Bon Pastor 70

El Bon Pastor Revista per a preveres

Nm. 70 Octubre de 2015

Any VI

Equip promotor: Agust Borrell, Norbert Miracle, Xavier Morlans, Joan Planellas, Armand Puig.

Correcci lingstica: Joaquim Claver.

Disseny original: Albert Fortuny.

Dipsit Legal T- 1085 - 2014 [email protected]

www.elbonpastor.cat

Si voleu collaborar econmicament en el sosteniment i difusi de la revista podeu fer els vostres donatius a

La Caixa 2100-0272-33-0101212882. Moltes grcies

Pgina 2 El Bon Pastor - 70

Prtic .................................................................................................................................................................... 4

ARMAND PUIG I TRRECH

Presents com el llevat ............................................................................................................................ 7

Una naci s considerada gran quan defensa la llibertat NORBERT MIRACLE

Anunciar la Paraula .............................................................................................................................. 10

La parbola de ladministrador astut (Lc 16, 1-13) ANTONI POU

Deixebles de lEvangeli ...................................................................................................................... 11

La vida eterna, una reflexi dAgust dHipona (II) JOAN TORRA

Reclinats sobre el pit del Senyor ............................................................................................... 13

LEucaristia, plenitud del ministeri sacerdotal BARTOMEU VILLALONGA

Rentar els peus ......................................................................................................................................... 15

La relaci cincia i fe en la vida pastoral del prevere: el curs www.cienciaifebcn.com EMILI MARLS

Un bisbe ens parla .................................................................................................................................. 17

LEsglsia, servidora dels pobres (II) + ENRIC BENAVENT

Hem vist, hem llegit .............................................................................................................................. 20

Francisco, el Padre Jorge PEIO SNCHEZ

NDEX


El dia 1 doctubre, en acabar lacte dinauguraci de curs de les tres facultats

eclesistiques, que presidia el Cardenal Giuseppe Versaldi, prefecte de la Congregaci per a

lEducaci Catlica, aquest va signar el decret de constituci del nou Ateneu Universitari

Sant Paci, una instituci acadmica major de lEsglsia de Barcelona i, a travs della, de

totes les dicesis catalanes i de Mallorca. Hi eren presents tots els bisbes catalans

(residencials i auxiliars) i lAbat de Montserrat, i hi eren representades la dicesi de Mallor-

ca, la Universitat Ramon Llull i la Universitat de Barcelona, aix com el Govern catal.

LAteneu s una iniciativa del Cardenal de Barcelona, Dr. Llus Martnez Sistach, que la San-

ta Seu ha acollit decididament, i suposa un pas endavant que duen a terme les deu Esglsies

diocesanes que viuen i peregrinen a Catalunya, juntament amb la dicesi de Mallorca. El

nou Rector de lAteneu s el qui signa aquestes lnies.

Magradaria explicar els beneficis eclesials i pastorals de la nova instituci, que cohesiona

institucionalment la Facultat de Teologia de Catalunya (constituda el 1968), la Facultat de

Filosofia de Catalunya (constituda el 1990) i la Facultat Antoni Gaud dHistria de

lEsglsia, Arqueologia i Arts Cristianes (constituda ara fa un any, el 2014). En primer lloc,

tal com va posar de manifest el Concili Tarraconense de 1995, Catalunya s una unitat pas-

toral, en la qual el treball interdioces sorgeix quasi espontniament i es realitza a molts

nivells. Les agrupacions, en Comissions i Serveis de diversa ndole, de les tasques eclesials

comunes a les dicesis, configura una manera de fer, que t una llarga tradici, iniciada el

segle XIX, ampliada el segle XX i esdevinguda imprescindible el segle XXI. Els preveres cata-

lans es coneixen i es reconeixen com a treballadors de la mateixa vinya. El mn, alhora, sha

engrandit i sha empetitit. Igualment, lEsglsia uneix all global i all local i ho fa des

dunes bases teolgiques precises, mitjanant una eclesiologia de comuni que articula el

carcter universal i el carcter dioces, al servei de la missi evangelitzadora.

En segon lloc, tal com va evidenciar el Congrs de les Grans Ciutats celebrat a Barcelona

lany passat, Catalunya ha deixat de ser bipolar: rural i urbana. La divisi entre dicesis ur-

banes i rurals, o, encara, entre arxiprestats rurals i urbans, sha esberlat. Les comunicacions

fsiques entre territoris i les anomenades autopistes de la informaci (internet), formen

una sola cosa. La noci de xarxa esdev dominant, tant per a designar les carreteres que

traspassen els lmits territorials amb una mobilitat creixent, com per a designar la teranyi-

na dinformacions, projectes conjunts, intercanvis, que caracteritzen la societat davui. La

gran ciutat s, naturalment, Barcelona i la seva rea metropolitana (cinc milions i mig de

persones), per s tamb el territori catal restant (dos milions de persones), que partici-

pen dels comportaments, cultures i modes de vida urbans, dictats per la gran ciutat i les al-

PRTIC


tres grans ciutats. Fins i tot els neorurals sn, de fet, un fenomen urb. I s formidable

lhomogenetzaci urbanita dels joves daquest pas, tamb els qui viuen a la vall ms

amagada del Pirineu. Barcelona s, com a mxim, a dues hores de les quatre puntes del pa-

s. Les xarxes, fsiques i mentals, teixeixen un nou taps, que anir definint-se ms clara-

ment en els propers anys.

En tercer lloc, i en aquest context de grans transformacions, la qesti educativa i formati-

va si es vol, la cultura i la universitat pren un relleu particular. Per exemple, loferta uni-

versitria a Catalunya s enorme: a Barcelona hi ha cinc universitats publiques (UB, UAB,

UPC, UPF, UOC) i tres de privades, totes tres dinspiraci cristiana (URL, UIC, Abat Oliba).

Cal sumar-hi tres universitats pbliques ms (UdG, UdL, URV), i una altra (UVic), semip-

blica. En total, dotze universitats per a set milions i mig dhabitants a les quals caldria afegir

una muni de centres adherits a les esmentades universitats i diverses escoles privades de

rang universitari. La veu de lEsglsia catlica, expressada de manera substantiva, necessi-

tava fer-se sentir en aquest gran mn universitari des de lespecificitat que, de sempre, lha

singularitzada: mitjanant els estudis teolgics, filosfics i humanstics (histria i arts).

