2.1 Creixement i desenvolupament

2.1.1 Conceptes bàsics

Creixement: És un procés de canvis físics Es caracteritza per l’augment de dimensions corporals i la modificació de les

proporcions de l’organisme Provocat per l’increment del número i l’augment del tamany de les cèl·lules amb les

que neix Compren desde la concepció fins a l’edat adulta Els canvis del creixement són quantitatius (es poden medir) Els paràmetres més suals són el pes i la talla (també s’utilitzen els perímetres cranial i

toràcic) El procés de creixement no té una evolució lineal, és a dir, té uns períodes crítics (no

sempre creixem igual) Els períodes més significatius són:

- l’embaràs- el primer any de vida- l’adolescència

Maduració: fa referència als canvis biològics estan referides al grau de desenvolupament dels sistemes, apareéis o els òrgans del

cos humà el procés de maduració en els infants segueix un ordre, primer el cap, segon el tronc i

pr últim les extremitats.

Desenvolupament: fa referència als canvis psíquics de tipus qualitatiu (no es pot medir) es posen en marxa i es perfeccionen les capacitats humanes: el llenguatge, el

pensament, la memoria, els sentiments, la conducta… el desenvolupament està en constant interacció amb l’entorn i està condicionat per

tota la vida, accedint als coneixements per l’aprenentatge propicia l’evolució cap a estats de major capacitat (per a que augmenti la capacitat)

EL DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS HUMANES NOMÉS ÉS POSIBLE SI EXISTEIX UNA BASE FÍSICA QUE EL SOSTINGUI I UNA MADURACIÓ O CAPACITAT BIOLÒGICA QUE HO

POSSIBILITI

L’aprenentatge: fa referència amb l’interacció amb el medi la capacitat de relacionar-se amb altres persones ja sigui estructurada o no

L’ÈSSER HUMÀ MEDIEns adaptem gracies a l’aprenentatge

la principal funció de la capacitat d’apendre és desenvolupar conductes que s’adaptin a un entorn canviant

l’aprenentatge és una capacitat d’apendre és desenvolupar també en el creixement (això fa que desenvolupis més les teves habilitats)

APENDRE significa modificar la conducta, no només el que es veu externament sinó també a nivell intern, el cervell. (si un nen cau una altra vegada posara les mans per no caure)

2.1.2 La importancia dels primers anys de creixement

Preparació per a la vida adulta, té períodes crítics o més sensibles en el que el creixement (canvis) són més importants.

- embaràs- naixement- adolescencia

El procés s’inicia amb la concepció i dura fins als 18 anys aproximadament A partir d’aquí, comença una etapa de maduració i envelliment de les estructures

físiques ( més temps creixent, més nivell cognitiu (mes pensament)) L’èsser humà dedica 2/7 parts de la vida a crèixer És capac d’utilitzar les seves capacitats, mantenir-les i si falla substituir-les Això és posible gràcies a la plàsticitat del sistema nerviós que permet adecuar el

desenvolupament a la relació amb l’entorn (adaptar-nos)

Els primers anys de vida són primordials pel creixement i desenvolupament S’adquireixen estratègies Comencen i acaben els processos de creixement i maduració de gairebé totes les

estructures biològiques Els adults són responsables que aquest període es produeixi en les millors condicions Cada persona passa pels mateixos períodes, però no ha de ser en el mateix moment ni

en el mateix grau En els estudis del creixement es parla de fases que es separen per edats Aquestes fases respon a criteris arbitraris, basats en l’observació i l’estudi, per tant, el

núero de fases, inici i final, sovint depenen de l’autor que les ha estudiat en cada moment.

2.2 Factors que influyesen en el creixement i el desenvolupament

2.2.1 Factors prenatals: són aquells que pasa durant el embaràs i abans de nèixer.

Factors genètics: Es refereixen a la informació que hi ha recollida als gens de la persona Els gens es localitzen al nucli de les cèl·lules reproductores, on estan els cromosomas Els gens estan formats per cadenes de ADN Cada cèl·lula reproductora conté 23 cromosomes En el moment de la concepció es forma una cèl·lula nova, composta per 46

cromosome, 23 de la mare i 23 del pare L’herència genètica del nou individu queda determinada a partir d’aquest moment Com l’herència es produeix a l’atzar, les possibilitats combinades són enormes (164

milions de possibilitats) Els gens es trasmeten de generació en generació i determinen aspectos del creixement

com la tall, el pes, el color d’ulls i el cabell, però també aspectos del desenvolupament i de la capacitat d’aprenentatge

