w w w. s i tg e s f i l m fe s t i v a l . c o m

Dissabte 6 d’octubre de 2012 · Número 3

Pàg. 11danielle harris

Pàg. 05insensibles

Pàg. 07F

Pàg. 10don coscarelli

Prado 20:30

2DIARI DEL FESTIVAL

Dissabte 6 d’octubre 2012

TREN FANTÀSTIC!Del 4 al 14 d’octubre (ambdós inclosos) Tren directe Sitges – Barcelona (Sants) Sortida des de Sitges: 1:30h de la matinada.Són vàlids els abonaments de Renfe i ATM.Són vàlids els bitllets i abonaments de Renfe i ATM, adequat al nombre de zones del trajecte realitzat.

El Tren Fantàstic sortirà puntualment a la 1:30h, sense excepcions. En cas de retard en les projeccions nocturnes, la sortida d’aquest tren no es modificarà.

Consulteu tots els horaris, parades i preus a www.rodaliesdecatalunya.cat o bé al 900 41 00 41

El Festival no és responsable dels possibles canvis d’horaris d’aquests serveis de transports. Els possibles

canvis en les projeccions del Festival no afectaran ni modificaran l’horari dels serveis de transports.

BUS DIÜRN I NOCTURNMonbús Consulteu tots els horaris, parades i preus: 93 893 75 11 / www.monbus.cat

BUS URBÀ DE SITGESConsulteu horaris i parades a: Transports Comtal: 902 302 025

inFormació TransPorTs

Compra les teves entrades anticipa-des a través de Telentrada de Cata-lunya Caixa, per internet a (www.telentrada.com), per telèfon trucant al 902 10 12 12 o en qualsevol oficina de Catalunya Caixa.

PREUS (IVA inclós)8,50€: Secció Oficial Fantàstic a Com-petició, Secció Oficial Fantàstic Pano-rama, Secció Oficial Fantàstic Galas, Secció Oficial Noves Visions, Secció Anima’t, Secció Seven Chances, Sitges Family, Sessions Especials6,50€: Secció Retrospectiva i Home-natges (Sitges Clàssics), menors de 14 anys per a la secció Sitges Family7,50€: Sessions Anima’t Curts, sessió SOFC Curts i sessió SOFP Curts10,50€: Maratons, Programa doble i Sessions 3D12,50€: Maratons del 14 d’octubre, Gala d’Inauguració i Gala de Cloenda4,50€: Classes magistrals (Sitges Fòrum)

Localitat numerada (LN)Les sessions de tarda i nit de l’Audi-tori disposen d’un nombre limitat de butaques numerades. Amb aquesta entrada, per només 2€ més, no hau-ràs de córrer per aconseguir una bona localització.

ABONAMENTS FANTÀSTICS*Abonament 20 entrades: compra de 20 entrades per a 20 sessions diferents i s’aplicarà un descompte del 20%.Abonament 10 entrades: compra de 10 entrades per a 10 sessions diferents i s’aplicarà un descompte del 10%.

CARNETS AMB DESCOMPTE*20% de descompte en la compra d’entrades als clients de Catalunya Caixa, vàlid per la compra a tra-vés de Telentrada i amb un límit del 5% de l’aforament de la sala. 20% de descompte en la compra d’en-trades pels titulars del Carnet Biblio-teques, Carnet Jove, Targeta Cinesa Card, Club Casa Àsia, Club Fnac Oci i Cultura, Targeta Amiga Desigual, Club TR3SC, Club UOC, RACC Master, RAKK 4u, acreditats Special Olympics, Amics JoTMBé i majors de 65 anys. Els descomptes no són acumulables. El titular haurà de mostrar el DNI i el seu carnet de descompte a les ta-quilles.

* Excepcions dels abonaments Fantàs-tics i dels carnets de descompte: els descomptes no són aplicables a les gales d’Inauguració i de cloenda, ma-ratons del 14 d’octubre, Abonament

Matinée, Abonament Auditori, Butaca VIP i Localitat Numerada.

VENDA D’ENTRADESPots comprar les teves entrades anti-cipades a través de Telentrada de Ca-talunya Caixa, per internet a www.telentrada.com, per telèfon trucant al 902 10 12 12 o en qualsevol oficina de Catalunya Caixa.

Del 4 al 14 d’octubre també les podràs adquirir a les taquilles de l’Auditori situades a l’Hotel Meliá Sitges (c/ Ra-mon Dalmau, s/núm) i a les taquilles Jardins Retiro situades als Jardins del Retiro (c/ Àngel Vidal, 17).

Comissions:Sessions d’inauguració i de cloenda: Internet, telèfon i oficines: 2€Resta d’entrades: Internet, telèfon i oficines: 1€

RECOLLIDA D’ENTRADESImprimeix les teves entrades amb el sistema Print at home de Telentrada i evita cues. Aquesta opció incorpora tres sistemes de seguretat: identificació nominativa, codi de barres i codi QR.

TAQUILLES DEL FESTIVALEs podran adquirir entrades per a tots els cinemes i sessions a:Taquilla Auditori (Hotel Melià Sitges - Sala Tramuntana). Carrer Ramon Dal-mau, s/núm. Horari: Des de les 9 h i fins l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes Auditori o Tramuntana.Taquilla Jardins Retiro. Carrer Àngel Vidal 17 (també accés pel carrer Je-sús). Horari: Des de les 9 h i fins l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes Retiro o Prado. Molt important: Les entrades per a les sessions que comencin abans de les 9h a qualsevol dels espais s’hau-ran adquirir/recollir anticipadament (Print at home / caixers Catalunya Caixa / oficines Catalunya Caixa / a les taquilles (segons horari).

Observacions: Forma de pagament aceptada en efectiu i targeta. Es dona-rà prioritat a la venda d’entrades per a les sessions immediates. Queda pro-hibit l’accés a la sala un cop comen-çada la sessió. Únicament es contem-plarà el canvi o devolució de l’import de l’entrada en el cas de cancel·lació del/dels llargmetratge/s anunciat/s en la programació.

Es recomana consultar la descripció de les pel·licules abans d’adquirir les entrades.

inFormació i Venda d’enTrades

el diari del FesTiVal

COORDINACIÓ Violeta Kovacsics

REDACCIÓ Gerard Casau, Toni Junyent, Àlex Vicente, Pau Teixidor

MAQUETACIÓ Juan Carlos Gómez, Sonja Albertin, Francisco Valenciano (Estudio Fénix)

FOTòGRAFS Miguel Àngel Chazo, Jesús Paris

IL·LUSTRACIÓ Guillem Dols, Deamo Bros.

VOLUNTÀRIA Patricia Salvatierra

COL·LABORACIÓ Natalia Marín, Deborah Camanyes, Paco Galindo

3DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 6 d’octubre 2012

el cuerPo, Pel·lícula d’inauguració, al reTiro

l’equiP d’among Friends

roda de Premsa de yim Pil-sung

els germans PasTor a la Trobada sobre l’aPocaliPsi

don coscarelli reP la màquina del TemPs

jamie bradshaw, direcTor de branded

4DIARI DEL FESTIVAL

Dissabte 6 d’octubre 2012

S.O.F. PANORAMA RETIRO 23:00

american mary

Personatges tan diferents com Pedro Almodóvar, Jennifer Lynch i Ryan Murphy, showrunner de la sèrie Nip/Tuck, tenen una cosa en comú: quan es tracta de trobar arguments rocambolescos i fron-terers amb la distòpia terrorífica, tots tres saben que la cirurgia estètica i l’amputació corporal acaben sent excel·lents aliades. Jen i Sylvia Soska, germanes bes-sones canadenques i aficionades al gènere des que eren gairebé tan petites com el nadó de Rosemary, s’apunten ara a l’horror cosmètic amb un segon llarg, després d’un curt amb un títol tan definitori del seu estil i interessos temàtics com Dead Hooker in a Trunk.American Mary segueix el tortuós camí d’una estudiant de medici-na ofegada pels deutes als quals empeny el sistema universitari nord-americà. A punt d’entrar en la més absoluta ruïna i des-encantada amb el professorat universitari a qui, en una època no tan llunyana, fins i tot va ad-mirar, Mary decideix endinsar-se en el món de la cirurgia plàstica clandestina. La seva clientela? Ar-tistes de performance aficionats a transformar el seu cos més enllà dels límits que imposa la legali-tat, els quals sotmetrà a transfor-macions nocturnes. Mary aconsegueix així tirar enda-vant la seva vida. Però en cap mo-ment no li ha passat pel cap que la seva nova ocupació li podria provocar efectes psicològics més nocius que assistir a una matança massiva i després veure una ma-rató de comèdies amb Sandra Bu-llock. Injustament ignorada per la majoria de certàmens (les se-ves responsables es van declarar públicament decebudes d’haver estat descartades per Toronto), American Mary serà projectada a Sitges després de provocar crits d’espant al Frightfest de Londres. El director del nostre festival, Án-gel Sala, l’ha assenyalada com una de les cintes de la present edició que serien mereixedores de

generar un autèntic culte al seu voltant. Esteu avisats!

