.

Algunes de les àrees més sensibles són els ambients aquàtics (especialment al món mediterrani), avencs, coves, penya-segats, cingles i boscos madurs com els carrascars, rouredes i boscos de ribera. Atesa la seva singularitat, també les espècies acompanyants seran molt especialitzades i per tant molt fràgils. Com avui dia la restauració d’hàbitats és una pràctica poc freqüent i alhora difícil, sempre és millor la proposta d'alternatives a un traçat o projecte que fragmenti un hàbitat o l’aïlli.

A més de l’efecte directe per la construcció d’una carretera, s’ha d’afegir la pertorbació de l’hàbitat. Es considera que entre els 50-100 m a cada costat d’una carretera, per exemple, l’espai ha estat degradat ecològicament per la baixa qualitat dels hàbitats (soroll, contaminants atmosfèrics, canvis de vegetació, etc.). Aquest pertorbacions són les que per exemple determinen la baixa utilització per part dels óssos –una espècie molt sensible a les pertorbacions- dels 100 m propers a la carretera i que en canvi a l’esquirol semblen no afectar-li pas. L’afectació del medi que envolta la carretera canvia si els hàbitats són oberts o estan formats per bosc. Els boscos actuen com a àrees tampó que atenuen els impactes.

Per la implantació de nous hàbitats s’afavoreix l’arribada d’espècies colonitzadores (com Ailanthus altissima), bones invasores (entre elles espècies al·lòctones adaptades a medis enriquits en matèria orgànica, intensament calcigats, eixuts, etc.). Això pot provocar el desplaçament d’espècies autòctones.

Quan l’accés a un determinat lloc millora, augmenta la presència humana, s’imposa la vegetació ruderal, el trepig és major, arriben predadors oportunistes antropòfils, augmenta el furtivisme, la pressió cinegètica, el soroll, fugen les espècies més sensibles a les pertorbacions humanes, es dipositen deixalles, combustibles, olis, etc.

Quan es construeix una nova infrastructura la fauna és el component més directament afectat. Aquest efecte barrera pot se degut a un obstacle físic o per un efecte etològic. Certes espècies procuren no creuar les zones degradades, calçades o vies per tractar-se de superfícies àmplies amb substrat artificial, sense vegetació i amb trànsit de vehicles, una font constant de llum i soroll. Molts micromamífers tenen en les carreteres una barrera etològica, fins i tot si tenen una amplada reduïda. En canvi el llop (Canis lupus signatus) arriba a creuar-les tot i l’alta densitat de trànsit o be fa servir els ponts que travessen, per exemple, les autopistes. La fagina (Martes foina) o la geneta (Genetta genetta) –carnívors de talla mitjana- creuen les vies utilitzant tota mena de drenatges o estructures transversals. El senglar i els cèrvids necessiten amplis passos de fauna perquè una infrastructura els sigui permeable.

L’augment de mortalitat de moltes espècies com a conseqüència de xocs amb els vehicles és altre dels efectes més clars de les carreteres. Aquí, però, cal tenir també en compte la resposta de cada espècie a la presència de trànsit i també que el nombre de atropellaments no augmenta amb la intensitat del trànsit. Es considera que una carretera o pista forestal té un baix efecte barrera si hi circulen menys de 1000 vehicles / dia (IMD).

Una de les espècies que sovint mor atropellada és l’eriçó europeu (Erinaceus europaeus) pel seu costum de cargolar-se en sentir un soroll. També els mamífers carnívors presents a la zona poden resultar afectats (en concret a la tardor quan es produeix la dispersió dels joves). La llúdriga i el teixó, els mustèlids més grossos a casa nostra- són també espècies molt afectades pels atropellaments. Els amfibis es veuen molt afectats els dies de pluja doncs la carretera queda com dissimulada sota la


E-02-174-09 03 Estudi Medi 50

cortina d’aigua i durant les migracions. Les aus que migren seguint els cursos d’aigua s’enfronten al perill dels ponts i allà on la vegetació de les vores de la carretera no supera l’alçada dels cotxes.

Foto 3.27. Connectors biològics entre zones forestals situades al sud del nucli urbà de St. Llorenç d’Hortons.

Entre 1990 i 1991, el Projecte de Seguiment de la Mortalitat de Vertebrats en Carretera (PMVC), fet a escala nacional va detectar en total 14 espècies d’amfibis (7612 amfibis atropellats), 29 espècies de rèptils (1796 exemplars), 168 espècies d’aus (10.288 aus) i 55 espècies de mamífers (9.427 exemplars). En total es van recollir 29.123 animals atropellats. Les espècies més afectades, en general, foren el gripau comú, la serp verda, el pardal comú, l’òliba, el mussol, l’eriçó fosc i els carnívors domèstics (gats i gossos).

Grup taxonòmic

Espècie(s) més afectada(es)

Número d’espècies afectades / exemplars

atropellats

Amfibis 8 espècies

gripau comú (Bufo bufo) 5671

Rèptils 8 espècies

serp d’escala (Elaphe scalaris) 249

serp verda (Malpolon monspessulanus) 321

Aus

15 espècies òliba (Tyto alba) 391

mussol comú (Athene noctua) 613

pit-roig (Erithacus rubecula) 359

mosquiter comú (Phylloscopus collybita) 429

garsa (Pica pica) 392

pardal comú (Passer domesticus) 2521

Mamífers

9 espècies

eriçó fosc (Erinaceus europaeus) 1400

conill (Oryctolagus cuniculus) 912

rata (Rattus sp) 1222

guineu (Vulpes vulpes) 208

gos (Canis familiaris) 1322

gat domèstic (Felis domesticus) 1764

Taula 3.5. Dins el Projecte de Seguiment de la Mortalitat de Vertebrats en Carretera (PMVC) fet a escala nacional entre 1990 i 1991, en total es van detectar a les carreteres 14 espècies d’amfibis (7612

amfibis), 29 espècies de rèptils (1796 exemplars), 168 espècies d’aus (10.288 aus) i 55 espècies de mamífers (9.427 exemplars).

Durant un període de dos anys (1990-92) es van recórrer a nivell d’Espanya tota mena de carreteres (en menor mesura pistes no asfaltades), principalment en bicicleta, per recollir les dades sobre rapinyaires atropellades. També es van incloure dades anteriors i informacions sobre aus anellades recuperades. Com es pot observar, destaca l’elevat nombre de rapinyaires nocturns afectats pels atropellaments (quasi un 91%). Les espècies més afectades van ser –i amb molta diferència- el mussol comú i l’òliba.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 51

Espècie Número d’exemplars (2 anys) Percentatge

Falconiformes

Aligot comú (Buteo buteo) 62 2,85 %

Xoriguer comú (Falco tinnunculus) 49 2,25 %

Milà negre (Milvus migrans) 28 1,28 %

Milà reial (Milvus milvus) 18 0,82 %

Esparver (Accipiter nisus) 9 0,41 %

Xoriguer petit (Falco naumanni) 6 0,27 %

Esparver cendrós (Circus pygargus) 4 0,18 %

Altres espècies 21

Total 197 9,07 %

Estrigiformes

Mussol comú (Athene noctua) 941 43,34 %

Òliba (Tyto alba) 749 34,50 %

Gamarús (Strix aluco) 125 5,75 %

Mussol banyut (Asio otus) 66 3,04 %

Xot (Otus scops) 52 2,39 %

Duc (Bubo bubo) 14 0,64 %

Altres espècies 27

Total 1974 90,92 %

TOTAL 2171 100 %

Taula 3.6. Durant un període de dos anys (1990-92) es van recórrer a nivell d’Espanya tota mena de carreteres (en menor mesura pistes no asfaltades), per recollir les dades sobre rapinyaires atropellades.

També es van incloure dades anteriors i informacions sobre aus anellades recuperades.

3.4.7.1. Anàlisi del possible efecte barrera.

La construcció de la variant de St. Llorenç d’Hortons, podria afectar a diversos corredors biològics de caire local. En aquests casos les actuacions correctores haurien d’anar encaminades a la restauració d’aquests corredors i al manteniment de la seva funció ecològica –mitjançant la construcció de passos de fauna- suficients en nombre i de les dimensions adequades amb recuperació de la vegetació natural a banda i banda de la carretera.

Tenint en compte les característiques ecològiques de l’àmbit d’estudi, durant la construcció de la nova carretera també s’hauria de procurar el manteniment o la recuperació de les tanques vegetals existents i dels marges arbrats, conservant especialment els grans peus doncs són llocs molt idonis per a la nidificació d’aus com el xoriguer, el mussol banyut, el xot, el mussol comú, el picot verd, el colltort i –potser- el gaig blau.

La destrucció d’antics masos també pot afectar a l’òliba. Per la seva importància com a llocs de nidificació, refugi, alimentació i valor paisatgístic, cal evitar al màxim la destrucció de masies, coberts agrícoles, estables, etc.

Els atropellaments en carreteres són una de les causes més evidents de mortalitat del mussol comú i l’òliba. Pel que fa al mussol, afecten principalment a joves i animals que comencen a volar. Sembla ser que el gruix dels accidents es donen allà on hi ha manca de perxes naturals prop de les carreteres, fet que els fa caçar des del terra.

Per assegurar la permeabilitat de nova carretera, es poden utilitzar els passos inferiors, adaptant-los per fer-los aptes al pas de fauna. En aquests casos el pas permet la restitució de camins veïnals o carreteres comarcals i el pas d’animals. Per aconseguir-ho, cal establir dues franges laterals separades de la resta de la calçada i amb cobertura natural –com a mínim herbàcia- dins del pas. Les bandes afavoreixen el pas de petits animals. Es poden emprar també pedres en fileres i així el manteniment és menor. En el cas d’infrastructures no asfaltades, el seu menor ús incrementa la seva efectivitat.

Cal també la tanca protectora i plantacions que connectin amb la infrastructura i envoltin la carretera asfaltada que passa per sota. La freqüentació per part de l’home del pas pot fer que siguin menys eficients que els passos dissenyats només per a la fauna. En aquest sentit cal recordar la prohibició establerta per la Ordre de Vedes 2006-07, de practicar la caça en els passos de fauna.

3.5. El paisatge

3.5.1. Introducció

El paisatge és un recurs natural, no renovable, de difícil reversibilitat amb fortes connotacions sòcio-econòmiques, fruit del procés d'integració contínua, entre l'acció antròpica i el medi físic. El paisatge s'identifica amb el conjunt del medi, considerant-se com el complex d'interrelacions derivades de la interacció dels elements biòtics i abiòtics que el formen.

El desenvolupament de las activitats humanes, en aquest cas la construcció variant de St. Llorenç d’Hortons, al nord de la comarca de l’Alt Penedès, s'ha de compatibilitzar amb la preservació del paisatge.

L'estimació del paisatge, d'acord amb el seu component cultural, sempre comporta un bon grau de subjectivitat; tanmateix s'aborda la seva avaluació inicial amb l'anàlisi descriptiu de l'escenari preoperacional o medi escènic i dels paràmetres clàssics que millor defineixen els aspectes estètics del paisatge: la visibilitat, la qualitat paisatgística i la fragilitat.

3.5.2. Descripció de l'escenari preoperacional.

Al Sistema Mediterrani (Sistema Mediterrani Central Pre-litoral). el paisatge resulta de la combinació de tres tipus bàsics d’usos del sòl: l’agrícola –predominant-, el forestal i l’urbà. La zona d’estudi se situa al sector nord-est de la comarca de l’Alt Penedès, en un sector planer però farcit de grans torrents on encara predomina la vegetació natural.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 52

Des del punt de vista del paisatge vegetal, la zona d’estudi es troba als sistemes litorals i pre-litorals del Ter al Millars (als relleus centrals).

Foto 3.28. Mapa d’usos del sòl per a la zona d’estudi el 2002 i alternatives per a la variant de Sant Llorenç. Al centre –en color rosa- el nucli urbà de Sant Llorenç d’Hortons. Font: DMAH.

Llegenda per als usos del sòl 2002 a la zona d'estudi.

El paisatge del terme municipal de St. Llorenç és ondulat, presidit per petits pujols boscosos i, a les zones planes, conreus fonamentalment de vinya, i a les fondalades, prop de fonts o torrents, encara es conreen horts. Són conreables 1.225 ha (62 % del terme), de les quals només 5 ha són de regadiu. Les cotes més altes (283 m) corresponen a l'extrem més septentrional del terme, al límit amb Sant Esteve Sesrovires. Aquesta enorme superfície agrícola evidencia la fertilitat edàfica i un relleu força apte pel conreu.

Tal i com s’observa al mapa d’usos del sòl del 2002, la major part del territori que envolta el nucli urbà de Sant Llorenç està ocupat per conreus (vinyes) i les zones arbrades o de caràcter forestal (també amb brolles) són estretes franges que coincideixen amb els torrents que drenen la zona d’estudi. A ponent d’aquest sector, la comarca té un caràcter més urbà.

Les masses forestals, a part de la seva funció com a fixadores del sòl i agents de control de l’erosió, ocupen una mínima part de la superfície d’aquest municipi bàsicament agrícola. Així doncs, cal afegir un destacable paper paisatgístic als seus valors biològics. Al NW de la zona d’estudi, diverses zones urbanitzades entren en contacte formant un continu que contrasta amb les zones agrícoles i forestals de la zona d’estudi.

La presencia humana a la zona d’estudi contrasta molt entre uns sectors i altres. El municipi de Sant Llorenç presenta una densitat de població de 102,5 hab/Km2. Aquesta diversa ocupació del territori fa que una gran part de la zona d’estudi sigui poc poblada i dominada per paisatges agrícoles però amb escassa vegetació natural.

Altre tret que caracteritza la zona d’estudi és la presència de diversos torrents –d’amplada considerable-, envoltats per nombrosos camps de conreu. L’escassa vegetació de ribera ofereix una notable riquesa cromàtica especialment quan les zones properes tenen un caràcter agrícola. Aquesta riquesa cromàtica es veu també enriquida per la vegetació zonal que colonitza o roman a les


E-02-174-09 03 Estudi Medi 53

fondalades no aptes per al conreu, especialment quan els camps són llaurats o les vinyes queden sense pàmpols. Les brolles també guarneixen les zones afectades per antics incendis amb espècies de floració hivernal com el romaní, la farigola, etc.

Des de la perspectiva botànica la zona d’estudi és poc diversa, com es pot veure a la cartografia dels hàbitats presents (Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya). Vinyes, pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de brolles calcícoles, pinedes de pi blanc amb sotabosc de màquies o garrigues, conreus abandonats i conreus herbacis extensius de secà formen el paisatge vegetal actual a la zona d’estudi.

En definitiva, l’indret on se situarà la nova variant té com a tret paisatgístic fonamental una relativa heterogeneïtat formada pel component antròpic (amb força camps de conreu i pocs nuclis habitats), les escasses però fondes zones forestals, la vegetació dels espais oberts (pels incendis, estassades, guarets, etc.) i la vegetació associada a la xarxa hidrogràfica.

A la zona d’estudi hi ha sectors planers envoltats per sectors suaument ondulats que permeten gaudir de bones visuals de l’entorn (especialment al SW del nucli urbà de St. Llorenç. Això fa que la construcció de la nova carretera pugui ser paisatgísticament destacable.

Aquest paisatge presenta un notable contrast cromàtic en l’espai però no tant en el temps. Un dels trets del paisatge mediterrani és la seva immutabilitat. Durant l’hivern i la primavera, el verd tendre dels cereals i de les vinyes contrasta amb el verd fosc dels pins i alzines que ocupen els sectors abruptes. Durant la tardor els arbres de ribera mostren la seva cara més vistosa i contribueixen al valor paisatgístic dels torrents que drenen la zona. Les construccions humanes, bastant concentrades en aquest sector de l’Alt Penedès, la vegetació dels marges agrícoles, les zones amb brolles i garrigues acaben d’arrodonir un conjunt variat.

Per la lluita contra l’ariditat la vegetació mediterrània té trets d’estructura selvàtica. Fulles petites i lluents, de vegades veritables espines. Altre factor del paisatge és la olor del bosc mediterrani i de les brolles –com la de romaní i bruc d’hivern present a la zona d’estudi- per les reïnes i essències. Això suposa un augment de plantes aromàtiques i laticíferes. Les seves espines i essències els permeten fer front als herbívors que aquí fonamentalment són ramats d’ovelles. A diferència de les pinedes, els prats i gespes tendeixen a ser escassos a la zona d’estudi.

La presència de petites elevacions muntanyenques properes a la zona d’estudi fa que la percepció del paisatge sigui més fàcil i l’actuació més evident o menys discreta.

3.5.3. Anàlisi estètica del paisatge.

3.5.3.1. La visibilitat.

La visibilitat fa referència al territori que es pot apreciar des d'un punt o zona determinada. La conca visual i la visibilitat valoren amb independència les característiques inherents al territori i a la seva significació sensorial i cultural, com a definidors de la seva qualitat visual.

La percepció visual d'un paisatge depèn de les condicions en que es realitzi l'observació (relacions observador- paisatge) i de la visibilitat del territori en aquest moment. Entre els factors que poden modificar la visió del paisatge s'han de remarcar:

Distància.

Quan l'observador s'allunya d'un objecte percep els seus detalls amb menor nitidesa. A partir d'una certa distància l'objecte complet deixa de percebre's, o si és gran només es percep la seva silueta.

Els llindars entre visió mitja i pròxima, i entre visió llunyana i mitja, varien amb la naturalesa del territori i les condicions atmosfèriques. Segons diferents estudis de camp els llindars poden col·locar-se entre els 200 i 500 m, i entre els 800 i 5.000 m. respectivament. Sembla acceptat que la distància crítica, a partir d'on es perden els detalls, oscil·la entre 1.000 i 1.300 m. depenent del color, contrast i extensió dels objectes vistos i de les condicions meteorològiques.

Posició de l'observador.

Aquesta, en relació amb l'objecte observat, determina els angles que formen el seu eix de visió amb l'esmentat objecte en els plans horitzontal i vertical. És evident que un objecte resulta tant més visible (dominant) quan més a prop es troba de l'observador, i que es veu millor quan l'eix de visió és perpendicular al perfil que es contempla que si es té una visió rasant.

Condicions atmosfèriques.

Modifiquen les propietats visuals dels elements en les unitats de paisatge, el seu grau de visibilitat i la nitidesa de la visió.

Il·luminació.

Atesa l'estreta relació existent entre llum i visió sembla evident que la forma en que estigui il·luminat un paisatge pugui modificar la percepció del mateix. Les condicions d'il·luminació d'una determinada escena, apart de variar amb la situació atmosfèrica i meteorològica, sofreixen modificacions periòdiques estacionals i diàries.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 54

Altres factors.

Les relacions observador-paisatge també es veuen modificades pel moviment de l'observador a través del paisatge, que farà que el percebi com una seqüència d'imatges canviants i pel temps que duri l'observació, el qual determinarà la profunditat i detall del seu anàlisi paisatgístic.

L'anàlisi de la conca visual s'analitza tot contemplant els següents aspectes: abastament visual, zones de distància, angle d'incidència visual, propietats de la conca (forma, excentricitat, superfície, etc.), nombre d'observadors, actitud dels observadors, etc.

Foto 3.29. Pinedes al torrent de Can Serra i les serres d’Ordal al fons. L’enclotament dels torrents fa que les zones forestals siguin molt llargues i poc visibles. Tot i gaudir d’unes bones vistes del torrent, el sector sud de la zona d’estudi no és

visible.

3.5.3.2. La qualitat del paisatge.

L'avaluació de la qualitat inclou l'anàlisi de les qualitats visuals intrínseques i dels elements visuals que componen el paisatge d'un indret del territori.

Qualitats visuals intrínseques.

Les qualitats visuals intrínseques del territori resideixen en els elements naturals o artificials que el conformen. A aquests factors físics del medi abiòtic i biòtic perceptibles a la vista en que pot desagregar-se el territori se'ls denomina components del paisatge i poden agrupar-se en quatre grans apartats:

• la terra o aspecte exterior de la superfície terrestre: el relleu i forma del terreny (plans, vessants, tossals, costers, muntanyes, valls), la seva disposició, la seva naturalesa (afloraments rocosos, sòls nus), etc.

• l'aigua: les formes d'aigua superficials (rius, rieres, corriols, escorrentius, barrancs), la seva disposició, la seva quietud o el seus moviments.

• la vegetació: les distintes formes de vida vegetal (arbres, arbusts, brolles, vegetació herbàcia) amb les seves característiques específiques, la seva distribució, densitat.

• les estructures o elements artificials introduïts per les actuacions humanes: les estructures espacials creades per diferents tipus d'usos del sòl (horta, conreus extensius, erms), les diverses construccions de caràcter puntual (edificis, ponts,), infrastructures línials (carreteres, línies de transport d'energia,) o superficials (complexos industrials, centres urbans,) etc. i el seu disseny material.

Elements visuals.

El paisatge, entès com a conjunt d'unitats territorials amb diferents propietats i característiques, pot ésser analitzat i definit a través dels elements visuals: forma, línia, color i textura, els quals s’hi poden afegir l'escala i l'espai. Aquests atributs es refereixen a l'expressió visual objectiva del paisatge, no a les preferències ni a qualsevol altre tipus de resposta de l'observador enfront del paisatge.

La importància relativa dels diferents elements visuals depenen del tipus de paisatge. L'element o elements més significatius seran aquells que contribueixin a identificar o singularitzar el seu caràcter, bé pel seu fort contrast, que crida l'atenció de l'espectador i fa que domini en la composició, bé per la seva única i uniforme presència en l'escena.

· Forma.

La forma es defineix com el volum o superfície d'un objecte o objectes que apareixen unificats tant per la configuració que presenten en la superfície del terreny com per l'emplaçament conjunt sobre el paisatge. Las característiques territorials que generalment afecten més aquest atribut visual són la geomorfologia, la vegetació i els miralls d'aigua. El relleu accentua la forma.

· Línia.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 55

La línia pot definir-se com el camí real o imaginari que percep l'observador quan existeixen diferències brusques entre els elements visuals (color, forma, textura) o quan els objectes es presenten amb una seqüència unidireccional; la vora de la silueta d'un objecte contra el seu fons escènic (la silueta de la terra contra el cel o línia d'horitzó), la frontera entre zones de diferents característiques visuals (separació entre tipus de vegetació: el límit del bosc, etc.), els corredors que seccionen el territori (cursos d'aigua, carreteres, closes arbrades, boscatges) es manifesten com a línies en el paisatge.

· Color.

És la propietat de reflectir la llum amb una particular intensitat i longitud d'ona, que permet diferenciar a l'ull humà objectes que d'altra manera serien idèntics. És la principal propietat visual d'una superfície.

El color ve definit pel tint (roig, blau, groc, etc.) pel qual els colors es divideixen en càlids o freds, el to (clar, fosc) i la lluentor (mat, lluent). La combinació de colors en un paisatge determina en gran mesura les seves qualitats estètiques.

· Textura.

La textura pot identificar-se com l'agregació indiferenciada de formes o colors que es perceben com a variacions o irregularitats d'una superfície contínua. Així, si s'observa un bosc a certa distància no serà possible distingir cadascun dels arbres com a objecte individualitzat, sinó que la massa forestal es percebrà com una superfície més o menys contínua amb irregularitats o variacions internes produïdes per l'agregació de les copes.

· Escala.

Es denomina escala a la relació existent entre el tamany d'un objecte i l'entorn on es situa. L'observador estableix l'escala entre objectes mitjançant la comparació, conscient o inconscient, del seu tamany per la qual cosa pren com referència objectes de dimensions conegudes ( la figura humana, una casa, un arbre).

· Espai.

És un element visual complex que engloba el conjunt de qualitats del paisatge determinades per l'organització tridimensional dels cossos sòlids i dels espais lliures o vuits de l'escena. La composició espacial dels elements que integren l'escena defineix diferents tipus de paisatge: panoràmics, tancats, focalitzats, dominats.

En resum, les qualitats afectades i els paràmetres de mesura i contrast són els següents:

• aigua i sòl, forma del terreny, topografia, pendents, cursos d'aigua, etc

• vegetació: arbres, matolls i cobertura vegetal

• actuacions humanes: usos del sòl, construccions, etc

• contrast de color, forma, línia, textura

• predomini d'escala

• Intrusió per posició

• Incompatibilitat entre usos

• Elements singulars. Àmbits d'especial protecció.

3.5.3.3. La fragilitat

La fragilitat del paisatge és la capacitat que aquest té per absorbir els canvis que en ell es produeixen. Està conceptualment lligada a les característiques del territori relacionades amb la seva capacitat de resposta al canvi de les seves propietats paisatgístiques.

La fragilitat visual és una qualitat intrínseca que es correspon amb la capacitat biunívoca d'absorció visual, entesa com aptitud del territori per a absorbir visualment modificacions o alteracions sense detriment de la seva qualitat paisatgística.

En l'anàlisi de la fragilitat visual es contemplen:

• factors biofísics de l'indret com són: la densitat de vegetació, el contrast cromàtic sòl - vegetació, l'altura de la vegetació, la diversitat d'estrats, el contrast cromàtic entre la vegetació, la estacionalitat de la vegetació, el pendent, l'orientació, etc.

• factors perceptius de l'entorn d'un indret com: àrees vistes, percentatges de buits o zones d'ombra, allargament de formes, posició relativa en alçada, etc.

• caràcters històric- culturals com: elements particulars i globals del paisatge, etc.

• elements d'accessibilitat com: proximitat a pobles i carreteres, exposició a visuals preferents des de zones urbanitzades, etc.

La freqüentació humana és un paràmetre a tenir molt en compte l'hora de valorar un paisatge, doncs no és el mateix un paisatge sense observadors que un molt freqüentat. A més, la freqüentació és un element que afecta directament sobre la qualitat del paisatge degut a la capacitat de degradació que aquella té sobre l'entorn.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 56

3.5.4. Repercussions sobre el paisatge.

3.5.4.1. Anàlisi de la visibilitat.

Conca visual.

La conca visual de la zona on es faran les actuacions per a la construcció de la variant de Sant Llorenç no coincideix en absolut amb la conca visual del traçat actual de la carretera que travessa la població o de cap altra infrastructura.

Tot i que la nova carretera tindrà un paper molt destacable en el paisatge principalment agrícola de la zona d’estudi, només des de les visuals extrínseques situades en lloc alterosos, la percepció de la nova carrera serà significativament major. El caràcter agrícola del territori que envolta St. Llorenç té una menor capacitat per absorbir els canvis en el paisatge que la nova carretera generarà (de fet la carretera actual segueix envoltada per camps de conreu.

Espectadors permanents.

Els espectadors permanents que avui dia gaudeixen de visuals preferents sobre el paisatge actual de la zona que quedaria afectada són els dels habitatges de St. Llorenç propers al traçat proposat, els residents al càmping de Can Ferreguet i els residents als habitatges dispersos per tota aquesta zona agrícola.

Aquests espectadors seran els que percebran, de forma immediata, els canvis introduïts en el paisatge per la construcció de la variant.

Espectadors ocasionals.

Els espectadors amb caràcter ocasional sobre la conca visual d'estudi són els que de forma esporàdica transitin per l'àrea o visitin la zona.

Caldria afegir també els usuaris dels nombrosos camins rurals existents a la zona d’estudi.

3.5.4.2. Anàlisi de la qualitat paisatgística.

L'estimació inicial del paisatge de l'àrea del projecte s'efectua analitzant la qualitat visual de l'entorn immediat de la infrastructura projectada i la del fons escènic o visual del territori.

Anàlisi de l'entorn immediat de la infrastructura.

Pel que fa a l'entorn immediat, es pot considerar que l’observador es troba davant d'un paisatge on l'empremta humana és perceptible a diferents nivells. D’una banda tenim les nombroses vinyes, el nucli urbà de St. Llorenç, el càmping de Can Ferreguet i les construccions humanes aïllades.

L'evolució de l'agricultura i la silvicultura al llarg de la història ha contribuït a fer desaparèixer les comunitats climàciques (en aquest cas l’alzinar litoral). La vegetació natural actual consta bàsicament de grans superfícies dedicades al conreu de la vinya, conreus de secà, fragments de bosc -amb pi blanc i alzines-, vegetació arbòria de ribera resseguint de forma feble el curs dels torrents, els camps abandonats, etc. Per tant, el component agrícola és l’element clau en el paisatge de la zona d’estudi.

Tots aquests aspectes esmentats, i pel seu estat de conservació, d'integració i d'intervisibilitat, fan que la qualitat paisatgística de l'entorn immediat es consideri mitjana.

Anàlisi del fons visual del territori.

El fons escènic està format per aquells elements del paisatge que per la seva elevació o contrast cromàtic suposen un punt de referència llunyà al paisatge immediat de la zona d’estudi.

En aquest sentit, a la zona d’estudi hi ha diversos elements destacables com el massís de Montserrat i les Serres de l’Ordal, que configuren el fons visual de la zona d’estudi.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 57

Foto 3.30. El massís de Montserrat és el fons escènic del sector NE de la zona d’estudi.. Tot i ser un territori relativament planer, els encaixats torrents redueixen la visibilitat de les zones adjacents que les envolten i només destaquen les agulles de

Montserrat.

3.5.4.3. Anàlisi de la fragilitat.

La construcció de la variant de St. Llorenç d’Hortons, suposarà una transformació paisatgística que modificarà bastant l’entorn agrícola al SW del nucli urbà de St. Llorenç. Així mateix, la manca de coincidència amb el traçat de cap carretera actual farà que aquest canvi en el paisatge sigui més dràstic.