Factors hormonals: La regulació dels factors que incidiesen en el creixement i desenvolupament de les

persnes són conseqüència d’un compost químic anomenats hormones La seva misió és regular els processos bioquímics en l’organisme, aceleren o retarden,

estímulen o inhibiesen les funcions de les cèl·lules El correcte funcionament hormonal permet un creixement i desenvolupament

adequats Durant el període fetal les hormones que influyesen en el creixement són

principalment la insulina i el lactògen placentari Un cop ha nascut el bebé, les hormones encarregades són l’hormona del creixement

que segrega somatomedina (cartílags) les hormones tiroides que afavoreixen la formació òssia i cerebral i les hormones sexuals que permeten la maduració sexual en l’adolescència

Altres glàndules amb gran influència en el creixement:- hipòtisis: creixement dels ossos- parotiroides: regula el nivell de calci a la sang- i d’altres: pàncrees, les glàndules sexuals…

Factors circumstancials: hàbits de vida i de salud de la familia, principalment de la mare

-´consum d’alcohol- les drogues i el tabac- el fet de o portar una dieta equilibrada- patir malaties transmisibles- realitzar activitats físiques perilloses durant l’embaràs

Poden produir deficiències o transtorns en el desenvolupament del fetosPot afectar:

- talla o pes- síndrome d’abstinència- immaduresa neuronal- transtorns i deficiències físiques i psíquiques

2.2.2 Factors perinatals: són aquells que es produeixen o influeixen en el moment del part, del naixement del bebé.

Part prematur o pretermini (abans de temps 28 a 37 set.): la incidència és del 5% i 10% i comporten major risc de mortalitat, malalties degudes a

la immaduresa (ex:pulmonar) i perill d’hemorràgies cerebrals de les últimes coses que maduren a l’embaràs són els pulmons

Part immadur (entre 20 i 28 set): aquest bebés no solen arribar als 2 kg de pes i han de passar un temps a la incubadora les conseqüències són les mateixes que en el part prematur però si es produeixen

abans de les 20 setmanes és improbable que la vida del bebé sigui viable i es produeixi l’avortament

Relacionats amb el moment del part: Part natural: es produeix sense cap ajuda de medicació ni instrument, la dona tria la

postura, el lloc i les perones que van al seu costat Part controlat: es dóna a la majoria dels casos, vigilat per un equip especialitzats

(metge, vetlladora…) i s’utilitzen medicació i instruments Part per cesàría: consisteix en extreure el fetos de l’úter per vía abdominal, es fan per

evitar riscos com hemorràgies cerebrals (poden causar epilepsia i inclús retord mental). El bebé pateéis menys però sempre es fa quan hi ha perill per la vida tant del fetos com de la mare i no hi ha possibilitat que es produeixi de forma natural.

Part amb utilització de fórceps: és un instrument de metallen formade pinces. Ajuda a l’extracció del bebé si s’ha detectat patiment fetal agut perquè el coll de l’úter és molt estret i no es pot fer cesària. Es poden produir traumatismos mecànics que poden comportar transtorns cerebrals o deficiències mentals. També malformacions físiques que, normalment…

Factors circumstancials: Es poden produir en el naixement que són complicats de controlar Caigudes o lesions produïdes en l’extracció de l´úter La compressió del cervell al baixar pel canal del part La lentitud del naunat a respirar Aquest factos poden provocar lesions, asfixies i fins i tot la mort

2.2.3 Factos pos natals: es produeixen després del naixement Són conseqüència de la relació i la interacció amb el medi Estan relacionats amb el nivell econòmic, social, cultural i mediambiental Es destaquen: l’alimentació l’educació, el descans, la higiene, relacions afectives… Els nens que creixen en ambients poc saludables tenen una mida i pes inferiors de la

mitja

2.3 Característiques del creixement fins als 6 anys

2.3.1 Fecundació, embaràs i part

la concepció s’inicia per la unió de dos cel·lules reproductores (òvul i esperma) i cadascuna d’elles conté l’informació genètica

El període embrionari dels 0 a 3 mesos: Un cop l’òvul és fecundat comença la divisió cel·lular i es forma l’embrió Abans del 1r mes, l’embrió ja té més d’un milió de cel·lules Durant aques període es forma el cervell, la medul·la espina i es forma la base del

sistema nerviós També es forma el cor i se senten els primers batecs S’inicia i es completa l’esquelet i els músculs Al finalitzar el període existiesen impulsos cerebrals i apareixen els primers reflejos

(primeres conexions del cervell) E pot dir que l’embrió ja és un fetus (està fet) ja que està perfectament format.

