N°157 ARIANY Març-Abril 1987

CESSIÓDes de dia primer d'abril

d'aquest any, les sales del localparroquial han estat cedides a1 ' associació de la tercera edat perun temps de trenta anys i de ma-nera gratuïta.

El contracte, signat pel presi-dent-de l'associació, Bernat Mes-tre, i el rector, Mateu Buades,estableix que les sales podranésser utilitzades per a fins del'associació de pensionistes i pera cap altres, així com que seràl'associació qui haurà de córreramb les despeses que pugui pro-duir l'adequació de les sales iconservació.

Pel que fa al llum i l'aigua,instal·laran uns nous contadorsseparats del bar i així cada partpagarà la seva.

És clar, i així queda establerten el contracte, que l'associaciópot demanar subvencions alsorganismes que cregui oportú pertal de rebre ajuda econòmica perles despeses d'adequació de lessales.

Al mateix contracte s'asse-nyala que l'associació podràrompre l'acord en qualsevol mo-ment i que l'església ho podràfer si el local deixa d ' ésser utilit-zat per als fins establerts durantun període superior a l'any.

Es una bona notícia, no hi hacap dubte, i és una notícia ambla que aquesta revista hi té molt aveure. Encara que pugui parèixerfalta d'humilitat per part nostra,creim que no ho és gens el fet dedir que si s'ha arribat a l'acordha estat en gran mesura degut ala intervenció d'aquesta revista,així com a les eficientíssimes ges-tions duites a terme per D. MateuBuades.

La revista "Ariany" ha estat' des de sempre molt interessada

DEL LOCAL PARROQUIALper aqueix tema, com ho demos-tra, entre altres coses, la portadadel número 150 de gener de 1986on parlàvem del tema i demanà-vem claretat.

Com que no es va fer així,posàrem fil a l'agulla i ens dis-posàrem a publicar un escrit refe-rent al tema; un escrit que, com acoUaborador de la revista, volgué-rem mostrar a D. Mateu Buadesper tal que estàs enterat de lasituació.

Fou aquí quan D. Mateu,desconeixedor de l'assumpte,posà en marxa les seves dots denegociador i aclarí el tema, blo-quejat aleshores.

Amb una conversa mantingu-da a finals de febrer amb algunsdels membres del consell deredacció d'aquesta revista, D.Mateu Buades exposà claramentla total disposició per part delBisbat a la cessió del local pertrenta anys, que era el punt que

havia fet rompre les negociacionsja que l'associació consideravaque menys de trenta anys eramassa poc.

Això va fer que, lògicament,no es publicas l' escrit sinó que esdonàs compte a l'associació pertal de si calia arribar a un acord.Un mes després l'acord ha estatfirmat.

Un acord que ens alegra atots ja que era ben necessari i que,pel que fa als membres d' aquestarevista, ens alegra doblement per-què, sense voler pecar de supèr-bia, ens creim part important enla consecució d'haver pogut arri-bar a aquest acord.

Però això és només la prime-ra part. El que ara fa falta és quela cosa no quedi reduïda a unsimple paper sinó que dugui unesmillores i avantatges per als aria-nyers. Ara ja depèn de l'associa-ció de la tercera edat.

Grup de Redacció.

ESCOLA

Ag*P

eá g loaráÌT<£n $m-<êií

LO MATEIX DIT EN GLOSA

Jo vos faré un glosansi m'enviau -retallat -nova que s'ha publicata revista o diari.

Com que la vida és glosajo vos ho demostraré:una glosa vos faréa "damunt" qualsevol cosa.

Enviau-me talladures,com més n'envieu, millor.A més a més es glosadord'això no passa factures.

Ja m'ho diu en Tomeu March:"Pere-Gil, què no faràs llarg?"

PERE GILConsolat de Sóller a CiutatPueyo, 1 Telèfon 72686307003 Ciutat de Mallorca

* * * * *ARIANYRevista Local IndependentEsglésia, 3. Telf. 561237 - 56129207529 ArianyCoordinació:Joan Genovard Riu tortRedacció i Montatge:Maria Mestre RibotGabriel Frontera MestreJaume Genovart RiutortCol·laboració:Col·legi Públic d' ArianyParròquia d' ArianyAssociació de Pensionistes de la 3a edat

d ' ArianyGuillem Pascual FontCatalina Pont JuliàImprimeix:"Apóstol y Civilizador". PetraDipòsit Legal: PM 207-1971Nota:

La revista no s'identifica amb els dife-rents escrits que apareguin, aquests expressenúnicament l'opinió dels seus autors.

VIAJE DE ESTUDIOS

Hace unos cuantos meses que losniños y niñas de segunda etapa delColegio Público de Ariany vendíamosbilletes de los pro-ciegos para recaudarfondos para realizarei viaje de estudios,que hicimos los alumnos de Arianyjunto con los de Vilafranca.

Podíamos elegir varios lugares deEspaña y al final nos decidimos porAndalucía.

El viaje era de ocho días: del 5 al12 de Abril.

Emprendimos el viaje en barco eldía 5, el barco era el "Ciudad de Sala-manca" que iba hacia Valencia. Empe-zó a navegar a las 12 h. de la madruga-da, y a la mañana siguiente desembar-camos en el puerto valenciano a eso delas 9 h. de la mañana, y tan prontocomo pudimos cogimos el autocarhacia Granada, pero antes tuvimos quepasar por varios pueblos, que fueronlos siguientes: El primero fue Alcudiade Carlet, el siguiente Alberique, des-pués Yeda, Jumilla, Calasparra, Carava-ca, luego como ya era mediodía yteníamos que comer decidimos pararen La Puebla de Don Fabrique dondecomimos muy bien en un gran restau-rante.

Continuamos el viaje hacia Grana-da, y pasamos por Huesear, Cuéllar deBaza, Guadix, Purullena, Húeta y porfin llegamos a Granada donde nos ins-talamos en el hotel Sudán, y como erade noche tuvimos que cenar, luegoestábamos muy cansados y fuimos adar un paseíllo y a dormir.

Al día siguiente fuimos a visitarunos cuantos monumentos, que fueronlos siguientes: La Alhambra, Generali-fé, La Catedral de Granada, La Alcahi-cería, la tumba de los Reyes Católicos,y la Capilla Real. Cuando regresamosya era de noche, fuimos al hotel a cenary después nos marchamos al cine.

Toda la mañana siguiente la pasa-mos en Sierra Nevada, donde pudimosjugar con la nieve, que había una in-

mensa cantidad, allí hacía mucho vien-to, pero a pesar de esas molestias noslo pasamos muy bien y por la tardeemprendimos viaje hacia Córdoba,donde nos instalamos en el hotel LaLancha, que estaba en la carreteraMadrid-Cádiz.

Al día siguiente fuimos a Córdobapara visitar los monumentos: La Mez-quita, el Barrio de la Judería, y MedinaAzahara, por la noche regresamos alhotel, fuimos a cenar y a la discoteca.

A la mañana siguiente partimoshacia Sevilla, donde estuvimos deexcursión un día completo, y pudimosvisitar: La Catedral de Sevilla, La Giral-da, Los Reales Alcáceres, el barrio deSanta Cruz, La Torre del Oro, La Plazade España y el bonito Parque de MaríaLuisa. Mas tarde tuvimos que regresaral hotel para cenar y nos dimos unavuelta por la discoteca.

Pero a la mañana siguiente ya nosteníamos que marchar y nos levanta-mos muy temprano, e hicimos elsiguiente recorrido:

Córdoba, después Montoro, Bailen,La Carolina, y nos detuvimos a comeren Manzanares, más tarde pasamos porValdepeñas, Albacete, Almansa, Alberi-que y llegamos a Valencia.

En Valencia pudimos dar un paseí-llo por la playa y luego a cenar prontoporque teníamos que coger el barco.

A las 12 h., cogimos el barco ynos dirigimos a Palma de Mallorca, elbarco se llamaba "Ciudad de Compos-tela" del cual desembarcamos a las9,30 h.

Gracias a Dios el viaje de ida enbarco fue muy bien porque no hubomarea y todos lo pasamos bien, esotambién fue lo del viaje de vuelta.

Este viaje ha sido muy divertido,tanto para mi como para mis demáscompañeros.

Creo que si organizaran otro viajeme apuntaría enseguida.

Margarita Taberner Ribot.

ARIANY TEMPS ENRERA

AQUESTA FOTOGRAFIA CORRES-í PON A UN CURS DE "SA MESTRAPOU", I DE TOTS ELLS SOLS HEMCONEGUT ELS SEGMENTS:

1.- CATALINA, NETA DE SA MESTRAPOU

2.- SA MESTRA POU3.- DE CA'N PASCUAL CAN AVES4.- PEDRO RIBOT (SABATER)5.- A AQUEST NO L'HEM CONEGUT6.- GABRIEL MONCADES7.- TAMPOC L'HEM CONEGUT8.- DAMIÀ DARDER (PASTORA)9,- GABRIEL SANCHO (BANYETA)

10.- JOSEP GENOVART (DE SES CASESNOVES)

11.- LLORENÇ JULIÀ (DE CA'N MEL-SION)

IX TROFEO PASQUA-ARIANYUn año más llegó el día de Pascua,

y sucedió en nuestro pequeño puebloy al mismo tiempo gran pueblo deAriany, lo que podríamos calificar elmayor acontecimiento deportivo delciclismo mallorquín.

