Bombers, a puntper als JocsMundials

Bombers, a puntper als JocsMundials

Ajuntament de Barcelona Sector de la Via Pública

Núm. 9Juliol 2003

• Extinció amb hidroavions

• Taula Rodona:la forma física

• Èxit de la Cursa de Bombers

www.bcn.es/bombers

2

LA FOTO

La cinquena edició de la Cursade Bombers va comptar amb6.600 corredors

La cinquena edició de la Cursade Bombers va comptar amb6.600 corredors

3

EditorialA punt per als Jocs

4

CandentPreparació per als Jocs Mundials de Policies i Bombers de Barcelona

Notícies- Cursa de Bombers- Concurs de narració curta- Fira Preventia

Eines de PrevencióInspecció d’una sala de cinema

Materials i equipaments- B-314 - Globus d’il·luminació

Formació- Pretensors del cinturó - Extinció amb hidroavions

Cooperació i solidaritat- Donació a Minsk- Apadrinar gallines

Taula rodonaDebat sobre la forma física dels bombers

Món verdReciclatge selectiu

Al margeEl relleu universitari delLaboratori del Foc

Activitats Esportives- Campions de muster- Participació ciclista

A ciutatAdéu de la regidoraCarme San Miguel

Flamarades- Eleccions a l’SPEIS- “No a la guerra”- Autoescombradora

24

5

26

8

30

14

32

16

34

18

35

36

SUMA

RI

Bombers, a puntper als JocsMundials

Bombers, a puntper als JocsMundials

Ajuntament de Barcelona Sector de la Via Pública

Núm. 9Juliol 2003

• Extinció amb hidroavions

• Taula Rodona:la forma física

• Èxit de la Cursa de Bombers

www.bcn.es/bombers

FAHRENHEIT•451Edita: Bombers de BarcelonaAjuntament de Barcelona

Consell Editorial: Josep Barjuan, Màrius Comorera, Car-les Escarpanté, Eva Llorach, Jesús Mar-tínez Viejo, Mònica Navas, Joan Pe-dreny, Montse Radresa i Susana Suá-rez

Directora: Montse RadresaServeis editorials: Op-team SIC SL

Navas de Tolosa, 270, 5-308027 - BarcelonaTel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76www.op-team.com(fahrenheit451@mail.bcn.es)

Coordinació: Mònica Navas (nicanavas@op-team.com)

Disseny i maquetació: Joan Serra,Núria Güell

Redacció: Loli Rivas, Susana Suárez

Fotografia: Antoni Cabeza, Ricard Cervantes,Josep Masip, Joaquim Pol, Laura Sánchez, Su-sana Suárez, Ester Valero

Col·laboradors en aquest número: Anselm Andrés, Joan Andrés, Jordi Asín, JosepBarjuan, Antoni Cabeza, Josep Ramón Carme,Ricard Cervantes, Màrius Comorera, Victor Do-baño, Ramón Eslava, Miquel Àngel Fuente,Juan Carlos López, Jesús Martínez Armesto,Jordi Mur, Agustí Pallarés, Joan A. Pérez Jareño,Montserrat Radresa, Jesús Romero, Emili Rou-ra, Xavier Torrent, Esther Valero, David Zapater

Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL

Dipòsit legal: B-33873-2001

Serveis destacats- Caiguda d’una bastida- Fuita de gas

23 L’IcebergPer David Zapater

38

4

EDIT

ORIA

L Vull aprofitar l’oportunitat que em brinda aquest nou número de la revista Farenheitper saludar cordialment a tots els membres del Servei de Prevenció i Extinció d’In-cendis i Salvament. L’arribada de l’estiu ha estat marcada per l’inici d’una nova eta-

pa a l’Ajuntament de Barcelona. Comencem un nou mandat municipal i tenim per davantquatre anys per a la realització de nous projectes i per a la consolidació d’aquells que jaestaven en marxa. En aquesta línia, el nou Parc de Llevant està configurant un nou mapade parcs més racional i més adequat a les necessitats de cada districte i del conjunt delsciutadans.

L’estiu, tanmateix, no ha començat bé en tots els aspectes. Aquest més de juny hemperdut el professional i company Jordi Mur, que va morir mentre col·laborava en tasques

d’extinció d’incendis a Navés, comarca del Solsonès. Ha estat una molt mala notícia per a tota l’organització del’SPEIS que ha fet oblidar que enguany hem tingut unes revetlles de Sant Joan i Sant Pere tranquil·les i senseincidències de rellevància, alhora que no hem de lamentar, malgrat les elevades temperatures i l’alt risc d’in-cendis d’aquest mes de juny, cap actuació de gran importància.

Aquest mes de juliol serà el de la celebració a Barcelona dels X Jocs Mundials de Policies i Bombers. Estic se-gur que el professionals de l’SPEIS que hi participeu aconseguireu uns excel·lents resultats, com ja heu demos-trat en competicions esportives similars celebrades en altres països i ocasions.

Tenim davant moltes coses noves a fer, molts nous projectes que consolidaran Bombers de Barcelona com auna organització moderna, preparada, orientada a la prevenció i al servei dels ciutadans i les ciutadanes de Bar-celona.

Bon estiu a tots i a totes !

Jordi HereuRegidor de Mobilitat i Seguretat

Queda menys d’unmes perquè co-mencin els X JocsMundials de Poli-cies i Bombers.

Barcelona acollirà durant vuitdies més de 10.000 bombers ipolicies de tot el món quecompetiran esportivamentper aconseguir l’or, la plata iel bronze. Els professionals deBombers de Barcelona volen

A punt per als Jocsoferir a la seva ciutat, seu delsJocs, el millor de si mateixos i,com ja han demostrat en d’al-tres competicions, deixar elpavelló molt alt.

En el número de tardor deFahrenheit 451 dedicarem unsuplement especial a detallarla participació i els resultatsdels Bombers de Barcelona enaquests Jocs i esperem poder-vos parlar de molts èxits.

Però malhauradament, nopodem parlar només de cele-bracions. Durant el mes dejuny hem hagut de lamentarla pèrdua del company JordiMur, mort en accident aeridurant les tasques d’extinciód’un incendi forestal al Sol-sonès. Per a ell el nostre petithomenatge.

Bon estiu a tothom i fins ala tardor.

CAND

ENT

5

Noten certa pressió perjugar a casa però pesamés la il·lusió de ser am-fitrions d’uns Jocs Mun-

dials de Policies i Bombers. Elsmembres de Bombers de Barce-lona que participaran a les pro-ves esportives dels World Policeand Fire Games del 2003 a Bar-celona van començar fa uns me-sos la seva preparació.

La selecció de 134 esportistesde l’SPEIS està preparada ja perafrontar amb ganes un dels es-deveniments esportius més sig-nificatius de la història de Barce-

Bombers de Barcelona,a punt per als Jocs

lona. La ciutat acollirà la desenaedició dels Jocs Mundials de Po-licies i Bombers (WP&FG) del 27de juliol al 3 d’agost. S’esperarebre un total aproximat de10.000 visitants, arribats per par-ticipar en aquesta trobada bia-nual de professionals dels cossosde salvament i seguretat.

A la competició esportiva,Bombers de Barcelona estarà re-presentat a les proves d’atletis-me, bench press, ciclisme, futbolsala, golf, mountain bike, mus-ter, natació, petanca, pesca, po-werlifting, esquaix, stair race,

tennis, tir amb arc i voleibol.L’Associació Cultural i Esportiva(ACE) de Bombers ha tramitatles inscripcions d’un total de 134bombers de l’SPEIS per als jocsdel 2003.

Èxit de participació

Els WP&FG de Barcelona hanbatut tots els rècords de partici-pació registrats en els seus divuitanys d’història. A 89 dies per al’inici dels jocs, ja s’havien supe-rat els 9.700 participants i s’ha-

A menys d’un mes per a l’inici dels X World Police and Fire Games, elsequips de Bombers de Barcelona es preparen per a la seva participació alsJocs. Més de 134 bombers de l’SPEIS disputaran proves en 16 esports.

Atletisme

Bombers de Barcelona comp-ta amb la representació de JuanCarlos Aranda –vencedor de l’úl-tima Cursa de Bombers–, TomásChiva, Francisco Fernández, Ser-gi Fuertes i Xavier Torrent.

Francisco Fernández destacala significació d’aquest event es-portiu. Per a ell, l’Estadi Olímpic“és el millor escenari per córrer”i els Jocs, una ocasió “gairebéimmillorable”. Xavier Torrentassegura que els èxits són el “re-cull de molt de temps de treball,combinats amb la sort d’undia”. Torrent acumula un pal-

Stair Race

Antonio Jiménez, Toni Díaz,José Luis Cantarero, José More-no, Carlos Pons, Herminio Pau-ner, Carlos Gimeno, José MaríaMateo, Joaquín Galindo, RaúlLópez, Javi Muñoz i Ramón Ro-casplana són els componentsdels tres quartets participantsa les proves d’Stair Race. ToniDíaz la qualificava com la prova”possiblement més forta i du-ra” dels Jocs. Per a Díaz, l’StairRace obliga a treballar tant laforça com la resistència. er aixòtots els

marés de victòries esportivesque es remunta al 1990, amb latercera posició d’un espanyol ala Marató Internacional deValència. És el participant mésveterà de Bombers als WP&FG–va obtenir medalla d’argent als3.000 m. obstacles a Melbourne1995– i els seus èxits el col·lo-quen com a clar favorit.

Tennis

Els tenistes de Bombers deBarcelona són Agustín Esteve,Guillermo García Parreu, RafaelLebrero, Josep Marín i Pedro To-rres. És la seva primera partici-pació a uns Jocs i per això elsveuen com un “repte esportiu”,com reconeix Rafael Lebrero.

76

CAND

ENT

vien tancat les inscripcions per a25 esports. En total, s’han trami-tat prop de 12.000 inscripcionsen competicions dels diferentsesports, ja que hi ha atletes queparticipen en més d’una prova.

En l’anterior edició, celebra-da el 2001 a Indianàpolis, el to-tal d’esportistes inscrits va ser de9.023. A Barcelona, aquest esde-veniment esportiu fins i tot hasuperat en participació d’espor-tistes als Jocs Olímpics de 1992,que van comptar amb 9.367atletes.

En aquesta ocasió, dels setan-ta països que participen als JocsMundials de Policies i Bombersde Barcelona, Espanya és el te-rritori que aporta més atletes,seguit dels Estats Units i el Reg-ne Unit i s’espera que la situaciógeogràfica de la ciutat faciliti laparticipació d’esportistes euro-peus que no havien viatjat a lesanteriors seus dels Jocs.

Paral·lelament als Jocs, du-rant els vuit dies de competició

esportiva s’organitzaran diver-sos esdeveniments culturals i so-cials per incentivar la participa-ció i la interacció de tothom.

Per primera vegada, durantels Jocs de Barcelona s’organit-zarà el Fòrum Cultural de la Se-guretat, que albergarà exposi-cions, concursos i conferènciessobre la feina dels cossos de se-guretat i salvament arreu delmón.

També dins del programad’actes dels X WP&FG s’atorga-ran els premis dels concursos depoesia, pintura, narrativa, foto-grafia, cinema, periodisme, ballsde saló i cançó dels jocs. L’objec-tiu principal és premiar aquellesobres que expressin millor el va-lor del treball que realitzenbombers i policies en favor de lasocietat. Per a més informaciósobre els concursos, el programai tot allò relacionat amb els Jocsde Barcelona consulteu la pàgi-na web de la desena edició:www.2003wpfg.org.

Triatló

Ferran Aguado i Víctor Do-baño són dues esperances fer-mes d’assolir èxits a les provesde triatló. Els dos atletes comp-ten amb l’experiència de partici-pacions en anteriors edicionsdels WP&FG. Als jocs de Barcelo-na, participaran en les competi-cions d’individual i per equipsamb Josep Ramon Carme, JoséCuesta i Juan Carlos Aranda.

Voleibol

L’equip de Bombers de Bar-celona de voleibol és l’hereud’una tradició esportiva a l’S-PEIS que es remunta als anys 50.El formen Ángel López, Pep Ri-bas, Ferran Lorente, Ramón Val-dés, Joan Abellán, Pere Forcada,Carlos Pons, Xavier Jané, JoanLuis Ferrer, Miquel Sanz, JordiGarcía, José Manuel Buj i Anto-nio Campos. Les seves participa-cions són gairebé fixes a lescompeticions de bombers. Enparaules de l’entrenador-juga-dor Ángel López, aquest bagat-ge els fa sentir-se “amb possibi-litats de fer un bon paper” i so-bretot els motiva per competiren un marc irrepetible, com ésla seva ciutat.

Golf

Els golfistes de l’SPEIS MiguelÁngel Ferres, Pep Ribas, RafaelLebrero, Enric Riba, Agustí Bru-ño, Guillermo García Parreu i Jo-aquín Álvarez preparen indivi-dualment la seva participacióals Jocs amb competicions regu-lars als camps on se celebraranels WP&FG. És un equip amb po-ca experiència que sobretot vol“gaudir de l’ambient”, com re-marca Pep Ribas.

Futbol Sala

Els membres de l’equip defutbol sala Toni Díaz, Joan Abe-llán, Rafael Márquez, José L. Po-lo, José L. Lozoya, Diego Nava-rro, José Moreno, Dani Marcos,Isaac Manzano, Carlos Ávalos iJosep Sala també estan a punt.Díaz creu que l’equip té “unbon nivell de futbol” però “s’hade veure el nivell dels altres paï-sos”, opina. En participacionsanteriors, aquest equip va que-dar subcampió als Jocs de Bom-bers de Nova Zelanda 2002, iaixò els encoratja de cara a ob-tenir “bons resultats”.

Muster

Carlos Bermúdez, Israel Cal-dera, Víctor Dobaño, Álvaro Pé-rez, Raúl López i Emili Roura,després dels últims èxits aconse-guits, esperen fer una bonamarca als Jocs. Roura manifestasobretot la “il·lusió de poderdesfilar i competir als Jocs deBarcelona“ i es mostra optimistaper ”aconseguir medalla”.

