EL BARÒMETRE INCLUSIU DE CASTELLDEFELS 2016. INFORME FINAL … · 1.1 .- PRESENTACIÓ El ... per...

EL BARÒMETRE INCLUSIU DE CASTELLDEFELS

INFORME DE RESULTATS

Castelldefels, setembre de 2016

El Baròmentre Inclusiu de Castelldefels 2016. Inform e de resultats.

2

DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI: Aquest document conté l’anàlisi dels resultats de l’enquesta

realitzada durant el mes de maig de 2016 als ciutadans de 16 i més anys empadronats a la

ciutat de Castelldefels. A partir de la construcció d’indicadors quantitatius i qualitatius adaptats

a les característiques socio-territorials del municipi, es dona compte de l’opinió (variables

subjectives) i situació actual (variables objectives) dels residents del municipi, al respecte dels

principals eixos que integren les polítiques d’inclusió, a saber, el demogràfic, el formatiu,

l’econòmic, el laboral, el sociosanitari, l’assistencial, el relacional, i el territorial.

INSTITUCIÓ QUE ENCARREGA L’ESTUDI: Ajuntament de Castelldefels

EMPRESA QUE REALITZA L’ENQUESTA: NEÒPOLIS Consultoria sociopolítica S.L.

FITXA TÈCNICA DEL BARÒMETRE INCLUSIU:

- Univers poblacional: 53.562 habitants empadronats a la ciutat de 16 i més anys

(segons les dades del padró municipal d’abril de 2016).

- Nivell de confiança: 95,5% on K=2 i P i Q són igual al 50%

- Error mostral: + - 5%

- Mostra: 400 enquestes

- Mostreig: Per quotes de sexe, edat i nacionalitat.

- Tècnica de recollida de dades: Enquesta telefònica.

- Base de sondeig: dades telefòniques disponibles extretes del padró municipal.

- Durada del treball de camp: del 2 de maig al 2 de juny de 2016.

- Durada del qüestionari: 15 - 20 minuts.

- Programari estadístic utilitzat: SPSS 13.0.

- Tipus d’anàlisi: anàlisi de freqüències i de taules de contingència.


3

Í

0.- ÍNDEX

1.- INTRODUCCIÓ..........................................................................................................5

1.1.- Presentació.................................. ...........................................................................5

1.2.- Fases i metodologia de treball............... ...............................................................7

2.- ANÀLISI DE LES FREQÜÈNCIES I TAULES DE CONTINGÈ NCIA......................11

2.1.- Àmbit sociodemogràfic........................ ................................................................13

Les quotes poblacionals sexe, edat i nacionalitat.............................................13

Zona territorial de residència.............................................................................19

Lloc de naixement..............................................................................................21

Tipus de família..................................................................................................23

Resum I: Àmbit sociodemogràfic.......................................................................29

2.2.- Àmbit formatiu/educatiu...................... ................................................................31

Nivell d’estudis finalitzats...................................................................................31

Coneixement i domini de llengües.....................................................................39

Resum II: Àmbit formatiu/educatiu.....................................................................50

2.3.- Àmbit territorial............................ .......................................................................53

El grau de satisfacció de viure a Castelldefels................................................53

Anys de residència a la ciutat............................................................................54

Satisfacció sobre el lloc i l’habitatge de residència............................................58

Grau de satisfacció sobre l’estat i la situació d’alguns serveis públics, aspectes

urbans i qüestions relacionades amb la seguretat del barri i de la ciutat..........71

Resum III: Àmbit territorial............................................................................88


4

2.4.- Àmbit relacional-ciutadania.................. ............................................................91

Associacionisme local........................................................................................91

Qualitat, quantitat i proximitat de les relacions que s’estableixen amb la família

més propera...................................................................................................94

Qualitat de les relacions que es mantenen amb l’entorn social més proper....102

Situacions de conflicte entre autòctons i immigrants.......................................106

Resum IV: Àmbit relacional-ciutadania............................................................113

2.5.- Àmbit de la salut............................ .................................................................115

Estat de salut objectiu dels ciutadans...........................................................115

Estat de salut subjectiu dels ciutadans(salut auto percebuda)........................122

Recursos sanitaris privats de la població......................................................128

Resum V: Àmbit de la salut.........................................................................135

2.6.- Àmbit assistencial........................... ................................................................137

Utilització dels Serveis Socials de Castelldefels..............................................137

Pobresa severa..............................................................................................141

Reacció davant possibles situacions de necessitat futures.............................150

Resum VI: Àmbit assistencial.....................................................................153

2.7.- Àmbit laboral:............................... .................................................................155

Activitat principal dels ciutadans....................................................................155

Taxa d’atur i perfil dels aturats......................................................................161

Sector d’ocupació en el qual treballen les persones ocupades.......................174

Situació laboral de les persones ocupades de Castelldefels...........................179

Tipus de contracte dels assalariats..............................................................182

Tipus de jornada laboral de les persones ocupades.......................................188

Ubicació del lloc de treball dels ocupats.......................................................193

Oferta formativa municipal adreçada als ocupats...........................................200

Resum VII: Àmbit laboral............................................................................203

2.8.- Àmbit econòmic:.............................. ..................................................................208

Dificultats per arribar a final de mes................................................................208

Resum VIII: Àmbit econòmic.......................................................................216

ANNEX I: El qüestionari del Baròmetre Inclusiu de C astelldefels 2016.............................217


5

1.- INTRODUCCIÓ

1.1.- PRESENTACIÓ

El terme “exclusió social” sol utilitzar-se indistintament per designar la pobresa, la marginació,

la desigualtat, la privació de drets o les dificultats d’accés als serveis públics. Ara bé, per tal de

definir exactament l’objecte d’estudi del nostre projecte és important posar de manifest que

l’exclusió social ha de ser entesa com una situació concreta fruit d’un procés dinàmic

d’acumulació, superposició i/o combinació de diversos factors de desavantatge o de

vulnerabilitat social que poden afectar persones o grups socials, i que generen una situació

d’impossibilitat o dificultat intensa d’accedir als mecanismes de desenvolupament personal,

d’inserció sociocomunitària i als sistemes preestablerts de protecció social.

Dit d’altra manera; hi ha persones que viuen en unes condicions de vida materials i psíquiques

que els impedeixen sentir-se i desenvolupar-se plenament com a ciutadans. L’exclusió fa difícil

sentir-se ciutadà/na i membre d’una comunitat.

La relació entre exclusió i vulnerabilitat social és doncs, jeràrquica: la juxtaposició i

intensificació de múltiples causes de vulnerabilitat social, unes més acusades que d’altres,

condueix a l’aparició de l’exclusió social, que no s’ha d’entendre com un “estat” fix i absolut”,

sinó com un procés en contínua transformació que pot abastar, en diverses mesures, tots o

alguns dels àmbits que defineixen el que sol englobar-se genèricament dins el terme “situació

social”.

És per totes aquestes raons que des de l’Ajuntament de Castelldefels es volia conèixer com, i

de quina manera, aquests processos afecten als veïns i veïnes de la ciutat en una situació de

crisi econòmica intensa, amb l’objectiu de disposar d’una eina capaç d’identificar els principals

ítems i factors de l’exclusió social.

Per fer-ho hem construït i analitzat una sèrie d’indicadors, mitjançant la posada en marxa d’una

eina potent d’investigació social de caràcter quantitatiu, a saber, una enquesta representativa i

significativa des del punt de vista estadístic, que ens permetrà extrapolar els resultats al conjunt

de la població de la ciutat (el Baròmetre Inclusiu de Castelldefels 2016).

Mitjançant un procés previ de consulta de caràcter qualitatiu s’han definit els indicadors

concrets de cadascun dels grans eixos d’anàlisi de la inclusió social (el demogràfic, l’econòmic,

el laboral, el social, el sociosanitari, l’educatiu, el relacional i el territorial) amb l’objectiu


6

d’adequar les preguntes de l’enquesta a les necessitats específiques de coneixement de

l’Ajuntament de Castelldefels.

Per tant, estem davant d’una recerca sociològica que ha combinat diferents tècniques

d’investigació social per tal de garantir la qualitat de la mateixa.

Aquesta triangulació entre tècniques d’investigació social qualitatives (reunions de treball per

definir el qüestionari) i quantitatives (la pròpia enquesta) ens ha permès, entre d’altres coses,

sobretot, el següent:

• Fer un anàlisi totalment adaptada al context i a les característiques socials i

demogràfiques del nostre objecte d’estudi, és a dir, les persones majors de 15 anys

empadronades a la ciutat de Castelldefels.

• Fer un anàlisi més acurat de la informació obtinguda i les conclusions presentades.

• Proporcionar una major fiabilitat a la recerca en el seu conjunt, més enllà de la

pròpia representativitat dels paràmetres estadístics estàndards considerats.

Per últim, cal remarcar que la vocació d’aquest baròmetre va més enllà de la simple obtenció

de freqüències de caràcter descriptiu. És per això que també s’ha dut a terme una anàlisi de

taules de contingència, amb l’objectiu de poder establir relacions entre les diferents variables

recollides en el treball de camp, i apuntar a possibles relacions de causalitat entre les mateixes.

Tot i la major complexitat que implica una anàlisi d’aquestes característiques, creiem que la

seva realització és fonamental per tal de poder relacionar les opinions i situacions socials

recollides, amb els perfils poblacionals dels enquestats.


7

1. 2.- FASES I METODOLOGIA DE TREBALL

Fase 1: Sessió de treball per tal de definir l’estr uctura i les preguntes del

qüestionari

Una vegada identificats els principals àmbits de coneixement dels quals es volia donar

compte a través de l’enquesta es va fer una sessió de treball trasnversal amb

representants tècnics de diferents àrees sectorials del consistori.

Aquesta sessió, juntament amb els contacte bilaterals posteriors entre l’àrea de serveis

socials i la resta de personal tècnic d’altres departaments va servir per detectar els

grans reptes i necessitats de coneixement de l’ajuntament en la matèria que ens ocupa.

D’aquesta manera es garanteix que l’enquesta respongui a les necessitats específiques

i concretes del context local de Castelldefels.

A partir d’aquí es va elaborar un primer esborrany de qüestionari per a l’enquesta.

Fase 2: Pre-test del qüestionari

L’esborrany del qüestionari va passar per una fase de validació tècnica final, i de prova

amb l’objecte d’estudi. A saber, en primer lloc les diferents àrees van poder

modificar/prioritzar els indicadors que consideraven més rellevants. I posteriorment es

realitzar fer 5 entrevistes telefòniques de pre-test a veïns de la ciutat escollits a l’atzar.

Tot plegat ens va permetre corregir i perfeccionar algunes preguntes del qüestionari i

planificar detalladament la metodologia d’execució del treball de camp per part dels

enquestadors.

Fase 3: Elaboració de qüestionari definitiu i els àmbits temàtics de l’enquesta

El qüestionari definitiu del Baròmetre Inclusiu de Castelldefels 2016 està disponible a

l’annex I d’aquest document de resultats.


8

Aquest qüestionari constava d’unes 70 preguntes, la gran majoria tancades amb

opcions de resposta predeterminades.

De totes maneres cal tenir en compte que, en algunes de les preguntes del qüestionari,

les opcions de resposta tot i ser tancades permetien graus de llibertat de contesta, cosa

que va permetre copsar opinions noves no predeterminades d’entrada. D’aquesta

manera doncs, la diversitat de la informació obtinguda és major i la interpretació

posterior de les dades esdevé més rica. Aquestes opcions de resposta semi-lliure es

van codificar i ubicar en calaixos de resposta més amplis a l’hora de fer l’anàlisi.

També hi havia algunes preguntes del qüestionari que eren de múltiple resposta. Això

vol dir que cada persona entrevistada podia contestar més d’una opció de resposta, ja

que les diverses possibilitats de contesta eren compatibles entre elles.

Fase 4: Càlcul de la mostra i determinació del tipu s de mostreig probabilístic a realitzar

La mostra (nombre de persones a entrevistar) s’ha calculat a partir de les dades

disponibles del padró municipal d’habitants del mes d’abril de 2016. La fitxa tècnica és

la següent:

Un cop calculada la globalitat de la mostra hem introduït elements de correcció

poblacional específics del context municipal de referència de manera que hem fet un

mostreig tenint en compte quotes de sexe, edat i nacionalitat, per tal de garantir que

l’estructura sociodemogràfica de població quedi perfectament compensada i equilibrada

en la mostra.

1 El marge d’error mostral pot augmentar segons la base poblacional (n) a la qual es fa referència sobretot en subpoblacions i en taules de contingència.

• N (Univers)= 53.562 habitants empadronats a la ciutat de 16 i més anys (segons

les dades del padró municipal del mes d’abril de 2016).

• n (Mostra)= 400 enquestes.

• e (Error Mostral)= + - 5%1

• NC (Nivell de Confiança)= 95,5%

• Mostreig estadístic per quotes de sexe, edat i nacionalitat.


9

Pel que fa a l’edat , les quotes s’han establert a partir dels següents intervals:

1. de 16 a 34 anys: adolescència, primera i segona joventut.

2. de 35 a 64 anys: adultesa.

3. 65 anys i més: vellesa.

Les quotes per nacionalitat s’han establert distingint els residents amb nacionalitat

espanyola de la resta.

Les quotes per sexe s’han elaborat distingint els homes de les dones .

D’aquesta manera doncs, el nombre de persones entrevistades segons les quotes

elaborades per la nostra mostra es distribueixen de la següent manera:

MOSTRA NACIONALS ESPANYOLS ESTRANGERS

18-35 anys

36-64 anys 65 i + anys 18-35 anys 36-64 anys 65 i + anys

HOMES 36 (9%)

96 (24%)

28 (7%)

16 (4%)

21 (5,2%)

2 (0,5%)

DONES 39 (9,7%)

93 (23,2%)

34 (8,5%)

11 (2,7%)

21 (5,2%)

3 (0,75%)

TOTAL 75 189 62 27 42 5 400 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró municipal de l’Ajuntament de Castelldefels . Abril de 2016

DADES DE POBLACIÓ

REALS

NACIONALS ESPANYOLS ESTRANGERS

18-35 anys 36-64 anys 65 i + anys 18-35 anys 36-64 anys 65 i + anys

HOMES 4843 (9%)

12319 (23%)

3733 (7%)

1860 (3,5%)

3112 (5,8%)

306 (0,6%)

DONES 4921 (9,2%)

12674 (23,7%)

4818 (9%)

1898 (3,5%)

2727 (5,1%)

351 (0.7%)

TOTAL 9764 24993 8551 3758 5839 657 53562 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró municipal de l’Ajuntament de Castelldefels . Abril de 2016


10

Fase 5: Treball de camp, entrada de dades i redacci ó de l’informe final

Les enquestes han estat realitzades via telefònica entre el 2 de maig i el 2 de juny de

2016.

La durada mitjana aproximada de cada enquesta era d’uns 18 minuts. No ens hem

trobat amb reticències o incidències destacables per part dels ciutadans a qui s’ha

trucat per tal de realitzar l’enquesta.

La base de sondeig utilitzada per fer les trucades telefòniques ha estat el padró

municipal d’habitants.

L’entrada de dades en programari estadístic especialitzat (SPSS 13.0) va finalitzar el

dia 23 de juny de 2016, data a partir de la qual va començar l’explotació estadística.

L’informe final de resultats es va enllestir el dia 18 de juliol de 2016.


11

2.- ANÀLISI DE FREQÜÈNCIES I TAULES DE CONTINGÈNCIA

Tot seguit presentem l’anàlisi de les freqüències i de taules de contingència dels resultats

obtinguts pel Baròmetre Inclusiu de Castelldefels 2016. Aquest apartat té una doble intenció;

oferir una primera fotografia descriptiva dels percentatges obtinguts en cadascuna de les

preguntes realitzades, i analitzar les relacions entre les diferents variables per tal d’esbrinar

l’existència de possibles associacions entre elles, així com d’eventuals vincles causa-efecte.

Així doncs, ens plantegem analitzar si les percepcions, situacions o opinions recollides tenen

alguna relació amb les variables estructurals considerades, a saber, el sexe, l’edat, la

nacionalitat, el nivell d’estudis, el lloc de naixement, la zona territorial de residència, els anys de

residència al municipi, etc. Volem saber si una determinada situació, opinió o valoració sobre

qualsevol de les temàtiques preguntades manté relacions de dependència amb les variables

estructurals esmentades. Òbviament, les variables estructurals són les que tindran el rol de

variable independent (és a dir, la que influencia), la resta jugaran el rol de variable dependent

(és a dir, la que es veu influenciada per una o més variables independents).

En una anàlisi de taules de contingència doncs, es tracta de determinar si existeix relació

(associació) entre les variables, i com és aquesta relació. De fet, aquesta regla de causa –

efecte no posa de manifest l’existència d’una causalitat real, sinó la decisió de considerar

simplement que una variable afecta la distribució de l’altra.

La forma que hem utilitzat per conèixer l’existència o no d’associació entre dues variables

consisteix a contrastar les freqüències observades (les que hem obtingut) amb les freqüències

esperades o teòriques en el cas que no hi hagués associació (és a dir, les que s’haguessin

obtingut en el cas que les variables fossin realment independents). Això ho hem mesurat

gràcies a l’anomenat test o prova d’independència del txi-quadrat, el qual ens permet

determinar l’existència global o no d’independència entre les variables relacionades.

D’altra banda, hem cregut important també, analitzar amb més detall la naturalesa de la relació

quan aquesta ha resultat significativa, cosa que ens ha portat a fer un anàlisi més local

d’aquesta associació global que ens proporciona la prova del txi-quadrat. Així doncs, amb

l’anàlisi dels anomenats residus tipificats corregits hem pogut determinar la relació entre parells

de categories localitzats en cada una de les caselles de les taules de contingència, la

significativitat dels mateixos, la direcció de l’associació i la seva naturalesa (aquests residus

són significatius si són superiors a 1,9 o inferiors a –1,9). De totes maneres és important deixar

clar que aquests residus són menys significatius quan fan referència a caselles on el valor de la


12

freqüència és inferior a 5, atès que tenen una massa crítica insuficient per a realitzar un l’anàlisi

concloent en aquest sentit.

Dit això, a continuació presentem doncs, a més de l’anàlisi de les freqüències dels indicadors

que conté el qüestionari de l’enquesta, totes aquelles associacions entre variables que han

resultat significatives, és a dir, aquelles en què els procediments estadístics explicats han

avalat l’existència científica de relació entre les variables proposades per a cada taula de

contingència mostrada (aquelles on la prova del test del txi-quadrat ha estat inferior a 0,05).

NOTA: Totes les taules i gràfiques que conté aquest estudi són d’elaboració pròpia a partir de

les dades recollides de l’enquesta realitzada per NEÒPOLIS a la població empadronada a

Castelldefels de 16 i més anys, entre el 2 de maig i el 2 de juny de l’any 2016, excepte en els

casos en què s’especifiqui una font distinta.


13

2.1.- ÀMBIT SOCIODEMOGRÀFIC

Les quotes poblacionals: sexe, edat i nacionalitat.

Com ja hem dit abans, la distribució mostral de l’enquesta (realitzada a les persones

empadronades al municipi majors de 15 anys) ha respectat en tot moment l’estructura

poblacional de la ciutat pel que fa a les variables sexe, edat i nacionalitat , de manera que la

distribució real de la població dins d’aquestes variables coincideix plenament amb la distribució

de la mostra elaborada. Això ens permet no haver de ponderar ni introduir cap mena de

correcció a l’hora de fer l’anàlisi dels resultats obtinguts per l’enquesta.


14


15

Així doncs, i coincidint amb la distribució real de la població objecte d’estudi segons les dades

del padró municipal de Castelldefels del mes d’abril de 2016, destaquem que:

1. El 50,25% dels ciutadans residents al municipi són dones, mentre que els

homes representen el 49,75%.

2. Les persones de 16 a 34 anys suposen el 25,5% del total de la població,

mentre que les de 35 a 64 representen el 57,75% i les majors de 65 anys tenen

un pes percentual del 16,75%.

3. Finalment, les persones de nacionalitat estrangera de més de 15 anys suposen

el 18,5% del total de la població.

Pel que fa a l’origen dels estrangers destaquem el següent:


16

La distribució dels percentatges obtinguts per la nostra enquesta, pel que fa a la procedència

de les persones d’origen estranger, presenten un grau de coincidència força elevat amb les

dades del padró continu de l’IDESCAT en data 2015 (per bé que les dades de l’enquesta fan

referència a les persones de 16 i més anys, i les dades de l’IDESCAT al total de la població).

En aquest sentit el més important és que la majoria dels estrangers del municipi

procedeixen de la resta de la UE, seguits, a molta distància, pels llatinoamericans. En

canvi, els nacionals no espanyols del conjunt de la comarca, la província i Catalunya

procedents del continent africà representen aproxim adament una quarta part del

col·lectiu, una xifra que a Castelldefels oscil·la només entre el 7 i l’ 11% aproximadament.

NACIONALITAT PER

CONTINENTS (Total de la població)

Resta UE Resta Europa Àfrica

Amèrica nord i central

Amèrica del sud Àsia

Castelldefels (Baròmetre

2016) 43,24% 6,76% 10,8% 1,3% 29,7% 8,1%

Castelldefels (padró 2015)

56,6% 6,9% 6,9% 4,1% 17,1% 8,3%

Baix Llobregat (padró 2015)

26,3% 5,4% 29,8% 5,4% 22,6% 10,3%

Demarcació de Barcelona

(padró 2015)

23,9% 5,9% 23,6% 7,7% 30,8% 18%

Catalunya (padró 2015)

26,8% 6,5% 28,2% 6,9% 17,3% 14,3%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró 2015 de l’IDESCAT i les dades del Baròmetre Inclusiu 2016


17

Finalment, a nivell sociodemogràfic i analitzant els principals indicadors de població de caràcter

secundari segons les dades del padró municipal d’habitants del 2015 que publica l’IDESCAT

podem extreure les següents dades:

INDICADORS

Castelldefels

Baix Llobregat

Demarcació de

Barcelona Catalunya

Índex de joventut

14,7%

14,6%

15%

15%

Índex de vellesa

13,6%

16,5%

18,5%

18,3%

Índex d’infància

17,4%

17,1%

15,4%

15,6%

Índex d’envelliment

78,6%

96%

119,7%

117,3%

Índex de sobre envelliment

12,4%

12,5%

15,7%

16%

Percentatge de població

estrangera

18,2%

9,3%

12,4%

13,6%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró 2015 de l’IDESCAT

Així doncs podem observar que Castelldefels és una població significativament men ys

envellida respecte a la mitjana comarcal, provincia l i catalana, ja que l’índex de vellesa

(persones de 65 i més anys respecte el total de la població) es situa entre 3 i 5 punts

percentuals per sota de la resta d’àmbits de compar ació supramunicipals analitzats. De

la mateixa manera, l’índex d’envelliment del municipi (el total de persones de 65 i més anys

respecte tota la població de 0 a 15 anys) també és força més baix que l’observat per la

comarca, i significativament inferior que el regist rat per la demarcació i el conjunt del

país. Tant és així que per cada 100 infants menors de 16 anys hi ha gairebé 79 persones grans

al municipi, una proporció que a nivell comarcal és de 96, i de més de 117 a nivell provincial i

català (cosa que significa que per cada infant hi ha més d’una persona gran). A més, l’índex

de sobre envelliment de Castelldefels, tot i ser pr àcticament idèntic que el comarcal, es

situa més de 3 punts per sota de l’observat per la demarcació de Barcelona i pel conjunt

de Catalunya. Això vol dir que el percentatge de població de 85 i més anys, respecte el total de

persones grans de la vila (aquelles que tenen 65 i més anys) és més baix. És a dir, que el

total de la població de 65 i més anys de Castelldef els és lleugerament més jove que

l’obervat per la província i pel conjunt de Catalun ya.


18

Si ens fixem amb la població de nacionalitat estrangera observem que a Castelldefels el

18,2% de la població no és d’origen espanyol, una d ada gairebé 9 punts superior a la

mitjana comarcal, i entre 5,8 i 4,6 punts més eleva da que la mitjana provincial i catalana

respectivament. Malgrat que el percentatge de perso nes de nacionalitat estrangera és al

municipi molt més elevat que a la resta d’àmbits de comparació supramunicipals

observats, l’origen dels nacionals no espanyols de Castelldefels presenta diferències

molt significatives amb la resta de territoris. A s aber, la gran majoria dels estrangers de

la vila (56,6%) provenen d’altres països de la rest a de la UE, mentre que a la comarca, a

la demarcació i al conjunt de Catalunya aquest perc entatge es mou entre el 24% i el 26%.

En canvi, amb una tendència totalment oposada a l’anterior, ens trobem que només el 6,9%

dels estrangers empadronats al poble provenen del continent africà, mentre que a la resta

d’àmbits de comparació supramunicipals aquesta dada oscil·la entre el 23,6% i el 29,8%. De la

mateixa manera, però amb unes deferències no tant abismals, observem que els estrangers

empadronats a Castelldefels procedents d’Àsia només representen el 8,3% del total dels

nacionals no espanyols del municipi, una dada entre 2,4 i 10 punts percentuals inferior a la

registrada nivell comarcal, provincial i Català respectivament. En resum, les característiques

de la població estrangera de Castelldefels són molt diferents de les observades per la

resta de la comarca, demarcació i conjunt del país.

Una altra característica de la població estrangera del municipi, en aquest cas de la que té

16 i més anys, és la seva joventut. I és que el 36,6,% dels estrangers tenen entre 16 i 34

anys , una proporció més de 14 punts percentuals superior que la registrada pels nacionals

espanyols. A més, el percentatge de persones grans estrangeres és molt baix, només el 6,4%

d’aquest col·lectiu té 65 i més anys, mentre que la mateixa dada pels autòctons és del 19,7%,

és a dir més de 13 punts percentuals superior. Així doncs, gairebé el 94% dels immigrants

estrangers del poble tenen menys de 65 anys, i gair ebé el 40% d’aquests es concentren a

la franja d’edat més jove.

Finalment destaquem que al voltant del 57% dels estrangers que resideixen a Castelldefels

porten 10 o menys anys vivint a la ciutat, i un 21, 6% entre 11 i 15 anys . Aquells que hi han

residit durant més de 20 anys o tota la vida són una minoria (12,2%), cosa que s’explica per les

onades migratòries que van arribar a partir del període 2000 – 2008.


19

Zona territorial de residència

Tot i que no hem creat quotes específiques a nivell territorial s’ha dividit la ciutat en 3 grans

zones, de tal manera que preguntàvem als enquestats en quina d’aquestes residia. Els

resultats obtinguts són els següents:

Si comparem aquests resultats amb la distribució real de la població segons la seva zona de

residència (segons les dades del padró municipal) podem observar que les dades són molt

similars, la qual cosa posa de manifest que el rigor del treball de camp a l’hora de fer l’enquesta

és una garantia per poder extrapolar els resultats amb els criteris estadístics descrits a la fitxa

tècnica.


20

PERCENTATGE DE PERSONES DE 16 I MÉS ANYS DE CASTELLDEFELS SEGONS ZONA DE RESIDÈNCIA

Dades padró 2015

Dades Baròmetre 2016

Zona 1: Castell-Poble Vell, el Centre o Vistalegre

38% 33,2%

Zona 2: Can Roca, els Canyars, a Montmar,o la Muntanyeta

25% 29,9%

Zona 3: la Pineda, a Lluminetes, al Baixador, al Poal, a Bellamar, a les Botigues, al camí Ral, a can Bou, a can Vinader, a Granvia Mar, o a Marisol

37% 36,9%

Les diferències entre els percentatges responen als marges d’error de l’enquesta.

Els tests estadístics realitzats ens mostren que a la zona territorial 2 (can Roca, els

Canyars, Montmar i Muntanyeta) el percentatge de pe rsones de nacionalitat no

espanyola és significativament inferior que a la re sta de zones del municipi, ja que

només un 10,9% dels residents són estrangers (una d ada 8,2 punts inferior a la mitjana

del conjunt de la ciutat), mentre que a la resta de territoris (zona 1 i zona 3) la proporció

d’immigrants d’origen estranger es situa en el 22% (poc més de 3 punts percentuals més

elevada que la mitjana).

Pel que fa a l’origen dels estrangers, la majoria d e persones procedents del continent

africà, així com els originaris d’Àsia i Oceania re sideixen a la zona 1, metre que els

nouvinguts d’altres països de la resta de la UE es concentren sobretot a la zona 3. Els

estrangers llatinoamericans es concentren gairebé a parts iguals entre la zona 1 (41%) i

la zona 3 (45,5%)


21

Lloc de naixement

La majoria dels ciutadans de 16 i més anys de Castelldefels són nascuts a Barcelona (32,75%),

el 24,25% ho han fet a un altre municipi de la resta de l’estat espanyol, i un 22,5% ha nascut a

l’estranger. Dit d’una altra manera, el 46,5% dels ciutadans del municipi són originaris de

Barcelona, la pròpia ciutat de Castelldefels, o algun altre municipi de la comarca de Baix

Llobregat, un percentatge idèntic que el registrat pels castelldefalencs/ques nascuts a fora de

Catalunya (ja sigui en algun altre municipi de l’estat espanyol o de l’estranger). Això vol dir que

gairebé la meitat dels ciutadans del poble no són n ascuts a Catalunya.


22

Si comparem aquestes dades amb les que proporciona l’IDESCAT pel lloc de naixement

segons el cens de 2011 observem el següent:

LLOC DE NAIXEMENT DE

LA POBLACIÓ DE 16 I MÉS ANYS

Nascuts a Catalunya

Nascuts a la resta de

l’estat

Nascuts a l’estranger

CASTELLDEFELS

48,1% (Idescat 2011)

53,5% (Baròmetre

2016)

25,5% (Idescat 2011)

24,2% (Baròmetre

2016)

26,3% (Idescat 2011)

22,2% (Baròmetre

2016)

BAIX LLOBREGAT

56% (Idescat 2011)

29,5% (Idescat 2011)

14,5% (Idescat 2011)

CATALUNYA

58,9% (Idescat 2011)

22,5% (Idescat 2011)

18,6% (Idescat 2011)

Les dades sobre el lloc de naixement de la població de Castelldefels han patit alguns

canvis en el període 2011 – 2016. A saber, durant a quests darrers 5 anys han augmentat

significativament (5,4 punts percentuals) les perso nes nascudes a Catalunya en

detriment dels nascuts a l’estranger (que han patit una disminució de 4,1 punts

percentuals).

D’altra banda, si comparem les dades del 2011 entre Castelldefels i la resta d’àmbits

supramunicipals s’observa que el percentatge de res idents al municipi nascuts a

l’estranger és significativament superior que l’obs ervat pel Baix Llobregat i Catalunya

(degut fonamentalment a una major proporció de persones d’origen estranger a la ciutat),

mentre que els nascuts a Catalunya no arriben a la meitat de la població (una dada entre 7

i 10 punts percentuals inferior a la registrada per la comarca i el conjunt del país

respectivament).

Els tests estadístics ens diuen que aproximadament el 55% dels residents a Castelldefels

nascuts a Barcelona o d’altres pobles i ciutats de la comarca del Baix Llobregat porten més de

15 anys residint al municipi, i un 45% 15 anys o menys. La qual cosa ens indica que hi ha un

percentatge significatiu de persones del municipi n ascudes tant a d’altres pobles i

ciutats de la comarca, com a la capital (Barcelona ), que durant els últims 15 anys s’han

traslladat a viure a Castelldefels.


23

També s’observa que el 56,7% de les persones nascudes a la resta de l’e stat espanyol fa

més de 20 anys que resideixen a Castelldefels, i que per tant, segurament han pogut establir

unes xarxes més o menys sòlides a nivell social i d’arrelament al territori, tot i que no és una

xifra molt elevada, ja que en d’altres municipis de la comarca, com és el cas de Viladecans,

aquest percentatge supera el 70%. També cal destacar que la majoria de les persones

nascudes a la resta de l’estat espanyol, el 42,3%, resideixen a la zona 1 del municipi.

En canvi, gairebé el 80% dels residents que han nas cut a l’estranger porten menys de 15

anys vivint a Castelldefels . De fet el 55,1% dels nascuts fora de l’estat espanyol port en 10

anys o menys residint a la ciutat. És més, el 27% d’aquest col·lectiu fa menys de 5 anys

que viu a Castelldefels.

A hores d’ara, gairebé la meitat de la població de 16 i més anys resident a Castelldefels ha

nascut fora de Catalunya (46,4%), a saber, el 24,2% ho ha fet en algun poble o ciutat de la

resta de l’estat Espanyol, i el 22,2% a l’estranger . A més, el 56,5% dels empadronats

majors de 15 anys porta menys de dues dècades resid int al municipi.

Tipus de família

La gran majoria de castelldefelencs/ques de 16 i més anys, a saber, el 49,75%, viuen en llars

formades per un matrimoni/parella amb fills (en el cas dels adults, aquests viuen amb la

parella i el/s fill/s, i en el cas dels més joves amb els pares i germans/es, si en tenen).

D’altra banda, les parelles sense fills suposen el segon percentatge més important pel que fa

a la tipologia de famílies que existeixen al municipi, amb un 26%.

Les persones que viuen soles representen el 9% de la població, mentre que les famílies

monoparentals, és a dir, aquelles formades només pel pare o la mare i el/s fill/s tenen un pes

percentual de l’11% un percentatge a tenir molt en compte (per bé que dins d’aquesta

categoria també ens trobem a homes i dones adultes que viuen amb el seu pare/mare gran).

De les dades extretes per aquesta variable no observem situacions anòmales que surtin de les

tendències normals apuntades per altres estudis similars que s’han fet a nivell de país, per bé

que no es poden establir comparacions automàtiques. Allò més remarcable en el cas de

Castelldefels és que les formes familiars tradicion als (llars integrades per parelles /

matrimonis i matrimonis amb fills) són les més habi tuals, que aproximadament un 11%

de les famílies viuen en llars monoparentals (una d ada molt similar a la observada a

nivell comarcal i de Catalunya l’any 2011), i que n omés un 9% de la població viu sola.


24

D’altra banda observem que la mitjana de persones que viuen en una llar a Castelldefels és

de gairebé 3 (2,94 per ser exactes). La desviació d’aquesta mitjana és només del 1,2, la qual

cosa significa que la immensa majoria de les llars estan formades per un mínim de gairebé 2

membres (1,74) i un màxim de 4 (4,2 per ser estadísticament exactes).

Si comparem aquesta xifra amb les dades que ens proporciona l’IDESCAT per l’any 2011

obtenim aquest quadre comparatiu:

NOMBRE MITJÀ DE PERSONES PER LLAR

Segons l’IDESCAT l’any 2011

Segons els Baròmettre Inclusiu de Castelldefels

2016 Castelldefels 2,6 2,94

Baix Llobregat 2,65 -

Catalunya 2,54 -

Tot apunta doncs a que el nombre de membres per lla r ha augmentat lleugerament en els

darrers 4 anys i s’ha produït una disminució de les llars unipersonals.


25

A continuació presentem una taula amb el nombre mitjà de persones per llar a Castelldefels

segons zona territorial de residència (Baròmetre 2015)

NOMBRE MITJÀ DE PERSONES PER LLAR SOGONS BARRI DE

RESIDÈNCIA

Z 1 Z 2 Z 3 Mitjana

global de Castelldefels

Nombre mitjà de persones per llar

2,9 3,01 2,93 2,94

Nota: A continuació s’especifiquen els noms dels barris integrats a cadascuna de les zones territorials creades.

- Z 1: Castell-Poble Vell, Centre i Vistalegre - Z 2: Can Roca, Els Canyars, Montmar i Muntanyeta - Z 3: La Pineda, Lluminetes, Baixador, El Poal, Bellamar, Les Botigues, Camí Ral, Can

Bou, Can Vinader, Gran Via Mar i Marisol

No observem diferències significatives pel que fa al nombre mitjà de persones per llar que

viuen a Castelldefels segons la zona territorial de residència, tot i això la zona 2 (Can Roca, Els

Canyars, Montmar i Muntanyeta) està una mica per sobre de la mitjana observada pel global de

ciutat, metre que la zona 1 (Castell-Poble Vell, Centre i Vistalegre) estaria lleugerament per

sota.

Hem constatat que la variable tipologia de la llar manté relacions d’associació

significatives amb l’edat, el sexe i la nacionalitat . En aquest sentit destaquem l següent:

Tipologia de la llar i edat

1. Curiosament, el percentatge de persones de 65 més a nys que viuen soles

és només del 7,5%, és a dir, 1,5 punts percentuals per sota de la mitjana, una

proporció molt baixa si tenim en compte que la mitjana comarcal l’any 2011 era

del 18%. Així doncs, la gran majoria de la gent gran de Castelldefels vi u

amb la seva parella (58,2%), un gens menyspreable 1 6,4% ho fa amb la

seva parella i fills, i un altre 16,4% ho fa amb el s seus fills i altres

familiars.

2. Les persones de 16 a 34 anys que viuen amb els pare s representen el

21,6% del col·lectiu, un percentatge gairebé 15 punts percentuals superior a la

mitjana. Tot i això no podem afirmar que l’emancipació juven il sigui una


26

qüestió enormement complicada al municipi, ja que normalment les

diferències amb la mitjana global de la població són molt més elevades (en

moltes ocasions del doble del que hem observat).

3. Pel que fa a les persones de la franja 36 a 64 anys s’observa que la gran

majoria, a saber, el 55,4% viuen amb la seva parel la i fills , un percentatge

12,6 punts superior a la mitjana. Estem davant d’un col·lectiu totalment

emancipat la gran majoria dels quals (el 72% aproximadament) viu en

parella , sobretot amb la parella i els fills.

Així doncs destaquem que, al contrari del que podríem pensar, el percentatge de persones de

65 i més anys que viuen soles és només del 7,5% i e s situa lleugerament per sota de la

mitjana observada (9%). D’altra banda, tot i que hi ha un 21,6% de joves d’entre 16 i 34

anys que viuen amb els pares (una dada gairebé 16 p unts percentuals superior a la

mitjana) no podem afirmar que existeixi al municipi un problema igual o major que a

Catalunya amb la qüestió de l’emanació juvenil, sob retot perquè en d’altres municipis de

l’àrea metropolitana el percentatge de joves que vi uen amb els seus pares duplica

l’observat a Castelldefels.

