CURS D’INFERMERIA PNEUMOLÒGICA Cirurgia Toràcica -041-19ju… · FULL DE RUTA 1. Introducció...
Transcript of CURS D’INFERMERIA PNEUMOLÒGICA Cirurgia Toràcica -041-19ju… · FULL DE RUTA 1. Introducció...
CURS D’INFERMERIA PNEUMOLÒGICA Cirurgia Toràcica
Isabel Díaz Martos Infermera gestora de l’Àrea de Malalties Respiratòries Hospital Universitari de Bellvitge - IDIBELL Universitat de Barcelona L’Hospitalet. Barcelona. 19/06/2013
FULL DE RUTA
1. Introducció
2. Anatomia i Fisiologia
3. Drenatges toràcics
4. Toracocentesis
5. Procés quirúrgic / Ferides
• Cervicotomies
• Esternotomies
• Cirurgia de paret
• Toracotomies
• Toracoscòpies
INTRODUCCIÓ 1
Segle V a C. es practica per 1ª vegada el drenatge toràcic Segle XV Serefeddin Sabunmoglu escriu 1è llibre de text de cirurgia, descriu la punció dels empiemes a través dels espais intercostals XVII “ Los chupadores de heridas” 1825 Jackson fa les 1a referències de la utilització del tub de tòrax 1875 Playfair fa la descripció del sistema de drenatge sota aigua 1876 Gotthard Bülau fa servir el drenatge sota aigua sistemàticament pel tractament dels empiemes 1910 Robinson va afegir la succió al sistema fent servir bombes de buit
1933 Evarts Ambrose Graham realitza la primera pneumonectomia 1963 James Hardy realitza el primer trasplantament de pulmó 1968 es crea la vàlvula de Heimlich S’anomena Cirurgia (del grec XƐíp cheir “ma” i ἓpƴov érgon “treball” d’on XƐIpoupƴƐía cheirourgéia “trabajo manual”) a la pràctica que implica la manipulació mecànica de les estructures anatòmiques amb una finalitat mèdica, ja sigui per diagnòstic, per teràpia o pronòstic. El processos patològics que es tracten son de caràcter congènit, displàsic, inflamatori, tumoral i traumàtic. És temps de tecnologia i d’aplicació de la informàtica a la medicina.
INTRODUCCIÓ 2
ANATOMIA I FISIOLOGIA
Anatomia Paret toràcica Marc ossi: - 12 parell costelles - Clavícules - Estenó - 12 vèrtebres dorsals Pla muscular: - Intercostals - Diafragma
ANATOMIA I FISIOLOGIA
Bases Anatòmiques
• Espai intercostal (A)
• Paquet vasculonerviós (B)
• Pleura parietal (F)
• Cavitat pleural (G)
• Pleura visceral (H)
• Pulmó (I)
Pell
ANATOMIA I FISIOLOGIA
Anatomia Paret Toràcica
• Pleura parietal
• Costal
• Diafragmàtica
• Mediastínica
• Pleura Visceral
• Pulmons
(retractilitat)
ANATOMIA I FISIOLOGIA
Anatomia Toràcica
• Cavitat pleural
• Espai virtual
• Líquid pleural escàs
• Pressió negativa
• Íntim contacte
3
1
2
Espai Virtual
BASES FISIOLÒGIQUES
BASES FISIOLÒGIQUES
FONAMENTAL
PRESSIÓ NEGATIVA = ASPIRACIÓ
La pleura té la CAPACITAT de REABSORBIR l’aire i/o líquid acumulat a la cavitat degut a l’existència d’un gradient de pressions a favor del seu pas des de la pleura vers la sang
Bases del sistemes de drenatges
Col·lector Segell d’aigua Control aspiració
DRENATGES TORÀCICS
Introducció
El drenatge toràcic és el mecanisme per aconseguir:
• L’evacuació del contingut de la cavitat pleural
(aire – líquid).
• Restitució de la pressió negativa.
• Reexpansió pulmonar.
