Directora general del Servei d’Ocupació de Catalunya ... · DEL 4 aL 17 DE maig DE 2017 l...

DEL 4 aL 17 DE maig DE 2017 l NÚmERO 285 l 15.000 EXEmPLaRS

Entrevista a Mercè Garau

FREQÜÈNCIADirectora general del Servei d’Ocupació de Catalunya

PÀGINA 24

Més ocupació, més precarietat

Passat el Primer de Maig, els sindicats insisteixen en que els evidents inputs de recuperació econòmica només afavoreixen un sector de la població. Els treballadors en continuen sent la part més vulnerable. Hi ha més ocupació, però tenir feina no vol dir sortir de la pobresa per la precarietat que l’envolta. Els sindicats continuen amb les reivindicacions. PÀGINES CENTRALS

De mica en mica, l’esponjament que possibilita l’enderroc d’edificis vells dels barris que integren el Nucli Històric de Manresa ofereix

una imatge de canvi que, segons s’assegura des del govern municipal, no ha fet més que començar. Durant els propers mesos s’esperen nous

enderrocs i també, important, noves construccions. En aquest sentit, aviat s’iniciaran les obres de l’ascensor del Pòpul; actualment ja

es treballa per omplir el solar que va deixar l’enderroc de la Sala Ciutat. Veïns, Ajuntament i el Comissionat en parlen en aquesta edició. PÀGINES 3 i 4

Una de les actuacions pendents és el pla general del sector Barreres de Manresa, on s’enderrocarà una illa de cases per construir-hi habitatge públic

BAGES

Contracten 41 persones per serformades en el sector de serveisPÀGINA 10

MANRESA

Neus Comellas ocuparà el lloc d’Olga Sánchez al govern municipalPÀGINA 6

MANRESA

La nova Bonavistacanviarà la mobilitat de tot el seu entornPÀGINA 6

ECONOMIA

Preparen un gran acte de suport a la mineria, el dia 13 al CongostPÀGINA 20

SOCIETAT

Es posa en marxa l’Enotren, una iniciativa per atraure turismePÀGINA 16

aCN

Nucli Històric, sense pressa però sense pausa

2 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 4 aL 17 DE maig DE 2017

LA SEGONA

FRQ Publicació setmanal de distribuciógratuïta a les llars de Manresa. Informació pràctica i de proximitat.Es pot consultar a www.taronjadigital.cat

TARONjA I LLIMONAAmb el suport:

EditorialFRQ

PILAR GOÑI

La mort de Joan Soler ens va sor-prendre en el seu moment. Es

va parlar i parlar que calia fer-li un reconeixement, però ningú s’hi posava. Han hagut de passar uns anys perquè s’adonin que ca-lia fer-ho.Perquè en Joan, els que el coneixí-em de feia anys ho sabem, era un visionari que tenia les seves dèries i, una, va ser el cinema. Va decidir posar-se a estudiar el que li apassi-onava i, ves per on, les seves idees, les seves denúncies, les seves pre-ocupacions es van convertir en un seguit de documentals que, com el primer Els nens del Nepal, el van portar a guanyar un Premi Goya. De fet, ha estat el primer manresà i únic a guanyar-lo i a dir a l’esce-nari del “todo Madrid”, un “visca Manresa!”, que ens va deixar as-seguts a la butaca, certament im-pressionats.Va aconseguir unir un seguit de persones que, d’entrada, no tenien res en comú, només una fal·lera: el cinema, i el festival de cinema negre va ser una realitat exitosa que va portar a la capital del Ba-ges un seguit de films i d’artistes que, d’altra manera, hauria estat impensable tenir-los a la que ell va batejar com “la ciutat de Pláci-do”, un altre dels seus documen-tals. Ara, Manresa, a títol pòstum li concedeix la medalla de la Molt noble, molt lleial i benèfica ciutat de Manresa. Ja era hora, oi?

AGENDA del 4 al 17 de maig de 2017

Joan, el visionari

MILLOREM MANRESA

Obres necessàries

La rotonda de la Bonavista de manresa serà

un dels projectes de més envergadura dels

darrers lustres. També hi haurà canvis

en altres vies, com la carretera del

Pont de Vilomara.

L’espectacle solidari d’èxit Fugim de les

fronteres fa parada al Teatre Conservatori.

13 de maig a les 19 h i tots els diners

que es recaptin aniran destinats a

l’ONg Open Cultural.

La ciutadania segueix amb la voluntat

de dinamitzar el barri antic creant el

FaBa. Festival amb múltiples propostes

artístiques que començarà aquest

divendres i fins finals de maig.

El Festival Clam reconeixerà la carrera

cinematogràfica del manresà Joan Soler.

6 de maig a les 19 h a la Plana de l’Om.

L’ajuntament de manresa li concedeix

la medalla de la Ciutat.

SOM SOLIDARIS

Pensat per a tothom

DINAMITZADORS

Per un millor barri antic a manresa

IN MEMORIAM

Ja tocava,Joan!

Farm

àcie

s de

guàr

dia

22:

00h

nit –

9:0

0h m

atí

MAR

Ç 20

17

DiRECCiÓ: Pilar Goñi • MAQUETACIÓ: Montserrat Figueras • PROJECTE GRÀFIC: Wedomedia/Llargués-Lorente • REDACCIÓ: Eduard Font, Eli Pagan, Pilar Goñi, Francesc Serrat • CORRECCiÓ LiNgÜÍSTiCa: Mariona Barrera • PUBLICITAT: Tere Solé • COORDiNaCiÓ: Òscar Bolancell • EmPRESa EDiTORa: Taelus, SL, Manresa. Tel. 93 872 02 05 • GESTIÓ D’IMPRESSIÓ: Gest XXI. Tel. 93 877.62.18• IMPRIMEIX: imprintsa. Núm. de dipòsit: L-561-1998. Fre-qüència és una publicació plural que no ha de compartir necessàriament les opinions dels seus col·laboradors ni dels seus anunciants, atribuïbles només als sotasignats.FRQFRQ

de Vilatorrada.Organitza: mbici

II Jornada Joan Vilar Costa (Espiritualitat i lluita contra la

marginalitat)Casal de l’Església, era d’en Firmat,

1-3. de 09.00 h a 13.00 h

Laboratori de Lectura amb “L’armari de l’Olívia”

Sala de Tallers de la Biblioteca del Casino, passeig Pere iii, 29

d’11.15 h a 13.00 hOrganitza: Biblioteca del Casino

Cobla la Principal de la BisbalSardanes de Jona Lázaro

19.30 h. Teatre Conservatori - Teatre

DIMECRES 10Carmende Bizet

21.00h - Kursaal - Sala granDirector musical: Daniel gil de

Tejada. Director d’escena: Carles Ortíz. Solistes: Laura Vila, Enrique

Ferrer, maite alberola, Toni marsol, Juan Carlos Esteve, Carles Pachón, Carles Cremades, Joan garcia. Cor:

amics de l’Òpera de Sabadell.

DIVENDRES 12Orgasmos

21.00 hKursaal - Sala gran

Orgasmos és una comèdia sobre els dos sexes: les seves diferències,

les seves virtuts, les seves debilitats, les seves actituds i,

sobretot, la manera com al final,

inevitablement, l’un i l’altre són el complement ideal.

Per què els homes i les dones no poden portar-se bé?

DISSABTE 13Pere i el llop,

amb els Brodas Bros i l’OSV18.00 h

Kursaal - Sala granalguns dels contes immortals que, generació rere generació, els pares expliquen als seus fills

perquè agafin el son, manllevaran una vida de música, moviment i

paraula.

DIUMENGE 14La Llavor - musical Esclat

40 anys L’Esclat19.00 h

Kursaal - Sala gran

DIJOUS 18Amor Roma

Companyia Santi arisa21.00 h

Kursaal - Sala PetitaSanti arisa, músic i artista

polifacètic, juntament amb els seus fills Dan arisa (músic) i

iris arisa (actriu), ens convida a fer un viatge per les arrels de la nostra cultura,. a través del

primigeni espai sonor del món de la percussió i emprant la força de l’eina de la poesia llatina, amor Roma busca crear un fet escènic

que ens transporti alhora als remots mil·lennis i al segle XXi, en què es percep, i són perfectament

recognoscibles.

DIJOUS 4VENUS

auditori Plana de l’Omde 20.00 h a 21.00 h

Dues joves directores daneses convoquen un càsting com a part del procés de recerca per filmar una pel·lícula eròtica de i per al sexe femení. DOCUMENTAL DEL

mES Festival CLam

DIVENDRES 5Projecte Néixer a Manresa

1930-1960. Taller de memòriaEspai memòries. museu Comarcal

de manresade 11.00 h a 12.30 h

La nova temporada de l’Espai memòries del museu Comarcal de manresa porta per nom “Néixer a

manresa 1930-1960”.

L’Hora del conte: Issun Boshi, a càrrec de la Companyia

RondallaireSala infantil de la Biblioteca del

Casino, passeig Pere iii, 29de 18.00 h a 18.45 h

(Per a infants a partir de 3 anys.) Organitza: Biblioteca del Casino

DISSABTE 6Visita a la Torre Lluvià-Mbici

Torre Lluviàde 09.00 h a 14.00 h

Excursió matinal en bicicletaPassem pel Suanya, el gorg Blau, veiem les traces del camí romà de Cal Cuques. Visitem la torre

Lluvià, n’expliquem la història i els secrets. Tornem per les vinyes del molí de Collbaix fins a Sant Joan

DEL 4 aL 17 DE maig DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 3

EL TEMA DEL DIA

El nou Nucli Històric intentarà mantenir les característiques pròpies dels barris

La iniciativa pública i l’empresa municipal FORUM han impulsat durant els darres anys actuacions de transformació de diverses zones del nucli vell

Francesc SerratManresa

Marc Aloy, al davant de la Regidoria de Pla-nejament i Projectes Urbans i la d’Entorn

Natural de l’Ajuntament de Man-resa, fa una relació de les princi-pals actuacions que s’han fet els darrers anys i les que hi ha pre-vistes en el marc de la rehabili-tació del centre històric per a la seva transformació. S’intenta, pe-rò, mantenir les característiques pròpies del barri.

Quins són els darrers espon-jaments que s’han fet al centre històric amb l’enderroc d’edifi-cis vells?En els darrers anys s’han dut a terme importants actuacions de transformació de diversos sectors del centre històric. Especialment a partir de la iniciativa pública i de l’empresa municipal FORUM. Hi ha els casos següents: edifici d’habitatges per a joves del carrer de Sant Francesc, que van per-metre la creació de la plaça Ta-hones, al tram final del carrer del mateix nom i el carrer Sant Francesc (aquesta és una inter-venció d’Incasol). Quatre Can-tons (FORUM): va permetre l’ei-xamplament del carrer de la Mel i un nou espai públic entre el car-rer Barreres i la Muralla de Sant Francesc. Via Sant Ignasi Camí de la Cova: va permetre la trans-formació del carrer Montserrat i guanyar un gran espai públic a tot l’entorn de la passera de les Escodines, i també la creació de la nova plaça del Salt.

Els principals enderrocs que s’han fet en el centre històric cor-responen a les actuacions inte-grals desenvolupades per l’actu-ació pública en els darrers anys que s’han centrat en dos àmbits molt concrets: Barreres i Via de Sant Ignasi. En qualsevol cas, l’ac-tuació pública en matèria de re-habilitació del centre històric no s’ha centrat només en el desenvo-lupament d’actuacions integrals en àmbits, amb l’objectiu d’asso-lir un increment dels espais pú-blics, sinó que també ha suposat la rehabilitació o substitució de finques puntuals amb la finalitat de contribuir a la millora d’aquest àmbit de la ciutat mantenint les característiques que li són prò-pies.Una altra cosa són els enderrocs derivats de l’obsolescència de

l’edificació, els quals no tenen per objectiu l’esponjament del teixit, sinó que es preveu substi-tuir-les per edificacions més ben adaptades a les característiques requerides quant al seu ús com a habitatge.

Quants d’aquests solars ara buits estan qualificats com a edifica-bles?Hi ha solars que han quedat buits perquè l’edificació era obsoleta o es trobava en estat de ruïna i s’han hagut d’enderrocar però tornen a ser edificables (és el cas del solar del carrer Urgell, 10, o dels edifi-cis de la Baixada dels Drets que hem acabat d’enderrocar). D’altres són en àmbits de trans-formació urbana i, per tant, po-dran tornar a ser edificables, pe-rò no en les mateixes condicions,

ja que formen part d’un àmbit de transformació més gran (és el cas del sector Barreres, del solar de la plaça Hospital i d’altres).

En deu anys, canviarà gaire la fesomia urbanística?En els propers anys cal preveure un canvi sostingut però substan-cial en l’àmbit del centre històric. Es tracta d’un àmbit amb una pro-blemàtica molt específica deriva-da de l’antiguitat del teixit cons-truït, però amb un potencial de caràcter ambiental que cada cop és més reivindicat. Amb l’objectiu d’incidir en aquest canvi gradu-al, el POUM preveu vint àmbits de transformació dins del centre històric. La major part d’aquests àmbits són d’iniciativa pública i estan programats per al primer sexenni de desenvolupament del

pla (els primers sis anys). Algun dels més significatius són els del sector Barreres, plaça Hospital, Arbonés, etc.