TAULA DE CONTINGÈNCIA: TIPOLOGIA DE LA LLAR I EDAT

9 22 5 36

8,8% 9,5% 7,5% 9,0%

-,1 ,4 -,5

27 38 39 104

26,5% 16,5% 58,2% 26,0%

,1 -5,1 6,6

32 128 11 171

31,4% 55,4% 16,4% 42,8%

-2,7 6,0 -4,8

8 25 11 44

7,8% 10,8% 16,4% 11,0%

-1,2 -,1 1,6

22 6 0 28

21,6% 2,6% ,0% 7,0%

6,7 -4,0 -2,5

4 12 1 17

3,9% 5,2% 1,5% 4,3%

-,2 1,1 -1,2

102 231 67 400

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sol/a

Amb la seva parella

Amb la seva parellai fills/es

Monoparental

Amb els pares

Altres

Amb qui viu?

Total

16-34 anys 35-64 anys 65 i més anys

Edat

Total


27

Tipologia de la llar, sexe i nacionalitat

1. Gairebé el 15% de les persones de 16 i més anys de nacionalitat no

espanyola de Castelldefels viuen soles, una dada ga irebé 6 punts

percentuals superior a la mitjana , i més de 7 punts superior a la observada

pels nacionals espanyols.

2. Només el 5,5% de les dones enquestades viuen soles, metre que el

mateix percentatge pels homes és del 12,6% (gairebé 4 punts percentuals

superior a la mitjana).

3. D’altra banda també s’observa que gairebé el 15% de les dones viuen en

llars monoparentals, una dada que duplica la observ ada en el cas dels

homes. Cosa que significa que en la gran majoria dels casos el progenitor

principal de les llars monoparentals són les mares.

En primer lloc observem que en més del 70% de les l lars monoparentals el progenitor

principal és una dona.

D’altra banda, destaca el fet que un percentatge fo rça significatiu d’estrangers residents

al poble visqui en llars unipersonals (15%), i la m ateixa xifra pels nacionals espanyols

sigui només del 7,7%. Això té molt a veure amb l’or igen i l’edat d’aquest col·lectiu, a

saber, en la immensa majora dels casos estem parlan t de persones treballadores de 35 a

64 anys, homes, procedents d’altres països de la UE , amb nivells de formació mitjans i

alts, feines qualificades dins el sector serveis, i que porten 5 anys o menys residint al

poble.

De totes maneres, cal tenir en compte que els estrangers no són un col·lectiu uniforme i

homogeni . Per exemple, si bé és cert que el percentatge de nacionals no espanyols que viuen

sols és significativament més elevat que la mitjana, no és menys cert que el nombre mitjà de

persones que resideixen en una llar formada per persones estrangeres és de 3,23, mentre

que la mateixa dada per a una llar composada per autòct ons (nacionals espanyols) és de

2,87. I tot i que no existeix una diferència molt s ignificativa cal tenir en compte que les

persones estrangeres, en termes generals, viuen en llars més nombroses (ens referim

sobretot als procedents del continent africà, els o riginaris de sudamèrica, però també als

que han vingut de la resta de la UE).

Les causes poden ser múltiples, però les més plausibles són:


28

TAULA DE CONTINGÈNCIA: TIPOLOGIA DE LA LLAR I NACIO NALITAT

25 11 36

7,7% 14,9% 9,0%

-2,0 2,0

91 13 104

27,9% 17,6% 26,0%

1,8 -1,8

135 36 171

41,4% 48,6% 42,8%

-1,1 1,1

40 4 44

12,3% 5,4% 11,0%

1,7 -1,7

23 5 28

7,1% 6,8% 7,0%

,1 -,1

12 5 17

3,7% 6,8% 4,3%

-1,2 1,2

326 74 400

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sol/a

Amb la seva parella


Monoparental

Amb els pares

Altres

Amb qui viu?

Total

Espanyola Estrangera

Nacionalitat

Total

1. Que els estrangers tinguin un major nombre de fills que els nacionals (pautes

de reproducció sensiblement distintes )

2. Que les llars on resideixen els estrangers siguin més heterogènies a nivell

de parentiu i estiguin formades per un nombre de persones superio r al que

s’esperaria en d’altres formes de convivència habit acional de caràcter

més “tradicional”.

TAULA DE CONTINGÈNCIA: TIPOLOGIA DE LA LLAR I SEXE

25 11 36

12,6% 5,5% 9,0%

2,5 -2,5

59 45 104

29,6% 22,4% 26,0%

1,7 -1,7

79 92 171

39,7% 45,8% 42,8%

-1,2 1,2

14 30 44

7,0% 14,9% 11,0%

-2,5 2,5

12 16 28

6,0% 8,0% 7,0%

-,8 ,8

10 7 17

5,0% 3,5% 4,3%

,8 -,8

199 201 400

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sol/a

Amb la seva parella


Monoparental

Amb els pares

Altres

Amb qui viu?

Total

Home Dona

Sexe

Total

RESUM DE L’ÀMBIT SOCIODEMOGRÀFIC

ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ Castelldefels és una població significativament menys envellida respecte a la mitjana comarcal, provincial i catalana, ja que l’índex de vellesa (persones de 65 i més anys respecte el total de la població) es situa entre 3 i 5 punts percentuals per sota de la resta d’àmbits de comparació supramunicipals analitzats. De la mateixa manera, l’índex d’envelliment del municipi (el total de persones de 65 i més anys respecte tota la població de 0 a 15 anys) també és força més baix que l’observat per la comarca, i significativament inferior que el registrat per la demarcació i el conjunt del país. A més, l’índex de sobre envelliment de Castelldefels, tot i ser pràcticament idèntic que el comarcal, es situa més de 3 punts per sota de l’observat per la demarcació de Barcelona i pel conjunt de Catalunya. És a dir, que el total de la població de 65 i més anys de Castelldefels és lleugerament més jove que l’obervat per la província i pel conjunt de Catalunya.

POBLACIÓ ESTRANGERA I CARACTERÍSTIQUES DE LA MATEIXA

A Castelldefels el 18,2% de la població no és d’origen espanyol, una dada gairebé 9 punts superior a la mitjana comarcal, i entre 5,8 i 4,6 punts més elevada que la mitjana provincial i catalana respectivament. L’origen dels nacionals no espanyols de Castelldefels presenta diferències molt significatives amb la resta de territoris. A saber, la gran majoria dels estrangers de la vila (56,6%) provenen d’altres països de la resta de la UE, mentre que a la comarca, a la demarcació i al conjunt de Catalunya aquest percentatge es mou només entre el 24% i el 26%. A més, només el 6,9% dels estrangers empadronats al poble provenen del continent africà, mentre que a la resta d’àmbits de comparació supramunicipals aquesta dada oscil·la entre el 23,6% i el 29,8%. Una altra característica de la població estrangera de 16 i més anys del municipi és la seva joventut. El 36,6,% dels estrangers tenen entre 16 i 34 anys, una

proporció més de 14 punts percentuals superior a la registrada pels nacionals espanyols. El percentatge de persones grans estrangeres és molt baix, només el 6,4% d’aquest col·lectiu té 65 i més anys, mentre que la mateixa dada pels autòctons és del 19,7%, és a dir més de 13 punts percentuals per sobre. Així doncs, gairebé el 94% dels immigrants estrangers del poble tenen menys de 65 anys, i gairebé el 40% d’aquests es concentren a la franja d’edat més jove. El 57% dels estrangers que resideixen a Castelldefels porten 10 o menys anys vivint a la ciutat, i un 21,6% entre 11 i 15 anys. Aquells que hi han residit durant més de 20 anys o tota la vida són una minoria (12,2%), cosa que s’explica per les onades migratòries que van arribar a partir del període 2000 – 2008. Els tests estadístics realitzats ens mostren que a la zona territorial 2 (can Roca, els Canyars, Montmar i Muntanyeta) el percentatge de persones de nacionalitat no espanyola és significativament inferior que a la resta de zones del municipi, ja que només un 10,9% dels residents són estrangers (una dada 8,2 punts inferior a la mitjana del conjunt de la ciutat), mentre que a la resta de territoris (zona 1 i zona 3) la proporció d’immigrants d’origen estranger es situa en el 22% (poc més de 3 punts percentuals més elevada que la mitjana). Pel que fa a l’origen dels estrangers, la majoria de persones procedents del continent africà, així com els originaris d’Àsia i Oceania resideixen a la zona 1, metre que els nouvinguts d’altres països de la resta de la UE es concentren sobretot a la zona 3. Els estrangers llatinoamericans es concentren gairebé a parts iguals entre la zona 1 (41%) i la zona 3 (45,5%). ANYS DE RESIDÈNCIA I ORIGEN DE LA

POBLACIÓ Hi ha un percentatge significatiu de persones del municipi nascudes tant a d’altres pobles i ciutats de la comarca, com a la capital (Barcelona), que durant els últims 15 anys s’han traslladat a viure a Castelldefels. També s’observa que el 56,7% de les persones nascudes a la resta de l’estat


30

espanyol fa més de 20 anys que resideixen a Castelldefels, tot i que no és una xifra molt elevada, ja que en d’altres municipis de la comarca, aquest percentatge supera el 70%. També cal destacar que la majoria de les persones nascudes a la resta de l’estat espanyol, el 42,3%, resideixen a la zona 1 del municipi. Gairebé el 80% dels residents que han nascut a l’estranger porten menys de 15 anys vivint a Castelldefels. De fet el 55,1% dels nascuts fora de l’estat espanyol porten 10 anys o menys residint a la ciutat. És més, el 27% d’aquest col·lectiu fa menys de 5 anys que viu a Castelldefels. A hores d’ara, gairebé la meitat de la població de 16 i més anys resident a Castelldefels ha nascut fora de Catalunya (46,4%), a saber, el 24,2% ho ha fet en algun poble o ciutat de la resta de l’estat Espanyol, i el 22,2% a l’estranger. A més, el 56,5% dels empadronats majors de 15 anys porta menys de dues dècades residint al municipi.

TIPOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES DE LES LLARS

Allò més remarcable en el cas de Castelldefels és que les formes familiars tradicionals (llars integrades per parelles / matrimonis i matrimonis amb fills) són les més habituals, que aproximadament un 11% de les famílies viuen en llars monoparentals (una dada molt similar a la observada a nivell comarcal i de Catalunya l’any 2011), i que només un 9% de la població viu sola. El percentatge de persones de 65 i més anys que viuen soles és només del 7,5% i es situa lleugerament per sota de la mitjana observada (9%). D’altra banda, tot i que hi ha un 21,6% de joves d’entre 16 i 34 anys que viuen amb els pares (una dada gairebé 16 punts percentuals superior a la mitjana) no podem afirmar que existeixi al municipi un problema igual o major que a Catalunya amb la qüestió de l’emanació juvenil, sobretot perquè en d’altres municipis de l’àrea metropolitana el percentatge de joves

que viuen amb els seus pares duplica l’observat a Castelldefels. En més del 70% de les llars monoparentals el progenitor principal és una dona. Un percentatge significatiu d’estrangers viu en llars unipersonals (15%), mentre que la mateixa xifra pels nacionals espanyols és només del 7,7%. Això té molt a veure amb l’origen i l’edat d’aquest col·lectiu. A saber, estem parlant de persones treballadores de 35 a 64 anys, homes, procedents d’altres països de la UE, amb nivells de formació mitjans i alts, feines qualificades dins el sector serveis, i que porten 5 anys o menys residint al poble. De totes maneres, cal tenir en compte que els estrangers no són un col·lectiu uniforme i homogeni. Per exemple, si bé és cert que el percentatge de nacionals no espanyols que vien sols és significativament més elevat que la mitjana, no és menys cert que el nombre mitjà de persones que resideixen en una llar formada per persones estrangeres és de 3,23, mentre que la mateixa dada per a una llar composada per autòctons és de 2,87. Per tant, cal tenir en compte que les persones estrangeres, en termes generals, viuen en llars més nombroses (ens referim sobretot als procedents del continent africà, els originaris de sudamèrica, però també als que han vingut de la resta de la UE). La mitjana de persones que viuen en una llar a Castelldefels és de gairebé 3 (2,94 per ser exactes).

Tot apunta a que el nombre de membres per llar ha augmentat lleugerament en els darrers 4 anys i s’ha produït una disminució de les llars unipersonals.


31

2.2.- ÀMBIT FORMATIU/EDUCATIU

Nivell d’estudis finalitzats

La gran majoria de la població de 16 i més anys empadronada a Castelldefels, a saber, el 69%

té un nivell d’estudis acabats que va més enllà de l’ensenyament obligatori elemental.

Aquest percentatge es reparteix de la següent manera:

- Estudis mitjans: El 36% té un títol que equival al BUP, COU, FPI, FPII, CFGM i/

CFGS.

- Estudis alts: El 33% ha obtingut una titulació universitària (diplomatura o

llicenciatura).

Les persones amb un nivell d’estudis acabats que hem qualificat com a baixos (sense

estudis, estudis elementals no acabats, EGB ESO i graduat escolar) i que representen el 31%

del total de la població enquestada es distribueix de la següent manera:

- Un 2% no té cap tipus d’estudis.

- Un 4,25% no té els estudis elementals acabats.

- El percentatge de població que té com a màxim els estudis elementals finalitzats és del

24,75%.

Hem cregut oportú agafar les dades sobre el nivell d’instrucció del cens del 2011 de l’IDESCAT

amb la finalitat de comparar-les temporal i territorialment amb les obtingudes a partir del nostre

Baròmetre Inclusiu. Els resultats es mostren a la següent taula:

NIVELL D’ESTUDIS DE LA POBLACIÓ DE 16 I MÉS

ANYS

Castelldefels Baròmetre

2016

Castelldefels Cens 2011

Baix Llobregat Cens 2011

Catalunya Cens 2011

Sense estudis 6,25% 6,8% 11,3% 10%

Estudis primaris (Graduat, EGB,

ESO)

24,75% 34,8% 41% 41,8%

Estudis secundaris

(batxillerat, BUP, COU)

19,75% 16,7% 13,1% 13,5%

Formació Professional (FPI

i FPII)

16,25% 15,1% 17,6% 14,3%

Universitaris (diplomatura, llicenciatura i tercer grau)

33% 26,5% 17% 20,3%


33

En primer lloc cal dir que les dades de l’enquesta no són directament comparables amb les del

cens ja que les categories que s’utilitzen per classificar els diferents tipus d’estudis (sobretot a

les categories “estudis primaris” i “estudis secundaris”) presenten algunes diferències. De totes

maneres podem treure algunes conclusions rellevants comparant les dades del Baròmetre

2016 amb les del cens 2011 dels diferents àmbits territorials:

1. Les dades ens indiquen que l’evolució del nivell fo rmatiu de la població

de Castelldefels durant els últims 5 anys s’ha incr ementat notablement. A

saber, el percentatge de persones amb estudis secundaris ha pujat 3 punts

percentuals, i la proporció de ciutadans que obtenen una titulació universitària

s’ha incrementat en 7 punts.

2. Si comparem el nivell d’estudis acabats de la població de 16 i més anys del

municipi (ja sigui amb les dades del cens del 2011 o amb les del Baròmetre del

2016) amb el de la comarca i Catalunya (segons les dades dels cens del 2011)

s’observa clarament que: a Castelldefels el percentatge de persones sense

estudis és significativament menor, la proporció de persones del municipi

amb un nivell d’estudis secundaris és molt superior a la observada a

nivell comarcal i català, i el percentatge de ciuta dans amb possessió

d’una titulació universitària residents a Castellde fels és molt superior

respecte a la mitjana del país, i la registrada pel conjunt del Baix

Llobregat. Finalment, pel que fa al percentatge de persones amb un títol

de formació professional, observem que les diferènc ies entre

Castelldefels i la resta d’àmbits de comparació sup ramunicipals són

pràcticament inexistents i que el percentatge és mo u al voltant del 14%-

17% aproximadament en tots els casos.

3. En resum, el nivell d’estudis de la població de Cas telldefels de 16 i més

anys és significativament més elevat que el registr at a nivell comarcal i

pel conjunt del país (sobretot pel que fa a la proporció de persones amb

possessió d’un títol universitari).


34

Segons els tests estadístics realitzats, el nivell d’estudis és una variable que manté

relacions significatives d’associació amb l’edat , l’any d’arribada al municipi, i la

zona/barri de residència

Nivell d’estudis i edat

1. El 65,7,3% de la població de 65 i més anys té un nivell d’estudis baix, és a dir,

té una titulació acadèmica igual o inferior als estudis elementals, un percentatge

34,6 punts percentuals superior a la mitjana observada pel total de la població.

Això respon al fet que la major part de la gent gra n no ha gaudit d’un sistema

d’ensenyament universal i obligatori. El context sociopolític i econòmic existent

al país en l’època on aquest col·lectiu es trobava en edat d’estudiar, no permetia

romandre massa temps en el si del sistema educatiu, la qual cosa dificultava

obtenir títols més enllà dels estudis elementals i fins i tot, en alguns casos, impedia

acabar aquests estudis. Una situació que afectava especialment a les persones

que van haver d’immigrar i que procedien d’altres territoris de l’estat espanyol (cal

tenir en compte que un 53,7% de les persones de 65 i més anys de Castelldefels

són nascuts en municipis de la resta d’Espanya). De totes maneres, gairebé un

15% de la gent gran del municipi està en possessió d’una titulació

universitària, un percentatge molt elevat si el com parem amb la majoria de

municipis del país (el qual sol oscil·lar entre el 5% i el 10%).

2. Les persones d’entre 16 i 34 anys són el col·lectiu on el percentatge d’estudis

baixos (elementals o inferiors) és menor. L’explicació és la universalització del

sistema educatiu i el fet que el nivell d’estudis esdevé un element fonamental a

l’hora d’accedir a feines mínimament qualificades.

La majoria d’aquests joves, el 43,1%, està en posse ssió d’una titulació

acadèmica de nivell mitjà, una dada 7,1 punts superior a la mitjana observada pel

total de la població. La necessitat de tenir estudis que vagin més enllà dels

estrictament obligatoris comença a ser una condició “sine qua non” per inserir-se al

mercat de treball. De la mateixa manera, aquest col·lectiu té un percentatge de

titulacions de grau superior força elevada (llicenc iatures, diplomatures), a

saber, del 30,4%, una xifra molt similar a la mitjana observada. Això ens indica que

la inversió en estudis de formació professional (15,7%) és molt inferior a la que es

fa en estudis superiors (30,4%). Destaquem que més del 73% d’aquests joves fa

una inversió en educació més enllà dels estudis obl igatoris.


35

3. El fet que gairebé el 40% de les persones de 35 a 64 anys estigui en possessió

d’una titulació universitària (una dada 6,4 punts superior a la mitjana) sembla

confirmar la tendència expressada anteriorment, és a dir, els joves que continuen

estudiant més enllà de l’etapa obligatòria (que són la gran majoria) aposten

en primer terme per la universitat, mentre que la f ormació professional

esdevé la opció preferida pel 20% d’aquest col·lect iu. És important destacar

també que gairebé el 80% dels adults de 35 a 64 any s té un nivell d’estudis

que va més enllà de l’educació obligatòria, una dad a molt elevada.

Nivell d’estudis, any d’arribada al municipi i lloc de naixement

1. La proporció de persones que han nascut a Castel ldefels i en altres municipis

de la demarcació de Barcelona (exceptuant la capita l) són les que tenen un

nivell d’estudis mitjans significativament més elev at que la mitjana.

2. Gairebé el 44% dels nascuts a l’estranger han ob tingut una titulació

universitària, una dada gairebé 11 punts superior a la mitjana. De fet, gairebé

el 38% dels nacionals no espanyols s’ha graduat/lli cenciat a la universitat.

Per tant tenim una població estrangera amb uns nive lls de formació molt

elevats (excepte els llatinoamericans i als african s). En canvi, els nascuts a

Castelldefels o en altres municipis del Baix Llobre gat presenten uns

percentatges de titulacions universitàries molt bai xos en comparació a la

mitjana (de només el 17% i el 10% respectivament).

TAULA DE CONTINGÈNCIA: NIVELL D'ESTUDIS I EDAT

1 5 19 25

1,0% 2,2% 28,4% 6,3%

-2,5 -3,9 8,2

26 48 25 99

25,5% 20,8% 37,3% 24,8%

,2 -2,2 2,6

44 87 13 144

43,1% 37,7% 19,4% 36,0%

1,7 ,8 -3,1

31 91 10 132

30,4% 39,4% 14,9% 33,0%

-,6 3,2 -3,4

102 231 67 400

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sense estudis

Baixos

Mitjans

Alts

Quin és el seunivell màximd'estudis assolit?

Total


Edat

Total


36

TAULA DE CONTINGÈNCIA: NIVELL D'ESTUDIS I LLOC DE N AIXEMENT

1 1 4 0 0 16 3 25

2,9% 5,0% 3,1% ,0% ,0% 16,5% 3,4% 6,3%

-,9 -,2 -1,8 -1,1 -,9 4,8 -1,3

10 7 27 0 2 32 21 99

28,6% 35,0% 20,6% ,0% 16,7% 33,0% 23,6% 24,8%

,5 1,1 -1,3 -2,3 -,7 2,2 -,3

18 10 54 10 5 21 26 144

51,4% 50,0% 41,2% 62,5% 41,7% 21,6% 29,2% 36,0%

2,0 1,3 1,5 2,3 ,4 -3,4 -1,5

6 2 46 6 5 28 39 132

17,1% 10,0% 35,1% 37,5% 41,7% 28,9% 43,8% 33,0%

-2,1 -2,2 ,6 ,4 ,6 -1,0 2,5

35 20 131 16 12 97 89 400

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sense estudis

Baixos

Mitjans

Alts


Total

Castelldefels

Un altremunicipi de lacomarca del

Baix Llobregat Barcelona

Un altremunicipi de

la resta de laprovíncia deBarcelona

Un altremunicipi dela resta deCatalunya

Un altremunicipi de

la restad'Espanya Estranger

Lloc de naixement

Total

3. Els ciutadans que tenen un nivell d’estudis més baix (sense estudis o estudis

elementals acabats) són sobretot persones nascudes a la resta de l’esta t

espanyol (una mica més de la meitat d’aquest col·le ctiu té 65 i més anys).

Gairebé el 50% d’aquestes persones té com a màxim els estudis elementals

finalitzats.

4. Finalment destaquem que les persones que més invert eixen en estudis de

formació professional són sobretot els nascuts a Ba rcelona, a la mateixa

ciutat de Castelldefels i també en altres municipis de la demarcació de

Barcelona. Aquesta dada és d’aproximadament un 25%, és a dir, gairebé 9 punts

percentuals superior a la mitjana.

TAULA DE CONTINGÈNCIA: NIVELL D'ESTUDIS I ANYS DE R ESIDÈNCIA AL MUNICIPI

1 0 2 3 4 15 25

1,4% ,0% 2,6% 4,5% 11,1% 14,4% 6,3%

-1,8 -1,9 -1,5 -,6 1,3 4,0

21 7 14 13 7 37 99

30,0% 14,9% 18,2% 19,7% 19,4% 35,6% 24,8%

1,1 -1,7 -1,5 -1,0 -,8 3,0

32 19 30 22 11 30 144

45,7% 40,4% 39,0% 33,3% 30,6% 28,8% 36,0%

1,9 ,7 ,6 -,5 -,7 -1,8

16 21 31 28 14 22 132

22,9% 44,7% 40,3% 42,4% 38,9% 21,2% 33,0%

-2,0 1,8 1,5 1,8 ,8 -3,0

70 47 77 66 36 104 400

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sense estudis

Baixos

Mitjans

Alts


Total

Hi ha viscuttota la vida

Menys de5 anys

Entre 5 i10 anys

Entre 11 i15 anys

Entre 16 i20 anys

Més de20 anys

Quin any va venir a viure a Castelldefels?

Total


37

Nivell d’estudis i zona de residència

1. Les persones de 16 i més anys residents a la zona 1 de Castelldefels (Centre,

Vistalegre i Castell-Poble Vell) són les que tenen un nivell d’estudis més baix.

A saber, el 30,3% dels empadronats en aquesta zona té una titulació no superior

als estudis obligatoris, una dada 6 punts percentuals més elevada que la mitjana, i

tot i que el 22,7% està en possessió d’una titulació universitària, aquesta xifra és

10,5 punts inferior a la mitjana global de la població del municipi. En aquest sentit

és important recordar que més de la meitat de la po blació estrangera d’origen

africà i asiàtic es concentra en aquesta zona, i qu e el 40% dels originaris de

continent de llatinoamericà viu en aquests barris. Tampoc podem oblidar que

la majoria dels nacionals espanyols nascuts a la re sta de l’estat espanyol, a

saber, el 42,3% viu en aquesta zona (i auques és un dels col·lectius amb menys

nivell d’estudis).

2. A les zones 2 i 3 és precisament on es concentre n més ciutadans amb un

nivell alt d’estudis. El percentatge de persones amb títols universitaris que

resideixen en aquestes zones és superior al 38%, una dada més de 5 punts

percentuals superior a la mitjana. Recordem que a la zona 2 és on hi ha el

percentatge més baix de persones d’origen estranger , mentre que a la zona 3

la majoria dels estrangers que hi resideixen proven en de països de la resta de

la UE, però també de l’Amèrica llatina.

3. Finalment també és important destacar que només el 9,2% dels

castelldefelens/ques que resideixen a la zona 2 est an en possessió d’una

titulació de formació professional, una dada 7,1 pu nts percentuals inferior a la

mitjana. A més, els tests estadístics ens indiquen que són les persones de

nacionalitat espanyola les qui ens uns percentatges molt més elevats que els

estrangers obtenen majors titulacions d’FP. Només un 5,4% dels estrangers

disposa d’estudis de Formació Professional, mentre que la mateixa dada en el cas

dels autòctons és del 18,7%.


38

TAULA DE CONTINGÈNCIA: NIVELL D'ESTUDIS I ZONA DE R ESIDÈNCIA

11 6 8 25

8,3% 5,0% 5,4% 6,3%

1,2 -,7 -,5

40 28 29 97

30,3% 23,5% 19,7% 24,4%

1,9 -,3 -1,7

51 39 54 144

38,6% 32,8% 36,7% 36,2%

,7 -,9 ,2

30 46 56 132

22,7% 38,7% 38,1% 33,2%

-3,1 1,5 1,6

132 119 147 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sense estudis

Baixos

Mitjans

Alts


Total

Zona 1:Centre poble

(Castell-PobleVell,centre iVistalegre

Zona 2: CanRoca, elsCanyars,Montmar i

Muntanyeta

Zona 3: Platjai zona més

allunyada delcentre/equipa

ments

A quin barri/zona de Castelldefels viu?

Total

A mode de resum podríem establir 3 grans tipus de perfils poblacionals en funció del seu nivell

d’estudis:

• Perfil o tipus ideal de les persones amb estudis un iversitaris: persones de menys de

65 anys (sobretot adults de 35 a 64 anys), nascuts a l’estranger (sobretot en països de la

resta de la UE i la resta d’Europa), residents a les zones 2 i 3 (és a dir, en barris distints a

Castell - Poble Vell, centre o Vistalegre), i/o ciutadans que porten 15 o menys anys

residint al municipi.

• Perfil o tipus ideal de les persones amb estudis de formació professional: ciutadans

de nacionalitat espanyola, persones nascudes a Castelldefels, a Barcelona capital i en

altres municipis de la demarcació, i/o residents que no viuen a la zona 2 (Can Roca, els

Canyars, Montmar i Muntanyeta).

• Perfil o tipus ideal de les persones sense estudis i/o amb estudis baixos (estudis

elementals no acabats i/o amb poca inversió més enl là dels estudis obligatoris):

persones de 65 i més anys nascuts a la resta de l’estat espanyol, ciutadans que fa 20 o

més anys que resideixen al municipi, castelldefalencs/ques que viuen a la zona 1

(Centre, Castell – Poble Vell i Vistalegre), i/o estrangers procedents del continent

llatinoamericà i africà.


39

Coneixement i domini de llengües

Un dels elements clau de cohesió i integració social a la societat catalana passa pel domini del

català. Aquesta és una qüestió important perquè no només afavoreix i incrementa les relacions

socials, sinó que també facilita l’accés al mercat de treball.

D’altra banda, el domini d’idiomes, sobretot l’anglès, cada vegada esdevé una condició “sine

qua non” per accedir a determinades feines (sobretot qualificades). Dominar llengües doncs,

disminueix les possibilitats de quedar exclòs d’un món cada vegada més globalitzat.

Presentem en la següent taula els resultats obtinguts pel que fa al domini i el coneixement del

català, el castellà i l’anglès:

DOMINI DE LLENGÜES

(Baròmetre 2016)

L’entén? El sap parlar?

El sap llegir?

El sap escriure?

Domini

absolut de la llengua?

Català

94% 78,5% 81% 71,5%

71%

Castellà

100% 99,5% 98,5% 98,5% 98,5%

Anglès

48% 41,3% 41,3% 37,8% 37,5%

Observem doncs que el castellà és, amb diferència, la llengua més dominada, a saber, un

98,5% de la població de Castelldefels l’entén, la sap parlar, la sap llegir i la sap escriure.

En segona posició apareix el català; per bé que el 6% de la població no l’entén, un 21,5% no la

sap parlar, un 19% no la sap llegir i gairebé un 29% no la sap escriure. En resum, el 29% dels

castelldefelencs/ques no disposen d’un domini absol ut del català.

Finalment podem veure que l’anglès és una llengua que domina el 37,5% de la població de

la ciutat, per bé que un 48% l’entén, un 41,3% la sap parlar i llegir, i un 37,8% la sap escriure.

Estem parlant doncs d’uns nivells de domini de l’an glès força elevats.


40


41

El baròmetre també ens aporta informació sobre el nombre total de llengües que els ciutadans

de Castelldefels dominen (és a dir, entenen, parlen, saben llegir i el saben escriure). En aquest

sentit destaquem que:

• La immensa majoria dels Castelldefelencs/ques, a sa ber, el 86,4% dominen més

d’un idioma, per tant només hi ha un 13,6% de la població que únicament entén, parla,

llegeix i sap escriure un sol idioma.

• En resum :

o Un 1,25% no té un domini absolut de cap idioma.

o Un 12,25% domina un sol idioma.

o El 47,75% en domina dos.

o El 27,5% en domina tres.

o I l’11,25% en domina quatre o més.


42

Finalment destaquem que, a banda de l’anglès, els ciutadans de Castelldefels entenen, parlen,

saben llegir i/o saben escriure altres idiomes. A continuació presentem una taula on

s’especifiquen quins són aquests altres idiomes per ordre d’importància. Cal tenir present però

que no estem parlant d’idiomes que necessàriament els ciutadans dominin totalment, sinó de

llengües que o entenen, o saben parlar, o saben escriure o saben llegir:

Llengües estrangeres que els ciutadans de

Castelldefels entenen, parlen, saben escriure o saben llegir

% de casos

Franc ès 52,6%

Italià 19%

Alemany 12,6%

Àrab 9%

Rus 6,3%

Romanès 5,3%

Portuguès 5,3%


43

Tenint en compte totes les dades analitzades en matèria de llengües estrangeres podem

concloure que la llengua estrangera que més s’entén, es parla, es sap llegir o es sap

escriure per part dels ciutadans de Castelldefels ( no estem parlant de dominar-la

totalment) és el francès (52,6%), seguida de molt a prop per de l’anglès (48%). La tercera,

amb un 19%, és l’italià, seguida per l’alemany (12, 6%). I ja a més distància i amb un

caràcter més residual ens trobaríem amb l’àrab (9%) , el rus (6,3%), el portuguès (5,3%) i

el romanès (5,3%). De totes maneres és important re marcar que un 37,5% dels ciutadans

de 16 i més anys de Castelldefels asseguren disposa r d’un domini absolut de l’anglès,

una dada força elevada.

Únicament un 13,6% dels enquestats domina un sol id ioma (estem parlant d’entendre’l,

parlar-lo, saber-lo llegir i saber-lo escriure), la qual cosa significa que el 86,4% de la

població domina com a mínim dos idiomes. De fet, ga irebé el 39% dels

castelldefelencs/ques domina pràcticament a la perf ecció 3 o més llengües.

Destaca però el fet que un percentatge significatiu de ciutadans del municipi, a saber, el

29%, no té un domini absolut del català.

Els tests estadístics realitzats ens demostren que tant el domini del català com el de

l’anglès té a veure amb variables com l’edat, la nacionalitat, el nivell d’estudis, el ll oc de

naixement, el barri de residència, i els anys de re sidència al municipi

Domini absolut del català i edat, nacionalitat, nivell d’estudis, lloc de naixement, anys de

residència al municipi, i barri de residència

1. En primer lloc destaquem que poc més de la meitat (53,7%) de les persones de

65 i més tenen un domini absolut del català, mentre que la mitjana és del 71%.

2. Tot i que el 82,4% dels joves de 16 a 34 anys dominen el català (una xifra 11,4

punts percentuals superior a la mitjana) és significatiu que un 17,6% d’aquesta

població no el domini. Una xifra que s’eleva fins a l 29% si ens fixem en la

població de 35 a 64 anys.

3. Només un 27% de la població estrangera domina el ca talà. Pel que fa a la

nacionalitat de les persones d’origen estranger no trobem diferències massa


44

significatives pel que fa al major o menor domini de la llengua catalana. És a dir, el

poc domini de l’idioma és una característica transversal de la població estrangera

independentment de la seva nacionalitat.

4. Són les persones nascudes a l’estranger (70,8%) i a la resta de l’estat

espanyol (50,5%) les que menys dominen el català (una mica més de la meitat

de les persones nascudes a la resta de l’estat espanyol tenen 65 i més anys)

5. Les dades ens indiquen que el 46% de les persones amb un nivell d’estudis

baix (sense estudis o només amb els estudis element als) no dominen el

català.

6. Un 36,4% dels residents a la zona 1 de la ciutat no domina el català, una dada

7,3 punts percentuals superior a la mitjana. Cal recordar que en aquesta zona hi

viuen moltes persones nascudes a la resta de l’estat espanyol, així com la majoria

dels estrangers procedents del continent africà, i un percentatge molt significatiu de

persones d’origen llatinoamericà.

7. Només el 40,4% dels ciutadans de Castelldefels q ue porten menys de 5 anys

residint al municipi tenen un domini absolut del ca talà.

Per tant el perfil o tipus ideal de castelldefelenc s/ques amb un domini absolut del català

respon a les següents característiques: persones de 16 a 64 anys de nacionalitat espanyola,

amb estudis mitjans o alts, nascuts a Catalunya, residents a les zones 2 i 3, i/o que han viscut

tota la vida a la vila.

Per contra, el perfil o tipus ideal de residents a Castelldefels que no tenen un domini

absolut del català respon a les següents caracterís tiques: persones de 65 i més anys de

nacionalitat espanyola però nascudes fora de Catalunya, ciutadans de nacionalitat estrangera

i/o nascuts fora d’Espanya, persones amb un nivell baix d’estudis, vilatans que porten menys

de 5 anys vivint al municipi, i/o residents de la zona 1 de la ciutat.


45

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DOMINI ABSOLUT DEL CATALÀ I LLOC DE NAIXEMENT

35 19 128 16 11 49 26 284

100,0% 95,0% 97,7% 100,0% 91,7% 50,5% 29,2% 71,0%

4,0 2,4 8,2 2,6 1,6 -5,1 -9,9

0 1 3 0 1 48 63 116

,0% 5,0% 2,3% ,0% 8,3% 49,5% 70,8% 29,0%

-4,0 -2,4 -8,2 -2,6 -1,6 5,1 9,9

35 20 131 16 12 97 89 400

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

% within Lloc denaixement

Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Sí

No

Domini absolutdel català

Total

Castelldefels



Un altremunicipi de



Un altremunicipi de


Lloc de naixement

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DOMINI ABSOLUT DEL CATALÀ I ZONA TERRITORIAL DE RESIDÈNCIA

84 89 109 282

63,6% 74,8% 74,1% 70,9%

-2,2 1,1 1,1

48 30 38 116

36,4% 25,2% 25,9% 29,1%

2,2 -1,1 -1,1

132 119 147 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

% within A quin barri/zonade Castelldefels viu?

Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Sí

No


Total

Zona 1:Centre poble



Muntanyeta



ments


Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DOMINI ABSOLUT DE CATALÀ I E DAT

84 164 36 284

82,4% 71,0% 53,7% 71,0%

2,9 ,0 -3,4

18 67 31 116

17,6% 29,0% 46,3% 29,0%

-2,9 ,0 3,4

102 231 67 400

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

% within Edat

Adjusted Residual

Count

% within Edat

Adjusted Residual

Count

% within Edat

Sí

No


Total


Edat

Total


46

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DOMINI ABSOLUT DEL CATALÀ I ANYS DE RESIDÈNCIA A LA CIUTAT

69 19 52 52 27 65 284

98,6% 40,4% 67,5% 78,8% 75,0% 62,5% 71,0%

5,6 -4,9 -,7 1,5 ,6 -2,2

1 28 25 14 9 39 116

1,4% 59,6% 32,5% 21,2% 25,0% 37,5% 29,0%

-5,6 4,9 ,7 -1,5 -,6 2,2

70 47 77 66 36 104 400

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

% within Quin any va venira viure a Castelldefels?

Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Sí

No


Total


Menys de5 anys

Entre 5 i10 anys

Entre 11 i15 anys

Entre 16 i20 anys

Més de20 anys


Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DOMINI ABSOLUT DEL CATALÀ I NIVELL D'ESTUDIS

7 60 122 95 284

28,0% 60,6% 84,7% 72,0% 71,0%

-4,9 -2,6 4,5 ,3

18 39 22 37 116

72,0% 39,4% 15,3% 28,0% 29,0%

4,9 2,6 -4,5 -,3

25 99 144 132 400

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

% within Quin és elseu nivell màximd'estudis assolit?

Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Sí

No


Total

Senseestudis Baixos Mitjans Alts

Quin és el seu nivell màxim d'estudis assolit?

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DOMINI ABSOLUT DEL CATALÀ I NACIONALITAT

264 20 284

81,0% 27,0% 71,0%

9,2 -9,2

62 54 116

19,0% 73,0% 29,0%

-9,2 9,2

326 74 400

100,0% 100,0% 100,0%

Count

% within Nacionalitat

Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Sí

No


Total


Nacionalitat

Total


47

Domini absolut de l’anglès i edat, nivell d’estudis, nacionalitat i lloc de naixement

1. Són les persones joves les qui, amb diferència, tenen un major domini de l’anglès

que la resta de la població. A saber, el 52% de les persones d’entre 16 i 34

acrediten un domini absolut de l’anglès. Per contra , el 94% dels ciutadans de

Castelldefels de 65 i més anys no dominen aquesta l lengua.

