1

INDEX:

1. Quina diferència hi ha entre temps i clima?2. El clima de Catalunya i Espanya3. Per què els climes són diferents d’uns llocs als altres?4. Per què es succeeixen les estacions en les zones

temperades de la terra5. Què canvia al llarg d’un any?6. La terra és un planeta del sistema solar.7. Altres planetes del nostre sistema solar.8. Diferència entre planeta, satèl·lit i

estrelles.9. Les estrelles: la estrella polar, les

constel·lacions.10. La lluna i les seves fases.11. Els eclipses de Sol i de Lluna.

2

3

Quina diferència hi ha entre temps i clima?18. Quin temps sol fer on vius?

- Considereu que plou molt/poc?

- Neva?

- Fa molta calor a l’estiu?

- Fa molt fred a l’hivern?

- Es pot esquiar a prop d’on viviu? A Catalunya (mira el mapa) on creus que estaran situades les estacions d’esquí?

19. Temps i clima signifiquen el mateix?

Fins ara hem fet observacions del temps atmosfèric durant períodes curts de temps (només uns dies). Si aquestes observacions les féssim referint-les a períodes més prolongats (uns quants anys) podríem arribar a detectar unes característiques generals del temps en una localitat o una regió. Aquestes característiques generals són el que anomenem clima.

- Un company va sentir a la TV que la paraula “clima” i la paraula “temps” tenen diferent significat. Concretament va sentir:

Al parlar de temps ens estem referint a fenòmens meteorològics (pluja, vent...) o a l’estat de l’atmosfera (avui està el dia tranquil i fa sol) en un període de temps més o menys curt.

Al parlar de clima, en canvi, ens referim a les condicions metrològiques corresponents a un període molt més llarg (bastants anys), el que serveix per caracteritzar com és el temps d’una zona determinada, es a dir, una zona geogràfica concreta.

- Tenint en compte el significat de temps i clima, heu de determinar ara si les frases que es recullen a la taula següent es refereixen a temps o clima, i si són adequades o no. En el cas de que no ho siguin, proposeu un nova frase més adequada.

Frase Es refereix a temps(T) o a clima (C)?

És adequada? (si o no)

Nova frase

La climatologia impedeix la celebració del

4

partit de la Roja

Els hiverns en Àvila són molt freds.

El temps de Canàries es extraordinari, quasi no hi ha diferències entre l’estiu i hivern; es veritat que són les illes afortunades.

Va entrar un front pel nord-oest que va deixar moltes pluges

20. Els climogrames:

Ja hem explicat que per a estudiar el clima d’un lloc hem de conèixer entre d’altres factors les temperatures i precipitacions (pluja, neu...) que ha hagut durant un període de temps llarg (varis anys). Aquestes dades les trobem en els climogrames.

Exemples de climogrames :

Aquí tens els climogrames de tot un any de les ciutats de Barcelona i Lleida. La ratlla vermella correspon a les temperatures mitjanes i les barres blaves corresponen a les precipitacions mitjanes.

5

- En quina ciutat fa més fred?

- I més calor?

- En quin mes fa més fred a Barcelona ? I a Lleida?

- En quin mes fa més calor a Barcelona? I a Lleida?

- En quina ciutat hi ha més diferència de temperatura entre l’estiu i l’hivern?

- En quins mesos plou més a Barcelona? I a Lleida? Hi ha coincidència entre ambdues?

- Després de l’anàlisi, es pot dir que en les zones de costa el clima és més suau que a les zones d’interior?

- Fixa’t en el dibuix i assenyala amb una creu l’opció u opcions, que expliquen la pregunta anterior:

6

21. El clima d’un lloc

Amb els climogrames anteriors no en tenim prou per conèixer el clima d’un lloc perquè només es refereixen a les mitjanes de temperatures i precipitacions durant un any. Per fer-nos una idea més bona, necessiten quadres on es vegin les temperatures mitjanes anuals de diferents anys seguits d’un lloc, com l’exemple següent:

- Durant quants anys s’han registrat les temperatures?

