REVISTA DE L'ASSOCIACIÓ CULTURAL

RnT4UMtERMtyN<2 33

MARIA OE LA SALUT

MARç 1909

2 (58) FENT tA*tRERAMV

SUMARIEditorial i Su*ari 2Societat Consuaista 3Carta P 1S 1O 1E ', , . , *Nota Consell de Redacció, , , , 5Arees Naturals Protegides , , , 6les Herbes 8Pàgina Sanitària 9ft«b una iica d'i*aginacio , , , 10Ernesto Cardenal, 11Sa Xerradeta , , , , , 12Bullit de Notícies 14Correu Obert 16Passate*ps 18Qesde el Balcó de Ia SaIa , , , 19Casa de Ia ViIa 19Oeiografia, Tetps, Telèfons, , 20Carrerany Esportiu 21Fen Carrerany 24

EQWP DE REOACCIo

3art08eu ArDona QuetglasPep Lluïs Corresa flartínez.Jau*e Ferriol FiolAnton"i «as NegreJauae «estre LloipartPere A, Pons QuetglasJoana rtaria QueraltOnofre Sureda ftibas

COL,LA60RAOORS

Oeiegació d'lnfortaci6l'Ajunta*ent de ftariaPere Crespí i Salo»Bartoaeu «onjonaika LozanoEnric Pozo flasClaustre de Professors

C,P, A, KonjoJoana 6elebart nas

Portada;SA TRAPA

Fotografia de Jau«e Kestre

de

Editorial

~i

LA NOSTRA COMÜNITAT AUTÖNOMA I MESCONCRETAMENT LA NOSTRA TERRA, MALLORCA, A ME'SD1UNA LLENGUA I UNA CULTURA PRÒPIES, TE UN FLORA IUNA FAUNA QUE LA FAN DISTINTA A ALTRES TERRES IQUE LI DONEN UN PAISAT6E TÍPICAMENT MEDITERRANI.

A UNAx ALTRA EDITORIAL JA DEFENSAREM LAPRESERVACIO' DELS 6RANS ESPAIS NATURALS QUE HANESTAT TRADICIONALS sfM80LS DE LA LLUITA ECOL06ISTAEN DEFENSA DE LA NATURA.

LA DEFENSA DE LA NOSTRA MALLORQUINITAT PASSAPER LA DEFENSA DE LA NOSTRA TERRA I DE LA FLORA IOE LA FAUNA QUE DINS ELLA VIUEN.

LA RECUPERACItf DE LES RACES AUTÒCTONES QUEFINS FA POC ESTAVEN EN PERILL DE DESAPARICIÓ, HAPOSSIBILITAT QUE AVUI QUASI P06UEM DIR QUE APARTOEL CA DE BOU,^LA RESTA DE RACES ESTAN EN UNA FASEDE RECUPERACIÓ.

ENCARA QUE NO EN LA MESURA QUE VOLDRIEM,ORGANISMES OFICIALS I GRUPS ECOLOGISTES FAN FEINAPER QUE LA NOSTRA TERRA NO ES DEGRADI DE CADA DIAMES I UNA , VEGADA SALVATS ELS OBSTACLES DEL1ESPECULACIO I ELS INTERESSOS PRIVATS DAMUNT ELSCOL1LECTIUS, JUNTAMENT AMB UNA FORTA CONSCIÈNCIAOE LA GENT EN TORN D1AQUEST PROBLEMA, PODREMATURAR LES PEROUES I INICIAR LA REPOBLACIÓ OEL QUEJA ESTA PERDUT.

UN GRAN LLEGAT PER ALS NOSTRES FILLS SERIAL1ENTREGA D'UNA MANERA DE VIURE EL ME's HARMONIOSAPOSSIBLE AMB LA NATURA. NO OBLIDEM QUE ELPATRIMONI DE LA NATURALESA E*S UN PATRIMONI COMÚ,EN CANVI LA OEGRAOACIO* I, L'ESPECULACltf, SONBENEFICI D'UNS POCS AMB UN BE QUE ES DE TOTS.

PER AQUEST MOTIU, "FENT CARRERANY" VA APROVARA LA SEVA OARRERA REUNIO DE LA JUNTA DIRECTIVAL1APORTACIO OE 10.000'- PTS. PER AJUDAR AL G.O.B.EN LA COMPRA DE "SA TRAPA".

D1AQUESTA MANERA TOTS EL SOCIS DE "FENTCARRERANY", ENCARA QUE O1UNA MANERA ^QUASISIMBÒLICA, HAURAN AJUDAT EN LA PRESERVACIÓ D1UNESPAI NATURAL QUE ES VEURA LLIURE DE L'ESPECULACIO'I LA OESTRUCCIO.

Fotografies;Pep Lluïs CorresaJaute «estre

Edita;AssociâUô Cultural FENT CARRERANVFeienies, !Q75i9 fiaria de Ia Salut

IaprUeix;Apòstol y CivilizadorPetraN2 Oep*sit Legal; PR-457/!986

+++++++++++++++*+++++++++++++++++* La redacció de Fent Carrerany ++ no es fa responsable de les ++ opinions dels qui hi escriuen ++++++++++++++++++++++++++++++++++

FENT CAK*EftANY 3 (59)

LA SOOIlBTAT COSTSTJM:ISlTA:

L·A MAKGARIJffA VEGETAL.

Si agafam un producte d'aquesta naturalesa en el mercat,trobam Ia següent Informació en quant a Ia composició:

Caaoongnts naturals-ftroias i folnrants natup*1y

E-161, E-160 aVitaiines A1D i E

Additius

Eiulgents naturalsE-471, E-479

AntioxidantsE-312, E-320, £-32?Conservador E-202Acidulants E-330

Les margarines són cossos grassos alimentaris que espresenten en forma d'una emulsió plàstica d*aigua dins oli.MoIt parescudes a les mantegues en quan a gust, vista,propietats i utilització.Mege-Kouries farmacèutic francès a 1.869 va essr el seuinventor, després d'un concurs organitzat per Hapoleó III :"sobre, cossos grasos apareguts a Ia mantega però de preusinferiors, conservable llarg temps sense alteració del seuvalor nutritiu".Originàriament, es fabricaven amb grasses animals emulsionadesdins l'aigua o llet. Posteriorment, s'utilitzaven olisvegetals, fluids endurits per un procés d'hidrogenació. Aixòva obrir les portes a altres olis, com soJa, colza, etc.Actualment, hi ha diferents tipus de margarines en funció del'estació de l'any i regions de consum o utilització.

Pere Crespí

4 (60) FE«7 CARRERANV

Als' companys del consell1 de redaccio de Fent Carrerany.

Una vegada haver analitzat els deu darrers numbros de Ia seva revis-

ta,i molt concretament les pagines " desde el balcó de Ia sala",haver

confeccionat una estadistica pensam que seriosa.

Aquesta Agrupació considera:

19.T Que tals' escrits no reflexen ni prop -fersi el que realment acon-

teeix als plens de Ia comissió de govern ni al plé del consistori.

29.-Que una vegada haver llegit les actes del Ajuntament " ens referim

a les axeicades per el 5r.5ecretari i firmades per els Srs regidors"

Observam que a Ia revista apareixen informacions tedioses i manipula-

des greument.

39.-Deduim que tals articles NO PODEN SER LA VEU DEL NOSTRE AJUNTAMENT

i si Ia veu de un grup municipal que en no molt bona fé hi possa el

que sigui del seu interes,manipulant l'informació .donat relevancia

i pompa al que interesi i de Ia reste o bé sen obliden o bé o mani-

pulin de mala manera.

4g.-Aquestes greus acusacions esteim disposats a demostraries devant un

consell de prensa loca^ format per els corresponsals asignats al nostre

[ ^eble i un representant de les dues revistes locals " Tòt sants i

Fent Carrerany ".

Aceptant él veredicte del esmentat consell.

En previsió de que tals fets tenguin un dret a rèplica que no

sigui una simple carta a Ia revista,la cual s'amaga al recó ont es vol

posar.Aquesta agrupació DEMANA A VOSTES:

La concesió de una plana mensual de Ia seva revista,la cual es titola-

ria "Ia nostra paraula" ,el seu contingut sería escrit i gràfic intentant

mantenir serietat i respetuositat amb tutom aixó si amb certa xispa de

humor.

