LA REVISTA DELS GESTORS ADMINISTRATIUSGENER · FEBRER 2016

P. 6

APLICACIÓ DE LA CLAU A

P. 10

NOU PROCEDIMENT PER SOL·LICITAR LA NACIONALITAT

“Veig el futur de la professió d’una manera molt positiva però en moviment”Alfonso Lluzar, president del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya

COL·LEGI

2

EL

GE

STO

R

SUMARI

Recentment hem donat la benvinguda a gestors adminis-tratius que s’estrenen en aquesta professió amb la mateixa empenta i les mateixes pors que les que teníem els que ja fa temps que som en el sector. La situació és diferent; tot ha canviat molt, però el vertigen davant la decisió de muntar un negoci popi no varia.

Però no tot és començar, perquè els més veterans tenim l’oportunitat i hem de tenir l’empenta de reinventar-nos. Aquest és un dels avantatges de pertànyer a una professió dinàmica com la nostra.

En aquest sentit hem començat la segona edició del curs de mediació civil i mercantil i mediació en dret privat. Es tracta d’una nova via d’activitat en què la nostra preparació i l’experiència diària que tenim ens posicionen en un molt bon lloc per desenvolupar-la, sigui com a mediadors per a tercers o com a assessors de clients immersos en algun d’aquests casos.

De fet, tot és futur; tant per a la gent que comença com per a l’obertura de nous camins professionals en el camp de la gestió administrativa. I precisament aquests concep-tes –futur i reinvenció– són els que he intentat transmetre en l’entrevista que hi ha a les pàgines següents. Perquè comunicar, mostrar el que sabem fer, és un dels pilars en els quals hem de continuar treballant per posicionar la figura del gestor administratiu com a peça clau de l’asses-sorament a empreses i particulars en els assumptes amb l’administració.

Des d’aquí us convido a llegir les meves impressions so-bre el present i el futur de la professió, i, com sempre dic als nous gestors, a participar activament de l’activitat del Col·legi.

Alfonso Lluzar

President del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAVanessa Mena

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCarme ElenaConcha FortezaMarina RocabrunaAurora RodésFrancisco TorresMarc GiménezSònia VillarMontse FloresCristina Calvo

COL·LABORADORSChantal Rabat

FOTOGRAFIESPhotoAltoBit ComunicaciónMavi Arsagalet

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 Barcelonacolcatalunya@gestors.cat

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicaciónmmeca@grupobit.com

DIP. LEGAL: B-44973-92

En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a EL GESTOR ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya és propietari dels drets de propietat intel·lectual i industrial dels continguts del la Revista El Gestor, així com dels elements que conté. Atès el que disposa la Llei de propietat intel·lectual, queden expressament prohibides la reproducció, distribució i comunicació pública, inclosa la modalitat de la posada a disposició, de la totalitat o part dels continguts de la Revista El Gestor, en qualsevol suport o per qualsevol mitja tècnic, sense l’autorització expressa i per escrit del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. L’autorització de reproducció parcial o total requerirà obligatòriament citar l’autoria i la procedència.

Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunyacolcatalunya@gestors.catwww.gestors.cat

ENTREVISTA OPINIÓ OPINIÓ03 06 08Alfonso Lluzar,president del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya

ACTUALITATCOL·LEGIAL

17Benvinguda nous GA

Curs de Mediació

Gran llibre de la professió

AGENDA MITJANS22 22Activitats institucionals

Els GA en els mitjans de comunicació

Nova aplicació de la Clau A

Despatx de nova generació

LLEURE I CULTURA 23

15SERVEIS DELEGACIONS14Gestor de proximitat Activitats rellevants

de les delegacions de Lleida i Girona

ELS NOSTRESGESTORS

16Gestoria Dalmau

Kevin Hernández

El COGAC, amb els nens del Nepal

EDITORIAL

EDITORIAL

EQUIP

FLU

X D

E TREBALL

CLIENTS

IN

GRESSOS

EQUIP

CLIENTS

INGRESSOS

FLUX DE TREBALL

3

EL

GE

STO

R

ENTREVISTA

Sovint es parla de la competència

amb altres professions afins a la del

gestor administratiu. Què els diferen-

cia d’altres professionals?

Que ens adaptem millor als canvis.

Aquest tret diferencial, que pot sem-

blar insignificant, és molt important

avui dia, ja que la societat i les neces-

sitats que té canvien cada vegada més

de pressa i, per tant, saber adaptar-se

no és fàcil ni sap fer-ho tothom. Som

una combinació de professionals i

empresaris, la qual cosa ens atorga

l’esperit necessari per evolucionar i

fer coses noves. A més, el fet de no

tenir cap àrea d’activitat reservada en

exclusiva (com passa en altres profes-

sions) ens permet ser més àgils a l’ho-

ra de trobar nous camps d’actuació.

Som conscients que si no avancem,

ens en quedarem al marge, i el nostre

contacte amb la realitat del dia a dia

ens dóna les millors pistes per detec-

tar cap a on hem d’evolucionar per

continuar vigents.

Es diu que els gestors administratius

han passat de fer una tasca més rela-

cionada amb la tramitació a una tasca

basada en l’assessorament. Aquest

canvi ha estat així?

Tots els gestors administratius asses-

sorem, però també tramitem, ja que

és una part intrínseca de la nostra pro-

fessió. És veritat que hi ha gestories

especialitzades en temes en què el

tràmit té més pes que l’assessorament

i d’altres en què aquesta proporció és

a l’inrevés. Podríem dir que es tracta

d’una professió bicèfala, la qual cosa

és positiva, perquè, al capdavall, ens

convertim en professionals que ges-

Els més de vint anys que fa que treballa de gestor administratiu avalen el profund coneixement que té de la professió. I el segon mandat com a president del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya ga-ranteix la manera en què l’organisme actua amb l’objectiu de vetllar pels interessos de tots els gestors administratius. Encara avui li agrada fulle-jar un llibre antic sobre tècniques de venda, perquè és de les persones que creuen que hi ha coses que no cal canviar si funcionen. Però en són poques, ja que sempre té la ment fixada en nous projectes i en formes d’innovar, o, com diu ell, “en estar en moviment”. Potser aquestes ganes d’evolucionar són les que li van permetre aconseguir dues grans fites de la seva carrera al capdavant del COGAC: la unió de la professió amb la universitat mitjançant els màsters de gestió administrativa i la tramitació telemàtica. Però això és el passat, perquè ja té la mirada dirigida a noves propostes de millora per al col·lectiu.

ALFONSO LLUZARPresident del Col·legi

Oficial de Gestors Administratius

de Catalunya

V. Mena

“Som una combinació de professionals i empresaris amb l’esperit necessari per evolucionar i fer coses noves”

4

EL

GE

STO

R

tionem, aconsellem i, en definitiva,

solucionem.

I d’aquestes tasques, quina és la que

valora més un client?

El que valora més un client és l’absèn-

cia de problemes, el fet de poder

deixar a les nostres mans els seus

assumptes amb la garantia que seran

atesos de la millor manera. Això és

positiu, i també pot arribar a ser un

avantatge competitiu respecte a altres

professions que no tenen aquesta

imatge de “solucionadors de proble-

mes”, de professionals accessibles, as-

sequibles, i a qui confiar els assumptes

relacionats amb molts vessants de la

vida laboral, personal, etc.

Com ha viscut la crisi aquest sector?

Tot i que hi ha companys que s’han

quedat pel camí per la crisi o altres

situacions particulars agreujades per

la crisi, en general podríem dir que

hem aguantat bastant bé. Com? Doncs

com totes les empreses: aconseguint

més eficiència a menys cost, reduint

despeses i ampliant serveis. El ritme

d’incorporació de nous col·legiats és

un bon indicador de com es troba el

sector, i estic satisfet de poder dir que

hem superat el nivell d’abans de la crisi.

Ara mirem endavant. Com veu el futur?

El futur de la professió el veig d’una

manera molt positiva... però en mo-

viment. El gestor ha de continuar

formant-se, adaptant-se al nou en-

torn. Ara ja no n’hi ha prou amb ser

eficients, sinó que hem d’aconseguir

ser “supereficients” per aprofitar la

revolució tecnològica que es produeix

al voltant. Fa temps que, com a pro-

fessió, hem apostat per aquest camí i

tenim les ganes i els mitjans necessaris

per continuar essent capdavanters en

el disseny, el desenvolupament i l’apli-

cació de noves eines telemàtiques per

treballar millor, més ràpidament, i per

oferir un millor servei al client.

Però de vegades la societat –inclosa

l’administració– porta un altre ritme...

Més d’una vegada els gestors hem

anat al davant de l’administració, però

això no ens ha de frenar. Precisament

enguany fa deu anys de les primeres

negociacions per aconseguir el que

avui dia és una realitat: la tramitació

telemàtica de vehicles. Vam ser nos-

altres, com a Col·legi, els que vam

proposar aquest canvi de sistema de

treball, tot desenvolupant les nostres

eines i convencent les administracions

perquè apostessin per aquest camí.