Quina previsió hi ha respecte a imminents enderrocs i quants per als propers anys?Tots aquests àmbits de millora i transformació s’han delimitat en espais on hi ha poques finques construïdes que calgui enderro-car: Barreres, Saleses, Aiguader, Arbonés, Dama, Hospital; tots tenen ara per ara només solars o edificacions irrecuperables. Pre-cisament els àmbits de desenvo-lupament s’han delimitat en zones on les edificacions construïdes i en ús són escasses i que, per tant, són una possibilitat única per aconse-guir l’increment dels espais públics en aquest sector de la ciutat.n

50 propostes artístiques al barri antic durant el mes

de maigSota el títol de Festival artístic del Barri antic (FaBa), el centre histò-ric de manresa tindrà aquest mes de maig un nou certamen que pro-gramarà més de cinquanta propos-tes artístiques durant tot el mes de maig. L’objectiu, segons ha explicat un dels impulsors, és “donar visibi-litat a tot el que passa al centre his-tòric i no fer contraprogramacions”.Bàsicament, es tracta d’entitats pri-vades, ja sigui establiments de res-tauració o culturals, però compta amb el suport de l’ajuntament de manresa. D’aquesta manera, més

de vint programadors del nucli antic han coordinat els seus actes per cre-ar una mena d’agenda d’activitats que tindrà un gran acte de clausu-ra, el 27 de maig, amb un “concert vermut” a l’espai exterior de l’anò-nima, un dels màxims exponents del modernisme a la capital del Bages.Es tracta d’un espai, de propietat municipal, que normalment es tro-ba tancat al públic i que, des del tancament de la fàbrica, només s’ha obert en ocasions especials. El festival neix amb voluntat de con-tinuïtat. n

L’enderroc d’edificis vells han facilitat la recuperació d’espais urbans

aJ maNRESa


EL TEMA DEL DIA

Les 65 accions previstes per al barri vell es duen a terme quan sorgeix l’oportunitat

Abans no acabi l’any, és previst l’inici de les obres de la Baixada dels Drets, l’ascensor del Pòpul i la rehabilitació d’una nau de l’Anònima

La rehabilitació del nucli històric de Manresa se-gueix el seu recorregut, moltes vegades no tan de

pressa com agradaria als qui la impulsen, però amb algunes ac-tuacions ja dutes a terme, espe-cialment en matèria d’enderrocs d’edificis ruïnosos i amb la dig-nificació de l’entorn, recuperant espais urbans, com dos solars a les Escodines.La presidenta de l’Associació de Veïns de les Escodines, Carme Carrió, admet que fins ara “el pla de l’Ajuntament, en aquest sentit i pel que afecta el barri, el consi-derem positiu”. En poc temps, s’han fet dos en-derrocs d’edificis vells al carrer de Sant Bartomeu i un altre a Sant Bartomeu cantonada amb Aigua-der, i s’han guanyat dos espais ur-bans per al barri. El repte següent és “aconseguir que ens tallin la cir-culació dues hores a la setmana, els divendres al carrer Escodines i Sant Bartomeu fins al Casal per-què els infants puguin jugar al car-rer i gaudir-ne”. La proposta fa dies que es va presentar a l’equip de go-vern i, segons diu la presidenta ve-ïnal, “s’està negociant”.

Manresa, pionera en ITE Adam Majó, Comissionat del Cen-tre Històric, explica el procés del Pla de rehabilitació i de revitalit-zació del sector.Quines actuacions s’estan fent al nucli històric per tal de reha-bilitar-lo?


Tenim un pla amb 65 accions agru-pades en cinc àmbits: 1) Millorar l’espai públic: renovar la Baixada dels Drets i el carrer de Sant An-dreu, endreçar l’illa de cases de darrere l’Ajuntament, ampliar la plaça de Sant Ignasi... 2) Impul-sar els circuits comercials i de pas-seig: millorar-ne la il·luminació i la senyalització, donar ús als baixos buits o, quan això no sigui pos-sible, tancar-los adequadament, portar activitat al cor del bar-ri (plaça Major) per reforçar els carrers que hi arriben... 3) Reno-var el parc d’habitatges: bonifi-car llicències i permisos d’obres al centre històric, tirar endavant nous projectes de masoveria ur-bana, posar en marxa un progra-ma d’ajudes a la rehabilitació, ce-

dir sòl públic per a iniciatives de cooperatives d’habitatges, prepa-rar terreny per a nou habitatge pú-blic... 4) Omplir buits: buscar usos per a edificis estratègics (públics o privats), com l’Auditori Sant Fran-cesc, l’antic edifici de la Cambra, la planta superior de l’Aranya, els jut-jats vells, l’antiga Fonda Sant An-toni, la casa Llisach, l’Ateneu del carrer de les Piques... 5) Reforçar la cohesió social: mantenir i po-tenciar els projectes que treballen contra la pobresa i l’exclusió so-cial, com El Casalot, Caritas, JNI, l’Escoleta, Sant Egidi, Casa d’Ofi-ci i Plans d’Ocupació... 6) Millo-rar la percepció del barri: refor-çar l’autoestima dels veïns i veïnes amb campanyes com el concurs de balcons amb flors o “Qui en dóna més?”, editar un mapa del centre

històric, pintar murals en parets mitgeres...

Hi ha voluntat entre comerciants, industrials i veïns del sector de col·laborar amb els plans muni-cipals per al barri?Els comerciants, els petits (molt petits) industrials i els veïns i veï-nes del barri se l’estimen i hi cre-uen. Una altra cosa és que tinguin la disponibilitat econòmica per fer front a les inversions necessàries per millorar casa seva o per am-pliar i modernitzar el negoci.

Els edificis del nucli històric es-tan al dia de la revisió pertinent del seu estat?Manresa és pionera en les ITE (ins-

L’inici de la construcció de l’ascensor del Pòpul és previst per a aquest any

aJ maNRESapeccions tècniques d’habitatges) i, gràcies a això, s’han fet les in-tervencions necessàries per evitar ensurts i accidents. Tot i això, una cosa és que un edifici no caigui i l’altra és que estigui en condicions de ser habitat amb els estàndards propis del segle XXI. Per això di-em que, en alguns casos, la millor opció és enderrocar, ajuntar fin-ques i construir de nou, tot i con-servar la tipologia exterior pròpia del barri vell.

Hi ha en marxa alguna campa-nya concreta per dinamitzar el barri?Aquest mes mateix hem iniciat la segona edició del concurs de bal-cons amb flors, amb la intenció de doblar-ne els participants (volem arribar als 150 balcons), amb més premis i obsequis, amb una colla d’actes paral·lels i amb moltes en-titats que hi col·laboren.

Quins plans hi ha de cara al futur immediat i si es coneixen plans a més llarg termini?Les 65 mesures s’estan tirant en-davant a mesura que trobem fi-nançament i col·laboració. Abans que acabi l’any, comptem d’haver iniciat, i en alguns casos acabat, les obres de la Baixada dels Drets, l’ascensor del Pòpul, la re-habilitació de la cantonada de Sant Bartomeu amb Aiguader, a les Escodines, enderrocs a l’espai entre Tahones i Barreres, arran-jament de la planta superior de la fàbrica de l’Aranya, l’habilitació de la nau principal de l’Anònima, la segona fase de la intervenció al museu i un projecte de cohabitat-ge a l’entorn de la plaça Hospital.n

Els veïns de Vic-Remei,

al margealguns carrers del barri Vic-Remei formen part de l’anomenat nucli històric. No obstant això, el presi-dent de l’associació de Veïns, Vi-cenç Cano, assegura que “nosaltres ignorem aquest pla, el desconei-xem i no n’hem parlat. Hem vist, per exemple, que al car-rer sant andreu, davant d’una mer-ceria, en un local que tenia l’ajunta-ment s’hi fa algun tipus d’activitat, però no sabem ben bé què”. Cano ha explicat que “no ens cons-ta cap actuació de rehabilitació al nostre barri i tampoc ens dema-nen el nostre parer des de l’ajun-tament”. n

Volen l’enderroc de les cases que

cauenLa presidenta de l'aVV del Barri an-tic, anna martínez, ha manifestat estar d'acord en línies generals amb el procés de rehabilitació, però la-menta que hi ha "moltes cases que s'ensorren, una o dues per carrer i s'hauria de prioritzar el seu ender-roc". martínez confia que l’actua-ció pendent del carrer Barreres fa-rà canviar la imatge del sector. La presidenta veïnal diu que la reha-bilitació “no es fa malament però voldríem més agilitat”. n

Concurs de guarniment

floral de balconsmanresa celebrarà el dissabte 21 de maig el segon concurs de guar-niment floral als balcons del centre històric. aquesta iniciativa, que es va començar l’any passat, està im-pulsada per l’ajuntament de man-resa, amb el suport de les entitats veïnals i les floristeries d’aquest en-torn, i forma part del paquet d’acci-ons dinamitzadores que tenen per objectiu contribuir a la revitalització i millora de l’espai públic d’aquesta zona emblemàtica de manresa. n


PUBLICITAT

Telèfon gratis

clients vulnerables

900 724 900Al teu servei,

24 hores al dia,

365 dies a l’any

A Gas Natural Fenosa posem un telèfon d’atenció

específica a disposició de les persones en situació de

vulnerabilitat. Si et cal, truca’ns i un expert t’informarà

sobre els mecanismes que hi ha per fer front a aquestes

situacions, així com sobre les solucions que nosaltres

et podem oferir per ajudar-te.

www.gasnaturalfenosa.cat

Vulnerabilitat energètica significa que ens pots trucar i t’ajudarem

Frequencia_Manresa_(255x334,40)_vulnerabilitat.indd 1 27/4/17 18:04


MANRESA

La nova Bonavista canviarà la mobilitat de tot l’entornRedaccióManresa

nnn La mobilitat a l’entorn de la pla-ça de la Bonavista viurà una petita revolució. El canvi més substanci-al és la construcció d’una rotonda que distribuirà el trànsit en un dels principals nusos de la ciutat. Tam-bé hi haurà canvis en altres vies, com la carretera del Pont de Vilo-mara, que s’allarga fins a la Bona-vista i serà de sentit únic en direc-ció cap a l’exterior de la ciutat, o bé el carrer Sant Joan d’en Coll, que s’estableix en sentit nord per do-nar continuïtat a la via Sant Ignasi i Bertrand i Serra. Igualment, una nova rotonda a la zona de la plaça del Remei i el doble sentit de l’avin-guda Bertrand i Serra facilitaran l’entrada i sortida de vehicles pel sud de la ciutat. Amb dos carrils

de circulació s’aconsegueix més capacitat d’aquesta via. També es potencia la dualitat de xarxa bàsica d’aquest passeig amb Sant Cristò-fol, amb sentit descendent. S’estableix el carrer Sant Joan d’en Coll en sentit nord (direcció Pont de Ferro i sortida de la ciutat), cosa que permetrà donar continuïtat a l’itinerari des de la via Sant Igna-si i l’avinguda Bertrand i Serra. Es

canvien de sentit els carrers de Jo-an XXIII i un tram de Bilbao, per tal d’escurçar els trajectes dels ve-hicles provinents de l’entrada sud de la ciutat que accedeixen per la via Sant Ignasi al centre de la ciu-tat. S’estableix doble sentit a l’avin-guda Bertrand i Serra. També s’in-verteix de sentit el tram inicial del carrer Gaudí en direcció a la car-retera de Vic. n

Joan Soler, Medalla de la Ciutat, i tràmits per a RuedaRedaccióManresa

nnn El Ple municipal va aprovar per unanimitat atorgar, a títol pòstum, la Medalla al Mèrit Cultural a Jo-an Soler per reconèixer-ne la tra-jectòria professional i l’aportació a la cultura de la ciutat. Així mateix, va aprovar que s’iniciés l’expedi-ent per concedir a Josep Rueda la Medalla al Mèrit Cívic per la seva trajectòria com a activista veïnal.La concessió de la Medalla al Mè-rit Cultural a Joan Soler va néixer d’una iniciativa ciutadana encap-çalada per l’Associació Festival de Cinema de Manresa perquè valora-ven el compromís social i cultural

del cineasta amb Manresa. Com a productor, Soler es va especialitzar en el cinema documental de caire social i històric, i va obtenir diver-sos reconeixements a escala euro-pea, entre els quals destaca el Go-ya de 2014 pel documental Els nens

del Nepal. La petició de la Medalla al Mèrit Cívic per a Josep Rueda és una iniciativa impulsada des de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa, i compta amb l’adhe-sió de l’AVV Font dels Capellans i CCOO.n

El traspassat Joan Soler a l’esquerra i la dreta, Josep Rueda Cruz

aJ DE maNRESa

Vista virtual de la nova urbanització del sector amb la futura rotonda

aJ DE maNRESa

Aldarulls amb detinguts a Manresa per l’1 de Maignnn Els dos detinguts durant la ma-nifestació d’aquest Primer de Maig a Manresa, Lluís Salsamora, de 46 anys, i Èric Montero, de 23, ja són al carrer després d’estar detinguts a la comissaria dels Mossos d’Esqua-dra de Manresa durant cinc hores. Se’ls imputà un delicte d’atemptat a l’autoritat. Al davant de la comis-saria els esperaven una setantena de persones que els han rebut al crit de “el carrer és nostre”.Entre els manifestants hi havia la diputada de la CUP Anna Gabriel, que dilluns no era a la manifesta-ció però que es va desplaçar fins a Manresa per seguir els esdeveni-ments. Els manifestants van tallar al carrer. Un fort desplegament po-licial va vetllar per evitar nous in-cidents. n

