1. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

1.1. ANTECEDENTS

1.1.1. Les necessitats detectades

Com a punt de partida del projecte utilitzem els resultats de la recerca del grup QUIT

sobre la relació entre la formació del graduats i el mercat laboral. Sovint, les

competències que desenvolupen estudiants i els coneixements adquirits no es

corresponen amb les que requereix la seva pràctica professional futura (Verd i Pérez,

2004). Segons l’avaluació docent de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia

duta a terme pel grup de recerca GRET (Grup de Recerca en Educació i Treball) del

Departament de Sociologia, entre els objectius de millora de la docència hi figuren:

a) incrementar la relació entre la formació dels graduats i la seva futura professió,

b) aconseguir més coordinació entre les assignatures de la titulació i

c) augmentar la docència en llengua anglesa.

S’han pres mesures a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia per aconseguir

aquests objectius. Per apropar-se al mon laboral, s’ha creat el Directori de Graduats i

Graduades al web de la Facultat i es publiquen regularment entrevistes amb els

graduats al seu Butlletí mensual. Per promoure l’ús d’anglès a la Facultat, els

departaments de la Facultat porten a terme recerca col•laborant amb universitats

estrangeres i reben investigadors i professors que imparteixen conferències en anglès.

A més, La Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia afronta la necessitat de

començar a impartir, a curt termini, 30 crèdits ECTS en llengua anglesa dintre dels

estudis de grau. Amb aquest objectiu, a nivell institucional, s’impulsa docència en

anglès per la part d’aquests professors que dominen aquesta llengua i s’ofereixen

cursos de aprofundiment i els recursos per la creació i revisió de materials en anglès.

Per aconseguir major coordinació entre les assignatures de la titulació es porten

regularment a terme Jornades de Docència a la Facultat, encara que la coordinació

entre diferents assignatures de la titulació es un aspecte a millorar.

En el nostre equip contem amb la experiència d’un projecte de millora de la qualitat

docent anterior del Departament de Traducció i d’Interpretació, finançat també per

l’AGAUR (2005MQD 00152 00152 “Dossier docent i d’aprenentatge en terminologia i

traducció”), en el qual havia participat la Dra. Rodríguez-Inés, membre d’aquest

projecte. Aquest projecte es va proposar vincular els continguts de tres diferents

assignatures: Terminologia Aplicada a la Traducció, Traducció Especialitzada B1 i B2

Anglès-Castellà/Català i Seminari de Traducció Especialitzada Inversa Castellà-

Anglès. L’elaboració d’aquests materials va permetre adoptar un model bimodal

d’ensenyament en les assignatures mencionades i se’n va potenciar la integració

aprofitant el fet que els continguts de totes aquestes assignatures es complementen, ja

que sovint s’hi presenten diferents metodologies per abordar problemes de traducció i

la resolució d’aquests. El projecte actual pretén donar una nova dimensió al concepte

d’integració d’assignatures: tot i que les assignatures que s’imparteixen a la Facultat

de Ciències Polítiques i Sociologia tenen metodologies diferents i els seus continguts

encara no es complementen suficientment, els professors i estudiants poden

beneficiar-se mútuament dels continguts i coneixements adquirits i les inquietuds

desenvolupades pels estudiants en altres assignatures. Es podria esperar que el

concepte de CLIL (Content and Language Integrated Learning), que recentment s’ha

fet popular al context de educació secundària i fins a tot infantil, entri també en la

educació superior, però no ha sigut així: la llengua es veu sovint com a un idioma

vehicular, sobretot en context internacional, però no es posa accent en les

coneixements de llengua adquirides mitjançant l’estudi d’altres assignatures. Una de

les maneres per abordar la integració de la assignatura Anglès per a Ciències Socials

amb altres assignatures de la titulació és utilitzar com a materials els textos que fan

servir els altres professors de la titulació posant-hi èmfasis en aspectes lingüístics. Els

professors d’anglès ja hem començat a treballar en aquesta direcció incorporant als

materials docents de l’assignatura exercicis basats en les conferències de professors

visitants (vegeu, per exemple, Gropas 2007) i dels textos en anglès utilitzats per

professors d’altres assignatures, com ara els del Dr. Verd, membre del projecte.

Un següent pas en la tasca de contextualització de la assignatura d’anglès per a

Ciències Socials seria ampliar el rang de textos utilitzats com a materials docents de la

assignatura, més enllà del mon acadèmic cap al mon professional del graduats. Fem

servir el terme “collaborative training” en el títol del projecte en aquest sentit fent

referència a la col•laboració amb agents socials en la formació dels estudiants, un

concepte que ja s’està introduint a algunes universitats (vegeu, per exemple,

<http://www.brighton.ac.uk/ctc/index.htm>).

1.1.2. Estudis de corpus

L’ús de corpus en la docència d’anglès per a fins específics és una àrea relativament

nova i en ple desenvolupament, com demostren les publicacions recents de Bellés-

Fortuño et al. (2010) i Krajka (2009). En docència de llengües en general els corpus

s’han utilitzat per el disseny de materials (Honeyfield 1989), el disseny curricular i com

el complement als materials de referència existents, però sobretot com un font de

activitats d’aprenentatge (Aston 1997, 2000, Bernardini 2000, Gavioli 1997, 2001,

Jabbour 1997, Johns 1991, Kettemann 1997, Tribble 1997). Autors diversos (Yang

1985, Zhu 1989, Aston 1996, Curado Fuentes i García Berzosa 2000, Foucou i Kübler

2000, Curado Fuentes i Edwards Rokowski 2002, Curado Fuentes 2003,

Krishnamurthy i Gallego Hernández 2011) destaquen les possibilitats d’aprofitament

dels corpus per al disseny de cursos d’anglès fets a mida, tot i que en el camp de les

llengues per a fins específics (LSP) encara falten aplicacions concretes, a diferència

de les que ja s’han desenvolupat en el camp de la traducció (veure llista de autors a

Rodríguez-Inés 2010) o fins i tot en el camp de English for Academic Purposes (Johns

1991, Soler 2006, Arnó et al. 2009, Arnó y Rueda 2011).

1.2. OBJECTIUS GENERALS DEL PROJECTE

Aquest projecte té 3 objectius principals:

a) Afavorir l’ús de l’anglès a la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia

mitjançant augment de la coordinació entre el professorat de l’assignatura Anglès per a

les Ciències Socials i el professorat de les assignatures de contingut (content

subjects).

b) Fomentar la integració entre els continguts de l’assignatura Anglès per a les

Ciències Socials i la pràctica professional dels graduats i graduades.

c) Crear materials docents en llengua anglesa en format interactiu per a facilitar

l’aprenentatge autònom d’anglès de l’alumnat i del professorat dintre d’aquesta àrea

d’especialització.

Els objectius específics que es pretenen assolir amb aquest projecte són els que es

detallen a continuació:

1. Recollir els materials que el professors utilitzen a classe en un corpus electrònic.

2. Indexar el corpus resultant, incorporant la informació necessària per a la seva gestió

eficient pel professorat. Per a cada text seleccionat, s’incorporaria la informació

següent:

— àmbit temàtic,

— tipus de dificultat i nivell,

— llista de vocabulari recomanat,

— propostes relatives a la gramàtica,

— exercicis,

— tests,

— recursos per a la consulta.

3. Ampliar aquest corpus mitjançant la incorporació dels textos en anglès

proporcionats pels professors d’altres assignatures de la Facultat.

4. Ampliar aquest corpus mitjançant la incorporació de textos procedents del món

laboral i de pàgines web especialitzades.

5. Explotar aquest corpus per a definir els coneixements lèxics bilingües necessaris

per als nostres estudiants i professors.

6. Formar el professorat de l’assignatura Anglès per a les Ciències Socials pel que fa a

les possibilitats que brinden les noves tecnologies per a la generació automàtica

d’exercicis a partir dels textos del corpus.

7. Crear exercicis interactius destinats a practicar aquests coneixements com a part

del treball autònom dels estudiants y professors, amb sistemes d’avaluació incorporats

8. Crear tasques de treball semidirigit per al desenvolupament de les competències.

9. Crear una plataforma virtual que permeti consultar lliurement els continguts, amb la

gestió de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.