El resultat? Actualment, els gestors

administratius s’encarreguen de gran

part de les matriculacions i les trans-

ferències que es realitzen.

Aquest exemple es pot extrapolar a

altres àrees?

Es pot extrapolar, i cal fer-ho. Ara ma-

teix estem acabant de fer les proves

per llançar un nou servei als col·legiats,

un servei que els oferirà la possibilitat

d’esdevenir autoritats de registre: Ges-

tors RA. Això implicarà que les ges-

tories, a partir d’una sola visita, puguin

emetre el certificat digital dels clients

per operar amb l’e-administració. A

més, estem tenint en compte diferents

tipus de certificats: generals (per a tot

tipus de gestions), limitats (per a una

acció o una àrea d’activitat concreta),

més o menys temporals (vàlids per a

un dia, un any...). D’aquesta manera

podrem limitar la nostra responsa-

bilitat o adequar-la segons el tipus

de client. Com que serem la primera

professió que podrà emetre certificats

digitals, hem d’aprofitar aquest avan-

tatge competitiu per diferenciar-nos

dels altres i fidelitzar els clients.

De vegades no n’hi ha prou amb ser el

millor si la resta no ho sap.

Sí, és així. Per això des del Col·legi

apostem fermament per la comuni-

cació en tots els vessants i intentem

destacar la figura del gestor adminis-

tratiu, els serveis que ofereix i per què

pot ser útil als clients. Però, a més,

hem de continuar treballant perquè

les gestories proporcionin una imatge

de xarxa que l’usuari pugui identificar

amb uns estàndards de qualitat i un

mètode de treball comuns que li donin

seguretat. D’aquesta manera poten-

ciarem la nostra presència al territori

i reafirmarem la imatge de col·lectiu

professional i fiable. El logotip GA,

que identifica clarament el nom gestor administratiu, va ser una iniciativa pro-

moguda des del Col·legi de Catalunya

i constitueix el distintiu de marca

col·lectiva que moltes empreses anhe-

len i que nosaltres ja tenim.

Com valora el 2015?

Molt positivament, malgrat que és

difícil valorar la tasca feta durant un

període concret. Som un col·legi molt

actiu, que sempre està en moviment;

visc cada any com un procés i no com

un període de temps estanc. Hi havia

projectes que s’estaven treballant des

de feia temps i que van sortir a la llum

l’any passat; d’altres que s’han treballat

durant el 2015 i culminaran enguany...

És una feina constant, en evolució

contínua, gràcies a la combinació de

l’aprofitament d’oportunitats que van

sorgint de forma no programada i de

les que es planifiquen arran d’una òp-

tica estratègica.

ENTREVISTA

“Ara ja no n’hi ha prou amb ser eficients, sinó que hem d’aconseguir ser supereficients per aprofitar la revolució tecnològica”

5

EL

GE

STO

R

Què ens oferirà el 2016?

Gestors RA viurà l’eclosió aquest any,

i serà una oportunitat molt bona que

no hem de deixar escapar. Però també

cal destacar altres projectes, com ara

el de Gestor de Proximitat. Som l’únic

col·lectiu que ha signat un conveni

amb l’ONCE que ens reconeix com a

professionals especialitzats en l’asses-

sorament de persones amb capacitats

especials. No es tracta d’accedir

només a un nou tipus de client, sinó

que el gestor que s’hi adhereixi haurà

d’assumir una sèrie de compromisos

socials que el posicionaran com a

socialment responsable. També treba-

llarem per tirar endavant projectes de

valor afegit per a les gestories relacio-

nats amb la LOPD o les certificacions

energètiques, entre d’altres.

Quin és el projecte que li agradaria fer

i que encara no ha pogut dur a terme?

L’articulació del ciutadà amb l’admi-

nistració electrònica d’una manera

global, unificada i coordinada. És un

projecte ambiciós al qual fa temps que

donem voltes, no tan sols pels clars

avantatges que té per al client final

(el fet de poder comunicar-se amb

totes les administracions mitjançant

un mateix canal), sinó perquè el nostre

col·lectiu lideraria una nova manera,

més horitzontal i eficaç, de relacio-

nar-se amb l’administració. Estic segur

que el Col·legi de Catalunya tornarà a

ser l’impulsor d’un projecte que ens

posicionaria com a professionals de

referència per als ciutadans. Ara ja ho

som, però aquest seria un pas més per

refermar el nostre paper. Al capdavall,

el mercat és el que mana, i el que vol

la societat és una gestió més pràctica,

centralitzada i ràpida. En aquest tren-

caclosques, els gestors administratius

hem de ser la peça fonamental i im-

prescindible que uneixi les necessitats

reguladores de l’administració amb les

aspiracions dels administrats.

De tot el que ha aconseguit el Col·legi

durant la seva presidència, de què

està més orgullós?

Hi ha moltes fites complertes, algunes

més grans i més visibles, i d’altres

que passen desapercebudes encara

que hagin suposat una millora per al

col·lectiu. La vinculació de la professió

amb el món universitari va ser una

aposta ferma que vam aconseguir,

juntament amb els membres de la

Junta de Govern. L’accés a la professió

a través dels màsters universitaris de

gestió administrativa ens va situar en

el mateix nivell que altres professions

i ens va donar a conèixer per un altre

perfil de persones. Actualment ja hi ha

tres universitats catalanes que impar-

teixen aquests programes (UB, UAO i

UdL) i treballem en aquest sentit per-

què en siguin més. Però la relació amb

la universitat i el Col·legi és encara

més ampla, ja que gaudim de l’asses-

sorament permanent de catedràtics

de referència que ens proporcionen

una òptica reflexiva i analítica de gran

utilitat per estar al corrent de la nostra

professió.

Abans parlava de la telematització com

un punt d’inflexió...

Sí, la telematització i, sobretot, la crea-

ció de la plataforma A9 van suposar

una fita important, no tan sols per als

gestors que fan tràmits de vehicles,

sinó per a tota la professió. La raó és

que va esdevenir la constatació que

els gestors administratius tenim prou

empenta per crear eines de treball

pròpies, gaudim de la confiança de les

administracions perquè s’hi involucrin

i tenim la visió de futur necessària per

reinventar-nos. Va ser una feina llarga,

de picar pedra, d’anar porta per porta,

que, en aconseguir-la, t’encoratja a

continuar avançant.

Creu que els col·legiats són cons-

cients de tota la feina que es fa des

del Col·legi?

Segurament no estan al corrent de la

feina diària que es fa des del Col·legi

(en la secretaria, en les comissions, en

la Junta...), la qual cosa és ben normal.

Nosaltres treballem per donar-los

servei i que se’n vegin els resultats: el

llançament de serveis nous, l’obertura

de vies de negoci, el posicionament

públic de la professió, etc.

I la representació institucional...

Efectivament. Més enllà de vetllar pel

compliment de les normes ètiques de

la professió i de la tasca disciplinària,

un dels papers fonamentals del Col-

legi és la representació institucional

de tot el col·lectiu. Com a tal, tenim

molta més presència, més força per

convertir-nos en interlocutors vàlids

respecte a altres organismes i institu-

cions davant les quals cal que la nostra

feina sigui reconeguda i les nostres

peticions siguin escoltades.

Què hauria d’esperar un col·legiat del

Col·legi?

Ajuda per al dia a dia i per continuar

creixent d’una manera competitiva.

I el Col·legi dels col·legiats?

A més que siguin bons professionals,

que continuïn evolucionant, que no

deixin de formar-se i que estiguin

oberts a les noves tecnologies com a

via per aconseguir tot el que s’ha dit.

ENTREVISTA

“Més d’una vegada els gestors hem anat al davant de l’admi-nistració, però això no ens ha de frenar”

6

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

Des de fa alguns mesos, la Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social ha anat revisant els tipus de cotització per incapacitat temporal, incapacitat permanent, mort i supervivència aplicats a treba-lladors que presten serveis en treballs exclusius d’oficina, a fi de valorar el correcte enquadrament d’aquests empleats en l’epígraf d’ocupació a, segons la classificació del Quadre II de tipus aplicables per a la cotització per AT i EP.

Sobre aquest tema, la disposició ad-dicional quarta de la Llei 42/2006, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per al 2007 establia que “quan l’ocupació exercida pel tre-ballador per compte d’altri, o la situa-ció en què es trobi, es correspongui amb alguna de les enumerades en el Quadre II, el tipus de cotització apli-cable serà el previst en aquest quadre per a l’ocupació o situació de què es tracti, mentre que aquesta difereixi del que correspongui segons l’activitat de l’empresa”.

Aquesta regla general admetia dues excepcions:

a) Activitats independents de la ge-neral de la companyia que suposin la producció de béns o serveis que no s’integrin en el procés productiu.

b) Aquells llocs de treball (recollits en el Quadre II, com a llista tancada) que comportessin ocupacions diferents de les pròpies de l’activitat de l’empresa.

