SANT JORDI PATR D'ALCOIMrtir. Va naixer a Capadocia ( S. I I I ) i va seguir la professi de les armes i al poc temps l'emperadorDioclesi el va fer el seu mestre de camp. Als 20 anys era del consell de l'emperador y tenia el graud'oficial general. A l'inici de la persecuci contra els cristians, va abandonar els seus bens i les armes,lluitant per la fe cristiana. En la batalla que va enfrontar als alcoians contra les hosts mahometanes deAl-Azrq conta la tradici que va apareixer per a defensar als cristians.

Saludaasociacin

desan jorge

Siguiendo el orden establecido,este ao de 1994, e correspondedesempear el cargo de AlfrezCristiano a esta simptica f i l popularmente conocida como la"fil de Batoy" por su primitivaubicacin en el seno de estebarrio alcoyano. Es la msreciente del bando cristiano -latercera vez que desempea elcargo de Alfrez- y no por estarazn deja de ser una f i l consolera y con un arraigado espritufestero entre sus componentes,todos ellos gente joven conganas de diversin y sobre todocon verdaderas ansias dedemostrar a todo Alcoy el buenhacer de os Aragoneses.Estos han elegido para el cargo auna persona joven: Javier Rufinoque conoce muy bien nuestrafiesta as como laresponsabilidad que ha adquirido

para con sus compaeros y paracon todo su pueblo; pero almismo tiempo confa y consobradas razones para ello, entodo ese equipo humano que leapoya incondicionalmente paralograr la meta marcada:asegurar elxito en este ao de cargo.Estamos convencidos que suPrimer Tr, David Pl, su JuntaDirectiva y la totalidad de susindividuos habrn trabajado sindescanso para conseguirlo, y elfruto de tanta ilusin y esfuerzoderrochados, se recoger muypronto, dentro de unos pocos diasy vosotros mismos podriscomprobar que habr valido lapena. Los alcoyanos premiamoscon un estruendoso aplauso quenos sale del corazn, cualquieresfuerzo encaminado a dar unmayor esplendor a nuestra Fiestay a la figura de nuestro queridoPatrn.

VISCA SANT JORDI!

res dies,darrere dosanys, per a

tota una vidaEn aquest moment en qu estrobem, damunt de les Festes , idesprs de quasi dos anysd'intensos preparatius, arriba elmoment d'agrair a totes aquellespersones, homes i sofridesdones, festers i no festers,aragonesos del primer a l'ultim,que durant tot aquest temps hanestat treballant a l'ombra per aqu en tres dies de festa esrealitze el somni de tota unavida.Sn tres dies en els que elsaragonesos, i tots a una, anem atornar als alcoians elsaplaudiments que any darrereany ens ofereixen, i per aix, jous demane un ltim esfor per aqu en exos dies engrandimms encara aqestes festesnostres, es quals sn les seues.Amb la satisfacci que em dnael fet de poder representar-vos a

tots vosaltres en aquest carree,us desitge que passeu unesfestes inoblidables i que usquede un grat record per a totala uida.

JAVIER RUFINO VALOR

aludadel

Primer trod'honor

Empiezo esas pocas y humildeslneas, para desearos, en primerlugar, una alfereca que sea gloriay honor a nuestro "Sant Jordi" y ensegundo lugar, que sea tanbrillante, como lo fueron las doscelebradas anteriormente, desdeesta nueva etapa de losAragoneses.Una de mis satisfacciones, es vernuestra Fil, llena de juventud, quecon la ayuda de los veteranos ycon su ejemplo, forman unconjunto que nos enaltece y haceque seamos una Fil admiradapor todos.No quiero cerrar estas lneas, sinantes dedicar mi agradecimiento,a todos los que me ayudaron enmi etapa de "Primer tro" y a lasatenciones que se me tienen en laactualidad gracias!.Por todo ello, por los Aragoneses,por las Fiestas, por Sant Jordi ypor Alcoy, recibid un abrazo de

SALVADOR SELLES I CABRERAPRIMER TRO D'HONOR

alutacidel

Primer troBenvolgut lector, tinc l'honord'adrear-me a vost en unmoment d'especial significacioper a la nostra f i l . El que t ales mans en aquest moment sla revista que la Fil Aragonesosha editat amb motiu de la seuatercera alferesia. Crec queaquesta es una ocaciinmillorable per expressar alpobl d'Alcoi, en nom de tots elsmeus companys festers, allque per a nosaltres representaaquest succs.Per comenar vull dedicaralgunes paraules a la personaque t la distinci derepresentar-nos en aquest envit:Javier Rufino Valor, un fester depro apunt de veure complit elsomni d'encarnar el paperd'alferes en les Festes de SantJordi. Disposat a demostrar queper complir amb esplendor en elcarrec n'hi ha prou amb il.lusi,

imaginaci i treball. Treballcol.lectiu i esforat de tota la f i l que, com un sol home, fa costata un fester que aspira a queenguany no siga recordatsolament com l'any de l'alferesiade Javier Rufino, sino tambcom l'any que van tindre l'alferesels aragonesos.Titllar un any de carree de reptepot semblar un lloc com, peroel cert es que es tracta d'unqualificatiu precs. Per a una f i ljove com la nostra, ha estat totauna prova superar elsnombrosos entrebancs quesorgeixen a l'hora de posardempeus un projecte de lesdimensions que hu dia tenenaquesta mena de compromisos.La recompensa, pero, de segurque compensar amb escreixI 'esfor realitzat. El dia 22,especialment, esperem comptaramb la calorosa acollida de totel pobl d'Alcoi. Aquest ser elmillor pagament que podrahaver rebut el nostre treball.

DAVID PLA GARCA

ragonesos:apunts d'una

petita histriaTot i que la historia de la FilAragonesos, tal i com avui laconeixem, i amb els petitscanvis que ha anatexperimentant a travs delsltims trenta- tres anys,comena de fet l'any 1961algn lloc de Batoi ", elsdiversos treballs historigraficsconsultats ens informen d'allque podrem considerar elsnostres antecedents ms clars.Almenys, a nivell nominal. I jase sap que aix, el " nom",moltes vegades fa - s, en certamida - la "cosa". Aix doncs,abans de remuntar-nos alperode fundacional de l'actualFil Aragonesos, el relat delqual poda comenar ben baix - " En algn lloc del popularbarr de Batoi. . . "- ,

en

fem una ullada ais avatars degrups d'alcoians del passatsegle i de l'actual queostentaren a denominado del'Antiga Aragonesa (o ms b"Antigua Aragonesa"; cosesd'aquells temps, on el nostreidioma encara estava excls detot mbit oficial).

Efectivament, fins el 1859arriba el rastre ms remotd'aquesta "antiga"fil, i aixsembla que consta endocuments de l'Associaci deSant Jordi. Un any, segonssembla tamb, tristamentfamos per l'epidemia de cleraque va assotar la nostra ciutat ique es va cobrar 6OO victimes.Ja el 1865 l'Antiga Aragonesarealitza el carree d'Alferes, querecau en el seu primer tro JosepJover. En aquells temps es veuque la festa alcoiana no tenia,ni de bon tros, la unanimitatque molts ni han volgut veure,o simplement no era tanpopular ni tan arrelada compodrem pensar a primer colpd'ull. Les dades sonloquaces:el 1883 la fil AntigaAragonesa ocupa el lloc tretzen l'"escalaf" fester i t vuit (8)membres. La cosa no ens hade sorprendre gaire, ja que al'endemig hi ha hagut la revoltadel "Petroli", la prohibido de lafesta de moros i cristians elsanys 73,74 i 75, i moltarepressi en el bndolperdedor, s a dir, entre elpobl treballador, que era

precisament d'on es fornia anostra festa abrilenca. Del1976, any de la celebraci delcentenari, n'ha quedat una fotode Salvador selles i Juan onllueix l'antic atuend aragons,vestit de "pags", barret negred'ala ampla, faixa blava,armilla groga, camisa blanca,pantalons negres, jaquetamarr i trabuc al muscle, es adir, no molt distint al que devienfer servir els masovers del'poca.L'Antiga Aragonesa va fent viaconforme pot, superant lescrisis que amenacen la seuacontinutat (que encara que hiha anys en qu literalment snquatre gats, ja se sap quanttossuts son els aragonesos, imes en qestions de festa), finsque arriba el 1893, any en elqual l'Antiga ja no ix a festes.Pero, com el Guadiana, queapareix i s'amaga pero sempreporta aigua, els retrobem en elsarxius i documents de l'any1922 en qu l'Associaciaprova els esborranys de tresnoves filaes: Almogvers, Godsi... Aragonesos, amb dissenyde Josep Domnguez, ve del

popular carrer del Tap, nmeroo, per ser exactes. Amb tot, nos sin sis anys mes tard quanparticipen en a festa elsAragonesos, amb vestitdissenyat per Manuel RibesCervera.Som a l'any 1929, poca detrfulgues socials agreujadesper Ja dictadura de PrimoRivera, quan la fil torna aaparixer en escena. Snllavors Primers Trons BaptistaPrez Coloma i, del 1930 al1933, Francesc Segu Santonja.Pero l'any 1931, per motiusque cap historiador noespecifica, els Aragonesosrenuncien al crrec d'Alferes i hisn substituts pelsContrabandistes. Tanmateix, esconserva una foto de 'any1933 d'una esquadra especialque s atribuda alsAragonesos (amb motiu dequ?), i que s tota una joiahistoriogrfica. S'hi podenveure set components del'esquadra , el cap i el capbatidor dalt del cavall, compersonatges eixits d'unapel.lcula de guerrers de l'fricanegra, amb el castell al fons. iun petit detall que no escapa al'ull de l'annim fo tgra f i queper a nosaltres resumeix toti'ambient popular queenvoltava es entrades, total'atmosfera d'un temps oncomptava mes a participado il'alegra netament populars quetota a parafernlia actual,tantes vegades enganyosa: unxavalet, amb les mans a lesbutxaques , mira per l'angleque formen el cap i les potesdel cavall la camera. Duuespardenyes de veta i amb elseu somriure encuriositat vaeternitzar en el sepia de a fotoa historia de l'Alcoi obrer ilibertan. Qui s o era aquestnen, qui sn els que formenl'esquadra?. Preguntes quepotser no teen resposta ara iac. Noms imatges amb esquals estranyament ensidentifiquem. una altra foto, un any desprs,'any de a revoluci d'Astries,el 934, corresponent a aprimera diana: vuit festers i uncap d'esquadra amb el castellal fons, i, darrere, una bandade msica, i molts ulls mirant acamera del f o t g r a f . Van vestits

d' una manera que ensrecorda l'actual vestimentadels Bascos, noms que ni haun detall, a penes perceptible,en l'escut, al costat de lesancestrals quatre barres de anostra trra: la banderarepublicana! I s que qualsevolmtode era bo per expressarels idearis poltics.Que els Aragonesos (com totesles filaes alcoianes de l'poca,algunes ms que altres) erende neta extracci popular nodemostra el fet, que reportenels diversos estudiosos deltemo, que aquell any de lafoto no disposaven de cascos,per a qual cosa els Visigodsens els hagueren de deixar performar en l'Entrada. Pocdesprs vindria a guerra del1936, que s'endugu moltescoses, entre les quals aquellamemorable fil Aragonesos dees fotografes i els recordsfragmentaris.No ser, doncs, fins l'any1961 que apareixer una nova

fil Aragonesos, hereva encerta manera de l'Antiga icentenaria, pero ja en unapoca molt distinta i amb unaprojecci que s'allarga,vigorosa, fins ara mateix. I accomena en realitat, "en unlloc de Batoi", la petita histriade la f i l Aragonesos, en unbarr de la rodalia, un grup degent que es planteja d'algunamanera la descentralitzaci dela festa, l'arrelament viu ambl'entorn popular d'on naix is'alimenta. l s al Bar Seba deBatoi on es fan les primeresreunions i projectes de f i l i ones tria la ballesta com a arma.El disseny de Llus Solbes, saprovat per l'Associaci l'estiudel mateix any, i el febrer del1962, al cine de Batoi, spresentat oficialment en espersones de Josep Torregrosai Anton Miralles, que anys avenir faria l'Alferes i el Capit.L'any 1968 la f i l es trasllada,desprs de recorrer algunsaltres locis, al del carrerSerrella. Entretant hi ha asucosa ancdota que aprimera eixida al carrer delsAragonesos es produeix aAlacant, el dia de la celebradode no sabem quina festa de a

"Provincia", i a no menyscuriosa coincidencia dels tres"salvadors" que hirepresentaren la f i l : SalvadorSells, Salvador Pastor iSalvador Puig. Amb tot, ensconsta que no hi han reincidit,bromes a banda. El veritablebateig es produiria, dones,l'abril del 1962, amb trentafesters, que hagueren de pagar2.500 pessetes pe vestit, i encmodes terminis(!), any enqu tamb la festa estrenavaitinerar.