ANIMA’TRETIRO 16:15

berserK. The golden age arc 1. The high King’s egg

En el último Salón del Manga de Barcelona, los chicos de Glé-nat EDT nos sorprendieron con la recuperación de Berserk, una saga épica fantástica creada a fi-nales de los 80 por Kentaro Miu-ra. Glénat empezó a reeditar los tomos que ya habían aparecido en España, además de ponernos al día con el material aún inédito en los quioscos. Los seguidores del manga están de enhorabuena, puesto que Sitges proyecta hoy la primera de las tres partes de la ambiciosa adaptación cinemato-gráfica que ha llevado a cabo Tos-hiyuki Kubooka, actualizando así la versión televisiva que se hizo a finales de los noventa. La mala noticia es que para ver las dos en-tregas restantes de la saga habrá que esperar. La segunda llegó a los cines japoneses este verano y la tercera lo hará a finales de año. Aunque, siendo positivos, ¿quién puede resistirse al placer que pro-duce un buen cliffhanger?Ambientada en un universo me-dieval con elementos fantásticos, Berserk cuenta la historia de Gat-su, un joven mercenario que, tras ser derrotado en un duelo, se ve obligado a unirse a la Banda del

Halcón, liderada por el enigmá-tico Griffith, un misterioso per-sonaje cuyas intenciones no son tan claras como parecen. Muy bien recibida por los fans que ya han podido verla, esta fiel adapta-ción del manga de Kentaro Miura, más adulta, oscura y violenta que la serie televisiva, no escatima en vísceras ni en gráficas escenas de sexo. Estad avisados, y prestad atención también a la hermo-sa banda sonora compuesta por Shiro Sagisu y Susumu Hirasawa.

NOVES VISIONS - FICCIÓPRADO 22:45

la araÑa VamPiro

Va ser un dels grans desco-briments del prestigiós Festival de Cinema Independent de Bue-nos Aires (BAFICI), on va obtenir els guardons al millor actor (per a la jove estrella local Martin Piroyanski, vist a XXY de Lucía Puenzo) i a la millor pel·lícula argentina. El director Gabriel Medina, que debutà amb la molt prometedora Los paranoicos, con-tinua despuntant com un direc-tor amb futur. En la seva segona entrega, Medina recorre territoris limítrofes amb el cinema de gè-nere, als quals accedeix a través d’un paisatge tirant a quotidià, a la manera del que va fer Gus van Sant a Gerry o el seu compatriota Fabián Bielinsky a la molt desta-cable El aura, amb la qual com-parteix protagonista, el veterà Alejandro Awada.A La araña vampiro, pare i fill bus-quen un lloc on poder refugiar-se. El jove té atacs de pànic i el seu progenitor decideix que l’aïlla-

ment serà la millor solució per a tranquil·litzar-lo. Però aquest jove urbanita tindrà problemes per a viure en l’entorn salvatge triat pel seu pare, en el qual una gran aranya irromprà en forma d’ame-naça tangible, com si fos la tra-ducció visible del paisatge interior d’uns protagonistes que hauran d’aprendre a superar-se a si ma-teixos. Medina aborda assumptes tan clàssics com el pas a la madu-resa i les relacions paterno-filials, i reflexiona sobre aspectes tan contemporanis com ara la mascu-linitat ferida en temps de neurosi i fragilitat. Però alhora dissenya una mena de road movie a peu, una buddy movie entre familiars pròxims i una pel·lícula d’aventu-res en què el contacte amb la na-turalesa salvatge serveix de ritual iniciàtic i experiència transforma-dora. Malgrat la seva aparença inicial, la complexitat del resultat acaba saltant a la vista. Més que una pel·lícula de gènere, La araña vampiro és un film de gèneres.

SITGES FAMILyRETIRO 10:15

aFTer school midnighTers

Recordeu aquells models anatòmics que acumulaven pols en un racó de la classe de cièn-cies? Alguna vegada vau interro-gar-vos, entre una lliçó sobre la fotosíntesi i una altra sobre el sis-tema nerviós, a què es dedicaven aquests cossos artificials quan marxàvem a casa? La resposta arriba en forma d’es-bojarrada cinta d’animació japo-

nesa, en què un model anatò-mic d’una elitista escola privada cobra vida passada la mitjanit i s’acaba aliant amb tres nenes entremaliades amb ganes de viure aventures per a trobar tres medalles amagades per les aules i passadissos de l’escola. Segons una llegenda urbana estesa per tota la ciutat, qui les aconseguei-xi reunir veurà com es fa realitat el seu desig més preuat.After School Midnighters , estre-nada amb èxit aquest estiu pas-sat al Japó, ha estat escollida per a representar el país en la cursa de l’Oscar d’animació. Al darrere de la proposta hi ha el nom d’Hi-toshi Takeyiko, que ja va encarre-gar-se de dirigir un curt d’anima-ció amb el mateix títol l’any 2007, que ha donat origen a aquesta versió en llarg, pensada per a tota la família. Els fans de l’anime tenen cita obligatòria amb una pel·lícula que obre la porta a un món molt menys infantil del que podria semblar a primera vista, en el qual sobresurt un disseny de per-sonatges que s’allunya dels parà-metres habituals en l’animació japonesa per abraçar un estilitzat minimalisme visual, com també uns diàlegs musculats per la inu-sual influència de l’slapstick.

S.O.F. COMPETICIÓAUDITORI 08:30, 20:15

aFTershocK En una edició marcada per

l’apocalipsi, on la natura gaudirà de l’indescriptible plaer de ven-jar-se contra el seu etern enemic, no podia faltar una cinta de ca-tàstrofes amb un dels fenòmens estel·lars del gènere: terratrè-

5DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 6 d’octubre 2012

mols! L’escala de Richter torna-rà a batre rècords històrics amb aquesta espectacular cinta de terror dirigida per Nicolás López (Santos, Sitges 2008) i coescrita, interpretada i produïda per Eli Roth (Hostel, Hostel 2), qui ja fa temps que s’està construint una sòlida carrera com a productor. Amb aquests dos vàndals com a capitans de la nau, la diversió i el cinisme més extrem no faltaran a la seva cita amb l’horror.En plenes vacances a Xile, on el seu objectiu és lligar amb les boniques noies autòctones, un turista americà nerd (Roth) i els seus amics es veuran immersos en una de les pitjors experiències que el destí els ha preparat. Quan la terra comença a tremolar tot s’ensorra i arreplega indefecti-blement tothom que troba al seu pas, els protagonistes d’aquesta esbojarrada història són en una soterrada discoteca de moda de Valparaíso. Però escapar a la su-perfície serà només el principi.López ha trobat en la terra dels seus orígens l’escenari perfecte per fer tremolar els espectadors amb una història inspirada en els fets que van colpejar el país l’any 2010. Els protagonistes d’aques-ta disaster movie amb abundants pinzellades de gore hauran de fer front a la devastació, la mort i la depravació més absoluta.

