Cooperaciocatalana 360

360Desembre 2012 • revista mensualAny 33è • PVP 3,00 €edita Fundació Roca i Galès

Futur cooperatiuLes nostres cooperatives: Promar, Sccl: peix de mar, terra endins.

Entrevista: Quim Sicília, president de la FCCUC.

núm 360 - Desembre 2012 n 3 ncooperació catalana n

360Desembre 2012 • revista mensual • Any 33è edita Fundació Roca i Galès

sumari

crèdits

4 / TORNAVEUSara Berbel, responsable d’economia social de Barcelona Activa.

5 / EDITORIALFutur cooperatiu

6 / EL NOSTRE MÓNAgnès Giner

9 / COOPERATIVES DE CATALUNYALa innovació, factor clau per al futur empresarial de Catalunya.Confederació de Cooperatives de Catalunya

10 / LES NOSTRES COOPERATIVESPromar Sccl: peix de mar, terra endins.Pep ValenzuelaCooperativa de serveis distribuïdora de productes del mar amb rutes dià-ries a Andorra, Pirineus, Berguedà, terres de Ponent, Vallès, comarques de Tarragona i Empordà, amb ga-rantia de subministrament directa i amb regularitat de temps i qualitat.

13 / ENTREVISTAQuim Sicília, President de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya.Montse Pallarès

16 / PREMIS FRG 2012 –GUANYADOR PREMI JACINT DUNYÓL’economia social com a motor de creixement: Pot esdevenir Catalu-nya el Quebec d’Europa?Jordi Valls i OlivéL’article guanyador del 1r Premi Jacint Dunyó d’articles periodís-tics sobre cooperativisme mostra l’experiència de Quebec dels darrers quinze anys, en els que l’economia social ha aconseguit ser protagonis-ta en la configuració de polítiques socials, un cas d’èxit que pot ser inspirador per a una Catalunya en temps de canvis.

Editora Fundació Roca i Galès redacció i administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - [email protected] - www.rocagales.org coordinació Agnès Giner. consell de redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Enric Dalmau, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Miquel Miró, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: L'Esquena d'Ase - Alta Ribagorça ( by 3.0) Najwa. disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat Fsc® i amb tintes provinents d’olis vegetals

20 / PREMIS FRG 2012 – ENTREVISTA GUANYADOR PREMI JACINT DUNYÓJordi Valls i Olivé, guanyador del 21è Premi Jacint Dunyó.Francesc Vila i Femenia

23 / COOPERATIVISMELa força del cooperativisme.Josep Pere ColatPremisCOOP2012.Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

25 / PENSEM-HIProblemes de tots nosaltres.Santos Hernández

26 / OPINIÓCooperatives urbanes.Esteve Puigferrat.

27 / BIBLIOTECARetallsElisenda Dunyó

amb el suport de:

13

10

16

23

núm 360 - Desembre 2012 nn 4 cooperació catalana n

TORNAVEU

un parell de preguntes (que en són tres) a sara Berbel sánchez (sabadell, 1963), doctora en psicologia social i responsable de la línia d’Economia social de Barcelona activa

1

2¿Què no la convenç del cooperativisme?Només assenyalaria que cal tenir consciència cooperativista per tal que funcioni. Quan s’incorporen a l’organització persones que tenen una visió diferent o que no compar-teixen l’objectiu solidari i democràtic del cooperativisme, llavors el projec-te fracassa. És important aconseguir la cohesió entre els socis, molt més que en altres tipus d’organitzacions.

3En cas de crear una empresa, ¿optaria pel cooperativisme? ¿Per què?Sens dubte optaria pel cooperativis-me perquè té en compte la igualtat entre els socis, combina la perspec-tiva econòmica o empresarial amb l’actuació social i té un sistema de distribució just. D’altra banda, pri-oritza les decisions democràtiques i el treball en equip, potencia una estructura socioeconòmica diferent i és, per tant, un model alternatiu a l’economia lucrativa de mercat.

¿Què li sembla atractiu del cooperativisme?El cooperativisme és un sistema d’organització que em sembla molt apropiat per a impulsar empreses democràtiques, igualitàries, trans-parents i ètiques. Motiva les perso-nes treballadores, impulsa la in-clusió social i laboral de col·lectius amb dificultats i facilita la creació i la innovació. Crec que és un sistema de futur, alternatiu a l’estructura econòmica actual.


EDITORIAL

Futur cooperatiu

Volem acabar aquest Any Internacional de les Cooperatives 2012 recordant el lema que l’ha inspirat: “Les empreses cooperatives construeixen un món millor” i que pertany a la Resolució 64/136 “Les cooperatives i el desenvolupament social” que va aprovar l’As-semblea General de l’ONU el 18 de desembre del 2009. I, amb una empenta renovada, vo-lem encetar aquest flamant 2013 reivindicant un futur cooperatiu, és a dir, apostant perquè les institucions i la societat civil integrin plenament en el desenvolupament econòmic el cooperativisme, un model ple de respostes col·lectives i socialment innovadores.En el present número, Cristóbal Colón, pre-sident de La Fageda, entre altres coses, ens recorda que un dels valors clau de l’èxit de la

cooperativa és que l’èxit ho és per a cadascun dels seus membres, ja que es tracta d’un clar projecte de pertinença. Un altre, que cons-titueix un projecte social. I un tercer, que representa una gran innovació en el camp del tractament de problemes de salut mental. En definitiva, si volem aconseguir una societat més justa, més solidària i més “pròpia” de tots i cadascun dels seus membres, ens cal inventar cada dia més solucions cooperatives per al nostre món.El 2012 ens ha servit per a establir unes ba-ses més àmplies damunt de les quals poder construir un futur cooperatiu. Doncs, amb molta seguretat (i fermesa i/o solidesa), els pròxims anys continuarem consolidant aquest futur. n

L’any nou brinda l’oportunitat de traçar nous camins, nous horitzons, en la construcció d’aquest món millor que anem fent possible. Bon any 2013.Foto: L'Esquena d'ase - alta ribagorça ( by 3.0) Najwa.

LA COBERTA/


EL NOSTRE MÓN

realitats i reptes del cooperativisme de treball a catalunya

El passat dia 20 de novembre, en un acte que va reunir un centenar d’empreses cooperatives, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) i la Fundació Seira van donar a conèixer els resultats de l’estudi realitzat sobre les cooperatives de treball a Catalunya.Durant la presentació de l’estudi, els directors de la recerca, Antonio Cancelo, Oriol Amat i Albert Serra, van reflexionar sobre les necessitats i les fortaleses de les cooperatives i van fer recomanacions per afrontar el futur amb les millors perspectives tant per a les empreses cooperatives com per a la Federació i per a l’administració pública.Al web www.cooperativestreball.coop es pot consultar l’estudi en format PDF, així com una versió condensada amb quinze reptes per al cooperativisme de treball, elaborats per l’FCTC.La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya considera que els reptes i propostes plantejats són essencials per a potenciar la cultura i els valors de l’empresa cooperativa. La seva incorporació en el pla de treball de les cooperatives ha de contribuir a impulsar una millora en la gestió, el desenvolupament societari, la participació dels seus membres, la capitalització i la intercooperació.La Fundació Seira, que treballa per potenciar eines de finançament al servei de les cooperatives de treball, ja elabora nous instruments que facilitin la capitalització, una de les claus de l’adaptació a la nova situació. n

cita amb el cooperativisme mundial a manchester

El passat 31 d’octubre, va tenir lloc a Manchester l’As-semblea General Extraordinària de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI). Enguany, el moviment cooperatiu català el va representar la Confederació de Cooperatives de Catalunya, amb l’assistència del seu president, Joan Segura, i el seu director, Joseba Polanco.Durant la cerimònia d’obertura, Paulin Green, presi-denta de l’ACI, va fer un discurs molt apassionat i va encoratjar tots els delegats presents a actuar com la veu del més de mil milions de cooperativistes de tot el món, als quals representen.No obstant això, Paulin Green es va mostrar preocu-pada per la lluita econòmica i la recessió que s’està experimentant a molts països del món i va afirmar que, per bé que el sistema financer en forma cooperativa és molt més fort que la banca tradicional, el moviment co-operatiu no està representat a la junta del Banc Mundial o al B20, el braç empresarial del G20. Segons Green, quan des de l’ACI s’han fet aproximacions, tant el Banc Mundial com el B20 els han titllats d’idealistes. L’Assemblea General, de sis hores de durada, va apro-var, entre d’altres, el desplegament de noves accions, a través d’un Pla estratègic específic que recull un seguit d’objectius clau per assolir el 2020, coincidint amb la finalització del Pla de polítiques actives de la UE. El document recull objectius estratègics i accions que cal desenvolupar en els àmbits de la participació, la soste-nibilitat, la identitat, el marc jurídic i el capital.La Confederació de Cooperatives de Catalunya afirma que el fet de participar en aquesta celebració ha estat un pas molt important en la visualització tant de Catalunya com del moviment cooperatiu català. n


acte de presentació de la biografia del cooperativista Josep Espriu

La Fundació Roca i Galès amplia la col·lecció de llibres Cooperativistes Catalans amb la presentació de la vinte-na biografia: Josep Espriu i Castelló. La vocació de la medicina cooperativa, que ha estat elaborada per Santos Hernán-dez i coeditada amb Cossetània Edicions.L’acte de presentació del llibre, a càrrec de Carles Tor-ner, escriptor i professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL), serà el dijous 13 de desembre a dos quarts de vuit del vespre a la Sala d’actes de l’Hospital de Barcelona (av. Diagonal, 660, Barcelona).La col·lecció Cooperativistes Catalans creix amb aquest vintè volum dedicat a Josep Espriu i Castelló (Santa Co-loma de Farners, 1914 - Barcelona, 2002), un exemple perfecte d’un home consagrat a una vocació. En el seu cas, a la de la medicina social, mitjançant el seu somni del Cooperativisme Sanitari Integral. Aquest coopera-tivisme va arribar a crear una xarxa de serveis mèdics i hospitalaris, d’àmbit estatal, amb uns vint-i-un mil metges socis cooperatius, al servei de més d’un milió i mig d’abonats. I va aconseguir que l’Aliança Coope-rativa Internacional acceptés la seva filosofia com una branca especial del cooperativisme. A través de la col·lecció Cooperativistes Catalans, la Fundació Roca i Galès pretén treure a la llum persones cooperativistes parcialment conegudes de les quals sa-bem poc, així com endinsar-se a retrobar aquelles que han quedat engolides per la penombra de la indiferèn-cia, o fins i tot de l’oblit, pel fet de ser partícips d’una obra en comú molt poc o gens divulgada.Més informació: www.rocagales.org. n