De llavors en, la histria de lafi l s un cmul d'interessantsaportacions festeres i festives:magnfica escola de capsd'escuadra que ha provistreiteradament el crec deSergent, tant moro com cristi,de la festa d'Alcoi; el MossenTorregrossa dels anys 1981 i 982 el representa el jadesaparegut Ferran Gisbert...Per no dir res guan ate xitsesportius de tota mena en escompeticions locis.A penes iniciat el periple els

Aragonesos, el 1966 assumienel crrec d'Alferes i el 1967 el deCapit, tots dos representatsmagnflcament pel llavorssecretan de la f i l Mquel FerrerGarrigs.El segon any d'Alferes delsAragonesos recauria l'any 198Oen l'entranyable personad'Antoni Miralles Ganda,popular fester tristamentdesaparegut, que tingu si msno el gran mrt de concitar alseu voltant una rara i preciosaunanimitat, segons tots elstestimoniatges de l'poca.L'xit es repet l'any segent,l'ltim any del Capit, el 1981, iamb el mateix protagonista. Ensestalviarem de descriure'n elsatuends, ja que aquelles escenesqueden profusamentdocumentades en les fotos i elsescrits.I aix arribem al 1994, any enqu la fil assumeixdignssimament el crrecd'Alferes, en la persona deXavier Rufino, justament afamati incansable fester, que duranttot l'any de. preparatius

(i segur que tamb durant elstres dies de la festa) ja hadonat mostres de comrepresentar amb solvncia uncarree que l'honora i enshonora, un carree que serarecordar anys i anys. I aixarribem a l'ltima paginad'aquest petit itinerari histric,espigolat ac i all, sense capnim d'exhaustivitat. Desprsd'aquesta pgina, n'hi hamoltes a/fres en blanc esperantser omplides amb a/fressomnis i projectes, des delmateix entusiasme de sempre,estirant del fil que ens uneix alpassat i ens llana, com lasageta d'una ballesta, a unfutur que es promet bensaludable. Per aix no podemacabar aquesta nfima sinopsi(potser tanta historia, tantahistoria real, no cap en tanpoques pagines) sense retre unpetit homenatge pero clid atots aquells Aragonesos anticsi moderns que han fet possiblela singladura, tots aquellspersonatges annims ipopulars que generado rere

generado han anat dotant decontingut aquesta festa,aquesta expressi entranyable,aquesta pgina per escriure. Aells els ho devem.

MANEL RODRGUEZ I CASTELL

d'esquadra"La festa produeix un estat de rupturarespecte del comportament formesquotidianes, la qual cosa possibilita

l'ingrs en un espai mgic,..."J.L. BERNABEU RICO

Una nit freda i plujosa de fa uns quants abrils,presenciava en companyia d'un bon amic deValncia el pas de les filadetes pel carrer de SantNicolau. El foraster se'n feia creus en veure elsesquadrers -vestits amb roba de diumenge undimarts, amb una clavellina a la solapa del'americana, fent ostentado d'un gran hav i ambtots els additaments propis d'una nit d'aquestes- comsuportaven estoicament la pluja, i de com el capd'esquadra mirava vers uns balcons on no hi haviacap espectador, tot reclamant l'aplaudiment d'unpblic quasi inexistent.Vaig intentar d'explicar-li que ali eren assajos, peroel meu amic -que mai no hava vingut a festes- esresistia a comprendre les actituds del capd'esquadra.

Uns anys ms tard, he tingut ocasi d'assistir adistintes festes de poblacions on fan moros i cristians,i m'he adonat de les diferents actituds -de vegades,molt diferents a les d'Alcoi- que tenen els capsd'esquadra (els quals, en algn cas, arriben fins i tot afer volantins), i he sentit una mena de vergonya,mentre recordava la incomprensi del meu amicvalenci.Dins de l'univers cultural de a festa de moros i cristians,Ja figura del cap d'escuadra ha tingut distintesvaloracions.El cap d'escuadra t la missi de comandar a marxade la formado dels dianers o esquadrers, i en ellrecauen funcions, com ara: donar-los ordres (per mitjde moviments de la seua arma), perqu aquests alcenJes armes, fer girar les formacions, marcar el seu pas, etc.En totes aqestes ordres s'observa una gesticuladocaracterstica, encara que pot ser enquadrada dinsd'unes "escoles" o tendncies.Des de la selecci prvia de la composici musical,fins al moment de l'arrancada -en la qual el cap esposa els guants alhora que les timbales inicien el ritmede la marxa, l'elecci i afermament de l'arma, i'encesadel cigar, el balanceig davant els esquadrers, lesprimeres evolucions amb l'arrogncia caracterstica,l'espera emotiva del momen en qu la msica marcael punt culminant de la composici, que el copaprofitar per o alar el sabr, la porra o la llana-, elcap d'esquadra es el centre de les mirades del pblic, ies per aix l'encarregat d'establir a comunicado entreambds elements.Segons la seua desfresa i el seu bon fer, l'esquadra

rebr majors o menors aplaudiments i vctors.Un altre aspecte molt alcoi ve donat per laverticalitat -terme encunyat pel professor M. OliverNarbona-, produda per les arquitectures queemmarquen els carrers on es manifesta la Festa, laqual determina aquest gest instintiu dels caps quemiren cap als balcons i miradors, fins i tot alsassajos a l'interior de les filaes.No falten els investigadors que han vist en elsnostres caps d'esquadra un mena d'exhibicionismenarcisista, i els comparen a un pa quan mostra lesseues plomes multicolors. Altres autors apunten capa expressions inconscients, o estudiades, realitzadessota la influncia d'una emotivitat que transforma laconducta del fester, i aix podem observar aciutadans respectabilssims -seriosos, fins i tot, denaturalesa tmida- que en fer el cap semblen ser unsaltres.De qualsevol manera, en la Festa, el fester (i el capd'esquadra) busca un reconeixement social, un fi perassolir una srie de necessitats socials ipsicolgiques, que en el cas que ens ocupa snsatisfetes pel protagonisme que comporta fer de capd'esquadra davant dels familiars, dels amics, etc.Una apreciaci personal em fa establir certescategories de caps d'esquadra, ja que hi ha capsque naixen amb aquest do, o b l'adquireixen benprompte. Entre aquests caldria incloure aquells quedes de xicotets no van tenir gens de vergonya

a l'hora de fer el cap en la Segona Diana, o en lesformacions infantils que s'incorporen darrere lamsica en les Entrades. Altres xiquets assajaren -comsi d'un joc es tractar- corrent pel corredor de sa casaamb una tovallola, que els feia de capa, i amb unaespasa de plstic, i somniant un 22 d'abril.Dins d'una altra categoria hi ha els caps que joanomene "d'armari de lluna", que repeteixen les seuesestudiades i meditades evolucions davant d'un espill ique aspiren a brodar un estil determinat.Per finalitzar, no he d'oblidar-me de fer una al.lusi al'escola o planter de caps d'esquadra de la filAragonesos, entre els quals la Festa ha tingut com asergents majors: Miguel Sempere Pay, GonzaloPascual Orozco i Enrique Ripoll Peidro. A ms, caldestacar els caps d'esquadra segents: RicardoCastell Calatayud, David Pla Garca, Jorge Mart iVicente de la Cruz, entre altres. D'aquests podem dirque han marcat una nova escola de caps d'esquadra.

JOSEP M. SEGURA I MARTICronista de l'Associaci de Sant Jordi

BibliografiaBERNABEU RICO, J.L. (1982)."Sociologia de la Fiesta". Nostra Festa, 111, Alcoi, p.6-16

LISON TOLOSANA.C. (1980).Invitacin a la antropologia cultural de Espaa, Akal Bolsillo, Madrid.OLIVER NARBONA, M. (1988)."Verticalidad". Alcoy, Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos, p. 84-86.RODRGUEZ MARTINEZ.M. (1962).'Bosquejo sicolgico del festero". Alcoy, Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos.SANMARTIN ARCE, R. (s.a.).Ecologia, economia y fiesta. Algunos ejemplos del Pas valenciano. (Apuntes para una sugerencia)"Tiempo de FiestaSEGURA ESP, E. (1990)."El cabo", Alcoy. Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos. p. 109.

Nuestrosglorierosinfantiles

En el ao 1965, nace unnuevo acto en nuestraFiesta, La Gloria Infantil. Elprotagonista es el nio, elespejo donde tantosmayores nos miramos,porque la sencillez, lailusin, a gracia y tambinla seriedad, se concentranen el personaje Infantil.Personajes que son elcentro de atencin de milesde alcoyanos queobservan, participan yaplauden el desfile de lospequeos festeros. Es elhomenaje que nosotros,los mayores, el pueblo deAlcoy, rinde a los infantes;la fiesta que celebra el quesiembra a semilla, elgermen y espera conestusiasmo que madure ybrote en primavera, pararecoger ms tarde susfrutos. El futuro estasegurado.Cada mes de Enero, comoun regalo de Reyes, losinfantiles Aragonesesesperan con entusiasmo eldomingo sealado paraasistir a su Ensayo ytambin a la proclamacindel "Glorieret"; el nio querepresentar a todos losnios Aragoneses en laGloria Infantil. A partir deahora su vida se ver algoalterada.

JOS ROLDAN REYES1965 - 1966 (+)

MIGUEL A. CANO PAREDES974

JOSE M. TOMAS ALCARAZ1967 * 1968

GNASI CARBONELL GARCA1975

ENRIQUE BROTONS TORTOSA1969

ANTONIO AMADOR CANDELA976

VENICIO PONS TORTOSA1970

RICARDO FERNANDEZ GARCA1977(+)

JORGE MARTNEZ LPEZ1971

MIGUEL PAYA VILAPLANA1978

SALVADOR NAVARRO HERNNDEZ972

BENJAMN NADAL PAREDES1979

JORGE REIG SEGURA1973

RICARDO SEGURA FALCO1980

ANTONIO NAVARRO HERNNDEZ1981

JORGE J. JORD SOROLLA1988

MARCOS SEGURA FALCO1982

JORGE RIPOLL SNCHEZ1989

RAL MART FERR1983

JORGE SEGURA FALCOJ990

JOS C. SOLER ROMERO1984

JA/ME SEMPERE VICEDO

1991

PEDRO GARCA GIMENO1985

DAVID LOZANO NAVARRO1992

ALEJANDRO SOLER ROMERO986

JOS RODRGUEZ JORD1993

Pruebas de troje, comprode complementos, ensayosen los Salesianos,invitacin de amigos, etc.Parte de ella giraralrededor de esteacontecimiento singular.Llegado el anhelado da,con alegra y ciertonerviosismo, cumplir conel rito de ser el primerinfantil Aragons que vistasu indumentaria en el aofestero; ser acompaadopor sus contentos yemocionados padres, pormiembros de la Fil,familiares y amigos, a laMisa de Glorierets, dondetal vez tomar por primeravez a Jess Sacramentado;posteriormente saldrhacia la sede social de laFil para compartir contodos el almuerzo. NOfaltarn los abrazosemotivos, la traca, elchocolate y la coca. Ya enel Partidor, el Sargento darsus ltimas instrucciones ycon seriedad,responsabilidad,asumiendo su papel,desfilar por as calles mscntricas de la poblacin,recibiendo el calor y elaplauso de susconciudadanos.Cuando todo hayaacabado, quedar en sumemoria, el sentimiento, elrecuerdo imborrable dehaber sido protagonistainfantil. Continu o no enla Fiesta, siempre, siempre,recordar ese da; y demayor con cierto orgullo yaltivez dir: "Jo vaig serGlorieret dels Aragonesos!"

JORDI M. SEMPERE VICEDO1987

JUAN MENGUAL1994

JORGE LINARES ABADBibliotecario de la Asociacin de San Jorge yCronista de la Fil Realistas.

aragonesos al'Alcoi delsegle XIII

L'Alcoi atacat per al-Azraq en1276 era una poblaci jove. Erauna colnia de pobladors quehavien estat installats a la vilaper iniciativa de la corona. 1 aixdins el procs, ms ampli, de

fundaci de pobles cristians iarraconament dels indgenesmusulmans (d'una formacertament emparentada,d'entre molts altres exemples ,amb l'actual polticad'assentaments israelians alsterritoris rabs ocupats).Aquest procs va representarun decisiu pas endavant en ladinmica expansiva de lasocietat cristiano-feudalconqueridora, alhora quepermetia consolidar laprogressi territorial de lamonarquia i la noblesacatalano-aragonesa sobre elnou regne de Valncia.Alcoi, doncs, fou unassentament de nova planta,un assentament de colons,creat desprs de la conquestade la zona, desprs l'espoli iexpulsi dels musulmans quehabitaven a les alqueries delterme. La data d'expediciformal de la carta de poblacis el 17 de mar de 1256, uns

onze anys ms tarddel moment de l'ocu-

paci militar d'aques-tes comarques.