Quedant a l'espera dela seva decissió rebeu una cordial salutació de

aquesta agrupació. Maria de Ia salut 1 desembre 1989.

^te%. L.O AcrevA>Ckctu roc?&c sTA.,=>,,,a JWJOMotOC

MAV

FENT CAKKEKANV 5 (61)

RESF1OSTA DEL CONSELL DE REDAOCIO

A LA NOTA DEL R.S.O.E.

AIs darrers dies del passat »es de 6ener, ens vaarribar mitjançant un ne*bre del Consell de Redacció de"FENT CARRERANY", unanota de l'Agrupació Socialista deMaria de Ia Salut i que rsproduïw al costat d'aquestapàgina degut a Ia seva importància,

Aquesta, segons nosaltres, és que considera« que Iaseva contestació, que he» decidit el Consell deRedacció que fos pública, ha d'anar acompanyada de Ianota original que ens »ou a contestar, Per altra banda,el lector tendra els dos elements de Ia qüestió davantell i no estarà a les fosques,

En el «oaent de l'entrega, es va consignar que noera per a publicar, enperò ja que en Ia nota es vol quesigue» "jutjats" públicament i Ia aateixa està recolzadaper un col,lectiu i en el seu non un càrrec polític del»ateix que Ii dóna validesa, crein que »ereixem unadefensa pública dins el mitjà de comunicació que escritica,

Després de llegir Ia nota firstada per Antoni LlucMas, crei» que s'ha de contestar ja que hi ha coses enella que s'han de deixar clares,

Des del principi fins al final, Ia nota diu ben poca favor dels firmants i en representació seva dan'Antoni Lluc, ja que dóna compte d'un desconeixement deIa revista i insinua una política de caça de bruixes aon no n'hi ha,

Volemcreure que l'Agrupació ha confús Ia pàgina deIa revista i que en lloc de xerrar de Ia "Des del Balcóde Ia SaIa", es volen referir a Ia de "Casa de Ia ViIa"i tot ha estat un error,

Com a Consell de Redacció de "FENT CARRERANY", he»de dir que Ia Delegació d'Infor»ació de l'AJuntaaent ésIa que ens facilita el contingut de Ia "Casa de Ia ViIa"damunt extractes de les actes que s'aixequen i quefirmen en el seu »oment els regidors, Si hi ha queixesper part del grup socialista, és a l'Ajuntament on hande de»anar responsabilitats,

La pàgina "Des del Balcó de Ia SaIa", ha apare^gutdes del mes de Novembre de 1987 en que es va publicar Iaprimera, en vuit ocasions i totes elles excepció fetad'una en el »es d'Agost del 88 en que va sortir un avançdel programa de les Festes de Ia Mare de Déu, sempre_han anat firmades personalment per regidors del nostreAjuntament i tan sols en una vegada han estat dos elsfirmants de Ia pàgina,.

"Des del Balcó de Ia SaIa", des d'un primer moment,ha estat a disposició dels regidors, siguin quins siguini el grup al que pertanyin, per usar-la com a aitjàd'informació per arribar a Ia gent,

Fins ara, just l'han utilitzada En Magí Ferriol i EnBartomeu Monjo regidors membres del Independents deMaria,

EIs altres grups polítics aunicipals, per ara hanbriIat per Ia seva absència" a l'hora d'enviar algúnescrit, cosa aquesta que respeda»,

"Des del Balcó de Ia SaIa", »ai ha intentat ser unapàgina que reflecUeixi el que ha estat un Comissió deGovern o un PIe de l'Ajuntament, «és bé una pàginad'opinió pels que són regidors *unicipals,

No volea entrar, a nivell col,lectiu, en polèmicadamunt aanipulació informativa, No volen entrar en unjoc de confusionisae infor»atiu, que està des de faestona dins el nostre poble ideixaa als nostres lectorsl'opinió damunt el que es publica,

Pensa» que el únics tribunals que es podenconstituir, són els que »arca Ia Constitució Espanyola ino volea esser jutjats per gent de poca credibilitatinforaativa i dubtosos interessos , i que estan »oltenfora de ser objectius,

• Les pàgines de "FENT CARRERANY", ho repetim unavegada més, estan obertes a tot-hoa per expresar Ia sevaopinió lliuranent seapre que es cumplin les normes quefins ara han marcat Ia nostra trajectòria; estarescrites en Ia nostre llengua, estar firaades per unpersona en no« seu o en representació d'un col,lectiu iestar enviada a ser possible abans de dia quinze delmes,

Aab aquestes condicions i anb aquest Consell deRedacció, Ia publicació està garantitzada, Aquí noamagaa res, no teni» res que aaagar, però tampoc volemesser »andats ni coaccionats, això que quedi clar,

Esperant Ia recepció dels articles o treballs del'Agrupació Socialista de Maria de Ia Salut i dels seusregidors;

CONSELL DE REDACCIO DE "FENT CARRERANY",

manifestacióper CabreraNO a les maniobres militars

NO a Ia permanència de l'Exercit

NO a Ia burla d'un acord unànime delParlamenl Balear

NO a Ia tergiversació dels inlormes científics

Sl al Parc Nacional

diiou»16demarç,ate»20h.

6 (i2) FENT CflRRERAHY

AKEES NATURALS FROXEGIE>ES < 1 >

Fins a 18 espais natura'ls es troben.a Mallorca, alguns d'ells baix Iafigura jurídica de Parc 5atural,com és el cas de S'Albufera, altrescom Espais ffaturals d'EspecialInterès com són els cassos d'EsTrenc"o Punta de n'Amer,Lainiciativa ha partit d'un binomiun tant extrany i que és mésconegut pels seus enfrontaments queper Ia seva col.laboració; el Grup,d'Qrnito-logia Balear <G.O.B) i IaConselleria d'Obres Públiques iOrdenació del Territori del GovernBalear.Dins els 16 espais naturals, lesactivitats humanes poden introduiruns canvis damunt el seus pobladorsnaturals: Ia fauna i Ia flora.En aquest sentit, podem dir que enles Illes Balears existeixen moltesespècies úniques en el món que ésnecessari protegir. Altres tenen:una difícil supervivència i la:

tasca de tots nosaltres, els quehabitam dins aquesta CommitatAutònoma, és Ia de velar perque nodesapareguin per complet.La societat, és cada vegada més.sensible als temes referents a Iadefensa del patrimoni natural icultural i també capaç deacvílitzar-se per què el benefici

econòmic d'uns pocs no hipotequi elfutur de tots.Dins les divuit finques o espaisprotegits a Kallorca, S'Albufera ésl'espai natural millor conservat icontribuiex a n'això el caràcterpúblic del terreny, mentre que EsTrenc ocupa el lloc darrer en quanta conservació efectiva, Ja que ésuna propietat privada.Aquest fet, ha estat definitiu per

que no es pugui realitzar unavertadera gestió conservacionistadamunt l'àrea.El fet de que una àrea natural aprotegir estigui o no en propietatprivada, no toca esser obstacle perIa seva millor o pitjorpreservació, Si es duien a termemesures proteccionistes damunt Ianatura dels terrenys Ia preservacióserà efectiva.L'educació de Ia gent a l'hora deconèixer els espais naturals, ésfonamental per Ia proteccióde Ianatura i el fet de que sigui unàrea protegida fa moltes vegadesque els que les visitin es penslnque Ia zona és de Ia seva propietati fassin allà el que vulguin.Per evitar això, Ia gent s'hauriade concienciar de que un espaiprotegit, és més que res un disfrut

FENT CftRRERANY 7 (63)

contemplatiu de Ia zona senseialterat el nedi natural on es troba*amb comportaments urbans, Unexemple del que no s'ajusta a,aquesta perpectiva, és fer una.paella, acte aquest que fan moltsidels que surten en el seu tempslliure i visiten un lloc d'interésecologista, no és precisamentconservacionista.Per altra banda, cada una de lesnostres accions dins qualsevol àreanatural, protegida o no, hauira depassar per no espenyar el seu medinatural i si respetar-lo i fins itot ajudar amb Ia seva conservacicen Ia mesura en que es sigapossible.Per un futur millor, Iaincorporació dins les estructureseducatives de'camps d'aprenentatjeo centres d'interpretació de medisambientals, pareixen • Ia millormanera per una vertadera educacióambiental.En el proper número, vorem quinessón algunes de les àrees naturalsprotegides de les que poden gaudira Mallorca i que algunes d'elleshan estat visitades per "FESTCAEEE8AIY" en les seves excursionsmensuals.