Si el año 1986 se galardonó estacarrera ciclista como la mejor del archi-piélago Balear, creo que este año se hasuperado en todos los aspectos talescomo participación, organización y enespecial en el económico, gracias a unbuen número de colaboradores entreellos el Consell Insular de Mallorca, elAyuntamiento de Ariany y La Caixa.

Después de una masiva inscripción,88 corredores, 30 de ellos extranjeros(noruegos, suecos, suizos, belgas,...), sedio la salida a las 2 h. 15', salida con-trolada por las calles de nuestro pueblocon un espectacular ruido de bocinas,sirenas,... y repletas degente aplaudien-do y animando a los participantes.

Una vez en la carretera general sedio la salida en dirección a Santa Mar-garita, Muro, La Puebla, Pollensa yPuig Tornir. Desde el Puig Tornir sesiguió hasta el CoH de Sa Bataia endonde un grupo de corredores, entreellos Sánchez, Ramis, Munar, Calden-tey y Machado, se distanciaron con-siderablemente del resto de corredoresen la bajada hacia Inca, Llubf, Sineu,Maria de la Salut y Ariany. Sánchezllegó a la línea de meta con una dife-rencia de 13" de sus seguidores.

Después de un breve respiro diocomienzo el 2° sector, las 25 vueltaspor las calles Sol, Molinos y Mayor,con un recorrido de 1.300 m. porvuelta. Iniciando el segundo sectoratacó Adrover, pero en el primer"spring" se le unió Ramis que consi-guió dejarle y doblar al resto de corre-dores llegando en solitario a la línea demeta.

1 er Sector:Sánchez (Otero) 2 h. 26'. 28"Caldentey (Torrens) 2 h. 26'. 41"Ramis (Otero) m. t.

2° sector:Ramis (Otero) 52' 50" 2Adrover (Pau es gomer) 53' 26" 2Munar (Cirsa) 54'12" -

General:Ramis 3 h. 19' 31"Sánchez 3 h. 20' 45"Munar 3 h. 20'58"Porras 3 h. 20' 58" (mejorjuvenil)

En el descanso se realizaron lascarreras en circuito para alevines, fémi-nas, infantiles y cadetes, con una muyconcurrida participación.

Después de paladear un éxito máscon esta IX edición del Trofeo PascuaAriany, no me queda más que dar laenhorabuena a los organizadores de laS.D. Ariany y animarles para que enaños venideros este trofeo pueda reali-zarse con más éxito si es que pueda sermayor.

Juan Riera Cánaves.

L'AJUNTAMENT EN QUATRE ANYS:Han passat ja quatre anys des

de què ens cridaren per anar al'escola a votar qui volíem perbatle. Ha acabat el govern delsque sortiren elegits. Hem demanata cada cap de les tres llistes quees presentaren, que ens fessin unresum d'aquests quatre anys.Aqueixes són les seves opinions,sense llevar ni posar un punt niuna coma. En Gori Obrador hapreferit no fer cap comentari.

* * *

Aprovechando la oportunidad queme ofrece Sa Fulleta de manifestar miopinión acerca de la actuación munici-pal de los últimos cuatro años, intenta-ré, aunque brevemente, hacer un aná-lisis de la actividad municipal desde mipunto de vista particular y lo más obje-tivamente posible.

- Creo que la Corporación ha reali-zado una buena labor, evitando roces,que en una población como la nuestrahubiesen podido resultar perjudiciales,en lo cual los grupos de la oposiciónhan colaborado con el grupo mayorita-rio.

- Se ha cumplido el objetivo prin-cipal, que era el de estructurar el fun-cionamiento del Ayuntamiento, cosanada fácil, partiendo de la base queéramos un Municipio nuevo, carecien-do de antecedentes y experiencia, porlo cual en algunas ocasiones hemostenido que improvisar.

- Se han llevado a término bastan-tes obras públicas, algunas de importan-cia, sin tener que recurrir a la desagra-dable fórmula de aportación económi-ca de los ciudadanos.

Una vez expuestos estos puntos,debo confesar que entre el orgullo depoder manifestar que algo se ha con-seguido, siento algo de vacío, por todoaquello que querría se hubiese hecho yha quedado pendiente.

Como Alcalde me desilusiona vercomo nos faltan puestos de trabajo,ver el futuro incierto de los jóvenes,ver como difícilmente se puede man-tener el censo de población y ver comonuestro medio de vida, la agricultura yla ganadería, atraviesa por uno de suspeores momentos.

Para acabar quiero poner un pocode optimismo a estas últimas manifes-taciones y decir que creo firmementeque Ariany puede y debe mejorar, y loconseguiremos si en ello ponemostodos el énfasis que hace falta. Yo par-ticularmente lucharé para conseguir loque creo es bueno para Ariany, desdemis propias posibilidades y desde elAyuntamiento en la proporción derepresentación que me conceda elpueblo el próximo 10 de Junio.

Antoni Pascual.

APUNTES DE UN ELECTOR:Nos encontramos a las puertas de

una nueva confrontación electoral.Otra vez ante el dilema de quienes nosgustan o convienen.

El corazón nos empieza a palpitarmás rápido, pensando en que si éstosson más guapos, más cariñosos y unlargo etcétera de adjetivos sustantiva-dos.

Después giramos la hoja y nosviene otro pensamiento algo distintocon mucha más razón y responsabili-dad; que si aquellos son más inteligen-tes, más laboriosos, harían más cosaspor el pueblo, no harían pagar tanto,etc., etc.

Y lo último, en contrastar lo quedice el vecino, el amigo, el contrario,la familia, los mismos contendientes enla confrontación; y ahí está el peligrode votar influenciado.

Ahora empieza el juicio, el juez esel elector, tu papeleta dirá si supistejuzgar o si por el contrario te equivo-caste. Pero tranquilo, todo está en elmás riguroso secreto si tu quieres. Note olvides, eres libre, el voto es secreto,

antes no votar que hacerlo por com-promiso, chantaje o presión.

Elector, equilibra la balanza ypesa los pros y contras de cada candi-dato y así no te equivocarás; déjatedominar por la razón y no por la pasióny ya verás los resultados.

No votes nunca por aparienciasexternas, sé sincero contigo mismo, note engañes, las personas no sólo vale-mos por lo que hemos realizado, sinoque tenemos un negativo al no haberhecho lo que hub ¡éramos pod ido reali-zar.

El pueblo de Ariany necesitamucha y buena gente de cara al futuro,que por de pronto se presenta bastanteduro, es un buen paso el tener buenosdirigentes pero tiene que haber buenosseguidores porque bien sabéis que eltrabajo es mucho pero los traba/ado-res pocos.

Nunca sabemos quien gana niquien pierde hasta el vencimiento delos cuatro años; p ero si ganas ahora note enorgullezcas ni discrimines, puedeque te arrepientas; si pierdes no tesonrojes ni vengues, también puedesperder por equivocación del elector.

Todos debemos contribuir a estatarea, eligiendo, ganando, perdiendo otrabajando porque todo es necesariopara salvarei pueblo de Ariany y sacar-lo de donde está para que ocupe unlugar digno, fruto de nuestro trabajo.

Pueblo de Ariany sólo con Unión,Humildad y Fe podremos conseguirnuestros objetivos.

Juan Curient Cánaves.

AIXI, NOMoltes vegades m'he trobat

davant les preguntes que m'hanfet companys de fora poble.¿Què tal la política a Ariany?¿Heu conegut millorança amb laindependència? ¿Què tal el nouajuntament? -el primer elegitdemocràticament que hemtengut-.

Les meves respostes han estatsempre les mateixes: no hi hadubte que és molt millor des dequè som poble que abans quandepeníem de Petra, ara bé, pelque fa a la política, es fa una polí-tica de poble petit i amb unsaires conservadors, tan conserva-dors -i no s'entengui això comal·lusió a cap signe polític- quemés bé és vegetativa.

DIFERENTS PUNTS DE VISTASi fer una pe ítica de poble

petit, al marge de grans planteja-ments polítics i de partits, és entot moment comprensible, l'al-tre punt ho és molt manco; jomés bé diria que és una càrregaque hem soportada i que ja ésben hora d ' alleugerir.

Qui hagi seguit un poc la polí-tica d'aquest consistori o quis'aturi a pensar-ho una micaveurà que aquí s'ha aplicat ellema de fer el que es pugui sensedemanar res, d'adobar quatre ca-mins curts i posar un poc degrava mesclada amb asfalt ambaquells doblers que ens arribende les subvencions i... l'any queve serà un altre any.

És un sistema, sí, però, per ami totalment equivocat, ara bé,és també el camí més còmode, elque,desgasta menys, el que creamenys dificultats, el que fa mésfàcil la feina del batle i dels regi-dors. Però.és també la manera defer que el poble es torni petit decada dia, que quedi més endarre-rit en relació a les altres pobla-cions. És la manera de matar elpoble dia a dia, que és la mortmés soferta.