Arran d’aquesta normativa, i sobre la base d’un criteri ultrarestrictiu de l’expressió “personal en treballs exclu-sius d’oficina” mantingut per algunes sentències de la sala contenciosa ad-ministrativa de l’Audiència Nacional, la Inspecció de Treball ha determinat que el tipus de cotització aplicable al conjunt de la plantilla d’una empresa cal que es correspongui amb l’activitat principal d’aquesta. Això sens perju-dici que, en determinats i molt aïllats supòsits en què hi hagi empleats que duguin a terme treballs exclusius “d’oficina”, el tipus aplicable a aquests sí que podria ser l’establert en l’epígraf a del Quadre II de la tarifa de primes.

I en aquest sentit, la Inspecció de Tre-ball ha exigit la concurrència de dos requisits necessaris per a la inscripció en l’excepció a d’un treballador. D’una banda, que les seves funcions desen-volupades no es corresponguin amb el cicle productiu associat a l’activi-tat de l’empresa, i, de l’altra, que les funcions s’exerceixin exclusivament a l’oficina, llevat d’aquells empleats que per l’activitat es desplacin, sense con-siderar-ne la durada o la freqüència. Aquest criteri ha suposat l’aixecament

de nombroses actes d’infracció per part de la Inspecció de Treball.

A partir de l’1 de gener

La Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2016, publicada en el BOE el 30 d’octubre, ha introduït una modifica-ció important en matèria de tipus de cotitzacions per a les contingències AT i EP, la qual cosa suposa que amb efectes des de l’1 de gener de 2016 es modifica la redacció de la regla ter-cera de l’apartat dos de l’esmentada disposició addicional, a fi d’aclarir l’en-quadrament dels treballadors inclosos en la lletra a, Quadre II, de tipus apli-cables, sobre el “personal en treballs exclusius d’oficina”, i d’introduir-hi un nou paràgraf segon.

NOVA APLICACIÓ DE LA CLAU ACOMISSIÓ LABORAL DEL COL·LEGI OFICIAL DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA

L’ENTRADA EN VIGOR D’AQUEST PRECEPTE SEMBLA DILUIR EL CRITERI EMPRAT FINS ARA

7

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

Amb efectes des de l’1 de gener de 2016 i vigència indefinida, es modifica la regla tercera de l’apartat dos de la disposició addicional quarta de la Llei 42/2006, de 28 de desembre, [...] que resta redactada de la manera següent:

«Tercera. No obstant el que indica la regla anterior, quan l’ocupació exerci-da pel treballador per compte d’altri es correspongui amb alguna de les enumerades en el Quadre II, el tipus de cotització aplicable serà el previst en l’esmentat quadre per a l’ocupació de què es tracti, en tant que el tipus cor- responent a tal ocupació difereixi del que correspongui en raó de l’activitat de l’empresa.

Als efectes de la determinació del tipus de cotització aplicable a les ocupacions referides a la lletra a del Quadre II, es considerarà “personal en treballs exclusius d’oficina” els treba-lladors per compte d’altri que, sense estar sotmesos als riscos de l’activitat econòmica de l’empresa, desenvolupin la seva ocupació exclusivament en la realització de treballs propis d’oficina tot i que els mateixos es corresponguin amb l’activitat de l’empresa, i sempre que aquests treballs es desenvolupin únicament en els llocs destinats a ofi-cines de l’empresa».

En resum, aquesta modificació legal té dos vessants bàsics:

a) S’amplia l’àmbit d’aplicació de l’ex-cepció a del Quadre II de la tarifa per a la cotització per accidents de treball i malaltia professional a tots aquells tre-balladors que desenvolupin les seves funcions a l’oficina sense prendre en consideració la vinculació que tingui amb l’activitat principal de l’empresa.

b) L’aplicació de l’excepció a del Quadre II queda limitada al fet que el lloc físic de compliment de les funcions se circumscrigui únicament i exclusivament a l’oficina, sense es-tendre’n l’aplicació a aquells que, per les característiques de la seva tasca professional, hagin de desplaçar-se fora d’on estiguin situades les oficines de l’empresa, no només a l’exterior de l’empresa, sinó fins i tot a altres depar-taments o sectors del centre de treball que no siguin pròpiament les oficines.

Per això, l’entrada en vigor d’aquest precepte sembla diluir el criteri que fins ara anava emprant la Inspecció de Treball per justificar l’aplicació de l’excepció a del Quadre II, ja que no resultaria necessari per incloure a un determinat col·lectiu de treballadors en l’excepció que l’activitat desenvo-

lupada per aquests no tingués relació amb la principal de l’empresa, ja que ara de manera expressa s’amplia l’àm-bit d’aplicació d’aquesta excepció no tan sols a activitats transversals, sinó també a activitats –d’oficina– que s’in-tegrin i formin part del cicle productiu de l’empresa.

No obstant això, en contrapartida, la modificació legislativa sembla que inclou una limitació a l’aplicació de l’excepció esmentada quan conclou: “[…] sempre que aquests treballs es desenvolupin únicament en els llocs destinats a oficines de l’empresa”.

En definitiva, s’amplia el camp d’ús de l’ocupació a, i es deixa clar que la seva utilització escau per a treballs que comportin la realització exclusi-va de treballs d’oficina, encara que siguin treballs propis de l’activitat de l’empresa. I aquesta matisació amplia les possibilitats d’aplicació d’aquesta excepció, per la qual cosa previsible-ment pot tenir un efecte de reducció del cost de les cotitzacions per a de-terminades empreses.

Això sí, limita aquesta possibilitat als casos en què els serveis es prestin únicament i exclusivament a les ofici-nes de l’empresa titular del contracte de treball. Aquest fet implica una reducció d’ús de tal excepció i limita als empleats oficinistes la prestació de serveis dels quals no requereixi en cap moment l’abandonament de l’espai físic destinat a oficina.

En qualsevol cas, per veure l’abast real d’aquest canvi normatiu, haurem de restar a l’espera de les interpretacions que en pugui fer la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social.

PER VEURE L’ABAST D’AQUEST CANVI HAUREM D’ESPERAR LES INTERPRETACIONS DE LA DIRECCIÓ GENERAL D’ORDENACIÓ DE LA SS

8

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

L’equipParlo d’equip –més aviat que d’staff o personal– perquè, malgrat que sembli una frase naïf, un despatx és un equip de persones i el despatx de nova generació se sustenta en totes i cadascuna d’elles: les que fan feina “facturable” i les que fan feina “fosca”. De fet, el primer que porto a terme quan ajudo un assessor és deixar-li clar quin és el nou model de creixement del despatx, ja que depèn dels coneixements tècnics de cada assessor, de l’atenció que rebi el client quan visiti l’oficina i de la percepció de valor que tingui en rebre un servei determinat, i del llenguatge emprat en explicar-li un assumpte fiscal, per exemple.

L’equip ha de basar-se en la visió del teu despatx, i això vol dir que has de triar les persones adequades: gent que cregui en el que tu creus i en els principis que tens a l’hora de servir els teus clients. Una persona que treballi tant en un despatx com en una indústria, per molta preparació tèc-nica que tingui i per molt honesta que sigui, no estarà prou aprofitada ni serà feliç. Un negoci és com un autocar que es dirigeix cap a un destí, per això et recomano que triïs bé qui hi puja abans d’arrencar si vols tenir èxit. A més d’escollir bé qui hi puja, has de fer seure les persones de l’equip als llocs adequats i assegurar-te que tothom és al lloc on més valor pot aportar al conjunt. Un cop fet això, ja pots ficar la clau i engegar el motor.

Els clientsEl valor és subjectiu, i cada client apreciarà el que ofereixis en diferent proporció, per la qual cosa sembla lògic dir que cal que t’adrecis a aquells clients que et valoren per allò que fas i que treballis per oferir-los més serveis i millors. Al final del camí en això es basa el mercat, que no deixa de ser el resultat de la presa de decisions de milers de milions de persones que decideixen comprar un producte o servei perquè el valoren més que els diners que hi inverteixen. Això no significa, en tots els casos, que calgui fer fora una clientela determinada, sinó tenir molt clar que les estratè-gies de màrqueting i de desenvolupament de productes o serveis han d’anar adreçades al teu client ideal i no a cap altre. Sou vosaltres els que definiu el vostre model de ne-goci i el client a qui us dirigiu, i no és el client qui decideix a què us dedicareu i com ho fareu.

Com que oferir un servei que valorin tot tipus de clients és impossible, sempre hauràs d’esmerçar els esforços al teu client ideal, ja que aquell serà qui valorarà allò que ofereixis i qui permetrà que el despatx obtingui rendibilitat i benestar.

