DI AGNOSI - Les Franqueses del Vallès · dels ambients naturals són problemes mediambientals...

Auditor ia Am biental Diagnosi

Les Franqueses del Vallès

AUDI TORI A AMBI ENTALDEL MUNI CI PI DE

LES FRANQUESES DEL VALLÈS

DI AGNOSI



Pàg.2

Í NDEX

USOS DEL SÒL I PLAN EJAMEN T TERRI TORI AL I URBAN Í STI C... . . . . . . . . . .3

USOS DEL SÒL... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. .4

PLANEJAMENT TERRI TORI AL SUPRAMUNI CI PAL... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ....5

PLANEJAMENT LOCAL... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . .6

SI STEMES N ATURALS I DE SUPORT: AGRÍ COLA,

FORESTAL I H I DROLÒGI C... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1 3

SI STEMA AGRO-RAMADER.... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

SI STEMA FORESTAL... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ....15

SI STEMA HI DROLÒGI C... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .....15

SI STEMES ECOLÒGI CS I PAI SATGÍ STI CS... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .....17

RI SCOS NATURALS... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20

MOBI LI TAT... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2 1

I N CI DÈN CI ES DE LES ACTI VI TATS ECON ÒMI QUES

SOBRE ELS RECURSOS I EL MEDI AMBI EN T... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2 3

FLUXOS D’AI GUA... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2 8

FLUXOS DE RESI DUS... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 0

FLUXOS D’ENERGI A... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 4

FLUXOS ATMOSFÈRI CS... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 7

CONTAMI NACI Ó ACÚSTI CA... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .....40



Pàg.3

USOS DEL SÒL I PLANEJAMENT TERRI TORI AL IURBANÍ STI C

La situació terr itor ia l del m unicipi és força est ratègica.

Ho és en sent it geogràfic però també funcional. Les Franqueses del Vallès estàdisposat justament en el corredor prelitoral, ent re les serralades prelitoral i litoral. ElPTG el defineix com a Àrea Bàsica terr itor ial, sistemes bàsics terr itor ials VallèsOriental: Les Franqueses del Vallès.

Les Franqueses del Vallès té un terr itor i divers.

Mantenir el mosaic existent de zones agrícoles i forestals i nuclis urbans és moltinteressant , especialment pel pat r imoni de recursos que implica aquesta diversitat . Pertant , cal ressaltar especialment com a object iu ambiental el de reconèixer el valor imantenir aquest mosaic bàsic existent . A més, això ha de servir per consolidar la ideade mantenir una diversificació de les act ivitats en el municipi.

Econòm icam ent està situat en una com arca que ha pat it un gran creixem entpoblacions i econòm ic.

El Vallès Oriental ha experimentat un creixement poblacional, en primera instància acausa de la immigració i darrerament pel t rasllat des de Barcelona a l’àreametropolitana. Això s’ha fet de manera paral· lela a un gran creixement indust r ial tal icom recullen els indicadors. L’augment de la qualitat de vida, segons el PTG, es basaen el reequilibr i terr itor ial, i cont ràr iament la congest ió de l’àrea met ropolitana ésevident i en tot cas l’evolució ha estat cap a un empit jorament .

L’est ructura dels nuclis urbans en 5 pobles del m unicipi és m olt caracter íst icai definitòr ia .

Com ja hem comentat és del tot característ ic i definidor del municipi l’est ructura delnucli urbà de Les Franqueses del Vallès. Els 5 pobles que la formen (Corró d'Avall,Corró d'Amunt , Llerona, Marata i Bellavista) tenen una molt forta personalitat icaracteríst iques força diferenciades, tant per la potència del poblament , com per lesact ivitats que s'hi desenvolupen i les característ iques del terr itori on són disposades.Cal, en conseqüència, respectar i potenciar l’est ructura històrica en 4 pobles delmunicipi. Aquest model poc comú ha donat avantatges mediambientals m it jançant laconservació d’un mosaic d’usos de sòl no urbans.

És caracter íst ica la disposició de nom broses edificacions aïllades.

La presència de cases aï llades és una característ ica comuna dels 4 pobles i queconst itueixen el nexe de l'est ructura urbana del municipi. Això passa moltespecialment a Corró d’Amunt i Marata i en certa manera a Llerona. Forçacont raposat , és l'establiment propi de fi de segle d'est ructures urbanes compactes icont inues al voltant de la xarxa viàr ia de Corró de Vall.



Pàg.4

El fenom en d’aparició de les urbanitzacions de segona residència afectentam bé al m unicipi i cal adequar la seva situació.

Tot i que es t racta d’un procés que va ser d’alguna manera aturat , les conseqüènciesresten sobre el terr itor i per força temps. Cal una adequació d’aquestes urbanitzacionsdotant - les dels serveis corresponents, de les figures de protecció cont ra els r iscosd’incendis forestals en tant que la majoria es t roben en zona boscosa i del sistema decomunicació i integració en el funcionament municipal. Això no implica en absolut launió física ent re ells, la qual seria cont raproduent en molts sent its, especialmentl’ambiental, tant pels components d’engrandiment de l’espai urbà (amb els problemesmediambientals associats) com per la creació de barreres ecològiques.

Hi ha tendència a establir un cont inu urbà poc perm eable.

A grans t rets podríem considera que l'est ructura actual tendeix a establir un cont inuurbà a t ravés de la carretera C-17, que és més esponjada ent re els cascos urbans deCorró d'Avall i LLerona. Tanmateix aquesta zona esponjada va perdent permeabilitat ila disposició justament a l'alt ra banda del r iu del polígon indust r ial del Pla de LLerona,malmetent les possibilitats d'establir un espai permeable ent re els dos nuclis urbansamb el r iu Congost , veritable eix vertebrador d'aquest espai de permeabilitat . La zonasud del municipi actualment corre el r isc de const ituir-se en un ampli cont inu urbà -indust r ial adossat al teixit urbà de Granollers, cosa que ja passa en gran mesura. Calafavorir a t ravés del planejament general futur l’esponjament , la definició dels lím itsde les zones urbanes i l’accés a l’entorn no urbà.

El m unicipi té un relleu suau, a ixò el fa suscept ible de pat ir un creixem enturbaníst ic m assa alt .

El terme municipal és força planer, amb pendents inferiors al 20% . Això fa que segonsel Pla terr itorial el municipi potencialment sigui suscept ible de ser urbanitzat . Elcreixement hagut a l’àrea met ropolitana i més concretament a la comarca del VallèsOriental suposen una situació de r isc de sobrecreixement del municipi.

USOS DE SÒL

El m unicipi té una diversitat d’usos del sòl im portant .

Aquesta diversitat cal entendre- la en el sent it que hi ha diferents usos del sòl prou benrepresentats superficialment . Això suposa un pat r imoni de recursos importants i mésquan es considera el context met ropolità en el qual t roba el municipi. Haver conservataquesta varietat ha estat i ha de ser font de r iquesa i benestar pels habitants de lesFranqueses del Vallès.

Dos fets caracter itzen en els canvis d’usos de sòl: e l creixem ent urbà il’augm ent del regadiu.

Quant a l'evolució de la dist r ibució de l'ús de sòl al municipi s'observa com hi ha hagutdos grans t ransformacions d'aquests usos. Primera el creixement de les àrees urbanesa redós de la carretera C-17. L'alt re és el progressiu augment dels conreus de regadiu.A les taules adjuntes hi ha la dist r ibució terr itorial per classes dels diferents usosprincipals. L'ús de sòl principal és el de conreus de secà, el que demostra la vocació it radició agrícola del municipi. Però també el sòl forestal és molt rellevant . Ladist r ibució de les masses forestals és força discont inua dins del terme municipal.



Pàg.5

Finalment el sòl urbanitzat té tendència a la compactació especialment al voltant de lacarretera C-17 i prop de Granollers.

Cont ràriament , tot i que la superfície de sòl agrícola de regadiu és sim ilar a la urbana,aquesta està dist r ibuï da pel terme municipal en pet ites unitats de conreu queconfiguren un r ic mosaic en els espais lliures.

PLAN EJAMEN T TERRI TORI AL SUPRAMUN I CI PAL

El t ractam ent que en fa el PTG de la problem àt ica m ediam biental és parcia l iincom plet i gens d'acord a l'evolució i coneixem ent m ediam biental.

L’elim inació dels residus, la recomposició del cicle de l'aigua, i la fragilitat i preservaciódels ambients naturals són problemes mediambientals importants, però no són elsúnics.

A més, especialment en qüest ions ambientals cal planificar la seva gest ió de maneraintegrada, en tant que tots estan fortament interrelacionats. En el fons la diagnosi quefa el PTG és parcial i amaga una manca d'assumpció a fons dels problemesambientals, en un moment en què desprès de la Cimera de Rio ja no hi ha l'excusa dela ignorància.

L’entorn no urbanitzat del m unicipi és una peça clau en la contenció delcreixem ent urbà a nivell de l’àrea m etropolitana .

El PTG es pronuncia respecte de la regió metropolitana determ inant que només el fetque hi hagi espais muntanyencs a la zona ha impedit que l'estesa de la taca d'oli queha suposat el creixement urbà a la zona. El PTG reconeix una funció de descongest ióde l'àrea m et ropolitana i les Franqueses està sota l’àrea d’influència d’un dels cent resprior itar is: el de Granollers.

La xarxa de comunicacions viàr ies és deficient especialment pel que fa a les qüest ionsambientals.

Les característ iques de les carreteres en el municipi és la mateixa que en l’àmbitcomarcal. En la implantació i m illora de les carreteres, és evident que a la comarcas’ha fet una interpretació de mínims pel que fa a la integració paisatgíst ica. A LesFranqueses del Vallès el t ractament també de les carreteres ha estat m inimalista enaquest sent it . Hi ha una manca d’adequació i d’integració paisatgíst ica, tal i com indicaque hauria de ser el propi Pla Sectorial de Carreteres de Catalunya.

Els aspectes diagnòst ics referents a l PEI N se centren en el valor deconnect ivitat ecològica del m unicipi.

La disposició ent re els espais "Massís del Montseny i "La Conreria - Sant Mateu-Cellecs" fan que el municipi est igui situat est ratègicament pel que fa a la connect ivitatecològica necessària ent re els dos espais protegits. Addicionalment cal tenir en compteque el Montseny és un Parc Natural amb força valors naturals. No es t racta d'un parcnatural qualsevol sinó un de molt especial en tant que té una gran r iquesa de valorsnaturals reunits en un espai comú, i que ha estat considerat per la UNESCO com aReserva de la Biosfera per aquests valors excepcionals.



Pàg.6

Així, doncs, des d'una perspect iva de connect ivitat ecològica aquest municipi és clauper tal d'assegurar el bon funcionament present i futur d'aquests espais i també per ala xarxa d'espais protegits de Catalunya (vegeu apartat sobre connect ivitat ecològica) .Cal fer un estudi diagnòst ic acurat sobre la connect ivitat ecològica al municipi.

PLAN EJAMEN T LOCAL

No tenim coneixement de l’existència de pla director del municipi.

En no disposar de pla director o alt ra planificació est ratègica cal considerar lanecessitat de la seva realització i més considerant els processos endegats a nivell de laregió metropolitana que sens dubte t ransformaran el terr itori. Prendre posició alrespecte pot suposar un guany al temps i aportar m illores no només en l’àmbitambiental del municipi. Cal, doncs, realitzar un pla director per al municipi de lesFranqueses del Vallès.

PLANEJAMENT LOCAL – Pla General Vigent

El planejam ent vigent fa un t ractam ent asim ètr ic del sòl.

El t ractament que fa el Pla General és clàssic en el sent it que fa incidènciaespecialment en el sòl urbà i urbanitzable, fent -ne un t ractament d'inferior definició enel sòl no urbanitzable. Això, que és un fet comú en el planejament general dels anys70 i 80, ha deixat de ser suficient , especialment pel que fa a consideracionsmediambientals i a plantejaments d'acord amb les determ inacions sobre lasostenibilitat en la qual s'han d'emmarcar les polít iques generals (p.ex. segonsdeterm ina el Pla Territorial General de Catalunya de 1995) i especialment en aquestcas les terr itorials. Això a més sobta pel fet que els diferents pobles de les Franquesesdel Vallès, i molt especialment Marata i Corró d'Amunt , tenen una clara vocacióagrícola que no es veu reflect ida en el Pla General actual. Aquesta cont radiccióaparent ent re les finalitats reconegudes en la memòria i el que recull la mateixa és elresultat del biaix habitual ent re el desenvolupament de normat iva en sòl urbà ourbanitzable i la regulació del sòl no urbanitzable.

Cal que en revisions posteriors del planejament es consideri el sòl no urbanitzable comun element indispensable i vertebrador de l’est ructura i la funcionalitat del municipi.

La qualificació del sòl no urbanitzable i la normat iva, així com les actuacions previstesen el PGO, són insuficients per a un t ractament ambiental correcte del municipi.

Clara mostra és que en la memòria del text refós les consideracions sobre el sòl nourbanitzable es lim iten a la tala d'arbres i a donar una relació de 8 modificacions, deles quals la majoria fa referència a l'edificació en sòl no urbanitzable. No obstant espodria argumentar que en la normat iva el grau de desenvolupament respecte del sòlno urbanitzable fos elevat . No és el cas. Tot i que la normat iva li at r ibueix al sòl nourbanitzable la finalitat d'assegurar la cont inuï tat de les condicions naturals i d'úsactual i la preservació dels valors paisatgíst ics del Vallès (el que reflecteix una clarapreocupació pel desenvolupament futur d'aquesta àrea) i la cont inuï tat de l'entorn dela Vila, aquesta no es veu t raduï da en una normat iva, més que en regulacionsgenerals sobre usos, parcel· lacions, edificacions, cam ins, etc. Tot i que cal reconèixerun esforç en la regulació per tal que les edificacions en sòl no urbanitzable t inguinunes característ iques paisatgíst iques amb una major tendència a la integració



Pàg.7

Cal que el PGO en el futur faci consideracions al respecte. Des d'una perspect iva mésactual es podrien estudiar i, en la mesura del possible, incorporar a una nova revisió oactualització del Planejament General del municipi.