Jaume Mestre.

8 (£4) FENT CARRERANY

íS dels roãans fins al segle XVl1 els olis es feien atb les llavors deles herbes, Hés tard es varen uti!iizar per treure lluentor als Mbles irajoles, Les persones suficient*ent afortunades per tenir-ne un bany,preparaven a»b els olis aditius casolans per tals *enesters, ja en aquestaèpoca es feien. Untes i dentífrics a base d'herbes,

La 'influència i us de les herbes va arribar al NOV HON de tà delscolons, que varen portar a les Aãèriques herbes i espicis procedents detota Europa,

Una secta de CUAQUERO$ (una de les sectes del protestantis*e! varenser dels pri*ers que tingueren èxit co*ercial a*b el cultiu, envassa*ent ivenda de les fines herbes i herbes »edicinals,

La popularitat de les herbes, va cooençar a decaure als segles XVIIl iXIX, coincidint a»b els avanços dels coneixi»ents científics i Iafabricació de sustituts sintètics de les propietats de les herbes, per Iaqual cosa poc a poc »oltes de les plantes caigueren en des-us, exceptuantqualquna perenne co» és el cas del julivert, Ia §enta, etc,,,

LLIMONERA<CITRUS LIMOff>

La llimonera és uncítric ambmolta vitaminaC, més que Ia taronja, Iagran coneguda d'aquestavitamina,

D'aquest arbre se ' naprofiten com a medici-nals, el suc dels fruits,les llavors i les fulles.

El suc és el millormedicament antiescorbú-tic, i és bo per lesdepressions nervioses,inflamació de les genivesi Ia faringitis.

Te Ia major aplica-ció en llimonades, pur-gants i refrescants.

El suc d'una llimonaendolcit amb sucre, ipres després de dinar isopar, és un excel.lentremei preventiu i curatiudel reumatisffle i1'arteriosclerosi.

0.^

<£.

.~P

Algunes gotes preses ambaigua combaten lesventositats. En gargaris-mes -aigua i llimona ambparts iguals-, és curatiude les angines, glopetxatcura les llagues de Iaboca.

Les llavors -tres oquatre- picades i presesen dijú, fan desaparèixerels cucs intestinals.

Les fulles tonifi-quen el ventrell, podenser preses en infústeiforme -bullida icolada-,

Es refrescant, diu-rètic, astrigent, vermí-fug 1 antisèptic.

IBFuS: ES LA BEGUDA HEDICISALOBTIIGUDA DE VEETEK AIGUA A PUïT DE BULLIKSOBRE L1HERBA.

TISSAM: BEGUDA KEDICIIAL QUE S1OBTE DE BULLIR BI AIGUA L'HERBA.

Pàgina sanitàriaFENT CARKERANY 9 (65)

iWTFtIdO

En aquest nùmero començarem una série d'articles que faranreferencia a Ia correcta alimentació, és a dir, a Ia NUTRICIÓ.Com és comprensible començarem per 1'alimentació de Ia .donaembarassada i Ia mare lactant.

L1ALIMENTACIO DEOONA EMBARASSADA

LA

Una dona embarassada de cap deles maneres ha de serconsiderada cos una »alalta -

icosa aquesta molt freqüent-,«és bé és el seu un estat quepoden anonenar fisiològicanentnor*ial, si bé es cert querequereix una sèrie de cuidatsespecials i una gran atenció aIa seva dieta perquè el ninneixi fort i sà,,Una aliientació excesiva onut,ritivanent xereca, potocasionar un excés de pes i enconseqüència un part difícil,Es aconsellable que al final del'embaràs una dona nosobrepassi els 9-12 Kgr. desobrepes per danunt el seunortal,En general, Ia dieta d'una donaembarassada ha de ser rica encalci, proteínes i vitamines, i«tolt moderada en calories, Es adir, Ia liet, el formatge, elsous, el peix i Ia carn foragreix juntanent anb ensalades,fruites i verdures que Iiaporten les vitaisines A i C,ajudaran a combatrel'estrenyiment tan freqüent enaquesta etapai de Ia seva vida,EIs aliments rics en calories<pa, pastes, arròs,.,) l.i podenproporcionar l'energiânecessària per Ia seva

1 situació, EIs dolços

pastisseria en general, han deser mesurats a Ia proporciójusta, evitant sempre elsexcesos,Cos a norma s'ha d'evitar elsegüent;- EIs nenjars pesats, ja quepoden donar nales digestions,- £1 tè o cafè- Excés d'espècies a Ia dieta,- Excés de dolços,- Les 6E6UDES ALCOHÒLIQUES i elTA6AC estan coapletanentcontraindicats , f i n s i tot adosis petites poden ser.per judic ia ls pel nou ser enfonació,

L1ALIMENTACIOMARE LACTANT.

DE LA

/ /L7

La dona que alinenta dels seuspits al f i l l , te mésnecessitats de substànciesnutritives que en qualsevolaltra època de Ia seva vida.La mare lactant, ha deproporcionar al seu fill totallò que Ii fa falta perdesenrotllar-se correctanent,ja que el nin els sis primersaesos de vida augienta *olt aésràpidasent que en qualsevolaltra època de Ia seva vida, enaquesta etapa creix uns 15 ci,i dobla el seu pes,Només una mare ben alinentadaserà capaç de proporcionar alnin tots els nutricis que Iifan falta, Peròno per aixó Ia

"7 7^

«tars ha de menjar per dos, sinómés bé ha de procurar menjarcorrectanent, anb una dietaequilibrada i en quantitatjusta, evitant d'aquesta naneral'obesitat tan freqüent enaquesta etapa de Ia seva vida,La dieta ha de ser senzilla,asib aliments naturals i evitantaquells aliments de sabor fort(col-i-flor, col, col deBrusel,les, espàrecs, etc,),evitant els excitants, (cafè,tè,,, ), i iantenir Iaprohibici6 de l'alcohol i eltabac,S'ha de procurar nantenir Ialactància -si no hi ha capcoaplicació- fins els 3-4 mesosde vida, ja que a »és de donarel »illor alinent al nostrefill, estein aportant-li lesdefenses que el protegirancontra »oltes de nalalties,Per resuiir; L'embaràs i Ialactància s6n dos moments de Iavida d'una dona on els cuidatsen Ia seva alimentació s'han deextrenar; procurant «enjarcorrecta*ent asseguraren unaadequada nutrici6 evitant elstant freqüents problemesd'obesitat difícilssolventar després,

de

.L*>~¿^~

^O^v_eo^.

'7t-.__~2^-RECORDEU QUE EN AQUESTA ÈPOCA, L 'ADMINISTRACIÓ DE MEDICAMENTS MESQUE MAI HA DE SER CONTROLADA ESTRICTAMENT FEL METGE. Són molts elsmedicaments que poden traspassar Ia barrera placentària i

,d'aquesta manera afectar al fetus; d'altres poden ser eliminats; per Ia llet mat&rna de tal manera que donant de mamar alnin,estarem administrant-li un medicament que no Ii fa cap falta o

( pot perjudicar Ia seva salut.

!0 (66) FENT CARREKANY

Ä

'*W. -

-* ^*^sr^ãSS==. - l4:x :r-: - , ï^^x^^ïs--*J-^ï^C^C^r^,

~J** ». c* '*'*>.• ¿ "*'*•* a-°k **-W-ro*« * *7* «*, '«eJles- '

§erl£:r;SSa ; ^»n+

ISt*: ff« û ^iUfl7 .