Estrena a Manresa de ‘El jugador de ajedrez’nnn Aquest divendres s’estrena a Manresa, a Bages Centre, El juga-dor de ajedrez protagonitzada per Marc Clotet i Melina Matthiews. Actors del film, i el director, Luis Oliveros juntament amb la Iris Va-llès Torres, de 6 anys, navarclina que interpreta el personatge de la filla dels protagonistes, seran a l’estrena.Dirigida per Luis Oliveros, que ja va dirigir ‘El ángel de Budapest ’ narra la història de Diego Padi-lla, que el 1934 es va convertir en campió d’escacs. Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola es veu obligat a exiliar-se a França on és acusat d’espia i acaba en una pre-só de les SS on intenta sobreviure gràcies a la seva gran afició, que són els escacs. n

Neus Comellas ocuparà la vacant que deixa Olga Sánchez

nnn Neus Comellas ocuparà la va-cant que deixarà la regidora Ol-ga Sánchez en el grup municipal de CDC a l’Ajuntament de Manre-sa. Comellas era la número 13 de la llista de CiU en les eleccions muni-cipals del maig de 2015 i assumirà el càrrec després que Meritxell Soler, a qui correspondria accedir a l’ac-ta de regidora perquè era la dotze-na, hagi comunicat que renunciarà a aquest dret. La previsió és que la renúncia d’Olga Sánchez com a re-gidora es faci en el Ple del 18 de maig i posteriorment, es comunicarà a la Junta Electoral Central. Un cop s’ha-gin completats els tràmits oportuns, Comellas assumirà el seu nou càrrec

de regidora a l’espera de les compe-tències que li puguin ser assignades. Comellas, casada i és mare d’una fi-lla, és llicenciada en Ciències de la Informació, Publicitat i RP a la UAB i Màster en Dir. i Gestió d’Empreses i Comunicació,. Actualment, treballa de directora comercial de les emis-sores de Catalunya Ràdio i responsa-ble de la direcció de vendes al mercat estatal dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. El passat 26 d’abril, la regidora de Se-guretat Ciutadana i de Mobilitat de l’Ajuntament de Manresa, Olga Sán-chez, va anunciar la seva intenció de deixar l’Ajuntament de Manresa per motius personals i familiars. També va dir que ho havia ajornat per no co-incidir amb la situació que travessa el pacte amb ERC. n

RedaccióManresa


PUBLICITAT


MANRESA

Més de 400 alumnes passen per la Casa Gran de la ciutat RedaccióManresa

nnn Des del gener fins a l’abril, més de 400 nens i nenes de la ciutat han visitat les instal·lacions municipals dins les activitats de dinamització pedagògica del curs 2016-2017.El dimarts 25 d’abril una vintena de nens i nenes de l’escola La Sèquia van visitar l’Ajuntament de Man-resa i van ser rebuts per l’alcalde de la ciutat, Valentí Junyent. Amb aquesta visita, es clou el cicle de vi-sites d’escoles de la ciutat que han participat en una activitat de di-namització pedagògica adreçada a l’alumnat de 3r de Primària i en la qual han participat, des del ge-ner fins a l’abril, més de 400 alum-nes de les escoles FEDAC Manresa, Joviat, Flama, Bages, Sant Ignasi, Puigberenguer i La Sèquia.

Aquestes visites consisteixen en un breu recorregut per algunes de les dependències de l’edifici de l’ajun-tament i, especialment, pel Saló de Sessions com a espai més represen-tatiu. El seu objectiu és acostar la institució municipal als alumnes

per tal que la vegin com una instàn-cia propera, principal responsable dels afers de la col·lectivitat. Es trac-ta també de facilitar que els alum-nes coneguin de primera mà quins serveis s’ofereixen des de l’Ajunta-ment i com funciona per dins. n

L’alcalde de Manresa adreçant-se als alumnes de Primària

aJ DE maNRESa

Preinscripció a les llars d’infants per al curs 2017-2018

nnn El mes de maig comença la pre-inscripció a les llars d’infants per al curs escolar 2017-2018 dels nens i nenes entre 4 mesos i 2 anys per a les famílies que optin per escolarit-zar-los. Per a tothom qui vulgui fer una sol·licitud de plaça a qualsevol de les llars d’infants, calia demanar hora prèviament els dies laborables fins al 28 d’abril.Les llars d’infants públiques mu-nicipals són: L’Estel, La Lluna, Pe-tit Príncep, La Llum i Bressolvent; i les de la Generalitat són la Picarol, L’Espurna i la Ginesta.La preinscripció a qualsevol d’aquests centres públics s’ha de fer a l’Oficina Municipal d’Esco-larització, a la Carretera de Vic, 16 (Edifici Infants) entre els dies 2 i 12

de maig de 2017, de dilluns a diven-dres de 9 h a 13.30 h, i dimarts i di-jous de 16 h a 18 h, sempre d’acord amb la data i hora concertades prè-viament.Un cop feta la reserva d’hora, cal presentar les sol·licituds de preins-cripció del 2 al 12 de maig. Deu dies més tard (el dia 22) es faran públi-ques les llistes baremades. El termi-ni de reclamació de llistes és del 23 al 25. En cas d’empat, es duu a ter-me un sorteig per desempatar, que també es farà el dia 25 a les 13.30 h a l’Oficina Municipal d’Escolarit-zació.Un cop fet això, el 2 de juny es pu-blicarà la llista d’alumnat admès, i uns dies després, del 7 al 13, s’haurà de formalitzar la matrícula.Paral·lelament a tot el procés, aquests dies es poden visitar al-gunes de les llars d’infants. n

RedaccióManresa

Tractaments contra les males herbes en diverses zones

nnn El Servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Manresa proce-deix des de fa unes setmanes als tractaments herbicides per con-trolar les males herbes a diverses zones esportives de la ciutat. Els treballs s’han de fer als espais se-güents: al camp de futbol Pare Ig-nasi Puig (Xup): perímetre de joc i talús lateral; camp de futbol de les Cots: perímetre del terreny de joc; camp de futbol de la Balconada: pe-rímetre del terreny de joc, i zona esportiva del Congost (28 d’abril): nou camp de beisbol (perímetre fi-

lat exterior), antic camp de beisbol (perímetre filat exterior), estadi de futbol (zones interiors adjacents al terreny de joc i rampa de les gra-des), Pavelló Nou Congost (períme-tre de l’edifici) i Complex del Vell Congost (perímetre de l’edifici). La maquinària i el sistema que s’uti-litzaran són motxilla de 16 litres i màquina de polvorització de 100 litres, i s’aplicaran d’acord amb les mesures de precaució i seguretat establertes en aquest tipus d’ac-tuacions. La zona se senyalitzarà degudament i no es permetrà l’en-trada a les persones alienes als tre-balls ni durant ni immediatament després del tractament. n

RedaccióManresa

Treballs al solar que ocupava la Sala Ciutatnnn El Servei de Projectes Ur-bans i Infraestructures Territori-als de l’Ajuntament de Manresa ha comunicat que, el dimecres 26 d’abril, van començar uns treballs de reblert al solar que ocupava la Sala Ciutat, una actuació corres-ponent al projecte d’ampliació de la plaça de Sant Ignasi.Les obres han començat i estan de-gudament senyalitzades.Amb motiu d’aquests treballs es prohibirà l’estacionament a la Via Sant Ignasi, 39-41, i es regularà l’ac-cés i la sortida de camions d’obra del solar amb personal d’obra.És previst que aquests treballs du-rin dues setmanes. n

Els grups municipals de Manresa aproven el II Pla d’Igualtat

nnn El Ple municipal d’abril va aprovar, per unanimitat de tots els grups polítics amb represen-tació a l’Ajuntament de Manresa, el II Pla d’igualtat de gènere 2017-2020, un document que té per ob-jectiu introduir la perspectiva de gènere en tots els àmbits de la ciutat i assolir un escenari de futur en què dones i homes puguin desenvolu-par lliurement les seves capacitats personals i socials sense limitaci-ons imposades pels rols tradicio-nals atribuïts al sexe. L’aprovació unànime del document és el fruit d’un treball previ impulsat des del maig de 2016 des de la Regidoria de la Dona de l’Ajuntament de Man-resa, que dirigeix la regidora Cris-tina Cruz Mas, i que ha tingut en compte per a la seva elaboració

les diferents aportacions ciutada-nes, enquestes i trobades amb col-lectius implicats en aquest àmbit, així com també el suport tècnic de la Diputació de Barcelona. El docu-ment aprovat s’estructura en dife-rents apartats: el marc conceptual i normatiu, importants per situar, de manera sintètica, el marc de re-ferència en què cal situar el paper dels governs locals en el desenvo-lupament del Pla d’igualtat. El procés d’elaboració, amb una breu descripció de les fases que conté el Pla i que és el que s’ha tin-gut en compte. En aquest apartat queden clars les fonts d’informació, els documents analitzats, les persones entrevis-tades i els elements de participa-ció ciutadana que s’han tingut en compte —enquestes i trobades amb el Consell Municipal de la Dona obert a tota la Ciutadania. n

RedaccióManresa

Votació unànime dels regidors de Manresa a favor del Pla d’Igualtat

aJ DE maNRESa


MANRESA

La setmana passada es va fer la presentació del Congrés

Més de 500 il·lusionistes al Congrés de Manresa, al junyRedaccióManresa

nnn Manresa ha estat la ciutat es-collida per acollir el 35è Congrés Màgic Nacional 2017, la qual cosa provocarà que la capital del Bages s’ompli de màgia del 28 de juny fins al proper 2 de juliol.A r a p e r a r a , gairebé 500 il-lusionistes es-tan confirmats per participar a un congrés que, dins el sector, s’as-segura que és compa-rable als Premis Max de Teatre, als Premis Gaudí o als Premis Goya de cinema. Els principals actes del Congrés seran oberts al públic, i a partir d’aquest dimarts a les 18 h ja es podran adquirir les entrades amb preus d’entre 10 i 15 euros.L’il·lusionista nord-americà John Carney, el mentalista britànic Luke Jermay o la jove maga italiana de quinze anys, Gaia Elisa Rossi, ofe-riran números inèdits, que no han

estat mai representats a l’Es-tat espanyol. També hi seran presents il·lusionistes premi-

ats a escala internacional, com els catalans Charlie Mag i Sergi Bu-ka, el madrileny Miguel Ajo, el ca-nari Héctor Mancha i el basc Ima-nol Ituiño amb el Premi Nacional de Màgia, que presentarà la Gala Inaugural de Manresa, que es rea-litzarà el proper 29 de juny a la Sa-la Gran del Kursaal, mentre que la Gran Gala Internacional serà dis-sabte 1 de juliol al mateix lloc. La Sala Gran del Kursaal també aco-llirà la Gala de Premiats, diumenge

2 de juliol a les 12 h.En tots aquests espectacles, el pú-blic pot conèixer les noves prome-ses de l’il·lusionisme de l’any 2017, que s’hauran escollit durant el Con-grés. Les activitats del Congrés ocu-paran diferents equipaments de la ciutat com la Sala Gran i Petita del Kursaal, el Teatre Conservatori i la Plana de l’Om, però també el Cen-tre Cultural el Casino. Una altra de les activitats obertes al públic és una exposició sobre màgia antiga, d’objectes d’entre 1850 i 1910 a l’Es-pai 7, i oberta des del dilluns dia 26 juny fins al final del Congrés. n

kURsAAL

CaixaBank obre la seva segona oficina del nou model

nnn CaixaBank va obrir el 26 d’abril al centre de Manresa la se-va segona oficina de nou model amb l’objectiu de reforçar el seu posicionament a la ciutat. L’entitat financera està estenent per tot el territori espanyol el nou model d’atenció personal que es va iniciar el 2013 amb les oficines A de l’entitat. CaixaBank té avui 90 oficines d’aquest model a Espanya (26 A i 64 Store), fet que consolida l’entitat com un referent en inno-

vació i en qualitat de servei. La nova oficina Store Bonavista es-tà situada al passeig Pere III, 96, i se suma a l’oficina A Passeig Pere III —ubicada al núm. 17-19 del mateix passeig—, que va obrir les portes el 31 d’octubre de 2016. Les oficines Store pretenen donar resposta als comportaments i ne-cessitats dels clients actuals i apro-ximar-se al món del comerç retail, i millorar l’experiència de compra del client dins de l’oficina. La Store Bonavista disposa d’una superfí-cie aproximada de 700 m2. i té 11 treballadors.n

