COM UN FOC INVISIBLE...ANTOLOGIA POÈTICA,

MÀRIUS TORRES

LITERATURA CATALANA

2n batxilleratUnitat 3

Màrius Torres Obra poètica

1. CONTEXTUALITZACIÓ

1.1. TRADICIÓ I INFLUÈNCIES LITERÀRIES Representant de la Generació del 36 (o Generació de la

guerra, Generació sacrificada) Adscrit a la tendència culturalista.

Entén la poesia com a una experiència intel·lectual i el poema, com un acurat treball lingüístic, un artifici la perfecció artística del qual arrela en l’elaboració artística.

arbitrarisme orsià (noucentisme)

1. CONTEXTUALITZACIÓ

1.1. TRADICIÓ I INFLUÈNCIES LITERÀRIES L’obra poètica de Màrius Torres beu de les següents fonts

literàries:ROMANTICISME

(europeu)SIMBOLISME

(europeu)POSTSIMBOLISME(català, 1923-1939)

-Retorn al Romanticisme (interiorització, subjectivitat, afany d’Infinit).-Per contra, reivindicació de la perfecció formal.-Autors: Heine, Schumann

-Art evocatiu, suggerent-Simbolisme humà: emotivitat i reflexió jo líric-Simbolisme transcencent: al·legoria de l’Absolut- Autors: Poe, Baudelaire, Verlaine, Mallarmé, Rimbaud

-Influència dels plantejaments arbitraristes del noucentisme.- Acurada elaboració retòrica i formal.

-Autors: Carles Riba

1. CONTEXTUALITZACIÓ

1.2 SIGNIFICACIÓ LITERÀRIA DE TORRES

Poeta llargament reivindicat als últims anys. Actualment és considerant per la crítica un dels poetes

catalans més importants del s. XX Màrius Torres és, en definitiva, un poeta postsimbolista

transcendent, d’estètica culturalista, influït pels models simbolistes primigenis, sobretot Baudelaire i la seva obra.

Les flors del mal (1857)

2. ESTRUCTURA

Obra confegida durant sis anys escassos (1936-1942) i publicada pòstumament a l’exili, a Mèxic, pel seu amic i editor, Joan Salas.

Selecció encapçalada per un manifest, “Venus” text programàtic que aferma l’elecció de la poesia com a opció artística i vital.

Reiteració dels tòpics clàssics: tempus fugit, vita flumen, locus amoenus, cotidie morimur...

Títols que evidencien els interessos temàtics de Torres: les estacions, el transcurs del dia, la natura, la música...

Citacions que construeixen un espai de intertextualitat (els epígrafs): els trobadors, la tradició catalana medieval, el romanticisme alemany, Baudelaire i Poe

3. TEMÀTICA

Els temes principals: la mort, sobretot; la bellesa del món; la música; la Transcendència.

L’amor és un tema secundari. La reflexió sobre la mortalitat mort individual

anorreament col·lectiu

(poesia cívica) Pla invividual: assumpció serena del destí personal, acceptació

conformada del dolor quotidià situació imposada per la voluntat divina. És transitòria, procés cap un ordre nou.

Pla col·lectiu: dialèctica plany/esperança: la situació històrica tronca el projecte civil d’un poble, però alhora hi ha fe en la reconstrucció futura.

3. TEMÀTICA

Identificació música-vida la poesia i l’art esdevenen un trampolí metafísic que condueixen a l’àmbit suprem (de la materialitat a l’essència).

Embadaliment davant el món correspondència temporalitat i Eternitat

Abast metafísic, religiositat la divinitat és receptora dels qüestionaments filosòfics de poeta (diàleg amb “tu” poètic).

Platonisme sentimental amor sense rauxa passional, carnalitat elidida, harmonia espiritual sense erotisme.

4. MÈTRICA I FORMA

Rigor mètric amb diversitat mètrica (tetrasíl·labs, hexasíl·labs, heptasíl·labs, decasíl·labs) i estròfica (apariats, quartets, quintets, sextets).

Preferència per la composició clàssica: alexandrí francès i el sonet (també en variant anglesa, tres quartets i un apariat).

Ús de la tanka depuració formal, síntesi de continguts.

Subtilitat, intimisme delicat (tons al·legòrics, elegíacs, melangiosos, tristos, esperançats)

Correspondència fons-forma recreació d’atmosferes que apunten estats d’ànim.

4. MÈTRICA I FORMA

Duplicitat de leitmotiv metafòrics natura i música. Aprofitament de figures retòriques de regust simbolista:

sinestèsia, axímoron, antítesi, contrapunt. Fixació d’una imagineria recurrent d’arrel simbolista,

però amb entitat pròpia: rosa, capvespre, piano, arpa, mar, nit, somnis, ocells, àngels...

Llenguatge poètic harmonitza el pensament transcendent amb l’expressió lleugera.

Creació d’un ambient al servei de la suggestió (evocació d’espais de misteri, recerca interior...)

Anticol·loquialisme.