Al vostre gust amb el Amb so

POEMA D’UN VIOLINISTAPOEMA D’UN VIOLINISTA

Hi ha històries Hi ha històries que no sabràs mai si són certes o no.que no sabràs mai si són certes o no.

Expliquen de PAGANINI...Expliquen de PAGANINI...

que les notes que sortien del seu violí eren que les notes que sortien del seu violí eren màgiques, tenien un so diferent, per això màgiques, tenien un so diferent, per això tothom desitjava escoltar la seva música.tothom desitjava escoltar la seva música.

Un dia sortí a l’escenari i començà,Un dia sortí a l’escenari i començà,amb tota una orquestra, la seva actuació.amb tota una orquestra, la seva actuació.

Col·locà bé el seu violí Col·locà bé el seu violí i començà l’espectacle. i començà l’espectacle.

Breus i semibreus, fuses i semifuses, Breus i semibreus, fuses i semifuses, corxeres i doblecorxeres, corxeres i doblecorxeres,

semblaven tenir ales i volar...semblaven tenir ales i volar...

De sobte, un so estrany, De sobte, un so estrany, va fer que l’orquestra emmudís. va fer que l’orquestra emmudís.

Una de les cordes del violí s’havia trencat. Una de les cordes del violí s’havia trencat. El director s’aturà, El director s’aturà,

el públic restà en silenci, el públic restà en silenci, però el mestre va seguir.però el mestre va seguir.

Amb les cordes que li quedaven seguia fent Amb les cordes que li quedaven seguia fent meravelles. Un instant després, una altra de meravelles. Un instant després, una altra de

les cordes es va trencar. Però ell seguí tocant.les cordes es va trencar. Però ell seguí tocant.

Sense que ningú es pogués imaginar com, Sense que ningú es pogués imaginar com, seguia traient de les cordes que li quedaven seguia traient de les cordes que li quedaven

sons impossibles.sons impossibles.L’orquestra seguí tocant.L’orquestra seguí tocant.

Costa de creure, Costa de creure, però diuen que una tercera corda es trencà. però diuen que una tercera corda es trencà.

El director s’aturà, El director s’aturà, el públic restà en silenci, el públic restà en silenci, però el mestre va seguir. però el mestre va seguir.

Com si fos un mag, anava traient de l’única Com si fos un mag, anava traient de l’única corda que li quedava sons meravellosos.corda que li quedava sons meravellosos.

Al final, el públic embogí!Al final, el públic embogí!

El professional, El professional, el mestre, el mestre,

continuava sempre continuava sempre malgrat les dificultats.malgrat les dificultats.

Alguns cops, Alguns cops, la vida et deixa amb una sola corda, la vida et deixa amb una sola corda,

però no ho tens tot perdut. però no ho tens tot perdut. Amb una sola corda Amb una sola corda

i amb les teves habilitats pots fer miracles. i amb les teves habilitats pots fer miracles. El que no pots fer és aturar-te!El que no pots fer és aturar-te!

Si t’hi fixes, sempre hi ha una última corda.Si t’hi fixes, sempre hi ha una última corda.

Encara que et sembli estar al fons d’un pou,Encara que et sembli estar al fons d’un pou,sempre et queda una darrera oportunitat:sempre et queda una darrera oportunitat:

Confiar en tu!Confiar en tu!

Traducció i adaptació d’un text aportat perComunitat Masmitjà

Versió original en portuguès de: Mari Caruso CunhaMúsica: Paganini – Violí – Sonata n. 6 –2.29.wav

1 07 2005Sense finalitat comercial – Ús privat.Suggeriments: aballus@pie.xtec.es

Podeu visitar: www.xtec.net/~aballus

Catalonia PPT’S

Per tornar a començar

Per seguir escoltant: quiets!

ESC Per acabar