El PGO no preveu de m anera específica la concreció dels espais d'interaccióentre el sòl urbà o urbanitzable i e l sòl no urbanitzable.

Aquesta definició és molt important per, d'una banda, definir els lím its del sòl urbà,d'alt ra banda, per condicionar- los de manera que existeixi una certa permeabilitat ointeracció que faci d'aquests espais fronterers espais no aï llats uns dels alt res. Això téa veure amb la facilitat d'accés des de la zona urbana a la zona no urbana, lessolucions específiques per facilitar-ho i la convenient senyalització.

El PGO el t ractam ent dels aspectes m ediam bientals del PGO no es corresponam b els valors m ediam bientals que té el m unicipi.

En aquest sent it , les Franqueses té potencialment la capacitat d'establirdeterm inacions mediambientals sobre l’ordenació municipal. Cal que el planejamentincorpori com a un element est ructurador i funcional bàsic del municipi elmediambient , tant en els vessants de conservació i com de l’ús sostenible delsrecursos en sent it ampli.

EL PGO no considera una reserva d’espais naturals com a pat r imoni municipal, i aixòha d’anar més enllà de la simple determ inació de sòl no urbanitzable.

Un municipi que disposa d’espais naturals hauria de considerar quins espais delmunicipi tenen un valor pel cont ingut en elements naturals. Actualment , lesest ratègies de conservació assenyalen la necessitat de conservar totes les espècies,els sistemes ecològics i la seva funció. Actualment , considerar només espèciesemblemàt iques o espais excepcionals no té base ecològica i, per tant , la necessitatd'exercir la polít ica d'autoprotecció és rellevant . A les Franqueses del Vallès malgratque els valors naturals no siguin excepcionals (en el sent it abans citat ) si ho són pelpropi municipi. També ho són en el context de Catalunya, ja que es t roben situats enl'àrea met ropolitana. La seva situació geogràfica és est ratègica i estan especialmentben conservats. Per tant , és lògic que el municipi exerceixi la potestat de preservarpart del seu terme per mantenir els valors naturals que actualment li són propis icont r ibuir d'aquesta manera a la conservació dels recursos naturals del país. Hi haexemples d’on aplicar això en la prohibició de modificació de les zones culm inants o decarena, el t ractament dels r ius, la delim itació de zones especialment protegides per ala conservació de valors naturals, etc.

El planejam ent no conté consideracions específiques sobre els espaisrellevants per a garant ir la connect ivitat ecològica entre el Massís delMontseny i la Serra de La Conreria- Sant Mateu- Cellecs.

No en determ ina ni delim ita els espais d'especial interès connector ni estableixnormat iva per tal d'assegurar la funció de connexió. Tampoc no considera cap menade pla d'actuació sobre els elements i espais d'interès connector per tal de garant ir laconnect ivitat . En definit iva no estableix qualificació ni normat iva específica per aaquests espais. En aquest mateix sent it , és important considerar les possiblesinteraccions amb els municipis adjacents, en tant que la cont inuï tat d'usos téimportància per a la connect ivitat ecològica.



Pàg.8

El PGO no preveu de m anera específica la concreció dels espais d'interaccióentre el sòl urbà o urbanitzable i e l sòl no urbanitzable.

Aquesta consideració és especialment important . El municipi ja ha realitzatcreixements urbans compactes en l’interior, però sense una lim itació clara enl’exterior, la qual cosa a dut a una certa anastomosi de diferents nuclis urbans que, amés, presumiblement no s’aturi amb facilitat . En relació a això cal dir que tampoc nopreveu específicament determ inacions respecte l'accés des de les zones urbanes al’entorn i a l’inrevés. Per tant , cal una definició dels lím its i les zones d'interacció iaccés a l’entorn no urbà del municipi.

La dist r ibució dels espais verds no considera especialm ent el lligam am b laresta d’entorn natural del m unicipi.

En la mesura del possible es convenient establir connexió ent re els parcs i jardinsurbans i els espais naturals periurbans. Això facilitar ia l’accés dels ciutadans als espaisnaturals. El model seguit de parcs i jardins del municipi ignora la proxim itat d’espaisnaturals ben propers que podrien fer aquesta funció de lligam. En tot cas, caldesenvolupar un model urbaníst ic en el qual s’afavoreixi la interconnexió ent re leszones urbanes pròpiament i les zones naturals que les circumden. Les pecesurbaníst iques corresponents a parcs i jardins han de fer un paper addicional iimportant en garant ir aquest lligam.

No es regula de manera àmplia els usos compat ibles en sòl no urbanitzable.

En no considerar un t ractament més intens en l’ordenació del sòl no urbanitzabletampoc no desenvolupa acuradament i en tota la seva diversitat quins són els usoscompat ibles en sòl no urbanitzable.

EL PGO no considera les possibles interaccions am b els m unicipis adjacents.

És comú que el t ractament dels plans generals només se cent r in en el municipi delqual en fan l’ordenació. Tanmateix, res no impedeix que es pugui conèixer lesprevisions dels municipis veï ns i procurar un cert encaix, en la mesura del possible, deles determ inacions que el PGO pugi fer. Evidentment sense que això hagi de suposarni conculcar cap mena de competència pròpia o aliena al municipi.

Hauria d’exist ir claram ent en el planejam ent general especificacions respectede l'edificació en zones culm inants.

No s’ha t robat en el PGO del municipi especificacions respecte de l'edificació en elscims dels turons o careners: no s'hauria de poder modificar el relleu culm inal a fi iefecte de preservar el paisatge suau i de turons que li és propi.

Existeix una xarxa de cam ins desenvolupada i suficientm ent equipada.

És una característ ica del municipi la xarxa de camins. Permet la mobilitat ent re elsdiferents pobles i l’accés a la munió d’edificacions aï llades que hi ha repart ides pelterme municipal. L’estat de conservació és bo, en general, i supera en molt el demoltes pistes de terra que sovint existeixen en aquesta comarca i sim ilars. Així, doncs,la xarxa de camins és força adequada, i és un aspecte a potenciar quant a m illoresperò no fins al punt d'ocasionar canvis substancials de la seva naturalesa clarament



Pàg.9

rural. L’asfaltat dels cam ins suposa establir de manera quasi permanent un canvi enles condicions ambientals de les vies. L’asfaltat suposa una reducció potencial per amoltes espècies de poder t ravessar la via. Sovint comporta el canvi de funció per a laqual van ser inicialment const ruï ts els cam ins: augmenta el t rànsit rodat dedesplaçament més llarg, la velocitat de pas, el soroll i genera la proliferació d’act ivitatsmenys compat ibles amb els valors rurals. La senyalització és suficient .

L’act ivitat generada pel planejam ent ha estat fonam entalm ent en sòl urbà ourbanitzable, la qual cosa evidencia la vocació urbaníst ica de l’actual revisió.

De les 38 actuacions dutes a terme en els darrers anys, cap ho ha estat en sòl nourbanitzable, i pràct icament totes són d'ús residencial. La dedicació a restauració delleres de r ius, de t ractaments ordenadors en sòl no urbanitzable, de qualificaciód’espais protegits, . . . són pràct icament nuls.

PLANEJAMENT LOCAL – Revisió del Pla General

La revisió del pla general ( RPGO) actual adoleix de m anca de consideraciódels aspectes m edi am bientals.

El document de revisió està format en total per menys de 40 pàgines complertes detext de les quals, unes 8 corresponen a l'avanç de pla i d'aquestes només una, i unamica més, estan dedicades a determ inacions sobre els espais agrícoles i forestals i elpaisatge en general. La resta es corresponen al text de diagnosi, de 37 fitxesindividualitzades d'actuacions i la resta d'imatges, taules i gràfics, a banda dels plànolscorresponents.

De manera general, aquesta revisió fa referència a la necessitat de protegir adequarqüest ions com el paisatge i el medi ambient . Tanmateix aquesta suposada importànciano queda ni de bon t ros recollit en les determ inacions del text . Les referències que fasobre protecció del paisatge i del medi ambient són de poca profunditat i escàsdesenvolupament . Serveixi d'exemple que les determ inacions de l'avanç de pla sobreels espais agrícoles i forestals i el paisatge en general ( fixem-nos com s'evita parlard'entorn natural, ecologia, espais naturals o simplement medi ambient com a conceptemés, general) , ut ilitzen les term inologies més clàssiques sobre sòl no urbanitzable quet radicionalment han comportat una intensitat d'ordenació i planificació diametralmentmenor si es compara amb l'urbà i urbanitzable.

El creixem ent urbaníst ic i industr ia l ha estat fort en els darrers anys i existeixpreocupació per les disfuncions que com porta. Tanm ateix no hi ha unapolít ica urbaníst ica clara i sòlida que aport i solucions per ta l de subvert iraquesta situació.

Quant a la població i les act ivitats econòmiques, el fet que hagin crescut tant i tant enels darrers 30 anys, es preocupant des d'una perspect iva ambiental. Aquestcreixement mentre no hi hagi una plena incorporació dels valors ambientals en lesact ivitats de la societat porta associat disfuncions, est ressos i pertorbacions a nivellmedi ambiental. Quan aquest creixement és tant ràpid i intens com en el cas de lesFranqueses del Vallès encara més. Per això seria necessari la consideració d'allò queen la revisió del pla es comenta com a bàsic però que no es determ ina enlloc: endegaruna polít ica urbaníst ica que permet i conjugar les necessitats de creixement amb elsimperat ius de desenvolupament sostenible Això implica fixar el creixement de lapoblació d'acord amb les taxes de renovació dels recursos existents i la preservació de



Pàg.10

l'entorn natural com a pat r imoni bàsic pel manteniment de la qualitat ambiental a totnivell.

L’estudi del paisatge que conté és correcte però sim ple i té bia ix cap elsaspectes geogràfics.

L'estudi del paisatge que conté la revisió del pla era necessari. Tanmateix, calqualificar- lo de simple i basat en la geologia i la morfologia, deixant totalment buit decont ingut els aspectes ecològics i dels elements naturals biòt ics que li donenfuncionalitat . Potser això sigui causat pel defecte de professionals especialistes enmatèria ambiental en l'equip redactor, la qual cosa, tanmateix i dissortadament , ésuna constant encara en la majoria dels equips de planejament terr itorial i urbaníst ic.

Quant a la form a del terr itor i en fa una anàlisi m olt superficia l, que tot icorrecte i út il, requerir ia d'aprofundim ent i d'endinsar- se, ni que fos dem anera general, en les com plexitats dels sistem es ecològics.

A tall d’exem ple, és interessant l'anàlisi referent a la xarxa hidrogràfica. Alt ra anàlisi,com la cont inuï tat dels sòls amb cont inguts biodiversos i menys pertorbats, tambéhagués estat interessant i út il. Segurament només amb això, i considerant els voltantsmés immediats on s'encaixa el terme municipal hagués estat suficient per plantejar unproblema bàsic pel bon funcionament dels sistemes naturals de Catalunya com és elde la connect ivitat ecològica ent re espais tant rellevants com són els del Montseny i LaConreria-Sant Mateu-Cellecs.

En ple sorgiment de les auditories ambientals, de les agendes XXI locals etc. és unanecessitat estudiar el medi ambient per tal de fer una bona planificació i gest ióambiental. Això és especialment important si tenim en compte les característ iques delmunicipi. D'una banda, té un entorn natural abundant en superfície i amb una qualitatelevada en valors ecològics i paisatgíst ics. D’alt ra banda, presenta una problemàt icaindust r ial rellevant , i un augment de la població relat ivament sobtat i molt important ,amb les problemàt iques ambientals que porten associades aquests fenòmens decreixement (aigua, aire, soroll, residus, mobilitat ...) .

El desenvolupam ent d’una cartografia digita l actualitzada i precisa és un pasendavant en les possibilitats de planificació i gest ió tam bé dels aspectesm ediam bientals m unicipals.

L’object iu aconseguit en la revisió del PGO de disposar d’una cartografia digitalactualitzada del municipi és especialment important . Es t racta d’una base tècnicasòlida on poder edificar molts aspectes i variables ambientals del municipi. Aquestabase permet incorporar no poques informacions mediambientals (per exemple lesexistents en el Sistema d'I nformació Ambiental de la Generalitat de Catalunya d'accésfàcil i econòm ic, gratuï tes bàsicament) . Això ha de permetre disposar de cartografia deconsulta actualitzable i relacionada amb alt res informacions municipals. Per exemple,relacionar l’estat de la xarxa de camins en relació al Pla de Prevenció d’I ncendisForestals. A més, també pel fet que pot significar l’accés dels usuaris a la informacióde manera més fàcil i interact iva. Això hauria pogut enriquir la perspect iva ambientald'aquesta revisió, i enllaça d'una manera o alt re amb la resta d'object ius (p.ex. Lapoblació i les act ivitats econòmiques, la I ntegració de les infrast ructures d'abastm et ropolità,. . .) .



Pàg.11

La xarxa de cam ins és un elem ent bàsic de com unicació i m obilitat que tam béha de servir per relacionar l’entorn urbà i no urbà. Tanm ateix no ha de perdrela seva vocació rural.