La torxa dels Jocs, de Grècia a BarcelonaEl foc és un element de re-

ferència a tots els esdeveni-ments esportius de prestigi.

La majoria de cultures l’associenamb la divinitat, per les sevespropietats purificadores i la ca-pacitat per il·luminar i escalfar.Als Jocs Mundials de Policies iBombers que se celebraran aBarcelona del 27 de juliol al 3d’agost, la flama de l’esport es-tarà present en la cerimòniad‘apertura, portada des de laciutat grega de Delfos (Grècia).Allà arribarà després de sortir deBarcelona el dia 23 de juliol i defer relleus per diverses ciutatseuropees.

La torxa dels WP&FG 2003s’encendrà a Delfos el 25 de ju-liol en una cerimònia d’encesacelebrada a l’Stadium i durant

l’alba, ja que la ciutat grega estàdedicada al déu del Sol, Apolo.

Un cop encesa, la flama viat-jarà escortada per una comitivade policies i bombers fins a Nar-bona (França), on es trobarà perprimer cop amb la bandera delsJocs, el dia 26 de juliol a la tarda.

A la plaça central de la ciutatfrancesa, quinze cotxes de poli-cia dels diferents països de laUnió Europea prendran el relleuper portar la torxa encesa fins aBarcelona. Durant el trajecte esrealitzaran altres relleus a Figue-res, Girona, Mollet, Sabadell i aBarcelona, just abans d’entrar al’Estadi Olímpic el 27 de juliol, enel moment d’inauguració dels XJocs Mundials de Policies i Bom-bers.

El programa dels WP&FG19/7 Inauguració del “Village” (zona de

trobada dels atletes, oberta a la ciutat).

23/7 Apertura del Centre d’Acreditació i Recepció d’Atletes.

25/7 Benedicció de la bandera dels Jocs a la catedral de Santiago de Compostela i retorn cap a Barcelona pel Camí de Santiago, escortada per cotxes de policies i bombers. Santiago de Compostela.Encesa de la torxa dels Jocs a Delfos (Grècia) i inici del viatge cap a Barcelona,escortada per cotxes de policies i bombers.

26/7 Inauguració de la Fira de Col·leccionismei Intercanvi (zona de la Font Màgica)

27/7 Arribada de la torxa i de la bandera a LaJonquera (Porta Catalana) i inici del viatge conjunt cap a Barcelona.Cerimònia d’inauguració dels Jocs a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona.

28/7 Celebració interreligiosa (Plaça Nova)

29 i 30/7 Concurs de Balls de Saló (Village)

30 i 31/7 Congrés. I Congrés Mundial de Seguretat i Prevenció (Palau de Congressos). I Saló Sector Seguretat i Prevenció · Fira de Material Professional(Palau de Congressos)

31/7 Festa Mediterrània (Poble Espanyol)

3/8 Cloenda dels Jocs (al costat de la Font Màgica)

L’antecedent històric delsJocs de Policies i Bombers

Delfos té un passatestretament vinculat als jocsesportius de l’Antiguitat. Enaquesta ciutat s’organitzavenels Jocs Pítics, que juntamentamb els Jocs Olímpics i els JocsIstmics constituïen elsprincipals esdevenimentsesportius de l’Antiguitat aGrècia. La competició esportivade Delfos estava organitzadaper la Lliga Anfictiònica, unafederació de dotze pobles ambseu al santuari de Demeter, ales Termòpiles. Els Jocs Pítics secelebraven al mes d’agost itenien una duració d’unasetmana, igual que els JocsMundials de Policies i Bombers.

Ciclisme

L’equip ciclista de Bombersestà format per Ferran Aguado,J. Lluís Andrés, Jordi Asín,Valentí Calvet, J. R. Carme,Francisco Martínez, Juan C.Mompel, Germán Moreno, Pe-dro Tortosa i Manuel Valle.

Tir amb Arc

A les proves de tir amb arc,estarem representats per Fran-cisco Barranco, Xavier Fuente,Jesús del Río i Manel Bruño.

98

NOTÍ

CIES

L’1 d’abril es va celebraruna jornada de portesobertes al Parc de Lle-vant, la nova casernaubicada al Poble Nou.L’alcalde Joan Clos vaassistir a l’acte, i moltsveïns van venir a conèi-xer de prop els nous ha-bitants del barri.

Portes obertesal nou Parc de Llevant

El Parc de Bombers de Lle-vant ja és una realitat. L’1d’abril es va celebrar unajornada de Portes Ober-

tes, que va comptar amb l’as-sistència de l’alcalde Joan Clos.L’acte va començar amb un reco-rregut de Clos per les instal·la-cions del Parc i l’obertura de lescinc portes dels hangars, com aacte simbòlic d’entrada en fun-cionament de la caserna.

Els bombers que formen partde la dotació del Parc de Llevant,alguns dels quals procedeixende l’antiga caserna d’Almogà-vers, es van mostrar encantatsamb el seu nou allotjament i vanafirmar que el parc està “ben

tacar l’impacte que ha suposatper als bombers l’arribada alparc, i comentava que els bom-bers estaven que “no s’hocreien”.

Casernes descentralitzades

El nou Parc de Llevant reforçal’estructura de Bombers al dis-tricte de Sant Martí i culmina unprocés de construcció de caser-nes descentralitzades, amb l’i-dea que el Servei “s’apropi més ales necessitats de la ciutat i tam-bé a les demandes dels bom-bers”, segons va comentar Clos.Aquest procés inclou una nova

Solidaris en lapresentació del ParcA l’acte de presentació ijornada de Portes Obertes delParc de Llevant també va havertemps per a la diversió i lasolidaritat. Tots els assistentspodien dibuixar una imatgeforça significativa del moment:un colom de la pau i uneslògan on es podia llegir"Bombers per la pau". Un copacolorits es feia una xapa ambels dibuixos, que bombers iciutadans van lluir a la solapa.La jornada de Portes Obertesva acabar amb un berenar i alpati del parc el més petits vanpoder pujar a la Genoveva, elvehicle històric de Bombers.

Durant la Jornada esvan presentar

l’autobomba B-314 iel portacontenidors

J-16, adquirits fa poc

distribució zonal de casernes,prevista al Pla Director del Serveide Prevenció i Extinció d’Incen-dis i Salvament. La reestructura-ció, iniciada al 1996, té com a ob-jectius la millora del Servei i lahomogeneïtzació de la cobertu-ra de la ciutat. Així, es preveuque amb el nou mapa de caser-nes es puguin atendre els reque-riments dels ciutadans en un in-terval de temps d’entre cinc ideu minuts.

Durant la jornada de PortesObertes del nou Parc de Llevanttambé es van presentar dos nousvehicles per a intervenció: l’au-tobomba B-314 i el portaconte-nidors J-16, destinat a les inter-

pensat, ben muntat i ben ubi-cat” i que és una “meravella”.Joan Asín, Cap d’Unitat, va des-

vencions a grans accidents i do-tat amb equips hidràulics, elèc-trics i de rescat.

La incorporació d’aquestsnous vehicles s’emmarca en elprocés de renovació i modernit-zació dels recursos materials deBombers.

L’estrena del nou parcculmina un procés deconstrucció de casernesdesentralitzades, peracostar-se al ciutadà

⇑ El Parc de Llevant està ubicatal carrer de Castella, entre

l’avinguda Diagonal i el carrerPere IV

⇐ L’edifici té cinc hangars ambcapacitat per allotjar dos vehiclescadascun

⇓ Un moment de la visita per lesinstal·lacions i equipaments del

nou parc

⇐ L’alcalde també va dibuixar laseva xapa per la pau

⇐ L’autobomba B-314 i elportacontenidors J-16 formen partdel Parc de Llevant

1 11 0

NOTÍ

CIES

Rècord de participació a la Cursa BombersEl passat 30 de març, la V Cursa Bombers de Barce-lona va batre un nou rècord de participació amb6.600 corredors. Aquesta cita esportiva s’ha con-vertit en tot un referent pels afeccionats a l’atle-tisme, entre els quals hi ha molts bombers.

Sota el lema “Corre Barce-lona" el passat 30 de marçes va disputar la cinquenaedició de la Cursa Bom-

bers de Barcelona sobre un cir-cuit de 10 km. En total, uns 120membres del Servei van partici-par a la Cursa. El veterà Juan Car-los Aranda va obtenir la primeraposició a la classificació de Bom-bers de Barcelona, amb un temps

a la cursa de 35’48". Víctor Doba-ño, un dels trenta nous bombersen pràctiques, va ser el segonclassificat, amb un temps de36’15". Finalment, els companysFrancisco Fernández, Tomás Chi-va i Sergi Fuertes van assolir, res-pectivament, la tercera, quarta icinquena posició entre els bom-bers corredors.

La competició va acabar amb

les victòries del fondista kenyàDavid Tuwei, amb un temps de28’32, i de Marta Domínguez, lamillor atleta espanyola del mo-ment i participant assídua d’a-questa cursa. Domínguez, tot ireconèixer que no estava en elseu millor moment de forma, vaacabar amb tres anys consecu-tius de victòries de Kenya a lasecció femenina, i va assolir laprimera posició en aquesta cate-goria, amb un temps de 34’06’’.

Cinc anys de Cursa

La primera edició de la cursaes va celebrar l’any 1999. El capo-ral Xavier Torrent va obtenir lavictòria entre els bombers a lesedicions de 1999, 2000 i 2001.Aquesta cinquena edició, orga-nitzada per la firma Nike i perl’Ajuntament de Barcelona, haincorporat diverses novetats,com ara la recuperació del reco-rregut original –baixada per les

A punt de ser bomberaL’atleta palentina MartaDomínguez, guanyadorafemenina de la Cursa deBombers i Campiona d’Espanyad’Atletisme, va visitar de petitael Parc de Bombers de Palènciai va decidir que volia serbombera. Tot i que mésendavant va trobar la sevavocació a l’atletisme, hamantingut el sentimentd’admiració per la professió.Tant es així, que s’ha mostratdisposada a participar en lapromoció dels propers JocsMundials de Policies i Bombers.A l’acte de presentació de lacursa, Marta va afirmar que"els bombers s’han involucratmolt i molt bé en la cursa, fentcom sempre una bona feina".

En aquesta V edició, lacursa ha recuperat elrecorregut original:baixada per les Ramblesi volta a la Ciutadella

⇑ Marta Domínguez va assolir laprimera posició a la secciófemenina, amb un temps de 34’06’’

⇐ Dos dels bombers participantsentren a la meta

⇑ Enguany es va batre un nourècord de participació, amb 6.600

inscrits

⇓ Juan Carlos Aranda va ser elprimer en la classificació de

Bombers

Rambles i volta al perímetre delParc de la Ciutadella–, la col·lo-cació d’un cronòmetre a cadapunt quilomètric i la presènciade bandes de música al llarg delrecorregut.

La cinquena edició de la Cur-sa de Bombers ha tingut lloc pocs

⇑ Guanyadors de la cursamesos abans de la celebració aBarcelona de la X edició dels JocsMundials de Policies i Bombers,l’esperit dels quals és la con-vivència i la intenció d’acostarPolicies i Bombers de tot el móna la ciutadania.

La Cursa Bombers va ser unabona mostra d’aquest esperit iun bon entrenament per a lapropera competició internacio-nal.

El veterà Juan CarlosAranda va obtenir laprimera posició a laclassificació de Bombersde Barcelona

1 31 2

NOTÍ

CIES Primer Premi de

Narració Curta

El 13 de maig es van lliu-rar els premis als guan-yadors del Primer Con-curs de Narració Curtade Bombers de Barcelo-na Edició 2003. El certa-men va ser convocatper la revista Fahren-heit 451 al mes de de-sembre.

⇐ Els guanyadors del concurs, JoanAndrés i David Zapater, posen ambJesús Martínez, que va recollir elguardó en nom de Josep R. Carme

El lliurament del primer Pre-mi de Narració Curta deBombers 2003 es va orga-nitzar a la Biblioteca Fort

Pienc, de l’Eixample. Els membresdel jurat Maruja Torres i DavidCastillo, escriptors i periodistes,Carme San Miguel, regidora deMobilitat i Seguretat, i Paco Gri-so, representant de l’empresa pa-trocinadora Sasatex, van lliurarels premis. En els parlaments,tant Torres com Castillo van des-

tacar la capacitat narrativa delsbombers, ja que es tracta d’uncol·lectiu que “per la seva tasca,tenen molt a contar", en paraulesde Torres.

El primer premi es va atorgar aJoan Andrés, per "Diàleg". Lesnarracions "A La chica de la bataazul", de David Zapater, i "Hoyllueve" de José R. Carme, van serguardonats amb accèssits. JesúsMartínez va recollir el premi ennom de J.R.Carme, de servei.

Simulacrea l’Escola

Reina Violant

Bombers de Barcelona vaparticipar en un simulacred’incendi a l’Escola dePrimària Reina Violant, al

districte de Gràcia. Els escolarsvan seguir les normes d’actuacióprevistes per als casos d’incendi al’escola i es van dirigir per grupsal pati del centre. Aquesta actua-ció, que va tenir lloc el 24 d’abril,està recollida en els Plans d’E-mergència als Centres EducatiusMunicipals, elaborats amb l’as-sessorament de Bombers de Bar-celona. Aquest document pre-veu una formació als escolarsdels Centres Educatius Munici-pals per actuar en cas d’incendi alrecinte escolar. Després del simu-lacre es va celebrar una roda de

premsa amb els delegats de curs ila regidora d’Educació, MarinaSubirats. La regidora va presen-tar el balanç de gestió de la regi-doria, va informar sobre la marxadels Plans d’Emergència a les Es-coles i va donar veu als nens per-què parlessin sobre el procés depreparació en cas d’incendi.

Els escolars van explicar quedurant el curs reben una sèried’instruccions per millorar l’orga-nització del grup i preparen unpla d’actuació per a reaccionar elmillor possible en cas d’incendi.