-**<,e7 * *^Tr '6 - 0^ * cC4°«i *-C^-*^:r^t>^**-,.Si:-ir- "-%f

~r7 ^ - Ou« i^0CiCJ, Carb«rfn-Z- . :• <^-:t,-i"-"-;°--*i"r- "'•'

S'"S^ ,- .. ^t^:,r:-,--S""-' -^Ci"'---.,.

t?aiStóA,

IOTA:P£R PRQBLE5iS TE^IC8 A L1BORA OE LA !«PRESSIO' TQftHAH A REPET!R AQuESTA P>61HA

FEW7 CARRERANV 11 (67)

Es un Poeta,un Politic,un Religiós i un Revolucionari; va néixer aGranada,Sicaragua 1'any 1.925.

Estudià filosofia i lletres a Ia Universitat Autònoma de Mexic,despresrealitzà estudis per a postgraduats a la"Columbia University de Sueva York.

Va conèixer Ia persecució, fou empresonat i milità en Ia resistència.El1.956 sobrevingué un gran canvi en Ia seva vida.Abandonà Ia resistència ientrà en Ia trapa de Getzemani, a Kentuky, a on té com a mestre de novicis

al poeta monjo Thomas Merton.Segueix un període de silenci i meditació. Cardenal comprèn ara que

esquerres i dretes,revolucio i dictadura, no són tan realitat polítiquescom,i en primer lloc, esdeveniments espirituals. La política Ii segueixinteressant sempre,pero Ia veu -com ell mateix assenyala- amb ulls distintsdels d'abans. Veu que les arrels dels tirans s'enfonsen en profunditatsmajors de les que ¿ avia pensat: "Sovint les trobo també en mi mateix, enel meu actuar quotidià. EIs dictadors viuen en nosaltres."

El clima de Kentuky ni Ii prova, va a Cuernavaca, Mèxic, i d'aquí a'Medellin, Colombia,per acabar els estudis de teologia, el 1.965 torna aiEicaragua, a Ia catedral de Managua és ordenat sacerdot. A l'interior delgran llac a Ia illa de Solentiname, indret de difícil accés, allà lluny delmón, Fundà amb alguns amics una comunitat, s'ocupa dels insulars, fundant,una escola i un policlinic. Escultor destacat, realitza amb els seuscompanys treballs artesanals.

Ha ocupat càrrecs polítics des de Ia caiguda de Somoza, com el deministre d' educació i ciència.

Com a persona humana, religiosa, revolucionària,! política, és un delspocs que sap combinar l'oració, Ia meditació i l'escriptura, amb Iarevolució i Ia política,

Pensa i medita amb Ia passió per a l'home en un món més humàBESAVEÏTURAT L'HOMESaIm 1

Benaventurat l'home que no segueix les consignes del Partitni assisteix als seus mítingsni s'asseu a Ia taula amb els gàngstersni amb els Generals en el Consell de Guerra.Benaventurat l'home que no espia el seu germàni delata el seu company de col.legi.Benaventurat l'home que no llegeix els anuncis comercialsni escolta les seves ràdiosni creu en els seus eslògans.

Serà com un arbre plantat prop d'una font.

(ESJTBSTQ CARDESAL. DeI libre"SALXS, Çlamor d'Amèrica"

l 'any 1.964)j

Jatñ?Femo¡

SA XERR&BLT4L'AMlCD JBBTMlARTÍ üE SOJSf MO*TJO

L'amo Sa Martí de Soa MoaJo, SartiMonjo Perelló, neix a Llubi el dla del-Saní Joan, ara fara vultanta-quatreanys.

Bas conta, que de petlt va estar ambels seus pares a Santa Eulàlia -és unafinca que es troba entre Santa Margalidai Ca'n Plcafort-

"Aquesta finca s'arrendava per vultany,pero no arribaren a estar-hi elsvuit anys, després de fugir de SantaEulàlia valg anar a França quatre anys,arribant fins Alsàcia, havent de tornarper Ia nort del neu estint pare, i totd'una em vaig posar al cap de Iafamília, conreant les terres".

Alesnores Son XonJo era una fincadels voltantsde Maria de Ia Salut, moltdiferent, del que coneixem avui,essentl'agricultura Ia font de riquesa de lesilles, doncs encara no havia arribat ellturisme que coneixem avui, ¡

L'amo Bn Marti de Son MonJo compaginàl'activitat agrícola-ramadera, amb Ia deregidor a 1'AJuntament de Maria, perquatre vegades al llarg de Ia seva vida

XERRAE>ETA AMO3

L'AMO :BN MARTÍ

E>E SOBT MlOBTJ CD

• Son Monjo va ésser durant nolts anysun lloc on els amos de les possessionsde Ia muntanya acudien per cercar gentdel pobie, Ia gent ni acudia per llogar-se amb els amos a collir olives, per ferde pastor, porquer, oguer,ets Ia gentes llogava pels dies de Ia Mare de Déu(8 de Septembre), els contractes es feiende paraula, aquest solia durar un any,deMare de Déu a Mare de Déu.

Jo i altres regidors vàreu esser elspromotors del projecte de fer Ia Plaçades Pou, aquest projecte el duguereM aterme després de superar nombrosesdificultats; també obríre» algunscarrers, i començàrem les escoles.

Una de les coses de les quals m*heempenadit és Ia de no haver tornat aFrança, allò era un «on completanent|dlferent al d'aquí, era un país molt aèsavançat al nostre, allà valg aprendre'xiltes coses. "

FENT CARRERANY IJ to5/

L'amo Ba Martí ens parlàmolt del'activltat agrícola tramadera, 1 tambéparlarem del cavall mallorquí, ens dlgvéque era molt bo,l molt fort, s'empravaper tot.Uaa de les coses que ell ¿a viscut inosaltres sols n'hem sentit parlar ésdels bous que s'empraven per fer feina,tant per tirar dels carros com de-1'arada.

Bl poble estava envoltat depossessions grans, ens conta una glosaque deia:

Roqueta 1 son Foguer6,Son Iiell 1 Sa Torreta,S*Hort d'en Karçal a Li dreta,tot això era d\m mateix senyor.

Com és el cas de Montblanc que enaquells temps tenla 1.40O cort rades.

El terme de Maria era un dels pobleson les terres produïen més gra,començant devora les mines i fins a SoniTovell era terra bona.

Les notícies a nivell nacional ointernacional arribaven al poble através del diari, Jo sempre valg estarsubscrit a "La Almudaina* i després al"Diari de Mallorca*. Aquests arribaven através del tren de Sineu.

Jo durant molts d'anys vaig anarcada dissabte a Clutat. Per anar-hiempràvem el tren, de Maria fins a Sineuhl anava a peu, a vegades qualcú emconvidava a colcar amb el carro o amb Iabicicleta.

Gràcies per haver tengut el gust defer aquesta xerradeta amb nosaltres.

JmL·unm f'mrríol t l*mrm fon».

14 (70) FENT CARRERANV

^BHLLTTM . ~

.ENQUADESNACIQNSEIs socis i subscriptors de Ia

revista FEHT CARKERASY que vulguinenquadernar els números corresponents al'any 1.908 i anteriors si no bo hanfet, ho podran fer,

• Arreplegau les revistes que van delN9 18 fins al N2 29, arabdues incloses iles podeu dur al local social de FenCarrerany o a algun menmbre del Consellde Redacció.

A LA FI!!Diuen que mai és tard si s'arriba.

I és cert. A Ia fi s'ha arreglat el clotfamós (els ratllats del desaigua) delcarrer de Ses Corbates i també s'hadesembossat Ia Síquia Reial. Ara que japodria ploure només ens donen vent.

FORGQSETA BQVALa passada setmana el nostre

Ajuntament va estrenar una furgonetanova, un cotxe de Ia marca Renault,

i L'espai en blanc de dalt és el queteníem reservat per Ia seva fotografia,

: Ia qual no ens ha estat possiblepublicar perquè estava dins Ia cotxeria

[ i ningú no Ia va voler treure per a fer-1 11 Ia fotografia de rigor.

No hi va haver ningú que sabés dequi era competència per a moure-la.

KASCA D1AIGM.Com diu Ia cançó de Na Maria del

Mar Bonet:"Aigua vos demanam i vosSenyor mos dau vent ...", aixó és el quetenim en quests moments.