Podríem considerar els objectius mencionats assolits quan:

1. Disposéssim d’un recull de 80 textos, acompanyats pels exercicis, en format

electrònic.

2. Tinguéssim a disposició del professorat de l’assignatura un corpus indexat, que es

pogués consultar com si fos una base de dades.

3. Recollíssim i incorporéssim almenys 20 textos procedents dels professors de les

assignatures de les titulacions de Ciències Polítiques i de l’Administració i de

Sociologia.

4. Recollíssim i afegíssim al corpus almenys 30 textos procedents del món laboral i de

les pàgines web que habitualment consulten els graduats incorporats al món laboral,

amb la màxima representativitat.

5. Acabéssim l’explotació inicial del corpus i obtinguéssim llistes de 50 elements de

vocabulari bàsic per cada tema i potencialment desconeguts per als nostres

estudiants.

6. Els professors de l’assignatura Anglès per a les Ciències Socials coneguessin les

tècniques de generació d’exercicis interactius a partir dels recursos en xarxa.

7. Cadascú dels professors de l’assignatura Anglès per a les Ciències Socials

incorporés a la base de dades comuna 20 exercicis interactius creats a partir del

corpus, entre els quals 5 en format multimèdia.

8. Cada professor de l’assignatura Anglès per a les Ciències Socials incorporés a la

base de dades 10 tasques relacionades amb els textos del corpus per a activitats

semidirigides (5 tasques de comprensió i 5 tasques de producció en llengua anglesa).

9. Qualsevol persona pogués tenir accés als exercicis, sistemes d’avaluació i una gran

part dels textos inclosos a la base de dades.

1.3. METODOLOGIA DEL PROJECTE

La necessitat més immediata del projecte va ser la digitalització dels materials actuals,

la majoria en format paper, una actuació que la Facultat de Ciències Polítiques i de

Sociologia ha considerat bàsica i ha subvencionat amb la meitat del cost. La fase

següent va consistir a l’ampliació dels nostres materials amb textos especialitzats

provinents del àmbit acadèmic i professional. El Departament de Sociologia i el

Deganat de la Facultat van fer una crida als professors perquè comparteixin textos en

anglès que utilitzen a les seves assignatures. Això va representar un primer pas, dins

d’un conjunt d’actuacions per a l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior, cap

a la integració d’aquests coneixements que fins ara havien estat impartits de manera

aïllada. El segon pas va ser apropar-se al món laboral mitjançant la incorporació dels

textos i les tasques de producció textual en anglès procedents dels graduats. S’ha

aprofitat el Directori de Graduats i Graduades de la Facultat de Ciències Polítiques i

Sociologia per a establir contacte amb voluntaris disposats a proporcionar-nos aquests

textos. El Deganat de la Facultat va convocar una plaça de pràctiques per ajudar-nos

en aquesta tasca i la persona designada es va ocupar-se de contactar amb els/les

alumni i aconseguir els textos.

Desprès de recollir els materials s’havia de procedir a la constitució del corpus i la seva

indexació. Es van definir els blocs temàtics i el gènere de cada text (Parkinson 2000,

Mavor and Trayner 2001, Huckin 2002, Fernández-Toledo 2002, Luzón et al. 2010),

per convertir-lo en una base de dades que pugui ser gestionada pels professors de

l’equip. En aquest moment es va incorporar una nova becària que es va ocupar de la

indexació del corpus i del suport a la Dra. Rodríguez-Inés al seu anàlisi. Es va analitzar

el corpus mitjançant els programes WordSmithTools i AntConc, amb l’objectiu de fer

l’extracció terminològica, i es van generar llistes del vocabulari més comú del corpus i

per temes, possibilitant als professors la detecció del vocabulari més adient per als

nostres estudiants. Aquestes llistes de vocabulari haurien de formar la base d’exercicis

interactius utilitzant la tècnica de concordancing (extracció de concordances).

1.4. EQUIP DEL PROJECTE

Volíem aprofitar la recerca de la Dra. Rodríguez-Inés, la professora de l’assignatura

Corpus Electrònics i Traducció, antiga membre del grup Tradumàtica, editora i autora

de publicacions sobre corpus (Rodríguez-Inés 2006, 2008, 2009) i autora de la tesi

doctoral titulada “Uso de corpus electrónicos en la formación de traductores (inglés-

español-inglés)”, que va obtenir el premi de l’AIETI (Associació Ibérica d’Estudis de

Traducció i Interpretació) per a la millor tesi del bienni 2006-2008.

El projecte actual pretén aconseguir la integració de l’assignatura transversal Anglès

per a les Ciències Socials amb les assignatures de contingut del grau de Sociologia i el

grau de Ciència Política i Gestió Pública. Per impulsar aquesta integració, comptem

amb la participació del Dr. Verd, autor de publicacions sobre l’adequació de les

competències al mercat de treball (QUIT 2000, Lozares et al. 2004) i l’anàlisi textual en

l’àmbit de sociologia (Verd 2005) i el secretari del Departament de Sociologia.

Per aprofitar el corpus resultant d’aquest projecte per la generació d’exercicis,

comptem amb la participació del Dr. Krajka, que ens mostrarà un ventall de

possibilitats per a crear exercicis a partir dels textos en format electrònic i altres

recursos online (Kiliçkaya i Krajka 2009, Krajka 2004, 2010). Les llistes de vocabulari

formarien la base d’exercicis interactius que ens plantegem crear utilitzant la tècnica

de concordancing. Krajka és una referència internacional en la docència d’anglès amb

les noves tecnologies. La seva tesi doctoral es va titular “The Internet as a coursebook

in EFL” i és editor i autor de revistes i nombroses publicacions en aquest àmbit.

Desprès de reunions de coordinació i de la formació necessària impartida pel Dr.

Krajka, cadascun dels professors de la nostra assignatura (Margaret West, Dolors Ruiz

i la responsable del projecte, a més de Jeroni Sureda, que actualment no imparteix

classe però s’ha compromès a participar en aquesta tasca) s’ocuparia de dissenyar

exercicis interactius als quals s’acabaria de donar el format adequat amb suport tècnic

subcontractat. Finalment, complementaríem els blocs temàtics amb tasques

semidirigides de comprensió i producció en llengua anglesa per avaluar la progressió

en les competències i tests d’autoavaluació de coneixements.

En quant a la resta de l’equip del projecte, s’ha de destacar la incorporació de dues

becàries; la Judit Gracia Adrobau, l’alumna de l’últim curs de Ciències Polítiques, i la

Maria Bernad Eustáquio, l’alumna del Doctorat al Departament de Traducció amb

experiència en organització de seminaris i la organització i tractament del corpus.

2. DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Es preveia que el projecte es durés a terme en quatre fases. Durant el primer mes es

desenvoluparien les tasques de coordinació inicial, s’establiria un calendari de

reunions, se seleccionaria un becari de suport al projecte i s’assignaria un alumne de

pràctiques per a la Facultat.

La concessió del projecte va arribar a principis de l’estiu de l’any 2011, però no s’ha

pogut començar la primera fase del projecte fins que la responsable del projecte

s’incorporés d’una baixa maternal, al novembre del 2011. Aquesta circumstància ha

reduït considerablement el temps de l’execució del projecte, tot i que al setembre ja

vam sol·licitar una plaça de pràctiques a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia

i al febrer del 2012 la persona assignada ha pogut començar a contactar amb els

graduats. La fase de recopilació i digitalització dels materials del Departament d’Anglès

per tant ha sigut ajornada per què els professors tinguin temps de recopilar i

seleccionar el material dels seus dossiers per tal de procedir amb la seva digitalització.

2.1. 1ª FASE DEL PROJECTE “Recopilació dels materials i digitalització”

2.1.1. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA 1ª FASE

a) Recollida dels dossiers de tots els professors de l’assignatura i conversió a format

electrònic.

Abans de iniciar el projecte, només una desena part dels materials es trobava en

format digital, que permetia posar-los a disposició de l’alumnat a través del Campus

Virtual, mentre que la resta es trobava en paper, en forma de dossiers, la difusió dels

quals es feia mitjançant fotocòpies. Esperàvem digitalitzar al voltant de 80 textos

procedents dels dossiers durant el període comprès entre el segon i el quart mes de

l’execució del projecte. Disposàvem del suport d’un becari parcialment finançat pel

Deganat de Ciències Polítiques i Sociologia per a dur a terme aquesta tasca. Tots els

professors de l’assignatura proporcionarien els seus materials. La responsable del

projecte seria la persona que coordinaria aquesta tasca.

b) Recollida dels textos i les tasques procedents de l’entorn acadèmic dels estudiants i

el món laboral dels llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia.