Sí que destaca la interessant malla de camins existents que relliguen els diferentsnuclis urbans els poblaments dispersos i faciliten les act ivitats agrícoles i forestals,especialment abundants en el municipi. Tanmateix no queda clar que significarà laconversió dels camins en carrers que proposa, mentre que sembla interessant de caraa la mobilitat i la cohesió del municipi l'est ructura de vies circumdants proposada.

El lligam entre zones urbanes i no urbanes segueix sense ser expressam entconsiderat en la revisió del planejam ent m unicipal.

No hi ha una proposta de t ractament permeable ent re les est ructures urbanes i lesd'entorn natural, on hi podria tenir un paper cabdal la consideració de la cont inuï tat demolts dels espais verds que es proposem. Tanmateix aquests semblen respondre a lest ípiques illes verdes de les grans ciutats, de dist r ibució discreta i sense elementssubstancials i expressos de cont inuï tat , tant pel que fa al t ractament d'elementsnaturals com a la vialitat i accés d'unes a alt res.

S’apunten algunes determ inacions que aportar ien aspectes innovadors inecessaris per a l t ractam ent am biental del planejam ent m unicipal, però estanm ancades de cont ingut .

En la revisió del PGO hi ha coses interessants des d'una perspect iva ambiental peròsón aï llades dins d'un marc general i, per tant , corrent el r isc de ser actuacions, potsernecessàries, però en les quals el component ambiental és addicional, subsidiàr ia o demaquillatge.

Per exemple, quant s'especifica en l'avanç del pla que es fa la revisió de les pautes det ransformació de l'edificació del sòl no urbanitzable, segons les direct r ius d’adequacióa la dinàm ica actual dels usos i per incloure paràm et res refer its a la dinàm ica del m ediambient i del paisatge, és tant desit jable des d'un punt de vista ambiental com buit decont ingut en les determ inacions de l'avanç.

Quan es proposa mantenir la idea de zonificació ja existent s'està proposant elmanteniment d'una zonificació urbaníst ica pròpia d’anys anteriors i que, per tant , noconsidera el sòl no urbanitzable com el veritable element vertebrador dels espaisurbans i que mereix un desenvolupament major tant en la qualificació com en lanormat iva relacionada.

També es parla d'una sèrie de projectes de desenvolupament del pla amb l’aspiracióde m inim itzar l' impacte en el terr itor i m it jançant la integració. Dels 5 projectesproposats, cap d'ells de cont ingut directament ambiental, si potser en parlen d'unamanera molt tangencial.

Finalment i de molt d'interès per la implicació ambiental directa que hauria de tenir esfan determ inacions sobre els espais agrícoles i forestals i el paisatge en general. Enaquest sent it l'avanç és lim ita a recollir generalitats sobre l' interès de mantenir elsespais no urbans amb els valors que contenen i avança que s'int roduiran novescondicions sobre paisatge (alt re cop deixant de banda els valors ecosistèm ics) . Mantéla clàssica diferenciació en sòl agrícola de t ipus I , de t ipus I I i l'àrea forestal, sensemés especificacions i, per tant , és de preveure que t indrà un t ractament en



Pàg.12

conseqüència, poc interessant des d'un punt de vista ambiental. Per exemple, nopreveu la protecció de l'act ivitat agrícola com a nucli bàsic de les act ivitatseconòmiques actuals en sòl no urbanitzable Sí s'afegeix una categoria, la d'àread'especial protecció. Aquesta que podria incloure aspectes referents a la biodiversitat ,els ecosistemes i el funcionament torna a autolim itar-se a qüest ions simplement depaisatge.

La protecció del pat r im oni històr ic i cultural disposa d’un Pla Especial deProtecció, un projecte im portant del m unicipi que és un clar exem ple sobre elque cal fer en a lt res problem es de pat r im oni.

Les Franqueses del Vallès disposen, com molts d’alt res municipis del país, d’un r icpat r imoni històr ic i cultural. La seva importància local s’ha vist apreciada perl’adm inist ració local fins el punt d'encarregar la redacció d’un El Pla Especial deProtecció del Pat r imoni Arquitectònic de les Franqueses del Vallès (2000) . Aquest placonté l’inventari dels elements d’interès a més de les accions a dur a terme i lanormat iva que afecta a aquests elements del pat r imoni. Això que és un fet rellevantpel municipi és un clar exemple del que abans hem esmentat respecte del’autorresponsabilitat , en aquest cas, del pat r imoni natural i ambiental del municipi.

No s’ha determ inat un pat r imoni d’espais d’interès natural per al municipi

Ja hem comentat com el bon estat de l’entorn natural no ha estat especialmentconsiderat en l'ordenació del terme municipal fins ara. Tampoc l’actual revisió del PGOcontempla una intensificació de la consideració i del desenvolupament dels espais ensòl no urbanitzable, i molt especialment pel que fa a la preservació de l'entorn natural.Fora bo que en el procés d’aprovació l'esmentada revisió contemplés lesdeterm inacions que sobre aquests aspectes pugui fer aquesta auditoria.

Quant a la revisió del pla, la cartografia generada en format digital, plànol 6 a escala1: 5000 sobre el terr itor i, no recull una delim itació d'espais naturals d'especial interèspel municipi ni tampoc consideracions sobre els espais de connexió ecològica.Segurament és desit jable que tot municipi consideri part del seu terme espaisd’interès natural per a la conservació del pat r imoni natural i que serveixin d’herència anoves generacions i per l’ús de lleure i valor ambiental de les presents en l’actualitat .

Es deixa passar una nova oportunitat d’incloure els aspectes am bientals a laplanificació urbaníst ica.

Conseqüentment això afectarà al t ipus de gest ió dels recursos municipals, en sent itampli, es pugui fer en els propers anys. El resultat d'això és que durant uns quantanys el municipi, els habitants de les Franqueses del Vallès, perd una oportunitat i untemps valuós per incorporar aquests aspectes ambientals i orientar els esforços enmillorar des d'ara la seva qualitat de vida.

Això no deixa de ser paradoxal si considerem el segon dels object ius d'aquesta revisiódel PGO: la “Potenciació de les act ivitats agrícoles, l'ecologia i el paisatge” . No esveuen determ inacions clares ni suficients per fer-ho i menys la definició d'un contextgeneral d'aposta ambiental on incloure- les, que ben bé podria haver estat el resultatd'un estudi previ.



Pàg.13

SI STEMES NATURALS I DE SUPORT: AGRÍ COLA,FORESTAL I H I DROLÒGI C

La situació i les caracter íst iques geogràfiques fan que el m unicipi de lesFranqueses present i t rets caracter íst ics dels espais m editerranis de plana im untanya baixa fortam ent influenciats per l’hom e.

El municipi conté una varietat d’elements terr itorials que conjuntament amb lescaracteríst iques climàt iques, t ípicament mediterrànies, confereixen una r iquesad’hàbitats i recursos naturals important i que ha propiciat l’ocupació i l’act ivitatant ròpica.

Els diferents elements terr itorials són la ubicació a la plana del Vallès, abraçant lesproxim itats dels espais de muntanya que proporcionen un relleu suau i arrodonitcreuat per r ieres més estacionals, el curs del r iu Congost i els espais plans adjacents.Tots han cont r ibuï t a est ructurar el paisatge, tant urbà com d’entorn natural.

Fruit d’aquestes característ iques geogràfiques i de l’act ivitat ant ròpica s’ha configuratun r ic mosaic de situacions ambientals.

El municipi conté força elements de diversitat ecològica i paisatgíst ica: zones urbanesdenses, d’alt res, menys denses i fins i tot esparses; zones agrícoles en un mosaicrelat ivament fragmentat , amb conreus de secà i de regadiu; zones forestalst ípicament mediterrànies, tant de planifolis com de coníferes; sistemes r iparis, algunsde molt degradats i d’alt res ben conservats. Un alt re aspecte rellevant és la dist r ibuciói l’abundància d’aquests ambients, amb bona i relat ivament equilibrada representacióde tots ells ( tot i l’abundància de conreus) .

SI STEMA AGRO- RAMADER

Les Franqueses del Vallès és un dels m unicipis de la com arca del VallèsOriental i de l'Àm bit Metropolità on el sector agrar i és m és dinàm ic.

Més del 50 % de l’ús del sòl a Les Franqueses del Vallès s’ut ilitza per a desenvolupar-hi act ivitat agrícola, major itàr iament amb conreus herbacis de secà. Amb un 4% de lapoblació act iva en el sector és un dels municipis amb majors pagesos censats. De les1322, explotacions actuals de la comarca (dades de 1999) aproximadament un 10%corresponen al municipi. Això és rellevant si considerem que la superfície total deconreus a la comarca és de 43.931 ha enfront les gairebé les 2.000 del municipi. Ditesexplotacions estan en un règim de t inença bàsicament privat , bé sigui en propietat bésota arrendament .

Es t racta d’un sector fort al municipi i d’apreciable t ranscendència a la comarca.Aquesta fortalesa a t ret profit històric de la situació dels recursos naturals delmunicipi. És un valor afegit la relat iva diversitat d’aprofitaments agrícoles existents i elmosaic de terres de conreu, repart it sobre el terme municipal. També és una font deriquesa per un nombre apreciable dels habitants del municipi.

El repart im ent superficia l de les explotacions agrícoles tam bé contr ibueix a lm osaic paisatgíst ic caracter íst ic del m unicipi.



Pàg.14

Les explotacions existents són de grandària moderada. Les explotacions pet ites(menys de dues hectàrees) i les grans (més de 50 hectàrees) són poques. Així el t ipusd’explotació més abundant està ent re 2 i 50 ha. Això afavoreix l’esmentat mosaic decamps de conreu, la qual cosa comporta una abundància relat iva d'espais interst icials(marges, boscanys, etc.) que m illoren la capacitat de contenir biodiversitat enfront lesgrans extensions de monoconreu. A més, la diversitat de conreus ( tot i que haviaestat més alta abans de la intensificació) també cont r ibueix a augmentar aquestavariable i dism inuir els r iscos de pat ir pertorbacions que comporten de vegades elsconreus monoespecífics que puguin malmetre o afectar greument al sector.

Una certa davallada en l’act ivitat s’ha donat en els darrers anys, tanm ateixpodria ser a causa d’un procés de reest ructuració del sector m és que a undeclivi del m ateix .

Les dades evolut ives del cens comarcal posen de manifest una caiguda progressiva delnombre d’explotacions i del nombre total d’hectàrees conreades a la comarca. Desl’any 1982 al 1999 s’ha passat de 4.284 a 1.248 explotacions i de 64.841 ha a 43.931ha a la comarca. Les Franqueses del Vallès també ha seguit una evolució sim ilar peròno tant acusada, passant de 209 a 123 explotacions act ives per a una dism inució desuperfície de conreus de 2.043 a 1.797 ha. És evident que la subst itució a la comarcadels conreus pel creixement urbà i la indúst r ia ha comportat una important reducciódel sector agrícola. A la comarca s’ha dism inuï t el nombre d’explotacions en gairebé3/ 4 parts i en superfície de 2/ 3. Tanmateix, i malgrat que les dades de les Franquesesdel Vallès també recullen aquesta tendència, la intensitat és molt menor Al municipis’ha reduï t el nombre de les explotacions a la meitat , però el de superfície agrícola hoha fet molt més moderadament , en una novena part aproximadament .

La producció agrícola es basa en els conreus farratgers de diferent intensitat i ambcerta variació d’espècies. La resta de conreus són més modests i probablement d’úsfam iliar i local.

Els més abundants són els conreus farratgers de secà, però també els de regadiutenen un lloc important , i més considerant que l’evolució del regadiu ha anat enaugment els darrers anys, la qual cosa dóna suport a l’esmentada tendència a laintensificació. Cal considerar la necessitat de conèixer els avantatges que pel municipipot tenir mantenir ambdós t ipus de conreu, analitzant l’equilibr i ent re la majordespesa energèt ica del conreu de regadiu i les possibilitats d’augment de diversitatecològica i paisatgíst ica.

La resta de conreus, llegum inoses de secà, fruits secs i alguns fruiters, tenen dedicadauna superfície molt inferior i, per tant , a nivell de producció moderat , probablement est ract i d’explotacions fam iliars que dist r ibueixen el seu producte a nivell local.

La intensificació de l'act ivitat del sector agrícola- ramader es pot apreciar encara m illoren l’evolució de l’act ivitat ramadera.

Mentre que l’act ivitat ramadera al municipi en els darrers 15 anys ha perdut bona partde les seves explotacions ramaderes, més del 50% , el nombre de caps de best iar haaugmentat lleugerament . Això ha estat sens dubte a causa de la intensificació del’act ivitat . La intensificació comporta una major despesa energèt ica, un major consumd’aigua, augment del r isc de malalt ies i una certa problemàt ica ambiental associada,cent rada molt especialment en els residus que genera i en el seu reaprofitament . El



Pàg.15

nombre de caps pot ser sim ilar però les condicions en les quals es fa l’act ivitat i lesconseqüències poden ser diferents, de vegades substancialment diferents.L’act ivitat ramadera és diversa però té en el best iar boví i porcí les espèciespredominants quant a unitats ramaderes.

El best iar boví i el porcí són en molt les act ivitats ramaderes predominants a lesFranqueses del Vallès. Especialment el boví és important . En nombre d’unitatsramaderes el boví és aproximadament la meitat de tota la del municipi i ha crescutforça en els darrers anys. La de porcí, tanmateix s’ha mant ingut relat ivament estable,però amb una reducció del nombre d’explotacions. Cal esmentar com la cabana debovins també és variada en t ipologia, amb productors de llet i de carn, en diferentsrangs d’edat .

