Contractes de venda en defensa del productor

Actualitat ajuts CGE

Novetats dejeccions ramaderes i fertilització

Revista informativa de JARC-COAG // Núm.127 // Març - Abril de 2015 // Preu: 6€

Contractes de venda en defensa del productor

món rural 3

SUMARI

Revista Món RuralPRESIDENTFrancesc Boronat i Sans

Edita: Món Rural SLUD. Legal: B-21897-93

CONSELL DE REDACCIÓFrancesc Boronat, Isabel Vidal, Joan Carles Massot, Joaquim Suñer, Josep Balsebre, Josep Bombardó, Raquel Escuder, Mireia Ramon Amb el suport de:

COL·LABORADORSJordi Pedragós, Jordi Vidal, Pere Lluis Pié, Laura Solé, Montse Àlvarez, Vicenç Pascual, Jordi Cabal, Jaume Salla, Albert Aurín, Judit Casellas, Aleix Perarnau, Àngela Pascual, Eduard Gallifa, Josep Rosera, Mireia Esteve i Mireia Ramon

MAQUETACIÓ I PUBLICITATPasseig de Ronda, 3 · 25002 Lleida Tel: 973 26 77 75 [email protected]

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓUlldecona, 21-31 1er · 08038 BarcelonaTel. 93 451 03 09 · [email protected]

Món Rural SLU a efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del vigent TRLPI, s’oposa expressament a que qualsevol de les pagines d’aquesta obra o parts de la mateixa siguin utilitzades per a la realització de resums de premsa. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser efectuada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixis a Món Rural SLU o bé a CEDRO si necessita fotocopiar o escanjar un fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com) o bé al 91 702 19 70 / 93 272 04 47

28 ACTIVITATS· Jornades tècniques· Fires · Cursos i xerrades

20 2724 SOCI A SOCI· Joan Montané Premi viticultor de l’any- Acadèmia Tastavins del Penedès

RAMADERIA· Boví de llet· Boví de carn· Apicultura· Cunicultura

ASSEGURANCES· Cereal

5 8 14ACTUALITAT· Dejeccions Ramaderes· Transgènics· ITV maquinària

AGRICULTURA· Cultius herbacis· Arròs· Vinya· Fruita dolça· Fruita Seca· Olivera

A FONS· CGE 2015: incor-poracions, plans de millora, agroambien-tals...

4 revista informativa de JARC-COAG

EDITORIAL

Les nostres oficines

TERRA ALTAC/ del Forn, 4 Ed. Aurera • 43781 • La FatarellaTel. 606 456 349 • [email protected]

BAIX EBREPlaça Àlfons XII, 7 3r Despatx 1 • 43500 TortosaTel. 977 443 067 • [email protected]

SEGRIÀ-GARRIGUESPasseig de Ronda, 3 Entresòl dreta • 25002 LleidaTel. 973 278 080 • Fax. 973 275 358 • [email protected]

PLA D’URGELL-URGELLC/ La Pau 15 bis. cantonada C/ Girona, Local 2 25230 MollerussaTel. 973 600 725 • [email protected]

PALLARS / ALTA RIBARGORÇAAv. Espanya, 4 · 25620 TrempTel. i Fax 973 651 236 · [email protected]

CERDANYAC/ de l’Arbre, 2 • 25720 Bellver de CerdanyaTel. i Fax. 973 510 858 • [email protected]

BARCELONAC/ Ulldecona, 21-31 1r (Casa de l’Agricultura)08038 BarcelonaTel. 934 510 393 . Fax. 934 537 240. [email protected]

PENEDÈSEd. Centre Àgora - Polígon industrial Domenys II s/n 08720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 174 123 • Fax. 938 905 214 • [email protected]

OSONARonda Francesc Camprodon, 2 2n • Ed. Seminari08520 VicTel. i Fax. 938 892 413 • [email protected]

GIRONARonda Ferran Puig, 18 2n • 17001 GironaTel. 972 208 881 • Fax. 972 209 101 • [email protected]

TARRAGONAC/ Alcalde Joan Bertran, 34-38 1r • 43202 ReusTel. 977 847 007 • Fax. 977 312 358 • [email protected] CONCA DE BARBERÀC/ De Daroca, 1 Despatx 4 • 43400 MontblancTel. 638 123 273 • [email protected]

ALT URGELLCentre Cívic El Passeig • 25700 La Seu d’UrgellTel. 973 510 858 • [email protected]

ANOIA-BAGES-SEGARRA-SOLSONÈSRaval Sant Jaume, 19 • 08280 • CalafTel. 938 681 125 • [email protected]

OFICINES COL·LABORADORES:ECOGARROTXA SLBofill i Matas, 2. Baixos 3a. 17800 OlotTel. 972 273 276

AGROPREVENSIS SLCervantes, 625100 AlmacellesTel. 973 742 116

AGROMÓN SLLlobera, 2725280 SolsonaTel. 973 481 760

http://www.jarc.cat · [email protected]@JARC_COAG (Twitter)

FrancescBORONAT President JARC

En escriure aquestes línies estem a mitjans d’abril de 2015, i incomprensiblement la normativa dels ajuts de la PAC 2014-2020 encara no està íntegrament publicada. Només això ja hauria de considerar-se un fracàs de totes les administracions im-plicades, tan l’europea, l’espanyola com la catalana, perquè temps no els ha faltat. El nou model d’ajuts hauria d’haver estat definit a principis de 2014, per tant, els que

paguem aquesta mala gestió som els pagesos i ramaders de Catalunya, que hem perdut un any de recolzament econòmic, per entre d’altres, poder fer inversions a les nostres explotacions o incentivar la incorporació de joves.

Però el més greu és que si ens centrem en la normativa ja tancada, la que regula els ajuts del primer pilar o directes, el panorama encara és més desencoratjador. Finalment, després d’anys de negociació, s’ha perdut l’oportunitat de fer una reforma real del model d’ajuts, ja que la Comissió europea ha optat per mantenir un sistema de drets històrics. És a dir, que han tornat a obrir la porta a beneficiaris aliens al sector agrari professional, mantenint els desequilibris generats entre perceptors al llarg de la història, i deixant fora del sistema molts productors professionals. I mentre tot això s’anava coent nosaltres no hem deixat de reivindicar, juntament amb COAG, que cal prioritzar el recolzament cap als agricultors i ramaders professionals.

La veritat és que ens preocupa molt que les administracions no actuïn en la direcció co-rrecta, perquè senzillament no tinguin les prioritats clares. Però també ens molesta enor-mement que altres organitzacions agràries no hagin obert boca mentre s’està negociant i ara escenifiquin la seva oposició com si estiguessin en un teatre, o inclús defensin als despatxos coses contràries al que pregonen al carrer. A JARC pensem que de res serveixen les mobilit-zacions, ni les recollides de signatures si no s’actua quan toca, és a dir, quan les coses s’estan definint. Aquesta demagògia és improductiva i no ajuda en res als pagesos i ramaders de Catalunya.

Malgrat tot, seguirem donant el nostre recolzament a tots els productors que teniu la voluntat de liderar explotacions amb producte de qualitat, competitiu i rendible. Hem de continuar creient en un sector que ha mantingut el tipus malgrat la crisi i un inadequat repartiment d’ajuts. Per tant, nosaltres que som conscients de la gran feina que feu, continuarem treballant per facilitar-vos els instruments per a que les explotacions agràries catalanes siguin competitives.

Ajuts PAC 2014-2020: Tard i malament!

DEJECCIONS RAMADERES I FERTILITZACIÓ: MÉS CANVIS A LA VISTA

ACTUALITAT

El DAAM prepara un nou Decret sobre fertilització i gestió de dejeccions a Catalunya, i del programa d’actuació a les zones vulnerables (ZV).

Hem presentat al·legacions, i JARC hem mantingut una re-unió conjunta de diferents sectorials ramaderes i agrícoles amb el DAAM. En fem una valoració positiva, perquè hem acordat línies de treball en evidenciar-se que els paràmetres fixats en la gestió de dejeccions i la fertilització estan desactualitzats.

D’una banda, els agricultors que usen màquines amb nova tecno-logia (conductímetres que mesuren el N aplicat) constaten que no tenen prou dejeccions per a les hectàrees que han de fertilitzar. És a dir, que el ramader necessita al Pla de Gestió més superfície de la que cal i l’agricultor comprar adob mineral. Per tant, cal revisar les taules.

D’altra, les varietats actuals i millores com el regadiu han fet aug-mentar els rendiments i les extraccions. Les produccions de panís arriben a 15 i 20 Tm/ha, i la doble collita requereix més nutrients. Cal, per tant, revisar la dosi màxima en ZV en reg (170 Kg N/ha) i aplicar també en ZV, amb justificació agronòmica, el 30% d’aug-ment previst per a Zones No Vulnerables (ZNV). Igualment, revisar el màxim en alguns zones de secà perquè comporten rendiments molt reduïts

El projecte manté els coeficients estàndard d’excreció de N dels animals, i fa temps que demanem revisar-ho. En especial, els de boví incrementats al seu dia: de 73 a 80,22 kg N/plaça en femelles de llet i de 21,9 a 28,97 kg N/plaça en vedells d’engreix (contrasta amb el d’Aragó: 18,07 Kg N/plaça). Cal també treballar-hi.

A més, es pretén que la maquinària de transport i aplicació porti GPS (amb la parcel·la a més de 10 Km de l’explotació) i conduc-tímetres (si es requereix d’autorització ambiental, s’aplica a tercers o la cisterna té més de 20 m3). Això no ha de ser obligatori, i hem reclamat en la reunió el recolzament econòmic per a incorporar les noves tecnologies. Igualment, que es subvencioni en pla de mi-llora els remolcs per escampar les dejeccions, que permeten una aplicació més eficient i l’ús en fruiters (escampador lateral).

També s’afegiria un nou tràmit: la declaració anual de gestió de quantes dejeccions produirem l’any següent i com es gestionaran. Què no es fa al Pla de Gestió? Més burocràcia!

Pel que fa a femers i basses, l’explotació no podria comptabilitzar sistemes d’emmagatzematge de dejeccions a més de 300 m de l’allotjament del bestiar. Ja hem reclamat no sigui aplicable als siste-mes existents.

A més, s’afegiria requisits per a detectar fuites en les noves basses de més de 100 m3, no sempre possibles ni assumibles.

El Decret pretén que, en general, ampliar una explotació en Zones d’Alta Densitat Ramadera (ZADER) requereixi terres fora de la zona, dur les dejeccions a un gestor o fer tractament en granja, possibilitats no sempre viables. A més, les explotacions en ZADER (exclòs boví de llet) que produeixin més de 15.000 kg N/any han d’eliminar o exportar fora la ZADER, com a mínim, el que ho so-brepassi. No es defineix quines són les ZADER, i s’obvia, per exem-ple, que es disposi de terres i no s’hi apliqui dejeccions.

Finalment, es preveu l’obligació d’un programa d’anàlisi de sòls en explotacions de més de 15 ha en ZV, analitzant el fòsfor cada 5 anys (8 en centres conjunts de gestió). Les beneficiades seran les empreses d’anàlisi, i hem reclamat ajuts o que es faci directament des de l’Administració.

Món Rural 5

Des de JARC hem reclamat que totes les inversions necessàries per a complir noves normes siguin prioritàries en pla de millora. “ “

De la reunió mantinguda, destaquem l’acord en treballar per a:

• Revisar les taules de contingut de N de les dejeccions de les diferents espècies.

• Analitzar la reducció de l’excreció de N en les diferents espè-cies i avaluar sistemes ja utilitzats (pe, els unifeed en remugants).

• Ampliar el màxim a aportar als cultius (kg N/ha), considerant els rendiments i les segones collites.

ACTUALITAT


El passat dimecres 25 de març, en Lluís Viladrich, cap sectorial de cultius herbacis de JARC, va comparèixer davant la Subcomissió d’Estudi dels Transgènics del Par-lament de Catalunya, per exposar el posicionament de la nostra organització agrària respecte aquest tema.

Durant la seva intervenció, el representant de la nostra organit-zació agrària exposà en detall els punts comentats a sota, des-tacant també que les autoritats europees estan distorsionant la competència entre els pagesos a nivell mundial, situant als euro-peus en inferioritat de condicions. Aspecte que pot empitjorar després de la darrera decisió europea de permetre als diferents Estats membres prohibir el cultiu d’OMG en tot el seu territori o en part.