Aprofitaríem el Directori de Graduats i Graduades creat pel Deganat de la Facultat per

establir contacte amb voluntaris perquè ens proporcionin textos en anglès

contextualitzats procedents del món laboral. Aquesta tasca la portaria a terme la

coordinadora del projecte amb el suport d’un alumne de pràctiques de la Facultat de

Ciències Polítiques i Sociologia entre el segon i el quart mes de l’execució del projecte.

Paral·lelament es faria una crida als professors d’altres assignatures de la titulació

perquè comparteixin els textos en anglès que estiguin utilitzant amb el seu alumnat o

que els hauria agradat utilitzar. S’afegirien també textos procedents del professorat

visitant dels darrers anys. El responsable d’aquesta recopilació seria el Dr. Sureda,

que desenvoluparia aquesta tasca durant el primer i el quart mes de l’execució del

projecte amb l’ajuda de l’alumne de pràctiques esmentat.

c) Es digitalitzarien els textos procedents de l’entorn acadèmic de l’alumnat i l’entorn

professional dels graduats. L’objectiu és recopilar uns cinquanta textos en anglès

especialitzats en ciències polítiques i sociologia, vint dels quals procedents de l’àmbit

acadèmic i trenta de l’àmbit professional dels graduats. Aquesta tasca la portaria a

terme la coordinadora del projecte amb el suport del becari durant el cinquè mes de

l’execució del projecte.

2.1.2. DESENVOLUPAMENT DE LA 1ª FASE DEL PROJECTE

La principal feina a realitzar en aquesta etapa era la recollida de textos en llengua

anglesa que haurien de provenir de tres àrees directe o indirectament vinculades als

estudiants: textos provinents del món laboral, materials docents ja elaborats pels

professors del Departament d’Anglès de la Facultat i textos en anglès utilitzats per

professors d’altres assignatures.

La primera etapa d’aquesta recollida (degut a les circumstàncies abans esmentades),

va ser la recerca de textos provinents del món laboral. Inicialment, es va seguir un

procediment específic per tal de contactar amb aquells estudiants graduats per la

Facultat ja immersos en el món laboral, amb l’objectiu d’obtenir com a mínim 30

documents en anglès que poguessin ser utilitzats per la posterior explotació del corpus

electrònic. Amb això, es pretenia acostar el món acadèmic al món laboral, tenint

referències més clares de les possibles sortides laborals i dels temes que s’hi tracten, i

millorant així les competències dels graduats en formació a la facultat.

Per tal d’utilitzar una llista fiable d’ex-alumnes, es va decidir aprofitar el “Directori de

Graduats” impulsat pel Deganat de la Facultat. Es va generar un correu electrònic

comú amb unes pautes generals, però davant la possibilitat que el missatge passés

desapercebut, ja fos per motius laborals o personals, es va pensar incloure certes

referències per tal de personalitzar el missatge i fer-lo més atractiu pels receptors. Es

va recórrer a una part del professorat de la Facultat amb la intenció de buscar

referències més personals dels ex-estudiants de la Facultat per així poder incloure el

nom del professor en qüestió i donar més cos al missatge general.

Així doncs es van enviar al voltant de 200 correus electrònics personalitzats, que van

generar unes expectatives inicials descoratjadores, ja que les primeres respostes

obtingudes podríem agrupar-les en tres tipus de negatives: “no utilitzo textos en anglès

en el meu entorn laboral”, “no estic treballant com a politòleg o sociòleg” o “no

comprenc l’ús/objectiu del vostre projecte”. Tot i així, les previsions inicials es van anar

complint progressivament, i encara que va ser fins i tot necessari fer explicacions més

concretes, aclarir dubtes per telèfon i trobar-se en persona en certs casos, els resultats

finals van acabar sobrepassant els objectius marcats inicialment.

La segona fase per tal d’obtenir els recursos adequats pel futur contingut del corpus

electrònic, va ser la classificació, selecció i digitalització del material docent utilitzat per

diferents professors del Departament d’Anglès de la Facultat de Ciències Polítiques i

Sociologia. Només una desena part d’aquest material estava disponible en format

digital, la resta es trobava en paper, organitzat per dossiers i es difonia entre els

alumnes mitjançant fotocòpies. Tots els professors d’anglès vam fer un esforç per

recollir els nostres dossiers amb textos i exercicis, i la becària, que va ser la mateixa

persona que va començar al projecte com una persona de pràctiques assignada per la

Facultat, es va ocupar de la digitalització d’aquests textos.

Al mateix temps que la becària, Judit Gracia, realitzava tots aquests processos, també

va engegar la fase del projecte adreçada a explotar la última font de recursos a

incloure al corpus electrònic, és a dir, els textos en anglès ja utilitzats pels professors

d’altres assignatures de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. El procediment

a seguir va ser similar als dos anteriors, per una banda es va contactar personalment

amb alguns professors més vinculats al projecte i per l’altre es va fer una crida general

a la resta de personal docent via correu electrònic. Quan els textos es trobaven en

format paper, la becària era responsable de la seva digitalització.

2.1.3. RESULTATS DE LA 1ª FASE DEL PROJECTE

Finalment, es van aconseguir 76 textos provinents de l’entorn laboral, dels quals 60

van poder ser posteriorment inclosos al corpus electrònic, doblant així el mínim de

textos a obtenir establert inicialment pel projecte. Durant tot aquest procés de gestió i

comunicació amb els graduats, dut a terme per una estudiant en pràctiques, 25

persones finalment van proporcionar textos per incloure al corpus.

En quant a la classificació, selecció i digitalització del material docent utilitzat per

diferents professors del Departament d’Anglès, l’objectiu marcat pel projecte era

obtenir al voltant de 80 textos digitalitzats, i finalment es van obtenir 86 textos que

reunien les característiques adequades per ser inclosos en el corpus.

En quant a la obtenció dels textos en anglès ja utilitzats pels professors d’altres

assignatures de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, tot i que es va marcar

la quantitat de 20 textos com a objectiu final per aquest tercer sector, finalment només

se’n van aconseguir 13. Possiblement, la demanda no es va fer amb suficient

antelació, tot i que un altre problema a destacar va ser que molts dels professors

contactats, van respondre la nostra demanda però lamentablement no utilitzaven

textos en anglès en el programa docent de la seva assignatura. Valorant els bons

resultats de les dues primeres fonts de textos, on es van sobrepassar els objectius

inicials, es valora com a suficient tenir tretze textos provinents del professorat.

2.2. LA 2ª FASE DEL PROJECTE “Organització dels materials en un corpus digital i

indexació del corpus”.

2.2.1. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA 2ª FASE DEL PROJECTE

La Dra. Rodríguez-Inés, juntament amb la coordinadora del projecte, s’ocuparia

d’organitzar els textos, ja en format electrònic, en un corpus propi. Es preveia que el

corpus constaria aproximadament de 130 textos especialitzats en l’àmbit de les

ciències polítiques, l’administració i la sociologia, distribuïts en deu temes.

L’exploració i l’anàlisi del corpus resultant les portaria a terme la Dra. Rodríguez-Inés

amb el suport del becari. L’explotació del corpus comprendria l’extracció del nucli del

vocabulari adient per als nostres estudiants que, a continuació, formaria la base per a

l’elaboració dels exercicis pels membres de l’equip. Es preveia que la indexació del

corpus comencés durant el quart mes de l’execució del projecte i s’acabi abans del

sisè mes, que és quan començaria l’anàlisi del corpus.

2.2.2. DESENVOLUPAMENT DE LA 2ª FASE DEL PROJECTE

La Dra. Rodríguez-Inés, amb la ajuda de becària que va ser inicialment Judit Gràcia i

posteriorment María Bernad, s’han ocupat d’organitzar els textos, en total 159 (entre

els qual 80 provenien del mon laboral, 86 dels dossiers dels professors d’anglès i 13

d’altres assignatures de les dues titulacions implicades), ja en format electrònic, en un

corpus propi.

