12 de juny de 2015 – 31 de gener de 2016 

 

 

Roda de premsa 10 de juny 

Inauguració 11 de juny  

Obertura al públic 12 de juny 

 

 

DOSSIER DE PREMSA 

 

 

 

 

 

 

 

 

ÍNDEX 

 

 

1. ESCRIPTURES. SÍMBOLS, PARAULES, PODERS 

A. INTRODUCCIÓ 

B. CONTINGUT 

C. COMISSARIAT 

D. PRESTADORS 

 

 

 

 

 

 

1. ESCRIPTURES. SÍMBOLS, PARAULES, PODERS 

 

A. INTRODUCCIÓ 

Escriptures. Símbols, paraules, poders és la primera exposició temporal del Museu de Cultures 

del Món i  vol ser una aproximació a l’escriptura des dels seus orígens fins a l’actualitat. 

 

L’exposició, comissariada pel doctor en  lingüística Miguel Peyró està formada per un conjunt 

d’obres provinents de diversos museus  i institucions de tot el món, així com de col∙leccionistes 

privats. 

 

A  través  d’aquestes  peces  l’exposició  explica  quines  son  les  característiques  bàsiques  de 

l’escriptura,  les claus del desxiframent de  les mateixes, quines tipologies existeixen arreu del 

món i, per descomptat, les seves connotacions identitàries, estètiques  i socials.  

 

Tenint  en  compte doncs  la multiplicitat de  temàtiques  tractades,  l’exposició  ens mostra  un 

conjunt  de  43  peces  destacades  per  diferents  motius.  D’aquesta  manera  podem  trobar 

exemples  únics  com  el  Glossari  tangut‐xinès,  xinès‐tangut  L’oportuna  perla  al  palmell  de 

l’Institut  de  Manuscrits  Orientals  de  Sant  Petersburg  o  un  tinter  procedent  del  jaciment 

arqueològic de Khirbet Qumrãn (Cisjordània) de la mateixa època dels Rotlles de la mar Morta, 

del Museu d’Israel. 

 

Destaquen també, per  la bellesa en el seu traç, el manuscrit El cavaller de  la pell de tigre del 

Centre de Manuscrits de Geòrgia, o la màgia que invoquen les lletres pigmentades en els bols 

màgics  en llengua mandea i aramea provinents del Museu de Montserrat.  

 

Les escriptures han tingut gènesis  i evolucions particulars en els diferents pobles del planeta, 

d’acord amb les llengües i les cultures per a les quals es van crear. Nascudes originalment com 

a  instruments  per  a  la  conservació  i  la  difusió  de  la  paraula,  en  les  diferents  cultures  les 

escriptures han arribat a esdevenir autèntics referents simbòlics que evoquen  les diferències 

socials internes i externes, les claus identitàries i les aspiracions col∙lectives de les comunitats 

que les fan servir. 

 

L’exposició mostra que les escriptures són, més enllà de simples eines gràfiques per a la difusió 

de la informació, substitutòries del llenguatge parlat, representacions complexes i reveladores 

de les diferents societats que les utilitzen. 

 

 

 

B. CONTINGUT 

La mostra consta de diferents àmbits que ens permeten oferir una visió àmplia sobre l’origen 

de l’escriptura, la seva simbologia, el seu desenvolupament gràfic i la importància social que té 

i ha tingut en diferents cultures del món. 

Aquesta aproximació  s’aconsegueix posant en  relació peces provinents de diferents cultures 

mitjançant recursos museogràfics com ara textos, audiovisuals, elements gràfics o interactius. 

L’exposició Escriptures. Símbols, paraules, poders consta de sis àmbits diferenciats: 

 

Símbols d'una naturalesa especial  

L'ésser humà s'ha comunicat mitjançant dibuixos (signes gràfics) des de molt antic a molts 

indrets de la Terra. Però l'escriptura es diferencia d'aquesta manera general de comunicar‐

se en el fet que empra dues innovacions: l'ús d'un nombre finit d'imatges o traços i  

l'adscripció  a  cadascun  d'aquests  elements  d'un  significat  precís,  no  subjecte  a  la  lliure 

interpretació de l'espectador (lector).  