L’Aviram i els conills també hi són presents però la seva importància relat iva és moltmenor. El de conilles s’ha intensificat , com evidència la pèrdua del nombred'explotacions i l’augment del nombre de caps. Cont ràriament , el best iar oví i l’equísón molt menys importants quant itat ivament i afecten a unes poques explotacionsramaderes, però completen la diversitat ramadera del municipi, const ituint unareserva de coneixement de l’act ivitat interessant de mantenir com a un cert pat r imoni.

SI STEMA FORESTAL

Hi ha act ivitat forestal al municipi, que no és molt rellevant en sent it econòmic però sí,en sent it ambiental.

Unes 700 ha (el 25% aproximadament) del terme municipal de les Franqueses delVallès tenen un ús forestal. Això fa aproximadament menys del 10% de la superfícietotal del municipi. Els boscos m ixts de pi blanc i alzina són els més abundants, unasituació comuna a molts boscos de t ipus mediterrani, al Vallès Oriental. El totald’explotacions forestals és de 39 i, per tant , força fragmentada. La dist r ibució delsboscos és en diferents taques, especialment abundants al sud-est i a la meitat norddel municipi.

A banda del relat iu valor product iu fustaner i no fustaner que puguin tenir els boscosde les Franqueses del Vallès, és important constatar que tant pel que fa a la sevapresència com a la dist r ibució, els boscos són un valor pat r imonial que cont r ibueix demanera cabdal a la conservació dels molts valors naturals i paisatgíst ics que té. Aixòrepercuteix en la qualitat ambiental i paisatgíst ica i en l’ús de lleure d’aquests espais.

SI STEMA HI DROLÒGI C

L’estat de conservació dels cursos fluvia ls és ben diferent si considerem el r iuCongost o la r iera de Carbonell, e ls dos elem ents fluvia ls pr incipals delm unicipi.

L’estat de conservació del r iu Congost és baix. Això és així tant pel que fa a la qualitatde les aigües com pel que fa a les característ iques de l’entorn fluvial. La problemàt icade les aigües és complex i afecta més enllà dels lím its municipals, tant aigües amuntcom aigües avall. Per la seva t ranscendència i especificitat se li dedica un apartatexprés en l’auditoria.



Pàg.16

Quant als espais de l’entorn fluvial del r iu Congost , l’estat és de forta pertorbació idegradació, bé sigui a causa de l’ocupació dels sòls adjacents, bé sigui per un estat depertorbació i de manca d'ordenació i actuacions per tal de recuperar els valors naturalsque li són propis. Hi ha propostes d’actuació per a la recuperació dels espais adjacentsdel r iu Congost , però que només abracen l’ext rem nord de les Franqueses del Vallès(Àrea de Medi Ambient , 1998) . Caldria una proposta sim ilar per tot el t ram delCongost que t ravessa el municipi i, naturalment , la corresponent implementació.

Alt re cas és el de la Riera de Carbonell, que malgrat estar en una situació ambientaldesfavorable prop de la desembocadura sí, té bones qualitats ambientals al pas pelmunicipi en el t ram m ig i alt , incloent algunes formacions r ipàries amb verns. Es t ractad’un element terr itorial i ecològic rellevant en el context local. Calen, doncs, potenciarles accions de restauració al t ram final i de garant ia de conservació en la resta de lar iera.

El r iu Congost és un espai necessitat de recuperació tant mediambiental com d’úspúblic.

El r iu Congost al pas pel municipi presenta un estat dels espais de r ibera forçadegradats, sense pràct icament vegetació arbust iva i, encara menys arbòria,especialment ben est ructurada. És, per tant , tant del tot necessari realitzar unadiagnosi i definir i executar un pla d'actuació per tal de recuperar els valors naturalsdel r iu, la funció de connector ecològic i l'ús social compat ible amb els valors naturalspropis dels espais fluvials. Cal, doncs, un pla integral de restauració del r iu que est iguiconvenientment coordinat amb l’aprofitament de l’aigua com a recurs i el sanejamentde l’aigua. És t racta d'un espai on la recuperació dels valors naturals és moltimportant , així com l'ús públic d'aquest espai fluvial. En aquest sent it l'ús públic hauràde ser planificat de manera que es defineixi en quins t rams del r iu s'ha d'efectuar,quines act ivitats hi són compat ibles amb la conservació dels valors naturals del r iu iquins i de quina manera han de ser els accessos i serveis relacionats.

El r iu Congost és a més un r iu d’especial interès per garant ir la connect ivitat ent reespais del PEIN.

Addicionalment , però no menys important , s'ha de considerar que el r iu Congost haestat assenyalat com d'especial interès connector (Departament de Medi Ambient ,1999a) i per tant element connector ecològic de primer ordre a escala de Catalunya.En l'anàlisi bàsica sobre connect ivitat ecològica realitzat per a aquesta Auditor iaAmbiental a escala local es confirma aquesta primera aproximació i estableix laim portància d'aquest r iu en aquest sent it .

El torrent de Carbonell és també un element fluvial de primer ordre en el context local.No en va s'han est ructurat els espais en sòl no urbanitzable al seu voltant . Pobles comels de Corró d'Amunt i Marata, així com algunes de les urbanitzacions existents dinsdel terme municipal així com la dist r ibució del r ic mosaic format per espais agrícoles,bé siguin de secà o, més actualment , de regadiu amb els espais forestals semblantpivotar sobre l'eix cent ral que const itueix aquest torrent .

L'estat de conservació del torrent són m illors que les del r iu Congost , especialment enel seus 2/ 3 superiors, ja que el terç inferior està immers en bona part dins del'est ructura urbana de Corro d'Avall. En aquests t rams ca considerar accions derecuperació i naturalització del torrent . El terç superior especialment ben conservatconté hàbitats d'interès com unitar i.



Pàg.17



Pàg.18

SI STEMES ECOLÒGI CS I PAI SATGÍ STI CS

Estat de conservació dels espais naturals del m unicipi és bo en term esgenerals i im portant pel context .

Els elements biològics “excepcionals” fins fa uns anys es consideraven essencials pertal d’aplicar mesures de planificació i gest ió. Avui en dia, i arran de les est ratègies deconservació de la diversitat biològica, la tendència és d’apreciar tots els espaisnaturals. L’estat de conservació dels mateixos és una qüest ió que mereix atenció “perse” . Per a la conservació de la biodiversitat això és important ja que, tot i no incloureespècies o sistemes considerades “excepcionals” , aquests espais sí contenen moltesespècies i sistemes ecològics. Alt ra cosa és que allò que és més excepcional i més rarmereix una atenció especial. Els espais naturals del terme municipal no sónexcepcionals pel que fa a la qualitat ni components dels elements naturals, però sí,conté espais naturals força ben conservats, variats i amb interessants elementsnaturals.

El m unicipi té una posició geogràfica que possibilita , en un context claram entm editerrani, la presència d’elem ents biològics de 3 zones biogeogràfiques.

La posició geogràfica explica en bona mesura la confluència d’elements biològics(elim inat ) de diferents regions biogeogràfiques: la bòreo-alpina, l’eurosiberiana i lamediterrània, aquesta últ ima especialment rellevant pel fet que el clima de la zona ésmediterrani. Així en les zones més biodiverses, menys alterades pe l’act ivitat humana,els boscos d’alzina i de pi blanc, sovint en combinació m ixta són els predominants.Però també hi ha matollars, de diferent grau d’est ructuració, i herbassars queconformen part del r ic mosaic d’hàbitats que el municipi té. Contenen una muniód’espècies tant vegetals com animals t ípicament mediterrànies, i alt res espècies de lesalt res regions biogeogràfiques citades. Totes const itueixen la diversitat biològica local.

El m osaic d’usos del sòl contr ibueix fortam ent a tenir una situació de r iquesabiològica.

Conreus de secà, conreus de regadiu, herbassars, matollars, boscos, zones r ipàriesben conservades configuren, tant per l’abundància com per la dist r ibució, un r icmosaic que té associat una varietat i abundància relat iva d’espècies apreciable.

Els valors no són excepcionals però són apreciables i en destaquen algunshàbitats d’interès com unitar i.

Les Franqueses del Vallès contenen t ípics valors de la flora i la fauna mediterrània demuntanya baixa, amb elements molt comuns arreu de Catalunya. Tanmateix, el r icmosaic i un bon estat de conservació general d’aquests espais fan, “per se” i pelcontext terr itorial en el qual es t roben, que siguin molt apreciables. L’estat deconservació en diverses avaluacions puntuals és considerat m it jà o bo segons elscasos.

Al municipi, doncs, hi t robem hàbitats d’interès comunitar i no prior itar i com són:“Herbassars higròfils” , “Estanys naturals eut ròfics amb vegetació natant o poblamentssubmersos de grans espigues d'aigua” , “Jonqueres i herbassars gram inoides humits,mediterranis” i els "Alzinars i carrascars". També d’interès prioritar i, com les“Vernedes i alt res boscos de r ibera afíns” que són un pat r imoni natural a preservar.



Pàg.19

El m unicipi valora de m anera im portant la presència d’a lguns arbres.

Així ho evidencia el fet que disposa d’un “Catàleg per a la protecció d'arbres d'especialinterès del municipi de les Franqueses del Vallès” realitzat el novembre de 2000.Aquesta iniciat iva és apreciable des d’un punt de vista ambiental però ho és més el fetque el municipi pretengui atorgar- los la categoria d’arbres d’interès local. Aquestacapacitat d’exercir l’autoresponsabilitat en temes ambientals és important . De lamateixa manera, que cal recomanar que s’estengui a alt res qüest ions ambientalsmunicipals.

La connect ivitat ecològica: e l valor afegit des d’un punt de vista d’entornnatural m és im portant del m unicipi.

Vista la situació i l’estat de l’entorn natural de Les Franqueses, la connect ivitatecològica és la clau per entendre la importància est ratègica en termes de protecció del’entorn del municipi en el context de país.

L’anàlisi diagnost ica considera la perm eabilitat en base als valors naturals ie lem ents del terr itor i que la faciliten i e ls determ ina.

L'anàlisi de les variables de permeabilitat empra els usos de sòl recategoritzats com abase (vegeu plànol 8) , considerant l'est ructura de mosaic combinat de conreus desecà, conreus de regadiu i espais forestals. Al municipi, la mat r iu bàsica, per la sevaabundància, és el sòl de conreu de secà. També els espais forestals, que estandist r ibuï ts de manera esparsa en diferents subunitats disposades al voltant delsconreus.

Aquests espais tenen una bona est ructuració, amb est rat arbori i sotabosc forçadesenvolupats de t ipus mediterrani. En aquesta matriu s'hi disposen alguns elementsnaturals d'interès com són algunes zones hum ides, i hàbitats d'interès comunitar i. Amés, s'han determ inat com a cursos fluvials d'especial interès connector local el r iuCongost i el Torrent de Carbonecle. Aquest darrer conté hàbitats d'interès comunitar iprioritari en el seu terç superior i que intersecciona directament l'espai "Massís delMontseny".

L’anàlisi diagnòst ica considera la fragm entació en base al te ix it urbà i e lseixos viar is sobre el terr itor i i e ls determ ina.

Quant a les variables de fragmentació (vegeu plànol 7) , cal fer notar que lesest ructures urbanes desenvolupades pel costat occidental del municipi i les carreteresN-152 i N-152a (C-17 segons la nova nomenclatura) , determ inen pràct icament uncont inu de sòl urbà i infrast ructures fragmentadores. Pel costat oest es conservenalguns espais relat ivament permeables ent re els espais urbanitzats (Cardedeu, lesPungoles, Canovelles,...) . El costat nord és el menys problemàt ic ja que lapermeabilitat és força alta i els elements naturals de la zona de pre-parc del Montsenysón significat ius. Alt ra cosa és el costat sud, prop de l'espai "La Conreria-Sant Mateu-Cellecs".

La connect ivitat en sent it t ransversal està m olt com prom esa al costatoccidental del m unicipi.

Quant a la connect ivitat t ransversal està força compromesa. Si observem els plànolscorresponents a l'evolució dels usos de sòl, podem constatar com el tancament dels



Pàg.20

espais ent re els nuclis urbans de Corró d'Avall al voltant de la carretera N-152a (C-17)en són els principals responsables. Les fortes inèrcies aglut inadores de teixit urbà quesuposen les vies de comunicació principal han acabat per malmetre aquestapossibilitat . També la disposició t ransversal de l'autopista A-7, un element defragmentació rellevant , fa que la connect ivitat també est igui força compromesa peraquest costat . Tot i així, cal procurar mantenir, i en allò possible augmentar, lapermeabilitat ecològica. Una possibilitat important és la recuperació de l'espai fluvialdel Congost i del torrent de Carbonell, especialment en l'aiguabarreig.

S’ha delim itat de m anera indicat iva l’àm bit de connect ivitat a l m unicipi.

La diagnosi final estableix, sens perjudici del que puguin determ inar estudis posteriorsmés precisos, que l'espai determ inat a grans t rets té com a lím its indicat ius elsrecollit s en el plànol 10. També s'han marcat en l'esmentat plànol punts del terr itor ion cal assegurar i m illorar la permeabilitat , per tal de mantenir, tot i la situaciódesfavorable, una certa permeabilitat t ransversal. També s'ha assenyalat la necessitatde restablir la connect ivitat a t ravés de l'autopista A-7.

S'ha determ inat un espai que per les característ iques de permeabilitat , per la variaciód'hàbitats així com per la presència d'elements naturals const itueix una zonad'especial interès connector.