Presentació de la guia d’història urbana cooperatives 1842-1939 / BcN

Elaborada per les cooperatives La Ciutat Invisible i L’Apòstrof, va ser presentada el passat 15 de novembre a la Sala Martí l’Hu-mà del Museu d’Història de Barcelona MUHBA).Les guies d’història urbana editades pel MUHBA pretenen construir un punt de vista innovador sobre els elements patrimonials en relació amb la història urbana, i perfilar la rellevància de fenòmens concrets en la trajectòria de la ciutat de Barcelona.Així, Cooperatives 1842-1939 / BCN fa una història del cooperati-visme barceloní, situa en un mapa les cooperatives de consum existent el 1935 i inclou les fotografies de l’estat actual dels edificis històrics del cooperativisme obrer. Un bon material per a conèixer la ciutat des del punt de vista de les persones que l’han configurat, ja que entre el 1842 i el 1939 el cooperativisme arrelà en els barris obrers de Barcelona per fer front a les difi-cultats econòmiques que patia el proletariat industrial. Partint de la solidaritat i l’ajuda mútua, les cooperatives es convertiren en institucions socials de primer ordre i organitzaren el con-sum, la producció i el crèdit de milers de famílies treballadores.Més informació: www.laciutatinvisible.coop, www.apostrof.coop i www.museuhistoria.bcn.es. n


EL NOSTRE MÓN

i trobada de Joves de cooperatives agràries de catalunya

Amb el lema “Els joves tenim molt a dir. Si volem, podem!”, la jornada va preten-dre potenciar el cooperativisme agrari, un model empresarial d’èxit i que evita el despoblament de les zones rurals.La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya va organitzar la I Trobada de Jo-ves de Cooperatives Agràries de Catalunya, a la cooperativa Sant Isidre de les Borges Blanques.L’objectiu de la jornada va ser reflexionar sobre els valors cooperatius i potenciar entre els joves un model empresarial d’èxit que permet generar indústria i riquesa econòmica al territori i d’aquesta manera evitar el despoblament d’àmplies zones rurals.La sessió va comptar amb la intervenció de Joel Castany, president de Cordier Mes-trezat i del celler cooperatiu de Leucata, a Occitània. En representació de les coo-peratives catalanes, va participar Jordi Dolcet, gerent de la cooperativa Camp d’Alcarràs, que va explicar la seva experi-ència en la creació d’un banc de terres, i d’Eduard Cau, propietari de Ramaderies Miqueló i soci de la cooperativa Camp d’Ivars d’Urgell.Finalment, va tenir lloc un debat entre els assistents per tal de compartir experièn-cies i crear noves sinergies i aliances en el sector.n

Els partits polítics donen suport global a les cooperatives

Els representants dels partits polítics parlamentaris CiU, PSC, PP, ICV-EUiA, ERC i SI van mostrar el seu suport a la forma d’empresa cooperativa en un debat públic organitzat el passat 15 de novembre per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Durant la trobada, els convidats van abordar qüestions com els foment del cooperativisme, opcions de finançament i polítiques que afavoreixin la contractació de cooperatives. Un centenar de representants d’empreses associades a la Federació van seguir el debat, protagonitzat per David Bonvehí, Isabel López Chamosa, Xavier Mulle-ras, Dolors Camats, Albert Castellanos i Carles Sans que van exposar les línies d’acció dels seus partits en l’àmbit de les cooperatives de treball i van respondre preguntes plantejades pel públic. Els convidats de les sis formacions polítiques parla-mentàries van mostrar el seu grau de coneixement del món cooperatiu i en alguns casos van fer propos-tes concretes. Dolors Camats, d’ICV- EUiA i Albert Castellanos, d’ERC van ressaltar l’èxit de convocatò-ria de la Fira d’Economia Solidària. A més, Camats va reclamar que “s’intensifiquin les clàu-sules socials en la contractació pública”, mentre que Cas-tellanos va proposar que s’utilitzin “les eines de finança-ment existents com ara l’Institut Català de Finances”. En matèria de foment al cooperativisme el PSC a través de la seva representant Isabel Lopez Chamosa va reclamar una “conselleria dedicada a l’economia social i a les coope-ratives”. Per la seva banda Xavier Mulleras (PP) va insistir en la necessitat que Barcelona Activa, l’entitat de suport a la creació d’empreses a Barcelona, treballi “de forma decidida per la promoció de cooperatives. David Bonvehí de CiU va reclamar una nova llei de cooperatives més entenedora que faciliti la creació mentre que Carles Sans de SI va demanar més inversió en innovació. n

L’assemblea de suara acomiada serrat camps, que es jubila

El dissabte 17 de novembre, a La Farga de l’Hospitalet de Llobregat, l’assemblea de so-cis de Suara va donar comiat a la que ha estat directora general de la cooperativa des de la fusió, l’any 2008. Serrat Camps, que s’ha jubilat, va rebre un càlid reconeixement per part de tots els socis, que van confeccionar una gran trama simbòlica per visualit-zar la gran xarxa i el treball en comú que suposa Suara.Des del mes d’octubre, Ri-card Fernández ha assumit la direcció general de Suara.A l’acte, hi van participar, com a convidats, Núria Ma-rín, alcaldessa de L’Hospitalet de Llobregat, i Josep Lluís Cleries, conseller de Benestar Social i Família, que, respec-tivament, van obrir i tancar l’assemblea.(www.suara.coop). n


COOPERATIVES DE CATALUNYA

La innovació, factor clau per al futur empresarial de catalunyaConfederació de Cooperatives de Catalunya

El passat 9 de novembre, a la Casa Àsia de Barcelona es va celebrar el darrer debat del cicle “Debats d’economia social i cooperativa” que ha organitzat la Direcció Ge-neral d’Economia Social i Coope-rativa i Treball Autònom amb la col·laboració de la Confederació de Cooperatives de Catalunya.El debat, amb el títol “La inno-vació, factor clau per al futur empresarial de Catalunya”, ha estat presentat per Francesc Xa-vier Mena, conseller d’Empresa i Ocupació, i conduït per Cristóbal Colón, president de la cooperati-va La Fageda.Per parlar d’innovació, Colón va explicar els orígens de la seva cooperativa i l’evolució d’aques-ta. El ponent va deixar clar que La Fageda per si mateixa és innova-ció, ja que sorgí per la necessitat urgent de sortir d’una situació que no oferia una vida digna a les persones amb trastorns mentals severs o discapacitat intel·lectual.Segons ells, la necessitat consti-tueix la primera espurna creati-va, la qual, habitualment, és la que dóna lloc a la creació de les empreses. Per tant, la innovació està en la gènesi de l’empresa, i això fa que moltes vegades ens preguntem per quin motiu desa-pareix aquest esperit innovador.Després d’uns quants anys de treballar en hospitals psiquiàtrics i de veure que els malalts mentals estaven condemnats a ocupar el temps en activitats banals, Colón va reflexionar sobre la funció del treball i de quina manera aquest dignifica les persones. I en aquell moment va pensar que l’activitat empresarial podria ser un bon instrument per dur a terme un projecte de caire social.Per a Colón, els resultats obtin-guts fins ara per la cooperativa, tant els quantificables com els

intangibles, són molt bons, i les claus per a assolir-los han estat fer bé les coses, comunicar-les bé, disposar d’una bona xarxa de comercialització i tenir un projec-te amb ànima.Quan parla d’un projecte amb ànima, Colón especifica diversos aspectes. A l’empresa tenen clar que cal tenir en compte el “salari emocional”, ja que l’èxit de la co-operativa és el de cadascun dels treballadors de la cooperativa: és un projecte de pertinença. D’altra banda, subratlla que La Fageda és un projecte social i que la forma cooperativa és l’instrument es-collit per realitzar-lo. Finalment, Colón destaca que reconèixer la feina feta i dur a terme un treball real, de qualitat i justament remunerat, és la millor activitat terapèutica que existeix.Aquests tres elements, que són les peces clau per a desenvolupar un projecte amb ànima, formen, també, una part essencial de la cooperativa, ja que tots giren al

voltant de la participació, la qual es trasllada al model de gestió i constitueix un element determi-nant per a la innovació.Un cop més, veiem que la coope-rativa té les capacitats potencials per a desenvolupar-se en les claus de gestió que exigeixen els nous temps; dels socis dependrà que això es realitzi i que els valors cooperatius es gestionin amb fortalesa, ja que una gestió poc ferma podria convertir-se en una debilitat que posaria en perill la supervivència de l’empresa.Amb aquesta exposició, Colón ens va mostrar que els valors morals i ètics i la humanitat constitueixen la millor recepta per fer sostenible una bogeria; i ens va explicar de quina manera una empresa fa possible un pro-jecte social innovador i de quina manera unes activitats industrials donen sentit a la vida quotidiana d’unes persones que anys enrere no trobaven sentit a la vida.Per acabar, el conseller Mena va exposar que, malgrat que la rutina diària ens dificulti la creativitat i el procés d’innovació, és imprescindible comerciar amb les idees, ja que el compromís, la col·laboració i la suma, valors propis del model cooperatiu, per-meten assolir grans objectius. Des del moviment cooperatiu fa temps que mostrem com els processos d’innovació s’apli-quen a una gran diversitat de camps. La innovació tecnològica és la que sovint relacionem amb aquest procés creatiu, però cal dir que la innovació organitzacional i societària, la innovació en la generació de recursos financers, la innovació en les formes d’ajut mutu... són modalitats i camps creatius imprescindibles per a fer sostenible tot un univers d’activi-tats empresarials. n

La FagEda


LES NOSTRES COOPERATIVES

Promar sccl: peix de mar, terra endinsPep ValenzuelaEx-Libris, Sccl

A Promar - Distribuïdora de Productes del Mar, Sccl, una cooperativa de serveis amb una experiència de més de trenta anys, el fet de privilegiar el tracte personal és marca de la casa i, a més, una opció que creuen que es contradiu amb un creixement excessiu: “Quan s’ha volgut créixer molt, no ha sortit a compte: la qualitat del producte, la frescor, tota la informació…” El fet de ser cooperativa els ha permès adaptar-se i tirar endavant molt millor en tots els moments: mirant cada cas i buscant les maneres d’ajudar a tothom a reflotar; i especialment en temps de crisi: “Ser cooperativa ha estat un coixí per a parar el cop”. De qualsevol manera, la dimensió de la crisi està obligant a pensar noves maneres de fer.