Per tal de facilitar l’explotació dels textos recopilats com a corpus, va ser necessari

crear una base de dades general. Això es va fer a partir de la base de dades

provisional creada durant la recollida de textos per tal de tenir-los classificats. Per

crear la base de dades definitiva va ser necessari assignar “tema” i “gènere” a tots els

textos, ja que aquests eren els paràmetres principals a l’hora de codificar-los,

juntament amb la procedència del text (Graduates, English Department or Faculty

Teachers) i la seva referència. Els textos provinents del departament d’anglès tenien

una codificació inicial diferent, però calia generar-ne una que pogués incloure la

totalitat dels documents. Analitzant la totalitat dels textos, s’han distribuït en 12 temes, i

els gèneres assignats van ser 13. Finalment, s’ha establert la codificació comú que

inclou un nombre, el tema del text, el gènere i la seva font de procedència, com a

l’exemple següent:

16_ECO_REP_GRAD (16_Economy_Report_Graduate)

2.2.3. RESULTATS DE LA 2ª FASE DEL PROJECTE

Finalment, s’han aconseguit materials per a un corpus 22% més gran del que teníem

previst. El corpus EFECT inclou 159 textos (amb un total de 845.698 paraules) que

procedeixen de l’àmbit laboral i acadèmic dins els camps de Ciències Polítiques i

Sociologia. La base de dades general amb el resum de tots els textos inclosos al

corpus amb la seva codificació, el gènere, el tema del text, la seva procedència, la

referència si el text ha sigut publicat, entre altres aspectes, es recull al document

Database de Microsoft Excel (vegeu l’Annex 1).

2.3. LA 3ª FASE DEL PROJECTE “Avaluació i complementació del corpus pels

membres del projecte. Creació d’exercicis nous. Implementació dels resultats del

projecte en la docència”

2.3.1. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA 3ª FASE

1. Es portarien a terme reunions amb el professorat de l’assignatura per avaluar el

corpus resultant, les llistes del vocabulari procedents de l’explotació del corpus i per a

distribuir la feina de l’elaboració d’exercicis.

2. El Dr. Krajka, preferentment en persona o, si no, mitjançant videoconferència,

impartiria quatre sessions de formació (tallers) al nostre professorat. Aquests tallers es

portarien a terme entre els setè i el vuitè mes de l’execució del projecte. Concretament,

el Dr. Krajka s’havia compromès a portar a terme les sessions següents:

a) Reviewing freely available concordancers and corpora, both do-it-yourself and

WebasCorpus tools;

b) Reviewing corpus-based activities and tasks for teaching different language skills

and areas;

c) Teaching how to make corpus-based activities using participants' own corpora;

d) Integrating ready-made activities in a self-study mode (ideally, Moodle).

3. Tot seguit es farien reunions amb el tècnic informàtic de suport per a definir les

característiques de la gestió de la plataforma i establir formats d’exercicis nous. Es

preveu que aquestes reunions es farien durant el vuitè mes de l’execució del projecte.

4. Sobre la base d’aquesta avaluació i formació, cada professor de l’assignatura

s’ocuparia de complementar, amb materials nous, entre dos i tres blocs temàtics.

Aquests materials els elaborarien els quatre professors de l’assignatura seguint els

models consensuats amb el tècnic informàtic de suport. Aquesta tasca es portaria a

terme durant els tres mesos següents (del novè mes a l’onzè mes).

5. Els nous materials es posarien a l’abast immediat del professorat i l’alumnat

mitjançant la plataforma esmentada durant el dotzè mes de l’execució del projecte. Al

llarg de l’any acadèmic 2012-2013 els nous materials es provaran a l’aula i com a

treball autònom dels estudiants.

2.3.2. DESENVOLUPAMENT DE LA 3ª FASE DEL PROJECTE

2.3.2.1. S’ha portat a terme una sèrie de reunions de grups de treballs específics

durant el desenvolupament del projecte i, un mes abans del seminari obert al públic del

Dr. Krajka, va tenir lloc un seminari intern per a avaluar el corpus resultant i les llistes

del vocabulari extret. Aquest seminari intern va tenir lloc en un aula d’informàtica

reservada per aquest fi a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. Els professors

vam poder provar el corpus amb el programa AntConc, un programari gratuït alternatiu

a WordSmithTools, ja que a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia no disposa

d’una llicència seva. La Dra. Rodríguez-Inès, amb la ajuda de la becaria Maria Bernad,

ha creat i ens ha distribuït una carpeta amb el corpus en format .txt, les llistes de

vocabulari més freqüent (en cadascuna de les 12 temes s’ha elaborat llistats de 1-word

top 50, 2-word top 50, 3-word top 50, 4-word top 50 i 5-word top 50), el programa

antconc3.2.4w en format .exe (que no necessita instal·lació), un petit manual d’aquest

programa en format .doc elaborat expressament per aquest fi per ella mateixa amb

exemples del nostre corpus (vegeu l’Annex 2) i un altre arxiu que recull algunes

indicacions per a la exploració del corpus i ofereix algunes idees d’exercicis (vegeu

l’Annex 3).

2.3.2.2. Per a portar a terme el seminari del Dr. Krajka, contàvem amb la ajuda

econòmica que proporciona el programa Erasmus al professorat de mobilitat docent.

No obstant, malgrat varis correus durant gairebé un any amb el objectiu de establir un

acord de intercanvi docent amb la SWPS no ha sigut possible per raons que

desconeixem. Suposem que l’altre universitat ha volgut aprofitar aquesta oportunitat

d’acord de mobilitat docent per establir també l’intercanvi d’estudiants i aquest fet ha

complicat la signatura del conveni. Com a conseqüència, no hem pogut disposar de

diners del programa Erasmus i hem hagut de ajustar-nos a la resta del pressupost.

Això ha tingut repercussions en el temps d’estada del professor convidat i en la durada

del seminari que finalment va ser només una jornada, tot i què especialment llarga

(vegeu el pòster amb el programa del seminari a l’Annex 4).

El seminari es va dividir en tres parts: una sessió teòrica de tres hores durant el

transcurs del matí i dues sessions pràctiques a la tarda. En primer lloc, la responsable

del projecte va dur a terme una breu introducció sobre el projecte i posteriorment va

explicar algunes de les incidències que es van produir durant el transcurs d’aquest,

com el procés que es va seguir per a la selecció de les fonts d'informació, la gestió de

la informació, la unificació de format, entre d’altres aspectes.

En segon lloc, la becària del projecte Maria Bernad-Eustáquio va explicar el

procediment que s'havia seguit

per codificar i ordenar els textos

(Foto 1), perquè cada un d'ells

tingui la seva codificació única

però a la vegada informativa i no

pogués ser confós amb un altre.

A més, se'ls va proporcionar un

full amb la codificació als

participants perquè poguessin

treballar en el corpus del grup en

les sessions pràctiques.

A continuació, la Dra. Rodríguez-Inés va iniciar als participants en l'ús de programes

d'accés gratuït com AntConc (Foto 2). Tot i que la Facultat de Traducció i

d'Interpretació ens va oferir la possibilitat de treballar amb el programa WordSmith

Tools, també destinat a l'explotació de corpus, es tractava d'un programa de

pagament, quin funcionament és excel·lent, però que només podríem utilitzar en cas

de comprar una llicència o d'estar

físicament en un lloc que ho posseís

com és el cas de la Facultat de

Traducció i d'Interpretació. En canvi,

no ens serviria a posteriori quan

necessitéssim treballar amb el

corpus electrònic des de casa o un

altre Facultat. La Dra. Rodríguez va

desenvolupar una sèrie d'exercicis

pràctics a través dels quals els

assistents van poder aprendre a començar a manipular la informació amb aquest tipus

d'eines per aconseguir un objectiu didàctic específic.

Foto 1. Maria Bernad explica la codificació del corpus.

Foto 2. Dra. Rodríguez-Inés parla sobre AntConc.

L'última part de la sessió teòrica la

va desenvolupar el Dr. Krajka, que

a part de remarcar l'ús d'eines

gratuïtes com l’AntConc i TextStat i

reincidir en les seves propietats, va

contextualitzar la necessitat de les

tecnologia per a la creació

d'exercicis per a fins específics i

ens va proporcionar alguna idea

que posteriorment en els tallers

desenvoluparíem de manera més profunda (Foto 3).