DRENATGES TORÀCICS
Indicació (1)
• Pneumotòrax
• Traumàtic
• Espontani
• Hipertensiu
• Hemoneumotòrax
• Quilotòrax
• Hemotòrax
• Vessament pleural
• Empiema
DRENATGES TORÀCICS
Indicació (2)
Pneumotòrax
Empiema
Hemotòrax (recient/antic)
PostIQ (serohemàtic +/- fuita)
Indicació (3)
• Cirurgies
• C. Toràcica
• C. Cardiaca
• C. de l’esòfag
DRENATGES TORÀCICS
DRENATGES TORÀCICS
Tubs Toràcics
Tipus Argyle
Tipus Blake
Tipus Pleurecath
DRENATGES TORÀCICS
• Sistemes humits • Sistemes secs
Drenatge digital amb control de fuites
Sistemes de Drenatges
• Bülau simple
• Pleurevac
• Amb aspiració permanent autònom
DRENATGES TORÀCICS
Sistemes de Drenatges
•Dispositius domiciliaris • Pneumostat • Vàlvula de Heimlich
Sistema
Unidireccional
DRENATGES TORÀCICS
BÜLAU
Segell d’aigua
Connexió al pacient
Connexió aspiració
paret
• Receptacle únic
• Segell d’aigua de 300cc. (amb les
pneumonectomies el segell és superior, per
compensar la diferència de pressió de la cavitat).
• Connexió pacient
• Connexió aspirador
BÜLOU
DRENATGES TORÀCICS
PLEUREVAC: sistema humit
Segell d’aigua
Connexió al pacient
Càmara recol·lectora
Columna control
aspiració
Connexió aspiració
paret
Tres cambres:
• Recol·lectora
• Segell d 'aigua. S’omple amb aigua estèril seguint les
instruccions del model utilitzat. Permet la
visualització de les possibles fuites aèries.
• Cambra de control de succió (fins a -20 cm H2O s’ha
de revisar ja que l’aigua s’evapora).
PLEUREVAC: sistema humit
DRENATGES TORÀCICS
PLEUREVAC: sistema sec
Segell d’aigua
Control aspiració
Connexió aspiració
Segell d’aigua
Control visual correcta aspiració
PLEUREVAC: sistema sec
• El funcionament és igual al del sistema humit.
• Avantatges:
• Es silenciós
• Permet una major succió, fins a -40 cm H2O
• Te una manxa (taronja) que al connectar
l’aspiració s’expandeix
• No necessita aigua per la succió
DRENATGES TORÀCICS
Amb aspiració permanent autònom: Drenatge digital amb control de fuites
Receptal d’un sol ús
Connexió pacient Suport i
bateria
Visualitzador gràfics
Sistema digital amb aspiració permanent autònom
• Receptacle d’ un sol ús
• Tub de doble llum
• Font de succió pròpia, silenciosa
• Visualització del gràfic: (fuites, potència de l’aspiració)
• Port USB
• Port d’adaptació a la corrent
Avantatges:
• És petit
• Permet la monitorització continua del pacient
• Independència per la deambulació
• Sistema d’alarmes
SISTEMES DE DRENATGES
DRENATGES DIGITALS
DISPOSITIUS DOMICILIARIS
PNEUMOSTAT
VÀLVULA D’HEIMLICH
MATERIAL I TÈCNICA DE COL·LOCACIÓ
COL·LOCACIÓ DEL DRENATGE
CURES INFERMERES
Objectius
• Maneig eficaç del sistema de drenatge toràcic
• Minimitzar el risc d’infecció
• Identificar i prevenir complicacions associades
• Conservar la via aèria neta de secrecions
• Donar confort al pacient durant el procés
CURES INFERMERES
• Estat de consciència
• Funció respiratòria:
• Control de saturació
• Administració d’oxigen segons pauta
• Funció cardiovascular:
• Control de TA, FC i Tª
Valoració del pacient( 1)
• Identificar signes d’emfisema subcutani
• Control de sagnat
• Dolor (EVA)
• Control de l’apòsit
• Control del drenatge
• Signes d’alerta: dispnea, inquietud, cianosi
CURES INFERMERES
Valoració del pacient( 2)
CURES INFERMERES
• Informar al pacient dels procediments que farem
• Control de la consciència
• Control de les constants
• Control de la respiració