Els colons que s'assentaren a lanova vila, els primers colons,tenien una procedncia diversa.Eren personatges o parellesconjugals allades, sense vinclesprevis de parentiu o venatge aun lloc concret d'orige com.Molt majoritriament, per,venien de les terres de parlacatalana; b dels antics comtatsde Barcelona, Urgell oEmpries, b de la CatalunyaNova.

Tanmateix, entre els habitantsinicials d'Alcoi hi havia, tamb,una petita minoria d'individusprocedents del regne d'Arag.Podem aproximar-nos a lacomposici d'aquest conjuntgrcies a la nmina depobladors buidada del quaderndel justcia alcoi de 1263-1264.Hi ha uns casos -molts pocs-bn clars: Onofre Diago,Domingo Ivez i Martn deTerol sn indubtablement

aragonesos. Per laresta dels possibles sn

dubtosos. Tenim, aix un Pere iun Domingo de Sagra que, talvolta, podria ser Azagra; unPer Lessina, que sembla msaviat Lecina (poblaci del'actual prou. d'Osca) que noAlzina; un Pedro Lpez que potser Pere Llopis, i a ms no estclar si viu a Alcoi; hi ha elscognoms Maanen iMananeras associats al nomRamon, de forma que, si s lamateixa persona, pot serMaanes o Maanet -catal- oManzanera, aldea de Terol;Pastor es tant catal comaragons, i n'hi ha dos. En fi, hiha un Sancho Prez que, peraltres indicis sembla seraragons i no San Peris. (Elsproblemes d'identificaci venendonats pel fet que els

noms es troben, al docu-ment original, llatinitzats,abreviats i/o deformats

segons les circumstncies del'escriv.)

Els

En definitiva, un total d'entrequatre i onze caps de famliaentre una poblaci estimadad'uns 112, sent tota laonomstica restant claramentcatalana. El percentatge decolons aragonesos a l'Alcoifundacional pot situar-se, aix,entre un 3.6% i un 9.8%. Val adir, tanmateix, que aquestaproporci no representa, enabsolut, una pauta determinantde situacions posteriors, ja quela mobilitat poblacionalaleshores era extremadamentalta: un 46% dels llinatges de1264 no existien a l'Alcoi de 30anys desprs i, a ms n'hinau/en de molts altres nous.Aix no obstant, podem afirmarque la importncia quantitativadel component poblacionalaragons va continuar sent moltdbil una vegada consolidada lapoblaci de la vila; d'aquestamanera la llengua catalana esva imposar a l'aragons deforma absoluta i prou rpida;possiblement a finals del segleXIII cap alcoi parlariaaragons. (No hem deconfondre l'aragons amb elcastell; l'aragons encara esparla actualment a algunescomarques nord-occidentals dela provncia d'Osca).Si la importncia quantitativa eraescassa, no aix la qualitativa.A banda dels colons, hi haviaun grup de personatges que

posseen parts extenses delterme d'Alcoi, encara quenormalment no feien residnciapersonal en aquesta vila. Abanda d'un tal Joan Garcs,que va exercir la batllia untemps, eren cavallers-pertanyien, doncs, a lanoblesa-, vivien a Xtiva i,entre si, es regien pels fursaragonesos, no pels deValncia.El repertori s el segent:Andreol Alaman, que tenia en1256 terres a Xirllent; RuySanchez de Ayvar, moltprobablement, el constructordel castell de Barxell, que teniales alqueries de Barxell,Palomar (a l'Horta Major) iXirllent (aquesta, furtada al'anterior), a ms del castelld'Ibi, l'alcaid del qual, FortnGarcs, actuava com arepresentant de Ruy Sanchezen Alcoi; Ximn Prez de Urs ,propietari de Benilloba i -mstard- alcaid de Relleu, tambtenia interessos a Alcoi; XimnZapata de Borja va rebre deJaume 1 l'alqueria deBenissaid, i sembla que laseua muller, Urraca Martnez,era filla de Martn ximnez deSovarre, que tenia terres a Alcoii en 1271 era nomenat alcaiddel castell de la vila (posteriorconvent de Sant Agust).Tots aquests cavallers

aragonesos, caracteritzats perl'absentisme i una absolutadesvinculaci a la vida de lacomunitat vilatana d'Alcoi,fonamentaven el seu poder enl'explotaci dels petits grups demusulmans que mantenien enalgunes alqueries. Conforme elsalcoians, amb l'exercici de lacoacci i la violncia,aconseguiren la desaparicid'aquests grups residuals demitgers semi-serfs, elsterratinents aragonesos esquedaren sense poder cultivarles seues propietats i lesalienaren. La ltima, UrracaMartnez, cap a 1300 intentestablir-les a cens entrellauradors cristians, per vafracassar.A va representar la victria deles lits locals alcoianes sobre unmodel marcadament esttic irendista de "cotos redondos" queels bloquejava les possibilitatsd'especular en el mercat de laterra i de conventir-se, tamb enterratinents, tot i seguint altrespautes d'explotaci. Aquest fetmarcar una difernciafonamental d'Alcoi respecte a lesaltres viles del sud valenci(Xtiva, Alzira, Gandia, Dnia,Albaida, Cocentaina) i haur deser tingut en compte quans'estudie el desenvolupamentposterior de la poblaci.

JOSEP TORR

fianza

Hablar en el argot festero de afianza, todo el mundo ms omenos sabe dar unaexplicacin. Es una cantidadsimblica de cincuenta pesetasque se dona a la Asociacin deSan Jorge como compromiso dela f i l que le toca el cargo deAlfrez para ostentar dichocargo.Posiblemente la fianza naci conmotivo de darle un carcter msserio y oficioso a la Fiesta,puesto que cabe suponer que sise aceptaba el cargo de Alfrezpor parte de as distintas filaes, aa hora de a verdad muchas deellas se echaban atrs. Comoantecedentes de la actual fianzapodemos ver que a principiosdel siglo XIX, en las peticiones alAyuntamiento para celebrar lasFiestas en honor a San Jorge lasfirmaban slo los "capitanesnombrados por la Junta" eindica que el cargo solaaceptarse y obligarse, en aquellapoca, ante notario y escriturapblica -ao 1 8 0 1 - ( l ) . Por lotanto, podemos afirmar que laaceptacin del cargo antenotario comportaba uncompromiso difcilmenteindisoluble por parte delindividuo que aceptaba ostentarel cargo.En el primer Reglamento de asFiestas de Moros y Cristianos deAlcoy, fechado en 839-posiblemente con anterioridadse regan basndose en underecho cuestitudinario- nosmenciona las funciones de laJunta General: aprobar ascuentas, renovar cada ao porvotacin dos de sus cuatro"Directores" y "en seguida sacarla suerte de los Alfreces unoChristiano y otro de Moros; siantes no es hubiesen pedidoalgn devoto que lo tuvieseofrecido a nuestro Patrn; con aobligacin de pagar el sermn eldia de la fiesta...". (2)

En el Reglamento de 1844, unaampliacin del de 1839, nosdetalla en diversos captulos laaceptacin del cargo de Alfrezque conjuntamente llevabaimplcito el llevar la bandera,pero no existe mencin sobreninguna cantidad en metlicoque selle el compromiso."Cap. 7. Pora que en losucesivo haya igualdad entodas las comparsas, las queacaban de hacer la fiesta notendrn en adelante derecho apedir la bandera;recuperndose el turno por lasprimeras filadas tanto deCristianos como de Moros ysiguiendo por orden riguroso deantigedad hasta que seconcluyan todas. Las que denuevo salgan a fiestas tendrna a bandera igual derecho quelas existentes en el dia, entrandoen turno por el mismo orden deantigedad.Cap. 8. La filada que cuando lellegue su vez de hacer a fiestano admitiese a bandera,perder el derecho a ella hastanuevo turno.Cap. 9. La que despus deadmitir a bandera ya sea porentidad entre sus individuos yapor cualquier otro pretexto noquisiese hacer a fiesta, conanticipacin a tres meses omenos al 22 de Abril, o pondren conocimiento de osdirectores para que estosprovean o conveniente a queno falte Alfrez que desempeesus funciones; y la filadaperder para siempre el derechode entrar en el turno". (3)Sin embargo, en el Reglamentode 1888, aprobado por a JuntaGeneral Extraordinaria,celebrada el 24 de Marzo,

en el captulo titulado"Disposiciones Generales",desde el artculo 63 al 94, sinmucho orden expositivo, sedispone la aceptacin de lasbanderas segn el turno deantigedad y a entrega decuarenta pesetas de fianza, seconfirma que la f i l del Capitnocupar el primer puesto en losdesfiles y la del Alfrez el centro(4). Es el primer Reglamento enque aparece la cantidadmetlica, es decir, la fianza. Lacantidad de cuarenta pesetas en1918 nos parece excesivamenteelevada, pues debemos tener encuenta el anuncio de unperidico del mismo ao, "ElNoticiero": "Se halla vacante laplaza de mdico titular de avilla de Torremanzanas, dotadacon el sueldo de 500 pesetasanuales" o el precio de dichoperidico, 5 cntimos, o lasuscripcin trimestral al mismoque era de 1 peseta.En el Reglamento de 1918,dentro del captulo"Disposiciones Generales",vuelve a hacer referencia en elartculo 70 al depsito que tieneque realizar la f i l que ostenta elcargo de Alfrez. "Los jefes decomparsa a quienes seadjudiquen las Banderas,debern entregar en el acto deadmitiras en Junta General, acantidad de cuarenta pesetas encalidad de depsito o garantapara el cumplimiento delcompromiso que desde aquelmomento contraen. Dichodepsito, les ser devueltoinmediatamente despus quehagan la fiesta de Alfrez oquedar en beneficio de losfondos generales si porcualquier causa dejaran dehacerlo." (5)El Reglamento de 1933 nosvuelve a indicar los mismosdatos que anteriormente hemosexpuesto. Pero es en este ao,cuando las relaciones entre laAsociacin de San Jorge y elAyuntamiento se deterioran, acausa del sentido religioso deas Fiestas en honor a SanJorge, estamos en plenaRepblica. Por este motivo laAsociacin pasa a tenerfunciones meramente religiosas.A pesar de ello hemosencontrado un Reglamento dedicha Asociacin, fechado el 17

de Mayo de 1935, que nosabemos a ciencia cierta si selicu a la prctica, en el cual enel ttulo "Rgimen decomparsas", en el artculo 33,apartado 5 , se dice: "Prestarhasta 25O pesetas de fianzacuando acepten el cargo deAlferez o el de Capitn antes definalizar el mes de Febrero. Elmismo requisito debern cumplircuando traten de introducir unanueva escuadra de gastadores uotra innovacin para embellecerlas fiestas, las que en su caso seI permitir que tengan Capitn oAlfrez" (5). Lo ms destacablede este apartado es a utilizacinpor primera vez de lo palabrafianza y el aumento de acantidad en metlico, decuarenta pesetas a doscientascincuenta pesetas,Hasta despus de la contiendacivil, en las actas de las Juntasno aparece la aceptacin decargos, pero a partir de 1940sta es constatable en todos lasactas de las Juntas GenerlesOrdinarias que se realizan en elmes de Mayo o de Junio. Enoirs fan soto se menciona elhaber realizado el depsito perono son explcitos en cuanto a acantidad. En la Junta Generalordinaria del 25 de Mayo de1941 dice as: "La Comparsa de. \sturianos de el nombre deAlfrez Cristiano a don AlvaroGallard y la de Marrakets el dedon Enrique Prez, haciendoambos el depsito reglamentariode cuarenta pesetas cada uno (6).En estos aos de la posguerra alparecer segua rigindose laAsociacin de San Jorge en losEstatutos de 1933, pero a pesarde ello deciden elevar acantidad metlica de la fianza,sin que quede constatado enningn acta el motivo o acuerdode este incremento. Pero stenemos la plasmacin prcticaen 1943, en el acta de la JuntaGeneral Ordinaria celebrada elda 6 de Mayo, "Preguntados losrepresentantes de asComparsas a quienesreglamentariamente lescorresponde el turno de Alfrez,contestaron afirmativamente,haciendo un depsito decincuenta pesetas cada uno,resultando, que corresponde porBando Moro, a a Comparsa

Berberiscos y por el BandoCristiano a los de Labradores". (7)Posteriormente en osReglamentos o Estatutosaprobados por la Asociacinde San Jorge , en 1952 y en1965, este ltimo en laactualidad vigente, la cifra dela fianza se fija en cincuentapesetas.Con anterioridad o i 972 laentrega de la fianza, comocompromiso a ostentar elcargo de Alfrez, a laAsociacin de San Jorge serealizaba en la Junta de Mayo.Pero a partir de esta fecha,ante la aceptacin pblica delMig Any, se integr en laprogramacin oficial de ste,la presentacin de los cargosde la Fiesta, hacindosedonacin por estos fechas dela entrega de las fianzas.Es en 1974 cuando, poriniciativa propia, la fil Verdesentrega la fianza como unobjeto museable. Estainiciativa no fue seguida pornadie hasta 1981, que laentrega tambin la filRealistas. Pero es a partir de1985, cuando los fondos delCasal cuentan con os fianzasde los cargos para el aosiguiente, tanto del bandoMoro como del Cristiano,como objetos museablesininterrumpidamente.Este ao que ostentisvosotros el cargo de Alfrez, afil Aragoneses habisentregado una doble fianza,por una parte un Collar amodo de "toisn", cuyoseslabones estn formados porel escudo de Aragn, un lenrampante y uno torre,smbolos de la Corona deAragn, del Reino de Len yde a Corona de Castilla,respectivamente. El colganteque pende de dicha cadena,est formado por uno cruz deMolina e insertado en el centro,de forma ovalada, un jarrncon una flor herldica quepertenece o a Orden del Jorrodel Reino de Aragn. Por otraporte, a fianza propiamentedicha, est compuesta pordiez billetes de cinco pesetas,cursado el 22 de Julio de1954, en el anverso figura elbusto de Alfonso X y en elreverso el Palacio de

Bibliotecas y Museos deMadrid.Lo realmente curioso, es quealgo que naci como uncompromiso irrevocable eindisoluble entre la Junta deFiestas o la Asociacin de SanJorge y las filaes, no posandode ser una cantidad enmetlico, en la actualidad seha convertido en un objetomuseable en las salas deexposicin del Casal,mostrando originalidad ymanteniendo el carcter propiode cada fil en estas fianzas.CARMINA NACHER PREZ

Notas:1 - MASANET RIBES.