       

 

Ofrenes als déus Shu, cremant l’encens celestial  

Lijiang, Yunnan (Xina). Inici del segle XIX. Tinta sobre paper. Escriptura naxi dongba. 

MEB 510‐1.Museu de Cultures del Món. Foto: Pep Herrero. 

 

 

 

 

 

 

 

 

De les formes de dibuixar paraules   

No totes les escriptures del món reflecteixen sons aïllats com ho fan els alfabets que fem 

servir a Occident. Les escriptures poden representar també grups més complexos de sons 

o altres elements de la comunicació, com ara idees completes, paraules, etc. Segons els  

elements  que  poden  evocar  els  seus  signes,  les  escriptures  es  classifiquen  en  diferents 

tipus. 

 

 

        

 

 

 

 Oceà de narracions Pequín (Xina). Segle XVIII. Xilografia. Escriptura mongol. MCM 9 07. Col∙lecció particular.  Foto: Pep Herrero. 

 

 

 

Vas maiaGuatemala 600‐900 dC Ceràmica policromada Escriptura maia 1991/11/08 Museo de América (Madrid) 

 

 

Gravar i pintar   

Les escriptures del món han fet servir diferents suports materials  intentant trobar el més 

idoni per  a  la  seva  conservació  i  transport.  En  funció dels mitjans  accessibles  en  el  seu 

entorn  natural,  i  posteriorment  en  funció  del  seu  desenvolupament  tecnològic,  les 

diferents  cultures  han  utilitzat  diferents  instruments  i  tècniques  per  a  la  confecció  dels 

seus documents escrits.  

Tota escriptura conté, des del punt de vista tècnic, dos elements bàsics: per una banda un 

suport o base material sobre la qual es dibuixen els signes, que ha de ser fàcil de  

transportar  i guardar,  i prou duradora com perquè es pugui conservar durant un període 

més o menys llarg de temps (papir, paper, tauleta, pedra, fusta, pergamí ...); i per una altra 

banda un instrument que serveix per traçar els signes (dit, càlam, pinzell, punxó, bolígraf, 

màquina d'escriure...) mitjançant incisió o pintura. 

 

 

 

Quan els dibuixos van començar a parlar   

L’escriptura no  va  ser un  fenomen universal en el  seus orígens. Només  va  aparèixer en 

determinades civilitzacions, des d’on es va propagar a la resta del planeta. Les societats en 

les  quals  van  aparèixer  les  escriptures  pertanyien  a marcs  culturals molt  diversos  però 

compartien un  important  tret civilitzador: eren societats sedentàries  i urbanes, amb una 

estructura  estatal  incipient.  L’escriptura  va  sorgir  per  les  possibilitats  tècniques  i  les 

necessitats d’inventari i de memòria d’aquests nous estats. 

 

Fragment de carta portolanaGuillem Soler Mallorca C. 1375 Tintes sobre pergamí Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Gràfics. 27.650 

 

 

Des d’aquests orígens, els sistemes d’escriptura s’han difós per tot el món. En els seus 

viatges, han anat transformant les seves formes de representació i de lectura, així com el 

nombre i l’aspecte dels seus signes. 

 

    

 

Altres signes per a altres veus   

Les escriptures no són només productes de les grans civilitzacions antigues d'Àfrica, Àsia i 

Amèrica. En èpoques històriques posteriors també s'han creat nous sistemes d'escriptura, 

amb el propòsit de preservar millor determinades llengües i tradicions culturals. 

 

 

 L’oportuna perla al palmell. Glossari tangut‐xinès, xinès‐tangut Antiga ciutat de Khara‐Khoto, Mongòlia Interior (Xina). 1190. Xilografia. Escriptura tangut. 47. Institute of Oriental Manuscripts, Russian Academy of Sciences. 