Leina dexpressi s des dara lAteneu Universitari Sant Paci, ptimament ubicat en ple

centre de Barcelona, en un edifici histric, el Seminari Conciliar, obra dElies Rogent, mes-

tre de Gaud i tamb autor de ledifici histric de la UB. Ledifici del Seminari s alhora la

seu de la rica Biblioteca Pblica i Episcopal del Seminari de Barcelona, amb fons de llibre

antic i modern, magnficament renovada en els darrers temps.

En quart lloc, en els darrers anys sha anat forjant un engranatge dinstitucions eclesisti-

ques de rang universitari que ara quedaran aixoplugades sota lAteneu mitjanant la Facul-

tat de Teologia, tant a Catalunya com a les Illes Balears. Em refereixo als dos instituts incor-

porats (Teologia Fonamental i Institut Superior de Litrgia de Barcelona) (nascuts els anys

vuitanta), el centre afiliat (el Centre dEstudis Teolgics de Mallorca) (des del 1970) i els sis

instituts superiors de cincies religioses que hi estan vinculats (Barcelona, Girona, Lleida,

Mallorca, Tarragona i Vic) (nascuts els anys noranta). La xarxa destudis eclesistics co-

breix una bona part del territori i representa una xifra total de ms de tres mil alumnes, en-

tre els quals tots els seminaristes de les nostres dicesis, moltssims laics i alguns preveres.

LAteneu no sha construt damunt la sorra!

A propsit daix, voldria especificar loferta adreada a les persones que tenen, almenys,

un ttol acadmic (batxillerat o grau en teologia) i que sn sobretot preveres. Aquest ttol

els permet daccedir al segon cicle i dur a terme directament una llicncia (Mster) (dos

anys acadmics) en el cas que escullin teologia (especialitats: teologia sistemtica, teologia

bblica, teologia moral). En el cas que escullin filosofia, han de daconseguir primerament el

batxillerat (grau), la qual cosa representa un any acadmic extra, ats que ja en porten dos

de fets, abans daccedir a la llicncia (Mster) (especialitats: filosofia teortica, filosofia

prctica i histria de la filosofia i de la cincia). Si escullen la Facultat Antoni Gaud, han de

passar per un curs pont per tal dobtenir el batxillerat (grau), cosa que es pot fer durant dos


anys (matins de dimecres a divendres, el primer, i de dilluns a dimecres, el segon) o b en

un sol any. La llicncia (Mster) de la Facultat Antoni Gaud es titula Llicncia en Histria i

Patrimoni cultural de lEsglsia i compta amb tres especialitats: Histria de lEsglsia, Ar-

queologia i Art, Patrimoni de lEsglsia. En resum, sense curs pont (en el cas de seguir una

llicncia en teologia) o amb un curs extra de pas (en el cas de seguir una llicncia en filoso-

fia o en histria i patrimoni), lAteneu Universitari Sant Paci ofereix nou opcions de segon

cicle. Es tracta duna oferta extraordinria, a la qual safegeixen encara dues llicncies ms:

les llicncies en teologia fonamental (Institut de Teologia Fonamental, Sant Cugat) i teolo-

gia litrgica (Institut Superior de Litrgia de Barcelona). Aquestes onze llicncies eclesis-

tiques tenen totes elles validesa civil, en virtut dels corresponents decrets emesos pel Mi-

nisteri dEducaci i Cultura. Per aix donen accs a la titulaci cannica (Llicncia) i civil

(Mster universitari).

Permeteu-me, per acabar, una reflexi que voldria servir per a encoratjar. Una formaci

continuada que passi per obtenir un grau acadmic, s garantia duna preparaci adequada

al temps que vivim. Voldria, a propsit daix, desfer dos arguments que ms aviat sonen a

autojustificaci.

El primer, el del temps: les urgncies pastorals sn tantes que no puc estudiar. s veritat

que les tasques pastorals sn mltiples i que el qui vol treballar t molt de camp per crrer.

Per lestudi s una tasca pastoral de primer ordre que redunda en benefici de totes les

persones que envolten el prevere. No s un divertimento o quelcom superflu del qual po-

drem prescindir. Aprofundir en les disciplines eclesistiques s una manera ptima de ser-

vir el poble de Du. No en tinguem cap dubte!

El segon argument s el de la necessitat: en tinc prou de llegir algunes coses per posar-me

al dia. Un prevere no pot deixar-se anar des de cap punt de vista i, per tant, tampoc des del

punt de vista intellectual. En un context social i cultural on un percentatge elevat de perso-

nes han fet estudis universitaris, no podem donar ra de la nostra esperana si no unim el

cor i lintellecte, si la caritat i la raonabilitat de la fe no van juntes. Lautoritat dun discurs

religis sha de sustentar sobre uns coneixements que siguin fruit del treball i de la reflexi.

Malfiem-nos dels carismatismes i dels intellectualismes. No a una teologia de tauleta de

nit, com va dir el Papa Francesc, per s a una teologia robusta , arrelada en la Paraula i en-

quadrada en la Tradici. El discurs sobre el no cal pot amagar peresa i desdia.

Demanem al bon Du que lAteneu Sant Paci compleixi la seva funci acadmica al servei

de les Esglsies que peregrinen a Catalunya i a les Illes Balears. Que sigui una ocasi perqu

molts preveres, com un nombre important ja ha fet, es decideixen a triar un segon cicle

dentre els onze possibles. Que la pastoral quedi enfortida grcies, tamb, als ensenyaments

impartits en lAteneu, i es refermi el poble de Du que confessa lEvangeli del Senyor res-

suscitat.

ARMAND PUIG I TRRECH.

Rector de lAteneu Universitari Sant Paci



El viatge apostlic del Papa Francesc a Cuba i Estats Units dAmrica informati-

vament ha quedat una mica eclipsat a casa nostra per la intensitat de la campanya electoral

que hem viscut durant aquest mes de setembre. s una veritable llstima, perqu els gestos

i les paraules de Francesc en aquests dos pasos sn dels que romandran gravats en la his-

tria dels viatges papals.