BENVINGUT AL DESPATX DE NOVA GENERACIÓ

EL DESPATX DE NOVA GENERACIÓ ÉS EL RESULTAT DE COMBINAR QUATRE FACTORS CLAU:

EQUIP

FLU

X D

E TREBALL

CLIENTS

IN

GRESSOS

ORIOL LÓPEZAssessor i consultor dels assessors

9

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

Els resultatsSi et preguntés com pots fer créixer el teu despatx, de bon principi diries que aconseguint més clients. Aquesta afir-mació no és falsa, però no tot el creixement d’un despatx es computa pel nombre de clients. Per exemple, un despatx pot acabar concloent que molts clients li comporten menys resultats (si no té en compte quin tipus de client vol, com absorbir-los o quin preu els cobrarà).

Per això, a risc de simplificar-ho en excés, m’agradaria mos-trar els aspectes clau que poden fer créixer l’empresa:

• Aconsegueix més entrades al despatx.

• Converteix més entrades.

• Fes que els teus clients comprin més.

• Fes que els teus clients comprin més sovint.

• Fes que els teus clients es quedin més temps.

• Posa preus adequats per obtenir-ne el màxim benefici.

I, en tots els casos, mesura l’evolució dels motors que hagis triat com a garantia de l’èxit i segueix el resultat obtingut. El que no es mesura no existeix; per això, és tan important prendre decisions com avaluar-ne el resultat i fer-ne un se-guiment periòdic. Al capdavall, però, es tracta de moure’s... pensar, planificar, posar dates, treballar i mesurar. Només així, prenent un objectiu que compleixi la regla SMART (simple, mesurable, accessible, rellevant i marcat en el temps), podràs assolir l’èxit.

El flux de treballControlar, dirigir, decidir i marcar la manera com entren les feines al teu despatx, com les gestiones, com les cobres i com les fas materialment. En resum, fer d’empresari.

La sistematització de les tasques del teu despatx és quel-com que has de començar des del primer moment, ja que com més avança la vida de l’empresa, més aprofundiràs en els sistemes com a eina de millora de l’eficiència del teu negoci i amb més tranquil·litat el faràs créixer.

Els sistemes permeten que l’assessor guanyi temps i que pugui dedicar-lo a pensar en el negoci o, simplement, en el temps lliure que li calgui. A més, ajuden a dedicar el capital de l’empresa allà on aporta més valor al negoci. Tanmateix, el problema és que la creació de sistemes ha d’anar acom-panyada per la implementació corresponent, i aquesta cal que sigui generalitzada si volem que sigui útil i faci millorar el nostre negoci.

Per això, un dels problemes amb què ens trobem sovint a l’hora de crear i implementar sistemes de treball a les empreses acostuma a ser la resistència de l’equip a invo-lucrar-se en la creació, la millora i l’ús dels sistemes creats. Cal tenir, doncs, l’equip ben estudiat, i conèixer-ne les mo-tivacions i els incentius a l’hora d’instaurar procediments i sistemes de treball.

A més, en el flux de treball hem de tenir en compte dos aspec-tes que són cabdals en un despatx de nova generació: els ter-minis de lliurament de la feina feta i els sistemes per cobrar-la.

Respecte als primers, als terminis, com que molts empre-saris es queixen que no saben quan s’acabarà la feina que fa cada assessor (comptabilitat, impostos, informes...), cal mirar de resoldre aquest assumpte mitjançant una bona gestió del mapa de processos per permetre fer una cosa que no fa tothom: marcar terminis a priori i complir-los.

Pel que fa als sistemes de cobrament, has de començar a progressar en el cobrament per avançat de la teva feina i mi-tjançant dèbit directe (domiciliació bancària). Això sanejarà la teva tresoreria i permetrà que centris una part del temps a millorar els processos interns del despatx perquè cada cop esdevingui més productiu i rendible. Això sí, cobrar per avançat té un problema per als que treballen amb el model antic: les hores ja no valen res; el que ara compta són els resultats que el client n’obté. Però també té un avantatge: la seguretat té un preu. Pagues una assegurança de cotxe, de llar i, probablement, de salut. I, malgrat que esperes no haver d’utilitzar-la mai, estàs content de pagar-la, oi? La certesa en els resultats, en els terminis i en els preus fa que els clients acceptin amb més facilitat pagar un preu més alt i per avançat. Prova-ho!

La tecnologia no és clau en un despatx de nova generació?

Sovint, quan parlo del despatx de nova generació i dels quatre factors corresponents sento una remor a la sala; els oients estan inquiets i, si aquests són pioners en l’ús de les noves tecnologies, fins i tot incòmodes. “No has dit res de la tecnologia, i, avui dia, és un factor tan important als des-patxos com els altres”, diuen. I sí, tenen raó, la tecnologia és rellevant en la gestió del despatx, com ho és en qualsevol negoci. Ara bé, que sigui important no vol dir que formi part de les claus del negoci. La tecnologia és una eina que ajuda a gestionar millor els quatre factors clau d’un des- patx de nova generació, però no és un factor en si mateixa perquè no defineix el despatx ni el paper que aquest té en la societat.

I, sí, molts despatxos abracen la tecnologia com si fos la salvació als seus problemes; d’altres la tenen com un fac-tor determinant en la seva estratègia, i alguns fins i tot la consideren l’eix del seu servei al client. El problema és que l’èxit no és donat per la tecnologia que utilitzem, sinó pel valor que aportem als nostres clients (en forma d’una mi-llora dels seus resultats, una comptabilitat posada al dia, uns impostos més baixos o la tranquil·litat de fer les coses correctament). I aquest valor no té en compte la tecnolo-gia que empres ni tampoc el temps que hi has treballat, quantes persones hi ha en l’equip o la superfície de l’oficina. Tot plegat són aspectes que poden acompanyar les quatre claus del despatx de nova generació, i, si estan ben resolts, fins i tot poden ajudar a aconseguir millors resultats. Uns resultats que només arribaran si els quatre factors clau del despatx de nova generació marquen el camí i la tecnologia els hi acompanya.

10

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

El 2015 ha estat un any molt prolífic pel que fa a la normativa de naciona-litat. En primer lloc, el poder executiu ha regulat l’esperat procediment per-què els ciutadans sefardites puguin sol·licitar la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa. Aquest proce-diment està previst en l’article 21 del Codi civil, mitjançant la Llei 12/2015, de 24 de juny, en matèria de concessió de la nacionalitat espanyola als sefar-dites originaris d’Espanya (BOE núm. 151, de 25 de juny de 2015), i amb la instrucció de 29 de setembre de 2015 de la Direcció General dels Registres i del Notariat sobre l’aplicació de la Llei 12/2015 (BOE núm. 234, de 30 de setembre de 2015).

En segon lloc s’ha elaborat un nou reglament, el Reial decret 1004/2015, de 6 de novembre, pel qual es regula el procediment per a l’adquisició de la nacionalitat espanyola per residència (BOE núm. 267, de 7 de novembre de 2015), acompanyat de les resolucions d’11 de novembre de 2015, la primera referida a les taxes i una altra del mateix dia relacionada amb els nous models de sol·licitud de nacionalitat espanyola per residència (totes dues en el BOE núm. 272, de 13 de novem-bre de 2015). Els ciutadans sefardites que no puguin acollir-se a la via de la carta de naturalesa i que segueixin

el procediment de la sol·licitud de nacionalitat espanyola per residència de l’article 22.1 del Codi civil s’enqua-draran en aquest segon apartat.

Perquè un ciutadà sefardita pugui acollir-se al procediment d’obtenció de la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa, un mitjà de caràcter extraordinari, haurà de complir dos requisits: acreditar la condició de se-fardita d’origen espanyol i demostrar l’existència d’una vinculació actual amb Espanya.

És important tenir en compte que els ciutadans sefardites que en algun mo-ment determinat ja van iniciar un pro-cediment de sol·licitud de nacionalitat espanyola (els expedients dels quals estaven paralitzats, pendents de la nova norma) ara tenen dues opcions, segons la disposició transitòria única de la Llei 12/2015. En primer lloc po-den prosseguir el procediment iniciat aleshores si aporten els documents que actualment s’exigeixen per a la sol·licitud de nacionalitat per carta de naturalesa (enumerats en l’article 1.2 de la Llei 12/2015 i en l’apartat I4 de la instrucció de 29 de setembre de 2015); en segon lloc, poden iniciar un procediment nou d’adquisició de nacionalitat espanyola per residència legal i continuada a Espanya durant

dos anys, tal com estableix el Codi civil en l’article 22.

Aquests procediments de sol·licitud, tant en el cas dels sefardites com en el cas de les sol·licituds de nacionalitat per residència, presenten aspectes comuns i diferents, però en qualsevol dels dos casos són nous:

• El canvi més significatiu és que s’ini-ciaran de manera telemàtica i seran procediments electrònics. La con-seqüència principal (en aquest cas, positiva) és que el ciutadà estranger ja no estarà obligat a sol·licitar cita prèvia per poder engegar el procés de

NOU PROCEDIMENT PER SOL·LICITAR LA NACIONALITAT ESPANYOLA

MARC GIMÉNEZ BACHMANNPonent de la Subcomissió d’Estrangeria

ELS SEFARDITES QUE VAN INICIAR LA SOL·LICITUD DE NACIONALITAT ARA TENEN DUES OPCIONS SEGONS LA DISPOSICIÓ TRANSITòRIA DE LA LLEI 12/2015

OPINIÓ

11

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

sol·licitud i, en conseqüència, no haurà d’esperar, en alguns casos, períodes de temps superiors a dos anys.