Considerem que Europa no pot donar l’esquena a una realitat: El 81% de la producció mundial de colza i soja és transgènica, i la superfície OMG al món s’ha multiplicat per 100 entre 1996 i 2012, situant-se en 170 Milions d’ha, mentre a Europa només hi

COMPAREIXENÇA A LA SUBCOMISSIÓ D’ESTUDI DELS TRANSGÈNICS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

Cultiu de transgènics: critiquem la hipocresia europea

ha 129 mil ha. Indiquen que tampoc no es pot oblidar que s’es-tima que en 20 anys faltarà menjar per alimentar gran part d’una població creixent, i que la superfície agrícola al món disminueix (per processos de desertització, construcció d’infraestructures, etc), i a més es fan previsions amb escenaris de canvi climàtic.

Enfront aquest condicionants, no s’entén com la UE es pot per-metre el luxe d’obviar una eina com els OMG, que permeten treballar amb cultius que possibiliten una major capacitat de pro-ducció d’aliments en condicions més dures o incertes.

Finalment, reiterarà que els pagesos catalans han de disposar de les mateixes eines que la resta de productors del món, aquells que, a més se’ls permet portar el seu producte a casa nostra. I reiterà, que lluny de deixar-nos portar per decisions polítiques hi-pòcrites, a Europa cal centrar el debat en l’àmbit científic i econò-mic, valorant la sostenibilitat i rendibilitat, perquè a hores d’ara ja estem clarament fora de la dinàmica del mercat mundial.

La Unió europea només autoritza el cultiu d’una varietat de pa-nís modificat genèticament, però incomprensiblement accepta la importació i processament de 45 varietats d’OMG (Organismes Modificats Genèticament) adreçades a l’alimentació humana i del bestiar.

Defensem que no s’ha de permetre que els polítics europeus blo-quegin el conreu de varietats OMG que l’EFSA, màxima autoritat científica europea en la matèria, ha dictaminat objectivament que no suposen cap risc. Demanem, per tant, un debat amb arguments científics i econòmics, no subjecte a decisions polítiques.

Considerem que Europa no pot donar l’esquena a una realitat: El 81% de la producció mundial de colza i soja és transgènica, i la superfície OMG al món s’ha multiplicat per 100 entre 1996 i 2012, situant-se en 170 Milions d’ha, mentre a Europa només hi ha 129 mil ha.

A Catalunya la superfície de cultiu de l’única varietat de panís OMG acceptada a Europa suposà el 50% del total conreat d’aquest cereal, augmentant un 37% des del 2003. Els productors que en fan ús ob-serven que la rendibilitat s’incrementa entre un 10-15%, i malgrat la llavor és 25€/ha. més cara, permet reduir els tractaments fitosanitaris i el pas de maquinària per aplicar-los, per tant, suposa també menors impactes ambientals.

ACTUALITAT

A mitjans de febrer es celebrà al DAAM una reunió amb les organitzacions agràries i altres Departa-ments per tractar el desplegament de la instrucció 2/2014 del Departament d’Empresa, relativa al trans-port de mercaderies perilloses, el programa d’ins-

pecció dels equips d’aplicació de fitosanitaris i la problemàtica amb les ITV dels tractors.

Requisits per al transport de matèries perilloses

Ens referim per exemple als adobs Amoníac Anhidre i Hidròxid d’amoni.Els tractors, segons l’any de matriculació i el tonatge, hauran de disposar d’equipament elèctric, de frenada antiblocatge, de frenada de resistència, d’un limitador de velocitat i elements de prevenció de risc d’incendi. Les cisternes hauran de tenir el certificat ADR vigent i passar revisions periòdiques.

Inspeccions equips d’aplicació de productes fitosanitaris

Abans del proper 26 de novembre de 2016, tots els equips de més de 100 litres hauran d’haver passat la primera ITV per po-der-los utilitzar. Actualment hi ha 11 estacions ITEAF autoritzades a Catalunya, i el DAAM impulsa un calendari perquè es facin de forma esglaonada. A partir del mes de juny d’enguany, des de JARC engegarem una campanya per facilitar als socis millors condicions en els preus de les ITV, mitjançant la coordinació de màquines en diferents municipis i dies.

Problemàtiques detectades i actuacions

Durant la reunió s’exposà una problemàtica que afecta el sistema de frenada per al remolc d’alguns tractors agrícoles. Si el tractor disposa d’una connexió de frens per al remolc a través del fre hidràulic o neumàtic del mateix tractor, la MMR (pes màxim remolcat) pot ser 4,5 vegades el pes del tractor buit. En canvi, si el fre del remolc és independent del sistema de frenada del tractor, la MMR pot ser 3 vegades el pes del tractor buit, però sense sobrepassar els 3.000kg.En aquests moments, existeix una gran nombre de tractors en els que consta en la fitxa tècnica que disposen de fre hidràulic i, per tant, podrien portar remolcs de més de 3.000 kg, però en realitat aquest equipament no existeix, i el tractor no passarà la ITV. Si us trobeu en aquest situació hauríeu d’actuar de la següent forma:

· Si no heu de portar remolcs de més de 3.000 kg, heu d’esme-nar la fitxa tècnica (tramitació com anotació a la targeta ITV). Per fer-ho, heu d’anar a la ITV mòbil amb el tractor i després, sense el tractor, a la ITV fixa de la mateixa empresa, on us faran l’anotació a la fitxa tècnica.

· Si heu de portar remolcs de més de 3.000 kg, s’haurà d’instal·lar el fre hidràulic abans d’anar a la ITV. Si no, també haureu de pre-

sentar un certificat del muntatge.

Per als tractors més antics, en que no és possible el muntatge del fre hidràulic, s’haurà de reduir la MMR a 3.000 kg.

Problemàtiques amb la ITV d’alguns tractors i equips d’aplicació de fitosanitaris

món rural 7

Des de JARC engegarem una campanya per facilitar als socis millors condicions en els preus de les ITV “ “

COMPAREIXENÇA A LA SUBCOMISSIÓ D’ESTUDI DELS TRANSGÈNICS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

Des de JARC hem demanat al DAAM que estudiï i actuï, amb coordinació amb l’Agència Catalana del Consum, les mesures a emprendre, ja que entenem que s’ha produït un frau en la comercialització, ja que els tractors no porten tot l’equipament que consta a la documentació.

També hem detectat, que s’està comercialitzant algun aplicador de productes fitosanitaris que no superarà l’ITV, ja que el circuit de líquid passa per dintre de les cabines del tractor.

Quan disposem de més informació us la farem arribar.


HERBACIS

MÈTODE D’ASSECATGE I CONSERVACIÓ DE CEREALS I FARRATGES

Beneficis per als productors:

Lluís ViladrichCap SectorialCereals

Per la Fira de Sant Josep de Mollerussa, vam organitzar una jornada tècnica per informar als productors sobre un siste-ma de conservació dels cereals i els farratges. Durant la jor-nada, experts en la matèria van explicar amb detall en què consistia aquesta tècnica, que ja s’aplica amb èxit a diferents

països d’arreu del món, com ara Alemanya i Estats Units, però que a l’Estat espanyol encara no s’ha posat en pràctica.

Actualment, els productors tenen uns costos molt elevats per con-servar i assecar els cereals abans de ser comercialitzats. És per això que des de JARC considerem que cal buscar mètodes que ajudin a reduir aquest cost, contribuint a una major rendibilitat i competi-tivitat de les explotacions. Si millorem i augmentem el període de conservació, no estarem obligats a comercialitzar o usar el nostre producte en un temps concret, i tindrem més possibilitat de vendre quan els preus no siguin especialment baixos.

En la jornada es va explicar amb detall aquest mètode, basat en l’aplicació d’àcids orgànics que milloren el procés d’assecatge i conservació dels cereals i els farratges. A més, permet fer-ho a la pròpia explotació.

• Reducció del període d’assecatge. Això permetria agilitzar el pro-cés per produir segones collites i, per tant, augmentar la rendibilitat de l’explotació.

• Reducció del cost d’assecatge. En panís, la disminució seria de fins a un 90%.

• Possibilitat de fer el procés d’assecatge a la pròpia explotació. D’aquesta manera, s’eliminarien costos de manipulació i emmagat-zematge extern.

•Garantir un període més llarg de conservació, de fins a uns 6 mesos, segons la dosis. Aquest fet permetria:

• Fer un ús progressiu dels cereals per a l’alimentació dels animals de la pròpia explotació.

• Poder comercialitzar els cereals durant un període de temps més llarg, fet que dotaria el productor de més capacitat de decisió sobre el moment adequat de venda.

món rural 9

Lluís ViladrichCap SectorialCereals

El 14 de març, el conseller d’Agricultura, juntament amb al-tres representants del DAAM, de Forestal Catalana i de les entitats que representem al sector productor, presentarem públicament el pla de lluita 2015 contra el cargol poma.

Aquest s’ha establert a partir de les reunions tècniques setmanals realitzades, des del gener fins a mitjans de març d’enguany, entre les organitzacions i el DAAM. Incomprensiblement JARC només ha estat convocada a les dues darreres, suposadament per un error del DAAM. Això ens ha impedit expressar el nostre posicionament des de l’inici, participant quan ja estava pràcticament tot tancat.

PLA DE LLUITA 2015 CONTRA EL CARGOL POMA:

INSUFICIENT

ACTUACIONS PLA LLUITA 2015DURANT EL PERÍODE ANTERIOR AL CONREU

A l’hemidelta dret

• Tractament amb calç en una superfície de 7,9 km. Si l’eficàcia testada no és del 100%, s’acorda fer un segon tractament abans del conreu.

• Actuacions al rec marítim (sèquia mare). Succió de sediment i sedàs (extracció cara-gols i translocació espècies protegides), uns 20 dies abans que se soltin les aigües dolces als arrossars.

• Guarets: 20,4 ha A l’hemidelta esquerra

Guarets(àrea extrem est): 25,4 ha.

Al riu:

Minimitzar els riscos d’invasió efectuant di-verses modificacions, reparacions o canvis en els contactes existents entre la plana deltaica dreta i el riu. En general, es tracta de boqueres d’arrossars i petits desaigües que hi vessen, distribuïts per tot l’eix del riu, entre Amposta i la desembocadura. Instal·lació de barreres físiques de conten-ció (15 HD dret i 4 HD esquerra), modifi-cació de 63 tubs de sortida al riu, neteja de vegetació en 16 sortides al riu, segellat de 2 filtracions, i inventari complert de l’estat

dels bombejos existents, per anular el risc de bombejos des del riu.

DURANT EL PERÍODE DE CONREU A l’hemidelta dret

• Tractament amb saponines: 8,8 km. (al mes de maig, desprès de soltar l’aigua dolça). L’abast dependrà, en part, de l’eficàcia d’era-dicació testada en les aplicacions amb calç de l’hivern. A l’hemidelta esquerra

• Tractament amb saponines i barreres fí-siques en Ponts-Catxa-Penal-Tramontano, per mantenir aquesta àrea lliure d’invasió, almenys fins la propera temporada de cultiu.

• Tancament descàrregues al riu. Els canals de drenatge connectats al riu es mantindran tancats tot l’any, com estableix la resolució del DAAM. L’obertura per causes excepcionals depen-drà del Departament d’Agricultura.

DESPRÉS DE LA COLLITA(ambdós hemideltes)

Les tasques específiques s’establiran en fun-ció de l’evolució de la plaga, i podrien ser :

• Salinització dels canals en funció de la presència de cargols, de les condicions del

territori i del sector, i de les possibilitats tèc-niques.

• Eixugat hivernal: En zones altes de l’he-midelta esquerra es farà la sega amb sec i l’assecatge prematur. Extensiu al marge dret si el DAAM n’estableix la necessitat. A les zones fondes es farà la sega amb aigua, i immediatament es xafarà i tractarà amb sa-ponines. Als 6-7 dies del tractament cal fer assecat obligatori. Extensiu al marge dret si el DAAM n’estableix la necessitat.

ALTRES ACTUACIONS

• Línies de recerca per millorar la lluita.

• Programa de vigilància, segon resolució AAM/2529/2014, pel qual es vetllarà pel compliment de les mesures establertes.

• Campanya divulgativa, mitjançant tríptics, adreçada especialment a turistes.

• Control del pas de vehicles en carreteres locals, inspecció d’embarcacions de pesca recreativa al riu Ebre, etc. Finalment, recordem que els agricultors hem de netejar la maquinària utilitzada en parcel·les amb presència de cargol poma, independentment del nivell de població detectada, quan s’hagin d’usar en altres ter-ritoris.

