VI Workshop sobre la prosòdia del catalàBarcelona, 26 de juny de 2014 

Paolo Roseano (Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra)Wendy Elvira‐García (Universitat de Barcelona)Ana Ma. Fernández Planas (Universitat de Barcelona)Ramon Cerdà Massó (Universitat de Barcelona)Eugenio Martínez Celdrán (Universitat de Barcelona) 

Introducció i objectiusA  la  presentació anterior,  s’ha  destacat  que  en  català central  existeixen 

diferències acústiques entre el primer accent tonal de les declaratives neutresi les interrogatives absolutes informatives. 

Un cop descrites les diferències acústiques en qüestió, volem sotmetre‐les a un conjunt  de  tests  de  percepció,  amb  la  finalitat  de  contestar  les  preguntes següents:

1) Aquestes diferències acústiques, es perceben?2) En cas afirmatiu, es perceben totes?3) Si no es perceben totes, quines sí i quines no?4) Si es perceben totes, es pot dir que n’hi ha de més i menys importants?

Mètode (1)S’han dut a terme 8 tests de percepció (amb Praat). Els jutges van ser 50 parlants 

nadius de català central, tots estudiants de la Universitat de Barcelona, que van participar de manera voluntària i no retribuïda. 

La fase que s’ha triat per crear els estímuls és “La Marina mesurava pantalons./?”, perquè quan el primer mot d’una frase és pla el primer pic d’F0 cau a la segona síl∙laba posttònica, tant a les declaratives com a les interrogatives. Això permet obviar  les diferències d’alineació del pic  i  concentrar  l’atenció en un  conjunt més reduït de variables, que són:

1. Posició de la primera vall (en relació amb el començament de la síl∙laba tònica)2. Rang del moviment tonal a l’interior de la síl∙laba tònica3. Rang del moviment tonal entre la vall i el pic

Nota: per als experiments a partir del segon, s’han fet servir com a estímul les frases de l’informant #33, que s’apropaven de manera quasi perfecta a la mitjana dels valors que s’han presentat a la comunicacióanterior.

Mitjançant Praat, s’han adaptat els estímuls originals de manera que acabessin de correspondre a les mitjanes i s’han neutralitzat les diferències (encara que no perceptibles) d’F0 abans de la síl∙laba tònica.

Mètode (2)

Mètode (3)Els tests que presentem estan dividits en tres blocs: 1r bloc: la finalitat és comprovar si es percep la diferència entre el primer accent tonal de les declaratives i les interrogatives SVO.

2n bloc: la finalitat és comprovar si les característiques tonals de la síl∙laba tònica i les posttòniques vehiculen – per separat – informacions sobre la modalitat oracional.

3r bloc: la finalitat és comprovar si, quan la tònica i les posttòniques vehiculen informacions tonals contradictòries, una de les dues prima.

Primer bloc de tests

Test 1: mètodeEls estímuls van ser 6 repeticions del fragment de frase “La Marina me‐”

pronunciat  per  5  subjectes  diferents  (4  dones  i  1  home),  en  2 modalitats (declarativa  i  interrogativa). Els estímuls es van presentar en ordre  aleatori  i  alternats  amb distractors  (50%). La presència de distractors i veus diferents feia que aquest experiment no fos dels més fàcils per als jutges.

Les respostes obtingudes van ser 3.000.

Per a cada estímul, els jutges havien de dur a terme aquesta tasca: “Has de dir si et sembla que el tros de frase que sents és el començament de  la  frase declarativa  (La Marina mesurava pantalons) o de  la  frase interrogativa (La Marina mesurava pantalons?)”. 

Test 1: resultats

1) El 91,8% d’encerts significa que, en general, les diferències acústiques entre  el  primer  accent  de  les  interrogatives  i  les  declaratives  es perceben. 

2) Tots els jutges van obtenir un nivell d’encert molt per sobre de l’atzar. Per tant, a les anàlisis següents no se n’ha exclòs cap. 

Test 2: mètodeEl test 2 segueix el mètode del gating: els  jutges van escoltar fragments 

de  llargada  diferent  del  començament  de  la  frase  “La  Marina mesurava pantalons./?” i havien de dir si el que sentien era el principi de la frase declarativa o de la interrogativa.