A Sant Llorenç de Morunys, molt a prop de Solsona, els turistes de Barcelona que passen les vacan-ces allà compren a peixateries o mengen a restaurants de la localitat peix de mar més fresc i/o millor del que habitualment troben a la Ciutat Comtal, que és a tocar del mar. Una circumstància com aquesta no ve de nou, tot i que és relativament paradoxal; diuen que a la “Villa y Corte” es menja algun del peix i ma-risc més fresc de la Península. En el cas que ens ocupa, però, els motius segur que són molt diferents: una cooperativa de serveis, Promar, ga-ranteix un gènere excel·lent de peix fresc (un 65% de l’oferta) i congelat (el 35% restant) a la comarca, a la rodalia i altres zones del país i, fins i tot, a Andorra.Peixaters i restauradors de Manresa i rodalia que necessitaven opti-mitzar recursos per a garantir el subministrament d’aquest producte directament i en condicions de regularitat en termes de temps i qualitat, i així estalviar-se haver de baixar a Barcelona cada dia, entre altres problemes, van decidiren treballar junts. Així va néixer l’any 1976, a Sant Joan de Vilatorrada, la cooperativa de consum Promar (Distribuïdora de Productes del Mar, SCCL), amb quinze socis i un petit grup de treballadors. La fórmula cooperativa els va semblar més escaient, ja que permetia que

seu de Promar

a manresa.

tothom tingués els mateixos drets i deures, més enllà de les condi-cions particulars de cadascú en el moment de partida.Els primers cinc anys van ser allò de prova i/o ajust; i l’any 1981 es van definir amb claredat les funcions i el que havien de ser la cooperati-va i l’empresa, així com la relació entre totes dues. Un grup de socis proposà canviar d’estatus i esdeve-nir societat limitada, o alguna altra fórmula no cooperativa, sense èxit. Van decidir buscar-se els peixos en altres aigües, mentre els altres van mantenir i desenvolupar el projecte original. Els treballadors van accep-tar la proposta de continuïtat dels cooperativistes. Aquell moment va coincidir amb l’inici d’un creixement important i sostingut, ja que es van incremen-

tar la cartera de clients, l’oferta, els espais i els llocs de treball a l’empresa. Mentrestant, els altres dos magatzems de la zona dedicats al mateix negoci de la distribució de peix van fer fallida i tancaren portes, igual que l’empresa que van crear els que van marxar. “Aquest és un «gènere» molt perible, molt es-pecial”, afirma Francesc Parcerisas, gerent de l’empresa des d’aleshores i membre de la Junta Rectora. “Fer un magatzem obert on et pugui venir a comprar tothom, sense més, és molt arriscat; cal molta previsió, és un càlcul que pot ser arriscat per la variació de preus segons tempo-rada i, de fet, fins i tot diàriament, pel volum d’estocs i necessitat de peix, i després les relacions amb els subministradors i els consumidors. Tots aquests problemes s’han pogut

“Una cosa és créixer molt, i una altra de ben diferent, créixer «massa»”.

P.v.


anar solucionant molt bé amb el funcionament cooperatiu.”

arrelat al territoriEl magatzem i centre de distribució és situat, des del 1981, al Polígon Industrial Bufalvent de Manresa, en un ampli solar de més de dos mil metres quadrats en el qual hi han les oficines, les cambres frigorí-fiques, la sala d’exposició i venda del peix, l’aparcament i la zona de càrrega i descàrrega.“Abans”, explica el gerent Parce-risas –amb trenta-set anys d’expe-riència i treball sempre a Promar– “les comunicacions, carreteres comarcals i d’altres eren molt dolentes, i nosaltres havíem d’anar a buscar el gènere a Igualada, a esperar els camions que, proce-dents del nord de la Península i que anaven cap a Mercabarna, paraven en aquesta ciutat.” Ara reben el peix directament a Bufalvent, sense intermediaris, cada dia, des dels llocs d’origen (Dina-marca, França, la Gran Bretanya, Irlanda, Islàndia, Noruega). El peix arriba normalment per dues vies: l’una, des dels principals ports del Cantàbric, i l’altra, des de França, amb tot el que ve de l’Atlàntic nord. A més, “tenim compradors de confiança a la majoria de ports de la Mediterrània, sobretot al litoral català”, a ciutats com ara l’Ametlla o Roses, on sovint fins i tot es des-plaça el gerent.El peix pot ser comprat directa-

ment, o bé fer-ne una comanda per telèfon, fax o correu electrònic. Pro-mar disposa de flota pròpia per a fer el repartiment, amb rutes diàries a Andorra, els Pirineus (l’Alt Urgell i la Cerdanya), el Berguedà, les terres de Lleida, el Vallès, les comarques de Tarragona i l’Empordà.La cooperativa és administrada per un grup de persones sense vincles directes amb cap soci, encarregades de preveure les necessitats, preparar les comandes i fer-ne el reparti-ment.Així mateix, la cooperativa es regeix per un pressupost que no té com a objectiu obtenir beneficis, només equilibrar els ingressos i les despe-ses, així com cobrir les amortitzaci-ons per a les inversions i millores. Per tant, “en no ser una empresa privada”, destaca el gerent, “en la qual un particular té per objectiu enriquir-se, sinó una cooperativa que dóna servei directament als seus socis i, indirectament, als consumidors, això permet oferir els productes de la millor qualitat, a un preu més baix”.Quan hi han beneficis, aquests, des-prés de cada balanç, es reparteixen a parts proporcionals segons la fac-turació de cada soci, quedant aquest import com un capital social de cadascun que li serà retornat en el moment de jubilar-se o de donar-se de baixa de la societat.La junta rectora és responsable del funcionament general, i els càrrecs no són remunerats. El gerent

informa regularment la junta de l’evolució de la dinàmica social i econòmica; i una vegada a l’any, en assemblea general, a tots els socis (113 a hores d’ara). Als aspectes tèc-nics i administratius s’afegeix el tre-ball d’ajuda i suport a qualsevol soci en l’engrandiment del seu negoci i, també, en moments de dificultat (econòmica, malaltia, etc.).La cooperativa Promar forma part de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Trans-portistes de Catalunya, que, repre-sentada pel seu gerent, forma part de la junta rectora de la Federació.“És molt interessant veure la relació entre la junta rectora i els treballa-dors”, destaca Parcerisas. “És molt especial: sembla com si els treballa-dors fossin els amos de la coope-rativa i no a l’inrevés; en porten la dinàmica: fan i desfan.” Una de les funcions del gerent és precisament fer d’intermediari entre el grup de treballadors, del qual ell forma part, i la cooperativa. “Sóc portaveu dels treballadors davant la cooperativa, però estic una mica al mig de tots dos estaments.” La cooperativa té una política social, de convivència i comunicació que és un puntal im-portant del projecte, amb els matei-xos treballadors, que gaudeixen de compensacions salarials i d’altres, a més d’un pla especial de jubilació; i amb l’entorn geogràfic i social, en activitats dels socis, als barris, llars d’avis o centres culturals.

Fort creixementL’activitat ha crescut molt des de l’any 1982, un creixement sostingut de les vendes que no va parar fins al 2003, passant d’un volum total de vendes anuals de prop d’1,5 milions a 10,5 milions, respectiva-ment. Després, durant tres anys es va produir una parada i un des-cens progressiu, i la caiguda es va accentuar els anys següents i fins ara. Especialment, aquest últim any 2011, amb un resultat que, tot i ser important i arribar a una mica més dels 8 milions d’euros, suposa una caiguda ràpida molt considerable. Aquí entren en joc diferents factors. Parcerisas afirma que “créixer molt és difícil i arriscat”. Una cosa és créixer molt, i una altra de ben diferent, créixer “massa”. Això fa

P.v.

Francesc Parcerisas,

gerent de Promar, sccl.


LES NOSTRES COOPERATIVES

referència directa a dues qüestions. La primera: “Privilegiem el tracte personal, de cas per cas” i allò que, amb totes les consideracions, se’n diu comerç de proximitat; “quan s’ha volgut créixer molt, no ha sortit a compte: es perd la relació personal amb els clients, per ajudar a resoldre problemes de la feina, econòmics i fins i tot familiars; el control de la qualitat del producte és més difícil, la frescor, tota la in-formació…” Al mateix temps, la co-operativa esdevé molt més presone-ra dels grans subministradors i dels processos macros. En definitiva, “és una dimensió que no interes-sava als socis”. D’altra banda, com hem comentat més amunt, hi ha la qüestió de la crisi. “Han caigut les vendes i han crescut els impagats”, informa amb preocupació el gerent de Promar.

La cooperativa resisteix més i millor els problemesTot i això, “ser cooperativa ha permès adaptar-se i tirar endavant molt millor”. Parcerisas explica que “es mira cada cas i es busquen les formes per ajudar a tothom a reflo-

tar”. “Ser cooperativa”, afirma, “ha estat un coixí per a parar el cop pel fet de treballar comunitàriament; si no haguéssim estat cooperativa, segurament ens en hauríem anat a l’aigua.” De tota manera, afegeix, s’està mirant de fer algun expedient de regulació d’ocupació parcial. En primer lloc, hi han treballadors, com ara ell mateix, amb seixanta anys o més, amb els quals es podria estudiar alguna forma “tranquil·la” de prejubilació. I, en segon lloc, es poden fer algunes reduccions de jornada o d’horari, ja que, tenint en compte la concentració de feina en dies i hores, es pot donar alguna festa a alguns. “Esperaríem amb això no haver de fer res més i poder tirar endavant.”I és que, subratlla, “el futur està realment molt complicat”. Consi-dera que “cal fer un canvi de xip: estem assistint a la fi d’una època; hem de pensar altres paràmetres de treball, una altra filosofia”. Això té a veure amb l’eficiència en la utilització dels recursos i el control del consum, per exemple. Però no només això. Explica, per exemple, que els treballadors, tot i haver-se

plantejat temps enrere esdevenir cooperativa ells també, van acabar preferint continuar com a treba-lladors dependents. Les relacions no són fàcils, “sempre surt la cosa personal de cadascú”. Això serveix per a totes les relacions.Opina que “potser no s’utilitzen prou les eines cooperatives, falta també formació i informació sobre molts te-mes”. Però també és problemàtic per a la majoria dedicar-se a altres coses una vegada que surts del treball i has de resoldre, com a mínim, les qüesti-ons bàsiques del dia a dia, “i saps que l’endemà, doncs molt d’hora ja t’has de tornar a llevar”.En tot cas, és clar que el treball co-operatiu ofereix millors condicions per a fer-ho bé, preveure, planificar, ajudar i solidaritzar-se amb les persones si cal. “Tinc confiança que sortirem de la crisi. A més a més, si no hem augmentat en nombre de socis durant aquests anys de crisi ha estat perquè hem controlat, no hem volgut córrer riscos, però potser és quan més hem tingut demanda per a fer socis o clients; perquè la coo-perativa ofereix confiança i segure-tat”, conclou Parcerisas. n

“Ser cooperativa, ha estat un coixí per a parar el cop pel fet de treballar comunitàriament”.

P.v.

Promar te compradors

de peix a la majoria de

ports catalans.