Imatges realment impactants: la figura de Francesc, igual que la de Joan Pau II i Benet XVI, a

la plaa de la Revoluci de lHavana i les seves paraules davant de Ral Castro i una multi-

tud de cubans: La importncia dun poble, duna naci, la importncia duna persona sem-

pre es basa en com serveix la fragilitat dels seus germans; la defensa dels immigrants da-

vant dels congressistes nord-americans: Nosaltres, que formem part daquest continent, no

ens espantem dels estrangers, perqu molts de nosaltres fa temps que tamb ho vrem ser,

destrangers, aix com tamb el clam per labolici de la pena de mort i del trfic darmes;

lactitud coratjosa a lAssemblea General de les Nacions Unides sobre les armes nuclears, el

narcotrfic o les fragilitats de la mateixa instituci de lONU, que no acaba de sortir-sen da-

vant dalguns conflictes... La casa comuna de tots els homes ha de continuar aixecant-se so-

bre una recta comprensi de la fraternitat universal i sobre el respecte de la sacralitat de ca-

da vida humana, de cada home i cada dona: dels pobres, dels ancians, dels nens, dels malalts,

dels no nascuts, dels desocupats, dels abandonats, dels que es jutgen desestimables perqu no

sels considera ms que uns nombres d'una o una altra estadstica.

El missatge del Papa, en la lnia exposada ja per Pau VI a qui va citar abundantment,

Joan Pau II i Benet XVI, posa laccent en les capacitats dels ssers humans dincidir en el fu-

tur del planeta, i sobretot s una crida clarament proftica a canviar el mn, especialment

adreada als qui tenen responsabilitats. LAssemblea va interrompre el discurs amb aplau-

diments en vint-i-set ocasions, i al final Francesc va ser ovacionat dempeus.

En lmbit ms eclesial, el viatge ha portat el Papa a parlar i escoltar les Esglsies locals de

Cuba amb els seus bisbes, amb els joves, amb els preveres, amb les famlies, amb els ma-

lalts. Al Estats Units ha canonitzat fra Junper Serra, que va saber testimoniar en aquestes

terres lalegria de lEvangeli; ha visitat una llar per als sense sostre de Washington; una

escola per a immigrants a Harlem (Nova York); ha celebrat lEucaristia a limpressionant

Madison Square Garden; ha visitat una pres a Filadlfia; i ha participat a la VIII Jornada

Mundial de les Famlies celebrada en aquesta capital americana.

Tot plegat ha estat com un signe visible de les obres de misericrdia que Francesc tant ens

ha recomanat per a la nostra vida: acollir els forasters, assistir els malalts, visitar els

presos... per tamb donar consell als qui el necessiten, ensenyar als qui no saben,

Una naci s considerada gran quan defensa la llibertat

PRESENTS COM EL LLEVAT

corregir els qui van errats, consolar els tristos i fins i tot ajudar a perdonar les ofen-

ses entre pasos que han estat greument enfrontats.

El discurs de Francesc, el dijous 24 de setembre, al Congrs dels Estats Units a Washington

D.C. va ser en el seu contingut i en la seva forma una pea admirable que val la pena resse-

nyar. Vaig escoltar-lo aquella tarda desprs dhaver sentit als informatius un no parar de

notcies sobre poltics, sobre les seves maneres dactuar, sobre les propostes duns i altres...

Evidentment que el Papa sadreava als poltics dels Estats Units dAmrica, un pas definit

com la terra dels homes lliures i la ptria dels valents i a qui va donar un bon consell que ser-

veix per a tots els pobles, tamb per a nosaltres: una naci s considerada gran quan defen-

sa la llibertat. Em va semblar que tamb aquestes paraules podien llegir-se des dels ulls

dun catal immers en la vorgine duna singular campanya electoral.

En primer lloc, el Papa diu als congressistes nord-americans: vosts estan cridats a defensar

i custodiar la dignitat dels seus conciutadans en la recerca constant i exigent del b com, ja

que aquesta s la finalitat principal de la poltica. I encara fa una remarca referint-se a

aquells a qui els governants ms han de dedicar la seva atenci: especialment els qui es tro-

ben en una situaci de ms vulnerabilitat o risc.

El Papa no silencia que tots coneixem i estem summament preocupats per la inquietant si-

tuaci social i poltica del nostre temps i fa lanlisi de quins sn els problemes centrals a

escala mundial, de quina manera el nostre mn sagna en tants germans nostres, i com cal

afrontar les polaritzacions que pretenen dividir el mn contemporani en bndols.

A casa nostra hi ha qui es pregunta com ha de respondre lEsglsia davant dels complexos

reptes que es presenten a partir dara en la societat catalana. Em sembla que les paraules

de Francesc ens poden ajudar a fixar un marc dactuaci: La nostra resposta, en canvi, s

d'esperana i de reconciliaci, de pau i de justcia. Se'ns demana tenir el coratge i usar la nos-

tra intelligncia per resoldre les crisis geopoltiques i econmiques que abunden avui. Tamb

al mn desenvolupat les conseqncies d'estructures i accions injustes apareixen amb molta

evidncia. El nostre treball se centra a retornar l'esperana, corregir les injustcies, mantenir

la fe en els compromisos, promovent aix la recuperaci de les persones i dels pobles. Anar cap

a davant junts, en un renovat esperit de fraternitat i solidaritat, cooperant amb entusiasme al

b com.

El cam ms adequat tant en les grans crisis com en les ms senzilles continua essent el di-

leg entre els diferents actors: Quan pasos que han estat en conflicte reprenen el cam del

dileg, que podria haver estat interromput per motius legtims, s'obren nous horitzons per a

tots. Aix ha requerit i requereix coratge, audcia, la qual cosa no significa falta de responsa-

bilitat. Un bon poltic s aquell que, tenint en ment els interessos de tots, pren el moment amb

un esperit obert i pragmtic. Un bon poltic opta sempre per generar processos ms que per

ocupar espais.


Al vol de tornada, una periodista va preguntar al Papa quins reptes tenia plantejats

lEsglsia. Francesc va respondre amb senzillesa: continuar treballant amb aquest poble

creient com fins ara sha treballat, acompanyant el poble en el seu creixement, en els moments

bons i en les seves dificultats. El repte per a l'Esglsia avui s ser com sempre ha estat: una Es-

glsia propera a la gent.

NORBERT MIRACLE FIGUEROLA,

Prevere de larquebisbat de Tarragona,

Rector del Seminari Major Interdioces



Jess, desprs de les parboles de la misericrdia dirigides als fariseus que mur-

muraven perqu es feia amb els pecadors, es dirigeix tamb als deixebles per ensenyar les

actituds que han de tenir els seus seguidors.