2. De la mateixa manera, i d’una forma molt més contundent observem que el 71,2%

de les persones amb un nivell d’estudis superior (u niversitaris) asseguren

dominar l’anglès , una xifra que es situa gairebé 34 punts percentuals per sobre de

la mitjana observada pel total de la població. En canvi, només el 12,9% de les

persones sense estudis o amb un nivell d’estudis baix dominen aquest idioma. Un

percentatge que, per aquells que tenen una titulació d’estudis mitjans (batxillerat,

BUP, COU, PREU i/o Formació Professional) tampoc és massa alt, i és que només

un 27,8% d’aquest col·lectiu assegura dominar l’anglès.

3. Gairebé el 60% dels ciutadans de Castelldefels n ascuts a l’estranger , una

proporció més de 22 punts percentuals per sobre de la mitjana, domina la llengua

anglesa. Tot el contrari del que succeeix amb els nascuts a la resta de l’estat

espanyol, on el 70,1% no dominen aquesta llengua estrangera (i és que una mica

més de la meitat d’aquesta població té 65 i més anys). Però el més significatiu és

que el 80% dels nascuts a Castelldefels o en un altre m unicipi de la

demarcació (exceptuant Barcelona), i el 90% dels na scuts en un altre municipi

de la comarca del Baix Llobregat afirmen no dominar l’anglès.

4. Les dades també ens indiquen que gairebé el 60% de a població de

nacionalitat no espanyola domina l’anglès, una dada que en el cas dels

autòctons és només del 32,5%. Destaca també que són els estrangers

procedents de l’Africà (75%) i de l’Amèrica llatina (54,5%) els estrangers que

tenen un menor domini de l’anglès, mentre que els q ue procedeixen d’altres

països membres de la UE o de la resta d’Europa tene n un domini d’aquesta

llegua superior al 71%.

5. També observem que són les persones residents a Cas telldefels que porten

menys de 5 anys de residència les que tenen un perc entatge de domini de

l’anglès que supera el 72%, una dada gairebé 35 punts percentuals superior a la

mitjana observada pel conjunt de la població.


48

Per tant el perfil o tipus ideal de castelldefelenc s/ques amb un domini absolut de l’anglès

respon a les següents característiques: persones de 16 a 34 anys, amb estudis universitaris,

nascuts a l’estranger i/o de nacionalitat no espanyola (sobretot procedents de la resta de la UE

o de la resta d’Europa), i/o que porten 5 o menys anys residint al municipi.

Per contra, el perfil o tipus ideal de residents a Castelldefels que no tenen un domini

absolut l’anglès respon a les següents característi ques: persones de 65 i més anys,

ciutadans amb un nivell d’estudis baix o mitjà, vilatans de nacionalitat espanyola (sobretot

nascuts a Castelldefels, a la resta de l’estat espanyol i/o en altres municipis de la demarcació

de Barcelona – exceptuant la capital) , i/o estrangers d’origen africà.

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DOMINI ABSOLUT DE L'ANGLÈS I EDAT

53 93 4 150

52,0% 40,3% 6,0% 37,5%

3,5 1,3 -5,8

49 138 63 250

48,0% 59,7% 94,0% 62,5%

-3,5 -1,3 5,8

102 231 67 400

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

% within Edat

Adjusted Residual

Count

% within Edat

Adjusted Residual

Count

% within Edat

Sí

No

Domini absolutde l'anglès

Total


Edat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DOMINI ABSOLUT DE L'ANGLÈS I NACIONALITAT

106 44 150

32,5% 59,5% 37,5%

-4,3 4,3

220 30 250

67,5% 40,5% 62,5%

4,3 -4,3

326 74 400

100,0% 100,0% 100,0%

Count


Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Sí

No


Total


Nacionalitat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DOMINI ABSOLUT DE L'ANGLÈS I LLOC DE NAIXEMENT

7 2 51 3 5 29 53 150

20,0% 10,0% 38,9% 18,8% 41,7% 29,9% 59,6% 37,5%

-2,2 -2,6 ,4 -1,6 ,3 -1,8 4,9

28 18 80 13 7 68 36 250

80,0% 90,0% 61,1% 81,3% 58,3% 70,1% 40,4% 62,5%

2,2 2,6 -,4 1,6 -,3 1,8 -4,9

35 20 131 16 12 97 89 400

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count


Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Sí

No


Total

Castelldefels



Un altremunicipi de



Un altremunicipi de


Lloc de naixement

Total


49

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DOMINI ABSOLUT DE L'ANGLÈS I NIVELL D'ESTUDIS

1 15 40 94 150

4,0% 15,2% 27,8% 71,2% 37,5%

-3,6 -5,3 -3,0 9,8

24 84 104 38 250

96,0% 84,8% 72,2% 28,8% 62,5%

3,6 5,3 3,0 -9,8

25 99 144 132 400

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count


Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Sí

No


Total



Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DOMINI ABSOLUT DE L'ANGLÈS I ANYS DE RESIDÈNCIA AL MUNICIPI

26 34 33 26 16 15 150

37,1% 72,3% 42,9% 39,4% 44,4% 14,4% 37,5%

-,1 5,3 1,1 ,3 ,9 -5,7

44 13 44 40 20 89 250

62,9% 27,7% 57,1% 60,6% 55,6% 85,6% 62,5%

,1 -5,3 -1,1 -,3 -,9 5,7

70 47 77 66 36 104 400

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count


Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Sí

No


Total


Menys de5 anys

Entre 5 i10 anys

Entre 11 i15 anys

Entre 16 i20 anys

Més de20 anys


Total


50

RESUM DE L’ÀMBIT

FORMATIU/EDUCATIU

NIVELL MÀXIM D’ESTUDIS FINALITZATS

La gran majoria de la població de 16 i més anys empadronada a Castelldefels, a saber, el 69% té un nivell d’estudis acabats que va més enllà de l’ensenyament obligatori elemental: el 19,75% disposa del batxillerat superior, el 16,25% d’estudis d’FP, i el 33% està en possessió d’un títol universitari. Només el 31% té un nivell baix de formació, dels quals el 24,75% té com a màxim els estudis elementals acabats, i 6,25% no disposa de cap tipus de titulació. Si comparem les dades educatives del municipi amb les comarcals i les del conjunt del país les conclusions són clares (per bé que estem comparant dades del 2011, en el cas de la comarca i Catalunya, amb dades del 2016 en el cas de Castelldefels): - A Castelldefels el percentatge de

persones sense estudis és significativament menor.

- La proporció de persones del municipi amb un nivell d’estudis secundaris és molt superior a la observada a nivell comarcal i català.

- El percentatge de ciutadans amb possessió d’una titulació universitària és molt superior respecte a la mitjana del país, i la registrada pel conjunt del Baix Llobregat

- I pel que fa al percentatge de persones amb un títol de formació professional, observem que les diferències entre Castelldefels i la resta d’àmbits de comparació supramunicipals són pràcticament inexistents.

Tot indica que l’evolució del nivell formatiu de la població de Castelldefels durant els últims 5 anys s’ha incrementat notablement. A saber, el percentatge de persones amb estudis secundaris ha pujat 3 punts percentuals, i la proporció de ciutadans que obtenen una titulació universitària s’ha incrementat en 7 punts.

En resum, el nivell d’estudis de la població de Castelldefels de 16 i més anys és significativament més elevat que el registrat a nivell comarcal i pel conjunt del país (sobretot pel que fa a la proporció de persones amb possessió d’un títol universitari). Més del 73% dels joves de 16 a 34 anys i gairebé el 80% dels adults de 35 a 64 anys fan o han fet una inversió en educació que va més enllà dels estudis obligatoris. Gairebé un 15% de la gent gran del municipi està en possessió d’una titulació universitària, un percentatge molt elevat si el comparem amb la majoria de municipis del país (el qual sol oscil·lar entre el 5% i el 10%).

El 38% dels nacionals no espanyols s’ha graduat/llicenciat a la universitat. Per tant tenim una població estrangera amb uns nivells de formació molt elevats (excepte els llatinoamericans i els africans). En canvi, els nascuts a Castelldefels o en altres municipis del Baix Llobregat presenten uns percentatges de titulacions universitàries molt baixos en comparació a la mitjana (de només el 17% i el 10% respectivament). De totes manares, les persones que més inverteixen en estudis de formació professional són sobretot els nascuts a Barcelona, a la mateixa ciutat de Castelldefels i també en altres municipis de la demarcació de Barcelona. Aquesta dada és d’aproximadament un 25%, és a dir, gairebé 9 punts percentuals superior a la mitjana. Els ciutadans que tenen un nivell d’estudis més baix (sense estudis o estudis elementals acabats) són sobretot persones nascudes a la resta de l’estat espanyol (una mica més de la meitat d’aquest col·lectiu té 65 i més anys). Les persones de 16 i més anys residents a la zona 1 de Castelldefels (Centre, Vistalegre i Castell-Poble Vell) són les que tenen un nivell d’estudis més baix. En aquest sentit és important recordar que més de la meitat de la població estrangera


51

d’origen africà i asiàtic es concentra en aquesta zona, i que el 40% dels originaris de continent de llatinoamericà viu en aquests barris. També cal tenir en compte que la majoria dels nacionals espanyols nascuts a la resta de l’estat espanyol (42,3%) viu en aquesta zona. A les zones 2 i 3 (que engloben tots els barris del municipi menys el Centre, el Castell – Pobleble Vell i Vistalegre) és precisament on es concentren més ciutadans amb un nivell alt d’estudis. Només el 9,2% dels castelldefelens/ques que resideixen a la zona 2 estan en possessió d’una titulació de formació professional, una dada 7,1 punts percentuals inferior a la mitjana (perquè el percentatge de titulats universitaris i de persones amb títol de batxillerat és superior que la mitjana). Els tests estadístics també ens indiquen que són les persones de nacionalitat espanyola (sobretot els nascuts a Castelldefels i a la ciutat de Barcelona) les qui, ens uns percentatges molt més elevats que els estrangers, obtenen majors titulacions d’FP

GRANS PERFILS POBLACIONALS SEGONS EL NIVELL D’ESTUDIS

Podríem establir 4 grans tipus ideals/ perfils poblacionals en funció del seu nivell d’estudis: Perfil o tipus ideal de les persones amb estudis universitaris: persones de menys de 65 anys (sobretot adults de 35 a 64 anys), nascuts a l’estranger (sobretot en països de la resta de la UE i la resta d’Europa), residents a les zones 2 i 3 (és a dir, en barris distints a Castell - Poble Vell, centre o Vistalegre), i/o ciutadans que porten 15 o menys anys residint al municipi.

Perfil o tipus ideal de les persones amb estudis de formació professional: ciutadans de nacionalitat espanyola, persones nascudes a Castelldefels, a Barcelona capital i en altres municipis de la demarcació, i/o residents que no viuen a la zona 2 (Can Roca, els Canyars, Montmar i Muntanyeta).

Perfil o tipus ideal de les persones sense estudis i/o amb estudis baixos (estudis elementals no acabats i/o amb poca inversió més enllà dels estudis obligatoris):: persones de 65 i més anys nascuts a la resta de l’estat espanyol, ciutadans que fa 20 o més anys que resideixen al municipi, castelldefalencs/ques que viuen a la zona 1 i/o estrangers procedents del continent llatinoamericà i africà. CONEIXEMENT I DOMINI DE LLENGÜES

El 29% dels castelldefelencs/ques no disposen d’un domini absolut del català. (cosa que vol dir entendre’l, saber-lo parlar, saber-lo llegir i saber-lo escriure). En canvi, el castellà és un idioma que domina el 98,5% dels enquestats. El Català és un llengua que el 6% de la població no l’entén, un 21,5% no la sap parlar, un 19% no la sap llegir i gairebé un 29% no la sap escriure L’anglès és una llengua que domina el 37,5% de la població de la ciutat, per bé que un 48% l’entén, un 41,3% la sap parlar i llegir, i un 37,8% la sap escriure. Estem parlant doncs d’uns nivells de domini de l’anglès molt elevats. La immensa majoria dels castelldefelencs/ques, a saber, el 86,4% dominen més d’un idioma, per tant només hi ha un 13,6% de la població que únicament entén, parla, llegeix i sap escriure un sol idioma. En resum :

• Un 1,25% no té un domini absolut de cap idioma.

• Un 12,25% domina un sol idioma. • El 47,75% en domina dos. • El 27,5% en domina tres. • I l’11,25% en domina quatre o més.

La llengua estrangera que més s’entén, es parla, es sap llegir o es sap escriure per part dels ciutadans de Castelldefels (no estem parlant de dominar-la totalment) és el francès (52,6%), seguida de molt a prop per de l’anglès (48%). La tercera, amb un 19%, és l’italià, seguida per l’alemany (12,6%).


52

GRANS PERFILS POBLACIONALS SEGONS EL DOMINI DE LA LLENGUA

CATALANA El perfil o tipus ideal de castelldefelencs/ques amb un domini absolut del català respon a les següents característiques: persones de 16 a 64 anys de nacionalitat espanyola, amb estudis mitjans o alts, nascuts a Catalunya, residents a les zones 2 i 3, i/o que han viscut tota la vida a la vila. El perfil o tipus ideal de residents a Castelldefels que no tenen un domini absolut del català respon a les següents característiques: persones de 65 i més anys de nacionalitat espanyola però nascudes fora de Catalunya, ciutadans de nacionalitat estrangera i/o nascuts fora d’Espanya, persones amb un nivell baix d’estudis, vilatans que porten menys de 5 anys vivint al municipi, i/o residents de la zona 1 de la ciutat.

GRANS PERFILS POBLACIONALS SEGONS EL DOMINI DE LA LLENGUA

ANGLESA El perfil o tipus ideal de castelldefelencs/ques amb un domini absolut de l’anglès respon a les següents característiques: persones de 16 a 34 anys, amb estudis universitaris, nascuts a l’estranger i/o de nacionalitat no espanyola (sobretot procedents de la resta de la UE o de la resta d’Europa), i/o que porten 5 o menys anys residint al municipi. Per contra, el perfil o tipus ideal de residents a Castelldefels que no tenen un domini absolut de l’anglès respon a les següents característiques: persones de 65 i més anys, ciutadans amb un nivell d’estudis baix o mitjà, vilatans de nacionalitat espanyola (sobretot nascuts a Castelldefels, a la resta de l’estat espanyol i/o en altres municipis de la demarcació de Barcelona – exceptuant la capital) , i/o estrangers d’origen africà.

2.3.- ÀMBIT TERRITORIAL

El grau de satisfacció de viure a Castelldefels

Els enquestats mostren una elevadíssima satisfacció de viure a Castelldefels. Tant és així que

el 97,5% de la població de 16 i més anys assegura e star satisfeta o molt satisfeta amb el

fet de viure a la ciutat , mentre que els insatisfets o molt insatisfets de viure al municipi

representen només l’1,25%, un percentatge idèntic a les persones que mostren certa indefinició

en aquest aspecte i asseguren no estar ni satisfets ni insatisfets de viure a la vila.


54

Però de quines variables depèn el grau de satisfacc ió de viure a Castelldefels? Bé, doncs

una vegada fets els tests estadístics pertinents estem en condicions d’afirmar el següent:

- El fet d’estar molt satisfet de viure a Castelldefe ls depèn sobretot de les següents

variables: no tenir la percepció que existeix una situació de conflicte entre autòctons i

immigrants, que l’habitatge de residència no tingui problemes de soroll, que les relacions

amb els veïns siguin bones, estar content amb l’estat de l’entorn urbà, l’estat de les zones

verdes, el grau de convivència a la ciutat, i estar satisfet amb el transport públic urbà, la

qualitat global de la zona on es viu, així com del propi habitatge de residència.

- En canvi, les persones que es mostren menys satisfetes de viu re a Castelldefels solen

ser persones nascudes a Barcelona, ciutadans que consideren que el seu habitatge pateix

problemes de soroll, que tenen relacions tenses o poc satisfactòries amb els veïns, que

valoren negativament l’estat dels carrers, i que consideren que tant al seu barri de

residència, com a la ciutat en general hi ha problemes d’inseguretat.

Per tan podem afirmar que el grau d’insatisfacció d e viure a Castelldefels està

directament relacionat amb el fet de patir probleme s de soroll a l’habitatge, tenir

males/tenses relacions amb els veïns, estar insatis fet amb l’estat dels carrers, i tenir la

sensació que tant al barri de residència com al pob le en general existeixen problemes

d’inseguretat.

Anys de residència a la ciutat

Pel que fa als anys de residència a la ciutat destaquem que:

- El 17,5% hi ha viscut tota la vida .

- El 11,75% de la població fa menys de 5 anys que hi viu.

- El 19,25% fa entre 5 i 10 anys que hi viu.

- El 16,5% fa entre 11 i 15 anys que hi viu

- El 9% fa entre 16 i 20 anys que hi resideix.

- I el 26% dels castelldefelencs/ques fa més de 20 anys que hi viuen.


55

Així doncs, la majoria dels ciutadans que actualmen t viuen a Castelldefels, a saber el

69%, fa més de 10 anys que hi resideixen, mentre q ue el 31% fa 10 anys o menys que hi

viuen (i d’aquests el 37,9% fa menys de 5 anys, i el 62,1% entre 5 i 10 anys). Aquestes dades

no presenten diferències significatives amb les observades l’any 2011 pel conjunt de l’àrea

metropolitana, on segons fonts de l’IDESCAT, el total de persones que portava residint 10 o

menys anys a la conurbació de Barcelona era del 29%.

Després d’analitzar les taules de contingència observem que la variable “anys de residència

al municipi” manté relacions significatives d’assoc iació amb el lloc de naixement i la

nacionalitat . A saber:

1. No hi ha pràcticament cap persona de nacionalita t estrangera que hagi viscut

tota la vida a la ciutat . De la mateixa manera, només un 10,8% dels estrangers

residents al municipi fa més de 20 anys que viuen al municipi. Això succeeix en molt

bona part perquè el gran gruix de la immigració estrangera a Castelldefels, molt

probablement, es va produir entre el 2001 i el 2010/11. I és per això que més de la

meitat dels estrangers (51,3%) fa entre 5 i 15 anys que viuen al municipi. En tot cas


56

cal remarcar el fet que aproximadament el 57% dels nacionals no espanyols

majors de 15 anys residents a Castelldefels fa 10 a nys o menys que hi resideixen.

En canvi, en el cas dels autòctons aquest percentat ge és del 25,2%

2. La meitat dels autòctons (nacionals espanyols) fa més de 20 anys que resideixen al

municipi i/o hi porten residint tota la vida, per b é que una quarta part hi resideix

només des de fa 10 anys o menys.

3. Les persones de Castelldefels que més temps porten residint a la ciutat (tota la vida o

20 anys o més) són aquelles que tenen 65 i més anys.

4. La majoria de persones de la ciutat nascudes a C astelldefels (94,3%) porten tota

la vida, o més de 20 anys residint al municipi.

5. Més de la meitat de les persones nascudes a la r esta de l’estat espanyol (56,7%),

tot i no viure al municipi des de tota la vida, fa més de 20 anys que hi resideixen

(recordem que en bona part són persones de 65 i més anys).

6. Aproximadament el 45% dels nascuts en d’altres municipis de la comarca del Baix

Llobregat així com a la mateixa ciutat de Barcelona viuen a Castelldefels des de fa més

de 20 anys o hi porta residint tota la vida. En canvi, la meitat dels nascuts en pobles o

ciutats de la resta de la demarcació de Barcelona i/o Catalunya fa només 10 anys o

menys que resideix al municipi.

Així doncs la gent de Castelldefels “de pràcticament tota la v ida” (aquells que porten més

de 20 anys residint a la ciutat, o hi resideixen de s de sempre) són sobretot persones que

han nascut a la mateixa ciutat, gent de 65 i més an ys que procedeix d’altres municipis de

la resta de l’estat espanyol, i en menys mesura per sones nascudes a la ciutat de

Barcelona o en d’altres indrets de la comarca . En canvi, la majoria de les persones de

nacionalitat no espanyola (56,7%) així com aquelles nascudes a l’estranger (55,1%), i/o en

altres indrets de la demarcació de Barcelona i la resta de Catalunya - exceptuant la comarca

del Baix Llobregat i la pròpia ciutat de Barcelona – (50%) porten 10 o menys anys vivint a la

ciutat.


57

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ANYS DE RESIDÈNCIA I NACIONA LITAT

69 1 70

21,2% 1,4% 17,5%

4,0 -4,0

27 20 47

8,3% 27,0% 11,8%

-4,5 4,5

55 22 77

16,9% 29,7% 19,3%

-2,5 2,5

50 16 66

15,3% 21,6% 16,5%

-1,3 1,3

29 7 36

8,9% 9,5% 9,0%

-,2 ,2

96 8 104

29,4% 10,8% 26,0%

3,3 -3,3

326 74 400

100,0% 100,0% 100,0%

Count


Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Hi ha viscut tota la vida

Menys de 5 anys

Entre 5 i 10 anys

Entre 11 i 15 anys

Entre 16 i 20 anys

Més de 20 anys

Quin any vavenir a viure aCastelldefels?

Total


Nacionalitat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ANYS DE RESIDÈNCIA I LLOC DE NAIXEMENT

33 4 27 0 1 5 0 70

94,3% 20,0% 20,6% ,0% 8,3% 5,2% ,0% 17,5%

12,5 ,3 1,1 -1,9 -,8 -3,7 -4,9

0 1 7 2 4 9 24 47

,0% 5,0% 5,3% 12,5% 33,3% 9,3% 27,0% 11,8%

-2,3 -1,0 -2,8 ,1 2,4 -,9 5,1

1 3 26 6 2 14 25 77

2,9% 15,0% 19,8% 37,5% 16,7% 14,4% 28,1% 19,3%

-2,6 -,5 ,2 1,9 -,2 -1,4 2,4

0 5 25 3 2 9 22 66

,0% 25,0% 19,1% 18,8% 16,7% 9,3% 24,7% 16,5%

-2,8 1,1 1,0 ,2 ,0 -2,2 2,4

1 2 13 1 1 10 8 36

2,9% 10,0% 9,9% 6,3% 8,3% 10,3% 9,0% 9,0%

-1,3 ,2 ,5 -,4 -,1 ,5 ,0

0 5 33 4 2 50 10 104

,0% 25,0% 25,2% 25,0% 16,7% 51,5% 11,2% 26,0%

-3,7 -,1 -,3 -,1 -,7 6,6 -3,6

35 20 131 16 12 97 89 400

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count


Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Hi ha viscut tota la vida

Menys de 5 anys

Entre 5 i 10 anys

Entre 11 i 15 anys

Entre 16 i 20 anys

Més de 20 anys

Quin any vavenir a viure aCastelldefels?

Total

Castelldefels



Un altremunicipi de



Un altremunicipi de


Lloc de naixement

Total


58

Satisfacció sobre el lloc i l’habitatge de residènc ia

Davant la pregunta: “si pogués triar, on li agradaria viure” els ciutadans de Castelldefels han

respost el següent:

- El 68,1% diuen al mateix habitatge on resideixen.

- El 13,8% assegura que es quedaria al mateix barri/zona però canviaria d’h abitatge.

- Un 11,8%,% voldria a una altra zona/barri de Castellde fels.

- Només un 2,5% preferiria viure en un altre municipi de la resta d’Espanya.

- Un altre 2% diu que aniria a viure a un altre municipi de la resta de Catalunya

- I un insignificant 1,76% assegura que voldria marxar a viure a l’estranger .

En primer lloc observem que la immensa majoria dels ciutadans de Castelldefels (gairebé el

93,7%) tornaria a escollir la ciutat si ara mateix pogués tornar a triar el lloc de residència.


59

A més, la gran majoria dels castelldefelencs/ques (82%) tornarien a triar el mateix

barri/zona on resideixen actualment si poguessin escollir (i d’aquests el 83,1% tornarien a

triar el mateix habitatge). Mentre que un 11,8% preferiria viure en un altre barri/zona de la

ciutat.

Així doncs, només un 6,3% dels enquestats no tornaria a triar Castelldefels com el seu

municipi de residència .

Per tant, tal i com hem observat anteriorment, no només el percentatge de satisfacció de

viure a Castelldefels és molt elevat, sinó que les condicions residencials del municipi en

general són altament satisfactòries, ja que gairebé el 94% tornaria a triar Castelldefels

com a municipi per viure-hi. Tot i això observem qu e gairebé un 32% de la població no

tornaria a escollir el mateix habitatge (fonamentalment perquè canviarien de vivenda dins la

mateixa zona/barri de residència, o bé perquè preferirien viure en una altre zona/barri del

municipi).

Una altra dada a tenir molt en compte, tal i com podem observar en el gràfic i la taula de la

pàgina següent, té a veure amb el grau de satisfacció global amb l’habitatge de residència. A

Castelldefels aquest indicador obté una nota de 7,7 9 en una escala del 0 al 10 (on 0 és

totalment insatisfet i 10 absolutament satisfet), una dada molt similar a la obtinguda per

l’enquesta de condicions de vida de l’INE feta l’an y 2013, on la nota mitjana a nivell de

Catalunya i Espanya era del 7,3. Dit d’una altra manera, el 83,5% dels ciutadans de

Castelldefels asseguren estar molt satisfets amb el seu habitatge, un 15,23% afirma estar

satisfet, i només un 1,27% diu estar insatisfet o molt insatisfet, de manera global, amb

l’immoble on viu.


60

SATISFACCIÓ GLOBAL AMB L’HABITATGE (nota mitjana ob tinguda en una escala del 0

al 10)

Castelldefels (Baròmetre 2016) 7,79

Catalunya (Enquesta Condicions de Vida INE 2013) 7,3

Espanya (Enquesta Condicions de Vida INE 2013) 7,3

Finalment, i també directament relacionat amb l’habitatge observem que, segurament, un dels

principals motius que poden generar insatisfacció a mb la vivenda té a veure amb els

problemes de soroll, i és que gairebé un 30% dels enquestats asseguren que la sev a

vivenda té problemes de soroll produïts pels veïns o procedents de l’exterior, una dada

entre 11,2 i 9,5 punts percentuals superior a l’obs ervada a nivell espanyol i Català

respectivament, segons les dades de l’enquesta de condicions de vida de l’INE realitzada

l’any 2013.


61

SOROLLS A L’HABITATGE

EL SEU HABITATGE TÉ PROBLEMES DE SOROLLS PRODUÏTS PELS VEÏNS O PROCEDENTS DE L’EXTERIOR?

SÍ NO

Castelldefels (Baròmetre Inclusiu 2016)

29,5%

70,5%

Catalunya (Enquesta Condicions de Vida INE 2013) 20% 80%

Espanya (Enquesta Condicions de Vida INE 2013) 18,3% 81,7%

Pel que fa al tipus específic de molèsties acústiques observem que en primera posició

apareixen les fresses produïdes pels veïns, així ho afirma gairebé el 34% de les persones

que asseguren patir problemes de sorolls a l’habitatge. En segona posició, a 6 punts

percentuals de distància i amb un percentatge del 28% ens trobem amb els problemes de

soroll provocats pel trànsit de vehicles. En tercer lloc, a molt poca distància de la segona

posició, i amb un percentatge del 24,6% apareixen els problemes de xivarri relacionat s amb

activitats comercials i lúdico-festives (bars, restaurants, terrasses, oci nocturn, etc.). I en

quart i últim lloc, ja a molta distància de la tercera posició (a més d’11 punts percentuals) topem

amb els problemes de soroll relacionats amb les infraestructures, a saber, l’a utopista, les

obres, el tren i els avions, tal i com afirma el 13 ,6% dels enquestats .


62

El seu habitatge té problemes de soroll (veïns o pr ocedents de l'exterior)? * A quin barri/zona de Cas telldefels viu?Crosstabulation

47 21 50 118

35,6% 17,6% 34,0% 29,6%

1,8 -3,4 1,5

85 98 97 280

64,4% 82,4% 66,0% 70,4%

-1,8 3,4 -1,5

132 119 147 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count


Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Sí

No

El seu habitatge téproblemes de soroll(veïns o procedentsde l'exterior)?

Total

Zona 1:Centre poble



Muntanyeta



ments


Total

Segons els tests estadístics realitzats constatem que la zona/barri de residència dels

enquestats té una influència decisiva a l’hora de determinar si l’habitatge on viuen pateix o no

un problema de sorolls, tant és així que els castelldefelens/ques que viuen a les zones 1 i 3 del

municipi són els que més es queixen d’aquest problema. A saber, el 35,6% dels residents a la

zona 1, i el 34% dels habitants a la zona 2 es quei xen dels problemes de soroll que

pateixen els seus habitatges en uns percentatges qu e superen en 6 i 4,4 punts

percentuals la mitjana global observada pel conjunt del municipi (la qual es situa en un

29,5%).


63

Finalment, tot i que els tests estadístics no indiquen l’existència d’una associació de relació

significativa entre el tipus de sorolls que pateixen els veïns i la zona/barri territorial de

residència és interessant observar que els ciutadans que viuen a la zona 3 es queixen

fonamentalment de sorolls provocats per bars, terra sses, activitat econòmica i oci

nocturn, així com de fresses relacionades amb l’aut opista, el tren, les obres i els avions.

En canvi, les principals queixes relacionades amb els sorolls que posen de manifest els

empadronats a la zona 1 tenen a veure amb el trànsi t i la circulació de vehicles . Mentre

que els sorolls més molestos per a les persones residen ts a la zona 2 (estem parlant dels

que expressen alguna queixa en aquest sentit) tenen a veure amb el xivarri que fan els

veïns.

A mode de resum podem elaborar quatre grans tipus ideals o perfils poblacionals de ciutadans

del municipi en relació al grau de satisfacció que expressen sobre l’habitatge i la zona/barri de

residència:

- Perfil poblacional i/o tipus ideal de casdelldelefe ncs/ques que si poguessin triar

escollirien un altre municipi distint per viure-hi: persones de 16 a 34 anys, joves

que viuen amb els pares, i/o que viuen en llars monoparentals sense altres persones,

ciutadans autòctons que porten tota la vida residint al municipi, persones insatisfetes

amb l’estat de l’entorn urbà (façanes, edificis, mobiliari) i l’estat de les zones verdes i

d’esbarjo del municipi, i/o vilatans que expressen tenir una sensació d’inseguretat en el

barri on resideixen.

- Perfil poblacional i/o tipus ideal de castelldefele ncs/ques que si poguessin triar

tornarien a escollir el mateix habitatge i barri de residència: persones de 65 i més

anys, vilatans residents a la zona 2, ciutadans molt satisfets de viure a Castelldefels i

de l’estat de l’entorn urbà, les zones verdes, el nivell de convivència, el nivell de

seguretat del barri, i del seu habitatge, i/o persones amb bones relacions veïnals i que

no tenen problemes de soroll a la seva vivenda.


tornarien a escollir el mateix barri de residència però que canviarien d’habitatge:

persones de 16 a 34 anys, i/o ciutadans amb problemes de mobilitat (mobilitat reduïda

per qüestions de salut).


tornarien a escollir la mateixa ciutat però canviar ien de barri: persones de

nacionalitat estrangera, vilatans que porten 10 o menys anys residint al municipi,

ciutadans residents a la zona 1, persones que tenen problemes de soroll en el seu

habitatge, i ciutadans molt insatisfets amb l’estat de les zones verdes i la convivència.


64

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ON LI AGRADARIA VIURE I NACI ONALITAT

226 45 271

69,8% 60,8% 68,1%

1,5 -1,5

39 16 55

12,0% 21,6% 13,8%

-2,2 2,2

36 11 47

11,1% 14,9% 11,8%

-,9 ,9

23 2 25

7,1% 2,7% 6,3%

1,4 -1,4

324 74 398

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Al mateix habitatgeon resideix

A la mateixa zona deCastelldefels però aun altre habitatge

A una altra zona deCastelldelfes

A un altre municipi

Si pogués triar,on li agradariaviure?

Total


Nacionalitat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ON LI AGRADARIA VIURE I EDAT

57 155 59 271

56,4% 67,4% 88,1% 68,1%

-2,9 -,4 3,8

14 37 4 55

13,9% 16,1% 6,0% 13,8%

,0 1,5 -2,0

19 26 2 47

18,8% 11,3% 3,0% 11,8%

2,5 -,4 -2,5

11 12 2 25

10,9% 5,2% 3,0% 6,3%

2,2 -1,0 -1,2

101 230 67 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count




A un altre municipi


Total


Edat

Total


65

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ON LI AGRADARIA VIURE I ZONA /BARRI DE RESIDÈNCIA

78 91 101 270

59,5% 76,5% 69,2% 68,2%

-2,6 2,3 ,3

17 13 25 55

13,0% 10,9% 17,1% 13,9%

-,4 -1,1 1,4

24 9 14 47

18,3% 7,6% 9,6% 11,9%

2,8 -1,7 -1,1

12 6 6 24

9,2% 5,0% 4,1% 6,1%

1,8 -,6 -1,2

131 119 146 396

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count




A un altre municipi


Total

Zona 1:Centre poble



Muntanyeta



ments


Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ON LI AGRADARIA VIURE I GRAU DE SATISFACCIÓ AMB L'HABITATGE

0 22 246 268

,0% 36,7% 75,2% 68,4%

-3,3 -5,7 6,6

1 19 33 53

20,0% 31,7% 10,1% 13,5%

,4 4,5 -4,5

2 15 30 47

40,0% 25,0% 9,2% 12,0%

1,9 3,4 -3,8

2 4 18 24

40,0% 6,7% 5,5% 6,1%

3,2 ,2 -1,1

5 60 327 392

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count




A un altre municipi


Total

Insatisfet omolt insatisfet Satisfet Molt satisfet

Grau de satisfacció global amb el seuhabitatge

Total


66

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ON LI AGRADARIA VIURE I SATI SFACCIÓ DE VIURE A CASTELLDEFELS

192 74 5 271

74,4% 56,9% 50,0% 68,1%

3,7 -3,3 -1,2

27 28 0 55

10,5% 21,5% ,0% 13,8%

-2,6 3,1 -1,3

31 15 1 47

12,0% 11,5% 10,0% 11,8%

,2 -,1 -,2

8 13 4 25

3,1% 10,0% 40,0% 6,3%

-3,6 2,1 4,5

258 130 10 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count




A un altre municipi


Total

Molt satisfet Satisfet

Ni satisfet, niinsatisfet/

Insatisfet omolt insatisfet

Satisfacció de viure a Castelldefels

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ON LI AGRADARIA VIURE I ANYS DE RESIDÈNCIA A CASTELLDEFELS

45 27 45 45 29 80 271

64,3% 58,7% 58,4% 69,2% 80,6% 76,9% 68,1%

-,8 -1,5 -2,0 ,2 1,7 2,2

9 12 16 6 1 11 55

12,9% 26,1% 20,8% 9,2% 2,8% 10,6% 13,8%

-,3 2,6 2,0 -1,2 -2,0 -1,1

7 5 12 11 5 7 47

10,0% 10,9% 15,6% 16,9% 13,9% 6,7% 11,8%

-,5 -,2 1,1 1,4 ,4 -1,9

9 2 4 3 1 6 25

12,9% 4,3% 5,2% 4,6% 2,8% 5,8% 6,3%

2,5 -,6 -,4 -,6 -,9 -,3

70 46 77 65 36 104 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count




A un altre municipi


Total


Menys de5 anys

Entre 5 i10 anys

Entre 11 i15 anys

Entre 16 i20 anys

Més de20 anys


Total


67

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ON LI AGRADARIA VIURE I PROB LEMES DE SOROLL A L'HABITATGE

60 211 271

50,8% 75,4% 68,1%

-4,8 4,8

21 34 55

17,8% 12,1% 13,8%

1,5 -1,5

27 20 47

22,9% 7,1% 11,8%

4,4 -4,4

10 15 25

8,5% 5,4% 6,3%

1,2 -1,2

118 280 398

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count




A un altre municipi


Total

Sí No

El seu habitatge téproblemes de soroll

(veïns o procedents del'exterior)?

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ON LI AGRADARIA VIURE I VALO RACIÓ DE L'ESTAT DE L'ENTORN URBÀ

9 79 182 270

37,5% 65,3% 72,2% 68,0%

-3,3 -,8 2,4

4 16 35 55

16,7% 13,2% 13,9% 13,9%

,4 -,2 ,0

5 18 24 47

20,8% 14,9% 9,5% 11,8%

1,4 1,2 -1,9

6 8 11 25

25,0% 6,6% 4,4% 6,3%

3,9 ,2 -2,1

24 121 252 397

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count




A un altre municipi


Total


Valoració de l'estat de l'entorn urbà(façanes, edificis, mobiliari urbà)

Total


68

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ON LI AGRADARIA VIURE I VALO RACIÓ DE L'ESTAT DE LES ZONES VERDES

22 58 188 268

56,4% 62,4% 71,8% 68,0%

-1,6 -1,3 2,2

2 20 33 55

5,1% 21,5% 12,6% 14,0%

-1,7 2,4 -1,1

9 9 29 47

23,1% 9,7% 11,1% 11,9%

2,3 -,8 -,7

6 6 12 24

15,4% 6,5% 4,6% 6,1%

2,6 ,2 -1,8

39 93 262 394

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count




A un altre municipi


Total


Valoració de l'estat de les zones verdes id'esbarjo (places, parcs, jardins)

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ON LI AGRADARIA VIURE I VALO RACIÓ DE LA CONVIVÈNCIA A LA CIUTAT

3 34 230 267

21,4% 57,6% 71,9% 67,9%

-3,8 -1,8 3,5

4 13 38 55

28,6% 22,0% 11,9% 14,0%

1,6 1,9 -2,5

5 8 34 47

35,7% 13,6% 10,6% 12,0%

2,8 ,4 -1,7

2 4 18 24

14,3% 6,8% 5,6% 6,1%

1,3 ,2 -,8

14 59 320 393

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count




A un altre municipi


Total


Valoració de la convivència

Total


69

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ON LI AGRADARIA VIURE I SATI SFACCIÓ AMB EL NIVELL DE SEGURETAT AL BARRI

15 63 190 268

48,4% 64,9% 71,2% 67,8%

-2,4 -,7 2,0

4 11 40 55

12,9% 11,3% 15,0% 13,9%

-,2 -,8 ,9

6 17 24 47

19,4% 17,5% 9,0% 11,9%

1,3 2,0 -2,6

6 6 13 25

19,4% 6,2% 4,9% 6,3%

3,1 -,1 -1,7

31 97 267 395

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count




A un altre municipi


Total


Valoració del nivell de seguretat del seubarri

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ON LI AGRADARIA VIURE I RELA CIONS VEÏNALS

259 8 3 270

69,6% 42,1% 50,0% 68,0%

2,7 -2,5 -1,0

49 6 0 55

13,2% 31,6% ,0% 13,9%

-1,5 2,3 -1,0

41 4 2 47

11,0% 21,1% 33,3% 11,8%

-1,9 1,3 1,6

23 1 1 25

6,2% 5,3% 16,7% 6,3%

-,4 -,2 1,1

372 19 6 397

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count




A un altre municipi


Total

Molt bonao més

avita bona

Molt dolentao més aviat

dolentaNo hi tinc

cap relació

Com definiria la relació que vosté té ambels seus veïns/veïnat?