Després d'un breu descans de mitja

hora, va començar el primer taller. Durant dues hores es van crear al voltant de set

tipus d'exercicis. El Dr. Krajka va suggerir diverses formes de desenvolupar exercicis

amb ajuda del programa AntConc. Es van crear, per exemple, exercicis que buscaven

el domini de preposicions verbals en la llengua anglesa a través de diverses

proposicions, entre les quals l'alumne havia de detectar la correcta; en altres exercicis

calia triar la paraula que encaixés en un context determinat d'entre diverses propostes

(multiple choice); en un paràgraf complet calia afegir on fos necessari els articles a /

an, the, i així successivament.

Finalment, en el segon taller de la tarda, el Dr. Krajka es va centrar en la utilització de

Moodle com a plataforma de treball entre els docents i els alumnes, que en moltes

institucions està ja instaurada. El conferenciant va dur a terme una breu introducció i

va atendre personalment als participants mentre s'anaven creant diferents tipus

d'exercicis i es gravaven en aquesta plataforma. Així, molts dels docents assistents al

taller, van aprendre a treballar amb aquesta plataforma virtual per emprendre futurs

projectes i fins i tot van crear ja unes quantes parts d'aquesta.

2.3.2.3. Per a la creació d’una plataforma pròpia per posar el corpus a disposició d’un

públic més ampli hem subcontractat la empresa <www.projectesainternet.com>.

Aquesta empresa ja havia col·laborat amb altres projectes de corpus a la UAB, com

els realitzats en col·laboració amb el Grup Tradumàtica o el corpus GRIAL

(<http://grial.uab.es/index.php>). Hem apostat per aquesta opció desprès de

considerar ì descartar altres opcions: involucrar a l’equip de l’Academic Research

Institute of Technology (RACTI, Atenes, Grècia) o a estudiants de Enginyeria

Informàtica dels últims cursos mitjançant Treball Campus. Ni l’equip d’Atenes ni

Foto 3. Dr. Krajka parla sobre aplicacions de corpus.

tampoc cap dels estudiants de la UAB quins currículums hem rebut desprès d’editar

una oferta de pràctiques no tenien prou experiència en projectes d’aquest tipus. La

col·laboració amb el Juanjo López Mellado de projectesainternet.com ha sigut molt

satisfactòria. Partint de les necessitats del projecte i tenint en compte que la pàgina

web del projecte ja estava creada prèviament, ens han dissenyat un buscador que

permet consultar el corpus EFECT sense posar en perill la confidencialitat del

documents procedent en gran part de les empreses i institucions.

2.3.2.4. S’han distribuït els temes entre el professorat de l’assignatura i els professors

hem començat a crear nous exercicis a partir del corpus. Ja que es tracta d’uns textos

nous, hem vist que la creació d’exercicis es una feina gradual que requereix temps i

reflexió. Tot i que en tres mesos assignats a aquesta tasca hem pogut elaborar alguns

exercicis (que actualment es poden consultar a <http://pagines.uab.cat/efect/>),

l’aprofitament de aquest recurs nou no hauria de reduir-se a temps immediat.

Pel que fa al format d’exercicis interactiu, ens hem trobat amb la necessitat del suport

informàtic que malauradament no ha pogut ser subvencionat en el marc d’aquest

projecte. S’ha creat un espai Moodle al Campus Virtual on els professors tenim accés i

Foto 4. Pantalla de l’espai Moodle del seminari.

podem penjar els nostres exercicis. No obstant, la concessió d’un ajut menor al

pressupostat ha tingut conseqüències en el desenvolupament d’aquesta fase del

projecte. A la sol·licitud vam destacar que la segona despesa més important es

tractava del suport informàtic i vam pressupostar 1500 euros com a concepte de

“suport tècnic a l'elaboració d'exercicis interactius”. Aquesta partida finalment la hem

hagut de excloure del pressupost (veure el document “Distribució pressupost ajut

concedit MQD 2010” amb la data del 23.06.2011), intentant compensar-ho parcialment

amb el concepte “formació per el disseny i l’elaboració d’exercicis” amb el pressupost

de 1000 euros, tot i que finalment aquesta partida es va reduir en 500 euros més per

completar la partida “creació i gestió de la plataforma”.

2.3.3. RESULTATS DE LA 3ª FASE DEL PROJECTE

L’avaluació interna dels resultats de la primera i segona fases del projecte s’ha

realitzat com a part del seminari intern en el qual han participat només membres de

l’equip. Els resultats de la primera i segona fase van ser valorats com molt positius,

tant pel que fa a la recollida de textos com per la seva organització en un corpus.

El corpus EFECT, que es pot consultar a <http://efect.projectesainternet.com> almenys

durant dos pròxims anys (2013-2014), inclou 159 textos amb un total de 845.698

paraules. La consulta del corpus permet cercar una paraula (s’han inclòs les llistes de

paraules més corrents a <http://pagines.uab.cat/efect/>), una combinació de lletres o

una frase. Es proporciona el context de fins a 10 paraules, el gènere i el tema del text.

Al fer un clic sobre la opció es pot veure tota la frase en la qual s’ha utilitzat l’element

buscat i s’obre la informació amb la referència del text. S’ha inclòs la possibilitat

d’exportar els resultats a Excel i posteriorment poder filtrar-los.

Tant durant els dos seminaris com després, a la fase de l’elaboració del exercicis que

els professors van portar a terme de manera individual i cadascú al seu ritme, hem

pogut comprovar que el corpus EFECT, al ser organitzat com una base de dades i al

permetre-hi consulta, és un recurs molt útil en diversos aspectes. Primer, s’agilitzat la

pujada d’arxius del text al Campus Virtual, ara tenim molt més materials provinents del

mon laboral i d’altres assignatures, i els professors de l’assignatura d’anglès

compartim els nostres recursos que abans s’utilitzaven de manera individual i es

distribuïen mitjançant fotocòpies. Segon, hem comprovat que el corpus pot ser molt

profitós per dissenyar exercicis en anglès dins el camp de les Ciències Socials, tot i

que encara no hem arribat a 20 exercicis nous per professor posats a disposició de

l’alumnat i professorat en format interactiu, establerts com a l’objectiu.

Els textos els exercicis elaborats en base a aquest corpus ja s’ha començat a

implementar en la docència i avaluació del alumnat de la assignatura. Com a exemple,

un d’exercicis recentment afegit al Campus Virtual dintre del tema Labour Market

inclou una sèrie de textos procedents dels graduats quina professió els estudiants han

de deduir, basant-se per una part en els textos en anglès que habitualment utilitzen

aquests graduats (Foto 4) i, per altre part, en les sortides laborals que teòricament

se’ls ofereixen (Foto 5).

Pel que fa a la utilització dels nous materials a l’avaluació d’estudiants, un dels text

procedents de la Comissió Europea, el proporcionat per una graduada

28_EDU_GUI_GRAD, l’hem fet servir per a la elaboració d’un test de comprensió

lectora (vegeu l’Annex 5). La elaboració d’un altre test, el de coneixements gramaticals

sobre preposicions, s’ha realitzat al detectar quins preposicions eren més adients per

als nostres estudiants (vegeu 1-word top 50 all topics a

<http://pagines.uab.cat/efect/ corpus> ), a continuació s’ha buscat, mitjançant el

programa AntConc, un text que contenia la majoria d’aquestes preposicions i va

resultar el proporcionat per un professor de la Facultat sobre la recerca qualitativa

21_EDU_RA_FTE, en base al qual hem elaborat el test (vegeu l’Annex 6).

2.4. 4ª FASE DEL PROJECTE “Avaluació i difusió dels resultats”

2.4.1. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA 4ª FASE

1. A curt termini, només serà possible dur a terme l’avaluació d’alguns aspectes del

projecte. Concretament, pensem obtenir, a més de l’avaluació interna, l’avaluació del

alumnat, del professorat i d’altres agents.

2. Difusió dels resultats de la recerca en congressos dedicats a la millora de la qualitat

docent (CIDUI 2011) i a la llengua per a fins específics (18th European Symposium on

Foto 5. Pantalla del Campus Virtual amb textos de graduats.

