Disseny gràfic A1 - LLICÈNCIES

  -1-

ART i COPYLEFT

drets d’autor • LPI • Llei de Propietat Intel·lectual. Els drets d’autor a l’Estat Espanyol estan regulats per la LPI.

• reconeix dos tipus de drets:

1) morals: inherents a l’autor.

2) econòmics:

ü d’explotació: pertanyen a l’autor de manera exclusiva i estan limitats en el temps (70 anys).

ü de remuneració: no són exclusius de l’autor.

• COPYRIGHT © • tots els drets sobre una obra estan reservats:

1. reproduir o distribuir l’obra o còpies de la mateixa.

2. mostrar, presentar o interpretar l’obra públicament.

3. preparar obres derivades de la mateixa.

• COPYLEFT • no és una figura legal

• garanteix els drets de qualsevol persona com a usuària per reproudir-la, distribuir-la o crear-ne obres derivades.

• DOMINI PÚBLIC • conjunt de béns que pertanyen a la comunitat i per tant no són privats.

• els drets d’autor passen a ser de domini públic 50 anys després de la mort del mateix (70 en el cas d’Espanya).

• la transformació d’una obra de DP atorga drets de propietat intel·lectual a l’autor.

 

 

 

 

 

Disseny gràfic A1 - LLICÈNCIES

  -2-

llicències obertes GNU/GPL/GFDL • GNU: GNU is not UNIX

• GPL: GENERAL PUBLIC LICENSE

• GFDL: GNU Free Documentation License

• creada el 1980, prové del món del software.1

• va rebre un fort impuls quan la Wikipèdia la va adoptar, tot i que anys

després passaria a Creative Commons (atribution, sharealike).

• es basa en les quatre llibertat d’Stallman:

1. ús.

2. estudi i modificació.

3. còpia.

4. millora i distribució.

• contempla quatre rtipus de còpies:

1. transparent copy: versions del documents fàcilment modificables amb

mitjans informàtics.

2. combination: document que sorgiex de la combinació de diversos

documents amb llicència GFDL.

3. collection: conjunt de documents que es publiquen sota llicència GFDL.

4. aggregate: conjunt de documents sota diferents llicències.

• millora i distribució

1 Aquesta llicència no s’acaba d’adaptar del tot bé al món de

l’art.

FREE ART LICENSE • llicència basada en GNU/GPL que millor s’adapta al món de l’art.

• els seus objectius són:

• fomentar el lliure accés a la cultura.

• fomentar un ús creatiu de les obres per part del públic.

1. l’artista garanteix que l’usuari pugui:

2. fer còpies per ús personal o tercers.

3. distribuir lliurement el treball a qualsevol mitjà (gratis o no).

Disseny gràfic A1 - LLICÈNCIES

  -3-

4. modificar lliurement el treball.

• limitacions:

1. cal adjuntar-la a l’obra.

2. indicar la localització, el nom de l’autor i l’accés a l’original.

OPEN CONTENT LICENSE • oficialment clausurada al 2004, ha estat reemplaçada des de llavors per CC.

• garantia:

• el dret a còpia.

• el dret a redistribuir.

• el dret a modificar.

DESIGN SCIENCE

LICENSE • garanteix els drets de:

1. copiar.

2. distribuir.

3. fer còpies.

• obliga a:

• que tant l’objecte com la font siguin distribuïts en els mateixos termes.

AIRE INCONDICIONAL • creada per Abel GArriga (2004).

• llicència única inspirada en GNU i CC.

• permet:

1. reproducció.

2. distribució.

3. comunicació pública.

4. transformació sense ànim de lucre.1

• prohibeix:

1. emprar imatges amb finalitats directa o indirectament comercials.

• presta especial atenció a l’intercanvi P2P. 2

1 Aquesta llicència acota el terme “ànim de lucre”, entenent

que no hi haurà benefici quan l’acte de comunicació de l’obra

genera uns ingressos que no excedeixin el necessari per

cobrir les despeses de comunicació del mateix. 2 Aquest intercanvi no es considerarà com a ànim de lucre

sempre i quan la transacció d’informació no comporti algun

concepte relacionat amb l’intercanvi.

COLORIURIS • creada pels advocats Canut i Grávalos.

• té efectes legals a uns quants països de parla hispana, Brasil i Portugal.

Disseny gràfic A1 - LLICÈNCIES

  -4-

• està dissenyada específicament per continguts distribuïts per Internet.

• conté tres àrees:

1. àrea A: sobre reproducció, distribució i comunicació.

2. àrea B: sobre transformació de l’obra.

3. àrea C: sobre el logo de la llicència.

• s’empra un codi de colors, que va del mes restrictiu (vermell) al menys

restrictiu (verd), passant pel punt intermig (groc).

• es poden crear 8 combinacions diferents, amb certes analogies amb CC.

ARTISTIC LICENSE • destinada a paquets de software lliure i llenguatges de programació.

LLICÈNCIA ARTÍSTICA DE BLENDER

• inspirada en la ARTISTIC LICENSE.

• dissenyada per la distribució de fitxers exemple, imatges animades i figures

en 3D (Blender).

• permet:

1. còpia lliure.

2. modificació lliure.

3. distribució lliure.

• obliga a:

1. que els continguts s’acompanyon del text de la llicència.

• vfzv

AGAINST DRM 2.0 • una de les llicències més recents.

• està orientada a treballs intel·lectuals de caire creatiu.

• es caracteritza per oposar-se a les tecnologies DRM.1

•

1 Digital Right Management e refereix a les tecnologies de

control d'accés, orientades a exercir restriccions sobre els

usuaris o a forçar els drets digitals permesos.

LDGPL • Libre Design General Public License (2003).

• intenta compartir dissenys obrets de qualsevol tipus d'objecte.