Total


70

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ON LI AGRADARIA VIURE I PROB LEMES DE SALUT RELACIONATS AMB LAMOBILITAT

22 249 271

62,9% 68,6% 68,1%

-,7 ,7

10 45 55

28,6% 12,4% 13,8%

2,6 -2,6

3 44 47

8,6% 12,1% 11,8%

-,6 ,6

0 25 25

,0% 6,9% 6,3%

-1,6 1,6

35 363 398

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count




A un altre municipi


Total

Sí No

Pateix algunadiscapacitat o

problema físic queafecti a la seva

capacitat de moviment(Que limiti la sevamobilitat / mobilitat

reduïda)?

Total


71

Grau de satisfacció sobre l’estat i la situació d’a lguns serveis públics, aspectes

urbans, i qüestions relacionades amb la seguretat d el barri i de la ciutat

Dins de d’aquest apartat, on estem donant compte dels indicadors que fan referència a l’eix

territorial, analitzarem nou indicadors sobre l’estat i la qualitat de diversos aspectes físics del

barri de residència dels enquestats, així com dels serveis de transport públic, i la seguretat

(percepció i victimització) a saber: l’estat dels carrers, l’estat de l’entorn urbà, l’estat de les

zones verdes, la convivència, el transport públic urbà i el transport públic interurbà, la qualitat

global de la zona on es viu, el nivell de seguretat al barri i al poble, i la victimització (si les

persones enquestades han estat víctimes d’algun delicte en el darrer any a Castelldefels).

Per fer-ho demanàvem als entrevistats que valoressin el grau de satisfacció de cadascun dels

ítems esmentats en una escala del 0 al 10, sent 0 gens satisfet i 10 molt satisfet. A la següent

taula es presenten les puntuacions mitjanes recollides pel nostre Baròmetre Inclusiu

comparades amb els resultats obtinguts a Catalunya i l’àrea metropolitana segons l’enquesta

de condicions de vida realitzada l’any 2011 per l’EDESCAT

INDICADORS DE SATISFACCIÓ URBANA

(notes mitjanes obtingudes)

Castelldefels

2015

Catalunya

2011

Àrea me tro

2011

La qualitat global de la zona/barri de residència 7,6 7,2 -

La convivència 7,5 7,5 7,3

El transport públic urbà (bus) 7,2 6,5 7

El transport públic interurbà (tren i autobús) 7,1 6,3 6,6

El nivell de seguretat de la ciutat en general 7 6,6 6,5

El nivell de seguretat del barri de residència 7 - -

L’estat de les zones verdes i d’esbarjo 6,9 6,7 6,6

L’estat de l’entorn urbà 6,8 6,9 6,8

Estat dels carrers 6,3 6,6 6,6

Així doncs podem observar que a Castelldefels les notes mitjanes (en una escala d el 0 al

10) que posen els ciutadans respecte a la convivènc ia (7,5), l’estat de les zones verdes i

els espais d’esbarjo (6,9), l’estat de l’entorn urb à (6,8), i el transport públic urbà (7,2) són

pràcticament idèntiques a les notes obtingudes tant pel conjunt de Catalunya, com

sobretot per l’àrea metropolitana de Barcelona, seg ons l’enquesta de condicions de vida

realitzada l’any 2011 per l’IDESCAT.

La valoració que fan els ciutadans de Castelldefels del transport públic interurbà (7,1) i el

nivell de seguretat de la ciutat en general (7) són aproximadament mig punt més


72

elevades que les registrades pel conjunt de l’àrea metropolitana i el global del país l’any

2011. La qualitat global de la zona de residència ( 7,6) obté també una puntuació

lleugerament major a Castelldefels en comparació a la mitjana catalana (que és de 7,2).

Només hi ha una nota que es situa, tot i que de for ma molt lleugera, per sota de la

mitjana catalana i de l’àrea metropolitana de Barce lona, que és l’estat dels carrers. La

nota obtinguda a Castelldefels és de 6,3, és a dir, tres dècimes inferior.

La següent taula ens permet visualitzar i comparar els resultats globals amb els de cada zona

territorial:

INDICADORS DE SATISFACCIÓ

URBANA (notes mitjanes obtingudes

per cada zona territorial)

Z 1 Z 2 Z 3 Total

Castelldefels

La qualitat global del barri de residència 7,5 7,6 7,5 7,6

La convivència 7,4 7,5 7,6 7,5

El transport públic urbà (bus) 7,4 7,1 7 7,2

El transport públic interurbà (bus i tren) 7,3 7 7 7,1

El nivell de se guretat de la ciutat 7,2 6,8 7,1 7

El nivell de seguretat del barri 7,1 6,8 7,1 7

L’estat de les zones verdes i d’esbarjo 7 6,8 6,9 6,9

L’estat de l’entorn urbà 6,7 7 6,7 6,8

L’estat dels carrers 6,3 6,4 6,3 6,3

Nota: A continuació s’especifiquen els noms de cada zona territorial observada. - Z 1: Castell-Poble Vell, Centre i Vistalegre - Z 2: Can Roca, Canyars, Montmar i Muntanyeta - Z 3: Pineda, Lluminetes, Baixador, Poal, Bellamar, Botigues, Camí Ral, Can Bou, Can

Vinader, Granvia Mar, Marisol

A nivell general, no observem diferències significatives entre resultats dels indicadors de

satisfacció urbana en relació a la zona/barri de residència dels enquestats.

De totes maneres, per poder creuar aquests indicadors sobre el grau de satisfacció urbana del

barri i de la ciutat ens cal reconvertir la variable actual, que és de caràcter quantitatiu, amb una

variable qualitativa. És per això que etiquetarem les puntuacions inferiors a 5 en la categoria

“insatisfet o molt insatisfet”, les notes entre el 5 i el 6 les reconvertirem en la categoria “satisfet”,

i els valors que van del 7 al 10 els convertirem en la categoria “molt satisfet”. D’aquesta manera

obtenim els següents resultats:


73


74


75


76


77

De tots els creuaments realitzats entre aquestes variables sobre satisfacció urbana i els

indicadors estructurals de l’enquesta, destaquem algunes dades que segons els tests

estadístics han resultat significatives des del pun t de vista correlacional:

Satisfacció sobre l’estat dels carrers

Les persones de Castelldefels que estan més insatisfetes amb l’estat dels carrers del municipi

són els adults de 35 a 64 anys (així ho afirma gairebé el 18%) els nacionals espanyols (només

el 5,4% dels estrangers asseguren estar insatisfets amb aquesta qüestió, metre que el

percentatge ascendeix fins el 16,4% en el cas dels autòctons), i els ciutadans de Castelldefels

que, tot i que no han viscut al municipi tota la vida, porten més de 20 anys residint-hi (en aquest

cas el percentatge ascendeix fins al 21%, una dada més de 7 punts percentuals superior la

mitjana).

Per contra, els més satisfets amb l’estat dels carrers són els joves de 16 a 34 anys, les

persones de nacionalitat estrangera, i els ciutadans que porten 10 anys o menys vi vivint a la

ciutat.


78

TAULA DE CONTINGÈNCIA: VALORACIÓ DE L'ESTAT DELS CA RRERS I EDAT

6 41 10 57

5,9% 17,9% 14,9% 14,3%

-2,8 2,4 ,2

34 68 32 134

33,3% 29,7% 47,8% 33,7%

-,1 -2,0 2,7

62 120 25 207

60,8% 52,4% 37,3% 52,0%

2,1 ,2 -2,6

102 229 67 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Insatisfet o molt insatisfet

Satisfet

Molt satisfet

Valoració del'estat delscarrers

Total


Edat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: VALORACIÓ DE L'ESTAT DELS CA RRERS I NACIONALITAT

53 4 57

16,4% 5,4% 14,3%

2,4 -2,4

118 16 134

36,4% 21,6% 33,7%

2,4 -2,4

153 54 207

47,2% 73,0% 52,0%

-4,0 4,0

324 74 398

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count


Satisfet

Molt satisfet


Total


Nacionalitat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: VALORACIÓ DE L'ESTAT DELS CA RRERS I ANYS DE RESIDÈNCIA AL MUNICIPI

10 3 7 8 7 22 57

14,3% 6,4% 9,1% 12,3% 19,4% 21,4% 14,3%

,0 -1,7 -1,5 -,5 ,9 2,4

24 14 18 19 16 43 134

34,3% 29,8% 23,4% 29,2% 44,4% 41,7% 33,7%

,1 -,6 -2,1 -,8 1,4 2,0

36 30 52 38 13 38 207

51,4% 63,8% 67,5% 58,5% 36,1% 36,9% 52,0%

-,1 1,7 3,0 1,1 -2,0 -3,6

70 47 77 65 36 103 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count


Satisfet

Molt satisfet


Total


Menys de5 anys

Entre 5 i10 anys

Entre 11 i15 anys

Entre 16 i20 anys

Més de20 anys


Total


79

Satisfacció sobre l’estat de les zones verdes i d’esbarjo

Són els castelldefelencs/ques de 35 a 64 (12,7%), i els nacionals espanyols (11,2%) els qui

mostren uns graus més elevats d’insatisfacció respecte a l’estat de les zones verdes i d’esbarjo

del municipi. En canvi, els joves de 16 a 34 anys (74,5%), i els immigrants procedents de

l’estranger (78,4%) són els col·lectius que expressen la més alta satisfacció en aquest aspecte.

De fet també és important destacar que, els nacionals no espanyols mostren uns graus de

satisfacció molt elevats respecte a la qualitat global de la zona de residència, amb uns

percentatges que superen els 12 punts percentuals respecte els autòctons. Això podria voler dir

que la gran majoria d’estrangers no només estan encantats amb la qualitat de vida que els hi

ofereix la ciutat, sinó que no tenen cap intenció de marxar.

TAULA DE CONTINGÈNCIA: VALORACIÓ DE L'ESTAT DE LES ZONES VERDES I D'ESBARJO I EDAT

5 29 5 39

4,9% 12,7% 7,6% 9,8%

-1,9 2,2 -,7

21 59 13 93

20,6% 25,9% 19,7% 23,5%

-,8 1,3 -,8

76 140 48 264

74,5% 61,4% 72,7% 66,7%

2,0 -2,6 1,1

102 228 66 396

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count


Satisfet

Molt satisfet

Valoració de l'estat de leszones verdes i d'esbarjo(places, parcs, jardins)

Total


Edat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: VALORACIÓ DE L'ESTAT DE LES ZONES VERDES I D'ESBARJO I NACIONALITAT

36 3 39

11,2% 4,1% 9,8%

1,9 -1,9

80 13 93

24,8% 17,6% 23,5%

1,3 -1,3

206 58 264

64,0% 78,4% 66,7%

-2,4 2,4

322 74 396

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count


Satisfet

Molt satisfet

Valoració de l'estat de leszones verdes i d'esbarjo(places, parcs, jardins)

Total


Nacionalitat

Total


80

TAULA DE CONTINGÈNCIA; VALORACIÓ DEL TRANSPORT PÚBL IC URBÀ I LLOC DE NAIXEMENT

1 1 9 0 0 5 1 17

5,0% 7,1% 10,5% ,0% ,0% 8,1% 1,3% 6,3%

-,2 ,1 2,0 -,7 -,7 ,7 -2,1

4 5 27 5 1 12 13 67

20,0% 35,7% 31,4% 71,4% 14,3% 19,4% 17,1% 24,6%

-,5 1,0 1,8 2,9 -,6 -1,1 -1,8

15 8 50 2 6 45 62 188

75,0% 57,1% 58,1% 28,6% 85,7% 72,6% 81,6% 69,1%

,6 -1,0 -2,7 -2,4 1,0 ,7 2,8

20 14 86 7 7 62 76 272

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count


Satisfet

Molt satisfet

Valoració del transportpúblic urbà (bus urbà)

Total

Castelldefels



Un altremunicipi de



Un altremunicipi de


Lloc de naixement

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: VALORACIÓ DEL TRANSPORT PÚBL IC INTERURBÀ I SEXE

6 17 23

3,9% 11,6% 7,6%

-2,5 2,5

33 39 72

21,3% 26,7% 23,9%

-1,1 1,1

116 90 206

74,8% 61,6% 68,4%

2,5 -2,5

155 146 301

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count


Satisfet

Molt satisfet

Valoració del transportpúblic interurbà (tren ibus)

Total

Home Dona

Sexe

Total

Satisfacció sobre el transport públic urbà

Els ciutadans de Castelldefels que fan una valoració més negativa d’aquest servei (és a dir,

que expressen en major mesura el seu grau d’insatisfacció respecte al funcionament del

transport públic urbà) són aquells que han nascut a la ciutat de Barcelona, ja que el 10,5%

expressa la seva insatisfacció, una dada 4 punts percentuals superior a la mitjana.

Satisfacció sobre el transport públic interurbà

Pel que fa al grau de satisfacció del funcionament del transport públic interurbà de Castelldefels

(autobusos i trens que connecten el municipi amb altres pobles) observem que les dones són

les que expressen un grau d’insatisfacció més elevat, a saber, de l’11,6%, 4 punts percentuals

superior a la mitjana i més de 7 punts superior al registrat pels homes.


81

Valoració sobre el nivell de seguretat al barri i al municipi en general

1. Tot i que tant homes com dones expressen uns graus d’insatisfacció sobre el nivell de

seguretat al barri de residència molt similars a la mitjana (entre el 9,1% i el 6,5%

respectivament), són els homes els qui asseguren estar molt més satisfets amb aquest

aspecte que no pas les dones. A saber, el 72,2% dels homes afirmen estar molt

satisfets amb el nivell de seguretat del barri/zona de residència (li posen una nota

d’entre 7 i 10, en una escala del 0 al 10), metre que el mateix percentatge en el cas de

les dones és del 63,3%. Això no vol dir que les dones estiguin significativament més

insatisfetes que els homes respecte el nivell de seguretat del barri de residència, sinó

que la seva satisfacció és més moderada. Passa exactament el mateix quan analitzem

el grau de satisfacció amb la seguretat del municipi en general.

2. D’altra banda, les dades també ens posen de manifest que són les persones de

nacionalitat no espanyola les més satisfetes amb el nivell de seguretat del barri de

residència, el 78,4% assegura està molt satisfeta amb aquesta qüestió, un percentatge

que en el cas dels autòctons és del 65,3% (més de 13 punts percentuals inferior). De la

mateixa manera els nacionals espanyols que afirmen estar insatisfets amb el nivell de

seguretat al barri representen el 9,3%, una xifra que en el cas dels estrangers amb

prou feines passa de l’1%. Unes dades molt similars si analitzen la percepció de

seguretat al municipi en general.

3. Finalment, observem que una quarta part de les persones de Castelldefels nascudes a

d’altres municipis de la comarca puntuen la seguretat al barri amb una nota inferior a 5

en una escala del 0 al 10, i per tant, es mostren insatisfetes o molt insatisfetes amb

aquest aspecte. Cosa que no passa quan analitzem el nivell de seguretat al municipi en

general on no hi ha diferències significatives entre la percepció d’inseguretat i el lloc de

naixement (estem parlant del lloc de naixement dels nacionals espanyols).

En resum, els enquestats que mostren una insatisfacció més el evada respecte el nivell de

seguretat al barri de residència i de la ciutat en general solen ser dones (per bé que més

que insatisfetes atorguen unes puntuacions menys el evades que els homes en aquesta

qüestió), persones de nacionalitat espanyola, i ciu tadans nascuts en d’altres municipis

de la comarca del baix Llobregat (en aquest últim c as però, ens referim només a la

percepció de seguretat del barri de residència, i n o de la ciutat en general). En canvi, els

homes, els nacionals no espanyols i les persones na scudes a l’estranger son els


82

TAULA DE CONTINGÈNCIA: NIVELL DE SEGURETAT AL BARRI I SEXE

18 13 31

9,1% 6,5% 7,8%

,9 -,9

37 60 97

18,7% 30,2% 24,4%

-2,7 2,7

143 126 269

72,2% 63,3% 67,8%

1,9 -1,9

198 199 397

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count


Satisfet

Molt satisfet

Valoració del nivellde seguretat delseu barri

Total

Home Dona

Sexe

Total

col·lectius que fan una valoració més positiva del nivell de seguretat de la seva

zona/barri de residència i del municipi en general.

Les dades no ens mostren diferències significatives sobre la valoració que fan els ciutadans

respecte el nivell de seguretat en funció del barri/zona de residència. Per tant podem afirmar

que, a nivell de percepció, no hi ha barris/zones m és insegures que d’altres (sempre

segons la percepció dels enquestats).

Finalment cal destacar que, pel que fa a la percepció del nivell de seguretat de la ciutat en

general, el 12% de les persones que consideren que existeix un conflicte entre autòctons i

immigrants afirmen estar insatisfets o molt insatisfets amb aquesta qüestió, una dada gairebé 7

punts percentuals superior a la mitjana. Això vol dir que els ciutadans que creuen que hi ha

una situació de conflicte entre autòctons i immigra nts consideren que el municipi és més

insegur. A més, hem pogut observar que aquestes per sones també presenten uns graus

d’insatisfacció respecte a la qüestió de la convivè ncia significativament més elevats que

la mitjana.


83

TAULA DE CONTINGÈNCIA: NIVELL DE SEGURETAT AL BARRI I NACIONALITAT

30 1 31

9,3% 1,4% 7,8%

2,3 -2,3

82 15 97

25,4% 20,3% 24,4%

,9 -,9

211 58 269

65,3% 78,4% 67,8%

-2,2 2,2

323 74 397

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count


Satisfet

Molt satisfet


Total


Nacionalitat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: NIVELL DE SEGURETAT AL BARRI I LLOC DE NAIXEMENT

2 5 11 1 0 10 2 31

5,9% 25,0% 8,5% 6,3% ,0% 10,4% 2,2% 7,8%

-,4 2,9 ,3 -,2 -1,0 1,1 -2,2

6 8 33 2 4 27 17 97

17,6% 40,0% 25,4% 12,5% 33,3% 28,1% 19,1% 24,4%

-1,0 1,7 ,3 -1,1 ,7 1,0 -1,3

26 7 86 13 8 59 70 269

76,5% 35,0% 66,2% 81,3% 66,7% 61,5% 78,7% 67,8%

1,1 -3,2 -,5 1,2 -,1 -1,5 2,5

34 20 130 16 12 96 89 397

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count


Satisfet

Molt satisfet


Total

Castelldefels



Un altremunicipi de



Un altremunicipi de


Lloc de naixement

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: NIVELL DE SEGURETAT A LA CIU TAT EN GENERAL I SEXE

8 12 20

4,0% 6,3% 5,1%

-1,0 1,0

37 70 107

18,7% 36,5% 27,4%

-3,9 3,9

153 110 263

77,3% 57,3% 67,4%

4,2 -4,2

198 192 390

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count


Satisfet

Molt satisfet

Valoració del nivell deseguretat deCastelldefels en general

Total

Home Dona

Sexe

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: NIVELL DE SEGURETAT A LA CIU TAT EN GENERAL I SEXE

20 0 20

6,3% ,0% 5,1%

2,2 -2,2

92 15 107

29,1% 20,3% 27,4%

1,5 -1,5

204 59 263

64,6% 79,7% 67,4%

-2,5 2,5

316 74 390

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count


Satisfet

Molt satisfet


Total


Nacionalitat

Total


84

TAULA DE CONTINGÈNCIA: NIVELL DE SEGURETAT A LA CIU TAT EN GENERAL I PERCEPCIÓ DE CONFLICTE ENTREAUTÒCTONS I IMMIGRANTS

6 14 20

12,0% 4,3% 5,3%

2,3 -2,3

17 86 103

34,0% 26,3% 27,3%

1,1 -1,1

27 227 254

54,0% 69,4% 67,4%

-2,2 2,2

50 327 377

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count


Satisfet

Molt satisfet


Total

Sí No

Segons la seva opinió,creu que existeix unasituació de conflicte aCastelldefels entre els

autòctons i lespersones immigrantsd'origen estranger?.

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: NIVELL DE SEGURETAT A LA CIU TAT EN GENERAL I LLOC DE NAIXEMENT

2 2 10 0 0 6 0 20

5,9% 10,0% 7,9% ,0% ,0% 6,5% ,0% 5,1%

,2 1,0 1,7 -,9 -,8 ,7 -2,5

8 11 36 3 3 30 16 107

23,5% 55,0% 28,3% 18,8% 27,3% 32,3% 18,0% 27,4%

-,5 2,8 ,3 -,8 ,0 1,2 -2,3

24 7 81 13 8 57 73 263

70,6% 35,0% 63,8% 81,3% 72,7% 61,3% 82,0% 67,4%

,4 -3,2 -1,1 1,2 ,4 -1,4 3,3

34 20 127 16 11 93 89 390

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count


Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count



Satisfet

Molt satisfet


Total

Castelldefels



Un altremunicipi de



Un altremunicipi de


Lloc de naixement

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: VALORACIÓ DE LA CONVIVÈNCIA I PERCEPCIÓ DE L'EXISTÈNCIA D'UNA SITUACIÓDE CONFLICTE ENTRE AUTÒCTONS I IMMIGRANTS

6 7 13

12,0% 2,1% 3,4%

3,6 -3,6

13 43 56

26,0% 13,0% 14,7%

2,4 -2,4

31 282 313

62,0% 84,9% 81,9%

-3,9 3,9

50 332 382

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count


Satisfet

Molt satisfet

Valoració de laconvivència

Total

Sí No



Total


85

Finalment, i relacionat amb la seguretat, només manca analitzar un indicador abans de tancar

aquest apartat, a saber, si els ciutadans del municipi han estat víctimes d’algun delicte durant el

darrer any.

Segons les dades d’aquest Baròmetre Inclusiu un 9% dels castelldefelencs/ques de 16 i més

anys han estat víctimes d’algun delicte en el darre r any, una dada molt similar a la

registrada per l’Enquesta de Sguretat Pública de Ca talunya l’any 2011-12, la qual es

situava al voltant del 8%. D’aquests, la gran major ia, és a dir, el 52,78% ha patit un

robatori a casa o al traster, un 30,56% han estat v íctimes d’un robatori al carrer o en

algun espai públic, i al 16,67% restant els han rob at alguna pertinença del cotxe.


86


87

El fet d’haver estat víctima d’algun delicte en el darrer any és una variable que segons

els tests estadístic realitzats manté relacions d’a ssociació significatives amb zona/barri

de residència dels enquestats de tal manera que :

Un 14,3% dels residents a la zona 2 asseguren haver patit un delicte durant el darrer any, una

xifra més de 5 punts percentuals superior a la mitjana. En canvi, menys del 4% dels enquestats

que viuen a la zona 1 afirmen haver estat víctimes d’un acte delictiu. Per tant, tot indica que els

actes delictius es produeixen en majors proporcions a la zona 2, i en menor mesura a la

zona 1.

TAULA DE CONTINGÈNCIA: HAVER ESTAT VÍCTIMA D'UN DEL ICTE EN EL DARRER ANY I ZONA/BARRI DE RESIDÈNCIA

5 17 14 36

3,8% 14,3% 9,5% 9,0%

-2,6 2,4 ,3

127 102 133 362

96,2% 85,7% 90,5% 91,0%

2,6 -2,4 -,3

132 119 147 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No

Ha estat víctima d'algúndelicte durant el darrerany a Castelldefels?

Total

Zona 1:Centre poble(Castell-PobleVell,centre iVistalegre


Muntanyeta



ments


Total

RESUM DE L’ÀMBIT TERRITORIAL

SATISFACCIÓ DE VIURE A CASTELLDEFELS

El 97,5% de la població de 16 i més anys assegura estar satisfeta o molt satisfeta amb el fet de viure a la ciutat. El grau d’insatisfacció de viure a Castelldefels està directament relacionat amb el fet de patir problemes de soroll a l’habitatge, tenir males/tenses relacions amb els veïns, estar insatisfet amb l’estat dels carrers, i tenir la sensació que tant al barri de residència com al poble en general existeixen problemes d’inseguretat.

ANYS DE RESIDÈNCIA A LA CIUTAT La majoria dels ciutadans que actualment viuen a Castelldefels, a saber el 69%, fa més de 10 anys que hi resideixen, mentre que el 31% fa 10 anys o menys que hi viuen (i d’aquests el 37,9% fa menys de 5 anys, i el 62,1% entre 5 i 10 anys). Aquestes dades no presenten diferències significatives amb les observades l’any 2011 pel conjunt de l’àrea metropolitana La gent de Castelldefels “de pràcticament tota la vida” (aquells que porten més de 20 anys residint a la ciutat, o hi resideixen des de sempre) són sobretot persones que han nascut a la mateixa ciutat, gent de 65 i més anys que procedeix d’altres municipis de la resta de l’estat espanyol, i en menys mesura persones nascudes a la ciutat de Barcelona o en d’altres indrets de la comarca. En canvi, la majoria de les persones de nacionalitat no espanyola (56,7%) així com aquelles nascudes a l’estranger (55,1%), i/o en altres indrets de la demarcació de Barcelona i de la resta de Catalunya - exceptuant la comarca del Baix Llobregat i la pròpia ciutat de Barcelona – (50%) porten 10 o menys anys vivint a la ciutat.

SATISFACCIÓ SOBRE EL LLOC I L’HABITATGE DE RESIDÈNCIA

Les condicions residencials del municipi en general són altament satisfactòries, ja que gairebé el 94% tornaria a triar Castelldefels com a municipi per viure-hi.

Tot i això observem que gairebé un 32% de la població no tornaria a escollir el mateix habitatge (fonamentalment perquè canviarien de vivenda dins la mateixa zona/barri de residència, o bé perquè preferirien viure en una altre zona/barri del municipi). A Castelldefels la satisfacció global amb l’habitatge de residència obté una puntuació de 7,79 en una escala del 0 al 10, una dada molt similar a la obtinguda per l’enquesta de condicions de vida de l’INE feta l’any 2013, on la nota mitjana a nivell de Catalunya i Espanya era del 7,3. Un dels principals motius que poden generar insatisfacció amb la vivenda té a veure amb els problemes de soroll, i és que gairebé un 30% dels enquestats asseguren que la seva vivenda té problemes de soroll produïts pels veïns o procedents de l’exterior, una dada entre 11,2 i 9,5 punts percentuals superior a l’observada a nivell espanyol i Català respectivament, segons les dades de l’enquesta de condicions de vida de l’INE realitzada l’any 2013. Pel que fa al tipus específic de molèsties acústiques observem que en primera posició apareixen les fresses produïdes pels veïns (34%) En segona posició ens trobem amb els problemes de soroll provocats pel trànsit de vehicles (28%). En tercer lloc (amb un 24,6%) apareixen els problemes de xivarri relacionats amb activitats comercials i lúdico-festives (bars, restaurants, terrasses, oci nocturn, etc.). I en quart i últim lloc, ja a molta distància de la tercera posició (a més d’11 punts percentuals) topem amb els problemes de soroll relacionats amb les infraestructures, a saber, l’autopista, les obres, el tren i els avions, tal i com afirma el 13,6% dels enquestats que assegura patir problemes de soroll en el seu habitatge. El 35,6% dels residents a la zona 1, i el 34% dels habitants a la zona 2 es queixen dels problemes de soroll que pateixen els seus habitatges en uns percentatges que superen en 6 i 4,4 punts percentuals la mitjana global observada pel conjunt del municipi (la qual es situa en un 29,5%). Els ciutadans que viuen a la zona 3 es queixen fonamentalment de sorolls provocats per bars, terrasses, activitat econòmica i oci nocturn, així com de fresses relacionades amb l’autopista, el


89

tren, les obres i els avions. En canvi, les principals queixes relacionades amb els sorolls que posen de manifest els empadronats a la zona 1 tenen a veure amb el trànsit i la circulació de vehicles. Mentre que els sorolls més molestos per a les persones residents a la zona 2 (estem parlant dels que expressen alguna queixa en aquest sentit) tenen a veure amb el xivarri que fan els veïns. A mode de resum podem elaborar quatre grans tipus ideals o perfils poblacionals de ciutadans del municipi en relació al grau de satisfacció que expressen sobre l’habitatge i la zona/barri de residència: Perfil poblacional i/o tipus ideal de casdelldelefencs/ques que si poguessin triar escollirien un altre municipi distint per viure-hi: persones de 16 a 34 anys, joves que viuen amb els pares, i/o que viuen en llars monoparentals sense altres persones, ciutadans autòctons que porten tota la vida residint al municipi, persones insatisfetes amb l’estat de l’entorn urbà (façanes, edificis, mobiliari) i l’estat de les zones verdes i d’esbarjo del municipi, i/o vilatans que expressen tenir una sensació d’inseguretat en el barri on resideixen.

Perfil poblacional i/o tipus ideal de castelldefelencs/ques que si poguessin triar tornarien a escollir el mateix habitatge i barri de residència: persones de 65 i més anys, vilatans residents a la zona 2, ciutadans molt satisfets de viure a Castelldefels i de l’estat de l’entorn urbà, les zones verdes, el nivell de convivència, el nivell de seguretat del barri, i del seu habitatge, i/o persones amb bones relacions veïnals i que no tenen problemes de soroll a la seva vivenda.

Perfil poblacional i/o tipus ideal de castelldefelencs/ques que si poguessin triar tornarien a escollir el mateix barri de residència però que canviarien d’habitatge: persones de 16 a 34 anys, i/o ciutadans amb problemes de mobilitat (mobilitat reduïda per qüestions de salut).

Perfil poblacional i/o tipus ideal de castelldefelencs/ques que si poguessin triar tornarien a escollir la mateixa ciutat però canviarien de barri: persones de nacionalitat estrangera, vilatans que porten 10 o menys anys residint al municipi,

ciutadans residents a la zona 1, persones que tenen problemes de soroll en el seu habitatge, i ciutadans molt insatisfets amb l’estat de les zones verdes i la convivència.

INDICADORS DE SATISFACCIÓ URBANA I DE SEGURETAT

A Castelldefels les notes mitjanes (en una escala del 0 al 10) que posen els ciutadans respecte a la convivència (7,5), l’estat de les zones verdes i els espais d’esbarjo (6,9), l’estat de l’entorn urbà (6,8), i el transport públic urbà (7,2) són pràcticament idèntiques a les notes obtingudes tant pel conjunt de Catalunya, com sobretot per l’àrea metropolitana de Barcelona, segons l’enquesta de condicions de vida realitzada l’any 2011 per l’IDESCAT. La valoració que fan els ciutadans de Castelldefels del transport públic interurbà (7,1) i el nivell de seguretat de la ciutat en general (7) són aproximadament mig punt més elevades que les registrades pel conjunt de l’àrea metropolitana i el conjunt del país l’any 2011. La qualitat global de la zona de residència (7,6) obté també una puntuació lleugerament major a Castelldefels en comparació a la mitjana catalana (que és de 7,2). Només hi ha una nota que es situa, tot i que de forma molt lleugera, per sota de la mitjana catalana i de l’àrea metropolitana de Barcelona, que és l’estat dels carrers. La nota obtinguda a Castelldefels és de 6,3, és a dir, tres dècimes inferior.

Estat dels carrers

Les persones de Castelldefels que estan més insatisfetes amb l’estat dels carrers del municipi són els adults de 35 a 64 anys (així ho afirma gairebé el 18%) els nacionals espanyols (16,4%), i els ciutadans de Castelldefels que, tot i que no han viscut al municipi tota la vida, porten més de 20 anys residint-hi (en aquest cas el percentatge ascendeix fins al 21%, una dada més de 7 punts percentuals superior la mitjana). Per contra, els més satisfets amb aquesta qüestió són els joves de 16 a 34 anys, les persones de nacionalitat estrangera, i els ciutadans que porten 10 anys o menys vi vivint a la ciutat


90

Estat de les zones verdes i d’esbarjo Són els castelldefelencs/ques de 35 a 64 (12,7%), i els nacionals espanyols (11,2%) els qui mostren uns graus més elevats d’insatisfacció respecte a l’estat de les zones verdes i d’esbarjo del municipi. En canvi, els joves de 16 a 34 anys (74,5%), i els immigrants procedents de l’estranger (78,4%) són els col·lectius que expressen la més alta satisfacció en aquest aspecte.

Qualitat global de la zona de residència

Els estrangers mostren uns graus de satisfacció molt elevats respecte a la qualitat global de la zona de residència, amb uns percentatges que superen els 12 punts percentuals respecte els autòctons. Això podria voler dir que la gran majoria d’estrangers estan encantats amb la qualitat de vida que els hi ofereix la ciutat, i que no tenen cap intenció de marxar.

Transport públic urbà

Els ciutadans de Castelldefels que fan una valoració més negativa d’aquest servei són aquells que han nascut a la ciutat de Barcelona, ja que el 10,5% expressa la seva insatisfacció, una dada 4 punts percentuals superior a la mitjana.

Transport públic interurbà

Pel que fa al grau de satisfacció del funcionament del transport públic interurbà de Castelldefels (autobusos i trens que connecten el municipi amb altres pobles) observem que les dones són les que expressen un grau d’insatisfacció més elevat, a saber, de l’11,6%, 4 punts percentuals superior a la mitjana i més de 7 punts superior al registrat pels homes.

Seguretat i convivència

Els enquestats que mostren una insatisfacció més elevada respecte el nivell de seguretat al barri de residència i de la ciutat en general solen ser dones (per bé que més que insatisfetes atorguen unes puntuacions menys elevades que els homes en aquesta qüestió), persones de nacionalitat espanyola, i ciutadans nascuts en d’altres municipis de la comarca del baix Llobregat (en aquest últim cas però, ens referim només a la percepció de seguretat

del barri de residència, i no de la ciutat en general). En canvi, els homes, els nacionals no espanyols i les persones nascudes a l’estranger son els col·lectius que fan una valoració més positiva del nivell de seguretat de la seva zona/barri de residència i del municipi en general.

Segons la percepció dels enquestats no hi ha barris/zones més insegures que d’altres. Els ciutadans que creuen que hi ha una situació de conflicte entre autòctons i immigrants consideren que el municipi és més insegur. A més, hem pogut observar que aquestes persones també presenten uns graus d’insatisfacció respecte a la qüestió de la convivència significativament més elevats que la mitjana.

Un 9% dels castelldefelencs/ques de 16 i més anys han estat víctimes d’algun delicte en el darrer any, una dada molt similar a la registrada per l’Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya l’any 2011-12, la qual es situava al voltant del 8%. D’aquests, la gran majoria, és a dir, el 52,78% ha patit un robatori a casa o al traster, un 30,56% han estat víctimes d’un robatori al carrer o en algun espai públic, i al 16,67% restant els han robat alguna pertinença del cotxe.

Un 14,3% dels residents a la zona 2 asseguren haver patit un delicte durant el darrer any, una xifra més de 5 punts percentuals superior a la mitjana. En canvi, menys del 4% dels enquestats que viuen a la zona 1 afirmen haver estat víctimes d’un acte delictiu.

2.4.- ÀMBIT RELACIONAL-CIUTADANIA

Associacionisme local

L’índex d’associacionisme que hem calculat fa referència al nombre de persones

empadronades a Castelldefels de més de 15 anys que formen part d’alguna entitat o associació

del municipi. Aquesta és una variable que té a veure amb la cohesió social al territori i la

prevenció de situacions d’exclusió, i és que el fet de formar part d’una organització d’aquestes

característiques és una forma de participar de manera directa en la vida comunitària i col·lectiva

de la ciutat, i augmentar el sentiment de pertinença així com les xarxes de relacions socials

entre la comunitat.

Segons les dades obtingudes pel baròmetre 2016 el percentatge de persones de

Castelldefels que formen part d’alguna entitat del propi municipi és molt baix, només del

12,25%. I del total de persones associades a nivell local gairebé la meitat (47%) participa

de forma poc activa en l’entitat a la qual pertany.


92

A continuació presentem una taula que ens mostra el tipus d’entitats del municipi de les quals

formen part els ciutadans associats de Castelldefels:

TIPUS D’ ENTITATS LOCALS DE LES QUALS FORMEN PART LES PERSONES ASSOCIADES DE

CASTELLDEFELS %

Esportiv a 34,7%

Veïnal 26,5%

Cultural 16,3%

Gent gran 12,2%

Benèfica/salut 6,1%

Política/sindical 2%

Dones 2%

Així doncs la major part de les persones associades del munic ipi (aquelles que pertanyen

a alguna entitat de Castelldefels) formen part d’en titats esportives (35,7%). A una

distància de poc més de 8 punts percentuals ens tro bem que un 26,5% dels associats

pertanyen a entitats veïnals. En tercera posició, i a uns 10 punts percentuals de

distància, les dades ens indiquen que un 16,3% de l es persones que pertanyen al món

associatiu local de Castelldefels estan afiliats a una entitat de caràcter cultural, una dada

molt similar a la proporció de persones associades de la ciutat que formen part d’una

associació de gent gran (12,2%). El percentatge d’a ssociacionisme a entitats benèfiques

i/o de salut és només del 6,1%.

Respecte a les relacions de correlació estadísticament significatives que hem obtingut del fet

de creuar aquest indicador amb les variables estructurals de l’enquesta, les conclusions més

rellevants que en podem extreure són les següents:

1. El 25,4% dels ciutadans de 65 i més anys forma part d’alguna entitat del municipi, una

dada que duplica la mitjana registrada pel total de la població.

2. Només el 5,4% dels immigrants d’origen estranger forma part d’alguna entitat del

municipi, mentre que el percentatge de nacionals espanyols associats és de gairebé el

14%.

3. També observem que el percentatge de pertinença associativa dels residents a la zona

2 no arriba al 8%, una dada gairebé 5 punts percentuals inferior a la mitjana.


93

Així dons podem estructurar dos grans perfils poblacionals en matèria de participació social:

• Tipus/perfil ideal dels ciutadans que presenten uns índex de participació

associativa a entitats locals més elevats: ciutadans de nacionalitat espanyola de

65 i més anys, i/o persones no residents a la zona 2.