El període fetal dels 3 als 6 mesos de gestació Es perfeccionen els diferents òrgans i comencen a funcionar Apareixen les empremtes digitals, la base de les dents i les ungles Al final del període funcionen les glàndules sudorípares i les sebàcies (greix que

lubrifica la pell i el cabell) Respon a estímuls Pot moure el cap i el cos, entreobrir els ulls i empastar Cap als 4 o 5 mesos comença a donar patades i cops de puny, perceptibles per la mare Suposar que està guardant informació de la seva mare (despres de nèixer reconeix la

veu de la seva mare) Desprès del 6e mes, si es produeix el naixement, el fetus té possibilitats de sobreviure

El períoe fetal dels 7 als 9 mesos de gestació Es completa el procés de creixement del sistema pulmonar La pell es torna més gruixuda El sistema nerviós està del tot preparat El fetus utilitza els sentits El seu cos regula la temperatura corporal Al final del període, el cor bateja la sang necessària Aproximadament a les 40 setmanes el fetus està prepat per nèixer

La divisió de les cèl·lules és la base del desenvolupament per que un embrió creixi. Quan a nascut, el desenvolupament es dona pel creixement o agument de les cèl·lules (durant el primer any), no es divideixen.

2.3.2 Creixement i desenvolupament fins al 6 anys

El canvi de proporcions del cosFetus de 2 mesos: el seu cap ocupa ¼ del seu cos, practicament no té coll (inexistent) els seus braços són quatre vegades més curts que a l’edat adulta, les cames són aproximadament cinc vegades més curtes i gruixudes que a l’adult i estan curbades.

LES PROPORCIONS CANVIEN RÀPIDAMENT PEL CREIXEMENT DELS OSSOS LLARGS.

El creixement s’enuncien mitjançánt unes lleis anomenades gradients:Els gradients de creixement del desenvolupament: no és un creixement líneal (uniforme) i no van en la mateixa direcció ni temps només en unes tèndencies (es guia)

Gradient CÈFALOCAUDAL: mitjançant el qual el creixement progressa del capa a les extremitats, és a dir, creixen primer la musculatura i els ossos del cap, després els de les extremitats superior i, finalment, els de les inferiors.

Gradient PROXIMODISTAL: enuncia que el creixement progressa des del centre cos cap a les extremitats (primer l’espatlla, després el colze, canell i al final la mà (del CENTRE CAP A FORA)).

EL PES

El promig està al voltant dels 3300g en els nens i 3200g en les nenes (amb una oscil·lació entre 2500g i 4kg). Influenciat també per altres factors. Si el part ha estat prematur el pes pot ser inferior i s’utilitza la incubadora quan el pes no supera els 2kg.

MECONI: restes de color verd o marró viscós composta per restes d’alimentació uterina, mocs i bilis i restes epiterials (pell de la placenta).

Durant eles primers dies després de nèixer, el nadó té una pèrdua de pes, inferior al 10% del seu pes, degut a l’expulsió del meconi i al temps que passa sense alimentar-se fins que la mare té la pujada de la llet i/o s’acostuma a xumar la tetina.Aquesta pèrdua de pes es recupera en una setmana.A partir d’aquí, el nen augmenta uns 20g al dia durant els primers 6 mesos i uns 15g al dia durant els 6 següents.El pes de quan va nèixer es duplica al cinquè mes i a l’any es triplica.Igual que l’alçada, el pes, a partir de l’any, segueix augmentant a un ritme més lent, seguint una mitjana de 2kg l’any.

LA TALLA

La longitud mitja del nounat és de 49cm en les nenes i 50 cm en els nens (amb una fluctuació entre els 45 i 53cm).Al final del primer any l’alçada haurà augmentat en un 50%, és a dir, entre uns 20 i uns 30 cm.A partir d’aquest moment, el creixement s’estabilitza i baixa el ritme.En el segon any de vida, la mitja està entre 8 i 12cm anuals.Entre els 3 a 6 anys entre 6 i 8cm l’any.