• facilita la llibertat de:

1. emprar el disseny per qualsevol propòsit.

Disseny gràfic A1 - LLICÈNCIES

  -5-

2. estudiar com funciona el disseny i adaptar-lo.

3. redistribuir còpies.

4. millorar el disseny i fer públiques les millores.

• és una mena de CNU GPL per a objectes.

CREATIVE COMMONS • ha creat una bateria de llicències per a tot tipus de continguts.

• passa de "tots els drets reservats" del © al "alguns drets reservats" de CC.

• malgrat tot, no es pot barrejar CC amb el terme copyleft, no són el mateix.1

• té una gran consistència jurídica, equiparable a la del ©.

• es mostra com una de les eines més valides per:

• expandir idees.

1. afavorir la circulació lliure del coneixement.

2. trabajar pel bé del col·lectiu.

3. facilitar l'accés a la cultura.

1 Cal recordar que el copyleft suposa respectar les quatre

llibertats marcades per Stallman.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Disseny gràfic A1 - LLICÈNCIES

  -6-

CC - creative commons QUÈ ÉS? • ha creat una bateria de llicències per a tot tipus de continguts.

• passa de "tots els drets reservats" del © al "alguns drets reservats" de CC.

• malgrat tot, no es pot barrejar CC amb el terme copyleft, no són el mateix.1

• té una gran consistència jurídica, equiparable a la del ©.

• es mostra com una de les eines més valides per:

• expandir idees.

4. afavorir la circulació lliure del coneixement.

5. trabajar pel bé del col·lectiu.

6. facilitar l'accés a la cultura.

1 Cal recordar que el copyleft suposa respectar les quatre

llibertats marcades per Stallman.

DRETS • attibution: el material creat pot ser reproduït, distribuït o modificat sempre

que es reconegui l'autoria.

• no comercial: el material original i els seus derivats poden ser reproduïts,

copiats o modificats mentre el seu ús no sigui comercial.

• no derivate works: el material original i els seus derivats poden ser

reproduïts, copiats o modificats però no pot ser emprat per generar una obra

derivada.

• share alike: els materials sempre han de quedar subjectes a la llicència de

l’original.

• aquestes quatre modalitats es podran combinar per crear diferents llicències.

LLICÈNCIES1 • de la cessió drets se’n deriven sis llicències:

• cc 2.5 by (reconeixement):

o es permet l’ús comercial de l’obra i les seve obres derivades, així com la

generació i distribució de les mateixes sense cap restricció.

• cc 2.5 by-nc (reconeixement-no comercial): o es permet la creació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús

comercial. L’obra original tampoc es podrà utilitzar amb finalitats

1 http://es.creativecommons.org/licencia/

Disseny gràfic A1 - LLICÈNCIES

  -7-

lucratives.

• cc 2.5 by-nc-sa (reconeixement-no comercial-compartir igual):

o no es permet l’ús comercial de l’obra original o les seves derivades.

Aquestes s’hauran de distribuir sota la mateixa llicència que l’obra

original.

• cc 2.5 by-nc-nd (reconeixement-no comercial-sense obra derivada): o no es permet l’ús comercial de l’obra original ni la generació de derivades.

• cc 2.5 by-sa (reconeixement-compartir igual):

o es permet l’ús comercial de l’obra original o les seves derivades.

Aquestes s’hauran de distribuir sota la mateixa llicència que l’obra

original.

• cc 2.5 by-nd (reconeixement-sense obra derivada): o es permet l’ús comercial de l’obra original però no la generació de

derivades

COMPATIBILITAT1 • cal diferenciar entre les obres que NO PERMETEN2 obres derivades i les SÍ

PERMETEN3 obres derivades.

• les primeres no es podran emprar, mentre que les segones sí es podran

combinar entre elles.

1. DP + By-sa = By-sa

2. DP + By-nc = By-nc

3. DP + By-nc-sa = By-nc-sa

4. By + By-sa = By-sa

5. By + By-nc = By-nc

6. By + By-nc-sa = By-nc-sa

7. By-nc + By-sa = incompatibilitat.

8. By-nc + By-nc-sa = By-nc-sa

9. By-nc-sa + By-sa = incompatibilitat.

1 a l’hora d’establir compatibilitat entre llicències també cal

contemplar el DOMINI PÚBLIC. 2 © || By-nd || By-nc-nd 3 By || By-nc || By-nc-sa || By-sa

llicències i tipografies

Disseny gràfic A1 - LLICÈNCIES

  -8-

Unifont.org • Unifont no és una llicència, és un web1 que facilita informació sobre fonts i

software Unicode.

• es poden trobar fonts Unicode sota llicències lliures.

1 http://www.unifont.org

STIX Font Project • STIX1 no és una llicència, sinó un projecrte que busca la preparacio d'un

sistema de compressió de fonts per a la comunitat, tant en format imprès

com digital.

• un cop enllestit podrà estar disponible sota una llicència lliure de royalties.

1 Scientific and Techinical Information Exchange.

SIL Open Font License • llicència lliure i de codi obert especialment dissenyada per a software i

tipografies creada per SIL.1

• permet que les fonts siguin emprades, estudiades, modificades i

redistribuïdes mentre no siguin venudes.

• les fonts es poden vendre amb altres paquets de software sempre que

mantinguin la llicència.

1 Organitzacio dedicada al treball amb llegues minoritaries.

ARPHIC PUBLIC LICENSE • llicència específica per a fonts.

• permet la copia, distribució i lliure modificació sempre que vagi acompanyada

de la llicència.

GNU/GPL for fonts • aquesta llicència també es pot emprar amb fonts.1 1 El seu ús és incompatible si es fa servir en documents que

no tinguin la llicència GNU/GPL.