Jos Luis. Las Fiestas de Moros yCristianos de Alcoy y susinstituciones. Alcoy, 1981, segundaedicin ampliada, pag 106.

2- Libro de Actas 1839-187O.

3- BERENGUER BARCELO,Julio. Historia de Los Moros yCristianos de Alcoy. Alcoy. 1974

4- Libro de Acras 1888-1895.

5- Reglamento de la Asociacin deSan Jorge Mrtir Patrono de laciudad de Alcoy. Alcoy, 1918.

6- Libro de Actas 1939-1949.

7- Libro de Actas 1939-1949.

MURAL OBRA DEL PINTOR ALCOI RAMON CASTANYER QUE ES TROBA A L'ALTAR DE SANT JORDI DEL SANTUARI DE MARIAAUX1LIADORA D'ALCOI, INAUGURAT EL 13 DE FEBRER DEL 1993.

Dalt, a sobre del Sant, com posantlmit a la creaci, les violades ombresdels andamis inicien i enmarquenl'obra. La vista es traa un cam perpoder gaudir de tot.Comena un delicis passeig visualdes de l'al.legrica dansa dels ngelsque Castanyer dibuixa per enaltir elsmbol del poble, fins els petits detallsdel rostre de tots i cada un delspersonatges reals que sn nima i cosd'aquell. Des del passat de la Festarepresentat per la carrossa del"Pardalot", la Tomasina vella i laparadoxal joventut dels xiquets ixiquetes fins la imatge ms recent quetenim sempre de la Trilogia: el fumdavant el castell.Llen, oli i mur convertits en vida ievocacions de temps mgics. I per aqualsevol Aragons espectador tamben amistat. Perqu a l'esquerra,sempre a l'extrem dels cristians, estl'alferes. Javier representa la nostra fili s'eternitzar amb l'obra. Merescutpremi al seu esfor i al seu amor per lafesta, viscuda a la nostra manera, quel'han fet col.laborar amb

l'autor en algun moment de la pintura.Tots els Aragonesos que contemplemel mural podem sentir-nos part, com aell li agrada que ens sentim, iorgullosos de que la seua figura i elseu somriure acompanyen el nostredisseny en el viatge cap al futur del'obra d'art.

IGNASI CARBONELL

RETRAT DE JAVIER RUFINO, ALFERES DE LA FIL 1994,QUE FORMA PART DEL MURAL.

Cartab

En temps de guerra lo formaci en"esquadra" garantitza un gran poderdefensiu a toia confrontaci naval.Amb una estratgia implacable-aquella per la qual cada membrerecolza a l'alt re- l'enemic es veuincapa d'infiltrar-se per cap de lesseues bandes, ni d'escapolirl'advertncia del barco-gua quedavant de tots anuncia la seuapresncia.No s estrany, doncs, que dins de laterminologia bel.licista que defineix lafesta alcoiana s'adopts ladenominaci al s de la msica, icondut per un membre que els obriel pas i dirigeix els moviments.Fins ac sn idntics, la cosacomena a canviat si l'esquadra -tanfa l'una com l'altra- s vctima de lesinclemncies climatolgiques: des del'Armada Invencible sabem que ams de l'adversari hi ha els"elements", an s on entra en joc el"cartab".El "cartab" s per a l'esquadra comel metrnom per al msic. Arrecerata les seues esquenes vigila lacaiguda de les capes, la disposicide l'armament i la mantinena d'unalnia rigorosa en les rectes i dctil enles corbes. Si en dibuix permetl'elaboraci d'impecables anglesrectes o lnies paral.leles, en la festaalcoiana el "cartab" estalvia delsperills de naufragi a una esquadra

propensa, si incorre en excessosetlics, a la dansa dels set vels, frenaels impulsos del puntal derepenjar-se excessivament finsescagassar la formaci pel centre odissimula les efusions cap alsbalcons ms alts d'aquell que trescantons ms enll encara saluda laseua sogra.En resum, i per no fugir delparal.lelisme martim, doncs, el"cartab" evita el perill de naufragi del'esquadra: des d'advertir de laproximitat d'una androna fins cordar

les lligues, donar-li joc al cabo,reviscolar els membres atalbats,desfer la teranyina de serpentines,evitar bonygols, consolar lesemocions, suavitzar tensions i, a lafi, evitar que l'esquadra encalle en laincomprensi dels mirons, sotsobreper culpa d'un puntal amarat de ca fo perda el pas fins estrellar-se contrael rigor de l'Associaci de Sant Jordi.

JORDI BOTELLA

Fontilles enel corazn

de losaragoneses

Llega el mes de octubre y con ello el "mig any" festero ycomo el primer ao que fuimos por vez primera en 962,nos metemos en pleno con toda la ilusin para poderllevar, alegra, amor y felicidad al Sanatorio de "SanFrancisco de Borja" llevando con ello nuestra fiesta deMoros y Cristianos, tenemos que resaltar la cantidad defesters que todos los aos nos encontramos en dichoacto, dira ms, somos la mayora entre todas las filaesque van.Este ao ser la tercera alfereca ostentada por nuestroamigo Rufino, las anteriores fueron ostentadas en 1980por un gran amigo de la f i l , Mira/es en paz descanse.En 966 la ostent el amigo Ferrer al cual no conozco, yrecuerdo que a los 14 aos lo estuve acompaando enFontilles; en aquel entonces tocaba en la Banda deTrompetas y Tambores de Batoy.

Recuerdo tambin que el primer ao de alfrez todo elBarrio de Batoy se volc en nosotros, incluyendo losBares de Ricardo y Seba. y como no, la Pea de Batoyque organizaba en aquellas fechas as fiestas del Barrio yReyes.Destacando tos 4 o 5 autobuses que salieron de Batoy,recuerdo tambin un improvisado partido de ftbol queorganizamos con los residentes del Sanatorio.En la ltima visita realizada recientemente, resaltamos laalegra manifiesta en los rostros de os habitantes delHospital, as como la atencin y amabilidad de supoblacin, hechos estos que nos estimulan para volver enaos venideros.Nuestra estancia en tan hermoso lugar fue muy grata,sintindonos como en nuestra propia casa, por o quenos esforzamos dando el do de pecho, para que nuestraFiesta y colaboracin resultase igual que en Alcoy.Lamentamos eso s, que la Fila Aragoneses nunca hemostenido suerte en los sorteos para el cargo de Sant Jordiet,pero tenemos la esperanza de que algn ao loconseguiremos, y as poder estar presentes en dicho actoen el Vall de Gallinera.Desde estas lneas queremos y prometemos que elprximo 94, la Fila Aragoneses, estar presente ennuestra casa de Fontilles.

Un fester. Juan Jord.

la memoriaEn este ao de cargo, la filAragoneses, quiere rendir unentraable homenajepostumo a aquellos festerosque con su esfuerzo ydedicacin hicieron denuestra fil lo que hoy es,una gran fil.

ENRIQUE BROTONS CARBONELL

LUIS FERRAR NADAL

NGEL GARCA DOMNECH

ANTONIO MIRALLES GANDA

RAFAEL OSUNA GALBEZ

SALVADOR PUIG MAS

ANTONIO ROLDAN MARMOL

JUAN VIDAL SEGU

JAIME FUSTER

COSME CASTELLO

ISMAEL MARTNEZ MORALES

ANTONIO CAMPILLO

JUAN ABAD CAMARASA

JUAN CARLOS FRANCS PAYA

RAFAEL COLOMA PAYA

FRANCISCO BORONAT PIC

FRANCISCO ROMEU VILAPLANA

JOS ROLDAN REYES

FRANCISCO CASTELLO CALATAYUD

FERNANDO GISBERT

RICARDO FERNNDEZ GARCA

Martina Jord

Hi ha dues maneres, em sembla, des de laperspectiva de la dona, d'acarar la Festa d'Alcoi(amb tants ingredients masclistes com la histriaens ha llegat): l'una respondria a la submissique implica considerar que el lloc escaient de lesfilles d'Eva no s altre que el de la cuina (o elbalc), coartada que, ms enll de la verborreasuposadament exaladora de les virtuts"femenines", pretn relegar la dona a la condicide mera espectadora, convidada de pedra al festque t per nic protagonista l'home i les seuesexcrecncies atributives. Les dones que hanassumit en la prpia pell aquest trist personatgede comparsa, les dones de festers a ultrana,solen portar bastant malament el paper que se'lsdemana. Les veureu distants, al balc o a lacadireta, i pensareu que al fons del seupensament noms tenen ganes que passen elsllandosos tres dies de Festa, i lluny d'aprofitar elsintersticis (pocs, s cert, per curiosos) que ni latradici no ha pogut segellar, i eixir al carrer perballar un vals amb la vida, s'esllangueixen enuna malenconia rancuniosa de plats trencats,retrets d'ltima hora, aldarulls familiars,insatisfaccions inconfessables. Aquelles donessolen establir pactes desfavorables amb el marit,el nvio o el fill, i passen sense pena ni glria lesdiades.Hi ha per contra la dona forta, ms festera quemolts festers, per a qui la trilogia abrilenca s unmotiu constant de joia. Aquesta dona s'ha colatd'estranguis per les contradiccions de la histria ibaixa al carrer, no disposada a perdre'sl'espectacle, sin a anar eixamplant, des del'assumpci de l'alegria, els petits intersticis quepermet la festa dominada pels homes. Ha fetservir, s clar les armes i les virtuts que han anatesmolant generacions i generacions d'alcoianes:la Intelligncia, la tolerncia, la sensibilitat, lesganes irredemptes de viure i afirmar-se, colzeamb colze, amb els seus companys.Em fa l'efecte que Martina Jord s d'aquestamena de dones alegres i combatives, fortes. Ensva rebre al seu piset del carrer Sant Francesc,aquell carrer que serva zelosament tantesessncies incombustibles. Fou el 6 de novembredel 1993. Havem de visitar-la per tald'intercanviar-hi impressions alguns membres del'Esquadra de l'Alferes, desprs d'un d'aquellsdinars de germanor, perqu la svia de la seuaexperincia ens ans regalant alguns records. Vanixer a Beniarrs el 1919, per ben joveneta vatraslladar-se a Alcoi.

Va revelant-nos interioritats de la fil, que ellaconeix des dels anys de la seua fundaci,per la seua condici d'esposa d'Antoni MirallesGandia, aquell entranyable "Simba" que fou elnostre Alferes el 1980 i Capit l'any segent. Elpiset del carrer Sant Francesc s quasi unmuseu, un petit museu, de la nostra fil, i n'hi harecords, fotografies, diplomes, escampats pertotarreu. Amb ella hi ha una neta que ens fa l'efecteque donar continutat a aquesta nissaga dedones fortes que Martina fan dignamenrrepresenta. Totes dues serveixen el caf i les pastesalegrement, mentre va caient la tarda i per lesfinestres del piset es filtren els darrers raigs del dia.Els de l'Esquadra escolten amb atenci cada unade les ancdotes d'aquest bagul immens de lapetita memria col.lectiva que s Martina. I enscanta les canons que va conixer l'alba delsaragonesos, aquelles tonades relacionades amb lanostra festa, que degueren cantar durant els 18anys d'estada a Batoi, enmig d'aquell sabornetament popular de la gent treballadora d'Alcoi.Els seus records van brollant com d'una fontinesgotable. Martina fa reps sobretot dels anys decrrec en qu ella tamb fou Alferes i Capit i onhagu d'aplicar aquella frugal filosofia del "abansla festa que els mobles" amb una enteresa i unadignitat encomiable, punt en el qual coincideixenels cronistes de l'poca.Diuen que darrere de tot gran home hi ha una grandona. Jo ho diria d'una manera radicalmentdistinta: al costat d'un gran home sol haver unagran dona (i a l'inrevs). Per aix aquest petithomenatge, aquestes notes apressadesd'agrament al seu impuls, al seu exemple deprofund sentit fester. Grcies Martina..