Hi havia 12 estímuls (6 gates de cada modalitat: La‐, La Ma‐, La Mari‐, La Marina, La Marina m‐, La Marina me‐). Cada estímul es va presentar dues  vegades.  Els  estímuls  estaven  alternats  amb  distractors  (50%). Les respostes obtingudes van ser 1.200.

Test 2: resultats

1) Per als gates fins a la tònica (inclosa) les respostes són a l’atzar (atzar = banda entre 36%  i 64%, p<0.05). En això, aquest  test difereix dels resultats de Face (2007) per al castellà.

2) Per als gates a partir de la primera posttònica, el percentatge d’encerts és  significativament  més  alt  que  el  nivell  de  l’atzar.  Els  resultats milloren ulteriorment a les posttòniques següents.

Test 3: mètodeEl test 3 també segueix el mètode del gating, però amb una diferència: 

els  jutges  van  escoltar  fragments  de  llargada  diferent  del començament de la frase interrogativa i declarativa un darrere l’altre i havien de dir quin era el començament de la frase interrogativa.

Hi havia 6 estímuls  (6 parells de  fragments: La‐, La Ma‐, La Mari‐, La Marina,  La  Marina  m‐,  La  Marina  me‐).  Els  estímuls  no estaven alternats amb distractors. Tot això feia que aquest test fos més fàcil en comparació amb  el  primer.  Cada  estímul  es  va  presentar  dues vegades. Les respostes obtingudes van ser 600. 

Test 3: resultats

1) En  general,  es  confirmen  els  resultats  del  Test  2  (no  obstant  les condicions experimentals fossin més favorables).

2) Per  als  gates fins  a  la  tònica  (inclosa),  la  prova  del  Χ2 revela  que  les respostes no  són  significativament millors del nivell de  l’atzar  (= banda entre 36% i 64%). 

3) Es  confirma  (i  fins  i  tot  es  millora)  el  nivell  d’encert  a  les  síl∙labes posttòniques. 

Discussió parcial (tests 1, 2, 3) Les diferències entre el primer accent tonal de les declaratives i les interrogatives absolutes es perceben.

El nivell d’encerts és significativament més alt que el nivell de l’atzar quan els jutges escolten els estímuls fins a les síl∙labes posttòniques.

Segon bloc de tests

Test 4: mètodePer  tal de  valorar  si  la  informació entonativa  continguda  només  a  les 

síl∙labes  posttòniques és  suficient  per  identificar  la  modalitat oracional, s’han presentat estímuls on s’havia substituït amb soroll la síl∙laba tònica i l’atac de la posttònica.

Hi havia 2 estímuls (La Ma___a m‐). Cada estímul es va presentar dues vegades.  Els  estímuls  estaven  alternats  amb  distractors  (50%).  Les respostes obtingudes van ser 200. 

Manip. a partir de la declarativa Manip. a partir de la interrogativa

Test 4: resultats

1) El nivell d’encert (67,3%) és significativament més alt que el nivell de l’atzar.

2) Es  pot  concloure  que  la  informació tonal  continguda  a  les  síl∙labes posttòniques  és  suficient  per  percebre  correctament  la  modalitat oracional.

Test 5: mètodeSi  ens  concentrem  sobre  la  informació tonal  continguda  a  les  síl∙labes 

posttòniques  (que  hem  dit  que  pot  ser  suficient  per  identificar  la modalitat  oracional),  podem  intentar  esbrinar  1)  si  la  percepció és categorial i 2) si hi ha un llindar on es produeix el canvi de percepció.

Amb aquesta finalitat, s’han presentat estímuls on 1) s’havia substituït la síl∙laba  tònica  i  l’atac  de  la  posttònica  amb  soroll  i  2)  s’havia manipulat el rang del moviment (en dues direccions, en 5 passos en st).

Hi havia 10 estímuls (La Ma___a m‐). Cada estímul es va presentar dues vegades.  Els  estímuls  estaven  alternats  amb  distractors  (50%).  Les respostes obtingudes van ser  1.000. 

Manip. a partir de la declarativa Manip. a partir de la interrogativa

Test 5: resultats

1) Hi ha canvi de percepció de modalitat (entre el 2n i el 3r pas, és a dir al voltant, aproximadament, dels 7,8 st).

2) El canvi és gradual, no és categòric.3) Quan el valor del pic és entre 7,3 st i 8,3 st les respostes són al nivell 

de l’atzar.