Des de JARC, creiem que les mesures establertes son correctes però insuficients per eradicar el problema de forma integral a tot el territori afectat. No es contemplen actuacions a bona part del marge esquerre, i es trasllada als pagesos de les zones no incloses en el Pla, la responsabilitat d’actuar i els costos de les mesures adoptades.

També hem reiterat al DAAM que calen compensacions econòmi-ques per les pèrdues que els productors acumulen, tant pels danys derivats del caragol poma com per les actuacions necessàries per eradicar-lo assumides per ells.

• Reducció del període d’assecatge. Això permetria agilitzar el pro-cés per produir segones collites i, per tant, augmentar la rendibilitat de l’explotació.

• Reducció del cost d’assecatge. En panís, la disminució seria de fins a un 90%.

• Possibilitat de fer el procés d’assecatge a la pròpia explotació. D’aquesta manera, s’eliminarien costos de manipulació i emmagat-zematge extern.

•Garantir un període més llarg de conservació, de fins a uns 6 mesos, segons la dosis. Aquest fet permetria:

• Fer un ús progressiu dels cereals per a l’alimentació dels animals de la pròpia explotació.

• Poder comercialitzar els cereals durant un període de temps més llarg, fet que dotaria el productor de més capacitat de decisió sobre el moment adequat de venda.

Angels AmenósCap SectorialArròs

Isabel VidalCap SectorialVinya


Peticions de la sectorial de la vinya al DAAM

Nova figura del lliurador de collita al Registre Vitivinícola de Catalunya

Coincidint amb la campanya DUN 2015, el DAAM ha in-corporat la figura del lliurador de collita (raïm) al Registre Vitivinícola de Catalunya (RVC). Aquesta nova figura és convenient per facilitar i agilitzar el traspàs de titulars de recintes amb vinya declarats a la DUN 2015 com a titulars

de parcel·les vitícoles, i la preparació dels controls de producció de la propera verema 2015-2016.La targeta vitícola que s’entrega cada campanya per a poder vendre el raïm als cellers, es facilitarà als lliuradors de collita, que podrà ser un o més d’un. Fins ara la informació al RVC del lliurador de la collita es visua-litzava a la columna de titular (cultivador), amb informació del % d’entre-ga de collita corresponent a cada titular. A partir d’ara aquesta informació es traslladarà a la columna de lliurador, i la de cultivador quedarà per la persona que conrea la vinya.

El titular DUN 2015 haurà de coincidir amb algun dels lliuradors de collita que constin en la parcel·la vitícola. Per tant, en les parceries el culti-vador-parcer és qui realitzarà la DUN i sol·licitarà els ajuts, si és el cas, i el propietari si no és beneficiari de cap ajut no caldrà que realitzi la DUN, ja que podrà igualment entregar el raïm al celler amb la seva targeta vitícola que incorporarà els % del lliurador de la collita que li corresponguin.Quan es vulguin modificar les dades del RVC, i en el cas que hi hagi un únic declarant DUN per una parce·la vitícola i un únic lliurador de collita, tot i que siguin diferents, aquest lliurador de collita es canviarà di-rectament amb la DUN, però en la resta de casos caldrà presentar una modificació de dades administratives al RVC directament a les Oficines Comarcals del DAAM; modificar els lliuradors de collita, modificar els % dels lliuradors de collita, quan no coincideixi el titular DUN amb cap dels lliuradors de collita.

Informar-vos que hem demanat suport econòmic al DAAM per les inversions necessàriament lligades a les autoritzacions de no-ves plantacions de vinya, que s’assignaran anualment a partir de 2016. Aquestes no poden rebre recolzament econòmic a tra-vés de l’ajut del Pla de Reestructuració de la Vinya, perquè són

plantacions totalment noves. Per tant, hem sol·licitat que, com a inversions que són, puguin rebre el recolzament necessari a través dels Plans de Millora. De no ser així, s’estaria perjudicant greument els joves que s’incorporen i els viticultors que accedeixin a noves autoritzacions de plantació.

També hem proposat que s’ampliïn els criteris de prioritat esta-blerts per accedir a aquest tipus d’autoritzacions. Sol·licitem incor-porar-hi els joves que faci menys de 5 anys que s’hagin incorporat

al sector i vulguin augmentar la seva superfície de vinya, i no prio-ritzar només els que comencen l’activitat aquell any.

D’altra banda, considerem que el suport inicialment previst per inversions en maquinària a l’esborrany de l’Ordre del CGE, dins la línia d’ajut de Plans de Millora, ha passat per alt màquines molt útils per la vinya, com la prepodadora o la veremadora. Finalment, hem exposat que considerem que els viticultors pro-fessionals som uns dels grans perjudicats per la reforma de la PAC 2015-2020. El nou marc normatiu ens continua excloent de forma generalitzada dels ajuts directes, i ara a més, es redueix el recol-zament que podem rebre a través del PDR català (menys suport que altres sectors per incorporacions i se’ns han reduït els ajuts agroambientals).

• Que es recolzi econòmicament els viticultors professionals que vulguin plantar nous ceps en el marc de les noves autoritzacions de vinya, que s’inicien al gener de 2016.

• Hem denunciat que la reforma de la normativa d’ajuts 2015-2020 suposa una disminució del suport als viticultors. Continuem majo-ritàriament exclosos dels ajuts directes, i ara a més, rebrem menys recolzament a través del PDR català.

• L’esborrany d’Ordre del CGE elimina els ajuts a inversions en maquinària vitícola, i tampoc no se’ns prioritza prou en la incorporació de joves o els ajuts agroambientals.

VINYA

Peticions de la sectorial de la vinya al DAAM

món rural 11

FRUITA DOLÇA

CONTRACTES PER VENDRE LA FRUITA:

IMPOSSIBLE?

No, OBLIGATORI

David BordaCap SectorialFruita dolça

A mitjans de març celebrarem a Lleida la Jornada de la Fruita dolça JARC-COAG, en la que posarem sobre la taula els principals problemes dels productors, tots ells relacionats amb el preu que rebem pel nostre producte.

Durant l’acte s’informà sobre les novetats normatives establertes per reequilibrar el pes dels productors dins la cadena alimentària. Concretament, el director de l’Agència d’Informació i Control Ali-mentaris (AICA), el senyor José Miguel Herrero, destacà en quins casos la nova Llei estatal de mesures per la millora del funciona-ment de la Cadena Alimentària estableix l’obligació de disposar d’un contracte de compravenda amb un preu clarament definit,

i no subjecte a variacions unilaterals, i un termini de pagament inamovible.

D’altra banda, la senyora Mireia Medina, subdirectora general d’In-dústries i Qualitat Agroalimentària del Departament d’Agricultura, informar sobre les línies de treball per millorar les mesures de ges-tió de crisis de mercat (retirades), clarament necessàries després de valorar els efectes del veto rus. Des de JARC-COAG varem tornar a reclamar que en cas de col·lapse greu del mercat, cal posar en marxa la mesura de retirada de producte més eficient, econòmica i ambientalment parlant: la NO COLLITA. Aquesta ga-rantiria que el suport econòmic arribés al pagès, i no es perdés amb innecessaris costos de manipulació i distribució.

Liderant un front comú europeu per assegurar un preu de venda digne per als productors

David Borda, Cap sectorial de Fruita dolça de la nostra organització, participà a la reunió del Grup de Treball de la Fruita de pinyol del Comitè Mixt francès, italià i espanyol, celebrada al febrer a París. Aquesta reuní a representants dels Ministeris d’Agricultura, d’organitza-

cions empresarials i d’organitzacions de productors d’aquests països. Els nostres principals objectius en la mateixa foren:

• Assegurar un preu de venda DIGNE per als productors, que no estigui contínuament per sota dels costos de producció. Eliminar l’es-peculació en la cadena alimentària.

• Reformular les mesures de gestió de mercat perquè siguin eficients per als fructicultors.

En aquest sentit, hem aconseguit fer arribar a Brussel·les un docu-ment conjunt de propostes que inclou promoure el sistema de re-tirada de NO COLLITA, previst per l’OCM, per ser més eficients amb la gestió dels fons dels PO (Plans Operatius). Cal optimitzar els pocs diners que hi ha per retirades evitant els sobrecostos de la industrialització. S’ha de valoritzar el producte com a adob orgànic en la pròpia explotació agrària. Aquesta reivindicació també s’han fet arribar reiteradament al Ministeri i al Departament d’Agricultura.

S’ha fet arribar a Brussel·les la proposta de JARC-COAG de promoure la NO COLLITA com la fórmula més efi-cient i ràpida de regulació de crisis de mercat.

Els productors hem de participar en la fixació del preu del nostre producte i exigir contractes amb condicions favorables de venda i pagament. Els fructicultors hem de fer un punt i a part: Defensar els drets que ens dóna la llei per la millora del funcionament de la cadena alimentària, i denunciar qui no els respecti.

Des dels anys noranta, amb els Plans de Millora a la Qua-litat i a la comercialització, s’establí que per cobrar les ajudes associades al conreu de la fruita seca calia per-tànyer a una organització de productors. A més, aques-ta havia de presentar al Departament d’Agricultura un

certificat conforme el pagès li havia entregat la producció.

Des d’aleshores, les ajudes al conreu de la fruita seca han variat molt, sent per enguany les indicades sota la fotografia.Des de JARC, volem destacar que de tots els potencials suports econòmics esmentats, només a l’ajut d’Estat s’estableix com a requisit per poder ser beneficiari el fet de pertànyer a una Organització de Productors de Fruites i Hortalisses (PPFH) reconeguda en fruita seca. A més, tot i que el suport econòmic podria arribar a ser de 120 €/ha, la previsió és que només sigui de 10 €/ha.

D’altra banda, indicar que les organitzacions de productors opten a ajudes europees per invertir en les seves instal·lacions o en les fin-ques dels seus associats, d’acord amb uns programes operatius que presenten anualment. Aquestes ajudes representen el 50% del cost de la inversió i estan limitades al 4,7% del volum de facturació de l’or-ganització de productors. En aquest sentit, el 2014 el Departament d’Agricultura va aprovar el pagament de 2.074.500€ a les OPFH re-conegudes en la categoria de fruita seca, tal i com es detalla a la taula Com ja sabeu, els productors han d’indicar a la Declaració Única Agrària (DUN) l’organització de productors de fruita seca a la que es pertany, i en cas de canvi respecte l’any anterior, a més s’ha de fer l’alta administrativa a la seva seu. Relacionat amb això, ens consta que algunes organitzacions de productors, per tal d’evitar la pèrdua d’ex-plotacions sòcies, han enviat cartes amb un to “amenaçador” als seus socis, indicant que si no entreguen la producció a una organització de productors perdran les ajudes. Altres han enviat fulls d’autorització de signatura de la Declaració Única Agrària, que el productor ha de retornar signats, assegurant-se la pertinença d’aquell pagès a la seva


Organitzacions de productors i ajuts a la fruita seca 2015

FRUITA SECA Sisco EsquerdaCap Sectorial

Fruita Seca

Enguany, l’únic ajut que estableix com a requisit per rebre’l el fet de pertàn-yer a una organització de productors és el d’Estat. A més, tot i que aquest suport econòmic podria arribar a ser de 120€/ha, la previsió és que només sigui de 10 €/ha.

• Pagament base i pagament verd, que substitueix l’antic pagament únic (fons europeus)

• Ajut acoblat (fons europeus)

• Ajut d’Estat o nacional (fons del Departament i del Minis-teri d’Agricultura).

• Ajudes agroambientals: d’agricultura ecològica, produc-ció integrada, sistemes alternatius a la lluita química i ges-tió de la fertilització.

organització de productors. Considerem que aquestes pràctiques son inadequades, perquè en cap moment s’informa clarament al pagès sobre quins ajuts estan associats al fet de pertànyer a una organització de productors.

Com a conclusió, per tant, indicar-vos que el 2015 continua vigent l’obligatorietat d’entregar tota la vostra producció a l’organització de productors a la que voluntàriament pertanyeu, però deixant clar que a nivell d’ajudes, només per rebre l’ajut d’Estat cal complir el requisit de pertànyer a una OPFH.