El 25 de març de 2003 es vaaprovar la convocatòria ofi-cial per a 15 noves places de

bomber (Grup D) sots escala deserveis especials en règim funcio-narial, per al Servei de Prevenció,Extinció d’Incendis i Salvament(SPEIS). L’oferta de places es durà

a terme durant el 2003. Les basesper optar al concurs i els terminises publicaran al Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya(DOGC). A partir d’aquest mo-ment, comen-çarà a comptar eltemps per a la presentaciód’instàncies.

Quinze places a concursper a bombers

Bombers innovadors

El passat mes de gener es vacelebrar la Convenció Mu-nicipal per a la InnovacióTecnològica, que reconeix

els projectes més innovadors dinsde l’Administració Pública a Bar-celona. Bombers de Barcelona vapresentar la proposta d’Extinciód’incendis ecològica, que fa ser-vir menys quantitat d’aigua i més

⇑ Foto de família dels assistents a la Convenció Municipal Innova 2003

espumogen. Aquest projecte vaobtenir el segon lloc en el l’apar-tat de "Contribució a la sosteni-bilitat i a la qualitat de l’espaiurbà”. Les puntuacions per ela-borar les classificacions es vanobtenir instantàniament a partirdels vots electrònics dels assis-tents a la Convenció, tots ells fun-cionaris públics.

Els SPEIS ala Fira Preventia

Bombers de Barcelona va par-ticipar a la III Fira Preventia,de prevenció i seguretat la-

boral que es va celebrar a Barcelo-na del 6 al 9 de maig. A l’àrea deBombers es va muntar un aula deformació amb activitats en pre-venció d’incendis.

Nous B-314 i K-3

Al’abril es van presentardos nous vehicles, adqui-rits per Bombers de Barce-

lona per funcionar al Parc Cen-tral de Provença. Es tracta delcontenidor K3 i l’autobomba B-314, que vénen a reforçar el parcmòbil de l’SPEIS a l’Eixample. Elnou contenidor K3 està indicatper a situacions de grans sinis-tres, com accidents de trens,col·lapses d’edificis o altres catàs-trofes de gran magnitud. L’auto-bomba B-314 és idònia com atanc pesant per a intervencionsd’incendis urbans.

30 placesde promocióinterna

El passat mes de març es vadecidir aprovar la con-vocatòria de 30 places de

promoció interna a Bombers.L’Ordre de Servei establia un to-tal de vacants per a 16 places decaporals, 12 places de sergents i2 d’oficials. Les bases per partici-par en la convocatòria no s’hanpublicat encara oficialment.

El pla es pot consultar on-line ala web de l’escola, i és una einamolt útil per a Bombers si es pro-dueix un incendi al centre.

Els simulacres es realitzen uncop l’any i serveixen per prevenirels nens sobre la reacció davantun foc.

14

EINES DE PREVENCIÓ

1 5

Després de la inspecciódel restaurant, tornema la càrrega. Ens hemd’espavilar per arribar

al cinema abans que s’acabi lasessió de nit i poder fer la ins-pecció en ple funcionament.

Es tracta d’una multisala deles que s’han obert aquests da-rrers anys en un centre comer-cial. Abans d’entrar tornem a

Inspeccions a locals públics (2ª part)

En l’anterior número de Fahrenheit 451, RamonEslava i Antoni Cabeza començaven per la des-cripció d’una inspecció nocturna a un restaurant.El segon lliurament de la seva experiència narrala revisió d’un cinema.

mirar els plànols per situar-nosmillor durant la visita.

Un cop aparcat el cotxe, aga-fem tot el material –plànols, ac-tes i llanternes– i ens dirigim apeu fins a arribar a les taquillesde les sales. El vestíbul està buiti només trobem la senyora deles entrades. En veure’ns ja noes sorprèn. No és la primera ve-gada que fem inspecció enaquests horaris. Li demanemper l’encarregat i ens fa esperar

rior, sense fer soroll, i anem il·lu-minant amb la llanterna el sos-tre per trobar els detectors. Pas-sem pels passos entre butaques,comptem els seients entre pas-sos per assegurar-nos que no sesuperen els divuit admesos coma màxim i observem l’enllume-nat de senyalització en pavi-ment que orienta les circula-cions interiors. Ens adonem del’existència de moquetes en pa-viment i parets. Arribem al fonsde la sala, mirem la part poste-rior de la pantalla, on acostu-men a haver mals endreços. Fi-nalment obrim la porta de sorti-da d’emergència accionant labarra antipànic, continuem pel

pas de sortida, on comprovemque no hi ha objectes que obs-taculitzin i ens dirigim fins a laporta que ens durà al carrer.

Repetim la mateixa operacióen la resta de sales, en aquestcas totes les portes s’obren co-rrectament i tot sembla estarbastant bé. No obstant de no-che todos los gatos son pardos idurant la sessió es difícil consta-tar aspectes com la sectoritzacióper sobre de fals sostres, airecondicionat, estabilitat al foc del’estructura, etc. Aquests aspec-tes es poden revisar sense públicquan es fan les inspeccions decontrol inicial de l’activitat o sidurant la nit tenim indicis quepot haver-hi problemes.

Visitem també les cabines deprojecció, els petits magatzems ila resta de cambres de l’establi-ment, observant l’estat d’ordre ineteja de les mateixes, així comles seves portes RF i les instal·la-cions de protecció que tenen.

Per últim fem unes pregun-

tes als treballadors del cinemaper conèixer si existeix un plad’emergència implantat. Tenimel convenciment que malgratdisposar d’aquest Pla, no estàprou assimilat entre el personal.En referència a aquest aspecte,pensem que fóra bo que en co-mençar la pel·lícula, quan es fanels avisos perquè desconnectinels mòbils, expliquessin com had’ésser el comportament delpúblic davant d’un incident a lasala en concret, indicant les di-ferents sortides en cas d’e-mergència.

Ja pràcticament hem acabat.Realitzem l’acta d’inspecció, ex-posant bàsicament que ens re-metin certificats de reacció alfoc de butaques i moquetes.

Ara ja tenim coll avall la nit ipodem anar amb més tran-quil·litat a l’establiment quequeda. És una discoteca que notanca fins a les 3 de la matina-da, o potser les 5 o les 8. Ho ex-plicarem al proper número.

Per Ramon Eslava i Antoni Cabeza

una estona, mentre observeml’enllumenat d’emergència delvestíbul, els detectors d’incendisen el sostre i l’obertura de lesprimeres portes d’accés al distri-buïdor de les sales.

Arriba l’encarregat i ens con-dueix a l’interior de les sales.Obrim unes portes RF de dosfulls que disposen de barra an-tipànic i entrem en la primera.En aquell moment estan fentuna pel·lícula de guerra contrauns àrabs, i per un moment pen-sem que és el telenotícies. La sa-la és mig plena.

Sense moure’ns gaire ja po-dem veure al fons de la sala unpunt de llum verd que ens deuindicar la sortida d’emergència.Observem al nostre costat un ar-mari encastat on està la mànegade 25 mm i un extintor. A labanda de la sortida hem de tro-bar un altre, però a aquest li fal-ta un senyal indicatiu per a lo-calitzar-lo amb més facilitat. Co-mencem a caminar per l’inte-

Tenim el convencimentque, malgrat disposar

d’un Pla d’Emergència,no està prou assimilat

entre el personal

⇐ Vestíbul de les sales ambreduïda senyalització d’evacuació

⇓ Conjunt de mànega, extintor,polsador d’alarma i plànol

d’evacuació en vestíbul de cinema

El procés d’inspecció alcinema1. Al vestíbul: comprovar lasenyalització i l’enllumenatd’emergència, els detectorsd’incendis en el sostre il’obertura de les primeresportes d’accés al distribuïdorde les sales.

2. Sala per sala: comprovarportes RF i barres antipànic.Indicadors de sortidad’emergència. BIE (màneguesde 25 mm), extintor i detectorsd’incendi. Nombre de butaquesentre passadissos i el seuenllumenat de senyalització. Sortida d’emergència senseobstacles.

⇓ Interior de sala amb sortidad’emergència al fons

Agraïments a Espectáculos Balañá,S.A. per la seva col·laboració

1 91 8

FORM

ACIÓ

El camp de la seguretat ésl’àrea on més esforços ha inver-tit la indústria automobilística.Dins d’aquest camp i en matèriade seguretat es destaquen dosconceptes ben diferenciats,quant a seguretat activa i passi-va. L’activa té com a principal fi-nalitat evitar els accidents. Peraixò, posa l’èmfasi a millorar elsefectes d’estabilitat del vehicleen funció de la velocitat i modi-ficar les desviacions de trajectò-ries per les forces unilateralsque actuen sobre el vehicle. Laseguretat passiva, en canvi, técom a objectiu disminuir les

Els pretensorsdels cinturons de seguretat

El pretensors són me-canismes de seguretatpassiva que tiben elcinturó de seguretat ifixen l’ocupant contrael respatller del seienten cas de colisió fron-tal. Funcionen amb undispositiu idèntic al del’Airbag.

conseqüències en cas d’acci-dent. Per aconseguir-ho es tre-balla sobre aquells elements osistemes del vehicle dirigits aevitar lesions o disminuir la sevagravetat.

El cinturó de seguretat és undels elements més importants iefectius. Disposa d’un sistemad’autobloqueig per a situacionsd’estrebades brusques. Peròaquest mecanisme es va haverde modificar en incorporar elsairbags als automòbils, perquèes va comprovar que la inèrciaen una col·lisió desplaçava el cosde la persona cap endavant,mentre l’airbag el fixava cap en-rere. Així, les topades amb els

La solució va ser incorporarun mecanisme que, just abansque s’activés l’airbag, mantin-gués més fix l’ocupant contra elrespatller del seient, tibant elcinturó de seguretat. Aquest sis-tema s’anomena Pretensor delCinturó de Seguretat, està con-nectat amb el mateix dispositiuque acciona l’airbag –la Unitatde Control Electrònica–, i s’acti-va 10 mil·lisegons abans. Nomésfunciona en cas de col·lisió fron-tal o semi-frontal, i amb una ve-locitat del vehicle superior a 18Km/h.

Normalment, els pretensorss’allotgen a l’interior de la baseo part alta del muntant inter-mig del vehicle –també anome-nat muntant B–, o bé entre elsseients davanters. Els mecanis-mes d’activació poden funcio-nar amb molles d’acer o amb cà-rrega pirotècnica.

Quan es produeix una col·li-sió de cert grau, aquest efecteés detectat per un sensor de

massa. Si el valor és prou alt,aquest sensor es desplaça i acti-va la càrrega pirotècnica. Es pro-voca el desplaçament d’un pis-tó, fixat al rodet del cinturó,que el recull i el tiba entre 10 i15 cm. En els pretensors no pi-rotècnics, el sensor allibera unamolla d’acer comprimida que,en expandir-se, provoca la reco-llida del cinturó.

Per a bombers

A nivell de bombers, cal tenirespecial cura amb aquests dis-positius, ja que el lloc on sónubicats –base del muntant cen-tral– és generalment el punt peron, antigament, tallàvem a lesmaniobres d’excarceració i res-cat amb eines de tall.

Així, per molt que haguemdesconnectat la bateria, hem detenir en compte que tant l’air-bag com els pretensors tenenefectes de desconnexió retar-

dats. Els temps de retard variensegons el vehicle, i això obliga,si no s’han disparat els airbags,a mantenir les distàncies de se-guretat.

Si calgués, doncs, tallar elmuntant B, es faria a ras de ta-lonera i a mode de “V”, per talde no incidir en el mecanismedels pretensors. Els vehicles degamma alta poden dur els pre-tensors en el muntant B, peraixò és recomanable tallar-lo al’alçada del mateix sostre.

Si trobem els airbags dispa-rats, també s’hauran disparatels pretensors. Si els airbags noestan disparats, tallarem els cin-turons i prendrem les distànciesde seguretat amb els airbags.

Per Joan A. Pérez Jareño

coixins inflats eren massa fortesi contràries al desplaçament del’ocupant i provocaven un riscmolt elevat de lesions cervicals.

Els mecanismesd’activació delspretensors poden anaramb molles d’acer oamb càrrega pirotècnica

Els pretensors s’allotgena l’interior de la base o

part alta del muntantintermig del vehicle, o

bé entre els seientsdavanters

⇓ Imatge de dos tipus depretensors pirotècnics

⇒ Imatge d’un pretensor d’últimageneració

⇒ Procediment correcte de tall a labase del muntant B

⇓ Ubicació dels diversos muntantsdel vehicle, els pretensors s’allotgen

normalment al muntant B

⇓ Centraleta de la Unitat deControl Electrònica, on es

connecten els pretensors i l’airbag

2 12 0

FORM

ACIÓ

En l’extinció d’incendis fo-restals, s’ataca des de l’aireamb diferents tipus d’ae-ronaus. Cada any els bom-

bers catalans es preparen pelque s’anomena la "campanyaforestal", amb plans en què s’in-clou el desplegament de mitjansaeris per tot el territori del prin-cipat, destinat a ajudar els bom-bers en totes les tasques de pre-venció, extinció i logística pelque fa a grans incendis forestals.

Helicòpters o avions? És lapregunta que plana molt sovinten debats sobre el tema. La res-posta seria una acció combinada

Per al foc forestal, helicòpters o avions? (I part)

dels dos. L’un presenta avantat-ges i inconvenients sobre l’altre.

Els helicòpters tenen com aavantatges, la capacitat de po-der aterrar a qualsevol lloc. Espot assegurar que no hi ha po-ble a Catalunya on no hi puguiaterrar un helicòpter. Això elspermet fer tasques logístiquesmolt locals com el transport debombers a llocs inaccessibles alsvehicles. En la pròpia feina del’extinció tenen la capacitat depoder prendre aigua de moltsllocs, poguent recarregar enllocs molt propers a l’incendi, deforma que els circuits que fan decàrrega i descàrrega són mínimsen temps. En conclusió, realitzen

les tasques de vigilància i atac iper parar grans llargades defront de foc. Tant es així, que elsAT-802 són denominats pelsbombers A.V.A,’s (Avions de Vi-gilància i Atac). Es tracta d’a-vions de càrrega en terra, i pertant, necessiten de bases ade-quades per poder recarregar-se,ben repartides per tot el territo-ri. Amb això, es minimitzaria eltemps en cada circuit de càrrega,descàrrega i nova càrrega. Mal-grat el desavantatge que aixòsuposa, el seu cantó bo és el fetque les estacions de recàrrega espoden adequar amb matèriesextintores retardants al foc iaquest punt al seu favor el potaprofitar el cap del servei per de-

manar el tipus de càrrega extin-tora mes adequat a la situació.