Test 6: mètodeSi  ens  concentrem  sobre  la  informació tonal  continguda  a  la  síl∙laba 

tònica  (que  en  principi  no  semblaria  tenir  importància),  podem intentar  confirmar  si  es  percep  o  no,  2)  esbrinar  si  la  percepció és categorial i 3) si hi ha un llindar on es produeix el canvi de percepció.

Amb aquesta  finalitat, s’han presentat estímuls on s’havia manipulat el rang del moviment tonal a la síl∙laba tònica (en dues direccions, en 5 passos calculats en st).

Hi  havia  10  estímuls  (La  Mari‐).  Cada  estímul  es  va  presentar  dues vegades.  Els  estímuls  estaven  alternats  amb  distractors  (50%).  Les respostes obtingudes van ser  1.000. 

Manip. a partir de la declarativa Manip. a partir de la interrogativa

Test 6: resultats

1) Si no hi ha cap pujada d’F0 a la tònica, la percepció és al nivell de l’atzar (fins a +0,85 st exclòs).

2) Si a la tònica hi ha una pujada d’F0 > 0,85 st, es percep com a declarativa.3) La diferència amb els resultats dels Test 2 i 3 – on la informació tonal de 

la  tònica  no  es  percebia  – es  pot  explicar  a  partir  de  les  diferents condicions experimentals.

Discussió parcial (tests 4, 5, 6) Per que fa als moviments d’F0 a les síl∙labes posttòniques, hem vist que per si sols són suficients per percebre correctament la modalitat oracional (el canvi de percepció, gradual, es produeix al voltant dels 7,8 st). 

Pel que fa als moviments d’F0 a la síl∙laba tònica, una pujada d’F0 implica la interpretació com a declarativa. Una baixada o un manteniment, del contrari, no són interpretables (respostes a l’atzar).

Tercer bloc de tests

Test 7: mètodePer  tal  de  comprovar  quines  conseqüències  té la  presència 

d’informacions tonals contradictòries vehiculades per l’alçada del pic i l’alineació de la vall, vam manipular (en 5 passos) l’alineació de la vall, en dues direccions. 

Hi havia 10 estímuls (La Marina m‐). Cada estímul es va presentar dues vegades.  Els  estímuls  estaven  alternats  amb  distractors  (50%).  Les respostes obtingudes van ser  1.000. 

Manip. a partir de la declarativa Manip. a partir de la interrogativa

Test 7: resultats

1)  No  hi  ha  canvi  de  percepció,  sempre  es percep com a declarativa.2)  Per  tant,  independentment  de  l’alineacióde  la  vall,  un  pic  tonal  baix  només  és compatible  amb  la  interpretació com  a declarativa (H seria “marcat”).

1) Hi  ha  canvi  de  percepció (al  voltant  del pas #3 = centre de la síl∙laba).

2) El canvi és gradual.3)  Un  pic  alt  és  compatible  tant  amb  la 

interpretació com a declarativa com amb la  interpretació com  a  declarativa  (¡H seria “no marcat”).

Manip. a partir de ladeclarativa

Manip. a partir de lainterrogativa

En dues paraules: pic baix >> alineació vall >> pic alt 

Test 8: mètodePer  tal  de  comprovar  quines  conseqüències  té la  presència 

d’informacions tonals contradictòries vehiculades per l’alçada del pic i el moviment  tonal  a  la  síl∙laba  tònica,  vam manipular  el moviment tonal a la tònica (en 5 passos en st, en dues direccions). 

Hi havia 10 estímuls (La Marina m‐). Cada estímul es va presentar dues vegades.  Els  estímuls  estaven  alternats  amb  distractors  (50%).  Les respostes obtingudes van ser  1.000. 

Manip. a partir de la declarativa Manip. a partir de la interrogativa

Test 8: resultats

No hi ha canvi real de percepció (es creuen al chance  level). Si el pic és baix i F0 a la tònica no  puja  (i.e.  estímul  congruent),  es  percep com a interrogativa. Si el pic és baix i F0 a la tònica  puja  (i.e.  estímul  no  congruent),  les respostes són a l’atzar.

No hi ha canvi de percepció. Si el pic és alt i la pujada a  la  tònica és  reduïda o  inexistent (i.e.  estímul  congruent),  es  percep  com  a interrogativa. Si el pic és alt  i  la pujada a  la tònica  és  marcada  (i.e.  estímul  no congruent), les respostes són a l’atzar.