MANEL RODRGUEZ 1 CASTELL

Hroe en una gesta inmortal, para los alcoyanos, es justoque rindamos culto a la memoria de insigne varn, no yaslo como virtuoso sacerdote sino principalmente comovaleroso defensor de este bendito solar, que le vio nacer...., (son incontables los cronistas que descuidan subiografa propiamente dicha, atienden solo a realzar laheroica accin del 23 de abril de 1276, presentndonos amosn Torregrosa (entre ellos, "Escolano" "DECADAS")como muy estimado en la villa, aventajado a los demsclrigos, y honrado con muchas prerrogativas, que todosson indicios del reconocimientos que le hacan comoautor de sus libertades y vidas".

JOS MOYA MOYALibro de oro de la ciudad de Alcoy.

p. 175

MosenTorregrosa

En la anterior Alfereca 1980, tuvimos elhonor de desempear el cargo MosnRamn Torregrosa, cargo que recay ennuestro compaero y fester Fernando GisbertLlopis, en paz descanse. Lo conoc comoamigo y puedo decir que era unamaravillosa persona, resaltara que estecargo o hizo aos posteriores, ya que suparecido, decan que era el verdadero y poreste motivo desempe el cargo 2 3 aosdespus.De nuevo este ao volvemos a desempeareste cargo y en esta ocasin volvemos atener otro gran amigo al frente. Estecompaero es Jordi Ripoll del cual me sientoorgulloso por haber tomado el cargo contanta ilusin.Habra que decir que este cargo aos atrsno lo quera hacer nadie y desde hace aoses un acto que los festers lo toman muy enserio, pasa lo mismo que con el abanderadoque es aceptado con orgullo por la Fil.Como fester me siento muy feliz depertenecer "als Aragonesos" y animo a miscompaeros a que representen estos cargos,para que nadie de fuera de nuestra Fil tengaque venir a representarlos.

JUAN JORD

Els dePalomar

Arriben des de la vena Vall d'Albaida, desdel seu poble, Palomar (que abans erapas inevitable cap a Alcoi per als quipreferien trencar per Atzeneta i eixir ja benentrat el Port d'Albaida). Arrere han deixatles vinyes, els arbres fruiters, el taller,l'escola. Sn els msics, paraula major,nima de la festa alcoiana, i ens inspirenun profund respecte, aquelles mansforjades en el treball ms dur, que canvienper unes hores l'aixada, el martell o laclau anglesa, per aquells subtils prodigisque emeten sons harmoniosos i entre elsquals es troben com el peix en l'aigua.Sembla mentida! Paral.lelament a l'oficique cadasc es veu obligat a fer perguanyar-se les garrofes, aquests artisteshan desenvolupat la tcnica del clarinet,de la trompeta, del sax, de la caixa i elsplats, de la flauta i el tromb i tota aquellagamma d'artilugis que produeix la mgiadel pas-doble i les marxes, arrancanthores al descans, vencent la fatiga,muntant en vehicles on desprs de milcorbes impossibles arriben a la ciutat delsponts, disposats a bufar les mil melodiesque donen sentit a la festa. Hi donensentit! Fins que ells no arriben, no hi hafesta, curt i ras. Perqu han convertit lanostra festa en una meravella musical, enuna alegria de pentagrames, corxeres,ritmes, cadncies, crescendos i tot aix.Per aix ens inspiren tant de respecte, peraix els msics son intocables, matriadels deus, missatgers de la pau sonoraen aquesta vall de llgrimes.

Els Aragonesos tenim en lo Primitiva dePalomar uns amics, uns aliats, unsperseverants creadors de la mgia: no hiha festa aragonesa sense els nostrescmplices de Palomar, i quan baixem,segurs amb les nostres ballestesmetafriques, alegres perqu ens mengemel mn en un cant afirmatiu, ambnosaltres baixen, des de fa 18 anys, elsde Palomar es una simbiosi popularinsubstituble, i ac troben acollena,germanor, ambient de festa i solidaritat.Ens porten la msica, que ho s quasi tot,i tamb tota la svia dels homes de laterra, dels homes de poble, del poblevalenci. l per uns dies Alcoi esdev, amb

la seua presncia, capital colorista,entusiasta, uni dels homes de ciutat i elshomes de poble, colze amb colze, fets unnic cor: amics i cmplices.Per aix les nostres paraules, lluny delspanegrics obligats i l'autobombo de lescelebracions, volen ser un senzillhomenatge a la seua presncia constantdurant aquests anys.Visca la Primitiva i tots els anys quecontinuarem baixant, colze amb colze,pels carrers del nostre poble. Grcies, pertant, amics, per continuar interpretant lesvostres partitures amb nosaltres, totssolidaris en un puny.MANEL RODRGUEZ I CASTELL

tacL'any 1816, Mlzel es va Inventar unaparell, d'all ms curis, al que li vaposar per nom metrnom. L'enginymecnic (com un rellotge de pndul peral contrari) dividia el temps en parts igualsindicant, mitjanant nmeros, la quantitatde pulsacions (divisions) per minut. Es adir, tu posaves el contraps del pndul enun nmero i ell dividia un minut pelnmero senyalat, marcant la velocitat decada part amb un gracis tac-tac-tac.I a ara a qu v?, pot pensar alg.Doncs, molt fcil perqu aquell invent varevolucionar el mn de la msica.D'aleshores en un compositor potindicar la velocitat exacta a la que vol ques'interprete la seua msica, establint unarelaci entre pulsaci musical i nmerometronmic. Aix mateix, donava la clauals intrprets sobre l'aire de la pea,guanyant la seua interpretaci en fidelitata les idees del seu creador.Fins aquell moment, les indicacions detempo de les composicions es feienescrivint en l'encapalament de lapartitura una o vries paraules(generalment en itali) que marcavend'una manera prou ambigua, per laquantitat d'interpretacions que oferia, lavelocitat a la que devia ser interpretada.Matisos com "allegro, con moto,moderato, etc.", van deixar pas,progresivament, a les indicacionsM.M. = 120,0,M.M =72,

tactac

encaro que mai van deixar d'utilitzar-setotalment, i de fet, hui encara s'utilitzen,acompanyades, per de la indicacimetronmica.La nostra msica festera, que comena aadquirir importncia quan l's delmetrnom s una cosa normal, no saliena a aquesta prctica i algunscompositors (els menys,desgraciadament) ens indiquen la velocitatamb ei mats itali ms la xiframetronmica. A obri un camp a l'estudidels "tempi" de la msica festera, fandiscutits i que condueixen a tantescontrovrsies.A la vista d'all exposat, i havent revisataproximadament unes 200 obres, de lesquals 70 tenen indicaci metronmica,podem arribar a les segents conclusions:1. La msica festera alcoiana es vaconcebre per a ser interpretada molt msrpidament del que s'imaginvem. De fetel pas-doble era una pea de carctermilitar utilitzada a tota Europa, quecomptava amb un "tempo" moif definit:j =120(2 passes per segon). Aquesta

forma musical, al ser emprada pelscompositors que escrivien per a la festa,va donar lloc al naixement del pas-doblefester. Aquella adaptaci va ser temtica,per res no ens indica que fra tambmetronmica. El mateix Mahomet, encaraque hui s'interpreta a temps d'all quehem anomenat pas-doble sentat, noindica cap cosa referent al tempo;lgicament, per omissi s'interpretariaacostant-se el ms possible al cnonmetronmic de pas-doble vigent en aquellmoment.2. L'evoluci posterior de la festa,juntament amb l'aparici progressiva deles altres formes de la msica festera, fancanviar la interpretaci i la concepci detotes les peces. De fet, en les primeresmarxes mores (Benixerraix, Marcha Arabe,Camilo Prez Laporta, 1904), encaraperviu la tradici del "tempo" negra=120).Amb el pas dels anys, aquestesindicacions

metronmiques aniran baixant,adaptant-se al ritme dels actes festers.Els "tempi" de les formes musicals en lafesta, doncs, no han nascut, sin que s'hanfet. s per aix, que hui dia (seguramentper la dimensi dels actes) es nota unacerta tendncia a tornar a accelerar unamica la velocitat de la msica.

FOTO: "NOSTRA FESTA"

NGEL LLUS FERRANDO MORALES

romeriaArriba el mes de setembre i, com tots elsanys, els aragonesos ens ajuntem per apassar un dia tots plegats en famlia.Des que se celebra la romeria, nosaltres nohem deixat mai d'anar. Amb els nostrescompanys, els muntanyesos, hem assumitla tradici de preparar la pujada a la FontRoja.El dia anterior ens ajuntem els festersd'ambdues filaes i fem la collita del tpictimonet, que bullim i deixem amanit per alcantueso, elements sempre presents enl'esdeveniment.Arriba el dia de la romeria, i davant delpoliesportiu, de bon matinet, tenim japreparat el primer punt de provement peranar fent gola. Aix encetem el bon ambienti comena la pujada a peu. Rpidamentens obrim pas amb els cotxes, per tald'arribar i preparar el segon punt deprovement, tot assegurant-nos que elsromers estiguen ben atesos i garantintl'animaci de la festa. Desprs, fem elmateix fins arribar al tercer punt i final del'etapa.

Tots all en arribar la resta de companys dela fil, les seues dones i xiquets,- i com noel fams cami del Xafo, que tots els anyssense falta s'uneix a la romeria -,organitzem tots els preparatius necessaris.La pujada amb bombo i platerets escalfal'ambient i anuncia un dia de germanor ifelicitat.Tot est organitzat per gaudir de l'esmorzar,del campionat de cotos i, com no, de laclssica paella que misteriosamentdesapareix tots els anys sense deixar-se niun graner d'arrs.En acabar, a boqueta de nit, baixementonadets amb el cami, havent aportatemotivament la nostra petita collaboracien aquest entranyable acte.

JOAN JORD

La

EnricMiquel

Carbonell"MOSCARD"Hereu d'una llarga tradici festera,aquest veter aragons, co-fundadorde la nostra fil i creador de la Glriade l'Hospital, s'inici en el mn de lafesta, a l'edat de setze anys, el jaremot any de 1923, en la fil Cids,que abandon el 1944. Home inquiet,d'aquells que en direm "populars", noha escatimat mai esforos i ha estatpresent en la vida cultural i festera delseu barri, Batoi. D'aquesta activitat alseu barri sorg la idea de muntar lafil Aragonesos, que va eixir al carrer,recordem-ho, el 1962. En aquellaempresa l'acompanyaren EnricBrotons. ngel Garca, SebastiLpez, Antoni Miralles, Rafael Prez,Salvador Selles i Josep Torres.Decidit partidari de ladescentralitzaci de la festa, vaadvocar ja fa molts anys (quanaquesta mesura era tan solsimaginada en la ment de ben pocs)pel desdoblament de les entrades endos dies. Amb tot, per, el seu majormrit ha estat el d'inspirar els actesfesters que se celebren cada any al'Hospital d'Oliver. Corria l'any 1943,encara Darrer Tro dels Cids, quan vallogar uns vestits a "Casa de Fluix" i,en companyia d'alguns amics iinternats, va organitzar un parelld'esquadres. La cosa va quallar l'anysegent: Moscard se les enginy perobtenir algunes ajudes i sufragar lesdespeses de msica, caramells,tabac, traques, etc.

Del seu llarg "Full de Serveis" hauremde destacar la seua destresa amb latrompeta i la seua antiga pertinena ala Creu Roja. I, prova que l'edatnatural no es troba en contradicciamb l'esperit jove, hi ha les seuesidees sobre la participaci de la donaen les nostres festes i sobre el seucarcter clarament popular. Moscardes confess en alguna ocasi deciditpartidari, per situar-nos a l'altura delstemps, de la intervenci de la donad'una manera ms que confessional ide tornar la festa all d'on mai non'havia d'haver eixit: al poble, alcarrer.Moscard, doncs, un exemple queens encoratja a continuar treballantper Alcoi i per la festa. ElsAragonesos en particular i la nostraFesta en general devem moltssim aaquest home honest i treballador. Peraix, en l'any de crrec d'Alferes, nopodem deixar passar l'ocasi deretre-li un senzill, per sincer,homenatge. Grcies, Moscard, actindrs sempre la teua fil.