Amb la presència de l’equip

S.O.F. COMPETICIÓ AUDITORI 22:45

insensibles Disfressat de thriller històric i

embolcallat amb una factura de categoria, Insensibles es destapa

com una de les sorpreses més agradables del fantàstic de quali-té. Amb una narració en paral·lel sobre dues històries que passen en èpoques diferents (la Guer-ra Civil i l’actualitat), la primera pel·lícula de Juan Carlos Medina es confirma com una barreja esti-mulant de gèneres.En un poble apartat del Pirineu, l’any 1931 neix una generació de nens amb una estranya ma-laltia: són insensibles al dolor físic. Agressius i irresponsables, aquests infants creixen amb una percepció trastornada dels valors humans; són un perill incontrolable. Mentrestant, en l’actualitat un neurocirurgià brillant (Àlex Brendemühl, que fa doblet al festival amb El Bosc)

que necessita un trasplantament urgent, descobreix respostes so-bre el seu origen en aquell grup de nens.Amb aquesta premissa, es desen-volupa una història a cavall entre el suspens i el terror fantàstic (alguns ja la comparen amb El laberinto del Fauno). Insensibles no cedeix als cànons més correc-tes, sinó que afronta amb duresa i contundència la violència i el terror. Però qui vulgui anar més enllà, trobarà en la tràgica i dura vida d’aquests nens la metàfora del destí col·lectiu d’una genera-ció perduda per les petjades d’odi i intolerància generades per la Guerra Civil.

Amb la presència de l’equip

S.C. NEO CULTE FOCUSPRADO 13:15

PhanTasma El pes de la història no ha

caigut en va sobre Phantasma:

avui és considerada una genuïna cinta de culte. Don Coscarelli va dirigir, escriure, produir i rodar Phantasma el 1977, amb només 20 anys, encara que finalment, degut a problemes de finança-ment, es va estrenar el 1979. El film va ser una autèntica ale-nada d’aire fresc entre els nom-brosos títols de finals dels 70 que, després de l’èxit aclaparador de The Texas Chainsaw Massacre o I Spite on Your Grave, van explotar el filó de la venjança i la violència extrema. Si bé és cert que aques-tes pel·lícules van assentar els fo-naments del cinema de terror dels 80, es corria el risc d’homogene-ïtzar i simplificar el gènere. Phan-tasma, però, ofereix un producte híbrid, on el terror s’alterna amb

S.O.F. GALESAUDITORI 18:15

maniac

El Maniac de 1981 és, per molts motius, una pel·lícula irrepetible. El primer film comercial de Willi-am Lustig (abans havia fet incur-sions en el cinema pornogràfic) anava molt més enllà del simple terror per erigir-se en un retrat anímic del Nova york de principis dels anys vuitanta. A través de la fi-gura d’un assassí en sèrie, Maniac supurava una autenticitat gairebé documental i transmetia una sen-sació de perill constant, l’atmosfe-ra viciada de carrerons i avingudes poblats per ionquis i putes.Alexandre Aja i Gregory Lavasseur eren perfectament conscients d’això quan van començar a ru-miar aquest remake, i per aques-ta raó el Maniac que ha dirigit Franck Khalfoun presenta unes diferències molt notables que el distancien del seu model. Si bé és cert que la línia argumental és pràcticament idèntica (un psi-còpata viu envoltat de maniquins, que decora amb les cabelleres de les seves víctimes; però la seva rutina canviarà quan es faci amic d’una jove fotògrafa) i que hi ha nombroses picades d’ullet als ins-

tants més icònics del clàssic de Lustig, l’agosarat tractament for-mal ens duu a parlar d’una obra radicalment distinta.Khalfoun posa la càmera a l’altura dels ulls de l’assassí. Més ben dit, fica la càmera dins els ulls de l’as-sassí. Una subjectivitat límit tren-cada només pels pertorbadors ins-tants en què un mirall ens retorna la mirada de l’esguard de l’abis-me: són els ulls d’Elijah Wood, que canvia radicalment el seu registre angelical per ficar-se en la pell del personatge que va immortalitzar l’enyorat Joe Spinell.Cal destacar també la magnífica banda sonora firmada per Rob, una carícia de sintetitzadors que no es troba gaire lluny dels aires de malenconia vintage de Drive.L’element que es manté més fidel respecte a l’original és la violèn-cia extrema. Si el Maniac de 1981 va suposar per a molts la desco-berta de Tom Savini, ara són els genis de KNB els encarregats de fer vessar budells a dojo.

Entrega de la Màquina del Temps a Elijah Wood i William Lustig

6DIARI DEL FESTIVAL

Dissabte 6 d’octubre 2012

l’oníric i el surreal, incloent-hi pinzellades de ciència ficció. El guió, encara que imperfecte, és una peça plena d’espurnes genials i detalls que formaran part de l’imaginari terrorífic per sempre (aquella bola voladora i assassina!). Cal destacar, així mateix, una certa influència de Dario Argento i el giallo italià, tant en la textura i escenografia com en la utilització de la banda sonora com a element climàtic. Més enllà de la seva qualitat real com a peça cinematogràfica, és una d’aquestes pel·lícules que, vista en el moment i en el lloc adequats, pot portar a un adoles-cent curiós a dedicar-se al boig món de fer pel·lícules, perquè si alguna cosa és Phantasma, com podria ser-ho també Evil Dead, és una pel·lícula de pura artesania.

Amb la presència de Don Coscarelli

NOVES VISIONS - DISCOVERyPRADO 11:15

mi loco erasmus

“Te aseguro que hacer una pelí-cula como la que decidimos hacer es de locos. De locos de frenopático. De pensar que el día menos pensado po-día aparecer una furgoneta con dos gorilas y una camisa de fuerza y a la mierda todo. Terapia de grupo entre semana y documentales de fauna y flora los findes”. Son palabras de Dídac Alcaraz, el protagonista de Mi loco Erasmus, que narra, en la página web de la película, su expe-riencia en el debut como director de Carlo Padial. Si no te suena el nombre: es uno de los cerebros de

Go, Ibiza, Go!, el magazine de ac-tualidad y entrevistas más lisérgi-co de la red. Si sigues sin saber de lo que hablo, busca el nombre del programa en youTube.Mi loco Erasmus es una adaptación muy libre del segundo libro de Pa-dial, Erasmus, orgasmus y otros pro-blemas. Su protagonista es Dídac, el colgado al que hemos citado antes, que pretende filmar el do-cumental definitivo sobre los estu-diantes Erasmus que pululan por Barcelona. Pero pronto descubre que esto del proceso creativo es jodido y que la expresión “capturar la verdad” es poco más que una frase hueca o un chiste de esos que no tiene puñetera gracia. Padial se acerca al fenómeno Erasmus desde una óptica desmitificadora, divertida y absurda, más cerca de algunas series de comedia nortea-mericana que de algunas películas que han tratado el tema de for-ma más circunspecta, y le brinda al ayatolá del post-humor Miguel Noguera su primer papel (casi) protagonista. La película más des-cacharrante de lo que va de siglo. Al fin y al cabo, sus responsables son Los Pioneros del Siglo XXI.

S.O.F. COMPETICIÓAUDITORI 10:30

blood-c: The lasT darK

Noche en un vagón del metro de Tokio. Unos tratan de dormir, otros juegan con su móvil. De repente, un pasajero comienza a convulsionarse, hasta convertir-se en un monstruo que, sedien-to de sangre, ataca al resto de

viajeros. El caos se desata en el vagón y todos huyen. Todos, ex-cepto una joven de pelo oscuro y ojos rojos que ataca a la cria-tura. Así comienza Blood-C: The Last Dark, la nueva película de la famosa saga de animación pro-tagonizada por Saya, la cazadora de vampiros. El año pasado esta tomó un camino distinto al co-menzar de nuevo la historia con una serie de 12 episodios llama-da Blood-C, y dejando el diseño de personajes al archiconocido grupo de mangakas CLAMP. Ellos han continuado el trabajo con esta película dirigida por Naoyo-shi Shiotani que hoy se estrena en Sitges. Aunque el filme es una continuación directa de la serie –la acción se desarrolla seis me-ses después de lo ocurrido en el último episodio–, parece haber-se querido desmarcar del estilo de ésta para volver a retomar el espíritu original del primer OVA. Blood-C: The Last Dark es todo un regreso a los orígenes de la saga ambientada en ese futuro cerca-no donde la sociedad vive acosa-da por poderosas corporaciones y pactos con el lado oscuro, que nos trae el estudio de animación Production I.G: una nueva ración de anime sangriento y visceral.

