Conviure amb un fill/a...
14
ADOLESCÈNCIA Eva Bach Cobacho [email protected] 1 Conviure amb un fill/a adolescent Dificultats i meravelles ADOLESCÈNCIES DE SEMPRE L’adolescència, una etapa de trànsit L’adolescència fa ja un temps que es defineix com aquella etapa de la vida que cada vegada comença abans i acaba més tard, o no acaba. Quant més adults i madurs siguem els adults/es, més breu serà l’adolescència Si sabem situar-nos en el nostre lloc, l’adolescència serà el que ha de ser: una etapa transitòria, de pas entre la infantesa i l’edat adulta. Algunes possibles causes que fan que les adolescències es perpetuïn: - Voler ser col·legues enlloc d’adults, per por a traumatitzar-los i per un cert sentiment de culpa Comporta per part nostra una sobreprotecció i una laxitud que no els ajuda a créixer i madurar. - La necessitat d’aferrar-nos a ells i evitar que marxin per omplir d’aquesta manera la nostra pròpia buidor Va en detriment de la seva autonomia. Etapes o fases de l’adolescència. Edats aproximades Les edats són aproximades i tenen un marge d’oscil·lació.
Transcript of Conviure amb un fill/a...
ADOLESCÈNCIA
Eva Bach Cobacho [email protected]
1
Conviure amb un fill/a adolescent Dificultats i meravelles ADOLESCÈNCIES DE SEMPRE
L’adolescència, una etapa de trànsit
L’adolescència fa ja un temps que es defineix com aquella etapa de la vida que cada vegada comença abans i acaba més tard, o no acaba. Quant més adults i madurs siguem els adults/es, més breu serà l’adolescència Si sabem situar-nos en el nostre lloc, l’adolescència serà el que ha de ser: una etapa transitòria, de pas entre la infantesa i l’edat adulta. Algunes possibles causes que fan que les adolescències es perpetuïn:
- Voler ser col·legues enlloc d’adults, per por a traumatitzar-los i per un cert sentiment de culpa Comporta per part nostra una sobreprotecció i una laxitud que no els ajuda a créixer i madurar.
- La necessitat d’aferrar-nos a ells i evitar que marxin per omplir d’aquesta manera la nostra pròpia buidor Va en detriment de la seva autonomia.
Etapes o fases de l’adolescència. Edats aproximades Les edats són aproximades i tenen un marge d’oscil·lació.
ADOLESCÈNCIA
Eva Bach Cobacho [email protected]
2
L'adolescència s'inaugura amb una sèrie de canvis físics: la biologia marca el primer esglaó.
La transformació genera emocions intenses, molt noves, i algunes d'ellesproblemàtiques.
A la nostra cultura, el pas d'infant a adult és lent, anestessiat, dissimulat...falta de llibertat per ser ell, sensació provisionalitat / temps-protecció.
La dependència emocional disminueix però no desapareix segueixennecessitant protecció i afecte (manifestacions concretes).
Han de saber que estem disponibles, però també que han d'aprendre per símateixos i dels seus propis fracassos.
No poden aprendre de la nostra experiència ni de la mera informació. Hande viure i experimentar i entrebancar-se ells.
El bagatge emocional acumulat fins aleshores esdevé essencial. Condicionael seu estat anímic.
L'adolescència s'inaugura amb una sèrie de canvis físics: la biologia marca el primer esglaó.
La transformació genera emocions intenses, molt noves, i algunes d'ellesproblemàtiques.
A la nostra cultura, el pas d'infant a adult és lent, anestessiat, dissimulat...falta de llibertat per ser ell, sensació provisionalitat / temps-protecció.
La dependència emocional disminueix però no desapareix segueixennecessitant protecció i afecte (manifestacions concretes).
Han de saber que estem disponibles, però també que han d'aprendre per símateixos i dels seus propis fracassos.
No poden aprendre de la nostra experiència ni de la mera informació. Hande viure i experimentar i entrebancar-se ells.
El bagatge emocional acumulat fins aleshores esdevé essencial. Condicionael seu estat anímic.