Segons la categorització de zones de connect ivitat ecològica proposada per Mayor(1999) es t ractaria d'una Zona d'Especial I nterès Connector (ZEIC-P) , en tant que est racta d'un espai de connexió ent re espais del PEIN relat ivament propers, i que té unpaper cabdal i rellevant en el manteniment de les necessàries connexions biològiquesentre espais del PEIN. Aquests espais han de ser la base i el cos principal de lagarant ia de la connect ivitat biològica ent re els espais d’interès natural, i const itueixenelements claus de la xarxa d’espais naturals de Catalunya. Els t rams fluvialsesmentats es correspondrien com a t rams de r iu d'especial interès connector (ZEIC-R) . Pel mateix mot iu i per la importància que té en t ravessar els espais de monts enbon estat de conservació.

L’aproxim ació feta quant a connect ivitat ecològica és bàsica i cal que esdefineix i claram ent a escala local.

Tot i les determ inacions fetes, caldria realitzar un estudi més a fons per tal dedeterm inar els espais d'especial interès connector la seva delim itació. També ladeterm inació dels elements terr itor ials i ecològics bàsics per al manteniment de laconnect ivitat en el terme municipal de Les Franqueses del Vallès, i fer-ne lespropostes de prevenció i/ o restauració pert inent , incloses les que des del planejamentgeneral calgui incorporar. El fet que s'est igui revisant el planejament fa especialmentoportú desenvolupar aquest aspecte de la planificació de l'entorn natural del municipi.El t ipus de sòl de les Franqueses és comú a gran part de la Catalunya cent ral.

No es disposa d’una cartografia de sòls del municipi. Seria convenient disposar d’ella,no només com a coneixement de les capacitats i qualitats dels sòls al municipi i laconseqüent gest ió dels recursos, sinó com a aportació a un inventari complert i dedetall dels sòls de Catalunya. Els processos erosius aparentment són desigualsdepenent de la zona del municipi. Al nord-est són baixos, al sud-est alt i a la restamoderats.



Pàg.21

RI SCOS N ATURALS

No hi ha una situació de r isc patent pel que fa a fenòm ens atm osfèr ics nigeològics.

No hi ha evidències al respecte i en tot cas la situació potencial no és apreciablementsuperior a alt res zones del país. És probable, tot i que a nivells normals, la possibilitatde nevades, gelades, tempestes o situacions atmosfèriques t ípicament mediterrànies.Les situacions de major intensitat o freqüència d’aquests fenòmens s’han deconsiderar excepcionals però possibles.

Si hi ha certa situació de r isc davant de possibles inundacions i per incendisforestals.

Tot i que no en nivells severs, tant les característ iques de la Conca fluvial del Besòs, laproxim itat i disposició relat iva del r iu Congost a la zona i el t ipus de vegetaciómediterrània fan que hi hagi r isc d’inundacions i d'incendis forestals.

Quant als incendis forestals el municipi disposa d’un complet Pla d’Acció Municipal i Plade Prevenció d’I ncendis enfront els incendis forestals, amb accions prevent ives id’actuació, que es desenvolupa normalment . No tenim constància, però, d’un Plad’acció sim ilar respecte de les inundacions.

Actualm ent l’im pacte de les act ivitats en sòl no urbà: act ivitats ext ract ives,abocadors són relat ivam ent baixos en intensitat i superfície.

No s’ha detectat una problemàt ica especial en aquest sent it . Una deixaller ia de lesFranqueses del Vallès d'àmbit supramunicipal; un punt d'abocament d'aigüesdepurades a la llera del r iu Congost en la seva ent rada al municipi, provinent de ladepuradora de la Garriga i una zona d'act ivitats ext ract ives restaurada i en període degarant ia, en són les úniques act ivitats.



Pàg.22

MOBI LI TAT

A les Franqueses del Vallès, l’est ructura dissem inada del m unicipi i la m ancade servei públic intern de t ransport afavoreix la m obilitat int ram unicipal envehicle pr ivat .

Una bona part de l’oferta comercial, lúdica i de serveis (El Ramassar, L’Amet lla,Granollers...) es t roba fora dels principals nuclis de població com Bellavista o Corró,que concentren bona part de la població del municipi, fet que incrementa la mobilitatobligada.

L’aranya de t rànsit en funció de les I MD del municipi de Les Franqueses del Vallèsindica la ut ilització principal com a eix viari de la carretera N-152-a, que serveix denexe d’unió amb Granollers i La Garriga com a principal eix viari, amb IMD que espoden considerar com a t rànsit elevat , tot i l’efecte posit iu de descàrrega de t rànsitque va tenir la const rucció de la N-152 - Variant de Granollers ( IMD superior als40.000 vehicles) .

La carretera BV-1433 fa d’enllaç amb la C-17 (variant de Granollers-Les Franqueses) .Aquesta via presenta la part icularitat de tenir un t rànsit elevat degut a que serveix devia d’accés a la C-17, al Polígon I ndust r ial de Llerona i a la zona comercial deL’Amet lla.

Les velocitats m it janes de t rànsit per la carretera BV-5151 són elevades i es consideraque no són adients pel seu t raçat . Aquest fet es pot relacionar amb que aquesta via ésut ilitzada fonamentalment els caps de setmana com accés a urbanitzacions (segonesresidències) .

L’oferta del t ransport públic per ferrocarr il i carretera ( autobusosinterurbans) es considera, per nom bre de serveis i per freqüència de pas,insuficient . La m anca de dades sobre l’evolució del nom bre de viatgers enaquests m it jans im pedeix valorar quant itat ivam ent aquesta dada.

La Xarxa ferroviària del Municipi de Les Franqueses és t ravessat per la línia deFerrocarr ils Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà i per la línia Barcelona – Portbou.

La primera línia disposa d’una estació (Llerona) estant previst inaugurar una segona aBellavista, fet que incrementarà l’oferta de serveis pel que respecta al t ransport perferrocarr il.

Els desplaçam ents en bicicleta i a peu representen el 4 6 % del tota l dedesplaçam ents interns, valor que es t roba en consonància am b el 4 3 % del’Àrea Metropolitana de Barcelona, i superior a d’a lt res m unicipis am bestructura urbana sim ilar , com ara Castellar del Vallès ( 3 0 ,2 % ) .

L’est ructura disseminada del municipi afavoreix aquest fenomen, així com laproxim itat de Bellavista amb Granollers.



Pàg.23

Actualm ent , a les Franqueses del Vallès no hi ha una xarxa de carr il- biciestablerta com a ta l, tot i que s’aprofiten a lgunes infrast ructures que facilitenla m obilitat en bicicleta , com ara la xarxa de pistes forestals del m unicipi o elt ram de ferrocarr il de l’ant iga connexió entre les línies de Portbou iPuigcerdà.

Es va elaborar pel Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona un projecteconst ruct iu de carril-bici on es defineixen els it ineraris prioritaris. Un dels object ius adesenvolupar seria la connexió amb infrast ructures sim ilars d’alt res municipis.

L’evolució del parc autom obilíst ic els darrers anys presenta un fortincrem ent , que entre el 1 9 9 1 i e l 2 0 0 0 ha estat del 5 4 ,7 % .

El vehicle de t ipus turisme és el que presenta un increment més significat iu. Lat ransformació els darrers anys de segones residències en habitatges habituals, ambels conseqüents canvis en la domiciliació d’impostos, vehicles... pot explicar aquestatendència.

En l’actualitat , el municipi de Les Franqueses es t roba en una fase de cont inus canvisurbaníst ics que dificulta obtenir dades sobre el nombre de places d’aparcament , zonesvermelles, de càrrega/ descàrrega, guals, zones blaves... que permet in avaluaractualment de forma representat iva la suficiència d’aquests elements.

La futura construcció de la ronda N de Granollers, afectarà de form asignificat iva les condicions de m obilitat a l’entorn de la zona sud del m unicipi.

Aquesta actuació, encara en fase de desenvolupament , haurà de ser vigilada de formaque es compleixin les condicions de m inim ització dels impactes que es produiran a lazona, i que encara no poden ser objecte de diagnosi.



Pàg.24

I NCI DÈNCI A DE LES ACTI VI TATS ECONÒMI QUESSOBRE ELS RECURSOS I EL MEDI AMBI ENT

S’ha produït una variació im portant en l’est ructura econòm ica de lesFranqueses.

Les Franqueses del Vallès ha sofert una t ransformació en el t ipus d’act ivitats, anysenrera l’act ivitat principal de les Franqueses era l’agrícola i ramadera. Va passardesprès per uns anys a on l’act ivitat indust r ial va augmentar molt , la tendència actualpredomina la del sector serveis, que en els últ ims anys, ha augmentat un 10% endet r iment del sector agrícola i indust r ial.

Un 1 % del tota l d’indústr ies del m unicipi estan incloses a l CAPCA

Segons les dades disponibles d’Impost d’Act ivitats Econòmiques ( IAE) , el municipi deles Franqueses del Vallès disposa de 1.498 indúst r ies. Segons dades de la DireccióGeneral de Qualitat Ambiental el municipi disposa de 15 empreses incloses al CAPCA(57 focus em issors) . La majoria d’elles es t roben a al polígon indust r ial del Pla deLlerona.

Les em issions d’or igen industr ia l es generen bàsicam ent en els t res polígonsindustr ia ls del m unicipi.

Dels quals sols un, el polígon El Ramassar, es t roba separat de les zones urbanes. Elspolígons indust r ials Pla de Llerona i el Congost poden ocasionar alguna molèst ia alsveï ns de Llerona i Corró d’Avall, respect ivament , en condicions meteorològiquesadverses, degut a que aquests són els nuclis habitats més propers. També elshabitants de Llerona es poden veure afectats per les em issions que pot produir elpolígon indust r ial de Canovelles que es t roba a tocar amb el de Pla de Llerona.

No hi ha regist res de denúncies per m ales olors en el m unicipi

Fins aquest moment no s’ha recollit a l’Ajuntament de les Franqueses cap denúnciaper males olors en el municipi, tot i que hi ha constància de males olors, sobretot en elpolígon pla de Llerona on si queda constància es en el resultat de les enquestes ja queuna de les queixes més importants dels habitat de Llerona i Corró d’Avall és justamentles males olors produï des per les indústries.

Les Franqueses del Vallès és el m unicipi que produeix m és residus especia lsde tota Catalunya.

Les Franqueses de Vallès produeix el 61% del residus especials de tota Catalunya.Que si els desglossem, es més importants en quant itat corresponen a la indúst r iaquím ica i farmacèut ica i a la metal· lúrgica.

La m ajoria del residus especials es valor itzen en or igen

Al municipi de les Franqueses de les 118.086 tones de residus, 88.116 són especials,en percentatge correspon al 74,62% . D’aquests residus especials, el 60,65% esvaloritzen en origen. Això vol dir que es t racten dins de la mateixa empresa, la qual



Pàg.25

cosa dism inueix molt el r isc de t ransport de mercaderies perilloses i alt res r iscosassociats.El nom bre d’establim ents que han realitzat la declaració d’ús i lacontam inació de l’a igua ( DUCA) bàsica i abreujada és de 1 0 8 establim ents.

Això representa el 8% de totes les act ivitats de les Franqueses i el 30% de totes lesact ivitats que potencialment poden tenir impacte sobre el medi ambient .El nombre d’empreses que genera el 75% de les aigües residuals corresponen alsector quím ic seguit del sector alimentari.

El grau de com plim ent dels lím its establerts és a lt , tot i que hi ha paràm etresque es superen àm pliam ent .

El grau de compliment dels lím its establerts es bastant alt tot i que hi ha algunesempreses que en la declaració superen les matèries en suspensió (MES) com és en elcas de sacrifici de best iar i conservació de carn. Un alt re paràmetre que es superaàmpliament el lím it es el de la conduct ivitat , que està provocat per act ivitats com la defabricació de productes base de quím ica inorgànica i productes farmacèut ics de base.

Segons el Consorci per a defensa de la conca del Besòs, hi ha 334 empreses quetenen permís d’abocament , 23 tenen un r isc potencial de contam inació alt i m ig.D’aquestes 334 només s’ha t ram itat algun t ipus de sanció en els últ ims cinc anys, a13.

Trobem que al m unicipi hi ha 2 5 act ivitats que tenen un r isc potencial degenerar contam inació a l subsòl.

Per valorar aquest r isc potencial s’han t r iat dos paràmetres con són la toxicitat i lamobilitat dels contam inants en el sòl amb la possible afectació als aqüífers. Els t ipusde residus que tenen major mobilitat per originar contam inació al subsòl són: elsespecials líquids i pastosos, que són també els que produeixen major toxicitat .Estat d’adequació dels polígons industr ia ls dels m unicipis:

Dels t res polígons grans que té les Franqueses, només un, el del Ramassar, no està encontacte amb els nuclis de població. En el cas del polígon El Congost , que ara mateixes t roba en fase d’expansió, i el del Pla de Llerona esta els dos molt a prop o al costatdels nuclis urbans.

En el polígon el Ramassar no es t roben problemes de males olors però si es t robaalgun problema d’abocament líquid al torrent del Ramassar, Això es pot percebrefàcilment ja que el torrent abans d’arr ibar al carrer Osona va sec i quan arr iba alcarrer Llevant , que és el lím it del municipi, hi baixen aigües residuals.



Pàg.26

Riera de Ram assar abans d’arr ibar

al C/ Osona

Riera de Ram assar al arr ibar

al C/ Llevant



Pàg.27

Pel que fa a punts negres d’abocam ent residus sòlids a l polígon no sónim portants.

En el polígon del Congost que, per ara, és el més pet it del t res, i es t roba al costat delnucli urbà de Corró d’Avall, no hi ha molèst ies per males olors. Respecte alsabocaments d’aigües residuals per la seva proxim itat al r iu Congost és pot pensar enalgun abocament directament a llera, però no se aprecia cap efecte d’abocamentsd’aigües residuals per part de les act ivitats que hi ha al polígon. Respecte alsabocaments incont rolats de residus sòlids de t ipus indust r ials tampoc hi ha constància.En el polígon Pla de Llerona, ubicat al costat del nucli urbà de Llerona, t robemproblemes d’olors que en les enquestes realitzades a la població també queda reflect it .Respecte als abocaments incont rolats d’aigües residuals no hi ha constància de ques’hagin produï t.