• Repòs al llit durant 1-2 hores post-col·locació drenatge
• Mobilització precoç
• Cures de la ferida quirúrgica
• Control del drenatge / aspecte del dèbit
• Fixació del catèter pleural
• Connexió a l’aspiració una hora després de la col·locació
CURES INFERMERES
• Control del dolor
• Administració d’anagèsia
• Canvi del receptal del drenatge
• Obtenció de mostres
• Fisioteràpia respiratòria
• Control de la dieta
• Higiene suplència/ajuda
• Administració de fibrinolítics
• Col·laboració en l’administració de “talco”
• Registres
• Educació sanitària
CURES INFERMERES
Administració d’Urokinasa
Material
Procediment:
C0MPLICACIONS
Durant la inserció:
• Pneumotòrax: punció accidental del pulmó
• Hemotòrax: laceració vasos intercostals i
adherències
• Laceració òrgans abdominals
i toràcics
• Reacció vasovagal
• Emfisema subcutani
• Col·locació subcutània
C0MPLICACIONS
Un cop instaurat:
• Edema de reexpansió: tos, dispnea, dolor
• Pneumotòrax (a tensió)
• Atelectàsies o pneumonia
• Infecció: empiema
INCIDÈNCIES
FUITA: continua descartar desconnexió !!!
• Revisar circuit
• Reajustar connexions
• Revisió de l’apòsit vigilant sortida accidental del
drenatge
Sortida accidental del drenatge:
• Col·locar apòsit amb vaselina.
• Tranquil·litzar
• Avisar al MG
• Pinçar momentàniament el tub toràcic
• Tallar en cas necessari l’extrem del tub del
sistema recol·lector
• Aseptizar la punta del drenatge
• Col·locar una connexió estèril nova
• Tornar a connectar
• Despinçar
• Control de l’estat respiratori del pacient
• Avisar i registrar
Desconnexió del drenatge:
INCIDÈNCIES
Vigilar l’aparició coàguls o fibrina:
• Munyir el drenatge
• Aspirar amb una xeringa d’alimentació
• Pleurecath: rentar amb 10 cc de
sèrum fisiològic
Obstrucció del drenatge
INCIDÈNCIES
TRASLLATS
• Desconnectar l’ASPIRACIÓ
• Mantenir el receptal per sota del tòrax.
• MAI pinçar el drenatge (només per
indicació mèdica)
• Tornar a CONNECTAR a l’arribada a
l’habitació
RETIRADA DEL DRENATGE
• Dèbit inferior a 150-200cc/dia (post-cirurgia)
• Absència de fuites
• Radiologia amb reexpansió pulmonar
Signes d’alerta • Emfisema subcutani • Dispnea • Taquipnea • Dolor toràcic
RETIRADA DEL DRENATGE
TORACOCENTESIS
Objectiu • Preparar adequadament al pacient i facilitar el procediment d’obtenció de mostre i/o evacuació de líquid pleural amb finalitat diagnòstica i/o terapèutica. • Minimitzar el risc d’infecció • Afavorir la col·laboració del pacient i disminuir la seva angoixa • Identificar i col·laborar en la prevenció de complicacions associades com:
• Hemorràgia • Xoc hipovolèmic • Pneumotòrax • Emfisema subcutani
TORACOCENTESIS
Indicacions • Diagnòstica
• Vessament pleural de causes desconegudes • Pneumonies amb vessament no resolt amb tractament
mèdic • Insuficiència cardíaca amb vessament unilateral (sobre tot esquerra)
• Cirrosis hepàtica amb sospita d’infecció
• Evacuadora • Vessament en pacient amb compromís de la funció
respiratòria (dispnea, taquipnea, I. Respiratòria)
TORACOCENTESIS
Contraindicacions
• Tractament anticoagulant
• Incapacitat del pacient per col·laborar
• Vessament de poca quantia
• Infecció o cremades extenses de la pell
TORACOCENTESIS
Recursos (1) • Preparació
• Aigua i esponja amb sabó • Guants d’un sol ús • Gasses estèrils
• Realització • Taula auxiliar i coixí (per recolzament del pacient) • Guants, talles i gasses estèrils • Xeringues de 10 ó 20cc. • Tap de goma per la xeringa • Atropina • Anestesia local • Agulles IM o catèter • Tubs d’assaig estèrils