Nocauen quatre gotes quanuna fortaventada ja les ha eixugades. Les jdarreres ventades han ocasionatdestroces,

Si contiunua sense ploure haurem defer rogatives.

«P

FENT CARRERANY 15 (71)

- HLLTT—de*K>*ietesMJ2B_EUALL

El passat dia 9 de Febrer, alcapvespre, es ve celebrar una desfiladade desfresses alllarg dels. carrers mescèntrics del poble. Organitzada pel C,P.

; A.Äonjo. Hi participaren els professors,| els alumnes i nombroses mares.

La rua anava precedida de Ia Banda'de Tambors i Cornetes amb l'amo En Tomeu

; al front.La festa acabà a Ia Plaça des Pou

on els membres de l'Associaciò de Paresde l'escola repartí begudes, caramels ipastissos als participants.

16 (72) FEN7 CARRERA«V

CORREU OBERT

"DIf*F*IO DE Mf*L-^ORCf*"EN L-£* L^XÄTV» NEGKf*.

Si no sabés per on van els tirs, estaria al.lucinant.Una vegada més, pens que aquesi contamentides o veritats amitges, que és pitjor, o intoxicador, o fantasma, perquèencara no ha estat capaç de donar Ia cara ja que firma amb elpseudònim "Mir i Mir", ha mostrat els peus per baix.

Tot el que segueix, ve a rel d'un comentari aparegut al'esmentat diari amb data 16-11-89 i que amb tota mala lletestà dirigit no contra el Claustre de Professors del C1P. A.Monjo de Maria de Ia Salut ni per com actuen sinó més bécontra els qui el formen,

El comentari és el que segueix:

• USTAS NEGRAS.-Cuando ya parecía que estode las listas negras había de-saparecido del mapa mecuentan que en Ia Escuela deMaria de ta Salut algunosprofesores están dispuestosa controlar absolutamente Iasalut de sus alumnos y pre-venir las caries evitando Ia in-gestión de azúcares y otrosalimentos. Pues bien, se to

han tomado tan en serio quelos pobres niños que acudena clase con algún berenardulzón los apuntan en Ia pi-zarra para que los demás to-men buena nota. Nos incli-namos a pensan que, aunqueseamos unos perfectos des-conocedores de tos sistemaspedagógicos, hay otros me-dios para llegar a los mismosflnes.

Aquest des i nformador, en Ia seva nota diu que Ii handit, no ho sap de fonts ben informades ni Ii interessa saber-ho, però sap que publicant això hi haurà un col,lectiu que sesentirà al,ludit i molest, que és el que ell vol, i no s'hamolestat tan sols en averiguar si el que escrivia era del totcert,

L'he anomenat desinformador perquè, o bé té una collad'inútils que l'informen o ho fa amb tota mala intenció peracabar d'intoxicar els aires que es respiren en torn al'esmentat diari i personatge en qüestió.

Tan a l'un com a l'altre, pot tenir per segur que elstenim en Ia "llista negra", Al diari, per tenir un directorque consenti aquests atropells, des d'aquí farem el que podremperquè cada dia es llegesqui manco, i al desinformador, permentider pocavergonya,

Per si Ii interessa el que es fa amb les llistes, ésdur un control de berenars, dents netes i glopeig de f lúorperquè l'escola du tres anys realitzant un programa de"Prevenció de Ia càries" dirigit per un equip d'educaciósanitària del Consell Insular de Mallorca, hi ha dues llistesper classe però no n'hi cap de negra, tenen altres colors.

Senyor "Mir i Mir", per "gug se sgpa" una vegada més haaficat Ia pota fins al fons.

Això no és seriós i ho sap molt bé. Li torn repetir persegona vegada, que no es fii dels malintencionats informadorsi acudeixi a les fonts originals de Ia noticia.

Onofre Sureda.

FEKT CARRERANV 17 (73)

CORREU OBERTLA VERITAT1

ENCARA QUE AL6UNO LA CONTI.

El claustre de professors delC 1P 1 A,Honjo de Haría de IaSalut aanifesta Ia seva totaldisconformitat a»b Iapublicació del "Diario deMallorca" del dia setze defebrer de 1,969 titulada"Listas negras" i firaada anbel pseudònim de "Mir i Mir" jaque el que descriu no ésveritat,Senyor Mir i Mir, pensa« que éscert que vostè desconeix elssistenes pedagogies del nostrecentre, però no tan sols aixòsinó que arab aquests escritsque de tant en tant apareixen al'esaentat diari ens sembla queté .«oït poc de periodistaprofessional. ¿No seria »illorcercar Ia veritat tal coi ésper a després publicar-la, queencapçalar els escrits dient"«e cuentan"?,Sàpiga senyor que Ia nostrapedagogia està nolt allunyadad'anotar a Ia pissarra alsalumnes que fan cossesincorrectes, sinó tot elcontrari, tracta» d'estiaular-los positivament i co» quesabem molt bé que així no hoaconseguiré», ja no se'nsocurreix fer-ho, El que sivolew és que s'autocontrolin iaconseguesquin uns hàbitscorrectes ja des de petits,Pensa» que hagués estat »éspositiu deaanar-nos unae;<plicaci6 de cot» es realitzaen el nostre rentre el pr"ograaad'Educació Sanitària delConsell Insular de Mallorca delqual esl nestres només som unscol,laboradors i que, aalgratalgú pensi el contrari, hadonat i està donant »olts bonsresultats als aluames delscentres que l'estan fent, quesón aolts,

El Claustre de ProfessorsC1P, A,Monjo,

RESFOSTA A UN AMBMOLT POCA VISTA

El passat dia setze defebrer vaig llegir una crònicaal "Oiario de Mallorca" i e»deixà bastant confusa, Unsenyor el pseudònim del qual ésMir i Mir, diu que a lesescoles de Maria .de Ia Saluttots els nins i nines, pelsimple fet de dur dolç en elberenar, els apunten a Iallista negra i els altresprenen bona nota, Co» a »ared'alumnes de segon i quartd'E,6,B, vull inforaar de quefa uns quants anys a lesescoles vingueren uns dentistesper fer un control de càriesals nins del cicle inicial idel cicle iitji, Varen donarunes fulles d'inforaació pels¡pares per saber si els seus¡fills tenien o no càries.després d'una temporada,vingueren a donar unaConferència per inforaar-nos decon podrien prevenir les càriesdels nostres fills,

Co» és possible queaquest Mir i Mir tengui tanpoca vista i escrigui una"xorrada" d'aquesta »ena?

A «¿s a aés, desd'aquella conferència, elsnestres dels cicles inicial imitjà, sense cap obligació,recorden als nostres fills quedesprés d'haver berenat esnetegin les dents i lesrespallin bé,

Per acabar, diuen quetotes les coses són del colordel vidre a»b que es airen;perquè en Mir i f i i r no canviaels vidres negres de lesulleres pel color de rosa?Veuria les coses »olt »ésboniques i no tan negres, Es unconsell d'una aare que té »és'bona vista.

Joana 6elabert

^ASTA ALDlARI DE MALLORCA

COMARCAL

Seabla co» s'i el poderfàctic de que disfruten elsdoni aquesta situació deprivilegi per llançar tota »ena¡d'acusacions, xerrant totsovint de dirigisne,egocentrisne, negalomania,•te,,,

Davant tota aquesta"magilomania" crònica de quefan ostentació, servint-se d'unMitjà coael D,M, en l'e d i c i óconarcal i un coaportaaent tanpretenciós co» provocatiu, crecque hi cap una aesuracondeanatoria,

Aab una conducta tan poc¡exemplar sense tenir Iaprestancia de donar l'altrapart de cara fan d'acarnissar-se aab aquesta terninologia,

Coa son profà en collitesperiodístiques no vull apel,lara principis que haurien de

!regir l'exercici de tan-nobleprofessió, pel que pens quedeurien de sotaetre's a unscànons aés dignes aab wesura icorrecció, tal volta caldriacorregir aquests excessos,Ningú por considerar-ho tangenèric, quan ataquen unesnortes de convivència d'unacomunitat, sense saber apreciarIa seva diversitat i anagantala mateix temps tot un recullde ressentinents personals plend'insídia i d'intents depolititzar i desqualificar atot un col,lectiu,

Es podria constatar que nohi ha aotivació per a conduir-se així,

M'escús de qualificar elproducte i els autors i afegirque diu nolt poc a favor de Iatasca que s'han encoaanada,

I posats a deaanar, quefacin més gala en l'ofici, ambbon estil i honestidat.