El qui t el cor centrat en les coses del Regne, moltes imatges del funcionament de la natu-

ralesa i dels costums de les persones se li presenten tamb com a parboles del funciona-

ment del Regne de Du. El detall ms insignificant, com la mida del gra de mostassa, o la

situaci ms banal, com la senyora que escombra buscant una moneda perduda, poden ser

imatges de Du i del seu dinamisme operant en la Histria.

A Jess tamb li crid latenci el mn dels negocis. La passi pel diner activa les neurones;

com tamb el perill de la prpia supervivncia fa nixer lastcia dels qui ho han perdut tot.

Pensem en el gnere literari de la Picaresca, que des del Lazarillo de Tormes, les aventures

de Charlot, fins a la pellcula Barry Lyndon de Stanley Kubrick, ens mostren com els qui

han caigut en desgrcia troben mil maneres per sortir-sen grcies a lastcia.

Doncs b, el protagonista de la nostra parbola tamb ho ha perdut tot. Lhan fet fora de la

feina. Ms avall no pot anar, i per aix sarrisca. Com que ladministrador sempre es queda-

va una gran part del que cobrava als deutors del seu amo, consent a perdre la seva part per

fer-se amics i tenir alg on anar, quan lhagin acomiadat.

Per poder guanyar, ha consentit a perdre per paradoxalment la seva prdua al final s

un guany. s per aix que finalment el Senyor el lloa, perqu ha actuat amb intelligncia:

no deixant-se emportar per la immediatesa del guany, sha guanyat un bon grapat damics,

que al final redundaran en benefici del negoci.

Si en nosaltres crema la passi pel Regne de Du, si creix en nosaltres la conscincia que el

Regne de Du s enmig nostre i que lhem de saber descobrir, acollir, tamb sens activaran

les neurones, i serem tant o ms creatius que els fills de la foscor. La situaci ms banal ens

parlar de Du, les nsies i els desficis dels qui corren pels premis daquest mn ens faran

llum per crrer, com ens diu sant Pau, no per una corona corruptible, sin per aquella que

no es marcir mai.

ANTONI POU

Monjo del Monestir de Santa Maria de Montserrat

La parbola de ladministrador astut (Lc 16, 1-13)

ANUNCIAR LA PARAULA


No perdem de vista que venim duna reflexi anterior sobre la mort, a partir

dun text precis dAmbrs de Mil en ocasi de la mort del seu germ Stir (De excessu fra-

tis. Liber secundus: de resurrectione mortuorum, 46-47). Ens hi havia acompanyat lencclica

Spe salvi (2007) del papa Benet XVI. Seguint el fil del seu raonament, el text continua (11):

Llavors, qu s el que realment volem? Aquesta paradoxa de la nostra actitud suscita una

pregunta ms profunda: Qu s realment la vida? I qu significa veritablement eternitat? Hi

ha moments en qu de sobte percebem quelcom: s, aix seria precisament la veritable vi-

da, aix hauria de ser. En contrast amb aix, el que normalment anomenem vida, en veritat

no ho s.

Quin problema de llenguatge que tenim nosaltres i els qui ens escolten! Com explicarem

aquesta vida veritable, lnica que mereix ser eterna, aquesta que intum en alguns mo-

ments i prou?

El mateix text de lencclica remet a uns fragments duna carta que Agust va escriure a Pro-

ba, una vdua de lalta societat romana, sobre la pregria, sobre el que cal demanar en la

pregria. Vegem-ho:

El qui demana al Senyor una sola cosa i la desitja amb tota lnima (cf. Sl 26,4), la pot dema-

nar amb tota certesa i seguretat, ni li cal tenir cap por que li sigui un mal rebre-la, perqu s

aquella cosa sense la qual no li faria profit res dall que hagus rebut, ni que ho hagus de-

manat com calia. Aquesta cosa s senzillament lnica i veritable vida feli, que consisteix a

contemplar eternament, immortals i incorruptibles de cos i desperit, el goig del Senyor Tan-

mateix, com que aquesta s la mateixa pau que sobrepassa tot coneixement (cf. Fl 4,7), fins

quan la demanem en loraci no sabem qu hem de demanar per pregar com cal. En efecte:

quan una cosa no podem ni imaginar com s, senyal que no la coneixem prou; tot el que ens ve

al pensament, ho apartem, ho desdenyem, ho reprovem, sabem que aix no s all que cer-

quem, encara que all que cerquem no sabem com s. Hi ha en nosaltres, per dir-ho dalguna

manera, una docta ignorncia, per docta en lEsperit de Du que ajuda la nostra flaquesa

LEsperit Sant impulsa el poble sant a intercedir amb gemecs que no es poden expressar, quan

els inspira el desig daquesta cosa tan gran que encara no coneixem i que esperem amb paci-

ncia. Per com es pot parlar dall que ignorem, quan ho desitgem? De fet, si la cosa ens fos

totalment desconeguda, no la podrem desitjar; daltra banda, si la veissim, no la desitjarem

amb gemecs (Ep. 130, 14,27-15,28).

Lnica i veritable vida feli, deia Agust. Reflectia aix el seu propi procs personal que

durant anys havia cercat la vida amb aquesta felicitat sense trobar-la tot i tenir-la ben a

prop heus ac Mnica, i que el moment de la seva conversi indica que shi aboca del

La vida eterna, una reflexi dAgust dHipona (II)

DEIXEBLES DE LEVANGELI

tot, sense poder aleshores explicar massa b el perqu de manera racional; s aquesta seva

gran docta ignorncia. No ser estrany que a partir dara, quan nhagi de parlar i tant,

si ho far! ho far des de la ms gran humilitat, la de saber que les seves paraules no po-

den mai explicar all que sent, que creu i que espera amb tot el cor. Aix el far ser profun-

dament respectus amb els seus oients. I aquest respecte el far encara ms creble.

Quan en el retir de Cassicac, prop de Mil, pendent encara de rebre el baptisme de mans

dAmbrs, comenar a escriure les primeres obres, no ha de sorprendre gens que una de

les primeres sigui precisament un dileg sobre la vida feli, el De beata vita. Dalguna mane-

ra li resumeix a Proba: Potser em preguntars ara qu s una vida feli. En aquesta pregun-

ta hi han malgastat enginy i lleure molts filsofs, els quals, tanmateix, no podien ni pretendre

de trobar-ne la resposta per no haver retut honor a la seva font, ni haver-lin donat grci-

es (Ep. 130, 5,10).