TORACOCENTESIS
Recursos (2)
• Realització
• Flascó d’hemocultius
• Heparina sòdica al 1%
• Apòsit adhesiu hipoal·lèrgic
• Equip d’evacuació
• Recipient contenidor
• Clau de tres passos
• Povidona iodada
TORACOCENTESIS
Preparació
• Identifiqueu els flascons i/o els tubs per la recollida
de mostres
• Recordeu al pacient que haurà de romandre quiet i
respirar a volum corrent per evitar lesions a la pleura
• Indiqueu al pacient en quina posició s’ha de col·locar
• Col·loqueu-vos els guants d’un sol ús. Netegeu la zona
de punció i l’àrea adjacent, esbaldiu-la i assequeu-la
• Aseptizeu la zona amb una turunda amb solució
antisèptica
TORACOCENTESIS
Realització (1) • Renteu-vos les mans • Col·laboreu amb el metge a realitzar el procediment • Acomodeu al pacient • Prepareu un camp estèril • Valoreu l’estat general del pacient:
• Nivell de consciencia • FR, FC • L’aparició de signes de complicacions
• Munteu el sistema recol·lector. Comproveu el funcionament correcte del sistema de drenatge fins a obtenir la quantitat indicada (toracocentesis evacuadora) • Desinfecteu la zona de punció amb Povidona iodada, si cal apliqueu un spray protector i un apòsit.
TORACOCENTESIS
Realització (2)
• Indiqueu al pacient que es quedi en repòs
• Ajudeu-lo a col·locar-se sobre el costat NO puncionat
durant 1 h.
• Curseu les mostres (toracocentesis diagnòstica)
• Informeu al pacient que se li realitzarà una radiografia
de tòrax de control post-toracocentesis
TORACOCENTESIS
Cures preventives
• Assegureu-vos de la retirada del tractament anticoagulant
i coagulació correcte
• Comproveu la realització de la radiografia de tòrax post
procediment
• Controleu les constants vitals, el dolor, la dispnea i els
signes de sagnat
TORACOCENTESIS
Educació sanitària • Informeu al pacient que haurà d’estar en repòs durant 1 hora després del procediment • Expliqueu al pacient que ha d’avisar en cas de dolor o dispnea
Registre • Data i hora del procediment • Procediment realitzat • Planificació de les cures post-punció • Registreu les mostres cursades • Valoració de l’estat del pacient:
• Signes vitals • tolerància al procediment
• Quantitat de líquid drenat • Estat de l’apòsit
CLASIFICACIÓ OMS
La incidència del càncer de pulmó està ajustada a l’edat
i les tases de supervivència pels diferents tipus
histològics.
• Carcinoma de cèl·lules escamoses o epidermoide
• Carcinoma microcític
• Adenocarcinoma
• Carcinoma de cèl·lules grans
Càncer de pulmó
• Principal causa de mort per càncer
• Edat de freqüència 55-65 anys
• Els tipus més freqüents són diferents entre homes i
dones
• El consum de tàbac es el factor de risc més
important, i es la causa del 22% de les morts
mundials per càncer en general, i el 71% de les morts
mundials per càncer de pulmó
• El pronòstic en general es desfavorable
PROCÉS QUIRÚRGIC / FERIDES
Incisions toràciques:
• Toracotomia lateral
• Anterolateral
• Mediolateral
• Posterolateral
• Esternotomia
• Lesions anteriors mediastíniques
• Cirurgia cardiaca
Toracoscòpia
PROCÉS QUIRÚRGIC / FERIDES
Ingrés del pacient • Programat
• Urgències
• Trasllat d’un altre centre
Procedència
• Quiròfan
• RPQ
Protocol estància RPQ
• Segmentectomia ( 24h.)
• Lobectomia (24h.)
• Pneumonectomia (48h.)
• Estenosi traqueal (72h.)