CineAsia

S.O.F. COMPETICIÓAUDITORI 14:00

moTorway No cal que us poseu el cintu-

ró. No servirà de res. Motorway ja és a Sitges i ha arribat derrapant. Aquesta espectacular cinta d’ac-ció made in Hong Kong és pura adrenalina hiperrevolucionada

i ha aconseguit la pole de sorti-da dels films més frenètics de la temporada. Un any després que Drive s’emportés tot el que tenia al davant, els amants de la veloci-tat i les piruetes impossibles ja es poden fregar les mans. Però aquesta no és la clau a l’ho-ra de descobrir Motorway, sinó el fet providencial que la cinta ens arribi directament des de la fac-toria Milkyway. Oh, Déu, gràcies per existir! Si pensàveu que el fes-tival us deixaria orfes i no inclou-ria en la programació d’enguany un film de Johnnie To, és que no ens coneixeu prou. Produïda pel mestre de Hong Kong i dirigida per Seoi Chang (Dog Bite Dog, Accident), Motorway conté tots els elements propis del cinema de To: una violència acarnissada, drames personals convertits en autèntiques tragèdies gregues i una visió del món melancòlica. Un policia novell que acaba d’en-trar en una unitat especial de la policia, que disposa dels millors pilots per a les persecucions més perilloses, afrontarà el seu pri-mer cas al costat d’un policia ve-terà traumatitzat per un accident que gairebé li va costar la vida; la clàssica història de mestre i dei-xeble, en la qual el safety car està preparat per a entrar a la pista en qualsevol moment.Si després d’aquest punt de par-tida hi afegim un Anthony Wong en el paper del policia que s’hau-rà d’enfrontar a una tríada sense escrúpols, el resultat pot acabar sent orgàsmic. Trets a dojo, olor de goma cremada, gas pitjat a fons i unes persecucions que po-dria haver signat Michael Mann.

Amb la presència de Seoi Chang

NOVES VISIONS - NO FICCIÓPRADO 20:30

room 237 Stephen King nunca dio su

visto bueno a la adaptación que Kubrick hizo de El resplandor –in-cluso le encargó a su amigo Mick Garris una nueva versión– y, una vez hayamos visto Room 237, po-dremos teorizar que quizá King vio en la película cosas que no quería que se vieran o que le disgustaron profundamente. Rincones de su mente que ni él creía haber plas-mado en el libro. Lo cierto es que el filme de Kubrick, erigido sobre la diabólica arquitectura del hotel Overlook, con esos planos gene-rales enormes que sin saber muy bien por qué nos ponen la piel de gallina, siempre ha tenido algo ominoso. Como si hubiera cosas más allá de sus ángulos y de las puertas cerradas con llave.Se habló mucho de este docu-mental, que significa el debut en el largo de su director, Rodney As-cher, tras su estreno en Sundance y su paso por Cannes. Con razón, porque el mosaico caleidóscopi-co de teorías sobre El resplandor que Ascher recoge logra un efec-to muy extraño: no sabemos si deberíamos quedar fascinados o tomárnoslo a broma. Room 237 recoge entrevistas a un nutrido grupo de estudiosos, intelectua-les y fans de la película que afir-man que trata, entre otras cosas, sobre el Holocausto, el genocidio de los nativos americanos, la con-quista de la Luna, la existencia de extraterrestres o la represión se-xual. Después de Room 237 no vol-veréis a ver El resplandor con los mismos ojos, eso os lo podemos garantizar.

7DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 6 d’octubre 2012

SESSIONS ESPECIALS / S.C. NEO CULTE FOCUSPRADO 01:00

slice and dice: The slasher Film ForeVer + maniac coP 2 + class oF 1984

S.O.F. PANORAMA COMPETICIÓ / SESSIONS ESPECIALSRETIRO 01:00

monster maratósTorage 24 + Thale + The dinosaur ProjecT + F

MIDNIGHT X-TREMEAUDITORI 01:00

Piranha 3dd + sTiTches + new Kids niTro

Como bien sabréis, este año Sitges hace foco en el cine de culto, un concepto que siem-pre ha planeado alrededor del Festival pero que, en muchas ocasiones, cuesta horrores de-finir. Nuestro objetivo es, pre-cisamente, reflexionar sobre aquello que hace que una pe-lícula puede ser considerada “de culto”, y cómo estos facto-res han ido cambiando con el tiempo ¿Qué mejor manera de meterse en harina, entonces, que una maratón como la que hemos preparado esta noche?Calum Waddell, experto en la realización de contenidos adi-cionales para las ediciones en DVD y Blu-Ray de compañías tan prestigiosas como Arrow Films, ha indagado en la histo-ria del slasher en el documen-tal Slice and Dice: The Slasher Film Forever. El filme, ameno y repleto de jugosas revelaciones y anécdotas, recoge declara-ciones de multitud de nombres destacados de este subgénero, desde Tobe Hooper a Tom Ho-lland, pasando por Corey Feld-man, Fred Olen Ray o la bella Emily Booth. Una buena opor-tunidad, en definitiva, para descifrar el enigma que se es-conde detrás de tantas perse-cuciones por calles y bosques, puñal (o motosierra) en mano.A continuación, William Lustig

nos presentará la que, en sus propias palabras, es su mejor película: Maniac Cop 2. La se-gunda entrega de las andanzas de Matthew Cordell, el policía de mentalidad férrea y cuerpo corrupto, amplifica el cruce entre terror y acción que ca-racterizaba la primera parte y deja para el recuerdo secuen-cias tan memorables como la masacre en la comisaria de policía o aquella en que una de las protagonistas, esposa-da a un volante, debe recupe-rar el control de un coche en marcha. Una modélica serie B redondeada por un reparto en el que figuran Bruce Campbell, Robert Davi y Michael Lerner.Por último, Class of 1984, un clásico donde los haya de la te-mática de adolescentes convul-sos. Unos cuantos años antes de que Michelle Pfeiffer inten-tase domesticar a un puñado de niggas recitándoles versos de Dylan, Perry King se las tuvo que ver con unos punks ultra-violentos dispuestos a liarla en clase. Roddy McDowall no se anda con chiquitas y, ante la escasa predisposición de los muchachos, les saca la pistola: “Learn or Die!”.

Amb la projecció de Especial BBC – Dr Who: Series 7 -

Episode 1 (Asylum of the Daleks)

Hay monstruos y monstruos. Los hay que tienen buen aspecto, como el ser mitológico de Thale, la huldra. El propio nombre de The Dinosaur Project ya no deja lugar a dudas sobre lo que nos encontraremos allí. y luego es-tán los aliens de toda la vida, que atacan Londres en Storage 24, el segundo largometraje del inglés Johannes Roberts.A Roberts, que abrirá y cerrará esta larga sesión nocturna, le interesan los espacios cerrados. Tanto en F como en Storage 24, su estrategia pasa por ubicar a

una serie de personajes en un lugar conflictivo y enfrentarlos a situaciones de tensión creciente. En Storage 24 el enemigo es un bichejo hambriento que acorra-la a un grupo de treintañeros en un almacén. En F, en cambio, el escenario es mucho más cotidia-no: un colegio asaltado por unos chavales con muy malas pulgas que matan a quien se les pone por delante. La noruega Thale sigue por la senda de la claustrofobia. Su director, Alexander L. Noordas, ubica en una cabaña a dos co-

legas y a una chica en cueros y alterna los descubrimientos que allí se producen con enigmáticos flashbacks que nos irán revelando la macabra historia que allí tuvo lugar. y con The Dinosaur Project, viajaremos ni más ni menos que a la selva del Congo, acompañan-do a un equipo de reporteros a la caza de un monstruo marino. El filme de Sid Bennett empieza como una película de aventuras que emplea el found-footage para evolucionar hacia un survival horror tocado por el signo de la paranoia.