MANEL RODRGUEZ I CASTELL

Esquadraespecial

RAFAEL FIGUEROLA ESTEVE

JUAN CARLOS PREZ SEGU

JUAN JOS JORD REIG

ISMAEL PREZ TOMS

RAFAEL RUBIO NAVARRO

MANEL RODRGUEZ CASTELL

SERGI RODRGUEZ CASTELL

FRANCISCO FRANCS PAY

MOISS LLOPIS MONLLOR

JOS TORREGROSA SAMPER

MOISS MAIQUES CABRERA

RAFAEL SEMPERE MIRALLES

JORDI PREZ SOLDEVILLA

JUAN SANTAMARA GRANADOS

FERNANDO SOLER PONSODA

GABRIEL SOLER PONSODA

MIGUEL NGEL OLCINA JORD

RAFAEL BLANQUER SANTONJA

JOS MARTN ARAQUE

Cavallers

JOAQUN NAVARRO ADRAN

ANTON/O PEDRAZA OSUNA

JOS CARCELES MOLINA

FRANCISCO RODRGUEZ ROS

PERFECTO VALERO PAY

ANTON/O SET SET

DAVID PLA GARCA

ENRIQUE RUIZ LPEZ

DAVID SERRA SEMPERE

VICENTE SERRA SEMPERE

LUIS PUCHADES RUFINO

Anuncien l'ALFERES clarins i timbals.

Als ARAGONESOS, els cap tal honor.

L'alt de Sant Nicolauet es tot un clamor,

quan blandix la musica en himnes trionfals.

s XAVIER RUFINO qui l'Entr alsa en critescoltat en calor per la seua fil

un fester que vibra de gran alcoy

comproms en un crrec d'ALFERES lluit.

Ja est ah! La "bandeja" en peu s'ha possat.Les campanes, de nou, un vol han alat.

Saluda l'ALFERES rendit d'emoci.

El desllumbrant "boato" fascina a la gent,

en un mat radiant de mgia esplendent,

que els ARAGONESOS, han fet l'excepci.

Ernest VALOR CALATAYUDAlcoy, 1994.

DA 3 DE ABRIL "GLORIA"Almuerzo en la Fil, Carrer la Cordela.

9'45 H.: Gloriero en el Ayuntamiento.VERMUT cuando lleguen los Glorieros a la Fil/Cordeta.MERIENDA DE GLORIA, en el Mas de David. (De sobaquillo).

Entraeta con Barret por Sant Nicolau.DA 7 DE ABRIL22'4O H.: Entraeta de CABALLEROS por Sant Nicolau.DA 8 DE ABRIL

Entraeta de la FIL, con Barret por Sant Nicolau.Cena a ESCOTI en la Fil, notificarlo.

DA 9 DE ABRIL23'OO H.: Entraeta de Esc. NEGROS, por Sant Nicolau.DA 10 DE ABRIL "GLORIA INFANTIL"

MISA en Santa Mara.11'3O H.: GLORIERET en el Partidor.DA 12 DE ABRIL

Entraeta de la Fil a Escoti con Palos por Pas Valencia. (Cena Escoti en la Fil).Notificarlo a la Fil.DA 14 DE ABRIL23'OO H.: Entraeta Escuadra de NEGROS por Sant Nicolau.DA 15 DE ABRIL

Presentacin Oficial Revista Alfrez Carrer la Cordeta.DA 1 7 DE ABRIL "PROCESIN DEL TRASLADO"19'OOH.: PROCESIN.

Entraeta Montepo LA BALLESTA por Sant Nicolau.DA 18 DE ABRIL22'40H.: Entraeta Montepo DEL DIVENDRES por Pas Valencia.DA 2 1 DE ABRIL "ELS MUSICS"

Cena de l'Olla en la Fil, Edif. Ferrndiz. (Se exigir el TICKET). Al finalizar entraeta porSant Nicolau.DA 22 DE ABRIL "DA DE L'ENTR"

5'30 H.: DIANEROS Arrancada, en la Fil por C/ Cordeta con las armas.DIANEROS Arrancada, en el Cant Pinyo.DIANEROS PAS VALENCIA.DIANEROS SANT NICOLAU.BOATO Concentracin y Almuerzo en el Colegio San Vicente (Partidor).

Festers Almuerzo en la Fil.Arranca de l'Entr.

COMIDA: Al llegar el Alfrez a la Fil- Edificio Ferrndiz.22'3O H.: CENA en la Fil Edificio-Ferrndiz; amenizada por ANTN.DA 23 DE ABRIL "SANT JORDI"

2a DIANA por Pas Valencia.9'15 H.: Almuerzo.

Recogida del Alfrez en su domicilio, Sant Nicolau, 1O7.1O'3O H.: Concentracin en la calle San Jaime para prepararnos para la Procesin de laReliquia. (Diseo Completo). Al finalizar la misma iremos al Rayo Azul.

Recogida del Alfrez una vez terminada la Misa Mayor y brindis.COMIDA: Al llegar el Alfrez a la Fil- Edificio Ferrndiz.18'30 H.: Acompaamiento del Alfrez hasta el Casal y preparacin para la Procesin General.Al terminar la misma, Pasacalles con Farolets.CENA: Al llegar el Alfrez a la Fil Edif. Ferrndiz amenizada con Orquesta.

DA 24 DE ABRIL "L'ALARDO"Almuerzo en la Fil, Edif. Ferrndiz.

9' 15 H.: Al finalizar recogida del Alfrez, Sant Nicolau , 1O7.En el Castillo, para la Embajada y Alardo por San Lorenzo.

Recogida del Alfrez y pasacalle.14'OO H.: COMIDA en la Fil, Edif. Ferrndiz.

En los Salesianos, para recibir al Alfrez Moro y realizar el Encaro y posterior Alardo.2O'O H.: Concentracin en Santa Mara para realizar la procesin de Accin de Gracias,devolviendo la Imagen de San Jorge EL XICOTET, a su templo.

Aparicin de San Jorge.22'3OH.: Soparets.NOTA: Debido al ao que es, rogamos la mxima asistencia a todos los actos programados. Serecuerda la obligatoriedad de participar con el diseo completo en todos los actos. En todas lascomidas se exigir presentar el ticket.

9'OOH.

Imagenes para el recuerdo

Estemtots els

que som*

SALVADOR SELLES CABRERAJOS OLCINA SOLERMIGUEL SEMPERE PAYAJUAN NAVARRO DOMNGUEZJORGE RIPOLL PEIDROENRIQUE BROTONS TORTOSAR/CARDO CASTELL CALATAYUDDAVID PLA GARCIAFRANCISCO ALBERT PER/SGNACO CARBONELL GARCIAFRANCISCO CLEMENTE SANJUANJOAQUN NEBOT ROSELLR/CARDO SEGURA AGULLJOS RICARDO ALCARAZ LPEZOCTAV/0 SANCHO GARCIAVICENTE DE LA CRUZ SANJUANJAVIER MARTNEZ SANTAMARAJOS BLANES GARRIGOSFRANCISCO RUBIO NAVARROJUAN MENGUAL ALCARAZJOS ROMA LLORENSGERVAS/0 HERRERA SANTAMARAFRANCISCO RODRGUEZ ROSSANTIAGO AMADOR CORNAGOJAVIER RUFINO VALORAGUST1N MARTNEZ LPEZANTON/O ALBERT PERISSALVADOR ALBERO PELLICERRAFAEL FIGUEROLA ESTEVEGONZALO PASCUAL OROZCOFRANCISCO RIVERA MARTNEZ

JOS LUS LLORENS PALACIJORGE MART FERRLORENZO MORENO ARASANTONO REG SATORREMANUEL CAMPILLO RODRGUEZJUAN CARLOS PREZ SEGUJOAQUN ESP MONLLORRAMON CUADROS PEDRAZARAFAEL J. ARACIL LL1NARESJUAN JORD REGPEDR GARCA RAMREZVICENTE MOLINA SEMPEREJUAN IGNACO GARCIA BLANESISMAEL PREZ TOMSPERFECTO VALERO PAYAJOS A. ARACIL LLINARESJOS LUIS VALERO PAYABENJAMIN NADAL PAREDESRICARDO SEGURA FALCOMARCOS SEGURA FALCOJAVIER ALBERO GONZALEZRAL MARTI FERRISANTIAGO CASTELL BROTONSOSCAR MORENO SAEZJUAN VICENTE SANCHS NADALJOS MGUEL PREZ SEGUSANTAGO NAVARRO GUARDOLAJOS ANTONO VALENCANOJOS ANTONO CATALRAFAEL GOZALBEZ FUENTESJORGE CARBONELL GMEZMGUEL NGEL CANO PAREDESFABAN PAYA VERDJUAN SANTAMARA MARTANTULO SANCHO GARCALUS RPOLL PEDRORAFEL SELLES MASAENRIQUE RIPOLL PEIDROJUAN GUERRERO JOVERMGUEL A. CABALLERO PIQUERASLUIS ROS PEDRAZAJOS VICENTE OLCINA SEGUIRAFAEL MARTNEZ BALDORAFAEL RUBIO NAVARROROQUE PREZ NOTARIOJOS ANDRS CASTELL VANOENRIQUE AMADOR CORNAGO

OSCAR LLORENS PREZSEBASTAN LPEZ PAREDESMIGUEL NGEL OLCINA JORDDAVID MARTNEZ SANTACREUJOS RAFAEL SOLER LLORENSFRANCISCO NAVARRO ADRANJAVIER MAIQUEZ CABRERAMARTIN GARCIA RAMREZRAL COLOMNA VERDJUAN SANTAMARA GRANADOSPEDR ARVALO FERNANDEZJORGE PREZ SOLDEVLLAJUAN MARTNEZ VILAPLANAMIGUEL RUIZ RODRGUEZJOS MARTIN ARAQUEMOISS MAIQUEZ CABRERAMGUEL NGEL BENTEZ GANDIAFERNANDO AMADOR CORNAGOCARLOS FERRER GMENOJUAN JOS ROBLES MAYAJORDI PASTOR BERNABEUFRANCISCO DE LA ROSAJORDI SOLBES RIPOLLLLUS TORRO GILMANEL RODRGUEZ I CASTELLSERGI RODRGUEZ I CASTELLMANUEL GIL GARRIGOSANDRS LPEZ MARTNANTONO MUNUERA LAUREANOENRIQUE MENGUAL ALCARAZJOS ANTONO JURADO JIMNEZEDUARDO PASCUAL MNDEZRAFEL MIRALLES I LUCENAJUAN R. CLIMENT 1JARAFRANCISCO JAVIER SANTONJAJOS TORREGROSAMOISS LLOPIS MONLLORJULIAN MEDINA SANCHEZANTONO NAVARRORAFEL ARVALO FERNANDEZANTONO SET SETFRANCISCO FRANCS PAYAJOAQUN NAVARRO ADRANGLBERTO FERR COLOMAANTONJO REVERTFRANCSCO VALOROSCAR FERR CORTELL

JUAN CARLOS CORTES DAZRAFAEL SEMPERE MIRALLES

JOS CRCELES MOLINAMIGUEL CERRO LPEZJORDI M. SEMPERE VICEDO

JAUME SEMPERE VICEDO

JORDI RIPOLL SNCHEZMANUEL ALMENDROS PLA

JONATAN ALMENDROS PLA

SERG ALMENDROS PLAJORGE SEGURA FALCO

SCAR SANCHO MIRAVALLESDAN/EL BLANES RUBIO

MIGUEL NGEL RUBIO CNOVASALEJANDRO HERRERA CONTSALVADOR ALBERO GONZLEZ/VAN RIBERA CALABUIG

SCAR ARACIL JORDJORGE JUAN JORD SOROLLAPEDRO GARCA GIMENOVAN'ARACIL SANTONJARAL NAVARRO GUARDIOLAALEJANDRO HERNNDEZ ALBORSALFREDO PREZ DELGADORALL ESP MRQUEZDANIEL GOZALBEZ OLCINA