RedaccióManresa

Imatge del nou model d’oficina oberta ara al sector de la Bonavista

CaiXaBaNK


BAGES

El Consell coordina la formació de 41 persones RedaccióManresa

nnn El Consell Comarcal del Bages ha contractat un total 41 persones a través de les convocatòries del programa Treball i Formació del SOC per donar suport a diferents serveis que presta l’entitat. Aquesta contractació subvencionada inclou una formació que han de rebre totes les persones contractades.Aquesta formació ha estat adapta-da a cada lloc de treball amb l’ob-jectiu de complementar l’adqui-sició d’experiència laboral amb la formació tècnica necessària per in-crementar el grau d’ocupabilitat. Gràcies a aquesta combinació, les persones participants han de po-der trobar feina més fàcilment una vegada finalitzin els contractes la-borals.Les vuit persones contractades per donar suport al Servei d’Aten-ció Domiciliària dels Serveis Soci-als —dels ajuntaments del Pont de Vilomara, Monistrol de Montserrat, Navarcles, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sú-ria i Cardona— van realitzar a final

de febrer una formació de 25 hores encaminada a adquirir competèn-cies transversals. Concretament, van fer 15 hores de competències digitals i 10 hores de prevenció de riscos laborals.Les 24 persones contractades per donar suport al servei de transport i menjador escolar estan fent un curs amb certificat de professionalitat

de 150 hores de dinamització d’ac-tivitats de lliure educatiu infantil i juvenil i, si elaboren una memò-ria que hauran d’entregar en aca-bar el contracte, obtindran el títol que les habilita per treballar en el sector del lleure com a monitores. Aquest curs va iniciar-se el passat mes de febrer i és previst que fina-litzi a final de maig. n

Cardona mostra retrats desconeguts de la Guerra Civil

nnn “Una exposició plena d’in-cògnites”. Així és com el regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de Cardona, Joan Hernàndez, defineix la mostra “Rostres de Guerra”, que es pot veure fins al 7 de maig a la Sala dels Arcs del consistori car-doní. Es tracta d’una exposició fo-togràfica de 48 dels 969 retrats que componen un fons, l’autor del qual es desconeix, i que s’ha conservat a l’Arxiu Històric de la localitat. Són imatges de diferents persones que es trobaven a la població durant el període 1936-1938. Milicians anarquistes, membres de la majoria d’opcions polítiques

de l’època, cardonins, soldats i jo-ves víctimes del conflicte i, entre ells, només el rostre d’una dona. Ara, l’Ajuntament de Cardona ha volgut recopilar part d’aquestes fo-tografies en una exposició. L’objec-tiu, segons ha explicat Hernàndez, és dignificar-ne la memòria.Als anys seixanta, un desconegut va entregar a l’Ajuntament de Cardo-na un fons amb prop d’un miler de fotografies amb retrats de gent del municipi. Ningú va buscar el passat d’aquestes persones fins l’any 2007, quan el director de l’Arxiu Històric Municipal, Andreu Galera, va de-cidir digitalitzar els arxius i va des-cobrir que els retrats eren de gent que va viure a Cardona entre el 1936 i el 1938, en plena Guerra Civil. n

RedaccióManresa

Sallent ofereix un curs per iniciar-se a la informàtica

nnn L’Ajuntament de Sallent ha or-ganitzat un curs de noves tecnolo-gies que va començar la setmana passada i que consta de vuit ses-sions.Els tallers d’informàtica s’impar-teixen al carrer Avinyó, número 8, de Sallent, són oberts i gratuïts per a tothom.El curs consta de diferents mòduls, des del curs bàsic d’ordinador i in-troducció a les noves tecnologies

fins a l’edició de textos, elaboració de currículums, carta de presenta-ció, correu electrònic, etc.Una de les usuàries el considera-va una eina important per buscar feina.El perfil dels inscrits al curs és di-vers, però hi ha una característica comuna entre els seus objectius i és que la majoria no tenen feina i el curs s’orienta a la recerca de feina.El curs va iniciar-se el dimarts 18 d’abril i es perllongarà fins a l’11 de maig. Es fa els dimarts i els dijous de 9.30 h a 12 h. n

RedaccióManresa

Els comerços de Sallent tindran eines per vendre en línia

nnn L’Ajuntament de Sallent s’ad-hereix a la plataforma Ofer.cat per seguir oferint eines digitals a em-preses, comerços i autònoms del municipi. El dimarts 19 d’abril es va fer una primera sessió de presen-tació de la plataforma davant d’una vintena de sallentins interessats en el tema. La sessió es va fer al viver d’empreses El Salt i va anar a càr-rec de membres de la plataforma.L’Ajuntament aposta per facilitar aquesta possibilitat als comerci-ants de la vila.Aquesta plataforma, Ofer.cat, és

una eina que permet crear ofer-tes de productes o serveis en línia i compartir-los a les xarxes soci-als. Les ofertes es poden crear amb pocs minuts des de qualsevol ordi-nador, tauleta o mòbil mitjançant una aplicació ben senzilla i, un cop compartida, tothom pot contac-tar amb l’anunciant per reservar el producte o servei. A part de publicar les ofertes en lí-nia, si es vol, també hi ha l’opció de vendre en línia, i crear així un punt de venda en línia 24 h.En la reunió es va explicar el projec-te, es van atendre preguntes i es va fer una demostració del funciona-ment d’aquesta aplicació. n

RedaccióManresa

CC BagES

Les noves contractacions donaran suport a diferents serveis de l’entitat


PUBLICITAT


EL REPORTATGE

“Si creix l’ocupació i no s’ingressa a la

Seguretat Social és que hi ha un

problema”

L’ocupació al Bages ha pujat entre un i tres punts en un any, però la precarietat dels contractes avala la sentència que assegura que tenir feina no és garantia de sortir de la pobresa

Ha passat un altre 1 de Maig i les reivindica-cions dels sindicats se-gueixen mantenint un

clam a favor de la dignitat dels llocs de treball, de la negociació col·lectiva i en contra de la preca-rietat laboral, contra l’accidenta-litat i en defensa de les pensions, entre altres aspectes.Conversem amb Miguel Espejo, president del sindicat UGT Bages-Berguedà, i Enrique Rodríguez, se-cretari general de CCOO Vallès Oc-cidental i Catalunya Central.

S’ha dit que els drets dels treballa-dors havien reculat amb la crisi i que mai més tornaria a ser igual.

Hi ha símptomes de recuperació econòmica. On som quant a re-cuperació de drets dels treballa-dors?(Miguel) Crec que som en un punt en què es diu que s’ha remuntat la crisi i no és cert. La crisi s’ha de-senvolupat en funció del que diu l’Ibex i la Troika, però per als tre-balladors no hi ha hagut una recu-peració tal com alguns la plante-gen. Hi ha molta precarietat, i és que mentre els treballadors cobrin el que cobren no s’ha remuntat la crisi, ni de bon tros.(Enrique) És clar que els darrers anys mentre la piconadora de la majoria absoluta del PP, massa vegades amb la inestimable ajuda de Convergència, ara PDCAt, ha introduït reformes com la refor-ma laboral, però que no és l’úni-


ca, també han reformat la negoci-ació col·lectiva i tot plegat ens ha situat en una pèrdua de drets i lli-bertats molt clara. És més, aquesta crisi ha vingut per quedar-se. Nos-altres anem ja a l’ofensiva. No volem parlar sobre si la reforma s’ha de de-rogar o no, sinó que ens esforcem a construir una societat més igua-litària. Hi ha drets que han d’estar més protegits. Hi ha una recuperació econòmica, això no ho podem negar. Una altra cosa és analitzar on arriba i a qui beneficia aquesta recuperació. Els beneficis dels empresaris ja són en un moment superior al d’abans de la crisi. S’ha aprofundit en la desi-gualtat, i és aquí on hem de lluitar per construir drets i llibertats i si-tuar les persones en el nivell que els toca.

La feina i els ingressos fan lliure la persona

Com a mínim tenen constància si en la negociació dels convenis es fa cas de les consignes de les or-ganitzacions empresarials sobre els increments?(Enrique) La realitat dels convenis col·lectius, per sort, va una mica di-ferent dels criteris de la CEOE. Però m’heu de permetre que digui que és clau recuperar la negociació col-lectiva. En un país en què el 60 % de l’economia és la demanda interna negar-se que els seus treballadors cobrin més és sentenciar la mort. El conveni col·lectiu és clau. Una patronal no pot estar reivindicant increments per sota del 8, no és pos-sible. I tampoc el PP pot no augmen-tar les pensions amb el criteri del 0,25, perquè la pèrdua del poder adquisitiu és important. Els pensionistes no són gent que deixi els diners a la guardiola, sinó que els gasten, i aquesta economia ha de ser cuidada: necessitem ocu-

pació estable. La política de contra-ctació s’ha de moure perquè la pre-carietat s’ha establert en el mercat i s’ha de lluitar per canviar-ho. És la feina i són els ingressos el que fan lliure una persona Això és el que li dóna estabilitat i dignitat.

No és estrany que ara que no hi ha majoria absoluta del PP no es faci res per canviar la reforma laboral tan criticada per l’oposició?(Miguel) Quan hi ha campanya electoral els partits prometen i una altra cosa és el que passa després.

I per què no ho denuncien?Ja ho fem però els partits segueixen els mandats de l’Ibex. Jo penso que saben el que han de dir quan toca i diuen que han de canviar això i allò. Un cop surten elegits surten amb allò de “donde dije digo, di-go Diego”.

Quins eren els objectius d’aquest Primer de Maig?(Enrique) Demanem més ocupa-ció i més drets i, per la nostra part, passar a l’ofensiva. M’heu de permetre que nosaltres ja estem treballant no per la dero-gació de la reforma, sinó per crear un nou marc laboral a l’Estat espa-nyol i a Catalunya. Això passa perquè certes coses que empara la llei no les permeti. Una altra cosa és que aquells par-tits que van prometre certes coses estan immersos en altres temes. Nosaltres, com a sindicat, no ne-cessitem que cap partit faci el que

Enrique Rodríguez (CCOO)

aCN


EL REPORTATGEL’ocupació al Bages ha pujat entre un i tres punts en un any, però la precarietat dels contractes avala la sentència que assegura que tenir feina no és garantia de sortir de la pobresa

digui, sinó que compleixi la nego-ciació col·lectiva. No em refereixo només al PSOE, també a Catalunya. Tenim partits que diuen una cosa i en fan una altra. A Catalunya te-nim pendent la renda mínima per a la ciutadania.

Quan diu que alguns partits es dediquen a altres temes, a què es refereix?(Enrique) El benestar de la ciu-tadania està en els drets de la ciutadania. És el que deia abans, d’acord que s’ha d’atendre l’emer-gència social a curt termini, sí, pe-rò s’ha de tenir una visió més àm-plia, com la renda garantida, que és una assignatura pendent que tenim aquí a Catalunya, i necessitem tot això i també els drets nacionals, no dic jo que no.

Durant el darrer any, de l’1 de maig de 2016 al de 2017, s’han re-cuperat gaires llocs de treball a aquesta demarcació?(Miguel) Sí, se n’han recuperat, pe-rò no en les condicions laborals que facilitin l’estabilitat dels treballa-dors. Hi ha contractes de dos me-sos i d’un mes. L’economia creix i segons la UE aquest país creix i som dels més “guais”, però seguim tenint una situació de precarietat molt extensa i això crea tensió en el si de les famílies. Ja fa un any que tothom diu que vol fer coses, però no s’hi posen.

Dades concretes de recuperació?(Miguel) Jo crec que estem sobre el 14 % d’atur al Bages. En un any ha baixat algunes dècimes perquè érem entre el 14-15 %.

(Enrique) Hem de tenir en compte que la millora percentual existeix a Catalunya i a l’Estat espanyol al voltant dels 3 punts. Aquesta és una bona dada, però la dolen-ta és la precarietat i, d’altra banda, els ingressos de la Seguretat Soci-al. Augmenta l’ocupació i, en can-

L’atur augmenta de 18.200 persones al 1r trimestre i la taxa s’enfila 4 dècimesEl nombre de persones sense feina en el primer trimestre d’aquest any es va situar en 576.700 aturats, cosa que suposa un increment de 18.200 persones, el 3,26 % més que el quart trimestre de 2016, l’augment més alt registrat en un primer trimestre des de 2013, segons l’Enquesta de la població activa (EPa) que publica trimes-tralment l’institut d’Estadística espanyol.

Després d’aquest increment del nombre de desocupats, la taxa d’atur en aquest primer període de l’any s’ha situat en el 15,28 %, quatre dècimes més que al desem-bre. a la vegada que l’atur va aug-mentar aquest primer trimestre, el cens d’ocupats es reduïa de 4.700 persones, un 0,15 % menys, el se-gon trimestre consecutiu en què s’observa una destrucció de llocs de treball a Catalunya. n

vi, no la recaptació a la Seguretat Social: “Houston, tenim un proble-ma!”. Tenim persones a l’atur mas-sa temps, s’acaben els ingressos de les indemnitzacions i hem de veure el treball que hem fet d’un any cap aquí. Es volien carregar els conve-nis col·lectius. Avui dia a Catalunya, gràcies a les actuacions d’aquests dos sindicats, hem mantingut els convenis col·lectius d’aquest país en una situació en què els convenis d’empresa tenien prevalença per damunt del conveni del sector. A Catalunya hem aconseguit mante-nir aquesta prevalença de la negoci-ació col·lectiva. Ha estat un treball difícil, mantenir aquests nivells de cobertura, perquè la intenció d’al-guns era carregar-se la negociació col·lectiva perquè el sindicalisme confederal no tingui el pes que té.

Ha augmentat l’accidentalitat la-boral?(Miguel) És evident. Però jo no sóc de l’opinió de carregar les tin-tes contra les empreses, sobre si fo-menten la inseguretat. Hem de ser conscients que hi ha més tensió en l’àmbit personal establerta per la situació que es viu. El que han de fer els empresaris és invertir en la millora de les indústries i garantir el màxim de seguretat.(Enrique) No disposo de dades per què és difí-

cil. El que és clar és que la situació va lligada a la precarietat i, d’altra banda, que l’empresari ha d’acabar considerant la prevenció no com una despesa, sinó com una inver-sió. La prevenció a la llarga donarà els seus fruits i poder tornar als ni-vells que hi havia abans de la crisi.