PERÍMETRES CEFÀLIC I TORÀCIC

El perímetre cefàlic medeix el creixement cranial.La mitja està situada entre 34 i 36cm de crani segons la proporció a la talla al nèixer.El major creixement es dòna durant el 1er any fins arribar als 47 o 48cm (creix perquè creix l’encèfal i madura el sistema nerviós central).Aquest creixement és possible gràcies a les fontanel·les i les sutures i que els ossos no estan encara solidificades.FONTANEL·LES: àrees membranoses que es troben situades en els llocs del crani on conflueixen varis ossos i tenen molta importància a l’hora de detectar diferents malaties.SUTURES: són una espècie de depressions lineals entre els ossos.La ossidificació de les fontanel·les es completa al voltant dels 15 mesos i les sutures entre els 2 anys i l’edat adulta.El perímetre toràcic indica la capacitat toràcicaAl nèixer la mitjana és de 32cm i el creixement també és molt ràpid en el primer any, arribant als 47cm.

2.3.3 Maduració i desenvolupament funcional dels principals sistemes i aparellLa característica principal dels òrgans del nounat és la seva immaduresa funcional.En els primers mesos s’accelera el procés maduratiu per respondre de forma satisfactoria a les noves exigències vitals (ritme accelerat després més lent).

Aparell CARDIOCIRCULATORI:- La freqüència cardíaca és de 140-150 pulsacions per minut- Al llarg del 1r i 2n any baixa a 120 p/m- Al acabar els 2n any té unes 90 p/m i disminueix fins arribar a 70-80 p/m de la vida adulta (2-3anys)- És molt normal que els nens tinguin bufs (soplos), si no va a més es tanquen sols. Aquest orificis estanquen a l’hora del part si no durant l’edat infantil.- També es usual les taquicàdia, causades sovint per febres o infecciosos- Arritmies

Aparell RESPIRATORI:- Els pulmons són els últims òrgans que es desenvolupen- La freqüència cardíaca i la respiratoria van lligades, per tant, el nombre de respiracions per minut del nounat i del lactant és superior a la de l’adult- El nounat té una respiració abdominal i una freqüència de 40 o 50 p/m- Disminueix fins arribar a les 20 o 30 p/m al final dels 2 anys- Les víes respiratories estan madures al nèixer però la resta del sistema necessiten un temps per madurar- Als 3 primers mesos de vida es forma els alvèols (situats al final dels bronquis i diferencien el Co2 del oxigen)- La capacitat toràcica és petita en el nounat - S’incrementa ràpidament degut a l’augment del tamny pulmonar- L’àrea d’intercanvi i de gasos passa dels 2,8 m2 en el moment de nèixer als 32 m2 als 8 anys.

Sistema IMMUNOLÒGIC:- Fins el 4t o 5è mes el bebé utilitza els anticosos de la mare, trasmesos per la placenta, això s’allarga amb la llet materna.- A patir dels 8 o 9 mesos comença a sintetitzar els seus propis anticosos

Aparell DIGESTIU:- La maduració és lenta i paulatina i dura fins als 2 anys- Aquesta immaduresa prolongada té alguns efectes com dolors còlics, regurgitacions,

deposicions freqüent i semilíquides, singlot...- El tamany de l’estòmag augmenta progressivament i també la seva maduresa qualitativa que permet una major tolerància als aliments- El fetge arriba a un funcionament similar al de l’adult entre 6-12mesos- A partir dels 2 anys les glàndules salivars produeixen els enzimes necessaris pel procés de la disgestió. Enzimes: són subtàncies que ajuden a digerir els diferents aliments, estroba a la boca

Sistema RENAI I EXCRETOR:- El sistema renal no funciona plenament fins els 2 anys, que és el moment on es completa la maduració del ronyó- Durant aques període el sistemes compleixen la seva funció de filtració i evacuació- Les deposicions en els primers anys estan relacionades amb l’alimentació, quan l’alimentació és líquida són pastoses i la freqüència és paral·lela a l’alimentació- A mida que s’introdueixen aliments sòlids es modifica la consistència i la freqüència de les deposicions- Més tard, adquireix independència respecte a la freqüència alimentària

Els sentits:- Es desenvolupa de manera progressiva, alguns més ràpidament- L’agudesa auditiva del nounat és practicament igual a la de l’adult, mentre que la visual tarda una mica més- Entre els 4 i 6 mesos s’estableix la visió binocular- Entre els 7 i 9 mesos s’aconsegueix la percepció de profunditat o esteropsis (ex: caminar damunt la taula de vidre)