Trets distintius característics SÍNTESI: A. Vallejo-Nájera / M. Royo / E. Bach
desitjat
temut
ADAPTACIÓ: Royo, M. En: Bach, E. (2004). Lo más cerca posible. Bcn, Praxis/Síntesis personals.
REBEL·LIA
GRUP d’IGUALS
INTIMITAT
o Efervescència hormonal agitació emocional o Per plaer descàrrega de tensió o Per necessitat d’autonomia i reafirmació
personal coneixement dels propis límits
o Com una segona família o Mitiga les pors, ofereix seguretat, companyia,
comprensió, consol, refugi… o Comporta la pressió de ser igual per ser
acceptat/da
o Distància física i emocional de l’adult necessiten allunyar-se per diferenciar-se.
o Susceptibilitat
DESPERTAR VITAL
Un desitjat i temut despertar
ADOLESCÈNCIA
Eva Bach Cobacho [email protected]
3
Fa 5.000 anys ja eren així
Vivim en una època decadent, els joves ja no respecten els seus progenitors, són grollers i impacients, freqüenten les tavernes i no tenen dignitat
inscripció en una tomba egípcia, aprox. 3.000 anys a.C.
Els joves d’avui són irreverents i ociosos. Mai no seran com la juventud d’abans. Seran incapaços de conservar la nostra civilització.
fragment d’ escriptura cuneïforme babilònica, més de 2.000 anys a.C.
Els nostres joves estimen el luxe, tenen pèssim modals, menyspreen l’autoritat i no respecten els seus grans. Els nostres fills són uns vertaders tirans. Ja no s’aixequen quan algú entra a casa seva, contradiuen els seus pares i tiranitzen els seus mestres.
Sòcrates, 470-399 a.C.
Ja no cap esperança en el futur del nostre país, si aquesta joventut d’avui agafa demà el poder...
Hesíode, s.VII-VI a. C.
ADOLESCENTS D’AVUI Els/Les adolescents del nou mil·leni: ¿Generació Einstein o Generació Jo?
GENERACIÓ EINSTEIN - Jeroen Boschma GENERACIÓ JO - Jane Twenge
Escrit por un publicista holandès, publicat el 2006. Obté el Premi de Literatura PIM Marketing a Holanda, aquest mateix any.
Generació silenciosa Generació Baby boom Generació X Generació Einstein (a partir 1988)
MÉS LLESTOS – MÉS RÁPIDS – MÉS SOCIALS
Escrit també el 2006, per una professora de psicologia de la Universitat de San Diego (Califòrnia).
Va sorgir a arrel de l’estudi “Els egos s’inflen amb el temps”, elaborat a partir d’una enquesta a 16.500 universitaris dels EEUU.
CONCLUSIÓ 2/3 dels joves són MÉS NARCISISTES i MÉS INFELIÇOS QUE MAI
ADOLESCÈNCIA
Eva Bach Cobacho [email protected]
4
GENERACIÓ EINSTEIN GENERACIÓ JO • visió positiva, optimista • visió negativa, pessimista
• autèntica, respectuosa, pragmàtica, crítica, justa
• narcisista, egocèntrica, individualista i frívola
• solidària, saben compartir • solidaris només per interès, no saben compartir
• la tecnologia representa bàsicament una xarxa de relacions
• la tecnologia representa un aparador d’autopromoció
• molt sociables • grans dificultats per relacionar-se
• gran potencial i capacitat creativa • excés de confiança, expectatives no realistes
• desitgen ser feliços • hedonistes, mimats i consentits
• gran importància de la família i els valors tradicionals
• allunyada de la família i falta de valors
Una aposta per la integració.
LA GENERACIÓ 2000, EN SÍNTESI
• Tenen alguns dèficits importants: falta de paciència, de perseverança, de capacitat d’esforç, de vocació de servei, laxitud en les normes, etc.
• Javier Elzo, “La voz de los adolescentes” Entre els seus valors hi ha l’autenticitat i la justícia, però ressalta també alguns dèficits en altres valors com l’esforç, la responsabilitat, el compromís, l’abnegació, el gust pel treball ben fet...
Sota el meu parer, representen l’esperança o la possibilitat d’integració que encarna aquesta generació.
GENERACIÓ JO Representa els perills d’aquesta generació.