Perquè anem a casos concrets:Què s'ha fet? Petites obres: ca-mins quasi sempre mal asfaltats,el pou bo -no acabat-, la carrete-ra de Maria -gairebé més mala-ment que abans-, els llums de

i església -desprès de quasi quatreanys-, feines al camp de futbol,les escoles. Tot és això: feinetes,apede^nts, bunyols. Però jodeman: Què s'ha fet per un plad'ordenació urbana -un dels únicspobles de Mallorca que no en té-el camí de Son Gibert està igualde perillós que abans i ara pareixque hi volen fer un altre petitbunyol; hem deixat passar perdavant el carro del progrés ambla canalització de l'aigua al camp.Tenim la joventut al marge i des-conectada, no s'ha cercat captipus d'ajuda perquè Arianypugui sortir del clot on es troba.Encara no tenim escut, i hi hamolts de camins bruts.

Molta, moltissima feina hi haper fer. Però aquí ens hem limi-tat a fer la cosa més fàcil: noemprenyar ningú -i perdonaul'expressió-. Però així no es fapoble, així no es creix, així estorna petit de cada dia.

Si una obra és necessària,s'ha de fer, encara que s'hagi dedemanar un préstec o posar unacontribució especial. Ara bé, noasfaltar un camí perquè no es voldemanar als confrontants quepaguin, no eixamplar una carrete-ra perquè perjudica qualcú delsveinats, o no ficar mà dins untema perquè s'han d'enfrontar aqualque persona, és seguir un malcamí, és anar a passar, no és

i go vernar, és vegetar. I per aixòno fa falta ni batle ni regidors;encara que, i aquí hi pot haverun dels motius, la gent del pobleho preferesqui, en general. Per-què aquí, els arianyers tenimmolt assumit allò de "val mésriure que fer riure" i ningú no volque el molestin, anam cadascú afer la seva però ens falta unaconscienciació de poble, i peraixò hem de lluitar, i ho ha de ferel primer de tots l'ajuntament.Encara que no agradi de totd 'una,el temps i les persones que hovulguin entendre ho agrairansempre.

No, no han estat, segons lameva opinió, uns quatre anysdels que ens poguem sentir orgu-llosos, per contra crec que sónquatre anys quasibé perduts i quefa falta recuperar amb urgència.

Joan Genovard Riutort

P.S.: Voldria que quedas ben dar que ambun escrit d'aquestes característiques esjutja sempre la tasca política i mai lapersona que l 'ha duita a terme. Els setmembres del consistori mereixen per ami les màximes alabances només pel fetde voler-se presentar i demostrar aixíun interès pel poble, que no dubt quetenen, i del que no poden presumirmolts dels qui els puguin criticar i quedemostren no conèixer el significat dela democràcia si volen interpretaraquests tipus d'escrit com una críticaa les persones.

,-

NUESTROS MOLINOS DE VIENTOAnte todas las cosas, no quisiera

que el erudito o asiduo lector sellamase a engaño, creyendo que lo quevoy a ofrecerle en unos cuantos artícu-los, es el fruto de una investigacióncientífica sobre nuestros molinos. Sitoda investigación es ardua y trabajosa,máxime cuando los instrumentos conque se cuenta son escasos o deficientes,con mayor razón lo será cuando lascircunstancias que rodean a uno, no lefavorecen el acceso a los archivos. Eneste caso concreto, tan solo no he in-tentado hurgar siquiera en los Archivoslocales. De este modo les será más fácily cómodo, a quienes se decidan el díade mañana a colmar las lagunas quetodos lamentamos, poder iniciarse enla labor investigadora, que tanta faltahace.

Ahora bien, no hay mal que porbien no venga. Mientras los documen-tos aguardan pacientemente al investi-gador en los Archivos, las personasvivas pueden, en cambio, hacernos par-tícipes de hechos, tradiciones, leyen-das, etc. que de no aprovechar la oca-sión, se perderán irremisiblemente parasiempre, cuando ellas desaparezcan.Esta ha sido la labor que con el buenamigo José Gual Mestre, natural deAriany, hemos intentado llevar a cabo,a ratos perdidos, durante unos años.

Este procedimiento es el que elhistoriador Alian Nevins, empezó a uti-lizar en 1948, en la Universidad deColumbia, hoy conocido por "HistòriaOral"; una técnica muy bien explicadapor el catedrático y buen amigo JoanMiralles i Monserrat, en su recientelibro "La Història Oral".

Sobre el cañamozo, pues, de unossencillos datos espigados oralmente,recogidos de labios de gente mayor, orecorriendo la geografía, labor no me-nos fatigosa, se ha logrado reunir loque ahora se ofrece al lector comoprimicia.

Más que un trabajo de investigación,he preferido, por diversos motivos,llamar la atención sobre algunos mediosde vida y circunstancias que aunrodearon la existencia de nuestros mis-mos abuelos. Si, como dijo Ortega:"Yo soy yo y mi circunstancia", elconocimiento de aquel mundo de limi-taciones y de lucha constante con lanaturaleza y los mismos elementos,nos ayudará a forjarnos una idea másexacta de las generaciones que nos pre-cedieron. Sólo así el hombre de hoypodrá apreciar en su justo valor la vida"regalada" que le ha tocado vivir. En

todo caso, no podemos olvidar queestos molinos nos han legado el men-saje en piedra de las vidas de unos ante-pasados que lucharon denodadamentepara poder sobrevivir.

Aunque no sea muy necesario,creo que no estará de sobra, mayor-mente para quienes residen habitual-mente fuera de la Villa, o para los mis-mos domingueros, hacer el recuento delos molinos de viento de cuya existen-cia tenemos noticia y conocer susnombres y a la vez su ubicación. Paraello se me ocurre dar un paseíto paracontemplar al menos el lugar dondenuestros sufridos antepasados los levan-taron, caso de que haya desaparecido.

Por tanto, pasaremos de largo antelos posibles y numerosos molinos desangre o de agua, que hayan podidoexistir. Esta localización de los artilu-gios quijotescos, mientras la mano des-tructora no los arramble, serán lasatalayas o especie de piedras milenarias,que nos recordarán con su mudo len-guaje el paso de unos hombres quehacían posible, con el sudor de su fren-te, el pan de cada día en todos los ho-gares. Cuando menos, señalaremos lostopónimos alusivos a los molinos quecon el tiempo desaparecieron ya, puestambién son historia.

ITINERARIO MOLINEROPara recorrer el camino moline-

ro con cierto orden, el punto de parti-da será la plaza de la iglesia. Reunidosallí, ante el bello templo parroquial,iniciado en 1570 y terminado en 1910,podríamos aprovechar un día soleadode primavera, para emprender la mar-cha, a la salida de la misa dominical.Ahora bien, como cristianos, y antela artística Cruz de término, podría-mos acordarnos del "Molino divino"de que nos habla el "Cançoner popu-lar", que dice así, según algunas denuestras abuelas:

Jo me passejava un día,per lo jard í de Santa Ana.Vegi la Mare de Déuque el Misteri contemplava.- ¿De què anau. Mare de Déu?- ¿I de què anau, vós, madona?- ¿No sabríeu un mol fque molgués de tota cosa?Moldria los meus pecats,jo que som tan pecadora?- Vendreu el Divendres Sant,al capvespre, a darrera hora;trobareu mon Fill en creu,que tots els pecats esborra.La creu serà el bon molíi la corona la mola, (roda)i la nafra del costatserà la síquia bona,i Taigo que en brollaràserà la sang preciosa;la farina que faràserà l'hòstia amorosa,i la sang que en vessaràdonarà la vida nova.No en menjaran los jueusd ' aquesta pasta tan bona;que és feta pels cristians,pels qui duen vida bona.

Antes de iniciar el paseo, convienerecordar que Don José Mascaró Pasa-rius, en la primera edición de su monu-

| mental "CORPUS DE TOPONÍMIADE MALLORCA", año 1958, sólomenciona los tres molinos siguientes,con sus correspondientes referenciascartográficas:

Molí d 'En Benet: PT. 20-5eMolí de Can Gener: PT. 20-5eMolí d 'En Piulo: PT. 20-5 fComo la reciente reedición de esta

obra no ha sido actualizada, por lanegativa del autor, tampoco figuran enella los molinos restantes. Puede adqui-rirse esta publicación en la "LibreríaEsago", de Palma. segueix

f

Echemos, pues, a andar. Enfile-mos la vecina Calle de Atocha, y des-pués de contemplar el espléndido pano-rama que desde aquel balcón naturalse columbra, tomemos enseguida laCalle de María de la Salud. Al extremode la misma, y a la salida de la pobla-ción, cual garita gigante, está en pie lavieja Torre del Molí d'En Marinero,para nosotros NO 1.

Después de dar una ojeada alextenso y vasto paisaje de la parte nor-te, demos media vuelta y penetremospor la calle P. Bruno, que nos conduci-rá a los pies del Molí d 'En Rigo, N° 2,molino de ascendencia petrense y derecuerdos no siempre gratos. Actual-mente está muy bien ambientado porsus propietarios, conscientes del valorhistórico que encierra hoy en día unmolino.

La cercana Calle de Vista Alegre,que a medida que pierde el carácterurbano se la bautiza, con mucho acier-to, Camí d'es molins, nos conduce alMoli' de Can Gener, NO 3, a la izquier-da. Pocos metros más adelante, y a laderecha, aparece el Molí d'En Benet,N° 4. Ambos aspados, con algunarelación de parentesco, son los más jó-venes del complejo molinero del Mar-quesado.