La maduració òssia i muscular- Després del naixement, la columna vertebral presenta una sola corbatura degut a la posició fetal.- Entre els 12 i 18 mesos comencen a tenir la curvatura lumbar, això fa que el bebé es pugui posar dret i començar a caminar.- La majoria dels ossos del nounat són cartilaginosos i s’endureixen a mida que va madurant, gràcies a l’aportació de les sals minerals i especialment del calci.- El procés d’ossificació no es completarà fins l’adolescència.-Durant el primer any de vida es produeix un desenvolupament muscular que s’executa des de les zones proximals a la distals, desde el centre del cos a les extremitats-- El teixit muscular va substituint el teixit adipós (de greix) i es converteix en musculatura.- A partir de l’anys, les estructures físiques, les oséis i les musculars es v enfortint i comença el desenvolupament de les habilitats que depenen d’elles (pinzes, caminar…)( RELACIÓ ENTRE EL DESENVOLUPAMENT I EL CREIXEMENT)

La dentició:- Una de les primeres manifestacions oséis és l’aparició de la primera dentició. Quan comença a surtir les dents comença a madurar els ossos- Durant el procés de l’aparició de les dents el nen pateéis moltes molèsties i dolors que li provoquen ansiestat i un excés de salivació.- Les primeres dents apareixen al voltant dels 5 i 7 mesos i als 2 anys i mig es completa la dentadura, això junt amb la maduració del sistema disgestiu, permet ampliar la gama d’aliments.- Comença a aparèixer des del maxil·lar inferior al superior i des del centre al lateral- Les primeres dents, els incisius, apareixen al 5e o 6 e mes

- Al llarg del primer any, es completen tots els insicius, els molars, els canins i el segon

molar- Als 2 anys o 2 anys i mig es completa la dentadura amb 20 peces- Entre els 5 i 6 anys s’inicia el canvi de la dentadura de llet a la definitiva. L’alimentació ja ha de ser com la dels adults.

2.4 Paràmetres i instruments pel seguiment del creixement

Responsabilitat:

L’ENTORN FAMILIAR: L’informació que recull la familia l’obervació que fa la familia es poc sistemàtica i menys rígida, a més a més la familia no és objectiva (esta carretada de sensibilitat). També li manca la professionalitat, depen molt li falta coneixements i moltes vegades no tenen criteri i avegades no hi ha sentit comú. La tècnica utilitzada de recullir informació és l’observació directa. La funció és informar al pediatra o a l’educador/a de qualsevol percepció o anomalia. No s’utilitza cap instrument de recollida d’informació, és a dir, s’observa i s’explica.

L’ESCOLA INFANTIL:Es combina l’existència d’informacions més sistemàtiques amb la informació sobre fets o situacions més concretes.Les tècniques són més variades i la seva selecció o aplicació dependrà de la informació que es vulqui obtenir. La més utilitzada és l’obervació sistemàtica per fer les intervencions (agrupa tots els àmbits, actituds, treball, matemàtiques, escriptura… per trimestres)També sorgeix la “subjectivitat” perque també sorgeixen vincles afectius.

L’ENTORN SANITARI:L’informació és completament sistemàtica i objectiva.En principi, el control del creixement és responsabilitat del pediatra, avalua la talla, el pes, els perímetres, el desenvolupament muscular… de forma periòdica durants els primers anys de vida.

A l’entorn sanitari i a l’educatiu l’observació i la intervenció tenen una intencionalitat, una raó i això les fa més rigoroses i precises.Els metges, educadors i infermeres és imprescindible utilitzar intruments o eines de valoració precisos i útils i sobre tot, ser CONSANT.Les famíies i l’escola han de cuidar tots els aspectes que afavoreixen el prcés de creixement del bebé.La interacció entre la intervenció educativa , la familiar i la sanitària és imprescindible per garantir que el creixement i el desenvolupament es produeixi de la manera més harmònica possible.

CONTROL I SEGUIMENTDesde l’àmbit educatiu i familiar els aspectos que s’observen tenen relació amb el creixement i la informació és cualitativa.

TIPUS D’INFORMACIÓA l’escola:

Pauta d’observació del natural i registres: per obtenir i recollir dades sobre intencions educatives i nivells de desenvolupament.

Entrevistes i qüestionaris: per obtenir informació familiar i entorn comunitari. És important adaptar els qüestionaris a cada necessitat i asegurar-se que la informació que es reculli es correspon que es vol analitzar.

Exemple de pauta i d’observació:

Aspectos a observar: L’alimentació variable directament relacionada amb el creixemnt (dieta equilibrada, quantes vegades menja, hàbits d’alimentació).La higiene afecta directament al creixement (observar la manca d’higiene)El descans, la freqüència descans-activitat incideix de forma clara en el creixement en edats primerenques. Els nens petits són absolutament rítmics.