 

 

Làpida funerària dedicada a Caius Annius Proculus Església parroquial de Santa Maria dels Prats de Rei, Anoia I dC Marbre blanc incís  Escriptura llatina 7026 Museu d’Arqueologia de Catalunya 

 

 

El poder de la identitat  

A més de ser un vehicle de  transmissió de  la paraula parlada, cada escriptura  té  la seva 

pròpia història, vinculada a certs Estats, cultures o tradicions religioses. Teòricament una 

llengua pot ser registrada en qualsevol sistema gràfic. Usar una determinada escriptura en 

comptes d'una  altra  és  freqüentment una  elecció d'identitat:  el  col∙lectiu que ho  fa  vol 

considerar‐se membre d'una tradició cultural específica. Per exemple, l'escriptura grega va 

ser associada en el seu moment a  l'hel∙lenisme,  l'escriptura  llatina al cristianisme  romà  i 

l'escriptura àrab a l'islam.  

De  vegades  el  que  es  percep  com  a  representant  d'una  identitat  cultural  no  és  tot  un 

sistema d'escriptura, sinó simplement una tipografia o un estil cal∙ligràfic determinats, com  

va  passar  amb  l'estil  gòtic  de  l'escriptura  llatina  a  Europa,  que  es  va  vincular  al 

pangermanisme, o amb  la  cal∙ligrafia  farsi de  les escriptures àrabs del Pakistan,  l'Índia  i 

l'Afganistan, que s'associa a la tradició cultural persa. 

 

   

 

Full dels Fets dels Apòstols  Traducció  al cherokee a càrrec de David Brown i Elias Boudinot. Edició del 1860, American Bible Society, Nova York. Escriptura cherokee. MCM 2015‐20379. Museu de Cultures del Món.  Foto: Pep Herrero.  

 

 

 

El poder de l'exclusió 

Escriure  i  llegir  és  aprendre  un  codi  precís  i  complex,  i  en  les  societats  dividides  en 

estaments  (classes,  castes,  etc.)  només  una  part  de  la  població  disposa  del  temps  i  els 

mitjans  necessaris  per  poder  dedicar‐s'hi.  La  divisió  entre  els  que  saben  escriure  i  els 

«analfabets»  ha  estat  tradicionalment  una  divisió  econòmica,  i  no  pas  basada  en 

suposades  diferències  d'intel∙ligència.  Conseqüentment,  saber  escriure  ha  estat  sempre 

una marca de prestigi social.  

Les  societats democràtiques modernes han arribat a assumir  l'ús de  l'escriptura  com un 

dret. Els moviments per  l'alfabetització han estat sempre part dels corrents  igualitaristes, 

mentre que els defensors del poder permanent d'uns éssers humans  sobre d'altres  (per 

raó de classe, sexe, etc.) han usat freqüentment per als seus fins  la restricció de  l'accés a 

l'escriptura. 

 

 

 

 

 

Llibre d’endevinació pustaha Batak, grup toba‐batak Llac Toba, nord de Sumatra (Indonèsia) Segle XIX Escorça batanada, fibra, pigment  Escriptura batak  

MEB 481‐2. Museu de Cultures del Món  Foto: Pep Herrero 

 

 

El poder de la fascinació 

L'elaboració  del  text  escrit,  com  a  part  del  món  del  grafisme,  adquireix  una  especial 

dimensió artística en diferents cultures. És la pràctica de la cal∙ligrafia, que concep el text 

no  només  com  a  vehicle  de  transmissió  d'informació,  sinó  com  a  objecte  estètic  en  si 

mateix.  

 

 

 

 

Ensō i cal∙ligrafiaTakeda Motsugai (1795‐1867) Japó Segle XIX Tinta i paper  Escriptura japonesa MEB 507‐2. Museu de Cultures del Món Foto: Pep Herrero 

El cavaller de la pell de tigre Geòrgia 1680 Tinta sobre pergamí Escriptura georgiana H54  National  Center  of  Manuscript,  Tbilisi, Geòrgia 

El poder de l'evocació 

Els  signes de  les escriptures, basats històricament en  imatges pictòriques,  conserven en 

determinats  contextos  culturals el  seu valor original d'evocacions d'ens o objectes de  la 

realitat. Els caràcters d'un text, i el text en el seu conjunt, adquireixen així un valor simbòlic 

més enllà del seu significat formal: representen el món i hi poden interactuar.    