Perdre la virginitat no hau-ria de ser pas traumàtic. Però pregunteu-ho a la Shelby, la jove que protagonitza una de les escenes més salvatges i de-mencials del Sitges 2012. La tro-barem a Piranha 3DD, continua-ció d’aquell festival hedonista i passat de voltes que Alexandre Aja ens va regalar ara fa dos anys. Noies en biquini, humor negre, sang a dojo i un David

Hasselhoff que fa d’ell mateix en una grotesca i crepuscular interpretació.A continuació coneixerem Stitc-hes, un pallasso ressuscitat que té sexe brut a la caravana on malviu i maquina una venjança sagnant contra els nois que, sis anys enrere, el van portar a la tomba. El còmic irlandès Ross Noble dóna vida a aquest per-sonatge impagable, en la nova

pel·lícula de Conor McMahon, que va visitar Sitges l’any 2004 amb Dead Meat. I si l’any passat vau veure New Kids Turbo, els protagonistes de la darrera pel-lícula de la marató no necessi-ten presentació. Són la mateixa colla d’inadaptats socials, que aquesta vegada se les hauran amb una allau de zombies. Si la primera entrega ja no tenia cap ni peus, aquesta encara menys.

9DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 6 d’octubre 2012

La tira De GUiLLeM DOLS

Insensibles es un filme escrito por ti y Luiso Berdejo. ¿Cuándo os co-nocéis y cómo surge la escritura de dicho guión?Conocí a Luiso en el 2001 en el Fes-tival de Cine de Alcalá de Henares (Madrid) donde ambos compe-tíamos con nuestros respectivos cortometrajes. Entre 2003 y 2004, tras dirigir mi tercer cortometra-je, empecé a escribir los primeros borradores de Insensibles. Mis pri-meras versiones eran demasiado largas y confusas, quizá por que-rer contar demasiadas cosas al mismo tiempo. Cuando leí ciertos guiones que Luiso había escrito quedé deslumbrado. Como nos hicimos amigos y compartíamos el mismo universo mental y ci-nematográfico, decidí hablarle de Insensibles. La idea le llamó la atención de inmediato. Me dijo que le parecía genial, pero que necesitaba trabajo para sacarle lo mejor. En ese momento las ideas que aportó Luiso a la historia me parecieron increíbles y nos pusi-mos manos a la obra. Tras varios meses de trabajo en conjunto, surgió Insensibles.

¿Qué ideas aportáis en concreto cada uno de vosotros?Insensibles es nuestro bebé en común. No hay una paternidad

distinta para ciertas ideas den-tro de la película. Creo que todo forma un conjunto homogéneo en el cual tanto Luiso como yo podemos reconocernos. Me inte-resaba mucho el tema del dolor, casi en su acepción metafísica o religiosa. ¿Por qué el dolor y el mal existen si se supone que el universo esta regido por un Dios bueno y todopoderoso? Creo que es la pregunta filosófica número uno. Pero no quería hacer una pe-lícula sobre metafísica o religión. Necesitaba una metáfora física, corporal, algo que permitiera en-carnar estas cuestiones para ha-cer una película extremadamente concreta. Así que cuando oí ha-blar del síndrome de Nishida, o síndrome de insensibilidad congé-nita al dolor con anhidrosis, una enfermedad que priva a los niños de la capacidad a sentir el dolor y llorar, supe que había encontra-do la metáfora adecuada. A partir de ahí, Luiso y yo trabajábamos aportando ideas, estructurando la historia para lograr que cogiera su fuerza definitiva.

La combinación de géneros y su-cesos es ágil y dinámica, un tono que luce durante todo el filme. ¿Desde el principio te marcas esta tónica en su realización o es algo que nace en el transcurso del montaje? Precisamente por su densidad narrativa, dramática, temática, y por la dificultad de hilvanar todos esos niveles, Insensibles es una película extremadamente prepa-rada antes del rodaje. Además de un trabajo meticuloso en el guión me pasé meses diseñando cada plano de la película y plasmándo-los en el story board. Lo que de-seaba conseguir era una película frontal, dura, oscura y cargada de energía, pero también sobria y elegante. Para mí, estaba cla-ro que la potencia del guión pe-día a gritos cierta austeridad en la puesta en escena. Aun así, la densidad de la historia era tal que había un número de planos deli-rante que rodar y fue muy difícil conservar el rumbo. También tuve que improvisar sobre la marcha. A veces hay cosas que no funcionan y únicamente te das cuenta cuan-

do ruedas; a la vez que aparecen oportunidades en el set que no hubieras podido sospechar y hay que saber atraparlas. Uno de los grandes aciertos de la película es la entrada del doctor alemán en el centro psiquiátrico. Una combinación fabulosa, la del ocultismo y el Tercer Reich, poco explotada en el cine fantástico.Derek es un actor prodigioso. Lo descubrí en Soldier of Orange y luego lo volví a ver, con mucho placer, en El libro negro. En Insen-sibles ha hecho un trabajo feno-menal, ya que era la primera vez en su vida que hacía una película en castellano. ¡y ha aprendido el idioma solo para su papel! Res-pecto a los nazis y el ocultismo, Spielberg exploró el tema brillan-temente en Indiana Jones en busca del arca perdida y en Indiana Jones y la última cruzada, pero todavía queda mucho por explorar. Los nazis son un símbolo del mal y de la oscuridad absoluta y en Insensi-bles son los portadores de una he-rencia histórica maligna. Aparte de esclavizar el resto de la especie humana, el proyecto de los nazis era destruir todas las creencias y culturas y reemplazarlas por un sistema de creencias propio ins-pirado en la mitología nórdica o escandinava. Una nueva teología donde la “raza aria” fuera el cen-tro absoluto. Jamás en la historia el totalitarismo ha llegado a una expresión tan despiadada y abso-luta. Creo que en una época tan revisionista como la nuestra no está de más recordar que Hitler fue el principal aliado de nuestro dictador nacional y que España fue el laboratorio donde se experi-mento y preparó la Segunda Gue-rra Mundial. El pueblo español sirvió de conejillo de indias a los nazis para el horror que vendría después.

¿Cómo es el trabajo con los niños?El trabajo con los niños fue sin duda una de las cosas más difíci-les de la película. Para empezar, el casting fue extremadamente largo y difícil. Creo que ya es muy difícil encontrar a un niño con dotes interpretativas, carisma, inteligencia y disciplina necesaria

como para poder interpretar un papel exigente y complicado en una película. Pero cuando tienes un niño y una niña protagonistas y que además necesitas cuatro ac-tores porque tienes que cubrir a los niños en dos edades distintas, ahí el reto se vuelve todavía muy complicado. Efectivamente, los personajes infantiles de la pelí-cula viven situaciones extremas y muy duras. Psicológicamente, en algunas ocasiones, fue muy duro incluso para nosotros sacarles esas escenas. Mi manera de tra-bajar con ellos, siempre ha estado basada en mi firme creencia de que los niños son tan inteligentes como los adultos o más. Creo que lo que define principalmente a los niños es su increíble sensibili-dad, algo que perdemos al hacer-nos mayores ya que el mundo y la gente ya no son “nuevos” para nosotros. Creo que esta cualidad hace que los niños sean verdade-ros espejos emocionales.

En el apartado de maquillaje y FX, me gustaría detenerme en el personaje de Berkano y su trans-formación, física y psicológica: ¿está realizada en el set sobre el cuerpo de Tomás Lemarquis? La historia de Berkano es la his-toria de la creación de un mons-truo. Para lograr esa transfor-mación DDT hizo un fabuloso trabajo de diseño y de maquilla-je sobre el set. En la etapa final, Lemarquis tenía que atravesar un proceso de maquillaje de seis horas. Media jornada de rodaje! Cuando tienes un plan de trabajo apretado ¡no te puedes permitir un lujo así. Como íbamos cortos de tiempo Lemarquis tuvo la ab-negación y el valor de irse a dor-mir una noche con el maquillaje puesto. ¡No te digo la cara de los empleados del hotel cuando le vieron! Para él fue muy duro pero su sacrificio permitió cumplir con el plan de rodaje. Las escenas están a la altura del esfuerzo que hizo. Lemarquis es un gran actor, entregadísimo a su trabajo. He visto poca gente capaz de tanto trabajo, tanta disciplina y tanta concentración.