El fet que la variant sigui de nova construcció –i no coincident amb cap altra infrastructura- augmentarà l’impacte visual de la nova carretera en un paisatge agrícola escassament transformat tot i la seva proximitat al nucli urbà de St. Llorenç. El fet d’haver de creuar els nombrosos torrents que travessen aquest territori planer, afegirà un element artificial als únics racons on la vegetació natural es pot observar i on la fauna troba amagatalls i tranquil·litat per a desenvolupar els seus cicles vitals.

La dificultat d’integració de les grans actuacions com les carreteres impliquen que el paisatge sigui notablement fràgil davant d’aquesta intervenció, en especial pel que fa a l’enduriment paisatgístic que suposa la seva construcció i activitats posteriors que es desenvolupen al seu entorn. Les suaus ondulacions del paisatge natural, queden malmeses en aquestes circumstàncies.

Les mesures paisatgístiques que s'apliquin i que es defineixen més endavant en altres capítols, consistiran en minimitzar l'impacte formal de l'activitat i al mateix temps definir mesures consistents en preservar part del paisatge morfològic natural actual per tal de conservar:

• les formes del relleu,

• la vegetació,

• la fauna autòctona associada,

• l’agricultura tradicional.

3.6. Risc d'incendis forestals

3.6.1. Introducció

Molts incendis forestals esdevinguts en els darrers anys s'inicien en zones de gran ús antròpic properes a zones forestals, essent les vies de comunicació una d'aquestes àrees. A Catalunya en el període 1992-1994 es varen originar al costat de carreteres el 25,76 % dels incendis.(1)

Aquestes xifres posen de manifest la importància de definir mesures de prevenció d'incendis específiques per els marges de carreteres i la seva franja perimetral.

El Decret 130/1998 de 12 de maig de Mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres, estableix una sèrie d'estudis i mesures en l'àmbit dels estudis d'impacte ambiental i de la conservació i explotació de les carreteres.

3.6.2. Antecedents i marc legal

A més hi ha d'altres antecedents normatius al respecte, com pot ésser el Decret 64/1995 de 7 de març, pel qual s’estableixen Mesures de prevenció d’incendis forestals.

Segons el Capítol 5 d'aquest decret el terme municipal de St. Llorenç d’Hortons, ha estat classificat com a zona d’alt risc d’incendi durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre.

En aquest estudi es donarà compliment específicament als requeriments reflectits en l'article.

La zona d’estudi no està inclosa dins de cap dels límits dels perímetres de protecció prioritària per a la planificació de la prevenció d'incendis forestals (pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya).


E-02-174-09 03 Estudi Medi 58

3.6.3. Estudi d'impacte ambiental

El Decret 130/1998 a l'article 11 enumera els estudis que caldrà complimentar en la elaboració d'un estudi d'impacte ambiental. Aquest són els següents:

• combustibilitat i inflamabilitat

• anàlisi de la continuïtat i superfície de les masses forestals

• anàlisis de les dades dels incendis i de les causes

• estudi de mesures de prevenció i correcció (analitzat en el Capítol 6)

3.6.4. Combustibilitat i inflamabilitat

3.6.4.1. Mètode

Per tal de caracteritzar les diferents àrees que envolten el projecte s'ha seguit la metodologia de models del NFFL (Northern Fire Fuel Laboratory), desenvolupats a Espanya per l'ICONA i que s'han convertit en l’estàndard de models de combustible al nostre país, essent adoptats a Catalunya per la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, en la confecció dels mapes comarcals de combustibles forestals.

Aquesta metodologia estableix un seguit de models de combustible en funció de diversos criteris entre els quals hi ha el tipus de combustible, del seu comportament en un foc, de la seva càrrega combustible i de la seva alçada.

A continuació s'exposen els models que s'han reconegut en aquesta metodologia. Així es distingeixen diferents models per a 5 àmbits diferents: pastures, matoll, fullaraca sota arbrat, restes de tales i operacions silvícoles, i –finalment- zones sense combustible.

3.6.4.2. Els combustibles forestals. Descripció dels models.

La combustibilitat està lligada amb el comportament i la propagació del foc dins d'una estructura de vegetació. S'analitza a través de models de combustible (Rothermel, 1972, 1983. Albini, 1976) que tenen en compte els paràmetres físics del combustible sense interessar-se gens per la descripció florística detallada de la vegetació.

En diferents formacions vegetals el foc es propaga de diferent manera. La combustibilitat és el paràmetre que s’utilitza per tipificar la propagació del foc dins una estructura de la vegetació. El mètode desenvolupat per Rothermel, considera 13 models de combustibles distribuïts en quatre grups (pastures o herbassars, matolls, fullaraca sota arbrat i restes de treballs silvícoles) que tenen en

compte característiques com la càrrega de combustible viu i mort en t/ha agrupada per grandària, densitat de les partícules de combustible, poder calorífic, etc. Una clau fotogràfica (similar a l’utilitzada per la Subdirecció General d’Agents Rurals i Prevenció d’Incendis Forestals) és un bon sistema per ajudar a identificar un combustible forestal dins d’un àrea especifica atesa la gran capacitat de síntesis de les imatges.

Els següents fulls presenten la descripció dels models, que permeten identificar els models de combustible estàndard per predir el comportament del foc dins del sistema BEHAVE. Aquesta classificació és la utilitzada per la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic de la Generalitat de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge).


E-02-174-09 03 Estudi Medi 59

GRUP MODEL DESCRIPCIÓ

Pastures

1 Pastura fina, seca i baixa, que cobreix completament el terra. Pot aparèixer alguna planta llenyosa dispersa ocupant < 1/3 de la superfície de l'àrea. Quantitat de combustible (matèria seca): 1 - 2 tm/ha

2 Pastura fina, seca i baixa, que cobreix completament el terra. Les plantes llenyoses disperses cobreixen entre 1/3 - 2/3 de la superfície, però la propagació del foc es realitza per la pastura. Quantitat de combustible (matèria seca): 5 - 10 tm/ha

3 Pastura gruixuda, densa, seca i alta (> 1 m.). Es el model típic de la sabana i de les zones pantanoses en clima càlid o temperat. Els camps de cereal són l'exemple representatiu per excel·lència d'aquest model. Poden presentar-se plantes llenyoses disperses. Quantitat de combustible (matèria seca): 4 - 6 tm/ha

Matoll

4 Matoll o plantació jove molt densa; de més de 2 m d'alçada, amb branques mortes al seu interior. Propagació del foc per les capçades de les plantes. Quantitat de combustible (matèria seca): 25 - 35 tm/ha

5 Matoll dens i verd, de menys d'un metre d'alçada. Propagació del foc per la fullaraca i les pastures. Quantitat de combustible (matèria seca): 5 - 8 tm/ha

6 Semblant al 5, però amb espècies més inflamables, o amb restes de tales i amb plantes de major alçada. Propagació del foc amb vents de moderats a forts. Quantitat de combustible (matèria seca): 10 - 15 tm/ha

7 Matoll d'espècies molt inflamables de 0,5 a 2 m. d'alçada, situat com a sotabosc en masses de coníferes. Quantitat de combustible (matèria seca): 10 - 15 tm/ha

Fullaraca sota arbrat

8 Bosc dens sense matolls. Propagació del foc per la fullaraca molt compacta. Els boscos densos de pi silvestre, pinassa o faig són exemples representatius d'aquest model. Quantitat de combustible (matèria seca): 10 - 12 tm/ha

9 Semblant al model 8, però amb fullaraca menys compacta, i formada per acícules llargues i rígides o fullaraca de frondoses de fulla gran. En són exemples els boscos de pinastre, de castanyer o de roure. Quantitat de combustible (matèria seca): 7 - 9 tm/ha

10 Bosc amb gran quantitat de llenya i arbres caiguts, com a conseqüència de forts vents o plagues intenses entre d'altres factors. Quantitat de combustible (matèria seca): 30 - 35 tm/ha

Restes de tales i

operacions silvícoles

11 Restes lleugeres. Bosc clar o fortament aclarit. Restes de poda o aclarida disperses amb herbàcies rebrotant. Pocs materials caiguts de més de 7,5 cm de diàmetre. Quantitat de combustible: 25-30 t/ha.

12 Restes mitges. Predomini de les restes sobre l’arbrat. Major quantitat de material caigut de més de 7,5 cm de diàmetre (restes de poda o aclarida cobrint tot el sòl). Poden generar cendres. Quantitat de combustible: 50-80 tm/ha.

13 Grans acumulacions de restes pesades, cobrint tot el sòl. Càrrega més pesada que el model 12. Les restes formen una capa continua o quasi continua, no excessivament compactada, amb un alçada mitja de 1 m. Quantitat de combustible: 100-150 tm/ha.

Zones sense combustible

R1 Zones rocoses, talussos sense vegetació i camps llaurats

R2 Camps de conreu en fase vegetativa que no propaguen el foc

Taula 3.7. Models de combustibilitat i la seva descripció.

GRUP MODEL Quantitat de combustible (tm/ha)

Pastures 1 1 - 2 tm/ha

2 5 - 10 tm/ha

3 4 - 6 tm/ha

Matoll

4 25 - 35 tm/ha

5 5 - 8 tm/ha

6 10 - 15 tm/ha

7 10 - 15 tm/ha

Fullaraca sota arbrat

8 10 - 12 tm/ha

9 7 - 9 tm/ha

10 30 - 35 tm/ha

Restes de tales i

operacions silvícoles

11 25-30 t/ha

12 50-80 tm/ha

13 100-150 tm/ha

Zones sense combustible

R1 -

R2 -

Taula 3.8. Models de combustibilitat i la quantitat de combustible que presenten

A continuació s'adjunta un altre quadre que descriu, de cadascun dels models presentats anteriorment, el comportament del foc entre d'altres aspectes.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 60

MODEL DE COMBUSTIBLE / DESCRIPCIÓ DEL COMPORTAMENT DEL FOC

1 La propagació de l'incendi està regida pels combustibles herbacis fins que estan secs o quasi secs. L'incendi es mou ràpidament a través de la pastura seca i materials agregats. Molt poc matoll o arbrat està present, generalment cobreix < 1/3 de l'àrea. Les herbàcies anuals i perennes queden incloses en aquest model, a l'igual que els rostolls

2

La propagació de l'incendi te lloc principalment mitjançant combustibles herbacis que són secs o morts. Aquests són focs superficials en els que el material herbaci, a més de la fullaraca i les branques mortes caigudes del matoll o els arbres contribueixen a la intensitat del incendi. Àrees de matoll dispers i zones arbrades de pi o d'altres espècies que cobreixen entre 1/3 - 2/3 de la superfície, poden, generalment, ajustar-se al model, però poden incloure acumulacions disperses de combustibles que generen intensitats més altes i poden produir cendres.

3

Els focs en aquest combustible són els de major intensitat dins del grup de pastures, i també dona lloc a grans velocitats de propagació sota la influència del vent. L'incendi pot ser portat dins la part superior de l'herba mitjançant el vent, i així creuar inclòs zones d'aigua. L'alçada mitja de la pastura es d'un metre, però pot variar considerablement. Aproximadament un terç o més del combustible es suposa mort o sec. Camps de cereal que encara no s’ha recol·lectat són representatius d'aquest model.

4

Poden ser focs ràpids que es propaguen per les copes del matoll que forma un estrat quasi continu, en el foc es consumeix les fulles i el material llenyós fi, viu o mort. Formacions de matoll madur de 2 metres d'alçada són els candidats típics, incloent-se també les repoblacions o plantacions joves denses. A més de les fulles inflamables hi ha material llenyós que contribueix a la intensitat del foc. L'alçada del matoll, per aquest model, depèn de les condicions locals. Pot haver-hi també una capa gruixuda de fullaraca que dificulti la extinció.

5 L'incendi es mou, generalment, per els combustibles superficials que estan formats per la fullaraca integrada en el matoll, per la pastura, i altres herbàcies de sotabosc. Els focs no són de gran intensitat degut a que les càrregues de combustible són lleugeres, el matoll es jove amb poc material mort i les fulles contenen poc material volàtil. El matoll generalment no es alt, però cobreix tota l'àrea.

6

L'incendi es propaga per la capa de matoll, les fulles són més inflamables que en el model 5, però requereix vents moderats, majors que 13 km/h a mitja flama. L'incendi baixarà al sòl a baixes velocitats de vent o en zones sense matoll. El matoll és més vell però no tant alt com en el model 4. Un gran ventall de condicions del matoll representen aquest model, també els restes de poda i/o tala de frondoses que s'hagin assecat. Masses obertes de sabana amb matoll poden estar aquí representades, però la velocitat de propagació pot ésser sobreestimada amb vents de velocitat inferior a 30 km/h.

7 L'incendi es propaga per la superfície del sòl i del estrat de matoll amb igual facilitat, i pot desenvolupar-se amb continguts més elevats d'humitat del combustible mort que en els altres models, degut a la naturalesa inflamable de les fulles vives del matoll i d'altres materials vius. L' alçada mitja del matoll es de 0,5 a 2 m. àrees arbrades de pi amb sotabosc de palmàcies i/o espècies inflamables.

8 Focs superficials, amb alçades de flama petites són el cas més general, encara que ocasionalment l'incendi pot trobar acumulacions de combustible pesant que poden produir flamarades. Tan sols sota condicions atmosfèriques desfavorables

9

L'incendi es propaga per la fullaraca superficial més ràpidament que en el model 8 i amb una longitud de flama superior. Coníferes de fulla llarga i boscos de frondoses especialment roures i castanyer, són típiques. Incendis a la tardor en boscos de frondoses són representatius, però els vents de velocitat alta produeixen velocitats de propagació majors que les previstes. Això es degut al fenomen d'incendi esquitxat, causat per les cendres. Boscos relativament tancats de pins amb fulla llarga estan inclosos en aquest model. Les concentracions de material llenyós mort contribuiran a la inflamació esporàdica d'algunes copes d'arbres (coronament), i a la creació de focus secundaris e incendis de copes.

10

Els focs cremen en els combustibles superficials i els presents en el terra, amb major intensitat que els altres models de boscs. Els combustibles morts caiguts inclouen més quantitat de branques de més de 7,5 cm de diàmetre caigudes degut a fenòmens naturals (vent, neu,...) que originen una gran quantitat de material mort sobre el terra.Incendis de copa, focus secundaris i inflamació esporàdica d'arbres individuals (coronament) són més freqüents en aquest model, i donen més dificultat de control. Qualsevol tipus de bosc pot ésser considerat aquí sí existeix material mort pesant caigut; per exemple boscos infectats de plagues o malalties, o amb molts arbres caiguts, o boscos madurs, amb material llenyós caigut o restes de podes o tales.

11 El foc corre també per l’estrat herbaci situat entre les restes.

12 Els incendis es propaguen ràpidament amb fortes intensitats, fins a trobar tallafocs o canvis de combustibles.

13 Incendis de forta intensitat que generen moltes cendres.

Taula 3.9. Comportament del foc per a cada model de combustibilitat.

Veure Annex amb la Clau fotogràfica de Models de Combustibles.

Criteris per a la selecció del model de combustible.

Segons la metodologia seguida els passos per determinar el model de combustible són els següents:

1. determinar la classe de combustible potencial en termes generals (pastures, matoll, fullaraca de bosc, restes de tales, etc.) existents a la zona objecte d'estudi.

2. centrar l'atenció sobre la classe de combustible que es més probable que cremi o propagui el foc. Sí per exemple, l'incendi es produeix en un terreny arbrat, però de caràcter obert i amb presència de pastures i amb fullaraca escassa, i l'estrat que propagui el foc serà la pastura (gramínies) en aquest cas s’ha de considerar el model 2. En aquesta mateixa àrea, si l'herba està dispersa, la fullaraca pot ser l'estrat que condueixi el foc, essent un Model 9 el més idoni.

3. observar l'alçada i compactació general del combustible, especialment en els models de pastures i matoll.

determinar quines classes de combustibles estan presents i estimar la seva influència en el comportament del foc. Per això és convenient realitzar-se una sèrie de preguntes com les següents: pot estar present un combustible verd, però, jugarà un paper decisiu en el comportament? si apareixen combustibles gruixuts, estan sans o podrits i descompostos? S’han de mirar els combustibles fins a escollir un model que representi la seva alçada, compactació i d'alguna manera la quantitat de combustible viu i en definitiva la seva contribució a les magnituds del foc i al seu comportament una vegada iniciat.

3.6.4.3. Models de combustibilitat que es troben a l'àrea d'estudi

Fent servir aquests models, s’obté el mapa de models de combustibles de la zona d’estudi, disponible en el Servei d’Informació Geogràfica –SIG- del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. A una escala de treball gran, aquest mapa resulta molt clarificador.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 61

Foto 3.31. Mapa de combustibles per a la zona d'estudi. En negre, el nucli de Sant Llorenç d’Hortons. Font: DMAH.

Llegenda per als models de combustibilitat de la zona d’estudi.

Com s’aprecia al mapa de models de combustibles, la pràctica majoria de la zona d’estudi està ocupada per conreus (vinyes). En aquest casos el model de combustibilitat corresponent seria l’R1.

Les masses forestals -de pi blanc principalment- presenten un model de combustibilitat 6. En alguns d’aquests torrents, s’ha considerat que la vegetació està formada per matollar. A aquesta brolla li correspondria un model de combustibilitat 6.

3.6.4.4. Inflamabilitat

Aquest concepte fa referència al temps transcorregut fins que el material vegetal emet gasos inflamables sota un emissor de calor constant.

Per a determinar els models d’inflamabilitat s’utilitzen unes taules d’inflamabilitat on les espècies vegetals es classifiquen en 4 categories: espècies molt inflamables tot l’any, molt inflamables només a l’estiu, moderadament inflamables i poc inflamables. Aquest nou sistema té 10 diferents models d’inflamabilitat. Aquest és el model emprat pel Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Direcció General del Medi Natural, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 62

Grups d’inflamabilitat

Espècies de flora

1 Espècies molt

Inflamables tot l'any

Eucaliptus sp.

Quercus ilex

Pinus halepensis*

Calluna vulgaris

Erica arborea

Erica scoparia

Phillyrea angustifolia*

Phillyrea media*

Rosmarinus officinalis**

Thymus vulgaris*

2 Espècies molt inflamables

només l'estiu

Cedrus sp.

Quercus suber

Pinus nigra

Pinus pinaster

Pinus pinea*

Pinus radiata

Pinus sylvestris

Pseudotzuga menziesii

Genista scorpius

Ulex parviflorus*

Lavantula latifolia*

Lavantula stoechas

Rubus idaeus

Anthyllis cytissoides

Brachypodium retusum*

Cistus ladanifer

Stipa tenacissima

3 Espècies

Moderadament inflamables

Anthyllis cytissoides

Quercus coccifera*

Quercus faginea

Quercus sp.

Juniperus communis

J. phoenicea

J. oxycedrus*

Arbutus unedo*

Cistus albidus*

Cistus laurifolius

Cistus salviifolius

Erica multiflora**

Rhamnus lycioides*

Rubus ulmifolius*

Sarothamnus scoparius

Ononis tridentata

Cistus crispus

Osyris alba

4 Espècies

Poc inflamables

Castanea sativa Fagus sylvatica

Olea europaea

Prunus avium

Buxus sempervirens

Pteridium aquilinum*

Pistacia lentiscus*

Rhamnus alaternus*

Hedera helix* Lonicera sp*

Daphne gnidium

Ruscus aculeatus

Rubia peregrina*

Smilax aspera*

Viburnum tinus*

Taula 3.10. Grups d'inflamabilitat i espècies adscrites (* espècies presents a la zona d’estudi, ** espècies molt abundants a la zona d’estudi).

Per definir els models d'inflamabilitat cal tenir en compte:

• La taula d'inflamabilitat que classifica les espècies en quatre categories

• La suma dels percentatges que representen les diferents espècies classificades segons l'inflamabilitat sense distingir vol, subvol i recobriment arbustiu.

Segons aquests dos criteris, tenim 10 models definits. Podem constatar que com més alt es el número del model, major és la seva inflamabilitat.

Models d'inflamabilitat:

MODEL % Model 1 < 75% de 4 Model 2 > 75% de 4 Model 3 > 25% de 3 + >75% de 4 Model 4 > 75% de 3 Model 5 > 10% de (1 + 2) + >75% de 3 Model 6 > 25% de (1 + 2) Model 7 > 50% de (1 + 2) Model 8 > 75% de (1 + 2) Model 9 >100% de (1 + 2)

Model 10 >150% de cobertura d'espècies de categoria (1 + 2)

Taula 3.11. Classificació dels models d’inflamabilitat.

Fent servir aquests models d’inflamabilitat, s’obté el mapa d’inflamabilitats de la zona d’estudi, disponible en el Servei d’Informació Geogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. A una escala de treball gran resulta molt clarificador aquest mapa.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 63

Foto 3.32. Mapa amb els models d’inflamabilitat, per a la zona d’estudi. En rosa, les superfícies urbanitzades. Font: DMAH.

Llegenda per als models d’inflamabilitat.

El mapa de models d’inflamabilitat mostra com la pràctica majoria de la zona d’estudi està ocupada per conreus (vinyes). En aquest casos no es pot assignar cap model d’inflamabilitat.

Les masses forestals que ocupen les zones abruptes i els torrents (pinedes principalment de pi blanc) són molt inflamables i presenten un model 9. La migradesa del bosc de ribera no permet assignar-li cap model d’inflamabilitat.

3.6.5. Anàlisi de la continuïtat i superfície de les masses forestals

Les pinedes són el tipus de bosc amb més perill d’incendi. Una part important de l’àrea d’estudi està coberta per una brolla arbrada on el pi blanc sobresurt per damunt dels arbustos. El clima de la zona fa que la inflamabilitat sigui molt important.

El Pla General de Política Forestal divideix Catalunya en 8 regions forestals. La Regió Forestal V inclou la comarca de l’Alt Penedès.

La superfície forestal de la Regió V és de 184.090 ha, de les quals 133.085 corresponen a boscos. Cal destacar d’aquesta regió (la més poblada i amb una major densitat de població del País) la gran quantitat de superfície improductiva artificial (53.924 ha) corresponent, principalment, a les zones urbanes i industrials i vies de comunicació.

Aquesta és una regió plana on gairebé el 60% de la superfície té un pendent inferior al 20% i on un 77% de la superfície està per sota dels 400 m. s. n. m. En aquests indrets hi ha, majoritàriament, nuclis urbans i conreus. Aquests darrers han resultat el tipus de coberta que ha perdut més pes en el paisatge d’aquesta regió situat per sota dels 200 m com a conseqüència de l’expansió urbanística. El fet que la major part de la superfície de la regió estigui per sota dels 400 m fa que la majoria dels boscos es trobin en aquesta franja altitudinal, tot i que és precisament a partir dels 400 m quan els boscos dominen el paisatge. Pel que fa a l'orientació, els boscos es troben preferentment en orientacions nord, i els matollars i conreus predominen en orientacions sud.

A la Regió Forestal V predomina el bosc mediterrani amb l’excepció de les zones més altes del massís del Montseny (una part del qual pertany a la comarca del Vallès Oriental). L’espècie forestal dominant al paisatge de la regió és el pi blanc (Pinus halepensis). De fet, en tres quartes parts d’aquest territori els boscos són, en ordre decreixent d’importància, de pi blanc, alzina (Quercus ilex) o pi pinyer (Pinus pinea). Destaca també la presència d’un percentatge de boscos mixtos de prop del 10%.

El pi blanc es troba sempre per sota dels 1000 m, essent especialment abundant entre els 200 i els 600 m. Aquestes pinedes són denses i, encara que més del 50% d’arbres tenen menys de 15 cm de diàmetre normal, tenen una altura dominant i una àrea basal considerables, més grans del que és habitual a Catalunya per aquesta espècie.

L’alzina és l’espècie amb un major nombre de peus a Catalunya i també l’espècie present a un major nombre de comarques. Aquest esquema general es repeteix dins de la Regió Forestal V on, amb gairebé 70 milions de peus, domina el paisatge forestal del Vallès Oriental i és present al subvol de la


E-02-174-09 03 Estudi Medi 64

major part de les pinedes de la regió. Tendeix a dominar a les zones amb un major pendent i, si bé la podem trobar des del nivell del mar fins als 1200 m, constitueix les tres quartes parts dels boscos d’aquesta regió situats entre els 800 i els 1000 m. D’una manera semblant a com passava amb el pi blanc, en aquesta regió trobem els alzinars estructuralment més madurs de Catalunya, amb arbres més alts i d’un diàmetre normal superior.

El pi pinyer és l’espècie dominant a la serralada litoral entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. En aquesta regió se l’acostuma a trobar per sota dels 400 m d’altitud i sempre per sota dels 800. És l’espècie dominant al paisatge forestal a la comarca del Maresme, on assoleix la major densitat en peus/ha de totes les comarques de Catalunya on aquesta espècie és abundant.

Municipi Comarca

Existències (milers de

peus)

AB (m2/ha)

Espècie(s) principal(s)

Dens sp. ppal (peus/ha) n

St. Llorenç d’H. - - - - -

Alt Penedès 14.067 20,2 Pinus halepensis 951 133

Taula 3.12. Recursos forestals als municipis de la zona d’estudi. AB és el valor mitjà de l’àrea basal de totes les espècies presents. “n” és el nombre d’estacions mostrejades al municipi, si és inferior a 5, no

es donen els valors.

A la zona d’estudi, no hi ha dades per a St. Llorenç. Tanmateix, a la comarca el pi blanc és l’espècie principal.

Municipi

Comarca

Bosc Matollar Altres Prats

Improductiu Conreus

Total (ha) dens clar natural artificial

St. Llorenç d’H. 21,06 1,05 5,90 0,06 0 0,19 4,35 67,39 1.975

Alt Penedès 25,04 0,93 17,61 0,30 0,01 0,53 4,73 50,86 59.241

Taula 3.13. Cobertes del sòl per municipis. Els valors es donen en percentatge respecte a la superfície del municipi. Font: CREAF (UAB).

Atenent a les cobertes del sòl, al terme de St. Llorenç la major part dels boscos són densos (21%) i el matollar –comparat amb el valor global per a la comarca- només ocupa un 5,9% del terme.

Respecte als conreus, més d’un 67% del seu sòl està dedicat a l’agricultura.

Al contrari del que podria semblar, les bardisses amb esbarzers –com les que voregen els torrents i els boscos de ribera- són bones protectores contra els incendis, però la crema continuada a que es

veuen sotmeses per part dels pagesos fan que no puguin desenvolupar el seu paper protector a les vores dels boscos.

A la zona objecte d’estudi, no hi ha cap sector amb una continuïtat forestal notòria que pogués comportar un perill d’expansió dels incendis. Tanmateix, alguns dels torrents presenten un pendent i una densitat vegetal que podria representar un perill en cas d’incendi. Les mesures de prevenció –com per exemple l’afavoriment de la successió vegetal en vers l’alzinar- podrien ser molt interessants.

Tot i la presència de camps que poden actuar com a tallafocs, cal tenir en compte que els camps de cereal de secà abans de la sega i en fase de rostoll poden transmetre fàcilment el foc. Les pistes i carreteres, eviten la continuïtat de les masses arbòries i redueixen el perill d’incendi.

Pel que fa a la titularitat pública o privada de les zones forestals –o potencialment forestals- incloses dins la zona d’estudi, cal assenyalar que a l’àmbit d’estudi no hi ha cap zona forestal de la Generalitat de Catalunya, o de les entitats locals o bé conveniades / consorciades. Així doncs totes les masses forestals pertanyen a particulars.

A la zona d’estudi no hi ha cap Zona d’Actuació Urgent degudes als incendis.

3.6.6. Anàlisi de les dades dels incendis i les causes

S'ha realitzat consulta al Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, sobre les dades estadístiques referents al número d’incendis, superfície cremada i causes de l’incendi a la zona d’estudi.

Els límits que defineixen qualitativament la freqüència d’incendis s’han establert en funció de la superfície dels municipis, segons els estudis d’avaluació del risc local d’incendis elaborats per la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Aquest risc pot ser molt baix, baix, moderat, alt, greu o extrem.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 65

1994-2005 St. Llorenç d’H. No. incendis 15

ha forestals cremades 16,740

ha arbrades 8,945

ha no arbrades 7,795

Freqüència incendis (inc./any) 1,25 Superfície mitja per incendi (ha) 1,116

Superfície terme (Km2) 19,7

Límit freqüència molt baixa 0,19

Freqüència alta Causes Incendis (%) St. Llorenç d’H. Negligències 13,3

Causa desconeguda 53,3 Causa natural 6,6

Accidents 6,6

Intencionats 20

Lloc inici incendi (%) St. Llorenç d’H. Carretera 6,6

Altres llocs forest 53,3 Prop cases o refugis 6,6

No determinat -

Sendera 26,6

Pista forestal -

Conreus -

Urbanitzacions -

Línia fèrria 6,6

Taula 3.14. Estadística d’incendis als municipis per on passarà la futura variant de S t. Llorenç d’Hortons, amb dades bàsiques i segons la causa i el lloc d’inici de l’incendi. Font: DMAH.

Entre 1994 i el 2005, s’han produït 15 incendis forestals al municipi de St. Llorenç d’Hortons. Per tant la freqüència és de 1,25 incendis/any i tenint en compte la superfície del terme, es pot dir que és una freqüència d’incendis alta.

Considerant les dades del període 1994-2005, a St. Llorenç en un 53,3% dels casos es desconeix la causa de l’incendi però un 20% foren provocats. Respecte al lloc d’origen d’aquests focs, la majoria s’originen en “altres llocs en la forest”, amb un 53,3%.

3.7. El medi sòcio-econòmic

El marc sòcio-econòmic objecte d’estudi es situa al terme municipal de Sant Llorenç d’Hortons, a la comarca de l’Alt Penedès. És doncs, sobre aquesta localitat on s’ha centrat l’estudi del medi sòcio-econòmic que influeix i es influït en major grau per la construcció de la futura variant.