ENTREVISTA

Quim Sicília, president de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya

“des d’aquest mirador cooperatiu s’observen els nous models de cooperativisme de consum emergents”Montse PallarèsEx-Libris, Sccl

La Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalu-nya (FCCUC) representa diverses cooperatives de consumidors i usuaris del país. L’objectiu de la Federació és unificar els esforços de les diferents cooperatives per esdevenir “una eina conjunta de representació, promoció i defensa del cooperativisme de consum i dels drets dels consumidors”. La Federació va néixer l’any 1981 i està formada per vuitanta-cinc cooperatives que agrupen més d’1.150.000 socis de consum i 4.417 treballadors, 3.142 dels quals són socis de treball. Quim Sicília, responsable de l’Àrea de Participació i Comunicació de la cooperativa Abacus, ha assumit la presidència de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya després de l’Assemblea General Extraordinà-ria, que va tenir lloc l’1 d’octubre d’enguany a Barcelona.La trajectòria laboral del nou president està vinculada al coo-perativisme des de fa més de vint anys, quan, a la cooperativa Arç, va començar el seu recorregut com a cooperativista. També ha estat membre del consell rector de la cooperativa de serveis financers Coop57 i de la cooperativa de segon grau Nexcoop. És soci treballador de la coopera-tiva Abacus des del gener del 2008 i és a la comissió de comunicació del Grup cooperatiu Clade. Els dar-rers anys també ha estat membre

del consell rector de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya, fins ara, que n’ha assolit la presidència.

com afrontes aquesta nova etapa al capdavant de la Federació de cooperatives de consumidors i usuaris de catalunya? Has hagut de deixar de banda la teva feina a abacus? O són responsabilitats compatibles? com es veu la vida des d’aquí?Potser encara és aviat per a res-pondre algunes preguntes des de l’experiència, perquè fa tot just un mes que he assumit la presidència de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya, però sí que puc dir que afronto aquesta nova etapa amb il·lusió i molt engrescat pel que fa

als nous reptes del cooperativis-me de consum en particular i al cooperativisme en general com a model d’empresa que representa. També haig de dir que em trobo amb la relativa tranquil·litat que em donen els anys que fa que sóc dins del moviment cooperatiu i del suport que estic rebent per part dels companys del consell rector de la Federació i de la cooperativa Abacus, que des del primer moment han facilitat la meva nova funció al capdavant de la Federació podent compartir la meva dedicació tant en un lloc com a l’altre. La vida des d’aquí et facilita una perspectiva diferent a la que pots tenir des de la teva pròpia cooperativa i complementa perfectament l’univers del dia a dia de les nostres cooperatives

m.P.

Quim sicília al seu

despatx.


ENTREVISTA

amb una mirada més arrodonida del que som i representem a la societat. Des d’aquest “mirador” cooperatiu s’observen els nous models de cooperativisme de consum emergents, com ara el cooperativisme de distribució de productes ecològics, el de gestió ciutadana i veïnal com el d’habi-tatge, i el de serveis a les perso-nes, uns models que tenen una forta vitalitat, i també de quina manera la Federació va donant suport a aquestes iniciatives.

com compatibilitzes les feines a la cooperativa i a la Federació?El nomenament va ser l’1 d’octu-bre. Ha passat només un mes, i en-cara estic en la fase d’anar fent una immersió urgent en algunes de les temàtiques de la Federació. Hi ha un dia fix a la setmana, el dijous, que sóc a la Federació. A banda d’aquest dia, compagino les dues tasques amb la flexibilitat horària que em permet anar a reunions, presentacions o actes de repre-sentativitat, sempre que es puguin ajustar també als ritmes harmònics de les meves funcions i gestió del temps. És impossible desmarcar-se amb horaris més rígids o fixar uns dies concrets per fer una feina o l’altra. Aquest fet està facilitat perquè les funcions que duc a terme a la meva cooperativa són

compatibles amb la presidència de la Federació amb algun esforç suplementari.

com afecta les cooperatives (i específicament les cooperatives de consumidors i usuaris) la crisi econòmica actual? El cooperativisme de consum es veu afectat en la crisi per la baixada del consum, i per tant això repercuteix directament en la facturació de les seves empreses: els consumidors, per raons òbvies, de context, hem abaixat el nivell de consum. Cal dir, però, que en alguns sectors del cooperativisme de consum hi ha hagut un nota-ble augment del nombre de socis consumidors. D’una banda, està baixant la mitjana de despesa que una família consumeix, però de l’altra, augmenta el nombre de socis consumidors de les coope-ratives. Això ens ve a dir, també, que el cooperativisme de consum té espai per a recórrer i voluntat de transformació i adaptació a nous models de consum.

Podem parlar d’alguna diferència destacable, d’algun fet diferenci-al, amb l’economia capitalista? En general, en el nostre cas com a cooperatives de consum, el context de crisi condueix a noves conductes per part del consu-

midor: més conscients, més exigents, més participatives. Què vull dir, amb això? Doncs que la relació entre cooperativa i consu-midor (l’èmfasi el poso sobre el col·lectiu de socis consumidors) està canviant les maneres de co-municar-se amb els consumidors i de participar aquests en la relació. Ara això s’ha transformat: és el consumidor qui diu què és el que vol i com ho vol. La publicitat ja no és com abans: les coses estan canviant, ja que el consumidor és més conscient i més responsable i demana que ser escoltat. Els canals perquè això passi ja hi són, i cada vegada és més gran el grau de participació del consumidor en el producte que tria.El tret diferencial amb l’eco-nomia capitalista és la pràctica dels valors del cooperativisme: la transparència, la democràcia, la participació, les persones com a eix fonamental i el fet que tot plegat forma part de l’arquitec-tura que com a model d’empresa hem triat. El cooperativisme de consum afegeix els valors tradici-onals, i un dels trets diferencials és que la tria (el fet de consumir) esdevé conscient.

Ens podries fer cinc cèntims del cas concret d’abacus? Quines mesures preneu contra la crisi?Des de fa uns quants anys hem optat per la contenció de la despesa (optimitzar al màxim els recursos i tocar les bestretes del soci treballador). D’altra banda, com que seria insufici-ent només aplicar la contenció de la despesa, hem obert línies noves, com ara la puericultura, i també n’obrim invertint en nous establiments en nous territoris. Tenim molt clar que la referèn-cia Abacus Cooperativa és molt important, i encara hi han moltes poblacions mitjanes o grans on encara no hi som. També al-hora hem estat renegociant els contractes de lloguer dels nostres establiments. Així doncs, la con-tenció de la despesa i la innovació amb nous productes són les claus per a fer front a la crisi.

m.P.

Quim sicília també

és el responsable de

l'Àrea de Participació i

comunicació d'abacus

cooperativa.


Quines són les línies de treball de la Federació per als propers quatre anys? com penseu fer front al moment actual?Dins la reflexió estratègica que và-rem dur a terme, voldria significar alguns dels eixos més importants en aquests moments: el fet de re-pensar les estructures representati-ves del cooperativisme a Catalunya i impulsar processos de raciona-lització adequant l’estructura de la FCCUC als seus objectius estratè-gics; la formació i la focalització de nous àmbits i nous models de cooperativisme; la defensa del model cooperatiu de consum; l’assistència a futures cooperatives de consum en procés de constitu-ció i/o federades de nou; l’educació per un consum responsable, etc.

Quina relació té la Federació amb les administracions? Ha canviat gaire els darrers anys?La relació de la Federació amb les administracions i les institu-cions públiques és bona, des de ja fa molts anys. Hi ha un molt bon nivell d’entesa, que ha estat facilitat, també, per la bona rela-ció que amb aquest organismes tenen algunes de les cooperatives que formen part de la Federació. Aquesta relació afavoreix que les institucions coneguin la feina que duem a terme les diferents coope-ratives i la Federació, i també ens permet col·laborar en projectes conjunts.

ara, amb la crisi, això també deu ser difícil, i us deveu trobar amb la política de contenció de les administracions...Hi han moltes maneres de donar suport al cooperativisme de consum que no passen només per les ajudes econòmiques o les subvencions: ajudar a visualitzar-lo, a fer-lo present; promoure aliances amb els grups cooperatius com ara Clade, Ecos o d’altres i donar-los suport; fomentar acords d’intercooperació i donar-hi suport, etc. Hi han fórmu-les per a explorar i compartir, i aquí les voluntats són fonamentals.

i les relacions amb els sindicats?Pel que jo sé, la relació, tot i que sense que hagi d’arribar a ser gaire estreta, caldria millorar-la.

i amb les associacions de consu-midors? us trobeu que us vénen a fer consultes a la Federació?A la Federació acollim dos tipus de consultes: d’una banda, les que ens fan les cooperatives federades, a través dels seus socis de treball o dels seus socis consumidors, que s’adrecen a nosaltres. I de l’altra, també hi ha algun tipus de consul-ta d’orientació als consumidors.Val a dir que la Federació de Coo-peratives de Consumidors i Usuaris de Catalunya, com a organització de consumidors, forma part de la Comissió Permanent del Consell de Persones Consumidores de Catalunya.

Fa uns quants dies, el darrer cap de setmana d’octubre, va tenir lloc la 1a Fira d’Economia solidà-ria de catalunya. ¿com valoreu iniciatives com aquesta, que sorgeixen del món cooperatiu, sense ajut de les administra-cions?De la Fira i del que hi ha darrere de la Fira. Perquè no és la Fira només, sinó tota la feina que hi ha al darre-re, i que ha fet possible que aquest esdeveniment tingués lloc i amb èxit. Des d’Arç, vaig seguir com s’anaven aglutinant tot un seguit de persones i de col·lectius, alguns dels quals van cristal·litzar en la Xarxa d’Economia Solidària (XES), i posteriorment en la constitució del Grup Cooperatiu Ecos. Aquest projecte comú, amb tot el conjunt de persones que l’envolten, és el que ha fet possible l’èxit de la 1a Fira d’Economia Solidària.La Federació dóna suport a la Xarxa, i també a les cooperatives de consumidors que en formen part. Tenim cooperatives de consum que són presents al consell rector de la FCCUC. Així doncs, ens alegrem molt tant per la vitalitat de la Fira i l’assistència aconseguida com per l’èxit assolit. Una de les coses que més em va impressionar de la Fira és el fet que no és un bolet que hagi aparegut aïlladament, sinó el fruit de tot un treball d’anys: la constatació que al darrere hi ha molta feina ben feta i gent molt capacitada. n

En el nostre cas com a cooperatives de consum, el context de crisi condueix a noves conductes per part del consumidor: més conscients, més exigents, més participatives.

m.P.


catalunya i el Quebec: una història de vincles creixentsAquest darrer any, la regió del Quebec ha aparegut a l’agenda catalana diverses vegades. Un dels motius ha estat el fet que, fa no-més uns quants mesos –coincidint amb la visita del seu primer minis-tre a Catalunya –, la Generalitat va anunciar un conveni de mobilitat laboral amb el Quebec. L’objectiu d’aquest pacte és facilitar que els joves professionals catalans puguin anar a treballar a l’altra riba de l’Atlàntic, on sembla que la crisi econòmica no ha arribat. D’altra banda, la flamant victòria de l’independentista Parti Québé-cois en les eleccions d’enguany ha coincidit amb la manifestació massiva de l’Onze de Setembre i el debat sobre la independència al nostre país.El Quebec i Catalunya fa anys que comparteixen interessos i com-plicitats pel fet de viure situacions nacionals i lingüístiques similars en relació amb els respectius estats en què estan inclosos. El Govern català va signar amb el quebequès un acord de cooperació bilateral l’any 1996, en el marc del qual es desenvolupen diferents projectes i accions de col·laboració. Tanmateix, al nostre país és poc coneguda la realitat de l’econo-mia cooperativa quebequesa, un model d’èxit i de referència mundial. Al Quebec hi han unes 3.300 empreses d’aquesta mena

PREMIS FRG 2012 - GUANYADOR DEL 21è PREMI JACINT DUNYÓ

L’economia social com a motor de creixement: Pot esdevenir catalunya el Quebec d’Europa?1

Jordi Valls i Olivé

El sector cooperatiu del Quebec, de tradició centenària i fortament integrat en l’economia del país, és un model de referència per a molts països. L’experiència dels darrers quinze anys, en què l’economia social ha aconseguit ser protagonista en la configuració de polítiques socials, mostra un cas d’èxit que pot ser inspirador per a una Catalunya en temps de canvis.