Diego López

“En Insensibles,

los nazis son los

portadores de una herencia

histórica maligna”

entreVIsta: juan carlos medina

10DIARI DEL FESTIVAL

Dissabte 6 d’octubre 2012

John Dies at the End es tu primer largometraje en casi diez años. ¿Por qué te ha llevado tanto tiempo volver al cine tras Bubba Ho-Tep (2002)?Cuando haces cine independien-te el problema suele ser que la financiación lleva bastante tiem-po. Después de Bubba Ho-Tep, rodé el primer episodio de la serie Masters of horror y luego pasé dos años tratando de levan-tar una secuela de Bubba Ho-Tep que, desgraciadamente, no llegó a materializarse. Hasta que me hice con los derechos del libro que adapta John Dies at the End, película que me llevó tres años completar.

Tu nueva película adapta la no-vela de culto de Jason Pargin. ¿Cómo llegó a ti el proyecto?Leí el libro en 2007 y es curioso porque podría decir que John Dies at the End es la primera pe-lícula que se hizo gracias a la intervención de un robot. Uno de mis placeres culpables es la literatura sobre zombies y re-sulta que estaba leyendo uno que había adquirido a través de Amazon. Un día, en mi correo electrónico, recibí uno de esos e-mails automáticos que te en-vían, en el que me decían que, si me había gustado ese libro de zombies, debería comprar John Dies at the End. y el robot no se equivocaba: el libro me gustó y decidí contactar con el escritor y adquirir los derechos para adap-tarlo al cine.

Hablemos de Phantasma, una película que a día de hoy sigue teniendo algo único, una mezcla de elementos que hace que no se parezca a casi nada. ¿Cómo se gestó el guión?Me interesaba mucho el cómo en las películas se trata la muer-

te y el hecho de morir. No sé en España, pero en América, cuan-do alguien muere, el cadáver es entregado a una persona extra-ña que se lleva el cadáver a un laboratorio en el que le hacen cosas al cuerpo que tú no ves y luego, cuando el cuerpo vuel-ve a estar visible, en el funeral, no lo ves exactamente como el cuerpo que se llevaron. Ese pro-ceso se me antojaba misterioso, y pensé que una funeraria podía ser un buen lugar para una pelí-cula de terror. Quería hablar de uno de esos miedos recurrentes que todos tenemos, el miedo a morir y a no saber qué ocurre después de eso. y enfoqué ese tema desde la perspectiva del chico protagonista.

A Phantasma a menudo se le ha colgado la etiqueta de “cine de culto”. ¿Qué te parece este cali-ficativo?¡Me encanta! Creo que el culto es una cosa maravillosa, porque significa que hay gente a la que le apasiona la película, y eso es genial. Lo que no me gusta, en cambio, es cuando se habla de “serie B”, que sí es una etiqueta que me parece algo peyorativa.

¿Qué proyectos tienes en un fu-turo inmediato?No tengo mucha idea de lo que va a venir a continuación. Me gustaría hacer una nueva entre-ga de Phantasma antes de que los intérpretes sean demasiado mayores.

¿Cuál es tu película favorita, de las que has rodado?Bueno, eso es como si te pregun-tan cuál es tu hijo favorito. No lo sé, la verdad. Mi hijo bastardo vendría a ser El señor de las bes-tias, pero amo Phantasma y Bub-ba Ho-Tep. y estoy muy orgulloso de John Dies at the End.

Una versión extendida de la entrevista podrá

leerse en La Paz Mundial www.lapazmundial.com

“No me gusta la etiqueta

serie B”

entreVIsta: don coscarelli ÚLTIMA SALIDA

BRIGADOON

No sé si vosaltres us ho empas-seu, això que el quarter general del festival és a l’hotel Melià! No ho tindríeu tan clar si us en-senyés l’escafandre que m’obli-guen a dur i aquests guants que no em deixen escriure bé. Aquí, a les profunditats marines, en aquesta cova on els pòsters de les pel·lícules cauen tota l’esto-na de les parets, els meus únics amics tenen noms com Cthulhu i yog-Sothoth, que ara mateix s’estan disfressant d’éssers hu-mans normals i corrents per a assistir, aquesta nit, a la prime-ra sessió del Premi Brigadoon - Paul Naschy. Vuit curts que aspiren a romandre a les vostres retines malaltes.L’altre premi, el Nosferatu que cada any s’atorga a una icona del gènere, enguany serà lliurat a Teresa Gimpera, aquella noia d’Igualada que Vicente Aranda va fer debutar amb Fata Morga-na. Gimpera iniciava una llarga trajectòria en la qual, sobretot durant la dècada dels anys se-tanta, va participar en molts films de gènere. Un d’ells és La tumba de la isla maldita, que es projectarà avui i serà la primera de les pel·lícules que integrarà l’homenatge a la qui fou musa de la gauche divine barcelonina. Una altra dona del fantàstic ibè-ric amb majúscules, que ens va

deixar el passat mes de febrer, és Lina Romay, senyora de Jesús Franco i protagonista de moltís-sims films de l’oncle Jess. El cicle que se li dedica comença aques-ta nit amb Lorna... The Exorcist.Avui és el dia del documental. David Muñoz en presenta un so-bre Macario Gómez, un dels més grans cartellistes de cinema es-panyols, que presentarà el film acompanyat de Muñoz. El crític José Manuel Serrano Cueto pre-senta Contra el tiempo, una carta d’amor a alguns il·lustres secun-daris del nostre cinema de gè-nere, com ara Antonio Mayans o Lone Fleming, que també serà a la projecció. I la cosa no s’aca-ba aquí: hi ha, d’altra banda, un documental sobre Holocausto caníbal, la pel·lícula de Ruggero Deodato, i un altre sobre l’omni-present Jesús Franco, de qui par-làvem fa un moment. Em dema-nen que “talli el rotllo”, i no us he parlat dels curts finalistes al premi TAC 2012, ni d’una sessió especial, també de curts, amb la presència dels seus autors, ni dels 15 anys de la productora de baix pressupost The Asylum, de la qual avui es projecta The Hau-nting of Whaley House, un dels seus últims films...

Toni Junyent

11DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 6 d’octubre 2012

la columna del críTicla columna del críTic

La obra de Jerry Lewis, uno de los grandes de la comedia, uno de los mejores inventores de formas cinematográficas en los años sesenta según acertada definición de Jean-Luc Godard, participa, como ocurre en varias comedias de Howard Hawks, del elemento fantástico en cali-dad de nutriente, aunque, como escribió Noël Simsolo en su libro sobre el director y actor, “las fá-bulas que nos propone el poeta son constreñidas a la inversión: en ellas el absurdo se hace lógica y la lógica es trastornada sin respe-to alguno. Igualmente es barrida toda verosimilitud”.La verosimilitud, eterno debate de la ficción. El gag del ascen-sor de Tres en un sofá, parejo al del pequeñísimo camarote ocu-pado por los hermanos Marx y una quincena más de personajes en Una noche en la Ópera, es un momento de pura fantasía: cin-cuenta personas saliendo ale-gremente de la cabina de un as-censor, un espacio en el que no caben más de diez. La acumula-ción como gag, cierto, pero tam-bién como despojo de la ficción “creíble”, como manifiesto de lo inverosímil; es decir, en el con-texto de la comedia, manifiesto de lo fantástico.En manos de Lewis y Frank Tas-hlin, la rebelión de los objetos, elemento transgresor y lírico del género, se convierte en ejercicio subversivo y fantástico: la lucha con la descontrolada y serpen-teante manguera en la magistral secuencia de Yo soy el padre y la madre, los toques de cartoon de Caso clínico en la clínica –el pie de Lewis convertido en freno de una ambulancia también des-controlada– y, en este mismo filme, la destrucción total del in-terior de un supermercado.En El ceniciento, dirigida por Tas-hlin pero proyecto muy personal

de Lewis, el cuento de Perrault es presentado con inversión de sexos en toda regla: la cenicienta es ceniciento y el hada madrina ostenta sexo masculino, otra in-versión radical y lewisiana que nos acerca a la magnitud del fantástico como género en el que, al igual que ocurre con el musical, todo es permitido. y qué decir de la célebre secuencia de El terror de las chicas en la que Lewis, en una decisión inusual –¿fantástica?– aleja la cámara en travelling con grúa para mostrar la falsedad del decorado de la escuela de señoritas, haciendo entonces que lo fantástico (el propio decorado cinematográfi-co) se despoje a sí mismo hasta alcanzar un carácter de reve-lación casi documental. y, por supuesto, El profesor chiflado, aunque sea, paradójicamente, su película más fantástica por tema –adapta la novela de Ste-venson sobre Jekyll y Hyde– pero no así por su puesta en escena, y Las joyas de la familia, película en la que Lewis asume diversas identidades: el disfraz y la más-cara, trasunto del fantástico, de Fantômas a Lon Chaney, y de la comedia, de Buster Keaton a Pe-ter Sellers.El clown, y Lewis lo ha sido en todas sus películas, es el ele-mento más perturbadoramente fantástico de todo espectácu-lo de circo. y si lo fantástico linda también con lo absurdo, nada mejor que esta definición de Lewis vertida en su libro de memorias: “El payaso, sí, el tipo capaz de hacer reír a los demás a su pesar, el que proporciona pla-cer creando una ilusión absurda”.