A continuació descrivim alguns trets de municipi afectat per la construcció de la variant.

El municipi de St. Llorenç, a part del poble de Sant Llorenç, comprèn els agregats de la Beguda Alta, la Beguda Baixa, Sant Joan Samora i la caseria del Torrent Fondo.

El poble de St. Llorenç està a 196 m d’altitud i aproximadament al centre del terme municipal, a la dreta de la Rierassa. El poble de St. Joan Samora és situat a llevant del cap del municipi.

Foto 3.33. Aspecte del sector nord de St. Llorenç d’Hortons.

3.7.1. La població

L’activitat humana és un dels principals factors reguladors de la diversitat biològica i del paisatge vegetal de la Catalunya interior. Les superfícies forestals primigènies han estat substituïdes per sòls agrícoles, ramaders i urbanitzats.

Les poblacions més directament afectades, positivament i negativament, per la construcció de la variant de St. Llorenç d’Hortons és el propi municipi de Sant Llorenç d’Hortons, a l’Alt Penedès.

L'actual terme de Sant Llorenç d'Hortons està format per diversos nuclis de població, els més importants són, a més de la pròpia vila de Sant Llorenç, La Beguda Alta i Baixa, Sant Joan Samora, El Torrentfondo i El Grandet. Té una extensió de 19.75 km2 i limita al nord i l'est amb Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat); al sud amb Gelida, amb el qual fa, en part, de límit la Rierussa; a l'oest amb Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) i amb Piera (Anoia); i al nord-oest amb Masquefa (Anoia).


E-02-174-09 03 Estudi Medi 66

Històricament Sant Llorenç va formar part del terme del Castell de Gelida des de temps medieval, integrat per diverses masies de la plana constituïren dues parròquies. En el 945, en un document de la comtessa Riquilda s'esmenta l'església amb cementiri i segrega de Sant Llorenç d'Hortons de la qual encara en queden vestigis romànics: part del mur de migdia, on hi ha una finestra de doble esqueixada i la porta romànica, de la qual es conserva la meitat, amb una arquivolta repicada, una imposta i dovelles, i el mur de ponent en tota la seva llargada i alçada, sobre el qual hi ha vestigis del campanaret de paret, en l'actual església parroquial d'estil neoclàssic.

Altra església, també d'estil romànic i ben conservada, és la de Sant Joan Samora documentada de l'any 1080. Té una sola nau, amb una capella posterior afegida a septentrió, capçada per un absis semicircular. La porta, amb arquivolta i impostes, és a migdia. Al mur de ponent hi ha rengles d'aparell d'espiga.

Amb anterioritat a aquesta data tenim noticia d'alguns assentaments aïllats com ho proven les dues sepultures conservades al Museu Vicenç Ros de Martorell provinents de la zona de La Masia i datades cap el segle VII.

El terme conserva nombroses masies, la més antiga, la Casa Vella, és del segle XIII-XIV, sent, però, la majoria dels segles XVI i XVII i reformades entre els segles XVIII i XIX.

L'activitat econòmica més tradicional és agrària amb nombroses explotacions vinícoles i diversos cellers i caves, per bé que en els darrers anys ha aparegut una important activitat de petites Indústries.

2005 St. Llorenç d’Hortons

Població 2.022

Superfície (km2) 19,7

Densitat de població (hab./km2)

102,5

Taula 3.15. Població, superfície i densitat de població als municipis afectats per la construcció de la variant. Font: Institut d'Estadística de Catalunya.

Pel que fa a la demografia, el municipi de St. Llorenç tenia una població més nombrosa de 2.002 habitats.

Foto 3.34. Vista aèria del nucli urbà de St. Llorenç d’Hortons (Font:: ICC).

Pel que fa a la demografia, comparant les dades del 2001 i 2005, la població ha augmentat de forma clara.

Població St. Llorenç d’Hortons

2001 1758

1996 1301

Taula 3.16. La població dels municipis afectats per la construcció de la variant de St. Llorenç. Font: Institut d'Estadística de Catalunya.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 67

Lloc Catalunya Mateixa comarca

Altra comarca Resta Estat Estranger Total

St. Llorenç 1.380 (78,5%) 573 807 284 94 1.758

Catalunya 4.305.884 (67,9%) 3.078.188 1.227.696 1.648.650 388.576 6.343.110

Taula 3.17. Origen dels habitants i comparació amb el total per a Catalunya, el 2001. Font: Institut d'Estadística de Catalunya.

Respecte al lloc de naixement de la població, el nombre de residents nascuts a l’estranger representa un 5,3% de la població resident. La majoria (78,5%) són nascuts a Catalunya.

Coneixement del català. 2001 (%)

L'entén El sap parlar El sap llegir El sap

escriure No l'entén

Població de 2 ó més anys

St. Llorenç 96,4 83,7 82,5 53,5 3,6 1.696

Catalunya 94,5 74,5 74,3 49,8 5,5 6.176.751

Taula 3.18. Població dels municipis inclosos dins l’àmbit d’estudi que entén, llegeix, parla, escriu i no entén el català i comparació amb el total per a Catalunya. Font: Institut d'Estadística de Catalunya.

Pel que fa al coneixement del català, el 2001 quasi tota la població del municipi de la zona d’estudi (més d’un 96%) l’entenia. Aproximadament un 3,6% de la població no l’entén.

2001 (%) Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

St. Llorenç 7,0 30,3 9,4 53,3 801

Catalunya 2,5 25,2 10,4 62,0 2.815.126

Taula 3.19. Població ocupada resident (de 16 anys i més) per grans sectors d’activitat el 2001, en percentatge. Font: IEC.

El 2001, el sector d’activitat econòmica més important a St. Llorenç eren els serveis (més d’un 50% de la població activa). En segon lloc trobem la indústria (més d’un 30%). A Catalunya el sector predominant –pel que fa a població ocupada- eren també els serveis (62 %). El municipi tenia una població activa de 801 persones.

2002 (%) Indústria Constr.

Comerç

detall

Serveis llevat comerç detall

Prof. i Art Total

St. Llorenç 25,6 21,5 9,2 37,9 5,6 195

Catalunya 9,7 13,0 19,1 43,0 15,1 604.817

Taula 3.20. Nombre d'establiments per grans sectors d'activitat (en percentatge). Font: IEC.

Si s’analitzen el nombre d’establiments o professionals per grans sectors d’activitat, es pot constatar que al municipi de la zona d’estudi –l’any 2002- el principal sector d’activitat eren els serveis llevat del comerç al detall (> 37%). Al conjunt de Catalunya, la major part dels establiments / professionals es dedicaven al sector serveis.

3.7.1.1. Pla d’Urbanisme

Consultats els Ajuntaments de la zona d’estudi pel que fa al Pla d’urbanisme, es va obtenir informació sobre la delimitació del sòl urbà, sòl no urbanitzable i sòl urbanitzable.

Veure Plànol de Planificació Urbanística.

Consultada la Proposta d’Espais Oberts del Pla Territorial Parcial de Barcelona, s’ha constatat que a l’àmbit d’estudi les masses forestals i sectors agrícoles situats al N i a l’E del nucli urbà de Sant Llorenç constitueixen espais de protecció especial

Al S de Sant Llorenç trobem un ampli sector classificat com a espai de protecció especial de la vinya.

Així mateix, a ponent de Sant Llorenç trobem l’extrem W d’un llanguíssim connector que arriba fins a la Serralada Litoral de l’àmbit d’aquest Pla.

3.7.2. Les comunicacions i les infrastructures

Les dues principals vies de comunicació són la carretera local de Gelida a Monistrol d’Anoia i la de Martorell a Capellades, que voreja el límit NE del terme amb St. Esteve Sesrovires. Dins el terme de Masquefa hi ha l’estació de ferrocarril.

A part d’aquestes grans vies de comunicacions, caldria citar tota la xarxa de vies pecuàries i pistes forestals que, partint de les carreteres esmentades, s’endinsa en el conjunt rural i forestal del municipi.

Per la zona d’estudi passa el sender de Gran Recorregut GR-172. Aquest sender té 193 Km de longitud i passa per les comarques de l’Alt Camp, Alt Penedès, Anoia, Baix Camp i Tarragonès.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 68

Així mateix, trobem el sender PR-C 156, que va d’Olesa de Bonesvalls a Sant Llorenç d’Hortons.

Foto 3.35. La vinya és un conreu de forta implantació al municipi de Sant Llorenç d’Hortons.

3.7.3. El sector primari

El conreu principal és la vinya (67%), seguit dels cereals. La resta es distribueix en oliveres, patates i fruiters. En superfície, el municipi es dedica principalment a l’agricultura.

1999 Terres

llaurades * Pastures

permanents * Terreny forestal

Altres

St. Llorenç 813 0 98 87

Catalunya 817.031 339.797 838.663 308.488

Taula 3.21. Superfície de terres llaurades, pastures i terreny forestal als municipis de la zona d’estudi. Sèrie temporal. Font: Institut d'Estadística de Catalunya ( * en SAU).

3.7.3.1. L’agricultura i ramaderia

Gairebé un 52% de les terres del terme de Sant Llorenç d’Hortons són conreades en règim de secà.

1999 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares

Equins Total

St. Llorenç 200 5000 25 0 30 200 8 5.463

Taula 3.22. Caps de bestiar al municipi de la zona d’estudi. Font: IEC.

Pel que fa als caps de bestiar, el municipi té 5.463 caps de bestiar. La majoria són ovins.

3.7.3.2. Silvicultura

El municipi tenia 98 ha forestal el 1999. Ara en té 1283 ha. Comercialment l’activitat és poc rendible per la productivitat forestal de les espècies forestals mediterrànies.

3.7.3.3. Caça i pesca

La caça és una activitat tradicional que va íntimament lligada a la població rural de la zona. La caça està estructurada essencialment en vedats privats. Les espècies d’interès cinegètic són el conill, la el tudó, la perdiu, la guatlla i el senglar.

3.7.4. El sector secundari

El municipi té 50 establiments dedicats al sector secundari el 2002. La majoria es dediquen a la transformació dels metalls.

2002 Energia i

aigua Química i

metall Transf. metalls

Productes alim.

Tèxtil i conf.

Edició i mobles

Ind. NCAA

Total

St. Llorenç 2,0 14,0 26,0 14,0 10,0 18,0 16,0 50

Catalunya 2,1 6,6 34,8 8,0 18,0 23,6 6,9 58.778

Taula 3.23. Nombre d’empreses o establiments dedicats al sector secundari, en percentatge, per tipus d’activitat (any 2000). Font: IEC.

La transformació de metalls és la principal activitat del sector secundari a St. Llorenç tot i que l’elaboració de productes alimentaris i l’edició-mobles, són subsectors també importants..


E-02-174-09 03 Estudi Medi 69

3.7.5. El sector terciari

El sector terciari o de serveis és un sector estabilitzat o en creixement al municipi objecte d’estudi.

2002 Comerç a l’engròs

Hostaleria Transp. i comunic.

Mediació finan.

Serveis empresa

Serveis pers.

Immob. i altres

Total

St. Llorenç 16,2 17,6 13,5 2,7 6,8 23,0 20,3 74

Catalunya 13,8 17,3 18,9 4,0 10,7 24,7 10,5 260.138

Taula 3.24. Nombre d’empreses dedicades al sector serveis. Font: Institut d'Estadística de Catalunya, a partir de l'impost sobre activitats econòmiques (IAE). Nombre d’empreses dedicades al sector servei.

St. Llorenç té més establiments dedicats al sector terciari que al secundari. La majoria es dediquen als serveis personals.

3.7.6. Patrimoni cultural

En relació al patrimoni cultural, i atenent l’estudi realitzat inclòs com annex al present document, en l’àmbit en que es projecta la variant s’ha identificat únicament un jaciment arqueològic corresponent al camí de Sant Llorenç a Gelida, que actualment es correspon amb el traçat de la carretera BV-2249 de Sant Llorenç d’Hortons a Gelida, per la qual cosa es considera que les possibles estructures relacionades amb el camí medieval (si és que existien) haurien estat destruïdes durant la construcció d’aquella.

3.8. Sensibilitat del Medi

Amb els mapes de vegetació, fauna, usos del sòl, superfície urbanitzada, carreteres i xarxa hidrogràfica superficial podem definir la sensibilitat ambiental del medi a la zona d’estudi.

Un dels arguments per a la protecció dels alzinars i de les pinedes que els precedeixen en la successió vegetal és la seva naturalitat (servint així com a punt de referència respecte a zones més degradades i com a formacions poc esteses) i també per la seva maduresa i raresa. Com les actuacions a realitzar afectarien a importants zones forestals, tindrien en aquest sentit una certa repercussió.

La Directiva d’Habitats recull aquelles comunitats que han de ser protegides per estar amenaçades, per tenir una àrea de distribució reduïda o per ser representatives d’alguna de les regions biogeogràfiques. A la zona d’estudi hi ha alguns d’aquests hàbitats.

Les grans obres d’infrastructura, incorporen mesures de correcció de l’impacte ambiental. Aquestes mesures han de preveure un seguiment específic, no de la seva implantació -que ja hi és-, sinó dels resultats de la seva aplicació. Sembla del tot aconsellable que hi hagi la possibilitat de corregir afectacions del medi natural no previstes (no per oblit sinó per detecció posterior) en el projecte inicial.

En base a l’estudi del medi s’ha dividit el territori segons la sensibilitat que presenta a les alteracions que la construcció de la variant de St. Llorenç d’Hortons pugui provocar. La sensibilitat del medi pot ser molt alta, alta, mitjana i baixa. Aquestes són les sensibilitat que trobem a la zona d’estudi:

Les àrees de sensibilitat ambiental baixa són llocs on la implantació de la nova variant tindrà un impacte reduït perquè es tracta de comunitats que han sofert una intensa modificació per les activitats humanes (com els camps de conreu i la vegetació arvense) o perquè representen (cas de brolles, garrigues i fenassars) les etapes inicials de la successió -per tant tenen una gran capacitat per recuperar-se- i estan molt esteses.

A l’àmbit d’estudi, les vinyes, els conreus herbacis extensius de secà, les brolles calcícoles i garrigues presenten una sensibilitat ambiental baixa.

Foto 3.36. Els camps de conreu presenten una sensibilitat ambiental baixa.


E-02-174-09 03 Estudi Medi 70

Les àrees que presenten una sensibilitat ambiental mitjana són hàbitats que tot i ser comuns a la zona mediterrània, a la zona d’estudi ocupen una extensió reduïda per l’extensió dels conreus o per l’aprofitament silvícola dels boscos. En una comarca on l’empremta humana és força intensa, aquests espais amb vegetació natural constitueixen un important refugi i lloc de cria per a la fauna, una font d’aliment i de diversitat, i un notori contrapunt des del punt de vista del paisatge, enriquint el paisatge conreat amb nous colors i formes.

A la zona d’estudi, els Hàbitats d’interès comunitari no prioritaris, les pinedes secundàries mediterrànies de pi blanc (Pinus halepensis) sobre brolles calcícoles o garrigues, i els connectors biològics presenten una sensibilitat ambiental mitjana.

Foto 3.37. Al nord de Sant Llorenç es troba el torrent de Can Serra, una àmplia zona deprimida recoberta per boscos de pi blanc que a les raconades més frescals presenta alzines notables. Aquests boscos, testimonis de la vegetació natural,

presenten una sensibilitat ambiental mitjana.

Àrees amb una sensibilitat ambiental alta: són espais naturals (com els hàbitats d’interès comunitari no prioritaris, els corredors biològics de caire local, la xarxa fluvial, les zones d’influència de carreteres en espais protegits, etc.) on els valors faunístics i/o florístics rellevants o el seu interès estratègic per permetre els desplaçaments de les espècies entre diferents espais naturals, fan que les actuacions humanes estiguin condicionades a la minimització dels impactes que els puguin causar.

Els corredors biològics i la vegetació arbòria de ribera (alberedes, salzedes i omedes), i la vegetació lacustre i dulciaqüícola, presenten una sensibilitat ambiental alta.

Foto 3.38. La vegetació de ribera, com aquesta albereda del torrent de Can Serra, presenta una sensibilitat ambiental alta..

Les àrees amb una sensibilitat ambiental molt alta: són aquelles zones on la presència d’espècies amb una situació poblacional molt compromesa pel baix nombre d’efectius, una distribució molt reduïda o per acollir comunitats vegetals o ecosistemes d’interès especial (com zones humides, parcs naturals, espais d’interès natural, parcs nacionals, HICs prioritaris, etc.) molt especials, fa que sigui aconsellable la preservació del territori i un impacte humà el més baix possible. Aquestes àrees solen constituir zones nucli i és recomanable no realitzar cap actuació.

A la zona d’estudi, no s’han trobat zones amb una sensibilitat ambiental molt alta.

Veure plànol de Sensibilitat Ambiental del medi.

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Variant de Sant Llorenç d’Hortons. Carretera BV-2249. pK 5+300 al 8+900. Tram: Sant Llorenç d’Hortons - Masquefa. Clau IA-XB-06011-A1 4. Avaluació ambiental de les alternatives

E-02-174-09 04 Alternatives.doc 71

4. Avaluació ambiental de les alternatives

4.1. Introducció

L’estudi de les diferents alternatives d’un projecte i l’anàlisi de la repercussió ambiental de cadascuna d’elles, són aspectes fonamentals en qualsevol estudi d’impacte ambiental.

No es tracta només d’avaluar l’impacte d’un projecte concret i definir les mesures correctores que són

necessàries per a la seva integració en el medi, sinó que s’ha d’escollir l’alternativa ambientalment

més idònia.

En el present capítol es fa una avaluació de les alternatives des del punt de vista ambiental, amb el coneixement en detall tant del medi com de les característiques de cada una d’elles.

L’objecte d’aquest capítol és doble. Així, inicialment s’avaluen les alternatives des del punt de vista

ambiental per tal d’identificar aquella alternativa amb una major eficiència ambiental. D’altra banda, es

té en compte la valoració de les alternatives des del punt de vista de l’eficiència tècnica, els criteris de la qual estableix l’Estudi Informatiu.

Un cop identificada l’alternativa ambientalment òptima i tenint en compte la solució tècnicament més

eficient, el darrer apartat del present capítol inclou quina és l’alternativa finalment escollida i que es

desenvolupa posteriorment pel que fa a l’avaluació de tots els impactes i la definició de les mesures

correctores i el pla de vigilància ambiental específics.

4.2. Metodologia

La metodologia seguida en aquesta fase de l’estudi és la següent:

� Descripció de les alternatives.

� Avaluació dels impactes diferencials de cada altern ativa . Es realitza mitjançant taules

d’identificació i avaluació dels diferents impactes lligats a cadascuna de les alternatives. De

forma genèrica, i en relació als projectes de carreteres, aquests impactes són els següents:

- Sobre el medi físic:

� Ocupacions.

� Geomorfologia

� Espais fluvials (hidrologia superficial)

� Ambient acústic

- Sobre el medi biòtic

� Vegetació i espais naturals

� Fauna. Reducció de mobilitat i fraccionament dels hàbitats.

- Sobre el medi socioeconòmic

� Patrimoni cultural

� Permeabilitat territorial

� Planejament

� Eficiència ambiental: elecció de l’alternativa des del punt de vista ambiental

� Eficiència tècnica de les alternatives (criteris establerts per l’Estudi Informatiu)

� Eficiència global. Alternativa escollida.

4.3. Descripció i caracterització de les alternative s

Per a l’execució de la variant es plantegen dues alternatives localitzades al sud i oest de la població de Sant Llorenç d’Hortons.

Atenent la descripció realitzada al capítol 2 del present document per cada una de les alternatives, a

continuació es posen de relleu les magnituds fonamentals de cada una d’elles, amb l’objectiu de

poder realitzar la comparació ambiental corresponent.

Concepte Alt 1 Alt 2

Longitud (m) 1.900 3.420

Ocupacions (m2) 38.459,8 77.640,4

Terra vegetal (m3) 15.393,2 31.029,3

Desmunt (m3) 40.489,7 137.874,2

Terraplè (m3) 42.485,7 81.812,8



Concepte Alt 1 Alt 2

Préstec (m3) 3.992 0

Abocador (m3) 0 72.879,8

4.4. Avaluació ambiental de les alternatives

Atenent els factors del medi que es poden veure afectats per les alternatives de traçat proposades, a

continuació s’avaluen els efectes de cada una d’elles per d’identificar la solució ambientalment millor.

4.4.1. Ocupació i sols

La pèrdua i erosió de sols està relacionada amb l’ocupació d’aquest per part dels traçats avaluats,

tant pel que fa a la disponibilitat d‘aquests sols per a altres usos, com pel que fa a la pèrdua física de

sòl derivat de les actuacions de tala i esbrossada a realitzar.

Les ocupacions territorials associades a cada una de les alternatives són les que es detallen a

continuació:

• Alternativa 1: 38.459,8 m2

• Alternativa 2: 77.640,4 m2

L’alternativa 2 comporta una ocupació substancialment superior respecte l’alternativa 1, de l’ordre de

40.000 m2.

En quant a la tipologia del sòl ocupat, les dues alternatives discorren majoritàriament per camps agrícoles i marges de conreus, excepte en el tram inicial en que les dues alternatives ocupen masses

forestals. En quant a la pèrdua de sòls relacionada amb els fenòmens erosius, la major superfície de

desmunts i terraplens associats l’alternativa 2 pot comportar una major pèrdua.

Atenent aquests aspectes, la valoració que es fa de cada una d’elles és la següent:

Valoració de l’efecte de cada alternativa

Factor del Medi Alt 1 Alt 2

Ocupació 1 2

Sòl 1 2

Llegenda: Criteris d’avaluació d’impacte segons marc legal

0-1: Imp. compatible 1-2: Impacte moderat 2-3: Impacte sever 3-4: Impacte crític

4.4.2. Geomorfologia i relleu

Els canvis i efectes sobre la morfologia i el relleu estan estretament relacionats amb els moviments de

terra a realitzar, desmunts i terraplens incorporats a les diferents solucions de traçat, i als

requeriments de préstecs i abocadors.

Les dades relacionades a la taula anterior reflecteixen que les diferències entre les dues alternatives

són considerables, no només pels volums de materials resultants dels desmunts i terraplens a

executar, sinó també en relació a les alçades dels mateixos. Alhora, pel que fa a la dependència de

préstecs i abocadors d’obra, l’alternativa 1 és deficitària en 3.992 m3 de terres, no requerint

abocadors, mentre que l’alternativa 2 destina a abocadors 72.879,8 m3, no requerint materials de préstec.

Atenent les variacions identificades per cada una de les alternatives, l’avaluació que es fa de cada

una d’elles és la següent:



Geomorfologia i relleu 1 2





4.4.3. Hidrologia superficial

Tal com s’exposa al capítol 3 del present document, a l’àrea en que es projecta la variant

s’identifiquen tres torrents (torrent de Sant Just, línia tributària del torrent de Can Torres i torrent de

Can Ferreguet) com a principals línies de drenatge pròximes a la traça.

Amb l’objectiu de minimitzar els efectes sobre aquestes línies de drenatge, l’alternativa 1 incorpora

dos viaductes per superar el torrent de Sant Just i la línia tributària del torrent de Can Torres. En

relació a l’alternativa 2, que creua el torrent de Sant Just, el de Can Ferreguet i la línia tributària del

torrent de Can Torres, incorporant en total tres viaductes.

Atenent els elements que incorporen cada una de les alternatives, els efectes en relació a aquest factor del medi s’avaluen amb caràcter moderat.



Hidrologia superficial 1 2



4.4.4. Ambient atmosfèric i acústic

Els efectes de cada una de les alternatives en relació a la qualitat atmosfèrica i el soroll estan

directament relacionats amb els moviments de terres de cada solució, atenent que aquests i la

maquinària requerida per les actuacions a realitzar són els agents que en major mesura comporten

l’emissió de pols i sorolls.

En aquest sentit, atenent el major recorregut de l’alternativa 2 i els majors moviments de terres a realitzar, s’estima que els efectes sobre l’ambient atmosfèric i acústic seran més acusats per aquesta

alternativa.

Juntament amb aquests aspectes també cal tenir en compte que la proximitat de l’alternativa 1 al nucli

de Sant Llorenç, fa que durant l’explotació de la infraestructura el nombre potencial de receptors

acústics sigui superior per aquesta solució que per l’alternativa 2.



Ambient atmosfèric 1 2

Ambient acústic 1 1



4.4.5. Vegetació de ribera

Tot i l’acusat estiatge dels torrent pròxims a l’àrea en que es projecta la variant, aquests presenten vegetació arbòria de ribera en els seus llits.

Les dues alternatives de traçat incorporen ponts per superar el torrent de Sant Just, la línia tributària

del torrent de Can Torres (alternativa 1 i 2) i el torrent de Can Ferreguet (alternativa 2), el que permet

mantenir les seves característiques hidràuliques, bàsicament el cabal circulant que possibilita la presència de vegetació ripària. No obstant això, l’execució de la pròpia obra en aquests àmbits pot

tenir efectes sobre la vegetació fruit de les ocupacions temporals a realitzar.

Atenent aquests efectes i el fet que l’alternativa 2 pot afectar tres línies de drenatge i l’alternativa 1

dues, l’avaluació que es fa de cada una de les solucions és la següent:



Vegetació ripària 1 2



4.4.6. Fragmentació d’hàbitats i efecte barrera

A l’inici del traçat, entorn el pK 0+400, les dues alternatives ocupen una massa boscosa de pi blanc

que forma part d’un habitat en el que hi desenvolupen el seu cicle les espècies forestals presents en

l’àmbit. Passat aquest tram inicial, les dues alternatives es projecten per zones dominades per camps de conreu, majoritàriament vinya, amb uns efectes similars associats a les dues alternatives, llevat de

la major ocupació que comporta l’alternativa 2.



En relació a l’efecte barrera ocasionat per la infraestructura, les dues solucions incorporen viaductes i

obres de drenatge que permeten el manteniment dels principals corredors faunístics localitzats en

l’àmbit. No obstant això, la inclusió d’un major nombre d’OD a l’alternativa 1, essent aquesta més

curta que l’alternativa 2, el que fa que la densitat sigui més elevada, permet concloure com a millor solució l’alternativa 1.

L’avaluació de cada una de les alternatives és la següent:



Fragmentació hàbitats 1 2

Efecte barrera 1 2



4.4.7. Fauna protegida

L’àmbit en que es projecten les dues alternatives forma part del territori de campeig de dues parells

d’àliga cuabarrada (les de Piera i Gelida).

En relació a la parella de Piera, la informació disponible fa pensar que els efectes de les alternatives avaluades no són rellevants per la mateixa. Pel que respecta a la parella de Gelida, els estudis de

seguiment són relativament recents, no disposant de moment d’informació contrastada que permeti

concloure quina de les dues alternatives pot suposar un menor efecte sobre aquesta parella.

No obstant això, cal esmentar que l’alternativa 2 suposa una major ocupació de camps de conreu oberts, amb poca coberta vegetal, on l’àguila cuabarrada té més facilitat per a la detecció de les

seves preses. Per contra, l’alternativa 1 tot i ocupar àrees amb similars característiques, es troba molt

pròxima a l’entorn urbà de Sant Llorenç d’Hortons, essent menys apte com a àrea de caça per

l’espècie.

En aquest sentit, la valoració que es fa de cada una de les alternatives proposades és la següent:



Fauna protegida 1 2



4.4.8. Qualitat del paisatge

Les dues alternatives de traçat incorporen trams en trinxera el que permet minimitzar els efectes

paisatgístics associats a cada una d’elles. En aquest sentit, els talussos de major alçada es donen

amb aquesta morfologia, essent els talussos de terraplè d’alçades entorn els 5/6 metres, excepte al

tram inicial on s’arriba fins els 11 metres.

Així mateix, les condicions del paisatge en que es localitzen les solucions són sensiblement les mateixes, destacant la presència de camps de conreus de vinya i cereals de secà en tot el seu traçat.

Per tant, en relació al paisatge, els efectes qualitatius de les dues alternatives són similars,

diferenciant-se únicament pel fet que, associat a la major longitud i ocupació de l’alternativa 2,

quantitativament l’alternativa 2 comportarà majors efectes.

En base a aquests aspectes, els efectes de cada una de les alternatives en relació al paisatge

s’avaluen com segueix:



Paisatge 1 2





4.4.9. Espais naturals d’interès

En l’àmbit d’estudi no s’identifiquen espais naturals protegits, ja siguin espais d’interès naturals,

espais Xarxa Natura 2000, etc.

Únicament s’identifiquen hàbitats d’interès comunitari no prioritaris, pinedes mediterrànies, codi 9540, constituïts per pinedes de pi blanc, que resulten afectades de forma similar per les dues alternatives

de traçat, tant pel que fa a la superfície ocupada com pel que fa a la localització de l’ocupació. En

aquest sentit, respecte aquest factor del medi els efectes de les dues alternatives s’estimen com a

moderats.



HIC no prioritaris 1 1



4.4.10. Patrimoni cultural

En relació al patrimoni cultural, a l’àmbit en que es projecta la variant no s’han identificat elements

constitutius del patrimoni cultural rellevants. Únicament les dues alternatives de traçat arrenquen del camí de Sant Llorenç a Gelida, JA1, actualment ocupat per la carretera d’accés a Sant Llorenç

d’Hortons. Així mateix s’identifiquen algunes troballes aïllades que no es consideren significatives en

relació al patrimoni cultural. Atenent aquests aspectes els efectes de les dues alternatives sobre el

patrimoni cultural s’avaluen com a compatibles.