Y ahora, en vez de proseguir hacia"Can Cadernera", regresemos hacia lacivilización y, por las Calles MartínTruyols y Unión, adentrémonos por eíCamí de Son Guil/ot, y después deandar un kilómetro corto, a la partederecha, podremos contemplar la bienconservada torre del Molí d'En Xarop

o d'En Cumunes, N° 5, que parecedisputarse el sol y el aire libre con losárboles de aquel espeso almendral.

Vueltos a Ariany, y precisamentediscurriendo por la Calle de los Moli-nos, desembocaremos en la del Sol,hasta empalmar con el Camí del Camp.Al doblar éste hacia Son N ¡vorrà, lugarde numerosos monumentos megalíti-cos, contemplaremos, plantado literal-mente como un añoso tronco de olivo,en aquella tierra fértil, el Molí d'EnPiulo, NO 6, último de la serie. Es elcentinela o vigía del ubérrimo Campd'A ri any.

Con la mirada nostálgica vueltahacia Petra, cuya silueta se recorta enel lejano horizonte, cerramos el circui-to molinero y, saludando, de paso, alantiguo Son Ciurana, regresaremos porla calle del Sol, al punto de partida.

Por el legendario Camí de Sa Mar-quesa penetraremos en la plazoleta dela iglesia, para descansar un rato tran-quilamente, cabe el santuario de lamadrileñísima Virgen de Atocha, la ce-lestial Patrona. Lástima que un violen-tísimo vendaval acabara con aquellafrondosa pineda, plantada en granparte en 1916. A la sombra de aquellascopudas coniferas, hubiésemos podidodisfrutar de aquel rincón encantador yúnico, que bien se merece una visita.

No obstante, acomodados sobreun banco de piedra o aunque sea "a lagatzoneta", en aquel cuidado jardinci-to, recordemos, como dice Guinot Ca-polls de "les passejadores que s'arre-molinen pera vore bé els arets", y repi-tamos una y otra vez nuestro conocido

trabalenguas, que aunque poco o nadatenga que ver con el "molino", es unhecho que "els re-molins de vent alcennúvols de pols", i "animen els dementsd 'un ràpid moviment giratori" y "fanmés voltes que un molí".

Ses al.Iotes d'Arianytotes fan un remolí.- ¿Què mos hi arremolinam?- Arremolinem-mos-hi!

Salvo error u omisión, que gusto-sísimo enmendaría, estos son los moli-nos de viento que al parecer abastecie-ron de harina a nuestros abuelos. Enartículos sucesivos, me ocuparé, D.V.,de cada uno de ellos en particular. Losque tengan datos interesantes o fotossobre dichos molinos, y que desearíanver publicados, no tienen más queofrecerlos a la dirección de esta revista,o ponerse en contacto conmigo o conJosé Gual.

Para aquellos a quienes el destinolos mantiene alejados de su villa natal,les alegrará sin duda conocer mejor suhistoria y les servirá de consuelo, puesles acercará y ayudará también a "tocarmare".

Arianyet, què ets d'enfora,mai me pens arribar-hi;des dia que vaig partirno m'he alegrada.ni una hora.

Sebastián Rubí Darder.

8

Al veure la seva senzillesa, ningúno diria que té en les seves mans elfutur de tants i tants de projectes. Éstanta la seva humilitat, que és difícilimaginar el tractament d'il.lustríssímsenyor que per el càrrec que ostenta,ha d'emprar tothom que es dirigeix aell per demanar-li una autorització.Puc dir, sense por a equivocar-me, queés l'aríanyer més influent que hi haavui en dia i essent així, ens és més fàcilimaginar-lo assegut al voltant d'unataula al cafè del poble, que a una taulaal despatx enrevoltat de secretàries isubordinats.

Ja vos ¡magínau, que pari d'EnRafael Santandreu, En Rafel Colletentre nosaltres, doctor enginyer decamins, canals i ports, ascendit el 22-IX-86 per ordre ministerial a "Cap delServei de Coordinació i AssistènciaTècnica del M.O.P.U. a les Balears".

- Com accedires al càrrec, peroposició o per concurs de mèrits?

Va ésser per concurs de mèrits.Quan va sortir la plaça, els enginyersque volgueren, varen demanar-la i des-prés segons els mèrits de cada un, esconcedeix al qui tengui més puntssegons uns barems i un estudi dels mè-rits de cada un.

- Saps si es varen presentar moltsde concursants per la plaça?

No en tene ni idea, però com queera a nivell de tot Espanya, supòs queaixí mateix va haver-ni molts que lasol.licitaren.

- Això de Servei de Coordinació iAssistència Tècnica del M.O.P.U. aBalears, sona a cosa rara, molts segura-ment no sabem en què consisteix, ensho pots explicar en quatre paraules?

Aquest servei, desenvolupa lesfuncions de la desapareguda DireccióProvincial del M.O.P.U. a Balears i lesseves funcions consisteixen en realitzarles que corresponen al M.O.P.U. dinsl'àmbit provincial en les matèries noafectades pel procés de transferències,assumint directament l'exercici de lesfuncions pròpies de l'Administració

de l'Estat a dit àmbit -exceptuantaquelles que corresponen a organismes0 unitats de nivell superior- relatives avivendes, arquitectura i edificació,urbanisme, mig ambient, carreteres,ports i costes, obres hidràuliques, etc.,1 a més, complir tasques de coordina-ció amb la resta de l'Administracióperifèrica de la Delegació del Governi de la pròpia Comunitat Autònoma.

Aquest càrrec, duu com a conse-qüència el pertànyer com a vocal en

ENTREVISTA A:

representació del M.O.P.U. o de l'Ad-ministració de l'Estat a les següentscomissions:

- Comisssió de recursos hidràulics.- Comissió mixta d'obres hidràu-liques.- Comissió provincial d'urbanis-me de Balears.- Comissió provincial d'urbanis-

me, secció insular de Mallorca.- Comissió provincial d'urbanis-me, secció insular de Menorca.- Comissió provincial d'urbanis-me, secció insular d'Eivissa i For-mentera.- Comissió Baleardel mig ambient.- Comissió de planificació i coor-ti ¡nació d ' inversions.- Comissió mixta de carreteres.

Totes aquestes comissions, estan presi-dides o bé pel Delegat del Govern a lesBalears, o bé pel President de la Comu-nitat Autònoma i jo hi assistesc com avocal en representació del M.O.P.U. orepresentant a l'Administració del'Estat.

- A nant a Ariany, s'ha de dirigir atu, com a cap de servei qualcú perqualque cosa determinada?

Sí, per exemple, per obrir un pou,s'han de dirigir al cap del servei, queen aquest cas som jo.

- / si no demanen permís, que potpassar?

En aquest cas, és il·legal, i qualse-vol dia, si t'acusen el faré tapar ja quees tracta d'una obra abusiva.

- Per donar aquestes concessions,es requereixen algunes normes?

Si el pou és petit, fins a 0,15 I. persegon, ha d'estar a més de 20 m. dequalsevol aprofitament d'aigua pre-

existent, i si el pou és de més de 0,15 I.per segon ha d'estar a més de 100 m.,ja que sinó, pot perjudicar a l'aprofita-ment d'aigua dit abans.

Per altra banda totes les conces-sions són potestatives de l'Estat i lesatorgacions de les mateixes depenendels recursos i necessitats del paratje.

- Respecte a La Marineta, hi té resa veure el teu departament amb el cas?

No, això depèn de la conselleriad'agricultura. Bé en les obres no depènde mi però qui ha de donar la conces-sió d'aigües, és el Ministre que la con-cedirà després d'haver rebut un infor-me meu.

- Has dit que perteneixes a lacomissió mixta de carreteres; com totssabem, s'està arreglant la carretera deSineu a Ariany, que ens pots dir alrespecte?

Abans, hi havia carreteres que per-tanyien a l'Estat (Palma-Manacor), al-tres a la Diputació (Palma-Sineu), altresals ajuntaments de cada poble (Ariany-Son Guillot) i altres a particulars.

Com a conseqüència de les auto-nomies, totes les de l'Estat han estattransferides al Govern Balear i ara sónde la Comunitat Autònoma; les de laDiputació, ara són del Consell i lesmunicipals i particulars segueixen igual.

Com que totes les carreteres per-tanyen al Govern Balear i jo pertenescdirectament del M.O.P.U., no teñe resa veure amb les carreteres ja que non'hi ha cap de l'Estat. Això en prin-cipi, ja que com que també som de lacomissió mixta de carreteres, inter-vene a algunes com a conseqüènciad'un conveni de col·laboració entre el

M.O.P.U. i la Comunitat Autònoma.Aquesta comissió, està composta

per tres representants del M.O.P.U. itres del Govern Balear i es va crearcom a conseqüència de la transferència

de poders.

En virtud de dit conveni es varendeterminar una sèrie d'actuacions adistintes carreteres de les Illes per unimport d'uns 8.000 milions de pesse-tes, a pagar 4.000 el M.O.P.U. i 4.000la Comunitat Autònoma de les IllesBalears.

