COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

EL PREDICAT DE L’ORACIÓ: EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (O ADVERBIAL)

Definició

Complement verbal que expressa circumstàncies de manera, de lloc, de temps, etc., respecte a la situació designada pel verb.

Opcions d’identificació

1. La millor distinció és la semàntica, preguntant com, quan, quant, per què, etc. al verb: El gos, avui, borda molt i malament perquè té mal de cap.

2. Pot anar amb qualsevol preposició, simple o composta, o sense: El gos borda malament; i pot aparèixer en qualsevol posició dins la frase.

3. Per analogia, són circumstancials aquelles frases que expressen causa, comparació, condició, conseqüència, etc. dites també subordinades adverbials: Va arribar tard perquè va perdre l’autobús.

Estructures

1. Un sol mot (sempre adverbi): Canta malament

2. Un sintagma adverbial: Canta molt malament

3. Una locució adverbial: Canta a la babalà

4. Un sintagma preposicional: Treballa a prop de casa

5. Un sintagma nominal: El dia del meu sant treballa

6. Una oració [subordinada adverbial] Va al gimnàs després de treballar; va al gimnàs passant pel descampat; Acabada la feina, se’n va al gimnàs / Sortirà després que hagi treballat

Substitució pronominal

1. Poden fer de circumstancials els pronoms febles hi i en. -Anirà al despatx? -I tant, que hi anirà.

2. Només els de lloc que indiquen procedència (i que, per tant, van introduïts per la preposició de) se substitueixen per en: En vinc (vinc de casa) / Vinc del despatx; en vinc

Atenció*En alguns casos presenten dubtes raonables, perquè el concepte circumstància és ampli: Passa la sal per a la mare (CC de destinació? CI?); Accedeixo a casa pel carrer de dalt (C de règim? CCLloc?); Acostumo els nens a la bona vida (CI de cosa? CCMode? C de Règim?); No fugis d’estudi (C de règim? CCLloc?); Sóc d’aquí (Atribut? CCLloc?); Sóc aquí (Atribut? CCLloc?) Vaig d’un costat a l’altre (CCLloc? CCMode?).

A efectes pràctics, és adir, a efectes de cercar el substitut pronominal sovint tant és que sigui un complement o un altre, ja que el pronom és el mateix: Hi acostumo els nens. També el pronom ens pot aclarir la naturalesa del complement (Sóc d’aqui – Ho sóc; sóc aquí – Hi sóc).

Final?, causal? relatiu?/ per què, per a què, perquè?

Interrogatives: per què ho vols? = per quina raó (causa); per a què ho vols? = amb quina finalitat (final).

Declaratives: Ho vull per això, per aquesta raó, per aquesta causa; Ho vull perquè així ho tindré (causal); Ho vull perquè vegis que ho tinc (final); ho vull per raons diverses (causa); ho vull per a tu (finalitat);

Atenció: La raó per què (per la qual) lluito és... (relatiu).

Digues quin és el complement circumstancial o l’oració adverbial

Quan arribis, telefona / Hem arribat a l’hora prevista, però no sortirem fins demà /Quan era a dalt de tot em van fer baixar / Fes-ho com vulguis / Enllestida la feina, cap a casa! / Jo hi sóc si tu vols ser-hi / Li fa tanta basarda que em sembla que no ho farà / Ho faré perquè callis / Ho faré perquè calles /

De què fan els constituents subratllats?

En Joan farà bondat quan serà gran / En Joan farà bondat quan serà gran / Havent sopat vaig treure la roba a lafinestra / El que es diu Joan corre poc perquè no fa exercici / El que es diu Joan corre poc perquè no fa exercici /Mira si vinc / Mira, si vinc, sabràs qui és la Raquel / Mira, si vinc, sabràs qui és la Raquel / Et recordo que hasde callar / Et recordes que has de callar?