Foto 6. Pantalla del Campus Virtual amb textos anteriors de l'assignatura.

Language for Special Purposes “Special Language and Innovation in a Multilingual

World” d’agost de 2011).

3. Incorporació de les experiències de l’elaboració d’un corpus ad hoc a l’assignatura

Corpus Electrònics i Traducció a la Facultat de Traducció i d’Interpretació (UAB) i de

l’elaboració d’exercicis i la seva utilitat per a la docència de les assignatures impartides

pel Dr. Krajka Information Technologies in Teaching and Translation Practice i

Language Teaching (MCSU i SWPS).

2.4.2. DESENVOLUPAMENT DE LA 4ª FASE DEL PROJECTE

2.4.2.1.L’avaluació interna dels resultats de la primera i segona fases del projecte s’ha

realitzat a un seminari intern en el qual han participat només membres de l’equip. Els

resultats de la primera i segona fase van ser valorats com molt positius, tant pel que fa

a la recollida de textos com per la seva organització en un corpus. Aquest seminari

intern també s’ha valorat per membres del equip com a molt profitós.

Es pot dir el mateix sobre el seminari del

Dr. Krajka, que s’ha plantejat com a una

activitat oberta al públic i ha obtingut una

bona assistència. Com es pot veure en les

fotos, l’aula d’informàtica de la Facultat de

Traducció i Interpretació estava plena. El

factor d’assistència ens confirma que la

generació d’exercicis a partir d’un corpus

ad hoc es un tema que interessa al

professorat i també als estudiants de

Màster i Doctorat, ja que el seminari va formar part del Seminari Permanent de la

Recerca i Doctorat del Departament de Traducció i d’Interpretació (vegeu l’Annex 7).

A la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia el projecte també ha tingut

repercussió. Per una part, el Deganat ens va fer costat amb un aportació de 1000

euros i l’assignació d’una plaça de pràctiques al projecte. Per altre part, molts

professors de la Facultat ha col·laborat tant en la identificació de graduats per

personalitzar l’enviament de correus. Tanmateix, més de 10 professors van aportar els

seus textos en anglès i molts més han contestat la nostra crida. S’ha publicat una

notícia titulada “Corpus EFECT: una nova eina per millorar l’anglès al Butlletí de la

Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia (Num. 73, amb la data de l’11 del març del

2013, vegeu l’Annex 8).

Foto 7. Assistents al seminari.

Encara tenim poques dates sobre com els estudiantes de la Facultat valoren el

projecte, tot i que ja hem rebut alguns comentaris: per exemple, l’Annex 5 va ser

valorat molt positivament per els estudiants del nivell alt i l’Annex 6 per els estudiants

del nivell baix, i els estudiants van demanar més exercicis d’aquest tipus.

2.4.2.2. Pel que fa a la difusió del projecte, vam començar presentant el plantejament

del projecte 18th European Symposium on Language for Special Purposes “Special

Language and Innovation in a Multilingual World” a l’agost de 2011 tal com estava

previst a la proposta. La presentació va ser preparada per la responsable del projecte

juntament amb el Jeroni Sureda i ell va ser el encarregat de viatjar a Perm i presentar

la comunicació al Simposi (vegeu l’Annex 9).

Abans que fer difusió del nostre projecte, ens interessava, sobretot, compartir

experiències amb altres projectes de característiques similars. La responsable del

projecte va contactar primer amb la amb la Dra. Arnó de la UPC (projecte Quantum

Leap sobre anglès per a fins acadèmics amb membres de diverses àrees de ESP com

a l’Anglès per a la Enginyeria) i desprès amb la Dra. Bellés-Fortuño del Grup GRAPE

(Group of Research on Academic and Professional English) de la Universitat Jaume I

de Castelló, la Margaret West amb la Dra. Breeze de la Universidad de Navarra

(l’Anglès per a les Ciències Econòmiques) i el Dr. Jeroni Sureda amb el Dr. Curado

Fuentes de la Universidad de Extremadura (l’Anglès per a la Informàtica). La Dra. Arnó

va comentar que abans d’emprendre la col·laboració li interessava primer acabar el

seu projecte, mentre que la Dra. Breeze s’oferia de posar-nos en contacte amb altres

persones més especialitzades en tractaments del corpus. Ja que teníem la Dra.

Rodríguez-Inés com a membre del projecte (la que a més ha realitzat una estància de

investigació de 6 mesos al Centre for English Language Studies & Centre for Corpus

Research (University of Birmingham) i recentment ha col·laborat al projecte de corpus

ACORN al Centre for Sustainability and Innovation (Aston University), no vam demanar

referències d’altres especialistes en corpus a la Dra. Breeze.

Finalment, la responsable del projecte va viatjar a Castelló per establir contacte amb el

Grup GRAPE. La investigadora d’aquest grup, Immaculada Fortanet-Gómez, acaba de

publicar un llibre titulat “CLIL in Higher Education” (Fortanet-Gómez 2013). Tenint en

compte la escassa disponibilitat de la Dra. Fortanet, vam establir un contacte més

estret amb la Dra. Bellés-Fortuño, la autora del llibre titulat “Exploring Corpus-Based

Research in Language Teaching” (Bellès-Fortuño et al. 2010). Durant les estàncies a

la Universitat Jaume I, la Dra. Bellés m’ha proporcionat uns sala d’estudi a la biblioteca

i he pogut estudiar a fons les publicacions especialitzades, molts d’elles publicades per

aquesta universitat, en els àmbits següents: a) docència de llengües per a fins

específics (Fortanet-Gómez and Räisänen 2008, Posteguillo et al. 2001, Swales 1998),

b) utilització de eines en línia per a docència de llengües (Kasper 2000, Piqué-

Angordans et al. 2003, González-Pueyo et al. 2009), c) l’ús de corpus per a docència

de llengües (Bowker and Pearson 2002, Aston et al. 2004, Bellés-Fortuño 2010,

Campoy-Cubillo et al. 2010). La col·laboració amb la Universitat Jaume I va tenir com

a resultat una ponència conjunta amb la Dra. Bellés-Fortuño en el panel de “Lenguas

para Fines Específicos” del XXX Congrés de AESLA a l’abril del 2012 titulat “English

for medicine in the EHEA, employability in mind” (Bellès-Fortuño y Kozlova 2012), que

s’ha acceptat per a publicació a les Actes. S’ha de destacar que vam aprofitar la

recerca i la seva aplicació en el que denominem “expert field environment” que el

Departament de Llengua Anglesa de la Universitat Jaume I porta a terme a diversos

facultats (en el cas descrit, a la Facultat de Medicina, on es col·labora amb altres

agents socials com els representants del mon professional i el mon acadèmic).

Destaquem altres publicacions dels membres relacionades amb el projecte:

Alexander, Chris; Dalziel, James; Krajka, Jaroslaw; Kiely, Richard (eds.) (2011) Lams

and Learning Design, Vol. 2. University of Nicosia Press.

Dalziel, James; Alexander, Chris; Krajka, Jaroslaw (2011) Lams and Learning Design,

Vol. 1, University of Nicosia Press.

Kozlova, Inna; Sureda, Jeroni; West, Margaret; Ruiz, Dolores; Verd, Joan Miquel;

Krajka, Jarek (2011) “EFECT (Expert Field Environment Collaborative Training)” a

Alekseeva, Larissa (ed.) The 18th Simposium on Language for Special Purposes: book

of abstracts, Perm State University, p. 40.

Krajka, Jaroslaw (2012) The Language Teacher in the Digital Age: Towards a

Systematic Approach in Digital Teacher Development (in Polish). Wydavnicto

Universytetu Marii Curie-Sklodowskikj.

Krajka, Jaroslaw (2011) Teaching Writing online –the implementation of Wikis as online

environments for collaborative writing instruction, ВIСНИК, 14.

Krajka, Jaroslaw (2012). “Web 2.0 online collaboration tools as environments for task-

based writing instruction” Journal of Faculty of Educational Sciences 45 (2), Ankara

University, pp. 97-117.

Morawska, I.; Latoch-Zielińska, M.; Krajka; J. (2012). Teraźniejszość – Człowiek –

Edukacja. Kształcenie nauczycieli jako wyzwanie dla uniwersytetu.

