1. RepblicaTxeca 2. Geografia fsica

Est format per les regions tradicionals de Bohmia i Moravi.

T una superfcie de 78.866 km2, comparable amb la de Portugal, ustria o Irlanda.

Pas sense litoral, es troba estratgicament situat sobre algunes de les rutes terrestres ms antigues i significatives d'Europa.

3. Relleu

El paisatge de la Repblica Txeca s variat; Bohmia, a l'oest, consisteix d'una conca, drenada pel riu Elba i el riu Moldava i envoltada de muntanyes baixes, on es troba el punt ms alt del pas, muntanya Snca que arriba als 1.601 msnm i es troba a les muntanyes Gegantes. Es parla del quadrilter de Bohmia en referncia a aquest planell envoltat de muntanyes: muntanyes Sudetes, muntanyes Metallferes ( Erz Gebirge), muntanyes Gegantes (Riguessin Gebirge) i la selva de Bohmia, que formaven histricament la frontera natural dels anomenats Pasos Txecs. En txec els noms d'aquestes muntanyes sn: al nord-est els Krkonose, Sudetes i Jesenky; al nord-oest, Krusn Hory; al sud-oest el Cesky Els i el Sumava. Noms la frontera sud-est del pas manca de cadenes muntanyenques. El punt ms baix s la sortida del riu Elba del territori txec.

4. Relleu

Moravi, la part oriental, s tamb muntanyenca; est formada per un solc subalpins que es troba entre els Carpats occidentals a l'est i els pujols de Moravi a l'est, que s el que la separa de Bohmia. La Porta Morava (txec, Moravsk brna) s un corredor militar tradicional entre la plana norteuropea i el Danubi a Europa central. Es tracta d'un tret geomorfolgic a la regi morava de la Repblica Txeca formada per la depressi entre les muntanyes dels Carpats en l'est i els Sudetes en l'Oest. Ho recorre el drenatge entre el riu Oder superior i el mar Bltic en el nord i el riu Beva de la conca del Danubi.

5. Relleu 6. Rius i llacs

Els principals rius de Repblica Txeca sn el Elba i els seus afluents el Moldava (Moldau) i el Ohre; el Morava, amb els seus nombrosos afluents, drena Moravi. Aquests cursos d'aigua de la Repblica Txeca flueixen a tres mars diferents: el Mar del Nord, el Mar Bltic i el Mar Negre. Al *Elba i d'aqu al mar del Nord van el Elba (Labe), l'Ohi, el Tepl i el Vltava. El Oder passa per la conca a la qual dna el seu nom i que acaba en el Bltic. La conca del Morava va al mar Negre, i els seus cursos ms destacats sn el Morava i el Regen o ezn.

7. Rius i llacs