• Tipus/perfil ideal dels ciutadans que presenten els índex més baixos de

participació associativa a entitats locals: persones nacionals estrangeres,

ciutadans de 16 a 64 anys i/o persones residents a la zona 2.

TAULA DE CONTINGÈNCIA: PERTINENÇA ASSOCIATIVA I EDA T

9 23 17 49

8,8% 10,0% 25,4% 12,3%

-1,2 -1,6 3,6

93 208 50 351

91,2% 90,0% 74,6% 87,8%

1,2 1,6 -3,6

102 231 67 400

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No

És membre d'algunaentitat/associació decastelldefels?

Total


Edat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: PERTINENÇA ASSOCIATIVA I NAC IONALITAT

45 4 49

13,8% 5,4% 12,3%

2,0 -2,0

281 70 351

86,2% 94,6% 87,8%

-2,0 2,0

326 74 400

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total


Nacionalitat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: PERTINENÇA ASSOCIATIVA I ZON A/BARRI DE RESIDÈNCIA

21 9 19 49

15,9% 7,6% 12,9% 12,3%

1,5 -1,9 ,3

111 110 128 349

84,1% 92,4% 87,1% 87,7%

-1,5 1,9 -,3

132 119 147 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total



Muntanyeta



ments


Total


94

Quantitat, qualitat i proximitat de les relacions q ue s’estableixen amb la família més

propera

La família és en la nostra societat, una xarxa importantíssima de suport, recursos socials,

assistencials, laborals i econòmics. Precisament per això la proximitat geogràfica amb la

mateixa, així com la freqüència i la qualitat de les relacions que hi mantenim són dos indicadors

importants a tenir en compte en un estudi com aquest.

Respecte al lloc de residencia de la família més propera dels castelldefelencs/ques (ens referim

als familiars que no viuen a la llar) destaquem el següent:

- El 12,75% de la població té la seva família més propera vivint al mateix barri de

residència.

- El 26,5% afirma que la seva família més propera viu a Castelldefels però a un

altre barri/zona.

- El 33,5% de les famílies més properes dels ciutadans de Castelldefels viuen en

altres municipis de la comarca (11.5%) o de la dema rcació (22%),

fonamentalment a la ciutat de Barcelona.

- Un 15,25% de les famílies dels castelldefelencs/ques tenen a la seva família més

propera vivint a un altre municipi fora de la província de Barcelona (a la resta

de Catalunya i/o d’ Espanya).

- Un significatiu 11% de les famílies properes dels residents a Castelldefels viuen a

l’estranger .

- I un 1% dels residents a Castelldefels no te família propera.

Per tant, només el 39,25% dels familiars més propers dels enquestat s viuen a

Castelldefels. De totes maneres, el percentatge de ciutadans que tenen la seva família més

propera residint a algun municipi de la demarcació de Barcelona és de gairebé el 73%.

Per bé que això vol dir que més del 27% dels reside nts a Castelldefels tenen a les seves

famílies més properes (ens referim a la família que no viu a la mateixa llar) residint fora de la

demarcació (5%), en un altre municipi de la resta d ’Espanya (10,25%), o a l’estranger

(11%) Tenint en compte, tal i com dèiem anteriorment, que la família és una xarxa

importantíssima de recursos socials, assistencials, laborals i econòmics, aquestes dades ens

posen de manifest que una quarta part de la població no disposa d’una xarxa de solidaritat

familiar al seu abast immediat.


95

Aquesta variable (on viu la seva família més propera) manté relacions d’associació

significatives amb, l’edat, el lloc de naixement, l’any d’arribada al municipi i la

nacionalitat. D’aquestes correlacions estadístiques destaquem que:

1. El 60,6% de les persones de 65 i més anys de Castel ldefels tenen la seva

família més propera residint al mateix municipi (una dada 21 punts percentuals

superior a la mitjana observada). En canvi, la mateixa dada pels adults d’entre 35 a

64 anys és només del 32,3% (més de 7 punts percentuals inferior a la mitjana).

2. La gran majoria dels nacionals no espanyols i de le s persones que han

nascut a l’estranger (66%) tenen la seva família pr opera residint en un altre

municipi de Catalunya, Espanya o l’estranger (una dada gairebé 22 per sobre

de la mitjana).

3. El 60% de les persones que han nascut en un altre municipi de la comarca del Baix

Llobregat o de la resta de la demarcació (exceptuant la ciutat de Barcelona)

continuen tenint la família propera en el municipi d’on provenen.


96

4. Gairebé el 83% dels nascuts a Castelldefels tenen l a seva família propera

residint a la ciutat .

5. Més de la meitat (56,5%) castelldefelencs/ques que fa menys de 5 anys que

resideixen a la ciutat tenen a la seva família prop era vivint en un municipi de

la resta de Catalunya, Espanya o l’estranger. Una dada que en el cas de les

persones que porten entre 5 i 10 anys residint al municipi és també molt elevada, a

saber, del 36,4%.

Per tant, de tot això deduïm que són sobretot els immigrants (nacionals no espanyol s),

aquells que porten residint al municipi 10 o menys anys, i els nascuts en municipis de la

resta de l’estat espanyol (i no estem parlant de pe rsones grans, a saber, immigració

espanyola dels 50 i 60), i a l’estranger els col·lectius que tenen una xarxa de suport

familiar més llunyana . En canvi, les persones de 65 i més anys, els nascut s a

Castelldefels i els ciutadans que fa 20 o més anys que hi resideixen – i també aquells que

hi porten tota la vida vivint-hi - són els col·lectius que posseeixen una xarxa famili ar més

propera.

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ON VIU LA SEVA FAMÍLIA MÉS P ROPERA I EDAT

43 74 40 157

42,6% 32,3% 60,6% 39,6%

,7 -3,5 3,8

11 31 4 46

10,9% 13,5% 6,1% 11,6%

-,3 1,4 -1,5

20 57 11 88

19,8% 24,9% 16,7% 22,2%

-,7 1,5 -1,2

27 67 11 105

26,7% 29,3% 16,7% 26,5%

,1 1,4 -2,0

101 229 66 396

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

A Castelldefels

A un altra munciipi de lacomarca del BaixLlobregat

A BCN o un altre municipide la demarcació deBarcelona

A un altre municipi de laresta de Cat, Esp oestranger

On viu la sevafamília méspropera? (ensreferim a lafamília quenou viu a lamateixa llar)

Total


Edat

Total


97

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ON VIU LA SEVA FAMÍLIA MÉS P ROPERA I NACIONALITAT

140 17 157

43,5% 23,0% 39,6%

3,3 -3,3

44 2 46

13,7% 2,7% 11,6%

2,7 -2,7

82 6 88

25,5% 8,1% 22,2%

3,2 -3,2

56 49 105

17,4% 66,2% 26,5%

-8,6 8,6

322 74 396

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

A Castelldefels





Total


Nacionalitat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ON VIU LA SEVA FAMÍLIA MÉS P ROPERA I LLOC DE NAIXEMENT

29 7 53 3 2 44 19 157

82,9% 35,0% 40,8% 20,0% 16,7% 45,8% 21,6% 39,6%

5,5 -,4 ,3 -1,6 -1,7 1,4 -3,9

2 12 14 2 4 9 3 46

5,7% 60,0% 10,8% 13,3% 33,3% 9,4% 3,4% 11,6%

-1,1 6,9 -,4 ,2 2,4 -,8 -2,7

3 1 56 9 3 8 8 88

8,6% 5,0% 43,1% 60,0% 25,0% 8,3% 9,1% 22,2%

-2,0 -1,9 7,0 3,6 ,2 -3,8 -3,4

1 0 7 1 3 35 58 105

2,9% ,0% 5,4% 6,7% 25,0% 36,5% 65,9% 26,5%

-3,3 -2,8 -6,7 -1,8 -,1 2,5 9,5

35 20 130 15 12 96 88 396

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

A Castelldefels





Total

Castelldefels



Un altremunicipi de



Un altremunicipi de


Lloc de naixement

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ON VIU LA SEVA FAMÍLIA MÉS P ROPERA I ANYS DE RESIDÈNCIA AL MUNICIPI

49 5 17 17 17 52 157

70,0% 10,9% 22,1% 25,8% 47,2% 51,5% 39,6%

5,7 -4,2 -3,5 -2,5 1,0 2,8

5 6 9 10 4 12 46

7,1% 13,0% 11,7% 15,2% 11,1% 11,9% 11,6%

-1,3 ,3 ,0 1,0 -,1 ,1

11 9 23 22 9 14 88

15,7% 19,6% 29,9% 33,3% 25,0% 13,9% 22,2%

-1,4 -,5 1,8 2,4 ,4 -2,3

5 26 28 17 6 23 105

7,1% 56,5% 36,4% 25,8% 16,7% 22,8% 26,5%

-4,0 4,9 2,2 -,2 -1,4 -1,0

70 46 77 66 36 101 396

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

A Castelldefels





Total


Menys de5 anys

Entre 5 i10 anys

Entre 11 i15 anys

Entre 16 i20 anys

Més de20 anys


Total


98

Respecte a la freqüència de les relacions que es ma ntenen amb la família més propera,

els resultats obtinguts per l’enquesta ens mostren les següents dades:

- El 23% dels residents a Castelldefels es relacionen diàriament amb la seva família

més propera.

- Un 43,4% s’hi relaciona una o diverses vegades a la setmana

- Aquells que s’hi relacionen una o diverses vegades al més representen el 20,2%

d’aquells que tenen família propera.

- Un 12,1% dels castelldefelencs/ques que assegura relacionar-se amb la seva

família més propera ho fa una o alguna vegada a l’any .

- Només un 1,3% no s’hi relaciona mai.

Si bé és cert que la majoria dels ciutadans de Cast elldefels, el 66,4,3%, es relacionen

amb la seva família més propera cada dia o una o di verses vegades a la setmana, un de

cada tres dels ciutadans del municipi ho fa amb una freqüència inferior a la setmanal. De

fet, un de cada set residents al municipi es relaci ona amb la família propera (aquella que

no viu a la mateixa llar) només una o poques vegade s l’any.


99

Per tant, i en general, cal destacar que una part f orça significativa de la xarxa familiar

dels empadronats al municipi no només no és molt pr opera, sinó que bona part de la

periodicitat de les relacions que s’hi estableixen tampoc són massa freqüents.

Aquesta freqüència en les relacions familiars és una variable que està estretament

relacionada amb el lloc de residència de les famílies, la nacionali tat i el tipus de família.

1. El 32,4% dels estrangers només es relacionen amb la seva família més

propera una o diverses vegades l’any, una proporció que gairebé triplica la

mitjana observada pel conjunt de la població. Pel que fa als nacionals

espanyols aquesta dada és només del 7,5%.

2. També destaquem que un 36,2% de les famílies monoparentals es relacionen amb

la seva família més propera una o diverses vegades al mes en uns percentatges

molt més elevats que la mitjana. Per tant, la relació de les llars monoparentals

amb els familiars més propers és menys freqüent del que caldria esperar, ja

que gairebé la meitat d’aquestes, a saber, el 46,5% manté una relació amb la

família propera que no és com a mínim setmanal (una dada gairebé 13 punts

percentuals superior a la mitjana).

3. Destaquem també, que el lloc de residència de la família propera té una influència

directa amb la periodicitat de la relació que s’hi estableix. El 39% de les persones

la família propera de les quals viu fora de la dema rcació de Barcelona només

es relaciona amb aquesta una o diverses vegades l’a ny, i només el 33% ho fa

amb una periodicitat setmanal. En canvi el 92% dels residents a la ciutat que

tenen a la família propera vivint al mateix municipi s’hi relacionen com a mínim una

vegada a la setmana, una dada que és del 67,4% en els casos on la família

propera resideix a la mateixa comarca, i del 60,2% quan la família propera viu en

un altre municipi de la demarcació de Barcelona.

Així doncs, els col·lectius que tenen una relació menys freqüen t amb la seva família

propera (inferior a la setmanal) són els immigrants de nacionalitat no espanyola, les que

tenen a la seva família més propera residint en un municipi de fora de la demarcació de

Barcelona, i les famílies monoparentals.


100

TAULA DE CONTINGÈNCIA: FREQÜÈNCIA RELACIONAL AMB LA FAMÍLIA MÉS PROPERA I NACIONALITAT

80 11 91

24,8% 14,9% 23,0%

1,8 -1,8

149 23 172

46,3% 31,1% 43,4%

2,4 -2,4

67 13 80

20,8% 17,6% 20,2%

,6 -,6

24 24 48

7,5% 32,4% 12,1%

-5,9 5,9

2 3 5

,6% 4,1% 1,3%

-2,4 2,4

322 74 396

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Cada dia

Una o diversesvegades a la setmana

Una o diversesvegades al mes

Una o diversesvegades a l'any

Mai

Amb quina freqüènciaes relaciona amb laseva família méspropera? (la que noviu a la mateixa llar)

Total


Nacionalitat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: FREQÜÈNCIA RELACIONAL AMB LA FAMÍ LIA MÉS PROPERA I TIPUS DE FAMÍLIA

9 25 39 10 5 3 91

25,0% 24,0% 23,1% 23,3% 17,9% 18,8% 23,0%

,3 ,3 ,0 ,0 -,7 -,4

13 55 74 13 9 8 172

36,1% 52,9% 43,8% 30,2% 32,1% 50,0% 43,4%

-,9 2,3 ,1 -1,8 -1,3 ,5

8 11 37 14 8 2 80

22,2% 10,6% 21,9% 32,6% 28,6% 12,5% 20,2%

,3 -2,8 ,7 2,1 1,1 -,8

6 12 17 6 6 1 48

16,7% 11,5% 10,1% 14,0% 21,4% 6,3% 12,1%

,9 -,2 -1,1 ,4 1,6 -,7

0 1 2 0 0 2 5

,0% 1,0% 1,2% ,0% ,0% 12,5% 1,3%

-,7 -,3 -,1 -,8 -,6 4,1

36 104 169 43 28 16 396

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Cada dia




Mai


Total

Sol/aAmb la seva

parella

Amb la sevaparella ifills/es Monoparental

Amb elspares Altres

Amb qui viu?

Total


101

TAULA DE CONTINGÈNCIA: FREQÜÈNCIA RELACIONAL AMB LA FAMÍLIA MÉS PROPERA I LLOC DE RESIDÈNCIA DE LA FAM ÍLIA MÉS PROPERA

72 5 7 7 91

45,9% 10,9% 8,0% 6,7% 23,0%

8,8 -2,1 -3,8 -4,6

72 26 46 28 172

45,9% 56,5% 52,3% 26,7% 43,4%

,8 1,9 1,9 -4,0

10 14 29 27 80

6,4% 30,4% 33,0% 25,7% 20,2%

-5,6 1,8 3,4 1,6

1 1 5 41 48

,6% 2,2% 5,7% 39,0% 12,1%

-5,7 -2,2 -2,1 9,9

2 0 1 2 5

1,3% ,0% 1,1% 1,9% 1,3%

,0 -,8 -,1 ,7

157 46 88 105 396

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Cada dia




Mai


Total

ACastelldefels

A un altramunciipi de lacomarca del

Baix Llobregat

A BCN o unaltre municipi

de lademarcació

de Barcelona

A un altremunicipi dela resta deCat, Esp oestranger

On viu la seva família més propera? (ens referim a la família quenou viu a la mateixa llar)

Total

Finalment hem analitzat també quina és la qualitat de les relacions que s’estableixen amb la

família més propera i les dades són molt contundents. Independentment de si el lloc de

residencia de la família més propera és o no llunyà (respecte Castelldefels), i de la

freqüència de les relacions que els enquestats hi e stableixen, queda clar que:

- El 99,25% dels ciutadans de 16 i més anys de Castel ldefels qualifiquen de molt

bones (88,64%) o més aviat bones (10,6%) la qualita t de les relacions amb la

família més propera.

- Només un 0,25% les qualifica de dolentes i un 0,51% d’inexistents.

Per tant, malgrat hem destacat que la majoria dels familiars més propers dels

empadronats a Castelldefels (membres que no residei xen a la mateixa llar) viuen fora del

municipi (més del 60%) que, a més, un percentatge s ignificatiu (27%) resideixen en

pobles i ciutats de fora de la demarcació de Barcel ona, i que un de cada tres entrevistats

no té una periodicitat relacional amb aquests famil iars com a mínim setmanal, cal

remarcar que la qualitat de les relacions amb aques ts parents és molt bona (així ho diu

més del 88% dels enquestats) i que no s’observen co nflictes, ni situacions de manca

absoluta de relació.


102

Qualitat de les relacions que es mantenen amb l’ent orn social més proper

La qualitat de les relacions amb l’entorn més proper és un indicador del grau de cohesió social i

integració en el si de la comunitat, a saber, el barri i el municipi de residència. Així doncs ens

fixarem amb la qualitat de les relacions que els ciutadans de Castelldefels mantenen amb; els

membres de la seva llar, els amics que tenen a la ciutat i els seus veïns.

En primer lloc, i pel que fa a la relació que els enquestats tenen am b els membres de la

seva llar destaquem que gairebé en el 100% dels cas os la seva qualitat es molt bona

(93,13%) o més aviat bona (6,32%). I que per tant, tot i que, tal i com hem comentat

anteriorment, el nombre de persones per llar ha aug mentat lleugerament en els últims

anys, això no ha comportat un deteriorament pel que fa a la qualitat de les relacions que

s’estableixen entre els seus membres.


103

Pel que fa a les relacions veïnals destaquem que, en la immensa majoria dels casos (93,73%),

aquestes són molt bones (61,4%) o més aviat bones (32,33%). En aquest sentit només

observem relacions de conflicte en un 4,76% dels casos analitzats, mentre que un 1,5% dels

enquestats afirmen que no estableixen cap tipus de relació amb els seus veïns.


104

Per tant, i en termes generals, podem dir que els c iutadans de Castelldefels estableixen

relacions amb els seus veïns, i que la immensa majo ria d’aquestes són satisfactòries (és

a dir, bones o més aviat bones).

Dels creuaments estadístics realitzats amb aquesta variable destaquen tres grans

conclusions:

1. El 27,5% de les persones que asseguren que el seu habitatge pateix problemes de

soroll relacionats amb els veïns tenen una relació més aviat dolenta o molt dolenta amb

aquests.

2. El 16% dels ciutadans que consideren que a Castelldefels existeix una relació de

conflicte entre autòctons i immigrants afirmen tenir unes relacions dolentes o més aviat

dolentes amb els seus veïns.

3. De la mateixa manera el 35,3% dels enquestats que durant el darrer any han tingut

algun problema o conflicte amb alguna persona del poble asseguren tenir unes

relacions dolentes o més aviat dolentes amb els veïns. Això succeeix perquè gairebé

un de cada quatre d’aquests conflictes tenen a veure amb qüestions de veïnatge.

Així doncs, i a mode de resum, podem dir que les grans causes de les males relacions amb

els veïns tenen a veure fonamentalment amb les molè sties provocades pels sorolls, i

amb el fet d’haver tingut durant el darrer any algu n conflicte veïnal. De la mateixa manera

creiem, tal i com ens apunten les dades, que la cre ença que expressen alguns ciutadans

sobre l’existència al municipi d’un conflicte entre autòctons i immigrants té a veure, en

part, amb conflictes veïnals més que no pas amb qüe stions racistes de fons.


105

TAULA DE CONTINGÈNCIA: RELACIONS VEÏNALS I TIPUS DE SOROLLS QUE PATEIX EL SEU HABITATGE

29 26 29 16 100

72,5% 89,7% 87,9% 100,0% 84,7%

-2,6 ,8 ,6 1,8

11 2 2 0 15

27,5% 6,9% 6,1% ,0% 12,7%

3,5 -1,1 -1,4 -1,6

0 1 2 0 3

,0% 3,4% 6,1% ,0% 2,5%

-1,3 ,4 1,5 -,7

40 29 33 16 118

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Molt bona o mésavita bona

Molt dolenta o mésaviat dolenta

No hi tinc cap relació

Com definiria larelació que vosté téamb els seusveïns/veïnat?

Total

Sorollosprovocatsper veïns

Bars/locals/oci/comerç/mercats/grups

al carrers

Sorollsprovocatspel trànsit

Obres/avions/tren/autopista

Quin tipus de sorolls pateix el seu habitatge

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: RELACIONS VEÏNALS I CREENÇA DE L'EXISTÈNCIA DE CONFLICTES ENTREAUTÒCTONS I IMMIGRANTS

41 322 363

82,0% 95,8% 94,0%

-3,9 3,9

8 9 17

16,0% 2,7% 4,4%

4,3 -4,3

1 5 6

2,0% 1,5% 1,6%

,3 -,3

50 336 386

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count





Total

Sí No



Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: RELACIONS VEÏNALS I HAVER TI NGUT CONFLICTE AMB ALGUNA PERSONA DELPOBLE EN EL DARRER ANY

10 364 374

58,8% 95,3% 93,7%

-6,1 6,1

6 13 19

35,3% 3,4% 4,8%

6,0 -6,0

1 5 6

5,9% 1,3% 1,5%

1,5 -1,5

17 382 399

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count





Total

Sí No

Vostè personalmentha tingut algun

problema o conflicteamb alguna personadel poble en el darrer

any?

Total


106

Finalment, respecte a les relacions que els castell defelencs/ques tenen amb els seus

amics del municipi, destaquem que en gairebé la tot alitat dels casos es qualifica de molt

bona (82%) o més aviat bona (14,25%). Només un 3,5% dels enquestats afirma no tenir

amics a Castelldefels.

Situacions de conflicte entre autòctons i immigrant s

Un dels indicadors que mesura els nivells de cohesió social d’un territori té a veure precisament

amb les relacions entre les persones autòctones (nacionals espanyols) i els immigrants d’origen

estranger. En el qüestionari de l’enquesta que ens ocupa preguntàvem als

castelldefelencs/ques si consideraven que existia, a la ciutat, una situació de conflicte en

aquest sentit.

Un 13% dels ciutadans considera que a Castelldefels existeix una situació de conflicte

entre aquests dos col·lectius. Per bé que la immensa majoria (87%) opina el contrari.


107

Abans d’endinsar-nos el perfil de població que respon afirmativament a la pregunta anterior cal

destacar algunes coses importants. En primer lloc, aquesta percepció sobre la conflictivitat

entre autòctons i immigrants no es basa en l’experi ència personal dels enquestats, sinó

en l’imaginari col·lectiu que plana sobre mateixos, ja que els arguments més utilitzats

són: perquè no s’integren, s’emporten totes les aju des, o generen inseguretat.

Això és quelcom que podem corroborar amb dades, a saber, a la pregunta que fèiem als

enquestats sobre si ells personalment tenen o havien tingut algun problema amb alguna

persona de la ciutat en el darrer any resposta era molt clara: gairebé el 96% dels ciutadans

de Castelldefels afirmen no haver tingut, durant el darrer any, cap conflicte amb ningú

del municipi. És més, només el 2% del total de la p oblació assegura haver tingut algun

conflicte amb alguna persona de nacionalitat estran gera en els últims 12 mesos.


108


109

Així doncs, arribats a aquest punt ens fem la reflexió següent: la població de Castelldefels que

creu que existeix una situació de conflicte entre ambdós col·lectius basa el seus arguments en

percepcions que estan deslligades de l’experiència o les vivències personals. Per tant, la

percepció de conflicte té a veure fonamentalment amb un imaginari col·lectiu, estereotips i

rumors que arrelen molt ràpidament entre la població. La proba és que quan preguntem a les

persones que efectivament pensen que hi ha un conflicte entre autòctons i immigrants, les

respostes són les següents:

- El 36,7% afirma que els nacionals no espanyols no s ’integren i que existeixen

massa diferències de caràcter cultural en relació als autòctons.

- El 24,5% es queixa que els immigrants estrangers s’emporten totes les ajudes .

- El 20,4% assegura que aquest conflicte existeix no tant perquè ells considerin als

estrangers un problema, sinó perquè ho senten a dir a la resta de gent del barri

o de la ciutat (boca orella).

- Un 14,2% creu que generen inseguretat.

- Mentre que un 4,1% pensa que treuen la feina als autòctons.


110

Que el 20,4% dels enquestats que pensa que hi ha un conflicte entre autòctons i immigrants

consideri que aquest existeix perquè “es palpa a l’ambient”, perquè ho senten a dir a la resta de

la població, o perquè “perquè hi ha molta gent racista” és un exemple del que dèiem

anteriorment al respecte de l’arrelament dels estereotips i rumors. Forma part d’una mena

d’espiral del silenci segons la qual aquestes persones creuen que existeix un conflicte, no pas

perquè ho pensin elles, sinó perquè creuen que tothom ho pensa.

Els tests estadístics ens indiquen que aquesta percepció de conflicte entre autòctons i

immigrants té a veure amb la salut, el veïnatge, la zona territorial de resid ència, i les

dificultats d’arribar a final de mes. Així doncs les principals conclusions són les següents:

1. El 19% dels residents a la zona 1 consideren que ex isteix una situació de

conflicte entre autòctons i immigrants , un percentatge més de 6 punts percentuals

superior a la mitjana observada pel total de la població. En canvi, només un 7,7% dels

residents de la zona 3 pensa el mateix. Recordem que a les zones 1 i 3 el percentatge

de població estrangera és més elevat que la mitjana. Per tant, el fet que aquesta

percepció tingui un pes significatiu a precisament a la zona 1 no és tant per la quantitat

de persones estrangeres que hi resideixen sinó, molt probablement pel seu origen, i és

que la major part dels estrangers procedents de continent africà viuen al Centre, Castell

– Poble vell i Vistalegre.

2. D’altra banda, el 47,1% dels enquestats que afirma tenir unes rela cions veïnals

dolentes o més aviat dolentes creu que existeix al municipi una situació de

conflicte entre autòctons i persones d’origen estra nger. Això és possible que

succeeixi no perquè existeixi aquesta situació de conflicte a nivell de ciutat, sinó perquè

els ciutadans tendeixen a convertir un problema veïnal de caràcter puntual amb

persones estrangeres, amb una causa general que afecta a tots els immigrants de

nacionalitat no espanyola, i sobretot d’origen no europeu (“són tots així”).

3. Una quarta part de la població que pateix una malal tia crònica o de llarga durada

creu també que existeix una situació de conflicte e ntre ambdós col·lectius. Una

dada més de 11 punts percentuals superior a la mitjana.

4. Finalment, també ens trobem que un 25% dels ciutada ns de Castelldefels que

tenen dificultats o moltes dificultats per arribar a final de mes creuen que al poble

hi ha un conflicte entre autòctons i immigrants. En aquest cas la raó és de fons del


111

TAULA DE CONTINGÈNCIA: PERCEPCIÓ DE SITUACIÓ DE CON FLICTE ENTRE AUTÒCTONS I IMMIGRANTS I ZONA/BARRI DERESIDÈNCIA

24 14 11 49

19,0% 12,1% 7,7% 12,8%

2,6 -,3 -2,3

102 102 131 335

81,0% 87,9% 92,3% 87,2%

-2,6 ,3 2,3

126 116 142 384

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No

Segons la seva opinió,creu que existeix unasituació de conflicte aCastelldefels entre elsautòctons i lespersones immigrantsd'origen estranger?.

Total

Zona 1:Centre poble



Muntanyeta



ments


Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: PERCEPCIÓ DE SITUACIÓ DE CON FLICTE ENTRE AUTÒCTONS I IMMIGRANTS I RELACIONSVEÏNALS

41 8 1 50

11,3% 47,1% 16,7% 13,0%

-3,9 4,3 ,3

322 9 5 336

88,7% 52,9% 83,3% 87,0%

3,9 -4,3 -,3

363 17 6 386

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Molt bonao més

avita bona


dolentaNo hi tinc

cap relació

Com definiria la relació que vosté té ambels seus veïns/veïnat?

Total

conflicte que expressen segurament té molt a veure amb la competència entre aquests

dos col·lectius pels ajuts públics i la feina.

Totes aquestes dades ens posen de manifest que les persones del municipi que tendeixen a

considerar o creure que a Castelldefels existeix un a situació de conflicte entre autòctons

i immigrants comparteixen alguna o totes les caract erístiques següents: residents a la

zona 1, tenir unes relacions veïnals dolentes o més aviat dolentes, patir una malaltia

crònica o de llarga durada, i/o tenir dificultats o moltes dificultats per arribar a final de

mes.


112

TAULA DE CONTINGÈNCIA: PERCEPCIÓ DE SITUACIÓ DE CON FLICTE ENTRE AUTÒCTONS I DIFICULTATS PER ARRIBAR A FINAL DEMES

9 13 24 4 50

25,0% 13,1% 14,5% 4,8% 13,0%

2,3 ,0 ,7 -2,5

27 86 142 80 335

75,0% 86,9% 85,5% 95,2% 87,0%

-2,3 ,0 -,7 2,5

36 99 166 84 385

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Amb dificultato moltadificultat

Amb certadificultat

Amb certafacilitat

Amb facilitat omolta facilitat

Vostè diria que a la seva llar arriben a final de mes....

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: PERCEPCIÓ DE SITUACIÓ DE CON FLICTE ENTRE AUTÒCTONS IIMMIGRANTS I PROBLEMES DE SALUT DE LLARGA DURADA

18 32 50

25,4% 10,2% 13,0%

3,4 -3,4

53 283 336

74,6% 89,8% 87,0%

-3,4 3,4

71 315 386

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Sí No

Té vostè algunamalaltia o problema desalut crònic o de llarga

durada?

Total

RESUM DE L’ÀMBIT RELACIONAL-

CIUTADANIA

ASSOCIACIONISME

El percentatge de persones de Castelldefels que formen part d’alguna entitat del propi municipi és molt baix, només del 12,25%. I del total de persones associades a nivell local gairebé la meitat (47%) participa de forma poc activa en l’entitat a la qual pertany. La major part de les persones associades del municipi (aquelles que pertanyen a alguna entitat de Castelldefels) formen part d’entitats esportives (35,7%). A una distància de poc més de 8 punts percentuals ens trobem que un 26,5% dels associats pertanyen a entitats veïnals. En tercera posició, i a uns 10 punts percentuals de distància, les dades ens indiquen que un 16,3% de les persones que pertanyen al món associatiu local de Castelldefels estan afiliats a una entitat de caràcter cultural, una dada molt similar a la proporció de persones associades de la ciutat que formen part d’una associació de gent gran (12,2%). Tipus/perfil ideal dels ciutadans que presenten uns índex de participació associativa a entitats locals més elevats: ciutadans de nacionalitat espanyola de 65 i més anys, i/o persones no residents a la zona 2.

Tipus/perfil ideal dels ciutadans que presenten els índex més baixos de participació associativa a entitats locals: persones nacionals estrangeres, ciutadans de 16 a 64 anys i/o persones residents a la zona 2

LA FAMÍLIA MÉS PROPERA: QUANTITAT I QUALITAT DE LES

XARXES FAMILIARS Només el 39,25% dels familiars més propers dels enquestats viuen a Castelldefels (ens referim a aquells que no resideixen a la mateixa llar). De totes maneres, el percentatge de ciutadans que tenen la seva família més propera residint a algun municipi de la demarcació de Barcelona és de gairebé el 73%. Això vol dir que més del 27% dels residents a

Castelldefels tenen a les seves famílies més properes residint fora de la demarcació (5%), en un altre municipi de la resta d’Espanya (10,25%), o a l’estranger (11%). Per tant, una quarta part de la població no disposa d’una xarxa de solidaritat familiar al seu abast immediat. Són sobretot els immigrants (nacionals no espanyols), aquells que porten residint al municipi 10 o menys anys, i els nascuts en municipis de la resta de l’estat espanyol (i no estem parlant de persones grans, a saber, immigració espanyola dels 50 i 60), i a l’estranger els col·lectius que tenen una xarxa de suport familiar més llunyana. En canvi, les persones de 65 i més anys, els nascuts a Castelldefels i els ciutadans que fa 20 o més anys que hi resideixen – i també aquells que hi porten tota la vida vivint-hi - són els col·lectius que posseeixen una xarxa familiar més propera. Si bé és cert que la majoria dels ciutadans de Castelldefels, el 66,4%, es relacionen amb la seva família més propera cada dia o una o diverses vegades a la setmana, un de cada tres dels ciutadans del municipi ho fa amb una freqüència inferior a la setmanal. De fet, un de cada set residents al municipi es relaciona amb la família propera (aquella que no viu a la mateixa llar) només una o poques vegades l’any. Per tant, i en general, cal destacar que una part força significativa de la xarxa familiar dels empadronats al municipi no només no és molt propera, sinó que bona part de la periodicitat de les relacions que s’hi estableixen no són massa freqüents. Els col·lectius que tenen una relació menys freqüent amb la seva família propera (inferior a la setmanal) són els immigrants de nacionalitat no espanyola, els que tenen a la seva família més propera residint en un municipi de fora de la demarcació de Barcelona, i les famílies monoparentals. Malgrat hem destacat que la majoria dels familiars més propers dels empadronats a Castelldefels (membres que no resideixen a la mateixa llar) viuen fora del municipi (més del 60%), que, a més, un percentatge significatiu (27%) resideixen en pobles i ciutats de fora de la demarcació de Barcelona, i que un de cada tres entrevistats no té una periodicitat relacional amb aquests familiars com a mínim


114

setmanal, cal remarcar que la qualitat de les relacions amb aquests parents és molt bona (així ho diu més del 88% dels enquestats) i que no s’observen conflictes, ni situacions de manca absoluta de relació.

RELACIONS AMB L’ENTORN SOCIAL MÉS PROPER: MEMBRES DE LA LLAR,

AMICS I VEÏNS Pel que fa a la relació que els enquestats tenen amb els membres de la seva llar destaquem que gairebé en el 100% dels casos la seva qualitat es molt bona (93,13%) o més aviat bona (6,32%). I que per tant, tot i que, tal i com hem comentat anteriorment, el nombre de persones per llar ha augmentat lleugerament en els últims anys, això no ha comportat un deteriorament pel que fa a la qualitat de les relacions que s’estableixen entre els seus membres. Pel que fa a les relacions veïnals destaquem que, en la immensa majoria dels casos (93,73%), aquestes són molt bones (61,4%) o més aviat bones (32,33%). En aquest sentit només observem relacions de conflicte en un 4,76% dels casos analitzats, mentre que un 1,5% dels enquestats afirmen que no estableixen cap tipus de relació amb els seus veïns. Les grans causes de les males relacions amb els veïns tenen a veure fonamentalment amb les molèsties provocades pels sorolls, i amb el fet d’haver tingut durant el darrer any algun conflicte veïnal. De la mateixa manera creiem, tal i com ens apunten les dades, que la creença que expressen alguns ciutadans sobre l’existència al municipi d’un conflicte entre autòctons i immigrants té a veure, en part, amb conflictes veïnals més que no pas amb qüestions racistes de fons. Respecte a la relació que els castelldefelencs/ques tenen amb els seus amics del municipi, destaquem que en gairebé la totalitat dels casos es qualifica de molt bona (82%) o més aviat bona (14,25%). Només un 3,5% dels enquestats afirma no tenir amics a Castelldefels.

SITUACIONS DE CONFLICTE ENTRE

AUTÒCTONS I IMMIGRANTS Un 13% dels ciutadans considera que a Castelldefels existeix una situació de conflicte entre aquests dos col·lectius. Per bé que la immensa majoria (87%) opina el contrari. Aquesta percepció sobre la conflictivitat entre autòctons i immigrants no es basa en l’experiència personal dels enquestats, sinó en l’imaginari col·lectiu que plana sobre mateixos, ja que els arguments més utilitzats són: perquè no s’integren, s’emporten totes les ajudes, o generen inseguretat.

Gairebé el 96% dels ciutadans de Castelldefels afirmen no haver tingut, durant el darrer any, cap conflicte amb ningú del municipi. És més, només el 2% del total de la població assegura haver tingut algun conflicte amb alguna persona de nacionalitat estrangera en els últims 12 mesos. Les persones del municipi que tendeixen a considerar o creure que a Castelldefels existeix una situació de conflicte entre autòctons i immigrants comparteixen alguna o totes les característiques següents: residents a la zona 1, tenir unes relacions veïnals dolentes o més aviat dolentes, patir una malaltia crònica o de llarga durada, i/o tenir dificultats o moltes dificultats per arribar a final de mes.

2.5.- ÀMBIT DE LA SALUT

Estat de salut objectiu dels ciutadans

Per mesurar l’estat de salut objectiu dels ciutadans de Castelldefels hem utilitzat 4 indicadors

que detectaven la presència o absència de les següents malalties o situacions:

- Malalties cròniques o de llarga durada (diabetis, hipertensió, artrosi, artritis,

insuficiència cardíaca, obesitat, etc.).

- Limitacions de la mobilitat.

- Trastorns mentals (ansietat, depressió, pànic, fòbies, trastorns d’estat d’ànim, etc.).

- Problemes sensorials (invidència, sordesa, etc).

A continuació mostrem els resultats obtinguts per cadascun dels indicadors descrits:

PROBLEMES DE SALUT /ESTAT DE SALUT OBJECTIU SÍ NO

Malalties cròniques o de llarga durada 19,6% 80,4%

Problemes físics que afecten la mobi litat 8,8% 91,2%

Problemes sensorials 3% 97%

Trastorns mentals o problemes psicològics 3% 97%

Les malalties cròniques són les que, amb diferència , afecten a un major percentatge de

la població, a saber, gairebé el 20% dels ciutadans de Castelldefels tenen alguna malaltia

crònica (diabetis, hipertensió, artrosi, artritis, etc.), seguides, tot i que a molta distància,

per aquelles que suposen, per la gent que les patei x, limitacions relacionades amb la

mobilitat (8,8%). La resta, trastorns mentals (3%) i malalties auditives i visuals (3%)

mostren uns percentatges molt baixos d’afectació en tre la població.


116


118

D’aquestes dades es desprèn que, el 74,7% de la població del municipi no pateix cap

d’aquestes malalties i té un bon estat de salut obj ectiu, mentre que un 25,3% dels

ciutadans de Castelldefels en pateixen com a mínim una (unes dades molt semblants a les

obtingudes pel Baròmetre Inclusiu de Viladecans de l’any 2015).

D’altra banda, pel que fa al nombre de malalties que pateixen els enquestats que

efectivament tenen algun problema de salut , observem que:

- La immensa majoria, a saber, el 73,7% afirma patir-ne només una.

- Un 18,8% en pateix dues .

- I gairebé un 8% en pateix tres. .