PROCÉS QUIRÚRGIC / FERIDES
Arribada del pacient
• Ferida quirúrgica/ apòsit
• Drenatge toràcic/ Redó/ Bel·lòvac
• Catèter Epidural o Paravertebral o (protocol)
• PCA de morfina (protocol)
• Vies perifèriques i/o centrals
• Sonda vesical a vegades
PROCÉS QUIRÚRGIC / FERIDES
Cervicotomia • Resecció traqueal • Goll endotoràcic
Esternotomia • Cirurgia de mediastí • Timectomia
Cirurgia de paret • Pectus • Resecció de tumor • Síndrome de la 1a costella • Síndrome de Chyriax • Toracostomia
PROCÉS QUIRÚRGIC / FERIDES
Toracotomia • Tumor de paret • Segmentectomia • Lobectomia • Pneumonectomia • Cirurgia del diafragma
Toracoscòpia • Simpaticolisi • Biòpsia pulmonar • Pleurodesis amb talc
• Vessament pleural • Pneumotòrax
• Segmentectomia • Lobectomia • Tumor de mediastí
FERIDES
Una ferida es una lesió traumàtica a la pell o a les mucoses amb interrupció de la seva continuïtat i amb afectació variable de les estructures adjacents
Ferides:
• Agudes
• Quirúrgiques
• Cròniques
• UPP
• Vasculars
• Oncològiques
FERIDES
Segons el risc d’infecció
• Netes
• Contaminades
• Col·lonitzades
• Col·lonització crítica
• Infectades
Les ferides netes es donen en condicions d’estricte asepsia i el tancament és per primera intenció.
FERIDES
Factors relacionats amb la infecció:
• Deteriorament de la integritat de la pell
• Estat nutricional del malalt
• Exposició a agents immunosupressors
• Malalties cròniques
• Edat
• Hàbits higiènics
• Resistències als propis microorganismes
FERIDES
Factors relacionats amb la infecció de la ferida quirúrgica:
• Cirurgia abdominal • IQ de 2 o més hores • IQ brutes • Inapropiada profilaxis antibiòtica • Inapropiada preparació de la pell • Hospitalització prequirúrgica • Eliminació del pel • Alt risc quirúrgic i anestèsic • Manca de suplement d’oxigen durant la IQ • Inadequada analgèsia • Malnutrició
FERIDES
Signes i simptomes d’infecció de les ferides quirúrgiques:
Locals: • Dolor • Eritema • Calor local • Embutiment • Secreció purulenta • Retard cicatrització • Abcès i mala olor • Dehiscència • Crepitació
Sistèmics:
• Linfagitis
• Eritema extens
• Febre (5/7 dies post IQ)
• Elevació TA, FC, FR
FERIDES
Tipus de cicatrització:
• 1ª intenció (quirúrgiques)
• 2ª intenció (sutura amb anestesia local)
• 3ª intenció
• 4ª intenció
Cures infermeres: • Vigilància de la temperatura i l’aspecte de la ferida quirúrgica (diagnòstic precoç de seromes i infeccions) • Analgèsia òptima/control del dolor • Cura diària amb retirada de punts/grapes i drenatges amb la major asèpsia
FERIDES
Complicacions de la ferida quirúrgica:
• A curt plaç
• Defectes de cicatrització
• Hematoma
• Seroma
• Infecció
• A llarg plaç
• Cicatrització inestètica
• Intolerància al material de sutura
FERIDES
Ferida neta:
• Fase inflamatòria
• Fase granulació
• Fase cicatrització
Contaminació Infecció Necrosi
Ferida bruta
FERIDES
Cervicotomia:
• Reseccions traqueals
• Golls endotoràcics
• Retirar meitat de grapes al 5 dies
• Col·locar steri-strips
• Necrosi vores del triangle/intersecció
FERIDES
Cirurgia traqueal
Posició llit 30-40˚
Coll en flexió
SNG aspiració intermitent 24-48h.
