El Museu Valencià d'Etnologia  s'acosta per primera vegada a  l'important  i  significatiu 

món de  les  societats musicals, amb  l'objectiu de proposar una  lectura que  supere el 

vessant estrictament històric  i festiu,  i presente des d'una visió antropològica el paper 

de les bandes com marcs de trobada, socialització i convivència col∙lectives.  

 

1.‐ El paper de les societats musicals. 

 

Les  bandes  de  música  constituïxen  un  dels  fenòmens  sociològics  més  interessants  i 

diferenciadors  de  la  Comunitat  Valenciana,  per  la  seua  extraordinària  implantació  en  tot  el 

territori  i  per  la  quantitat  de    recursos  humans, materials  i  econòmics  que mobilitzen.  Els 

escassos estudis acadèmics existents sobre esta temàtica han tractat de desentranyar les raons 

per les quals les bandes de música ha tingut un arrelament tan profund en el poble valencià, i 

tots han coincidit a assenyalar que es  tracta d'un moviment complex, en el que  la  interacció 

amb  l'àmbit de  la festa (en realitat,  la seua expressió pública) és només un dels molts factors 

que ajuden a entendre l'homogènia i fecunda expansió del teixit associatiu musical en la nostra 

geografia. La veritat, no obstant això, és que constituïxen una de  les expressions socials més 

puixants del  territori  valencià,  la  significació de  la qual  supera  amb molt  el marc merament 

MUSEU VALENCIÀ D’ETNOLOGIA  DIPUTACIÓ DE VALENCIA  ARRIBEN  BANDES.  Les  societats musicals valencianes  22 / 11 / 2012 ‐ 30 / 06 / 2013  SALA X

musical, convertint‐se en un dels eixos articuladors de  la cultura en molts punts de  la nostra  

terra.   

 

La  banda  forma  part  indissoluble  de  la  comunitat,  la  seua  música  acompanya  els  actes 

col∙lectius públics i privats, coadjuva a solemnitzar les celebracions religioses i anima els rituals 

profans, dotant‐los d'un embolcall sensible i una plasticitat que permeabilitza el nostre paisatge 

festiu fins a fer de la melodia que l'acompanya un element recognoscible per tots. 

La seua presència en bona quantitat d'activitats culturals i festives fan de la banda un element 

molt  visible  en  el  teixit  social  valencià, mostrant‐se  en  tot  tipus  d'actes musicals  i  festius 

(concerts, processons, cercaviles, desfilades de Moros  i Cristians,  falles,  fogueres, etc.), de  tal 

manera  que  en  no  poques  ocasions  es  constituïx  com  el  principal  agent  dinamitzador  de  la 

cultura local.  

 

El  factor econòmic mereix també un capítol a banda. La rellevància econòmica de  les bandes 

està  fora de  tot dubte, per dos qüestions  fonamentals. U, per  la quantitat d'ocupacions que 

genera, en activitats  relacionades amb  la  formació  i  l'administració de  les pròpies societats,  i 

dos, pel pressupost global que es maneja el sector, que va ser de 50 milions d'euros l'any 2008.  

 

L'estructura organitzativa de les societats es troba composta per tres tipus d'agents: els músics, 

els educands i els socis, i tots es donen cita en la seu social a causa de diferents circumstàncies, 

moments  i motius. Uns ho  fan per  a  assajar,  altres per  a  formar‐se  i  altres per  a organitzar 

activitats i tractar assumptes organitzatius. El Casino, el Centre Instructiu, La Unió, l'Ateneu, en 

ells és on tenen lloc l'assaig i la formació dels educands, però també són llocs de trobada. Solen 

ser edificis amplis, generosos, moltes vegades propietat de  les societats, amb espais habilitats 

per a acollir la cada vegada major i variada gamma de servicis que oferix: orquestra simfònica, 

banda  juvenil, cor, Big band, o  inclús  teatre. En estos edificis,  l'escampament ocupa un espai 

rellevant. Allí els grups es reunixen i parlen, sopen abans de l'assaig i després queden.  

 

La seua fecunda activitat interna no pot fer‐nos oblidar la seua intensa projecció externa. A més 

de  les  cercaviles  festives  ‐on  les  bandes  participen  amb  la  seua  música  acompanyant  a 

confraries    de  Setmana  Santa,  a  comparses  de moros  i  cristians,  a  agrupacions  de  falles  o 

fogueres‐,  els  certàmens,  concursos  o  trobades  amb  altres  bandes,  es  convertixen  en  cites 

importants on posar a prova els coneixements  i  la tècnica, resultat de moltes hores d'assaig  i 

treball  conjunt.  Les bandes participen  en  este  tipus d'esdeveniments musicals que  atorguen 

prestigi  i  anomenada,  i  és  ací  on  apareix  en  tota  la  seua magnitud  el  fenomen  identitari. 

Identitats  locals,  identitats de grup, competint en un escenari on es  juga un poc més que una 

bona execució d'una peça musical o una sonoritat vibrant.   

 

Finalment, i per a completar el panorama de les bandes de música  valencianes, cal assenyalar 

els grans canvis operats en les últimes dos dècades: el pas d'un model basat en la tradició i un 

perfil de músic aficionat, masculí i obrer, a un altre model, en el que destaca  la tendència a la 

progressiva  professionalització  dels  seus membres,  la  incorporació  plena  de  la  dona  en  la 

societat musical i una certa heterogeneïtat social dels seus integrants. 

 

2.‐ L'exposició.  

 

L'exposició,  comissariada  per  Raquel  Ferrero  i  José  Maria  Candela,  ambdós 

conservadors del Museu Valencià d'Etnologia, presenta  les bandes des d'una mirada 

diferent, que pretén  superar  la visió habitual d'estes entitats  relacionada amb el  seu 

paper públic,  festiu o processual,  i aportar una visió en què es mostra  la seua  faceta 

més privada. Aquella en què estes associacions musicals es presenten com un espai de 

trobada  al  voltant  d'una  tasca  comuna:  l'estudi  i  gaudi  de  la  música;  però  també 

aquelles en què es produïxen relacions humanes que configuren grups la relació de les 

quals sobrepassa  l'àmbit estrictament societari. En això  la banda és un  lloc en què els 

jóvens fan la seua “colla” o els adults configuren els seus grups de relació i amistat.  En 

definitiva un marc de relacions humanes més ampli que el derivat de l'ensenyança i la 

difusió musical.  

 

3. Entitats participants.  

 

Esta  exposició  està  produïda  pel Museu  Valencià  d'Etnologia,  en  col∙laboració  amb 

l'Institut  Valencià  de  la Música,  la  Federació  de  Societats Musicals  de  la  Comunitat 

Valenciana, Unió Musical Espanyola, Consolat de Mar, Honsuy, FIDES, Reparació d'instruments 

musicals Martínez. En la producció han participat, així mateix, nombroses societats musicals de 

la  Comunitat  Valenciana  i    persones  i  entitats  relacionades  amb  el món  de  les  bandes  de 

música.