• A partir de l’entrada en vigor de la nova legislació, en els dos procedi-ments el ciutadà estranger haurà d’ha-ver superat dues noves proves: la de llengua de nivell A2 o superior (DELE) i la de coneixement de la Constitució espanyola i de la realitat social i cul-tural espanyoles (CCSE) –aquesta última substitueix l’examen que es feia fins ara en els registres civils quan se sol·licitava la nacionalitat, en què les preguntes eren totalment arbitràries i dispars. Tots dos exàmens hauran de realitzar-se a l’Institut Cervantes amb la sol·licitud d’una cita prèvia.

Considero que la nova manera de dur a terme l’examen d’integració dels ciutadans estrangers que aspiren a obtenir la nacionalitat espanyola a través de la prova a l’Institut Cervantes dota el procediment de més seguretat jurídica. El ciutadà estranger obté uns temaris que li mostren els continguts que ha de conèixer per poder apro-var l’examen i li fan una prova de 25 preguntes que ja ha preparat. Una altra diferència és que, a partir d’ara, tant l’examen d’integració com el de

llengua tindran un cost per al ciutadà estranger: 85 € pel CCSE i 124 € pel DELE si es fa a Espanya.

• Hi ha excepcions a la regla general, ja que quedaran exempts de la prova d’idioma (DELE) els ciutadans estran-gers que provinguin de l’Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, l’Equador, El Salvador, Guate-mala, Guinea Equatorial, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, el Para-guai, el Perú, Puerto Rico, la República Dominicana, l’Uruguai i Veneçuela.

• Els menors i les persones amb dis-capacitat estaran eximits de totes dues proves, i tan sols estan obligats a aportar en aquests casos un certificat del centre on estiguin escolaritzats.

• Com a novetat respecte al que s’aplicava fins ara, la sol·licitud de la nacionalitat espanyola, tant per resi-dència com per carta de naturalesa, comporta el pagament de taxes de 100 € per tramitar-la.

Pel que fa a les diferències existents entre tots dos procediments, en el cas de les sol·licituds de ciutadans sefar-dites són assignades per la Direcció General dels Registres i del Notariat, una vegada presentada la sol·licitud

electrònicament a un notari, que examinarà la documentació i farà una acta de notorietat després d’analitzar la documentació probatòria presen-tada per la persona interessada. Des-prés, la resolució l’emetrà el director general dels Registres i del Notariat en un termini màxim de dotze mesos de manera motivada. Després de la jura davant l’encarregat del Registre Civil, la concessió de la nacionalitat ja permetrà la inscripció del naixement.

En el cas de la sol·licitud de naciona-litat per residència, el procediment l’iniciarà el mateix interessat, que serà instruït per la Direcció General dels Registres i del Notariat i finalitzarà mitjançant una resolució del Minis-teri de Justícia. En aquest supòsit, la presentació es podrà dur a terme en paper, per a les persones que tinguin una cita concedida fins al 30 de juny de 2017 (les quals es respectaran), o telemàticament, un procediment que serà l’únic després d’aquest període transitori.

En la tramitació col·laboraran els col·lectius habilitats a través d’un conveni amb l’Administració. En són un exemple els gestors administratius (article 7.1 del RD 1004/2015), que, en realitzar la sol·licitud per la via telemà-tica, aportaran els documents en el mateix acte i el procediment de con-cessió de nacionalitat espanyola veurà reduït de manera notòria el termini de durada de tot el procés. Cal tenir en compte que el professional haurà de custodiar la documentació original que presentarà telemàticament per poder aportar-la en cas que l’Adminis-tració ho determini.

EN LA TRAMITACIÓ COL·LABORARAN ELS COL·LECTIUS HABILITATS A TRAVÉS D’UN CONVENI AMB L’ADMINISTRACIÓ, COM ARA ELS GESTORS ADMINISTRATIUS

12

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

En el context de les relacions entre els obligats tributaris i l’Administració tributària, un dels moments que generen més inquietud és quan aquest ha d’afrontar un procediment de comprovació i d’investigació del compliment de les obligacions fiscals davant els òrgans d’inspecció tributària, unitats encarregades de la funció revisora i de l’adequació del compliment de les obligacions contributives dels ciu-tadans.

Davant aquestes situacions, els professionals del sector tributari ens erigim en responsables de les actuacions dels nostres clients en un doble vessant. D’una banda, en el fet que el nostre client hagi complert les obligacions fiscals prèvies a l’inici de les actuacions inspectores (sempre que tinguem aquest encàrrec) per afrontar amb èxit aquestes actuacions. De l’altra, perquè el representem davant els òrgans d’inspecció tributària i en defensem els interessos legítims davant l’actuació administrativa.

Aquest doble vessant, derivat de l’encàrrec professional, suposa acceptar una doble responsabilitat en l’àmbit professional, que pot comportar l’assumpció de la respon-sabilitat civil en casos de negligència professional, sigui perquè provingui d’un mal compliment de les obligacions

tributàries objecte de comprovació (sempre que l’obligat tributari ens hagi encomanat aquesta tasca), sigui perquè provingui d’una mala praxi professional durant el procedi-ment inspector.

Per aquest motiu, davant l’acte de notificació d’una comuni-cació d’inici d’actuacions inspectores per les quals haguem d’assumir la responsabilitat de la representació tributària de l’obligat tributari, hem de correspondre a la transcen-dència de l’acte administratiu notificat amb un planejament adequat, tant pel que fa a l’estratègia de defensa del nostre representat com pel que fa a la revisió de tots els actes de rellevància tributària que hagi efectuat, a fi de preveure el desenvolupament de les actuacions inspectores.

Entre els actes preparatoris de la planificació de les ac-tuacions inspectores que s’inicien resulta imprescindible analitzar-ne el doble aspecte, objectiu i subjectiu.

Pel que fa a l’aspecte objectiu, cal destacar el nexe causal de tots els elements objectius que formen aquesta dimensió, que no és cap altre que el coneixement del marc normatiu de l’ordenament tributari, l’especialització en l’àmbit dels procediments tributaris i dels procediments administratius, i l’experiència prèvia en actuacions similars.

No podem limitar-nos a la simple òptica material dels aspectes comprovats, sinó que la correcta planificació de l’estratègia durant el desenvolupament de les actuacions inspectores també és un element clau per finalitzar l’embat de la inspecció tributària amb les garanties mínimes d’ha-ver pogut defensar adequadament els interessos del client.

La recent modificació parcial de la Llei general tributària, operada per la Llei 34/2015, que va entrar en vigor el 12 d’octubre de 2015 passat, ha canviat del tot la regulació específica del procediment inspector. En aquest sentit,

COM CAL AFRONTAR UNA INSPECCIÓ TRIBUTÀRIA

DANIEL TARROJAAdvocat Crowe Horwath

LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI GENERAL TRIBUTÀRIA PER LA LLEI 34/2015 HA CANVIAT LA REGULACIÓ DEL PROCEDIMENT INSPECTOR

13

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

resulta imprescindible tenir un ampli domini de les modi-ficacions per poder actuar d’una manera adequada en les actuacions inspectores del nou marc jurídic.

Pel que fa a l’aspecte subjectiu, podem sintetitzar-ne els elements: la capacitat negociadora i d’anàlisi psicològica de la situació davant l’inspector i l’anomenat “factor sort” que pot acompanyar qualsevol actuació.

No són poques les vegades en què la Inspecció Tributària recorda amb un cert to sorneguer que “qualsevol contri-buent és un defraudador fins que no demostri el contrari” o que “en aquest país tothom intenta defraudar Hisenda”. Per aquest motiu, la capacitat negociadora en situacions desfavorables, com les que sovint es produeixen davant la Inspecció Tributària, configura l’element essencial de la part subjectiva.

La capacitat explicativa de qui actua davant els òrgans d’inspecció tributària per poder convèncer sobre el que ens qüestiona acaba essent un element clau i indispensable per arribar a modificar l’òptica, de vegades obstinada, de la Inspecció Tributària en el compliment de les obligacions tributàries per part dels ciutadans.

Per últim, el “factor sort” és un element que, si bé no pot constituir un aspecte sobre el qual fonamentem les nostres actuacions, en alguns casos, per desídia de la Inspecció Tributària o bé per l’error humà, pot acabar convertint-se en un aliat molt important.

En general, encara que les administracions tributàries disposin d’equips de professionals altament preparats i qualificats que, sumats als equips i al programari informàtic de què disposen, resulten gairebé infal·libles, les actuacions inspectores sempre són dirigides per una persona física que pot cometre, com tothom, algun error, i en tot allò que és humà s’ha d’admetre la possibilitat d’error.