La mineria és “la” indústria del Bages

Com valoren la situació davant l’ultimàtum d’abiocar a Sallent?(Miguel) Nosaltres formem part de la plataforma Promineria i donem suport a l’acte del 13 de maig. Di-em que s’ha de buscar un sistema perquè el tema del Cogulló no pari la producció de Sallent, però no es pot posar en dubte que donem su-port al fet que la mina de Llobregat segueixi funcionant.(Enrique) Per nosaltres, la mine-ria és “l’activitat” i s’ha de mirar de conjugar perquè els problemes que hi ha de medi ambient s’han de resoldre. Hi ha sortides possibles, el que no avalarem mai és la inac-tivitat de l’empresa fins que s’han trobat el problema. Que es posin les piles; nosaltres ja estem “enxufats”. El que no hem de permetre mai és que aquesta situació que ha pro-vocat l’empresa l’acabin pagant els treballadors. n

Miguel Espejo (UGT)

aCN


SOCIETAT

Sant Jordi omple de gom a gom el centre de Manresa

RedaccióManresa

nnn Com, a tot Catalunya, la coin-cidència de Sant Jordi en diumenge va fer que la gran quantitat de gent que va sortir al carrer es repartís més durant tota la jornada.En el cas de Manresa, com a la resta, va costar més d’arrencar, però cap al migdia era ja una multitud la que circulava entre les parades del Pas-seig i Sant Domènec, per comprar el llibre o la rosa. Evidentment, el temps primaveral, o gairebé esti-uenc, va ajudar que la gent sortís al

carrer. A Manresa, a més, l’Ajunta-ment i Bus Manresa van fer que el bus urbà fos gratuït tot el dia.L’efecte cap de setmana va propici-ar també que el fenomen Sant Jordi es propagués durant tot el cap de setmana. Algunes llibreries i boti-gues de flors van posar ja parades al carrer dissabte, i van estendre el descompte en la compra de llibres al dia anterior, per contrarestar el fet que alguns decidissin marxar de cap de setmana.A la capital del Bages, 184 parades van sortir al carrer, moltes més de roses que no de llibres. Tot i això,

el Gremi de Floristes no estava es-pecialment esperançat amb els re-sultats d’aquesta diada, en què es-perava un descens de les vendes. Com sempre, la multitud d’entitats i ONG que acaben venent aquestes flors fa que l’oferta es diversifiqui molt. Diferent és el cas dels llibres, on les vendes van anar a l’alça.A més, Canal Taronja va tornar a oferir un programa especial des de la plaça de Sant Domènec, amb re-portatges i entrevistes diverses, en-tre d’altres, amb la cantautora Ma-rina Rosell, que aquest diumenge actuava al Kursaal de Manresa. n

Tot i escaure’s en diumenge, la festa de Sant Jordi va treure roses i llibres al carrer i milers de ciutadans

TERE SOLé

El bus gratuït per Sant Jordi multiplica per cinc la xifra d’usuaris d’un diumenge habitual

Un total de 3.604 viatgers van apro-fitar la iniciativa de l’ajuntament de manresa d’oferir el servei de bus ur-bà gratuït amb motiu de la diada de Sant Jordi. La xifra és 5 vegades su-perior a la d’un diumenge habitual. L’experiència, que se celebra per se-gon any consecutiu, es valora molt positivament. Un diumenge d’abril agafen el bus urbà 779 usuaris, de mitjana. Ho van fer 4.383. és a dir, 3.604 persones més, xifra que re-presenta un increment del 462,5 %. La iniciativa d’oferir el bus gratis per a la ciutadania amb motiu de la dia-da de Sant Jordi va tornar a ser un èxit. El públic va omplir els busos, especialment a les hores punta, si bé no es van registrar incidències ni va ser necessari activar cap ve-hicle addicional, com s’havia pre-vist si hi havia una demanda que desbordés les previsions. Les líni-es que van ser més utilitzades van ser la 1 (Balconada), amb un total

de 1.558 viatgers al llarg del dia, i la 2 (La Parada), amb 1.555. aques-tes dues línies no funcionen habitu-alment els festius, i ahir sí que van oferir servei, extraordinàriament, amb freqüències de pas de cada 20 minuts. Les altres línies, habituals dels festius, també van funcionar, amb 327 viatgers a la línia 6, 342 usuaris a la línia 7 i 601 a la línia 8 (Perimetral). El servei de bus gratis va estar a disposició de la ciutada-nia ininterrompudament entre les 8 h i les 22 h.

L’ajuntament de manresa valo-ra molt positivament l’experièn-cia, que, com l’any passat, ha es-tat molt ben rebuda pels usuaris. D’altra banda, els vianants van po-der gaudir de total seguretat en el seu itinerari del Passeig: el dispo-sitiu incloïa el tancament al trànsit dels passos de vianants de les an-danes del passeig de Pere iii amb plaça d’Espanya, de manera que es van unir el segon i el tercer trams del passeig per al pas exclusiu de vianants. n


SOCIETATEl Campus Manresa mostra la seva oferta a un miler d’estudiants

nnn El passat 22 d’abril les tres uni-versitats que conformen el Campus (UManresa, UPC i UOC) van obrir les portes de les seves instal·lacions a tots els futurs estudiants i famíli-es interessats en l’oferta formativa de la ciutat. En total, prop d’un mi-ler de persones es van acostar a la UManresa i a la UPC.La UManresa, la UPC i la UOC van obrir les portes de les seves instal-lacions per rebre tot de famílies in-teressades en l’oferta de formació universitària que ofereixen aquests tres centres. En total, al voltant d’unes mil per-sones s’han passejat pels diversos espais habilitats amb tallers i ru-tes guiades. La UManresa l’han visitat 485 persones, un 30 % més que l’any passat; la UPC, per la se-va banda, ha rebut 450 persones, una xifra que multiplica per qua-tre la dels assistents de l’edició de l’any anterior.A mig matí, Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic - Univer-sitat Central de Catalunya, Mercè Rosich, regidora d’Ensenyament

i Universitats de l’Ajuntament de Manresa, Valentí Martínez, direc-tor general de la Fundació Univer-sitària del Bages, i Rosa Argelaguet, directora de la UPC Manresa, han volgut valorar la jornada en una roda de premsa a la biblioteca del Campus.Tots van posar de manifest la im-portància de treballar conjunta-ment, ja que això no només ajuda a “fer bé les coses”, sinó també a fer créixer “la ciutat”, en paraules d’Argelaguet.Tant Montaña com Martínez han volgut també destacar el paper im-portant de la internacionalització dels estudis universitaris, i el paper que duen a terme des de la UManre-sa en la projecció exterior. Martínez ha recordat que bona part dels estu-diants de la UManresa ja provenen d’altres punts de l’Estat, però també de França, i enguany han notat un increment considerable d’italians. En aquesta mateixa línia, Montaña ha posat xifres sobre la taula. “A la UVic-UCC, l’any passat teníem un 16 % d’alumnes estrangers; a Espa-nya, aquesta xifra és del 2,8 %. Hem de continuar amb la internaciona-lització”, ha dit. n

RedaccióManresa

Imagina’t celebra 40 anys amb una gran trobadaRedaccióManresa

nnn Imagina’t, l’entitat encarre-gada de la programació per a pú-blic familiar de Manresa, celebra enguany 40 anys d’activitat. Amb motiu de la celebració, l’entitat ha organitzat per al proper dissabte 27 i diumenge 28 de maig una trobada de companyies de teatre infantil amb nombrosos espectacles que es podran veure al llarg del cap de setmana. Encetarà la programa-ció del dissabte 27 de maig l’espec-tacle de la Cia. Cesc Serrat Grano-tes i gripaus i altres trifulgues, a les 10.30 h del matí, a l’Espai de la Pla-na de l’Om. A les 11.30 h el Teatre Conservatori acollirà la Cia. Sgratta amb l’espectacle De què fan olors els pets. L’Associació Circ La Crica oferirà durant tot el matí, d’11 h a 13 h, una sessió de circ en família a l’Espai Sant Domènec. Tancarà les activitats de matí la Cia. De Par-randa amb l’espectacle d’animació Gresca Fresca, a les 13 h, a la plaça de l’Om. A la tarda, Pep Tort porta-rà a l’espai de la Plana de l’Om els seus contes i cançons: A cau d’orella per a nens a partir de 2 anys. Mar-

cel Gros també se sumarà a la festa amb l’espectacle Universari. Du-rant tota la tarda, de 16.30 h a 18.30 h, la Creu Roja oferirà una sessió de jocs al carrer amb jocs de sempre a la Plana de l’Om. A les 18.45 h tindrà lloc una cercavi-la a càrrec de la companyia Campi qui pugui, acompanyats dels Ge-ganters de Manresa, els Batrakes, els Minairons i les Vilatokades. La cercavila acabarà a la plaça Major, on tindrà lloc una animació a les 20 h amb la companyia Encara Fa-

rem Salat. El diumenge, 28 de maig, continuarà l’activitat a les 11 h del matí amb l’estrena al Teatre Con-servatori del musical amb titelles La rateta, a càrrec de la Cia. Cam-pi qui pugui. Tancarà la programació del diu-menge Moi Jordana amb la pre-sentació del seu nou espectacle Mr. Alret, a les 12.30 h, a l’Espai de la Plana de l’Om amb un muntatge de circ, malabars i molt d’humor. Les entrades de ls espectacles es van posar a la venda per St.Jordi. n


SOCIETAT

‘Anem per feina’ parla de morositat amb Cañete

RedaccióManresa

nnn Canal Taronja ha portat a ter-me el programa ”Anem per feina”, presentat per Emili Pons, vicepre-sident del Centre d’Estudis Econò-mics i Socials (CEES) de Catalu-nya, que ha comptat amb Antoni Cañete, secretari general de PI-

MEC; Josep Maria Baro, gerent dels col·legis i universitats de La Salle a Catalunya; Mireia del Po-zo, administradora del CEES; Lu-cio Ayllón, de l’empresa Esmeba-ges; Sebastià Catllà, Oliva Torras; Francesc Selga, president de l’As-sociació de Productors i Usuaris d’Energia Elèctrica; Francesc Al-tarriba, de 0x100 gluten, i Joaquim

Romeu, de Neules artesanes del Berguedà. S’ha tractat de diversos temes, com el paper de les petites i mit-janes empreses a la societat actu-al, les problemàtiques que patei-xen, l’exportació i importació i la competència amb altres empreses del sector i amb les grans multi-nacionals. n

Els convidats al programa durant l’enregistrament al plató de Canal Taronja TV a Manresa

El Bages ja té un Enotren per potenciar el turismeRedaccióManresa

nnn nnn FGC posa en marxa l’Eno-tren, un nou producte per potenciar l’enoturisme i les visites als espais culturals del Bages.El passat divendres 28 d’abril el pre-sident de Ferrocarrils, Enric Ticó, l’alcalde de Manresa, Valentí Ju-nyent, i el president de la DO Pla de Bages, Joan Soler, han signat un conveni de col·laboració per impul-sar l’Enotren, una nova iniciativa per donar valor a tota l’oferta lúdica i turística a la comarca del Bages i que és propera a la línia Llobregat-Anoia d’FGC. L’eix sobre el qual s’ha definit i es-tructurat l’oferta de Turistren al Ba-ges són: l’enoturisme, a partir de la DO Pla de Bages, una de les zones vitivinícoles amb més riquesa pa-trimonial i paisatgística.El president de Ferrocarrils ha destacat que aquesta oferta s’afe-geix a d’altres paquets que ja ofe-reix des d’altres territoris. Ticó diu que és una prova més que a l’empresa li atrau treballar amb el territori.

