credat parla centre - XTEC · i reflexionar sobre les mateixes paraules, síl labes i fonemes per...

Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius CREDA-Tarragona - TE

CREDAT-TE_PARLA_CENTRE

0

PARLA

LOGOPEDES CREDAT-TE

Document adreçat a aquells alumnes, que sense neces sitar suports

específics, sí que els cal un disseny acurat d’estr atègies

metodològiques i organitzatives, a partir dels recu rsos propis dels

centres educatius, per garantir un procés de desenv olupament de la

parla adequat .



1

ÍNDEX

1.- Tipologia d’alumnes amb Retard de Parla

2.- Objectiu General

3.- Proposta Didàctica

3.1.- Objectius Específics

3.2.- Situacions Educatives

3.2.1.- Rutines d’Aula

3.2.2.- Activitats

3.3.- Estratègies metodològiques

3.4.- Material

4.- Orientacions a les famílies

5.- Aspectes a Reflexionar

6.- Bibliografia



2

1.-TIPOLOGIA D’ALUMNES AMB RETARD de PARLA:

Els alumnes que mostren una estructuració del llenguatge força correcta o bé

amb un petit retard respecte els seus companys però tenen un retard en

l’adquisició del sistema fonètic-fonològic, amb poques habilitats per escoltar

i produir i sent considerats alumnes de dues tipologies segons si mostren una:

Parla intel�ligible però retardada

tot i que no desviada dels

paràmetres evolutius.

Més o menys ENTENEDOR

-Casos lleus

-fanda = bufanda

-potam = hipopòtam

-dat = dalt

-paquè = perquè

-agada = agrada

-casse = classe

-a la paxa un lia ma picà una

melusa = a la panxa un dia em

va picar una medusa.

Parla totalment inintel.ligible i

retardada respecte els

paràmetres evolutius.

-tata, kata, kaka, taka = casa

-buol = futbol

-zojake= xocolata

-uauata = bufanda

-memazu= semàfor

-kaka ke ko = La Marta té això.

-ueue e baila = em fa mal la panxa



3

Totalment INCOMPRENSIBLE

-Casos greus

-si mi e fat i a eta = mira l’hem

agafat i l’hem posat a la caseta

Els errors de parla poden tenir a veure amb diferents aspectes que influeixen

en l’adquisició dels paràmetres productius correctes:

Aspectes

audiològ

ics

Aspectes

atenciona

ls

Aspectes

respirator

is

Aspectes

alimentaris/

deglutius:

Aspectes

pràxics:

Aspectes

psicomotriu

s

-revisió

OTRL (

amígdales

, otitis-,

...)

-atenció

molt

dispersa i

poc

sostinguda

-respiració

bucal,

invertida,

posició

corporal.

-hàbits

d'higiene

bucal

(mocar-se)

-ús retardat de

xumet, biberó,

triturats...

-hàbits

masticació/deglu

ció incorrectes

-hipotonia

facial

-insuficient

elevació

lingual

-insuficient

o nul

tancament

labial així

com

moviment

limitat

-nul.la

mobilització

galtes

-correlació

incoordinació

fonoarticulatò

ria

TREBALL

PSICOMOTRI

U

relaxació/tens

ió



4

2.-OBJECTIU GENERAL: afavorir l’organització del sistema fonològic

partint de l’estimulació de l’atenció auditiva i la pràctica articulatòria.

Referències curriculars : Intercomunicació i llenguatge i descoberta d’un

mateix.

3.-PROPOSTA DIDÀCTICA:

Orientacions generals :

• Donar-los moltes oportunitats de parlar ajudant a l’infant a

participar.

• Fomentar sempre les interaccions qualitatives, incrementant les

demandes de producció i intercanvi.

• Ajudar-lo a establir contrast entre allò que diu i el que seria

correcte dir.

• Incidir en els problemes que poden provocar l’endarreriment: si

estan a nivell d’alerta auditiva fer treballs de llenguatge musical, si

són de base motora fer jocs de descoberta d’un mateix: els òrgans,

el ritme...