Organització de productors reconegudes en la categoria de fruita seca Import Concedit 2014

ARBORETO, SAT 438.716,69€

COSELVA, SCCL 328.577,33€

CRISOL DE F.S, SAT Nº9493 1.055.658,09€

FRUITS SECS DE LES GARRIGUES, SCCL 81.190,94€

L’AVELLANERA I SECCIÓ DE CRÈDIT, SCCL 79.383,55€

Organització de productors reconegudes en la categoria de fruita, però amb molta importància en la fruita seca

UNIÓ CORPORACIÓ ALIMENTÀRIA, SCCL 822.453,43€

AJUTS 2015 PER ALS PRODUCTORSDE FRUITS DE CLOSCA I GARROFA

Font: DAAM

Beneficiaris de l’Ajut a les OP que contribueixen un fons operatiu. Programes operatius 2014

món rural 13

OLIVERA

Captura massiva mosca olivera per a tota Catalunya

Encara està pendent de publicació, però volem informar-vos que hem aconseguit que l’agroambiental de sistemes al-ternatius a la lluita química mitjançant captura massiva de la mosca de l’oliva la puguin demanar tots els olivicultors de Catalunya. En un primer esborrany, el DAAM pretenia

limitar-ho a les comarques de Baix Ebre, Montsià i Ribera d’Ebre, fent un tractament parcial de la problemàtica.

En anys anteriors, la captura massiva estava lligada a l’agroambiental de producció integrada (PI), que en el cas de l’olivera s’hi acollien

moltes explotacions del Segrià i Les Garrigues. A partir del 2015, hi haurà l’agroambiental de PI i també la de sistemes alternatius a la lluita química, que inclou la captura massiva de la mosca.

Des de JARC vam expressar al Departament d’Agricultura que durant el període 2007-2013 s’havia avançat cap a la protecció i millora del medi ambient, el sòl i la diversitat genètica, reduint l’aplicació de pesticides pel control de la mosca de l’oliva. Per tant, ara s’havia de poder continuar treballant en aquesta línia a tot el territori.

“aquest any han de fer la DUN totes les explotacions que venguin productes agrícoles”

Com s’ha informat anteriorment, aquest any han de fer la DUN totes les explotacions que venguin productes agrícoles, perquè estarà lligat amb la inscripció al nou Registre General de Producció Agrícola (REGEPA).

El SIGPAC és, com sabeu, el sistema de referència per demanar les ajudes. S’actualitza anualment i defineix, entre altres, els recintes o superfície contínua de terreny dins d’una mateixa parcel·la cadas-tral amb el mateix ús.

En el cas de l’olivera, el SIGPAC 2015 considera que a Catalunya hi ha 125.772 ha d’olivera i les seves associacions, de les quals 88.925 ha demanaren l’ajut de pagament únic. Per tant, un 29% de la superfície que consta al SIGPAC com olivera que no es declara a la DUN, sigui perquè no està conreada o perquè el seu titular no rep ajudes. Segons el DAAM, la superfície d’olivera conreada seria de 116.354 ha, el que significaria que 27.429 ha conreades no es declaren a la DUN. És un percentatge molt important, tenint en compte l’obligació d’inscriure’s enguany al REGEPA per poder vendre les olives. A la darrera taula sectorial, JARC varem demanar

Al març la Comissió Europea ha aprovat la nova De-nominació d’Origen Protegida (DOP) “Oli d’Oliva de l’Empordà”. Amb ella ja són cinc les DOP d’oli d’oliva a Catalunya: Terra Alta, Baix Ebre i Montsià, Les Garrigues, Siurana i Empordà.

L’oli emparat per aquesta nova DOP serà de qualitat verge extra, i s’ha d’elaborar amb olives de les varietats autòctones «Argudell», «Curivell» i «Llei de Cadaqués», així com la varietat tradicional «Arbequina». Es consideren com a varietats principals l’«Argudell», que estarà present en un percentatge mínim d’oli del 51% en la composició varietal; i l’«Ar-bequina», que juntament amb l’“Argudell”, representaran més del 95% de la composició de l’oli.

al DAAM que enviés una carta a totes les almàsseres perquè infor-min als seus clients de l’obligació de realitzar la DUN 2015.

En fruita seca, el SIGPAC 2015 a Catalunya representa 54.756 ha, de les quals 46.321 es declaren a la DUN i 42.244 ha demanen ajuts associats. Per tant, un 15% de la superfície no es declara i un 23% no demana ajuts associats. És un percentatge més baix que olivera, però el fet que ametllers o avellaners abandonats que no s’han declarat a la DUN constin com ús SIGPAC fruiters, fa abaixar aquest xifra en comparació amb l’olivera.

La zona protegida comprèn els 68 municipis de l’Alt Empordà i els 36 del Baix Empordà, 5 municipis del Gironès (Viladasens, Sant Jordi Desvalls, Flaçà, Madremanya i Llagostera) i 3 del Pla de l’Estany (Crespià, Esponellà i Vilademuls).

En els olis de la DOP «Oli d’Empordà», la varietat «Argudell» serà la predominant i la que donarà unes característiques organolèptiques de fruitat verd, amb matisos d’herba i carxofa, sent amargs i picants en boca. Aquests atributs es mantenen en les mescles amb “Arbequina”, que és més neutra en aromes i molt menys amarga i picant, de manera que la personalitat sensorial és sempre la que li aporta la varietat «Ar-gudell», que és més concentrada com més gran és la seva proporció.

Olivera70,7

Fruita Seca84,6

Percentatge declarat a DUN respecte el total d’ús SIGPAC

Lluís GayaCap Sectorial

Olivera

Obligats a fer DUN per estar al REGEPA i poder vendre el producte

DOP Oli d’Oliva de l’Empordà

Contracte Global d’Explotació (CGE)

A FONS


La normativa del Contracte Global d’Explotació (CGE) no està publicada i pot patir modificacions, ja que el PDR 2014-2020 de Catalunya encara no ha estat aprovat per la Comissió. Quan es publiqui, us farem arribar tota la informació referent als ajuts associats al CGE, que també estarà disponible a les oficines de JARC.

INCORPORACIÓ DE JOVES AGRICULTORS I AGRICULTORESObjectiu

Fomentar la incorporació de joves amb capacitat i competències professionals en empreses agràries viables, accedint a la titularitat ja sigui com a persona física (titular o cotitular) o com a soci/a en una persona jurídica, i adquirint la responsabilitat de la gestió de l’empresa.

Entre d’altres requisits, cal tenir entre 18 i 40 anys en el moment de la sol·licitud, disposar d’una explotació viable en propietat o arrendament, fer la formació requerida pel DAAM en un termini de 2 anys i assolir la condició d’Agricultor actiu i Professional.

Import màxim de l’ajut: 50.000 €, el pagament es farà en dos cops, una primera bestreta del 50% abans dels 9 mesos després de la resolució, i la resta al finalitzar l’execució de tots els compromisos del Pla d’empresa.

La principal novetat d’aquest ajut és que ja no està vinculat a inver-sions, és una prima a fons perdut.

Característiques de l’ajut

Prima base, en base a l’orientació tècnica de l’explotació (OTE)

• 6.000 € (extensius, vinya, olivera o fruits de closca)• 10.000 € (fruiters, cítrics, boví de carn o conills)• 15.000 € (hortícoles, flor i planta ornamental, boví lleter o porcí)

Increments a partir del pla d’empresa en funció del compromís del la persona jove

a) En EAP i genera 1 UTA: 5.000 € (no es dóna si c i/o d)b) Zones amb limitacions o Xarxa Natura 2000: 5.000 €c) La persona jove aporta 1 UTA: 10.000 €d) Es contracta 1 UTA assalariada fixa: 10.000 €e) Quan cal adquirir terra o reproductors per assolir 1 UTA: 10.000 €

AJUTS A LA MILLORA DE LA COMPETITIVITAT DE LES EXPLOTACIONS AGRÀRIESObjectiu

Millorar la viabilitat i la competitivitat de les explotacions agràries, promoure l’ús de tecnologies innovadores o donar suport econòmic a inversions per a complir nous requisits imposats per normativa europea

Persones beneficiàries Persones físiques (entre 18 i 64 anys) o jurídiques titulars (EAP) d’explotacions agràries, que siguin agricultors actius i AP. També les persones joves que s’incorporin com a persona física o jurídica i ho sol·licitin simultàniament.

Actuacions objecte d’ajut

• Reestructuració de les explotacions (dimensió, orientació pro-ductiva o modernització), quan es millori el rendiment global

• Millora de les condicions d’higiene de les explotacions ramade-res i del benestar animal

• Complir nous requisits imposats per normativa europea (termini màxim de 12 mesos des que passin a ser obligatoris)

• Increment del valor afegit dels productes de la pròpia explotació (classificació, condicionament, transformació i comercialització)

Hi ha una relació d’inversions subvencionables i no subvencionables.

Imports

Import màxim general: 40% de la inversió

Import màxim amb increments: 70% de la inversió

• Zones de muntanya, amb limitacions naturals o específiques: +10%• Pla de millora simultani a incorporació o dins 5 primers anys: +20%• Inversions col·lectives: +20%

Inversió màxim durant el període de programació 2014-2020, de 120.000€ per UTA i de 500.000€ per explotació

món rural 15

A FONS

AJUTS A LA MILLORA DE LA COMPETITIVITAT DE LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES

MITIGACIÓ DEL CANVI CLIMÀTIC EN LES EXPLOTACIONS AGRÀRIESObjectiu

Promoure les inversions en les explotacions agràries adreçades a l’eficiència dels recursos, una economia baixa en carboni, adaptació al canvi climàtic, ús més eficient de l’energia i facilitar el subminis-trament i utilització de fonts renovables.

Beneficiaris

Persones físiques (entre 18 i 64 anys) o jurídiques titulars (més del 50% del capital en mans d’AP) d’explotacions agràries, que siguin agricultors actius i AP. També les persones joves que s’incorporin com a persona física o jurídica i ho sol·licitin simultàniament (ad-quisició de compromisos).

Cal presentar estudi o memòria sobre l’adaptació i/o mitigació del canvi climàtic de les inversions sol·licitades.


• Millora i reestructuració de bens immobles per fer-los més efi-cients energèticament.• Renovació d’instal·lacions elèctriques per a la reducció del con-sum d’energia.• L’ús, per a consum exclusiu de la pròpia explotació, de fonts renovables d’energia, subproductes, residus i d’altres matèries pri-meres no alimentàries.• Adquisició i instal·lació de nova maquinària i equips, que repre-sentin una innovació tecnològica (llista limitada).• La resta d’inversions que suposin una reducció de la emissió de gasos hivernacle i/o d’amoníac.

Inversió total mínima subvencionable de 5.000€

Els imports són els mateixos que els ajuts a la millora de la compe-titivitat de les explotacions agràries.

AJUTS A LA DIVERSIFICACIÓ AGRÀRIA

Objecte

Promoure les possibilitats de rendes complementàries que refor-cin la viabilitat de les explotacions agràries.

Beneficiaris

Els mateixos que els dels ajuts a la millora de la competitivitat de les explotacions agràries.


• Activitats turístiques en l’àmbit de l’explotació

•Activitats d’oci reglades dins de l’explotació.

•Transformació de productes agraris dins de l’explotació.

•Comercialització dins de l’explotació.

• Artesania i activitats artesanals no agroalimentària dins de la ma-teixa explotació

•Desenvolupament d’energies renovables en l’explotació per a co-mercialització (no biomassa)

• Recuperació i condicionament d’espais naturals dins la mateixa explotació

Imports

Import màxim: 40% de la inversióInversió màxim durant el període de programació 2014-2020, 500.000€ per explotació

És un ajut de mínimis (màxim de 200.000 € en tres exercicis fiscals)


A FONSPRÀCTIQUES AGROAMBIENTALS

Gestió sostenible de zones humides.

Subactuacions• Actuacions en arrossars dins de les zones humides.

•Gestió i recuperació de pastures inundables.

Persones beneficiàries:Titulars d’explotacions agràries situades a zones humides de Delta de l’Ebre (Baix Ebre i Montsià), Aigua-molls del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, i les explotacions dins del conveni RAMSAR, properes als dos parcs naturals esmentats. Queden excloses les superfícies que en el període anterior han rebut l’ajut de Recuperació o Conservació de pastures inundades (closes).

Imports*• Millora de la qualitat mediambiental de les aigües i les terres dedicades al cultiu de l’arròs: 377€/ha.

• Utilització llavor certificada: 66€/ha.

• Conservació i millora de prats i pastures humides: 258€/ha.

• Recuperació de prats i pastures humides: 415€/ha.

Gestió i recuperació de prats de dall.

Subactuacions• Manteniment de prats de dall.• Recuperació de prats i pastures.

Persones beneficiàries: Les explotacions ramaderes extensives ubi-cades en zones de muntanya on la base territorial de l’explotació estigui dins d’una de les 10 comarques declarades de muntanya i en els municipis qualificats com a muntanya per a l’ajut d’indemnit-zació compensatòria.