Respecte als abocaments de residus sòlids hi t robem alguns punts (veure plànolannex) .

Actualm ent sols l’em presa Aragonesa de Levante S.A te pla d’actuacióm unicipal.

La indúst r ia Derypol també es t roba afectada per la normat iva SEVESO RD 1254/ 1999i està obligada a fer un informe de seguretat i un manual d’actuació. De tota maneraes suposa que s’està engegant ja que la mateixa disposa d’un sistema de gest ióambiental EMAS .

Al m unicipi de les Franqueses no hi ha regist re d’incidents o accidentsderivats de les act ivitats.

Seria recomanable que a part ir d’ara s’implant i un regist re d’incidents o accidents, jaque t robem al municipi un grup d’empreses que tenen un r isc potencial elevat deproduir un impacte al medi ambient .

L’ajuntam ent de les Franqueses té aprovada l’ordenança m unicipal d’I I AA.

Aquesta ordenança no presenta novetats respecte a la ordenança t ipus, establertaper la Diputació de Barcelona.

L’Ajuntam ent de les Franqueses realitza un control de les act ivitats noincloses a la lle i 3 / 9 8 .

L’ajuntament classifica les act ivitats no incloses a la Llei 3/ 98 com innòqües. Els hidona el mateix t ractament que a les classificades a l’annex 3 però sense fer lainformació pública.

El gestor d’expedients de l’Ajuntam ent s’ha actualitzat .

El gestor d’expedients s’ha actualitzat per l’any 2000, però seria interessant inclouretambé dins del mateix gestor d’expedients, les revisions i cont rols fets, s’hi ha hagutqueixes de l’act ivitat , incidents o accidents que s’hagin pogut produir.



Pàg.28

L’ajuntam ent , a l’hora d’atorgar cert ificats de com pat ibilitat urbaníst ica,considera no nom és les norm es urbaníst iques sinó tam bé alt res legislacionssectoria ls.

L’Ajuntament només atorga el decret de llicència definit iva quan la pet icióacompanyada del projecte tècnic, ha estat aprovada per l’enginyer municipal i l’oficinade gest ió ambiental unificada, (Annex I i I I .1) o ponència ambiental del ConsellComarcal del Vallès Oriental (Annex I I .2) . L’informe ambiental si és favorable, seràvalorat pel Cap d’Àrea d’Obres, Serveis i Medi Ambient , la proposta signada per elRegidor de Medi Ambient i aprovada per la Comissió de Govern Municipal.



Pàg.29

FLUXOS D’AI GUA

L’aigua consum ida al m unicipi prové de captacions superficia ls i subterrànies

Les aigües superficials que es consumeixen al municipi provenen d’Aigües Ter-Llobregat i les subterrànies provenen de captacions de fonts pròpies públiques que hiha al municipi.

L’origen de l’aigua subminist rada en xarxa prové de la companyia Aigües Ter-Llobregat (ATLL) en la seva totalitat . A més, existeixen captacions pròpies en cas denecessitat , per reparació o avaria que puguin tenir. El volum total d’aiguasubminist rada per al municipi de Les Franqueses és de 2.146.499 m 3 (2,1 Hm 3) , delsquals el 47% correspondria al subminist rament en xarxa (1.013.026 m 3) i el 53% aaigua ext reta de pous (1.133.473 m 3) .

Segons les dades dels darrers anys hi ha una tendència a l’augm ent delconsum d’aigua.

En el cas del consum domèst ic d’aigua aquest representa aproximadament el 50% deltotal de l’aigua abastada del municipi, a l’any 1999 el consum va ser de 134 l/ hab/ dia,una m ica per sobre del valor de consum m it jà a Catalunya que va ser pel mateix anyde 126 l/ hab/ dia.

Pel que fa al consum indust r ial d’aigua, en els darrers 5 anys ha augmentataproximadament un 10% . De les act ivitats indust r ial que més aigua consumeixen, elsector quím ic de les Franqueses és el que ha consumit el 65% de l’aigua abastada.

La inform ació de que es disposa respecte a l estat dels sistem es d’abastam enti dist r ibució és insuficient .

No es disposen d’informacions o dades concretes referents a possibles anomaliestècniques d’aquests sistemes.

Tenim informació sobre la m inim ització de pèrdues d’abastament al quart t r imest re del2000 en el qual es van detectar unes pèrdues del 20% sobre els m 3 regist rats. Aixòindica un rendiment del 80% , o sigui que se segueix la tendència a l’alça dels últ imsanys en el rendiment del sistema.

Dels sistemes d’eficiència i de facturació no hi ha dades per poder ser cont rastades.Tampoc hi ha informació sobre implantacions de sistemes d’estalvi en cap sectorindust r ial.

La qualitat de l’a igua subm inist rada per la xarxa és bona, no tant la dels pousm unicipals

Si considerem l’aigua abastada exclusivament com la subminist rada per xarxa, podemsuposar que compleix totes les normes en matèria de qualitat d’aigües, en tant que esfan les analít iques i els cont rols pert inents segons especifica la llei (RD 1138/ 90) .Respecte a les aigües dels pous municipals GESA esmenta la presència d’algunscontam inants característ ics d’aigües residuals com els m icroorganismes d’origen fecal.



Pàg.30

Hi ha un progressiu deter ioram ent de la qualitat de les a igües subterrànies.

El grau de contam inació de les aigües subterrànies ha augmentat de forma importanten els últ ims anys, la font més important de contam inació és deguda als nit rats i alsm icroorganismes (contam inació m icrobiologia) . La contam inació de t ipus m icrobiològicpot ser originada per fosses sèpt iques en les zones a on encara no arr iba la xarxa declavegueram.

En el cas de la contam inació originada per nit rats, segons les zones pot ser originadatant per fonts indust r ials com agrícoles i ramaderes.

Hi ha m anca d’inform ació sobre la producció d’a igües residuals urbanes.

Sobre la producció de les aigües residuals urbanes no es disposa de molta informació,s’hauria de tenir el volum total d’aigües residual urbanes abocades del municipi, itambé, el percentatges d’habitants que estan connectats a la xarxa de clavegueram.També falta el percentatge d’aigües residuals que s’aboca directament sense depurar.

Hi ha conseqüències sobre els ecosistem es degut l’abocam ent d’a igüesresiduals

El r iu Congost està fortament degradat , a conseqüència de l’abocament d’aigüesresiduals, i els efectes que s’han produï t són els següents: eutrofització de les aigüesamb els efectes afegits que això comporta, pèrdua d’oxigenació de les aigües,dificultat en la possible recuperació dels hàbitats r iparis, subst itució/ desapariciód’espècies piscícoles, pèrdua de la qualitat d’espai de connexió biològica, i dism inucióde la velocitat de recuperació d’unes condicions ambientals adequades per a la vidaanimal i vegetal.

Contam inació de torrent de Can Gorgs degut a filt racions de les foses sèpt iques queno funcionen gaire bé en les urbanitzacions dels Gorgs i Santa Digna, aquestacontam inació del torrent , produeix de forma indirecta contam inació de les aigüessubterrànies que alimenten la majoria de pus dest inats al consum humà del municipi.Contam inació i infilt ració d’aigües residuals indust r ials al torrent del Ramassar, deguta abocaments directes a llera sense depuració prèvia



Pàg.31

FLUXOS DE RESI DUS

Hi ha un increment cont inuat de l’índex de producció de residus sòlids urbans almunicipi de les Franqueses.

L’índex de producció de residus municipals de les Franqueses (1,37 kg/ hab i dia, eslleugerament mes alt que la m it ja de Catalunya. Els darrers anys aquest índex a anataugmentant any rere any, en el últ im any ha augmentat un 16% .

La lle i de residus 6 / 9 3 obliga a ls m unicipis de m és de 5 .0 0 0 habitants aint roduir la recollida select iva de m atèr ia orgànica abans de finals de 1 9 9 9 .

Al municipi de les Franqueses encara no està engegada la recollida select iva dem atèr ia orgànica.

L’índex de recuperació de la recollida select iva el m unicipi de les Franquesessupera les previsions fetes a l PGRMC per l’any 2 0 0 0

La recuperació de residus en la recollida select iva és força alta, en el cas de vidre essupera el 40% d’índex de recuperació, en el cas del paper l’índex també es forçaelevat . El que t robem més baix és el cas del envasos, degut sobretot a que l’inici vaser a l’any 1999 i les dades són molt m inses per t reure conclusions. De tota maneral’índex de recuperació d’envasos ha augmentat molt al 2000 respecte 2001.Segons la valoració de les enquestes el 78% dels enquestats es t roben sat isfets ambla recollida select iva.

La deixaller ia és d’àm bit m unicipal i es ut ilit zada pel 5 8 % de la població

El 96% de la població de les Franqueses coneixen i en molts casos han fet servir ladeixaller ia. El lloc de procedència dels ciutadans que més l’ut ilitzen corresponen ambels nuclis urbans que els hi són més pròxims, com són els de Llerona i Corró d’Avall.La ut ilització de la deixalleria és en un 90% per part iculars.

Hi ha neteges periòdiques dels punts d’abocam ent incontrolats

Periòdicament es generen a les Franqueses punts d’abocaments incontrolats en llocsconcrets, en aquest sent it l’Ajuntament respon de forma ràpida en la neteja d’aquestspunts d’abocament incont rolats, també realitzen una revisió periòdica d’aquestsdesprés de les neteges.

A nivell de costos el 3 5 % del cost tota l de la gest ió dels residus urbanspertany a la despesa de l’abocador.

La despesa de l’abocador es elevada. Aquesta es pot dism inuir molt si s’incremental’índex de la recollida select iva, això farà que més residus segueixin la via delreciclatge per tant seran reut ilitzats, per tant dism inuï m la quant itat de residus ambtractament finalista i a l’hora aconseguim dism inuir les despeses de l’abocador.



Pàg.32

Actualm ent gairebé tota la runa que es genera a les Franqueses es porta a laplanta de gest ió de runes del Vallès Oriental que es t roba a Granollers.

No hi ha dades regist rades però per est imació si podem dir que la majoria de runesestan ben gest ionades. Tot i que n’hi ha una part que cont r ibueix a formar part depunts incont rolats d’abocament (veure plànol annex)

En compliment de la normat iva vigent l’Ajuntament ha d’aplicar una fiança alsconst ructors, previ permís d’obra, que es retornarà si es demost ra la correcte gest ióde la runa produï da.

No hi ha cap regist re de dades dels residus de t ipus sanitar is que es generenal m unicipi.

Actualment en les Franqueses t roben dos CAPs (Cent res d’atenció primària) , segonsl’IAE hi ha una clínica dental ubicada a Bellavista, però no t robem cap act ivitat a labranca sanitària que est igui donada d’alta com a productor de residus.

El m unicipi de les Franqueses és el m unicipi que m és residus industr ia lsespecials genera de tota la com arca

La t ipologia dels residus especials que es generen al municipi de les Franqueses delVallès correspon al t ipus de residu d’empresa quím ica i farmacèut ica.

La majoria del residus especials es valoritzen en origen

Al municipi de les Franqueses de les 118.086 tones de residus, 88.116 tones sónresidus especials, que en percentatge correspon al 74,62% . D’aquests residusespecials el 60,65% , es fa una valoració en origen, això vol dir que es t racten dins dela mateixa empresa, això dism inueix molt el r isc de t ransport de mercaderiesperilloses i alt res r iscos associats.

El Vallès Oriental i m és concretam ent el m unicipi de les Franqueses no esconsidera con zona vulnerable de contam inació de sòls i a igües perdejeccions ram aderes segons la norm at iva vigent ( Decret 2 8 3 / 1 9 9 8 ) .

De tota manera t robem alguns pous i fonts del municipi de les zones de Llerona iCorró d’Amunt amb presència a les seves aigües de concentracions de nit rats (NO-

3)superiors a 50mg/ l que és el nivell màxim admès.



Pàg.33

Abocam ent incont rolat depur ins

Abocam ent incont rolat

de plàst ics



Pàg. 34

La densitat de caps per espècie per explotació no és elevat

La densitat d’animals en les explotacions ha anat augmentant però no es t roben lesdensitats de la ramaderia intensiva. Tot i que l’espècie porcina t robem 8.029 caps en44 explotacions.



Pàg. 35

FLUXOS D’ENERGI A

El m unicipi de les Franqueses del Vallès, segons dades del 1 9 9 9 , té unconsum energèt ic tota l de 2 7 .9 7 8 tep, e l que suposa un consum per habitantde 2 ,2 7 tep/ hab. Aquest valor és sensiblem ent superior a la m it jana deCatalunya, que es pot est im ar en 1 ,9 tep/ hab.

Respecte de l’evolució temporal d’aquest valor, al 1996, el consum global energèt icdel municipi es t robava en 20.487 tep’s (1,91 tep’s per habitant i any) i s’haincrementat fins als 2,27 tep’s per habitant i any el 1999.

L’energia m és consum ida prové dels gas natural ( 3 7 ,7 % ) i l’e lect r icitat( 3 6 ,3 % ) , seguida dels com bust ibles líquids associats a l t ransport ( 2 4 ,7 % ) .

Tant en el sector domèst ic com indust r ial, s’ha doblat aproximadament el consum enel període comprès ent re 1994 i 1999. El consum elèct r ic creix amb força, amb mésd’un 5% anual en kwh/ habitant des de 1996 a 1998 i un 23% en valors absoluts en elmateix període.