Els amfibis

Sembla que el CanadairCL212 hauria de ser més efectiupel fet de ser amfibi, però nosempre és així. De vegades, quanhan de carregar a mar obert, siaquest està picat, ho ha de fer al’interior dels ports en buscad’aigües tranquil·les, fet que nosempre és possible a causa deltrànsit marítim. Quan l’incendiés a l’interior i l’any és de seque-ra, no poden carregar als pan-tans, i això de vegades allargamolt de temps les seves "nories".Tampoc carrega massa més quel’AT-802, per la motorització queporta, i si a això afegim que demoment és l’exèrcit qui operaaquest avions, i han de venir deles seves bases de Saragossa oMallorca quan es necessiten, laconclusió és que només són ope-

ratius per a grans incendis quedurin mes d’un dia.

Actualment existeix una em-presa privada que opera quatreunitats de motor alternatiu. Desdel mateix exèrcit es té la inten-ció de passar l’operació d’a-quests avions a la societat civil.En aquest moment seria bo po-der comptar amb ells per a laprotecció de Catalunya.

Per a la nostra àrea d’in-fluència l’única zona forestal adefensar és Collserola, que vistdes del punt de vista dels mit-jans aeris, representa un reduc-te de gran complexitat pel quefa a l’extinció des de l’aire. Espot dir que la ciutat arriba pràc-ticament fins a la mateixa serrai perquè no, que aquesta formapart de la ciutat. Dels inconve-nients que això genera a l’horade planificar un atac i de lesparticularitats de l’extinció enaquesta zona en parlarem en elproper número, a la segonapart de l’article.

Per Jordi Mur un treball local molt valorat. Percontra, tenen poca autonomiade vol (tan sols dues hores), i bai-xa velocitat de creuer, dos condi-cions que dificulten la seva mo-bilitat en grans extensions de te-rreny, havent de pensar en el seurepostatge, que es converteix enun inconvenient logístic afegit.Els helicòpters tenen poca capa-citat de material extintor, com-pensat quasi sempre per lesnombroses descàrregues que po-den realitzar.

Els avions, en canvi, tenen afavor una gran autonomia, mol-ta capacitat de càrrega i altesprestacions pel que fa a veloci-tat. Per tant, són molt aptes per

Els pilots de lesaeronaus hauriend’estar considerats com a bombers, tot i no ser-ho

⇐ Els avions tenen una granautonomia i major capacitat decàrrega

⇓ Els helicòpters realitzen un treballlocal molt valorat però tenen només

dues hores d’autonomia de vol ibaixa velocitat

El sergent i pilot agro-forestal d’AT 802, JordiMur, reflexionava so-bre els avantatges i in-convenients de fer ser-vir avions o helicòp-ters per a tasques d’ex-tinció forestals i pro-posava una col·labora-ció estreta amb elsbombers.

Des de Bombers deBarcelona i la revistaFahrenheit 451 volemretre homenatge alcompany Jordi Mur,mort en servei durantles tasques d’extinciód’un incendi forestal alSolsonès el passat 26 dejuny. Des d’aquestespàgines volemexpressar el nostrereconeixement a totauna vida de dedicació ala professió i fer arribarel nostre més sincercondol als seusfamiliars, companys iamics.

2 2

FORM

ACIÓ

L’Aula Oberta deBombers, millorada

A partir de les respo-tes d’una enquestaals usuaris de l’AulaOberta, AV Consultingva fer una propostaper a millorar-ne elfuncionament i va or-ganitzar una primeraactivitat de conversaen anglès.

temes d’interès comú pels usua-ris, amb suport informàtic i mul-timèdia. Un exemple va ser laprimera acció formativa tutela-da, realitzada el passat 19 demarç sota el títol “Avui Cafèamb... l’anglès en els Jocs”. L’ac-ció va ser dirigida per Ben Ca-pell, consultor d’AV Consulting.La sessió va tractar temes bàsicsde conversa en anglès, dins del’àmbit dels propers Jocs Mun-dials de Policies i Bombers.

El programa de la sessió es vacentrar en donar termes per apresentacions als companys, in-dicacions d’adreces, frases sen-zilles per a l’intercanvi d’objec-tes i preguntes sobre les afec-cions i els hobbies. La classe vadurar tres hores.

L’últim trimestre del 2002els usuaris de l’Aula Ober-ta van col·laborar en unaenquesta per optimitzar-

ne els recursos disponibles.Aquesta informació va servircom a base a un equip de con-sultors d’AV Consulting, perproposar a la direcció del Nuclide Formació de Bombers de Bar-celona noves línies d’actuació.

L’anàlisi posava de manifestla consolidació de l’aula com arecurs autoformatiu dins deBombers i la necessitat d’aplicarnoves tècniques i instruments.Fruit d’aquesta acció es va ela-borar el nou Pla de Dinamitza-ció de l’aula, que destina unapartat a la formació tutelada.Aquesta formació se centra en

Curs de direcció icontrol desinistres

Com a continuació de lesaccions realitzades a Mo-reton (Regne Unit), al

2002 i 2003 s’han realitzat a CanPadró tres edicions formativesd’una setmana per a caporalsdel servei i els comandamentsque no van poder assistir alscursos a Anglaterra.

Les estades formatives es vanorganitzar en tres torns, del 31de març al 4 d’abril, del 7 a l’11d’abril, i del 12 al 16 de maig de2003. En total han participat 65companys. El personal que haimpartit els cursos han estatprofessionals del Fire ServiceCollege de Moreton i formadorsacreditats pel mateix College.

⇓ Els assistents a la primera sessiótutelada van poder prendre el cafè

durant la classe

1716

MATERIALS

I EQUIPAMENTS

⇓ El globus d’il·luminació Siroccodóna llum en 360º

El globus d’il·luminació ésun equipament que s’in-corpora als vehicles K-3(contenidor especial per a

grans rescats) i J-13 (vehicle es-pecial d’apuntalaments). Es trac-ta d’una esfera lluminosa de 80centímetres de diàmetre queprojecta una llum circular enuna àrea de 360º. D’aquesta ma-nera s’aconsegueix una il·lumi-nació sense zones fosques ni an-gles morts de visió.

El globus, que s’inclou entre

els accessoris complementarisdels vehicles K-3 i J-13, són delmodel Sirocco i estan fabricatsper la marca Airstar.

Com a prestacions més im-portants es compta el fet quepermeten il·luminar una zonamàxima de mil metres quadrats.Porten com a accessori un trípo-de telescòpic d’alumini ambpeus regulables. Aquest peu potelevar el globus d’il·luminació auna altura d’entre 2 metres imig i 5 metres.

Aquesta eina funciona ambuna alimentació monofàsica de220 volts. Té una potència de1200 wats i treballa amb unalàmpada halògena del tipus HMId’arc.

En total, el globus fa un pesd’uns cinc quilos, quan no estàinflat. Tot i ser els mateixos mo-dels, en un d’ells el procés d’in-flat és per aire i triga uns 45 se-gons, mentre que als altres, laposició d’inflat és mecànica.

En el cas dels seu ús per a ser-veis d’emergència, es recomanautilitzar-ho per a casos de man-ca de llum a grans superfícies. Ésidoni per il·luminar grans àreesen accidents, esfondraments osimilars. L’avantatge afegit d’a-quest globus d’il·luminació ésque no enlluerna.

El globus d’il·luminació s’incorpora als vehiclesK-3 i J-13. Serveix per il·luminar grans àrees iaconseguir una llum circular que no enlluerna niprodueix zones fosques. A Bombers de Barcelonas’usen models Sirocco, de la marca Airstar.

La B-314, una autobombaamb funcions de tanc pesantL’autobomba pesant, d’uns 12.000 quilos, serveix per a actuacions d’incendisen l’àmbit urbà. Amb una potència de 279 cavalls, pot treballar a baixa pres-sió (3000 litres/minut a 10 bars) o a alta (400 litres/minut, a 40 bars).

El B-314 és un vehicle auto-bomba pesant que estàindicat per a interven-cions d’incendis en l’àm-

bit urbà. Es tracta d’un modelMercedes Benz Atego 1528 Famb tracció trasera 4x2 i unapotència de 279 cavalls. Té unesdimensions d’uns set metres dellarg (7,10 m) per dos metres imig d’ample i la seva alçada ésde 3,20 metres.

L’autobomba B-314 desenvo-lupa funcions de tanc pesant. El

seu pes aproximat és de 12.650Kg però la seva capacitat de cà-rrega màxima és de 15.000 qui-los.

L’autobomba transporta enel seu tanc d’aigua fins a 3.500litres, i pot treballar a baixapressió amb un cabdal de 3000litres per minut a 10 bars, o aalta pressió a uns 400 litres perminut a 40 bars.

L’estructura del B-314 estàconstruïda en alumini i és delfabricant Rosenbauer. La bom-

ba d’aigua, del mateix fabri-cant, és del model NH-30.

Les capacitats de mobilitatd’aquesta autobomba perme-ten als serveis d’emergència tre-ballar amb un diàmetre de girentre parets de 14 metres. Ladistància entre eixos d’aquestvehicle és de 3,61 metres.

Totes aquestes característi-ques fan de l’autobomba B-314un vehicle idoni per funcionarcom a tanc pesant en interven-cions amb foc a la ciutat.

El globus d’il·luminació

⇓ El B-314 és una autobombapesant amb capacitat per a 3.500

litres d’aigua

23

SERVEIS DESTACATSCaiguda d’una bastida

El 18 d’abril, Bombers deBarcelona va intervenir al’avinguda General Mitre,169-171 per la caiguda

parcial d’una bastida, a causa dela rehabilitació de la façana. Lacaiguda afectava la bastida enun àrea d’uns 30x30 metres i vadeixar algunes parts en suspen-sió i enganxades a la façana del’edifici. Els bombers van assegu-rar les parts suspeses amb co-mandes, tràctels i la grua delServei. La resta de bastida es vadesmuntar amb talls en els tubs.Les tasques es van perllongarfins a les 5 de la matinada. S’a-punta com a possible causa unasobrecàrrega de la bastida.

Foc a les oficines de El Corte Inglés

El 19 de març a les 20h 42’ esva declarar un incendi al so-terrani del carrer Casp nú-

mero 56-58 (Eixample), on s’ubi-quen unes oficines de El CorteInglés. L’incendi va afectar uns400 metres quadrats dels 900 to-tals de superfície de la planta. Elsbombers van intervefnir equi-pats amb ERA i van sufocar l’in-cendi amb dues línies de 25 mm.El servei es va finalitzar a les 00h45’, amb importants danys en elmaterial contingut a les oficinesi l’oficina mateixa. L’informe vaconcloure que es desconeixienles causes d’origen de l’incendi,a causa del grau de destruccióde la zona focal afectada.

Fuita de gas a Sant Andreu

El 25 de març els bombersvan ser requerits cap a les 9del matí, per a una inter-venció a la cantonada del

carrer de Palomar amb el passeigde Torras i Bages, a Sant Andreu.Es tractava d’una fuita de gasnatural al carrer, com a conse-qüència del perforament d’una

canonada de 16 kg/cm2 en eltranscurs d’unes obres d’arranja-ment del carrer. La fuita va obli-gar al desallotjament de tres edi-ficis d’habitatges i dues escolespròximes al lloc de les obres. Es vacontrolar definitivament en unahora i mitja i va acabar sensedanys personals ni materials.

2524

Jesús Romero va pro-moure la donació del’autoescala E9 de Bom-bers de Barcelona alsbombers de Minsk, Bie-lorússia. El març passat,l’objectiu es va acom-plir i l’autoescala es vaincorporar al parc bie-lorús.

El bomber Jesús Romero vainiciar fa dos anys els trà-mits per la donació d’unaautoescala als bombers

de Minsk, Bielorússia, afectadaencara avui per la radioactivitat

en la major part del territori. L’any 2000 va visitar el parc

de bombers, per oferir un escutals companys bielorussos. Enveure l’estat de les instal·lacionsi materials dels col·legues del’ex república soviètica –conser-ven vehicles i maquinària ambmés de 40 anys–, va adreçar-losa la Direcció de Bombers i a Bar-celona Solidària, perquè fessinuna sol·licitud formal per l’ad-quisició d’un vehicle. Finalment,i gràcies a l’ajut de Julián Arta-cho, responsable de projectesde Barcelona Solidària, es vanengegar els tràmits per desti-nar-hi una autoescala E9.

El passat mes de març, Rome-ro va realitzar els 3.000 km finsa la caserna de Bombers de

L’escala E9 per alsBombers de Minsk

COOPERACIÓ I

SOLIDARITAT

Apadrinar gallinesper finançar una granja

L’organització Acció Soli-daria i Logística (ASL) vaendegar al 2002 una cam-panya d’ajut a la coopera-

tiva agrícola de Selva de Mos-quita, Hondures. Enguany, haencetat una campanya de reco-llida de fons per construir, dinsde la cooperativa, una granjaavícola.

La campanya proposa l’apa-drinament de gallines ambdonatius de 10 euros, per con-tribuir al desenvolupament dela cooperactiva agrícola i ofe-

Material donat a Bombersde Minsk (Bielorússia)

- Vehicle autoescala E9- 10 equips respiratoris- 12 alarmes personals- 10 llanternes portàtils- 63 pantalons- Diversos parells de guants,botes d’intervenció i sabatesesportives

⇓ Jesús Romero va ser obsequiatamb un diploma d’agraïment

Minsk, conduint l’autoescala E9.Allà, va lliurar-la, juntamentamb un lot de material de Bom-bers de Barcelona. Els bombersbielorussos van organitzar unacerimònia de lliurament i agraï-ment per la donació. Van obse-quiar al bomber Romero ambun diploma, i el van fer porta-dor d’altres obsequis per a laDirecció i l’Ajuntament. Méstard, els bombers de Minsk vancelebrar la benedicció ortodoxadel vehicle.