Imports*

• Manteniment de prats de dall: 120€/ha.•Ressembra: 42€/ha.•Recuperació de prats de dall: •Per als dos primers anys (1/2 cada any): 522€/ha. •Per a la resta del període de compromís: 120€/ha.

• Recuperació de pastures: •Per als dos primers anys (1/2 cada any): 522€/ha. • Per a la resta del període de compromís: 30€/ha.

Apicultura per la millora de la biodiversitat.

Persones beneficiàries: Titulars d’explotacions apícoles inscrites al Registre d’explotacions ramaderes i que sol·licitin per un mínim de 150 arnes.

Imports* L’ajut és de 18€/arna i any.

i Secans del Segrià i Utxesa) i dels secans orientals (Angleso-la-Vilagrassa, Bellmunt-Almenara, Plans de Sió i Secans de Be-lianes-Preixana). També els gestors de terres o agrupacions de gestors de terres.

Imports*El compromís de deixar una superfície lliure de sembra té una naturalesa similar al del component verd. Hi ha dues tipologies:

•Sense coincidència amb el component verd: 163€/ha. •Amb coincidència amb el component verd: 145€/ha. •Gestió del guaret: 266€/ha.

Millora dels hàbitats esteparis de Xarxa Natura 2000.

Subactuacions• Gestió de cereal i superfície lliure de sembra.• Gestió del guaret.

Persones beneficiàries: Titulars d’explotacions agràries amb cultius herbacis dins de la zona ZEPA dels secans occidentals (Pla de l’Unilla, Secans de la Noguera, Secans de Mas de Melons-Alfés

Sistemes alternatius a la lluita química.

Persones beneficiàries: Titulars d’explotacions agràries. Cal pertàn-yer a una Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) o al Consell Català de la Producció Integrada (CCPI) amb la totalitat de la superfície acollida a l’ajut.

Imports*Fruita llavor (poma, pera i codony): •Captura massiva i mort mosca fruita: 134€/ha. •Confusió sexual carpocapsa: 71€/ha.Fruita pinyol: •Préssec, nectarina, pruna i albercoc):Captura massiva i mort mosca fruita )174€/ha.Confusió sexual anarsia: 74€/ha.Confusió sexual grafolita: 41€/ha.Cirerer : •Captura massiva Drosophila Suzukii: 121€/ha.Fruita closca (nou) •Confusió sexual carpocapsa: 71€/ha.Cítrics •Captura massiva i mort mosca fruita: 118€/ha. •Confusió sexual poll roig: 210€/ha.Vinya: •Confusió sexual cuc raïm: 92€/ha.Olivera •Captura massiva mosca olivera: 111€/ha.Horta •Aportació fauna útil: 400€/ha. •Solarització: 150€/ha. •Implantació marges: 515€/ha.Ornamental •Aportació fauna útil: 400€/ha.Maduixera •Captura massiva Drosophila Suzukii: 121€/ha. •Aportació fauna útil: 400€/ha.

món rural 17

Producció Integrada.

Persones beneficiàries: Titulars d’explotacions agràries. Un dels re-quisits per poder optar a l’ajut és estar inscrit al Consell Català de la Producció Integrada (CCPI).

Imports*Fruiters •Llavor: 189€/ha. •Pinyol: 188€/ha.Fruita seca (ametlla) •Secà: 158€/ha. •Regadiu: 176€/ha.Fruita seca (avellana) •Secà: 304€/ha. •Regadiu: 358€/ha.Cítrics (taronja, mandarina): 151€/ha.Olivera •Secà: 129€/ha. •Regadiu: 147€/ha.Raïm vinificació: 145€/ha.Hortalisses: •Aire lliure: 119€/ha. •Sota plàstic: 224€/ha.Alfals: 41€/ha.Cereals: •Hivern: 51€/ha. •Estiu: 54€/ha.

Conservació de races autòctones.

Persones beneficiàries: Titulars d’explotacions ramaderes que tin-guin races autòctones en perill d’extinció (incloses al catàleg ofi-cial).ImportsVaca •De l’Albera i pallaresa: 200€/UBG. •Bruna dels Pirineus: 100€/UBG.Ovella •Aranesa i maellana: 200€/UBG. •Ripollesa i xisqueta: 100€/UBG.

Cabra Blanca de Rasquera i pirinenca: 200€/UBG.Cavall pirinenc: 150€/UBG.Ase català: 200€/UBG.

Gestió de fertilització.

Persones beneficiàries: Titulars d’explotacions agràries.

Imports• Realització de les analítiques del sòl inicial i final (A): 16€/ha.

• Realització de les analítiques de nitrats del sòl (B1): 25€/ha.

• Realització de les analítiques de fertilitzants orgànics (B2): 7€/ha.

• Aplicació de les dejeccions ramaderes mitjançant distribuïdors de fertilitzants que incorporin mesures automàtiques del contingut de nutrients (B3): 2,5€/ha.

• Aplicació de dejeccions ramaderes mitjançant distribuïdors de fertilitzants que permetin una alta eficiència, millorant la uniformi-tat i l’ajust de les dosis (B4): 15€/ha.

COMPENSACIÓ A LES ZONES AMB LIMITACIONS NATURALS O ALTRES LIMITACIONS ESPECÍFIQUESObjectiu

Assegurar un ús continuat de les terres agràries, contribuir al man-teniment d’una comunitat rural viable, i fomentar sistemes agraris sostenibles.Es compensen les rendes dels agricultors i ramaders amb explotacions ubicades en zones amb limitacions naturals.

Persones beneficiàries

• Zones de muntanya i zones amb limitacions específiques •Agricultors actius.

•Zones amb limitacions naturals significatives •Agricultors a títol principal i EAP

*Ambdós ajuts són incompatibles.

Imports

Per calcular la prima es tindran en compte aquests paràmetres:

• Mòdul base •Zones de muntanya: de 44€/ha a 79€/ha. •Zones amb limitacions naturals significatives: de 40€/ha a 72€/ha.

•Zones amb limitacions específiques: de 80€/ha a 150€7ha. •Superfície agrícola indemnitzable •Reducció dels ajuts en funció de la superfície sol·licitada

A FONS

Biodiversitat cultivada.

Persones beneficiàries: Entitats de conservació, públiques i priva-des (inclou gestors d’espais naturals de protecció especial i parcs agraris.

Import L’ajut màxim, per projecte i any és de 18.000€.

(*) Primes calculades en base UMCA (Unitats Mínimes de Conreu Agroambiental).


A FONS

AGRICULTURA ECOLÒGICA En conversió Qualificació ecològicaAdob verd ecològic 75 €/ha 75 €/ha

Hortalissa ecològica a l’aire lliure 600 €/ha 600 €/ha

Hortalissa ecològica sota coberta 600 €/ha 600 €/ha

Herbacis extensius de secà ecològics 265 €/ha 145 €/ha

Herbacis extensius de regadiu ecològics 365 €/ha 185 €/ha

Guaret en rotació ecològica per al conreu d’arròs 40 €/ha 40 €/ha

Arròs ecològic 600 €/ha 420 €/ha

Farratges ecològics 340 €/ha 165 €/ha

Olivera ecològica 257 €/ha 215 €/ha

Vinya ecològica 405 €/ha 216 €/ha

Fructicultura ecològica 900 €/ha 847 €/ha

Fruits secs ecològics de secà 228 €/ha 178 €/ha

Fruits secs ecològics de regadiu 320 €/ha 230 €/ha

Avellaner de secà 365 €/ha 312 €/ha

Avellaner de regadiu 504 €/ha 369 €/ha

RAMADERIA ECOLÒGICA En conversió Qualificació ecològicaAvicultura ecològica de carn 30€/UBG

Avicultura ecològica de posta 229€/UBG

Porcí ecològic de cria 243€/UBG

Porcí ecològic d’engreix 41€/UBG, i per cicle tancat: 61€/UBG

Boví ecològic de carn - cria 83€/UBG 59

Boví ecològic d’engreix 315€/UBG, i per cicle tancat: 361€/UBG

Boví ecològic de llet 319€/UBG

Oví i cabrum ecològic de carn 149€/UBG 116€/UBG

Oví i cabrum ecològic de llet 350€/UBG

Equí ecològic - cria 83€/UBG 59€/UBG

Equí ecològic d’engreix 134€/UBG, i per cicle tancat: 152€/UBG

Apicultura ecològica 20€/UBG

Només es poden acollir a aquests ajuts agroambientals les persones amb compromisos vigents o provinents de subrogació de les següents línies: • Agricultura ecològica •Agricultura racional i de conservació en el conreu de la fruita de closca •Lluita contra l’erosió, protecció del paisatge i pràctiques de prevenció con-tra incendis

Actuacions objecte d’ajut i imports

FOMENT DE LA RAMADERIA ECOLÒGICAObjectiu

Fomentar el benestar animal a través de la ramaderia ecològica. És un sistema que permet obtenir unes majors cotes de benestar animal i fomenta la conversió de noves persones ramaderes envers aquest sistema i el manteniment de les actuals.


Agricultors actius inscrits al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE).

Actuacions objecte d’ajut i imports

•Millora i foment de prats i pastures naturals en zones de muntanya •Millora de pastures en zones de muntanya per a la protecció del paisatge i la biodiversitat •Mètodes de producció agrària compatibles en zones humides in-closes a la llista de la convenció de Ramsar, submesura de Retirada a la producció per una durada mínima de vint anys

AJUTS DE L’ANTERIOR PDR

AGRICULTURA ECOLÒGICAObjectiu

Compensar l’increment de costos associats a pràctiques respectuoses amb el medi ambient que tenen els productors que practiquen agricultura ecològica.


Agricultors actius inscrits al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE).

Porque en BBVA queremos ayudarte a llevar tu negocio más allá, ahora, al domiciliar tu PAC(1), podrás acceder a la financiación que necesites en condiciones excepcionales.

Y si lo haces antes del 31 de mayo, llévate este Set de Campo de regalo(2).

Sí. Esto es otra manera de entender el negocio agrario.

Acércate a una Oficina BBVA y deja que nuestros Gestores expertos te lo demuestren.

(1) Bonificación 0,50% en Cuenta de Crédito por domiciliar una PAC por importe superior a 2.500 €. Oferta válida hasta el 31/05/2015. Financiación sujeta a aprobación previa por parte de BBVA.(2) Promoción válida para Península, Baleares, Canarias, Ceuta y Melilla hasta el 31 de mayo de 2015. Hasta agotar existencias (45.000 unidades). La entrega del Set de Campo tendrá la consideración fiscal del rendimiento del capital mobiliario sujeto a ingreso a cuenta a los tipos vigentes en el momento de la entrega.

financiamos en mejores condicionespor domiciliar tu PAC

AF PAG_PAC 297x210mm MON RURAL.indd 1 06/03/15 12:58

AJUTS DE L’ANTERIOR PDR

AGRICULTURA ECOLÒGICA

BOVÍ DE LLETNOU PAQUET LÀCTIC

Des de l’1 de març ha entrat en vigor la nova normativa que regula les relacions contrac-tuals en la compra i venda de llet crua (RD 125/2015). Com

ja us informarem, durant tot el mes de març calia anar adaptant els contractes a la norma-tiva, perquè des de l’1 d’abril el decret està en ple funcionament.

Davant tots aquests canvis, caldrà una coor-dinació entre administracions per tal d’evitar l’incompliment de la normativa per part de la indústria i la distribució. Si es respecten aquestes mesures, es podria dotar el sector d’unes normes de joc justes i clares, que són totalment necessàries amb la liberalització de les quotes làcties.


Roser SerretCap SectorialBoví de Llet

Les principals novetats són:

• La durada mínima dels contractes serà d’un any. Aquest fet permetrà que es pugui tancar el preu en un període més llarg i que es pugui tenir més estabilitat en els marges de l’explotació. Per tant, això podria derivar en unes relacions més estables entre ramaders i indústria. Si el ramader rebutja el contracte d’un any de durada, ho haurà de comunicar a la comunitat autònoma corresponent. També s’hauran d’aclarir quines són les situacions en què es permetrà que la durada dels contractes sigui inferior a 12 mesos, per tal de protegir el ramader i evitar pràctiques no permeses. Caldrà, que l’AICA vetlli per assegurar que les condicions contractuals es compleixin i no perjudi-quin els productors.

• La indústria ha de presentar l’oferta al productor amb dos mesos d’an-tel·lació. El ramader tindrà més marge per decidir l’acceptació del contracte, i més agilitat a l’hora de prendre decisions i negociar.