L’oferta combina turisme cultural i espiritual, a partir dels centres es-pirituals i de pelegrinatge (Mont-serrat i la Cova de Sant Ignasi) i, so-bretot, de la ciutat de Manresa, a partir del seu patrimoni històric i com a destinació internacional de pelegrinatge al voltant de la figu-ra de Sant Ignasi i la seva conne-xió amb el Camí Ignasià i de Sant Jaume. n

La presentació del nou producte es va fer als espais del carrer del Balç

CESC SERRaT

Cinc detinguts per estafar 50.000 euros a una dona de Manresa

nnn Mossos d’Esquadra, junta-ment amb la Policia Local de Man-resa, van detenir entre els dies 12 i 18 d’abril quatre homes i una dona, d’entre 31 i 41 anys, de nacionali-tat espanyola i veïns de Granollers, Terrassa, Barberà del Vallès i Sant Boi de Llobregat, com a presumptes autors d’un delicte d’estafa.Els fets es van iniciar el passat 23 de març quan la Policia Local de Manresa va rebre la trucada d’una veïna de Manresa, la qual explicava que creia que estava sent enganya-da en la instal·lació d’una alarma al seu domicili. La víctima, de 57 anys d’edat, els va explicar que feia quin-

ze dies havia pagat 7.600 € en efec-tiu per la instal·lació d’una alarma i que acabava de rebre una trucada en què li demanaven 7.600 € més per la mateixa instal·lació.Després de dies de treball, es va ar-ribar a la conclusió que els autors eren cinc comercials d’una empre-sa de Terrassa dedicada a la venda de tot tipus d’electrodomèstics, ar-ticles de neteja i benestar domès-tic. Durant la investigació es va comprovar que li havien fet pagar en metàl·lic, en més d’una ocasió, el mateix producte a uns preus desorbitats. Tres dels cinc detinguts van quedar en llibertat després de declarar a l’espera de presentar-se davant del jutge. Els altres dos det-van passar a disposició del jutge. n

RedaccióManresa

Denunciat a 208 km/h

Els mossos d'Esquadra van denunciar penalment un conductor de 51 anys vei de Vilafranca del Penedès per circular a 208 km/h per la carretera C-37 al terme municipal de Castellfollit del Boix, al Bages.n

El Lab 0_6 s’amplia amb propostes per a llars d’infants

nnn Els estudis de Grau de Mes-tre d’Educació Infantil del Campus Manresa de la UVic-UCC posaran en marxa al maig la prova pilot del “Lab sobre rodes”.Es tracta d’una furgoneta que por-tarà propostes d’experimentació i ciència a escoles bressol d’arreu de Catalunya. D’aquesta manera, el Lab 0_6, el centre per a la descoberta de la ciència adreçat a infants de 0 a 6 anys, sortirà de les seves instal-lacions a l’edifici FUB2 per acos-tar-se a centres que tenen dificul-tats per desplaçar-s’hi. La prova pilot ha estat possible gràcies al suport econòmic de la Diputació de Barcelona, la Caixa i la Fundación Española para la Ci-

encia y la Tecnología (FECYT). El Lab sobre rodes visitarà un total de vint centres durant el mes de maig i és previst que, a partir del mes de setembre, es pugui conso-lidar i obrir-se a les peticions de les escoles.El Lab sobre rodes té el seu prece-dent en els “Matins d’experimen-tació a les escoles”, una proposta que els estudis d’Educació Infantil van posar en marxa abans de cre-ar el Lab 0_6. “Els matins d’experimentació” portaven algunes de les propostes d’experimentació i ciència elabo-rades per estudiants d’Educació Infantil a les escoles. Eren propostes dissenyades per a la Fira d’Experimentació, una ac-tivitat oberta a infants de 0 a 6 anys i a les seves famílies, de la qual ja s’han celebrat sis edicions. n

RedaccióManresa


PUBLICITAT


SOCIETAT

Informació i venda d’entrades anticipades a:www.revistaxics.cat/entraalsac

Entra al

La festa de les famílies

14.05.172a Edició

Rev ista

ORGANITZA:

Informació d’activitatsi venda d’entrades anticipades a:www.revistaxics.cat/entraalsac

De 10 h a 19 hMas de la Sala (Sallent)

al

La festa de les famíliesLa festa de les famíliesLa festa de les famíliesLa festa de les famílies

14.05.1714.05.1714.05.172a Edició

i venda d’entrades anticipades a:www.revistaxics.cat/entraalsaci venda d’entrades anticipades a:www.revistaxics.cat/entraalsaci venda d’entrades anticipades a:

De 10 h a 19 h De 10 h a 19 h De 10 h a 19 hMas de la Sala (Sallent)Mas de la Sala (Sallent)Mas de la Sala (Sallent)

No us la perdeu!!

SALUTactivitatcuina

Esport, xerrades,espectacles, tallers..

Ajuntament de Sallent

COL·LABORA:

CENTRE DE REHABILITACIÓ

Dis

seny

: Dor

is i

Rev

ista

Xic

s

La regió central, una de les més segures del paísRedaccióManresa

nnn El cap de la Regió Policial Cen-tral, el comissari Sergi Pla, ha asse-nyalat que la regió es manté com una de les àrees més segures del país. Ho va fer en el transcurs de l’acte del Dia de les Esquadres a la Catalunya Central, al Teatre Kursa-al de Manresa, on es va reconèixer més d’un centenar de policies del cos, membres d’altres cossos i ciu-tadans anònims que han destacat per algun motiu. De fet, l’àrea per la qual vetllen els agents de Pla i que engloba els territoris de la Catalu-nya Central és la segona regió en el rànquing amb només 31 delic-tes per cada 1.000 habitants, una xifra que se situa a la meitat de la mitjana catalana.Tot i que es tracti d’una de les zo-nes més tranquil·les, Pla recordava que els robatoris amb força i amb violència segueixen preocupant la població, i va fer una crida a la po-blació, perquè sols no poden com-batre aquesta xacra.El nomenat recentment major del

cos de Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, assenyalava el jiha-disme com la principal amenaça de seguretat pública.I ho feia en portes d’una nova ope-ració antijihadista que s’ha fet aquesta matinada a diverses po-blacions de l’àrea metropolitana, incloent Masquefa, a l’Anoia.En el discurs, la delegada del Go-vern, Laura Vilagrà, es va mostrar

preocupada per l’augment de delic-tes de joves vinculats amb drogues i alcohol, però va destacar l’acció preventiva del cos, cosa que ha fet que s’hagin evitat molts delictes. Per la seva banda, l’alcalde de Man-resa, Valentí Junyent, ha destacat que un cos de policia “modern i professional” és “indispensable” per a una societat avançada com la catalana. n

L’IMCAE defensa al Bages la vigència del model mutualista

nnnEl model mutualista és efici-ent, competitiu, solvent, arrelat al territori i amb bones perspectives de futur. Aquestes són algunes de les premisses de l’assemblea que va celebrar l’IMCAE a Manresa els dies 21 i 22 d’abril a Sant Benet de Bages amb la participació de repre-sentants de dotze mutualitats de tot l’Estat espanyol. El Montepio de Conductors de Manresa és l’encarregat de prepa-rar aquesta trobada, que se celebra anualment a una ciutat diferent.Tant el president del Montepio

de Conductors de Manresa, Llo-renç Juanola, com el president de l’IMCAE, Fermin Javier Albendea, també van reivindicar el paper de les mutualitats en la defensa dels conductors i van destacar la impor-tància d’unir esforços per afrontar conjuntament els reptes de futur. L’acte va comptar amb la presència d’Olga Sánchez, regidora delega-da de Seguretat Ciutadana i Mobi-litat de l’Ajuntament de Manresa, que va elogiar la tasca del Montepio de Conductors de la capital del Ba-ges, de qui va dir que “és un referent a la Catalunya Central en temes re-lacionats amb la seguretat viària i la mobilitat”. n

RedaccióManresa

Revista a l’entrada del Teatre Kursaal abans de l’inici de l’acte

MOssOsD’EsQUADRA

Sant Benet de Bages va acollir l’assemblea estatal de l’IMCAE

mONTEPiO


CULTURAPresentat el festival de clàssica MemorialEduard Casajoana

nnn Ainhoa Arteta i el Duo Baldo són dues de les atraccions del pro-grama del XXIII Festival de Música Clàssica Memorial Eduard Casa-joana que se celebrarà durant els quatre dijous del mes de juliol a Sant Benet de Bages. Amb un pres-supost de 45.000 euros, l’organit-zació del Festival que des d’aquest any presideix Mireia Pintó, la qual continua també exercint-ne de di-rectora artística, aposta per un pro-grama amb la voluntat d’acostar la música clàssica a la població. L’al-calde de Sant Fruitós de Bages ha comentat que no s’entendria que no es fes el Festival i que enguany, a més, es compta amb la bona notí-cia de la reducció de l’IVA cultural.

Això permet poder invertir la dife-rència en el pressupost. L’objectiu del Festival, que arriba a la 23ena. edició, és el d’acostar i fer estimar la música clàssica a tota classe de pú-blics, i enguany s’ha aconseguit un programa especialment atractiu. El primer concert és a càrrec del Duo Baldo, el 6 de juliol; seguirà el 13 de juliol la soprano Ainhoa Arteta i Marco Evangelisti al piano; Maria Solozobova al violí, Meehae Ryo al violoncel i Vladislav Bronevetzky al piano el 20 de juliol, i, per tancar el festival, la mezzosoprano Mireia Pintó i Arcattia Ensemble el 27 de juliol. Tots els concerts a Sant Be-net. Les entrades ja estan a la venda al preu de 20 euros cada una, ex-cepte el d’Arteta, que costa 30 eu-ros. L’abonament per a tots quatre concerts és al preu de 70 euros. n

RedaccióManresa

Les ‘Escopíndoles’ culturals continuen aquest maig i juny

nnn El Casal de les Escodines conti-nua oferint les seves “Escopíndoles” culturals durant els mesos de maig i juny. Converses en anglès i italià, narracions de contes per a infants i un nou cinefòrum farceixen la pro-gramació estable i gratuïta impul-sada des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Manresa. Ter-túlies informals en anglès i italià per a joves i adults, quinzenalment. Són tertúlies conduïdes en anglès i italià que es duen a terme quin-zenalment i pensades per a aque-lles persones que tinguin ganes de practicar aquestes llengües.

Les següents tertúlies en anglès sobre viatges, Let’s talk about your trips, es duran a terme els propers dimarts 16 i 30 de maig i el 13 de juny, de 10.30 h a 11.30 h. Cal tenir com a mínim el nivell 3. En italià, les properes converses informals, Una bella serata in italiano, es faran els divendres 5 i 19 de maig, i 2 i 6 de juny, de 18 h a 19 h. Les sessions de narracions de contes per a infants “Mil i un contes” es portaran a ter-me el tercer divendres de maig, el dia 19, i el tercer divendres de juny, el dia 16, i tenen una durada màxi-ma de 45 minuts. Narrats per Mont-se Morera, els infants poden gaudir de Les mil i una nits i d’altres relats de la cultura àrab, i comentar-los. n

RedaccióManresa

Coco Comin i Krzysztof Charamsa a ‘Pessics de vida’nnn La periodista Empar Moliner va haver d’ajornar el 26 d’abril l’ini-ci del segon trimestre del cicle Pes-sics de vida. La segona protagonista del cicle que organitza la demarca-ció del Col·legi de Periodistes de la Catalunya Central és la coreògrafa Coco Comin, que es defineix com una artista amb cames de ballari-na i tarannà d’empresària. Des de fa 45 anys combina la docència, la coreografia i la producció de tea-tre musical. Va crear la seva pròpia escola als 19 anys i al llarg d’aquest temps ha ensenyat a ballar prop de 40.000 alumnes. Serà entrevista-da per Mar Poyato, periodista de RAC1, el 31 de maig.Tanca el trimestre el filòsof i sacer-dot polonès Krzysztof Charamsa, que va ser expulsat del Vaticà l’oc-tubre de 2015, després de fer públi-ca la seva homosexualitat. Ha es-crit el llibre La primera pedra, en el qual denuncia l’homofòbia dins de l’Església. Charamsa parlarà amb Francesc Serrat, periodista de Rà-dio Manresa, el 14 de juny.Les entrevistes comencen a les 8 del vespre a sala d’actes del Casino.n

‘Les mil i una nits’, un dels contes de les ‘Escopindoles’

aJ maNRESa

Mireia Pintó, directora del Festival, i Ainhoa Arteta, que hi serà present


ECONOMIA

Preparen un gran acte de suport a la mineria del BagesRedaccióManresa

nnn El 30 de juny és la data màxima perquè Iberpotash, l’empresa que gestiona les mines del Bages, pu-gui continuar abocant runam salí al Cogulló. Això, segons el Fòrum de la Catalunya Central, format per entitats socials i econòmiques del territori, pot posar en perill el fu-tur de la mineria a la comarca i, per tant, també dels 5.000 treballadors directes i indirectes que en depe-nen. Per expressar el seu “neguit”, el Fòrum prepara un gran acte de suport a la mineria per al pròxim 13 de maig al Pavelló del Nou Con-gost de Manresa. Els empresaris, tal com també ho fan els comitès de treballadors de l’empresa, re-clamen una moratòria que perme-ti a Iberpotash continuar abocant runam salí fins que les obres de la rampa de Súria estiguin acabades i, per tant, la planta surienca pugui absorbir tots els treballadors de Sa-llent. L’acte tindrà lloc al Pavelló del Nou Congost de Manresa des de les 16 h fins a les 21 h. El porta-veu del Fòrum Catalunya Central,

Fèlix Salido, va fer una crida perquè la gent hi participi i per tal de “do-nar visibilitat al fet que hi ha una comarca que dóna suport a l’acti-vitat minera i un territori que vol activitat industrial”.Els empresaris de la Catalunya Central representats pel Fòrum Econòmic defensen la mateixa lí-nia que els comitès de treballadors d’Iberpotash i reclamen una mo-ratòria que permeti que l’empresa minera pugui continuar abocant runam salí al Cogulló fins que la rampa de Súria estigui acabada, una data que l’empresa fixa entre finals de 2018 i principis de 2019.