Patrimoni cultural 1 1



4.4.11. Planejament i creixement urbà

Les dues alternatives avaluades es projecten al S-O del casc urbà de Sant Llorenç d’Hortons i tenen

el seu origen a la carretera BV-2249 de Gelida a Sant Llorenç d’Hortons.

El final del traçat de l’alternativa 1 està a la mateixa carretera una vegada passat el cas urbà de Sant Llorenç en direcció Nord, entre aquest i el polígon industrial del Torrentfondo, i es projecta respectant

les reserves de sòl del planejament municipal. Pel que fa a l’alternativa 2, el final del traçat es localitza

al terme municipal de Masquefa, a la zona de la Plana de la Masia, allunyat del casc urbà de Sant

Llorenç d’Hortons.

En relació a les dues alternatives i el potencial creixement del municipi, l’alternativa 1, pròxima al casc urbà, tanca el desenvolupament a ponent del municipi, mentre que l’alternativa 2, més allunyada del

mateix, permet el seu creixement en aquesta direcció. En relació a l’alternativa 1, el creixement

municipal cap a l’Oest faria que la variant avaluada es convertís en una via ràpida municipal més que

en una variant.

En base als aspectes relacionats la valoració que es fa de cada una de les alternatives és la següent:



Planejament 0 1

Creixement urbà 2 0





4.5. Síntesi de l’avaluació ambiental d’alternative s

El present capítol d’avaluació ambiental d’alternatives es centra en identificar la solució

ambientalment millor, és a dir, la que menors efectes ambientals comporta. En aquest sentit, s’ha

procedit a l’avaluació dels efectes que cada alternativa porta associats, resultant-ne el següent:


Alt 1 Alt 2

Medi físic

Ocupació 1 2

Sòl 1 2





Medi biòtic



Efecte barrera 1 2

Fauna protegida 1 2

Paisatge

Paisatge 1 2

Socioeconomia



Planejament 0 1


Valoració global 1 2



L’anàlisi d’alternatives realitzat posa de relleu els següents aspectes en relació als efectes ocasionats

per cada una de les solucions avaluades:

− Atenent que l’alternativa 1 té un menor recorregut, comporta una reducció de l’ocupació territorial enfront l’alternativa 2. En aquest sentit, l’alternativa 2 tindrà una major incidència en

relació als camps de conreu i explotacions ramaderes existents.

− En relació a les emissions atmosfèriques, la menor longitud de la solució 1, i els menors moviments de terres, permeten suposar que les emissions atmosfèriques derivades de

l’execució de les obres seran menors respecte la solució 2.

− La proximitat de la solució 1 al nucli urbà de Sant Llorenç d’Hortons fa que el nombre de receptors acústics potencials sigui major per aquesta alternativa.

− El planejament municipal feia una reserva de sòl per a l’execució de la variant. En aquest sentit, la traça de l’alternativa 1 es projecta ocupant l’àrea reservada, mentre que l’alternativa

2 ocupa àrees no previstes en el planejament.

− La proximitat a Sant Llorenç, així com les estructures i obres de drenatge previstes per l’alternativa 1 permeten reduir l’efecte barrera ocasionat per la infraestructura.

− La solució 1 suposa una major interferència amb el desenvolupament urbanístic a l’oest i sud – oest de Sant Llorenç d’Hortons. El creixement municipal cap a ponent queda condicionat

per l’existència de la variant, i en cas de produir-se faria que la variant es convertís en una via

ràpida municipal. En sentit contrari, la proposta inclosa com alternativa 2 no condiciona el

futur desenvolupament de Sant Llorenç ja que es projecta allunyada del casc urbà actual.

− En relació a la fauna protegida, les dues alternatives es consideren en una zona identificada com a àrea de campeig d’una parella d’àliga cuabarrada (parella de Gelida). Tot i la manca

d’informació precisa que permeti avaluar l’efecte que cada una de les solucions poden

comportar, la menor ocupació dels camps de conreu on l’àliga pugui caçar, permet suposar que la incidència de la solució 1 és menor respecte la parella, es considera més favorable

aquesta alternativa si es compara amb la solució 2.

− El final de l’alternativa 1 es preveu al límit NO del casc urbà de Sant Llorenç, excloent les àrees industrials del Torrentfondo, mentre que l’alternativa 2, amb el final previst al terme de

Masquefa, abraça el conjunt de nuclis habitats del terme de Sant Llorenç pel seu costat S i

SO.

Atenent les variables d’integració en l’entorn, tant del medi natural com del medi humà, i sense tenir en compte la resta de paràmetres que ja considera l’anàlisi multicriteri de l’estudi informatiu,

l’alternativa més favorable des del punt de vista ambiental és l’alternativa 1, sobretot pel fet que afecta

menys una àrea sensible per a una espècie protegida (la parella d’àliga cuabarrada de Gelida).

A favor d’aquesta alternativa també hi ha el fet que suposa una menor ocupació del sòl, menys efecte

barrera ocasionat per la infraestructura i que el planejament municipal inclou la corresponent reserva



urbanística de sòl. L’únic factor que condiciona aquesta solució 1, és el fet que, tot i ser l’alternativa

considerada en el planejament, presenta dèficits funcionals i de plantejament urbanístic, ja que com a

variant exclou el polígon industrial de Torrentfondo i altres zones habitades.

Alternativa seleccionada:

A raó de suposar un menor impacte ambiental potencial i, per tant, ser l’alternativa ambientalment

més favorable, l’estudi informatiu escull l’alternativa 1 com a resultat de l’anàlisi multicriteri que integra

la totalitat dels factors de decisió en l’elecció.

Així doncs, en els capítols següents es desenvolupa l’alternativa 1, com alternativa seleccionada per

l’estudi informatiu.

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Variant de Sant Llorenç d’Hortons. Carretera BV-2249. pK 5+300 al 8+900. Tram: Sant Llorenç d’Hortons - Masquefa. Clau IA-XB-06011-A1 5. Identificació i avaluació d’impactes i mesures correctores

E-02-174-09 05 Principals efectes i mc.doc 79

5. Identificació i avaluació d’impactes

5.1. Introducció

Un cop analitzades les alternatives del projecte des de la perspectiva ambiental, a continuació es mostra la detecció o identificació dels impactes principals del projecte de l’alternativa escollida, s’avaluen i posteriorment es defineixen les mesures de protecció, correctores o de compensació a fi i efecte d’evitar, minimitzar o compensar els efectes no desitjats.

5.2. Detecció o identificació d’interaccions

La metodologia aplicada per a la detecció del principals impactes consisteix en la utilització de matrius o taules de relació causa - efecte, creuant les accions associades al projecte tant en fase de construcció com en fase d’explotació (a les files) amb els factors del medi (a les columnes) implicats, identificant d’aquesta manera els potencials impactes ocasionats per l’obra

5.2.1. Identificació d’impactes del projecte

A continuació és presenta la matriu causa - efecte del projecte, identificant els impactes més significatius i els impactes associats a aquest (indirectes, acumulatius o d’altres interaccions), per posteriorment procedir a la seva avaluació i definició de mesures correctores.



Identificació d’impactes del projecte PRINCIPALS EFECTES SOBRE EL MEDI

Geo

mor

folo

gia

i rel

leu

Rec

urs

sòl

Ero

sió

de s

òls

Alte

raci

ó qu

alita

tiva

dels

sòl

s

Hid

rolo

gia

supe

rfici

al i

subt

errà

nia

Qua

litat

de

les

aigü

es

Am

bien

t atm

osfè

ric

Am

bien

t acú

stic

Veg

etac

ió h

erbà

cia,

arb

òria

i ar

bust

iva

Veg

etac

ió P

rote

gida

Veg

etac

ió d

e R

iber

a

Veg

etac

ió. R

isc

d'In

cend

is

Fra

gmen

taci

ó d'

habi

tats

i ef

ecte

bar

rera

Fau

na P

rote

gida

Per

torb

ació

o a

ltera

ció

de la

faun

a

Pai

satg

e

Pat

rimon

i cu

ltura

l

Xar

xa v

iària

loca

l

Act

ivita

ts e

conò

miq

ues

Ser

veis

Afe

ctat

s

Int

ensi

tat V

iària

En fase de construcció

C 1 Ocupació permanents del projecte I1 I2 I5 I9 I10 I11 I12 I13 I14 I16 I17 I18 I19C 2 Ocupacions temporals I1 I2 I9 I10 I11 I12 I13 I14 I16 I17 I18 I19C 3 Tala i esbrossada I3 I6 I9 I10 I11 I12 I13 I14 I16 I17C 4 Decapatge I2 I3 I6 I17C 5 Desmunts I1 I2 I3 I5 I6 I16 I17 I18 I19C 6 Terraplens I1 I2 I3 I5 I6 I16 I17 I18 I19C 7 Materials d'explanadaC 8 Obres de drenatge I5 I6 I11C 9 Obres de fàbrica I1 I5 I6 I11C 10 Ferms i Paviments I4 I6C 11 Abocadors d'Obra I1 I2 I3 I4 I5 I16C 12 Generació de restes vegetals I12C 13 Prèstecs I1 I2 I3 I4 I5 I16C 14 Producció residus I4C 15 Producció de sorolls I8 I14 I15C 16 Generació de pols I7 I9 I10 I11 I14 I15C 17 Emissions gasoses I7 I14 I15C 18 Efluents líquids I4 I6C 19 Increment de la freqüentació I12 I14 I15 I18C 20 Talls en la circulació de vehicles I20

En fase d'explotació

E 1 Trànsit i posada en servei de la via I22 I23 I24 I25E 2 Conservació de la infraestructura I21E 3 Manteniment de la vegetació I23

Medi socioeconòmicMedi físic Medi biòtic

ACCIONS

MATRIU CAUSA - EFECTE



5.2.2. Caracterització i avaluació d’impactes

Un cop identificats els impactes es procedeix a la seva caracterització i avaluació d’acord amb l’establert al RD 1131/1998:

Terminologia de caracterització d’impactes

Els conceptes exposats són excloents dintre d'un mateix grup però no entre grups diferents:

Grup A

A Notable: Aquell que es manifesta com a una modificació del medi ambient, dels recursos naturals, o dels seus processos fonamentals de funcionament, que produeixi o pugui produir en el futur repercussions apreciables en els mateixos, s’exclouen per tant els efectes mínims

A1 Mínim: Aquell que pot demostrar-se que no és notable

Grup B

B Positiu: Aquell admès com a tal, tant per la comunitat tècnica i científica, com per la població en general, en el context d’un anàlisi complert de despeses i beneficis genèrics i de les externalitats de l’actuació contemplada

B1 Negatiu: Aquell que es tradueix en una pèrdua de valor naturalístic, estètic - cultural, paisatgístic, de productivitat ecològica, o en un augment dels perjudicis derivats de la contaminació, de l’erosió o colmatació i resta de riscos ambientals en discordança amb l’estructura ecològica - geogràfica, el caràcter i la personalitat d’una localitat determinada

Grup C

C Directe: Aquell que té una incidència immediata en algun aspecte ambiental

C1 Indirecte o secundari: Aquell que suposa una incidència immediata respecte a la interdependència, o , en general, respecte a la relació d’un sector ambiental amb altre

Grup D

D Simple: Aquell que es manifesta sobre un sol component ambiental, o de forma d’acció sobre un sol component ambiental, sense conseqüències en la inducció de nous efectes, ni en l’acumulació, ni en la de la seva sinergia

D1 Acumulatiu: Aquell que en perllongar-se en el temps, l’acció de l’agent inductor, incrementa progressivament la gravetat, al no disposar-se de mecanismes d’eliminació amb efectivitat temporal similar a la de l’increment de l’agent causant del dany

D2 Sinèrgic: Aquell que es produeix quan l’efecte conjunt de la presència simultània de varis agents suposa una incidència ambiental major que l’efecte suma de les incidències individuals contemplades aïlladament. Així mateix s’inclou en aquest tipus aquell efecte de modus d’acció que indueix en el temps l’aparició d’altres de nous

Grup E

E A curt termini: Aquell que la seva incidència pot manifestar-se dins del temps comprès en un cicle anual

E1 A mig termini: Aquell que la seva incidència pot manifestar-se abans de cinc anys

E2 A llarg termini: Aquell que la seva incidència pot manifestar-se després dels cinc anys

Grup F

F Permanent: Aquell efecte que suposa una alteració indefinida en el temps de factors d’acció predominat en l’estructura o en la funció dels sistemes de relacions ecològiques o ambientals presents en l’indret

F1 Temporal: Aquell que suposa un alteració no permanent en el temps amb un termini de manifestació que pot estimar-se o determinar-se



Grup G

G Reversible: Aquell en el que l’alteració que suposa pot ésser assimilada per l’entorn de forma mesurable, a mig termini, degut al funcionament dels processos naturals de la successió ecològica, i dels mecanismes d’autodepuració del medi

G1 Irreversible: Aquell que suposa la impossibilitat, o la “dificultat externa”, de retornar a la situació anterior a l’acció que el produeix

Grup H

H Recuperable: Aquell en que l’alteració que suposa pot eliminar-se, be per l’acció natural, o be per l’acció humana, i, així mateix, aquell que l’alteració que suposa pot ésser reemplaçable

H1 Irrecuperable: Aquell en que l’alteració o pèrdua que suposa es impossible de repara o restaurar, tant per l’acció natural com per la humana

Grup I

I Periòdic: Aquell que es manifesta amb un modus d’acció intermitent i continu en el temps

I1 D’aparició irregular: Aquell que es manifesta de forma imprevisible en el temps i les alteracions produïdes precisen d’avaluació en funció d’una probabilitat d’ocurrència, sobre tot en aquelles circumstàncies no periòdiques ni contínues, però de gravetat excepcional

Grup J

J Efecte continu: Aquell que es manifesta a través d’alteracions regulars i constants en el temps

J1 Efecte discontinu: Aquell que es manifesta a través d’alteracions irregulars o intermitents en la seva permanència

Grup K

K Localitzat: Aquell que es manifesta en una determinada zona, sense repercussions directes i/o indirectes

K1 Extensiu: Quan la manifestació de l’efecte s’entén irregularment, sobre una superfície indeterminada

Grup L

L Pròxim a l’origen: Quan l’afecció sorgeix en el mateix indret objecte d’estudi, o en el seu entorn

L1 Allunyat de l’origen: Quan la manifestació de l’efecte pot donar-se a una zona totalment allunyada de l’origen

La clau de descripció de la caracterització dels impactes utilitzada serà segons tot l’anterior, la següent:

A: Notable A1: Mínim

B: Positiu B1: Negatiu

C: Directe C1: Indirecte

D: Simple D1: Acumulatiu D2: Sinèrgic

E: A curt termini E1: A mig termini E2: A llarg termini

F: Permanent F1: Temporal

G: Reversible G1: Irreversible

H: Recuperable H1: Irrecuperable

I: Periòdic I1: D'aparició irregular

J: Continu J1: Discontinu

K: Localitzat K1: Extensiu

L: Pròxim a l'origen L1: Allunyat a l'origen



Terminologia de valoració d’impactes

Segons transcripció literal del text de la normativa ja esmentada amb anterioritat, l'avaluació dels impactes respon a les següents definicions:

Impacte ambiental compatible

Aquell que la seva recuperació es preveu immediata una cop finalitzada l'activitat que el produeix, i no necessita de pràctiques protectores o correctores

Impacte ambiental moderat

Aquell quina recuperació no precisa de pràctiques correctores i/o protectores intensives, encara que sí d’un cert temps per a restablir les condicions ambientals inicials

Impacte ambiental sever

Aquell en el que la recuperació de les condicions del medi exigeix l’adequació de mesures correctores o protectores, tot i això, amb aquestes mesures la recuperació serà lenta i requerirà d’un període dilatat de temps

Impacte ambiental crític

Aquell que te com a magnitud un valor superior al llindar acceptable. Amb aquest es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense possibilitat de recuperació, ni amb mesures protectores o correctores

5.2.3. Impactes identificats

Les accions associades a la variant de Sant Llorenç d’Hortons, relacionades al capítol 2 descripció del projecte, comporten un conjunt d’impactes identificats a la matriu anterior, i que es descriuen tot seguit.

5.2.3.1. Medi físic

I 1- Geomorfologia i el relleu

Les ocupacions temporals i permanents (36.829,5 m2) associades a la variant comportaran canvis en la topografia i morfologia original de l’àmbit en que es projecta la infraestructura. Alhora els

requeriments d’abocadors de terres netes (3.481,7 m3) també comportaran canvis a les àrees en que s’executin.

Atenent la morfologia dels desmunts i terraplens a executar, els efectes del projecte s’estimen amb caràcter compatible - moderat respecte aquest factor del medi.

I 2- Pèrdua del recurs sòl

L’ocupació del territori comporta la hipoteca del sòl, no essent possible el destí d’aquest per a altres usos, ja siguin agrícoles, forestals o d’altres.

La retirada dels primers centímetres de sòl, que es on es localitza el major contingut de nutrients i matèria orgànica i per tant amb un major valor agronòmic fa que el sòl ocupat no es pugui dedicar a altres fins productius, alhora que dificulta la seva regeneració natural.

I 3- Erosió de sòls

Com a conseqüència de la eliminació de la coberta vegetal i de la modificació de la morfologia original del terreny es pot donar un increment dels fenòmens erosius.

Aquests efectes erosius que sorgeixen en realitzar les obres es poden atenuar mitjançant l’aplicació de determinades mesures correctores. Prèviament a l’aplicació d’aquestes, s’estima que els efectes seran compatibles - moderats.

I 4 / I 21- Alteració de la qualitat dels sòls

Canvis en les propietats del sòl ocasionades per abocament o vessament d’efluents líquids associats a l’obra (formigons, materials bituminosos, olis i combustibles, etc), així com per la presència de materials aliens al sòl, com a conseqüència de la disposició de residus d’obra. Així mateix, el trànsit de vehicles pesats associats a l’obra pot comportar la compactació del sòl, modificant també les seves propietats.

I 5- Hidrologia superficial i subterrània

La variant creua diverses línies de drenatge superficial que poden veure alterada la seva capacitat portant. Així mateix, l’execució de la infraestructura i les superfícies impermeables associades a la calçada poden comportar la modificació de les condicions d’infiltració de l’aigua.

I 6- Qualitat de les aigües

Alteració de la qualitat de les aigües superficials (torrent de Sant Just i línia tributària del torrent de Can Torres) per increment de les partícules sòlides en suspensió, així com pel vessament d’efluents líquids procedents de l’obra (formigons, materials bituminosos, olis i combustibles, aigües sanitàries i



aigües de neteja, etc). Els vessaments accidentals, també, poden afectar la qualitat de les aigües subterrànies

I 7-Ambient atmosfèric

Alteració de la qualitat atmosfèrica per increment de les partícules sòlides en suspensió (pols) i increment en la concentració de gasos contaminats, associats a processos de combustió.

I 8/ I 22- Ambient acústic

L’execució de la variant comportarà canvis en l’ambient acústic de l’àmbit en que es projecta la infraestructura fruit dels treballs a realitzar i la maquinària requerida. Una vegada finalitzades les obres el trànsit de vehicles també ocasionarà canvis en l’ambient acústic.

A fi d’estimar l’efecte que tindrà la variant sobre els receptors detectats a la zona, s’ha calculat la banda d’impacte. Per dur a terme aquest càlcul s’ha considerat el futur nombre d’usuaris de la via, la distància dels receptors a la mateixa, així com la posició de la calçada respecte el terreny natural.

5.2.3.2. Medi biòtic

I 9- Vegetació herbàcia, arbòria i arbustiva

Eliminació de la coberta vegetal existent per les ocupacions territorials, desmunts i terraplens, abocadors d’obra, etc.

El traçat de la variant es projecta majoritàriament per camps de conreu, incorporant alguns trams de petit recorregut en àmbits dominats per formacions boscoses de pi blanc, incloses dins Habitats d’Interès Comunitari (HIC Pinedes mediterrànies, no prioritari) o vegetació ripària associada a les línies de drenatge superficial.

I 10- Vegetació protegida

Eliminació d’exemplars d’espècies protegides, possiblement presents a la zona d’influència de la variant. En aquest sentit destaquen les següents:

Campaneta gran (Campanula speciosa affinis): protegida sota feble risc.

Abellera (Ophrys bertolonii benacensis): protegida, no amenaçada.

Teix (Taxus baccata): protegida i no endèmica.

I 11- Vegetació de ribera

Afecció a la vegetació pròpia dels barrancs que solquen l’àrea en que es projecta la variant. En aquest sentit destaquen el torrent de Sant Just i la línia tributària del torrent de Can Torres. Els efectes s’avaluen com a moderats atenent el nombre i l’entitat de les línies de drenatge intersectades.

La vegetació de ribera té un paper fonamental en els ecosistemes fluvials, ja que ajuda a la regulació i al manteniment dels nutrients que porta dissolts l’aigua, tampona les possibles avingudes reduint el cabal i la velocitat de l’aigua, fixa el sòl, reduint els fenòmens erosius als marges i zones inundables, i actua com a corredor biològic de fauna i flora.

I 12 / I 23- Vegetació i risc d’incendis

Es pot produir un increment en el risc d’incendis forestals, associat a l’acumulació de restes vegetals, per les esbrossades a realitzar.

Sant Llorenç d’Hortons han estat classificats com a Zona d’alt risc d’incendi durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre, segons el Decret 64/1995 de 7 de març, pel qual s’estableixen Mesures de prevenció d’incendis forestals.

Es considera que l’execució de les obres sense l’aplicació de mesures correctores podria tenir efectes moderats en relació al risc d’incendis.

I 13- Fragmentació d’hàbitats i efectes barrera

Reducció i ocupació dels hàbitats de la fauna associats a les masses boscoses presents, especialment en el tram inicial de la variant.

Reducció en la mobilitat i increment de l’efecte barrera sobre determinades espècies de la fauna com a conseqüència de les obres de la variant i per alteració de les comunitats vegetals presents a la zona. Prèviament a la incorporació de les mesures correctores, els efectes s’estimen com a moderats.

I 14 Fauna protegida

En l’àmbit d’estudi es possible la presència d’espècies de fauna protegida, destacant l’àliga cuabarrada, que es podria veure afectada per les obres en cas de no establir les corresponents mesures de protecció.

I 15- Pertorbació o alteració de la fauna

La qualitat dels hàbitats es pot veure afectada per alteracions o pertorbacions en les condicions del medi, associades a un increment de les emissions sonores, a una major freqüentació de persones i vehicles, així com per la reducció de la qualitat atmosfèrica (pols i gasos contaminats).



5.2.3.3. Medi socioeconòmic

I 16- Paisatge

Alteració del paisatge agrícola predominant per modificacions de la morfologia original del terreny i la introducció d’un element nou com és la variant.

No obstant això, la variant es projecta majoritàriament per camps de conreu, incorporant talussos de terraplè de reduïdes dimensions a bona part del traçat, i desmunts (trinxeres) que minimitzen els efectes paisatgístics, que s’avaluen de caràcter compatible - moderat prèviament a l’aplicació de mesures correctores.

I 17- Patrimoni Cultural

En l’àmbit en que es projecta la traça únicament s’identifica com element patrimonial el camí de Sant Llorenç a Gelida, localitzat al tram inicial de la variant i ocupat per la carretera actual de Sant Llorenç a Gelida.

I 18- Xarxa viària local

Modificació de la xarxa viària local, bàsicament camins, pistes i accessos a explotacions.

I 19- Serveis afectats

Afecció a les xarxes de serveis públics que es localitzen pròxims a la traça.

I 20- Intensitat viària

Afecció a la circulació de vehicles per la xarxa local durant la fase d’obres de la variant.

I 24- Activitats econòmiques

Increment de l’activitat econòmica per la pròpia execució del projecte.

I 25- Intensitat viària

Entrada en funcionament de la variant de BV – 2249 a Sant Llorenç d’Hortons.



5.3. Avaluació d’impactes del projecte

A partir del impactes detectats i exposats a la matriu causa - efecte, es procedeix a la seva caracterització i avaluació, diferenciant els que es produeixen en fase de construcció i els generats en fase d’explotació.

5.3.1. Avaluació d’impactes en fase de construcció

MEDI FÍSIC: Geomorfologia i relleu.

Acció o accions núm.: C1, C2, C5, C6, C9, C11 i C13 Descripció: Ocupació territorial de la variant (38.459,8 m2), per la formació de talussos de

desmunt i de terraplè, per l’ocupació temporal del medi, i per l’execució de viaductes.

Impacte núm.: 1 Descripció: Canvis morfològics del relleu que pot contrastar amb les morfologies existent al

territori.

Caracterització: A, B1, C, D, E, F, G1, H, I, J, K, L.

Avaluació: Compatible - Moderat

Impactes associats:

Acumulatius, (a+a) dóna A: No se’n preveuen.

Indirectes, a dóna b : Impacte indirecte per possible increment de l’erosionabilitat del sòl.

Interaccions, (a+b) dóna C: No se’n preveuen

Mesura correctora: (preventives, correctores i compensatòries) Enunciat: S’aplicaran les següents mesures:

Morfologies que comportin una menor ocupació del territori.

Es definiran amb exactitud els límits de la superfície afectada per les obres.

Identificació de zones aptes per a abocadors d’obra.

Reutilització de les terres netes per a millora dels camps de conreu.

Avaluació de l’impacte desprès d’aplicar les mesures correctores Avaluació: Compatible

MEDI FÍSIC: Recurs sòl.

Acció o accions núm.: C1, C2, C4, C5, C6, C11 i C13. Descripció: Ocupació temporal i permanent del sòl per l’execució de la variant, per la

formació de talussos de desmunt (40.489,7m3) i terraplè (42.485,7m3). Retirada dels primers 20-30 cm de la capa de sòl (15.393,2m3)

Impacte núm.: 2 Descripció: Pèrdua i hipoteca de sòl apte per a altres usos (agrícoles, forestals, etc.) fruit

de les ocupacions permanents de la variant i per la retirada de la capa de sòl amb valor agronòmic.

Caracterització: A, B1, C, D, E, F1, G1, H, I, J, K, L.


Impactes associats:

Acumulatius, (a+a) dóna A: No se’n preveuen

Indirectes, a dóna b : No se’n preveuen



Execució de morfologies que comportin una menor ocupació del territori.

Definició d’un pla de camins d’obra.

Definició d’àrees aptes per la ubicació de les zones d’instal·lacions auxiliars, parcs de maquinària, abassegament.

Per a la realització de préstecs, s’utilitzaran pedreres existents a la zona, degudament legalitzades.

Les terres netes excavades s’utilitzaran preferentment per la millora de finques o per a la restauració d’activitats extractives.

Es dura a terme la gestió de la terra vegetal.




MEDI FÍSIC: Erosió de sòls.

Acció o accions núm.: C3, C4, C5, C6, C11 i C13.

Descripció: Acció de tala i esbrossada de vegetació (38.459,8 m2), decapatge del primera capa de sòl (15.393,2m3), formació de desmunts (40.489,7m3) i terraplens (42.485,7 m3).

Impacte núm.: 3 Descripció: Increment dels fenòmens erosius a les superfícies denudades o neoformades.

Caracterització: A, B1, C, D, E, F1, G1, H, I, J, K, L.


Impactes associats:


Indirectes, a dóna b : Impacte indirecte per increment de sòlids en suspensió en els torrents creuats per la variant.




Morfologies que minimitzin la concentració d’aigua d’escolament superficial.

Els talussos adoptaran morfologies que permetin aplicar mesures de revegetació.

La plataforma de la variant i els viaductes estaran dotats d’elements que facilitin l’evacuació de les aigües.

Es procedirà a la revegetació de totes les superfícies de sòl denudades.


MEDI FÍSIC: Alteració qualitativa de sòls.

Acció o accions núm.: C10, C11, C13, C14 i C18. Descripció: Creació d’àrees destinades a l’abocament de residus d’obra, aplicació de

compostos bituminosos, emissió d’efluents líquids i producció de residus d’obra.

Impacte núm.: 4 Descripció: Alteració de la qualitat del sòl pel dipòsit de residus d’obra, per realització

d’activitats extractives, per vessaments accidentals de formigó, hidrocarburs, compostos asfàltics, etc.

Caracterització: A, B1, C, D1, E, F1, G, H, I, J, K1, L.

Avaluació: Moderat

Impactes associats:


Indirectes, a dóna b : Impacte indirecte sobre la vegetació, la fauna associada al sòl i contaminació de les aigües superficials i subterrànies.



Definició d’àrees aptes per la ubicació de les zones d’instal·lacions auxiliars, parcs de maquinària, abassegament, etc.

En cas de necessitar préstecs, s’utilitzaran pedreres existents a la zona, degudament legalitzades.

Es definirà un pla de camins d’obra.

Creació de punts nets per a la recollida selectiva dels residus generats a l’obra.

Avaluació de l’impacte desprès d’aplicar les mesures correctores Avaluació: Compatible – Moderat



MEDI FÍSIC: Hidrologia superficial i subterrània

Acció o accions núm.: C1, C5,C6, C11 i C13. Descripció: Ocupació territorial de la infraestructura, execució de desmunts i terraplens,

abocadors d’obra i instal·lacions auxiliars.

Impacte núm.: 5 Descripció: Impacte directe per alteració de la capacitat portant i de desguàs del torrent de

Sant Just i tributari del torrent de Can Torres i altres línies de drenatge, així com modificacions de les condicions d’infiltració.


Avaluació: Moderat

Impactes associats:


Indirectes, a dóna b : No se’n preveuen.



Execució d’obres de drenatge i ampliació dels viaductes per tal de donar continuïtat a les línies de drenatge existents.