Quim Casas

El documental Method to the Madness of Jerry Lewis se proyecta hoy. Prado 18:15

La ilusión fantásticay absurda del payaso

Després de 54 pel·lícules que l’han consagrat com la reina del crit, és a Sitges amb el seu debut com a directora, Among Friends, que també s’inscriu en el terror. No se’n cansa mai?Hi ha moltes scream queens que no són gaire fans del gènere, però a mi m’encanta. Rodar una pel·lícula de terror és l’experièn-cia més exigent que existeix per a un actor. Les actrius que volen fer drames perquè es pensen que són més respectables no han en-tès res.

No s’ha sentit mai encasellada?Per a mi, ser una musa del terror ha estat una benedicció. He tingut

molts obstacles per trobar papers, però més per haver sigut actriu infantil que per una altra cosa. La transició per trobar papers adults va ser difícil, però no penso que tingués res a veure amb el gènere. Sóc baixeta i semblo jove, però al-hora fa segles que treballo, o sigui que la gent no sap ben bé quina edat tinc ni quins papers m’hauri-en de proposar. No sóc la clàssica tia bona, però tampoc la loser que no lliga gens. He perdut molts pa-pers perquè els directors no sabi-en què fer amb mi.

Dels papers que ha perdut, quins li ha sabut més greu no obtenir?Vaig ser finalista per al paper de Laura Prepon a la sèrie Aquellos maravillosos 70 i per al de Neve Campbell a Tots cinc. Podria ha-ver tingut la seva carrera! I, al-hora, què està fent ara? Poca cosa. Quan era més petita també vaig estar a punt de ser la filla de Michael Douglas a Atracció fa-tal... i la de Tom Cruise a Nascut el quatre de juliol. Però la meva mare no em va deixar fer-la, per-què hi havia una escena que li va semblar poc adequada per a una

nena de la meva edat. No li tinc rancúnia, però alhora em sembla estrany que no em deixés fer això i, en canvi, acceptés que Michael Myers em perseguís com un boig a Halloween 4...

Li va provocar algun tipus de se-qüela psicològica?Cap ni una. Era una nena molt madura, havia treballat des dels cinc anys i sabia diferenciar rea-litat i ficció. Quan hi penso, em sorprén que fes coses que ara, d’adulta, no faria de cap mane-ra. Els directors em feien córrer davant d’un cotxe a tota veloci-tat, saltar d’una taulada a metres d’alçada i coses amb què em po-dria haver matat.

En què pensa per cridar de forma tan convincent a la pantalla?No necessito preparació perquè ja tinc força pràctica, però he d’anar amb compte perquè de ve-gades em quedo afònica el segon dia de rodatge. No em fan por gaires coses, però tinc una fòbia molt estranya: tinc terror als pei-xos, ja siguin vius o morts. M’en-cantà banyar-me a l’oceà, però la idea que se m’acosti un peix em paralitza.

Si pogués triar, quin seria el pa-per dels seus somnis?He estat a punt de fer-ne un de petit a la nova pel·lícula de Taran-tino, Django Unchained. Espero que em doni una altra oportunitat en el futur. Però el meu director favorit segueix sent Tony Scott, que en pau descansi. Em va donar el paper de filla de Bruce Willis a L’últim boy scout. Però no em vaig entendre gaire bé amb Willis, que no deixava de molestar-me, de ti-rar-me objectes i de dir-me coses dolentes. Amb Sylvester Stallone, amb qui vaig coincidir a Daylight, tot va anar millor. I he fet papers a moltes sèries, com Roseanne, Ur-gencias o fins i tot El ala oeste de la Casa Blanca. Va ser només un paper de deu frases, però estava disposada a tot per treballar amb Aaron Sorkin.

entreVIsta: danielle harris

“El cine de terror és

l’experiència més exigent

per a un actor”

13DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 6 d’octubre 2012

El Festival ha estrenat Sitges Books, la seva llibreria digital, que ofereix un catàleg de 1.600 llibres electrònics de 82 editori-als diferents. Aquesta iniciativa respon a l’interès del Festival per ser present també en els nous formats de difusió cultu-ral i compartir continguts, en aquest cas editorials.Sitges Books és un servei per-manent i continuat del Festi-val, que no es limita als deu dies del certamen. Els 1.600 tí-tols inicials de la llibreria crei-xeran progressivament amb nous ebooks. La llibreria ofe-reix títols de ficció, literatura, humanitats i assaig. Té dues versions: una en català i una altra en castellà, que en tots dos casos presenta les matei-xes obres. A més de títols en català i castellà, en té també en anglès, francès i alemany. La llibreria ofereix cerques per obres, autor, gènere, preu, data de publicació o valoració dels lectors. La seva estructura està adaptada per a compartir els

seus títols a les xarxes socials.La plataforma és el resultat de l’acord entre el Sitges – Festi-val Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i Digital Books –impulsora de la plata-forma Amabook, nascuda ara fa tres anys–, mitjançant el qual aquesta companyia aporta l’en-torn tecnològic i la gestió ope-rativa a la nova llibreria. La llibreria del Festival desta-carà cada setmana, durant tot l’any, set títols en el seu slider frontal. Els llibres que han es-trenat aquest espai són Abra-ham Lincoln, cazador de vam-piros (Seth Grahame-Smith), La mala dona (Marc Pastor), La jau-ría (Jason Starr), El hombre lobo y otras bestias (Francisco Pérez-Abellán), Memorias de un exor-cista (Gabriele Amorth i Marco Tosatti), Si els morts no ressusci-ten (Philipp Kerr) i L’home obra (Cody McFadyen).

http://sitgesbooks.com (català) http://es.sitgesbooks.com (castellà)

El Festival crea una llibreria d’ebooks

20 anYs De VoLUntarIat a sItGes

1992

1999 2009

14DIARI DEL FESTIVAL

Dissabte 6 d’octubre 2012

ProgramacióDEMÀ - DISSABTE 6

ProgramacióAVUI - DISSABTE 6

ÚlTima Projecció Programació subjecta a canvis. es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d'adquirir les entrades

08:30 AUDITORIaFTershocK Nicolas López. Xile, 2012. 90’

08:30 RETIROeXcisionRichard Bates Jr. EUA, 2012. 81’

09:15 PRADOjacK and dianeBradley Rust Gray. EUA, 2012. 105’

10:15 RETIROaFTer school midnighTersHitoshi Takekiyo. Japó, 2012. 94’

10:30 AUDITORIblood-c: The lasT darKNaoyoshi Shiotani. Japó, 2012. 106’

11:15 PRADOmi loco erasmusCarlo Padial. Espanya, 2012. 93’

12:00 RETIROjohn dies aT The end Don Coscarelli. EUA, 2011. 99’

12:30 AUDITORITwilighT eVenT

13:15 PRADOPhanTasmdon coscarelli. eua, 1979. 91’

14:00 AUDITORImoTorwaySoi Cheang. Hong Kong, 2012. 89’

14:00 RETIROCURTS D’ANIMACIÓ A COMPETICIÓ I

15:15 PRADOnoVa auToria

16:00 AUDITORIiron sKyTimo Vuorensola. Finlàndia, Austràlia, Alemanya, 2012. 93’