Per aquest motiu, la perícia del representant de l’obligat tributari és clau per buscar l’error de l’Administració tribu-tària i per saber aprofitar-lo, un cop detectat, en el moment processal adequat per obtenir un resultat satisfactori en les actuacions de la inspecció.

LA PERíCIA DEL REPRESENTANT DE L’OBLIGAT TRIBUTARI ÉS CLAU PER BUSCAR L’ERROR DE L’ADMINISTRACIÓ

SabadellProfessional

PROpulsar:Posem a disposicióteva una pòlissa decrèdit amb unsavantatgesexclusius.

Una manera de propulsar les teves iniciatives és oferir-te unapòlissa de crèdit professional amb uns avantatges exclusius,per tal de mantenir la teva tresoreria personal equilibrada alllarg de tot l’any i pagar els interessos només quan la utilitzes.Si ets membre del Col·legi Oficial de Gestors Administratiusde Catalunya i vols promoure la teva feina, protegir els teusinteressos o els teus valors professionals, amb Banc Sabadellho pots fer. Et beneficiaràs de les solucions financeres d’unbanc que treballa en PRO dels professionals.

Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre delseu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem atreballar.sabadellprofessional.com

14

EL

GE

STO

R

SERVEIS

Què és aquest servei del Col·legi?

Aquest nou servei us dóna l’oportunitat de distingir-vos com a GESTORS DE PROXIMITAT. Sereu especialistes en la normativa aplicable al ciutadà amb discapacitat, i estareu sensibilitzats i formats en les pautes d’interacció amb ell. A més, aquest servei està reconegut per la Fundació ONCE i el Consejo General de Gestores.

Serveis exclusius per a gestors administratius col·legiats

SOL·LICITEU-NE L’ACCÉS

Servei d’Atenció al Col·legiat Tel. 93 317 06 86 sac@gestors.cat www.gestors.cat

GRATUÏT!Un servei més del vostre Col·legi

Com a GESTORS DE PROXIMITAT, estareu especialitzats a atendre les necessitats d’assessorament i de gestió dels assumptes de ciutadans amb discapacitat.

ACCEDIU A UN SERVEI QUE US ESPECIALITZA COM A GESTORS DE PROXIMITAT

Què us facilita?

El segell de gestor de proximitat, que permet distingir la vostra gestoria com a socialment responsable amb la discapacitat. Aquest segell és comparable a la certificació BEQUAL, que té un cost d’entre 2.500 i 16.000 euros.

Un mercat potencial de nous clients; és a dir, 312.600 treballadors assalariats, 42.500 treballadors autònoms i 112.558 amb vehicle propi (actualment no disposen d’un referent per sol·licitar serveis de suport i assessoria en les seves relacions amb les administracions).

Una distinció com a professionals, una repercussió mediàtica que potenciarà la vostra notorietat com a gestors administratius i el reconeixement davant la societat.

Accés a la formació necessària, de caràcter orientatiu i de sensibilització, amb el suport continuat del Col·legi, mitjançant una plataforma en línia molt accessible i intuïtiva.

15

EL

GE

STO

R

La tarda del dia 17 de desembre, José M. Tocornal Ruiz, cap de la Unitat d’Inspecció de l’AEAT, va impartir per als gestors de la demarcació de Girona una jornada de tema fiscal sobre les novetats de l’IVA previstes per al 2016. En aquesta ocasió es va centrar l’aten-ció en les societats civils i comunitats de béns amb objecte mercantil.

Com cada any, la delegació de Girona de l’AEAT va celebrar el 8 de gener una sessió sobre les novetats de la campanya de les declaracions informatives. Els ponents d’aquest acte

van ser Juan Robleda Cabezas, del Departament de Gestió Tributària, i Ricard Tetas i Josep M. Rigau, del Departament d’Informàtica Tributària.

El delegat de l’AEAT de Lleida, David Bonet, va convocar els gestors de la delegació de Lleida a una jornada per conèixer les novetats de les declara-cions informatives i tributàries. Alguns dels temes de què es va tractar van ser les novetats en les declaracions informatives (mod. 182, 184, 187, 188, 190, 280, 282, 290), la renda web, el sistema d’intercanvi d’informació tri-butària, les societats civils particulars i les comunitats de béns. A la sessió

també va participar Meritxell Calvet, cap de la dependència de gestió tri-butària a Lleida.

Els gestors de Lleida també van par-ticipar per videoconferència en altres jornades: les relacionades amb el pro-cediment per obtenir la nacionalitat espanyola per residència, la normativa bàsica de la Seguretat Social i les for-macions deontològiques i tècniques de trànsit.

El Departament d’Agricultura va con-vocar els gestors administratius de Lleida per presentar-los les novetats de les DUN d’enguany.

ASPECTES RELLEVANTS EN LA

TRIBUTACIÓ D’ALGUNES OPERACIONS AMB IVA

DECLARACIONS INFORMATIVES

NOVETATS DE LES DECLARACIONS INFORMATIVES I TRIBUTÀRIES

NOVETATS DUN 2016

GIRONA

DELEGACIONS

Josep M. Tocornal Ruiz.

16

EL

GE

STO

R

ELS NOSTRES GESTORS

Av. Blondel, 125002 Lleida Tel. 973 267 199

50 anys

Carles Dalmau és gestor administratiu gràcies a la insistèn-

cia de la seva mare perquè tingués un títol professional que

li garantís un futur. Després de tretze anys de trajectòria

com a futbolista professional, una lesió el va apartar del

terreny de joc i va decidir establir una gestoria a Lleida.

D’això ara fa 50 anys.

En aquest temps ha estat testimoni de com ha evolucionat

“rotundament i radicalment” la professió. Segons aquest

gestor, “s’ha perdut la relació amb els clients, que abans era

més estreta i gaudia d’un tracte més amistós i continuat en

el temps”. En aquest sentit, Dalmau creu que el que valoren

més els clients d’avui dia és, en primer lloc, la professiona-

litat del gestor i, en segon lloc –i molt important–, que el

resultat de la gestió sigui positiu. “El client valora la vàlua

professional del gestor en funció dels resultats: si les coses

han sortit com ell volia, serà positiva, però si no ha aconse-

guit els objectius, no entendrà que de vegades no depèn de

nosaltres”, afirma.

La gestoria ja té relleu generacional, perquè el fill de Dal-

mau també és gestor administratiu. Quan mira cap al futur

no dubta a afirmar que “li tocarà viure una època difícil,

amb més competència, en què caldrà més preparació, més

dedicació i més paciència”. No obstant això, està segur que

la professió continuarà endavant, perquè “l’Estat ens neces-

sita i som grans col·laboradors en tots els sentits”.

Kevin Hernández és un gestor jove que té les coses molt

clares. Es va decidir per aquesta opció professional perquè

creu que “amb la sortida de la crisi i l’aprofitament adequat

de les noves tecnologies, la professió de gestor administra-

tiu té un bon futur”.

Actualment és autònom, ja que compagina aquesta feina

amb una altra activitat professional, però d’aquí a un parell

de mesos té previst aixecar la persiana de la seva pròpia

gestoria. Creu que “els joves no han de tenir por d’engegar

un nou negoci” i ha decidit fer-ho en solitari perquè, per

experiències anteriors, considera que és difícil posar-se

d’acord amb un soci.

Del Col·legi espera que proporcioni als col·legiats les eines

adequades per donar un bon servei al client, que segueixi

obrint vies de servei a les gestories i que defensi els in-

teressos comuns de la professió en un context de forta

competència.

Per l’experiència que té, el client busca un assessorament de

confiança en tots els aspectes de la seva vida i la tranquil·litat

que els seus assumptes es resolguin adequadament, i creu

que això no canviarà a llarg termini. Està segur, doncs, que

“els gestors continuarem tenint un paper important en la

societat actual i en la del futur”.

GESTORIA DALMAU

Nous gestors

C/ Enric Morera, 68, local08100 Mollet del Vallès (Barcelona)Tel. 656 823 046

KEVIN HERNÁNDEZ

17

EL

GE

STO

R

ACTUALITAT COL·LEGIAL

EL COL·LEGI RENOVA LA COL·LABORACIÓ AMB LA MUTUALITAT

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya ha renovat l’acord de col·laboració que té amb Mutualidad de Gestores Administrativos (Mutuaga).

El conveni signat pretén fomentar que totes dues entitats duguin a terme accions conjuntes per beneficiar el col·lec-tiu i per incentivar l’adhesió dels gestors a la Mutualitat com a sistema de prevenció social alternatiu al règim públic de la Seguretat Social.

Alfonso Lluzar, president del Col·legi, i Marina Rocabruna, gerent de l’entitat, van participar en l’acte. Per part de la Mutualitat, els assistents van ser Juan Antonio Santos, president de la institució; Pau Garcia, representant de Ca-talunya, i Paloma Sánchez, directora financera i de negoci.