Acció Solidària i Logística porta a terme una campanya d’ajut a la regió deSelva de Mosquitia, a Hondures. Entre les accions del projecte, s’ha promogutl’apadrinament de gallines per finançar la construcció d’una granja avícola.

reix la possibilitat del retorna-ment dels diners del donatiu enel termini d’un any, un cop l’ous’hagi convertit en pollastre.

Apart dels recursos econò-mics obtinguts de l’apadrina-ment de gallines, Acció Solidà-ria i Logística compta amb unasubvenció atorgada per l’ajun-tament de l’Ametlla de Mar. Elsfons recaptats es destinen ínte-grament al projecte de cons-trucció de la granja avícola per aBarra Patuca.

A més d’aquesta iniciativa,

ASL coordina un projecte per al’enviament d’equips i la realit-zació de formació als habitantsd’Hondures. Els bombers queestiguin interessats en col·labo-rar en aquesta campanya podencontactar amb Agustí Pallarés,company de l’SPEIS i coordina-dor del projecte.

Per a més informació sobreaquestes i altres iniciatives,podeu visitar www.ong-asl.org,o escriure a l’adreça de correuong-asl@wanadoo.es.

2726

La importància de manteniruna bona forma física vaser el nucli central de lesaportacions dels assistents

a la quarta Taula Rodona de larevista Fahrenheit 451.

El debat va comptar amb lapresència d’Antonio Osuna,bomber; Montse Gou, tècnicasanitària; Miquel Sanz, bomberen pràctiques; Eusebi Manén,tècnic del Nucli de Formació iFrancesc Borrell, bomber de laGeneralitat de Catalunya sensibi-litzat amb la matèria per larecent col·laboració en la publi-cació del llibre “Manual del con-dicionament físic del bomber”.

Com a qüestió inicial dedebat, a la Taula rodona es vaplantejar si els bombers estanmentalitzats sobre la importàn-cia per a la seva feina de mante-nir una bona forma física. En

Osuna va estar d’acord que lagent més gran “no canviarà” i vaqueixar-se de “les escasses facili-tats per realitzar esport que s’o-fereixen des de l’organització”.Osuna va criticar que el manteni-ment de la forma física delsbombers “hauria d’estar dintredels pressupostos”.

Montse Gou, com a professio-nal mèdica, va incidir sobre elscostums adquirits per la majoriade bombers de més edat, “la mit-jana d’edat és de 53 anys i aaquesta edat es creen uns hàbitsde vida que no inclouen l’es-port”. En aquesta línia, Gou vaproposar la creació d’una normano obligatòria que permetés a

com una eina de salut”. EusebiManén va coincidir amb Sanz enla conveniència de “convèncer lagent dels avantatges de teniruna bona forma física” i varemarcar que “s’aconsegueixuna qualitat de vida molt gran iconèixer el teu cos molt millor”.A més, Manén va aportar la ideaque el cos “és la primera eina detreball del bomber”.

Respecte a les condicions delsquè sí fan esport, Antonio Osunava manifestar que “ho practica-rien més a gust si tinguessin méseines i facilitats”. Sobre aquestpunt, Montse Gou va ser contun-dent en dir que “no s’ha d’ex-cloure a qui no practica esport”.Per a Gou, el que cal és “poten-

ciar l’hàbit i si algú es vol afegiro no, deixar-ho al seu parer”. Defet, Montse Gou va remarcar quetambé hi ha gent més gran quees cuida i mira per aspectes coml’esport i l’alimentació, molt lli-gats a la salut.

L’edat del bomber

Pel que fa a l’edat, Borrell vaexpressar una certa preocupaciórespecte que caldria “plantejar-se fins a quina edat una personaté les capacitats físiques perexercir de bomber”. Com a bom-ber, va plantejar la possibilitat dejubilar abans els professionals ino relegar-los a feines fora de lessortides a foc “jo vull jubilar-me ique la gent em recordi com unbomber que sortia a foc”. Enaquest sentit, Osuna es va mos-trar crític i va opinar que “això ésmolt difícil”, perquè perquè alseu parer per a l’Administracióson “un número”. Eusebi Manén

qui ho volgués, practicar esporten horaris de feina. Osuna vacoincidir en aquest punt i vaposar d’exemple els futbolistes,“juguen un dia a la setmana in’entrenen cinc”, va dir. Osunava proposar emular-los “fentpràctiques i esport els dies queno estem de servei, i així hi hau-ria professionals dedicats”.

Miquel Sanz i FrancescBorrell, com a bombers de novaincorporació, van coincidir quees dóna molta importància a laforma física en el procés d’ingrèsa ambdós cossos de bombers.Borrell va proposar que “se’ncontinués parlant després”.

Miquel Sanz va rebutjar laimposició com a mètode peraconseguir més forma físicaentre els bombers i va proposar“inculcar un hàbit de fer esport através de formació, cursos desalut, preparacions físiques...”per tal que “es vegi que nonomés serveix per desenvoluparla tasca de servei sinó també

aquest sentit, Francesc Borrell vacomentar que existeix una men-talització general però que “calcrear l’hàbit de fer esport, per-què la gent d’ara sí és mésesportista però la gent de la casano”. Sobre aquests, va afegir que“els costarà fer el canvi de men-talitat”. En aquest punt, Antonio

Els participants de laquarta Taula RodonaFahrenheit 451 sobre laforma física del bom-ber van coincidir quetenir cura de la formafísica és una opció indi-vidual que no s’afavo-reix des de dins del Cosi que cal promoure.

TAULA RODONA

El bomber, en forma?

Les claus del proper debat

El tema de la propera Taula Rodona de la revista de Bombers deBarcelona, Fahrenheit 451, serà “A Bombers, horari de 24, de 12 ode 8 hores?”. Podeu adreçar les vostres opinions, suggerències,comentaris i/o propostes de partipació a l’adreça de correuelectrònic mradresa@mail.bcn.es. Algunes de les qüestions a debatre seran: - L’horari de 24 hores és l’idoni per a la feina de bomber?- Quines conseqüències té en el rendiment treballar 24 hores?- Problemes i avantatges d’altres horaris de jornada laboral

⇐ Els assistents van mostrar moltspunts coincidents

Miquel Sanz, bomber:“Fer esport serveix per

desenvolupar la tascade servei però també

per tenir salut”

⇓ Els participants a la TaulaRodona “El bomber en forma”

Francesc Borrell,bomber a laGeneralitat: “Els jovessón més esportistes; la gent de la casa no”

2928

va aportar dades sobre la norma-tiva de fa uns 15 anys per a lapràctica d’esport comentantque “hi havia reglat un horarid’activitat física i uns responsa-bles”. Manén va explicar que latasca no es va continuar i que aracaldria “organitzar un noumodel i plantejar-ho amb unsobjectius concrets”.

Francesc Borrell va comentarque a Bombers de la Generalitates van realitzar una sèrie de pro-ves per demostrar que entrenant“només a les guàrdies es potaconseguir una forma física idò-nia per a l’activitat”. Respecte aaixò, Osuna va contestar que aBombers de Barcelona no es potentrenar sempre a les guàrdies i

que “no és el mateix entrenar undia a la setmana que cinc”.

En aquest punt, Miquel Sanzva apuntar la possibilitat de can-viar la concepció de fer exercici apartir de la rehabilitació d’unalesió o un problema físic ja què“llavors et pots adonar que t’a-juda a estar millor físicament”.

Sanz va remarcar que es trac-ta “d’una qüestió de cap”. I tot ique se sap que la preparació físi-ca té molts beneficis, Sanz vasuposar que ”la forma de vincu-lar-se és veure que quan tensrealment un problema físic, sesoluciona amb exercici”.

Osuna va mostrar-se d’acord iva afegir que aquesta situació“també pot guiar a l’hora de feresport”. En aquesta línia vadeclarar que és bo comptar amb“alguna petita formació o algúque t’ho expliqui”.

Sobre aquesta qüestió, Euse-bi Manén va proposar aprofitarels membres del cos que tenenpreparació en aquesta matèria

“persones preparades ambestudis d’INEF, que crearien unambient positiu i agradable”.Per a Manén, cal “motivar iguiar, per facilitar la pràcticaesportiva”

La dieta mediterrània

Complementàriament a lapràctica d’esport, es va tractarl’alimentació com una bonapràctica per a mantenir unabona forma física i bona salut.

En aquesta qüestió, MontseGou va destacar la relació entreesport i bona alimentació en opi-nar que una persona esportista“té millors hàbits alimentarisque una que no faci esport”.

Els participants de la TaulaRodona van mostrar-se d’acordque els bombers a Catalunyacompten amb la base d’unabona cultura alimentària, sostin-guda en la dieta mediterrània.Manén va explicar una anècdota

de l’estada a l’Escola de Moreton(Anglaterra), on als bombers deBarcelona els comentaven queestaven molt bé físicament. Unaaltra anècdota curiosa l’aportavaBorrell, que va explicar com elsprimers dies sorprenia als seuscompanys “en arribar amb elplat de cereals, mentre tothomesmorçava botifarró i cansala-da”. Tots van coincidir en lesbondats de la dieta mediterrà-nia, i es va destacar el fet demenjar en comunitat com unamanera fer pinya.

En aquest punt de la TaulaRodona, es va plantejar si la cele-bració dels Jocs Mundials de Poli-cies i Bombers aquest any a Bar-celona influeix en la pràctica

d’esport. Miquel Sanz va lamen-tar que més que una motivació“és ja una psicosi”. Va parlar “desupermotivació”, i va ironitzarsobre el fet que han proposat ferpartits de futbol “i la gent no veper si es fa mal i llavors no potparticipar als Jocs”.

L’opinió d’Eusebi Manent vatenir un caire crític amb l’esportbarceloní, ja què “la societat bar-celonina no té l’hàbit de feresport”. Per a Manén, el Barça ésun aparador mediàtic però “l’es-port de base, no funciona”.

L’espectacle esportiu

Eusebi Manén va extrapolarl’exemple del Barça als WP&FG iels va qualificar com “un granespectacle esportiu, on no es fagaire activitat física a nivellquantitatiu”. Al seu parer, la clauestà en “pensar primer en labase i després llençar-se a espec-tacles mediàtics”.

En una perspectiva més opti-mista, Miquel Sanz va mostrar-sed’acord “tot i que no és la formaidònia”, però va afegir que “ésun incentiu per potenciar l’es-port”. Més enllà de l’objectiudels WP&FG, Osuna va queixar-se de la manca d’ajuts per a lapreparació. En defensa de laidea de fons dels Jocs, Manén vadestacar el fet que “el conceptede participació primi sobre elconcepte de representació”. Elproblema, segons Manent, ésque s’ha de tenir molt clar “sirepresentes a bombers o partici-pes perquè et ve de gust partici-par”. Francesc Borrell va insistiren la participació i va opinar queel millor és que hi prengui part elmàxim de gent possible perquè“el més maco és trobar-te gentde tot arreu”.

Finalment, Manén va remar-car que “l’objectiu inicial justa-ment és la participació i no laprofessionalització de l’esport aBombers i Guàrdia Urbana”.

⇑ Eusebi Manén, tècnic del Nuclide Formació

⇑ Antonio Osuna, bomber⇑ Miquel Sanz, bomber enpràctiques

⇑ Montse Gou, tècnica sanitària⇑ Francesc Borrell, bomber de laGeneralitat de Catalunya

TAULA RODONA

Eusebi Manén, tècnicdel Nucli de Formació:

“El cos és la primeraeina de treball del

bomber”

Montse Gou, tècnicasanitària: “Una personaesportista té millorshàbits alimentaris queuna que no fa esport”

El bomber AntonioOsuna, creu que lagent que fa esport “hopracticaria més a gust sitingués més eines”

3130

MÓN VERD

En la nova contractació deneteja d’edificis munici-pals, en vigor des de generdel 2003, s’han introduït

una sèrie de paràmetres ambien-tals, com especificacions sobre laqualitat ambiental dels produc-tes de neteja i higiene o la limi-tació estricta de l’ús de desinfec-tants pel seu impacte ambientalnegatiu. Tanmateix, l’elementmés important de la nova con-tractació de neteja d’edificis és la

Recollida selectivaAls bujols de paper (ecopape-

reres) s’han de llençar capses decereals, cartró, envasos de paper,bosses sense embolcalls d’alumi-ni, diaris, papers d’embolicar, co-rreu comercial i paper d’oficinausat (no cal treure grapes ni fi-nestres dels sobres, però sí elsclips, per reutilitzar-los).

No s’han de llençar papersbruts perquè redueixen la quali-tat del paper reciclat resultant.

Tots aquests materials van ales plantes de reciclatge, per se-parar-ne els diferents tipus depaper, i es converteixen en gransbales de paper triturat. Les baleses posen en remull per obtenirpasta de paper, que es cola perfiltrar els materials fèrrics. L’ai-gua utilitzada es depura per tor-nar-la als rius. La pasta resultants’asseca, es planxa i s’embolica

Pel que fa als envasos de plàs-tic i metall, es col·loquen al bujolgroc i al blau, respectivament. Espoden deixar envasos de refres-cos i aigua mineral, suavitzants,detergents, llaunes, brics, bosses,paper transparent, taps de pots iampolles. En canvi, no s’hi dipo-siten els envasos de porexpan,aerosols, de pintures o productesquímics, pneumàtics, petits elec-trodomèstics i productes d’in-formàtica que continguin tinta.