Degut al conveni, es va crear la comissiómixta a la qual pertenesc com a repre-sentant del M.O.P.U.

- Quines són les carreteres benefi-ciades d'aquest conveni?

Entre altres, la Via Cintura de Pal-ma, Inca-Sineu-Ariany-Petra-Manacor,Deià-Sóller, Palma-lnca, Llucmajor-Campos, etc.

RAFAEL SANTANDREU RIGO- Qui va decidir que fossin aques-

tes carreteres í no altres?Conjuntament entre la Comunitat

Autònoma ¡ el M.O.P.U. En realitat,l'Administració d'aquí va presentaruns projectes i el M.O.P.U. els va apro-var.

- Amb quin temps s 'han de dur aterme les obres?

En quatre anys, 86-87-88-89.Això, és el que està previst, encara quesi no estan acabades les obres, es pro-rogarà el conveni.

- El seguiment d'aquesta comissióen què consisteix?

Per començar, ens han de presen-tar un projecte, feim l'estudi i el Direc-tor General d'Obres Públiques l'had'aprovar; després, el duu al Govern iaquest, en sessió, aprova la despesa;una vegada aprovat es subasta, ¡ el con-tratista que obté les obres, és el que lesduu a'terme. Durant l'execució de lesobres, la comissió desarrolla funcionsde control i seguiment de les mateixes,i proposa les modificacions pertinents.

- Què em pots dir de la comissiódel mig ambient?

Està presidida pel President delGovern Balear i les seves funcions sóndictar normes, aprovar programes, iduu a terme actuacions en relació ambel mig ambient.

Darrerament ha tengut relleu inter-nacional la declaració de S'Albuferacom a Parc nacional. En aquest mo-ment ja s'estan realitzant obres -netejade síquies i altres- per a la seva conser-vació i preservació de la seva flora ifauna.

- L 'altra comissió a la qual formespart, és la d'urbanisme. En què consis-teix?

Aprova o desestima els programesde gestió urbanística. La ordenacióurbanística municipal es duu a terme,segons els casos, mitjançant un Pla Ge-neral d'ordenació urbana, normes sub-sidiàries de planetjament o projectesde delimitació del sòl urbà, que a lavegada es desarrolla segons la clase desòl, a través de plans parcials, estudisde detall, programes d'actuació urba-nística o plans especials.

- E Is arianyers, quan anà m al PuigMajor i passam per "Es Gorg Blau"deim: A aquest pantà, el va fer enRafel Collet. Què hi ha de veritat aaixò?

Les obres del Gorg Blau, les feia elM.O.P.U. a través del Servei Hidràulicde les Balears, com que jo feia feina alservei a vegades hi anava i dirigia lesobres.

- Amb tants de departaments icomissions com les t'arregles, no etdeu quedar temps per tu?

M-'n queda poc, pensa que teneuna reunió o dues cada setmana i nosempre és a Mallorca, ja que a vegades,són a Madrid, Menorca o Eivissa. Hi haben poques setmanes que no en tenguiuna al manco, i pensa que no és cosa demitja hora sinó que en moltes d'ellesens hi pegam tot e I mati'.

- Ja per acabar, veig que a la tevatargeta hi ha l'escut de l'Estat Espa-nyol, a què ve això?

Per ésser enginyer, no el podriaemprar, sols podria fer-ho amb l'escutd'enginyers, però com que som el capde servei del M.O.P.U., el puc utilitzar,ja que és un organisme de l'Estat i jocom a cap del mateix a les Balears teneel poder de fer-ne ús.

Això ens ha donat de si' aquestaxerrada amb En Rafel. A partir d'ara,el coneixerem un poc més tots a partde saber que tenim entre nosaltres, unade les persones que més pot influir al'hora de prendre moltes decisions.

Biel Tovell.

\-^¿cz¿a.e.¿ ¿Tcmécmcfó&eí' <^/l¿&&DOCTOR INUENIERO DK CAMINOS. CANALES Y PUERTOS

JEFE DEL SERVICIO DE COORDINACIÓN Y ASISTENCIA

TÉCNICA DEL M.O.P.TT. EN BALEARES

L

CONSELL

INSULAR

DE MALLORCA *

10

* El diumenge 1 de Març es va cele-brar a S'ineu el dia de les Illes Balears,commemorant els quatre anys de lanostra Autonomia.

Es reuniren al Palau de Sineu elPresident de la Comunitat Autònoma,el Delegat del Govern, els Presidentsdels Consells Insulars, i la quasi totali-tat dels baties de Mallorca.

A la plaça del Mercat es poguerenvisitar els stands de quaranta i cincAjuntaments de la Part Forana de Ma-llorca i presenciar una mostra folklòri-ca a càrrec de diverses agrupacions del'Illa.

A l'estand d'Ariany es varenexposar productes collits als nostrescamps: ametles, blat, ordi, durons,llenties, figues de moro, cames-rojes...i s'oferiren bunyols a voler.

V'V'S

* El Servei de Carreteres de la Con-selleria d'Obres Públiques i Ordenaciódel Territori ens informa que:

Els herbicides que actualments'usen a les carreteres de Balears nocontaminen acuífers, donades les carac-terístiques químiques d'aquests.

A Balears, com a la resta d'Euro-pa, s'utilitza com herbicida un produc-te del tipus "GLIFOSFATO" quemata la vegetació mitjançant contacteamb les fulles i per transmissió a la rel.No estarilitza la terra, ja que precisa-ment es desactiva en el moment deprendre contacte amb ella i, per aques-ta raó, és impossible que contaminiacuífers. No afecta a la vegetació lle-nyosa, és biodegradable i no residual.

L'herbicida que s'utilitza a lesnostres carreteres té la qualificació mésbaixa que existeix, pel que fa a comafecta a la fauna terrestre, la faunaacuática i la vida humana, la qual cosael converteix en un dels productes méscars del mercat. Com a base per a una

DIA A DIAcomparació, es pot citar que un xotenmalaltiria si ingerís sis tones tracta-des amb aquest tipus d'herbicida,sense que la dosi arribas a ser letal.

La utilització d'herbicides es faimprescindible per tres raons:

a) per aconseguir una bona visibi-litat dels conductors.

b) per evitar la invasió de les her-bes que produiria un estranyament dela calçada.

c) per permetre un bon drenatgede la carretera.

D'altra banda, el Servei de Carre-teres recomana que no es recolleixincargols o espàrecs de les cunetes, jaque suposa un perill físic per a les per-sones. Aquests productes de les cune-tes poden resultar tòxics, no tant perl'acció dels herbicides, com per la delsresidus de plom que s'hi depositen, através dels tubs d'escapament delsvehicles.

* A la darrera reunió dels propieta-ris afectats pel Pla de regadiu de SaMarineta, celebrada a Petra, es va cons-tituir la junta gestora de la nova comu-nitat de regants de Sa Marineta.

Els nous nombraments varen ésser:President: Miquel Mestre Sansó (Bar-

xo), d'Ariany.Vicepresident: Octavi Reixac Genovart,

de Petra.Secretari: Salvador Riera Rosselló, de

Petra.Tresorer: Gregori Obrador Ribot (De

Son Ribot) d'Ariany.Vocals: Francesc Mestre Sansó, de

Petra.Joan Sansó Zuzama (Teco),d'Ariany.Aquesta junta haurà de començar

de bell nou amb els tràmits administra-tius, per un "descuit" de la conselleria

de no avisar a temps als agricultors u^la no aprovació dels estatuts pel Minis-teri d'Agricultura.

El termini de noves inscripcionsencara està obert, per això us podeudirigir a En Miquel Mestre a Ariany, j aPetra a N 'Octavi Reixac.

* En el Ple del Consell Insular deMallorca de dia 6 d'Abril es va aprovarel Pla d'obres i serveis J 987.

A Ariany ens han concedit untotal de 7 milions de pessetes.

Per a l'empedrat del camí' de SaMarquesa l'aportació del Consell es eltotal del Pressupost de l'obra:

3.292.852 pessetes, i per a l'asfaltat del camídels Molins l'aportació és de 3.707.148pessetes, a les que l'Ajuntamentd'Ariany hi haurà d'afegir 164.742pessetes per completar el pressuposttotal de l'obra.

* A la revista "Porto Cristo" delmes de març entrevistaren a un arianyerresident a Porto Cristo des de fa 20anys, ell és l'amo En Bernat Mayol(Botó).

Als seus 85 anys diu que encaraguanyaria a córrer a molts que nomésen tenen 40, li fa por que es tornimoure una guerra, i no dubte en afir-mar que el que més li agrada són sesdones.

* El President de la ComunitatA utònoma de les Illes Balears, GabrielCañellas Fons, visità dilluns, dia 13d'abril, les obres de carreteres ques'estan executant actualment i queformen part de l'eix Inca-Manacor. ElPresident Cañellas, visità les obres deles carreteres Inca-Sineu, Petra-Manacori Sineu-Ariany.

Les obres de l'eix Inca-Manacores realitzen en tres trams. Tenen unpressupost de 616 milions de pessetes,xifra que no inclou les expropiacions.L'objectiu d'aquestes obres és eld'establir un bon enllaç entre duescomarques molt importants de Mallor-ca y que, tradicionalment han estatseparades degut a les defectuosescomunicacions.