En larticle anterior confessava, agrat, que vaig redescobrir el text dAmbrs grcies a

lencclica Spe salvi. Ara he dafegir que el dAgust va prendre una nova perspectiva per a

mi i per a la meva vida pastoral en la qual com a tots, per altra banda tant ens corres-

pon de parlar de la vida eterna, ni que sigui a partir de la mort, entesa per tanta gent com

lnica realitat immortal i eterna. Magrada, doncs, retornar al text de lencclica perqu el

Papa treu la conclusi molt millor de com mai ho podria arribar a fer jo. Diu: Penso que

Agust descriu, de manera molt precisa i sempre vlida, la situaci essencial de lhome, la situ-

aci don provenen totes les seves contradiccions i esperances. Dalguna manera volem la vida

mateixa, la vertadera, la que no es vegi afectada ni tan sols per la mort; per al mateix temps,

no coneixem aix cap al qual ens sentim impulsats. No podem deixar de tendir-hi i, aix no

obstant, sabem que tot el que podem experimentar o realitzar no s el que desitgem. Aquesta

realitat desconeguda s la vertadera esperana que ens empeny i, al mateix temps, el seu

desconeixement s la causa de totes les desesperacions, aix com tamb de tots els impulsos

positius o destructius cap al mn autntic i lautntic home. Lexpressi vida eterna tracta de

donar un nom a aquesta desconeguda realitat coneguda. s per necessitat una expressi insu-

ficient que crea confusi. En efecte, etern suscita en nosaltres la idea del que s interminable, i

aix ens fa por; vida ens fa pensar en la vida que coneixem, que estimem i que no volem per-

dre, per que alhora s ben sovint ms fatiga que satisfacci, de manera que, mentre duna

banda la desitgem, per una altra no la volem. Noms podem provar de sortir amb el nostre

pensament de la temporalitat a qu estem subjectes i augurar dalguna manera que le-

ternitat no sigui un continu succeir-se de dies del calendari, sin com un moment ple de satis-

facci, en el qual la totalitat ens abraa i nosaltres abracem la totalitat. Seria el moment del

submergir-se en loce de lamor infinit, en el qual el temps labans i el desprs ja no exis-

teix. Podem nicament provar de pensar que aquest moment s la vida en sentit ple, submer-

gir-se sempre novament en la immensitat del ser, alhora que estem desbordats simplement

per lalegria (12).

JOAN TORRA

Prevere del bisbat de Vic, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya



A aquest sacrifici (el de lEucaristia) sordena i en ell culmina el ministeri dels

preveres (Presbyterorum Ordinis 2). Aix i amb aquesta claredat sexpressa el decret del

Concili Vatic II sobre la vida dels preveres. En el seu n. 5 explicitar aquesta afirmaci

apuntant que els ministeris eclesistics estan units a lEucaristia i cap a ella sordenen, ja

que en lEucaristia es cont tot el b espiritual de lEsglsia. Daquesta manera sentn que

la celebraci eucarstica sia el centre de la congregaci dels fidels presidits pel prevere. I

com b expressa el nombre segent del mateix decret, no sedifica cap comunitat cristiana

si no es t com arrel la celebraci de lEucaristia (Cfr. PO 6). Daquesta petita mostra de textos del Vatic II es dedueix clarament que el ministeri orde-

nat, amb paraules de sant Joan Pau II, s per lEucaristia i per a lEucaristia. En el Snode de

Bisbes de 1971, titulat El sacerdoci ministerial i la justcia en el mn, sinsisteix molt en

aquest punt. De tot lesmentat en aquell llarg Snode cal destacar: Entre els diversos caris-

mes i serveis, noms el ministeri sacerdotal del N.T., que continua la funci de Crist Media-

dor... assegura la perennitat de lobra essencial dels apstols. En efecte per la proclamaci

de lEvangeli... i, per damunt de tot, per la celebraci eucarstica es fa Crist present com a

cap de la comunitat en lexercici de la seva obra de redempci dels homes i de perfecta glo-

rificaci de Du... El ministeri sacerdotal aconsegueix el seu punt mxim en la celebraci de

lEucaristia, font i centre de la unitat de lEsglsia..

Mirant altres documents, trobam tamb la Declaraci comuna sobre la doctrina del minis-

teri, elaborada a Canterbury (1973), per la Comissi anglicanocatlica romana. En ella safi-

rma al respecte: El sacrifici sacerdotal de Jess va ser nic, com s tamb nica la seva

funci permanent de gran sacerdot. Encara que en el N.T. els ministres mai no sn anome-

nats sacerdots, els cristians arribaren a considerar que la funci sacerdotal de Crist es re-

flectia en aquests ministres i utilitzaren paraules per parlar dells. Ja que lEucaristia s el

memorial del sacrifici de Crist, lacci del ministre que presideix, pronunciant de bell nou

les paraules de Crist en el darrer Sopar, i distribuint a lassemblea els dons sagrats, s vista

com en relaci sacramental amb el que fu el propi Jess en oferir el seu propi sacrifici...

Particularment quan presideixen lEucaristia els ministres sn els representants de lEsgl-

sia tota ella.

Per el sacerdoci, lhem de veure integrat en la totalitat de la persona de Jess, en qui el sa-

cerdotal s el punt culminant de la seva existncia, per no ns la seva nica dimensi. Els

textos conciliars clarament parlaran del ministeri de la Paraula, de lofici sacerdotal i de

guia del poble de Du, s a dir, la triple missi: proftica, sacerdotal i pastoral. Des daquest

LEucaristia, plenitud del ministeri sacerdotal

RECLINATS SOBRE EL PIT DEL SENYOR

punt el prevere mai no podr ser confs com un simple servidor religis del culte, com

qualsevol sacerdot daltra religi, perqu la realitat de Crist sacerdot va unit ntimament al

ministeri proftic, Crist-Paraula, i al ministeri pastoral, Crist-Bon Pastor.

Com b sabem, Crist, la nostra Pasqua, es fa do i present en lEucaristia, en aquesta es dna

lhome-Du per la sang de Crist, i lhome accepta la iniciativa del Du que salva. Com diu

Gonzlez de Cardedal, della en sorgeix un fer sacerdotal del nou poble messinic, on tots

ofereixen i on tots sn oferts, perqu tots formam una nica persona orant, lEsglsia de

Du... El sacerdoci ministerial s en ell la culminaci daquells i la transparncia capital

daquest (Crist) per ells. En lEucaristia, doncs, el sacerdot actua in persona Christi et in vir-

tute Spiritus Sancti. Tota la resta, en el fer sacerdotal, est exigit o derivat daquesta funci

primria1.