Un cop recollits es porten ales plantes de triatge, on se’n se-paren els diferents materials. Enuna cinta transportadora s’estri-pen les bosses i se separa el pa-per transparent, envasos fèrrics ienvasos metàl·lics. Es compactacada material seleccionat i s’em-bala per emmagatzemar-lo i dis-tribuir-lo. Es transforma en bos-ses i envasos de plàstic de totamena. No es produeixen però,envasos destinats a l’ús alimenta-ri. De les llaunes metàl·liquesd’alumini i fèrriques surten ma-

en bobines per obtenir paper re-ciclat. Aquest paper s’usa des-prés per fer noves capses, paperd’embalatge, sacs per a la cons-trucció, i fins i tot, paper higiè-nic.

Al contenidor de color verd esdeixen les ampolles de vidre,pots de conserves, melmelades osalses, gots i copes. És importantbuidar els envasos abans dellençar-los i retirar-ne els taps iels plàstics. No s’hi han de diposi-tar els taps d’ampolles i pots,bombetes, fluorescents, ceràmi-ca, pots buits que hagin contin-gut medicaments, miralls ni vi-dre armat. El vidre recollit estrasllada a les plantes de tracta-ment, on s’analitza per conèixerel grau de neteja necessari. A lazona d’imants s’extreuen els ma-terials fèrrics. Els detectors auto-matitzats duen a terme la depu-ració definitiva. Després el vidreja és a punt per crear nous enva-sos idèntics als de vidre elaboratamb matèries verges.

En l’àmbit de la recollida selectiva, moltes vega-des ens preguntem a on va el material que reci-clen i en quins productes es transforma. Algunesde les respostes a aquestes qüestions les troba-reu en aquest article sobre la recollida selectiva.

introducció generalitzada de larecollida selectiva interna, perminimitzar la producció de re-buig i augmentar al màxim lesfraccions recollides selectiva-ment. En aquest nou model degestió de residus és evident laimportància de la participació detots els actors, que intervenen enla generació d’un residu, la sevareutilització o reciclatge.

Aquest reaprofitament co-mença amb la separació de dei-xalles, en contenidors de paper,vidre, envasos i brossa orgànica.

terials per a la construcció. Com a brossa orgànica classi-

fiquem les restes de verdura,fruita, peix, carn, taps de suro,paper de cuina i tovallons de pa-per usats. No van al bujol per al’orgànica les burilles, compre-ses, bolquers, pols d’escombrar,paper transparent, cotó fluix,bolígrafs i llapis usats. Totesaquestes restes orgàniques esporten a l’Ecoparc de la ZonaFranca, on se’n fa una gestiócontrolada, per convertir-les encompost. Del compostatge de labrossa orgànica s’obté un adobútil per a l’agricultura i la jardi-neria, per això cal no llençar lí-quids.

Com a conclusió, cal recordarque si tots hi col·laborem faremdia a dia una Barcelona més ne-ta. M’agradaria acabar amb unaantiga dita africana que diu:Molta gent petita, en molts pe-tits llocs, faran coses petites, quecanviaran el món. Gràcies perparticipar-hi.

⇐ La brossa orgànica es trasllada al’Ecoparc de Zona Franca per al seutriatge i reaprofitament

ENVASOSEnvasos de refrescos id’aigua mineral, desuavitzants i deter-gents, llaunes, bricsBosses de plàsticPaper transparentTaps de pots i ampollesNO POSEM: Porexpan,a e r o s o l s , p o t smetàl·lics de pintureso productes químics,pneumàtics, petitselectrodomèstics i pro-ductes d’informàticaque contenen tinta(s’han de dipositar alPunt Verd)

RECORDA: Els envasoslleugers van al contenidorgroc en bosses de plàstic.

VIDREAmpolles de vidrePots de conserves, demelmelades o de sal-sesGots i copes de vidreNO POSEM: Tapsd’ampolles i de pots,bombetes, fluores-cents, ceràmica, potsbuits de medica-ments, miralls o vi-dre armat.

RECORDA: El vidre vaal contenidor sensebossa, els envasos hand’estar buits, sensetaps ni plàstics.

PAPERCapses de cerealsCapses de cartróEnvasos i bosses de pa-perSobres d’aliments sen-se embolcalls d’aluminiDiaris, revistesPapers d’embolicar re-gals, d’oficina...Fulls de correu comer-cialNO POSEM: Tovallonsi paper de cuina usats,papers bruts, papercarbó.

RECORDA: Els tovallonsde paper usats van ambla matèria orgànica

MATÈRIA ORGÀNICARestes de verdura, fruita,peix, carn i ossos, marrod e c a f è , r e s t e sd’infusions, menjar sòliden mal estat, restes deflors i plantes, serraduresde fusta natural, clos-ques de fuita seca, d’ous,de marisc, taps de suro,paper de cuina i tovallo-ns de paper usats.NO POSEM: Burilles,compreses, bolquers,pols d’escombrar, papertransparent, cotó fluix,bolígrafs i llapis usats.

RECORDA: La matèria or-gànica va als contenidorsde tapa gris i taronja.

⇓ Les deixalles es transformen pera la seva reutilització

Un contenidor per a cada tipus de deixalla

Per Josep Barjuan

3332

AL MARGE

Els equips de l’antic Labora-tori del Foc de Bombers,ubicat fins el 2000 al Parcde l’Eixample, funcionen

ara a una de les aules de pràcti-ques de l’Escola Universitària Po-litècnica d’Enginyers de Cons-trucció, a la Universitat Politècni-ca de Catalunya (UPC).

El nexe d’aquesta reutilitza-ció ha estat Joan Carles López,que va ser cap del Laboratoridel Foc de 1987 a 1989 i cap del’SPEIS fins a 1995.

A partir de la seva etapa coma professor adscrit a la UPC, i aju-dat per la bona relació mantin-guda amb el personal de l’SPEIS,es va encetar un conveni de

El relleu universitari del Laboratori del Foc

universitat per a les pràctiquesdels estudiants d’Enginyeria dela Construcció.

L’Ajuntament de Barcelona ila UPC van arribar a un acordperquè tots aquests equips, ques’havien deixat d’utilitzar al cosde Bombers, es fessin servir sotaun conveni de col·laboració a launiversitat.

La iniciativa s’ha engegatamb l’esperit que els estudiantsd’Arquitectura i Enginyeria po-guessin estar assabentats dels te-mes relacionats amb la reacció alfoc. A més, es pretén potenciarun vessant d’investigació sobrela problemàtica existent en l’ini-ci i la propagació del foc.

el període per a la instal·laciódels equips del Laboratori delFoc a l’Escola d’Enginyers deConstrucció de la UPC. En aquestprocés, han estat fonamentalsles col·laboracions dels membresde l’SPEIS.

Tot ha quedat enllestit per alcurs 2002-2003, que ja compteamb les instal·lacions per a lespràctiques del seu programa do-cent.

Després de gairebé nou me-sos de funcionament, López va-lora l’experiència com a molt po-sitiva, “els alumnes han desco-bert que hi ha un nou món”, so-bretot en la vessant preventiva,perquè l’anàlisi sempre s’ha en-focat a l’incendi pròpiament dit,però encara no està tan present“el desenvolupament d’una cul-tura preventiva”.

En aquesta línia, López vadestacar la importància de fo-mentar entre el col·lectiu d’estu-diants de la construcció la ideaque el millor sinistre “és el que

Es tracta d’una iniciativa in-novadora a Catalunya at espan-yol, ja que, fins el moment noexistia cap assignatura per als fu-turs professionals de la construc-ció que tractés la reacció al focdels materials. És un pas impor-tant en la prevenció d’incendis ien la dotació d’entitats públi-ques per a aquesta comesa.

Continuar la tasca

En aquest sentit, Joan CarlesLópez destaca la importància decontinuar aquesta tasca ja que“el de Bombers de Barcelona vaser el primer laboratori del focen un cos de bombers de totl’Estat” i segons López, “és unantecedent històric importantque hem de continuar”. Actual-ment existeixen molt poquesuniversitats amb iniciatives sem-blants a Espanya.

Entre el 2001 i el 2002 es vatramitar l’acord i es va començar

col·laboració entre Bombers deBarcelona i la universitat. L’acordpreveu la cessió de l’equipamentde l’antic Laboratori del Foc a la

es pot prevenir i mai es pro-dueix”. Per aconseguir aquestacultura preventiva, López va opi-nar que s’ha d’inculcar la previsióals professionals i assolir que“l’arquitecte o aparellador tin-guin present tot el referent a laprevenció i seguretat dels ocu-pants i els equips de rescat en laconceptualització del projecte”.

En un futur, l’Escola d’Engin-yers de la Construcció s’ubicaràal nou Campus Universitari deLlevant, a la zona Fòrum.

Aquesta serà una bona ocasióper posar en pràctica tot allò re-lacionat directament amb la pre-venció en l’edificació, i contem-plar les noves legislacions.

Existeix ja un esborrany denou document marc d’edificació,desenvolupat segons la LOE (Lleid’Ordenació de l’Edificació) del99, on s’establia un termini dedos anys per a l’elaboració d’uncodi tècnic. En l’actualitat, el co-di està pendent d’obtenir l’apro-vació definitiva.

NO Combustibles: M0

LES PRÀCTIQUES UNIVERSITÀRIES DEL LABORATORI DEL FOC

Al laboratori de la universitat es desenvolupen les normes de reacció alfoc, classificació segons la norma UNE 23727.

CLASSIFICACIÓ D’ASSAIGS DE COMBUSTIBILITAT

Es poden donar casos en els quals els materials no es puguin classificaren cap d’aquestes categories, com per exemple en el cas de materialsamb paràmetres superiors a la classe M4.

Combustibles - No inflamable M1

- Difícilment inflamable M2

- Medianament inflamable M3

- Fácilment inflamable M4

- Inflamable

⇐ Aparell per a l’assaig de nocombustibilitat, que forma part delmaterial cedit a la UPC

La relació de Joan Car-les López amb Bom-bers l’ha portat acol·laborar, en la sevaetapa de docent, en unconveni de col·labora-ció entre UPC i SPEISper utilitzar els equipsdel Laboratori del Foca la Universitat.

⇐ Una prova de reacció al focd’una catifa (norma UNE 23721) .Assaig de radiació.

BOMBERS DE BARCELONA: 00:31,6 + 1:01,9 = 1:33,5

BOMBERS DE MANRESA: 00:36,1 + 1:01,5 = 1:37,6

BOMBERS DE L’HOSPITALET: 00:31,1 + 1:09,2 = 1:40,3

LA CLASSIFICACIÓ PROVA DE CARROS + PROVA DE MÀNEGUES = TEMPS FINAL

PRIMER

SEGON

TERCER

3 4

ACTI

VITA

TS

Proves deciclisme pera bombers

⇒ Carme San Miguel rep els regalsdels seus companys durant l’acte.

Èxit a ManresaL’equip de muster de Bombers va guanyar la pro-va celebrada el passat 18 de maig dins dels actesde commemoració del 150è aniversari dels bom-bers de Manresa. Els de Barcelona van superarals de Manresa i l’Hospitalet de Llobregat.

Aimitació dels WP&FG,la competició es vaestructurar en duesmànegues. El guanya-

dor va ser l’equip amb el millortemps de mitjana en les duesfases de la prova. El conjunt del’Hospitalet va anotar-se lamillor marca en l’estirada del“carro portamànegues”, men-tre que a la prova de “brigada”el millor temps va ser dels deManresa. Al final però, l’equipde Bombers de Barcelona, for-mat per Carlos Bermúdez, IsraelCaldera, Víctor Dobaño, Álvaro

Pérez, Raúl López i Emili Roura,va demostrar una major regula-ritat i es va imposar per unamillor mitjana de temps.

L’equip de muster de l’SPEISacumula dues victòries en duescompeticions. Dues setmanesabans, Bombers de Barcelonahavia guanyat el segon campio-nat de muster, celebrat en elmarc del II Aplec de Bombers aCambrils (Tarragona).

Les competicions han servitd’entrenament a competidors,jutges i organitzadors, per alsJocs Mundials de Barcelona.

Nou ciclistes de l’ACE deBombers de Barcelonavan participar en laXVII Marxa Cicloturista

Internacional per a bombers,celebrada a Mallorca del 12 al16 de maig. La prova va comp-tar amb la participació de 186ciclistes, en un total de quatreetapes. Al final d’aquesta edi-ció, els bombers d’Alacant vanrecollir el testimoni per organit-zar-ne l’edició del 2004.

Posteriorment, el 17 i 18 demaig es va celebrar el Campio-nat d’Espanya de Ciclisme per abombers. En aquesta competi-ció, Francisco Martínez i PereTortosa van obtenir el segon itercer lloc a la prova de ruta i ala de contrarrellotge.

⇓ L’equip ciclista de Bombers deBarcelona va participar a la MarxaCicloturista

⇐ L’equip de muster de Bombersde Barcelona en acció

35

A CIUTAT

Adéu de la regidora

Després de gairebé vuitanys al capdavant de laregidoria de la Comis-sió de Seguretat i

Mobilitat, Carme San Migueldiu adéu al seu càrrec.

El passat 12 de juny, SanMiguel va celebrar una festa decomiat a la casa Elizalde, envol-tada de tots els seus companys,amics i familiars.

Durant l’acte, Conxita Irujo,secretària de San Miguel, i Her-milo Larumbe, com a represen-tant de les entitats del Pacte perla Mobilitat, van lliurar-li un

ram de flors, un trofeu i unafigura de regidora de papermatxé, portant la revista LaMunicipal sota el braç. Poste-riorment van dedicar-li unesparaules afectuoses.

Per la seva banda, SanMiguel va agrair el suport detots en la seva etapa com aregidora i va emplaçar-los acontinuar aquesta bona relacióen properes col·laboracions.

Carme San Miguel deixa laregidoria i es concentra ara enla presidència del consorci delsX World Police and Fire Games.

Carme San Miguel va celebrar el seu comiat a laregidoria de Seguretat i Mobilitat, amb una peti-ta festa per a familiars, amics i companys de fei-na que va tenir lloc a la Casa Elizalde el passat 12de juny.

Els Jocs Mundials de Policies iBombers se celebraran a Barce-lona del 27 de juliol al 3 d’agost.