MEDI FÍSIC: Qualitat de les aigües

Acció o accions núm.: C3, C4, C5, C6, C7, C8, C9, C10 i C18. Descripció: Tala i esbrossada a les àrees afectades per les obres, decapatge de la terra

vegetal, execució de talussos (desmunts i terraplens), execució d’obres de drenatge, ponts i viaductes, execució de ferms i paviments i emissió d’efluents líquids, tan els generats per l’execució dels falsos túnels com els generats per l’execució de l’obra genèricament considerada.

Impacte núm.: 6 Descripció: Impacte directe per increment de sòlids en suspensió i per alteració de la

qualitat de les aigües superficials i subterrànies.


Avaluació: Moderat

Impactes associats:


Indirectes, a dóna b : Impacte indirecte sobre la fauna i vegetació associada als cursos d’aigua



Definició d’àrees aptes per la ubicació de les zones d’instal·lacions auxiliars, parcs de maquinària, abassegament, etc.

Execució de sistemes de recollida d’aigües, tancs per la recollida d’olis i combustibles, etc, a les zones d’instal·lacions auxiliars.

S’executaran guals provisionals per a creuar les línies de drenatge.

Identificació de les àrees previstes per a la conservació i manteniment de la maquinària.

Execució de barreres per a la retenció de sediments.




MEDI FÍSIC: Ambient atmosfèric.

Acció o accions núm.:C16 i C17. Descripció: Producció de pols i emissió de gasos per la maquinària associada a l’obra a

l’obra i pel moviment de terres.

Impacte núm.: 7 Descripció: Pol·lució atmosfèrica per generació de pols i emissió de gasos.

Caracterització: A, B1, C, D, E, F1, G, H, I, J, K, L.

Avaluació: Moderat

Impactes associats:


Indirectes, a dóna b : Afecció a la vegetació que quedi coberta de pols


Mesura correctora: (preventives, correctores i compensatòries) Enunciat: Es proposen les següents mesures:

Revisions periòdiques de vehicles i disposició de sistemes de filtrat de fums.

Regs periòdics per minimitzar la producció de partícules en suspensió (pols).

Els materials terris i petris es transportaran tapats.

Es procedirà a l’estabilització dels accessos i camins no pavimentats.


MEDI FÍSIC: Ambient acústic.

Acció o accions núm.: C15. Descripció: Producció de sorolls associats al funcionament de la maquinària per execució

de l’obra.

Impacte núm.: 8 Descripció: Increment de les emissions per generació de soroll durant les obres.


Avaluació: Moderat

Impactes associats:



Interaccions, (a+b) dóna C: No se’n preveuen.


Revisions periòdiques de vehicles i disposició de sistemes de filtrat de fums.

No es realitzaran treballs en horari nocturn.

Avaluació de l’impacte desprès d’aplicar les mesures correctores Avaluació: Compatible - Moderat



MEDI BIÓTIC: Vegetació herbàcia, arbòria i arbustiva.

Acció o accions núm.: C1, C2, C3 i C16. Descripció: Tala i esbrossada per les ocupacions territorials de l’obra, ja siguin temporals

(instal·lacions auxiliars, etc) o permanents i generació de pols associada al funcionament de la maquinària.

Impacte núm.: 9 Descripció: Eliminació de la coberta vegetal existent (pines de pi blanc, vegetació de ribera,

vegetació associada a camps de conreu) per tala i esbrossada a les superfícies d’actuació i afecció a la vegetació situada prop de les obres per generació de pols.

Caracterització: A, B1, C, D, E, F, G1, H1, I, J, K, L.

Avaluació: Moderat

Impactes associats:


Indirectes, a dóna b: Impacte indirecte sobra la fauna associada a les comunitats vegetals afectades i per increment del risc d’incendi segons la gestió del material procedent de tala i esbrossada.



Definició dels límits d’ocupació.

Morfologies que comportin una menor ocupació del territori o que siguin aptes per la posterior restauració vegetal.

Identificació de les zones aptes per la ubicació de les zones d’instal·lacions auxiliars, parcs de maquinària, abassegament, així com abocadors d’obra.

Regs periòdics per reduir la pols.

Senyalització de zones sensibles, camins i accessos a l’obra.

Es restauraran totes les superfícies afectades per les obres.


MEDI BIÓTIC: Vegetació protegida.

Acció o accions núm.: C1, C2, C3 i C16. Descripció: Tala i esbrossada per les ocupacions territorials de l’obra, ja siguin temporals

(instal·lacions auxiliars, etc) o permanents i generació de pols associada al funcionament de la maquinària.

Impacte núm.: 10 Descripció: Afecció o eliminació d’exemplars d’espècies protegides.


Avaluació: Moderat

Impactes associats:


Indirectes, a dóna b: No se’n preveuen



Es procedirà al trasplantament dels exemplars protegits en cas que se n’identifiquin.




MEDI BIÓTIC: Vegetació de ribera.

Acció o accions núm.: C1, C2, C3, C8, C10. Descripció: Tala i esbrossada de la vegetació de ribera, associada al torrent de San Just,

la línia tributària del torrent de Can Torres i d’altres línies de drenatge que es veuen interceptades per les obres de la variant de la carretera.

Impacte núm.: 11 Descripció: Eliminació de la vegetació associada als cursos d’aigua, al torrent de San Just

i la línia tributària del torrent de Can Torres per tala i esbrossada de les superfícies d’actuació.


Avaluació: Moderat

Impactes associats:


Indirectes, a dóna b : No se’n preveuen



Definició dels límits d’ocupació en els entorns de les línies de drenatge naturals.

Execució de les piles dels ponts i viaductes fora les lleres.

Es procedirà a la restauració vegetal de les lleres afectades.

Avaluació de l’impacte desprès d’aplicar les mesures correctores Avaluació: Compatible- Moderat

MEDI BIÓTIC: Vegetació. Risc d’Incendis

Acció o accions núm.: C1, C2, C8, C9, C10, C12 i C19. Descripció: Generació de restes vegetals com a conseqüència de les operacions de tala i

esbrossada per les ocupacions territorials de l’obra, ja siguin temporals o permanents.

Impacte núm.: 12 Descripció: Increment en el risc d’incendi per la generació de restes vegetals i per la

realització d’actuacions que puguin necessitar fonts de calor (bufadors, soldadors, escalfadors, etc) o puguin originar guspires.


Avaluació: Moderat

Impactes associats:


Indirectes, a dóna b : Afecció a les formacions vegetals, la fauna i al paisatge en el cas de declarar-se un incendi.



Definició d’àrees aptes per instal·lacions auxiliars, parcs de maquinària, abassegament, etc.

Gestió dels productes de la tala i esbrossada.




MEDI BIÒTIC: Fragmentació d’hàbitats i efectes barrera

Acció o accions núm.: C1, C2, C3. Descripció: Ocupacions territorials del projecte de variant, ja siguin temporals (instal·lacions

auxiliars, parcs de maquinària, etc.) o permanents (talussos de desmunt i terraplè)

Impacte núm. 13 Descripció: Impacte sobre la fauna per reducció i modificació dels seus hàbitats (zones

forestals, vegetació associada a cursos d’aigua, brolles, etc.)


Avaluació: Moderat

Impactes associats:

Acumulatius, (a+a) dóna A: Interacció amb les altres infraestructures de la zona






Es definiran amb exactitud dels límits de la superfície amb vegetació afectades per les obres.

S’adaptaran i es condicionaran les zones d’ombra de ponts i viaductes, així com els calaixos i tubs de drenatges com a passos de fauna.

Restauració edàfica i vegetal de superfícies neoformades.

Avaluació de l’impacte desprès d’aplicar les mesures correctores Avaluació: Compatible- Moderat

MEDI BIÒTIC: Fauna Protegida

Acció o accions núm.: C1, C2, C3, C15, C16, C17 i C19. Descripció: Ocupacions territorials del projecte de desdoblament, ja siguin temporals

(instal·lacions auxiliars, parcs de maquinària, etc.) o permanents (talussos de desmunt i terraplè), decapatge de les primeres capes de sòl, producció de sorolls, pols i gasos associats a l’activitat de la maquinària, increment en la freqüentació de persones i vehicles durant les obres.

Impacte núm. 14 Descripció: Impacte sobre la fauna protegida (àliga cuabarrada), alteració dels seus

hàbitats (zones forestals, vegetació associada a cursos d’aigua, brolles, etc.)



Impactes associats:






Minimització de les ocupacions de camps de conreu i marges.




MEDI BIÒTIC: Pertorbació o alteració de la fauna

Acció o accions núm.: C15, C16, C17 i C19. Descripció: Increment de la freqüentació de persones i maquinària, increment en les

emissions sonores i de partícules solides en suspensió associades al funcionament de la maquinària.

Impacte núm.: 15 Descripció: Impacte sobre la fauna per pèrdua de la qualitat dels hàbitats en alterar les

condicions del medi.



Impactes associats:







Adequació dels treballs fora de les èpoques de reproducció de la fauna.

Restauració edàfica i vegetal de les superfícies neoformades.


MEDI SÒCIO-ECONÒMIC: Paisatge.

Acció o accions núm.:C1, C2, C3, C5, C6, C11 i C13. Descripció: Ocupacions territorials del projecte, desmunts i terraplens, tala i esbrossada de

la vegetació present, abocadors d’obra.

Impacte núm.: 16 Descripció: Impacte sobre el paisatge per execució de la nova infraestructura.

Caracterització: A, B1, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L.

Avaluació: Moderat

Impactes associats:







Zones aptes per a abocadors d’obra.


Restauració edàfica i vegetal de les superfícies ocupades.




MEDI SÒCIO-ECONÒMIC: Patrimoni cultural.

Acció o accions núm.:C1, C2, C3, C4, C5 i C6. Descripció: Ocupacions permanents del projecte (desmunts i terraplens), tala i esbrossada

de la vegetació i decapatge dels primers centímetres de sòl.

Impacte núm.: 17 Descripció: Afecció als següents elements constitutius del patrimoni cultural, els quals no

hagin estat catalogats o documentats a priori.

Caracterització: A, B1, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L


Impactes associats:




Mesura correctora: (preventives, correctores i compensatòries) Enunciat: S’efectuarà un control arqueològic durant els moviments de terres en tots els

seus aspectes (desbrossament, excavacions, obertures de camins d’accés a l’obra, etc.).


MEDI SÒCIO-ECONÒMIC: Xarxa viària local.

Acció o accions núm.:C1, C2, C5, C6 i C19. Descripció: Ocupacions permanents del projecte (desmunts i terraplens), ocupacions

temporals i increment en la freqüentació de vehicles.

Impacte núm.: 18 Descripció: Modificació de la xarxa viària local BV 2249, sender de Gran Recorregut GR 5,

camins locals, pistes i accessos a explotacions, ja siguin agrícoles o ramaderes.

Caracterització: A1, B1, C, D, E, F1, G, H, I, J1, K, L.

Avaluació: Moderat

Impactes associats:





Definició d’un pla de camins i accessos d’obra

Manteniment i reposició de la xarxa de camins existents,




MEDI SÒCIO-ECONÒMIC: Serveis afectats.

Acció o accions núm.:C1, C2, C5 i C6. Descripció: Ocupacions territorials del projecte i execució de talussos de desmunts i

terraplè.

Impacte núm.: 19 Descripció: Afecció a edificacions i tall de serveis bàsics, com poden ser línies telefòniques,

energia elèctrica, subministrament d’aigua, gas i clavegueram.


Avaluació: Moderat

Impactes associats:


Indirectes, a dóna b : Afecció a la població usuària dels serveis anteriorment esmentats.


Mesura correctora: (preventives, correctores i compensatòries) Enunciat: S’aplicaran les següents mesures correctores.

Es minimitzaran les afeccions a edificacions. En cas de resultar afectades, es procedirà a la compensació econòmica pels danys ocasionats, així com pel valor del bé afectat.

Es procedirà al manteniment dels serveis afectats durant les obres i a la seva reposició una vegada finalitzades.


MEDI SÒCIO-ECONÒMIC: Trànsit viari.

Acció o accions núm.:C20. Descripció: Talls en la circulació de vehicles.

Impacte núm.: 20 Descripció: Afecció als usuaris de la BV -2249 per restriccions en la circulació de vehicles.


Avaluació: Moderat

Impactes associats:




Mesura correctora: (preventives, correctores i compensatòries) Enunciat: S’aplicaran les següents mesures correctores.

Es garantirà la circulació de vehicles per la BV-2249.




5.3.2. Avaluació d’impactes en fase d’explotació

MEDI FÍSIC: Alteració qualitativa de sòls.

Acció o accions núm.: E2 Descripció: Operacions de conservació i manteniment de la infraestructura.

Impacte núm.: 21 Descripció: Generació de residus de ferms (asfalts) fruit de la conservació i manteniment

de la calçada.


Avaluació: Moderat

Impactes associats:


Indirectes, a dóna b: No se’n preveuen.


Mesura correctora: (preventives, correctores i compensatòries) Enunciat: Les mesures correctores a aplicar seran:

Els residus generats es dipositaran en abocadors degudament legalitzats.


MEDI FÍSIC: Ambient acústic.

Acció o accions núm.: E1. Descripció: Increment en el trànsit de vehicles.

Impacte núm.: 22 Descripció: Increment del soroll degut a l’increment en la circulació de vehicles.



Impactes associats:


Indirectes, a dóna b: No se’n preveuen.


Mesura correctora: (preventives, correctores i compensatòries) Enunciat: En base a l’estudi acústic realitzat, durant l’explotació de la infraestructura no

s’han identificat receptors potencials. No obstant això, en la redacció del projecte constructiu es considera oportú verificar els nivells acústics, incorporant mesures correctores (motes de terra o apantallaments) en cas de necessitat.




MEDI BIÒTIC: Vegetació. Risc d’incendis. Acció o accions núm.: E1 i E3.

Descripció: Augment en el trànsit de vehicles per la BV-2249 i operacions de manteniment de la vegetació de les voreres de la carretera

Impacte núm.: 23 Descripció: Increment del risc d’incendi.

Caracterització: A, B1, C, D, E, F1, G, H, I1, J1, K, L1.

Avaluació: Moderat

Impactes associats:


Indirectes, a dóna b : Afecció sobre la vegetació, la fauna i el paisatge en cas de declarar-se un incendi.


Mesura correctora: (preventives, correctores i compensatòries) Enunciat: S’aplicarà la següent mesura correctora.

Manteniment franges lliures de vegetació.

Gestió dels productes de la tala i esbrossada.


MEDI SÒCIO-ECONÒMIC: Activitats econòmiques.

Acció o accions núm.: E1. Descripció: Entrada en servei de la variant

Impacte núm.: 24 Descripció: Afavoriment de les activitats econòmiques de la zona per la millora de les

comunicacions.

Caracterització:

Avaluació: Impacte positiu

Impactes associats:




Mesura correctora: (preventives, correctores i compensatòries) Enunciat: Per ser un impacte positiu no necessita mesures correctores.

Avaluació de l’impacte desprès d’aplicar les mesures correctores Avaluació: Impacte positiu



MEDI SÒCIO-ECONÒMIC: Intensitat viària

Acció o accions núm.: E1. Descripció: Entrada en servei de la variant de la BV - 2249.

Impacte núm.: 25 Descripció: Millora en les condicions del trànsit de vehicles i de seguretat vial per l’execució

de la variant de la BV - 2249.

Caracterització:

Avaluació: Impacte positiu

Impactes associats:




Mesura correctora: (preventives, correctores i compensatòries) Enunciat: Per ser un impacte positiu no necessita mesures correctores.

Avaluació de l’impacte desprès d’aplicar les mesures correctores Avaluació: Impacte positiu



5.4. Mesures correctores

5.4.1. Introducció

En aquest apartat es desenvolupen el conjunt de mesures correctores anunciades al apartat precedent, destinades a corregir, minorar o compensar els impactes identificats anteriorment.

S’ha optat per tractar separadament les mesures correctores específiques vinculades a l’obra projectada i a l’àmbit en que s’executa i les mesures correctores genèriques , d’abast més global, independents de l’àrea territorial en que es projecte l’obra, i aplicables a aquelles actuacions assimilables a l’obra analitzada al present document.

Les mesures correctores especifiques fan referència als aspectes detallats a continuació:

• Revegetació, control de l’erosió i integració paisatgística.

• Mesures de protecció territorials.

• Mesures de protecció del patrimoni cultural.

• Mesures de protecció de la fauna.

• Mesures de protecció del sistema hidrològic.

• Mesures de protecció acústica.

Les mesures correctores genèriques són les que fan referència a:

• Gestió de la terra vegetal.

• Mesures de prevenció del risc d’incendis.

• Mesures correctores en instal·lacions auxiliars, parc de maquinaria.

• Mesures de protecció atmosfèrica.

• Mesures de protecció territorials de caràcter genèric.

5.4.2. Mesures correctores específiques

5.4.2.1. Revegetació, control de l’erosió i integració paisatgística

Adequació morfològica dels talussos

A l’objecte de facilitar la restauració edàfica i vegetal de les superfícies neoformades, alhora que reduir els fenòmens erosius, els talussos de desmunt i terraplè es projecten amb morfologies 3H:2V. En cas de que les alçades dels mateixos siguin superiors als 10 metres, es proposa la incorporació de bermes intermèdies de 3 metres d’amplada a l’objecte de disminuir els fenòmens erosius associats a la concentració i circulació de les aigües d’escolament superficial. Les bermes tindran un contrapendent del 2% cap el peu del talús i un pendent longitudinal del 3 % a l’objecte de facilitar l’evacuació de l’aigua de pluja.

Revegetació de superfícies denudades o neoformades

Les operacions de restauració paisatgística s’hauran de realitzar simultàniament a les operacions d’obra, tot minimitzant el temps sense tractament antierosió de les superfícies denudades. En tot cas, aquestes actuacions hauran d’estar finalitzades abans de l’acabament de les obres generals de la variant. El manteniment de les plantacions s’assegurarà durant dos períodes estivals.

Es procedirà a la revegetació de totes les superfícies afectades per les obres, des dels desmunts, terraplens, rotondes, etc, fins a les àrees d’instal·lacions auxiliars, parcs de maquinaria, camins oberts específicament per a l’execució de l’obra, etc. A banda de la reducció dels fenòmens erosius, les revegetacions perseguiran també la integració paisatgística de la nova infraestructura i el manteniment de la connectivitat entre les formacions vegetals identificades.

Per a una bona integració paisatgística de la infraestructura la selecció de les espècies herbàcies, arbòries i arbustives es farà d’acord amb la vegetació present a la zona.

Hidrosembra

Una vegada finalitzades les operacions d’estesa de la terra vegetal, es procedirà a la revegetació de les superfícies transformades i les denudades per l’execució de les obres (zones auxiliars a l’obra), mitjançant hidrosembra a fi d’aconseguir una ràpida colonització del sòl.

La hidrosembra es realitzarà amb una barreja de llavors adaptades a les condicions climàtiques de la zona, amb espècies lleguminoses i gramínies.



A continuació es detalla la dosificació de la solució aquosa de la hidrosembra:

Dosificació (per m 2)

Aigua 2 litres

Mulching protector de fibra curta 40 gr.

Fixadors a base acrílica 10 – 20 gr.

Adob inorgànic d’alliberació lenta 30 gr.

Adob orgànic d’assimilació immediata 110 gr.

Barreja de llavors 30 gr.

La barreja de llavors utilitzada, atenent la climatologia de la zona, estarà composta per les següents espècies:

Espècies Percentatge (%)

Lolium rigidum 20

Agropyrum cristatum 15

Festuca arundinacea 20

Dactylis glomerata 15

Cynodon dactilon 5

Eragostis curvula 5

Paspelum notetum 10

Medicago sativa 5

Onobrychis viciaefolia 5

Totes les superfícies neoformades seran objecte de hidrosembra.

Plantació d’arbres i d’arbust

Per a la selecció d’espècies s’ha tingut en conte la seva presència a l’àmbit de la variant de la BV-2249, així com la seva inflamabilitat, donant prioritat, a les espècies moderadament i poc inflamables.

A la taula següent es detallen les espècies utilitzades en la revegetació de talussos i la seva localització

Tractament Localització Espècies Densitat

T 1 Talussos de terraplè i talussos de desmunt

3H:2V. Tot el traçat

Viburnum tinus

Erica multiflora

Arbutus unedo

Espècies arbustives: 600 ut / ha

Les rontondes que connectaran la variant amb el actual traçat de la BV-2249 es revegetaran amb les espècies que es detallen a continuació:


T2 Rotondes Inici i final de la variant Olea europaea Espècies arbòries: 2 ut/ rotonda

Els torrents i línies de drenatge es revegetaran amb espècies de ribera. A continuació es detallen les espècies utilitzades i la seva localització.


T3 Torrents i línies de drenatge

Torrent de San Just (PK 0+637), línia tributària torrent de Can Torres (PK 0+426) i línies de drenatge (PK 1+036, 1+207, 1+722, 1+843).

Salix alba

Populus nigra

Rubus ulmifolius

Coriaria mytifolia

Cornus sanguínea

Espècies arbòries: 500 ut/ha

Espècies arbustives: 1200 ut / ha

Als plànols de revegetació s’inclouen les superfícies objecte de plantació.

Trasplantament de vegetació protegida, rara o endèmica

Previ a l’inici de les operacions de tala i esbrossada es farà un reconeixement de la zona a fi de detectar la presència d’exemplars d’espècies protegides, que es dura a terme durant les èpoques de creixement vegetatiu de les orquídies (març – setembre) per poder detectar els individus. Les espècies protegides que hi podrien ésser presents, però que no varen ésser detectades durant la caracterització del medi, són:

• Abellera (Ophrys bertolonii benacensis).

• Teix (Taxus baccata)



Campaneta gran (Campanula speciosa affinis)

En cas de detectar la presència d’algun exemplar de Teix es procedirà al seu trasplantament i en el cas de detectar la presència d’orquídies (Ophrys bertolonii benacensis) es procedirà al transplantament dels rizomes.

Plataforma i viaductes amb elements d’evacuació d’aigua

Per minimitzar la pèrdua de terra per l’efecte de les pluges, s’hauran de construir cunetes de guarda als talussos de desmunt i terraplè.

En els cas dels viaductes, s’inclouran desguassos de canalització de les aigües de pluja recollides a la plataforma i estreps, conduint-les als peus dels pilars, evitant així l’impacte directe de l’aigua sobre el terreny i la formació de xaragalls.

5.4.2.2. Mesures de protecció territorials

Minimització d’ocupacions

Amb la finalitat d’evitar afeccions innecessàries, es marcaran acuradament sobre el terreny els espais a ocupar pel moviment de terres i les superfícies destinades a ocupacions temporals i accessos.

Àrees aptes per préstecs i abocadors d’obra

Àrees de préstec

A l’annex de moviment de terres de l’estudi informatiu es conclou la necessitat de materials terris d’importació, així doncs, a continuació es detalla la referència i característiques d’algunes de les activitats extractives properes a la traça.

Caracterització de l’activitat extractiva

Nom de la cantera: AMPLIACIÓ HORPEN 06 Recurs: Graves

Empresa: HORMIGONES UNILAND (ABANS H.DEL PENEDÈS,SA)


Nom de la cantera: ESTRUC Recurs: Sorres

Empresa: FOEXCA, SA

En cas de necessitat, els materials de préstec també podran procedir d’àrees específicament obertes per aquest fi. En aquest sentit, s’executaran atenent les següents condicions:

Emplaçament: Localitzar-se sempre fora dels espais naturals protegits (Xarxa Natura 2000 i espais del PEIN), fora de zones d’interès pel patrimoni cultural (jaciments arqueològics, patrimoni arquitectònic, etc.), fora de l’espai fluvial (vegetació de ribera i zones inundables), fora de zones forestals consolidades.

Morfologia dels talussos perimetrals d’extracció: Talussos de 5 metres d’alçada màxima i de pendent (3H:2V) de 34º, amb berma intermèdia entre talussos. Bermes de 3 metres d’amplada amb contrapendent del 2% cap a l’interior. Per a la restauració del talús incorporació de capa de terres vegetals adobades de 20 cm de gruix i hidrosembra. Recollida de les aigües al canal de desguàs de la berma i conducció capa a l’exterior del préstec.

Alçada màxima del talús perimetral del rebaix:

En terrenys planers de relleu suau (pendent natural del terreny < 2%) el talús final del rebliment serà de H < 5 metres d’alçada total.

En terrenys de relleu ondulat (pendent natural del terreny entre el 2 i el 10%) el talús final del rebliment serà de H < 10 metres d’alçada total.

En terrenys de relleu accidentat (pendent natural del terreny > 10%) el talús final del rebliment serà de H < 15 metres d’alçada total.

Morfologia de les àrees dels préstecs específics per l’obra



Abocadors d’obra

Tot i que a l’annex de moviment de terres de l’estudi informatiu es conclou la no necessitat d’abocadors d’obra, l’eliminació de les terres excedents de l’obra (en el cas que es produeixin) s’haurà de realitzar de forma controlada, dedicant-les preferentment a:

Àrees abandonades a les que anteriorment s’hi haguessin realitzat activitats extractives.

La millora de camps de finques o camps de conreu, sempre i quant aquests no siguin de vinya o fruiters i siguin sensiblement plans. En cas d’aquesta aplicació, previ al rebliment pels camps de conreu, es procedirà al decapatge de la primera capa de sòl (20 – 30 cm), per a tornar-la a estendre una vegada finalitzades les operacions d’abocament de la terra.

Activitats extractives degudament legalitzades amb un programa de restauració integrada. En aquest sentit, les activitats extractives (en les que el programa de restauració pot requerir l’aplicació de terres netes per a la restauració de la mateixa) mes properes a l’obra es detallen a continuació:


Nom de la cantera: Ampliació Horpen 06 Recurs: Graves

Empresa: Hormigones Uniland (Abans H. del Penedès S.A). Distància a l’obra: 0,7 Km

Activitat en actiu amb restauració integrada EXPEDIENT: 86/100-06


Nom de la cantera: Ampliació Horpen 09 Recurs: Gresos (roques silícies)

Empresa: Hormigones Uniland (Abans H. del Penedès S.A). Distància a l’obra: 1,4 Km



Nom de la cantera: La Agrícola Recurs: Graves

Empresa: FOEXCA, SA Distància a l’obra: 9,3 Km

Activitat en actiu amb restauració integrada EXPEDIENT: 84/0364


Nom de la cantera: Ampliació el Carol Recurs: Sauló

Empresa: Àrids El Carol, SL Distància a l’obra: 11 Km



Nom de la cantera: El Carol Recurs: Sauló

Empresa: Àrids El Carol, SL Distància a l’obra: 11 Km



Nom de la cantera: Can Cordelles BA20060043 ADQ Recurs: Graves

Empresa: Collado, SL Distància a l’obra: 11 Km



Nom de la cantera: San Armengol Ampl. 01 BAAD070049 Recurs: Graves

Empresa: Áridos Sant Armengol, SL Distància a l’obra: 9,9 Km



Nom de la cantera: Estruc Recurs: Sorres

Empresa: Foexca, SA Distància a l’obra: 9,7 Km



Nom de la cantera: Ampl. Montserrat 01 Recurs: Graves

Empresa: Canteras San Andrés, S.A. Distància a l’obra: 11 Km





Nom de la cantera: Ampl. Montserrat 02 Recurs: Graves

Empresa: Canteras San Andrés, SA Distància a l’obra: 10,3 Km



Nom de la cantera: Montserrat Recurs: Graves

Empresa: Canteras San Andrés, SA Distància a l’obra: 11 Km



Nom de la cantera: Can Morral del Molí Recurs: Graves

Empresa: Àrids Can Morral, SL Distància a l’obra: 11,5 Km



Nom de la cantera: Ampl. Cal Tita BA20060121ADQ Recurs: Calcàries

Empresa: Lafarge Aridos i Hormigones SAU Distància a l’obra: 11 Km



Nom de la cantera: Ampl. El Telégrafo 01 BA20060073ADQ Recurs: Calcàries

Empresa: Bercontres, SA Distància a l’obra: 9,3 Km



Nom de la cantera: Ampl. CD San Pablo 01 BAAD070138 Recurs: Calcàries

Empresa: Cales Pachs SA Distància a l’obra: 11 Km


En relació a l’eliminació de les terres excedents en camps de conreu o activitats extractives abandonades, a banda de les anteriorment indicades pels camps de conreu, s’estableixen les següents directrius:

Emplaçament: fora dels espais naturals protegits (xarxa natura 2000 i espais del PEIN), zones d’interès pel patrimoni cultural (Jaciments arqueològics, patrimoni arquitectònic, etc.), fora de l’espai fluvial (vegetació de ribera i zones inundables), zones forestals consolidades.

Morfologia dels talussos perimetrals: Talussos de 5 metres d’alçada màxima i de pendent (3H:2V) de 34º, amb berma intermitja entre talussos. Bermes de 3 metres d’amplada amb contrapendent del 2% cap a l’interior. Per a la restauració del talús incorporació de capa de terres vegetals adobades de 20 cm de gruix i hidrosembra. Recollida de les aigües al canal de desguàs de la berma i conducció capa a l’exterior del reblert.

Alçada màxima del talús perimetral del rebaix:

En terrenys planers de relleu suau (pendent natural del terreny < 2%) el talús final del rebliment serà de H < 5 metres d’alçada total.

En terrenys de relleu ondulat (pendent natural del terreny entre el 2 i el 10%) el talús final del rebliment serà de H < 10 metres d’alçada total.

En terrenys de relleu accidentat (pendent natural del terreny > 10%) el talús final del rebliment serà de H < 15 metres d’alçada total.