La dist r ibució del consum per sectors dóna, en el cas de les Franqueses del Vallès, unadist r ibució on predomina el sector indust r ial, comercial i serveis, amb més un 65% deltotal. La manca de dades no ha permès m illorar aquesta sectorialització del consum.

El control de l’adm inist ració m unicipal sobre la despesa energèt ica és, horesd’ara, inexistent .

La derivació de l’adm inist ració d’alguns equipaments (esport ius, escola de música...) apat ronats i d’alt res figures dificulta encara més aquest cont rol.

En el m unicipi de les Franqueses del Vallès s’han pres m esures im portants dereducció del consum i contam inació lum ínica am b la im plantació de sistem esde baix consum en l’enllum enat públic ( e l 8 5 % dels punts de llum tebom betes de vapor de sodi d’a lta pressió – VSAP- ) .

La presència d’infrast ructures energèt iques al municipi es pot considerarmoderadament important , amb la presència de dues línies d’alta tensió (AT) i 14 demit ja tensió (MT) , sense subestacions t ransformadores.

Respecte de les energies renovables, no hi ha cap implantació en edificis de t itularitatmunicipal, fins i tot tenint en compte que alguns són de molt recent const rucció (perexemple, la biblioteca) .

El consum energèt ic m ig per habitant a les Franqueses del Vallès és superiora la m it jana catalana, am b una tendència forta de creixem ent , superior a lr itm e d’increm ent de la població, e l que suposa una taxa m it jana del 6 %anual ent re 1 9 9 6 i 1 9 9 9 . Cal considerar que l’augm ent de la poblaciócont inua en l’actualitat , am b un 8 ,7 % entre finals de 1 9 9 9 i m it jans del 2 0 0 1 .

Respecte d’aquesta dada, cal considerar que l’increment de la despesa energèt ica delm unicipi anirà augmentat de forma important a curt i m it jà term ini.La comparació amb alt res municipis d’est ructura sim ilar dóna un mateix nivell dedespesa.



Pàg. 36

Els propers anys es preveu que hi pugui haver un augm ent del consum de CLdegut a l’augm ent del parc de vehicles de la població i de la m obilitatobligada.

És força significat iu l’increment del parc de vehicles, especialment turismes, il’augment de les necessitats de mobilitat obligada per la dist r ibució dels serveis il’est ructura municipal.

La font d’energia que increm enta m és el seu consum és el gas natural, tot ique la seva im plantació encara es incom pleta a l m unicipi. Els pr incipalsconsum idors són els industr ia ls.

Aquesta font d’energia, provinent de jaciments fòssils, és un recurs poc sostenible, toti presentar alguns avantatges respecte d’alt res fonts d’energia com les obt ingudesdirectament del pet roli.

No existeixen evidències object ives de que l’Ajuntam ent de les Franquesescontroli la despesa energèt ica dels equipam ents i les infrast ructures de laseva t itular itat , tant infrast ructures com serveis. Manquen estudis queperm et in establir un sistem a de control de la despesa energèt ica de lesinfrast ructures i equipam ents, arx iu de factures,...

Aquest fet impedeix que s’hagi pogut realitzar una diagnosi efect iva dels consums itendències municipals, i els resultats d’algunes mesures d’estalvi preses com les queafecten a l’enllumenat públic.

La diversificació en la gest ió (pat ronats...) dificulta encara més aquest cont rol.

No s’han fet auditor ies energèt iques en les instal·lacions m unicipals de lesFranqueses que ajudin a controlar la despesa energèt ica.

Aquest fet és significat iu, considerant la recent const rucció d’alguns equipaments almunicipi.

L’im plantació a l m unicipi de sistem es d’enllum enat públic eficients des delpunt de vista energèt ic és sat isfactori, am b un 8 5 % de punts de llum am bVSAP. Un 1 6 % dels fanals, però, encara és de t ipus globus am b els problem esde contam inació lum ínica que com porta.

Aquestes mesures són correctes com a gest ió i afavoreixen l’acompliment de la novalegislació sobre contam inació lumínica.

No hi ha una problem àt ica especial en la presència de grans infrast ructuresenergèt iques al m unicipi. No obstant , s’ha de tenir en consideració que dueslínies d’a lta tensió t ravessen el m unicipi.

El t raçat d’aquestes línies afavoreix que no s’hagi considerat la presència de puntspotencialment conflict iu pels efectes dels camps elect romagnèt ics generats.



Pàg. 37

L'im plantació de l’ús d’energies renovables a l m unicipi de les Franqueses ésm olt poc significat iu, i no com pta am b program es de prom oció des del’Ajuntam ent .

És important que s’iniciï n accions en aquesta línia per afavorir l’autoconsum almunicipi, donat que no existeixen fonts pròpies de producció d’energia amb l’excepciód’una planta de cogeneració instal· lada per ROIBAN, SA.



Pàg. 38

FLUXOS ATMOSFÈRI CS

Els focus em issors es divideixen en focus fixos, focus em issors localitzables en un puntconcret invariable (xemeneia) i focus mòbils, es poden desplaçar (vehicles) . Dins delsfocus fixos es diferencia ent re els focus indust r ials, agrícoles i els domèst ics.

Segons les dades de la Direcció General de Qualitat Ambiental, el percentatged’indúst r ies incloses al CAPCA sobre el total d’indúst r ies existents al municipi és del 1% , un total de 15 empreses.

Els focus domèst ics són bàsicament focus caracteritzats per em issions degudes aprocessos de combust ió (calefacció) .

Els focus mòbils són els vehicles. El parc automobilíst ic de les Franqueses del Vallès del’any 2001 és de 8.172 i la taxa de motorització és de 733 vehicles per 1.000habitants. A més, la mobilitat obligada total al municipi de Les Franqueses del Vallèsper desplaçaments residència – t reball i residència - estudi, és de 9.686desplaçaments diaris.

Les Franqueses del Vallès ha realitzat dues campanyes per a la dism inució de lacontam inació atmosfèrica produï da pels vehicles al municipi. La primera campanya esva realitzar durant els dies 27,28 i 30 de maig de 1999 (dia 28 anul·lat per fort vent )en la qual es varen revisar un total de 110 vehicles, amb una m it jana diàr ia de 55vehicles al dia. La segona campanya va tenir lloc del 28 de maig al 1 de juny de 2001en la qual es varen revisar 126 vehicles, amb una m it jana diàr ia de 25,4 vehicles.

L’Ajuntament de Les Franqueses regula la contam inació atmosfèrica del municipim it jançant dues ordenances: Ordenances de convivència ciutadana i rural, i ordenançamunicipal de circulació i seguretat viàr ia.

Actualment no es disposen de dades específiques respecte als contam inants emesosper les act ivitats agrícoles desenvolupades dins el terme municipal. Cal considerar,però, que com a resultat de les diferents operacions de preparació de les terres deconreu, moviment de sòls, crema de rostolls, etc., es produeixen em issions fugit ivesde part ícules en graus diversos i en funció del grau d’humitat de la zona i del t ipus deterreny.

Les Franqueses del Vallès no disposa de cap estació per a la vigilància de lacontam inació atmosfèrica. L’estació de la XVPCA equiparable a les Franqueses delVallès és l’estació de Granollers situada a l’Avinguda Joan Prim – Camí Romà, degut ala proxim itat al municipi, i a les sim ilituds de la geografia de la zona i els focusemissors de contam inació atmosfèrica. De totes maneres, l’Ajuntament de lesFranqueses del Vallès ha sol·licitat la instal· lació de la Unitat Mòbil de la Diputació deBarcelona en els anys 1996, 1998, 2000 i 2001.

Un 1 % del tota l d’indústr ies del m unicipi estan incloses a l capca

Segons les dades disponibles d’Impost d’Act ivitats Econòmiques ( IAE) , el municipi deles Franqueses del Vallès disposa de 1.398 indúst r ies.

Per alt ra banda, segons dades de la Direcció General de Qualitat Ambiental el municipidisposa de 15 empreses incloses al CAPCA (57 focus em issors) , la majoria de les quals



Pàg. 39

es t roben a Llerona. Així doncs, el municipi disposa d’un 1% del total d’act ivitatsincloses al CAPCA.

El percentatge de vehicles que superen els lím its d’em issions a l’atm osfera noés m olt e levat

Les Franqueses del Vallès ha realitzat dues campanyes per a la dism inució de lacontam inació atmosfèrica produï da pels vehicles al municipi. La primera campanya esva realitzar durant els dies 27 i 30 de maig de 1999 en la qual es varen revisar untotal de 110 vehicles, amb una m it jana diària de 55 vehicles al dia. La segonacampanya va tenir lloc del 28 de maig al 1 de juny de 2001 en la qual es varen revisar126 vehicles, amb una m it jana diària de 25,4 vehicles.

Durant les dues campanyes realitzades, el 1999 i 2001, el 10 % dels vehicles revisatshan superat els lím its aplicats.

Males olors produïdes per act ivitats industr ia ls

En el municipi de les Franqueses del Vallès no s’han enregist rat denúncies efectuadesper temes relacionats amb les em issions de contam inants atmosfèrics. De totesmaneres, si que es té constància de queixes degudes a les males olors produï des perempreses del Polígon indust r ial Pla de Llerona afectant veï ns de Llerona. No s’haefectuat cap estudi de les males olors en el municipi.

L’em issió de contam inants en el m unicipi

Les em issions d’origen indust r ial es generen bàsicament en els t res polígonsindust r ials del municipi, els quals es t roben separats de les zones urbanes. Tan sols elspolígons indust r ials Pla de Llerona i el Congost poden ocasionar alguna molèst ia alsveï ns de Llerona i Corró d’Avall, respect ivament , en condicions meteorològiquesadverses, degut a que aquests són els nuclis habitats més propers.

Les em issions degudes al t rànsit de NOx i CO també són més elevades en zonesannexes al municipi. Aquestes s’originen en les carreteres més importants del municipicom són la C-35, la C-17 i la B-1433. La C-17 és la única que circula per zonesurbanes com són Corró d’Avall, Llerona i la Urbanització Can Baldic. . (Veure plànol

adjunt )

De totes maneres, no s’han detectat episodis destacables de contam inació en elmunicipi.

Les Franqueses del Vallès no disposa d’estacions per a la m esura de lacontam inació atm osfèr ica

El municipi de les Franqueses del Vallès no disposa d’estacions manuals ni d’estacionsautom àt iques per la mesura de la contam inació atmosfèrica en el seu termemunicipal. La XVPCA a la comarca del Vallès Oriental, però, disposa de 7 estacionsautom àt iques i 28 estacions manuals.

L’estació de la XVPCA equiparable a les Franqueses del Vallès és l’estació de Granollerssituada a l’Avinguda Joan Prim – Camí Romà, degut a la proxim itat al municipi, i a lessim ilituds de la geografia de la zona i els focus em issors de contam inació atmosfèrica.



Pàg. 40

De totes maneres, s’ha instal· lat la unitat mòbil de cont rol de la contam inacióatmosfèrica amb l’object iu de realitzar un estudi de la qualitat atmosfèrica en unazona de la que no es coneixia els nivells de contam inació de fons, i ateses la situaciógeogràfica i la resta de factors que poden afavorir l’aparició i acumulació decontam inants en la mateixa. Aquesta Unitat mòbil es s’ha instal· lat durant els anys1996, 1998, 2000 i 2001.

S’han detectat valors elevats de part ícules en el m unicipi

Segons els resultats de la Unitat Mòbil de la Diputació de Barcelona, a l’any 1996, elsvalors de PST estaven per sota els valors lím its.

L’any 1998, durant el període estudiat de 30 dies, s’ha superat el valor lím it per laprotecció de la salut humana durant 24 hores (50 µg/ m 3) per les part ícules dediàmetre inferior a 30 µ, segons la Proposta de Direct iva 98/ C9/ 05, durant un total de20 dies. O sigui el 67% dels dies en què s’ha mesurat s’han t robat valors elevats depart ícules.

Així mateix, l’any 1999 s’ha superat el valor lím it de PST durant el 89% dels dies enque s’ha mesurat .

El nivell de COVs en inm issió en el m unicipi de les Franqueses del Vallès ésbaix

Tot i que en general els nivells de COVs a les Franqueses del Vallès no són molt alts,existeixen alguns punts que presenten en major o menor grau nivells altsd’hidrocarburs aromàt ics, mentre que els nivells de dissolvents clorats són baixos.

Els punts problemàt ics deguts als COVs són bàsicament d’origen indust r ial, per la qualcosa caldria que les empreses implicades adoptessin bones pràct iques indust r ials enels processos per a dism inuir i m inim itzar aquestes em issions.

La qualitat de l’a ire de les Franqueses del Vallès, segons l’I CQA, és bona

Des de l’any 1995 al 2000, l’ICQA de l’estació de Granollers (Av. Joan Prim – CamíRom à) , els resultats de la qual són equiparables als valors de Les Franqueses delVallès degut a les sim ilituds de la geografia de la zona i els focus em issors, no hapresentat valors negat ius, la qual cosa significa que cap dels contam inants no hault rapassat els nivells lím its d’immissió fixats.

Les part ícules, com a contam inant que caracteritza l’ICQA diari, han dism inuï t durantels anys 1995 – 2000, mentre que el NO2 s’ha anat imposant com a contam inant quecaracteritza l’ICQA diari.

La qualitat de l’aire segons l’ICQA ha anat augmentant amb els anys, i si l’any 1995 hihavia alguns períodes a on la qualitat de l’aire era baixa, a part ir de l’any 1997 no s’hat robat una qualitat de l’aire per sota de l’acceptable, sent les qualitats de sat isfactòriai excel· lent les major itàr ies. L’any 1996 i 2000 la qualitat de l’aire ha estat en quasi el50 % del temps excel· lent .

