DOSSIER DE PRÀCTIQUES

3r ESO

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES Col ·legi Mare de Déu de la Mercè

CURS 2011 - 2012

Nom:______________________

PRÀCTIQUES DE CIÈNCIES NATURALS

TERCER D’ESO

Col·legi Mare de Déu de la Mercè

NORMES DE SEGURETAT

1. Cal portar bata per evitar el possible contacte dels reactius amb la pell o la roba.

2. No es pot menjar ni beure al laboratori. 3. Mai no tasteu cap producte químic. 4. Cal llegir les etiquetes abans d’emprar qualsevol reactiu i seguir-ne les

indicacions. 5. Procureu evitar el contacte dels productes químics amb la pell, ulls i

qualsevol mucosa. No es poden tocar els reactius amb els dits, sinó amb una espàtula ben neta.

6. Mai no pipetegeu aspirant amb la boca. 7. No s’han d’ensumar els reactius. Si són inflamables cal manipular-los lluny

de qualsevol flama. Per olorar no hem de posar el nas al tub on es desprenen gasos, és suficient ventar el gas cap al nas.

8. La manipulació de qualsevol producte que pugui despendre vapors tòxics i/o corrosius caldrà fer-la amb molta cura en un lloc ventilat. L’atmosfera del laboratori cal que estigui el més neta possible.

9. No retornar mai l’excés de reactiu al recipient originari. 10. Gairebé tot el material del laboratori és de vidre i, per tant, es trenca

fàcilment. Vés amb compte quan hi treballis. 11. Per escalfar un tub d’assaig cal agafar-lo amb unes pinces de fusta i

mantenir-lo inclinat, passant-lo sobre la flama, de manera que no estigui fix. 12. Per pesar substàncies s’utilitza la balança. Els reactius no han de posar-se

mai directament sobre els plats, sinó en un vidre de rellotge prèviament tarat, en el cas dels sòlids, o en un vas, en el cas de líquids.

13. Els residus s’emmagatzemaran en els llocs disposats a tal efecte i no es llançaran a les piques o papereres del laboratori sense el permís del professor.

14. L’eliminació de residus líquids es fa a l’aigüera, però cal obrir prèviament l’aixeta i deixar que ragi mentre s’aboca el líquid.

15. En cap cas es llençaran materials sòlids a les piques del laboratori. Les restes de sòlids i d’altres materials inservibles es llencen a la paperera.

16. Les restes de vidre trencat es llencen en una capsa destinada precisament a aquesta finalitat, ja que cal evitar riscs innecessaris al personal de la neteja.

17. No han de modificar-se en cap cas les quantitats de reactius indicades pel professor/a.

18. No feu mai cap experiment que no hagi estat autoritzat per un professor ni utilitzeu un aparell si abans no sabeu com funciona.

19. Treure material o productes fora del laboratori serà sancionat severament. 20. Quan sigui necessari, abans de sortir del laboratori, renteu-vos les mans

amb sabó i aigua. 21. Un cop acabat el treball, cal deixar les taules i el material ben net, ordenat i

col·locat a la seva safata corresponent

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 0. MATERIAL DE LABORATORI Objectiu Conèixer el material d’ús més comú que utilitzarem a les pràctiques que farem al llarg de tota l’ESO. Normes de treball i seguretat al laboratori El laboratori, tot i que ens pot resultat molt atraient, no és un lloc lúdic; és un recinte equipat per treballar-hi. Al laboratori podràs comprendre, si poses prou interès, els aspectes de la física, la química i la biologia que de vegades resulten avorrits o poc entenedors a la pissarra. Però és un lloc al qual s’ha de tenir un gran respecte , perquè pot ser un lloc perillós: s’hi poden produir incendis, intoxicacions, talls, cremades i explosions. S’ha de ser conscient en cada moment què s’està fent per tal d’evitar accidents. Per tant, molta cura . Material El dividirem segons de què estan fets. Cal que ompliu la fitxa de cada material amb el que s’explica a classe: 1. MATERIAL DE VIDRE