En conseqncia, podem afirmar que lEucaristia s el cor de la vida sacerdotal. I ho s per-

qu el grau mxim del nostre culte i de lespiritualitat cristiana s la identificaci amb

Crist, que es va oferir una vegada per sempre per a la salvaci del mn i que continua

aquesta oblaci eterna en el sagrament de lEucaristia.

BARTOMEU VILLALONGA

Prevere del bisbat de Mallorca

Rector del Seminari

1 Gonzlez de Cardedal O., Crisis de seminarios o crisis de sacerdotes?, ed. Marova, Madrid, 1967, p. 421-430.



Sempre que faig un curs per a catequistes, una de les preguntes que em plante-

gen amb ms recurrncia s la compatibilitat entre la cincia i la fe. s un tema que els pre-

ocupa, ja que s una qesti que cada any surt de manera espontnia en les catequesis din-

fants i joves. Per ells s un tema important i esperen una resposta que estigui a laltura de

les seves expectatives.

Vivim en una cultura molt marcada per les cincies. Valorem molt positivament les seves

aportacions i sabem que la seva reflexi s rigorosa. Per tant, el necessari dileg fe-ra que

lEsglsia ha de fer en cada poca, ara ve molt marcat per les cincies.

Sovint aquest s un mbit en el qual els preveres necessitarem una major preparaci, per

donar ra de la nostra fe. Ho veiem com un camp molt complicat, en qu el ms sensat s

quedar al marge per por de no ficar la pota.

Actualment ens trobem en un dels millors moments histrics daquest dileg. Durant la se-

gona meitat del segle XX sha desenvolupat un fructfer dileg a tres bandes: filosofia, teolo-

gia i cincies que ha esclarit la immensa majoria de les dificultats histricament planteja-

des. Tamb ho ha afavorit el fet que en els darrers anys han entrat als seminaris joves amb

estudis cientfics previs, i que shan format en el camp del dileg cincia-fe; aquests preve-

res ajuden a normalitzar aquesta relaci.

La Facultat de Teologia de Catalunya sha pres molt seriosament aquest dileg. Tenim la

sort de comptar amb un grup de professors amb formaci cientfica i que shan especialit-

zat en els estudis del dileg entre cincia i fe. Lany 2008 es va formar un seminari de pro-

fessors que han reflexionat sobre el concepte de creaci en lmbit dun cosmos en evolu-

ci. El fruit daquest dileg va ser la publicaci del llibre Trinitat, Univers, Persona (2013).

Vam detectar que a nivell de lEsglsia Catlica no hi havia cap curs online que divulgus els

fruits madurs que shan aconseguit en els darrers 30 anys. I amb el patrocini del Pontifici

Consell de la Cultura i de la John Templeton Foundation vam iniciar el curs 100% online

www.cienciaifebcn.com.

El curs compta amb 24 llions realitzades per 13 especialistes del dileg entre cincia i fe, i

que treballen en diferents universitats de casa nostra i de Roma. Els temes tractats sn

molt variats. Alguns sn de divulgaci cientfica posant a labast el que hauria de saber un

cristi sobre levoluci csmica, biolgica i antropolgica; el tema de les cllules mare i el

procs de desenvolupament dun embri. Tamb saborden temes histrics, com el paper

de lEsglsia en el cas Galileu i en el darwinisme. En el curs es descobreixen molts preveres

La relaci cincia i fe en la vida pastoral del prevere: el curs www.cienciaifebcn.com

RENTAR ELS PEUS

i religiosos que han estat molt actius en la recerca cientfica en els darrers tres-cents anys.

Altres temes sn de caire filosfic, com la manera en qu les cincies sn un accs a la reali-

tat. Finalment saborden temes teolgics en una clau de dileg, com: qu vol dir crear en un

mn que evoluciona? Quina s la relaci entre Crist i levoluci csmica? Podem esperar mi-

racles en la nostra vida? Encara podem parlar dnima?

El curs es desenvolupa a travs dun modern sistema daprenentatge. Cada lli comena

amb un vdeo filmat en llocs molt diversos i en el qual el professor fa una introducci al te-

ma. Desprs hi ha un text en el qual shan incrustat imatges i vdeos que ajuden a copsar mi-

llor el contingut de la lli. Hi ha un frum entre els alumnes i un accs a molts documents i

llibres seleccionats per saber ms del tema.

Fins ara shan matriculat ms de 600 alumnes de tot el mn, i la rebuda ha estat molt positi-

va, ja que un 95% dels nostres alumnes recomana el curs als seus amics. Crec que s un curs

que pot ser de gran utilitat per a la formaci permanent dels preveres, ja que sestudia un

tema apassionant i es pot fer tot des de casa en ser 100% online.

EMILI MARLS ROMEU

Prevere del bisbat de Terrassa

Vicedeg de la Facultat de Teologia de Catalunya i director del Curs Science and Faith



Desprs de descriure les pobreses que existeixen en la nostra societat i

didentificar les causes que les provoquen, la instrucci pastoral LEsglsia, servidora dels

pobres recorda els principis de la doctrina social de lEsglsia que han dinspirar la vida

econmica i social.

El principi fonamental s la primacia de la persona en la vida social, poltica i econmica.

Lhome no s un instrument al servei de la producci, sin que lactivitat econmica ha

destar al servei de la dignitat de tot sser hum. Les injustcies i les exclusions socials te-

nen el seu origen en loblit daquest principi.

En segon lloc, es recorda el dest universal dels bns. La propietat i ls dels bns tenen un

lmit i una exigncia: les carncies dels ms pobres i la virtut de la justcia. Per aix, com va

recordar sant Joan Pau II, sobre tota propietat privada grava una hipoteca social. La just-

cia exigeix una distribuci de la riquesa i dels bns que possibiliti una vida digna a totes les

persones. Estem davant una exigncia de la justcia i no davant una obra de misericrdia.

Quan les desigualtats socials sn escandaloses no sest faltant nicament a les exigncies

de la caritat, sin al deure de la justcia.

