1. RepblicaTxeca 2. Geografia fsica
- Est format per les regions tradicionals de Bohmia i
Moravi.
- T una superfcie de 78.866 km2, comparable amb la de Portugal,
ustria o Irlanda.
- Pas sense litoral, es troba estratgicament situat sobre algunes
de les rutes terrestres ms antigues i significatives d'Europa.
3. Relleu
- El paisatge de la Repblica Txeca s variat; Bohmia, a l'oest,
consisteix d'una conca, drenada pel riu Elba i el riu Moldava i
envoltada de muntanyes baixes, on es troba el punt ms alt del pas,
muntanya Snca que arriba als 1.601 msnm i es troba a les muntanyes
Gegantes. Es parla del quadrilter de Bohmia en referncia a aquest
planell envoltat de muntanyes: muntanyes Sudetes, muntanyes
Metallferes ( Erz Gebirge), muntanyes Gegantes (Riguessin Gebirge)
i la selva de Bohmia, que formaven histricament la frontera natural
dels anomenats Pasos Txecs. En txec els noms d'aquestes muntanyes
sn: al nord-est els Krkonose, Sudetes i Jesenky; al nord-oest,
Krusn Hory; al sud-oest el Cesky Els i el Sumava. Noms la frontera
sud-est del pas manca de cadenes muntanyenques. El punt ms baix s
la sortida del riu Elba del territori txec.
4. Relleu
- Moravi, la part oriental, s tamb muntanyenca; est formada per
un solc subalpins que es troba entre els Carpats occidentals a
l'est i els pujols de Moravi a l'est, que s el que la separa de
Bohmia. La Porta Morava (txec, Moravsk brna) s un corredor militar
tradicional entre la plana norteuropea i el Danubi a Europa
central. Es tracta d'un tret geomorfolgic a la regi morava de la
Repblica Txeca formada per la depressi entre les muntanyes dels
Carpats en l'est i els Sudetes en l'Oest. Ho recorre el drenatge
entre el riu Oder superior i el mar Bltic en el nord i el riu Beva
de la conca del Danubi.
5. Relleu 6. Rius i llacs
- Els principals rius de Repblica Txeca sn el Elba i els seus
afluents el Moldava (Moldau) i el Ohre; el Morava, amb els seus
nombrosos afluents, drena Moravi. Aquests cursos d'aigua de la
Repblica Txeca flueixen a tres mars diferents: el Mar del Nord, el
Mar Bltic i el Mar Negre. Al *Elba i d'aqu al mar del Nord van el
Elba (Labe), l'Ohi, el Tepl i el Vltava. El Oder passa per la conca
a la qual dna el seu nom i que acaba en el Bltic. La conca del
Morava va al mar Negre, i els seus cursos ms destacats sn el Morava
i el Regen o ezn.
7. Rius i llacs