Kupriyanov, Roman; Kozlova, Inna (2012). Mnogourovneviy podhod k podgotovke

rabotnikov sotsial’noy sferi (Enfoque gradual en la formación de especialistas del

ámbito social). Herald of Kazan Technological University, num. 14, pp. 220-224.

Muñoz, Carlos Arturo; Hurtado Albir, Amparo; Rodríguez-Inés, Patricia (2012).

“Propuesta integradora para identificar múltiples funciones en géneros médicos.

Estudio del género caso clínico” Lenguaje 40(1), 159-182.

Presas, Marisa; Kozlova, Inna (2012) “Búsqueda léxica en los procesos de producción

textual” en Ordoñez López, Pilar y Conde, Tomás (eds.) Estudios de Traducción e

Interpretación, Vol. I Perspectivas Transversales, Castelló de la Plana: Publicaciones

de la Universitat Jaume I, pp. 115-124.

Presas, Marisa; Kozlova; Inna (2012). “Instrumental competence: Lexical searches in

text production” en García-Izquirdo, Isabel y Monzó, Esther (eds.) Iberian Studies on

Translation and Interpreting, series New Trends in Translation Studies, Vol. 11, Oxford:

Peter Lang, pp. 169-190.

Rodríguez-Inés, Patricia (2012). “Electronic corpora and other ICT (Information and

communication technologies) tools: an integrated approach to translation teaching” The

Interpreter and Translator Trainer 4(2), Manchester: St. Jerome, pp. 251-282.

Rodríguez-Inés, Patricia; Hurtado Albir, Amparo (2012). “Assessing competence in

using electronic corpora in translator training”, a S. Hubscher-Davidson i M. Borodo

(eds.) Global Trends in Translator and Interpreter Training: Mediation and Culture,

Continuum, pp. 96-126.

Kozlova, Inna; Presas, Marisa (pendent d’acceptació) “Cognitive aspects of the

reference process in L2 writing”. Journal of Second Language Writing.

Verd, Joan Miquel; Vero, Josiane (2011). “Introduction : Pourquoi la flexicurité mérite-

elle qu’on en débatte à partir de l’approche par les capacités ?”, Formation-Emploi,

113: pp. 5-14.

Verd, Joan Miquel; López-Andreu, Martí (2011). “The Rewards of a Qualitative

Approach to Life-Course Research. The Example of the Effects of Social Protection

Policies on Career Paths”, Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative

Social Research, 12(3), Art. 15.

Verd, Joan Miquel; Porcel, Sergio (2012). “An Application of Qualitative Geographic

Information Systems (GIS) in the Field of Urban Sociology Using ATLAS.ti: Uses and

Reflections”, Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research,

13(2), Art. 14.

2.4.3. RESULTATS DE LA 4ª FASE DEL PROJECTE

S’ha creat la pàgina del projecte EFECT allotjada al servidor de la UAB

<http://pagines.uab.cat/efect/>, amb següents apartats: Home, Members, Seminar,

Exercises, Corpus. L’apartat de exercicis s’està actualitzant progressivament i l’apartat

de corpus inclou llistes de paraules i expressions més comunes en cadascuna dels 12

temes i inclou un link a la página <http://efect.projectesainternet.com>. L’empresa

www.projectesainternet.com ha allotjat el corpus amb una interfície de buscador al seu

servidor durant dos anys, el fet que permetrà que no només el alumnat i el personal de

la UAB però qualsevol persona interessada tingui accés a aquest corpus. S’ha

sol·licitat la incorporació del corpus EFECT a Experiències Docents Innovadores a la

web de IDES de la UAB (vegeu l’Annex 10, el document Fitxa_expEFECT.doc).

També s’ha presentat una proposta a la

19a edició del European Simposium on

Languages for Special Purposes que

tindrá lloc aquest estiu a Viena, el

mateix simposi on fa dos anys vam

presentar els plantejaments del projecte

(Foto 8) .

4. BIBLIOGRAFIA

Arnó, E.; Rueda, C.; Soler, A. (2009). “Designing a virtual learning environment for EAP students: "Quantum LEAP (Learning English for Academic Purposes)". A González-Pueyo, I.; Foz Gil, C.; Jaime Siso, M.; Luzón Marco, M.J. (eds.) Teaching academic and professional English online. Oxford: Peter Lang, pp. 57-82.

Arnó E.; Rueda, C. (2011). “Promoting reflection on science, technology, and society among engineering students through an EAP online learning environment.” Journal of English for Academic Purposes, 10 (1), pp. 19-31.

Foto 8. Correu recepció de la proposta.

Aston, G. (1996). “What corpora for ESP?” A Conference on ESP at the University of Pavia, November 1996. [http://www.sslmit.unibo.it/~guy/pavesi.htm]

Aston, G. (1997). “Small and large corpora in language learning”. A B. Lewandowska-Tomaszczyk; P.J. Melia (eds.). PALC'97: Practical Applications in Language Corpora. Lodz: Lodz University Press, pp. 51-62.

Aston, G. (2000). “Corpora and language teaching”. A L. Burnard; T. McEnery (eds.). Rethinking language pedagogy from a corpus perspective. Bern: Peter Lang, pp. 7-17.

Bellés-Fortuño, B.; Campoy Cubillo, M.-C.; Gea-Valor, M.L. (2010) Exploring corpus-based research in English language teaching. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

Bernardini, S. (2000). “Systematising serendipity: proposals for concordancing large corpora with language learners”. A L. Burnard; T. McEnery (eds.). Rethinking Language Pedagogy from a Corpus Perspective. Bern: Peter Lang, pp. 225-234.

Bowker, L.; Pearson, J. (2002). Working with specialized language: a practical guide to using corpora. London, N.Y: Routledge.

Breeze, R. (2010). “Exploring the difficulties of financial Journalism texts”. A Bellès-Fortuño, B.; Campoy Cubillo, M.-C.; Gea-Valor, M.L. (eds.) Exploring corpus-based research in English language teaching. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. Pp. 77-86.

Campoy-Cubillo, M. C.; Bellés-Fortuño, B.; Gea-Valor, M.L. (eds.) (2010). Corpus-based Approaches to ELT. Londres / N.Y.: Continuum.

Carrió Pastor, M. L. (2009). “Enhancing learner-teacher collaboration through the use of on-line activities.” A González-Pueyo, I.; C. Foz Gil, M. Jaime Siso i M. José Luzón Marco (eds.) Teaching Academic and Professional English Online, pp. 107-127. Bern: Peter Lang.

Cumbreño Espada, A.B.; Rico García, M. (2001). “Análisis de las necesidades en el área de ciencias de salud” in Posteguillo, S.; Fortanet, I.; Palmer, J.C. (eds.) Methodology and New Technologies in Languages for Specific Purposes, Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 305-316.

Curado Fuentes, A.; García Berzosa, M.J. (2000). “Dealing with small representative corpora in ESP.” A Lewandowska-Tomaszczyk; P.J. Melia (eds.) PALC’99: Practical Applications in Language Corpora: papers from the international conference at the University of Lodz, 15-18 April 1999. Frankfurt am Main; N.Y.: Peter Lang. (Lodz studies in language series; 1), pp. 475-488.

Curado Fuentes, A.; Edwards Rokowski, P. (2002). “Task feedback in the design of a Business English corpus”. Conferència pronunciada entre el 26 y el 31 de juliol de 2002, a la Fifth TALC Conference, Bertinoro.

Curado Fuentes, A. (2003) “Academic Language on the Web and Task Competences in ESP.” A Piqué-Angordans, J. et al. (eds.) Internet in language for specific purposes and foreign language teaching. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 15-26.

Fernández-Toledo, P. (2002). “New technologies and genre variation. Printed and electronic documents in tertiary education ESP courses”. International Journal of English Studies 2, pp. 251-268.

Huckin, T. (2002). “The rhetorical aspect of academic and professional genre use (or, Specificity Redux)”. Plenary session. 1st. International AELFE Conference. Madrid, setembre 2002.

Flowerdew, L. (2004). “The problem-solution pattern in apprenticeship vs. professional writing: An application of appraisal theory.” A Aston, G.; Bernardini, S.; Stewart, D. (eds.) Corpora and Language Learners, Amsterdam: John Benjamins.