Com a balanç de la gestiómunicipal a l’SPEIS, San Miguelva destacar l’“evolució que hasofert el cos de Bombers” cap auna “major tecnificació” i una“potenciació progressiva de laformació dels seus professio-nals”.

⇑ San Miguel va rebre com apresents un ram de flors, un trofeui una figura de regidora de papermatxé

3 6

FLAM

ARAD

ESL’Institut Francès-Alemany d’ Stuttgart visita Bombers

Nova autoescombradoraEl Parc de l’Eixample s’ha

dotat d’una autoescom-bradora automàtica

Nilfisk Oberling BA 750STper a les tasques de fregat ieixugat. L’autoescombrado-ra incorpora l’opció defregat "un sol toc", tripleprotecció contra la corrosió icomandaments d’automa-tització de muntatge i reti-rada sense mans del raspall.Aquesta nova eina de nete-ja dels parcs de l’SPEIS ésrespectuosa amb el MediAmbient i no contaminaperquè utilitza energia elèc-trica. L’aparell s’alimenta debateries que es carreguenen dotze hores i disposad’una autonomia de sethores en funció del treball.Permet treballar a 5,8Kg/cm2, i és regulable en

EEl 23, 24 i 25 d’abril es vacelebrar a Màlaga el VI Con-grés de Serveis d’Emergèn-

cia. Sota el títol "Els Serveis deBombers enel Tercer Mil-leni", elcongrés es vaest ructuraren tres blocsbàsics, sobrel’organització dels serveis debombers; les noves tècniques inous equipaments i el conceptede sostenibilitat i tractament desentències judicials a Bombers.En el primer bloc, Joan Pedreny i

Bombers al VI Congrésde Serveis d’Emergència

Joan Asin, van explicar el conve-ni de l’Ajuntament amb l’Autori-tat Portuària i les millores querepresenta tant en formació com

en mitjans per alServei. Al segonbloc, centrat ennoves tècniques,tecnologies ie q u i p a m e n t s ,Jesús Martínez

Armesto i José Ramón Carmevan exposar la millora en lesextincions d’incendis interiorsque es vol introduir al Servei.Com a clausura es va tractar eldesastre del Prestige.

El 25 de febrer un grup dejoves i educadors de l’Ins-titut Francés alemany

d’Stuttgart va visitar el ParcCentral de Bombers de Barce-lona. Aquesta visita s’emmar-ca dins del Pla Jove Formació-Ocupació i el programa muni-cipal "La integració social delsjoves, mitjançant l’educació,l’ocupació i les millores de lamobilitat". Aquest pla afavo-reix els processos de transicióescola-treball de joves quefinalitzen l’educació secundà-

3 7

nou punts. Després de provar-laal Parc de l’Eixample, es vaestandaritzar la velocitat defregat en el punt sis. El seutransport es pot fer a velocitatràpida –fins a 5,3 km/h en posi-ció de descans i 4,9 km/h entreball–. Té capacitat per a 91litres en dos dipòsits, i està equi-pada amb protecció especial

ria obligatòria. La col·laboracióentre l’Institut Francès-Alemanyde Stuttgart i l’Institut Municipald’Educació de l’Ajuntament deBarcelona va finalitzar amb unaestada a Barcelona d’un grupd’alumnes del centre alemany,que van visitar, entre altresdependències municipals, lacaserna de l’Eixample deBombers de Barcelona. Els convi-dats van fer una ruta per dife-rents instal·lacions del Parc, comel museu, les dotacions debombers i els equipaments.

Jornada deRiscosPsicosocials

NOVA REALITAT SINDICAL A BOMBERS DEBARCELONA, DESPRES DE LES ELECCIONS2003

CCOO 31%

ASI 19%

CGT 0%

AI 2%

UGT 48%

⇑ L’autoescombradora BA 750 ST

Eleccionssindicals a

l’SPEIS

Ales eleccions sindicals del27 de març a Bombers deBarcelona, UGT va obte-

nir el 48% dels vots. CCOO, ambun recolzament del 31% delsvots, es va confirmar com asegona força sindical. El percen-tatge de participació va serd’un 63% als parcs de l’SPEIS.

El ‘No a la guerra’de Bombers

Durant l’ocupació dels Estats Units sobre l’Iraq, Bombers deBarcelona va sumar-se a les manifestacions pacífiques ciuta-danes contra la guerra. Els bombers van lluir una pancarta

amb "Bombers diu no a la guerra" a l’entrada del Parc de l’Eixam-ple. Així, tothom que passava pel carrer Provença, entre Villarroel iCasanova, podia veure la manifestació permanent de rebuig a laguerra de l’SPEIS, que va romandre fins al final de la guerra.

anti-esquitxades. L’autoescom-bradora ocupa 1’63 m. de llarg,1’12 d’alt i 0’76 m d’ample. Esfarà servir a les sales d’utils del’Eixample, Vall d’Hebron, ZonaFranca, Sant Andreu, Drassanes,i llevant.

El 28 de febrer es va realitzaral Parc de l’Eixample deBombers de Barcelona la

primera Jornada de Riscos Psico-socials, organitzada per l’Agru-pació Sindical de Bombers deCCOO de l’Ajuntament. L’objec-tiu d’aquesta sessió informativaera introduir dins del col·lectiuuna línia de formació i debat al’entorn d’aquesta matèria,desconeguda abans que al maiges realitzés l’avaluació de riscospsicosocials.

El moment més emotiu va serla visita al Cau del Jubilat, ja queuna de les noies del grupcol·labora com a voluntària enserveis d’emergència semblantsals dels cossos de bombers a laseva ciutat (Heilbronn). La troba-da amb membres del Cau delJubilat i la visita al museu exposi-ció de records de cossos debombers, va desembocar en unintercanvi d’impressions sobreinteressos comuns. L’estudiant vadonar al Cau amb un distintiudels bombers de la seva ciutat.

3 8

L’IC

EBER

G

Per David Zapater

de Narració Curta1er Premi

Edició 2003

Via Pública

El Premi de narració curta Bombers de Barcelona va ser convocat el desembrede 2002 a través de la revista dels bombers Fahrenheit 451 i hi podien participartots els qui formaven part del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament(SPEIS) de l’Ajuntament de Barcelona. La seva idea inicial va ser aprofitar lacapacitat creativa dels seus membres i promoure la participació. En aquestaprimera edició, amb un primer premi dotat de 1200 euros i dos accèssits de 150euros, el tema de la convocatòria ha estat “El món dels bombers”. En aquestrecull us presentem els tres textos guanyadors.

Relació de premiats:

PRIMER PREMI dotat amb 1.200 euros a la narració titulada:“Diàleg”, de Joan Andrés i Vélez

ACCÈSSIT dotat amb 150 euros a la narració titulada:“A la chica de la bata azul”, de David Zapater Gallego

ACCÈSSIT dotat amb 150 euros a la narració titulada:“Hoy llueve ”, de José R. Carme Luesma

Resta de narracions a concurs:

Reflexions i records d’un vell bomber, de Miquel BàdenasMono sucesor, de Manuel CarracedoUn bomber de Barcelona durant la Setmana tràgica, de Xavier GarciaEl bombero y el artesano, de J. Antoni MedallaEspurna de vida, de M. Mercè MonsonísUn conte didàctic, de Jaume Morgó

Composició del jurat:

Carme San Miguel, Regidora presidenta de la Comissió de Seguretat i MobilitatBlas Alascio, Gerent del Sector de Via PúblicaAntoni Pallarés, Director de Bombers de BarcelonaMontse Radresa, Directora de la revista Farenheit 451Eva Llorach, Cap de Comunicació i Qualitat Sector Via PúblicaJosep Barjuan, Serveis Generals Bombers de BarcelonaMaruja Torres, Escriptora i periodistaDavid Castillo, Escriptor i periodistaBerta Thomas, Gerent de Sassatex

Amb la col·laboració de:Barcelona, maig 2003

DiàlegAutor: J.Andrés i Vélez

1er Premi de Narració Curta

- Manel, estàs aquí? Manel, em sents?

- Si, Àngel, et sento.

- Què fort, estem vius!

- Si. Com estàs?

- No ho sé, em sembla que estic sencer. I tu, estàs bé?

- Crec que sí. M’he fet un cop al cap. Sort del casc. El demés em sembla que està tot bé.Hòstia! no puc moure les cames!

- No fotis. Espera que encendré la llanterna. No, no se m’encén. S’haurà trencat ambla caiguda. Encén la teva.

- No la trobo. Ha d’estar per aquí. Això està molt fosc. Ja l’he trobat! Si, funciona. Tu,fas mala cara, segur que estàs bé?

- Em fa mal tot, però i les teves cames? Et notes els peus?

- Tranquil, sí que me’ls noto. Les tinc atrapades amb una biga o un armari, o no sé quèés això.

- Espera, em trauré l’aparell respiratori, sinó no em puc moure. Així millor. A veure,deixa’m la llanterna. S’ha format com una cova. I la biga que t’atrapa les cames és laque ens ha salvat. Intentaré arribar a les teves cames per a alliberar-les, però això ésmolt estret.

- Primer demanem auxili, que sàpiguen que estem vius.

- Sí, tens raó. Àngel per sergent Robert, Àngel per sergent Robert, em sents? canvi…Aquí l’Àngel, algú em sent? Això no funciona. Si algú em sent, el Manel i l’Àngel estemvius i atrapats entre la runa, canvi.

- Aquest walkies són una porqueria. Haurem de cridar: Aquí!, Auxili! estem aquí!

- Aquí, estem aquí!

- Res, no ens sent ningú. Què haurà passat? El foc sembla que era al soterrani. S’hauràensorrat tot l’edifici?

- Segur que hi ha més gent atrapada. Tant de bo hagin pogut sortir tots a temps. ElRobert estava al vestíbul quan ens ha fet pujar a fer la revisió de l’escala. Els altres

estaven preparant la línia de mànega. Potser encara estaven tots a fora, això ha anatmolt ràpid.

- No, com a mínim hi havia el Pedro i l’Andreu que baixaven cap el soterrani amb lamànega. I tal i com és l’Andreu, hauran anat ben endins, fins a trobar el foc.

- No entenc com s’ha ensorrat tot tan de sobte, sense que ningú donés l’alarma. Per quèens han fet entrar si podia ensorrar-se?

- Acabàvem d’arribar. Potser l’incendi feia estona que cremava, i ningú se n’havia adonat.O potser hi ha hagut una explosió. A més, a aquestes hores segur que hi havia gent alspisos. Havíem que revisar l’edifici.

- Tornem a cridar: Auxili! Auxili! estem aquí! … Sents alguna cosa?

-Res. L’únic que se sent és la runa que s’escorre entre les bigues.

- Va, intentaré arribar a les teves cames. No, no hi arribo. Si pogués moure aquesta biga.

- No toquis res. Ja estem bé així. Ja vindran a buscar-nos.

- Que ja estem bé? Tenim tones de runa a sobre nostre, i tu amb les cames atrapades, idius que ja estem bé?

- Home, podríem estar millor. En lloc d’haver vingut aquí, podríem estar acabant lapaella que hem deixat a mitges, que per cert avui t’havia sortit molt bona. O podríemestar a casa amb la dona, o …

- O a Honolulú. Tu estàs delirant. Espera que em trec els guants i miraré si tens febre.

- Calla, què és aquest soroll? Eh, estem aquí! Auxili!

- …

- Devia ser un assentament de la runa. No poden venir tant aviat a buscar-nos. Primerhauran d’apagar l’incendi i després hauran d’assegurar-se que tot està estable abansde començar a desenrunar. Poden passar hores.

- Doncs apaga la llanterna, sinó s’acabarà la bateria.

- Collons! un altre cop a les fosques. Quan torni a néixer no vull ser bomber.

- Si sortim d’aquesta hauràs tornat a néixer.

- …

- En què penses?

- No t’ho creuràs, estava recordant les últimes vacances, quan portava a la meva filla acoll. Encara no sap parlar, jo li anava cantant cançons i ella anava fent sorollets d’alegria.Saps, Manel, vull sortir viu d’aquesta per poder tornar a sentir aquests sorollets, i poder-los recordar quan sigui vell.

- Ep! Què és aquesta llum? Àngel, que ja els tenim aquí. Desconfiaves dels nostrescompanys? Ei! que som aquí! que som aquí!

1er Premi de Narració Curta

1er Accèssit de Narració Curta

A la chica de labata azul

Autor: D. Zapater Gallego

Por unos instantes dudé en bajar a buscarte…

ni tan solo teníamos la certeza de que estuvieras ahí …

tanto el acceso como las condiciones para ello… daban miedo…

Si estabas dentro de aquel infierno…no podías estar con vida.

El tiempo transcurrido… el lugar… el humo… el calor…jugaban en tu contra.

Era evidente… si estabas… ya no estabas.

Eso era lo que en mi interior se repetía…por lógica, por experiencia… por miedo.

Un compañero tomó la iniciativa…otro le siguió…un tercero más…creo…

Profesionales… valerosos… temerarios?… Se fueron sin pensarlo por aquel agujero apor ti.

Se me adelantaron… dieron el paso que tocaba dar.

Al rato… gritos… ”luz!…cuerdas!…que baje otro!…la hemos encontrado!”

No encontraba ni la escalera… y el primer peldaño?…

el humo no me dejaba ver ni mis propios pies…

aquel puto agujero lo escupía caliente…veloz…oscuro…

Tan oscuro como claro era lo que me iba a encontrar ahí abajo.

Bajé… y al llegar a tu lado te pisé…… no te quejaste.

Te rodeé con mis brazos…… no me lo impediste…

Nos arrastramos hacia la salida…Los otros buscaban más gente…fuego… no sé.

Nos quedamos solos…… un breve y eterno minuto…

Cogí la linterna y te iluminé…Apareció tu rostro…dejando intuir donde te había

sorprendido el incendio…No había quemaduras…no había mueca de sufrimiento…

Me quité el guante, buscando algún signo de vida. Palpé tu cuello…

una arteria…una vena…lo que fuera….. una señal!