• S’ha introduït un percentatge màxim del 10% de tolerància en el volum subministrat. Això implica ser meticulosos en les previsions de creixement de les ex-plotacions durant la vigència del contracte. Si hi ha acord entre les parts, el percentatge podria modificar-se fins a un 25%.

• La informació dels contractes s’haurà de comunicar en un termini màxim de set dies des de la data d’inici de vigència del contracte i sempre abans de començar l’en-trega de llet.

• El preu continuarà sent fix o variable. En cas de ser variable, els paràmetres que s’utilitzin per fixar-lo han de ser públics i accessibles per totes les parts. A més, es prohibiran bonificacions o depreciacions sobre el preu que no estiguin reflectides al contracte.

DECRET ORDENACIÓ EXPLOTACIONS RAMADERES: DEMANEM SUPORT ECONÒMIC PELS RAMADERS QUE HAN D’ASSUMIR IMPORTANTS INVERSIONS

Hem manifestat reiteradament al DAAM que aquest Decret afegeix innecessàries càrregues econòmiques als productors, cap millora en termes de rendibilitat, i un dubtós impacte en matèria de prevenció sanitària o seguretat.

Una de les mesures més costoses serà el tancament perimetral de les explotacions intensives, que afectarà al 90% dels productors de vaquí de llet de Catalunya, és a dir, unes 700 explotacions. Aques-ta normativa catalana, publicada ara fa un any, obliga a realitzar aquestes actuacions en un període màxim de tres anys, i sense cap suport econòmic assegurat.Segons el DAAM la col·locació de tanques perimetrals a les explo-tacions suposarà un cost aproximat de 15€/metre. Des de JARC,

considerem que aquest cost és excessivament baix, ja que variarà ostensiblement en funció de l’estructura, la dimensió o la situació de l’explotació, així com dels complements que calgui afegir a la tanca per assegurar el compliment dels seus teòrics objectius: pre-venció sanitària i seguretat.

Davant d’aquesta situació, hem tornat a reiterar al DAAM que els ramaders haurien de rebre suport econòmic prioritari per fer front a totes les inversions obligades per qualsevol normativa, sigui cata-lana, espanyola o europea. I més encara en aquest cas, en què les actuacions imposades només pel Govern català, no suposaran un augment de la rendibilitat de les explotacions i els afegiran càrre-gues econòmiques que no han de suportar els ramaders d’altres indrets d’Espanya o d’Europa.

Considerem que la mesura amb un impacte més negatiu serà el tancament perimetral de les explotacions intensives, que afectarà especialment el 90% dels productors de vaquí de llet de Catalunya (unes 700 explotacions).

Informació destacada a la Taula sectorial del vaquí de carn del DAAM

món rural 21

BOVÍ DE CARNJoan C. Massot Cap SectorialBoví de carn

Durant la darrera reunió de la Taula sectorial del vaquí de carn del DAAM, celebrada a finals de febrer d’en-guany, es varen tractaren les qüestions que a conti-nuació resumim.

Supressió de l’etiquetatge facultatiu

El Reglament 653/2014, deroga els plecs d’etiquetatge fins ara es-tablerts. Actualment, només queda el Reglament de protecció del consumidor, tot i així, es poden crear marques pròpies, marques col·lectives i/o distintius de qualitat com DOP, PI, IGP, ECO i Marca Q. En aquests últims casos, el gerent i propietari sol ser una Ad-ministració.Durant la reunió es va plantejar l’opció d’utilitzar la Marca Q com una plataforma pels productors de vedella com alternativa a les certificacions o plecs actuals. A més, el PDR preveu ajuts de pro-moció de distintius de qualitat com la Marca Q.

Pla de gestió del cens ramader

Es farà un control sobre el cens de les explotacions per determinar si se supera la capacitat del LER. Els incompliments, es valoraran per kg de Nitrogen (N), de manera que si són de menys de 1.500 kg de N no caldrà fer res. En vedell, això equival a 51 vedells d’engreix o 194 de cria. En cas de superar la capacitat en aquestes quantitats, es retirarà el talonari de guies al ramader i se li impediran les en-trades de bestiar. A més, s’obrirà expedient sancionador a través

El passat 6 de març es van fer pagaments de pagament únic 2014 d’expe-dients que encara no havien cobrat.

D’altra banda, el 100% o el 80% de la prima de vaques alletants ha d’estar pagat la primera setmana d’abril, juntament amb el complement nacional del 2013. Respecte a la prima de qualitat, es farà efectiva durant la primera quin-zena de juny.

PROPERS PAGAMENTS DUN 2014

del Servei de Sòls del DAAM per incompliment del PGDR, i també es comunicarà aquesta situació a l’Ajuntament pertinent, ja que se supera la capacitat de la llicència.

Control de notificacions de moviments de bestiar

Els moviments a comunicar al SIMOGAN en un termini de 7 dies són els naixements, morts, canvis d’emplaçament i sortides/entrades. Les auditories de la Comissió Europea estan trobant in-cidències en els terminis de comunicació, i això afecta a la Condi-cionalitat. Les incidències greus es passaran també per assessoria jurídica, per tant, rebran multa i penalització dels ajuts a través de la Condicionalitat.

Estat de neteja dels animals arribats a l’escorxador

Els veterinaris d’escorxadors estan aixecant les actes per aquest tema, però no es pot sancionar el ramader perquè no es veu l’ani-mal quan surt de l’explotació. S’ha detectat que, normalment, les suposades incidències corresponen a determinades explotacions.

Recordar que els animals, tan a la granja com a l’escorxador, han d’estar nets. I tenir en compte, que a partir d’ara quan els veteri-naris facin la tercera acta, el DAAM farà un avís al ramader; a la cinquena acta, l’explotació es posarà a la llista de control d’higiene de granges, i a la setena acta, es farà control directe a l’explotació. El resultat del control en granja pot ser : correcte, insuficient (es fa un avís) o molt deficient (s’obre expedient sancionador).


Fotos FRANCESC BALAÑÁ

PERMÍS DEL FUMADORDes del 15 de març fins al 15 d’octubre, tots els apicultors que el necessitin, han de passar per alguna de les oficines comarcals del Departament d’Agricultura per demanar aquesta autoritza-ció. És obligatori si es vol fer fum a les arnes d’abelles.

MOVIMENT D’ARNES

El divendres 12 de febrer, es va organitzar el seminari tècnic ‘Matins d’innovació: Investigació en apicultura a Catalun-ya’ que va unir investigació i experimentació en el sector apícola català. JARC-COAG hi vam participar a través del nostre cap sectorial d’apicultura, Joan Maria Llorens.

Al final del seminari, es va organitzar una taula rodona on hi van participar representants de diferents organitzacions agràries, pro-ductors i experts del sector, on es va coincidir en focalitzar les investigacions en dues línies de treball: la sanitat i la tipificació de les mels. Els tractaments per la varroa, el problema dels plaguicides, la mor-talitat de les abelles i la cera són alguns dels aspectes sanitaris en els quals ha d’incidir la investigació. També es va considerar l’estudi de la tipificació de les mels produïdes a Catalunya com un pas més en la seva valorització. Des de JARC-COAG es va proposar la celebració del ‘Dia de l’Abella’, implicant el conjunt del sector, per tal de donar a conèixer i sensibilitzar la societat.

Per lluitar contra el Foc Bacterià, el Servei de Sanitat Vegetal ha establert algunes mesures que afecten el moviment de les arnes d’abelles.

1. Moviment d’arnes d’abelles dintre de la zona protegida (tot Catalunya excepte les comarques: Segrià, Noguera, Pla d’Urgell, Garrigues i Urgell) D’acord amb l’article 6 del Reial Decret 1201/1999, i l’annex IV B 21.3 del Reial decret 58/2005, les arnes es podran introduir en una zona protegida, si provenen de tercers països reco-neguts com a exemptes de la plaga, de determinats cantons suïssos lliures d’aquesta, o d’altres zones protegides. En el cas que es declari un focus de foc bacterià en una zona protegida, les arnes d’abelles únicament es podran traslladar fora de la zona de seguretat, en el període comprès entre el mes d’octubre de l’any en que es detecti el focus i l’inici de la següent floració, tenint en compte que les arnes s’hauran d’allunyar com a mínim una distància de 5 kilòmetres del límit exterior de la zona de seguretat, amb les excepcions que pre-vegi la Comunitat Autònoma.

En el nostre cas, la introducció i el moviment d’arnes a la zona d’un radi de 3km al voltant d’un focus de foc bacterià quedarà condicionada a l’autorització expressa del/de la director/a ge-neral competent en matèria de sanitat vegetal.

2. Moviment d’arnes d’abelles fora de la zona protegida (co-marques: Segrià, Noguera, Pla d’Urgell, Garrigues i Urgell)

La normativa sobre foc bacterià no especifica cap requisit per al moviment d’arnes en la zona no protegida. No obstant cal tenir en compte que no es poden traslladar arnes d’abelles des d’aquestes comarques cap a la zona protegida.

LA INVESTIGACIÓ EN

EL SECTOR APÍCOLA

Joan M. Llorens Cap SectorialApicultura

APICULTURA

CUNICULTURA

món rural 23

Malauradament, al 2015 no hi ha expecta-tives de millora del preu del conill. Junta-ment amb la baixada del preu de la pell, es pot afirmar que el principal problema del sector són les polítiques i estratègies d’ac-

tuació de les grans superfícies. Aquestes marquen el preu a l’escorxador, i això acaba repercutint negativament al productor. Per tant, és evident que ens trobem davant d’un problema important, ja que a aquestes grans super-fícies tant els fa tenir conill en el seu lineal o no tenir-lo, o el que encara és pitjor, si no el poden tenir com a pro-ducte reclam, prefereixen no vendre’l.

D’altra banda, a Espanya es parla de que ens trobem en una situació d’excés de producció, ja que comptem amb un 109% d’abastiment. I aquest 9% que titllen “d’exce-dent” és el que fa mal al sector, ja que provoca major pressió a la baixa dels preus.

Per tant, creiem que 2015 haurà de ser un any per rein-ventar-nos i trobar alternatives per donar un valor afegit i noves sortides comercials a la carn de conill. A continua-ció exposem algunes opcions que estem treballant:

Rosa Centelles Cap SectorialConill

Fotos: FRANCESC BALAÑÁUn any amb moltes coses a fer

2015

D’altra banda, des de JARC proposem tornar a engegar la llotja de Bellpuig, ja que considerem que en el moment en què va desaparèixer va ser quan van ‘començar’ els problemes per al sector. Creiem que cal disposar d’una llotja que defineixi el preu de venda de referència per als productors, i que aquest s’esta-bleixi seguint metodologies objectives i informació real del mercat.

.Venda directa de producte mitjançant l’ús d’escorxadors de proximitat, ja si-guin a la pròpia granja o amb escorxadors mòbils. Actualment hi ha un regla-ment europeu que ho permet si l’Estat hi dóna el vist-i-plau, però en el nostre cas, Espanya ho prohibeix. Des de JARC-COAG estem treballant per modificar el Reial Decret estatal, i aconseguir que aquesta opció sigui possible per als ramaders que ho vulguin.

. Producció de conill ecològic. Des de l’Escola de Capacitació Agrària (ECA) de Manresa, per exemple, s’estan promovent cursos de formació en aquest àmbit, ja que s’ha detectat una demanda creixent. Cal tenir en compte que actualment a Espanya només hi ha un productor de conill ecològic, per tant, podria ser un mercat a explorar.

. Venda de conill transformat. Hi ha altres productors que estan aconseguint augmentar les seves vendes oferint productes acabats (conserves, escabetx, etc)

. Exportació. Actualment hi ha vies obertes per poder exportar a diversos països, com per exemple, Turquia. Des de la sectorial hem demanat a les Admi-nistracions maximitzar els esforços en aquest sentit, ja que hi ha moltes gestions d’intermediació i molts requisits administratius que el productor tot sol no pot resoldre.

. Benefici social. Les conilles que es porten a escorxador estan molt mal pagades al cunicultor però, en canvi, són carn de conill que acaba accedint al mercat. En altres comunitats autònomes com Galícia, hi ha explotacions que, de manera voluntària i individual, donen aquests animals a bancs d’aliments, traient carn del mercat per intentar no augmentar més la pressió de l’oferta.

1

2

3

4

5


SOCI A SOCI

Demàaprendrem una mica més.