A la carretera Inca-Sineu es realit-za una modificació de diversos tramsdel traçat, que a més inclou la construc-ció d'una variant en forma de rondaen arribar al nucli de població de Sineu,

f SES FESTES DE PASQUA11

la qual cosa permetrà disminuirl'actual tràfic de í/ ìnsit que atravesóla població. És una obra d 'acondicio-nament i abraça una longitud de J2,3qm. La nova carretera tindrà unaamplada de 7 m. L 'obra compta ambun pressupost de 336,7 milions depessetes. S'inicià el desembre de 1986i es preveu que s'acabi el març deJ 988.

L 'obra de la carretera Palma-Manacor és d 'acondicionamen t, en untram d'una longitud de 8,3 q m. Té unpressupost de 175 mi/ions de pessetes.

L 'obra de Sineu-Ariany, que estroba pendent d'adjudicació, té unpressupost de 105 milions de pessetesi comprèn un tram d'una longitud de6,7 Quilòmetres.

El dijous, J6 d'abril, D. NicolasCotoner, Marquès de Mondeja r, Cap dela Casa Reial i també Marquès d'Ariany,rebé de mans del Rei D. Joan Carles I,la medalla d'or de la Comunitat Autò-noma, en un acte celebrat a Sa Llotja,amb la presència de la Reina Da So-fia, les Infantes Elena i Cristina i totesles primeres autoritats de la ComunitatBalear.

La medalla que el jurat l'hi haviaatorgada per unanimitat, era un premi"a tota u na vida dedicada a la discreció,virtut que el Marquès ha convertit enuna obra d'art".

Després d 'uns dies nuvolats, gri-sos i de mal temps com és l'hivern,arriba un temps d 'oració i de penitèn-cia: '- Quaresma.

Una vegada passada ens du a untemps primaveral, de ressurecció: laPasqua. Els camps, el paissatge s'um-plen de verdor com si estassin cubertsamb un llençol verd i de flors.

Així d ' aquesta manera ha arribatun altre any la Pasqua a Ariany. LaSetmana Santa, com és costum vaestar plena de celebracions. La prime-ra va ésser el diumenge de Rams, ambla benedicció de rams i paumes a laPlaça de la Creu.

El dijous i el divendres sant la pro-cessó ritual de cada any després de lamissa.

El dissabte: la Vigília de Pàsqua,que com sempre va esser la menysconcorreguda.

Y la darrera celebració va ésser eldiumenge de Pasqua amb la processóde la trobada de Jesús amb la VergeMaria, "S "Encuentro", que tingué llocun any més a la Plaça de la Creu.

L ' església estava com es diu arade "gom a gom" no n'hi cabia ni unmés. La celebració va estar presididaper les nostres autoritats, va cantar elcoro Parroquial.

I després de l'Ofici tothom amenjar frit, panades i robiols, i fins1 'any que ve si Déu ho vol.

Bárbara Cànaves Vanrell.

pel Corpus esser eli qui dugui elpendón com ha fet tants d'anyssense faltar una sola vegada.

Que sigui per molts d'anysl'amo En Joan!!

PERSONATGE I NOTICIA

La Notícia d ' aquest mes hanestat "ses carreres de Pasqua". Lanovena edició del Trofeu PàsquaAriany, que no posam en dubteque es va superant de cada anytant en participació com en ex-pectació, i que ja ha estat recone-guda com a la millor carrera ciclis-ta que es celebra a Mallorca.

El personatge del mes l'adju-dicam a l'amo En Joan ReiatPuigserver "Moliner" pels seusmés de 40 anys encapçalant lesprocessons amb el"pendón" del'església, el dia de Pasqua i eldia del Corpus. I antany també ala processó del dia de Sant Josep,que no eren tan curtes com ara,segons ens ha contat ell anavenpel carrer del Sol, Molins, puja-ven pel Carrer Major, voltaven alcarrer Maria, Forà, Betlem i cap adedins pel portal Major.

El dia 20 de maig l'amo EnJoan cumplirá 88 anys, i confia

12

ESGLÉSIA

Març

MOVIMENT PARROQUIAL

Defuncions

'üia 9. Antoni Company Isern,viudo, natural de Consell, de 95anys.

Abril.Dia 9. Antònia Ribot Mascaró,viuda, de 74 anys. (Rovada)

*/*• WV

El passat dia 24 d'octubre l'amoEn Jaume Curient i madò BàrbaraCànaves (Genera) varen celebrar lesnoces d ' or.

Enhorabona i molts d'anys.

m^r^^J^^t

A L'OBRER DE SANT ANTONI

No me sent cap glosador,però m'agrada fer algunes gloses,com m'agrada fer un favori també fer un ram de roses,perquè avui, per ésser rectorun ha de saber fer moltes coses.

I és que per Sant Antoni vaig voler feruna sencilla i petita glosadaper donar bonament una mica "de pasada"a n'el nostre conegut "OBRER".

Vet aquí la causa del meu glosâtque per Sant Antoni vaig voler fera n'el nostre conegut Obrer,a qui jo sempre he apreciat.

I ara ja sense més raons,anem a veure aquest glosât,esperant que vos haurà agradatcom si fossin belles cançons:

"Diven que I ' Obrer de Sant Antonienguany se vol fer desartor,perquè s'ha fet amic del dimonii vol deixar tot sol el Rector.

¡No és veritat!és que amb motiu de sa feina, enguany

ell ho té molt malament.Per això no acaba d'estar contentel nostre Rector d'Ariany.

¿Com jo ho faré, Guillem, sense tuel dia de Sant Antoni,si a sa porcella i a n'el dimoninomés ho saps manetjar tu?

Per tant, Guillem, donem una ajuda,perquè jo té de menester.I lo que tu has de fer-per cumplir com bon Obrer-es no posar-me cap excusa.

Bon amic, jo te vull dirque si te faig aquesta "GLOSADA"és perquè no em deixis a la desbandadani me facis empagueir,

perquè el poble ¡què ha de diren veure la Festa sense l'Obrer!Jo faria un trist paper,i això me faria sufrir.

Sant Antoni, que és gran Advocat,que mos tregui d'aquest apuro,perquè sinó, no farem un duroi tot mos sortirà esguerrat.

Arianyers, tots demanem l'Obrerque a Ariany té Sant Antoni,i no vulguem que el dimoniens ho faci anar "mal-bé".

Mateu Buades Cladera,Rector d'Ariany.

Gener de 1987

A L'OMBRA DEL PALAU DE SINEU 113

GABRIELCAMELLAS

Dia primer de març tengué lloc,per quarta vegada, la celebració com-memorativa de l'aprovació del "Esta-tut d'Autonomia de Balears". Aquestavegada, hem volgut que la festa tenguéslloc a la Part Forana, al mateix cordeMallorca, a Sineu.

El fet de triar Sineu com a lloc pera una celebració que hauria d'ésserentranyable per a tots els illencs, no haobei't a la casualitat, sinó que ha estatla conseqüència d'una voluntat integra-dora a la qual afegírem una forta càrre-ga de simbolisme.

Sineu, vila la primera, és conside-rada, en efecte, com la capital d'aques-ta Part Forana mallorquina que congriatants de sentiments, que amaga tantesnecessitats insatisfetes i que guarda lesarrels preuades de la més autèntica tra-dició mallorquina. A l'ombra amorosi-da del Palau del Rei Sanç, ens arreple-gàrem per recordar, tots junts, que desde fa quatre anys gaudim de l'atribu-ció d'autogovernar-nos. Un dret queno se regala, sinó que l'hem de con-querir dia a dia, minut a minut.

L'autonomia, quan és desitjadapels intel.lectuals, cantada pels poetes,exigida pels ciutadans, agafa una fortasentor d'emotivitat. Llavors e's quanpugen onades de calfreds pel sol fetd'anomenar les ansiades institucions.Però no ha estat aquest el nostre cas, i

seria per demés voler enganyar-nosa nosaltres mateixos atribuint a la gentmallorquina la possessió d'un senti-ment autonomista revindicatiu.

El nostre camí, evidentment, haestat un altre, i el fet de reconèixer-ho,no té per què implicar l'assumpció decap complexo d'inferioritat. A Balearsestam ara mateix capficats dins un pro-cés d'identificació del poble amb elfet autonòmic que anirà augmentant amesura que les institucions pròpies i elpoble vagin coneixent-se i identificant-se. I el nostre poble, la nostra gent, jacomença a saber que l'autonomia ensaporta la possibilitat i la capacitat depensar per nosaltres mateixos.

Pens que a mesura que les institu-cions autonòmiques vagin desplegantles seves possibilitats, anirà produint-se I'ansiada identificació del pobleamb l'autonomia. En aquest sentit,aquests quatre anys han estat, a parermeu, molt profitosos, encara que nosien, ni d'un bon tros, suficients per acoronar el procés. Així com ha anatpassant, s'han anat enfortint les institu-cins nostrades: el Parlament, el GovernBalear i els distints Consells Insularss'han anat fent més presents dins lavida quotidiana de les Illes.