“Per uns motius extremament do-cumentats i rigorosos, l’obra s’ha endarrerit i, per tant, aquest acord entre les parts —Govern i Iberpo-tash— ha sofert un retard i entenem que, amb la mateixa voluntat que hi havia un acord, si es justifica que el retard ha estat per motius tècnics, aquesta primera data es pot endar-rerir. La bona voluntat de complir una data no ha estat possible i això no es pot girar en contra de qui l’ha volgut complir”, ha explicat Sali-do. L’empresari considera que “un acord de moratòria ha de ser pos-sible entenent la importància de continuïtat del projecte”. n

Assessoren un centenar d’empreses del Bages per innovar

nnn La xarxa Enterprise Europe Network (EEN) de la Comissió Eu-ropea ha donat suport a més d’un centenar d’empreses del Bages en el període 2015-2016 en els seus processos d’innovació i interna-cionalització. Aquest és el balanç del darrer Pla operatiu del node de l’EEN a Catalunya, que s’articula a través d’un consorci liderat per ACCIÓ i el Consell de Cambres i que al territori gestiona la Cambra de Comerç de Manresa. A tot Catalunya, s’han benefici-at d’aquesta xarxa prop de 2.600 pimes.D’una banda, les empreses han re-but assessorament personalitzat en innovació, transferència tecno-lògica i internacionalització per guanyar competitivitat i consoli-dar la seva presència en mercats exteriors. De l’altra, han rebut assessora-ment a través de setze missions empresarials organitzades a Eu-

ropa i països com Xile, Mèxic, Rús-sia o Corea del Sud, amb l’objectiu de fer prospecció de mercat, bus-car noves oportunitats de nego-ci i fomentar la transferència de tecnologia.Durant aquest període 2015-2016, la Cambra de Manresa ha organit-zat tres jornades informatives so-bre programes i ajuts europeus per a la promoció de l’R+D+i, majorità-riament en el marc del programa Horitzó 2020 de la Unió Europea. La Cambra també ha resolt 102 consultes d’empreses sobre te-mes internacionals i ha col·laborat en l’organització dels Brokerage Events en fires com Alimentaria o el Mobile World Congress. Els Brokerage Events són trobades d’empreses catalanes amb empre-ses europees per fomentar projec-tes de cooperació internacional, des d’acords comercials o de sub-contractació fins a joint ventures o projectes d’R+D col·laboratius. En total, han participat en aques-tes trobades més de 2.500 empre-ses provinents de 38 països. n

RedaccióManresa

FORUM CC

Aspecte del Congost en la reunió preparatòria de l’acte del 13 de maig

Sant Vicenç serà el municipi convidat enguany a l’ExpoBages

nnn Sant Vicenç de Castellet esdevé el municipi convidat a l’ExpoBages Ascensió 2017. El certamen, que se celebrarà els dies 19, 20 i 21 de maig al centre de Manresa, donarà pro-tagonisme a Sant Vicenç de Caste-llet enguany. El municipi repetirà la presència a la fira amb un estand propi al primer tram del Passeig, a l’altura del Teatre Kursaal, i com a novetat principal disposarà d’un escenari a la Plana de l’Om en què donarà a conèixer els elements de la seva imatgeria popular. Durant tot el cap de setmana, en aquest espai de la Plana de l’Om es podrà veure, entre altres actuacions, un tast de la Ballada Popular de Gitanes, fes-ta declarada d’interès local. Aquest any el municipi celebra la Ballada Popular de Gitanes el primer diu-menge de juny. També es preveu una mostra dels elements del cor-refoc santvicentí, i també actua-cions d’entitats del teixit cultural i associatiu del municipi. A l’estand propi del Passeig, Sant Vicenç de Castellet difondrà els trets característics del munici-

pi que, just el cap de setmana se-güent del 27 i 28 de maig, celebrarà la novena edició de la Fira del Va-por. L’estand estarà caracteritzat amb elements de la fira de recrea-ció històrica del passat industrial del municipi.La comissió organitzadora de la fira ExpoBages Ascensió conti-nua treballant per acabar de per-filar els expositors, tancar el pro-grama d’actes i organitzar l’oferta d’activitats paral·leles. La cultura popular i els elements d’imatgeria també hi tindran protagonisme a través dels tallers que organitza-rà Xàldiga. El públic podrà expe-rimentar les sensacions d’esdeve-nir un diable i saltar sota el foc a la plaça Puigmercadal. El certamen s’ha consolidat amb èxit al centre de Manresa i aquesta és la cinque-na edició en què ocuparà el cor de la capital del Bages. n

RedaccióManresa


ESPORTSL’ICL Manresa voldria seguir a l’ACB si rep invitació de la lliga

nnn El Consell Executiu del Bàs-quet Manresa, en ple, va presen-tar-se en roda de premsa per anun-ciar que, mentre hi hagi opcions de poder seguir a l’ACB a través dels despatxos, el club està disposat a acceptar una invitació de la màxi-ma lliga estatal després que s’ha-gi consumat el descens esportiu.El president de l’ICL Manresa, Jau-me Arnau, acompanyat de tot el Consell Executiu del bàsquet han volgut llançar aquest missatge per tallar d’arrel la idea que potser se-ria bo anar a la LEB i recuperar la categoria. Des del Consell d’Admi-nistració tenen clar que seguir a l’ACB no depèn del club i que ara

caldrà esperar les incerteses cre-ades per saber si el club serà con-vidat a seguir un any més a la mà-xima lliga estatal.Segons els directius manresans, és probable que enguany no es retiri el cànon d’ascens de la lliga ACB perquè el recurs que posarà l’ACB anul·laria la decisió, de manera cautelar. Tot i així, el club haurà d’esperar a l’Assemblea de l’ACB per saber quin sistema de competi-ció s’estableix per a la propera tem-porada i si això implica una lliga amb més o menys equips.A més, fins al 15 de juny, no es co-neixeran els equips que tenen in-tenció de pujar a la lliga ACB.D’altra banda, el que és segur que no s’evitarà és el milió i mig d’euros de fons de garantia salarial que es

Carles JodarManresa

El dolor i el cervell

a principis de l’any 2000, quan estudiava la carre-ra de Fisioteràpia, ens ex-

plicaven que el dolor el marcaven uns receptors situats a diverses zones del cos, que, quan perce-bien una alteració, enviaven in-formació al cervell, i aquest re-enviava una resposta dolorosa a la zona.Però des de fa uns anys, gràcies a tècniques com la ressonància magnètica funcional, s’ha anat es-tablint una nova teoria, que ens diu que el dolor el construeix el nostre cervell. La neuromatriu del cervell. és a dir, que el cervell, en funció de la informació que li arri-ba dels receptors que hem comen-tat abans, però també en funció de la informació i les experièn-cies prèvies, els prejudicis, etc., que tinguem sobre aquella lesió o zona adolorida acaba construint una resposta que pot ser: dolor o no dolor. i això és independent del dany real que hi pugui haver.molt bé, i això què significa? Doncs bàsicament vol dir que és tan important el dany que existeix a la zona en qüestió com les ex-pectatives i les pors que tinguem nosaltres per acabar determinant si notem dolor. Quan una autori-tat sanitària ens diu: “Quan canviï el temps et farà mal, vés acostu-mant-hi...”, el nostre cervell s’ho apunta, ho integra... i quan can-via el temps genera dolor!

manel Paz ValencianoFisioterapeuta, col. 4935

Tècnic superior en activitat físicawww.fisioterapiaefis.com

demana per poder ingressar a la lli-ga ACB. Precisament aquest és el pagament que els directius veuen difícilment insalvable si l’equip ju-gués a la LEB la propera temporada i aconseguís, en els propers anys, un hipotètic ascens.Per tot plegat, caldrà esperar els esdeveniments dels propers me-sos, però l’ICL Manresa ja ha deixat clar que, si l’ACB torna a convidar al Manresa, la resposta per seguir a l’ACB seria sí.Per la seva banda, Jaume Arnau, el president de l’ICL Manresa, no ha volgut especificar si s’ha plan-tejat seguir o no seguir i sobre can-vis estructurals s’ha emplaçat al 15 de juny, que serà el dia que es coneixeran els equips que tenen opcions d’ascendir. n

Extraordinari èxit de l’atletisme femení a la divisió d’honor estatalnnn L’Avinent Manresa femení con-tinua aportant resultats extraordina-ris per a l’atletisme manresà. En con-cret, han aconseguit quedar segones en la divisió d’honor d’aquest esport darrere del potent equip del Playas de Castellón i han superat clubs tan po-tents com la Joventut Atlética Elche i Piélagos de Cantabria. En aquesta jornada, les manresanes van estar lluitant pel títol des de la primera fins a la darrera prova del programa de competició. Al final, la satisfacció va ser màxima amb el segon lloc acon-seguit. De fet, en els tres anys que fa que l’Avinent Manresa femení és a la màxima categoria, mai havien acon-seguit una segona posició. Individu-alment, cal destacar el rècord absolut de l’entitat aconseguit per la llança-dora de Gandia, Anihona Martínez, en el concurs de disc en llançar l’ar-tefacte fins uns esplèndids 43,11 me-tres. També la manresana Mònica Clemente, que ocupa la segona po-sició, va igualar el rècord absolut de perxa en superar el llistó sobrer 3,90 metres. Cal esmentar l’única victò-ria manresana en aquest encontre, a càrrec de la marxadora Mar Juárez en els 5.000 marxa, en imposar-se amb uns excel·lents 23’51”28. Ara les man-resanes hauran d’esperar a la propera jornada per demostrar el seu extra-ordinari moment de forma, en una competició que es disputarà, molt probablement, en terres catalanes. No es descarta que l’estadi del Con-gost pugui acollir aquesta jornada de la divisió d’honor femenina d’at-letisme. n

CaRLES JODaR


Un punt i a partamb ANNA GANZINELLI(periodista)

Capítol 33

La vaig reconèixer de lluny. Pel perfil, suposo. O pels cabells. No ho sé. No m’hauria esperat mai trobar-me-la en aquell espai, ni en aquell context. Jo avançava pel passadís llarg, salvant obstacles a banda i banda. I a mesura que m’hi vaig acostar, vaig adonar-me que ella parlava per telèfon, en un to gairebé inaudible. Mirava distreta per la finestra, sense veure el mar. El món a l’altra banda del vidre ens era del tot aliè. A ella i a mi. Amb les celles arrufades, semblava donar ordres a qui l’escoltava en la distància, mentre amb l’altra mà es posava els cabells darrere l’orella. Una vegada i una altra.Vaig alentir el pas, inconscient. O potser conscient. La curiositat em guanya. Sempre. I quan estava a punt de traçar una corba dissimulada cap a la dreta, en direcció a la màquina d’aigües i refrescos, va penjar el telèfon i es va girar cap a mi, amb el gest d’arrencar a caminar. Va obrir el ulls amb expressió de sorpresa. Se’m va notar que feia estona que la mirava. —Marta Fontquerni. L’última persona que esperava veure aquí —va dir amb un mig somriure i va allargar la mà per encaixar la meva. Hi vaig respondre amb decisió. No suporto les salutacions toves.—Tens raó. Si ho haguéssim fet a propòsit, no ens hauria sortit tan bé. —Veig que et porto un cert avantatge, per això —va observar, apuntant amb el cap la meva panxa, voluminosa i punxeguda—. Jo ja he fet la feina.

—Ostres, enhorabona, doncs! Ha anat tot bé?—Sí, s í . L’he deixat dormint a l’habitació, amb el pare. —Va mirar cap a la tercera porta a la dreta. Era la que tenia més flors a banda i banda, en aquell passadís selvàtic.— Ha nascut de matinada i fins ara no hem pogut descansar. Però abans havia de fer un parell de trucades per deixar-ho tot lligat. Per això he sortit un moment.—Me n’alegro. Jo ja en tinc ganes, també. A veure si no triga gaire.—Però ja estàs de part? O com és que ets aquí?—No. Bé, és que f inalment han decidit provocar-me’l. En les darreres

setmanes no ha crescut gaire dins la panxa i ens han dit que val més que neixi, que ja està prou madur, i que un cop fora, amb el pit, s’engreixarà millor. Massa estrès, em van diagnosticar. I es veu que això els passa factura.—Vaja. Doncs a veure si va tot ràpid i bé. Una hora curta, que diuen, eh? —Es va posar a riure i em va acostar la mà a l’espatlla, en un gest empàtic, solidari.—Això espero.Ens vam quedar uns segons en silenci, incòmodes. Ella es va ajustar la bata sobre el pit i va tornar a endreçar el ble de cabells rere l’orella. La notava dubtar si feia un pas endavant o deia alguna cosa més. Al final em vaig

decidir jo. Li ho devia.—D’això... aprofitant aquesta trobada tan inesperada, m’agradaria demanar-te disculpes pel que va passar l’últim cop.—Sí. Bé, no passa res. Són “gajes del oficio”, oi? —Ja. No pretenc que siguem amigues. Un periodista i un polític mai no haurien de ser-ho. Però em vaig encaparrar en el guió i tots els temes candents que hi havia a la ciutat i no vaig ser prou hàbil de notar la tensió a temps. Hauria hagut de tenir més mà esquerra.—Jo també em vaig escalfar més del compte. Em va fer ràbia no poder explicar totes les coses bones que

Duel d’envergadura

Aquesta secció ofereix un seguit d’escrits de la periodista Anna Ganzinelli sota el títol ‘Freqüència Ficció’ que volen ser un ‘Punt i a part’ del diari, en els quals, en forma de pensaments, desenvolupen la visió d’una persona davant els fets quotidians, les il·lusions i les situacions amb què ens enfrontem. No te’ls perdis a cada Freqüència.