Si el pacient presenta fístula traqueoesofàgica
previ a la cirurgia, es realitzarà una gastrostomia
Ingesta oral 48h. Pastoses
Re educació per la deglució
Aerosolterapia / humidificació
Control dolor / analgesia
FERIDES
Cirurgia traqueal
Complicacions
• Edema glòtic-subglòtic
• Dehiscència sutura
• Disfonia / Paràlisi cordes vocals
• Fístula arterio-traqueal
FERIDES
Esternotomia: • Cirurgia del mediastí • Timectomia
El tancament fins fa poc, era amb cerclatge metàl·lic. Actualment es fa servir material reabsorbible. Complicacions:
• Dehiscència • Al tossir es mou tota la ferida • Al tocar la ferida s’enfonsa l ’esternó • Tto: repòs i col·locació d’arnès
• Seroma • Osteomielitis Mediastinitis
Infecció greu
FERIDES Cerclatge metàl·lic
Sutura contínua
FERIDES Cerclatge metàl·lic
Sutura discontínua
FERIDES
Cirurgia de paret:
• Excissió
• Toracostomia
• Toracoplàstia
FERIDES
Cirurgia de paret
Pectus carinatum l’esternó està cap a fora
Pectus excavatum, hi ha depressió de l’esternó i dels
cartílags costals
• Es una malformació
• Més freqüent en els homes
• Majoria de pacients estan asimptomàtics, però es
pot donar baixa tolerància a l’exercici, pressió
sobre el cor, musculatura respiratòria més dèbil.
A nivell psíquic, autopercepció de la seva imatge
FERIDES
Cirurgia de paret
Complicacions Pectus
• Pneumotòrax/ hemotòrax
• Problemes ferida quirúrgica
• Queloides
• Que es produeixi dany a nivell cardíac o afectació de
grans vasos
• Rotació de l’esternó
FERIDES
Cirurgia de paret
Tumors ( malignes)
Es fa una resecció complerta de les costelles afectades
I resecció parcial d’una costella sana per sobre i per sota
• Resecció del tumor amb reconstrucció de la paret
toràcica, pròtesi
• Reconstrucció de la musculatura i la pell, amb empelts
( pectoral major, rectes abdominals, dorsal...)
Síndrome 1a Costella
Síndrome de Chyarax
Toracostomia
FERIDES
Toracotomia • Cirurgia del diafragma • Segmentectomia • Lobectomia • Pneumonectomia
Complicacions: • Dolor • Infecció • Seroma • Emfisema • Sagnat • Empiema • Insuficiència respiratòria • Arítmia
FERIDES
Toracotomia
• Cirurgia del diafragma
• Segmentectomia
• Lobectomia
FERIDES
Toracotomia
• Cirurgia del diafragma
• Hernies
• Segmentectomia
• Resecció del segment afectat
• Lobectomia
• Resecció del lòbul afectat
FERIDES
FERIDES
Toracotomia Cures infermeres
Si el pacient porta apòsit convencional:
• Netejar la ferida quirúrgica amb sèrum
• Assecar be la zona i aplicar Povidona iodada
• Apòsit amb gases estèrils i col·locació d’apòsit
transparent, els dos primers dies. Després es deixa
a l’aire
• Cura del punt del tub toràcic i fitxar-lo
Si porta apòsit oclusiu de surgical, no tocar-lo
• Apòsit amb gasa central i bores d’hidrocoloide
• Si signes de sagnat retirar per revisió de la ferida
• Si nó hi ha cap incidència, pot estar fins a una
setmana sense retirar-lo
FERIDES
Pneumonectomia (1)
• Drenatge tipus Bülow MAI connectat a aspiració
• Segell d’aigua entre 900 ó 1200 cc, per evitar
desplaçament del mediastí.
• Capçalera de llit a 45˚.
• Decùbit supí amb inclinació d’uns 20 (amb coixí)
sota el costat sa.
• No lateralitzar al pacient cap el costat sa en cas de
fístula bronquial (signes de brocoaspiració: tos,
expectoració seropurulenta abundant).