16:15 RETIROberserK. The golden age arc i. The high King´s eggToshiyuki Kubooka. Japó, 2011. 75’

18:00 RETIROgangs oF wasseyPur iiFarhan Akhtar. Índia, 2012. 160’

18:15 AUDITORImaniacFranck Khalfoun. França, EUA, 2012. 90’

18:15 PRADOmeThod To The madness oF jerry lewisGregg Barson. EUA, 2011. 116’

20:15 AUDITORIaFTershocK Nicolas López. Xile, 2012. 90’

20:30 PRADOroom 237Rodney Ascher. EUA, 2012. 104’

21:00 RETIROcomPlianceCraig Zobel. EUA, 2012. 90’

22:45 AUDITORIinsensiblesJuan Carlos Medina. Espanya, França, Portugal, 2012. 105’

22:45 PRADOo duPlo. 25’la araÑa VamPiroGabriel Medina. Argentina, 2012. 92’

23:00 RETIROamerican maryJen i Sylvia Soska. Canadà, 2012 .102’

01:00 AUDITORIMARATÓZombie chic 3d. 6’Piranha 3dd. 82’sTiTches. 86’Femme FaTales: bad science. 30’new Kids niTro. 78’

01:00 RETIROMONSTER MARATÓsTorage 24. 87’Thale. 77’The dinosaur ProjecT. 82’F. 75’

01:00 PRADOesPecial bbc - dr who: series 7 - ePisode 1 (asylum oF The daleKs). 45’slice and dice: The slasher Film ForeVer. 75’

maniac coP 2. 90’class oF 1984. 98’

SALA TRAMUNTANA

11:00 DUES DÈCADES D’IMPACTE DE CINEMA DE GÈNERE A LA INDÚSTRIA ESPANyOLA

14:00 DeAPLANETA PRESENTA “THE HOST” LA NOVA SAGA DE STEPHENIE MEyER

17:00 TROBADA AMB L’ACTRIU BARBARA STEELE

20:00 ESPECIAL MANIAC. AMB FRANCK KHALFOUN, WILLIAM LUSTIG I ELIJAH WOOD

ESPAI FNAC

15:30 NOVA ACCIÓ MADE IN HONG KONG - AMB LA PRESÈNCIA DE FRED TSUI, SHAWN yUE, SOI CHEANG (MEDIA ASIA)

18:00 PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE “THE IMPOSSIBLE” AMB LA PRESÈNCIA DE J.A. BAyONA, DIRECTOR I DESIRÉE DE FEZ, ESCRIPTORA 19:00 PRESENTACIÓ: LINEAZ DE DOLMEN EDITORIAL

BRIGADOON

11:00 CICLE THE ASyLUM 15è ANIVERSARITHE HAUNTING OF WHALEY HOUSE 13:00 ESTRENA DOCUMENTALCONTRA EL TIEMPO

15:00 PRESENTACIÓ TAC 2012

16:00 SESSIÓ ESPECIAL DE CURTMETRATGES

18:00 UN CHICO DE PORTADA

19:00 ESTRENA DOCUMENTALTHE LONG ROAD BACK FROM HELL

20:00 PREMI NOSFERATU: TERESA GIMPERALA TUMBA DE LA ISLA MALDITA

22:00 PREMI BRIGADOON: PAUL NASCHy

23:45 SESSIÓ ESPECIAL JESÚS FRANCODRÁCULA VS. VAMPIR

00:30 HOMENATGE A LINA ROMAyLORNA... THE EXORCIST

15DIARI DEL FESTIVAL Dissabte 6 d’octubre 2012

ProgramacióDEMÀ - DISSABTE 6

ProgramacióDEMÀ - DIUMEngE 7

ÚlTima Projecció Programació subjecta a canvis. es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d'adquirir les entrades

08:30 AUDITORI roboT & FranKJake Schreier. EUA, 2011. 90’

08:45 RETIRO ciTadelCiarán Foy. Irlanda, Escòcia, 2011. 84’

09:00 PRADO craZy & ThieFCory McAbee. EUA, 2012. 52’ los salVajesAlejandro Fadel. Argentina, 2012. 119’

10:30 AUDITORIThe imPossibleJ.A. Bayona. Espanya, 2012. 113’

10:45 RETIRO blood-c: The lasT darKNaoyoshi Shiotani. Japó, 2012. 106’

12:15 PRADOTreK naTionScott Colthorp. EUA, 2010. 88’The caPTainsWilliam Shatner. Canadà, 2012. 96’

12:45 AUDITORIPHENOMENA e.T. The eXTraTerresTrial (Versió resTaurada)Steven Spielberg. EUA, 1982. 114’

12:45 RETIRO iron sKyTimo Vuorensola. Finlàndia, Austràlia, Alemanya, 2012. 93’

14:45 RETIRO o aPósToloFernando Cortizo. Espanya, 2012. 72’

15:30 PRADO desPiTe The godsPenny Vozniak. Austràlia, 2012. 85’

15:45 AUDITORIel alucinanTe mundo de normanSam Fell, Chris Butler. EUA, 2012. 92’

16:30 RETIROace aTTorneyTakashi Miike. Japó, 2012. 135’

17:15 PRADOTELEVISIÓ ESPECIALS VolareJoaquim Oristrell. Espanya, 2012. 82’

17:45 AUDITORIThe cabin in The woodsDrew Goddard. EUA, 2012. 95’

19:00 RETIRO Flying swords oF dragon gaTeTsui Hark. Hong Kong, Xina, 2011. 125’

19:00 PRADO 10 + 10Varis autors. Taiwan, 2011. 114’

20:00 AUDITORI roboT & FranKJake Schreier. EUA, 2011. 90’

21:15 PRADO The liFe and Times oF Paul The Psychic ocToPusAlexandre O. Philippe. EUA, 2012. 72’

21:30 RETIROmaniac Franck Khalfoun. França, EUA, 2012. 90’

22:15 AUDITORIThe imPossibleJ.A. Bayona. Espanya, 2012. 113’

23:00 PRADO jacK and dianeBradley Rust Gray. EUA, 2012. 105’

23:15 RETIROaFTershocK Nicolas López. Xile, 2012. 90’

00:45 AUDITORIESPECIAL HONG KONGThe Viral FacTorDante Lam. Hong Kong, Xina, 2012. 122’The FourGordon Chan. Xina, 2012. 118’

01:00 RETIROKILLER MARATÓeXcisionRichard Bates Jr. EUA, 2012. 81’girls againsT boysAustin Chick. EUA, 2012. 92’

01:00 PRADO craZy & ThieFCory McAbee. EUA, 2012. 52’ The FourTh dimensionHarmony Korine, Alexey Fedorchenko, Jan Kwiecinski. Polònia, Rússia, 2012 . 106’

SALA TRAMUNTANA

11:30 SITGES HOUSE OF MÉLIÈS: TROBADA AMB ELS DIRECTORS DE IRON SKy, MANIAC, STORAGE 24

17:15 RODANT THE IMPOSSIBLE. AMB J.A. BAyONA I TOM HOLLAND

19:00 PRESENTACIÓ WAX. AMB JACK TAyLOR, JIMMy SHAW I VÍCTOR MATELLANO

ESPAI FNAC

16:00 EL TERROR DESPRÉS DEL DESASTRE. AMB NÍCOLAS LÓPEZ , ELI ROTH, MARC LESTER

18:00 PRESENTACIÓ COMIC “MALDITO VIERNES”. AMB PACO PLAZA, LETICIA DOLERA, HERNÁN MIGOyA I JOSEPH DÍAZ

BRIGADOON

10:00 ESTRENA DOCUMENTAL NIGHTMARE FACTORY

14:00 PRESENTACIÓN ALMAS OSCURAS VOD

15:00 ESTRENA BRIGADOON BEYOND THE GRAVE

17:00 ESTRENA DOCUMENTAL DJ XL5’S ITALIAN ZAPPIN’ PARTY

19:30 PREMI BRIGADOON-PAUL NASCHy

21:30 TUMBAABIERTA.COM CELL COUNT

23:30 ESTRENA BRIGADOON AT THE END OF THE DAY

01:30 ESTRENA BRIGADOON LA CRIPTA DE LAS CONDENADAS II