GENERACIÓ EINSTEIN Representa el potencial, que és immens i que hem d’ajudar-los a canalitzar.
ADOLESCÈNCIA
Eva Bach Cobacho [email protected]
5
• Gran potencial que hem d’ajudar-los a canalitzar adequadament.
• Utilitzen les tecnologies per entrar a formar part activa d’una immensa xarxa de relacions i de possibilitats.
• Major desenvolupament de les intel·ligències múltiples que les generacions anteriors.
• Sensibilitat i aptitud emocional.
• Són autònoms i autodidactes.
• Major desenvolupament de l’hemisferi dret del cervell.
• Capacitat crítica.
• Molt ràpids mentalment.
• Inadaptació al sistema educatiu.
• Mentalitat positiva i optimista.
• Nobles i amb sentit de la justícia.
• Volen ser feliços.
DARRERES DESCOBERTES SOBRE EL CERVELL ADOLESCENT
• L’adolescència és una etapa més rellevant i amb un potencial més gran del que es pensava. Un equip de la Universitat de NY ha descobert que l’evolució del cervell de la infantesa a l’adultesa no és una evolució decreixent. A l’adolescència es produeix un gran esclat de connexions i l’educació ha d’ajudar a escollir i a realitzar una poda,
per veure quines cal consolidar i quines desestimar. Aquesta poda comença pels sentits i acaba per la part frontal de cervell, que té a veure amb els processos de raonament, i es produeix passats els 20 anys - I. Morgado.
• No tot es decideix i es configura a la infantesa. Si bé hi ha una primera
època d'aprenentatge molt important, en l'adolescència es torna a redissenyar el cervell i es produeix una segona etapa també molt important d'aprenentatge. «El cervell d'un adolescent és com un cotxe molt potent en mans d'una persona sense carnet de conduir. És a dir, té moltes possibilitats ,però cal que les aprengui a fer servir» - J.A. Marina.
• Els cervells adolescents són immadurs i inacabats, es pot dir que estan “en
obres”. Però això no ho hem de veure com un problema o dèficit. És exactament el que fa falta en una etapa de la vida funcional, adaptativa i d’obertura al que és nou com és l’adolescència. La demora en la maduresa, la lentitud en el desenvolupament, augmenta la flexibilitat en l’època en que sortim al món adult que hem de conèixer i al qual ens hem d’integrar. “Si
ADOLESCÈNCIA
Eva Bach Cobacho [email protected]
6
fóssim més llestos des de més joves, acabaríem sent més tontos” – David Dobbs. National Geographic, Octubre 2011.
• Fa centenars de milers d’anys, els nostres ancestres tot just superaven
l’adolescència, la qual cosa significa que el cervell estava dissenyat per assolir el seu zenit en aquest moment. Tal vegada el que succeeix en el cervell en l’edat adulta no sigui més que una simple argúcia per conservar una eficàcia i adaptar-se a una supervivència no prevista. I aquesta pregunta n’inspira una altra: el salt dels homínids primitius als humans, i la subsegüent conquesta del món, fou obra d’adolescents. Hauríem de mirar la joventut amb més respecte; tenen ments poderoses. Bruno Benavides – FORUM National Geographic, febrer 2012.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN EL CONTEXT ACTUAL
o Saber conviure amb persones de llocs molts diferents. o Ser capaç de gestionar les diferències i d’entendre punts de vista molt diferents. o Saber treballar en equip. o Motivació, perseverança i capacitat per aprendre al llarg de tota la vida. o Discerniment. Distingir el gra de la palla, el que és essencial i valuós del que
no ho és, enmig de tanta informació. o Actitud activa i compromesa per encarar les dificultats. o Desplegar recursos per fer front a la incertesa, la complexitat i l’adversitat. o Desenvolupar la capacitat de resiliència per transitar les dificultats i
aprofitar-les per créixer. o Desenvolupar una gran capacitat d’adaptació al canvi, creativitat, imaginació
i capacitat de síntesi. o Creativitat per construir noves formes de vida, idear noves solucions i cercar
nous equilibris. o Trobar el propi lloc en el món per poder realitzar la pròpia contribució al
temps que ens ha tocat viure. Sentir-nos útils i compromesos en la millora de l’entorn.