El principi de solidaritat ha dinspirar tamb lactivitat dels agents econmics i socials. s

una exigncia que afecta tots i que consisteix a tenir una mentalitat que pense en termes de

comunitat. Els qui es dediquen a lactivitat econmica o a la poltica no han de cercar nica-

ment el seu propi inters, sin que han de prolongar la seua mirada cap a tota la societat.

La consecuci del b com ha de ser lideal de la vida social. Les persones no som individus

allats. Vivim en relaci amb els altres. Per aix la humanitat s una famlia (el Concili Vati-

c II parla de la famlia humana). El b com duna famlia saconsegueix quan tots procu-

ren el b de tots. A aix ha de tendir lacci poltica, econmica i social. El b com exigeix

la justcia, per va ms enll della, perqu pressuposa que entre els ssers humans existeix

no sols una dignitat comuna, sin un vincle de fraternitat.

El document menciona tamb el principi de subsidiarietat. La vida duna societat no es re-

dueix a la poltica. Aquest reduccionisme, que acaba polititzant totes les dimensions de la

vida humana, pot arribar a matar la vida social. LEstat no s lamo de la societat, sin el seu

servidor. Per aix ha de promoure les iniciatives lcites dels individus i grups en b de la

societat, regular-les legalment perqu contribusquen al b de tots i suplir all que la socie-

tat per si mateixa no pot aconseguir.

LEsglsia, servidora dels pobres (II)

UN BISBE ENS PARLA

Finalment, el document indica una meta a la qual mai no sha de renunciar: que tots tinguen

un treball digne. Aquest s el cam per a una autntica societat ms justa. Amb contundn-

cia, la instrucci afirma: La poltica econmica ha destar al servei del treball digne.

En la quarta part de la instrucci pastoral LEsglsia, servidora dels pobres, els bisbes oferim

unes propostes inspirades en la fe perqu els cristians siguem sembradors desperana en

el nostre mn. s bo que no perdem de vista el sentit daquestes propostes. No s propi del

magisteri episcopal oferir solucions de carcter tcnic o poltic per a eixir de la crisi. Tam-

poc competeix als bisbes jutjar les distintes poltiques per a indicar quina delles s en

aquesta situaci la ms adequada o la ms justa. Es tracta duns suggeriments perqu revi-

sem les nostres actituds i la nostra escala de valors, i per recordar-nos que els primers que

estem cridats a posar-les en prctica som els cristians.

La primera exigncia que sens planteja s la crida a la conversi. s lactitud de qui no se

sent perfecte i, per tant, necessita viure constantment revisant les prpies prioritats i els

propis valors. Aquesta crida a la conversi s una exigncia perqu els cristians visquem en

el desig permanent dadherir-nos a Crist i de conformar-nos amb els seus sentiments. En la

mesura que cresquem en la nostra uni amb Crist, ms fort ser el nostre amor als ger-

mans. Aquesta actitud de contnua renovaci i conversi ens obliga tamb a alguns canvis

en la vida de lEsglsia: no hem de tenir por de desenvolupar iniciatives innovadores que

manifesten que volem arribar a viure una opci preferencial pels pobres i que aquests ocu-

pen un lloc privilegiat en la vida de lEsglsia. En quina mesura aquesta inquietud es mani-

festa en els nostres programes pastorals i en la vida diria de les nostres parrquies i com-

unitats?

En el document sens recorda tamb que el comproms dels cristians ha de fonamentar-se

en una slida espiritualitat. Sense ella fcilment perdem el sentit dall que fem. En sintonia

amb lencclica Deus caritas est, sindiquen els dos trets que han de caracteritzar aquesta

espiritualitat: ha dafonar les seues arrels en lentranya mateixa del nostre Du i, per aix,

ha de portar-nos a viure la nostra relaci amb els pobres en una actitud de tendresa i

gratutat, i ha destar oberta a la realitat del mn que ens envolta obrint els nostres ulls a

les injustcies i a les pobreses dels ms necessitats.

Un cristi no pot oposar evangelitzaci i comproms per la transformaci del nostre mn.

No es pot mantenir lopini que el primer s lluitar per la justcia i, quan tinguem un mn

just, ja sanunciar lEvangeli. LEvangeli s el cam de lEsglsia. Altres poden tenir altres

camins, per el cristi confia en la fora transformadora de lEvangeli, perqu t la certesa

que si els homes i les dones arriben a conixer i estimar de veritat Jesucrist, el nostre mn

ser ms digne de lhome. La verdadera evangelitzaci s ferment de llibertat i de fraterni-

tat. All on lEvangeli s acollit de veritat, floreix la justcia. Possiblement molts consideren

aquest cam poc efica i molt lent, per a la llarga, s el que ofereix un fonament slid a les

aspiracions de la humanitat per un mn ms just.


Si el cristi ha destar convenut de la fora transformadora de lEvangeli, tamb s cert que

la caritat i lacci social dels cristians sn evangelitzadores, perqu obrin camins a lEvang-

eli en el nostre mn, ja que sn expressi concreta de lamor de Du a tot sser hum: el

llenguatge que millor evangelitza s el de lamor (nm. 41). Aquest amor ha de fer-se visi-

ble en el testimoni de la vida dels cristians, en lacompanyament a les persones que viuen

en dificultat, en el recte exercici de la funci pblica i en una caritat proftica, perqu no

podem resignar-nos a considerar normal all que s immoral.

El comproms social dels cristians exigeix una primera assistncia per a palliar les necessi-

tats ms urgents que tenen les persones que ms estan patint les conseqncies de la crisi.

Per no pot reduir-se a a: cal lluitar per eliminar les causes estructurals que provoquen

tantes situacions de pobresa en el nostre mn. Per aix, cal fomentar la creaci docupaci,

lluitar perqu les administracions pbliques i les forces socials assumisquen un pacte de

tota la societat contra la pobresa, educar perqu les persones orientem la nostra vida cap a

actituds ms austeres i models de consum ms sostenibles, i cultivar la formaci de la cons-

cincia sociopoltica dels cristians.

En una situaci com la que estem vivint, no podem oblidar el gran paper que exerceix la fa-

mlia per minorar les conseqncies de la crisi en tantes persones. Les poltiques que ten-

deixen a reforar la instituci familiar sn beneficioses per a la societat. Hem de valorar la

vida i la famlia com a bns socials fonamentals i superar aquesta cultura de la mort i de la

desintegraci familiar que sha installat entre nosaltres. Lopci per la vida i la famlia no

s una qesti merament privada de cada individu, sin que t repercussions en el b de la

societat i en lautntica felicitat de les persones.