Bartoaeu Honjo,

iS (74) FEN7 CARRERfINV

PASSATEMPS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

14

Mots encreuats JAUMEGRAU

H.: 1. Aquest poeta angles, mestre de sànscrit,és un dels pares de Ia poesia moderna (noms Icognom que rellisquen pel catorze vertical). - 2.Malaltia de Ia vlnya. Posa en guàrdia. Article. - 3.

Bosc de con(feres de Sibèria. L'onzè mes jueu. Noes pot dir que rodi Ia pilota en aquest esport. - 4.Un de Ia llista dels reis visigots. Acció d'afollar.Una de rodona. - 5. Duen el rostre tapat a causa

de Ia revolució. Destresa a fer coses. - 6. Una pe.Ajustà a tes noves mides. Semb(a mentida queunscucs facin una .tela tan fina. - 7. DeRat egíp-cia. Una de rodona. El que diràs si et pessigo. Hovol arribar a ser el visir lznogoud. - 8. Una I. Fer untro. Entrant marítim. Una ena. - 9. "Te deix amorIa ... com a penyora", de Carme Riera. Monstresmolt gormands. No sempre ès de bon gust pre-guntar-la. - 10. Suportfinancer. Zero. lndividudel'espècie humana. - 11. "Amb tots els petlts ...,adult et consideres", canta en Raimon. A l'exte-rior. Difícil de trobar. - 12. Espai de temps indefi-nit. "Qui menja ... se les pensa totes." Una ena iuna te. - 13. Kant Ia va criticar. Zero a l'esquerra.Qui s'absté de pensaments impurs. Cap vegada.- 14. Camp ple d'arròs. Una e. Individu d'un anticpoble de Ia Campània.

V.: 1. Serrat ha musicat aquests versos de Papasseit que segur que coneixeu, dos mots peròposaran a prova Ia vostra memòria si voteu enlles-tir Ia columna: "Res no és mesquí/ nl cap horaés isanJa. / Nl és fosca Ia ventura de Ia nlt. /1 ferosa da és clara / que el sol surt I s'ullprèn /1 tédelit del bany: / que s'emmiralla el IHt de ...cosa feta. / Res no és mesquí, /1 tot rk: com elvi I Ia cara colrada. /1 l'onada del mar sempreriu. /... d'hivern -Primavera d'Estlu /1 tot ésPrimavera: /1 tota fulla verda eternament*. -2. Transparent com el cristall. Una a. Donar notí-cia. - 3. Sentirà odi. Fa te felna dura del camp. -4. Que Il agrada de migrar. Hi fan bones lioneses.Una de rodona. - 5. Una a. Una Anna mallorqui-na. Doszerosal'esquerra. Capgirades, emissionsfòniques. - 6. Possessiu. JapóatevtetgesdeMar-co PoIo. Una a. I una essa. - 7. Hi ha sal barreja-da. Animar el foc. Una efa. Negació casotena. -8. Natural de Tebes. Desoansar. - 9. Capgirat,després del do. Vlrtut teologal. Cent. Retetlu al se-rum. - 10. Ajustar al cos una peca de vestlr. Eld'Europa és dels primers. - 11 : Germà de Fidel.Desaparegué damunt un carro de foc aquest pro-feta. Una a. - 12. Una ena. Vivien pendents de temà de l'Emperador (sing.). Símbol químic del mo-libdè. - 13. Un bes cap per avall. Il·lumina sl elcapgireu. Fa pinyes aquesta planta. - 14. Veurel'1 horitzontal. Pertanyental'Ahtàrtida.

TORTADEs Que us pengin si no sabeu...quins tubs serveixen per assajar •

S'obté a partir de Ia suor

Arran, gairebé fregant

Maregen més quan duen cresta

Ens envolten per totes bandes

Zeus es transformà en brau per raptar-la

Que fa por per Ia seva magnitud

Fer mlnvar Ia nitidesa

Conté quatre barres

Les solucions a les definicions horitzontals encaixen amb les paraules de Ia dreta que heu d'en-cabir desordenadament a les columnes verticals

JerogUficTORTADÈS

Què intenta sempre el calumniador?

BUSCARES

TIGIAR

Casa de Ia VilaFE*T CAK-RERANV 19 (75)

de totsprengueren

elsels

de Ia sessi<5

COMISSIO DE GOVERN DE DIA 9 DEFEBRER

Amb assistènciaseus components essegüents acords:1.- Aprovar l'actaanterior <26-l-89)2.- Aprovar les següents despeses:- A RUMAE, S.A, per feines al'abocador des Puig... 132.720 pts.- A Taller Sràfic Ramon, pelscatàlegs de les Festes 194.600 pts.- A Josa Pastor-Renault- per adqui-sició furgoneta ...... 663.74O pts.

les següents propostes3.- Aprovardel PSOE:a) Clarificar l'horari del MetgeTitular i Practicant, cursantescrits als organismes competents,així com el sistema de guàrdies.b) Procedir a dedicar el 50% de les

quantitats concedides l'anyanterior per a subvencions aentitats esportives, abans del'aprovaci*del Pressupost Municipalpel 1999.c.> Procedir a arreglar el tema deIa titularitat de les sepulturesdel cementeri municipal i desprésintentar aprovar un Reglament pelseu funcionament.d)- Sol.licitar Ia CooperacióTècnica total per a Ia redacció delprojecte de les obres d'"Il.lumina-ciifr integral del PolideportiuMuni cipal4.-Assebentar-se els assistents deIa donació de compte de Ia Batliareferent als temes de Ia Mancomuni--tat: PIa d'Obres i Serveis iInseguretat Ciutadana.

l l i:SlltL ItALClI HE LA SAUNUfU

L'A6RICULTURA I EL PLA DE HALLORCAUn tant per infonació i un altre

per donar lloc a una xerrada aib elConseller d'Agricultura feta a nivell deHancoiunitat podei dir que el PIa deMallorca cau fora del concepte de zonadesfavorida, per tant no està subjectaal pla d'ajudes de Ia Coiunitat Europeaper a iillores agrícoles. Tot aixòsuposa que qualsevol protecció, iillora-•ent, planificació, etc., depèn delspressuposts ordinaris propis del governautònom (o extra-ordinaris p.e.:Projecte Júpiter).

Això significa aixecar plans dedesenvolupaient de tot tipus que escoipleientin, coi el que Ia Conselleriad'Agricultura tá presentat.

En quan al projecte de Ia HarinetaIa Conselleria disposa de iedis peracoietre Ia seva finalització i queda al'espectativa de Ia resposta delsinteressats i dels resultats que esdonin a altres projectes que ja estan enurxa.

De totes ianeres aquest pla es varealitzar en un ioient d'eufòria sensesaber aprofitar els iedis ni predispo-sar als agricultors. Per altra partestà prevista Ia instal.Iaci6 d'unesplantes agro-aliïentàries en uns puntsdeter*inats i es sol.liciten suggerén-cies per a saber quina iena de planteses iuntarien. S'ha parlat d'un asseca-dor de blat.de les Indies od'unaplantas de transforiaci6 de Ia patata.Les ajudes aniran iolt siiplificades i

reduïdes a una sola fulla aib les dadesdel sol.licitant i de l'explotació quees duran a terie a través d'Ajuntaientsi Agències d'Extensií Agrària, prèviavisita dels agents per donar prouinfonació sobre el teia. Es calcula de•oient que es facin uns 200 expedientsper agent.EIs ajuntaients donaran força publici-tat als afectats. El nostre Ajuntaientdisposa d'iipresos per a sol.licitaraquestes ajudes.

Es va coientar i discutir iolt elteia de l'Agroturisie i el TurisieRural i Ia conveniència d'adaptar lesNories Subsidiàries per a disposar dezones ordenades al respecte, abans derecórrer a l'Interès Social, ies queres per asubjectar-ho a Ia legislació.