o Desenvolupar una personalitat integradora i cultivar una sana autoestima. o Ser capaç de prendre decisions i d’escollir metes adequades. o Saber crear xarxes de coneixement i formacions curriculars pragmàtiques i
funcionals. o Ser capaços d’extreure alguna cosa positiva de tot allò que ens succeeix
serendipitat. Apropar-nos a la “gran felicitat”.
adaptació: Mercè Traveset & Eva Bach
o Sentir que pertanyem sentir-sE part d’una família, d’un territori, d’una història, d’una cultura, d’uns grups determinats , d’un projecte, de la humanitat, del cosmos...
o Ser capaç d’establir lligams afectius saludables amb els altres i de crear climes de relació agradables i positius.
ADOLESCÈNCIA
Eva Bach Cobacho [email protected]
7
ACTITUDS RECOMANABLES PER EDUCAR AMB ÈXIT A L’ADOLESCÈNCIA
1. Desenvolupar la nostra competència emocional Adoptar actituds madures i constituir-nos en referents perquè puguin elaborar la seva pròpia alquímia interior.
2. Propiciar una bona comunicació Erigir-nos en enginyers de camins i ponts cap a ells/es.
3. Realitzar un bon exercici de l’amor i l’autoritat Trobar un punt d’equilibri entre la permissivitat i l’autoritarisme.
4. Situar-nos en el nostre lloc d’ADULTS i transmetre’ls el llegat dels nostres grans, com la flama sagrada de la vida.
1. DESENVOLUPAR LA NOSTRA COMPETÈNCIA EMOCIONAL
Què significa ser emocionalment competents com a adults SÍNTESI: Bach, E. (2008) Adolescentes “qué maravilla”. Barcelona, Plataforma
• Que tenim la capacitat de parlar quan convé parlar, expressant les coses assertivament, i també la de callar a temps quan és precís.
• Que podem estar davant del seu enuig, dolor o malestar sense dramatitzar.
• Que el seu mal humor i les seves males maneres no es fan perdre els papers per sistema.
• Que podem enfadar-nos o discutir sense que passi res catastròfic.
• Que som capaços de contenir-nos i respondre d’una manera diferent a la seva, i evitem entrar en una espiral destructiva que malmeti la relació.
• Que no caiem fàcilment en aquest tipus de tempestes emocionals, que tan mal cos i ambient deixen.
• Que no pot amb nosaltres qualsevol cosa i no esclatem a la mínima.
• Que som confiables.
• Que els anys que els portem d’avantatge es noten.
• Que passi el que passi i facin el que facin, els seguim estimant igual.
En definitiva, significa que: o Som capaços de prendre el nostre lloc i la nostra responsabilitat com a adults. Que
podem assumir-los, que no ens ve gran. o Procurem conjugar de la millor manera possible -assumint el risc d’equivocar-nos-,
l’amor amb l’autoritat o la autoritat amb l’amor o Sabem estar al seu costat sostenint les nostres emocions i les seves. o El nostre amor està a prova tant dels nostres propis vaivens com dels seus.
ADOLESCÈNCIA
Eva Bach Cobacho [email protected]
8
2. LES CLAUS D’UNA BONA COMUNICACIÓ SÍNTESIS: Bach, E. (2008) Adolescentes “qué maravilla”. Barcelona, Plataforma
Requisits per a una bona comunicació amb adolescents o ORDRE “Cadascú al seu lloc per poder educar” (Marianne Franke) o Aprofitar l’adolescència per reorganitzar el nostre propi món emocional. o Recobrar allò que és essencial i perenne. o Aprendre a mirar-los amb bons ulls CONFIANÇA. Com crear ponts de comunicació i diàleg
• Ser breus: les paraules justes.
• Parlar més clar, menys alt.
• Parlar amb valentia i fermesa.
• Posar-hi cor – Tocar el cor. Parlar des dels sentiments.
• Parlar en positiu i orientar-nos a solucions.
• Distingir el SER del FER.
• Saber llegir les seves vertaderes necessitats i emocions. Angélica Olvera Hem de parlar precís, concís i massís.