ES clar, però, que la nostra auto-nomia no serà completa fins que hàgimassumit la totalitat de les competènciesque l'Estatut contempla. I no seria

sincer si escrigués que l'assumpciód'aquestes competències ha estat una

tasca planera i sense dificultats. Laveritat és que mos ha costat i mos estàcostant molt arrabassar les competèn-cies al govern central. Però la nostrafita està posada molt enfora, cercantassolir el major número possible decompetències que ens permetin ésser,de veritat, un poble auto-governat.

A l'hora il·lusionada d'aquestaquarta fita d'allò que voldria que fosun llarg camí, com a President del pri-mer Govern Balear, me ' n sent orgullósi satisfet, perquè tene la certessa d'ha-ver treballat molt per millorar el nivelli la qualitat de la vida dels ciutadansd ' aquestes illes. La nostra ha estat unatasca tenaç i perseverant que s'harealitzada amb la discreció de quipensa que qualsevol feina governamen-tal i administrativa és, per ella mateixa,feixuga i de vegades torbadora pel ciu-tadà. Fidels a la nostra ideologia llibe-ral-conservadora, hem procurat que entot moment no ofegar la lliure iniciati-va, masella d'activitat creadora, delsmallorquins, menorquins, eivissencs iformenterencs. Només hem volgutarribar allà on sabíem que ells no hopodien fer.

Però les obres d'un govern, dequalsevol govern són fugisseres i allòque roman és la societat que els dónasuport. Per això he estat en tot momentconscient que la nostra tasca era doble,ja que havíem de construir el nucli ins-titucional de l'autonomia al tempsque la governàvem. Per això les dificul-tats han estat també, dobles, per béque en cap moment m'hagi sentit en-fonsat pel seu pes. Saber que treballavaen la construcció del país balear, bellarealitat que ara ja comença a brostarcom un fruit d'esperança, m'enfortiael cor i em donava conhort per tirarendavant.

Resta, és clar, un llarg camí. Venimtots junts, d'una ¡Musió conjuntaque entre tots hem de fer possible.Una il.lusió que vosaltres, prema peti-tona de més enllà de Ciutat, heu assu-mit des de fa temps, carregant-vos unfeix que per ventura no havia de sernomés per a vosaltres. Per això, enaquesta mica de returada en ocasió delquart aniversari d'aquell punt de parti-da, he volgut compartir amb vosaltresun moment de la meva pròpia reflexió.Més envant, ens esperen nous caminsper ventura farcits de dificultats. Peròtenim la voluntat de resseguir la cama-da tots junts.

14 ASOCIACIÓN DE PENSIONISTAS DE LATERCERA EDAD DE ARIANY

Comentario sobre el Estatuto querige la normativa de esta Asociación.Continuación al escrito de la página 12del no 156 Gener-Febrer de 1987 deesta Revista.

***Art° 5.- La Asociación gozará deautonomía patrimonial, para mejor de-fender los intereses de todos los Aso-ciados sin distinción de clase social,ideología política o credo religioso, ycon el deber de mantener indispensa-blemente la más amplia y firme unidadde todos los Asociados.

Esta Asociación es rigurosamenteapartidista y totalmente independientede los poderes públicos, partidos polí-ticos, Centrales Sindicales y organiza-ciones religiosas.

Sin perjuicio de lo dispuesto ante-riormente, mantendrá como es lógico,relaciones amistosas con todas lasEntidades indicadas en el apartado "f"del arto 2 (anotado en elnO 156 Gener-Febrer 1987), para que ello redundeen beneficio de los Asociados.Art» 6.- SOCIOS DE PLENO DERE-CHO.- Lo serán todos los pensionistas,y personas mayores de 65 años.- Y se-gún el art° 11, se les estenderá unCARNET con además de los datos per-sonales se consignará "SOCIO PEN-SIONISTA".

Los Socios Pensionistas.- Según elart° 8 tienen los siguientes derechos:

1°.- Participar en las actividadesque se desarrollen.

2°.- Participar en los órganos deGobierno siendo electores y elegiblespara cargos directivos.

3°.- Tienen voz y voto en laAsamblea General.

4°.- Participar en cuantos servi-cios y actividades organice la Asocia-ción.

5°.- Elevar por escrito, informa-ción y propuestas a los órganos de laAsociación.Arto 7.. SOCIOS PROTECTORES.-

Lo serán todos los que no siendopensionistas y menores de 65 años,deseen contribuir al sostenimientoeconómico de la Asociación o colabo-rar en el mejor desarrollo de sus fines.

A estos se les estenderá un CAR-NET con sus datos personales ademásse consignará "SOCIO PROTECTOR",circunstancia que se modificará unavez que sea ya PENSIONISTA o sea yamayor de 65 años.

Mientras tenga la consideración de"Socio Protector", no podrá formarparte de los órganos de Gobierno, nitendrá voto en las Asambleas, pero sípodrá expresar sus opiniones y partici-par en las actividades de la Asociación,como asistir al Local de la Asociación,ayudar a los grupos de trabajo y excur-siones.

***

En cuanto a la construcción delCentro-Residencia, contiguo al Conven-to de las Religiosas Franciscanas, alque suscribe, le consta que el Sr. Alcal-de D. Antonio Pascual Ribot, estágestionando sobre el particular, talcomo está indicado por las Autorida-des provinciales; espero y deseo tengasuerte en tal empresa.

En cuanto a lo que el Obispado,a través de nuestro rector D. MateoBuades, nos ha concedido el LocalParroquial, en un contrato por 30años que la Junta Directiva agradece-mos, esperamos que la construccióndel Centro-Residencia se haga enmenos tiempo y podamos rescindir di-cho contrato.

El fin que persigue la Junta Direc-tiva de esta Asociación, es el de la cons-trucción de un Centro-Residencia, adonde aquellas personas que no tenganfamiliares que les puedan atender a losúltimos años de su vida, puedan acoger-se en un hogar-residencia. en el mismopueblo, al poder ser atendido por lasReligiosas Franciscanas, por lo que seha hecho los trámites, a los que se in-sistirá una vez tengamos dicha cons-trucción terminada.

El que suscribe ha tenido contac-tos con Personalidades Provinciales,con respecto a Residencias Oficiales, yle han asegurado que todas están satu-radas, con muchas peticiones pendien-tes de ingreso imposibles de poderatender, por lo que cree que es desuma necesidad que cada pueblo,segúnsus necesidades, se auto abastezca delas plazas necesarias, a fin que aquellos"ANCIANOS" que por circunstanciasde la vida, no tengan familiares que lespuedan atender, tener un lugar dignode acogida en su mismo pueblo, sin

salirse del ambiente en que han vivido,y, esto se podrá conseguir si todoscolaboracmos para ello, dando nuestroapoyo moral a los promotores; pasadrevista al pueblo de Ariany, y no dudoque apreciarán la necesidad de este ser-vicio. Hoy ya no es lo que fue hace

años, que un familiar se hacía cargo deun pariente a cambio de recibir deéste su pequeña o mediana "HACIEN-DA", hoy, a veces incluso los propioshijos, por circunstancias de su destinono pueden atender a sus propiospadres.

Por lo tanto es necesario institu-cionarse y dar una solución al proble-ma, antes que lo tengamos encima,prevenirnos. Asociarse y adecuarse alas circunstancias, normalizando losservicios comunes necesarios.- Estocabe y lo exterioriza el arto 2 apartadob) de nuestro Estatuto, que dice: Fo-mentar su solidaridad, promoviendo ycreando servicios comunes de naturale-za asistencia!. El apartado e) dice: Es-tudiar y promover soluciones paraaquellos problemas que tengan o pue-dan tener.

Esta obra no es de uno solo, escuestión que la Junta Directiva de estaAsocaición forme un solo bloque y a lamisma se aclopen todos los Socios.

Pensad, que de cada día es más ne-cesaria la solidaridad y con ella seguroque conseguiremos más apoyo de lasAutoridades Locales y Provinciales.

Invito a todas las personas de bue-na voluntad, que tengan ideas mejoresde las expuestas, las exterioricen y se su-men a este comentario.

Ya estamos cumpliendo el plazoreglamentario para convocar una Asam-blea General, de todos los Asociados,que pronto se anunciará, y si alguno delos Socios con pleno derecho creetener mejores ideas o proyectos, losexponga y si la mayoría los aprueba,tome el timón en uno de los cargos oComisiones que se pueden formar parala buena marcha de la Asociación.

Gracias a aquellas personas quelean estas líneas y exterioricen suscontrapuntos de vista, será que hemosdespertado interés o apatía por el caso.Hasta la próxima.

J. Sansó

TEST CULTURAL

1) A quin país pertany Groelandia?- EE. UU.- Rússia- Dinamarca- Noruega.

2) A quin any es va trepijar per pri-mera vegada la lluna?

- 7965- 7967- 7969- 7977

3) A quin terme municipal es trobala possessió de Biniatzar?

- Bunyola- Sen ce I les- Sineu- Sóller

4) Dins quin camp de les arts destacaRamon Nadal?

- Pintura- Escultura- Teatre- Cançó

5) A quin poble va néixer el insignemúsic mallorquí Antoni Torran-dell?