El mes de gener va tenir lloc l’acte de benvinguda als gestors administratius que han accedit a la professió a través d’una convocatòria de proves oficials o d’un màster universitari en gestió administrativa.

Alfonso Lluzar, com a màxim represen-tant del Col·legi, va ser l’encarregat de donar-los la benvinguda tot repassant els orígens i l’evolució de la professió. El president va afirmar que “els gestors administratius són professionals que saben adaptar-se als requeriments de cada època i aprofitar els canvis per continuar essent figures de referència per als ciutadans”. En aquest sentit, va incidir en la transformació que suposa la implementació de l’administració

electrònica i va ressaltar que “hi estem completament preparats, ja que som els professionals que més tràmits rea-litzem”.

Lluzar, que va recordar el paper cap-davanter del Col·legi de Catalunya a l’hora de posar en pràctica noves ei-nes, d’oferir nous serveis i de detectar noves vies de negoci per als col·legiats, va convidar els nous gestors a formar part de la institució.

Juan Antonio Santos, vicepresident del COGAC, va exposar les mesures adop-tades pel Col·legi per donar suport als nous gestors i ajudar-los durant la seva primera etapa professional, i va fer un resum del serveis més destacats als quals poden tenir accés.

ACTE DE BENVINGUDA ALS NOUS GESTORS ADMINISTRATIUS

Els nous gestors han accedit a la professió per proves oficials o a través d’un màster.

D’esquerra a dreta: Marina Rocabruna, gerent del COGAC; Alfonso Lluzar, president del COGAC; Juan Antonio Santos, vicepresident del COGAC i president de Mutuaga, i Paloma Sánchez, directora de desenvolupament de negoci de Mutuaga.

L’acte va tenir lloc a la seu col·legial de Barcelona.

A l’acte de benvinguda, els nous ges-tors també van poder conèixer el fun-cionament i les característiques de la mutualitat dels gestors administratius (Mutuaga) com a sistema de preven-ció social alternatiu al règim públic de la Seguretat Social.

18

EL

GE

STO

R

Diversos representants del Col·legi van tenir una reunió institucional amb Mercè Caso, degana dels jutjats de Barcelona. En la trobada es va parlar, entre altres temes, de la creixent implementació de la mediació com a mètode de resolució de conflictes i de la nova faceta dels gestors administratius en aquest àmbit d’actuació.

Per part del Col·legi van assistir-hi Alfonso Lluzar (president), Marina Rocabruna (gerent) i Susanna Pàmies (assessora legal).

REUNIÓ DEL COGAC AMB LA DEGANA DELS JUTJATS DE BARCELONA

ACTUALITAT COL·LEGIAL

En la sessió ordinària del 17 de febrer

de 2016, la Junta de Govern del Col-

legi va acordar proclamar –en virtut

del que disposa l’article 44 dels esta-

tuts de la corporació– els candidats

que s’elegiran per aclamació en la

Junta General Ordinària del 18 de març de 2016.

Els candidats proclamats són els se-güents: Sr. Juan Antonio Santos Rovira (vicepresident); Sra. Carme Dalmau Bacardit (secretària); Sr. Josep Ribó

Nirella (comptador); Sr. Santiago Fernández Carbó (vocal segon); Sra. Aurora Rodés Piqueras (vocal quart); Sr. Jordi Altayó Martí (vocal sisè); Sr. Plinio Gómez Ferrer (vocal vuitè).

PROCLAMACIÓ DELS CANDIDATS A CÀRRECS DE LA JUNTA DE GOVERN 2016

La inauguració del curs va tenir lloc a la seu del COGAC el 25 de gener.

Ja ha començat la segona edició del curs de Mediació civil i mercantil i me-diació en dret privat català organitzat pel Col·legi a través de l’Institut Supe-rior de Gestió Administrativa (ISGAC) i Thomson Reuters.

Marc Giménez Bachmann, vocal de l’ISGAC, va ser l’encarregat de presen-tar el ponent de la sessió inaugural, Juan Morcillo Jiménez, doctor en dret per la UB, advocat i expert en media-ció de conflictes.

Sota el títol “La mediació en l’àmbit privat: present i futur”, Morcillo va fer una anàlisi de les particularitats de la mediació, “un procés complementari (no pas alternatiu) que fa trenta anys va començar en l’àmbit familiar i que avui dia s’ha estès a d’altres, com ara el penal, el mercantil o el contenciós administratiu”. Per a aquest profes-sional, els principals beneficis de la mediació són: la possibilitat que es restableixi la comunicació entre les parts, la cerca de solucions adaptades

a cada cas, l’augment del grau de compliment dels acords i la dismi-nució del cost emocional i econòmic per als implicats. El ponent va incidir en la importància d’aquest mètode pel que fa als assumptes mercantils, ja que facilita que la relació comercial entre empreses continuï després del conflicte. També va voler transmetre als alumnes que per ser mediador cal tenir aptitud i actitud, i que això és el que fa diferent aquesta professió d’al-tres formacions de base necessàries per accedir-hi.

Rebeca Jiménez, cap de producte de formació e-learning de Thomson Reuters, va explicar als alumnes el funcionament de la plataforma en línia que els permetrà estudiar via web en qualsevol moment i des de qualsevol lloc. Una formació que es comple-mentarà amb sessions presencials per aprendre les habilitats pràctiques necessàries per desenvolupar aquesta professió.

La formació es basa en continguts conformes a la normativa aplicable a Catalunya i a la resta de l’Estat i per-met obtenir un títol homologat per la Generalitat que reconeix els parti-cipants com a mediadors inscrits en el registre del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya.

INAUGURACIÓ DE LA SEGONA EDICIÓ DEL CURS DE MEDIACIÓ

La reunió va ser a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.

19

EL

GE

STO

R

ACTUALITAT COL·LEGIAL

El Consejo de Colegios de Gestores Administrativos ha signat dos convenis amb la CEOE i la Federación Nacional de Asociaciones de Trabajadores Autónomos-ATA.

Francisco Torres Verdugo, gestor administratiu i president d’honor del Col·legi de Catalunya, ha decidit escriure un llibre sobre la professió de gestor administratiu.

L’obra estarà dividida en diferents blocs. El primer recollirà breument la visió que tenen de la professió els presidents dels diferents col·legis de tot Espanya. El segon farà un

repàs històric exhaustiu de la gestió administrativa –des de l’origen fins a l’actualitat– i posarà en relleu algunes de les fites aconseguides durant aquest període. La tramitació telemàtica, la implementació del logotip GA com a símbol identificatiu de la professió, els congressos, les assemblees i les jornades més representatives seran algunes de les da-des que es podran trobar en aquest llibre.

Amb la participació de tots

Un dels objectius de l’autor és que l’obra sigui un llibre ela-borat per tots els gestors administratius. Per aquest motiu, els col·legiats estan convidats a compartir les experiències més curioses que hagin viscut en el transcurs de la seva carrera. Poden ser anècdotes divertides, originals i, fins i tot, tràgiques que mostrin el dia a dia d’una gestoria.

A la part final de l’obra s’inclourà un recull de fotografies i altres materials gràfics que il·lustraran com ha evolucionat la professió.

L’acord de vinculació amb la CEOE té l’objectiu d’avançar més de pressa i d’una manera més eficaç en alguns projec-tes compartits, com ara l’agilització i l’eliminació de traves i càrregues administratives. El Consejo participarà en els òrgans consultius de la CEOE i en el consell assessor del seu president.

El mateix dia, el Consejo també va subscriure un acord de col·laboració amb la federació d’autònoms ATA a fi de promoure accions conjuntes en benefici dels autònoms. El conveni preveu, entre d’altres, la realització compartida de jornades tècniques, cursos de formació, estudis i publica-cions d’interès per a tots dos col·lectius.

EL CONSEJO SIGNA DOS CONVENIS AMB LA CEOE I ATA

EL GRAN LLIBRE DE LA PROFESSIÓ

Explica’ns alguna de les moltes anècdotes que deuen haver passat al teu despatx a libroga@gestors.cat

Forma part de la història!

Encara que l’autor tracti de publicar-les totes, es prega no enviar-ne més de

dues per tal d’oferir la possibilitat a tots els companys de formar part del lli-

bre de la professió. No obstant això, si finalment hi hagués moltes anècdotes,

l’autor en faria una selecció.

Encara no formes part de la història?

20

EL

GE

STO

R

AL DIA

De la 21a Conferència de les Parts (COP), celebrada a París, ha sorgit un nou acord que regirà la lluita contra el canvi climàtic durant una bona part del segle. Però quines han estat les conclu-sions més importants de la COP de Pa-rís? Després de la nostra participació en la cimera com un dels pocs observadors espanyols acreditats* per les Nacions Unides, us en fem un breu balanç.

Som davant un acord universal a llarg termini ratificat per tots: els 195 països més la Unió Europea. Una solució global acceptada per unanimitat que suposa instaurar un marc comú. Un acord transparent pel qual tots els paï-sos han de presentar periòdicament les seves emissions i el treball que han realitzat per reduir-les, com també les contribucions previstes determinades a escala nacional.