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom: Portaobjectes

Utilitat:

Comentari :

Nom: Cobreobjectes

Utilitat:

Comentari :

2. MATERIAL DE PORCELLANA

Nom:

Utilitat:

Comentari :

Nom:

Utilitat:

Comentari :

3. MATERIAL METÀL·LIC

Nom: Nom: Nom: Nom:

Utilitat: Utilitat: Utilitat: Uti litat:

Nom: Pinces Nom: Tisores

Nom: Bisturí Nom: Agulla emmanegada

4. MATERIAL DIVERS

Nom: Nom: Nom:

5. MATERIAL ÒPTIC

Lupa de ma, lupa binocular, microscopi.

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 1. OBSERVACIONS MICROSCÒPIQUES DE TEIXITS Objectiu L’objectiu d’aquesta pràctica és observar i reconèixer diferents preparacions microscòpiques de teixits animals i vegetals i saber representar-los esquemàticament. Material

� Preparacions microscòpiques � Microscopis òptics

Metodologia Cal realitzar dibuixos esquemàtics dels teixits observats al microscopi, indicant les parts que es reconeguin. A cada dibuix caldrà que apuntis:

1. Quin teixit s’ha observat 2. Com s’ha preparat 3. A quins augments s’està observant

Resultats

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 2. ANÀLISI D’ALIMENTS: PROTEÏNES

Objectius

• Conèixer les propietats de les proteïnes en la dieta alimentària. • Identificar les proteïnes presents en els aliments.

Material

� Un ou � Gradeta � Pinces de fusta � Un vas de precipitats � Bec Bunsen � Àcid clorhídric � Dos tubs d’assaig � Aigua destil·lada

Introducció teòrica Les proteïnes són els principis immediats més abundants al nostre cos. Les seves funcions són: formar noves cèl·lules i ajudar al creixement cel·lular. Tot i la seva importància, les proteïnes poden destruir-se fàcilment (desnaturalització) i precipitar davant d’agents com la calor, una sacsejada forta o el contacte amb un àcid fort. Metodologia 1. Coagulació de les proteïnes per calor

1. Separa la clara del rovell de l’ou i aboca-la en un vas de precipitats. 2. Afegeix una mica d’aigua destil·lada (1/3 del volum de la clara) i remena bé

la solució. 3. Agafa una mica de la solució que hem fet i aboca-la en un tub d’assaig. 4. Escalfa lleugerament el tub amb un bec Bunsen ajudant-te d’unes pinces

de fusta. 2. Coagulació de les proteïnes per àcids

1. Prepara un altre tub d’assaig amb la dissolució de clara d’ou.

2. Afegeix unes gotes d’àcid clorhídric .

Resultats 1.1. Coagulació de les proteïnes per calor

Del primer tub anota:

Aspecte abans d’escalfar ______________________

Aspecte després d’escalfar ______________________

1.2. Coagulació de les proteïnes per àcids

Color inicial ______________________

Color final ______________________

Textura ______________________

Transparència ______________________

Qüestions

1. Què observes quan escalfem la dissolució? Explica per què. __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________

2. Quina diferència trobes en els resultats entre el primer i el segon mètode? __________________________________________________________________ __________________________________________________________________

3. Se t’acut una altra manera de coagular proteïnes? __________________________________________________________________

__________________________________________________________________

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 3. DETERMINACIÓ DE MIDÓ EN ELS ALIMENTS

Objectiu L’objectiu d’aquesta pràctica és analitzar el contingut de midó en salsitxa de frankfurt. Material

� Tubs d'assaig Pyrex � Pinces de fusta � Bec d'alcohol � Salsitxes de frankfurt (de diferents qualitats i preus) � Aigua destil·lada � Reactiu de Lugol

Introducció teórica

El midó és un polisacàrid. Els polisacàrids són les biomolècules més abundants de reserva en la terra. El midó és una substància alimentària que predomina a les plantes i proporciona el 70-80% de les calories consumides per l'ésser humà.

El midó comercial s'obté bàsicament del blat de moro i d'alguns tubercles, especialment les patates.