Fortanet Gómez, I. (2013). CLIL in Higher Education. Manchester: Sant Jerome.

Foucou, P.; Kübler, N. (2000). “A web-based environment for teaching technical English.” A L. Burnard; T. McEnery (eds.). Rethinking language pedagogy from a corpus perspective. Bern: Peter Lang, pp. 65-73.

Gavioli, L. (1997). “Exploring texts through the concordancer: guiding the learner”. A A. Wichmann et al. (eds.). Teaching and Language Corpora. Londres, N.Y.: Longman, pp. 83-99.

Gavioli, L. (2001). “The learner as researcher: introducing corpus concordancing in the classroom.” A Aston, G. (ed.). Learning with corpora. Bolonia: CLUEB, pp. 108-137.

Gropas, Ruby (2009) Final report on Politis Project <www.politis-europe.uni-oldenburg.de>

Honeyfield, J. (1989). “A typology of exercises based on computer-generated concordance material.” A Guidelines: a periodical for classroom language teachers, 2(1), pp. 42-50.

Jabbour, G. (1997). “Where is the writer in a frequency list?: Using a corpus of medical research articles in teaching.” A B. Lewandowska-Tomaszczyk; P.J. Melia (eds.). PALC'97: Practical Applications in Language Corpora. Lodz: Lodz University Press, pp. 178-188.

Johns, T. (1991). “Should you be persuaded – Two samples of data-driven learning materials.” ELR Journal: English Language Research (Special issue on classroom concordancing) 4, pp. 1-16.

Kasper, L. F. (2000). “The Internet and content-based college ESL instruction: Reading, writing and research.” A Kasper, L. (ed.): Content-based college ESL instruction. Mahwah: Lawrence Earlbaum, pp. 183-201.

Kettemann, B. (1997). “Concordancing as input enhancement in ELT”. A B. Lewandowska-Tomaszczyk; P.J. Melia (eds.). PALC'97: Practical Applications in Language Corpora. Lodz: Lodz University Press, pp. 63-73.

Krajka, Jaroslaw (2000). “Using the Internet in ESL writing instruction” The Internet TESL Journal, 6/11.

Kiliçkaya, F.; Krajka, J. (2004). “Comparative usefulness of online and traditional vocabulary learning” TOJET, 9/2.

Krajka, Jaroslaw (2009). “Concordancing 2.0: On Custom-Made Corpora” Handbook of Research on Web 2.0 and Second Language Learning, Information Science Publishing.

Krishnamurthy, R.; Gallego Hernández, D. (2011). COMENEGO (Corpus Multilingüe de Economía y Negocios): corpus estable vs. metodologías ad hoc (web as/for corpus) aplicadas a la práctica de la traducción económica, comercial y financiera. Proceedings of CILC 2011 - III Congreso Internacional de Lingüística de Corpus, hosted by Departamento de Linguistica Aplicada, Universidad Politécnica de Valencia, Spain, 7-9 April, 2011.

Lope, A.; López, P.; Lozares, C.; Martín, A.; Miguélez, F.; Llorens, C.; Martí, J.; Verd, J.M.-GRUP QUIT (2000). ¿Sirve la formación para el empleo?. Madrid: Consejo Económico y Social.

López de Vergara Méndez, A.F.; Luis Estevez, J.A. (2003). “Net Catching: Creating ESPecial materials.” A Piqué-Angordans, J. et al. (eds.) Internet in language for specific purposes and foreign language teaching. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 27-38.

Luzón Marco, M.J. (2003). “Web-based research activities for ESP”. A Piqué-Angordans, J. et al. (eds.) Internet in language for specific purposes and foreign language teaching. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 123-132.

Luzón, M. J. (2009). “Learning academic and professional English online: Integrating Technology, Language learning and disciplinary knowledge”. A Gonzalez-Pueyo, I.; C. Foz Gil, M. Jaime Siso i M. Jose Luzon Marco (eds.) (2009) Teaching Academic and Professional English Online. Bern: Peter Lang, pp. 107-127.

Luzón, M.J., Ruiz-Madrid, M.N. and Villanueva, M.L. (eds.) (2010). Digital Genres, New Literacies and Autonomy in Language Learning. Cambridge Scholars Publishing.

Mavor, R.; Trayner, B. (2001). “Aligning genre and practice with learning in higher education; an interdisciplinary perspective for course design and teaching”. English for Specific Purposes 20, pp. 345-366.

Mungra, Ph. (2009). “Online Delivery of a Writing Course: Description of a Blended Language Course Integrated into Medicine”. A Gonzalez-Pueyo, I.; C. Foz Gil, M. Jaime Siso i M. Jose Luzon Marco (eds.) Teaching Academic and Professional English Online. Bern: Peter Lang.

Parkinson, J. (2000): “Acquiring scientific literacy through content and genre: a theme based language course for science students.” English for Specific Purposes 19, pp. 369-387.

Räisänen, Ch.; Fortanet-Gómez, I. (2008). “ESP Teaching and learning in Western European Higher Education”. A I. Fortanet-Gómez and Ch. Räisänen (eds.) ESP in European Higher Education. Integrating Language and Content. Amsterdam: John Benjamins, pp. 11-51.

Swales, J. (1998). Other floors, other voices: A textography of a small university building. London: Lawrence Earlbaum.

Rodríguez-Inés, P. (2006). “The Application of Electronic Corpora to Translation Teaching within a Task-Based Approach”, a Hornero, A. et al. (eds.) Corpus Linguistics: Applications for the Study of English. Bern: Peter Lang, pp. 301-312.

Rodríguez-Inés, P. (2008). “Uso de corpus electrónicos en la formación de traductores (inglés-español-inglés)”. Tesi doctoral. Departament de Traducció i d’Interpretació. Universitat Autònoma de Barcelona. Es publicarà a http://www.aieti.eu/

Rodríguez-Inés, P. (ed.) (2009). “L’aplicació dels corpus lingüístics a la traducció”. Revista Tradumàtica, 7.

Rodríguez-Inés, P. (2010). “Electronic corpora and other ICT (Information and communication technologies) tools: an integrated approach to translation teaching”, The Interpreter and Translator Trainer 4 (2), Manchester: St. Jerome, pp. 251-282.

Rueda Ramos, C. et al. (2002). “Recursos para el aprendizaje autónomo: un entorno virtual en los cursos de IFE”. Paper presented at the 1st International AELFE Conference. Madrid: 25-28 setembre 2002.

Soler, A. et al. (2006). “A hypermedia project for EAP students. Interactive materials in a virtual learning environment”. Communication presented at the 5th AELFE Conference. Zaragoza (Spain): 14-16 September 2006.

Tribble, C. (1997). “Improvising corpora for ELT: quick-and-dirty ways of developing corpora for language teaching”. A B. Lewandowska-Tomaszczyk; P.J. Melia (eds.). PALC'97: Practical Applications in Language Corpora. Lodz: Lodz University Press, pp. 106-117.

Verd, J.M.; Pérez, C. (2004). "Skills and credentials at the core of the relation between resources and employment", en VV.AA. Wage and welfare. New perspectives on employment and social rights in Europe. Brussels: Presses Interuniversitaires Européennes-Peter Lang, pp.101-126.

Verd, J.M. (2005). "El uso de la teoría de redes sociales en la representación y análisis de textos. De las redes semánticas al análisis de redes textuales". Empiria, Revista de Metodología de Ciencias Sociales. 10: 129-15022, Núm. 1, pp. 67-87.

Lope, A.; López, P.; Lozares, C.; Martín, A.; Miguélez, F.; Llorens, C.; Martí, J.; Verd, J.M.-GRUP QUIT (2000). ¿Sirve la formación para el empleo?. Madrid: Consejo Económico y Social.

Lozares, C.; Verd, J.M.; Moreno, S.; Barranco, O.; Massó, M. (2004). "El proceso de trabajo desde las perspectivas de la actividad situada y del conocimiento socialmente distribuido". Cuaderno de Relaciones Laborales. Vol. 22, Núm. 1: 67-87.

Yang, H. (1985). “The JDEST computer corpus of texts in English for science and technology”. ICAME News, 9, pp. 24-5.

Zhu, Q. (1989). “A quantitative look at the Guangzhou Petroleum English Corpus”. ICAME Journal, 13, pp. 28-38.