–que generen uns 92.000 llocs de treball–, i prop d’un 70% dels quebequesos són membres d’al-guna cooperativa.“És cert que ens criden de molts llocs perquè els presentem la nostra experiència”, comenta Nancy Neamtan, directora gene-ral del Chantier de l’Économie Sociale (‘Espai de Promoció de l’Economia Social’). Acabada d’arribar d’una reunió a la seu de l’OIT a Ginebra, ja fa les maletes per anar-se’n als Estats Units, on l’esperen perquè expliqui el model d’economia social quebequès. “Però, realment, què és el que hem fet, nosaltres? Hem anat pel món i hem reproduït el que hem vist en altres llocs. Per exemple, les cooperatives «de solidaritat» les hem apreses d’Itàlia, i els men-jadors col·lectius, de l’Amèrica Llatina. De fet, segur que podrí-em aprendre moltes coses de les cooperatives de treball catalanes,

ja que és una branca del coope-rativisme que aquí no està tan implantada”, conclou Neamtan.El desenvolupament històric del cooperativisme està molt lligat al fet quebequès. “Nosaltres som una illa francòfona en un mar anglòfon”, explica Patrick Duguay, director de la Coopérative de Dé-veloppement Regional Outaouais-Laurentides (CDR-OL), dedicada a la promoció i consolidació del co-operativisme al territori. I afegeix: “Hem hagut de lluitar sempre per mantenir la nostra identitat.” Les primeres cooperatives van néixer fa més d’un segle en els sectors financer i agrícola –en un Quebec francòfon rural i empobrit – com a instruments de solidaritat i ajuda mútua en les activitats del crèdit i la producció agrària. Ara, aques-tes empreses són grans holdings i grups cooperatius amb una posició dominant en els seus respectius mercats. A tall d’exemple, el pri-

Nancy Neamtan és la

directora general de

chanter de l'Economie

sociale.


mer agent privat del país a generar ocupació és el grup cooperatiu financer Desjardins, i el cinquè, La Coop Fédérée, un grup cooperatiu del sector agrari. Representen el que s’anomena “la vella economia social”: cooperatives i mútues amb tradició centenària, sorgides com a respostes col·lectives per al des-envolupament regional del Canadà francòfon.

El naixement de la nova economia social quebequesaActualment el Quebec té una po-sició econòmica més sòlida i més forta que la que hi ha a Europa. Jean-Marc Fontan, professor de sociologia a la Universitat del Quebec a Mont-real (UQAM), ho explica de la manera següent: “La crisi actual no s’ha notat gaire en l’àmbit productiu. Per a nosal-tres va ser més forta la crisi dels noranta. Tanmateix, cal destacar que els anys vuitanta i noranta han estat èpoques de fortes crisis, però alhora de gran innovació social.”El lloc central que actualment ocupa el sector cooperatiu i social en l’economia quebequesa té una clara data de referència: l’any 1996. Aquell any, Lucien Bouchard, el primer ministre, va convocar els agents socials a una Cimera de l’Economia i l’Ocupació per abordar la greu situació econòmica que patia el país. Aquesta capaci-tat de fer pinya entre el Govern, el sector privat i el sector laboral per

a fer front a situacions adverses no era nova. Havia nascut als anys vuitanta. En aquella dècada, en plena crisi del model fordista i de redefinició del paper de l’Estat, és quan es va consolidar el “Québec Inc.” (‘Estat soci’), basat en una governança deliberativa i en la incorporació dels agents socials en la coconstrució de polítiques públiques. La novetat d’aquell any 1996 fou que per primera vegada van ser con-vidats els agents del tercer sector (cooperatives, associacions, grups comunitaris, etc.) a participar en el procés de concertació. Aquesta con-vocatòria va ser el fruit de la pressió provocada per “La marxa dels pans i les roses”, una forta mobilització social que havia tingut lloc l’any abans com a protesta per la situació de crisi. Le Chantier de l’Économie Sociale va ser un dels dos grups de treball que es van crear per aportar solucions al fort dèficit fiscal i l’alta

taxa d’atur als quals havia de fer front el Govern. Tenia un encàrrec molt clar: buscar fórmules per crear 20.000 llocs de treball en un termini de dos anys des del sector social. El resultat d’aquest projecte va ser un èxit: els actors convocats van supe-rar totes les expectatives. Entre els acords presos destaca el d’impulsar nous sectors emergents, com ara les escoles bressol, l’atenció domicilià-ria o la gestió de residus. El Govern va apostar per invertir en aquests sectors (que serien desenvolupats per l’economia cooperativa) i, d’aquesta manera, cobrir noves necessitats no satisfetes pel mercat, generar ocupació i combatre l’eco-nomia submergida. Com a resultat, s’esperava compensar la inversió pública amb més recaptació fiscal i menys despesa en prestacions (atur, prestacions socials, etc.). En definitiva, amb aquella Cimera de l’Economia i l’Ocupació es van posar les bases perquè una reno-vada economia social fos un agent rellevant en el desenvolupament econòmic del país i en la construc-ció de polítiques socials.

Factors que expliquen aquell naixement A partir d’aquell moment es va co-mençar a parlar d’economia plural: una economia que incorporés els actors del tercer sector com a agents socioeconòmics significatius, amb un espai propi al costat dels sectors públic i privat. En aquest nou esce-nari, l’economia social s’havia de centrar, bàsicament, en la prestació de béns i serveis per cobrir neces-sitats emergents en sectors en què l’aportació de valor social ara alta i l’àmbit privat tenia menys interès (sector social, territori, cohesió, etc.). Però aconseguir que el sector social tingués aquest paper significatiu en la sortida de la crisi no es va fer de la nit al dia. Marguerite Mendell, directora de l’Institut Karl Polanyi de la Concordia University (Mont-real), ho explica així: “A partir del 1996, el sector social va prendre part en la institucionalització de polítiques públiques. Tant el tercer sector com els poders públics es van reconèixer com a agents vàlids per a la coconstrucció de polítiques so-

El desenvolupament històric del cooperativisme està molt lligat al fet quebequès. “Nosaltres som una illa francòfona en un mar anglòfon”, explica Patrick Duguay.

arXiu


PREMIS FRG 2012 - GUANYADOR DEL 21è PREMI JACINT DUNYÓ

cials. I això va ser conseqüència de la pressió que el sector comunitari i social havia anat exercint des dels anys vuitanta, reclamant un espai i negociant amb els poders públics. Amb la crisi del model fordista, què va fer la societat civil del Quebec? Doncs proveir-se d’instruments i organitzar-se, no només reivin-dicar; establir partenariats amb el sector públic i el privat, així com crear organismes híbrids per cobrir necessitats socials com ara l’ocupa-ció, la inserció laboral o l’atenció a les persones.” Però la clau de l’èxit no només va raure en el fet que el sector social fos reconegut per les institucions públiques, sinó també en la capacitat del mateix sector per a arribar a acords interns i reconèi-xer un mateix espai comú en el qual treballar per uns objectius compar-tits. Es va adoptar el terme “econo-mia social” per definir empreses col·lectives (cooperatives i associa-cions) amb activitat econòmica de prestació de béns i serveis. De mica en mica van anar desapareixent les reticències entre la vella economia i l’economia social emergent. “Goliat va reconèixer David”, sentencia el professor Fontan. Aquest procés tampoc no es podria explicar sense la transcendental aposta que sempre han fet els sindi-cats per enfortir el sector cooperatiu i social, molt especialment canalit-zant l’estalvi de fons de pensions de treballadors gestionats per ells cap a inversions productives en les

empreses d’economia social. El Quebec és un territori que barreja valors anglosaxons i francòfons. S’hi combina la defensa dels serveis públics, amb la restricció del paper de l’estat en la prestació de serveis. La reivindicació de polítiques de benestar social, amb una forta ca-pacitat emprenedora i d’innovació. Aquest fet ha provocat que s’hagi trobat en l’economia social una fór-mula a cavall entre el sector públic i el privat per al desenvolupament de certes polítiques i la prestació de determinats serveis.

articular un espai d’innovació social“L’economia social en general i el cooperativisme en particular porten la innovació social al seu ADN”, as-segura Benoît Lévesque, catedràtic emèrit de l’UQAM. “La qüestió és que per a poder passar de la innova-ció a la transformació social calen estructures de suport, un sistema que impulsi aquesta innovació.”A partir del 1996, es van anar creant una sèrie d’instruments que donarien impuls al desplegament de la nova economia social. Un dels principals encerts per a la construc-ció d’aquest sistema de suport va ser la constitució del Chantier de l’Économie Sociale com a organis-me permanent, més enllà del seu encàrrec inicial durant la Cimera. El professor Lévesque va contribuir directament a fer possible la creació d’una entitat autònoma que va

agrupar el divers conjunt d’agents i entitats representatives del sector, en un marc de col·laboració, amb la missió de promoure l’economia social i d’esdevenir un actor clau en el desenvolupament d’estructures de suport a la innovació social.Els primers obstacles no van tardar a aparèixer. Un dels primers va ser el fet que amb els instruments de finançament tradicionals del sector, com ara els microcrèdits, no es podia fer front als nous reptes plantejats. Per això, l’any 1997 es va crear el Réseau d’Investissement Social du Québec (RISQ) (‘Xarxa d’Inversió Social del Quebec’), organisme promogut entre el Chantier, el Govern i els sindicats per oferir productes de finançament específics i adaptats a les empreses d’economia social. El RISQ va ser un èxit i va animar la creació, uns quants anys més tard, de la Fiducie du Chantier de l’Économie Sociale, un fons de capital per ajudar a satis-fer les necessitats de capitalització de les empreses. La Fiducie porta invertits uns 26 milions de dòlars en vuitanta-cinc projectes, amb una aportació màxima de capital per projecte d’1,5 milions de dòlars.Un altre element clau per a impul-sar el sector va ser la recerca en economia social. Era imprescindi-ble generar coneixement i disposar d’instruments de mesurament i avaluació del valor i l’impacte aportat, tenint en compte que el finançament de moltes de les

“L’economia social en general i el cooperativisme en particular porten la innovació social al seu ADN”.

arXiu

El primer agent privat

del país a generar

ocupació és el grup

cooperatiu financer

desjardins.


1. Les entrevistes que incloem en el present article van ser realitzades durant una estada al Quebec a la tardor del 2010. Vull agrair a totes les persones entrevistades la seva col·laboració.