Per tant, a mode de resum, observem que; un 25,3% dels castelldefelencs/ques pateixen

alguna malaltia o problema de salut. Les malalties cròniques o de llarga durada afecten a

un 19,6% del conjunt de ciutadans. Les segueixen , tot i que a molta distància, els

problemes físics que afecten a la mobilitat, amb un percentatge d’incidència del 8,8%. Un

3% de les persones de 16 i més anys del municipi pa teixen algun trastorn mental, un

percentatge idèntic que el d’aquells que estan afec tats per alguna discapacitat o

problema sensorial. També és important destacar que la immensa majoria de les persones

afectades per problemes de salut (73,7%) no n’acumu len més d’un , mentre que un 18,8%

pateix un total de dues malalties, i un 8% un màxim de tres.


119

Tot i que no podem comparar aquestes dades amb altres àmbits territorials (perquè no

existeixen) sí que podem afirmar que, a nivell general, l’estat de sal ut objectiu de la

població de Castelldefels és força bo, i segurament l’estructura demogràfica de la ciutat

hi té molt a veure. A saber, un índex de vellesa, envelliment i sobre envelliment inferiors al

comarcal, provincial i català, i un índex d’infància superior respecte el provincial i català. El que

sí que podem dir és que les dades obtingudes són molt similars a les registrades pel Baròmetre

Inclusiu de Viladecans de l’any 2015.

Pel esbrinar el perfil de ciutadans de Castelldefels que pateixen alguna d’aquestes malalties

hem detectat que aquesta variable manté relacions d’associació significatives amb l’edat, la

nacionalitat, el nivell d’estudis, i la pobresa sev era, de tal manera que:

1. Són les persones de 65 i més anys les qui, en un pe rcentatge molt superior a la

mitjana, pateixen alguna d’aquestes malalties. Tant és així que el 71,6% d’aquest

col·lectiu assegura tenir com a mínim una d’aquestes malalties, una proporció més de

46 punts percentuals per sobre de la mitjana. En canvi, només el 6% dels joves de 16

a 34 anys pateix alguna d’aquestes malalties. De manera que el 94% d’aquest

col·lectiu no té cap problema de salut objectiu, una dada més de 19 punts

percentuals superior a la mitjana observada pel total de la població.

2. El nivell d’estudis també és una variable estretame nt relacionada amb l’estat de

salut objectiu de la població , a saber, el 46% de les persones que no tenen estudis o

tenen un nivell d’estudis baix (elementals o inferior) afirmen patir alguna de les

malalties esmentades, mentre que la mateixa dada observada pels universitaris és

només de 10,6%.

3. El fet de trobar-se en una situació econòmica d’ext rema necessitat també influeix

en l’estat de salut objectiu de la població, tant és així que el 35,1% dels

castelldefelencs/ques que viuen en llars amb problemes per pagar l’habitatge, les

factures de subministraments bàsics i/o els aliments, pateixen alguna malaltia. Una

dada que se situa 10 punts percentuals per sobre de la mitjana observada pel total de

la població. De la mateixa manera, i seguint la mateixa lògica, no sorprèn doncs que

gairebé el 43% dels ciutadans del municipi que viuen en llars on tots els seus membres

actius estan a l’atur assegurin patir alguna de les malalties a les quals estem fent

referència, una dada gairebé 18 punts percentuals superior a la mitjana observada pel

tota de la població. A més, el 32,6% dels entrevistats que viuen en llars que tenen

certes dificultats, dificultats o moltes dificultats per arribar a final de mes també pateixen


120

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ESTAT DE SALUT OBJECTIU I ED AT

6 47 48 101

5,9% 20,3% 71,6% 25,3%

-5,2 -2,6 9,6

96 184 19 299

94,1% 79,7% 28,4% 74,8%

5,2 2,6 -9,6

102 231 67 400

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No

Pateix vostè algunamalaltia crònica,discapacitat física,problema sensorialo transtorn mental?

Total


Edat

Total

alguna de les malalties descrites en uns percentatges significativament superiors a la

mitjana (7,2 punts percentuals superior per ser exactes).

4. Finalment observem també que només el 9,5% dels est rangers pateixen alguna

d’aquestes malalties, mentre que la mateixa dada pe ls nacionals espanyols és del

28,8%, la diferència és doncs de gairebé 20 punts percentuals.

Per tant, podem establir dos perfils/tipus ideals de categories respecte a l’estat de salut dels

ciutadans de Castelldefels:

- Tipus ideal/perfil de ciutadans que pateixen alguna malaltia crònica, de

mobilitat, sensorial o mental: Persones de 65 i més anys, ciutadans amb un

nivell baix d’estudis (elementals com a màxim), gent autòctona (és a dir, nacionals

espanyols), persones que resideixen en famílies que tenen problemes per fer front

a les despeses de l’habitatge, rebuts de subministraments bàsics i/o la compra

d’aliments, gent que viuen en llars que tenen certes dificultats, dificultats o moltes

dificultats per arribar a final de mes, i/o persones que viuen en llars on tots els

membres actius estan a l’atur.

- Tipus ideal/perfil de ciutadans que tenen un molt b on estat de salut objectiu

perquè no pateixen cap malaltia crònica, de mobilit at, sensorial o mental:

Persones joves de 16 a 34 anys, ciutadans amb un nivell d’estudis alt

(universitaris), castelldefelencs/ques de nacionalitat estrangera, i persones que

viuen en llars que arriben a final de mes amb certa facilitat, amb facilitat o amb

molta facilitat.


121

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ESTAT DE SALUT OBJECTIU I NA CIONALITAT

94 7 101

28,8% 9,5% 25,3%

3,5 -3,5

232 67 299

71,2% 90,5% 74,8%

-3,5 3,5

326 74 400

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total


Nacionalitat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ESTAT DE SALUT OBJECTIU I PO BRESA

13 88 101

35,1% 24,2% 25,3%

1,5 -1,5

24 275 299

64,9% 75,8% 74,8%

-1,5 1,5

37 363 400

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Sí No

Actualment a la sevallar hi ha problemes

econòmics queimpedeixen fer front a

les despeses de lahipoteca/lloguer, pagar

els rebuts d'aigua,gas, calefacció,

electricitat, comunitat ocomprar aliments?

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ESTAT DE SALUT OBJECTIU I NI VELL D'ESTUDIS

15 42 30 14 101

60,0% 42,4% 20,8% 10,6% 25,3%

4,1 4,5 -1,5 -4,7

10 57 114 118 299

40,0% 57,6% 79,2% 89,4% 74,8%

-4,1 -4,5 1,5 4,7

25 99 144 132 400

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total



Total


122

Estat de salut subjectiu dels ciutadans (salut auto percebuda)

L’estat de salut subjectiu fa referència a l’auto percepció que tenen les persones de la seva

propia salut, independentment de les malalties que puguin patir. Aquest és un indicador

important ja que la percepció de la salut d’un mateix determina comportaments i té una forta

influència en la qualitat de via dels individus i fins i tot en l’estat de salut objectiu.

Segons les dades obtingudes per l’enquesta observem que:

- El 44,25% dels castelldefelecs/ques perceben que el seu estat de salut és molt bo.

- Un 40,25% el qualifica de bo .

- Un 11,5% assegura tenir una percepció regular del seu estat de salut.

- Un 3% diu que la percepció que té del seu estat de salut és dolenta .

- Només un insignificant 1% qualifica el seu estat de salut de molt dolent.

Pateix vostè alguna malaltia crònica, discapacitat física, problema sensorial o transtornmental? * Llars amb tots els seus membres actius es tan a l'atur Crosstabulation

6 95 101

42,9% 24,6% 25,3%

1,5 -1,5

8 291 299

57,1% 75,4% 74,8%

-1,5 1,5

14 386 400

100,0% 100,0% 100,0%

Count

% within Llars amb totsels seus membresactius estan a l'atur

Adjusted Residual

Count


Adjusted Residual

Count


Sí

No


Total

Si No

Llars amb tots elsseus membres actius

estan a l'atur

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ESTAT DE SALUT OBJECTIU I DI FICULTATS PER ARRIBAR A FINAL DE MES

11 34 39 17 101

28,9% 34,0% 22,5% 19,5% 25,4%

,5 2,3 -1,1 -1,4

27 66 134 70 297

71,1% 66,0% 77,5% 80,5% 74,6%

-,5 -2,3 1,1 1,4

38 100 173 87 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total


Amb certadificultat

Amb certafacilitat



Total


123

Així doncs, el 84,5% dels enquestats asseguren teni r un estat de salut (percepció

subjectiva) bo o molt bo. Un 11,5% el qualifica de regular, i un 4% diu que és dolent o

molt dolent.

Si comparem aquests resultats amb els obtinguts pel conjunt del país, segons l’enquesta de

salut de Catalunya 2014 observem el següent

ESTAT DE SALUT SUBJECTIU DE LA POBLACIÓ DE 16 I MÉS

ANYS

BO O MOLT BO REGULAR DOLENT O MOLT DOLENT

Castelldefels 2016 84,5% 11,5% 4%

Catalunya 2014 82% 13% 5%


124

Segons les dades obtingudes pel Baròmetre Inclusiu de Castelldefels, l’estat de salut

subjectiu (auto percebut) de la població del munici pi l’any 2016 és lleugerament millor

que l’observat per Catalunya l’any 2014 segons l’en questa de salut de Catalunya. El

percentatge de població a Castelldefels que qualifica el seu estat de salut de dolent o molt

dolent és pràcticament idèntic al registrat a nivell català. Però la proporció de ciutadans de

Castelldefels que diuen tenir un bon o molt bon estat de salut és aproximadament 2,5 punts

percentuals superior a les xifres obtingudes l’any 2014 a Catalunya.

Per analitzar la incidència que tenen les malalties objectives en l’estat de salut subjectiu de la

població de Castelldefels hem seleccionat a la població que assegura patir alguna de les

malalties o trastorns esmentats anteriorment (cròniques, de mobilititat, mentals, i sensorials) i

hem tret els percentatges sobre l’estat de salut subjectiu només per aquesta població. Aquest

exercici ens serveix per veure fins a quin punt les malalties objectives que pateix la població del

municipi són considerades greus o no, pels propis individus que les pateixen.


125

Analitzant els resultats obtinguts podem dir que gairebé la meitat de les persones que pateixen

algun tipus de malaltia (real/objectiva) tenen una percepció bona o molt bona del seu estat de

salut (el percentatge és del 49,5%). Tan sols un 15,9% d’aquesta població té una percepció

dolenta o molt dolenta del seu estat de salut actual. Mentre que un 34,65% el qualifica de

regular. Per tant podem afirmar que en la gran majoria dels casos (85,15%), els

castelldefelencs/ques que pateixen algun tipus de m alaltia objectiva (diagnosticada)

tenen una auto percepció (estat de salut subjectiu) bona/molt bona (49,5%) o regular

(34,65%) del seu estat de salut. Cosa que ens fa pe nsar que la visió subjectiva que tenen

respecte la malaltia que pateixen no és greu, i que per tant gaudeixen d’un estat de salut

raonablement bo. És a dir, que tot i patir l’afecta ció d’alguna malaltia crònica, de

limitació de la mobilitat, sensorial o mental la qu alitat de vida que tenen és força bona.

Per analitzar la incidència concreta que té individualment cadascuna de les malalties reals

(diagnosticades) que pateixen els entrevistats hem elaborat una taula on presentem la

valoració subjectiva (auto percebuda) de la població de Castelldefels que pateix una malaltia

objectiva, amb l’objectiu de fer-ne una comparació:

MALALTIES DIAGNOSTICADES /

ESTAT DE SALUT SUBJECTIU BO O MOLT BO REGULAR DOLENT O MOLT DOLENT

Estat de salut subjectiu segons les persones que pateixen malalties cròniques o de llarga durada

50% 32% 18%

Estat de salut subjectiu segons les persones que pateixen limitacions o problemes físics

31,4% 42,9% 25,7%

Estat de salut subjectiu segons les persones que pateixen problemes sensorials

33,3% 50% 16,7%

Estat de salut subjectiu segons les persones que pateixen trastorns mentals

33,3% 33,3% 33,3%

Mitjana de l’estat de salut objectiu segons de les persones que pateixen qualsevol de les malalties esmentades

49,5% 34,6% 15,9%


126

Per tant, queda clar, segons els resultats de l’anàlisi que acabem de realitzar, que les

malalties objectives que afecten més negativament a l’estat de salut subjectiu (auto

percebut) dels ciutadans de Castelldefels que tenen algun problema de salut

(diagnosticat) són sobretot; les que tenen a veure amb trastorns mentals i/o problemes

psicològics, i les que produeixen limitacions de mo bilitat o problemes físics que afecten

a la capacitat de moviment. Això significa que aquestes malalties afecten de forma

especialment negativa a les persones que les pateixen, i que per tant, són les que més

incidència tenen en la qualitat de vida de les persones de Castelldefels. En canvi, les persones

que pateixen algun problema crònic o malaltia de llarga durada o estan afectades per alguna

discapacitat o problema sensorial tenen una percepció molt més positiva del seu estat de salut i

per tant, en general, una bona qualitat de vida en aquest sentit.

L’estat de salut subjectiu dels ciutadans del municipi és una variable que manté gairebé les

mateixes relacions d’associació amb els indicadors estructurals de l’enquesta que la variable

“estat de salut objectiu”, i les raons explicatives són les mateixes. Ara bé, hem descobert

l’existència de dues noves correlacions (significatives des del punt de vista estadístic) que

no havíem observat abans i que tenen a veure amb el gènere i la qualitat de les relacions

amb la família propera:

1. Són les dones (6%) les qui qualifiquen el seu estat de salut de dolent o molt

dolent (auto percepció) en unes proporcions signifi cativament més elevades que

la dels homes (2%). Això succeeix fonamentalment perquè, tot i que no h o hem

comentat anteriorment, les dones pateixen, en una p roporció major que els

homes, problemes de salut que afecten a la seva mob ilitat. Per tant, si tenim en

compte que les dones, en general, viuen més anys que els homes, això vol dir han de

conviure més temps amb les malalties, cosa que inevitablement suposa una major

degradació de l’estat de salut objectiu - sobretot pel que fa a les malalties que limiten la

mobilitat - i per tant, també subjectiu.

2. D’altra banda, la qualitat de les relacions amb la família propera tenen una incidència

notable en l’estat de salut subjectiu dels ciutadans de Castelldefels. Les dades ens

indiquen que si aquesta relació és molt bona o més aviat bona, la percepció

respecte el propi estat de salut té menys probabili tats de ser dolenta o molt

dolenta.


127

Així doncs, la millora de la percepció de l’estat de salut de l a població del municipi és

quelcom que s’aconsegueix aplicant determinades pol ítiques socials i econòmiques. I

fer-ho suposa millorar la seva qualitat de vida. Tal i com es desprèn de les dades; la inversió

en educació (nivell formatiu), una atenció especial a les dones (ja que són les que més

temps conviuen amb les malalties que afecten més negativament a la qualitat de vida, a saber,

les relacionades amb les discapacitats físiques i/o que afecten a la mobilitat) , les polítiques

d’ajut a les famílies que tenen tots els seus membr es actius en situació de desocupació,

el rescat de les famílies que no poden fer front a les despeses bàsiques (lloguer, factures

de subministraments essencials i/o aliments), la mi llora de la situació de les llars que

tenen dificultats per arribar a final de mes, i una la promoció d’una bona qualitat i

solidesa de les relacions amb la família propera só n les principals mesures a prendre per

incrementar la percepció positiva de l’estat de sal ut dels ciutadans de Castelldefels.

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ESTAT DE SALUT SUBJECTIU (AU TO PERCEBUT) I GÈNERE

70 77 147

33,3% 35,8% 34,6%

-,5 ,5

97 90 187

46,2% 41,9% 44,0%

,9 -,9

38 29 67

18,1% 13,5% 15,8%

1,3 -1,3

5 19 24

2,4% 8,8% 5,6%

-2,9 2,9

210 215 425

100,0% 100,0% 100,0%

Count

% within Sexe

Adjusted Residual

Count

% within Sexe

Adjusted Residual

Count

% within Sexe

Adjusted Residual

Count

% within Sexe

Adjusted Residual

Count

% within Sexe

Molt bo

Bo

Regular

Dolent o molt dolent

Actualment comqualificaria el seuestat de salut (salutautopercebuda)

Total

Home Dona

Sexe

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ESTAT DE SALUT SUBJECTIU (AU TO PERCEBUT) I QUALITAT DE LES RELACIONS AMB LAFAMÍLIA PROPERA

174 0 1 175

44,3% ,0% 50,0% 44,2%

,4 -,9 ,2

158 1 0 159

40,2% 100,0% ,0% 40,2%

,2 1,2 -1,2

46 0 0 46

11,7% ,0% ,0% 11,6%

,6 -,4 -,5

15 0 1 16

3,8% ,0% 50,0% 4,0%

-2,6 -,2 3,3

393 1 2 396

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Molt bo

Bo

Regular

Dolent o molt dolent

Actualment comqualificaria elseu estat desalut

Total

Molt bonao més

avita bona


dolentaNo hi tinc

cap relació

Com definiria la relació que vosté té ambla seva família més propera?

Total


128

Recursos sanitaris privats

Una de les preguntes relacionades amb l’àmbit de la salut que forma part del corpus del

qüestionari del Baròmetre Inclusiu de Castelldefels té a veure amb els recursos sanitaris privats

dels ciutadans. L’objectiu d’aquest indicador és conèixer el percentatge i el perfil de la població

que, a banda de l’assistència sanitària pública, disposa d’una mútua privada.

Els resultats obtinguts en l’anàlisi de freqüències d’ aquesta variable ens indiquen que un 42%

dels ciutadans de 16 i més anys de Castelldefels di sposen d’una cobertura sanitària de

caràcter privat. Una dada molt elevada i significat ivament superior a la observada pel

conjunt del país segons l’enquesta de salut de Cata lunya del 2014, la qual era del 25%.

Per tant, a Castelldefels, el percentatge de ciutad ans que disposen d’una mútua sanitària

privada gairebé duplica el registrat a Catalunya.


129

Els tests estadístics ens confirmen que aquesta variable manté relacions significatives

d’associació amb l’edat, la nacionalitat, el nivell d’estudis, l’est at de salut objectiu i

subjectiu, l’atur, les dificultats per arribar a fi nal de mes, el lloc de naixement i la

zona/barri de residència . Així doncs, destaquem que:

1. Són les persones de 35 a 64 anys les qui en una pro porció superior a la mitjana

disposen d’una assegurança privada de salut , a saber, el 48,5%. En canvi, només

el 17,9% de la gent de 65 i més anys té contractada una mútua, una dada més de 24

punts percentuals inferior al percentatge obtingut pel total de la població.

2. El percentatge de nacionals no espanyols que dis posen d’un servei privat de

salut és del 31,1%, mentre que la mateixa dada pels autòctons és de 44,4%. Cal

destacar però que, els estrangers procedents de paï sos europeus (resta de la UE

o de la resta d’Europa) tenen un percentatge de co bertura sanitària idèntic a la

mitjana, en canvi, la proporció de la resta d’estra ngers que disposen de mútua no

arriba al 19%.

3. Gairebé el 65% de la població que està en possessió d’una titulació universitària

disposa d’una assegurança privada de salut. Mentre que la proporció d’aquelles

persones que tenen com a màxim els estudis elementals és només del 19,3%.

4. Les dades obtingudes en els tests estadístics fruit dels creuaments realitzats per

aquesta variable ens posen de manifest que el fet de disposar d’una mútua privada

de salut té molt a veure amb les variables de caràc ter econòmic. Tant és així que,

el percentatge de persones que viuen en llars on algun dels seus membres actius està

en situació d’atur (29,2%), les persones que afirmen que arriben a final de mes amb

dificultat, certa dificultat o molta dificultat (18,2%), i aquelles que resideixen en llars que

tenen problemes per fer front a les despeses econòmiques bàsiques (13,4%) disposen

d’una assegurança privada de salut en uns percentatges molt inferiors a la mitjana.

5. De la mateixa manera, les persones que tenen una auto percepció dolenta, molt

dolenta o regular del seu estat de salut disposen d ’una mútua privada en uns

percentatges molt més baixos (16,1% respectivament) respecte aquells que

afirmen tenir un estat de salut (subjectiu) bo o mo lt bo , el 46,7% dels quals

disposen d’aquest servei.

6. El 29,7% dels que pateixen una malaltia crònica o de llarga durada, problemes de

mobilitat, trastorns mentals i/o problemes sensoria ls disposen d’una

assegurança de salut privada, una dada més de 12 pu nts percentuals inferior a la

mitjana.


130

7. Finalment són els residents de la zona 1 els que tenen uns percentatges de

cobertura sanitària privada més baixos (31,1%), men tre que la mateixa dada pels

residents a la zona 3 és de gairebé el 50%. Això succeeix, en bona part, perquè a la

zona 1 es concentren la major part d’estrangers d’origen no europeu, i una proporció

més elevada de gent gran.

Així doncs, podem elaborar dos grans tipologies de perfils sociodemogràfics en funció de

si disposen o no d’una assegurança de salut de carà cter privat:

- Les persones que estan en disposició d’una mútua pr ivada de salut en uns

percentatges significativament més elevats que la m itjana global observada

pel total de la població comparteixen totes o algun a de les següents

característiques: tenir entre 35 i 64 anys, ser nacionals espanyols (autòctons), o

estrangers procedents d’altres països europeus, estar en possessió d’una

titulació universitària, no estar a l’atur, poder arribar a final de mes amb facilitat,

certa facilitat o molta facilitat, i/o residir a la zona 3. A més solen ser persones

que tenen una auto percepció bona o molt bona del seu estat de salut (estat de

salut objectiu) i pateixen menys malalties (degut en molt bona part al fet que són

relativament joves).

- Les persones que no disposen d’una mútua privada de salut en uns

percentatges significativament més elevats que la m itjana global observada

pel total de la població comparteixen totes o algun a de les següents

característiques: tenir 65 i més anys, ser estrangers procedents de països no

europeus, no tenir estudis o disposar només d’estudis elementals, estar en

situació d’atur, tenir dificultats, certes dificultats o moltes dificultats per arribar a

final de mes i/o residir a la zona 1. Solen ser persones que tenen una auto

percepció regular, dolenta o molt dolenta del seu estat de salut (estat de salut

subjectiu), i pateixen malalties cròniques, sensorials, que afecten a la seva

mobilitat i/o mentals (degut fonamentalment al fet que tenen una edat més

avançada).


131

TAULA DE CONTINGÈNCIA: RECURSOS PRIVATS DE SALUT I EDAT

44 111 12 167

43,1% 48,5% 17,9% 42,0%

,3 3,1 -4,4

58 118 55 231

56,9% 51,5% 82,1% 58,0%

-,3 -3,1 4,4

102 229 67 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No

A banda de l'assistènciasanitària pública,disposa vostè d'unamútua sanitària privada?

Total


Edat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: RECURSOS PRIVATS DE SALUT I NACIONALITAT

144 23 167

44,4% 31,1% 42,0%

2,1 -2,1

180 51 231

55,6% 68,9% 58,0%

-2,1 2,1

324 74 398

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total


Nacionalitat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: RECURSOS PRIVATS DE SALUT I TIPUS DE NACIONALITAT ESTRANGERA

12 4 0 3 1 3 23

37,5% 80,0% ,0% 13,6% 100,0% 50,0% 31,1%

1,0 2,4 -2,0 -2,1 1,5 1,0

20 1 8 19 0 3 51

62,5% 20,0% 100,0% 86,4% ,0% 50,0% 68,9%

-1,0 -2,4 2,0 2,1 -1,5 -1,0

32 5 8 22 1 6 74

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Resta dela UE

Restad'Europa Africa Sudamèrica

Amèrica delnord i central Asia/oceania

Quina nacionalitat és la seva?

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: RECURSOS PRIVATS DE SALUT I ZONA/BARRI DE RESIDÈNCIA

41 54 72 167

31,1% 45,8% 49,3% 42,2%

-3,2 ,9 2,2

91 64 74 229

68,9% 54,2% 50,7% 57,8%

3,2 -,9 -2,2

132 118 146 396

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total



Muntanyeta



ments


Total


132

TAULA DE CONTINGÈNCIA: RECURSOS PRIVATS DE SALUT I DIFICULTATS PER ARRIBAR A FINAL DE MES

5 20 89 52 166

13,2% 20,2% 51,4% 60,5% 41,9%

-3,8 -5,1 3,4 3,9

33 79 84 34 230

86,8% 79,8% 48,6% 39,5% 58,1%

3,8 5,1 -3,4 -3,9

38 99 173 86 396

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total


Amb certadificultat

Amb certafacilitat



Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: RECURSOS PRIVATS DE SALUT I ESTAT DE SALUT OBJECTIU

30 137 167

29,7% 46,1% 42,0%

-2,9 2,9

71 160 231

70,3% 53,9% 58,0%

2,9 -2,9

101 297 398

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Sí No

Pateix vostè algunamalaltia crònica,

discapacitat física,problema sensorial o

transtorn mental?

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: RECURSOS PRIVATS DE SALUT I NIVELL D'ESTUDIS

3 21 59 84 167

12,0% 21,2% 41,0% 64,6% 42,0%

-3,1 -4,8 -,3 6,4

22 78 85 46 231

88,0% 78,8% 59,0% 35,4% 58,0%

3,1 4,8 ,3 -6,4

25 99 144 130 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total



Total


133

TAULA DE CONTINGÈNCIA: RECURSOS PRIVATS DE SALUT I ATUR

21 146 167

29,2% 44,8% 42,0%

-2,4 2,4

51 180 231

70,8% 55,2% 58,0%

2,4 -2,4

72 326 398

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Si No

Algun membre de lallar està en situació

d'atur?

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: RECURSOS PRIVATS DE SALUT I POBRESA

5 162 167

13,5% 44,9% 42,0%

-3,7 3,7

32 199 231

86,5% 55,1% 58,0%

3,7 -3,7

37 361 398

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Sí No






Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: RECURSOS PRIVATS DE SALUT I ESTAT DE SALUT SUBJECTIU

87 70 8 2 167

49,4% 43,8% 17,4% 12,5% 42,0%

2,7 ,6 -3,6 -2,4

89 90 38 14 231

50,6% 56,3% 82,6% 87,5% 58,0%

-2,7 -,6 3,6 2,4

176 160 46 16 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Molt bo Bo RegularDolent o

molt dolent

Actualment com qualificaria el seu estat de salut

Total

2.6.- ÀMBIT ASSISTENCIAL: ÚS DELS S

ERVEIS SOCIALS I SITUACIONS DE NECES


134

A quin barri/zona de Castelldefels viu? * Edat Cros stabulation

36 70 26 132

35,6% 30,4% 38,8% 33,2%

,6 -1,4 1,1

28 67 24 119

27,7% 29,1% 35,8% 29,9%

-,6 -,4 1,2

37 93 17 147

36,6% 40,4% 25,4% 36,9%

-,1 1,7 -2,2

101 230 67 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Zona 1: Centre poble(Castell-PobleVell,centre i Vistalegre

Zona 2: Can Roca, elsCanyars, Montmar iMuntanyeta

Zona 3: Platja i zonamés allunyada delcentre/equipaments

A quin barri/zonade Castelldefelsviu?

Total


Edat

Total

RESUM DE L’ÀMBIT DE LA SALUT

ESTAT DE SALUT OBJECTIU

El 74,7% de la població del municipi no pateix cap malaltia crònica o de llarga durada, ni té problemes físics que afecten a la seva mobilitat, limitacions sensorials i/o trastorns mentals, i per tant, disposa d’un bon estat de salut objectiu. Mentre que un 25,3% dels ciutadans de Castelldefels pateixen, com a mínim, una de les malalties o problemes de salut esmentats. Tot i que la immensa majoria de les persones afectades per algun problema de salut (73,7%) no n’acumulen més d’un. Les malalties cròniques són les que, amb diferència, afecten a un major percentatge de la població, a saber, el 20% dels ciutadans de Castelldefels tenen alguna malaltia crònica (diabetis, hipertensió, artrosi, artritis, etc.). La resta de malalties; limitacions relacionades amb la mobilitat (8,8%), trastorns mentals (3%) i malalties auditives i visuals (3%) mostren uns percentatges molt baixos d’afectació. En general doncs, l’estat de salut objectiu de la població de Castelldefels és força bo, i segurament l’estructura demogràfica de la ciutat hi té molt a veure. Tipus ideal/perfil de ciutadans que pateixen alguna malaltia crònica, de mobilitat, sensorial o mental: Persones de 65 i més anys, ciutadans amb un nivell baix d’estudis (elementals com a màxim), gent autòctona (és a dir, nacionals espanyols), persones que resideixen en famílies que tenen problemes per fer front a les despeses de l’habitatge, rebuts de subministraments bàsics i/o la compra d’aliments, gent que viuen en llars que tenen certes dificultats, dificultats o moltes dificultats per arribar a final de mes, i/o persones que viuen en llars on tots els membres actius estan a l’atur. Tipus ideal/perfil de ciutadans que tenen un molt bon estat de salut objectiu perquè no pateixen cap malaltia crònica, de mobilitat, sensorial o mental: Persones joves de 16 a 34 anys, ciutadans amb un nivell d’estudis alt (universitaris), castelldefelencs/ques de nacionalitat estrangera, i persones que viuen en llars

que arriben a final de mes amb certa facilitat, amb facilitat o amb molta facilitat.

ESTAT DE SALUT SUBJECTIU (AUTO PERCEBUT)

El 84,5% dels enquestats asseguren tenir un estat de salut (percepció subjectiva, és a dir, estat de salut auto percebut) bo o molt bo. Un 11,5% el qualifica de regular, i un 4% diu que és dolent o molt dolent. Segons les dades obtingudes pel Baròmetre Inclusiu de Castelldefels l’estat de salut subjectiu (auto percebut) de la població del municipi l’any 2016 és lleugerament millor que l’observat pel conjunt del país l’any 2014 segons l’enquesta de salut de Catalunya. En la gran majoria dels casos (85,15%), els castelldefelencs/ques que pateixen algun tipus de malaltia objectiva (diagnosticada) tenen una auto percepció (estat de salut subjectiu) bona/molt bona (49,5%) o regular (34,65%) del seu estat de salut. Cosa que ens fa pensar que la visió subjectiva que tenen respecte la malaltia que pateixen no és greu, i que per tant gaudeixen d’un estat de salut raonablement bo. És a dir, que tot i patir l’afectació d’alguna malaltia crònica, de limitació de la mobilitat, sensorial o mental la qualitat de vida que tenen és força bona. Les malalties objectives que afecten més negativament a l’estat de salut subjectiu (auto percebut) dels ciutadans de Castelldefels que tenen algun problema de salut (diagnosticat) són sobretot; les que tenen a veure amb trastorns mentals i/o problemes psicològics, i les que produeixen limitacions de mobilitat o problemes físics que afecten a la capacitat de moviment. Això significa que aquestes malalties afecten de forma especialment negativa a les persones que les pateixen, i que per tant, són les que més incidència tenen en la qualitat de vida de les persones de Castelldefels. En canvi, les persones que pateixen algun problema crònic o malaltia de llarga durada o estan afectades per alguna discapacitat o problema sensorial, tenen una percepció molt més positiva del seu estat de salut i per tant, en general, una bona qualitat de vida en aquest sentit.


136

Són les dones (6%) les qui qualifiquen el seu estat de salut de dolent o molt dolent (auto percepció) en unes proporcions significativament més elevades que la dels homes (2%). Això succeeix fonamentalment perquè les dones pateixen, en una proporció major que els homes, problemes de salut que afecten a la seva mobilitat. Per tant, si tenim en compte que les dones, en general, viuen més anys que els homes, això vol dir han de conviure més temps amb les malalties, cosa que inevitablement suposa una major degradació de l’estat de salut objectiu - sobretot pel que fa a les malalties que limiten la mobilitat - i per tant, també subjectiu. D’altra banda, la qualitat de les relacions amb la família propera té una incidència notable en l’estat de salut subjectiu dels ciutadans de Castelldefels. Les dades ens indiquen que si aquesta relació és molt bona o més aviat bona, la percepció respecte el propi estat de salut té menys probabilitats de ser dolenta o molt dolenta. La millora de la percepció de l’estat de salut de la població del municipi és quelcom que s’aconsegueix aplicant determinades polítiques socials i econòmiques. A saber; la inversió en educació, una atenció especial a les dones, les polítiques d’ajut a les famílies que tenen tots els seus membres actius en situació de desocupació, el rescat de les famílies que no poden fer front a les despeses bàsiques, la millora de la situació de les llars que tenen dificultats per arribar a final de mes, i la promoció d’una bona qualitat i solidesa de les relacions amb la família propera són les principals mesures a prendre per incrementar la percepció positiva de l’estat de salut dels ciutadans de Castelldefels.

RECURSOS SANITARIS PRIVATS Un 42% dels ciutadans de 16 i més anys de Castelldefels disposen d’una cobertura sanitària de caràcter privat. Una dada molt elevada i significativament superior a la observada pel conjunt del país segons l’enquesta de salut de Catalunya del 2014, la qual era del 25%. Per tant, a Castelldefels, el percentatge de ciutadans que disposen d’una mútua

sanitària privada gairebé duplica el registrat a Catalunya. Les persones que estan en disposició d’una mútua privada de salut en uns percentatges significativament més elevats que la mitjana global observada pel total de la població comparteixen totes o alguna de les següents característiques: tenir entre 35 i 64 anys, ser nacionals espanyols (autòctons), o estrangers procedents d’altres països europeus, estar en possessió d’una titulació universitària, no estar a l’atur, poder arribar a final de mes amb facilitat, certa facilitat o molta facilitat, i/o residir a la zona 3. A més solen ser persones que tenen una auto percepció bona o molt bona del seu estat de salut (estat de salut objectiu) i pateixen menys malalties (degut en molt bona part al fet que són relativament joves).

Les persones que no disposen d’una mútua privada de salut en uns percentatges significativament inferiors a la mitjana global observada pel total de la població comparteixen totes o alguna de les següents característiques: tenir 65 i més anys, ser estrangers procedents de països no europeus, no tenir estudis o disposar només d’estudis elementals, estar en situació d’atur, tenir dificultats, certes dificultats o moltes dificultats per arribar a final de mes i/o residir a la zona 1. Solen ser persones que tenen una auto percepció regular, dolenta o molt dolenta del seu estat de salut (estat de salut subjectiu), i pateixen malalties cròniques, sensorials, que afecten a la seva mobilitat i/o mentals (degut fonamentalment al fet que tenen una edat més avançada).

2.6.- ÀMBIT ASSISTENCIAL

Utilització dels serveis socials de Castelldefels

Una de les preguntes que contemplava el qüestionari del Baròmetre Inclusiu feia referència a

l’ús dels serveis socials del municipi per part de la població en els darrers 12 mesos. I els

resultats obtinguts ens posen de manifest que un 11% dels ciutadans del municipi de 16 i

més anys s’han adreçat alguna vegada als Serveis So cials de l’ajuntament durant el

darrer any per demanar algun tipus d’ajut, suport, orientació i/o informació. Si comparem

aquest percentatge amb l’obtingut pel Baròmetre Inclusiu del municipi de Viladecans l’any

2015 (que era del 15,5%) observem que existeix una diferència de 4,5 punts percentuals.

Segons els tests estadístics realitzats observem algunes particularitats que val la pena

destacar:

1. Més del 62% dels ciutadans estrangers procedents de l continent africà han

utilitzat els serveis socials del municipi en el da rrer any, una proporció que

multiplica per 6 la mitjana observada pel conjunt d e la població.


138

2. La qualitat de les xarxes familiars i amicals també és un factor que determina l’ús

dels serveis socials per part de la població de Cas telldefels. Tan és així que més

del 21% de les persones que no tenen amics a la ciutat han estat usuàries d’aquests

serveis, una dada que duplica la mitjana. De la mateixa manera, les persones que

tenen unes bones relacions amb la seva família és propera tendeixen a usar en menor

mesura els serveis socials del municipi.

3. Les variables econòmiques també juguen un paper important i és que el 47,4% dels

castelldefeleencs/ques que afirmen tenir dificultat s o moltes dificultats per

arribar a final de mes han estat usuàries dels Serv eis Socials durant els últims 12

mesos, de la mateixa manera que gairebé el 49% de l es persones que afirmen

que viuen en llars amb problemes per afrontar les d espeses bàsiques (habitatge,

subministraments bàsics i/o aliments). En tot cas, potser el que caldria destacar també

és que una mica més de la meitat de les persones que no poden afrontar les depeses

bàsiques per arribar a final de mes no han acudit als serveis socials (més endavant

analitzarem aquesta qüestió amb més profunditat).

4. També és important remarcar que gairebé el 26,5% de ls aturats han fet ús dels

Serveis Socials durant els últims 12 mesos , una dada més de 16 punts percentuals

superior a la mitjana.

5. És molt important destacar també que gairebé un 21,4% de les persones que viuen

en llars monoparentals hagin estat usuàries dels Se rveis Socials durant els

últims 12 mesos, una dada duplica la mitjana observada pel total de la població.

6. Finalment, les dades ens posen de manifest que són sobretot els residents a la

zona 1 els qui, en comparació a la resta de barris/ zones del la ciutat, més

utilitzen els serveis socials del municipi. La dada exacte és del 16%, mentre que

només el 5,9% dels residents a la zona 2 han utilitzat aquests serveis en els darrers 12

mesos.

Per tant, si partim de la base que els usuaris dels Serveis Socials de Castelldefels són

ciutadans en una situació d’exclusió o de risc d’exclusió més elevada que la resta cal tenir en

compte que els principals factors de vulnerabilitat que presenten tenen a veure amb el fet

de ser estrangers d’origen africà, no disposar d’un a xarxa de solidaritat familiar i/o

amical mínimament sòlida, tenir dificultats notable s per arribar a final de mes, ser

membres d’una llar que no pot afrontar les despeses bàsiques (habitatge,

subministraments bàsics i/o aliments), està en situ ació de desocupació (atur), viure en

una llar monoparental, i/o residir a la zona 1 del municipi.


139

TAULA DE CONTINGÈNCIA: UTILITZACIÓ DELS SERVEIS SOC IALS EN ELS DARRERS 12 MESOS I TIPUS DE NACIONALITA T ESTRANGERA

6 0 5 0 0 0 11

18,8% ,0% 62,5% ,0% ,0% ,0% 14,9%

,8 -1,0 4,0 -2,3 -,4 -1,1

26 5 3 22 1 6 63

81,3% 100,0% 37,5% 100,0% 100,0% 100,0% 85,1%

-,8 1,0 -4,0 2,3 ,4 1,1

32 5 8 22 1 6 74

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No

En els darrers 12 mesoss'ha adreçat algunavegada als ServeisSocials de l'ajuntamentde Castelldefels perdemanar ajut, suport,orientació i/o informació?