FREQÜÈNCIA FICCIÓ

estem fent. Però la sortida va estar fora de lloc. Només faltaria que els periodistes no em pugueu preguntar el que vulgueu.Un altre silenci breu. Totes dues mirant a terra. Vaig notar un cop de peu fort sota el ventre i se’m va escapar un au, quin mal. Ella va riure.—Em sembla que aquí dins tens algú que et reclama —va dir, còmplice, amb la mirada conciliadora—. Estem en paus, doncs. Disculpes acceptades. —Alcaldessa —vaig allargar la mà—, gràcies. I enhorabona de nou.—Digue’m Ada. Aquí dins, i amb bata d’hospital, tots perdem el càrrec.Li vaig somriure i, en un gir lent, vaig fer cap a la màquina de begudes. Amb la mà sota la panxa, vaig avançar tranquil·la, vaig comprar una ampolleta d’aigua i em vaig asseure en una cadira de plàstic, de cara a la finestra que donava al passeig Marítim. Estava contenta d’haver tancat el capítol. Aquella entrevista em va deixar amb molt mal cos, en el seu moment. Inevitablement, ens tornaríem a trobar. I preferia haver aclarit els termes.Vaig fer un glop a l’aigua glaçada i la vaig aguantar un moment dins la boca, per escalfar-la una mica. La mare m’ho feia fer de petita i m’havia quedat el costum per sempre més. En empassar, vaig notar un altre cop, ara a la part esquerra del melic. El meu fill sabia que estava a punt de sortir i em deia coses.“Ja va, petit. O petita, què seràs? Tinc ganes de veure’t la cara, de sentir-te sobre el pit, d’ensumar-te la pell, de menjar-te a petons. Sé que no t’he fet gaire cas aquests mesos. Però ara ja estic tota per tu. I el pare. I l’Octavi, que està impacient per conèixe’t. Vine quan vulguis. T’estem esperant.”

@annaganzinelli (Continuarà)

Me n’alegro. Jo ja en tinc ganes, també. A veure si no triga gaire.


ENTRETENIMENT

938 720 205

FREQÜÈNCIA

Anuncia’t a

Zodíac 2017

HORITZONTALS: 1. Falta de consentiment per no haver superat l’examen / 2. Re-creo a la memoria. Té el marit en-feinat amb unes calderes infernals / 3. Col isolada. Llavis prominents de Montjuïc, amb totes les galtes. Pedra de faixa / 4. Ribes desen-ribades. No arriben a estelades però a vestides sí / 5. Més breu que un encàrrec però de més res-ponsabilitat. Sempre reclama el que és seu / 6. Al punt de mira. Forat de joier. Centre de totes les enveges / 7. Foll com un ibfant de novel·la. Suros prims i rodons pels ormejos de pesca / 8. Rambo a la japonesa. Meitat occidental de Masquefa / 9. Onada de 40 graus cap amunt. Una mica punyetera / 10. Com que era pobre només tenia una filla. Basc amb tirada a l’atletisme / 11. Fa més remor que cap altra. Es pot fer servir per rebentar les baules. Ormeig per pescar, amb suro o sense / 12. Banda sonora d’una bona faena. Mig duet (o un dietista recoma-nant fuet?) / 13. Patac per culpa d’una pastanaga?: no, massa de paper mastegat. Empaitar a crits.

VERTICALS: 1. Saborós, però a més a més fi i delicat. Distància aconsellada per revisar el propà / 2. Ve de baix. Nin-gú hi vol viure però molts futbolis-tes hi van de cara. Plaç il·limitat / 3. Mores disfressades d’ase. Ocultes sota aparences quasi amargues / 4. Principis d’acoblament. Frontisses als genolls. Dobla a tota velocitat / 5. I quan els futbolistes hi arriben, aquest els interpel·la. Amara els camps i el vestit de la cançó / 6. Continua fent remor. Dir els versos en veu alta. Un vaixell ple de calai-xos / 7. Caritat pel senyor rector. No és susceptible de fregir ni de refreda, però de disgregar sí / 8. Cadascú hi diu la seva, o si més no hi està convidat. Menú establert pel del fuet / 9. Abracen l’Albert. Sistema per mesurar els metres amb comes. El sant dels rojos / 10. Mescla d’hidrocarburs, o de ceri i resina, per exemple. Aquest no se sap si és tan atlètic / 11. Empre-nyosa. Era frugal i exigent amb ell mateix, i amb la mainada ja no di-guem / 12. Remenat d’oca. Resca-balar-se d’una pèrdua però això sí, sense pispar res.

MOTS ENCREUATS, per Pau Vidal

URGÈNCIESTot tipus d’urgències 112Bombers i Ambulàncies 112Urg. Primària Bages 93 875 79 67Mossos Bages 93 875 98 00Policia L. Manresa 93 875 29 99HOSPITALSSant Joan de Déu 93 874 21 12Centre Hospitalri 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50SERVEISInformació Municipal 010Renfe 902 24 02 02FGC 93 205 15 15Julià 93 431 11 00Alsina Graells 902 42 22 42Castellà 93 874 68 00Eix Bus 93 874 66 66Costa Calsina 93 873 84 54Hispano Igualadina 902 44 77 26Masats 93 804 12 13Radio Taxi 93 874 40 00Taxis Manresa 93 877 08 77Ajunt. Manresa 93 878 23 00TE

LÈFO

NS

D’IN

TERÈ

S

ÀRIES 21 / 03 - 20 / 04

Si senties que paties un embolic i no podies veure clar, desapareix la boira i emprens accions que t’aju-daran a desbloquejar-te.

TAURE 21 / 04 - 20 / 05

Moment de rebre el fruit, potser de molt de temps de treball. Et pots sentir, però, com si alguna cosa t’impedís gaudir-ne del tot.

BESSONS 21 / 05 - 21 / 06

El descans agafa protagonisme i et pots trobar cercant teràpies alter-natives per millorar el son.

CRANC 22 / 06 - 22 / 07

És comprensible que tinguis una mica de pressa per posar-te al dia, però pensa que tot necessita el seu temps.

LLEÓ 23 / 07 - 23 / 08

Et pots trobar posant ordre als pa-pers i no serà estrany que trobis quelcom que creies perdut per sempre.

VERGE 24 / 08 - 22 / 09

El teu sistema de creences és posar a prova i tendiràs a l’escepticisme. És important no perdre la fe, es-pecialment en tu mateix.

BALANÇA 23 / 09 - 20 / 10

Cercaràs tot allò que et proporci-oni seguretat, tant material com emocional, i posaràs al dia l’eco-nomia.

ESCORPÍ 21 / 10 - 22 / 11

No siguis tan rebuscat i no per-dràs energia en assumptes que no et convenen. Aposta per la llum i les idees clares.

SAGITARI 23 / 11 - 21 / 12

En el més intern, entens algunes coses que ni veies fa 10 anys. Les dures vivències no han estat en va.

CAPRICORN 22 / 12 - 21 / 01

Al teu voltant les coses creixen i es multipliquen. Això passa espe-cialment si has aconseguit canvi-ar el xip.

AQUARI 22 / 01 - 19 / 02

Vas apostar per una manera de fer les coses, durant temps pots ha-ver-te sentit sol però t’envoltes de persones amb coses en comú.

PEIXOS 20 / 02 - 20 / 03

En l’activitat física trobaràs una manera de superar-te i de gaudir de moments només per a tu.

Banc de continguts. Dhanna Astròloga

Mercè Garau és CONTRAPORTADA com a ...24 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 4 aL 17 DE maig DE 2017

Directora general del Servei d’Ocupació de Catalunya

“La nostra funció és rescatar treballadors de l’atur cap a l’ocupació”L’ENTREVISTA

Mercè Grau és des del mes de gener de l’any passat la directora general del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i fa uns dies va ser entrevistada en el programa “Anem per feina” a Cana Taronja TV.

L’atur dels darrers mesos tendeix a la baixa, això es tradueix en creació d’ocupació?Evidentment, crea ocupació, però és una ocupació de curta durada moltes vegades, d’entrades i sor-tides molt ràpides. Hi ha molta contractació, però amb molt de moviment dins el mercat de treball i, d’altra banda, contractes de curta durada amb salaris baixos. És a dir, estem contents perquè realment hi ha una millora, però la qualitat d’aquesta contractació que s’està donant no és l’òptima si volem garantir un país que tingui futur en pensions, en prestacions i amb un estat del benestar.

Quan baixa l’atur pot ser que es creï ocupació, però també pot ser degut al fet que hi ha gent que marxa del país o treballadors que han esgotat ja la prestació. Com hem de llegir cada mes aquestes dades d’atur que surten?Les dades d’atur registrades són les de la gent que va a les oficines i s’apunta perquè vol cercar feina. La motivació a vegades no és perquè vulguin cercar feina, sinó que és perquè tenen un altre tipus de motivació, o sigui que d’aquestes 453.000 persones que tenim apun-

tades a les oficines moltíssimes ja no confien trobar feina i, en canvi, s’apunten perquè poden tenir una prestació, poden tenir descompte d’una beca de menjador. Amb molts avantatges, és normal que ho facin. Nosaltres el que fem és intentar separar les persones que realment volen treballar i poden de les que realment encara que s’apuntin no són població ocupable. Ells mateixos es consideren població ocupable perquè tenen altres ocupacions, potser de càrregues familiars o altres qüestions, que no els posen en disposició de treballar.

I són persones que potser han esgotat la prestació també, no?N’hi ha molts que han esgotat la prestació i, bé, també han estat molts anys de crisi i molta gent se n’ha anat a buscar-se la vida. La nostra funció, però, i el nostre repte, és rescatar molta d’aquesta gent cap a la feina. Rescatar-la vol dir donar-li la confiança que hi ha llocs de feina que en aquell moment

Jordi Cuadras

ja començaven a tenir vacants les empreses i ens ho comentaran els companys d’aquí. Comencen a tenir problemes per cobrir llocs de feina i el nostre repte és com aixecar tota aquesta gent, formar-la i preparar-la perquè sigui òptima a les empreses.

Per fer possible aquest repte quins són els recorreguts, quines són les eines que ofereix el SOC?La primera és l’orientació, i la base és que, quan una persona s’ha quedat sense feina, s’inscrigui, vagi a una oficina de treball del SOC, s’inscrigui demanant feina i, des d’allà, li faran una orientació per ad re ç a r-l a a u n s er vei segons el diagnòstic que s’hagi fet d’orientació amb molta més profunditat, o bé ja directament de formació de diferents serveis que dóna el SOC per ajudar-la a trobar feina. Entre aquests serveis, hi ha un acompanyament d’estar molt del costat de la persona per fer tot aquest trànsit, que en principi és complicat.

L’ocupació que s’està creant són sous baixos i amb contractes amb una temporalitat més aviat curta. En quins sectors s’està creant l’ocupació?S’està creant ocupació sobretot als serveis, una mica també s’està estimulant la indústria i tenim el gran repte també de cobrar les vacants de més qualificació, és a dir, aquí diguéssim que tenim dos gruixos de població. Una part de població molt poc formada, que l’hem d’aixecar perquè arribi a una formació més tècnica, més acurada i més a l’abast de les necessitats de les empreses. Per això, tenim els dispositius de certificats de professionalitat. Són formacions molt curtes, però amb molta pràctica i molt enfocades. I després tenim el repte de la gent més formada que no tenim, diguéssim, la massa universitària que tenim encara necessita molta més gent en les àrees tècniques, en les competències STEM (estadís-tica, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). Són les àrees en què les empreses tenen més necessitats. Tot això acompanyat d’unes com-petències més transversals, de comunicació, de resolució de problemes de resolució personal. Totes aquestes competències també són fonamentals a qualsevol nivell per així tenir un lloc de feina.

I tot això a casa amb els perfils que es troben a l’atur. Quin és el perfil de persona que no té feina?Aquest és el repte. Per exemple, ara mateix tenim un 10 % més d’atur femení que masculí. Perquè les dones tenen més problemes

de disponibil itat, no perquè estiguin menys formades. L’atur també afecta molt més gent amb poca formació o gent formada en branques que no són les que les empreses cerquen. En canvi, tenim moltes vacants de perfils que no tenen la gent formada per a això. I són les vacants més tecnològiques, que requereixen perfils més resolutius, directius o de comandaments intermedis. Això costa molt.

A part d’aquesta diferència del 10 % d’atur femení respecte de l’atur masculí, hi ha col·lectius que es troben amb més risc com els joves i els més grans de 45 anys. Hi ha una atenció especial a aquests col·lectius?Per descomptat, tenim els pro-grames de garantia juvenil. Aquí a la taula seuen amb mi el nostre company d’Ampans i també d’altres entitats que col·laborem amb el SOC en programes de garantia juvenil, fins i tot per a col·lectius de discapacitats i d’altres. Bé, els col·lectius que tenim de joves, especialment de 16-18 anys, són molt complexos; podríem allargar-ho fins als 24 anys, ja que la majoria no tenen l’ESO. A un 62 % dels 69.000 inscrits a la garantia juvenil de Catalunya, que, com a màxim, tenen l’ESO, se’ls estan donant oportunitats, però a còpia de fer-los un seguiment i un acompanyament intens i individualitzat, de donar-los seguretat en ells mateixos, perquè es recuperin com a persones, perquè tinguin un referent dins d’aquestes entitats i incorporar-los d’acord amb els seus gustos. n

Directora general del Servei d’Ocupació de Catalunya ... · DEL 4 aL 17 DE maig DE 2017 l...

Documents

Transcript of Directora general del Servei d’Ocupació de Catalunya ... · DEL 4 aL 17 DE maig DE 2017 l...