Tastavins, que és l’acadèmia de la cultura del vi més antiga de l’estat, ha celebrat el 50è aniversa-ri recentment. En aquest acte, també si entrega-

ven els V premis Tastavins que reconeixen persones, em-preses i entitats de diferents àmbits del món del vi. En el del mèrit periodístic, rebia el guardó Empar Moliné. En la categoria de millor iniciativa vitivinícola, ho feia l’Escola d’Enoturisme. Pel que fa a millor celler, guanyava Oriol Rossel Vins i Caves de Finca i, finalment, era guardonat com a Viticultor de l’any, en Joan Montané.

En Joan és un viticultor autèntic, dels de sempre, dels que provenen d’una llarga nissaga familiar de treball a la vinya. Tot i això, i portant tota la vida en aquest sector, reconeix que cada dia n’aprèn.

Els contextos d’aprenentatge sorgeixen en diferents punts, des d’una trobada amb viticultors on compar-teixen experiències, davant de noves possibilitats de tractaments com és el recent cas de malalties en la fusta del cep, o en cursos on com els que va partici-pant (producció integrada, riscos laborals, manipula-dor de productes fitosanitaris, qualifica’t,...).

Mentre ho explica, un se’n dóna compte que en les seves paraules s’olora la mateixa il·lusió de qui co-mença un projecte que l’il·lusiona.

“

“Joan Montané, viticultor de l’anyTastavins li otorga a aquest soci de JARCel guardó de la 5a edició dels seus premis

món rural 25

SOCI A SOCI

“He fet la feina

“

que m’agrada.

De fet, també es nota el respecte que li té a la vinya quan respon a la pregunta de perquè no té un celler. Ell creu que ha de centrar tots els es-forços amb fer una matèria primera excel·lent. Aquesta qualitat, afegeix, és un dels motius que els ha salvat en campanyes de preus baixos.

És per això que no confia les tasques de la seva finca a persones inexpertes o sense formació. La vinya, al seu entendre, requereix una aten-ció i cura molt especial que no pot fer-la una persona que no coneix perfectament la planta i la tècnica. En Joan n’és conscient que a altres llocs, les tasques més mecàniques del camp com la poda, les fan treballadors i, que els res-ponsables es dediquen a altres tasques com la venda o gestió de l’empresa. Però això no és el que ell vol per a la seva plantació.

La seva explotació treballa amb les varietats Macabeu, Xarel·lo, Pinot noir i també té una mica de Merlot. Compta amb 34 hectàrees, de les quals 3 són amb ecològic. Totes elles es-tan ubicades dins de la zona DO Penedès i DO Cava. Serveix el raïm a cellers d’aquestes dues reconegudes denominacions d’origen.

La seva casa, és al costat de les finques. L’ha-bitatge també diu molt d’aquesta tradició viti-vinícola de la família, té uns 200 anys. A més, a l’interior, hi trobem un museu etnogràfic de les eines del camp. I la veritat... tastar un Penedès, en aquest marc incomparable, fa d’aquest fan-tàstic vi, inclús més excel·lent.

Per conseguir una qualitat ex-cel·lent, t’has de centrar amb la vinya, no és compatible amb altresfeines com anar a vendre vi.

““

BARCELONANA

C/ Ulldecona, 21-31 1r (Casa de l’Agricultura) 08038 • Barcelona

Tel. 934 510 393 . Fax. 934 537 240. [email protected]

PENEDÈS

Ed. Centre Àgora - Pol industrial Domenys II s/n 08720 • Vilafranca del Penedès

Tel. 938 174 123 • Fax. 938 905 214 • [email protected]

OSONA

Ronda Francesc Camprodon, 2 2n • Ed. Seminari 08520 • Vic

Tel. i Fax. 938 892 413 • [email protected]

GIRONA

Ronda Ferran Puig, 18 2n • 17001 • Girona


TARRAGONA

C/ Alcalde Joan Bertran, 34-38 1r • 43202 Reus


BAIX EBRE

Plaça Àlfons XII, 7 3r Despatx 1 • 43500 Tortosa

Tel. 977 443 067 • [email protected]

SEGRIÀ-GARRIGUES

Passeig de Ronda, 3 Entresòl dreta • 25002 Lleida


PLA D’URGELL-URGELL

C/ La Pau 15 bis. cant. C/ Girona, 2 25230 • Mollerussa


PALLARS JUSSÀ

Av Espanya, 4, 2 25620 • Tremp


CERDANYA

C/ de l’Arbre, 2 • 25720 • Bellver de Cerdanya

Tel. i Fax. 973 510 858 • [email protected]

ANOIA-BAGES-SEGARRA-SOLSONÈS

Raval Sant Jaume, 19 • 08280 • Calaf


Més informació a les nostres oficines

Què tóferim?1. Lóbtenció de la qualificació necessària a tots els professionals de láctivitat agrària per tal que puguin optar a un reconeixement o acreditació adequats.

2. Conèixer els instruments per a la gestió empresarial de les explotacions, lémprenedoria i la innovació.

3. La millora de lócupabilitat i la qualificació dels professionals agrícoles i ramaders i la competitivitat de les seves explotacions.

4. Una formació ajustada a les necessitats de cada sector per atendre els requeriments de productivitat i competitivitat de les explotacions.

5. Les eines bàsiques per a la promoció professional i de desenvolupament personal dels agricultors i ramaders.

6. Tota la informació referent a les noves normatives que afecten als dife-rents sectors agrícoles i ramaders.

FORMACIÓ

��

A JARC oferim una formació continuada com una eina imprescindible per estar al dia de les normatives i els aspectes tècnics de cada sector. Per això, proporcionem un ampli ventall dáctivitats formatives i informatives per ajudar-vos en la presa de decisions en la vostra vida professional.

Exemples de cursos realitzats JARC durant l’any 2014.Curs de agricultura biodinàmica i curs sobre benestar animal

Amb la col·laboració de

CEREALS: ASSEGURANCES PER PEDREGADA I INCENDI

ASSEGURANCES

NOU T4. SEMPRE PREPARATPER A QUAN EL NECESSITI.

El T4 aporta l’excel·lència a la seva explotació agrícola o ramadera. Gaudeixi d’una vista excepcional des de la cabina Vision View™. El sostre panoràmic complet i integrat garanteix una visibilitat insuperable. Màxima operativitat i confort amb controls intuïtius. Triï entre l’opció de cabina o bastidor de seguretat per adaptar-se a les seves necessitats. Màxima flexibilitat. La transmissió avançada Dual Command™ li ofereix poder canviar la velocitat de marxa segons la feina que hagi de fer. Un control perfecte, sensitiu, permet canvis de direcció suaus. Màxima productivitat. Motor Common Rail que li ofereix més potència. Màxima eficiència. L’elevador davanter i la TDF fan que el seu T4 sigui el màxim exponent de la versatilitat.

SIGUI QUINA SIGUI LA FEINA, TREGUI PROFIT DE FINS A 114 CV DES DE LA COMODITAT DE LA SEVA CABINA.

COBERTURA DE DOS ANYS DE GARANTIA PER A TOTA LA GAMMA DE TRACTORS.

lub

rica

nts

BT

S

NOU T4. EL MODEL PREMIUM DE TRACTOR COMPACTE

www.newholland.esNEW HOLLAND TOP SERVICE 00800 64 111 111* ASSISTÈNCIA I INFORMACIÓ 24/7. *La trucada és gratuïta si s’efectua des d’un telèfon fix. Abans de trucar amb el mòbil, consulteu les tarifes amb el vostre operador.

Us recordem que durant la primavera es contracten les assegurances de cereals de reg i les ampliacions de les pòlisses de secà que es van contractar al desembre pas-sat. Per tant, és bon moment per fer un resum de les principals novetats per aquesta campanya:

Assegurança de la palla: aquesta és opcional i independent de la del gra, i tindrà les cobertures per pedregada i incendi.

Cereals de primavera i arròs: s’amplia el termini de contracta-ció fins al 31 de juliol, acceptant la demanda feta des de JARC. Això beneficiarà principalment a productors amb segones collites de finals de juny o juliol.

Blat de moro: aquesta assegurança és una de les que tindrà més modificacions, degut a les grans variacions en el cultiu dels últims anys.

•Per vent huracanat es redueix la franquícia absoluta del 20% al 10%• A la taula de peritatges s’inclouen les varietats de cicle 400 o menor.• Les varietats per consum humà, Waxy i crispetes, tindran un preu superior.

Bonificacions: s’aplicarà una bonificació del 10% a aquells que portin més de 4 anys assegurant i tinguin una baixa sinistralitat.

Assegurança cereals secà

Cal recordar, que ara que en cereals ja es pot començar a defi-nir la producció real, podeu fer una assegurança complementària ampliant la producció assegurada. Aquesta tindrà cobertures per pedregada i incendi.

Si no heu contractat l’assegurança principal al desembre, ara també podeu fer-ho a través del “mòdul P”, amb cobertures per pedre-gada i incendi. En aquest cas, en una única pòlissa s’asseguren les parcel·les de secà i de regadiu, i serà l’agricultor qui fixarà la expec-tativa de producció.

Assegurança cereals reg

Cal tenir en compte que només podreu contractar el mòdul 2, que és la modalitat més econòmica, si tota la vostra explotació és de regadiu o si prèviament heu contractat el mòdul 2 pel secà.

Finalment, destacar que el cost de les assegurances d’enguany serà generalment menor al de la campanya passada, però aquesta variació dependrà de les característiques de cada pòlissa. La reducció es deu a l’increment de les subvencions realitzades per les administracions.

ACTIVITATS GIRONA

El dijous 6 de març vam organitzar la II Jornada de l’Oví de Girona, on es va informar sobre com afecta la reforma de la PAC 2015-2020 als ramaders d’oví-cabrum. Des de JARC-COAG vam mostrar la nostra preocupació pel que suposa el nou model de regionalització previst a la nova PAC pel

sector oví, aspecte molt reivindicat per la nostra organització. La reforma de la normativa d’ajuts perjudica greument als ramaders amb poca base territorial. En principi, la reducció del suport per aquests productors s’hauria de veure compensada pels ajuts aco-blats adreçats al sector oví. Tot i això, caldrà fer un seguiment de la situació per saber quin serà l’impacte real pels ramaders.

Durant la jornada també es va informar amb detall sobre el nou Decret d’Ordenació d’Explotacions Ramaderes, i els principals efec-tes pel sector. L’aplicació de distàncies entre l’explotació i les vies que suposin un risc sanitari (autopistes o ferrocarrils, per exemple) és un dels aspectes que més afecta els productors d’oví, sobretot els de ramaderia intensiva. Des de JARC-COAG ja hem demanat que aquestes distàncies també s’apliquin quan es planifiquen, per exemple, creixements urbanístics. Finalment, varem informar que de la demanda que hem traslladat al Departament d’Agricultura: Per fer qualsevol actuació obligada per la normativa, que suposi major càrrega econòmica a les explotacions, els productors han de rebre recolzament econòmic de l’Administració.

II JORNADA TÈCNICA DE L’OVÍ A GIRONA

CURS DE ‘FINANCES PER NO-FINANCERS’

Durant els mesos de febrer i març, hem realitzat un curs de ‘Finances per no financers’ a l’empresa Salitja de Vilobí d’Onyar. L’objectiu era oferir informació entenedora i eines útils per a la gestió financera de les explotacions agràries. El curs ha estat un èxit que esperem repetir ben aviat.


JORNADA DEL PORCÍ

ACTIVITATS GIRONA

món rural 29

Enguany ens plau haver pogut tornar a participar a FIRAGRI, com a expositors i organitzadors de jornades tècniques. Considerem que aquesta destacada fira agrícola i ramadera que es cele-

bra bianualment a Figueres (Alt Empordà), ens permet als agricultors i ramaders fer una breu pausa en les tasques quotidianes, trobar-nos, intercanviar amb altres companys de professió, d’altres sectors i territoris, i apropar-nos a dife-rents situacions i problemàtiques, sempre amb la voluntat de millora. Un any més, considerem que hem aconseguit que el nostre estand fos un puc de trobada i d’intercanvi d’informació i assessorament.

En el marc de Firagri també varem organitzar una jornada dedicada al sector porcí, en la qual van participar dos grans experts en aquest àmbit, el senyor Carlos Buxadé, catedràtic de la Escuela Superior de Ingenieros Agrónomos de la Universidad Politécnica de Madrid i destacat assessor i consultor internacional, i el senyor Pep Font, veterinari i cofundador de SIP consultors.

El cap sectorial de porcí de JARC-COAG, Jaume Bernis, va presentar la jornada fent un repàs de totes les reivindicacions i actua-cions que la nostra organització agrària ha fet per defensar els interessos dels ramaders de porcí.