L'addició de midó a certs tipus de preparats càrnics com, per exemple, salsitxes de frankfurt, embotits, pernil cuit, foie-gras, etc, permet augmentar el seu pes i d'aquesta forma abaratir-los. Això no és un frau, perquè el codi alimentari permet afegir midó a determinats aliments i en determinades quantitats. La qualitat d'un producte varia, segons la quantitat de fècula que porti.

La detecció de midó es basa fonamentalment en la coloració que adquireix quan apliquem el reactiu de Lugol (I2/I-). En les cèl·lules vegetals el midó es troba com una mescla d'amilopectina (80-90%) i amilasa (10-20%). Aquesta última es torna de color blau violeta en presència del iode del Lugol. La molècula de I2. S'introdueix en l'estructura helicoïdal de l'amilasa donant com a resultat el color blau violeta.

Metodología

1. Triturar uns 3 grams de salsitxa de frankfurt i col·locar-los dins d'un tub d'assaig. En tots els casos es posa la mateixa quantitat tant d'aigua destil·lada com de salsitxa, per poder comparar els resultats. 2. Afegir 3/4 del tub d'assaig d'aigua destil·lada, agafar el tub amb una pinça de fusta i escalfar amb el bec Bunsen, fent-ho bullir durant un parell de minuts. Això es fa per tal de dissoldre el midó que pugui haver present a la mostra. 3. Deixar refredar fins a uns 20 ºC, ja que en calent no té lloc la reacció, i després afegir unes gotes de reactiu de Lugol.

Si la mostra es torna de color blau fosc això ens indica que les salsitxes de frankfurt contenen midó. La intensitat de color està relacionada amb la quantitat de midó que hi ha a cada mostra. Com més fosc, més midó hi ha.

Resultats

Establiment Marca

salsitxa Ingredients

Preu (€/Kg)

Presència de midó (Sí/No)

Observacions

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 4. L’APARELL RESPIRATORI: EL PULMÓ Objectius

• Descriure la funció de l’aparell respiratori • Identificar les parts de l’aparell respiratori

Material

� Ampolla d’aigua de 1,5 l � Dos globus � Palla de refresc � Tisores � Trepant per a fer el forat al tap de l’ampolla.

Introducció teòrica Els pulmons no tenen músculs i, per tant, no es poden moure per si sols. Construirem una cavitat toràcica amb un pulmó i un diafragma que el farà captar aire de l’exterior. Metodologia Segueix aquests passos per fer el pulmó

1. Fes un nus en la boca de uns dels globus i fes un tall per la banda oposada.

2. Talla la base de l’ampolla i col·loca el globus com en el dibuix. 3. Fes un forat en el tap de l’ampolla de la mida justa per a que

passi la palla. 4. Introdueix la palla i lliga-li al seu extrem interior l’altre globus. Qüestions 1. Tira del globus inferior. Què observes? Raona-ho. __________________________________________________________________ __________________________________________________________________

Fes un dibuix del sistema respiratori indicant les seves parts i al costat escriu quina és la seva equivalent en el nostre experiment.

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 5. SUPERFÍCIE ALVEOLAR Objectius

• Comparar la superfície alveolar amb una mesura real coneguda.

Material

� Vas de precipitats � Bales de vidre � Peu de rei � Aigua � Proveta

Introducció teòrica Els pulmons estan formats per milers de tubets anomenats bronquíols. Els bronquíols provenen de ramificacions dels bronquis. Al final dels bronquíols hi ha unes petites cavitats anomenades alvèols. Els alvèols estan envoltats per capil·lars sanguinis. L’oxigen que arriba amb l’aire inspirat travessa la paret dels alvèols i dels capil·lars i passa a la sang. És així com aquesta s’oxigena. El diòxid de carboni que portava la sang segueix el camí invers i és expulsat als alvèols. Quan expirem, expulsem l’aire dels pulmons amb diòxid de carboni. Metodologia Segueix els passos següents

1. Omple el vas de bales de vidre fins a un volum conegut. 2. Mesura amb el peu de rei de diàmetre d’una bala. 3. Compta el nombre de bales que has introduït. 4. Calcula la superfície d’una bala (S = 4π r2) 5. Calcula la superfície total ( S · N bales) 6. Repeteix l’experiència amb bales més grans. 7. Calcula l’espai bo aprofitat. - amb les bales dins el vas, omple el vas fins que l’aigua tapi just les bales

- aboca l’aigua en una proveta i mesura l’aigua utilitzada, aquest serà l’espai desaprofitat respecte del volum total.