Es va poder deduir de tots .elscoientaris i planteja*ents que esprecisa donar alternatives a l'agricul-tura Ia qual inevitableient es veuabocada a una lenta agonia o reduïda anivells insospitables. Tot això és elque va donar a entendre el Conseller,•algrat el que es fa per evitar-ho. Es.veu claraient que el Conseller esdecanta cap en això influït pelsinteressos turístics, i que l'adii-nistració foientarà i donarà via lliureper fer aquesta reconversió.

Actualient s'esta remodelant Ia Lleidel SoI per ajustar-la i adequar-la aaquestes noves prévissions.

Bartoieu Monjo

20 (76) FENT CARRERAMY

DEMOGRAFIAENS HAN DFTYQT

En Pere Mas Arlés. Mori el dia13 de febrer, a l'edat de 84 anys.Vivia al carrer Nou n2 42.

N'Antonia 6inard Tugores. Mòriel dia 16 de febrer, a l'edat de 76anys.Vivia al carrer Major n2 6,

Que descansin en pau.

JA L1HAN FETA

MBTGES DE GÜÀEDIA

Dies Localitat Telèfc

DILLUIS KASlA 52 5252 52

Des de que Ia feren En Biel i NaJoana, no l'ha feta ningú més.

BENVINGUTS

Aquest mes no hi ha capnaiximent. D'aquesta marxa ens $L

DIXAlTS LLORET 52 02

DIMBCKES CQSTITI 51 31

DIJODS LLUBí 52 22

DIVHIDRES SIIEO 52 0652 02

Àngel 24: 20 13Abonat: 629

CAPS DH SRTMAMA;del dissabte a les 14 hor

al dining g les 9 hoy

SIIEU 52 02Àngel 24: 28 13Abonat: 629

m/rcrua»

l2> !Jf····r 'fill't' ''<F

soJjot?

t{

£

b~i_

•:::íf""C-W-

**,,.•Hfcffii&'t'í

ei::r;

y+•T*

/ -Lp:J

: :!

— ; i : ;

••*H-: : : K

• - M

/— 'Si

1 1 , .

=s?FHlfd

/ix i«

Ti \/^ VAminau-vos. Ní ¿i "\y

EL TEMPS <w

: : : : j : : . :

J;

:

+r

af

; j : : :!4; t r -;:

Is

i

r '

í : ;

: : ;

•4-:::/S-;L

::;:

*•

S

5>i

•*"ï

t

+•T*

•f-

»

9

•*I

t ' t t

; ! : :

~—

i*

: í

; ;i

»•»*

r4rr ü j

• t'Ï

•*— —

OtWi

*!*

t r r i l

«-— .

••*««

44«

^

¡ ¡

•4tPi;

i : : :

4-f

!'f

. . . ,

•*•

-*-1

P?

t : ; ://'nt ; ¡ :

/w,^ f

t*i > : : i -

!jir

rrrr

*-*

WI

feu•V*^

4 KJ I

-*-

tf

à

•

;

?;

5

f*

•

;Ink

1

^

\v\ré

£tfV$

TP

I r - r -

J

!

A|li:•••r'

ili^^tf-*(^1

T^

H

*

•

í C1

-^.: -f

4HÍ

^HA

H

ni

IAJKlA

AJUITAMEIT: 525002525194

IETGE: 52526!

A. T. S.: 525261

APOTECASIA: 525024

-T

§

T«

I

1 1 "

»%:0/r

.'

uc-/-rn 4 Tk* U T . f%*9RAA':*- HbCULA U A L l : o¿oUf>.

¿L•GESA UCA^4 * V A f f I RS- 5007004 BOMBEES: 0 8 5

AMBULATOSID' UCA : 502850

i n * ¡ c*r-vm TMTTiTJ-r A . O*7O A 4 *7

AIBULÀICIES: 200362

FEUT C*RRERflWV 21 (77)

Esporti«F>AREIX QUE RES HA CANVIAX,

A rel de Ia publicació en tots el diaris deIa nostra Comunitat Autònoma en Ia que es.donava compte del PIa Programa d'Ajudes al'Esport de Ia Conselleria de Cultura,Educació i Esport del Govern Balear, heesperat fins a darrera hora per a veure si Iadelegació d'Esports del nostre Ajuntament esfeia ressò de Ia mateixa i demanava unasubvenció amb l'idea de promocionar l'esportdins Maria.He esperat fins al darrer moment ambl'esperança de que a Ia sessió de Ia Comissióde Govern del dia 23 de Febrer i quefinalmenent es va ajornar, el grup socialistapresentàs un pla a desenvolupar en quant a Iapromoció de l'esport en base a una ajuda quepodia arribar a un màxim de 500.000'-ptes.El plaç acaba dia 15 de Març i tal vegadaanant de pressa encara es pot fer algunacosa, no perd l'esperança.Davan aquest fet, he decidit passar revistaal que ha estat Ia gestió esportiva delnostre Consistori, si bé ja feia estona queen tenia ganes, i me n''he adonat de que finsara s'ha bassat en una política desubvencions sense tenir en compte Ia promociódel esport.Des del moment en que En Rafel Oliver es vafer càrrec de Ia delegació d'esport, ningú vaposar en dubte Ia seva capacitat, ja que erauna persona amb un historial esportiu dens ipareixia l'indicat.La seva tasca fins ara, i m'agraderia que emcorregis algú, ha estat Ia següent:contratació d'^n vigilant del poliesportiumunicipal, pel que es pregava des de feiaestona i al que no s'ha sabut treure profit,unes millores al- terreny-de joc del camp quehan sortit caríssimes degut a Ia falta deplanificació i a Ia falta de cuidat delmateix, il.luminació de Ia pista on es jug afutbol-sala que podríem qualificar d'accep-table i que haguera pogut possiblitar unamillor utilització del recinte, una pista detennis que hem de reconèixer que està millorque abans, Ia construcció d'unes grades a unade les voreres del camp de futbol i elreforçament de Ia paret.A aés d'això, s'han donades subvencions a

•entitats esportives, COP DE GAS, C.C. Karialde Ia Salut, F,C Kariense per pagar deutespassats i les fitxes del 80-89, al ClubiD'Escacs de Karia, i sempre per qué siganjells els qui organitzin o desenvolupin. La¡Delegació D'Esports, just ha organitzat un'torneig de futbol-sala, que ni tan sols s'ha: liquidat, ja que es va aprovar a una sessióde l'Ajuntament fer-se càrrec de lesdespeses que ocasionarien els arbitratgesfederatius i els arbits just vengueren lesprimeres jornades amb Ia qual cosal'aportació dels equips que havien pagat,altres reconeixen no haver-ho fet, donavacom a resultat un sobrant de diners que'encara s'han de Justificar davant elsparticipants. En Rafel va dir que es faria iaquí esteim, En el seu moment, vaig reconèi-xer Ia tasca que es va fer a l'hora de que espogues jugar, just crític el que ve després.Ara em queden les preguntes; i de Ia promo-ció de l'esport entre Ia gent i sobre totentre els més petits què?, i de Iapossibilitat de tenir uns recintes esportiusen condicions i que facin ganes d'anar-hi,què?, i de l'organització d'activitats alpoliesportiu ara que hi ha un vigilant, qué?,Des d'aquí apunt algunes solucions: aprofitara destacats deportistes regionals, pagats ambel diners de Ia possible subvenció per donarcursets a Joves de Karia en esports com elbàsquet, el hand-bol, el volei,el tennis,etc... per així poder tenir monitors a dlnsel nostre poble que en qualsevol momentpuguen ensenyar als petits i donar-los Iapossibilitat de practicar altres esports ambunes basses, intentar dur a Karia l'orga-nització d'esdeveniments esportius importantsque crein afició entre el joves, cel.lebrarconferències i col.loquis per difondre elsesports i conèixer Ia problemàtica delsimateixos i de Ia medicina esportiva, etc..,.Es més fàcil "pagar" a altres perquè facinper nosaltres el que sempre hem vist fer queno Ia feina per intentar canviar els hàbitsesportius i les estructures. A Karia sempres'havia fet així des de l'AJuntament, res hacanviat.

i Jauae Kestre.