- Palma- Inca- Manacor- Pollença

LLETRES BARREJADES

A B A L E N A N M CS D F G X T T Y U UV C X I U X A S D NH J O S A R R Y U IN M D F G H J K N LQ W E T C E R V O LS L A I E N O M N PE R T Y U O N S O IB E S Q U I R O L GV B G U I N E U I O

PASSATEMPS

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS: A.- Consonant. B.-Peça de fusta cilíndrica i llarguera. C.-Servei executat per algú voluntària-ment en benefici d'altri. D.- Mamíferacuàtic (pi.) E.- Calçat que cobreix elpeu i part de la cama. Espai de tempsque dura 24 hores (pi.) F.- Seient ambrespatler per a una sola persona (pi.)G.- Fil al qual es ferma l'ham i lacanya de pescar (al revés). H.- Nadiude Rússia. I.-Consonant.

VERTICALS: 1.- Consonant. 2.- Mas-cle de la cabra. 3.- Extremadament do-lent. 4.- Part superior de la cavitat bu-cal. 5.- Planta d'arrel carnosa i comes-tible. En el calendari romà, el dia 13de cada mes, excepte els de Març,Maig, Juliol i Octubre que era el 15.6.- Capital d'Anglaterra. 7.- 2^ Pers.sing. Prêt. Imperfet del verb riure. 8.-Forma femenina plural del possessiuson. 9.- Consonant.

4 Z J h S 6 ? 8 1

Cercau dins la barreja d'aquestquadre el nom de 10 mami'fers.

B

C

D

6Í

f

&

H

I

SABIAS QUÈ...?- El terme municipal més gran de

l'illa de Mallorca, és Llucmajor amb324,94 Quilòmetres quadrats...

- L'illa de Cabrera pertany al ter-me municipal de Palma...

- El trajecte més llarg de tren, e'sel que va de Moscú a Vladivostok de10.000 Qm., tardant-se 10 dies perrecórrer-lo...

- La pesseta es va instaurar com amoneda nacional a la revolució de1868...

- A una cova de "Sa Canova"d'Ariany, es va trobar la primera cerà-mica incinsade Mallorca...

... I DÒ ARA JA HO SAPS!!

15

PENSAMENTS

- Llibertat, significa que cadascúpot dir el que ell creu que és la veritat,sempre que això no impedeixi que laresta de la comunitat tengui la possibi-litat d'expressar-se pels mateixos in-equívocs camins.

(George Orvell)

- L'amor, és el desig de trobar ala meitat perduda de nosaltres matei-xos.

(Milan Kundera)

- La sospita, mata I ' amistat.(José Ma Martín Patino)

- Es mesura la grandesa d'unhome, per la seva capacitat de comuni-cació.

(Miche/ Quoist).

RACÓ POÈTICS'ha dit que el que és bo, si és

breu és dues vegades bo. Com a mostra,teniu en aquest racó dos breus poemesde Joan Alcover.

AMOR DE PÀTRIA

Quan les volgudes muntanyesdeixava el pobre captiu,plorant collí d'una penyaun brotet de romaní.

Passà terres i fortunes;però, resant cada nit,besava el pobre, besavaun brotet de romaní.

Un dia d ' hivern les onestragueren un mort, iai trist!Estret en la mà teniaun brotet de romaní.

DOS SOSPIRS

Prop de la llar s'escalfavenun vespre d ' hivern obscur,la vella, resa que resa;la jove..., mirant-se el fum.

- Ai! -tot baix digué la jove,i la vella: -Ai, Bon Jesús?-Què teniu ara padrina?-Filla meua, què tens tu?

Cap d'elles tornà resposta,però pensaren al punt:- Si ho sabi'eu, padri neta!- Si ho sabies, joventut!

BIEL TOVELL

a. y«UN PETIT CANVI

M 'he decidit. Feia molt de tempsque es meus col·laboradors m 'hodeien: ho has d 'escriure tot en mallor-quí. Jo ho dubtava perquè sé que hi haseguidors d'aquesta humil secció a quiels costa llegir en mallorquí. Per aixòa partir d 'ara els deman un esforç unamica més gros perquè estarà escritatota en mallorquí. Serà un esforç pera voltros i per a mi però val la pena.Pensau que hem d ' intentar d ' utilitzar-lo de cada vegada més i si no ho feimnoltros no ho farà ningú. Gràcies perentendre-ho.

Per cert, que aprofit per demanara aquells que hagin d'escriure qualquevegada en mallorquí que s'hi mirin unpoc. Hi havia un cartell a sa plaça esdia de Pàsqua que feia girar es ventre.I no era de fam... encara que es rètolfos de coses de menjar.

SA "DESPEDIDA"...I S 'ARRIBADA

No hi ha mal que cent anys duri!Sé cert que qualque regidor d 'aquestsque acaben es seu govern i no es pre-senta a ses pròximes eleccions deu pen-sar qualque cosa parescuda, ara que jaa la fi s'alliberaran d'En Topholet,que a qualcun li ha fet tenir pujades desang. De tota manera no vos cregueu...ells disfruten. I si no ja ho veieu : gaire-bé tots hi tornen. Per això ja ho sabenels que surtin elegits: En Topholet nose 'n guardarà cap ni en deixarà passarcap per alt, i em sap greu no podertenir compassió ni per ses dones, quepareix que aquest pic també volen dures calçons.

Jo n'estic ben content. Encaraque siguin badaRs, i ja no diguem altrescoses, sempre és més guapo es d'unadona que es d'un homo. Ja veureucom hi anirà més gent en es plens. Totserà que es posin de moda ses faldetescurtes!

ELECCIONSSeguint amb el mateix fil, vull

sortir en defensa d'es polítics.M 'ha arribat a ses orelles que hi

ha gent que ha fet pressió damunt unapersona d'es poble perquè no se pre-sentas a ses eleccions, posant com aexcusa es fet que té un negoci obert.Seré clar: Es qui fan això són uns po-bres desgraciats i no em fan més quellàstima i pena. Ells se creuen molt vius

r-3¿a'-3iT

~ì

però en es fons no saben de qué van ino entenen que cada vegada que parlenper dir un dói d'aquests se fan méspetits.

Una cosa és criticar sa tasca politi-ca que pugui dur a terme una persona iuna altra molt diferent ficar-se enqüestions personals. Vegem si hocomençam a entendre que ja és benhora.

NI CAMÍ,, NI QUADRES...NOMÉS EXCURSIÓ

Després de repassar ses líïstes, men 'he adonat que perdem tres personesdins s'Ajuntament i amb elles es seusprojectes. En Joan Curient havia ofertfer una carretera fins a Son Serra ipareix que ja no la podrà fer.

En Jaume Tubet, per sa seva part,ens havia promès una exposició de pin-tura i tampoc no hem vist cap quadre.I mirau que en va parlar moltes vega-des; tantes que un és com si ja haguésvist tots els quadres.

Només En Bernat Magre ha acon-seguit treure un pic cada any esnostros vel/ets a fer una passejada.

De tota manera, no vull que espuguin queixar d'En Topholet. Si elsserveix, puc oferir un càvec i una sena-lla a En Joan i un quadre del Cor deJesús a En Jaume. Es tot quant tene.

ES DARRERVos podria parlar d ' es fet que per

ses processons hi havia -un any més-cotxes en es carrers per on passava, jadiuen que no hi ha sord més gran queaquell que no hi vol sentir. Podria par-lar un poc de perquè no col·locaren sesbanderes de s ' Ajuntament a mig posares divendres sant. Es veu que aixòd'haver de pujar i baixar banderes nodeu estar dins es contracte de cap fun-cionari i es batle degué tenir peresa. O

podria parlar també de lo avorrit queva ésser es darrer Ple, o de què desprésde cinc mesos de demanar-ho a s'Ajun-tament encara no sabem si tenim sub-venció per a sa revista. A lo milloresperen a fer es pressuposts i com queno els fan fins que ha acabat s'any,doncs... a rompre's ses banyes.

Però no, com a darrer xep a xepd ' aquests quatre anys de govern d ' esnostre benvolgut Ajuntament, vullaprofitar per donar ses gràcies a esset regidors per haver-ho aguantat toti ni tan sols haver provat d'envergar-me una bastonada. De totes maneresvos seré sincer: no pas cap pic davants ' Ajuntament que no miri bé a veuresi m'esperen. He somniat qualque vega-da que m ' agafaven i me posaven uncul ben calent. Però ha estat tan solsun mal somni. Sa veritat és que s'hanportat com uns cavallers. Pensau quequalque vegada m'han convidat i tot abeure!! Gràcies, aUots, que Déu vosho pagui en vots!

Fins s ' altra.Fareu bonda? Ho esper així n 'hi

haurà menys de dolents.

TOPHOLF

# *SOLUCIONS ALS PASSATEMPS

LLETRES CREUADESHORITZONTALS: A.- R. B.- Pal. C.- Favor.D.- Balenes. E.- Bota. Dies. F,- Cadires. La-des. G.- Rus. H.- S.

VERTICALS: 1.- B. 2.- Boc. 3.- Fatal. 4.-Paladar. 5.- Rave. Idus. 6.- Londres. 7.-Reies.8.- Ses. 9,- S.

TEST CULTURAL1) Dinamarca2) 19673) Bunyola4) Pintura5) Inca

LLETRES BARREJADES

N MY US DY U IK N L

R V OE N O MJN

L^Y_ 0(0 M S (D IS (j U "*! jg n ~ [_S G

B CG JJ I N E \>J\ O