- Si sumes totes les temperatures i ho divideixes pel nombre d’anys, tindràs la mitja de

temperatures del Vendrell. Fes-ho:

- Podem dir que el Vendrell té una temperatura mitja anual de:

- Les dades mitjanes dels climogrames anteriors ens donen una idea aproximada però no gaire precisa. Per poder conèixer el clima d’un lloc hem de poder comparar-lo amb el d’altres llocs. Així per exemple va bé conèixer quadres com el següent on es dóna un resum de les dades de diferents poblacions.

7

- Mirant el quadre anterior, cerca quina és la província d’Espanya amb temperatura més suau i la que té la temperatura més freda:

- Observa també quina província d’Espanya té les precipitacions més abundoses i la que menys:

EL CLIMA DE CATALUNYA

- 20. Aquí tens el mapa dels climes de Catalunya. Observa’l i contesta:

- De quin color estan pintades les terres on es dona el clima mediterrani litoral?

8

- En quina part de Catalunya estan situades: al Nord, Sud, Est o Oest?

- Al costat de quin mar estan situades?

Les zones de clima mediterrani litoral tenen estius molt suaus (no gaire calorosos) i hiverns també molt suaus (no gaire freds).

- Creus que això té a veure alguna cosa, amb el fet de què estiguin tocant al mar Mediterrani?

- De quin color estan pintades les zones de clima continental?

- En quina part de Catalunya estan situades?

El clima continental es caracteritza per hiverns molt freds i estius molt calorosos.

- Podries dir si la teva comarca està dins d’aquest tipus de clima?

- Observa el mapa de les temperatures i les precipitacions que hi ha a continuació i contesta:

9

- Quina temperatura tenia la comarca de la Segarra en el moment en que es va fer aquest mapa?

- Quants graus de diferència n’hi ha en relació a les comarques de costa?

- En quina zona de Catalunya les temperatures són més baixes?

- A quin clima corresponen?

- De quin color està pintat aquest clima en el mapa?

- Mirant el mapa de les precipitacions, cerca quina zona té les màximes precipitacions i digues quina quantitat de pluja ha caigut:

- Com es diu el tipus de clima que hi ha en aquesta zona?

ELS CLIMES DEL MÓN21. Fins ara has après coses sobre el clima del lloc on vius. Però deus haver sentit a dir que el clima és diferent d’un llocs als altres. Per exemple, el clima del nord és més fred que el del sud.

També deus haver sentit dir que a la Terra hi ha zones on fa molta calor, com els tròpics, mentre que n’hi ha unes altres de molt més fredes, com és ara els pols.

Si comparem el clima dels diferents llocs de la Terra sobre un planisferi ens adonarem que se’n destaquen quatre grans grups:

- Ens els extrems trobem les zones més fredes, que corresponen a les àrees polars (pol nord i pol sud). A totes dues les temperatures són molt baixes fins al punt que l’aigua es glaça. No hi ha estiu. S’anomena clima polar

- Una altra mena de clima és el temperat, que es caracteritza per tenir 4 estacions (primavera, estiu, tardor i hivern).

10

- La zona central del globus terraqui, els territoris més pròxims a l’Equador, posseeix un clima tropical, caracteritzat per temperatures temperades tot l’any i pluges abundants, per la qual cosa la vegetació és molt abundosa (selves).

- A tots dos costats de la zona equatorial es localitzen els grans deserts, amb temperatures mot altes durant el dia i fredes de nit. És el clima desèrtic.

11

- En què zona de la terra vivim?

- Quin tipus de clima tenim?

Per què els climes són diferents d’uns llocs als altres?

22. Els raigs del sol no arriben igual a tots els punts de la Terra. Per poder experimentar això farem la següent pràctica:

Necessitarem:

- Un globus terraqui- Una llanterna

En un lloc fosc, orienta la llum de la llanterna enfocant-la perpendicularment a l’Equador.