• Fomentar l’actitud d’esforç i l’ interès per fer-se entendre.

3.1.- OBJECTIUS ESPECÍFICS:

• Potenciar la mobilitat i control motor dels òrgans bucofonadors.

• Crear hàbits psicomotors de vocalització.

• Adquirir hàbits correctes de deglució, respiració i masticació .

• Integrar i utilitzar els processos bàsics relacionats amb l’anàlisi dels

sons: escoltar, identificar, comparar i reproduir.



5

• Discriminar sons , síl�labes i paraules iguals i diferents.

• Reproduir per imitació diferents tipus de paraules i sons.

• Memoritzar i reproduir seqüències de ritmes ,sons , paraules etc.

• Diferenciar de forma paulatina els trets d’igualtat i de diferència entre

els sons, les síl�labes i les paraules .

• Reflexió sobre els hàbits d’alimentació correctes.

3.2.- SITUACIONS EDUCATIVES: convindria aprofitar les diverses situacions

que es donen tant a l’ aula ordinària com en petit grup per FOMENTAR

INTERCANVIS comunicatius que ajudin a “potenciar ” el llenguatge i

recíprocament la praxis de la parla. A continuació presentem algunes de les

situacions educatives:

3.2.1.-RUTINES d’aula

-salutació, acomiadament (entrades i sortides) Ex: Bon dia! Què guapos que

veniu avui/ qui t’ha portat a l’escola? I aquest pentinat qui te l’ha fet? ...

(evitar ser monòtons i estereotipats en els temes de conversa)

-estimular la demanda verbal davant tasques diàries i esdeveniments nous a

destacar. Ex: Vols que t’ajudi? I tu que ho fas solet/a a casa ? I qui t’ajuda ?

... Vols que t’obri la cremallera ? Què hi ha a dins la motxilla?, I aquest vestit

nou qui te l’ha comprat? Ohhh, quina tallada de cabell més bonica a on vas

anar ? Qui et va acompanyar? Com t’ho va fer la perruquera ?...

-estones d’esmorzar i esbarjo ( observar hàbits alimentaris i patrons

masticació/deglució i conversar sobre els diferents esmorzars ,...) Ex: Bon

profit! , gràcies! que en vols ? I tu de què portes l’entrepà? I el que més

t’agrada per esmorzar què és? Me’n dones una mica? M’ho deixes tastar?...



6

3.2.2.- ACTIVITATS

-La cançó: afavoreix la bona discriminació i alerta auditives, previs per una

bona adquisició articulatòria posterior així com permetre augmentar formats

diferents de frases i el bagatge lèxic. Les poesies, embarbussaments, dites i

retahiles també es poden acabar convertint en musicals afavorint el treball

melòdic i rítmic. Poden escollir-se cançons segons els fonemes que vulguem

madurar. També convé considerar importants algunes activitats de llenguatge

musical que afavoriran l’educació auditiva ( treball de sons greus-aguts / fort-

fluix / so-silenci...)

-El conte: Extremadament essencial ja que permet desenvolupar els diferents

continguts del llenguatge. Cal triar els que permetin possibilitats pràxiques o

incloguin cantarelles, frases fetes, sons onomatopeics (Ex: conte Rateta

presumida). És molt profitós emprar el recurs de l’error semàntic que

contraposa mots semblants estructuralment però totalment diferents

semànticament (EX: i el llop va obrir la BOTA! Noooo, és la boca !!!!)

treballant el contrast, la reformulació, l’atenció auditiva i l’articulació alhora.

-Racó de llenguatge: on es desenvoluparan activitats* orientades a analitzar

i reflexionar sobre les mateixes paraules, síl�labes i fonemes per tal d’ajudar a

contrastar fonètica-fonològicament, en petit i gran grup.

-Repetir mots, frases, dígits de 2-3-4-5 ... elements i augmentar la complexitat

-Comptar mots a les frases

-Discriminar seqüències fonemes que composen els mots – a partir de P-5 o

mitjans de P-4.