2. Per a més informació, vegeu la guia Sumant per les persones: Bones pràctiques en la col·laboració entre el món local i el cooperativisme d’iniciativa social (2011), editada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya en col·laboració amb la Diputació de Barcelona.

3. Revista Punt Coop, núm. 11 (2011).4. Citat a “L’hora cooperativa”, de Jordi Garcia, Revista Cooperació Catalana, núm. 326.

annex 1. Quadre comparatiu entre catalunya i el Quebec

Dades Catalunya Quebec

Nombre d’habitants 7,5 milions 7,5 milions

Superfície 31.895 km2 1,5 milions km2

Nombre de cooperatives existents 4.800 3.300

% població membre d'una cooperativa 15% 70%

Mitjana llocs de treball per cooperativa 7,5 27,8

Nombre de cooperatives segons les tipologies Hi destaquen majoritàriament les coope-ratives de treball associat i agràries

Més de la meitat de cooperatives són de consumidors i usuaris (habitatge, serveis es-colars, funeràries, etc.), seguides de coopera-tives de serveis (agrícoles, serveis a empreses, etc.) i mixtes (serveis a les persones, etc.)

noves activitats provindrien de fons públics. L’any 2000, es va crear l’Alliance de Recherche Universités-Communautés (ARUC), el primer centre interuniversitari del Quebec dedicat íntegrament a la recerca en economia social; i el 2005, el Réseau Québécois de Recherche Partenariale (RQRP) (‘Xarxa Que-bequesa de Recerca Partenarial’). Tots dos centres treballen amb una metodologia que associa investiga-dors i membres de les cooperatives i entitats en totes les seves activitats, per tal de garantir un model de recerca aplicada i afavorir la trans-ferència de coneixement als agents del sector.

aprenentatges i reptes per a catalunyaEl Quebec té una experiència reeixi-da en el camp de l’economia coope-rativa. És particularment rellevant la manera en què en els darrers quinze anys –partint d’una solida tradició de cooperativisme i societat civil organitzada– ha participat en el desenvolupament de serveis públics a través d’un model de “ges-tió cívica”. Hi han serveis socials d’educació infantil, atenció domi-ciliària i sanitària que són assumits per cooperatives i associacions

d’usuàries i en la gestió dels quals la societat civil s’implica directament. La configuració d’aquest model no ha estat una història fàcil ni és un camí que es pugui assolir en dos dies. Com adverteix Marguerite Mendell, “es tracta, sobretot, d’un procés, llarg i dinàmic, amb alts i bai-xos constants”. És fruit de l’esforç, de la capacitat emprenedora, d’una decidida aposta política i de la voluntat de tots els agents implicats per cercar conjuntament solucions innovadores als reptes del país.A Catalunya, durant els darrers anys el sector social ha fet impor-tants avenços que li han permès guanyar-se un lloc com a agent incontestable de desenvolupa-ment econòmic i social, com ho demostra l’exemple de les coope-ratives d’iniciativa social amb la gestió dels serveis a les persones.2 Però encara hi ha molta feina per fer, com indica Joan Subirats, catedràtic de Ciències Polítiques de la UAB, per a qui per fer créixer el sector cooperatiu cal “establir aliances entre el cooperativisme, el món sindical i el tercer sector social”.3 En aquest moment de canvis profunds que estem vivint, el cas quebequès pot esdevenir inspirador per repensar els mo-

dels vigents i per abordar de ma-nera innovadora problemàtiques econòmiques i socials. És evident que els models i les experiències no es poden exportar directament d’un país a un altre, ja que cada context té les seves especifici-tats. Tot i això, la complicitat de Catalunya amb el Quebec pot ser una oportunitat per a conèixer i aprendre els factors clau de la seva realitat que ens permetin avançar a casa nostra cap a un sistema econòmic en el qual, com asse-nyala el premi Nobel John Stiglitz, la clau de l’èxit sigui “un sistema plural, amb un sector privat tra-dicional, un sector públic eficient i un sector creixent d’economia social i cooperativa”4. n

arXiu


PREMIS FRG 2012 / ENTREVISTA GUANYADOR PREMI JACINT DUNYÓ

“En un procés sobiranista, una economia social i cooperativista més forta té tot el sentit”Jordi Valls i Olivé (Santa Coloma de Gramenet, 1981) és un jove economista que es dedica a la consultoria per a la promoció i la creació de cooperatives i a la recerca en l’àmbit de les polítiques públiques de promoció del cooperativisme. El jurat del XXI Premi Periodístic Jacint Dunyó d’articles sobre cooperativisme ha premiat el seu treball “L’economia social com a mo-tor de creixement: Pot esdevenir Catalunya el Quebec d’Europa?” amb el 1r Premi.

Francesc Vila i Femenia

com va sorgir la idea de fer un viatge per conèixer el cooperati-visme del Quebec?Vaig acabar un contracte laboral i em vaig quedar sense feina el mes de juny del 2010. Llavors vaig deci-dir preparar una estada al Quebec amb la intenció de conèixer la realitat de la seva economia social de primera mà. Aquesta va ser una oportunitat que va sorgir d’un projecte de col·laboració entre l’Escola de Cooperativisme Aposta i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB. La idea era accedir personalment a les fonts de recerca i les veus més destacades del cooperativisme del Quebec. Fins i tot vaig aconseguir un ajut de la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses de la Generalitat de Catalunya, tot i que a última hora me’l van denegar. Però vaig mar-xar igualment utilitzant els meus estalvis.

Pel que expliques a l’article, al Quebec hi vas entrar per la porta gran del cooperativisme.Vaig tenir la sort de conèixer Patrick Duguay, president del Chantier de l’Économie Sociale i director de la Cooperativa de Des-envolupament Regional d’Outao-uais-Laurentides. Una persona referent en aquest àmbit i que coneix Catalunya i l’ha visitada unes quantes vegades. Amb una persona amb aquest currículum i

que estima tant Catalunya, el meu primer contacte amb el Quebec va ser immillorable. Tothom em va acollir molt amablement. “¡Els ca-talans!” exclamaven; “ens agrada molt que vingueu a veure’ns”, em deien.

Quines coincidències i quines diferències t’han cridat més l’atenció?Al Quebec hi ha una especificitat que crida molt l’atenció, que és la combinació d’arrels franceses amb influències anglòfones. En aquest sentit, l’estat del benestar no els sona estany, i per això do-nen molta importància als serveis públics. Però, al mateix temps, són capaços de posar-hi limitaci-ons. Segurament, amb l’impuls del cooperativisme i l’economia social han sabut trobar aquest punt mitjà d’equilibri que els permet defensar el que és públic a través de la iniciativa privada, de tal manera que tot el pes no recaigui sobre l’estat.

Es percep fàcilment aquesta aposta pel cooperativisme al Quebec?Abans de plantejar-me aquest tre-ball ja sabia que el Quebec era una referència d’èxit. Hi han molts estudis que destaquen aquesta realitat, especialment important en el pla financer. No és pas una casualitat que el banc més gran del país, el moviment Desjardins,

Jordi valls

és economista.


sigui un grup cooperatiu. Si pen-sem que tots tenim un compte al banc i que pràcticament tothom, en algun moment o altre de la seva vida, ha de portar els infants a l’escola bressol, imaginem-nos que aquestes entitats siguin majo-ritàriament cooperatives d’usua-ris. Això només ja dóna aquest alt percentatge, al Quebec, del 70% de població cooperativista.

segons expliques al teu treball, hi va haver un punt d’inflexió en la configuració del model quebe-quès.L’any 1996 es va donar aquest punt d’inflexió, marcat per un període de situació de crisi, amb molt d’atur i dèficit fiscal. En aquest context, cal tenir en compte la importància de les taules de concertació entre els sindicats, les patronals i el govern, per trobar sortides a situacions concretes. Aquesta va ser una aposta política del govern del Parti Québécois, en què, per primera vegada, es van incorporar els moviments socials, comunitaris i del tercer sector, per tractar de buscar solucions a la crisi. El grup d’economia social Chantier de l’Économie Sociale va esdevenir el més dinàmic i va aca-bar institucionalitzant-se i consti-tuint-se en entitat de tercer nivell. D’aquesta manera es garantia la interlocució amb el Govern i amb la resta d’agents per les polítiques públiques. El Chantier també

exercirà els papers de promoció de l’economia social, el reagrupa-ment i la cohesió dels agents del sector, així com la creació d’una definició conjunta d’economia social.

aquest espai de representació i interlocució està resolt a catalu-nya?Encara que el terme no sigui gaire acadèmic, et diré que aquí se sol treballar més en “capelletes”. Al sector de l’economia social encara li costa molt apropar-se per com-partir i poder-se fer gran. D’altra banda, cal insistir que l’aposta política pel sector cooperatiu i l’economia social del Quebec és molt més clara que la que hem tingut aquí fins ara. A Catalunya, en aquest aspecte, hem estat més reactius. S’ha avançat molt en el reconeixement legal i les polí-tiques de foment, però no hi ha una gran implicació per integrar l’economia social en el model econòmic del país. Al Quebec es parla d’economia plural, amb tres sectors: el públic, el privat i el co-operatiu. És a dir, que reconeixen tres actors en l’economia, cadas-cun amb els seus rols i funcions. Però tot això es pot comparar amb el model català, sempre tenint en compte que som davant de dos models diferents pel que fa tant a la concepció del servei públic, com a les funcions que té assigna-des l’estat.

El Quebec és el paradigma de la institucionalització de l’economia social i el cooperativisme?Segurament, però hi han exem-ples concrets en altres llocs que funcionen molt bé. Al Quebec són molt conscients de l’existència d’altres realitats cooperativistes a França, Itàlia, Suècia i, en general, els països del nord d’Europa. De fet, reconeixen que el seu model és el resultat d’anar pel món i recollir el que consideren més interessant. M’han explicat que els reclamen molt sovint a Llatinoamèrica, però que en realitat hi van a aprendre del que fan allà i de com són. Amb això demostren que tenen aquesta inquietud d’anar pel món i agafar el millor de cada lloc. De Catalunya, per exemple, els crida molt l’atenció l’existència d’una gran quantitat de cooperatives de treball, un sector que al Quebec no està gaire estès.

Què necessita catalunya per a fer créixer i consolidar l’economia social?Dels instruments i les xarxes per al finançament, la recerca, la promo-ció i el suport de l’economia social, al Quebec en diuen “ecosistema”. Doncs necessitem desenvolupar aquest ecosistema d’eines impres-cindibles per a conèixer, desen-volupar i fer créixer el sector. La recerca, l’estudi i la revaloració de l’economia social i el cooperati-visme són necessaris per a poder demostrar, per exemple, com està el sector arrelat al territori i si dis-posa de recursos i de capacitat de resistència per a afrontar les crisis econòmiques. A Catalunya som encara molt sectorials i potser ens falta aquest apropament al territori. Amb això vull dir que al Quebec les cooperatives s’agrupen en funció d’una lògica més territorial, i no tan sectorial com passa majorità-riament a Catalunya. I això és molt interessant, perquè es poden crear maneres de desenvolupar el territori i de fer un bon arrelament en la comunitat.