3- UN BON EXERCICI DE L’AMOR I DE L’AUTORITAT
AMOR AUTORITAT
Treballar en interès del menor és donar-li garantia i satisfacció dels seus drets exigint-li les seves obligacions. (E. Calatayud, p. 122)
Tendresa Respecte Comprensió Consideració Confiança Esperança Paciència
Responsabilitat Integritat Contenció Seguretat Maduresa Discerniment Gotes de saviesa
No sobreprotecció ni permissivitat No despotisme, abús, maltractament ni absoluta. submissió
ADOLESCÈNCIA
Eva Bach Cobacho [email protected]
9
American Academy of Pediatrics – www.aap.org
recomanacions
1) Prepareu-vos pel canvi 2) Prepareu-vos per ser posats a prova 3) Prepareu-vos per un període de rebuig 4) Sigueu flexibles 5) No us ho agafeu tot seriosament 6) Procureu mantenir el sentit de l’humor 7) Trobeu temps per escoltar, realment escoltar. 8) Apreneu les diferents expressions dels adolescents. 9) Recordeu els vostres propis canvis
10) No deixeu que la vostra pròpia adolescència us influeixi massa 11) Aprengueu tot el que envolta l’adolescent
12) Penseu en vosaltres mateixos ________________________________________________________ Claus de Consell Familiar en l’adolescència
4- TRANSMETRE EL LLEGAT DELS NOSTRES AVANTPASSATS
D’igual manera que un veler recupera la posició d’equilibri, malgrat els cops de mar, gràcies al pes que hi ha col·locat a sota de la quilla, quan donem als nostres joves missatges amb una càrrega profunditat que té el seu origen en les nostres pròpies arrels familiars i culturals, els estem ajudant a trobar un eix equilibrador al que agafar-se davant de determinades sacsejades a les que poden veure’s sotmesos al llarg de la seva vida. (...) Les coses de l’ànima mai no passen de moda. Són atemporals i hem de saber passar-les a les generacions següents com una flama sagrada, com un gran tresor que ens va ser lliurat pels nostres avantpassats.
Eva Bach, Adolescentes, “qué maravilla” (p.62)
“A través dels segles no hi ha hagut una sola generació que no hagi pecat de fatalisme a l’observar la joventut. Paradoxalment, el món és cada cop més just...”
Fernando Trías de Bes Existeixen adolescències perilloses o desgraciades, però la majoria d’elles, fins i tot les que s’omplen de patiment, seran construïdes positivament.
Mariano Royo Arpón
ADOLESCÈNCIA
Eva Bach Cobacho [email protected]
10
BIBLIOGRAFÍA • ALBALADEJO, M. (2010) Com dir-ho. Entrevistes eficaces en l’àmbit educatiu. Barcelona, Graó.
o (2007) La comunicació més enllà de les paraules. Barcelona, Graó.
• BACH, E. (2008) Adolescentes “qué maravilla”. Barcelona, Plataforma.
• BACH, E. i DARDER, P. (2002) Sedueix-te per seduir. Viure i educar les emocions. Barcelona, ed.62.
o (2004) Des-educa’t. Una proposta per viure i conviure millor. Barcelona, ed. 62.
• BACH, E. i FORÉS, A. (2008) La asertividad. Para gente extraordinaria. Barcelona, Plataforma.
• BOIX, C. (2007) Educar para ser feliz. Una propuesta de educación emocional. Barcelona, CEAC.
• BAYARD, R. T., i BAYARD, J. (1991) ¡Socorro! Tengo un hijo adolescente. Madrid, Temas de hoy.
• BETTELHEIM, B. (1989) No hay padres perfectos. Barcelona, Grijalbo.
• BOSCHMA, J. (2008) Generación Einstein. Barcelona, Gestión 2000.
• CALATAYUD, E (2007) Reflexiones de un juez de menores. Granada, Dauro.
• CARDONA, V. (2011) Un extraño en casa. Comunicación con el adolescente. Barcelona, Vicerversa.
• CASTELLS, P., y SALGADO, G. (2001) Salir de noche y dormir de día. Barcelona, Planeta.
• CORBELLA, J. (1992) Pares i fills: una relació. Barcelona, Columna.
• CORKILLE, D. (1994) El niño feliz. Su clave psicológica. Barcelona, Gedisa.