Una de les conclusions d’aquesta jornada fou que cal que el sector porcí treballi per obrir nous mercats. En 10 anys, el consum de carn de porc s’ha reduït fins a un 28%, en canvi, la producció ha augmentat un 18%. Si tenim en compte, a més, la situació excedentària i de col·lapse que viu el mercat europeu, i que Rússia està tendint a l’autoabastiment, cal buscar mercats alternatius pel sector porcí. Vietnam i Xina en serien alguns exemples.

A més, també es va explicar que cal que el sector continuï invertint en una major eficiència en la gestió de les explotacions i no en un aug-ment de la producció. A l’Estat espanyol ja es treballa en aquesta línia, ja que els costos mitjos de producció han disminuït, passant d’1,23€/kg el 2013 a 1,11€/kg el 2014, tot i que aquest fet ha estat possible, en bona part, per la reducció dels costos de l’alimentació animal.

JARC-COAG A FIRAGRI 2015 (Figueres)

JORNADA DEL PORCÍ

FORMACIÓ SOBRE L’ÚS DE BIOCIDES

XERRADES INFORMATIVES SOBRE NOVETATS DUN 2015


ACTIVITATS BARCELONA

Aquests mesos hem continuat amb la formació per fer un ús co-rrecte de productes biocides en la ramaderia. Del 19 de febrer fins al 12 de març es va fer un curs de manipulador i aplicador

d’aquest tipus de productes a Calonge de Segarra. La formació va tenir una part teòrica i una de pràctica.

Des de JARC creiem que és molt important mantenir una bona higiene veterinària, és per això que apostem per cursos com aquests, per tal que els ramaders tinguin totes les eines necessàries per utilitzar productes biocides en la seva activitat professional.

Per assessorar correctament els agricultors i ramaders, des de JARC hem organitzat una sèrie de xerrades in-formatives arreu del territori per parlar de com poden incorporar-se professionalment els joves al camp català.

En aquest sentit, hem alertat dels problemes fiscals que podria suposar la nova normativa que regula aquest àmbit.

Des de JARC ja hem denunciat que aquest aspecte pot incre-mentar els frens dels emprenedors que vulguin establir-se com a professionals al sector agrari.

Durant les xerrades també hem informat del suport econòmic i els requisits que cal complir per fer inversions a les explotacions agràries per tal de fer-les més competitives, així com també del recolzament a la diversificació de l’activitat agrària. A cada una de les xerrades que hem anat fet a diferents punts del territori, ens hem centrat en els aspectes i ajuts que més afecten a cada zona. Aquests en són alguns exemples:

En la xerrada informativa del 3 de març a Vilafranca, es van tractar els aspectes més importants de la nova PAC que afecten el sector vitivinícola. En aquest sentit, cal destacar la reducció de l’aportació dels ajuts agroambientals a la vinya, ja que s’ha obert a altres cultius; la possibilitat que tindran els viticultors d’optar a l’ajut de la pro-ducció integrada per primera vegada, així com també l’obertura del suport econòmic a la producció ecològica a nous viticultors.

El 18 de març a Calaf vam destacar l’ajut agroambiental per la ges-tió dels fertilitzants, que pretén fer un pas més en la millora de les pràctiques agràries relacionades amb la fertilització dels conreus. Aquest suport econòmic creiem que és especialment interessant pels productors de cereals d’aquesta zona..

Per analitzar les possibilitats que ofereixen els futurs financers per protegir-se de les fluctuacions de preus en els mercats de cereals, vam organitzar una jornada tècnica a Aguilar de Segarra el passat 24 de març. A més, també vam informar als productors de conreus her-bacis dels tipus d’ajuts que poden sol·licitar al realitzar la DUN 2015.

FORMACIÓ SOBRE L’ÚS DE BIOCIDES

ACTIVITATS BARCELONA

A Vic, el dimarts 24 de març vam organitzar una jorna-da tècnica per desgranar tots els detalls del Decret d’Explotacions Ramaderes, que va entrar en vigor el març de l’any passat i informar-ne als ramaders. La normativa pretén establir un únic marc legal homo-

geni per evitar la dispersió normativa que hi ha en aquest àmbit.

Des de JARC considerem que les mesures establertes suposen importants inversions pels ramaders i que, per tant, cal un suport econòmic per part del Departament d’Agricultura. Un dels aspec-tes més costosos és el tancament perimetral de les explotacions ramaderes intensives, el qual afectarà especialment les de vaquí de llet.

JORNADA TÈCNICA: DECRET D’ORDENACIÓ D’EXPLOTACIONS RAMADERES

FORMACIÓ PRÀCTICA EN INSPECCIÓ D’EQUIPS D’APLICACIÓ DE FITOSANITARIS

món rural 31

Abans del 26 de novembre de 2016, tots els equips d’aplicació de productes fitosanitaris de més de 100 litres hauran d’haver passat la ITV com a mí-nim una vegada per poder-los utilitzar.

Aquesta és una de les mesures que es desprèn del Reial Decret 1311/2012 que va entrar en vigor el gener del 2014.

El DAAM ha impulsat un calendari per organitzar les inspec-cions i fer-les de forma esglaonada. Des de JARC, a partir del mes de juny engegarem una campanya per facilitar als socis mi-

llors condicions en els preus de les ITV, mitjançant la coordina-ció de màquines en diferents municipis i dies.

A més, la normativa també estableix que per adquirir i aplicar productes fitosanitaris es requerirà el carnet bàsic de manipu-lador i aplicador d’aquests elements. Per tal de donar tota la informació necessària sobre aquests temes, vam organitzar una jornada tècnica a Balsareny el passat 6 de març, on es van ex-plicar els trets més importants de la normativa, i on la part pràctica va ser la protagonista, ja que es va fer una demostració de com es fa una inspecció de maquinària agrícola.


ACTIVITATS LLEIDA

JORNADA DE LA VEDELLA JARC-COAG A LLEIDA

D’altra banda, a mitjans de març vam organitzar una xerrada informativa a Bellver de Cerdanya, a la qual assistiren unes 75 persones. Per començar es va fer un breu repàs dels ajuts del primer pilar (Pagament base, Pagament Verd i ajuts ramaders acoblats), comen-tats extensament en anteriors jornades a territori. En acabar aprofundirem en els ajuts inclosos en el CGE que més afecten als productors d’aquesta zona, com poden ser la gestió de prats de dall, les races autòctones, ICM, i agricultura i ramaderia ecològica. I finalment, a la tarda es feu una sessió d’assessorament dedicada a Plans de Millora i incorporacions de joves.

Per realitzar aquesta important tasca d’informació i assessorament el nostre equip tècnic analitza tota la normativa d’ajuts, presenta al·legacions al Departament d’Agricultura argumentant els canvis necessaris, i posteriorment adapta el contingut de les xerrades a les necessitats de cada territori. Una feina importantíssima que ens permet oferir un servei de gestió d’ajuts integral, professional, basat en anys d’experiència, i sempre adaptat a la realitat de cada explotació.

XERRADES INFORMATIVES SOBRE LES NOVETATS DELS AJUTS 2015

Durant els mesos de febrer i març hem continuat les xerrades d’informació i assessorament tècnic sobre ajuts a les comarques lleidatanes. Mesos endarrere ens centrarem en els ajuts que ja s’ha-vien tancat, és a dir els que afectaven el primer

pilar de la PAC 2015-2020. I ara, malgrat la normativa encara no està publicada, hem procurat fer arribar la informació bà-sica i definitiva sobre els ajuts inclosos al Contracte Global d’Explotació (CGE).

Les xerrades que han despertat major interès han estat aque-lles en que es tractava el tema del suport econòmic que inver-sions (Plans de Millora) i el recolzament per la incorporacions de joves al camp, celebrades a Lleida, Les Borges Blanques i Mollerussa.

ACTIVITATS LLEIDA

món rural 33

JORNADA DE LA VEDELLA JARC-COAG A LLEIDA

Més de 100 persones es van aplegar a Lleida, el passat dimecres 18 de març, per participar a la Jornada de la Vedella JARC-COAG. El nostre objectiu era informar sobre com afecta la reforma de la PAC 2015-2020 al sector del vaquí de carn d’engreix. En aquest sentit, in-

formarem que hem denunciat que aquests ramaders son uns dels grans perjudicats del nou model d’ajuts, ja que calculem que el 2020 perdran un 44% del suport econòmic que rebien fins ara (uns 15M€). A més, també vam tornar a destacar que el greu problema de la refor-ma de la PAC és que continua deixant la porta oberta als absentistes. No es prioritza el recolzament cap als agricultors i ramaders profes-sionals, per tant, alguns d’ells incomprensiblement queden exclosos del sistema d’ajuts i altres es veuen greument afectats.

A la jornada hi van participar el president de JARC-COAG a Llei-da, Joan Carles Massot; els màxims responsables tècnics de JARC i COAG, Jordi Vidal i José Luis Miguel, respectivament; i el president de JARC-COAG a Catalunya, Francesc Boronat.

Hem denunciat que el 2020 els ramaders de vaquí d’engreix rebran un 44% menys d’ajuts, una retallada progressiva que s’inicia enguany.

Un any més la Fira de Sant Josep de Mollerussa ha estat un punt de trobada dels productors, que permet intercanviar experiències, analitzar la situació del sector, apropar-se a noves tecnologies i aprofitar sinèrgies. En aquest marc, la sectorial de cultius herbacis de la nostra organització celebrà una jornada tècnica per exposar nous sistemes d’assecatge i conservació del gra i els farratges. Experts en la matèria explicaren detalladament un sistema d’assecatge basat en l’aplicació d’àcids orgànics, que pot millorar el procés d’as-

secatge i conservació dels cereals i els farratges. A més, permetria fer-ho a la pròpia explotació i es reduiria el cost, fins a un 90% en casos com el panís. Aquesta tècnica també permetria augmentar el període de conservació, aconseguint que els agricultors tinguin major capacitat de decisió a l’hora de comercialitzar els seus productes.

143a FIRA DE SANT JOSEP A MOLLERUSSA

Jornada tècnica sobre micotoxines i sistemes d’assecatge i conservació dels cultius herbacis


CURS DE MANIPULACIÓ I APLICACIÓ DE PRODUCTES FITOSANITARIS

ACTIVITATS TARRAGONA

OLIOLI

LLET

COL·LABORA!www.bancdelsaliments.org

FA MÉS DE 25 ANYS QUE LLUITEM CONTRA EL MALBARATAMENT APROFITANT ELS EXCEDENTS ALIMENTARIS PER DISTRIBUIR-LOS ENTRE LES PERSONES DEL NOSTRE ENTORN QUE MÉS HO NECESSITEN.

Durant aquests mesos de febrer i març, a Riudecanyes (Baix Camp), també hem impartit un nou curs de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris (nivell bàsic). Des de JARC vam considerar important tirar endavant aquest tipus de curs a diferents punts de Catalunya, ja que amb l’entrada en vigor de la normativa en Gestió Integrada de Plagues, a partir del 26 de novembre de 2015 serà necessari tenir el carnet que t’habilita a adquirir i aplicar productes fitosanitaris.

Aquests mesos d’hivern, per encarar el millor possible la nova campanya de la DUN 2015, hem organitzat diverses xerrades informatives a la demarcació de Tarragona. Aquestes han centrat l’atenció de socis/es i simpatitzants, tots ells inte-ressats en conèixer les novetats del nou sistema d’ajuts (PAC 2015-2020). Durant aquestes jornades d’informació i assessorament tècnic, s’ha aprofundit sobretot en les novetats que enguany incorpora el PDR català, i han interessat especialment l’ajut per la incorporació de joves, els plans de millora i el suport a la diversifica-ció agrària. Les darreres xerrades s’han realitzat a Montblanc, Batea, La Fatarella, Solivella i Porrera.

LES XERRADES INFORMATIVES SOBRE NOVETATS DUN 2015 CONTINUEN

OLIOLI

LLET

COL·LABORA!www.bancdelsaliments.org

FA MÉS DE 25 ANYS QUE LLUITEM CONTRA EL MALBARATAMENT APROFITANT ELS EXCEDENTS ALIMENTARIS PER DISTRIBUIR-LOS ENTRE LES PERSONES DEL NOSTRE ENTORN QUE MÉS HO NECESSITEN.

Reciclar és un acte de generositat, però també d’egoisme. Si separes bé a casa, el primer beneficiat ets tu.

Dr. Jorge WagensbergFísic #pqreciclem

Recorda que el blau és per als envasos de paper, cartró, revistes i diaris.

Amb el finançament de:

Contractes de venda en defensa del productor

Documents

Transcript of Contractes de venda en defensa del productor