Total

Resta dela UE




Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: UTILITZACIÓ DELS SERVEIS SOC IALS EN ELS DARRERS 12 MESOS I ZONA/BARRI DE RESIDÈ NCIA

21 7 16 44

16,0% 5,9% 10,9% 11,1%

2,2 -2,2 -,1

110 112 131 353

84,0% 94,1% 89,1% 88,9%

-2,2 2,2 ,1

131 119 147 397

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total



Muntanyeta



ments


Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: UTILITZACIÓ DELS SERVEIS SOC IALS EN ELS DARRERS 12 MESOSI TIPUS DE FAMÍLIA

9 35 44

21,4% 9,8% 11,0%

2,3 -2,3

33 322 355

78,6% 90,2% 89,0%

-2,3 2,3

42 357 399

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Sí No

Familia monoparental

Total


140

TAULA DE CONTINGÈNCIA: UTILITZACIÓ DELS SERVEIS SOC IALS EN ELS DARRERS 12 MESOS I QUALITAT DE LESRELACIONS AMICALS

40 1 3 44

10,4% 100,0% 21,4% 11,0%

-2,0 2,8 1,3

344 0 11 355

89,6% ,0% 78,6% 89,0%

2,0 -2,8 -1,3

384 1 14 399

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Molt bonao més

avita bona


dolentaNo té amics

al poble

Com definiria la relació que vosté té ambels seus amics de Castelldefels?

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: UTILITZACIÓ DELS SERVEIS SOC IALS EN ELS DARRERS 12 MESOS I QUALITAT DE LESRELACIONS AMB LA FAMÍLIA PROPERA

43 1 0 44

10,9% 100,0% ,0% 11,1%

-1,2 2,8 -,5

350 0 2 352

89,1% ,0% 100,0% 88,9%

1,2 -2,8 ,5

393 1 2 396

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Molt bonao més

avita bona


dolentaNo hi tinc

cap relació


Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: UTILITZACIÓ DELS SERVEIS SOC IALS EN ELS DARRERS 12 MESOS IPOBRESA

18 26 44

48,6% 7,2% 11,0%

7,7 -7,7

19 336 355

51,4% 92,8% 89,0%

-7,7 7,7

37 362 399

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Sí No






Total


141

TAULA DE CONTINGÈNCIA: UTILITZACIÓ DELS SERVEIS SOC IALS EN ELS DARRERS 12 MESOS I ATUR

21 14 9 44

8,5% 11,8% 26,5% 11,0%

-2,0 ,3 3,0

225 105 25 355

91,5% 88,2% 73,5% 89,0%

2,0 -,3 -3,0

246 119 34 399

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Ocupats(treballen/estudien itreballen)

Inactius(estudiants,

jubilats,tasques llar,invalidesa)

Desocupats(aturats)

Població ocupada, inactiva i aturada

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: UTILITZACIÓ DELS SERVEIS SOC IALS EN ELS DARRERS 12 MESOS I DIFICULTATS PER ARRI BAR A FINAL DEMES

18 11 11 4 44

47,4% 11,0% 6,4% 4,6% 11,1%

7,5 ,0 -2,6 -2,2

20 89 161 83 353

52,6% 89,0% 93,6% 95,4% 88,9%

-7,5 ,0 2,6 2,2

38 100 172 87 397

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total


Amb certadificultat

Amb certafacilitat



Total

Pobresa severa

Aquest indicador es traduïa en la següent pregunta del qüestionari de l’enquesta: “actualment a

la seva llar hi ha problemes econòmics que impedeixen fer front a les despeses de la hipoteca

o lloguer, pagar els rebuts d’aigua, gas, calefacció, electricitat, comunitat o comprar aliments?”

Analitzant els percentatges de resposta obtenim les següents dades:

Un 9,25% dels ciutadans de Castelldefels afirmen tr obar-se en una situació de necessitat

extrema i tenir problemes per fer font a les despes es més bàsiques. Podríem entendre

aquest indicador com una variable que mesura la pobresa severa. En tot cas, el percentatge

obtingut només el podem comparar amb altres municip is que recentment hagin realitzat

un Baròmetre Inclusiu que incorporés aquesta pregun ta, com per exemple, el Vendrell


142

2014 (12%), Viladecans 2015 (12,7%) o Llagostera 20 15 (11,5%). Així doncs s’observa que

el percentatge de pobresa severa a Castelldefels es situa lleugerament per sota dels

municipis esmentats, exactament entre 2,25 i 3,45 p unts percentuals.

A continuació presentem una taula amb el detall del tipus de problemàtiques concretes que

pateixen aquestes persones que estan en situació de pobresa severa:

PROBLEMÀTIQUES DERIVADES DE LES PERSONES QUE ESTAN EN SITUACIÓ DE

POBRESA SEVERA % de casos

No podem afrontar les despeses derivades dels rebuts d’aigua, calefacció, electricitat o comunitat

62,2%

No podem fer front a les despeses de la hipoteca o el lloguer

48,6%

No podem fer front a les despeses per fer la compra (aliments)

21,6%


143

Per tant, del total de persones que estan en una situació d’e xtrema dificultat (pobresa

severa) i no poden fer front a les despeses bàsique s; el 62,2% no pot afrontar les

factures dels subministraments bàsics (aigua, llum, gas, comunitat, etc.), el 48,6% no

poden pagar les despeses de l’habitatge (hipoteca o lloguer), i un 21,6% no pot costejar

les despeses relacionades amb l’alimentació. També és important destacar que el 32.4%

d’aquestes persones en situació d’extrema necessitat pateixen més d’una problemàtica. Això

vol dir que aproximadament una de cada tres persones que pa teix pobresa severa no pot

fer front a més d’una de les despeses bàsiques esme ntades, la qual cosa significa que

es troba en una situació d’extrema vulnerabilitat. Això significa que un 3% de la població

de 16 i més anys del municipi es troba en una situa ció de pobresa severa múltiple.

L’existència de situacions per afrontar les despeses bàsiques és una variable que manté

relacions d’associació significatives amb la nacionalitat, el nivell d’estudis, l’atur, les

dificultats per arribar a final de mes, la tipologi a de la llar de residència i la qualitat de les

xarxes familiars i amb els membres de la llar. De les taules de contingència derivades

d’aquestes correlacions destaquem el següent:

1. El 17,6% de les persones immigrants estrangeres ass eguren trobar-se

actualment en una situació de pobresa severa , mentre que la mateixa dada pels

nacionals espanyols és del 7,4%. De totes maneres no totes les persones

estrangeres pateixen pobresa servera per igual, ja que són fonamentalment els

immigrants d’origen africà (62,5%) els més damnific ats per aquesta qüestió.

2. El nivell d’estudis té una influència directa sobre aquest indicador, de tal manera

que la proporció de persones amb estudis baixos que act ualment es troben

en una situació de pobresa severa és del 17,7%. La mateixa dada obtinguda per

aquells que tenen titulacions universitàries és només del 3,8%.

3. El fet d’estar a l’atur és també un element important que fa augmentar els casos de

necessitat descrits, i és que el 23,5% dels aturats asseguren estar en una

situació de pobresa severa, una dada més de 14 punts percentuals superior a la

mitjana.

4. La qualitat de les relacions amb els membres de la llar, així com la freqüència

i la qualitat relacional amb família propera són f onamentals per evitar la

pobresa severa. Les dades ens demostren que quantes més relacions en aquest


144

sentit i major qualitat de les mateixes menys probabilitat hi ha de patir situacions

greus d’exclusió.

5. Viure en una llar monoparental és també un risc de patir pobresa severa. I és

que el 18,6% dels ciutadans que viuen en llars monoparentals no poder fer front a

les despeses més bàsiques, una dada que duplica la mitjana observada.

6. Els tests estadístics també demostren que el percen tatge de persones

residents a la zona 1 que pateixen pobresa severa é s molt superior a la

mitjana, a saber, del 16,7%. Tot al contrari del que succeeix a la zona 2 on només

un 4,2% dels seus residents pateix aquesta situació.

7. El fet de patir alguna discapacitat o problema físi c que limiti la mobilitat

també és un factor de risc que contribueix ha augme ntar les probabilitats de

patir pobresa severa. I és que el 17,1% d’aquest col·lectiu és troba en la situació

descrita.

8. Finalment, El 64,8% de les persones que afirmen tenir dificult ats o moltes

dificultats per arribar a final de mes tenen problemes per afrontar les despeses

bàsiques. Un percentatge que multiplica per set la mitjana observada.

Així doncs, segons les dades obtingudes fruit de les relacions significatives de correlació

expressades en les taules de contingència destaquem el següent:

- Queda clar que les persones que actualment pateixen situacions d’exclusió

manifestes/problemes de pobresa severa són sobretot immigrants estrangers

(sobretot els procedents del continent africà), per sones amb un nivell

d’estudis baix (estudis elementals com a màxim), gent que està desocupada

(atur), ciutadans que no disposen de xarxes familia rs i amicals mínimament

sòlides, persones que viuen en llars monoparentals, residents a la zona 1,

ciutadans que pateixen alguna discapacitat o proble mes físics que afecten a

la seva mobilitat, i/o persones que vien en llars q ue tenen dificultats o moltes

dificultats per arribar a final de mes.


145

TAULA DE CONTINGÈNCIA: POBRESA SEVERA I NACIONALITA T

24 13 37

7,4% 17,6% 9,3%

-2,7 2,7

302 61 363

92,6% 82,4% 90,8%

2,7 -2,7

326 74 400

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No

Actualment a la sevallar hi ha problemeseconòmics queimpedeixen fer front ales despeses de lahipoteca/lloguer, pagarels rebuts d'aigua, gas,calefacció, electricitat,comunitat o compraraliments?

Total


Nacionalitat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: POBRESA SEVERA I TIPUS DE NA CIONALITAT

5 0 5 3 0 0 13

15,6% ,0% 62,5% 13,6% ,0% ,0% 17,6%

-,4 -1,1 3,5 -,6 -,5 -1,2

27 5 3 19 1 6 61

84,4% 100,0% 37,5% 86,4% 100,0% 100,0% 82,4%

,4 1,1 -3,5 ,6 ,5 1,2

32 5 8 22 1 6 74

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Resta dela UE




Total

Per tant, les principals polítiques per evitar que les persones residents a Castelldefels acabin

caient en una situació d’exclusió social passen per la lluita contra el fracàs escolar i la

potenciació d’itineraris formatius que vagin més en llà dels estudis elementals, així com

l’educació continua. Pel foment de polítiques de promoció de les relacions socials ,

l’activació de polítiques d’ocupació, el foment de l’emprenedoria, la formació/reciclatge

entre les persones que estan a l’atur , la potenciació de les relacions socials entre

autòctons i immigrants estrangers (sobretot d’origen africà). Sense oblidar polítiques d’ajuts

adreçades expressament a les famílies monoparentals , a les llars que pateixen molt per

arribar a final de mes, i a les persones amb discap acitat i/o problemes de mobilitat.

Caldria posar especial èmfasi en el disseny i el de senvolupament d’aquestes polítiques a

la zona 1.


146

TAULA DE CONTINGÈNCIA: POBRESA SEVERA I TIPUS DE FA MÍLIA

8 29 37

18,6% 8,1% 9,3%

2,2 -2,2

35 328 363

81,4% 91,9% 90,8%

-2,2 2,2

43 357 400

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Sí No


Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: POBRESA SEVERA I NIVELL D'ES TUDIS

4 18 10 5 37

16,0% 18,2% 6,9% 3,8% 9,3%

1,2 3,5 -1,2 -2,6

21 81 134 127 363

84,0% 81,8% 93,1% 96,2% 90,8%

-1,2 -3,5 1,2 2,6

25 99 144 132 400

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total



Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: POBRESA SEVERA I ZONA/BARRI DE RESIDÈNCIA

22 5 10 37

16,7% 4,2% 6,8% 9,3%

3,6 -2,3 -1,3

110 114 137 361

83,3% 95,8% 93,2% 90,7%

-3,6 2,3 1,3

132 119 147 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Zona 1:Centre poble



Muntanyeta



ments


Total


147

TAULA DE CONTINGÈNCIA: POBRESA SEVERA I FREQÜÈNCIA AMB LA QUE ES RELACIONA AMB LA SEVA FAMÍLIA MÉS PRO PERA

11 6 9 10 1 37

12,1% 3,5% 11,3% 20,8% 20,0% 9,3%

1,0 -3,5 ,7 2,9 ,8

80 166 71 38 4 359

87,9% 96,5% 88,8% 79,2% 80,0% 90,7%

-1,0 3,5 -,7 -2,9 -,8

91 172 80 48 5 396

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Cada dia

Una odiverses

vegades ala setmana

Una odiversesvegadesal mes

Una odiverses

vegades al'any Mai

Amb quina freqüència es relaciona amb la seva família méspropera? (la que no viu a la mateixa llar)

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: POBRESA SEVERA I QUALITAT RE LACIONAL AMB ELS MEMBRES DE LALLAR

31 1 32

8,6% 50,0% 8,8%

-2,1 2,1

331 1 332

91,4% 50,0% 91,2%

2,1 -2,1

362 2 364

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Molt bonao més

avita bona


dolenta

Com definiria la relacióque vosté té amb els

membres de la seva llar?

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: POBRESA SEVERA I QUALITAT RE LACIONAL AMB LA FAMÍLIA MÉS PROPERA

36 1 0 37

9,2% 100,0% ,0% 9,3%

-1,4 3,1 -,5

357 0 2 359

90,8% ,0% 100,0% 90,7%

1,4 -3,1 ,5

393 1 2 396

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Molt bonao més

avita bona


dolentaNo hi tinc

cap relació


Total


148

TAULA DE CONTINGÈNCIA: POBRESA SEVERA I ATUR

17 12 8 37

6,9% 10,1% 23,5% 9,3%

-2,1 ,4 3,0

230 107 26 363

93,1% 89,9% 76,5% 90,8%

2,1 -,4 -3,0

247 119 34 400

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total




Desocupats(aturats)


Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: POBRESA SEVERA I DIFICULTAT PER ARRIBAR A FINAL DE MES

26 10 1 0 37

68,4% 10,0% ,6% ,0% 9,3%

13,2 ,3 -5,3 -3,4

12 90 172 87 361

31,6% 90,0% 99,4% 100,0% 90,7%

-13,2 -,3 5,3 3,4

38 100 173 87 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total


Amb certadificultat

Amb certafacilitat



Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: POBRESA SEVERA I PATIR ALGUN A MALALTIA LIMITADORA DE LAMOBILITAT

6 31 37

17,1% 8,5% 9,3%

1,7 -1,7

29 334 363

82,9% 91,5% 90,8%

-1,7 1,7

35 365 400

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Sí No

Pateix algunadiscapacitat o

problema físic queafecti a la seva

capacitat de moviment(Que limiti la sevamobilitat / mobilitat

reduïda)?

Total


149

Una vegada sabut el percentatge de persones en situació de pobresa severa, així com el seu

perfil social i demogràfic és moment de conèixer, a través de la taula que presentem a

continuació, com s’ho fan per tirar endavant, és a dir, si reben algun tipus d’ajuda i de qui.

QUI L’AJUDA A TIRAR ENDAVANT ? (les dades fan referència a les persones que estan en situació de

pobresa severa i/o pobresa severa múltiple) Freqüència % de casos

Ningú 16 43,2%

La família 11 29,7%

L’ajuntament 6 16,2%

Entitats socials 4 10,8%

El 43,2% de les persones que es troben en situació de pobresa severa no reben ajuda de

ningú , la qual cosa les posa en una situació d’exclusió social greu . D’això en deduïm que

gairebé el 4% del total de la població de Castelldefels est à en una situació de pobresa

severa amb necessitat extrema per dos motius, a saber, no tenen recursos econòmics per

afrontar les despeses econòmiques bàsiques, i no reben ajuda de ningú.

Només un 16,2% dels ciutadans en situació de pobres a severa reben ajuda de

l’Ajuntament. Això no vol dir que a la resta l’administració local els hi negui l’ajuda, sinó que és

possible que una part d’aquest col·lectiu prefereixi rebre suport o ajuda d’altres persones i/o

organitzacions. De fet, gairebé el 52% dels castelldefelencs/ques q ue estan en situació de

pobresa extrema no ha acudit en els darrers 12 meso s als serveis socials del municipi.

TAULA DE CONTINGÈNCIA: POBRESA SEVERA I UTILITZACIÓ DELS SERVEIS SOCIALS EN ELSDARRERS 12 MESOS

18 26 44

48,6% 7,2% 11,0%

7,7 -7,7

19 336 355

51,4% 92,8% 89,0%

-7,7 7,7

37 362 399

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Sí No






Total


150

Reacció davant possibles situacions de necessitat f utures

Un dels objectius de l’apartat sobre l’àmbit assistencial era precisament el de saber què farien

els ciutadans de Castelldefels que actualment no es troben en una situació de necessitat, en el

cas que s’hi trobessin en un futur a curt o mig termini. La finalitat sobretot passava per

quantificar el percentatge de persones que no sabrien què fer o a qui acudir, per manca de

coneixement i xarxa social de suport, en cas d’haver de fer front a un situació de necessitat

econòmica.

Aquest indicador es formulava a través de la següent pregunta en el qüestionari de l’enquesta:

“Si vostè es trobés en un moment de necessitat i tingués problemes econòmics, a qui

demanaria ajuda? És a dir, amb qui podria comptar que realment pogués ajudar-lo?”. Els

resultats obtinguts es detallen a continuació:

Si vostè es tribés en un moment de necessitat i tingués problemes econòmics, a qui demanaria ajuda? És a di r, amb qui podria comptar que realment pogués ajudar-

lo?

Freqüències % de casos

La família 269 77,5%

Els Serveis Socials de l’Ajuntam ent de Castelldefels 56 16,1%

Els amics 34 9,8%

No podria comptar amb ningú o no sabria què fer 28 8,1%

Entitats sense ànim de lucre 18 5,2%

Altres 15 4,4%

Dels resultats obtinguts per aquesta variable se’n desprenen dues grans conclusions:

- Gairebé el 92% dels ciutadans de Castelldefels que actualment no tenen

problemes per afrontar les despeses bàsiques (no es troben en una

situació de pobresa severa) podrien comptar amb alg un tipus d’ajuda per

fer front a una hipotètica situació de vulnerabilit at elevada o risc

d’exclusió. El 73% amb les seves pròpies xarxes de suport familiar i extra

familiar (amics i veïns i companys de feina o estudi), mentre que el 18,9%

restant recorreria al propi Ajuntament de Castelldefels, a entitats sense ànim de

lucre i/o a d’altres institucions.


151

- Un 8,1% de castelldefelencs/ques es trobaria en una posició de

vulnerabilitat extrema en el cas de trobar-se en un a situació de manca de

recursos econòmics degut a l’absència de xarxes de solidaritat familiars o

extra familiars, així com la poca solvència de les mateixes, o al

desconeixement dels recursos assistencials existents al territori (ajuntament i

entitats socials, altres administracions, etc.). Els més afectats per aquesta

situació serien els immigrants de nacionalitat estr angera procedents

d’Àfrica, sudamèrica i de la resta de països de la UE, les persones de 65 i

més anys, els ciutadans amb un nivell baix d’estudi s (elementals com a

màxim), i les persones que viuen en llars que tenen dificultats, moltes

dificultats o certes dificultats per arribar a fina l de mes


152

De cares a un futur a mig o llarg termini pot ser d’utilitat per l’ajuntament saber quin tipus de

persones, en cas de trobar-se en una situació de dificultats econòmiques greus i necessitar

ajuda, acudirien, en majors proporcions que la resta, als Serveis Socials de l’ajuntament. En

aquest sentit estem parlant de persones de nacionalitat estrangera (sobretot

sudamericans), persones amb un nivell baix d’estudi s (elementals com a màxim),

ciutadans que pateixen alguna malaltia crònica de l larga durada, persones que tenen

alguna discapacitat física o sensorial, castelldefe lencs/ques residents a la zona 1, i

persones de 65 i més anys.

Finalment, i en termes de confiança, si les persones de Castelldefels que ara mateix no

pateixen pobresa severa es trobessin en una situació, a curt, mig o llarg termini, de necessitat

econòmica important o risc d’exclusió social, demanarien ajut i confiarien en primer lloc amb

la família (77,5,%) , en segon lloc, i a molt distància, amb l’Ajuntament (16,1%). I en tercer

lloc amb els amics (9,8%).

RESUM DE L’ÀMBIT ASSISTENCIAL

USUARIS DELS SERVEIS SOCIALS

Un 11% dels ciutadans del municipi de 16 i més anys s’han adreçat alguna vegada als Serveis Socials de l’ajuntament durant el darrer any per demanar algun tipus d’ajut, suport, orientació i/o informació. Una dada que en comparació a altres municipi de la mateixa comarca és més aviat baixa. Per tant, si partim de la base que els usuaris dels Serveis Socials de Castelldefels són ciutadans en una situació d’exclusió o de risc d’exclusió més elevada que la resta cal tenir en compte que els principals factors de vulnerabilitat que presenten tenen a veure amb el fet de ser estrangers d’origen africà, no disposar d’una xarxa de solidaritat familiar i/o amical mínimament sòlida, tenir dificultats notables per arribar a final de mes, ser membres d’una llar que no pot afrontar les despeses bàsiques (habitatge, subministraments bàsics i/o aliments), està en situació de desocupació (atur), viure en una llar monoparental, i/o residir a la zona 1 del municipi.

SITUACIONS DE POBRESA SEVERA Un 9,25% dels ciutadans de Castelldefels afirmen trobar-se en una situació de necessitat extrema i tenir problemes per fer font a les despeses més bàsiques. Podríem entendre aquest indicador com una variable que mesura la pobresa severa. En tot cas, el percentatge obtingut només el podem comparar amb altres municipis que recentment hagin realitzat un Baròmetre Inclusiu que incorporés aquesta pregunta, com per exemple, el Vendrell 2014 (12%), Viladecans 2015 (12,7%) o Llagostera 2015 (11,5%). Així doncs s’observa que el percentatge de pobresa severa a Castelldefels es situa lleugerament per sota dels municipis esmentats, exactament entre 2,25 i 3,45 punts percentuals. Del total de persones que estan en una situació d’extrema dificultat (pobresa severa) i no poden fer front a les despeses bàsiques: el 62,2% no pot afrontar les factures dels subministraments bàsics (aigua, llum, gas, comunitat, etc.), el 48,6% no poden pagar les despeses de l’habitatge

(hipoteca o lloguer), i un 21,6% no pot costejar les despeses relacionades amb l’alimentació. Una de cada tres persones que pateix pobresa severa no pot fer front a més d’una de les despeses bàsiques esmentades, la qual cosa significa que es troba en una situació d’extrema vulnerabilitat. Això significa que un 3% de la població de 16 i més anys del municipi es troba en una situació de pobresa severa múltiple. Les persones que actualment pateixen pobresa severa són sobretot immigrants estrangers (sobretot els que procedeixen del continent africà), persones amb un nivell d’estudis baix (estudis elementals com a màxim), gent que està desocupada (atur), ciutadans que no disposen de xarxes familiars i amicals mínimament sòlides, persones que viuen en llars monoparentals, residents a la zona 1, ciutadans que pateixen alguna discapacitat o problemes físics que afecten a la seva mobilitat, i/o persones que vien en llars que tenen dificultats o moltes dificultats per arribar a final de mes. Les principals polítiques per evitar que les persones residents a Castelldefels acabin caient en una situació d’exclusió social passen per la lluita contra el fracàs escolar i la potenciació d’itineraris formatius que vagin més enllà dels estudis elementals, així com l’educació continua. Pel foment de polítiques de promoció de les relacions socials, l’activació de polítiques d’ocupació, el foment de l’emprenedoria, la formació/reciclatge entre les persones que estan a l’atur, la potenciació de les relacions socials entre autòctons i immigrants estrangers (sobretot d’origen africà). Sense oblidar polítiques d’ajuts adreçades expressament a les famílies monoparentals, a les llars que pateixen molt per arribar a final de mes, i a les persones amb discapacitat i/o problemes de mobilitat. Caldria posar especial èmfasi en el disseny i el desenvolupament d’aquestes polítiques especialment a la zona 1. El 43,2% de les persones que es troben en situació de pobresa severa no reben ajuda de ningú, la qual cosa les posa en una situació d’exclusió social greu . D’això en deduïm que gairebé el 4% del total de la població de Castelldefels està en una situació de pobresa severa amb necessitat


154

extrema per dos motius, a saber, no tenen recursos econòmics per afrontar les despeses econòmiques bàsiques, i no reben ajuda de ningú. Només un 16,2% dels ciutadans en situació de pobresa severa reben ajuda de l’Ajuntament. Això no vol dir que a la resta l’administració local els hi negui l’ajuda, sinó que és possible que una part d’aquest col·lectiu prefereixi rebre suport o ajuda d’altres persones i/o organitzacions. De fet, gairebé el 52% dels castelldefelencs/ques que estan en situació de pobresa extrema no ha acudit en els darrers 12 mesos als serveis socials del municipi.

NECESSITAT FUTURES: ESCENARIS Gairebé el 92% dels ciutadans de Castelldefels que actualment no tenen problemes per afrontar les despeses bàsiques (no es troben en una situació de pobresa severa) podrien comptar amb algun tipus d’ajuda per fer front a una hipotètica situació de vulnerabilitat elevada o risc d’exclusió. El 73% amb les seves pròpies xarxes de suport familiar i extra familiar (amics i veïns i companys de feina o estudi), mentre que el 18,9% restant recorreria al propi Ajuntament de Castelldefels, a entitats sense ànim de lucre i/o a d’altres institucions. Un 8,1% de castelldefelencs/ques es trobaria en una posició de vulnerabilitat extrema en el cas de trobar-se en una situació de manca de recursos econòmics degut a l’absència de xarxes de solidaritat familiars o extra familiars, així com la poca solvència de les mateixes, o al desconeixement dels recursos assistencials existents al territori (ajuntament i entitats socials, altres administracions, etc.). Els més afectats per aquesta situació serien els immigrants de nacionalitat estrangera procedents d’Àfrica, sudamèrica i de la resta de països de la UE, les persones de 65 i més anys, els ciutadans amb un nivell baix d’estudis (elementals com a màxim), i les persones que viuen en llars que tenen dificultats, moltes dificultats o certes dificultats per arribar a final de mes

En termes de confiança, si les persones de Castelldefels que ara mateix no pateixen pobresa severa es trobessin en una situació, a curt, mig o llarg termini, de necessitat econòmica important o risc d’exclusió social, demanarien ajut i confiarien en primer lloc amb la família (77,5,%), en segon lloc, i a molt distància, amb l’Ajuntament (16,1%). I en tercer lloc amb els amics (9,8%). De cares a un futur a mig o llarg termini pot ser d’utilitat per l’ajuntament saber quin tipus de persones, en cas de trobar-se en una situació de dificultats econòmiques greus i necessitar ajuda, acudirien, en majors proporcions que la resta, als Serveis Socials de l’ajuntament. En aquest sentit estem parlant de persones de nacionalitat estrangera (sobretot sudamericans), persones amb un nivell baix d’estudis (elementals com a màxim), ciutadans que pateixen alguna malaltia crònica de llarga durada, persones que tenen alguna discapacitat física o sensorial, castelldefelencs/ques residents a la zona 1, i persones de 65 i més anys.

2.7.- ÀMBIT LABORAL

PRINCIPALS VARIABLES SOCIOLABORALS I ECONÒMIQUES

Activitat principal dels ciutadans

Amb aquesta variable volem donar compte de quina és la situació de la població de

Castelldefels respecte a la seva activitat principal. Tal i com analitzarem a continuació, aquest

és un indicador que ens permetrà, entre d’altres, saber els percentatges d’atur, de població

activa i de població ocupada. Els resultats obtinguts es resumeixen en els següents gràfics:


156


157

Cal dir, abans de res, que les persones de 65 i més anys s’han etiquetat totes dins la

categoria de resposta “jubilats” (a no ser que en el moment de fer l’enqu esta tinguessin

algun tipus d’activitat laboral), Hem cregut adient separar les categories; “dedicació a les

tasques de la llar “ i “jubilats”, per tal de poder separar clarament quin tipus d’inactivitat es

produeix per qüestions d’edat, i quina altre per raó social.

Taxa d’activitat

La taxa d’activitat de Castelldefels (persones de 16 i més anys que treballen o estan

disposades a treballar respecte el total de persone s de 16 o més anys) és del 69,36%.

Parlem de ciutadans ocupats (treballen o estudien i treballen) i desocupats (persones que no

treballen però busquen feina). Així doncs la població inactiva de 16 anys i més anys està

conformada pels estudiants, els jubilats, les persones que es dediquen a les tasques de la llar i

aquells que tenen algun tipus d’invalidesa laboral. En total suposen el 30,3% del total de la

població enquestada.

Si comparem aquestes dades amb les publicades per la EPA (Encuesta de Población Activa)

pel primer trimestre de l’any 2016 i les publicades pel cens del 2011 observem el següent:

ÀMBITS TERRITORIALS, ANYS I FONS DE DADES TAXA D’ACTIVITAT

Castelldefels (dades del cens de 2011) 71,8%

Castelldefels (dades del Baròmetre 2016 ) 70,25%

Catalunya (dades del cens de 2011) 65,6%

Catalunya (dades de la EPA del 1er trimestre de 2 016) 62,3%

Espanya (dades de la EPA del 1er trimestre de 2016 ) 59,3%

La taxa d’activitat a Castelldefels s’ha mantingut estable durant el període 2011-2016

situant-se per sobre del 70%, cosa que no ha succeï t en el conjunt de Catalunya on,

durant aquest període de temps, ha disminuït en més de 3 punts percentuals passant del

65,6% al 62,3%. La sèrie temporal ens posa de manifest que la taxa d’activitat de

Castelldefels des del 2011 fins el 2016 sempre ha e stat superior a la catalana, per bé que

si ens fixem específicament amb les dades del 2016 observem que aquesta distància

s’ha eixamplat i que actualment és gairebé 8 punts percentuals superior a la registrada

pel conjunt del país (mentre que la diferència era de 6,2 punts l’any 2011).


158

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ACTIVITAT DE LA POBLACIÓ I S EXE

156 125 281

78,4% 62,2% 70,3%

3,5 -3,5

43 76 119

21,6% 37,8% 29,8%

-3,5 3,5

199 201 400

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Actius

Inactius

Activitat de lapoblació

Total

Home Dona

Sexe

Total

Si el mercat laboral fos un espai on homes i dones s’hi relacionessin en condicions d’igualtat,

hauríem de tenir una proporció semblant d’homes i dones declarant-se actius. La realitat, però,

és que la diferencia entre l’activitat de les dones (62,2%) i la dels homes (78,4%) a

Castelldefels és de 16,2 punts percentuals, i a Cat alunya (amb dades de la EPA pel

primer trimestre del 2016) de 10 punts. I és que el 57,38% de les dones catalanes es

posiciona com a “disponible” per treballar, davant el 67,4% dels homes. Per tant la desigualtat

de gènere pel que fa a la taxa d’activitat a Castel ldefels és significativament més acusada

que la observada pel conjunt del país.

Tot i que la incorporació massiva de la dona al mercat de treball és un fet innegable, encara

existeixen diferències de gènere en aquest aspecte. I és que si ens fixem en les persones

que es dediquen a les tasques de la llar no hi trob em pràcticament cap home, de tal

manera que són únicament les dones qui realitzen aquestes feines com a ocupació principal.

De fet l’11,4% de les dones enquestades es dediquen a les tasques de la llar, en canvi la

mateixa dada en el cas dels homes no arriba ni tan sols a l’1%.

També destaca que la taxa d’activitat entre la pobl ació estrangera a Castelldefels és del

78,4%, mentre que la dels autòctons es situa en 68, 4%, una diferencia de 10 punts

percentuals, i en el cas de Catalunya aquesta difer ència és de més de 16 (segons les

dades de la EPA del 1er trimestre de 2016). El fet que la immensa majoria dels estrangers

siguin persones joves en edat de treballar és l’explicació més plausible. Ara bé, que la

diferència sigui més accentuada a Catalunya que a Castelldefels es deu fonamentalment a les

particularitats de la població estrangera del municipi, la major part de la qual és europea, i no

sud-americana i africana tal i com succeeix al conjunt del país.


159

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ACTIVITAT DE LA POBALCIÓ I N ACIONALITAT

223 58 281

68,4% 78,4% 70,3%

-1,7 1,7

103 16 119

31,6% 21,6% 29,8%

1,7 -1,7

326 74 400

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Actius

Inactius

Activitat de lapoblació

Total


Nacionalitat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: ACTIVITAT PRINCIPAL DE LA PO BLACIÓ I SEXE

135 101 236

67,8% 50,2% 59,0%

3,6 -3,6

6 13 19

3,0% 6,5% 4,8%

-1,6 1,6

3 8 11

1,5% 4,0% 2,8%

-1,5 1,5

6 10 16

3,0% 5,0% 4,0%

-1,0 1,0

12 6 18

6,0% 3,0% 4,5%

1,5 -1,5

1 23 24

,5% 11,4% 6,0%

-4,6 4,6

31 32 63

15,6% 15,9% 15,8%

-,1 ,1

1 6 7

,5% 3,0% 1,8%

-1,9 1,9

4 2 6

2,0% 1,0% 1,5%

,8 -,8

199 201 400

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Treballa

Estudia

Treballa i estudia

No treballa però buscafeina i té prestació d'atur

No treballa però buscafeina i no té prestaciód'atur

Dedicació a les tasquesde la llar i/o a la curadels fills

És jubilat/da i cobraalgun tipus de pensió

És jubilat/da i no cobracap tipus de pensió

Invalidesa laboral

Quina de lessegüentssituacions ésla seva?

Total

Home Dona

Sexe

Total


160

Taxa d’ocupació

La taxa d’ocupació de Castelldefels es situa en el 59% (total de persones ocupades

respecte al total de la població de 16 i més anys), una dada 7,6 punts percentuals superior a

la registrada pel conjunt de Catalunya, i 12,2 punt s més elevada que la observada pel

total de l’estat espanyol segons les dades de l’EPA del primer trimestre de 2016. Per tant,

la proporció de ciutadans de 16 i més anys del muni cipi que treballa és significativament

més alta que la catalana i l’espanyola.

ÀMBITS TERRITORIALS, ANYS I FONS DE DADES TAXA DOCUPACIÓ

Castelldefels (dades del Baròmetre 2016 ) 59,%

Catalunya (dades de la EPA del 1er trimestre de 2016 ) 51,4%

Espanya (dades de la EPA del 1er trimestre de 2016 ) 46,8%

La diferència entre la taxa d’ocupació masculina (6 7,8%) i la femenina (50,2%) és a

Castelldefels de més de 17 punts percentuals a favo r dels homes. A Catalunya, tot i que

també existeix aquesta desigualtat, la diferència n o és tant accentuada (a saber, de

gairebé 10 punts percentuals).

ÀMBITS TERRITORIALS, ANYS I FONS DE DADES TAXA

D’OCUPACIÓ

MASCULINA

TAXA

D’OCUPACIÓ

FEMENINA

Castelldefels (dades del Baròmetre 2016 ) 67,8% 50,2%

Catalunya ( dades de la EPA del 1er trimestre de 2016 ) 56,5% 46,6%

Espanya (dades de la EPA del 1er trimestre de 2016 ) 52,5% 41,4%

El millor comportament de les taxes d’activitat i d’ocupació registrades a Castelldefels en

comparació a les observades pel conjunt del país tenen fonamentalment dues explicacions. La

primera té a veure amb l’estructura sociodemogràfica de la ciutat, a saber, estem davant d’una

població menys envellida. I la segona té a veure amb les possibilitats reals de treballar i trobar

feina, i és que tal i com veurem a continuació, el percentatge d’atur a la ciutat està per sota del

registrat pel conjunt del país.


161

Els inactius

Els jubilats suposen un 17,5% del total de la pobla ció de 16 i més anys, un percentatge

que no ha patit variacions significatives des de la última dada seriosa de referència de la

qual podem disposar, a saber, les xifres del cens 2 011, on el percentatge de jubilats es

situava en el 16,2%, una xifra més de 6 punts percentuals inferior a la mitjana catalana, la qual

era del 22,5%.

De total de jubilats de la ciutat (persones de 65 i més anys que no treballen) un 10% no cobra

cap tipus de pensió, i el 100% d’aquests casos són dones. Una dada que no és estranya si

tenim en compte que moltes dones grans no han treballat i per tant, en la majoria de casos, el

tipus de pensions que es cobren no són de jubilació sinó de viudetat, per bé que hi ha moltes

dones grans que no s’han incorporat mai al mercat de treball i que continuen vivint amb el seu

marit, i per tant, no cobren cap tipus de pensió de forma directa.

Aproximadament un 3% de la població del municipi estudia i treballa alhora. El 72,7% de les

persones que treballen i estudien tenen entre 16 i 35 anys. Dit d’una altra manera, el 8%

dels joves d’aquestes edats combinen les dues activ itats.

L’atur a Castelldefels

El percentatge d’atur (persones de 16 i més anys, que no treballen però busquen feina en

relació a la població activa, és a dir, els actius no ocupats) és a Castelldefels del 12,1% ,

mentre que la mateixa xifra observada pel conjunt del país, segons dades l’EPA del primer

trimestre de 2016 era del 17,5%. Per tant, la taxa d’atur a Castelldefels es situa 5,4 punts

percentuals per sota de la registrada a nivell de C atalunya en aquest primer trimestre del

2016.

TAXA D’ATUR % ATUR

Castelldefels (Baròmetre 2016 ) 12,1%

Catalunya (EPA primer trimestre de 2016 ) 17,5%

Espanya (EPA segon trimestre de 2016 ) 21,1%


162

Taxa de cobertura de les prestacions d’atur

El 52,9% dels aturats de Castelldefels no cobren prestació d’atur , ja sigui perquè

s’incorporen al mercat de treball per primera vegada, o bé perquè ja han esgotat els mesos de

prestació als quals tenien dret en funció al temps que haguessin estat cotitzant a la Seguretat

Social. Per tant la taxa de cobertura de les persones de Castelldefe ls que es troben en

situació d’atur és del 47,1%, una dada aproximadame nt 6 punts percentuals inferior que

la registrada a nivell espanyol i català durant el mes d’abril de 2016 segons les fonts del

Ministerio de Empleo i Seguridad Social del Gobiern o de España durant el mes de juny

de 2016.