Morfologia dels abocadors de terres netes de l’obra

Reposició de xarxa de camins

Una vegada finalitzades les obres es procedirà a la restauració de tots els camins actualment existents, i que hagin estat utilitzats per l’execució de les obres, per permetre els pas de vehicles i persones, així com l’accés a finques.

Es restituiran i reposaran tots els camins i accessos afectats per la variant de la BV-2249, minimitzant efectes negatius en el sistema agrari de la zona.

La totalitat de camins a reposar estan grafiats als plànols de reposició de camins.



Pla de camins d’obra i accessos

Prèviament a l’inici de les obres es definirà el pla de camins i accessos necessaris per a l’execució de les mateixes.

El pla inclourà com a criteris bàsics la utilització de la pròpia traça per accedir a l’obra, així com la xarxa viària de carreteres i camins existent. El pla inclourà la prohibició de circular amb maquinària de l’obra pels camins i vials no inclosos al mateix pla.

En cas que una vegada iniciada l’obra s’estimi necessària l’ampliació del pla de camins, aquesta es realitzarà pels accessos estrictament necessaris.

Els camins es regaran de forma periòdica per evitar l’emissió de pols i de sòlids en suspensió que podrien afectar a les persones, a la vegetació i a conreus propers.

5.4.2.3. Mesures de protecció del patrimoni cultural

Atenent les condicions de l’àmbit on es projecta la variant de Sant Llorenç d’Hortons, on no hi ha elements catalogats propers a la traça ni tampoc s’han detectat zones amb expectativa arqueològica, es considera que amb caràcter general s’ha de portar a terme les següents actuacions:

Efectuar un control arqueològic durant els moviments de terres en tots els seus aspectes (desbrossament, excavacions, obertures de camins d’accés a l’obra, etc.). D’aquesta manera es determinarà la presència o no d’estructures arqueològiques al subsòl, així com la seva potència estratigràfica, tipologia i grau de conservació. Aquest control haurà de mostrar una especial atenció en la zona on han estat localitzades les restes ceràmiques en superfície que queda afectada pel projecte, a l’inici de l’A.P. 1, que és també la zona més propera a la zona on el J.A. 1 es pot veure afectat

Incorporar en el projecte de construcció un programa d’actuació, compatible amb el pla d’obra, que consideri les iniciatives a adoptar en el cas d’aflorament d’algun jaciment arqueològic o paleontològic no inventariat ni localitzat en les prospeccions.

5.4.2.4. Mesures de protecció de la fauna

Fauna protegida

A fi d’evitar les afeccions a la fauna protegida (àliga cuabarrada) es proposa evitar el canvi d’usos del sòl, procedint amb les següents actuacions:

Mantenir les zones obertes amb brolles, camps de conreu, marges agrícoles i zones forestals.

Mantenir els camins agrícoles.

Prioritzar la menor ocupació possible de sòl no urbanitzable.

Mantenir l’agricultura extensiva de secà de l’àmbit.

Passos de fauna

La intensitat viaria prevista a la variant de Sant Llorenç d’Hortons és de 2.500 vehicles/dia per la IMD2009. Aquesta intensitat pot significar una barrera important per determinades espècies, ja que el soroll i la intensitat del trànsit tenen un efecte dissuasiu.

Per a mantenir la continuïtat dels actuals corredors i minimitzar l’efecte barrera es proposa l’adaptació i revegetació dels següents elements com a passos de fauna.

pK Element Long (m) Observacions

0+441,17 O.F.0.1 Viaducte 70 Ungulats, carnívors, mamífers, amfibis i rèptils

0+652 O.F.0.2 Viaducte 50 Ungulats, carnívors, mamífers, amfibis i rèptils

1+643,24 P.I. 1.1 Calaix 7x4,5m 10,80 Ungulats, carnívors, mitjans mamífers, amfibis i rèptils

1+722 O.D.1.3 Canonada

d=2,5m 17,65 Carnívors, mitjans mamífers, amfibis i rèptils

1+843 O.D.1.4 Canonada

d=2,5m 14,35 Carnívors, mitjans mamífers, amfibis i rèptils

Atesa la presència a la zona d’estudi de mamífers que necessiten una visió àmplia per utilitzar els passos de fauna (com la guineu i els lagomorfs), es considera més adequats els tubs de 2,5 m enfront els tubs de 2 m.

Permeabilitat

Per a definir la permeabilitat d’una carretera en relació a la fauna s’utilitzen dos índexs:

Índex de Permeabilitat P (%)

Densitat de passos de fauna Dpf (nombre de passos / Km d’infraestructura)

El càlcul de cada un dels índex es realitza segons es detalla a continuació:

Índex de Permeabilitat P Densitat de passos de fauna Dpf

P = (Lt + Lv)/Ltotal Dpf = n/Ltotal Lt és l’amplada dels passos subterranis

Lv és l’amplada dels passos superiors, i

Ltotal és la longitud del tram estudiat

n és el número de passos de fauna existents

Ltotal és la longitud del tram estudiat



En relació a la infraestructura avaluada, els valors dels índex una vegada incorporats com a passos de fauna els elements estructurals anteriorment relacionats són:

P = (70+50+7+2,5+2,5) / 1.900 = 6,95 %

Dpf = 5 / 1,9 = 2,63 passos cada Km d’infraestructura

Perquè l’espai sota els ponts, viaductes i les obres de drenatge (O.D.) pugui ser utilitzat com pas de fauna, es realitzarà la seva restauració morfològica i es procedirà a la revegetació, sobretot dels espais entre pilars, amb vegetació pròpia de ribera.

Del conjunt d’elements considerats com a passos de fauna es procedirà al condicionament específic (a més a més de la corresponent revegetació anteriorment referida) de les obres de drenatge O.D. 1.3, 1.4 i el pas inferior P.I. 1.1 perquè pugin ser utilitzades com a tals.

Les O.D. incorporaran dues banquetes laterals de 0,5m d’ample, amb una alçada suficient per mantenir-se seca. Aquestes banquetes estaran connectades a les lleres de la línia de drenatge mitjançant dues rampes.

En el pas inferior, els laterals del camí es mantindran amb substrat natural, inclús sota el viaducte, no s’instal·laran voreres ni cap altre element de separació que pugui dificultar el pas dels animals.

Pilars dels viaductes fora de lleres

Per no pertorbar les condicions de les lleres, i perquè aquestes siguin utilitzades com a corredor per la fauna, els pilars dels viaductes es localitzaran fora de la llera dels torrents.

Treballs fora d’època de reproducció de fauna

Amb caràcter general els treballs es realitzaran fora de l’època de reproducció i cria de la fauna present al territori.

5.4.2.5. Mesures de protecció del sistema hidrològic

Ponts i viaductes per manteniment de la xarxa hidrogràfica

En relació a ponts i viaductes el traçat incorpora els següents:

Obra PK Tipus Estructura Longitud (m)

OF 0.1 0+441,17 Viaducte 70

OF 0.2 0+652 Viaducte 50

Execució de guals provisionals

Pel torrents afectats per la traça, sempre i quant circuli aigua superficial més del 80% dels dies de l’any, que s’hagin de creuar per a l’execució de les obres, s’habilitaran guals a fi de mantenir les aigües netes i afectar el menys possible a la llera. Una vegada finalitzades les obres es procedirà a la retirada dels guals i a la restauració de la franja de llera afectada.

Execució de barreres de retenció de sediments

Per evitar l’arribada d’aigües amb una important quantitat de sòlids en suspensió, s’instal·laran barreres per a la retenció de sediments durant la fase d’obres. Aquestes barreres es col·locaran en perpendicularment al sentit de circulació de les aigües d’escolament superficial i paral·lels al curs d’aigua que protegeixen.

Les barreres i basses de retenció de sediments s’executaran al torrent de San Just i a la línia tributària del torrent de Can Torres.



Ubicació de les instal·lacions provisionals d’obra

El parc de maquinària, els abassegaments de materials, les instal·lacions provisionals d’obra i les plantes d’aglomerat asfàltic es situaran en zones de mínim risc de contaminació, especialment apartats dels torrents presents a la zona d’estudi.

5.4.2.6. Mesures de protecció acústica

Proposta de mesures atenuadores

De l’estudi de l’ambient acústic adjuntat com annex es desprèn que els nivells d’emissió acústica en explotació no superen els valors establerts per a una zona de sensibilitat acústica alta, ni pels habitatges situats al medi rural ni per les zones amb predomini de sòl d’ús residencial per la qual cosa l’impacte acústic és compatible amb el seu entorn, no requerint-se mesures correctores específiques.

5.4.3. Mesures correctores genèriques

5.4.3.1. Gestió de la terra vegetal

El sòl fèrtil pot veure’s malmès per les actuacions de construcció de l’obra, abocadors i parc de maquinària, per això s’haurà de seguir un programa de recuperació i abassegament de la terra vegetal.

Tota la terra vegetal abassegada s’utilitzarà per la recuperació de zones afectades i pròximes a les obres.

A continuació es defineixen les activitats encaminades a aconseguir una bona gestió de la terra vegetal, element fonamental per una bona implantació de coberta herbàcia, arbustiva i arbòria sobre les superfícies alterades resultants de l’execució de l’obra.

Decapatge

Previ a l’inici de les obres es procedirà al decapatge de la primera capa de sòl (20 – 30 cm). Aquesta és la capa amb un contingut més elevat de matèria orgànica i nutrients, i per tant és la capa amb més valor des del punt de vista agronòmic o forestal, ja que presenten les concentració més elevades de nutrients al sòl i les textures més aptes per al desenvolupament de les plantes.

El decapatge s’efectuarà mecànicament a totes les zones afectades directament o indirectament per l’obra.

Abassegament i conservació

L’abassegament es durà a terme en els llocs escollits, preferentment camps de conreu en el propi àmbit d’actuació, de manera que no interfereixin en el normal desenvolupament de les obres. L’acopi es realitzarà seguint les següents instruccions:

Es farà formant piles (de secció trapezoïdal) i la seva alçada no excedirà de 2 m. La secció d’aquest cordó serà: ample de base de 5,5 m, alçada de 2 m., talús 1H:1V i secció de 7 m2.

S’evitarà el pas dels camions de descàrrega per sobre de la terra apilada.

El modelatge de la pila es farà amb maquinària que compacti poc el sòl.

La capa superior de la pila tindrà forma d’ones per evitar el rentat del sòl per la pluja i la deformació dels seus laterals per l’erosió, facilitant al mateix temps, els tractaments que aquest pugui necessitar.

Si el temps d’abassegament de la terra vegetal ha d’ésser superior a un any, es procedirà a la sembra de poàcies i lleguminoses, amb major proporció d’aquestes últimes, a fi de mantenir la fertilitat del sòl.

Si es preveu un adobat orgànic o fertilització química, podrà efectuar-se durant l’abocament o el modelatge. Els adobs minerals poc solubles s’afegiran després, utilitzant sempre tractors agrícoles.

Estesa de terra vegetal

La terra vegetal s’estendrà sobre les superfícies alterades un cop realitzada la reposició morfològica, amb gruixos entre el 20 – 30 cm, sobre els talussos de terraplè i de desmunt de pendent 3H:2V o inferiors, i les superfícies planes afectades per l’execució de l’obra. Si cal realitzar esmenes o adobar, es farà prèviament, a l’àrea d’abassegament, amb la incorporació d’entre 10 – 60 kg/m3 de matèria orgànica madura, tipus compost o fems o la incorporació de fertilitzants.

Una vegada finalitzades les operacions d’estesa de la terra vegetal es procedirà al refinat de la superfície.

5.4.3.2. Mesures de prevenció del risc d’incendis

Gestió dels productes de tala i esbrossada

Un vegada finalitzades les operacions de tala i esbrossada, les restes dels arbres (no aprofitables per fusta o llenya) i arbusts s’esmicolaran. Un 80 % d’aquest material esmicolat s’estendrà a la terra abassegada a fi d’incrementar el percentatge de matèria orgànica de la mateixa, i el 20 % restant es



deixarà en el sòl per tal de proporcionar hàbitats per la flora i la fauna (especialment insectes que s’alimenten de la fusta).

Sota cap concepte es procedirà a la crema o soterrament de les restes vegetals en els abocadors d’obra.

Manteniment de franges lliures de vegetació

En fase d’explotació de la carretera es duran a terme les operacions necessàries de tala, poda i sega de la vegetació dels talussos a fi de crear i mantenir les zones de seguretat i zones de protecció establertes en el Decret 130/1998 de mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres.

Per a la creació de la zona de seguretat es procedirà a la sega de la vegetació herbàcia a l’estassada de la vegetació arbustiva i a la tala dels exemplars arboris necessaris per evitar la connectivitat entre capçades, així com a la poda fins a 2,20m d’alçada, en una franja de 1 metre a partir el límit de la infraestructura.

Per a la creació de la zona de protecció es procedirà a l’estassada de la vegetació arbustiva a fi d’evitar la connectivitat entre ells, es procedirà a la seva poda per evitar la connexió amb l’estrat arbori, i es realitzaran operacions de tala d’exemplars arboris per evitar la connectivitat entre capçades i a la poda fins els 2,20 m d’alçada, en una franja de 3 metres a partir el límit de la infraestructura.

5.4.3.3. Mesures correctores en instal·lacions auxiliars, parc de maquinària, etc

Creació de punts nets de recollida selectiva

L’objectiu és la recollida i l’emmagatzematge, selectiu i segur, dels residus sòlids i líquids, que evitin la contaminació dels sòls i aigües de la zona, durant la fase de construcció.

S’estableix un sistema de punts nets, que consistirà en:

Crear en el parc de maquinària una zona de neteja de canaletes de les formigoneres.

Instal·lació de punts nets amb contenidors per recollida selectiva de fustes, ferro, vidres,...

Un cop finalitzat l’ús de cada punt net o al finalitzar les obres, es procedirà a la restauració de les àrees utilitzades.

Localització dels punts nets dotats de contenidors

Els punts nets es localitzaran a la zona d’instal·lacions auxiliars i parc de maquinària.

Servei de recollida.

Existirà un servei de recollida periòdic dels contenidors. La determinació del torn de recollida més escaient dependrà de les condicions particulars de l’obra.

Sistemes de recollida d’aigües a àrees d’instal·lacions auxiliars

S’evitarà la contaminació per infiltració d’aigües residuals situant en zones de baix risc els magatzems de materials d’obra i de manteniment.

Per evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies, la plataforma que conforma el parc de maquinària i les zones auxiliars, desguassarà mitjançant rases perimetrals a una bassa temporal de retenció o decantació de sediments, com a mesura preventiva de protecció del sistema hidrològic natural.

Dins el parc de maquinària es definiran zones destinades a la neteja de la maquinària, especialment de formigoneres, i zones destinades a l’emmagatzematge i manipulació d’olis i combustibles. Aquestes àrees estaran dotades de rases perimetrals, zones impermeabilitzades i basses tan per la recollida de les aigües de neteja com pels vessaments accidentals que es puguin produir.

Es definiran els procediments d’explotació del parc, i en especial la manipulació de productes tòxics (lubricants, combustible,.etc).

S’instal·laran casetes d’obra equipades amb sistemes de recollida de les aigües sanitàries, que es gestionaran adequadament per mitjà de transportistes i instal·lacions autoritzades.

Residus a abocador

Durant la fase d’explotació, tots els residus generats fruit dels treballs de manteniment de la via, substitució de ferms, reparació i substitució de juntes, reparació i substitució de tanques, etc., seran destinats a abocador.

Revisió periòdica de vehicles

Tots els vehicles adscrits a l’obra, a fi d’evitar l’emissió en excés de gasos contaminants a l’atmosfera i generar sorolls innecessaris fruit del seu mal funcionament, estaran al corrent de les revisions periòdiques, així com disposaran d’elements que atenuïn l’emissió de gasos i redueixin la generació de sorolls.



5.4.3.4. Mesures per minimitzar la producció de pols

Regs

La constant circulació de maquinària per vies no pavimentades durant l’execució de les obres provocarà l’increment de partícules sòlides (pols) a l’atmosfera.

Les mesures de protecció en fase de construcció van encaminades a evitar l’emissió de pols generada pel moviment de terres i el tràfic de vehicles. Es prendran mesures especials de protecció contra l’emissió de pols, especialment en les zones properes a nuclis habitats i a zones on es realitzin activitats agrícoles.

Es contempla un Programa de Regs per les zones de trànsit, especialment les no pavimentades, el parc de maquinària i la zona d’abassegament d’àrids, utilitzant camions o tractors cisterna, els quals efectuaran dos regs diaris de 2 litres/m2. Aquests regs s’intensificaran en èpoques de calor.

Estabilització d’accessos i camins no pavimentats

En zones sense pavimentar, especialment en àrees conflictives, es procedirà a regar amb una emulsió de polímers estabilitzants tipus soil - sement amb una dosis de 0,5 litres/m2, i una periodicitat bimensual durant la primavera, i mensual durant l’estiu.

5.4.3.5. Transports de materials terris tapats

Per evitar la dispersió de pols durant el transport de materials terris, aquest aniran coberts amb lona.

5.4.3.6. Mesures de protecció territorials de caràcter genèric

Senyalització de zones sensibles, camins i accessos

Es definiran amb exactitud els límits de l’actuació i les zones d’especial protecció.

S’indicarà la ubicació de les instal·lacions auxiliars de l’obra i els accessos. Per a la senyalització de l’obra s’utilitzaran balises, senyals de localització d’abocadors, senyals iconogràfiques direccionals, de zones d’acopi de residus, de zones de neteja de vehicles, etc.

Les balises i senyals s’ubicaran en els límits de l’obra, en zones amb vegetació a preservar, zones amb patrimoni cultural, etc.

Manteniment de serveis afectats

Durant la fase d’obra es mantindran tots els serveis que es puguin veure afectats per la variant (aigua, llum, xarxes de telecomunicacions, tec.), mitjançant by–pass o l’ús d’altres xarxes complementàries, etc. Una vegada finalitzades les obres es procedirà a la reposició definitiva dels serveis afectats.

Manteniment de la circulació de vehicles per la BV-2249

Durant tot el període d’execució de les obres s’intentarà afectar en el menys possible a la circulació de vehicles per la BV-2249. En aquest sentit s’adaptaran els treballs que impliquin talls en la calçada a les franges horàries o períodes de l’any en que sigui menor el nombre d’usuaris.

Treballs en horari nocturn

A fi d’evitar molèsties a la població ocasionades pels sorolls associats a la realització de les obres, aquestes es realitzaran preferentment en horari diürn (7 h i 23 h).



5.5. Taula resum de l’avaluació ambiental del projecte

A continuació es mostra la taula resum de l’avaluació ambiental del projecte abans i desprès de l’aplicació de mesures de protecció i correctores.

Avaluació ambiental del projecte

Factor del medi Avaluació del projecte Avaluació després de MCIA

Medi físic Geomorfologia i relleu 1 0 Erosió sols 1 0 Hidrologia superficial 1 1 Ambient atmosfèric 1 1 Ambient acústic 1 1

Medi biòtic

Vegetació 1 1

Vegetació protegida 1 1

Vegetació de ribera 1 1

Vegetació – Risc incendis 1 1

Fragmentació i efecte barrera 1 1 Fauna protegida 1 0

Paisatge Paisatge 1 1

Medi Sòcio-econòmic Patrimoni cultural 1 0 Xarxa viària local 1 1 Serveis afectats 1 1 Trànsit viari 1 1 Activitats econòmiques Positiu Positiu

Avaluació global 1 1



Tal com es desprèn de la taula anterior, l’execució del projecte comporta uns efectes moderats en relació al medi en que es projecta. L’aplicació de les mesures correctores enunciades anteriorment permeten reduir aquests efectes, avaluant l’impacte global després d’aplicar les mesures correctores com compatible.

5.6. Síntesi i conclusions

L’objectiu del capítol és la identificació de les principals interaccions (efectes) que s’estableixen entre el projecte i el medi en que s’ha d’executar, alhora que definir les mesures correctores a l’objecte de minimitzar els efectes identificats.

Tal com es desprèn de la taula d’avaluació ambiental del projecte, la solució adoptada (les millores incloses en la definició inicial del projecte) i l’aplicació de les mesures correctores proposades permeten compatibilitzar el projecte de la variant amb el manteniment de les condicions del medi.

Amb caràcter general l’execució de la variant no comporta grans efectes sobre els factors del medi considerats. Únicament es poden identificar com a més rellevants els ocasionats a les línies de drenatge superficial i vegetació associada, els relacionats amb la fragmentació d’hàbitats i efecte barrera de la infraestructura i els efectes sobre la fauna protegida.

En relació als cursos superficials i vegetació de ribera els efectes seran deguts a l’execució de dos viaductes al torrent de Sant Just i a la línia tributària del torrent de Can Torres, que comportaran la ocupació temporal de l’àmbit en que es localitzen.

Pel que fa a la fragmentació d’hàbitats, l’efecte barrera i l’efecte sobre fauna protegida, la variant es projecta per camps de conreu de secà, bàsicament vinya i cereals (àrea de cacera i campeig de l’àliga cuabarrada). Tot i que la traça en aquest tram de camps de conreu no incorpora grans talussos, comporta una alteració de l’hàbitat que es mantindrà durant l’explotació de la variant.

Per al conjunt d’efectes identificats es proposen un seguit de mesures correctores a l’objecte de compatibilitzar l’execució del projecte i mantenir les condicions del medi. En aquest sentit s’inclou l’adaptació d’obres de drenatge com a passos de fauna, el manteniment dels espais oberts amb brolles, camps de conreu, marges agrícoles i zones forestals, el manteniment de camins agrícoles, la minimització de les ocupacions a les zones de major sensibilitat (cursos superficials), l’execució de guals i barreres de retenció de sediments, etc.

Atenent els diferents aspectes considerats i avaluant en conjunt els efectes que el traçat pot ocasionar, s’estima que prèviament a l’aplicació de les mesures correctores l’impacte global de l’obra serà de caràcter moderat, millorant-se aquest amb la incorporació de les corresponents mesures, essent la valoració final dels efectes amb caràcter compatible.

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Variant de Sant Llorenç d’Hortons. Carretera BV-2249. pK 5+300 al 8+900. Tram: Sant Llorenç d’Hortons - Masquefa. Clau IA-XB-06011 7. Programa de vigilància ambiental

E-02-174-09 06 PVA 111

6. Programa de vigilància ambiental

6.1. Objectius

Els objectius del Programa de Vigilància Ambiental (P.V.A) es centren en els següents aspectes:

• Verificació de l’avaluació inicial dels impactes previstos, concretant detalladament els paràmetres de seguiment de la qualitat dels vectors ambientals afectats.

• Control de l’aplicació de cadascuna de les mesures correctores previstes en l’Estudi d’Impacte Ambiental (E.I.A.).

6.2. Verificació de l’avaluació inicial dels impactes

Per a la verificació de l’avaluació inicial dels impactes s’haurà de tenir en compte que durant el seguiment de les obres, poden aparèixer nous impactes no previstos al present estudi, per als quals s’hauran de definir, d’immediat, les mesures correctores per a minimitzar-los o eliminar-los.

Paràmetres de seguiment

L’avaluació dels impactes es verificarà amb el seguiment dels paràmetres de qualitat dels vectors ambientals afectats.

Atenent el tipus d’obra de que es tracta, els vectors objecte de seguiment son els següents:

a) El paisatge, avaluant el grau d’integració morfològica de la variant, i d’altres superfícies en general (abocadors, ocupacions temporals, etc).

b) El soroll, on el paràmetre de seguiment està definit per una un LAr en període diürn (7-23h) de 60 dBA i un LAr en període nocturn (23-7h) de 50 dBA.

c) La vegetació, la qual s’avaluarà atenent el grau d’afectació de la vegetació natural present a l’àmbit d’actuació.

d) Les aigües superficials dels torrents on l’avaluació es farà per seguiment dels sòlids en suspensió presents, tot i els importants efectes de l’estiatge en els cursos d’aquesta zona.

e) L’evolució de les hidrosembres i les plantacions arbustives i arbòries.

f) El patrimoni cultural, detectant durant les fases de moviment de terres i condicionament morfològic, la presència de restes susceptibles de ser integrades al patrimoni cultural.

6.3. Seguiment ambiental durant l’execució de les obres

6.3.1. Objectius

Durant la fase de construcció, es realitzarà un seguiment exhaustiu de la interrelació entre l’execució de l’obra i els components ambientals.

Aquest seguiment pretén donar compliment a la voluntat de l'Administració d’incrementar la qualitat de les seves obres i el respecte a l’entorn dels projectes que realitza.

El seguiment es centrarà exclusivament durant l’execució de les obres, mentre que el Programa de Vigilància es centra, a més, en el seguiment de paràmetres ambientals durant l’explotació de la infrastructura.

6.3.2. Implementació

Per al seguiment dels aspectes ambientals durant l’obra s’estableix la necessitat d’incorporar un tècnic o equip especialista.

Les funcions d’aquest equip seran la de controlar l’aplicació de les mesures preventives i correctores.

Redacció del llibre d’obra ambiental

En aquest llibre es recolliran les incidències ambientals, indicant les desviacions del programa de revegetació inicial, el canvi d’intensitat de les mesures correctores i l’aparició de nous impactes.

De la mateixa manera es realitzarà un seguiment de les mesures aplicades, localitzant-les en l’espai i en el temps i destacant el grau d’eficiència de les mateixes.

L’execució d’aquest llibre comportarà la realització d’informes periòdics de seguiment.

6.3.3. Implementació de les mesures de protecció

Per a la correcta aplicació i funcionament dels aspectes ambientals durant la construcció de l’obra és imprescindible realitzar correctament les següents actuacions:

1. Dur a terme correctament les mesures establertes en l’E.I.A..

2. Controlar l’eficàcia, correcció i ajustament de les mesures correctores establertes durant l’execució de les obres. Aquest apartat correspon al Pla de vigilància ambiental.


E-02-174-09 06 PVA 112

6.3.4. Control d'aplicació de les mesures correctores

El seguiment dels paràmetres dels vectors ambientals mostraran el grau d’aplicació de les mesures.

El control es realitzarà en fase de construcció de la variant, de tal manera que la seva evolució en l’espai i en el temps quedarà reflectida pel promotor en un cronograma de mesures correctores que mostrarà en cada moment l’estat i el grau d’aplicació de les mateixes.

En el cas de la ineficàcia de les actuacions preventives i correctores previstes, es procedirà a la redefinició de les noves mesures.

6.3.4.1. Pla d’Obra Ambiental

El Pla d’Obra Ambiental s’ha de dissenyar amb la informació continguda en el Pla d’obra Constructiu

proporcionat per l’empresa adjudicatària i que recull les activitats que s’efectuaran al transcurs de la

construcció del projecte.

El Pla d’Obra Ambiental presenta uns condicionaments donats pels treballs d’execució de l’obra i els

propis dels elements que integren el medi.

En el cronograma o quadre que s’elaborarà quan es disposi del Pla d’Obra Constructiu, es definiran,

d’una banda, els medis afectats per les obres i les actuacions correctives previstes corresponents a

cadascun d’ells, i d’altra banda, la incidència de cada mesura en funció de l’estació anual en que ha

estat aplicada. En aquest sentit, la incidència de les actuacions es valorarà qualitativament en:

Període òptim: en què les condicions climàtiques són idònies per l’aplicació d’una determinada

mesura correctora.

Període practicable: on malgrat els factors meteorològics no són del tot favorables, s’accepta

l’execució de l’actuació.

Període inviable: en què les condicions climàtiques són desfavorables i per tant es recomana aturar

l’obra correctiva en particular.

Període d’alta sensibilitat: període prohibitiu per l’execució de mesures correctores.

Per a la redacció d’aquest pla es parteix del fet que la majoria dels impactes que es produiran durant

l’execució de l’obra han estat previstos i s’han corregit durant la redacció del projecte.

Tot seguit s’exposa la relació existent entre els medis afectats per les obres, les mesures correctores

derivades de cadascuna d’ells, l’optimitat de les actuacions en funció de l’estació anual i els

paràmetres de qualitat objecte de seguiment durant les obres.

6.3.4.2. Hidrologia (aigües superficials)

Les mesures correctores aplicables en relació a l’afecció de la hidrologia superficial són:

Execució de guals provisionals, es controlarà el bon ús d’aquest guals, a fi d’evitar que es malmeti

la llera dels torrents presents.

Execució de barreres de sediments, es vigilarà la seva correcta col·locació, així com els seu

funcionament en èpoques plujoses.

Pel que fa a guals provisionals i barreres de retenció de sediments, la caracterització del seguiment a

realitzar és la següent:

Seguiment qualitat de les aigües a les línies de drenatge superficial

Paràmetre de seguiment Qualitat de les aigües superficials

Objectiu Detectar l’increment de sòlids en suspensió

Paràmetres a analitzar Sòlids en suspensió

Localització del mostreig Torrent de Sant Just i línia tributària del torrent de Can Torres

Freqüència de mostreig Quinzenal durant l’execució de les obres si es donen pluges

6.3.4.3. Sòls

Les mesures mínimes a prendre per a evitar la pèrdua de la part edàfica i la compactació del sòl són:

Recuperació de la capa edàfica i amuntegament, per evitar la seva manca posterior alhora de

practicar la revegetació i plantació de talussos. En cas que el sòl tingui un gruix superior als 30 cm es

retirarà de forma selectiva. Generalment, qualsevol època de l’any és bona per a dur a terme aquesta

mesura.


E-02-174-09 06 PVA 113

Tractament dels abassegaments. Aquesta és una tasca molt important doncs el sòl, com a banc de

llavors autòctones, pot ésser posteriorment emprat en labors de revegetació.

L’època més idònia per a la realització del tractament és durant el període germinatiu de les llavors,

és a dir, des d’abril a octubre incloent-hi l’estiu, tal vegada considerat com a període practicable.