Resultats Compara bales grans i petites.

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 6. EL SISTEMA NERVIÓS Objectius

• Practicar la memòria no visual

Material

� Laberint fet amb cinta aïllant tèrmica per finestres � Mocador per tapar els ulls

Metodologia Enganxeu la cinta sobre els laberints. Per parelles, un s’ha de posar el mocador als ulls i ha de resseguir el laberint amb el dit. L’altre haurà d’indicar si és el final o no quan arribi a un camí sense sortida. Apuntarà una errada i l’altre haurà de continuar fins que arribi al final del laberint. Haurà de fer el laberint tantes vegades com sigui necessari fins que arribi al final sense cometre cap errada. Quan l’hagi fet espereu les instruccions del professor. Resultats

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 7. MODEL FISIOLÒGIC DE L’ULL HUMÀ Objectiu • L’objectiu d’aquesta pràctica és simular la fisiologia de l’ull experimentant com

es formen les imatges en la retina. Material

� Peu de fusta � “Y” impresa en un suport de metacrilat i fusta � Cinta de diàmetre variable que representa el globus ocular � Bossa transparent de silicona (cristal·lí) � Dues xeringues i tub de plàstic en “Y” � Dues lents de vidre de –0.50 diòptries i +1 diòptries � Flexor � Paper vegetal

Introducció teòrica Aquesta maqueta permet simular la formació d’imatges en l’ull humà aconseguint l’enfocament a diferents distàncies, gràcies a un cristal·lí de focus variable. També permet demostrar diferents defectes de la visió, ja que es pot canviar el diàmetre del globus ocular. . Metodologia 1. Munteu el model de manera que la cinta del globus ocular estigui en posició

normal. Ompliu les xeringues amb un mínim de volum de 40 ml d’aigua destil·lada.

2. Poseu la làmpada aproximadament a un metre de distància de la maqueta i amb un paper vegetal que el cobreixi.

3. Col·loqueu l’objecte, la “Y” impresa en el suport de metacrilat i fusta, davant de la làmpada.

4. A continuació haureu d’anar introduint aigua amb les xeringues dins la bossa de silicona, segons les instruccions donades, fins que aconseguiu enfocar nítidament la lletra.

MIOPIA I HIPERMETROPIA 1. Lents correctores per la miopia –0.5 i per la hipermetropia +1. 2. Posa l’objecte a uns 30 cm, de l’ull i enfocarem l’objecte fins que es vegi nítid al

fons de la retina. 3. Un cop tingueu l’ull “normal” enfocat, canviarem la forma del globus ocular a la

posició d’ull miop, quan el diàmetre de l’ull sigui més gran o bé de l’ull hipermètrope, quan aquest diàmetre és més petit.

4. Busca la imatge nítida sense canviar la forma del cristal·lí, desplaçant l’objecte. 5. Corregir la visió defectuosa amb una lent correctora. Qüestions 1. Quin volum d’aigua hi ha dins de la bossa de silicona quan la imatge es veu nítida? ________________________________________ 2. Compara la forma i la mida de la imatge projectada a la placa posterior amb les de l’objecte. _________________________________________________________________ _________________________________________________________________ 3. Apropa la imatge a l’ull i digues que ha passat amb la seva mida. Què has de fer per tornar a veure la imatge nítida? __________________________________________________________________ 4. Allunya l’objecte de l’ull, descriu que passa amb la imatge. Ha variat la seva mida? _______________ Què has de fer per tornar a veure la imatge nítida? ____________________________________________________________ 5. Després del que has fet, quina conclusió treus del que significa enfocar? Com varia la forma de la bossa de silicona a l’enfocar una imatge? __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ 6. Quina és la distància amb la que s’enfoca l’ull miop i hipermètrop? ___________ 7. Quines son les lents correctores per l’ull miop i hipermètrop?