Mientras bajaban la cuerda para izarte, rezaba por equivocarme…

al no encontrar tu pulso.

Peso, calor, oscuridad, tensión …De rodillas te incorporé, de espaldas a mi pecho,

costaba tanto mantenerte simplemente en esa postura…

Tu cuerpo, tu cabeza, tus brazos…hacían lo imposible por no dejarse atar,

se esforzaban por no colaborar, por desplomarse al suelo… Suerte de un compañero.

Mientras tanto,tu bata azul empapada se desprendía con nuestros torpes movimentos.

Tu saliste primero…

Cuando recuperé la visión, en cubierta…allí estabas… tendida, semidesnuda,

con los bomberos, con tu capitán…Sus caras mostraban derrota…..

De nada sirvieron el masaje cardiaco, el aire… las atenciones del sanitario…

su voz y sus conocimientos sentenciaron mi ánimo, aquel hilo de esperanza,

confirmando lo real, lo lógico, lo previsible… con un “No hi ha res a fer”…

Verte ahí tendida era duro…triste…Con el barco quemando por dentro

y con todos nosotros en su cubierta, tuve la sensación de silencio, de quietud,de respeto…

un sentimiento general diferente a otros servicios con víctimas.

Al girarme vi a tu capitán, de pie en un sitio elevado.

Ya estaba allí antes de bajar a buscarte, testigo inmóvil e impotente de lo que sucedía.

Se tapaba la cara con las manos…No recuerdo sus rasgos, no recuerdo su expresión…

Estoy convencido que no entendió mi idioma… ni mis palabras… pero si mis intenciones,

sólo extendió una mano… No hizo falta más.

Dale, cuanto te llegó la hora… simplemente estabas dormida…quizás soñando con losseres queridos que aguardaban a miles de kilómetros…

A ellos…diles en sus sueños…en su pena por tu pérdida… que no ha habido sufrimiento…

que no ha habido dolor…ni tan solo fuego… ni tan solo humo…

Que sigues en Barcelona…en tu camarote del Lamu, descansando…

pensando felizmente en ellos…

Cuando bajamos a tierra a reponer nuestros equipos,

me encontré al compañero que te localizó…

“estaba estirada encima de la cama…le pilló durmiendo”

1er Accèssit de Narració Curta

“la pobre no se ha enterado de nada”

Me dieron ganas de llorar…

Lo hice más tarde… solo. Regresando a casa en moto, oculto por el casco y la velocidad.

En otra vida… en otras circunstancias,

te hubiera tenido en brazos como amiga, como hermana, como compañera…

en un acto de amistad, de felicidad, de cariño, de complicidad…Quien sabe…

En esta vida la desgracia se cebó con nuestras inocencias. Tu te llevaste la peor parte.

Ese minuto contigo me acompañará y estará presente en próximos servicios…

me ayudará a seguir mejorando como bombero…a seguir creyendo en esta vocación,

en estos compañeros, quienes con su valor y entrega hicieron posible…al menos…

que regreses a casa…, donte te puedan rendir honores, respeto y cariño…en tu despedida,

hacia aquel lugar que todos de una manera u otra debemos ir…algún día.

Tu sigue descansando, sigue soñando…sobre tu cama… envuelta en tu bata azul …

……..”Descansa en paz, pequeña Dale”

1er Accèssit de Narració Curta

2on Accèssit de Narració Curta

Hoy llueveAutor: José R. Carme

Hoy llueve.

Los días de lluvia son días muy propicios a la melancolía.

Dicen que la melancolía es el portal de los recuerdos.

Repasando mentalmente intervenciones pasadas percibo que existe un factor comúnen muchas de ellas que creo puede ser el elemento que conforme el carácter tanparticular que encontramos generalmente en los bomberos y que es capaz de crearvínculos entre nosotros sin tener en cuenta fronteras ni idiomas. Este factor común esla amplia variedad de sensaciones que se experimentan en el transcurso de un mismoservicio.

Mi mente se detiene en una intervención que duró varios días y en la que a lo largo deltiempo se sucedían sin intervalo situaciones que nos producían sensaciones de todotipo: satisfacción, alegria, esperanza, expectación, miedo, desasosiego, desesperanza,cansancio, solidaridad, tristeza, etc., todas ellas resultado de hechos diarios que resultaban:trágicos, cómicos, penosos, esperpénticos, desastrosos, gratificantes, desmoralizadores,etc.

Quiero relataros esta intervención.

Lluvias de la intensidad de la que hoy cae en Barcelona se habían mantenido varios díasen distintas zonas de la península

Los ríos de todo el Noroeste español sufrían crecidas importantísimas y había muchaszonas inundadas.

En un puente sobre el río Orbigo en la carretera de Galicia y muy cerca de Benavente,ocurre una tremenda desgracia. Un autocar con escolares procedentes de un colegio deVigo que regresaban de pasar juntos las vacaciones de Semana Santa, se precipita al ríoquedando completamente cubierto por las aguas.

Muy pocos escolares y profesores pueden salir con vida.

De forma inmediata se alerta a los grupos de rescate especializados para intervenir enla recuperación de los accidentados.

Se desplaza al lugar un amplio dispositivo de buceadores del Centro de Buceo de laArmada Española y un importante grupo de Buceadores de Bombers de Barcelona.

Al iniciar los trabajos experimentamos al mismo tiempo dos sensaciones contrapuestas:

- Confianza en nuestra capacidad de trabajo y duda ante la fuerza del agua.

Dadas las condiciones del río y la extensión de la zona a rastrear se prevé que el trabajo durará varios días y se pide colaboración al ejército y a otras fuerzas de seguridad. Seofrecen voluntariamente otros buceadores y personas de diversos lugares vecinos allugar de la tragedia, también participa un helicóptero del S.A.R. para rastrear desde elaire.

Soldados del batallón de Pontoneros de Zaragoza y Guardia Civil, rastrean los márgenesde la zona inundada y los buceadores iniciamos la búsqueda partiendo del puente enuna zona aproximada de tres kilómetros río abajo.

Como podéis suponer en aguas absolutamente opacas el único sentido disponible parala localización de los cuerpos es el tacto. En esa situación la concentración es absoluta,el buceador se deja arrastrar por la corriente intentando ocupar con brazos y piernasel mayor espacio posible para tropezar con un cuerpo. En cualquier momento se puedeproducir el contacto. Son situaciones de tensión total.

- Hace tres días que rastreamos sin encontrar ningún cuerpo.

Cuando se prolonga el tiempo de trabajo y no se obtienen resultados positivos sereplantean los métodos y se repiten acciones que se consideran adecuadas, pero en unrincón de la mente de cada uno de los bomberos aparece el fantasma de una sensaciónde desaliento que se alimenta con el cansancio producto de las horas de trabajo y latensión a que se está sometido.

Los familiares de los chicos desaparecidos están presentes en la zona, desesperados porque no se encuentran los cuerpos y colaboran en el rastreo de los márgenes. Verlostrabajar nos hace redoblar los esfuerzos.

- El ejército ha instalado un campamento de intendencia con toda clase de servicios(cocina, duchas, etc.) capaz de dar servicio tanto a militares como a civiles.

De la relaciones con el Altísimo se encargan un sacerdote civil y otro militar. Ofrecencada día misas y rogativas pidiendo a Dios por que nos ayude y nos dé fuerza en nuestrostrabajos.

En todos los parlamentos de ambos religiosos se intenta ayudar en su dolor a los familiaresy dar moral a los equipos de rescate.

De otro tipo de relaciones con el “más allá” se encargan meigas y videntes que conpresencia física en el lugar o mediante mensajes al centro de mando de la operacióndan indicaciones diarias de que zonas deben rastrearse.

- Creemos que es prioritaria la búsqueda en las zonas más peligrosas del río, zonas conmucha corriente en las que hay obstáculos, árboles, taponamientos de elementosarrastrados por la corriente, etc. en los que puede haberse quedado enganchado algunode los niños desaparecidos. La situación de riesgo es absoluto, pero es posible que enesas zonas tengamos la primera recompensa.

2on Accèssit de Narració Curta

Desde el helicóptero se repasa la superficie inundada esperando localizar algún bultoque pueda parecer un cuerpo. Dos buceadores van en el helicóptero para poder saltaral agua en caso de que algún objeto arrastrado por la corriente resulte sospechoso.

Cuando un buceador debe saltar al agua el piloto desciende hasta una altura que élconsidera adecuada para la seguridad del helicóptero, no obstante dar un salto paraatrapar un objeto que puede ser o no un cuerpo, desde una altura que a nosotrossiempre nos parecía excesiva por no saber la profundidad en esa zona …….pues …….acongojaba.

- En un remanso del río y completamente cubiertos por el lodo encontramos los primeroscadáveres y con ellos pistas para organizar de forma más efectiva el rastreo.

Este día por la tarde y al día siguiente por la mañana en los actos religiosos los dossacerdotes agradecen la ayuda divina. El sacerdote civil nos indica que finalmente Diosestá ayudándonos en el trabajo y el capellán militar nos arenga y nos exige el máximoesfuerzo ya que dice que el Todopoderoso nos ha dado una señal que demuestraclaramente que está de nuestro lado.

Con renovada moral se continúan los trabajos.

- En pocos días se recuperan todos los cuerpos excepto los de cinco niños.

En sus trabajos de colaboración adivinos, videntes y meigas parecen ponerse de acuerdoal atardecer de cada día, cuando los buceadores empiezan a retirarse. Posiblemente esel momento más propicio para las conexiones astrales y siempre hay alguno que aseguraconocer donde están localizados los cuerpos dando detalles como “un buceador haestado sentado en un tronco encima de un niño”. Esto significa que el mando de laoperación convoca una reunión urgente de buceadores y a la pregunda de “alguno devosotros se sentó durante el día de hoy en un tapón de maderas y troncos en algúnrincón del río”, iniciar un repaso de todas esas zonas, siempre con resultados negativos,pero siempre con la atención expectante de los familiares.

- Carmiña es una mujer gallega no demasiado joven. Se ha estado medicando durante18 años para poder quedar embarazada y tener un hijo. Cada día se acerca a losbuceadores y con lágrimas en los ojos nos dice “me devolveréis a mi hijo”.

Podéis imaginar la sensación que se siente en estas condiciones.

“Carmiña, por Dios que mañana lo encontramos”

- Los oficios religiosos y las arengas diarias evolucionan de tal manera que el discursode los curas se transforma y mientras el cura civil sigue en las rogativas con nuevosargumentos, el capellán militar mirando al cielo dice: “Señor ya no te pedimos, ¡teexigimos! que nos devuelvas los cuerpos de los niños que nos faltan encontrar”.

Ni las rogativas ni las exigencias funcionan y nos siguen faltando cinco niños.

- El helicóptero en una falsa maniobra toca la copa de un árbol y cae en una isleta enel centro del río. La tripulación completa del aparato es de cinco hombres. Por fortunalos cinco salen ilesos del accidente.

2on Accèssit de Narració Curta

El capellán militar, relaciona rápidamente a los cinco tripulantes del helicóptero con loscinco niños que falta localizar y en el oficio religioso de la tarde efectúa un parlamentoen el que dice que “Dios nos ha cambiado los cinco cuerpos que falta rescatar por loscinco tripulantes ilesos del accidente del helicóptero”.

No tenemos valor para mirar la cara de los familiares y nos preguntamos extrañados siel capellán está suspendiendo las operaciones de rescate.

- Finalmente al cabo de diez días se localizan los cuerpos de los muchachos, en untremendo tapón de madera y restos de la inundación y en una zona completamentepantanosa que impide el acercamiento con elementos pesados. Dadas las dificultadespara acceder al lugar se determina que cuando el terreno se estabilice la Guardia Civilrecupere esos cuerpos y empezar desde este momento la retirada de buceadores yefectivos operativos.

Se tardó casi un mes en poder recuperar esos cinco cuerpos.

También casi un mes en recuperar el hijo de Carmiña.

- Al dar por finalizado el rescate, el Comandante del CBA organiza una fiesta de despedidapara los buceadores. Casi todos tenemos llagas en piernas y brazos por efecto de lashoras de contacto del neopreno con la piel, también sufrimos quemaduras en la carapor efecto del sol. Un compañero nuestro cuya piel es más blanca tiene verdaderosproblemas para soportar las molestias de las quemaduras en la cara y el ATS de la marinale proporciona unas pastillas de ayuda.

Al cabo de un rato de celebración y de unos vinitos, nuestro compañero empieza a llorardesconsolado sin que ninguno acierte el motivo, él tampoco tiene ninguno en concretopero el berrinche es cada vez mayor. Intentamos consolarlo o hacerle alguna broma yllora con más desespero.

Preocupados, decidimos llevarlo al hospital de Benavente porque creemos que estásufriendo una crisis que no damos a comprender.

Después de los primeros análisis y la conversación que tenemos con los médicos se llegaa la conclusión de que todo lo que ha sucedido es que se ha mezclado un potentecalmante con la bebida de la fiesta.

Dejamos ingresado al inclito y regresamos a la fiesta de despedida.

- Durante el regreso a Barcelona recibimos con satisfacción el primer reconocimento anuestro trabajo, pues al detenernos en Aranda de Duero para comer, se presenta antenosotros el jefe de bomberos que al ver nuestros vehículos aparcados nos localiza yademás de felicitarnos por nuestra labor nos felicita por ser el día de Sant Jordi y nosindica que él ha regalado una rosa a su mujer que es catalana.

2on Accèssit de Narració Curta

de Narració Curta1er Premi

Edició 2003

Via Pública

imatges de la història

Conegut popularment entre els bombers com

“el galtes”, per la peculiar forma frontal, aquesta

bomba-tanc data de l’any 1951. Bombers de Barcelona

va adquirir tres unitats d’aquest vehicle marca Pegaso,

model Z-206, i que duien els anagrames BT-8, BT-9 i

BT-10. A conseqüència de l’ús i el desgast de les planxes,

l’any 1969 els van haver de canviar les carrosseries.

L’operació va ser duta a terme per Bombers de Barcelona

als tallers de l’Eixample.