-Joc de l’error articulatori molt evident en mots treballats i coneguts.

-Buscar i comptar mots que tinguin P-M... i els diferents fonemes.

-Jocs de discriminació de sons i sorolls de diferents editorials.



7

-Diferenciar mots llargs i curts.

-Treball de rimes i oposicions fonològiques ( bota/boca – abric/amic – fila/pila-

maleta/galeta,...) - veure material RIMES i SÍL.LABES (Cd adjunt).

-Racó de psicomotricitat oral: es pot emprar tant en gran com en petit grup

i en aquest últim cas pot oferir-se amb el suport de la MEE a través del

material de ”Racons de treball oral a parvulari”- veure bibliografia-.

3.3.- ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES:

Tot treball lingüístic-expressiu que es desenvolupi a l’aula ha de tenir en

compte les ESTRATÈGIES afavoridores de la interacció verbal que es detallen a

continuació:

Estratègies per potenciar l’ajust i la comunicació:

-adequar l’entorn cercant els horaris i espais adients

-seleccionar materials seguint la iniciativa de l’alumne

-adoptar proximitat física que permeti copsar els senyals comunicatius més

imperceptibles.

Estratègies relatives als aspectes socials del context:

-mantenir una actitud acollidora

-mantenir expectatives realistes i valorar qualsevol petit avenç

-crear rutines interactives

Estratègies d’ajustament del llenguatge dirigit als alumnes:

-ajustar el lèxic a les possibilitats de l’alumne/a en qüestió

-utilitzar enunciats breus i d’estructura senzilla

-parlar clar i a poc a poc (però no lentificant )



8

-introduir pauses i esperes estructurades

-emprar una entonació càlida i acollidora

Estratègies de gestió de la comunicació i la conversa:

-potenciar i facilitar l’equilibri i la densitat dels torns

-valorar la iniciativa, el manteniment i el tancament de les exposicions

Estratègies educatives d’interacció verbal:

-sobreinterpretació

-expressions valoratives

-imitacions idèntiques

-expansions

-reformulació

-substitucions instructives

-encadenaments

-correccions (implícites/ explícites)

*Sempre cal tenir en compte que l’estimulació del llenguatge s’ha de

desenvolupar:

-Oferint situacions riques i variades que permetin relacionar els coneixements

previs amb els nous coneixements, afavorint l’aprenentatge significatiu.

-Afavorint espais d’interacció verbal fomentant l’ interès i el valor positiu de la

importància de fer-se entendre amb qualitat i més quantitat.

-Fomentant la comunicació de vivències, necessitats i experiències viscudes.



9

-Afavorint la presa de consciència de la importància de millorar les capacitats

lingúístic-expressives, per tal de tenir major nombre d’intercanvis comunicatiu-

lingüístics de més qualitat.

-Prendre consciència dels alumnes que ens mostren certa afectació en l’àrea

productiva i fer-los participar i incentivar més la seva col�laboració en els jocs o

activitats plantejades, valorant qualsevol intent i no jutjant la qualitat del

resultats.

-Ser MOLT conscients de la importància del treball previ d’escoltar, contrastar i

analitzar auditivament per asseure les bones bases de l’expressió i

l’aprenentatge lectoescriptor posterior.

-VALORAR més el treball ORAL i sobre el propi llenguatge que transversalment

desenvolupa totes les àrees implicades en qualsevol aprenentatge.

3.4.- MATERIAL CD:

-Llicència d’estudis Coia Valls “El conte com a eina d’abordatge integral”

-Material Llicència d’estudis - Enriqueta Garriga:

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA ens els infants:

-Fitxes / Quadern / Exercicis RIMES

-Fitxes / Quadern / Exercicis SÍL.LABES



10

4.- ORIENTACIONS A LES FAMÍLIES

• Saber explicar correctament les dificultats i la necessitat d’actuar de forma

conjunta i des de tots els entorns ( escola i família )

• Treball prioritari hàbits : (hàbits de masticació, de deglució, d’higiene, d’

alimentació...etc. )

• Treball atenció compartida pares-alumne/a .