FERIDES
Pneumonectomia (2) • Retirada del drenatge a les 24/48 hores. • Al tercer dia postquirúrgic mobilització molt lenta cap al costat operat. • El mediastí triga un mes i mig a fixar-se • La cavitat es reomple de líquid en un mes
FERIDES
Pneumonectomia (3) Complicacions
• Col·lapse: Atelèctasi • Alteració ritme cardíac • Pneumotòrax • Sagnat • Desviació òrgan: Mediastí • Infecció: empiema amb o sense fístula. • Vessament pleural • Insuficiència respiratòria • Mort
La infecció destrueix la sutura i provoca fístula broncopleural
Conseqüències del procés • Puja el diafragma • Els espais intercostals es van fent més petits • El mediastí es desplaça cap al costat operat
La cavitat es va fent més petita
Pneumonectomia
Cures postoperatòries
• Mobilització precoç
• Respiracions profundes i tos efectiva
• Fisioteràpia respiratòria i funcional
• Manteniment d’una bona hidratació
• Deixar l’hàbit tabàquic
• Repòs relatiu durant les primeres setmanes
• Evitar els ambients de fum o de substàncies
químiques irritants
Educació sanitària
Cirurgia toràcica
FERIDES
Toracostomia • La cavitat infectada es neteja a quiròfan • Es realitza un tall de les costelles de l’arc costal • Es sutura la pell cap endins
Toracostomia
Cura • Arteria pulmonar està a l’aire (risc de sagnat) • Fer servir gases amb fil radioopac • Contabilitzar-les
1 mes 2 mes
Toracostomia
Cura • Els primers dies la cura la fa el cirurgià, posteriorment la fa la infermera • Muntar camp estèril • Pintar amb Povidona iodada tots els bordes de la ferida • Netejar la cavitat amb gases mujades amb sèrum • Si hi ha presència d'esfàcels s’han de retirar • Assecar tota la cavitat • Si es necessari, aplicar apòsit d’Aquacel®, posar gases estèrils i tancar amb apòsit d’hidrocoloide • Si nó, es posaran gases estèrils doblegades i en sentit vertical, muntant-les unes a sobre de l’altra fins omplir tota la cavitat, i finalitzar amb apòsit oclusiu • Registrar nº de gases que hi ha a la cavitat
Toracostomia
Evolució
5 mes 6 mes
Toracostomia
Cura d’aquest cas • Cura amb factors de creixement d’origen plaquetar
Abans Després
Toracoscopia
Indicacions diagnòstiques i/o tractaments de:
• Malaties pleurals
• Malalties pulmonars
• Lesions mediastíniques
• Lesions pericàrdiques
• Traumatismes toràcics
Toracoscopia
• Mínima invasió
• Exploració complerta i detallada de la cavitat toràcica
• Minimitzar el trauma quirúrgic
• Facilitar la recuperació postoperatòria
• Minimitzar el temps d’estada hospitalària
• Disminueix el dolor postoperatori
Toracoscopia
Toracoscopia
Toracoscopia
Procediments quirúrgics CTO 2012
N %
Lobectomia 109 23.2
Toracoscòpica 5 1.1
Oberta 104 22.1
Segmentectomia 63 13.4
Toracoscòpica 51 10.8
Oberta 12 2.3
Pneumonectomia 7 1.5
Toracotomia exploradora 6 1.3
Toracotomia exploradora per neoplàsia 8 1.7
Toracoscòpies 86 18.3
Mediatinoscòpia/Med. Stemmer 10 2.1
Biòpsia pulmonar (toracoscòpica 16 3.4
Simpaticolisis toràcica 37 7.8
Cirurgia tiroidal 13 2.7
Cirurgia del timus/tumors mediastí 14 2.8
Altres (drenatges, adenectomia, excissió bulles, pericardiectomia, paret tòrax, decorticació pulmonar, desbridament pleural…) 100 21.3
Total 469 100
Procediments quirúrgics CTO
Procediments quirúrgics CTO
0
20
40
60
80
100
120
Tipus de resecció pulmonar 2012
21,22%
66,67%
2,20%
5,50% 4,40%
Segmentectomia
Lobectomia
Bilobectomia
Pneumonectomia
Toracotomia exploratòria
Resum de l’activitat quirúrgica del càncer de pulmó intervingut 2012
• La intervenció més realitzada és la Lobectomia
• Els lòbuls més afectats son els superiors
• El tipus histològic més freqüent va ser l’adenocarcinoma
• Les complicacions més freqüents van ser:
• La insuficiència respiratòria
• Les arítmies
• La mortalitat perioperatòria va ser del 3.6%
• La tasa de reintenvenció va ser del 2.1%
Gràcies