Relació amb els altres (asecte social): facilita i promou el creixement (desenvolupament afectiu, creixement afectiu)- amb qui- quina manera- va ell a buscar als demés o el venen a buscar- afectiu, agresiu, empalagós…?- com inicia el contacte?

La relació amb l’entorn físic: indispensable per un bon procés de desenvolupament i creixement. Amb l’entorn poc saludable.Observar les actituds del nen al seu entorn (a clase, a casa, al pati…) en tots els contextos no actua de la mateixa manera (segur, sa, motivat…)

Activitat que realitza: és necessari observar quina és l’ctivitat del nen, els seus interesaos, els temps de joc, si és actiu o passiu, quines joguines prefereix… reacció davant un nou joc.

2.4.3 Control i seguiment pediàtric

Té com a objectiu comprovar si tots els paràmetres del nen estan dins de lo normal és necessari establir pautes i controls.

EXPLORACIÓ DEL NOUNATLa primera avaluació es el TEST D’APGAR , és fa en el moment de nèixer i l’han de repetir als 5 minuts. Si treu una nota molt baixa és registra.Puntua certs paràmetres:

A = Aparença: color de la pellP = Pulsacions per minut, rítme cardíacG = Gesticulció, reflexes i irritabilitatA = Activitat, to muscular i movimentsR = Respiració

CONTROL PEDIÀTRICS SISTEMÀTICS DEL BEBÉ I EL NENEl ministre de sanitat i consum recomana la realització sistemàtica d’examens de salud amb la cronología i continguts següents:

CONTROL I SEGUIMENT: els paràmetres de creixement es redueixen al control del pes, la talla i els perímetres cranial i toràcic. Es mesuren amb instruments i seguint un procés determinat. Les dades es relacionen amb unestaules per veure si estàn dintre dea normalitat o no.

TAULES DE CREIXEMENT: - Recullen els valors del pes i l’alçada i unes per nens i unes per nenes- Permeten descriure el creixement promig, és a dir, quanta nens i nenes tenen un pes, una talla i una alçada superior o inferior d’un grup de 100- Es consideren patros de normalitat les puntuacions que es situen entre el percentil 3 i el 97 ( o el que es molt semblant, 2 desviacions estàndard respecte a la mija)- Els casos que exedeixen el rang, es poden considerar anomalies però no té perquè ser una malaltia- Quan existiesen casos que sobrepasen els límits del rang entre el percentil 1 i 99 (s’allunyen 3 desviacions estándar) es tracta de casos patològics.

MEDICIONS: - La medició de la talla: és tracta de mesurar l’eix major del cos, es a dir, de peus a cap- La medició lactant i fins els 2 anys i la longitud es refereix a la talla de decubit supí (panxa en l’aire). Els apareéis per mesurar contenen una taula horitzontal graduada i dos suports perpendiculars a ella, un fix pel cap i l’altre móvil pels peus.- La medició a partir dels 2 anys: l’alçada es refeeix a la tall obtinguda estant el nen dret. Els instruments per mesurar són diversos i el funcionament similar. El més conegut és el tallimetre, consta d’una taula vertical amb un suport horitzontal móvil que baixa fins al cap.- La medició del pes: es tracta de la mesura de la massa corporal, s’utilitza com a paràmetre nutricional ja que com a indicador de creixement no és tant precís com l’alçada. La dada aïllada del pes no és tan útil com si va lligada a l’alçada.- La medició delperímetre cefàlic: reflexa de manera ndirecta el volum intracraneal i el creixement cerebral. El perímetre cefàlic és un paràmetre que indica si ha exstit una malnutrició fetal (un cap petit). S’ha de realitzar al menys fins als 3 mesos d’edat. El perímetre cefàlic és la circumferència del cap amb una cinta metrica flexible que no es belluga.- La medició òssea: cada persona té un ritme de maduració ossea, moltes vegades no

es correspon amb l’edat cronologica, és practicament imposible fer un estàndard. Llavors el que fan és fer un indicador: EDAT ÒSSEA.Edat òssia: la fan quan crecen que pot haver problemes. La medició es realitza mitjançant una radiografia de la mà, el peu o el genoll. Ha d’estar en consonancia amb la talla, el pes i l’edat. Es considera que hi ha una alteració en el creixement quan hi ha un retard superior als 2 anys.