RAFAEL FGUEROLA PREZJOS IGNACIO OLCINA VALEROJAVIER RUBIO CNOVASNGEL CASTELLO ROSLUIS RIPOLL CUADROS

PABLO SANCHO MIRAVALLES

SERGIO SANCHO

ENRIQUE RIPOLL ARANEGAJAVIER RIPOLL SANCHIS

PABLO PREZ SERRANOROQUE PREZ SERRANONGEL RIBERA GUARDIOLAJORGE LUCAS SANTONJA

PABLO BLANES RUBIO

SCAR RUBIO REVERTRAL RUBIO REVERTSCAR LLINAREZ DAZPABLO ALBORS TRUEBA

ESTEBAN' MOLINA GRACIA

DANIEL LOZANO NAVARRO

JUAN JOS MENGUAL LPEZ

DAVID HERRERA CONTPABLO RIVERA CALABUIG

ENRIQUE BROTONS GARCAJORGE CASTELLO ROSANTONIO BLANES CLIMENT

RUBN GOZALBEZ OLCINASANTIAGO PASCUAL OROZCO

JUAN FRANCISCO CANO BAENA

JORDI RIBERA ROMEU

ANTONIO REVERT MONCHO

JAVIER ANTOLI GONZLEZRAL JURADO CANALESMIGUEL PASCUAL LLACER

JAVIER PASCUAL LLACER

JORDI SOLBES

CAMILO RAMOS ABAD

HCTOR RODRGUEZ SEGUGUSTAVO MOLINA GRACIA

IAK BALAGUER GMEZSERGIO ALCARAZ FERNANDEZ

JORGE CALDERN HIDALGOGUZMAN BERNABEU OLCINA

FRANCISCO CRESPO

PABLO MENGUAL BLANES

DANIEL MIRALLES VICENTE

EDUARDO MORAL JURADO

JAUME SELLES I VAYA

JORDI GARCA JARALUIS RICARDO PEDRAZA CEDRNPAU EGEA LINARES

RAMN EDER CUADROS RODRGUEZDAVID JURADO GONZLEZJORGE FERRI ESCRIVA

JORDI FRANCS ALBERTMARCOS ALCARAZ FERNANDEZ

GABRIEL BJOSCA

DAVID CAMPILLO

IVAN CASANOVA

EMILIO JOS ERUN CORTELLJUAN MANUEL DOMNECH ALBERORAFAEL SEMPERE MARTNEZJOS RODRGUEZ JORDRODERIC DAN SOLER HERNNDEZRAFAEL SEMPERE MARTNPAU HERNNDEZ BENITEZGERMN SOLER ALCARAZPABLO CRCELES CTALA

CARLOS BLASCO CALATAYUD

MATEO MARTN BALAGUERLLUS PUCHADES RUFINOJUAN PUCHADES RUFINO

DAVID GARCA OLASONORTON GARCA OLASOABEL ALONSO LPEZDANIEL SELLES CLIMENT

IVAN CRADO LPEZFRANCISCO CRADO LPEZJORGE ABAD MARTNEZROQUE PASTOR BAEZJAVIER LPEZ BUSTOSFRANCISCO CANO PAREDES

JORGE MART PONSDAVID SERRA SEMPERE

ANTONIO FRESNEDA ALARCON

JORGE OLCINA SEGUANTONIO PEDRAZA

FERNANDO JORGE SOLER PONSODA

JORGE MONCHO AVDUIX

MANUEL PELAEZ LATORRE

DOMINGO JURADO JIMNEZJACINTO AZNAR JULIA

JULIO ALFONSO MQUEL GISBERTEDUARDO PEIDRO TORRALBO

JOS ANTONIO CABALLERO PIQUERASRAMN LLACER MOLINAJOAQUN GOZALBEZ CORCHADO

JUBILADOS

SEBASTIAN LPEZ PAREDESDAVID PLA MQUEL

Els que som: Aragonesos.

Comisin revistaalfrez 94

Colaboradores

EDITA: Fil Aragoneses. DISEO Y MAQUETACIN: San-tiago Amador Cornago. FOTOMECNICA e IMPRESIN:Artes Grficas Alcoy, S.A., San Eloy, 17 Tels.: 552 33 11- 652 07 61 Fax: 552 34 96 038O4 ALCOY. DEPSITOLEGAL: A-265-1994.

JUANJO JORD REIGSANTIAGO AMADOR CORNAGO

SERGI RODRGUEZ CASTELLOMANEL RODRGUEZ CASTELLOVICENTE DE LA CRUZ SANJUAN

FRANCISCO VALOR SANJUAN

LUIS TORRO I GIL

JOS VICENTE OLCINA SEGUNATXO CARBONELL

JORDI BOTELLA

DAVID PLA GARCAJAVIER RUFINO VALOR

NGEL LLUIS FERRANDO MORALESJOSEP TORRO

CARMINA NACHER PREZSALVADOR SELLES CABRERA

JORGE LINARES ABAD

DOLORES OLLER COCA

OCTAVIO RICO

J.L. BERNABEU RICO

ERNEST VALOR CALATAYUD

LUIS SOLEES

Bones Festes.

ILU

Amb les festes arriben els dies de descans i de diversi.Dies de convivencia i d'il-lusi.Que ho passeu be i que tingueu unes bones festes.

CflfllCaja de Ahorrosdel Mediterrneo

LA ESPANOUE I N A

I. L E N A S

iNCHQA

Es LA ESPAOLA de siempre, en su nueva presentacin ms cuidada y actual.Es seleccin esmerada, elaboracin tradicional y tecnologa de vanguardia.Todo para seguir haciendo de LA ESPAOLA una aceituna como ninguna.

Editorial Marfil, S ASan Eloy, 17 Telfonos: 96/ 552 3311 - 552 07 61FAX: 96/ 552 34 96 03804 ALCOY (Alicante)

NYAMENT DE VALENCIAEducaci InfantEducaci PrimariaB.U.P.C.O.U.E.S.O, (Educaci Secundaria Obligatoria)

Educacin InfantilEducacin PrimariaMaterial ComplementarioMateria/de ApoyoB.U.R/

.U.

ORIALESTemas Bsicos de Pedagoga

Textos Universitarios Ciencias de la EducacinCol-lecdUNIVERSITASCoMecci LA CARRASCA CoMecci EL DRAC DE PAPER

San Eloy, 17 Apdo. 54 Telfonos: (96) 552 34 96 - 552 33 11 - 652 07 61 Fax: (96) 552 34 96 03800 ALCOY

Transportes Nacionales e Internacionales

TransportesA. PASCUAL, S.L

AHORA TAMBIN SERVICIO PAQUETERAMONA-BROTONS AIXELA

Tels. 552 03 32 - 552 15 40

Polgono Industrial Cotes Baixes, Calle B-3Telfonos: 533 02 44 - 552 03 32 Fax: 552 31 98 03804 ALCOY

EN COCENTAINA: EN MURO DEL ALCOY:Jos Garrido - Tel.: 559 07 96 Manuel Ortiz - Tel.: 553 18 19

4p^Si

^v$>Sl

CUALIFICACINPROFESIONAL EINSTALACIONESPARA

DESCRUDADOBLANQUEOY TINTURA

APRESTO YACABADOCALANDRADONORMALYCHINTZ

PERCHADO YTUNDIDOsobre todo tipo deVISILLOS yCORTINAJESTAPICERASBORDADOSPAERA ySEDERA

IBERSAMS/LOFICINA Y FABRICAPDA. JOVADAS, s/n. - APARTADO, 21TELFS. 559 06 00 - 559 06 51FAX 559059803820 COCENTAINA

Una buena tradicin.lili-BSiHSS

Cada vez ms estamos volviendo a Cas comidasy a tas fiestas tradicionales; -porque tradicinsupone lo bueno que hemos tenido tiempo'atrs.

Todos nos acordamos de las recetas de la abuela,de las comidas de casa, de los embutidos de nuestratierra.

'Pero los tiempos han cambiado y a las mejorestcnicas de fabricacin se han sumado unasnormativas muy engentes en cuanto a [amanipulacin de alimentos frescos o cocidos y unriguroso control de la materia prima y de la calidad.

Si a una buena tradicin se te suma una buenacalidad de fabricacin y la materia prima es especial;el resultado no puede ser menos.

CRNICAS CTALA1'

Fabrica de Embutidos con Matadero Anejo y Sala de Despiece.POLGONO COTES BAIXES C/ G N=3 - TEL: (96) 552 07 75 - FAX: (96) 533 00 38 - 03800 ALCOY (ALICANTE)

L I C O R E SDE-

MAMOLATelfonos 552 47 48 y 552 10 76

ALCOY

FontaneraEL CAMI C. B

INSTALACIONES Y REPARACIONES DE

FONTANERA-SANEAMIENTOS-PISCINASPasaje El Cam, 3 Telfs.: 554 O2 29 - 554 4O 82 O38OO ALCOY

ALQUILER DE TRAJES DE MOROS Y CRISTIANOSDISEO, CONFECCIN Y COMPLEMENTOS

Martnez Valls, 57 - Tel. (96) 238 36 07 - 238 45 6346870 ONTINYENT

(Valencia)

0^^ ~~

:^itiS^

V E S T 1 M I E N T C

i

SERTEC

SERVICIO TCNICO OFICIAL VAILLANTREPARACIN DE TODAS LAS MARCAS DE

ELECTRODOMSTICOS

Mosn Torregrosa, 16 - Tel. 554 36 82A L C O Y

Pintor Velzquez, 51 - Tel. 520 62 14A L I C A N T E

FUNDACIOPUBUM

CHORRADOR, N9 4 - ALCOY

ALMACENES

Estas son las ventajas comprando en DIDALCOY: Almacn de venta directa al pblico. Ms de un milln de juguetes. Todas las novedades nacionales y de importacin. Ms de 1.500 mts. de exposicin. Se reservan sus encargos. Servicio a domicilio. Los pecios ms bajos y lo ms importante, siempre hay un DIDALCOY

cerca de su casa.Vistenos y compruebe vd. mismo estas ventajas.

C/ Cid n9 48. (Junto Rosaleda) - Tel. y Fax: 552 16 51C/XixonanQ21 -Tel.5525401C/S. Eloy ng 4-Tel. 552 1639C/ Gngora n9 2 Tel. 652 12 67

03800 ALCOY (Alicante)

FABRICA DE CORTINAJESVENTA AL POR MAYOR

CTRA. COCENTAINA - ALCOY, Km. 797Tel. 650 00 94 - FAX: 559 10 44

COCENTAINA

V . O , fV-^O y C/) / ^O

VICENTE GANDA AZORIN\Muestras y Muestrarios

Textiles.

MJj mpresa especializada en la confeccin demuestrarios, servicio metro, muestrarios de taco,troquelados textiles... etc.

JLJlSEO, CALIDAD, EXPERIENCIA, PROFE-SIONALIDAD, SERVICIO, son algunas de las cuali-dades que nos distinguen de los dems. Nuestra ilu-sin es ofrecer a nuestros fabricantes un serviciototal

Avda. Valencia,64 TLF y FAX (96)5530862O383O MURO DEL ALCOY (ALICANTE).

HOGAR TEXTIL S.L.HOGARTEX

FABRICA DE VISILLOS - CORTINASBLONDAS - ENCAJES - MANTELERASSBANAS - COLCHAS TAPICERAS

TEJIDOS JACQUARD Y USOS

"COTES BAIXES" calle C - 7, D - 2 y 4Apartado Correos, 262

96 - 533 91 45v 96 - 533 91 46

96 - 533 91 4796 - 533 41 40

Telegramas: "HOGARTEX"Fax: 96 - 533 96 95 03800 ALCOY

(ALICANTE - SPAIN)

O Zteo (fa d,CENTRAL:

Doctor Gera u, 403800 ALCOY (Alicante)

Tels,: (96) 554 40 13 - 554 57 08Fax: (96) 554 14 18

Delegacin:Avda. del Brasil. 30, Esc. 3' 5 G28020 MADRIDTel,: (91)556 02 99Fax: (91) 556 1664Delegacin:Zaragoza, 1741001 SEVILLATel.: (95) 456 33 13Fax: (95) 422 67 22

Delegacin:Avda. Diagonal, 261.4" I'08013 BARCELONATel.: (93) 265 07 42Fax: (93) 447 35 54Delegacin:Polgono JuncarilEdificio Ancl18220 ALBOLOTE (Granada)Tel.: (958) 81 73 16Fax: (958) 81 73 16

Maletn Congresos370 x 280 x 80 mm.Ref. 11416

Ll deterioro progresivo de nuestroplaneta nos compromete a encontraralternativas a los procesos actuales defabricacin.

La industria, consciente del problema, buscasoluciones que permitan emular el ciclo vitalde la Naturaleza,

GEICE, apuesta por recuperar los productosde desecho elaborando sus artculos conpieles ecolgicas.

Block Congresos240 x 330 mm.Ref. 11710

Agenda Sobremesa2IOx 280 mm.Ref. II2IOSV

Agenda anillas200 x 240 mm.Ref. 11 1 1 I PD

LINEA TIERRADiseo Maressi

Lstos artculos estn fabricados concuero reciclado y productos naturales comocurtientes, aceites, ltex, etc.

Sus superficies son acabadas usndoseresinas y pigmentos exentos de disolventes.

Al igual que el cuero, los cuadernos tambinson el resultado de reciclar el papel.