Recordar la necessitat de coordinació entre tots els àmbits que incideixen en

l’alumne per tal de realitzar un treball conjunt de qualitat .



11

5.-ASPECTES A REFLEXIONAR

-L’escola com a “ motor “ d’aprenentatge conjuntament amb la família.

-A l’etapa d’infantil cal prioritzar el treball lingüístic ORAL.

-Cal realitzar desdoblaments del grup-classe per treballar

comunicació/llenguatge/parla.

-Cal començar a parlar del que es pròxim o han viscut els alumnes.

-Cal anar relacionant les coses de les quals es parla. No només anomenar-les.

-Ser variables en la situació espacial i potenciar l’ús de la conversa usant la

posició en rotllana.

-Utilitzar referents identificables i visuals: fotografies, objectes, dibuixos...

-Utilitzar referents visuals pel treball d’abans i després.

-Utilitzar les estratègies educatives d’interacció verbal.

-Realitzar classificacions semàntiques oralment ja que sinó no saben relacionar

el vocabulari.

-Realitzar tot un treball cognitiu: establir categories, representació mental,

raonament mental, deduir, entendre el per què.

-Oferir recursos de treball compartits en els casos amb més dificultats:

(llibreta de comunicació o altres).

-La fitxa és per tancar un cercle però cal realitzar un treball previ per què

tingui sentit.



12

6.-BIBLIOGRAFIA BÀSICA:

-Joc de discriminació auditiva (Ex: “Los sonidos” (Ed.Diset))

-Atención auditiva- Rocío Monge (Ed.Lebon)

-Fuentes sonoras Volumen 1 i 2 (Ed.Cepe)

-Fotoloto-sonoro-fonològico Nivel1/2 -Discriminación auditiva de palabras

(Ed.Lebon)

-Racons de treball Oral a parvulari - Ed.l’Àlber:

Racó de sons i sorolls – treball pràxic-onomatopeïc

Racó de la Llengua – treball d’entrenament lingual

Racó dels Llavis – treball d’entrenament labial

Racó de Buf – treball de la gimnàstica respiratòria

Racó de jocs fonològics – treball de discriminació auditiva

-L’ús del llenguatge a l’escola - Generalitat de Catalunya (Departament

d’Ensenyament). A destacar:

*L’adquisició del Llenguatge en el context escolar (pàg.15-48)

*La jornada escolar i el llenguatge (pàg.51-77)

*Programa d’estimulació per al desenvolupament fonològic dins l’aula i/o en

petit grup (pàg.151)



13

-Pàg. CREDA Tarragona: Bloc trastorns : material consciència fonològica per

fonemes.

-Pàg. CREDA Tarragona – Recursos i Materials / Audició fonètica i fonologia:

memòria visual i auditiva – clic de les vocals i clic de les logopedes.

-Elaboració d'un programa pel desenvolupament de la consciència fonològica:

EL CONTE COM EINA D'ABORDATGE INTEGRAL I INTEGRADOR (Coia Valls)

www.xtec.es/sgfp/llicencies/200607/memories/1575m.pdf

-Llicència d’Estudis de l'Enriqueta Garriga: Treball de consciència fonològica.

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/resums/egarriga.html

-Bloc: El racó de les paraules. Molt interessant amb molts exercicis de

consciència fonològica, discriminació auditiva, adreces interessants...

http://rafalvell-equipdesuport.blogspot.com/2008/09/conscincia-

fonolgica-enriqueta-garriga.html

-Material de formació: www.xtec.cat/formaciótic/dvdformació/materials :

D138 Logopèdia TAC

credat parla centre - XTEC · i reflexionar sobre les mateixes paraules, síl labes i fonemes per...

Documents

Transcript of credat parla centre - XTEC · i reflexionar sobre les mateixes paraules, síl labes i fonemes per...