22 (78,! FENl CAPRERANV

OANVIS A LA JTJNTA DIRECTIVA E>EL CLTJB

r>'ESCACS Z>E M A R I A ,

Com ja informàrem en l'entany edició de "FESTCAKRERAFP, estava obert el periode electoraldins el club; el qual finalitzà el passat 28de Gener amb l'elecció de Ia nova JuntaDirectiva, que és Ia següent:

President: Enric Pozo Xas.i Vice-president: Miquel Ferriol Bergas.

Secretari: Gaspar Mas Mas.Tresorer: Pere Alomar Payeras.

i Vocals: Toni Frau i Jeroni Bergas.

ACTIVITATS -CLUB D1ESCACS.

-Ja s'ha iniciat el III -Curset d'escacsescolar, que finalitzarà per Pasqua amb untorneig entre els al.lots de Maria quevulquin participar-hi.-També dins les festes de Pasqua hi haurà unaconfrontació entre fadrins i casats associatsal club. Tots hi estan convidats, sense

!distinció de sexe,-El 25 de Febrer, comença el Campionat deMallorca individual, vorem si Ia participaciómarianda millora l'actuació de l'any passat.

KASPAROV, EL REI DE L'ESCACS MÜSDIAL.

El passat 14 de Febrer, els mallorquins,amants dels escacs varen vibrar amb el Campiódel Món: "El fill del canvi", En GaryKasparov.Tots els qui vàrem acudir quedàremimpressionats pel seu joc: varietats en lesapertures, agressivitat en les sevesestratègies (no volia perdre cap partida deles 25) i el gran poder de concentració varenesser les seves armes.EIs resultats són evidents: 23 victòries i 2taules. Entre els seus rivals, bi havia unjove de 14 anys, En Pere Pons que quasi vaguanyar, Ii faltà serenitat, ja que teniajugada per derrotar al campió, fet que EnKasparov Ii explicà.Al final, tots els afeccionats als escacs,més de 500, entre ells 5 integrants del clubde Maria, donàrem un gran aplaudiment. La nitva esser màgica.

Enric Pozo.

FENT CAKKERANV 23 (73)

ASSEMBLEA Z>EL C.C. MARIA DE LA SALTJT.

Jartomeu Bergas Matas, serà el primer sociionarari del Club Ciclista Karia de Ia Salut,ìesprés d'aaver-ho acordat aixi l'Assembleaìeneral de Socis cel.lebrada el passat mes deìener.1 Ia mateixa reunió, després de presentar a;ots els assitents el nou equip que>articipara a les curses de Ia temporada 89,ìs va pianificar el calendari d'actuacions,a primera data important serà el dia 24 deterç, festivitat del Divendres Sant, Ia qual»s farà un any més el dia del'anada a Llucimb bicicleta. La partida serà el matí perfer Ia primera aturada a Llubí per "repostar"L continuar tot seguit cap a Lluc. Desprési'arribar tots i visitar Ia Mare de Déu,-etornarem a Maria. Al migdia, el dinar desocis es farà probablement al restaurant "El3ruce" de Vilafranca,ïl dia vuit d'abril es disputarà Ia primera:ursa d'aquesta temporada a Maria, Es tractal'una prova amb participació internacional,La qual, per disputar-se entre el Trofeu:iutat de Palma i el Cinturó Ciclista, esprevisible que tengui un bon nombre departicipants de gran nivell. El circuittendrà Ia meta a Ia Plaça des Pou iL'itinerari serà Ia carretera Maria-Muro, Sa5erra i carretera Sineu-Maria amb 19tilòmetres a cada volta i un total de cent:atorze kilomètres.a festivitat del dilluns, primer de Maig,s'aprofitarà per a Ia disputa d'una cursaper a socials i veterans per carretera. Perîls nostres corredors servirà de preparacióiel "Pla-89".La competició esmentada, el "PIa deiallorca", començarà enguany, el diumengel4ie maig amb una durada de sis setmanes ipoques variacions respecte a l'edició deL'any anterior.i més de Ia tradicional jornada ciclista deLes Festes de Ia Mare de Déu, reservada pelUa vuit de Setembre, s'intentarà fer unaliada completa, amb curses per a totes les:ategories, el diumenge dia nou de Juliol, en

,conmemoraci6 del desè anivesari de Iafundació del Club Ciclista.La temporada ciclista competitiva de Maria de¡la Salut, tendrà Ia seva culminació, un anymés, el diumenge dia 24 de Setembre amb Ia

disputa de Ia terceraedició del Campionat deles Balears per a socials, organitzat un anymés amb l'Agrupació Ciclista de Sineu.A Ia mateixa reunió assembleària, es varetocar Ia composició de Ia Junta Directivade l'entitat, Ia qual, romangué de Ia següentmanera:-President: Antoni Font Bergas.-Vice-president: Miquel Perelló Oliver.-Secretari: Bartomeu Arbona Quetglas.-Tresorer: Miquel Capó Planas.-Vocals: Gabriel Vanrell Felani, JoanEstarellas Tugores, Pep Payeras Oliver,Bernat Ribas Molinas, Sebastià Quetglas Masi Pere Mulet Vademar,

Després de revisar i aprovar els comptes deIa passada temporada, va finalitzarl'Assemblea, inlciant-se Ia campanya decaptació de socis per a l'any del desèaniversari: 1.989.

Tomeu Arbona.

, ClUi CWUSTAMAMA Oi U 5AUft>

24 (80) FENT CARRERANY

El passat diumenge 12 de Febrer, amb unapuntualitat quasi desacostumada, nomésamb vint minuts de retard sobre l'horariprevist, un grup cada vegada mésnombrós, es concentrà a Ia Plaça des Pouper sortir d'excursió. Per primeravegada en molt de temps, passàrem de Iatrentena d'excursionistes, concretament

tírem amb cotxes fins a Sant EIm, ondeixàrem i després de berenar

emprenguérem Ia marxa cap a La Trapa.Després d'alguns moments de dubte,aconseguírem encertar amb el camícorrecte, ja que ningo del grup nol'havia feta abans.Desde Sant EIm, fins a Ca'n Tomeví ésprou pla, però deprés va pujant demanera vertiginosa amb rampes quesuperen el 80% de desnivell,A mitjant costa ja és pot contemplarl'illa de Ia Dragonera al complet. Feiaun dia esplèndit, però Ia clitJa no enspermitia comprovar si es veiaFormentera.Una vegada arribats a La Trapa, ensadonàrem del complet abandó de l'avallde Sant Josep i quedàrem tambéimp'ressionats de Ia feinada que va feraquella gent: marjades, cases, Ia fontamb les seves mines,.., Pensam acertadaIa decisió de voler restaurar elconjunt, perqué val Ia pena i això haconfirma Ia gentada que hi havia a pesarde les dificultats de l'accés.La tornada va esser més fàcil ja quepràcticament tot és costa avall i ja essap que costa avall tots els sants hiajuden.

Una vegada a Sant EIm, hi va haver unadispersió de cotxes. Uns quants tornarenper Establiments, Banyalbufar, ensaturàrem al Mirador Kicardo Roca onprnguerem café i contemplàrem Ia postadel sol dina Ia mar, cosa poc pocfactible des de Ia nostra localitat,passàrem pel Mirador de ' les ànimes iacabant a Valldemossa* on ferem unaxocolatada. Aquest dafrer reco-rregutper Ia Serra de Tramuntana Oest, ésdigne de veure ja que ens permet decontemplar un paissatje poc usual per anosaltres, Ia Costa Mallorquina.Pensam que val Ia pena tornar-hi amb méstemps.

N.

ES TEK1.064 m.

De cara al mes que vé i seguint Iaprogramació d'excursions, tenim previstanar al Teix, de 1.064 m. (TramuntanaOest) des del qual es pot contemplartota una ampla panoràmica de Ia nostraaccidentada orografia i l'embruixamentdel nostre Mediterrani blau. Tot aixòserà dia 12 de Març.La sortida es farà des de Ia Plaça desPou a les 8'30 hores i esperam que elsassitents tornin esser molts.