• ELIAS, M, J., TOBIAS, S. E., i FRIEDLANDER, B. S., (2001) Educar adolescentes con inteligencia emocional. Barcelona: Plaza Janés.
• ELZO, J. (2008) La voz de los adolescentes. Madrid, PPC.
o (2002) El silencio de los adolescentes: lo que no cuentan a sus padres. Madrid, Temas de hoy.
• ERIKSON, E. (2000) El ciclo vital completado. Barcelona, Paidós.
• FABER, A. i MAZLISH, E. (1997) Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y cómo escuchar para que sus hijos le hablen. Barcelona, Medici.
• FOLCH i CAMARASA, Ll. i FOLCH i SOLER, Ll i J. (1994) Educar els fills cada dia és més difícil. Vic, Eumo.
• FORD, J. (1998) Cómo vivir con tu hijo adolescente (aunque parezca imposible). Barcelona, Integral.
• FUNES, J. (2010) 9 ideas clave. Educar en la adolescencia. Barcelona, Graó.
• FUSTÉ, M. (2010) Experiencias de lengua en secundaria desde una perspectiva sistémica. Bcn, Graó.
• GARRIDO, v. (2005) Los hijos Tiranos. El síndrome del emperador. Barcelona, Ariel.
o (2007) Antes que sea tarde. Cómo prevenir la tiranía de los hijos. Barcelona, Nabla.
• GARRIGA, J. (2006) ¿Dónde están las monedas? El cuento de nuestros padres. Barcelona, Rigden – Institut Gestalt.
• GOÑI, C. y GUEMBE, P. (2006) No se lo digas a mis padres. Barcelona, Booket.
• HELLINGER, B. (2007) Felicidad que permanece. Barcelona, Rigden-Institut Gestalt.
• KAPLAN, L. (1986). Adolescencia: el adiós a la infancia. Buenos Aires, Paidós Ibérica.
• MILLER, A. (1985) El drama del niño dotado y la búsqueda del verdadero yo. Barcelona, Tusquets.
• NAOURI, A. (2005) Padres permisivos, hijos tiranos. Barcelona, Ediciones B.
• PAYMAL, N. (2007) Pedagogía 3000. Barcelona, Adhyayana 22
• PÉREZ SIMÓ, R. (2007) Lo mejor y lo peor de la adolescencia. Barcelona, Cahoba.
• PERINAT, A. et ALT. (2003) Los Adolescentes del siglo XXI. Barcelona, UOC.
ADOLESCÈNCIA
Eva Bach Cobacho [email protected]
11
• ROYO, J. (2008) Los rebeldes del bienestar: claves para la comunicación con los nuevos adolescentes. Barcelona, Alba editorial.
• SAZ-MARÍN, A.I. (2007) SOS Adolescentes. Madrid, Aguilar.
• SOLER, J. i CONANGLA, M.M. (2006) Ámame para que me pueda ir. Barcelona, Amat.
• STEEDE, K. (2002) Los 10 errores más comunes de los padres… y cómo evitarlos. Madrid, Edaf.
• SURIS, J.C. (2007) Un adolescente en casa. Barcelona, Debolsillo.
• THIÓ DE POL, C. (1994) Entre pares i fills. Barcelona, Barcanova.
• TRAVESET, M. (2007) La Pedagogía Sistémica. Fundamentos y práctica. Barcelona, Graó.
• TWENGE, J. (2006) Generation Me. New York, Free Press.
• VALLEJO-NÁGERA, A. (1997) La edad del pavo. Consejos para lidiar con la rebeldía de los adolescentes. Madrid, Temas de hoy.
• WOLF, A.E. (2001) No te metas en mi vida. Pero antes, ¿me llevas al burger? Madrid, Alfaguara.
• DOBBS, D. Hermosos cerebros. Los últimos descubrimientos sobre el cerebro adolescente. National Geographic. Octubre 2011.
algunes pàgines web • http://www.maynet.es Pàgina sobre relacions familiars, comunicació pares-fills, parella,
educació per a la salut, educació en valors, etc. Creada per Mª Cecilia Martí, Isabel Rubio i Ana Puigcerver. En sóc col·laboradora.