CORTINA BAOCORTINA COC NACORTINA ENCAJE

PARTIDA LES JOVAES, S/N COCENTAINA (Alicante) ESPAA

TRANSFER

ReigJulio Reig Ferrndiz

TRANSFER REIG, S.L. Avda. de Xtiva, 26 - bisTel. (96) 650 01 73 Fax: (96) 650 02 58 03820 COCENTAINA (Alicante)

, S+J2

REPARACIN E INSTALACIN DEFONTANERA, CALEFACCIN Y CLIMATIZACIN

Empresa Autorizada rr A-l 1 9 y A-944

INSTALACIONES DE:FONTANERA Y GASCALEFACCINCLIMATIZACIN INDUSTRIALAIRE ACONDICIONADO

C/. Isabel II, 14Telf.:552056503802 ALCOY

CALFERINSTALACIONES, C.B.

C/. Azorn, n. 5 Bajo Ocha. - Telf. (96) 552 55 58 - 03803 ALCOY

* ~

Cristvab

VINOS Y LICORESC/. Serella, 4 - Tlfnos.: (96) 533 95 56 - 533 26 56 - 03818 Alcoy

AIRE ACONDICIONADOELECTRICIDAD

VENTILACINCALEFACCIN

IMECLIMA. S.L.AIRE ACONDICIONADO

INSTALACIONES TCNICAMENTE PROYECTADAS A SUS NECESIDADESSERVICIO:

MANTENEMOS Y REPARAMOS SUS INSTALACIONES CON PERSONALALTAMENTE CUALIFICADO

O'Caballero Menta, 21 'ALCOY Tel.: 554 21 10

ESPECIALISTAS EN GNEROS DE PUNTOPRECIOS DIRECTOS DE FBRICA

Pol. Cotes Baixes - Calle, B - Parcelas, 5 y 7 552 07 69 - 552 07 77 - Fax: 552 1 3 50 03804 ALCOY

PUNTOS DE VENTA

ALCOY-C/.ONIL, 17 Telf.: 652 01 20C.P.- 03802

IBI- Plza. LA FOIA, 2 Telf.: 655 01 03C.P.- 03440

ONIL-C/. BIAR, 22 Telf.: 555 57 39C.P.- 03430

===

FRANCSCOTAMALLES DE PNT

LEOTARDSSEMICIGNE MORO

TUNIQUESXILABES "BOATOS"

ESQUADRESCARRECS

des de

Entenga, 97

Alcoi 03803

Telfon:

533 05 23

, 9Tel. 552 44 04

CORRDRfl, 3Tel. 580 66 20

nicovVILLNfl

CLA/ILUZSOCIEDAD LIMITADA

ALMACN DEMATERIALELCTRICO

Avda. Juan Gil Albert, 77 Telfono 652 09 15 - 03804 ALCOY

MANUFACTURAS SEMPERE, S.L.FABRICA DE MANTAS Y SABANAS

Carretera Alicante, 84 - Apartado, 114Tels.(96) 554 32 00 (2 lneas) - 554 33 00 - 554 33 90 - Fax: (96) 554 02 92

03800 ALCOY (Alicante)

SPORT GOOFY

FABRICA DE GNEROS DE PUNTO

Balmes, 25 - Telf. y Fax: 533 74 71

03803 ALCOY

Djnpejmbjy

OWSUOU8JU|

- AO01V 1-0860 - es 99 t7S9 (96) :XBJ - e9 99 t799 (96) '*9|91 - 9TS 'Vdn03S S3HVNVO seuoponjisuoo

MOLTO Y MASA, S.L.TEJIDOS PARA LA DECORACIN - 03801 ALCOY (ESPAA)

PASEO VIADUCTO, 10 TELFONO: (96) 554 05 06

CALEFACCIN ELCTRICAPOR ACUMULACIN DE CALOR

C./ Anselm Aracil, 5 Tel.: (96) 552 50 80ALCOI

ACUMULADORESELCTRICOS DE CALOREste tipo de calefaccinelctrica est concebidapara acumular la energaque se consume durantelas llamadas"HORAS NOCTURNAS"(23.00 h. a 7.00 h.en invierno)transformndolaen calor durante el da.

De esta forma ustedpuede acogerse a laTARIFA NOCTURNAcon una reduccindel 55% en el preciodel KW/h.

AscensoresRLZ

-FUNDADA EN 1905EN ALCOY DESDE 1959

FABRICACIN - MONTAJE - MANTENIMIENTOELCTRICOS MANIOBRAS UNIVERSALESHIDRULICOS SELECTIVASINDUSTRIALES DPLEXPLATAFORMAS PUERTAS AUTOMTICAS

REFORMAS ADAPTADAS A LA NUEVA REGLAMENTACINSERVICIO TCNICO Y TALLERES ATENDIDO

POR PERSONAL RESIDENTE EN ALCOY

DELEGACIN EN ALCOY:(OFICINAS Y TALLER:le/. INGENIERO VILAPLANA, 28-B5 DCHA.

OFICINAS CENTRALES Y FBRICA: Reina D.s Germana, 15 L46005 - VALENCIA

TEL (96) 533 25 71FAX (96) 552 04 33

Tels.: 96 - 374 35 1896 - 374 00 96

PREZ JORD,-,tr'

DECORACIN

TOSSAL, 45 -B 554 05 6403804 ALCOY

La Casa del FesterESPECIALIDAD EN BOLSAS; CORREAJES; PETOSDE DISPARO, Y TODO LO RELACIONADO CON LOSCUEROS Y PLSTICOS DE LOS TRAJES DEMOROS Y CRISTIANOS

CONFECCIN Y ALQUILERDE TRAJES DE MOROS Y CRISTIANOS

FERMN VLEZ SORIANOAvgda. Pas Valencia, 49 Tel.: 554 45 30

ALCOY

MAGOSAMarcial Confe? S,A.TINTORERA INDUSTRIAL

ALCOY

POETA JOAN VALLS, 12TELS. (96) 533 07 89 - 533 02 62

FAX (96) 552 32 5303803 ALCOY

TRANSPORTESBENIATA, S.L

ES -' :=~--y*CIRA. ALICANTE Ne. 73 - A - TEL. (96) 5543444 FAX (96) 5543793

(96)5545205? '-o;'.

Aparisi y O". S.LTintes, Aprestos y Acabados

Partida Sembenet, s/nTels.: 552 08 50 - 533 36 48 - 552 05 50

Fax: 533 11 40

03800 ALCOY

OGO

LASTC/5

BOLSAS IMPRESAS Y ANNIMASMATERIAL DE EMBALAJE

EN GENERAL

Pda. Algars. Avda. Ferrocarril - Nave, 19 Telf.: (96) 650 03 2303820 COCENTAINA - Apdo. Correos 356 - Alcoy

ESPABROKEN ALCOY RAFAEL PONSODA MART - PL. PINTOR GISBERT, 3

CONCESIONARIO DE TURISMOSPARA ALCOY Y COMARCA

NISSANNISSAN MICRA 1 6v.

NIGATE A SER MAYOR

EXPOSICIN, VEMTA Y SERVICIO;Ctra. Alcoy-Cocentaina

Telfs. (96) 559 15 51 - 559 15 16

SUCURSAL \ IBI;\\tla. Juan Carlos I. 87

Telf. (96) 555 22 75

UBERFONCubiertas metlicas para Naves Industriales

Falsos Techos Aislantes, Trmicos y AcsticosFontanera en General

C/. Ibi, 49Telfono 552 42 08 03802 ALCOY

Veo CU.YW

San Isidro, 17Tel. 552 41 25

03803 ALCOY

ANTONIO PEDRAZA OSUNASUC. DE RICARDO BAO

O PAS y DELGAS PARA DIABLOSO TELERAS PARA BLAMIR CARGADORES Y

EMBORRADORESO BANDAS TRANSPORTADORASO CUCHILLAS INDUSTRIALES

Cronista Vicente Carbonell, 11Telfono y Fax (96) 533 04 50

03802 ALCOY (Alicante)

FABRICA DE BOLSAS,

SACOS, LAMINAS YPLSTICOS

LASTsl FILM INDUSTRIAL

PLAZA JAIME EL CONQUISTADOR, 1 TEL. Y FAX 96-650 03 23 - ALCOY

OBRAI

Azagador, 21 Telf. 552 27 8703818 ALCOY

Javier Rufino ValorTELF. 554 66 88 ARDO. 373

ALCOI

grabaprint, s,l, * * * * " * /^I/^iklCf* TCVFII f**

C/. Caramanchel, 2Telf. y Fax: 552 29 35

03800 ALCOI(Alicante)

Bar Restaurante FERRETERA - ELECTRICIDAD

POUDEPORIIVO?. Jijan'o

Ctra. Fuente Roja, s/nTel.: (96) 554 53 81 -ALCOY

ANTONIO AFiACIL ftlAFlTINEZ, D.L.

Domicilio Social y Tienda: Ausias March, 17Taller: Polig. Cotes Baixes, Calle G, ns 44Tels.: 533 11 61 - 552 36 44 - Fax 552 25 64Telf. Tienda: 652 09 5803800 ALCOY

Diseo Grfico Bocetos Festeros Acuarelista

C/. Cid, 30 (tico) Tel. (96) 53314 1803804ALCOY (Alicante)

I\*

Lfl

(O"5

aperouch

PAPERER1AGOLOSIESCOSES..

\faroin de

TALLER DE CARPINTERA Y DECORACIN

CA Mayor, 14 Telfono 554 05 82 03800 ALCOY

CRISTINA MARTNEZ

Partida Riquer Alto, 27Telfono 533 06 29

ALCOY

Jos L LlorensDIO. COMERCIAL

CLIMATIZACIONESffiaumar

C/. No Saurna d'Entenfa, 73le: 533 34 06 - Fax: 533 33 09

ALCOY 03800 (Alicante) SERVICIO TCNICOMANTENEDORESE INSTALADORES

Isabel la Catlica, 42Telfono 552 46 08

Fax 552 45 0703803 ALCOY

CALZADOS A MEDIDAESPECIALIDAD EN

CALZADOS DEMOROS Y CRISTIANOS

FOTO-REPORTAJES

ALFONSO TORRES CARDADOR

BODASCOMUNIONESBAUTIZOSDEPORTES, ETC.

San Nicols, 33 - Telfono 554 23 84 03801 ALCOY

San Eloy, 1 - Entlo. Dcha.Telfono 552 00 53 03804 Alcoy

SWfi

PUfMIW

RlflK

STA. ROSA, 46 - TELF. 533 90 2503800 ALCOY

(Alicante)

MATERIAL CONTRA INCENDIOS

JOS ANTONIO SENABRE VICENSDelegado Distribuidor

C/ Gregorio Casasempere Juan, 1Q BajoTelf. 96 - 533 71 53

03802 ALCOY (Alicante)P!aa Emili Sala, N." 13Tel. 554 66 17 - 03801

C R I S T A L E R AGRABADO LSER DE

CILINDROS PARALA ESTAMPACIN

(MMbcW

POLGONO INDUSTRIALCTRA. DE ALBAIDA, C/6

TELF. 96 - 291 32 66CORRESPONDENCIA:

C/. PI XII, 19, 48, PTA. 1046870 ONTENIENTE (VALENCIA)

C/Juan de Juanes, 5Tel.: 552 31 6003800 ALCOY

LISTAS DE BODAMENAJE DE HOGAR

Jorge Julia MndezSan Francisco, 26 - Tel. 554 02 79 - ALCOY

o/?2/

Q INSTALACIONES DE CALEFACCIN

Q CLIMATIZACIN

Q GAS

Q CHIMENEAS HOGAR

D SERVICIO TCNICO QUEMADORES

Pintor Laporta, 19 - Tel.- Fax 552 33 3603800 - ALCOY

CASA

Juttet

Anselmo Aracil, 24Tel. 5331007

ALCOY

PANIFADORACORBI

CARRASCAL, 22TELFS.: 533 13 09 - 552 22 16

ALCOY

1ERSYLPNT, S. LFfiBRICfi GNEROS D PUNTO

JERSYLBarranc de na Lloba, 11

Tel.: (96) 554 67 6803800 ALCOY (Alicante)

PINTURAS ALCOY, C.B.

PINTURA Y DECORACIN

deJORGE J. CODERCH FERRANDO

Joaqun Insa Ivars a 552 16 89 Na Saurina d'Entenca, 20Jos Torregrosa Samper 533 44 69 ALCOY

C/. Castalia, 13 - Tel.: 552 52 71ALCOI

SANEAMIENTOS

FONTANERA

INSTRLnCIOIMCS

RPnRRCIONSFOTRNRR V

BflIMOSAAUBLS COCINR

-fp

TALLER DE CHAPA Y PINTURA

EXPOSICIN Y VENTA:C/. Sabadell, 5Tef.: 552 42 91

C/. Maestro Jos Ribera Montes, 17 Telfono: 552 30 21ALCOY (Alicante)