Davant dun model econmic que persegueix el benefici com a nic objectiu i justifica qual-

sevol cam per a aconseguir-lo, cal treballar per un sistema que no justifique lexclusi dels

ms pobres, que no es desinteresse pels qui menys tenen i que promoga la reducci de les

desigualtats amb un repartiment ms just dels recursos, procurant laccs de tots als bns

que possibiliten una vida digna. Si oblidem aquests objectius en lactivitat econmica,

caiem en una globalitzaci de la indiferncia.

Possiblement, a molts els pareixer que aquestes indicacions o suggeriments que trobem

en la instrucci pastoral LEsglsia, servidora dels pobres sn utpiques o poc realistes. El

testimoni dels cristians en un mn tan interessat com el nostre consisteix a no oblidar la

utopia, perqu en eixe cas caurem en el fatalisme dels qui pensen que les coses no poden

ser duna altra manera.

LEsglsia est compromesa en el servei als ms pobres. Amb aquest document els bisbes

volem exhortar tots els cristians que no es deixen vncer pel desnim davant de tantes ne-

cessitats i que a tots vos anime la utopia dun mn que arribe a ser un signe clar del Regne

de Du.

+ENRIC BENAVENT VIDAL

Bisbe de Tortosa



Arriba a les sales la primera pellcula de ficci sobre el papa Francesc. En

aquest cas sota la direcci del gallec Beda Docampo, que adapta un llibre de la vaticanista

argentina del diari La Nacin, Elisabetta Piqu, titulat Francisco, vida y revolucin.

El film narra com una periodista interpretada per Silvia Abascal s'apropa al cardenal

arquebisbe de Buenos Aires interpretat per l'actor argent Daro Gandinetti durant el

conclave del 2005 amb qui entaula una relaci d'amistat i acompanyament espiritual. Com

a periodista segueix les pistes per tal de reconstruir la seva vida des de l'adolescncia, la

crida vocacional, l'ingrs als jesutes, els seus primers anys com a sacerdot educador, el

temps de la dictadura i el seu servei com a bisbe, fixant latenci en la seva permanent lluita

contra la pobresa des de la proximitat a les villas miseria de la gran ciutat. La narraci

ens porta fins a l'elecci del pare Jorge com a papa Francesc.

La pellcula aprofita la fora comunicativa de la figura del papa Francesc per presentar al

gran pblic la part ms desconeguda del pare Jorge, com ara els seus orgens, la vocaci, els

primers anys de sacerdot-educador i la seva missi com a arquebisbe de Buenos Aires. El

punt de vista no s el d'un historiador, sin l'aspecte ms periodstic, per mostrar l'admira-

ci per la persona i l'obra del papa.

El motiu d'una periodista agnstica com a punt de vista per presentar la vida del papa pro-

cedeix del llibre que serveix de base argumental per sintetitza i recorda dos personatges

de Les sandlies del pescador (1968): el locutor de televisi George Faber i la seva esposa,

la doctora Ruth, tots dos en crisi matrimonial. Es nota la qual cosa d'altra banda s l-

gic que el director coneix b la filmografia sobre vides de papes, especialment les de sant

Joan XXIII, El papa de la pau (2002) Giorgio Capitani, i El sant pare Joan XXIII (2003) de

Ricky Tognazzi, i Sant Joan Pau II (la nord-americana, 2005) de John Kent Harrison, i sobre-

tot Karol (2005-2006), la producci polonesa-italiana de Giacomo Battiato.

El gnere t com a trets comuns el to hagiogrfic, la simplificaci histrica, la proximitat als

problemes especialment dels pobres i la proximitat en les distncies curtes per mostrar el

sentit cristi.

A Francisco, el padre Jorge la figura del papa queda ressaltada amb una bona actuaci de

Daro Gandinetti, la presncia del qual ajuda algunes insuficincies del gui. El perode

d'adolescncia i joventut resulta poc creble i artificial, per l'entrada en escena de Daro

ajuda a crear fora dramtica a la histria, especialment en la relaci d'acompanyament i

ajut a la periodista amb una convincent Silvia Abascal. Ressalta l'austeritat, la proximitat i

l'humor porteo del personatge, encara que tamb una certa rigidesa i un context de soli-

Francisco, el Padre Jorge

HEM VIST, HEM LLEGIT

tud en la presentaci del Papa. Els personatges secundaris queden bastant diluts, cosa que

desarma la narraci en descansar exclusivament en els dos protagonistes.

Amb la immediatesa del personatge histric i la rellevncia de la figura pblica resulta molt

difcil evitar la caiguda en simplificacions. Aix la presentaci dels conclaves, tot un subg-

nere en les pellcules de papes, la seva pertinena a la companyia encara que se cita el

sant Ignasi dels Exercicis no es parla de la vida en comunitat, igualment la ingenutat su-

perficial en els aspectes sociopoltics per presentar el temps de la dictadura i l'etapa de la

corrupci poltica argentina. No obstant aix, resulta encertada a l'hora de mostrar la seva

defensa dels perseguits per la dictadura militar, la seva proximitat i coneixements de les

villas miseria aix com el seu carcter senzill, lcid i decidit.

La factura cinematogrfica tot i que s de baix cost resulta digna. Potser en la primera part,

en el desig d'imitar el cinema d'uns altres temps, abaixa el llist per arriba a estar a to

amb la mitjana del cinema televisiu. Els secundaris tendeixen a ser declamatius a l'estil de

les telenovelles llatines, per els personatges principals saben estar a la pantalla gran. Tot

resulta amable i previsible alhora que introdueix paraules directes del papa Francesc, pre-

ses de l'entrevista d'Antonio Spadaro o de la mateixa Exhortaci apostlica Evangelii gau-

dium.

Resumint, una pellcula destinada al consum de tots els pblics, adequada per a gent senzi-

lla en parrquies i per als centres educatius. Una interessant mirada als orgens del papa

Francesc que convida a seguir les seves paraules i sobretot els seus gestos i opcions.

PEIO SNCHEZ

Prevere de larquebisbat de Barcelona,

Director del Departament de Cinema de lArquebisbat de Barcelona


El Bon Pastor Revista per a preveres

Bon Pastor 70

Documents

Transcript of Bon Pastor 70