• http://plataformaeditorial.com/blog/tag/eva-bach/ Pàgina del meu apartat a la meva editorial actual, Plataforma editorial.
• http://criatures.ara.cat/ Portal vinculat a la secció d’educació i família del diari ara, dirigit per en Carles Capdevila (hereter de l’antic criatures.cat).
• http://www.institutgestalt.com Centre de psicoteràpia, comunicació i relacions humanes. Col·laboro en l’àrea de Pedagogia Sistèmica (PS).
• www.xtvl.tv/familiesiescola Programa sobre família i escola – FAPAES i Xarxa de Televisions Locals de Catalunya. Col·laboradora de diversos programes.
• http://www.adscentre.org Centre d’autoconeixement i desenvolupament personal a Girona, creat per Carmen Boix. Hi col·laboro en algunes formacions.
• http://www.mercetraveset.com Pàgina de Mercè Traveset, directora de l’àrea de PS de l’Institut Gestatl de Barcelona i coordinadora del grup de PS de l'ICE-UAB.
• http://www.xtec.net/~cparella/ Pàgina de Carles Parellada, coordinador del grup de PS de l'ICE-UAB.
• http://www.solohijos.com Portal de referència, “per ser millors pares”.
• http://www.universidaddepadres.es Portal creat per José Antonio Marina, per col·laborar amb els pares durant tot el procés educatiu dels seus fills.
• http://www.familiaforum.net Portal creat per la Fundació Claret.
Diari ARA
Suplement Criatures, “Flors de Bach” (dissabtes) Reflexió setmanal, a càrrec d’Eva Bach, sobre la comunicació entre pares i fills, a partir d’una frase que ens ajuda a educar.
ADOLESCÈNCIA
Eva Bach Cobacho [email protected]
12
relació de programes de TV i Ràdio – Eva Bach
• BRICOLATGE EMOCIONAL – TV3, dirigit per Gaspar Hernández http://www.tv3.cat/bricolatgeemocional 13 capítols.
o “Saber enfadar-nos” http://www.tv3.cat/videos/3020930/Saber-enfadar-nos o “La Felicitat” http://www.tv3.cat/videos/3020911/La-felicitat minut 04’50
• L’ENTREVISTA – Canal 3/24 – Salvador Sala Entrevista a Eva Bach sobre l’assertivitat:
o http://www.youtube.com/watch?v=gTtK602ZyHg – 1a. part
o http://www.youtube.com/watch?v=mHS22oM6Sgk – 2a. part
• ARA TV i XIP TV o Com afrontar la gelosia entre germans
http://criatures.ara.cat/blog/2009/12/02/com-afrontar-la-gelosia-entre-germans/
o Parlar de sexe amb els fills http://criatures.ara.cat/blog/2010/07/02/com-parlar-de-sexe-amb-els-fills/
o Per què els germans són tan diferents (minut 05’37) http://criatures.ara.cat/blog/2010/12/24/teni-dues-mares-al-criatures-tv/
o El nostre llegat educatiu (minut 06’23) http://www.xiptv.cat/criatures/capitol/activitats-extraescolars
o Dir no als fills (minut 6’08) http://www.xiptv.cat/criatures/capitol/dir-no-als-fills
o Emocions i sentiments (minut 06’05) http://www.xiptv.cat/criatures/capitol/adopcions-internacionals
o La mort (minut 06’14) http://www.xiptv.cat/criatures/capitol/nens-amb-altes-capacitats
o Un errors dels pares: voler ser perfectes (minut 06’40) http://www.xiptv.cat/criatures/capitol/compaginar-estudis-i-feina
o Explicar d’on venen els nens (minut 06’21) http://www.xiptv.cat/criatures/capitol/familia-nombrosa-i-fills-celiacs
• FAMÍLIES I ESCOLA - FAPAES i Xarxa de Televisions Locals de Catalunya www.xtvl.tv/familiesiescola
o Educació sexual (febrer 2010): http://familiesiescola.blocs.xtvl.tv/posts/fitxa/401
o Què diem i com ho diem (nov. 2010): http://familiesiescola.blocs.xtvl.tv/posts/fitxa/500