A diverses escriptures arreu del món, i en funció d'aquest caràcter de símbols visuals, ens 

trobem amb  l'existència de signes tabú. La seva execució  implica «convocar» els objectes 

representats, amb tota  la seva càrrega simbòlica o màgica. Al mateix terreny pertany  l'ús 

de textos escrits o de signes aïllats com a amulets i talismans. 

     

 

 

 

 

Recuperant veus perdudes 

Les escriptures són «codis secrets», accessibles només als seus usuaris. Desxifrar un codi 

escrit des de fora de la comunitat que l'empra comporta nombroses dificultats. En no tenir 

una funció representativa (pictòrica) directa, els signes poden estar associats a significats 

impredictibles. Un  signe  pot  representar  sons, paraules,  idees  completes:  és  impossible 

saber, pel seu aspecte, a què fa referència. 

En el cas de les escriptures antigues, especialment les que representen llengües extingides, 

el problema  es  complica  encara més. Cal desxifrar una  escriptura que  ens  remet  a una 

llengua que no podem entendre. És el que ha passat amb els  intents de desxiframent de 

les antigues escriptures ibèriques.   

 

El llibre a la caixa de jade Imprès a Pequín (Xina) o Ulan Bator (Mongòlia). Segle XIX. Xilografia sobre paper. Escriptura tibetana. Col∙lecció particular. Foto: Pep Herrero. 

 

 

 

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Estela ibèrica Cabanes, Plana Alta (País Valencià) Segles II‐I aC Incisió en pedra Escriptura ibèrica 29202 Museu d’Arqueologia de Catalunya 

 

 

 

 

C. COMISSARIAT 

Miguel Peyró García és  semiòleg,  lingüista  i especialista en  antropologia de  la  comunicació. 

Doctorat  en  Filologia  per  la  Universitat  de  Sevilla,  ha  estat  professor  de  Lingüística  a  les 

universitats  de  Sevilla,  el  Caire  i Oslo. Ha  impartit  cursos  i  creat material  docent  per  a  les 

universitats de Granada, Vigo  i Castella  la Manxa,  com  també per  a  la Universitat Nacional 

d’Educació  a Distància  i  la Universitat Oberta de Catalunya.  És  autor de nombrosos  estudis 

sobre  llengües  i  cultures  de  l’Àsia  Central  (altaiques  i  uràliques)  i  d’Amèrica  del  Sud 

(patagòniques  i  australs).  També  ha  estat  durant  anys  assessor  de  l’Agència  Nacional  de 

Promoció  Científica  i  Tecnològica  d’Argentina  per  a  projectes  d’investigació  en  llengües  i 

cultures  indígenes.  Actualment,  desenvolupa  el  projecte  Comunicació  i  Cultures,  dedicat  a 

l’estudi dels problemes de  la comunicació  intercultural  i de  la preservació de  les diferències 

culturals en la societat global. 

 

D. PRESTADORS 

L’exposició comptarà amb un total de 43 peces procedents dels fons del Museu de Cultures del 

Món i del Museu Etnològic de Barcelona i de préstecs d’altres col∙leccions destacades d’àmbit 

internacional:  

Arxiu de la Corona d’Aragó 

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 

Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona 

Centre Cultural Euskal Etxea de Barcelona 

Colònia Vidal de Puig Reig 

CRAI Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona 

CRAI Reserva de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona 

Fundació Arqueològica Clos/Museu Egipci de Barcelona 

Institute of Oriental Manuscripts of the Russian Academy of Sciences of Saint Petersburg 

Museo de América de Madrid 

Museu d’Arqueologia de Catalunya 

Museu d’Arqueologia d’Eivissa i Formentera 

Museu d’Història de Barcelona 

Museu de Montserrat 

Museu Episcopal de Vic 

National Centre of Manuscripts of Tbilisi (Georgia) 

The Israel Museum 

Diversos col∙leccionistes privats 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Institut de Cultura de Barcelona Oficina de premsa La Rambla, 99. 08002 Barcelona Tel. 93 316 10 69 Correu electrònic premsaicub@bcn.cat Web: http://museuculturesmon.bcn.cat/exposicions/escriptures‐simbols‐paraules‐poders Enllaç per descarregar imatges: https://eicub.net/?grup=MuseuCulturesdelMon02 Web www.bcn.cat/museuculturesmon