Manip. a partir de ladeclarativa

Manip. a partir de lainterrogativa

En  dues  paraules:  si  els  estímuls  són  congruents,  es  perceben  correctament.  Si  no  són congruents, les respostes són a l’atzar (rang del pic i del moviment a la tònica es neutralitzen).

Discussió parcial (tests 7, 8)Si en un fragment hi ha informació entonativa contradictòria, 

pic baix >> alineació vall >> pic alt, rang del pic i del moviment tonal a la tònica es neutralitzen.

Conclusions1) Les diferències acústiques entre el prenucli de les declaratives neutres i les interrogatives absolutes informatives, es perceben? Sí.

2)Es perceben totes? Sí, encara que es percep millor el que passa a les posttòniques.

3) Si no es perceben totes, quines sí i quines no? ‐‐4)Es  pot  dir  que  n’hi  ha  de  més  i  menys importants?El  rang  del  pic  sembla  més  important  que  la posició de la vall. 

Referències Boersma, P. & D. Weenink, (2014). Praat: doing phonetics by computer [Computer program]. Version 5.3.75, retrieved 30 April 2014 from 

http://www.praat.org/ Carrera Sabaté, J.; Fernández Planas, A.M. i Martínez Celdrán, E. (2010): «Declaratives i interrogatives absolutes del català en el marc del 

projecte internacional Atles Multimèdia de Prosòdia de l'Espai Romànic», Caplletra, Vol. 49, pp. 133‐167. Crespo‐Sendra, Verònica (2010). “L’entonació de les orancions interrogatives absolutes: un estudi de contrast dialectal”. Llengua i Literatura

21, 199‐226. Elvira‐García, W. (2014). Prosodic data extraction [Praat script] Version 2.0, retrieved 30 April 2014 from http://stel.ub.edu/labfon/ Estebas Vilaplana, E. (2003). “Catalan prenuclear accents: Evidence for word edge tones”.  A: Solé, M.J.; D. Recasens & J. Romero (eds.). 

Proceedings of the 15th International Congress of the Phonetic Sciences, 1779‐1782. Barcelona: Causal Productions. Estebas Vilaplana, E. (2002). “The modelling of prenuclear accents in Central Catalan declaratives”. Catalan Journal of Linguistics 2, 97‐114. Estebas, E. & P. Prieto (2007). “Production and perception of word‐edge tones in Catalan and Spanish”. A: González, M.; Fernández, E.; 

González, B. (eds.). Actas del III Congreso de Fonética Experimental. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela. Face, T. (2007). The role of intonational cues in the perception of declaratives and absolute interrogatives in Castilian Spanish, Estudios de 

Fonética Experimental, 16, pp. 185‐225. Feldhausen, Ingo (2008). The Prosody‐Syntax Interface in Catalan. Ph.D. dissertation, Humanwissenschaftlichen Fakultät der Universität 

Potsdam. Martínez Celdrán, E. & A.M. Fernández Planas (2010) “Són diferents les estructures L*+H i L+>H* perceptivament?”. Presentació al 2n 

Congrés sobre entonació del català i Cat_ToBI, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 9 de juliol de 2010. Pamies Bertrán, A; A. M. Fernández Planas; E. Martínez Celdrán; A. Ortega Escandell & M. C. Amorós Céspedes (2002): “Umbrales tonales en 

español peninsular”, Actas del II Congreso de Fonética Experimental , Sevilla, 272‐278. Prieto, P. (2005). “En torno a la asociación tonal en el modelo métrico‐autosegmental. Puntos controvertidos en su aplicación al catalán”. 

Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana 6:3, 9‐28. Prieto, P. (2006). “Word‐edge tones in Catalan”. Italian Journal of Linguistics 17, 39‐71. Prieto, P. (2014). “The Intonational Phonology of Catalan”. A: Sun‐Ah Jun (ed.). Prosodic Typology 2. Oxford University Press: Oxford, 43‐80. Prieto, P., L. Aguilar, I. Mascaró, F.J. & i M.M. Vanrell (2009). “L’etiquetatge prosòdic Cat_ToBI”. Estudios de Fonética Experimental 18, 287‐

309.

Agraïments. Als nostres jutges perceptius que han col·laborat desinteressadament.

. Al projecte de recerca FFI2012-35998, fons públics obtinguts en convocatòria competitiva.