Redistribució de les terres vegetals, un cop finalitzats els moviments de terres sobre talussos i

terraplens. Aquesta tasca es pot realitzar al llarg de tot l’any, amb especial preferència per la tardor i

l’hivern.

6.3.4.4. Adequació paisatgística

Per a assolir la integració de la infraestructura és necessari complir els següents objectius:

• Privilegiar o potenciar el paisatge des del punt de vista dels possibles observadors, o receptors que puguin veure afectada la qualitat de la seva percepció visual de l’entorn.

• Buscar la reducció sistemàtica de l’impacte paisatgístic.

• No considerar l’ordenació paisatgística com a una màscara sistemàtica, si no com a aquella eina que es pot variar segons les circumstancies locals.

Així la noció de paisatge no es restringirà a plantar vegetació si no que serà més bé ambiental.

6.3.4.5. Qualitat de l’aire

El manteniment de la qualitat de l’aire es farà amb el reg amb camió cisterna de tots els camins

transitats per la maquinària utilitzada per l’execució de les obres. El període d’actuació d’aquesta

mesura es preveu en qualsevol època de l’any, malgrat s’hagin considerat només com a practicables

els mesos menys plujosos.

En cas que el reg de camins no assoleixi els efectes pretesos, s’inclourà l’aplicació d’estabilitzants

higroscòpics, molt efectius en períodes secs.

Les actuacions de seguiment se centraran en:

Seguiment qualitat de l’aire

Paràmetre de seguiment Qualitat de l’aire

Objectiu Detectar l’increment significatiu de pols

Paràmetres a analitzar Partícules sòlides en suspensió

Localització del mostreig Àrees susceptibles de generar pols (camins, instal·lacions auxiliars, etc)

Freqüència de mostreig En els períodes secs mensualment

6.3.4.6. Xarxa viària local

S’han definit les següents actuacions correctives per minimitzar els efectes a la xarxa viària:

Restabliment de les vies de comunicació, és a dir la xarxa bàsica primària (camins, accessos a

camps). No es preveuen períodes més idonis que d’altres per l’execució d’aquesta mesura.

6.3.4.7. El soroll

Durant el període de construcció es succeiran els sorolls provocats per la maquinària. Com a mesures

s’hauran d’evitar les obres en horaris nocturns i els vehicles estaran al corrent de les corresponents

revisions. El període d’aplicació d’aquestes mesures és durant tota l’execució de les obres.

Seguiment dels nivells acústics

Paràmetre de seguiment Soroll ambiental

Objectiu Detectar l’increment significatiu i continuat de sorolls

Paràmetres a analitzar Es determinarà el nivell de LAr

Localització del mostreig Àrees susceptibles de generar soroll (instal·lacions auxiliars, obra, etc)

Freqüència de mostreig Mensualment


E-02-174-09 06 PVA 114

6.3.4.8. Condicionament i restauració vegetal

En relació al condicionament i restauració vegetal, s’hauran de tenir en compte les següents mesures:

• Obtenció, acumulació i tractament de la terra vegetal; per a la conservació de les seves propietats germinatives i evitar així, pèrdues de matèria orgànica i llavors. El període òptim correspon a l’hivern.

• Estesa de la terra vegetal, en períodes de poca pluja.

• Implantació de coberta herbàcia: l’estabilitat dels talussos s’aconsegueix amb el mètode de la hidrosembra. S’intentarà la recuperació de la coberta vegetal autòctona. Els períodes òptims es corresponen amb la primavera i la tardor.

• Control dels requisits de qualitat dels materials utilitzats en les sembres, hidrosembres, i plantacions. El període òptim és prèviament a la sembra o plantació.

6.3.4.9. Patrimoni Cultural

A tot el llarg de la traça, durant la fase de moviment de terres, es durà a terme un seguiment i control arqueològic de les mateixes, a fi de poder detectar la presència de bens constitutius del patrimoni cultural.

6.4. Seguiment ambiental durant l’explotació de la infraestructura

Durant l’explotació de la infraestructura, la vigilància i seguiment ambiental es centrarà en la detecció d’increments en els nivells sonors derivats del trànsit viari i en el seguiment de la utilització de les obres condicionades com a passos de fauna. En aquest sentit, les actuacions proposades es relacionen a continuació.

Seguiment dels nivells acústics

Paràmetre de seguiment Soroll ambiental

Objectiu Detectar la superació d’un LAr de 60 dBA en període diürn i de 50 dBA en període nocturn

Paràmetres a analitzar Es determinarà el nivell de LAr

Localització del mostreig En àrees sensibles al llarg de la traça

Seguiment dels passos de fauna

Paràmetre de seguiment Utilització dels passos de fauna

Objectiu Avaluar l’eficàcia dels passos de fauna en el manteniment de la permeabilitat transversal

Paràmetres a analitzar Espècies que usen un pas determinat o que transiten per les rodalies

Localització del mostreig A les obres condicionades com a passos de fauna

Freqüència de mostreig Seguiment setmanal durant els períodes de mostreig

Seguiment de la mortalitat de fauna

Paràmetre de seguiment Seguiment de la mortalitat de vertebrats

Objectiu Avaluar la incidència directa del trànsit en la fauna vertebrada

Paràmetres a analitzar Existència de punts negres per la fauna vertebrada

Localització del mostreig En tot el traçat de la variant

Freqüència de mostreig Seguiment setmanal durant els períodes de mostreig estacionals

6.5. Seguiment de les actuacions correctores

Consisteix en realitzar un seguiment de les actuacions i de l’estat dels components del medi. Es deixarà constància de si les mesures correctores estan per començar, estan vigents, estan aturades o necessiten correcció immediata.

6.5.1. Informes

Es realitzaran informes periòdics tenint en compte els següents aspectes:

• Descripció de les mesures correctores i de les actuacions de recuperació ambiental i integració paisatgística realment executades.

• Informe dels nivells de sòlids en suspensió presents a l’aire (nivells màxims i eventuals).

• Estat i progrés de les actuacions de recuperació ambiental i integració paisatgística de les obres, abocadors, préstecs, etc.

Es redactarà un informe on s’avaluarà, l’estat actual de les mesures correctores i la seva evolució al llarg del mes. A tal efecte s’elaborarà :


E-02-174-09 06 PVA 115

• Quadre resum on es relacionaran les tres variables més significatives: medis impactats, impactes ocasionats en cadascun dels medis i mesures correctores previstes en l’E.I.A. i en la Declaració d’Impacte, sí existeix.

• Un balanç comparatiu on s’exposarà l’actuació de les mesures correctores previstes en l’estudi d’impacte ambiental davant de l’actuació d’aquelles durant la realització de l’obra. En el cas d’existir divergències entre les dues actuacions es proposaran mesures correctores de major eficàcia.

• Una valoració de les condicions de realització de les mesures correctores respecte les incidències estacionals que puguin sorgir durant el Pla d’Obra Ambiental i durant el Pla d’Obra Constructiu, és a dir, si en el transcurs de l’obra una actuació correctiva s’ha realitzat en el moment declarat, bo, òptim, o d’alta sensibilitat.

• Una descripció de possibles impactes produïts durant les obres i no controlats en l’Estudi d’Impacte Ambiental. Es proposaran d’immediat noves actuacions correctives.

El que es pretén amb aquests informes és tenir una visió general de l’evolució de les mesures correctores al llarg del temps d’execució de l’obra.

Es tractarà de sintetitzar en un sol text tota la informació recollida anteriorment referent a:

• Components del medi sensibles.

• Impactes ocasionats sobre el medi.

• Actuacions de les mesures correctores. Estat actual.

• Valoració de l’efectivitat de les actuacions correctores respecte a l’efectivitat prevista.

• Valoració del pla d’obra ambiental i constructiu. Paral·lelismes i divergències abans i durant el transcurs de l’obra.

• Conclusions i noves aportacions.

Informe fotogràfic de l’impacte ambiental i les mesures correctores

En aquest document quedarà patent l’estat inicial del medi abans de l’execució de les obres, s’utilitza com a model l’estat d’aquell un cop iniciades les activitats. Es definirà com a un sistema d’avaluació visual de l’evolució de les obres i de la correcta aplicació de les mesures correctores.

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Variant de Sant Llorenç d’Hortons. Carretera BV-2249. pK 5+300 al 8+900. Tram: Sant Llorenç d’Hortons - Masquefa. Clau IA-XB-06011-A1 7. Cost de les Mesures Correctores

E-02-174-09 07 Pressupost 117

7. Pressupost de mesures correctores

A nivell ambiental, es poden diferenciar dos tipus de mesures correctores:

• Totes les mesures necessàries per a donar compliment als requeriments legals vinculats a cada actuació, així com aquelles que siguin d’aplicació per una qüestió de “bones pràctiques” dels treballs a realitzar, que aniran a càrrec de la contracta de l’obra.

• Aquelles ben individualitzades, que corresponen a rectificacions o disposicions específiques, i que són les que aquí s’amidaran i es pressupostaran, i que van a càrrec de qui promou l’obra. Dins aquest grup, per al present pressupost s’inclouen les relacionades amb la restauració edàfica i vegetal, la protecció de la fauna, la protecció de la vegetació, així com les actuacions relacionades amb la vigilància i seguiment ambiental. S’inclouen també amb caràcter orientatiu les corresponents a la contracta.

Mesures correctores a càrrec del promotor Mesures a càrrec de la contracta de l’obra

Restauració edàfica i vegetal (hidrosembres i plantacions).

Manteniment i restauració de camins afectats per l’obra.

Transplantament de vegetació protegida. Gestió de la terra vegetal.

Mesures de protecció del patrimoni cultural.

Mesures de prevenció del risc d’incendis.

Mesures de protecció de fauna (revegetació passos de fauna).

Mesures correctores en instal·lacions auxiliars, parcs de maquinària, etc.

Mesures protecció acústica. Protecció hidrològica (Barreres de sediments i guals provisionals).

Elements d’evacuació d’aigua (inclòs a estudi informatiu).

Mesures per minimitzar la producció de pols (regs, estabilitzants, ...).

Mesures de protecció territorial (senyalitzacions, manteniment dels serveis, etc.).

El pressupost adjuntat a continuació es segrega en les diferents unitats incloses al projecte de la variant, incorporant alhora un capítol de vigilància i seguiment ambiental de les obres a realitzar.

��

��

�� !"# �$� !�� #��#�� %��

&�"'# �� ()�$��)�(�*��

(�# �+ �� )�,(�-)�&�.��/0�&�

� 1)+�-�� 2+ � � � �� %�� "�#�� 3#�� #�� ! # ��" � � �� 2! �� 4!� �%# "�� 5��6 �� 7 ��6�� "#� �� #� �3�" �� 8� � #� �3!� �9��: � ��8�� 2�!� �� ! # �;��<

�6�� 6�=� >��6>�

��

�� !"# �$� !�� #��#�� %��

&�"'# �� ()�$��)�(�*��

(�# �+ �� )��1�(�&�.

� 1)=�� 2� ?��# �2�� "� @�� !� 8� � �2� � "A�� "�� #� �2��2� � � 9#�6 �� 7 � !�2�� 2� �� # � �#2"#� �� ; �%#� 6 2! �@6 � �� 9�6 ��#��%��#�6��#� <6 �� 3�� 2�6 ��B' �#2 � 2��2� �� 8� � ��"��:�� 3#��;��=<

�6�� C��6��C ��6=>

� 1)>�-��> ! ,!�2�� 2� � " ��: �3�� "��8# � �"! � �� " #&��#�� " �� "��'2�� #� �� 2 � & 2'�2 �� D6 � � #�� " ��: �6=B�6=B�6= 26 �� # � 3�B��%��: �� #6 8#�2��: ��%� �: � �#�� 6 � � E ��: �� !#�6 ��#�"#��: �3� 2�� #� 6�� 3�� 2� � #� � � 4!� �� 2��2� � 2�F� �!B� �� "�� %� �#�� B��!��: ��# ��( 8� � ��"��:�� 3#��

;��+<

��>6�� 6�� +6C�

��

�� !"# �$� !�� #��#�� %��

&�"'# �� ()�$��()�*&��)�*&��D

(�# �+ �� )�,(�-)�&�.��/0�&�

� 1)+�-�� 2+ � � � �� %�� "�#�� 3#�� #�� ! # ��" � � �� 2! �� 4!� �%# "�� 5��6 �� 7 ��6�� "#� �� #� �3�" �� 8� � #� �3!� �9��: � ��8�� 2�!� �� ! # �;��<

�6�� >�=��6=�� 6��

��

�� !"# �$� !�� #��#�� %��

&�"'# �� ()�$��()�*&��)�*&��D

(�# �+ �� )��1�(�&�.

� 1)=�� 2� ?��# �2�� "� @�� !� 8� � �2� � "A�� "�� #� �2��2� � � 9#�6 �� 7 � !�2�� 2� �� # � �#2"#� �� ; �%#� 6 2! �@6 � �� 9�6 ��#��%��#�6��#� <6 �� 3�� 2�6 ��B' �#2 � 2��2� �� 8� � ��"��:�� 3#��;��=<

�6�� 6�=� ��6+>

�!�#

��

��

� 1)>>-�� ! ,!�2�� 2� � " ��: �3��! �"! �� 6 �@G ��6 ��!! # �2� �� 2 �3� 5�� ;H ��2� �� 5 �8��#� 2'� +< � &2'�2 ��+ D6 � � # �� " ��: �6+�B��+�B��+� 26 �� # � 3�B��%��: �� #6 8#�2��: � ��%� �: � �#�� 6 � � E ��: �� !#� �� G� �9��:6 � � E ��: �� "�#��#� �� 6 ��#�"#��: �3� 2�� #� 6 �� 3�� 2� � #� � � 4!� �� 2��2� � 2�F� �!B� �� "�� %� �#�� B��!��: ��# ��( 8� ��"��:�� 3#��;��<

C6�C C>>6�� =�==>6>C

+ 1)>�-+�� ! ,!�2�� 2� � " ��: �3�� "! �#"! ! "6 � ! "60��B�! �B�� #� # ,� �B � ��6 �� "��'2�� #� ��6 � �� !�6 � � # �� " ��: �6=B�6=B�6= 26 �� # � 3�B��%��: �� #68#�2��: � ��%� �: � �#�� 6 � � E ��: �� !#�6 ��#�"#��: �3� 2�� #� 6 �� 3�� 2� � #� � � 4!� �� 2��2� � 2�F� �!B� �� "�� %� �#�� B��!��: ��# ��( 8� ��"��:�� 3#��;��<

�+6�� =+6�� =��=�6C=

� 1)>>-�� ! ,!�2�� 2� � " ��: �� (�2��B "6 &#�! " � �2� �� >��C� �2 �3� 5�� ;H ��2� �� 5 �8��#� I+<6 � &�+ D6 � � # ��" ��: �6+�B��+�B��+� 26 �� # � 3�B��%��: �� #6 8#�2��: ��%� �: � �#�� 6 � � E ��: �� !#�6 "�#��#� �� 6 ��#�"#��:�3� 2�� #� 6 �� 3�� 2� � #� � � 4!� ��2��2� � 2�F� �!B� �� "�� %� �#��B��!��:� ��# ��(�8� � ��"��:�� 3#��;��><

��6�� 6�� >��6+�

��

�� !"# �$� !�� #��#�� %��

&�"'# �� ()�$��()�*&��)�*&��D

(�# �+ �+ 0�-*�

� 1)J��+ 2� )�� ! �� 8#�2��: �� # �� 3#�� 2�� #�2" �� I � 2 "�� "� �� 8�!�6 2'�2 �3� 2 �3�2" �� +� �2�3� 5��2��"�� :�"�� 3��K� ��B� �;��C<

�+6�� +�6�� =��6��

��

�� !"# �$� !�� #��#�� %��

&�"'# �+ ()�$�+��)�(�*��

(�# �+ �� )�,(�-)�&�.��/0�&�

� 1)+�-�� 2+ � � � �� %�� "�#�� 3#�� #�� ! # ��" � � �� 2! �� 4!� �%# "�� 5��6 �� 7 ��6�� "#� �� #� �3�" �� 8� � #� �3!� �9��: � ��8�� 2�!� �� ! # �;��<

�6�� 6�� >��6��

��

�� !"# �$� !�� #��#�� %��

&�"'# �+ ()�$�+��)�(�*��

(�# �+ �� )��1�(�&�.

� 1)=�� 2� ?��# �2�� "� @�� !� 8� � �2� � "A�� "�� #� �2��2� � � 9#�6 �� 7 � !�2�� 2� �� # � �#2"#� �� ; �%#� 6 2! �@6 � �� 9�6 ��#��%��#�6��#� <6 �� 3�� 2�6 ��B' �#2 � 2��2� �� 8� � ��"��:�� 3#��;��=<

�6�� C��6�>= ��6�>

�!�#

��

�� +

� 1)>�-��> ! ,!�2�� 2� � " ��: �3�� "��8# � �"! � �� " #&��#�� " �� "��'2�� #� �� 2 � & 2'�2 �� D6 � � #�� " ��: �6=B�6=B�6= 26 �� # � 3�B��%��: �� #6 8#�2��: ��%� �: � �#�� 6 � � E ��: �� !#�6 ��#�"#��: �3� 2�� #� 6�� 3�� 2� � #� � � 4!� �� 2��2� � 2�F� �!B� �� "�� %� �#�� B��!��: ��# ��( 8� � ��"��:�� 3#��

;��+<

��>6�� 6�� +6C�

��

�� !"# �$� !�� #��#�� %��

&�"'# �� )(��,��DL��,

� 1)�M�� (�� " ��2� �3�� ! # 6 F� ��!� �3� "A�� "�#�� #�3�B�2" �� ! �� ;��<

+��6�� 6�� +��6��

� M��& "� �� 5�� F! �8�� 3�N �� $6 "�� "� � �3��:�! !�� 6� ��# ��C>�;��<

=��6>� �6�� =��6>�

��

�� !"# �$� !�� #��#�� %��

&�"'# �� 1�D/*&��$��*(�D

� 1)OOOO� �� ,��!�2� � &#�# ��4!�# 7�� "� �## 7�� !�� 8� � ��2#%�2�� ;��<

+��6�� 6�� +��6��

��

�!�#

��

��

��

�� !�"��#!�$�%��&'�$� (��)(�� !��*��$�% ��)�+

��

�� !�"��#!�$�%��&'�$� ��)�� !��*��$�% ��,�)�(�� '�#-� ��,��)��

�� !!��"��"

�� !�"��#!�$�%��&'�$� (��)�� !��*��$�% ��) +

�� "�

��

�� #� ��

$�./� �� !�0��!1�1-�� +��)�,$�./� �� !�0��!1-$��!�-$��2 ((� +�)��$�./� �� !�0� ��!1�1-�� +� )��$�./� �� !��"��23��" �,��)(�$�./� �� *�2&-$��0��-��2 ��)��

�� $%%&� %��$%&�$%�' ��$'� �$%��$�(��)*��+�� !��"��

�!��"��

�� ,��

14�� 556.�5�0�56��5��5�� 7�� ,(�,��)��!��"��

Euro

EIA Variant de la carretera BV-2249

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE Pàg. 1

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL ......................................................................... 76.719,10

1,5 % PA Seguretat i Salut SOBRE 76.719,10................................................................... 1.150,79

Subtotal 77.869,89

13 % Despeses Generals SOBRE 77.869,89..................................................................... 10.123,09

6 % Benefici Industrial SOBRE 77.869,89.......................................................................... 4.672,19

16 % IVA SOBRE 92.665,17.............................................................................................. 14.826,43

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE € 107.491,60

Aquest pressupost d'execució per contracte puja a

( CENT SET MIL QUATRE-CENTS NORANTA-UN EUROS AMB SEIXANTA CENTIMS )

��

��

�� !"# �$�%&'�%�(�''�()�'�%��*)�'+�)��

(�",# �� )'�$��'�)�+��

)�# �� '�%)�&'�(�-��./�(�

� 0'��&�� 1� � � � �� 2�� "�#�� 3#�� #�� ! # ��" � � �� 1! �� 4!� �2# "�� 5��6 �� 7 ��6�� "#� �� #� �3�" �� 8� � #� �3!� �9��: � ��8�� 1�!� �� ! # �;��<

�6�� 6�=� >��6>�

��

�� !"# �$�%&'�%�(�''�()�'�%��*)�'+�)��

(�",# �� )'�$��'�)�+��

)�# �� '��0�)�(�-

� 0'=�� 1� ?��# �1�� "� @�� !� 8� � �1� � "A�� "�� #� �1��1� � � 9#�6 �� 7 � !�1�� 1� �� # � �#1"#� �� ; �2#� 6 1! �@6 � �� 9�6 ��#��2��#�6��#� <6 �� 3�� 1�6 ��B, �#1 � 1��1� �� 8� � ��"��:�� 3#��;��=<

�6�� C��6��C ��6=>

� 0'>�&��> ! %!�1�� 1� � " ��: �3�� "��8# � �"! � �� " #(��#�� " �� "��,1�� #� �� 1 � ( 1,�1 �� *6 � � #�� " ��: �6=B�6=B�6= 16 �� # � 3�B��2��: �� #6 8#�1��: ��2� �: � �#�� 6 � � D ��: �� !#�6 ��#�"#��: �3� 1�� #� 6�� 3�� 1� � #� � � 4!� �� 1��1� � 1�E� �!B� �� "�� 2� �#�� B��!��: ��# ��) 8� � ��"��:�� 3#��

;��<

��>6�� 6�� 6C�

��

�� !"# �$�%&'�%�(�''�()�'�%��*)�'+�)��

(�",# �� )'�$��)'�+(��'�+(��*

)�# �� '�%)�&'�(�-��./�(�

� 0'��&�� 1� � � � �� 2�� "�#�� 3#�� #�� ! # ��" � � �� 1! �� 4!� �2# "�� 5��6 �� 7 ��6�� "#� �� #� �3�" �� 8� � #� �3!� �9��: � ��8�� 1�!� �� ! # �;��<

�6�� >��6FF� ��>�6��

��

�� !"# �$�%&'�%�(�''�()�'�%��*)�'+�)��

(�",# �� )'�$��)'�+(��'�+(��*

)�# �� '��0�)�(�-

� 0'=�� 1� ?��# �1�� "� @�� !� 8� � �1� � "A�� "�� #� �1��1� � � 9#�6 �� 7 � !�1�� 1� �� # � �#1"#� �� ; �2#� 6 1! �@6 � �� 9�6 ��#��2��#�6��#� <6 �� 3�� 1�6 ��B, �#1 � 1��1� �� 8� � ��"��:�� 3#��;��=<

�6�� C�C�F6�FF F��>=�6�=

�!�#

��

��

� 0'>>&�� ! %!�1�� 1� � " ��: �3��! �"! �� 6 �@G ��6 ��!! # �1� �� 1 �3� 5�� ;H ��1� �� 5 �8��#� 1,� �< � (1,�1 �� *6 � � # �� " ��: �6��B��B�� 16 �� # � 3�B��2��: �� #6 8#�1��: � ��2� �: � �#�� 6 � � D ��: �� !#� �� G� �9��:6 � � D ��: �� "�#��#� �� 6 ��#�"#��: �3� 1�� #� 6 �� 3�� 1� � #� � � 4!� �� 1��1� � 1�E� �!B� �� "�� 2� �#�� B��!��: ��# ��) 8� ��"��:�� 3#��;��F<

C6�C ��C>6�� >��6�C

� 0'>�&�� ! %!�1�� 1� � " ��: �3�� "! �#"! ! "6 � ! "6/��B�! �B�� #� # %� �B � ��6 �� "��,1�� #� ��6 � �� !�6 � � # �� " ��: �6=B�6=B�6= 16 �� # � 3�B��2��: �� #68#�1��: � ��2� �: � �#�� 6 � � D ��: �� !#�6 ��#�"#��: �3� 1�� #� 6 �� 3�� 1� � #� � � 4!� �� 1��1� � 1�E� �!B� �� "�� 2� �#�� B��!��: ��# ��) 8� ��"��:�� 3#��;��<

��6�� 6�� 6�C

� 0'>>&F�� ! %!�1�� 1� � " ��: �� )�1��B "6 (#�! " � �1� �� >��C� �1 �3� 5�� ;H ��1� �� 5 �8��#� I�<6 � (�� *6 � � # ��" ��: �6��B��B�� 16 �� # � 3�B��2��: �� #6 8#�1��: ��2� �: � �#�� 6 � � D ��: �� !#�6 "�#��#� �� 6 ��#�"#��:�3� 1�� #� 6 �� 3�� 1� � #� � � 4!� ��1��1� � 1�E� �!B� �� "�� 2� �#��B��!��:� ��# ��)�8� � ��"��:�� 3#��;��><

��6�� FFC6�� >��CC6��

��

�� !"# �$�%&'�%�(�''�()�'�%��*)�'+�)��

(�",# �� )'�$��)'�+(��'�+(��*

)�# �� /�&+�

� 0'J�� 1� '�� ! �� 8#�1��: �� # �� 3#�� 1�� #�1" �� I � 1 "�� "� �� 8�!�6 1,�1 �3� 1 �3�1" �� 1�3� 5��1��"�� :�"�� 3��K� ��B� �;��C<

F�6�� 6�� C>6��

��

�� !"# �$�%&'�%�(�''�()�'�%��*)�'+�)��

(�",# �� )'�$��'�)�+��

)�# �� '�%)�&'�(�-��./�(�

� 0'��&�� 1� � � � �� 2�� "�#�� 3#�� #�� ! # ��" � � �� 1! �� 4!� �2# "�� 5��6 �� 7 ��6�� "#� �� #� �3�" �� 8� � #� �3!� �9��: � ��8�� 1�!� �� ! # �;��<

�6�� 6�� >��6F�

��

�� !"# �$�%&'�%�(�''�()�'�%��*)�'+�)��

(�",# �� )'�$��'�)�+��

)�# �� '��0�)�(�-

� 0'=�� 1� ?��# �1�� "� @�� !� 8� � �1� � "A�� "�� #� �1��1� � � 9#�6 �� 7 � !�1�� 1� �� # � �#1"#� �� ; �2#� 6 1! �@6 � �� 9�6 ��#��2��#�6��#� <6 �� 3�� 1�6 ��B, �#1 � 1��1� �� 8� � ��"��:�� 3#��;��=<

�6�� C��6�>= ��6F>

�!�#

��

��

� 0'>�&��> ! %!�1�� 1� � " ��: �3�� "��8# � �"! � �� " #(��#�� " �� "��,1�� #� �� 1 � ( 1,�1 �� *6 � � #�� " ��: �6=B�6=B�6= 16 �� # � 3�B��2��: �� #6 8#�1��: ��2� �: � �#�� 6 � � D ��: �� !#�6 ��#�"#��: �3� 1�� #� 6�� 3�� 1� � #� � � 4!� �� 1��1� � 1�E� �!B� �� "�� 2� �#�� B��!��: ��# ��) 8� � ��"��:�� 3#��

;��<

��>6�� 6�� 6C�

��

�� !"# �$�%&'�%�(�''�()�'�%��*)�'+�)��

(�",# �� ')��%��*L��%

� 0'FM�� )�� " ��1� �3�� ! # 6 E� ��!� �3� "A�� "�#�� #�3�B�1" �� ! �� ;��<

��6�� 6�� 6��

� M��( "� �� 5�� E! �8�� 3�N �� $6 "�� "� � �3��:�! !�� 6� ��# ��C>�;��<

��6�� 6�� 6��

��

�� !"# �$�%&'�%�(�''�()�'�%��*)�'+�)��

(�",# �F ��0�*.+(��$��+)�*

� 0'OOOO� �� %��!�1� � (#�# ��4!�# 7�� "� �## 7�� !�� 8� � ��1#2�1�� ;��<

��6�� 6F�� F��6��

��

�!�#

��

��

��

�� !��" �#�$��%&�#� '��('�� )��#�$ ��(*+

��

�� !��" �#�$��%&�#� ��'�(�� )��#�$ ��*��(**�� &�",� ��+'(��

�� !��""�#"

�� !��" �#�$��%&�#� '��(*�� )��#�$ ��(�+

�� #�

��#!��!

�� $� ��

#�-.� �� /�� 0�0,�� +��(�1#�-.� �� /�� 0,#�� ,#��2 ��*��''(�'#�-.� �� /�� 0�0,�� +��(��#�-.� �� !��23��! ��(��#�-.� ��* ��)�2%,#��/��,��2 ��*��(��

�� %&&'� &��()��(��(��*�� "##��#

��"##��#

�� +��

04�� 556-�5�/�!" �!�#0 �#�0 �!��2�� ,�� 1�'��(��"##��#

Euro

EIA Variant de la carretera BV-2249

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE Pàg. 1

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL ......................................................................... 147.699,39

1,50 % PA Seguretat i Salut SOBRE 147.699,39............................................................... 2.215,49

Subtotal 149.914,88

13,00 % Despeses Generals SOBRE 149.914,88.............................................................. 19.488,93

6,00 % Benefici Industrial SOBRE 149.914,88................................................................... 8.994,89

16,00 % IVA SOBRE 178.398,70........................................................................................ 28.543,79

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE € 206.942,49

Aquest pressupost d'execució per contracte puja a

( DOS-CENTS SIS MIL NOU-CENTS QUARANTA-DOS EUROS AMB QUARANTA-NOU CENTIMS )

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Variant de Sant Llorenç d’Hortons. Carretera BV-2249. pK 5+300 al 8+900. Tram: Sant Llorenç d’Hortons - Masquefa. Clau IA-XB-06011-A1 8. Document de síntesi

E-02-174-09 08 Sintesi.doc 125

Sant Llorenç d'Hortons

8. Document de síntesi

8.1. Introducció

El present estudi d’impacte ambiental de la “Millora general. Variant de Sant Llorenç d’Hortons . Carretera BV-2249. PK 5+300 al 8+900. Tram: Sant Ll orenç d’Hortons - Masquefa” , Clau IA-XB-

06011-A1, es redacta per tal de donar compliment a la legislació vigent, i a la voluntat del

Departament de Política Territorial i Obres Públiques i de Gestió d'Infraestructures S.A (GISA) de

definir les mesures de prevenció i protecció ambiental a aplicar durant l’execució del projecte.