o Em sento bé (maig 2011) http://xtvlblocs.cat/familiesiescola/2011/05/02/1-programa-em-sento-be/
ADOLESCÈNCIA
Eva Bach Cobacho [email protected]
13
• PARA TODOS LA 2 – TV2 http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2 o La Adolescencia 13.12.11 franja horària: 00.02:14
http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-13-12-11/1272154/
o Asertividad 26.04.10 – franja horària: 01.00.04
• L’OFICI DE VIURE – Catalunya Ràdio, Dirigit per Gaspar Hernández http://www.catradio.cat/programa/1038/Lofici-de-viure
o Quan estem enfadats, el contrari és el convenient (15.05.09) a partir minut 13’48 http://www.catradio.cat/audio/339107/Quan-estem-enfadats-el-contrari-%C3%A9s-el-convenient
o Correu electrònic i estrès (15.06.09) http://www.catradio.cat/audio/352104/Estr%C3%A8s-i-correu-electr%C3%B2nic
o Tolerància a la frustració (21.05.10) minut 03’00 http://www.catradio.cat/audio/441968/Toler%C3%A0ncia-a-la-frustraci%C3%B3
• QUADERNS DE PEDAGOGIA – Catalunya Ràdio, Dirigit per Marta Bellés http://www.catradio.cat/programa/979/Quaderns-de-pedagogia
o Com entendre’s amb un fill adolescent http://www.catradio.cat/audio/242308/Com-entendrens-amb-un-fill-adolescent
o Quan els pares se separen http://www.catradio.cat/audio/115779/Quan-els-pares-se-separen
o La gelosia entre germans http://www.catradio.cat/audio/147298/La-gelosia-entre-germans
o Educació sexual, parlem-ne amb els més petits http://www.catradio.cat/audio/84536/Educaci%C3%B3-sexual-parlem-ne-amb-els-m%C3%A9s-petits
o Educació sexual, camí de la pubertat http://www.catradio.cat/audio/85457/Educaci%C3%B3-sexual-cam%C3%AD-de-la-pubertat
o Educació sexual, adolescents: el primer cop http://www.catradio.cat/audio/90082/Educaci%C3%B3-sexual-adolescents-el-primer-cop
• BLOG DE PARES – Catalunya Ràdio, dirigit per Marta Bellés http://www.catradio.cat/audio/599388/Blog-de-pares
o Entendre’ns amb els fills adolescents (23.11.10) http://www.catradio.cat/audio/488583/Blog-de-pares-Entendres-amb-els-fills-adolescents
o Separació: es trenca la parella però continuen sent pares (14.06.11) http://www.catradio.cat/audio/541906/Blog-de-pares-Separaci%C3%B3-es-trenca-la-parella-per%C3%B2-continuen-sent-pares
• LA TRIBU – Catalunya Ràdio, dirigit per Tatiana Sisquella – Mare Meva! Amb Agnès Busquets http://www.catradio.cat/audio/638404/El-sexe-i-els-nens (21.05.12)
ADOLESCÈNCIA
Eva Bach Cobacho [email protected]
14
ALTRES
• Eduqueu les criatures – Catalunya Ràdio. Dirigit per Carles Capdevila. Intervenció en 4 programes com a convidada. Temporada 2009-10: inici de la secció “Flors de Bach”.
• Qui els va parir! – TV3. Dirigit per Carles Capdevila. L’escoleta, 10.02.08 http://www.tv3.cat/videos/254599 La moda a les aules, 25.05.08 http://www.tv3.cat/ptv3/tv3Video.jsp?idint=458069 52’40
• La última seducción – Onda Vasca. Conduït per Jon Martija. (2008-09, intervenció setmanal en una secció sobre comunicació, relacions humanes i assertivitat).
• No som perfectes – RAC1 – Jordi Beltran i Albert Vinyoli, 24.07.08 • Tal com som – COM-Ràdio – Jordi Sacristán, 26.06.07 • Els Matins de Catalunya Ràdio – En 2 minuts - Antoni Bassas - 28.05.08 • El Galliner – COM-Ràdio – Conduït per Clara Darder - 10.10.09 • El Matí de Catalunya Ràdio Estiu – Fer de Pares – Francesc Soler / Marta Bellés,
05.08.11 • Etc.