L’acord de París, que estableix un aug-ment màxim de la temperatura de 2 °C respecte a l’era preindustrial per a finals del segle XXI, convida els països a fer un esforç per aconseguir-ne 1,5, el límit per evitar que desapareguin algunes illes del Pacífic. Pel que fa a emissions, el document final elimina els percentatges dels esborranys i sol·licita als països que assoleixin al més aviat possible el punt de màximes emissions de gasos amb efecte d’hi-vernacle, un punt d’inflexió en què han de començar a reduir-les.

Un element fonamental per ajudar els països més vulnerables serà l’adapta-ció. Els estats tindran flexibilitat en els terminis i els mecanismes d’adaptació que portin a terme, i els països més desenvolupats donaran suport als menys desenvolupats en les tasques de planificació i la implementació i comu-nicació de les polítiques d’adaptació.

Quant a revisions, els països hauran de presentar compromisos nacionals que es revisaran a l’alça cada cinc anys. La primera anàlisi serà duta a terme l’any 2018 per un grup d’experts del clima de l’ONU. El 2023, els països hauran de presentar el primer balanç de compro-misos, que s’aniran endurint cada cinc anys. Cada país executarà les actua-cions estatals corresponents en funció de les seves possibilitats. Els països desenvolupats són els que hi tenen més responsabilitat i als emergents se’ls demana que, voluntàriament, procurin reduir més les emissions.

Pel que fa a finançament, els països més rics mobilitzaran 100.000 milions de dòlars anuals per ajudar els més po-bres a frenar el canvi climàtic. Aquest ajut ja estava compromès, però ara l’acord l’ha ratificat. Avui dia hi ha zones del món que tenen el model de supervivència clarament afectat per les conseqüències del canvi climàtic. En aquests casos, per mitjà de models de cooperació en mecanismes ano-menats de pèrdues i danys, s’implan-taran mesures que vagin més enllà de l’adaptació.

BALANç POSITIU DE LA COP21 DE PARíS

ELVIRA CARLESDirectora de la Fundació Empresa & Clima, entitat observadora de les Nacions Unides

* La Fundació Empresa & Clima hi ha participat com a observador de les Na-cions Unides, una categoria restringida que va obtenir el 2010 i que li permet assistir a totes les zones comunes de negociació i participar en totes les ci-meres socials i empresarials paral·leles que es generin al voltant de la COP.

Amb relació a altres actors, un darrer element de l’acord de París és la impor-tància que tindran en la seva aplicació les regions –anomenades subnacions–, com ara determinats estats dels EUA, províncies europees i països com Ca-talunya i altres ens, com ara les ciutats, les empreses i la societat civil.

De la COP de París ha sorgit la idea que anem vers un nou model econòmic baix en carboni i que la lluita contra el canvi climàtic ha de deixar de ser considerada un sobrecost per a moltes empreses. Cal que es converteixi en una oportunitat de negoci real i que pugui ser catalitzador d’un profunda transformació mundial cap a una eco-nomia neutra en emissions. Aquests actors hauran d’augmentar les respos-tes en inversió, tecnologia i investigació davant aquest gran repte futur.ELS PAÏSOS MÉS

RICS MOBILITZARAN 100.000 MILIONS DE DòLARS ANUALS PER AJUDAR ELS MÉS POBRES A FRENAR EL CANVI CLIMÀTIC

21

EL

GE

STO

R

Trobada de professionals, acadèmics, empreses i Administracions Públiques

Es tractaran els següents temes:Comptabilitat de Cooperatives i entitats no lucratives • Comptabilitat de gestió i control • Comptabilitat pública • Comptabilitat financera • Relacions comptabilitat i fiscalitat • Valoració empreses

Informació ACCID:Edif. Col·legi d’Economistes de Catalunya • Plaça Gal·la Placídia 32, 4ª planta • 08006 Barcelona • Tel. 93 416 16 04 • www.accid.org • info@accid.org

SUPORTS INSTITUCIONALS:

COL·LEGIS FUNDADORS: ORGANITZEN:

IV JORNADA ACCID

i APC

Lleida, 27 de maig de 2016 Facultat de Dret i Economia

de la Universitat de Lleida. Carrer de Jaume II, 73, Lleida

Informació financera irecuperació econòmica

#jornadaACCIDwww.accid.org/jornada

22

EL

GE

STO

R

MITJANS

El Col·legi ha llançat una nova cam-panya de comunicació amb l’objectiu de reforçar la figura del gestor admi-nistratiu com a expert en la gestió amb les administracions. Sota el lema “Amb l’administració, no corris cap risc”, la campanya ha estat present durant el mes de febrer a Catalunya Ràdio, RAC1 i la Cadena Ser, així com en les versions digitals de TV3 i Antena 3. També s’han fet pòsters i fullets per als gestors que ho demanin.

D’altra banda, els gestors administra-tius han estat sol·licitats per diferents mitjans de comunicació per donar el seu punt de vista sobre diversos temes d’actualitat: per exemple, la maternitat de les autònomes (diari ARA), els ciu-tadans i les administracions (TV3), la tributació de les inversions tornades per Bankia (RAC1) i l’especialització en mediació dels gestors (Onda Cero).

AMB L’ADMINISTRACIÓ, NO CORRIS CAP RISC

AGENDA

13 de gener Reunió de representants del COGAC amb la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya

14 de gener

Comissió Deontològica

Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària

Comissió de Comunicació

21 de gener Reunió de la Junta de Govern del COGAC

Jornada sobre mediació del Consejo i participació de la secretària del COGAC

26 de gener

Ple del Consejo General amb l’assistència del president del COGAC

4 de febrer

Reunió de seguiment amb la Prefectura de Trànsit de Barcelona i participació del president del COGAC

9 de febrer

Comissió de Trànsit

Junta directiva de l’ACCID amb representació del COGAC

10 de febrerComissió Laboral

Comissió de Comunicació

Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària

11 de febrer

Comissió Deontològica

16 de febrer

Reunió de la Tresoreria de la Seguretat Social de Girona amb membres de la Comis-sió Laboral del COGAC

17 de febrerJunta de Govern

Celebració del Ple del Consell de Col·legis Oficials de Gestors Administratius de Catalunya

23 de febrer Reunió al Centre de Mecanització Agrària de la Generalitat amb represen-tants del COGAC (Lleida)

Reunió amb la DGT i assistència del president del COGAC (Madrid)

24 de febrer

Comitè Executiu del Gremi del Motor i participació del president del COGAC

25 de febrer

Celebració del Ple del Consejo General i participa-ció del president del COGAC (Alacant)

L’Administració està en constant evolució, subjecta sempre a canvis i nous criteris convertint la gestió en un autèntic esport de risc.

Evita problemes i sancions amb el suport dels professionals que millor coneixen l’Administració, els Gestors Administratius.

Posa totes les teves gestions en bones mans i no corris cap risc.

Confi a en l’assessorament expert d’un Gestor Administratiu

AMB L’ADMINISTRACIÓ,NO CORRIS CAP RISC.

Gestors Administratius,Professionals del dret, l’economia i l’empresa

www.gestors.cat

63012 PosterArnes-GA-48x68cm-D.indd 1 16/02/16 14:11

23

EL

GE

STO

R

LLEURE I CULTURA

El Col·legi Oficial de Gestors Admi-

nistratius de Catalunya ha lliurat un

ajut econòmic a Sundarijal Children’s

Home Nepal, una associació sense

ànim de lucre que assisteix nens des-

emparats del Nepal.

Aquest projecte solidari té l’objectiu

de millorar la qualitat de vida de 20

nens, d’entre 5 i 14 anys, que viuen en

zones rurals properes a la capital del

país, Katmandú. Alguns d’ells, orfes,

són rescatats del carrer, i d’altres són

fills de famílies molt pobres que no

els poden mantenir. Gràcies a aquesta

ONG poden viure la infantesa en una

casa d’acollida, on se’ls proporciona

una vida estable i s’asseguren que

acaben els estudis per tenir un futur

millor.

Ram Hari, responsable de Sundarijal

Children’s Home Nepal, és un nepalès

que també va créixer en una casa

d’acollida i que ara es dedica a ajudar

altres nens que es troben en la mateixa

situació que ell. Actualment treballen

en la construcció d’una casa, però el

projecte ha topat amb una gran difi-

cultat després del terratrèmol que va

sacsejar el país l’any passat.

Col·laboracions

Les persones que estiguin interessa-

des a col·laborar amb Sundarijal Chil-

dren’s Home Nepal poden visitar-ne el

web (www.s4ch.org) o fer els donatius

al compte i contacte següents:

RAM HARI KHADKA

Bank: NARBNPKA, NABIL BANK,

JORPATI (KATHMANDU)

Account number: 0210017543052

Account holder: RAM HARI (Sundarijal)

EL COGAC, AMB ELS NENS DEL NEPAL