¿com l’economia social ens pot fer sortir de la crisi econòmica actual?La situació d’abans no tornarà

Jordi valls va fer una

estada al Quebec

per conèixer el

desenvolupament de

l'economia social i

cooperativa d'allí.


PREMIS FRG 2012 / ENTREVISTA GUANYADOR PREMI JACINT DUNYÓ

mai més. Ara tenim l’oportunitat de fer les coses d’una manera diferent. En una situació de canvi d’època com la que vivim, encara hi ha algú que ens vol fer creure que es tracta de fer les coses com abans per sortir d’aquesta crisi. Per això és important obrir el de-bat seriosament per pensar nous models. Especialment en el camp de les polítiques socials, per trobar formes de col·laboració entre els sectors públics i per a la prestació de serveis. Al Quebec estaven en crisi, van parlar-ne, tothom hi va col·laborar i van acabar reinventant-se i establint un nou model de referència mundial.

a catalunya s’està fent aquest debat o es tracta només d’un desig?Alguna cosa hi ha, però segura-ment no d’una manera intencio-nada ni coordinada. Però penso que el debat està encara entre el blanc i el negre, entre públic o privat. Atesa la situació de crisi econòmica en què ens trobem, la societat civil hauria d’assumir un paper molt més actiu. Fins ara l’estat prestava una sèrie de serveis de manera incondicional, i ara això s’ha acabat. I com més aviat assumim aquesta nova reali-

tat, més aviat podrem reaccionar. Això no vol dir que aquí hàgim de fer el mateix que al Quebec, però sí que hauríem d’adoptar aquesta actitud d’obrir-se a les reflexions que permetin defensar el sector públic des d’una gestió cooperati-va. Només amb el debat es podran posar damunt de la taula els riscos i intentar fer viables els avenços. Aquesta empenta que tenen al Quebec, marcada pel valor de l’emprenedoria, de la capacitat d’emprendre, és molt inspiradora, i dóna aquesta força de moviment col·lectiu que és tan necessària per a resoldre les situacions més adverses.

En canvi, sembla que aquí ara sigui més fàcil fer-se autònom i treba-llar per compte propi.Aquí hi ha molta política pública que no es fa i moltes alternatives que no es promocionen. En canvi, estic segur que veurem noves propostes i nous compromisos al Quebec. Pauline Marois, la nova cap del Parti Québécois, s’ha com-promès amb l’economia social, en més d’una ocasió s’hi ha referit, dient que és un actiu important del país que cal continuar po-tenciant. Això és una visió prou àmplia i necessària, carregada d’intencionalitat, amb capacitat

per a marcar el futur del sector. És evident que a Europa els discursos polítics, almenys els dels grans partits que estan al govern, van en una altra direcció.

L’economia social i el coope-rativisme podrien reeixir més fàcilment en una catalunya independent?El més important d’aquest procés sobiranista seria que Catalunya l’aprofités per a trobar un model cooperativista que connectés amb la gent, que trobés la manera de fer un discurs nacional connec-tat socialment. Perquè, si hi han d’haver canvis polítics, han de ser per a millorar la vida a la gent, i en aquest procés una economia social i cooperativista més forta té tot el sentit. Al Quebec van dir: “Si som quebequesos, anem a veure què podem fer pel nostre país.” Van seure, van discutir i es van posar d’acord sobre com millorar la vida de la gent. Això requereix una forta aposta per la concer-tació dels sectors privat, públic i cooperatiu, en una taula en la qual també han de seure els sindicats i la resta d’actors de la societat, per trobar solucions conjuntament als problemes de la gent, i així afron-tar els reptes actuals i de futur com a país. n

La recerca, l’estudi i la revaloració de l’economia social i el cooperativisme són necessaris per a poder demostrar la capacitat de resistència per a afrontar les crisis econòmiques.

Jordi valls durant

l'entrevista a la

Fundació roca i galès.


COOPERATIVISME

La força del cooperativismeJosep Pere ColatPresident de la Federació de Cooperatives Agràries de Cataunya – FCAC

Aquests últims mesos hem com-memorat l’Any Internacional de les Cooperatives i, per aquest motiu, des de la Federació de Cooperatives Agràries de Cata-lunya (FCAC) hem aprofitat per promoure el nostre model empre-sarial i augmentar la consciència sobre la contribució que fem al desenvolupament econòmic i soci-al així com a sostenibilitat medi-ambiental perquè, com reconeix l’ONU, “les empreses cooperati-ves construïm un món millor”.La cooperativa ens permet anar junts, augmentar la nostra capa-citat de negociació i compartir recursos. La cooperativa ofereix noves oportunitats de mercat al productor, i també li ofereix serveis com la formació, l’accés a informació, a tecnologies, a inno-vacions, a ajuts... La cooperativa és un model de negoci sòlid i via-ble, que genera riquesa i llocs de treball a zones rurals, a on sovint esdevé la única indústria.Des de la FCAC hem anat organit-zant diverses activitats per mostrar la força i l’abast del cooperativisme, per donar a conèixer els principis i valors amb què treballem les coope-ratives. Però, sobretot, volíem retre el nostre particular homenatge al sector en un acte que vam pretendre que esdevingués modern, diferent, divertit i, sobretot, en un acte d’au-toestima per a les cooperatives i per a l’organització que, amb orgull, represento.El lliurament dels premisCOOP s’emmarcava en aquest desig de reconèixer els importants esforços que les cooperatives estem fent per desenvolupar processos de fusió i concentració, per garantir la competitivitat, la qualitat, la seguretat alimentària. Les coope-ratives no ens limitem a emma-gatzemar productes, sinó que som empreses que fem transformació i que incorporem valor afegit.

Estem apostant, també, per la incorporació de joves al camp, per la preservació del medi ambient, pel desenvolupament rural. Com va dir en Joel Castany, un dels ponents durant la jornada, el model cooperatiu, que fa cinc anys semblava caduc, és ara un referent de resposta a la crisi. I a la FCAC creiem que, tot això, algú ho ha d’explicar a la societat i als governs, perquè actuïn en con-seqüència. Des del nostre paper estratègic de representació del sector, hem agafat el testimoni.Les cooperatives som futur.

El model cooperatiu, que fa cinc anys semblava caduc, és ara un referent de resposta a la crisi.

Fcac

granja d'engreix de la

cooperativa agrària i

ramadera Pallars de

sort, sccl, guanyadora

del 1r. Premi desenvo-

lupament rural.


COOPERATIVISME

desenvolupament rural

1r PrEmi – Agrària i Ramadera del Pallars de Sort, SCCL Sort - Pallars Sobirà)Projecte: “Augment del valor afegit de la producció ecològica al Pallars”

2n PrEmi – Agrària la Baixa Tordera, SCCL (Tordera – Maresme)Projecte: “La cooperativa, referent de la pagesia i del poble”

agrobotigues1r PrEmi – SAT de la Vall d’en Bas, SCCL (Sant Privat d’en Bas - Garrotxa)Projecte: “Campanya de màrqueting a la carnisseria”

2n PrEmi – Sant Isidre de les Borges Blanques, SCCL (les Borges Blanques - Garrigues)

Projecte: “Qualitat agroalimentària”3r PrEmi – Agrària la Baixa Tordera, SCCL (Tordera – Maresme)Projecte: “Implica’t amb els productes de la terra”

responsabilitat social Empresarial1r PrEmi – La Fageda, SCCL (Santa Pau - Garrotxa)Projecte: “Inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental crònica”

2n PrEmi – GrupActel, SCCL (Lleida - Segrià)Projecte: “Colònies d’estiu per a fills, socis i treballadors”

3r PrEmi – Cooperativa Falset-Marçà, SCCL (Falset – Priorat)Projecte: “Només cent anys de cultura, d’amor a la terra i d’esforç”

Emprenedoria1r PrEmi – Camp d’Alcarràs, SCCL (Al-carràs - Segrià)Projecte: “Fons de terres”

2n PrEmi – Agrària Plana de Vic, SCCL (Vic - Osona)Projecte: “Cooperativa Plana de Vic i Mas el Guiu”

3r PrEmi – SAT Apícola el Perelló, SCCL (el Perelló – Baix Ebre)Projecte: “Múria, centre d’interpretació apícola”

internacionalització1r PrEmi – Cotecnica, SCCL (Bellpuig - Urgell)Projecte: “Projecte segle XXI”

2n PrEmi – Acomont, SCCL (Ulldecona – Montsià)Projecte: “Envasat i comercialització d’oli d’oliva verge”

3r PrEmi – Unió Corporació Alimentà-ria, SCCL (Reus – Baix Camp)Projecte: “Unió Internacional”

innovació1r PrEmi – Unió Corporació Alimentària, SCCL (Reus – Baix Camp)Projecte: “Nous productes a partir de fruita seca”

2n PrEmi – Cellers Domenys, SCCL (Sant Jaume dels Domenys – Baix Pene-dès)Projecte: “Plataforma informàtica Dome-nio Vitis”

3r PrEmi – Olivarera del Baix Ebre, SCCL (Camarles – Baix Ebre)Projecte: “Varietals terres de l’Ebre”

intercooperació1r PrEmi – Cellers Domenys, SCCL (Sant Jaume dels Domenys – Baix Penedès)Projecte: “Procés de fusió Cellers Do-menys i Secció de Crèdit, SCCL”

2n PrEmi – GrupActel, SCCL (Segrià - Lleida)Projecte: “Conveni de col·laboració amb Agropecuària d’Artesa de Segre, SCCL”

3r PrEmi – Arbequina, SCCL (Arbeca – Garrigues)Projecte: “Fusió, intercooperació: Arbeca (Camp i Fruitera) i Omellons”

premiscOOP 2012

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha organitzat enguany la primera edició dels premisCOOP, que volen reconèi-xer l’esforç de les cooperatives per ser capdavanteres en diversos àmbits empresarials. Els premisCOOP distingeixen les coopera-tives que han dut a terme experiències destacades en diversos àmbits. Al concurs s’hi han presentat una cinquantena de projectes cooperatius, i tant la bona resposta de les cooperatives com l’impuls positiu dels premis als projectes han contribuït al reconeixe-ment efectiu del paper de les cooperatives al territori. n

Fcac

Premis cOOP2012:

cooperatives premia-

des amb el conseller

d'agricultura i el

president de la Fcac,

Josep Pere colat.