La Terra alhora que gira al voltant del Sol, gira al voltant d’ella mateixa sobre l’eix que passa pels pols. Sense deixar d’enfocar el globus terraqui amb la llanterna, ves-lo fent girar a poc a poc.

12

- Quines zones hi queden més il·luminades i quines menys?

- En quins sectors de la Terra els raigs de Sol escalfaran amb més intensitat? I amb menys intensitat?

Ara fixa’t en el cercle petit de llum que fa la llanterna sobre el globus quan apuntes al seu centre. Ara desplaça la llanterna, sense variar-ne la inclinació, cap a un extrem del globus. Veureu que el feix de llum s’allarga i ocupa una superfície molt més gran. Podeu imaginar fàcilment que l’energia associada al feix de llum es reparteix en més superfície i, per tant, escalfa menys que quan està molt concentrada. Per això fa molt més fred als pols que a l’equador.

- Entens, ara per què les zones polar són les més fredes i les més pròximes a l’Equador les més càlides?

Per què es succeeixen les estacions en les zones temperades de la terra

23. Ja sabeu que la Terra viatja al voltant del Sol al llarg de l’any, i com que l’equador terrestre està una mica inclinat respecte del pla de la seva òrbita al voltant del Sol, la part de la Terra que està ben encarada cap al Sol varia al llarg de l’any. Això és el que fa que existeixin les estacions: la primavera, l’estiu, la tardor i l’hivern. Quan és estiu a l’hemisferi nord és hivern a l’hemisferi sud! Mireu el dibuix.

13

- Per entendre això, també pots fer la següent experiència :

Dirigeix la llanterna a la palma de la teva mà (posició A). Mantenint la mateixa distància, situeu la mà de manera més inclinada (posició B).

- En quin cas sentiu més calor?

- Sabríeu explicar ara a què es deu que faci més calor a l’estiu que a l’hivern?

- Si el nostre país està situat a l’hemisferi nord , en desembre estarem menys encarats cap al Sol i estarem a l’estació de:

- L’Argentina que és un país de l’hemisferi Sud, pel contrari estarà més encarada cap al Sol i en desembre estarà a l’estació de:

- Al juny quin hemisferi està més ben encarat cap al Sol?

Que canvia al llarg d’un any?

14

24.Recordes quan comencen les estacions a la zona temperada?

- Els dies són més llargs a l’estiu que a l’hivern, però va canviant progressivament el nombre d’hores del llum al llarg de l’any?

- Busqueu informació sobre l’hora de sortida i la posta del Sol al vostre poble i el dia que comença cada estació, i anoteu les dades en la taula que apareix a continuació. Podeu consultar un calendari solar a la següent pàgina web: www.tutiempo.net/calendario-solar

EL SOL SURT A LES...

EL SOL ES POSA A LES ...

21 de març

21 de juny

21 de setembre

21 de desembre

- Què dia és major el nombre de hores de llum? I el de menys? Com se’ls anomena amb aquests dies?

- Hi ha algun dia en que el nombre de hores de llum sigui aproximadament igual al nombre de hores de foscor? Té algun nom específic?

15

- A l’estiu, al migdia, el sol escalfa més que a l’hivern. Se sol dir que a l’hivern no escalfa tant perquè està més baix i que a l’estiu no es saludable prendre’l a les hores centrals del dia. Canvia també regularment la seva alçada al llarg de l’any? Recordeu que hi ha una relació entre la posició del Sol al cel i la grandària de les ombres. En el quadre següent es recull la grandària de l’ombra que projecta un pal d’uns 3 metres d’alçada. Les ombres s’han mesurat sempre al migdia en els dies que s’indiquen.

- En quin moment de l’any és més gran l’ombra?

- En quin moment de l’any és més petita l’ombra?

- En quin moment de l’any es mitjana l’ombra?

- Amb el que ja sabeu, relacioneu les fases d’ambdues columnes:

16