L’objecte de l’estudi informatiu és la descripció de les alternatives de la variant de la BV-2249 al nucli

urbà de Sant Llorenç d’Hortons, juntament amb el seu estudi comparatiu des del punt de vista

funcional, constructiu, ambiental, econòmic i social.

L’objectiu del present estudi consisteix en avaluar la compatibilitat ambiental de l’execució de la

variant de Sant Llorenç, minimitzant les alteracions als diferents components del medi que es poden veure afectats per l’execució del projecte.

Atenent el marc legal vigent, Real Decreto Legislativo 1/2008, el procediment d’avaluació d’impacte

ambiental s’inicia amb la realització del document inicial del projecte que el promotor lliura a

l’administració ambiental. Aquesta, atenent les característiques de l’actuació i les condicions del medi en que es vol executar realitzarà les consultes prèvies als organismes i entitats que estimi oportuns.

En aquest sentit, es varen realitzar consultes als següents organismes:

• Unitats internes del Departament de Medi Ambient i Habitatge


• Agència de residus de Catalunya


• Direcció General de Desenvolupament Rural

• Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil

• Direcció General d’Arquitectura i Paisatge

• Depana

• Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons

• Consell Comarcal de l’Alt Penedès

Una vegada passat el termini establert per a la resposta d’aquestes consultes prèvies i en base a les

respostes rebudes i altres aspectes que l’administració ambiental consideri rellevants, aquesta

elabora un document en el que es recullen els continguts a desenvolupar a l’estudi d’impacte ambiental.

El procediment detallat es va iniciar a l’octubre de 2006 amb la realització del document inicial del

projecte (memòria resum) i a data març del 2007 es va rebre resposta dels següents organismes i

entitats:

• Direcció General de Qualitat Ambiental

• Direcció General del Medi Natural



Les respostes rebudes a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat i el compliment

de les mateixes es detallen a continuació.

Masquefa

Piera

Sant Llorenç d’Hortons

Sant Sadurní d’Anoia

Gelida

Alternativa 2

Alternativa 1


E-02-174-09 08 Sintesi.doc 126

Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat. Respostes rebudes - Continguts a desenvolupar Compliment a l’estudi d’impacte ambiental

Fauna:

Estudiar la fragmentació, pèrdua d’hàbitats i l’efecte barrera que pot produir el nou vial i definició de les mesures correctores adients per assegurar la permeabilitat de la infraestructura per a la fauna de la zona.

Redactar un apartat específic on es valorin els impactes sinèrgics o acumulatius per la connectivitat ecològica produïts per la presència d’altres infraestructures lineals existents en la zona. Valorar la necessitat de realitzar alguna mesura compensatòria en les infraestructures ja existents per a garantir la connectivitat general, i si és així, integrar-la en el nou projecte.

Les dues alternatives plantejades travessen territori de campeig de parelles d’àliga cuabarrada, per aquest motiu l’estudi d’impacte haurà d’analitzar l’efecte potencial de les dues alternatives plantejades sobre aquestes parelles.

La interacció entre les condicions del medi i les característiques del projecte permeten identificar la fragmentació i efecte barrera associats a l’execució i posada en funcionament de la variant d’Hortons. Per a minimitzar els efectes es proposen un conjunt de mesures correctores que van des del condicionament de les obres de drenatge com a passos de fauna, fins a les revegetacions dels barrancs travessats en viaducte.

L’estudi incorpora també l’efecte que les dues solucions poden comportar sobre la parella d’àliga cuabarrada de Gelida, atenent que la de Piera no sembla veure’s afectada per la variant objecte d’estudi. En aquest sentit, al capítol 4 es conclou que la solució 1 comporta menys efectes que la solució 2 en el territori de campeig d’aquesta espècie.

Cultura:

Donar compliment als requeriments establerts pel Departament de Cultura en l’informe de 17 de gener de 2007. Aquests inclouen, entre d’altres, la realització d’un recull documental previ , la realització d’una prospecció arqueològica de l’àrea afectada, l’elaboració d’un informe amb les conclusions i resultats i l’avaluació de l’impacte sobre el patrimoni cultural i adopció de mesures correctores.

Com annex al present document s’inclou l’estudi realitzat en relació al patrimoni cultural de l’àmbit en que es projecta la variant

Aire:

Valoració de la qualitat de l’aire utilitzant les dades de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya.

L’estudi sobre el potencial impacte en l’aire durant la fase de construcció ha de contenir la seva valoració sobre el medi atmosfèric a causa dels contaminants emesos procedents de les activitats associades a aquesta fase (moviment de terres, circulació de vehicles de l’obra ...)

L’estudi del Medi realitzat incorpora la caracterització de la qualitat de l’aire atenent la informació disponible de les diferents estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica.

Entre els efectes associats a l’execució de la infraestructura hi ha els relacionats amb la pol·lució de l’aire fruit dels moviments de terra a realitzar i els corresponents a les emissions pel trànsit de vehicles d’obra.

Soroll:

L’estudi d’impacte ambiental ha de contenir un estudi d’impacte acústic amb el contingut establert a l’annex 11 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

L’estudi d’impacte acústic realitzat s’inclou com annex al present document

Residus:

Les mesures correctores han d’incloure:

- Establiment de la correcta gestió de terres i runes d’acord amb la legislació vigent.

- Establiment de zones d’emmagatzematge, així com la correcta gestió dels residus generats durant les obres d’acord amb la legislació vigent.

- Establiment de zones i protocols d’actuació per al canvi d’olis i combustibles a la maquinària així com per a la neteja de cubes de formigó, per tal de prevenir vessaments accidentals sobre el sòl.

- Establiment d’un protocol d’actuació en cas que s’identifiqui algun espai contaminat afectat per l’obra.

- Les mesures correctores així com el pla de vigilància han de referir-se a la legislació vigent, actualment Reial Decret 9/2005 i Decret 201/1994.

El capítol de mesures correctores incorpora les relacionades amb la gestió de terres d’excavació, gestió de residus, manteniment de la maquinària requerida per l’obra, entre d’altres.


E-02-174-09 08 Sintesi.doc 127

8.2. Descripció del projecte i accions

Per a la variant de Sant Llorenç d’Hortons es projecten dues alternatives on la carretera serà una via

convencional amb accessos controlats 1+1 pertanyent a la xarxa local.

Les dues alternatives surten del pK 5+800 de l’actual carretera BV-2249, amb una rotonda compartint uns 500 metres en paral·lel just sortir d’ella, en direcció nord-oest, envoltant el nucli urbà de Sant

Llorenç d’Hortons. A partir d’aquí l’alternativa 1 va tancant el seu traçat amb una corba cap a la dreta

en direcció nord, cap a l’actual carretera BV-2249 amb una rotonda al final sobre el pK d’explotació

7+000 de la carretera esmentada.

L’alternativa 2 després de la separació amb l’alternativa 1 es va obrint encara més, envoltant també

un polígon industrial existent, seguint en direcció nord-oest, fins a trobar-se amb la carretera BV-2249

ja en el terme municipal de Masquefa, en el pK d’explotació 9+000 aproximadament.

L’alternativa 1 és més curta, amb una longitud total de 1.900 metres, mentre que l’alternativa 2 té una

longitud de 3.420 metres.

A les dues alternatives estudiades, han estat previstos una sèrie d’elements estructurals que venen

donats per la presència de torrents o per salvar la orografia del terreny. La tipologia de les mateixes

és :



• Viaductes: Estructures de pas de vials per sobre de rius o torrents existents.


avaluar els impactes, és imprescindible que en aquesta fase de l’estudi s’identifiquin les accions que poden tenir incidència en el medi afectat. Les principals accions del projecte són:

• Ocupació permanents del projecte , ocupació física del territori per on s’executarà la variant. Per

cada una de les alternatives les ocupacions són 38.459,8m2 (Alternativa 1) i 77.640 m2 (Alternativa 2).

• El projecte també té unes necessitats en relació a les ocupacions temporals, que es

corresponen amb l’ocupació territorial associada a les instal·lacions auxiliars necessàries (instal·lacions generals, accessos temporals, parcs de maquinaria, etc).

• Tala i esbrossada, inclou les operacions per a la retirada de la vegetació (arbres, arbustos,

coberta herbàcia, etc.). La superfície objecte de tala i esbrossada és de 38.459,8m2 per l’alternativa 1 i de 77.640 m2 per l’alternativa 2.

• En relació als moviments de terres, l’execució de l’obra comporta les següents actuacions:

Concepte Alternativa 1 Alternativa 2

Terra vegetal (m3) 15.393,2 31.029,3

Desmunt (m3) 40,489,7 137.874,2

Terraplè (m3) 42.485,7 81.812,8

Préstec (m3) 1.996 0,0

Préstec X2 (m3) 3.992 0,0

• Execució d’obres de drenatge, el concepte compren totes les obres singulars destinades a

l’evacuació de la plataforma de la carretera cap a les línies naturals de drenatge, així com els

drenatges transversals per donar continuïtat a rambles i torrents. En aquest sentit les previstes

per cada una de les alternatives són les següents:


Alternativa 1

OD 1.1 1+036 Canonada d=2m 10,20

OD 1.2 1+207 Canonada d=2,5m 9,80 OD 1.3 1+722 Canonada d=2,5m 17,65 OD 1.4 1+843 Canonada d=2,5m 14,35 Alternativa 2

OD 2.1 2+800 Canonada d=2,5m 19,9


• Execució d’obres de fàbrica, el conjunt d’accions que s’engloben dins l’apartat d’obres de

fàbrica, tenen relació amb l’execució de les obres (ponts i viaductes) que permeten salvar els

cursos d’aigua i amb l’execució de les estructures destinades a la contenció de terres (murs) i la

reducció de l’ocupació de la infraestructura, així com els elements requerits per a l’execució de

passos superiors i inferiors. Així doncs, l’alternativa 1 es projecta amb dos viaductes, mentre que


E-02-174-09 08 Sintesi.doc 128

l’alternativa 2 n’incorpora 3. Així mateix, l’alternativa 1 es preveu amb un pas inferior, mentre que

l’alternativa 2 incorpora un pas superior i dos passos inferiors.

• Ferms i paviments, conjunt d’accions on s’inclou l’estesa i compactació dels materials que

formaran el ferm i l’aportació de mescles bituminoses pel condicionament del mateix.

• Abocadors d’obra , la quantitat de material destinat a abocadors és de 72.879,8 m3 per

l’alternativa 2, mentre que per l’alternativa 1 no hi ha material destinat a abocador, ja que tot el

material excavat es classifica com a adequat i per tant es dedica per conformar el terraplè sota les

capes de ferm.

• Generació de restes vegetals, les operacions de tala i esbrossada de la vegetació implicaran la

generació de restes vegetals (fusta, fulles i tiges herbàcies).

• Préstec , la quantitat de material que provindrà de préstecs s’estima en 3.992 m3 per l’alternativa

1, no es requereix la importació de materials per l’alternativa 2.

• Accions induïdes , accions lligades als processos executius en fase de construcció: emissions,

producció de residus d’obra, efluents líquids i necessitat de mà d’obra.

• Increment de la freqüentació , s’incrementarà el trànsit de vehicles (maquinària, transports de

materials, etc) i persones associades a l’obra.

• Trànsit de vehicles, l’execució de la variant reduirà el trànsit al casc urbà de Sant Llorenç

d’Hortons i l’increment en una àrea actualment no ocupada, incrementant el soroll, i les emissions

gasoses contaminants.

8.3. Estudi del Medi

Amb els mapes de vegetació, fauna, usos del sòl, superfície urbanitzada, carreteres i xarxa

hidrogràfica superficial s’ha definit la sensibilitat ambiental del medi a la zona d’estudi, que es pot

avaluar com molt alta, alta, mitjana i baixa. En aquest sentit, corresponen a cada una de les categories les següents àrees:

Les àrees de sensibilitat ambiental baixa són llocs on la implantació de la nova variant tindrà un

impacte reduït perquè es tracta de comunitats que han sofert una intensa modificació per les activitats

humanes (com els camps de conreu i la vegetació arvense) o perquè representen (cas de brolles,

garrigues i fenassars) les etapes inicials de la successió -per tant tenen una gran capacitat per recuperar-se- i estan molt esteses.

A l’àmbit d’estudi, les vinyes, els conreus herbacis extensius de secà, les brolles calcícoles i garrigues

presenten una sensibilitat ambiental baixa.

Les àrees que presenten una sensibilitat ambiental mitjana són hàbitats que tot i ser comuns a la

zona mediterrània, a la zona d’estudi ocupen una extensió reduïda per l’extensió dels conreus o per

l’aprofitament silvícola dels boscos. En una comarca on l’empremta humana és força intensa, aquests

espais amb vegetació natural constitueixen un important refugi i lloc de cria per a la fauna, una font d’aliment i de diversitat, i un notori contrapunt des del punt de vista del paisatge, enriquint el paisatge

conreat amb nous colors i formes.

A la zona d’estudi, els Hàbitats d’interès comunitari no prioritaris, les pinedes secundàries mediterrànies de pi blanc (Pinus halepensis) sobre brolles calcícoles o garrigues, i els connectors

biològics presenten una sensibilitat ambiental mitjana.

Àrees amb una sensibilitat ambiental alta: són espais naturals (com els hàbitats d’interès comunitari

no prioritaris, els corredors biològics de caire local, la xarxa fluvial, les zones d’influència de carreteres

en espais protegits, etc.) on els valors faunístics i/o florístics rellevants o el seu interès estratègic per

permetre els desplaçaments de les espècies entre diferents espais naturals, fan que les actuacions humanes estiguin condicionades a la minimització dels impactes que els puguin causar.

Els corredors biològics i la vegetació arbòria de ribera (alberedes, salzedes i omedes), i la vegetació

lacustre i dulciaqüícola, presenten una sensibilitat ambiental alta.

Les àrees amb una sensibilitat ambiental molt alta: són aquelles zones on la presència d’espècies

amb una situació poblacional molt compromesa pel baix nombre d’efectius, una distribució molt reduïda o per acollir comunitats vegetals o ecosistemes d’interès especial (com zones humides, parcs

naturals, espais d’interès natural, parcs nacionals, HICs prioritaris, etc.) molt especials, fa que sigui

aconsellable la preservació del territori i un impacte humà el més baix possible. Aquestes àrees solen

constituir zones nucli i és recomanable no realitzar cap actuació.

A la zona d’estudi, no s’han trobat zones amb una sensibilitat ambiental molt alta.


E-02-174-09 08 Sintesi.doc 129

8.4. Avaluació ambiental de les alternatives

El capítol d’avaluació ambiental d’alternatives se centra en identificar la solució ambientalment millor,

és a dir, la que menors efectes ambientals comporta. En aquest sentit, s’ha procedit a l’avaluació dels

efectes que cada alternativa porta associats, resultant-ne el següent:


Alt 1 Alt 2

Medi físic

Ocupació 1 2

Sòl 1 2





Medi biòtic



Efecte barrera 1 2

Fauna protegida 1 2

Paisatge

Paisatge 1 2

Socioeconomia



Planejament 0 1


Valoració global 1 2



L’anàlisi d’alternatives realitzat posa de relleu els següents aspectes en relació als efectes ocasionats

per cada una de les solucions avaluades:

− Atenent que l’alternativa 1 té un menor recorregut, comporta una reducció de l’ocupació territorial enfront l’alternativa 2. En aquest sentit, l’alternativa 2 tindrà una major incidència en

relació als camps de conreu i explotacions ramaderes existents.

− En relació a les emissions atmosfèriques, la menor longitud de la solució 1, i els menors moviments de terres, permeten suposar que les emissions atmosfèriques derivades de

l’execució de les obres seran menors respecte la solució 2.

− La proximitat de la solució 1 al nucli urbà de Sant Llorenç d’Hortons fa que el nombre de receptors acústics potencials sigui major per aquesta alternativa.

− El planejament municipal feia una reserva de sòl per a l’execució de la variant. En aquest sentit, la traça de l’alternativa 1 es projecta ocupant l’àrea reservada, mentre que l’alternativa

2 ocupa àrees no previstes en el planejament.

− La proximitat a Sant Llorenç, així com les estructures i obres de drenatge previstes per l’alternativa 1 permeten reduir l’efecte barrera ocasionat per la infraestructura.

− La solució 1 suposa una major interferència amb el desenvolupament urbanístic a l’oest i sud – oest de Sant Llorenç d’Hortons. El creixement municipal cap a ponent queda condicionat

per l’existència de la variant, i en cas de produir-se faria que la variant es convertís en una via

ràpida municipal. En sentit contrari, la proposta inclosa com alternativa 2 no condiciona el

futur desenvolupament de Sant Llorenç ja que es projecta allunyada del casc urbà actual.

− En relació a la fauna protegida, les dues alternatives es consideren en una zona identificada com a àrea de campeig d’una parella d’àliga cuabarrada (parella de Gelida). Tot i la manca

d’informació precisa que permeti avaluar l’efecte que cada una de les solucions poden

comportar, la menor ocupació dels camps de conreu on l’àliga pugui caçar, permet suposar que la incidència de la solució 1 és menor respecte la parella, es considera més favorable

aquesta alternativa si es compara amb la solució 2.

− El final de l’alternativa 1 es preveu al límit NO del casc urbà de Sant Llorenç, excloent les àrees industrials del Torrentfondo, mentre que l’alternativa 2, amb el final previst al terme de

Masquefa, abraça el conjunt de nuclis habitats del terme de Sant Llorenç pel seu costat S i

SO.

Atenent les variables d’integració en l’entorn, tant del medi natural com del medi humà, i sense tenir en compte la resta de paràmetres que ja considera l’anàlisi multicriteri de l’estudi informatiu,

l’alternativa més favorable des del punt de vista ambiental és l’alternativa 1, sobretot pel fet que afecta

menys una àrea sensible per a una espècie protegida (la parella d’àliga cuabarrada de Gelida).

A favor d’aquesta alternativa també hi ha el fet que suposa una menor ocupació del sòl, menys efecte

barrera ocasionat per la infraestructura i que el planejament municipal inclou la corresponent reserva


E-02-174-09 08 Sintesi.doc 130

urbanística de sòl. L’únic factor que condiciona aquesta solució 1, és el fet que, tot i ser l’alternativa

considerada en el planejament, presenta dèficits funcionals i de plantejament urbanístic, ja que com a

variant, exclou el polígon industrial de Torrentfondo i altres zones habitades.

Alternativa seleccionada:

A raó de suposar un menor impacte ambiental potencial i, per tant, ser l’alternativa ambientalment

més favorable, l’estudi informatiu escull l’alternativa 1 com a resultat de l’anàlisi multicriteri que integra

la totalitat dels factors de decisió en l’elecció.

Així doncs, es desenvolupa l’alternativa 1 , com alternativa seleccionada per l’estudi informatiu.

8.5. Identificació d’impactes i mesures correctores

L’objectiu del capítol és la identificació de les principals interaccions (efectes) que s’estableixen entre

el projecte i el medi en que s’ha d’executar, alhora que definir les mesures correctores a l’objecte de

minimitzar els efectes identificats. En aquest sentit, l’avaluació del projecte abans i després de

l’aplicació de les mesures correctores és la següent:

Avaluació ambiental del projecte

Factor del medi Avaluació del projecte Avaluació després de MCIA

Medi físic

• Geomorfologia i relleu 1 0

• Erosió sols 1 0

• Hidrologia superficial 1 1

• Ambient atmosfèric 1 1

• Ambient acústic 1 1

Medi biòtic

• Vegetació 1 1

• Vegetació protegida 1 1

• Vegetació de ribera 1 1

• Vegetació – Risc incendis 1 1

• Fragmentació i efecte barrera 1 1

• Fauna protegida 1 0

Paisatge

• Paisatge 1 1

Medi Sòcio-econòmic

• Patrimoni cultural 1 0

• Xarxa viària local 1 1

• Serveis afectats 1 1

• Trànsit viari 1 1

• Activitats econòmiques Positiu Positiu

Avaluació global 1 1



Tal com es desprèn de la taula d’avaluació ambiental del projecte, la solució adoptada (i les millores incloses en la definició inicial del projecte) i l’aplicació de les mesures correctores proposades,

permeten compatibilitzar el projecte de la variant amb el manteniment de les condicions del medi.

Amb caràcter general l’execució de la variant no comporta grans efectes sobre els factors del medi

considerats. Únicament es poden identificar com a més rellevants els ocasionats a les línies de drenatge superficial i vegetació associada, els relacionats amb la fragmentació d’hàbitats i efecte

barrera de la infraestructura i els efectes sobre la fauna protegida.

En relació als cursos superficials i vegetació de ribera els efectes seran deguts a l’execució de dos

viaductes, al torrent de Sant Just i a la línia tributària del torrent de Can Torres, que comportaran

l’ocupació temporal de l’àmbit en que es localitzen.


E-02-174-09 08 Sintesi.doc 131

Pel que fa a la fragmentació d’hàbitats, l’efecte barrera i l’efecte sobre fauna protegida, la variant es

projecta per camps de conreu de secà, bàsicament vinya i cereals, àrea de cacera i campeig de l’àliga

cuabarrada. Tot i que la traça en aquest tram de camps de conreu no incorpora grans talussos,

comporta una alteració de l’hàbitat que es mantindrà durant l’explotació de la variant.

Per al conjunt d’efectes identificats es proposen un seguit de mesures correctores a l’objecte de

compatibilitzar l’execució del projecte i mantenir les condicions del medi. En aquest sentit s’inclou

l’adaptació d’obres de drenatge com a passos de fauna, el manteniment dels espais oberts amb

brolles, camps de conreu, marges agrícoles i zones forestals, el manteniment de camins agrícoles, la

minimització de les ocupacions a les zones de major sensibilitat (cursos superficials), l’execució de guals i barreres de retenció de sediments, etc.

Atenent els diferents aspectes considerats i avaluant en conjunt els efectes que el traçat pot

ocasionar, s’estima que prèviament a l’aplicació de les mesures correctores l’impacte global de l’obra

serà de caràcter moderat, millorant-se aquest amb la incorporació de les corresponents mesures, essent la valoració final dels efectes amb caràcter compatible.

8.6. Programa de vigilància ambiental

Els objectius del Programa de Vigilància Ambiental (P.V.A) es centren en els següents aspectes:

• Verificació de l’avaluació inicial dels impactes previstos, concretant detalladament els

paràmetres de seguiment de la qualitat dels vectors ambientals afectats.

• Control de l’aplicació de cadascuna de les mesures correctores previstes en l’Estudi

d’Impacte Ambiental (E.I.A.).

Per a la verificació de l’avaluació inicial dels impactes s’haurà de tenir en compte que durant el

seguiment de les obres, poden aparèixer nous impactes no previstos al present estudi, per als quals

s’hauran de definir, d’immediat, les mesures correctores per a minimitzar-los o eliminar-los.

L’avaluació dels impactes es verificarà amb el seguiment dels paràmetres de qualitat dels vectors ambientals afectats. Atenent el tipus d’obra de que es tracta, els vectors objecte de seguiment son els

següents:

a) El paisatge, avaluant el grau d’integració morfològica de la variant, i d’altres superfícies en

general (abocadors, ocupacions temporals, etc).

b) El soroll, on el paràmetre de seguiment està definit per una un LAr en període diürn (7-23h) de 60

dBA i un LAr en període nocturn (23-7h) de 50 dBA.

c) La vegetació, la qual s’avaluarà atenent el grau d’afectació de la vegetació natural present a

l’àmbit d’actuació.

d) Les aigües superficials dels torrents on l’avaluació es farà per seguiment dels sòlids en suspensió

presents, tot i els efectes de l’estiatge en els cursos d’aquesta zona.

e) L’evolució de les hidrosembres i les plantacions arbustives i arbòries.

f) El patrimoni cultural, detectant durant les fases de moviment de terres i condicionament morfològic, la presència de restes susceptibles de ser integrades al patrimoni cultural.

8.7. Pressupost de mesures correctores

El pressupost d’execució per contracte de les mesures d’integració i correcció ambientals per la

solució escollida (alternativa 1) puja la quantitat de 107.491,60€, cent set mil quatre-cents noranta-un euros amb seixanta cèntims.

8.8. Conclusions

L’avaluació realitzada del projecte de la variant de Sant Llorenç d’Hortons, realitzada de forma

paral·lela i coordinada amb la redacció de l’Estudi Informatiu del mateix projecte, permet concloure els

següents aspectes:

- Les alternatives tècnicament viables i que poden donar compliment als objectius del projecte

són 2.

- Cap de les dues alternatives no es troba, ni dins, ni a les proximitats d’un espai natural

protegit. No obstant, l’àmbit d’estudi forma part del territori de campeig d’una parella d’àliga cuabarrada, coneguda pel Departament de Media Ambient i Habitatge com a “parella de

Gelida”.

- L'alternativa 1 discorre més a prop del nucli urbà de Sant Llorenç d'Hortons, mentre que

l'alternativa 2 se n'allunya més. Això fa que la longitud del traçat i el territori envoltat per

l'alternativa 1 sigui sensiblement inferior a la opció 2.

- L'estudi informatiu selecciona l'alternativa 1 com a solució escollida per a desenvolupar el

futur projecte constructiu. Aquesta és, igualment, l'alternativa més favorable des del punt de

vista ambiental.

- L'alternativa seleccionada ja estava contemplada en una reserva del planejament de Sant Llorenç d'Hortons.

- L’aspecte ambiental més notable de l’alternativa desestimada és una major ocupació

territorial (3.420 metres contra els 1.900 metres de l’alternativa seleccionada), fet que pren

especial rellevància si es té en compte que la zona que preveia ocupar constitueix una àrea


E-02-174-09 08 Sintesi.doc 132

de campeig de la parella d'àligues cuabarrades de Gelida. A això s'hi afegeix la major

fragmentació d'un entorn actualment íntegrament agrícola, essencialment de vinya.

- Els efectes més importants de l'alternativa 1 estan relacionats amb l'efecte barrera,

principalment per les activitats humanes (existeix una densa xarxa de camins veïnals que comuniquen el nucli urbà amb els camps agrícoles del sud del terme municipal, així com amb

el polígon industrial de Torrentfondo).

- Tot i la proximitat del traçat al nucli urbà, tal com està prevista a l'actualitat, l'impacte acústic

que es preveu és de tipus compatible, ja que la banda d'impacte prevista no inclou cap

habitatge ni edificació que pugui ser considerada com a receptor acústic.

- Com a mesures correctores rellevants, a part de la restauració edàfica i vegetal de totes les

superfícies afectades i de nova creació (talussos, ocupacions temporals, préstecs, etc.), cal

remarcar la necessitat d'una correcta reposició de la xarxa de caminis i accessos actual, ja

que com s'ha dit anteriorment, és important a la zona.

- Així mateix, s'han previst estructures suficients com a per a permetre, a més d'aquesta

correcta reposició de camins, una permeabilitat adequada per a la fauna de la zona

(principalment per al senglar).

- L'Estudi d'Impacte Ambiental proposa una sèrie d'ubicacions on és ambientalment viable la

ubicació de possibles zones de préstec i/o abocadors o altres tipus d'ocupacions auxiliars que requerís l'obra. Aquests espais s'han seleccionat d'entre els de sensibilitat baixa i que a siguin

zones planeres, fora de corredors biològics, espais fluvials o àrees arbrades, amb cultius a

poder ser herbacis anuals o espais antròpics degradats.

- Pel que fa al patrimoni cultural, en l’àmbit en que es projecta la traça únicament s’identifica com element patrimonial el camí de Sant Llorenç a Gelida, localitzat al tram inicial de la

variant i ocupat per la carretera actual de Sant Llorenç a Gelida. No s'ha detectat cap possible

afectació, no obstant en fase d'obres es preveu un seguiment durant els moviments de terres

en tots els seus aspectes (desbrossament, excavacions, obertures de camins d’accés a

l’obra, etc.).

- El pressupost total de mesures correctores de l'alternativa escollida és de 107.491,60€,

mentre que l'alternativa desestimada hagués requerit d'un seguit de mesures correctores

valorades aproximadament en un 206.942,49 €.

- Així, doncs, els condicionants tècnics i ambiental del projecte de variant de Sant Llorenç d'Hortons donen com a millor opció l'alternativa 1, amb un impacte global moderat. Aquesta

solució, amb les mesures preventives i correctores previstes es podrà compatibilitzar amb la

preservació dels valors naturals i socioeconòmics de l'entorn de Sant Llorenç d'Hortons, fent

que el balanç global de l'actuació sigui positiu, ja que la variant contribuirà a treure el trànsit

de vehicles innecessari dins el nucli urbà de Sant Llorenç d'Hortons, fent també més segurs i

racionals els itineraris de vehicles que utilitzin la carretera BV-2249 i que no tinguin com a

destinació o origen aquest nucli urbà.

Sant Llorenç d’Hortons, Gener 2010

L’enginyer consultor

Sr. Pier Berglund i Viladevall Entorn S.A.

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL MILLORA …...• Medi socioeconòmic: El present estudi d’impacte...

Documents

Transcript of ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL MILLORA …...• Medi socioeconòmic: El present estudi d’impacte...