PENSEM-HI

Problemes de tots nosaltresSantos Hernández

Fa un parell de setmanes he donat, una vegada més, unes xerrades so-bre cooperativisme i auto-ocupació. No és un tema nou, és clar. Ho he tractat en força ocasions, especi-alment, per exemple, davant gent jove, que, a punt d’acabar l’institut, ha de començar-se a plantejar l’inici de la part professional de la seva vida. Sovint, en escoltar-me o en fer-me preguntes, aquest jovent trasllueix la sorpresa, o el desco-briment, de trobar-se a la llinda d’un món desconegut, les carac-terístiques del qual no se’ls havia acudit mai de preguntar-se. Aquest cop, però, el meu auditori havia de ser molt diferent, i confesso que la consciència d’aquesta realitat em va obligar a preparar l’esquema de les meves intervencions d’una mane-ra diferent també, força especial. Pagava la pena.El grup d’homes –homes, sí, perquè, amb una sola excepció, tots eren adults, homes fets, ja amb una experiència, diria jo que dura, de la vida– que havia d’assistir a aquestes sessions tenia una sèrie de característiques definitòries molt concretes. Pràcticament tots eren immigrants –només n’hi havia un parell de catalans– , tots tenien les respectives documentacions en regla –és a dir, tots podien treba-llar legalment si trobaven feina– i no tenia, cap d’ells, cap feina fixa, constant, organitzada. És a dir, que, amb cobrament de subsidi o no, tots ells es trobaven en atur forçós i real.La meva sorpresa va ser quan van començar a parlar. Va resultar que tots sabien expressar-se i parlar de si mateixos amb claredat, amb senzillesa, amb dignitat. Un parell sabien anglès. Un, un algerí, parlava quatre llengües (francès, àrab, ber-ber i castellà –i una mica de català, ell hi afegia amb un somriure). Tots ells mostraven ments obertes,

semblaven capaços d’adaptar-se a les realitats de la societat de la que es trobessin formant part: un havia treballat als Estats Units i un altre al Japó, però estava clar que tots estaven disposats a viure en un país llunyà de la seva terra, i que volien obrir-se pas aquí. I tots els estran-gers, tots, d’un en un, deien amb tota claredat que als seus respectius països d’origen no hi ha, avui, sor-tida, i que, malgrat la mala situació personal en què ells en aquest moment es troben, és aquí, entre nosaltres, on creuen tenir possibili-tats de millorar la seva vida.El que anaven dient m’ajudava a entendre millor el seriós proble-ma en què ens trobem aquí, al meu país, aquest país que ells han decidit que també és el seu. Sí que és veritat, sí, que abans d’escol-tar les seves frases jo ja sabia que a Catalunya, i a Espanya, l’atur voreja el vint-i-cinc per cent. Jo ja sabia, i m’esborrona pensar-ho, que, a casa nostra, de cada cent persones capaces de treballar, vint-i-cinc no troben feina. I que moltes d’aquestes vint-i-cinc persones fa tant de temps que no en troben, de feina, que ja no cobren ni el sub-sidi d’atur. Jo ja sabia, doncs, que

el meu país està molt malament. Però avui en conec un aspecte més: sí que estem molt malament al meu país, sí, quan avui no podem oferir feina a gent com aquesta: a persones valentes, obertes, amb un nivell cultural digne i totes posse-ïdores d’un ofici. Gent, mira, com era el meu pare quan va arribar a Catalunya, fa molts anys, buscant feina i portant a la bossa el martell i el tas del seu ofici de planxista.Avui tothom parla de la consecució o no d’un estat català independent i lliure, un nou estat dintre d’Europa. Molta gent treballa per aconse-guir-lo. Molta gent sap que no serà fàcil. Molta gent sap que la creació d’aquest estat no arreglarà, tot d’un plegat, tots els nostres problemes. Que aquest nou estat europeu no és un objectiu final, sinó una eina perquè tothom que visqui entre nosaltres tingui una vida millor. I això significa, siguem-ne consci-ents, entre d’altres coses, feina, i casa, i sanitat, i escola, i acollida, dignes i per a tothom.En serem capaços? En tot cas, és per aconseguir això que treballa tanta gent anònima, senzilla. Si no fos per això, per què valdria la pena de treballar? n

arXiu


OPINIÓ

cooperatives urbanesguies d’història urbana del muHBa*Esteve PuigferratVicepresident de la Fundació Roca i Galès

Ara farà un mes, va tenir lloc la presentació de la guia dels edificis emblemàtics de les cooperatives obreres de consum de la ciutat de Barcelona. Cal destacar que, si bé el títol era 1842-1939, els ponents d’entrada varen concretar que s’ha-vien centrat des de la primeria del segle passat fins al 1935.La Sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona va aco-llir la presentació de la guia; el seu director, Joan Roca, va fer la introducció de l’acte fent referència a la col·lecció de la qual formarà part aquesta guia, que n’és el tretzè volum.Els autors de la Guia, Ivan Miró i Jordi Garcia (de les cooperatives La Ciutat Invisible i L’Apòstrof, respectivament), van exposar la tasca de recerca que havien fet per aconseguir els emplaçaments exac-tes de tots aquests edificis, molts dels quals, gràcies a Déu, encara conserven la façana original, si bé uns quants –per no dir ni molts ni masses– han estat reciclats en el seu destí. Alguns continuen essent cooperativa o societat laboral, però no de queviures, sinó de les activitats més inversemblants, per exemple una d’Horta que actual-ment és una impremta, tot i que els veïns la continuen coneixent per “la cooperativa”. Destaca, també, la continuïtat vigent de La Lleialtat a la vila de Gràcia, iniciadora del Teatre Lliure dels nostres benvolguts Joanjo Puigcorber i Lluís Pasqual, o bé L’Empar Obrer de Sants, que acull gran part del moviment coope-ratiu català, o La Fraternitat, que és l’actual biblioteca pública de la Barceloneta.

* Museu d’Història de Barcelona.

La Fundació Roca i Galès ha permès aplegar i salvaguardar alguns dels fons documentals d’aquestes co-operatives històriques, com ara La Flor de Maig, la Unió Cooperatista Barcelonesa, Teixidors a Mà, La Van-guardia Obrera i altres, de les quals s’ha fet la descripció i digitalizació amb el suport econòmic de l’Institut de Promoció i Formació Cooperati-ves, gestionat en aquell moment per l’amic Santi Esteban. Actualment es poden consultar en alta resolució al web de complement de l’Arxiu Nacional a través de l’enllaç al web www.rocagales.org, apartat Arxiu. n

La Fundació Roca i Galès ha permès aplegar i salvaguardar alguns dels fons documentals d’aquestes cooperatives històriques.


BIBLIOTECA/REVISTES

retallsElisenda Dunyó

AGROACTIVITAT

Federació de Cooperatives Agràries de CatalunyaNúm. 64. Setembre-octubre del 2012. Barcelona

[email protected]

El títol de la portada d’aquest darrer número de la revista és “Estratègia cooperativa”. Fa referència al primer article de la publicació, en el qual presenten el resum de l’elabo-ració del Pla estratègic de la Federació, l’objectiu final del qual és donar resposta a les necessitats actuals i futures de les cooperatives sòcies. Cal destacar un article que parla de les collites perdudes per les pedregades, i un altre en què Miquel Molins comenta qüestions relacionades amb el benestar animal. A l’article “De l’aspartam i del que mengem: Informar o alarmar?”, el professor de nutrició Abel Mariné posa els punts sobre les is en molts aspectes d’aquest edulcorant. Es fa una entrevista a Joan Segura, vicepresident de la FCAC, que parla, entre altres coses, de cooperativisme, de la crisi, de la Federació i de l’agricultu-ra. La celebració dels cent anys d’existència de la Coopera-tiva Sant Isidre, amb més de vuit-cents socis i amb milers d’usuaris fa que li dediquin unes pàgines. A l’entrevista final, l’arrossaire M. Matamoros comenta el passat i del present del sector. n

KOOP

Euskal Empresa Kooperatiboa / Kooperatiben BerriakNúm. 53. Octubre del 2012. Vitòria-Gasteiz

[email protected]

Revista mensual escrita en castellà i en èuscar. A l’editorial, amb mo-tiu de la convocatòria d’una gran Festa Cooperativa, es fa una petita reflexió sobre els valors que han de tenir les empreses cooperatives. Els d’ajuda mútua, responsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i so-lidaritat són els que més remarquen. Cal destacar l’article que hi ha a la portada, amb el títol: “La plataforma comercial MerkaERKIDE”, que és una plataforma que aglutina l’oferta de productes i serveis de set-centes cooperatives. Va entrar en funcionament a principis d’oc-tubre i en aquest escrit s’explica en què consisteix, els beneficis que s’obtenen per utilitzar-lo, els sectors que engloba i qui hi pot accedir. També es fan les primeres valoracions d’acceptació general, que són qualificades d’excepcionals i molt positives. Hi ha un avançament del programa de la celebració de la gran Festa de les Cooperatives Basques a Durango. A les pàgines següents, es presenten petites co-operatives: la primera, dedicada a proporcionar serveis en el camp de l’electrònica, la informàtica i les telecomunicacions; la segona, del ram de la fusta, i l’última, del de la consultoria. Seguidament hi han quatre entrevistes i un article que tracta d’una escola que recentment ha passat a ser una cooperativa. n

Butlletí Informatiu Coop 57

Núm. 22. Octubre del 2012Barcelona

[email protected]

Butlletí semestral. Tal com ho indica la presidenta de Coop 57 a la nota que acompanya l’enviament de la publicació, la cooperativa referma l’objectiu de superar els nous reptes. Per això l’editorial té per títol la frase “Només ens queda construir” i fa una denúncia contundent de la situació dels problemes socioeconòmics actuals. Després hi ha un escrit en què s’explica el recorregut de Coop 57 durant els darrers cinc anys, amb la crisi i afrontant els nous reptes. Tot això es demostra amb xifres. Se’n destaca una en concret: els més de vuit-cents projectes, finançats per un valor superior als 25 milions d’euros. La publicació continua amb informacions detallades de les noves entitats sòcies, els préstecs concedits, gràfiques evolutives, jornades i seminaris, notícies i reflexions. n

Col·leccióCooperativistes Catalans

Altres títols de la col·lecció1. GAVALDÀ, Antoni Josep M. Rendé i Ventosa

2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas

3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Lladó i Quintana

4. JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel Sants Boada i Calsada

5. FERRER I GIRONÈS, Francesc Joan Tutau i Vergés

6. VICEDO RIUS, Enric Enric d’Hostalric i Colomer

7. GAVALDÀ, Antoni Benet Vigo i Trulls

8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès

9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonei Soler i March

10. POMÉS, Jordi Salvador Pagès Inglada

11. AUDÍ, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abelló

12. BOSH I CUENCA, Pere Pere Dausà i Arxer

13. DUCH PLANA, Montserrat Micaela Chalmeta

14. SUÑÉ MORALES, Jordi Miquel Mestre i Avinyó

15. VALLÉS I MARTÍ, Josep Maria Josep Cabeza i Coll

16. SERRANO I BLANQUER, Jordi Joan Salas Antón

17. GARAU ROLANDI, Miguel Joan Peiró i Belis

18. BOSCH I CUENCA, Pere Jaume Rossich i Bassa

19. PIÑANA EDO, Marcel·li Joan Mestre i Mestre

20HErNaNdEZ BENavENtE, santosJosep Espriu i castellóCol. Cooperativistes Catalans, 20Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions

Cooperaciocatalana 360

Documents

Transcript of Cooperaciocatalana 360