Per últ im , la classificació de la qualitat de l’aire segons l’ICQA és bona, en més del 80% del temps dels diferents anys d’estudi.



Pàg. 41



Pàg. 42

Millora de les concentracions d’ozó en el m unicipi en els últ im s anys ( 1 9 9 4 –2 0 0 0 )

Segons les dades de l’estació de Granollers instal· lada ent re l’Avda. Joan Prim – CamíRom à, durant els últ ims anys (1994-2000) s’ha vist una m illora de les concent racionsd’ozó, i només s’han detectat superacions del llindar d’informació a la població durantl’any 1994 i 1998 (1 dia durant 2 hores) i l’any 1996 (2 dies durant 3 hores) .

la vulnerabiliat de les Franqueses del Vallès a l contam inant NOx és a lta

La Vulnerabilitat és un indicador del r isc d’exposició de la població i dels espaisd’interès natural als contam inants atmosfèrics. La Vulnerabilitat de les Franqueses delVallès és molt baixa pels contam inants SO 2 i CO, moderada per les PST i alta pel NOx,aquesta últ ima degut al t rànsit .S’ha de tenir en compte que les Franqueses del Vallès es t roba al costat de Granollersi Canovelles, dos municipis altament indust r ialitzats i amb una intensitat de t rànsitmolt important .

Manca de plans o program es d’actuació sobre la contam inació atm osfèr ica enel m unicipi

El municipi de les Franqueses del Vallès regula la contam inació atmosfèrica en lesOrdenances de convivència ciutadana i rural, en les que es regula les condicions quehan de reunir els focus em issors de fums, pols, gasos i olors en aquest termemunicipal; i en l’Ordenança municipal de circulació i seguretat viària, en la qual esregula la producció i em issió de fums, gasos, pertorbacions elect romagnèt iques i alt reselements contam inants.

De totes maneres, no es compta amb plans o programes d’actuació sobre lacontam inació atmosfèrica, tot i que s’han repet it esdeveniments puntuals,especialment , en l’apartat d’olors.

CON TAMI N ACI Ó ACÚSTI CA

Les fonts en línia són les denominades fonts mòbils i generalment provenen del t rànsittant de vehicles com de ferrocarrils. Aquestes fonts sonores es situen sobre unasuperfície dura, són de t ipus lineal i tenen una superfície d'impacte paral· lela al seurecorregut .

El t rànsit urbà és el principal factor de soroll dels municipis. Aquest és un sorollfluctuant , però persistent al llarg del dia. En el municipi de les Franqueses del Vallès elt r ànsit es concent ra en les vies de comunicació ent re les diferents ent itats municipals,i les principals vies de comunicació de dint re de cada zona urbana. Les principalsinfrast ructures viàries són la Ctra. de Ribes, el Camí Ant ic de Vic, el camí vell deMarata, el C/ Girona, la Ronda Nord i la Via Europa, ent re d’alt res.

El soroll procedent del t rànsit de la xarxa viària supramunicipal, especialment a unacerta distància de la carretera, pot considerar-se com un soroll en estat constant , queno fluctua gaire. Les vies de circulació supramunicipals del municipi són l’ant iga N-152a (Corró d’Avall – Urb. Can Baldic) , la C-35 (Granollers – Girona) , la BV-5151 oCt ra. de Cànoves (Corró d’Avall – Cànoves) i la BV-1433 (Amet lla del Vallès –Llerona) .



Pàg. 43

Les fonts puntuals són focus fixes amb un impacte a tot el voltant de la font em issora.Aquest t ipus de fonts són la indúst r ia, ubicada principalment en els polígons indust r ialsRamassar, Congost i Pla de Llerona; el comerç i locals públics, situats bàsicam entdint re els nuclis urbans de Corró d’Avall, Llerona i Bellavista; les obres i les act ivitats iesdeveniments puntuals al carrer, les quals poden generar sorolls amb intensitatselevades però de caràcter puntual.

Les fonts veï nals són generades pels veï ns i es produeixen dins l’habitatge degut a lesinstal· lacions d’aire condicionat , ascensor i es propaguen per les parets i per l’aire.El municipi de les Franqueses del Vallès no disposa d’un regist re documentat dequeixes i/ o denúncies de soroll efectuades per la població. Si bé, es té coneixement deque s’ha produï t alguna molèst ia en el Casc Urbà de Corró d’Avall degut al sorolloriginat per l’empresa ALCASA situada en el P.I . Pla de Llerona.

Les característ iques físiques i urbaníst iques del municipi incideixen en la propagació irecepció del soroll. Algunes d’aquestes característ iques són l’alçada i t ipusd’habitatges, l’amplada dels carrers, el pendent , el paviment i la seva conservació, lasemaforització i la presència de cruï lles.

Davant la inexistència documentada de dades dels nivells d’immissió sonora en elmunicipi, s’ha portat a terme una campanya de mesures en els punts considerats méssignificat ius per a tenir una aproximació de la qualitat ambiental sonora a lesFranqueses del Vallès.

El pr incipal factor de soroll en els zones urbanes és el t rànsit de vehicles am otor

El t rànsit és la principal font de soroll a les zones urbanes, ja que aquest t ipus desoroll és de t ipus fluctuant però persistent al llarg del dia. El t rànsit es concent ra enles principals vies de comunicació de les diferents ent itats municipals ent re si, i ambl’exterior. Així doncs les principals infrast ructures viàries són: la Ct ra. de Ribes, quecomunica la Urbanització Can Baldic amb Llerona, Corró d’Avall i Bellavista (a t ravésde Granollers) , i a més enllaça aquest municipi amb Granollers; La Ct ra. de Cànoves,comunica Corró d’Avall amb la Urbanització Mil Pins, Corró d’Amunt i la Urb. CanSuquet , i connecta el terme municipal de les Franqueses del Vallès amb Cànoves; i elCamí Vell de Marata que connecta Llerona amb Marata i el terme municipal de la Roca.Per alt ra banda, existeixen alguns carrers de comunicació int ramunicipals els qualstenen una intensitat de t rànsit destacable, com són el Camí Ant ic de Vic (Corród’Avall) , C/ Girona (Bellavista) i el C/ de l’Església (Llerona) , ent re d’alt res.

Existeixen est ratègies per reduir la intensitat de soroll procedent del t rànsit

La principal infrast ructura viàr ia del municipi amb un intensitat de t rànsit elevada, laCarretera de Ribes, disposa de semàfors en ambre per tal de pacificar el t rànsit i aixídism inuir el nivell d’immissió sonor. El carrer Tagamanent , el qual és ampla i llarg,presenta lim itació de velocitat i stops al llarg del mateix per tal de dism inuir lavelocitat dels vehicles que circulen pel mateix, i així també dism inuir el nivell de soroll.

Tant sols la xarxa viàr ia supram unicipal que circula propera o per l’inter ior deles zones urbanes influeix acúst icam ent sobre aquestes

L’ant iga N-152A, la qual s’anomena Ctra. de Ribes en circular pel terme municipal deles Franqueses del Vallès, té una afectació acúst ica sobre els habitatges situats en



Pàg. 44

ambdós costats d’aquesta infrast ructura, a la urbanització Can Baldic, el Casc Urbà deLlerona i el Casc Urbà de Corró d’Amunt .

El soroll procedent del t rànsit de la BV-5151, anomenada Ct ra. de Cànoves,repercuteix sobre els habitatges situats a banda i banda del seu t raçat pel Casc Urbàde Corró d’Avall. A més, influeix acúst icament sobre els habitatges més propers de laUrbanització Mil Pins i Corro d’Amunt , tot i que, el t rànsit d’aquesta infrast ructuratambé es pot percebre des de l’interior d’alguns carrers d’aquestes urbanitzacionsdegut a que presenten un nivell de soroll ambiental baix.

La carretera BV-1433 no circula annexa a cap zona urbana, però el t rànsit de lamateixa es pot percebre des d’alguns masos del Pla de Llerona. En canvi, la C-35 noinflueix acúst icament al municipi ja que no circula propera a cap zona urbana delmateix.

Escassa incidència acúst ica de les fonts fixes i veïnals

Els focus puntuals del municipi de les Franqueses del Vallès no presenten unaincidència acúst ica destacable. La indúst r ia es concentra en els t res polígons delmunicipi com són El Ramassar, El Congost i el Pla de Llerona, amb la qual cosa no téuna afectació acúst ica directa sobre la població. Tan sols es té coneixement de ques’ha produï t alguna molèst ia en el Casc Urbà de Corró d’Avall degut al soroll originatper l’empresa ALCASA situada en el P.I . Pla de Llerona.

El comerç, els locals públics, les obres, les act ivitats al carrer i el veï natge són fontsque si bé poden generar algun problema puntual, la incidència acúst ica sobre lapoblació és baixa.

La norm at iva m unicipal de la qualitat sonora del m unicipi està pocdesenvolupada

La regulació normat iva del soroll de les Franqueses del Vallès s’estableix m it jançantdues ordenances municipals: l’ordenança de convivència ciutadana i rural, il’ordenança municipal de circulació i seguretat , les quals es basen en la delim itaciód’uns nivells m àxims que no es poden ult rapassar i que varien en funció de la zona delmunicipi.

De totes maneres, aquestes referències no abarquen tots els aspectes sobre els sorollsi l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès no compta amb una ordenança municipalespecífica sobre sorolls. Alguns dels aspectes que s’han detectat absents en laregulació normat iva del soroll de les Franqueses del Vallès són, ent re d’alt res, lametodologia a emprar per realitzar les mesures, vibracions, les zones de sensibilitatacúst ica, etc.

Els nivells d’im m issió sonors diürns en l’am bient exter ior superen en m olteszones els nivells sonors m àxim s establerts en el m unicipi

Els nivells sonors m àxims permesos en el municipi de les Franqueses del Vallès són elssegüents:



Pàg. 45

Taula: nivells sonors m àxims en dBA.

EXTERI OR I NTERI ORZona derecepció

Dia Nit Dia N it

Totes excepte laindust r ial

55 4535(30 endorm itor is)

30(25 endorm itor is)

Zona indust r ial(1) 65 60 40 35

(1) S’exceptuen els habitatges que puguin exist ir en la mateixa zona ons’aplicaran els nivells de la zona de recepció “ totes excepte la indust r ial” .

Es considera horari diürn de 8 a 22 hores, i horari nocturn de 22 a 8 hores.

El municipi de les Franqueses del Vallès no té enregist rats nivells d’immissió sonorsaixí com tampoc disposa de Mapa de sorolls o de cadastre sònic d’alguna de les zonesconcretes del municipi. Així doncs, durant la realització de l’Auditoria Ambiental de lesFranqueses del Vallès s’ha portat a terme una campanya de mesures puntuals per atenir una aproximació de la qualitat sonora ambiental del municipi, en la qual s’hanefectuat un total de 44 medicions representat ives i dist r ibuï des per tot el municipiabarcant tant aquelles zones amb una possible incidència acúst ica com aquelles àreesmés t ranquil· les del municipi a on el l’afectació acúst ica és menor.

Segons la campanya de mesures realitzada durant el 9 i 10 de juliol de 2001 enperíode diürn el grau de compliment de l’ordenança en el municipi és del 25 % :

Taula: Grau de compliment de l’ordenança en el municipi.

Zona derecepció

Nivell sonorexter ior m àxim( dBA)

Nom bre de puntsque com pleixen

Percentatge depunts quecom pleixen

Totes exceptela industr ia l

55 6 17 %

Zona industr ia l( 1 )

65 5 62 %

TOTAL 11 25 %(1) S’exceptuen els habitatges que puguin exist ir en la mateixa zona on s’aplicaran els nivells

de la zona de recepció “ totes excepte la indust r ial” .

Les zones no indust r ials que compleixen la normat iva local són les zones residencialsen les quals no han circulat més de t res vehicles lleugers. Aquestes són alguns carrersdel Casc Urbà de Corró d’Avall (C/ de les Agudes i C/ Jaume I ) , Urbanització Mil Pins(Av. de les Franqueses) , Barri Bellavista (C/ de l’Alzina) i els punts de mesura interiorsde la Urbanització Can Baldic Casc Urbà de Corró d’Amunt .

En els polígons indust r ials, els punts de mesura que presenten nivells de soroll persota els nivells m àxims autoritzats són els situats en els carrers interns del P.I . Pla deLlerona i el P.I . Ramassar.

El fet de que tan sols el 25 % dels punts de mesura realitzats compleixin la regulaciónormat iva del soroll es deu a diversos factors:



Pàg. 46

El municipi tan sols estableix dues zones de recepció dels nivells sonors, per la qualcosa aquesta categorització és poc exhaust iva.

Els nivells sonors m àxims permesos en el municipi per les diferents zones són moltrest r ict ius, sent uns 5 dBA inferiors als valors establerts, per les diferents zones, perl’ordenança municipal t ipus de la Generalitat de Catalunya.

Tot i que els most reigs s’han dist r ibuï t per tot el municipi abarcant tant aquelles zonesamb una possible incidència acúst ica com aquelles àrees més t ranquil· les del municipi,s’ha de tenir en compte que s’ha donat especial interès a aquelles zones a on laqualitat acúst ica pot ser menor, per la qual cosa hi ha un major nombre de punts decont rol en aquelles àrees amb una possible afectació acúst ica com són lesinfrast ructures viàries principals, els eixos de comunicació i les vies d’accés a lesdiferents zones urbanes.

DI AGNOSI - Les Franqueses del Vallès · dels ambients naturals són problemes mediambientals...

Documents

Transcript of DI AGNOSI - Les Franqueses del Vallès · dels ambients naturals són problemes mediambientals...