LABORATORI DE

BIOLOGIA

PRÀCTICA 8. DISSECCIÓ DE L’ULL Objectiu • L’objectiu d’aquesta pràctica és comparar el model fisiològic de l’ull amb

l’anatomia i fisiologia de l’ull. Material

� Ull de bou congelat � Agulles emmanegades � Tisores � Bisturí � Pinces � Càpsula de petri � Safata de plàstic � Trosset de paper mil·limetrat d’1cm2

Introducció teòrica

Metodologia 1. Amb l’ull a la càpsula de petri i abans de fer res, observa’l i intenta identificar les

parts indicades. 2. Treu-li amb les tisores la capa de greix que l’envolta, de manera que en globus

ocular i el nervi òptic quedi ben nets. Atenció no tallis el nervi! 3. Explica com veus l’ull per darrera i per davant. 4. Quina posició ocupa nervi òptic respecte la pupil·la? 5. Realitza ara un tall circular, de forma equatorial, a la zona que es troben

l’escleròtica i la còrnia. Per iniciar el tall, pots fer una incisió per darrera de l’iris. Presta atenció al tallar, podries tallar també el cristal·lí que està en l’interior. Acabat deixa l’humor vitri amb el cristal·lí, dins la càpsula de Petri.

Resultats

1. Que surt de l’interior de l’ull? ________________________________________

2. Quin color i consistència té? ________________________________________

3. Neteja, amb aigua, la part posterior de l’ull, explica, si veus les tres capes, com són?

_________________________________________________________________ _________________________________________________________________

4. Quin color té la coroides, és uniforme? _______________________________

5. Neteja també la part anterior mira l’iris per la part anterior i dibuixa què veus

6. Quines diferències trobes entre la pupil·la d’aquest ull i el d’un humà?

__________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________

7. Recupera l’humor vitri i el cristal·lí, i si està sencer, separa’l de l’humor vitri, utilitzant unes pinces amb molt de compte per no trencar-lo. Quina forma té ?

__________________________________________________________________

8. És rígid o deformable? __________________________________________________________________

9. Agafa’l i mira a traves d’ell com es veuen les imatges __________________________________________________________________

LABORATORI DE

QUÍMICA

PRÀCTICA 11. CRISTALITZACIÓ DEL SULFAT DE COURE

Objectiu Observar com es produeix la cristalització d’una sal en dissolució.

Material

� Tub d’assaig � Tros de cartró o suro tou � Bunsen � Balança digital � Vidre de rellotge � Pipeta � Proveta � Sulfat de coure � Aigua � Retolador per vidre

Metodologia

• Peseu amb precisió 4 g de Cu2SO4 i l’introduiu en un tub d’assaig.

• Afegiu 8 ml d’aigua, mesurats amb la pipeta, al tub d’assaig.

• Agafeu el tub d’assaig amb la pinça i escalfeu amb el Bunsen remanat continuament fins que tot el Cu2SO4 s’hagi dissolt.

• Aboqueu el contingut en un vidre de rellotge i retoleu-lo amb un número.

• Quan cristal·litzi mesureu la diagonal major que obtingueu. Intentarem triar el cristall més gran que s’hagi format.

Pràctiques Ciències Naturals 3r ESO

29

AVALUACIÓ DE PRÀCTIQUES DE C. NAT.

NOTA

PRÀCTICA 1

PRÀCTICA 2

PRÀCTICA 3

PRÀCTICA 4

PRÀCTICA 5

PRÀCTICA 6

PRÀCTICA 7

PRÀCTICA 8

PRÀCTICA 9

PRÀCTICA 10

PRÀCTICA 11

PRIMER TRIMESTRE

SEGON TRIMESTRE

TERCER TRIMESTRE