ATURATS QUE COBREN PRESTACIÓ % d’aturats que cobren prestació

Castelldefels (baròmetre 2016 ) 47,1%

Catalunya ( Ministerio de Empleo, juny de 2016) 53,5%

Espanya (Ministerio de Empleo, juny de 2016) 52,9%

Taxa d’atur i sexe

La taxa d’atur masculina és a Castelldefels de l’11 ,5% (4,7 punts percentuals inferior a la

registrada per Catalunya segons les dades del primer trimestre de la EPA) mentre que la

femenina és del 12,8% (gairebé 6 punts percentuals inferior a la registrada pel conjunt del país

segons la EPA). Per tant, comparant les dades de Castelldefels amb les del conjunt de

Catalunya podem afirmar que la diferència entre la taxa d’atur masculina i la femenina és, al

municipi, lleugerament inferior (1,3 punts percentuals) que la catalana (2,5 punts percentuals).

Així doncs l’atur a Castelldefels afecta pràcticament pe r igual tant a homes com a dones.

TAXA D’ATUR SEGONS GÈNERE Taxa d’atur

masculina

Taxa d’atur

femenina

Total t axa

d’atur

Castelldefels (Baròmetre 2016 ) 11,5% 12,8% 12,1%

Catalunya (EPA 1er trime stre 2016 ) 16,2% 18,7% 17,5%

Espanya (EPA 1er trimestre 2016 ) 19,4% 22,8% 21,1%


163

Taxa d’atur i nacionalitat

La taxa d’atur de la població estrangera de Castell defels és només del 10,3%%, mentre

que la dels nacionals espanyols és del 12,5%. La ta xa d’atur de les persones immigrants

d’origen estranger és lleugerament més baixa que la observada pels nacionals

espanyols (2,2 punts percentuals) . En canvi, si ens fixem amb les dades a nivell de

Catalunya i Espanya observem una dinàmica absolutam ent contraria, on les taxes d’atur

de la població estrangera dupliquen les registrades per la població autòctona.

TAXA D’ATUR SEGONS NACIONALITAT

Taxa d’atur nacionals espanyols

Taxa d’atur estrangers

Total taxa d’atur


Catalunya (EPA 1er trimestre 2016 ) 15,1% 30,6% 17,5%

Espanya (EPA 1er trimestre 2016 ) 19,8% 29,7% 21,1%

Taxa d’atur i edat

Si ens fixem amb les dades d’atur de Castelldefels i les segmentem per franges d’edat

observem que el percentatge de desocupats entre la població jove i la població adulta és molt

similar. L’atur doncs, afecta pràcticament de la mateixa man era a la població jove de 16 a

34 anys (13,75%) que als adults de 35 a 64 anys (11 ,5%)

TAXA D’ATUR SGONS EDAT Taxa d’atur de les persones de 16 a

34 anys

Taxa d’atur de les persones de

35 a 64 anys

Total taxa d’atur


Taxa d’atur i zona/barri de residència

Si calculem la taxa d’atur per cadascuna de les zones territorials de residència dels enquestats

observem que el percentatge d’atur més elevat és el registrat pels ciutadans que viuen a la

zona 1 (16,7%). El que observem és una tendència que ens ve a dir q ue el percentatge

d’atur a la zona 1 està 4,6 punts percentuals per s obre de la mitjana, mentre que la taxa

d’atur de la zona 3 es situa més de 4 punts per sot a de la mateixa.


164

TAXA D’ATUR

SEGONS ZONA/BARI DE RESIDÈNCIA

Z 1 Z 2 Z 3 CASTELLDEFELS

Castelldefels

(Baròmetre 2016)

16,7% 13,1% 7,9% 12,1%

Nota: A continuació s’especifiquen els noms de cada zona territorial observada. - Z 1: Castell-Poble Vell, Centre i Vistalegre - Z 2: Can Roca, els Canyars, Montmar i Muntanyeta - Z 3: Pineda, Lluminetes, Baixador, Poal, Bellamar, Botigues, Camí Ral, Can Bou, Can

Vinader, Granvia Mar, Marisol

Taxa d’atur i nivell d’estudis

Si calculem la taxa d’atur dels ciutadans de Castel ldefels segons el seu nivell d’estudis

observem que aquesta disminueix de forma dràstica a mesura que augmenta el nivell

d’instrucció dels enquestats. La formació doncs (in vertir més enllà dels estudis

elementals), és una de les millors armes de lluita contra l’atur , cosa que queda demostrada

quan observem que la taxa d’atur de les persones amb estudis universitaris és només del 8%,

del 9% entre les persones que disposen d’estudis mitjans (batxillerat superior i/o formació

professional), i de gairebé el 26% entre els ciutadans que com a màxim tenen els estudis

elementals finalitzats.

TAXA D’ATUR SEGONS NIVELL D’ESTUDIS

Sense estudis i/o estudis

baixos

Estudis mitjans

Estudis superiors

Total taxa d’atur

Castelldefels (2016 ) 25,9% 9% 8% 12,1%

Atur crònic

Si ens fixem en el perfil concret de les persones que no treballen però busquen feina podem

observar que el 55,9% dels aturats de Castelldefels porten un any o més en situació de

desocupació. Això vol dir que l’atur crònic (persones que porten un any o més des ocupats)

afecta aproximadament a una mica més de 2 de cada 4 persones aturades de la ciutat.

Una dada molt similar a la registrada tant a nivell nacional espanyol (57,7%) com pel conjunt de

Catalunya (57,4%) segons les dades de la EPA per al primer trimestre del 2016.


165

PERCENTATGE DE PERSONES ATURADES EN RELACIÓ AL TEMPS QUE FA QUE ESTAN EN SITUACIÓ

DE DESOCIPACIÓ

Menys d’un any Entre 12 i 23 mesos 2 anys o més

Castelldefels (Baròmetre 2016 ) 44.1% 14,7% 41,2%

Catalunya (EPA 1er semestre 2016 ) 42,6% 14,5% 42,9%

Espanya (EPA 1er semestre 2016 ) 42,2% 14,5% 43,2%


166

Si creuem aquestes dades amb les del sector d’ocupació dels aturats (és a dir, amb l’àmbit

productiu on estaven ocupats abans de quedar-se a l’atur) observem que el 80% dels que

treballaven a la construcció pateixen atur crònic, mentre que l’atur de llarga durada només

afecta al 20% dels treballadors que estaven ocupats en el si del sector industrial. Hem

descobert també que aquest tipus d’atur afecta de manera més significativa, a les persones de

35 a 64 anys i als desocupats que resideixen a la zona 2. A saber, el 65,2% dels aturats que fa

un any o més que està en situació de desocupació tenen entre 35 i 64 anys, i el 70% dels

desocupats residents a la zona 2 porten un any o més a l’atur.

Per tant l’atur crònic afecta sobretot als aturats que provenen del sector de la

construcció, a les persones de 35 a 64 anys, i als desocupats residents a la zona 2.

De totes maneres, la immensa majoria de les persone s aturades de Castelldefels

provenen del sector serveis (64,7%), el 14,7% de la construcció, un altre 14,7% del sector

industrial, i només el 5,8% de l’agrícola. I dels desocupats que provenen del sector serveis,

gairebé la meitat (45%) treballaven al comerç.


167

Formació per aturats

Una altra dada rellevant pel que fa al perfil dels aturats té a veure amb la formació i el

reciclatge. En aquest sentit, les dades del l’enquesta ens indiquen que el 44,1% dels aturats

no ha fet cap curs ni acció formativa des de que s’ ha quedat en situació de desocupació.

O dit d’una altra manera, més de la meitat de les persones es situació de desocupació han fet

algun tipus de formació mentre estaven a l’atur.

El 68,4% de les persones que pateixen atur crònic h an fet algun tipus de formació durant

els mes de dotze mesos que porten en situació de de socupació. Gairebé el 80% dels que

estaven ocupats al sector de la construcció han fet algun tipus curs, per bé que

segueixen sent el col·lectiu més afectat per l’atur crònic o de llarga durada. De la mateixa

manera observem també que són els aturats residents a la zona 2 els qui en major

proporció han fet algun curs mentre estaven desocup ats (80%), mentre que la mateixa

dada pels residents a la zona 3 és només del 33%. F inalment destaquem que el 56% de

les dones aturades no ha fet cap formació des de qu e no treballa i busca feina, una dada

que en el cas dels homes és significativament més b aixa, a saber, del 43,8%


168

Pel que fa a la oferta formativa que des de l’Ajuntament de Castelldefels s’ofereix a les

persones en situació de desocupació cal destacar que gairebé 2 de cada 3 aturats la coneix.

De totes maneres, només el 36,4% dels joves aturats de 16 a 34 anys coneix aquesta oferta

formativa, en canvi el 78,3% de les persones desocupades de 36 a 64 anys afirmen conèixer-

la. Amb una tònica similar les dades ens indiquen que el 46,7% dels desocupats que porten

menys d’un any a l’atur desconeixen aquesta oferta, metre que la gran majoria (73,3%) dels

aturats crònics sí que la coneixen.

Per tant, la tipologia de persones desocupades que menys cone ix la oferta formativa que

des de l’ajuntament s’ofereix a les persones en sit uació d’atur són els joves (menors de

35 anys) i aquells que porten 11 mesos o menys sens e feina.


169

Del total de ciutadans de 16 a 64 anys de Castellde fels que estan a l’atur un 20,6% ha

realitzat algun dels cursos que des de l’ajuntament s’ofereix a aquest col·lectiu. I són

aquells que porten més d’un any sense feina els qui en uns percentatges més elevats

(31,6%) s’han apuntat en alguna d’aquestes accions formatives.

I finalment, respecte a la valoració que fan els aturats que han realitzat alguna acció

formativa organitzada per l’ajuntament, gairebé 3 d e cada 4, després de fer-la, pensen

que els hi ha resultat o els hi resultarà poc útil per trobar feina.


170

La borsa de treball municipal i els recursos que utilitzen els aturats per buscar feina

A les persones aturades del municipi també els hi preguntàvem sobre la borsa de treball (si la

coneixien i si la utilitzaven). Doncs bé, gairebé el 68% dels castelldefelencs/ques

desocupats de la ciutat coneixen aquest servei, i e l 41,2% l’han utilitzat alguna vegada.

De totes maneres això significa que la majoria d’aquest col·lectiu, a saber, el 58,9% n o ha

utilitzat mai la borsa de treball de l’Ajuntament d e Castelldefels, i que el 32,4% ni tan sols

la coneix.

Són els joves de 16 a 34 anys els qui menys utilitz en i coneixen aquest recurs del

consistori (més de la meitat no el coneix i només un 18% l’ha utilitzat alguna vegada). En

canvi són les dones aturades les que solen utilitza r més aquest servei, a saber ho ha fet

el 50% (recordem que la mitjana arriba al 42%)


171

A les persones aturades que havien utilitzat la bor sa de treball per buscar feina alguna

vegada, també els hi preguntàvem quina nota del 0 a l 10 li posarien al servei (sent 0 la

pitjor nota i 10 la millor), i la valoració mitjana obtinguda ha estat del 5,9.

D’altra banda, les dades de l’enquesta ens diuen que actualment només un 17,6% de les

persones aturades utilitzen la borsa de treball de l’Ajuntament de Castelldefels per

buscar feina, un mètode que ocupa la penúltima posi ció en el rànquing dels mecanismes

que els aturats de la ciutat utilitzen per trobar u n lloc de treball.

A continuació presentem una taula que descriu els mitjans que utilitzen les persones

desocupades de Castelldefels per buscar feina:


172

A TRAVÉS DE QUINS MITJANS LES PERSONES ATURADES DE

CASTELLDEFELS BUSQUEN FEINA

Mitjans a través dels quals es busca feina (% de casos)

Internet 64,7%

INEM i/o SOC 52,4%

Enviant el CV directament a empreses 41,2%

Familiars 35,3%

ETT 32,4%

Amics 29,4%

Borsa de treball ajuntament 17,6%

Altres 12%

Gairebé dos de cada tres aturats de la ciutat utili tza Internet per trobar feina (64,7%), una

mica més de la meitat (52,4%) ho fa mitjançant l’IN EM i/o el SOC, el 41,2% va directament a

les empreses a portar el seu CV, aproximadament un de cada tres desocupats busca feina a

través de familiars, una proporció pràcticament idèntica als que ho fan mitjançant una ETT,

gairebé el 30% busca feina a través dels seus amics, un 17,2% utilitza la borsa de treball de

l’ajuntament, un 12% fa servir altres mitjans (diaris, revistes, oposicions, sindicats, etc.).

Els aturats del poble utilitzen de mitjana uns 3 ca nals distints, de forma simultània, per

buscar feina.

Com afecta l’atur a les llars de Castelldefels

També ens ha semblat interessant analitzar i veure fins a quin punt l’atur afecta a les llars

de Castelldefels. I segons els resultats obtinguts per l’enquesta el 18% de les llars de la

ciutat tenen algun dels seus membres actius en situ ació de desocupació. De totes les

llars que tenen algun dels seus membres actius a l’ atur, l’11%% presenten més d’un

desocupat, és a dir, que l’atur afecta a més d’un d els membres actius de la mateixa.


173

Finalment, la última dada que ens proporciona informació sobre com l’atur afecta a les llars té a

veure precisament amb la quantitat de llars que tenen tots els seus membres actius a

l’atur. Aquesta dada a Castelldefels és només del 3 ,5%. Una xifra significativament

inferior a la registrada nivell català (7,4%) i esp anyol (8,7%) segons les dades de la EPA

del primer trimestre del 2016.


174

Sectors d’ocupació on s’insereixen les persones ocu pades de Castelldefels

La immensa majoria del les persones ocupades de la ciutat treballen en el sector serveis

(78,14%), el 16,2% ho fan en el sector industrial, un 5,26% en el sector de la construcció, i

els que realitzen la seva activitat laboral en el s ector agrícola no superen l’1%.

Si comparem aquestes dades amb les registrades a nivell de Catalunya i Espanya segons la

EPA pel primer trimestre del 2016 obtenim els següents resultats:

SECTOR D’ACTIVITAT ON S’OCUPEN LES PERSONES QUE

TREBALLEN Agricultura Construcció Indústria

Serveis

Castelldefels (Baròmetre 2016 ) 0,4% 5,26% 16,2% 78,14%

Catalunya (EPA 1er trimestre 2016 ) 1,7% 5,5% 18,7% 74,1%

Espanya (EPA 1er trimestre 2016 ) 4,3% 5,7% 13,8% 76,2%


175

Amb la comparativa podem observar que les dades obt ingudes per Castelldefels són

força similars a les registrades tant per Espanya c om per Catalunya respecte als sectors

d’ocupació de les persones que actualment estan ins erides al mercat de treball. La

principal diferència amb Catalunya és que el sector serveis a Castelldefels està 4 punts

percentuals per sobre, mentre que la principal diferència amb Espanya és que el sector

industrial a Castelldefels està gairebé 3 punts per sobre.

Del total de persones ocupades un 10,1% treballen c om a funcionaris a l’administració

pública, això vol dir que gairebé el 13% del total d’ocupats en el sector serveis ho fa en l’àmbit

públic, mentre que 87% restant treballa en el sector privat, una dada molt similar a la observada

pel conjunt del país segons la EPA del primer trimestre de 2016.

Del total de persones ocupades que treballen al sec tor privat dins l’àmbit dels serveis el

28,1% ho fa en el subsector del comerç, gairebé el 20% en el de l’hostaleria/restauració,

un 15,6% en el sector consultoria / assessoria, el 10,2% en el sanitari, i un altre 10,2% treballen

en el sector transports / logística / mecànica / aeronàutica.


176

Dels creuaments estadístics realitzats per aquesta variable observem l’existència de les

següents relacions de correlació:

1. Gairebé el 90% de les dones de Castelldefels que tr eballen ho fan en el sector

serveis , en canvi aquest percentatge en el cas dels homes és d’ aproximadament

el 70%.

2. La proporció de dones ocupades en l’àmbit de l’admi nistració pública (15,6%)

gairebé triplica la observada pels homes (5,8%). O dit d’una altra manera, el

68% de les persones del municipi que treballen com a funcionaries a l’administració

pública són dones.

3. El percentatge d’homes que s’ocupa en el sector ind ustrial és del 21,7%, i del

8% en el cas de la construcció , unes proporcions molt superiors a les observades

pel el col·lectiu femení, a saber, del 9,2% i de l’1,8% respectivament.

4. El 86,5% dels nacionals no espanyols que treballen s’ocupen en el sector

serveis (i una proporció molt més elevada que la de ls autòctons ho fa en el

subsector de la hostaleria/restauració), una dada que en el cas dels nacionals

espanyols és 10 punts percentuals inferior.

5. El 17,1% de les persones ocupades que tenen formaci ó universitària treballen

en el sector de l’administració pública , una dada significativament superior a la

mitjana. El 23,5% dels que tenen estudis mitjans treballen a la indústria , una

dada 7 punts percentuals superior a la mitjana.

Així doncs les persones que treballen en el sector de la construcció són sobretot homes

amb nivells de formació baixos.

El perfil de les persones que treballen en el sector serveis obeeix sobretot al d’una dona, i

pel que ens apunten les dades és el sector on el pe rcentatge de població estrangera que

hi treballa és significativament superior al dels n acionals espanyols . A més, si analitzem

el sector serveis sense tenir en compte les persones que treballen com a funcionaris a

l’administració pública, podem veure que els ocupats que tenen nivells elevats de formació

estan inserits en unes proporcions significativament més elevades que la mitjana en els

subsectors de l’educació, la sanitat, i el tecnològic/ de la comunicació i el màrqueting. En canvi

la majoria dels que tenen un nivell de formació baix treballen a l’hostaleria/restauració. Mentre

que la proporció d’aquells que tenen un nivell formatiu mitjà i estan inserits en el sector del

comerç és molt més elevada que la mitjana. Les dades també apunten a que els subsectors


177

TAULA DE CONTINGÈNCIA: SECTOR D'OCUPACIÓ I SEXE

1 0 1

,7% ,0% ,4%

,9 -,9

30 10 40

21,7% 9,2% 16,2%

2,7 -2,7

11 2 13

8,0% 1,8% 5,3%

2,1 -2,1

88 80 168

63,8% 73,4% 68,0%

-1,6 1,6

8 17 25

5,8% 15,6% 10,1%

-2,5 2,5

138 109 247

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Administració pública

En quin sectord'ocupaciótreballa?

Total

Home Dona

Sexe

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: SECTOR D'OCUPACIÓ I NACIONAL ITAT

0 1 1

,0% 1,9% ,4%

-1,9 1,9

38 2 40

19,5% 3,8% 16,2%

2,7 -2,7

9 4 13

4,6% 7,7% 5,3%

-,9 ,9

123 45 168

63,1% 86,5% 68,0%

-3,2 3,2

25 0 25

12,8% ,0% 10,1%

2,7 -2,7

195 52 247

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis



Total


Nacionalitat

Total

més ben remunerats són el sanitari, el de la consultoria i el de les telecomunicacions, mentre

que els pitjor remunerat amb diferència és el de la hostaleria/restauració. Gairebé la meitat dels

immigrants estrangers no europeus treballa en el sector de la hostaleria/restauració.

D’altra banda, tot indica a que el sector de l’administració pública és un dels més

qualificats, i a més està força feminitzat , ja la immensa majoria dels castelldefelencs/ques

que hi treballa tenen titulacions universitàries i són dones. També cal destacar que el 40%

d’aquestes persones viuen en llars que arriben a final de mes amb facilitat o molta facilitat, una

proporció gairebé 16 punts percentuals superior a la mitjana.

Finalment també destaca que el sector de la indústria està fortament masculinitzat. A més,

gairebé la totalitat de les persones que hi treball en són nacionals espanyols, i la majoria

té un nivell d’estudis mitjà.


178

TAULA DE CONTINGÈNCIA: SECTOR D'OCUPACIÓ I NIVELL D 'ESTUDIS

1 0 0 0 1

20,0% ,0% ,0% ,0% ,4%

7,0 -,4 -,8 -,9

0 4 24 12 40

,0% 11,4% 23,5% 11,4% 16,2%

-1,0 -,8 2,6 -1,7

0 4 5 4 13

,0% 11,4% 4,9% 3,8% 5,3%

-,5 1,8 -,2 -,9

3 27 67 71 168

60,0% 77,1% 65,7% 67,6% 68,0%

-,4 1,2 -,7 -,1

1 0 6 18 25

20,0% ,0% 5,9% 17,1% 10,1%

,7 -2,1 -1,9 3,1

5 35 102 105 247

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis



Total



Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: SUBSECTOR D'OCUPACIÓ (DINS L 'ÀMBIT DELS SERVEIS D'ÀMBIT PRIVAT) INACIONALITAT

2 1 3

1,6% 2,2% 1,8%

-,3 ,3

23 3 26

18,9% 6,7% 15,6%

1,9 -1,9

35 12 47

28,7% 26,7% 28,1%

,3 -,3

5 0 5

4,1% ,0% 3,0%

1,4 -1,4

7 3 10

5,7% 6,7% 6,0%

-,2 ,2

16 1 17

13,1% 2,2% 10,2%

2,1 -2,1

17 16 33

13,9% 35,6% 19,8%

-3,1 3,1

12 5 17

9,8% 11,1% 10,2%

-,2 ,2

5 4 9

4,1% 8,9% 5,4%

-1,2 1,2

122 45 167

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sectorsocial/comunitari/cultural/artístic

Sectorconsultoria/assessoria,etc.

Sector comerç

Sector esportiu

Sectortecnològic/comunicació/marketing/publicitat

Sector sanitari

Sectorhostaleria/restauració

Sector transportlogística/mecànica/aeronàùtica

Sector educatiu

Dins del sectorserveis quintipus d'activitatrrealitza?

Total


Nacionalitat

Total


179

Situació laboral de les persones ocupades de Castel ldefels

A Castelldefels el 15,4% de les persones que trebal len són autònomes , una dada molt

similar a la observada a nivell de Catalunya segons els resultats de la EPA del primer trimestre

de 2016 (16,5%)

Del total de persones ocupades en règim d’autònom el 36,8% tenen treballadors al seu

càrrec.

TAULA DE CONTINGÈNCIA: SUBSECTOR D'OCUPACIÓ (DINS L 'ÀMBIT DELS SERVEIS D'ÀMBIT PRIVAT) I NIVELL D'ESTU DIS

0 0 1 2 3

,0% ,0% 1,5% 2,8% 1,8%

-,2 -,8 -,2 ,9

0 0 10 16 26

,0% ,0% 15,2% 22,5% 15,6%

-,8 -2,4 -,1 2,1

1 8 25 13 47

33,3% 29,6% 37,9% 18,3% 28,1%

,2 ,2 2,3 -2,4

0 0 3 2 5

,0% ,0% 4,5% 2,8% 3,0%

-,3 -1,0 1,0 -,1

0 0 2 8 10

,0% ,0% 3,0% 11,3% 6,0%

-,4 -1,4 -1,3 2,5

0 0 3 14 17

,0% ,0% 4,5% 19,7% 10,2%

-,6 -1,9 -1,9 3,5

2 14 13 4 33

66,7% 51,9% 19,7% 5,6% 19,8%

2,1 4,6 ,0 -3,9

0 5 7 5 17

,0% 18,5% 10,6% 7,0% 10,2%

-,6 1,6 ,1 -1,2

0 0 2 7 9

,0% ,0% 3,0% 9,9% 5,4%

-,4 -1,4 -1,1 2,2

3 27 66 71 167

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sectorsocial/comunitari/cultural/artístic

Sectorconsultoria/assessoria,etc.

Sector comerç

Sector esportiu

Sectortecnològic/comunicació/marketing/publicitat

Sector sanitari

Sectorhostaleria/restauració

Sector transportlogística/mecànica/aeronàùtica

Sector educatiu

Dins delsectorserveisquintipusd'activitatrrealitza?

Total



Total


180

SITUACIÓ LABORAL DE LES PERSONES OCUPADES Assalariats Empresaris/

autònoms Castelldefels (Ba ròmetre 2016 ) 84,6% 15,4%

Catalunya (EPA 1er trimestre 2016 ) 83,5% 16,5%

Espanya (EPA 1er trimestre 2016 ) 82,8% 17,2%

Quin és el perfil dels autònoms de Castelldefels? Per respondre aquesta pregunta hem fet un

anàlisi de taules de contingència que ha determinat que entre la variable “situació laboral” i

l’edat, la zona territorial de residència, I el llo c on s’ubica el lloc de treball, existeix una

relació significativa d’associació de la qual en destaquem les següents particularitats:

1. El 81,6% dels residents a la ciutat que treballe n en règim d’autònom tenen

entre 35 i 64 anys.


181

TAULA DE CONTINGÈNCIA: SITUACIÓ LABORAL I EDAT

63 146 0 209

91,3% 82,5% ,0% 84,6%

1,8 -1,5 -2,3

6 31 1 38

8,7% 17,5% 100,0% 15,4%

-1,8 1,5 2,3

69 177 1 247

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Treballador assalariat

Autònom/Empresari (ambo sense treballadors)

Quina és laseva situaciólaboral?

Total


Edat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: SITUACIÓ LABORAL I ZONA/BARR I DE RESIDÈNCIA

69 58 81 208

92,0% 87,9% 77,1% 84,6%

2,1 ,9 -2,8

6 8 24 38

8,0% 12,1% 22,9% 15,4%

-2,1 -,9 2,8

75 66 105 246

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count




Total



Muntanyeta



ments


Total

2. La majoria dels Castelldefelencs/ques que treballen i són autònoms

desenvolupen la seva activitat professional al mate ix municipi (43,2%),

fonamentalment perquè gran part d’ells treballa des de casa.

3. El 63,1% de les persones ocupades de la ciutat que són autònoms resideixen

a la zona 3 del municipi, i només el 15,8% ho fa a la zona 1.

4. I gairebé 3 de cada 4 autònoms són persones que estan casades amb fills . No

hi ha cap treballador autònom que resideixi en una llar monoparental.

Per tant, podem dir que el perfil/tipus ideal dels treballadors autònoms de Ca stelldefels és

el d’una persona ocupada de 35 a 64 anys, que treba lla al mateix municipi (en bona part

des de casa), que resideix a la zona 3, i que viu e n parella amb els seus fills.


182

TAULA DE CONTINGÈNCIA: SITUACIÓ LABORAL I TIPUS DE LLAR ON RESIDEIX

19 50 99 21 7 13 209

79,2% 90,9% 78,6% 100,0% 87,5% 100,0% 84,6%

-,8 1,5 -2,7 2,0 ,2 1,6

5 5 27 0 1 0 38

20,8% 9,1% 21,4% ,0% 12,5% ,0% 15,4%

,8 -1,5 2,7 -2,0 -,2 -1,6

24 55 126 21 8 13 247

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count




Total

Sol/aAmb la seva

parella

Amb la sevaparella ifills/es Monoparental

Amb elspares Altres

Amb qui viu?

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: SITUACIÓ LABORAL I LLOC ON T REBALLA

5 51 72 71 8 2 209

45,5% 83,6% 92,3% 87,7% 100,0% 28,6% 85,0%

-3,8 -,3 2,2 ,8 1,2 -4,2

6 10 6 10 0 5 37

54,5% 16,4% 7,7% 12,3% ,0% 71,4% 15,0%

3,8 ,3 -2,2 -,8 -1,2 4,2

11 61 78 81 8 7 246

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count




Total

Des de casaA

Castelldefels

En un altremunicipi del

Baix Llobregat A Barcelona

A un altremunicipi de lademarcació

de BarcelonaNo tinc un llocde treball fix

On treballa?

Total

Tipus de contracte dels assalariats

Aquesta variable és un indicador de l’estabilitat laboral de les persones ocupades de la ciutat

en règim general (les que no són autònomes).

Els resultats obtinguts ens diuen que el 84,2% de les persones de Castelldefels que són

assalariades (és a dir, que treballen dins el règim general) tenen un contracte indefinit, el

13,4% disposen d’un contracte temporal, i un 2,4% t reballa sense contracte.


183

Si comparem aquestes dades amb les obtingudes per la EPA durant el primer trimestre del

2016 i considerem que les persones de Castelldefels que treballen sense contracte estan en

situació temporal (les dades de la EPA no contemplen els treballadors assalariats que treballen

sense contracte) obtenim la següent taula:

TIPUS DE CONTRACTE DE LES PERSONES QUE TREBALLEN EN RÈGIM

GENERAL (ASSALARIATS) Indefinit Temporal

Castelldefels (Baròmetre 2016 ) 84,2% 15,8%

Catalunya (EPA 1er trimest re 2016) 80,4% 19,6%

Espanya (EPA 1er trimestre 2016 ) 75% 25%

La proporció de contractes temporals de les persone s assalariades que viuen a

Castelldefels és més de 4 punts percentuals inferio r a la mateixa dada registrada pel

conjunt del territori català, i es situa més de 9 p unts per sota de la observada pel conjunt

del territori nacional espanyol.


184

Al creuar aquesta variable amb els indicadors estructurals de l’enquesta ens hem adonat que

manté relacions d’associació significatives amb el l’edat, la nacionalitat, el nivell d’estudis, el

sector d’ocupació, la ubicació del lloc de treball, i el tipus de jornada laboral, de tal

manera que:

1. Són els joves assalariats d’entre 16 i 34 anys els més afectats pels contractes

temporals. El 28,6% d’aquests joves tenen contractes temporals, mentre que la

mateixa dada per la franja des 36 als 64 és només del 10,3%. La manca

d’experiència laboral, la dualitat i la primera incorporació al mercat de treball són

tres dels factors que poden explicar aquest fet. De totes maneres, el percentatge

de contractes indefinits entre les persones de la franja jove (16 a 34 anys) és del

71,4% i engloba a la gran majoria de les persones treballadores d’aquesta edat.

Pensem que una persona de la franja alta d’aquest interval ja té certa experiència

dins del mercat de treball. Per tant, mentre que els contractes temporals

segurament es solen concentrar en la franja mitja i baixa d’aquest interval d’edat,

molt probablement la majoria de contractes indefinits és troben en la franja alta.

2. El 80% de totes les persones assalariades que treba llen sense contracte són

dones.

3. Les persones estrangeres assalariades és troben en una situació de

vulnerabilitat laboral molt més elevada que l’observada pels nacionals,

sobretot pel que fa a la temporalitat que pateixen. El 36,6% dels assalariats

estrangers té un contracte de caràcter temporal mentre que la mateixa dada pels

nacionals espanyols és només del 10,7%. Els més afectats per aquesta

temporalitat són els estrangers que procedeixen de països no europeus.

4. Queda clar que a major nivell d’estudis, major esta bilitat laboral. El 96,4% de

les persones assalariades que tenen estudis universitaris gaudeixen d’un contracte

indefinit. En canvi el 36,1% dels assalariats amb un nivell d’estudis baix tenen un

contracte temporal, una dada que duplica la mitjana observada.

.

5. El 21% de les persones assalariades en el sector se rveis (si deixem de banda

als treballadors de l’administració pública) té un contracte temporal (un

percentatge gairebé 5 punts superior a la mitjana). Els assalariats que tenen una

proporció de contractes indefinits superior a tota la resta són els que

s’ocupen en el sector industrial, on el 94,3% tenen contractes indefinits.


185

6. És important tenir en compte que només el 50% dels assalariats que treballen a

temps parcial tenen un contracte indefinit, una proporció gairebé més de 34

punts percentuals inferior a la mitjana.

7. El 31,4% de les persones que treballen a Castelldef els (ens referim a les que

no ho fan des de casa seva) tenen un contracte de c aràcter temporal , una

dada que gairebé duplica la mitjana observada. Això vol dir que la precarietat de les

feines que s’ofereixen a la ciutat és molt superior a la precarietat que pateixen les

persones assalariades del municipi.

Per tant, dels resultats obtinguts fruit de les taules de contingència analitzades podem dir que,

entre les persones assalariades, són els joves (16-34 anys), les persones sense estu dis,

els estrangers (fonamentalment els no europeus), el s ocupats en el sector serveis fora

de l’administració pública (sobretot els que trebal len el sector de l’hostaleria i la

restauració), els assalariats que treballen a temps parcial, i els que tenen el seu lloc de

treball a Castelldefels (descomptant els que trebal len des de casa) els qui pateixen uns

majors índex de temporalitat. A més, la remuneració salarial que tenen és molt menor a

la que perceben els treballadors amb contractes ind efinits, tant és així que el 57,6% de

les persones ocupades amb un contracte temporal viu en en llars que tenen dificultats,

certes dificultats o moltes dificultats per arribar a final de mes.

La vulnerabilitat de les persones ocupades que tenen un contracte temporal és triple. Primer

perquè són els que tenen més probabilitats de ser expulsats del mercat de treball, segon

perquè tal i com hem demostrat, la temporalitat va estretament lligada a la parcialitat de la

jornada, i tercer perquè són els que tenen salaris més baixos.

En canvi, els nacionals espanyols, les persones amb títols un iversitaris, els assalariats

que treballen a l’administració pública o al sector industrial, els adults d’entre els 36 i 64,

així com els que treballen a temps complert, i els que ho fan fora de la ciutat de

Castelldefels són els col·lectius amb una major est abilitat laboral.

D’altra banda, i pel que fa a la durada dels contractes temporals que tenen les persones

assalariades de Castelldefels, observem que en la gran majoria dels casos (82,1%) no

superen els 12 mesos , i que només el 17,9% d’aquests contractes tenen una durada igual o

superior a l’any (sense excedir dels 24 mesos). De totes maneres, la dada més rellevant és que

gairebé e 68% dels contractes temporals dels assalariats no indefinits que viuen a la ciutat

tenen una durada de 6 mesos. De fet, el gairebé el 80% dels contractes temporals tenen

una durada de com a màxim 6 mesos.


186

TAULA DE CONTINGÈNCIA: TIPUS DE CONTRACTE LABORAL I EDAT

45 131 176

71,4% 89,7% 84,2%

-3,3 3,3

14 14 28

22,2% 9,6% 13,4%

2,5 -2,5

4 1 5

6,3% ,7% 2,4%

2,5 -2,5

63 146 209

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Indefinit

Temporal

Treballo sense contracte

Quin tipus decontracte laboralté?

Total

16-34 anys 35-64 anys

Edat

Total


187

TAULA DE CONTINGÈNCIA: TIPUS DE CONTRACTE LABORAL I NACIONALITAT

150 26 176

89,3% 63,4% 84,2%

4,1 -4,1

15 13 28

8,9% 31,7% 13,4%

-3,8 3,8

3 2 5

1,8% 4,9% 2,4%

-1,2 1,2

168 41 209

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Indefinit

Temporal



Total


Nacionalitat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: TIPUS DE CONTRACTE LABORAL I TIPUS DE JORNADA LABORAL

160 16 176

90,4% 50,0% 84,2%

5,8 -5,8

17 11 28

9,6% 34,4% 13,4%

-3,8 3,8

0 5 5

,0% 15,6% 2,4%

-5,3 5,3

177 32 209

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Indefinit

Temporal



Total

A tempscomplert

A tempsparcial

Quin tipus de jornadalaboral té?

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: TIPUS DE CONTRACTE LABORAL I SECTOR D'OCUPACIÓ

1 33 8 109 25 176

100,0% 94,3% 80,0% 79,0% 100,0% 84,2%

,4 1,8 -,4 -2,9 2,3

0 2 2 24 0 28

,0% 5,7% 20,0% 17,4% ,0% 13,4%

-,4 -1,5 ,6 2,4 -2,1

0 0 0 5 0 5

,0% ,0% ,0% 3,6% ,0% 2,4%

-,2 -1,0 -,5 1,6 -,8

1 35 10 138 25 209

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Indefinit

Temporal



Total

Agricultura Indústria Construcció ServeisAdministració

pública

En quin sector d'ocupació treballa?

Total


188

TAULA DE CONTINGÈNCIA: TIPUS DE CONTRACTE LABORAL I NIVELL D'ESTUDIS

3 20 72 81 176

60,0% 64,5% 80,9% 96,4% 84,2%

-1,5 -3,3 -1,1 4,0

2 10 13 3 28

40,0% 32,3% 14,6% 3,6% 13,4%

1,8 3,3 ,4 -3,4

0 1 4 0 5

,0% 3,2% 4,5% ,0% 2,4%

-,4 ,3 1,7 -1,9

5 31 89 84 209

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Indefinit

Temporal



Total



Total

Tipus de jornada laboral de les persones ocupades

Una de les preguntes de l’enquesta feia referència al tipus de jornada laboral (completa o

parcial) de les persones ocupades de Castelldefels. En aquest sentit les dades ens posen de

manifest que el 86,2% dels ocupats treballen a temp s complert, mentre que el 13,8% ho

fa a temps parcial.

TAULA DE CONTINGÈNCIA: TIPUS DE CONTRACTE LABORAL I LLOC ON TREBALLA

4 35 64 63 8 2 176

80,0% 68,6% 88,9% 88,7% 100,0% 100,0% 84,2%

-,3 -3,5 1,3 1,3 1,2 ,6

0 13 7 8 0 0 28

,0% 25,5% 9,7% 11,3% ,0% ,0% 13,4%

-,9 2,9 -1,1 -,6 -1,1 -,6

1 3 1 0 0 0 5

20,0% 5,9% 1,4% ,0% ,0% ,0% 2,4%

2,6 1,9 -,7 -1,6 -,5 -,2

5 51 72 71 8 2 209

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Indefinit

Temporal



Total

Des de casaA

Castelldefels





On treballa?

Total


189

Si comparem aquestes dades amb les registrades per la EPA durant el primer trimestre del

2016 obtenim la següent taula:

TIPUS DE JORNADA LABORAL DE LES PERSONES OCUPADES

Temps complert

Temps parcial

Castelldefels (Baròmetre 2016 ) 86,2% 13,8%

Catalunya (EPA 1er trimestre 2016) 85,7% 14,3%

Espanya (EPA 1er trim estre 2016 ) 84,3% 15,7%

Per tant, la proporció de persones ocupades amb una jornada l aboral de caràcter parcial

és a Castelldefels pràcticament idèntica que la reg istrada pel conjunt de Catalunya

segons les dades de l’EPA pel primer trimestre de l’any 2016, i gairebé 2 punts percentuals

inferior a la observada pel conjunt de l’estat espanyol.


190

El tipus de jornada laboral de les persones ocupades de Castelldefels és una variable que

manté relacions d’associació significatives amb el sexe, el nivell d’estudis, nacionalitat, el

sector d’ocupació, i el tipus de contracte.

1. Són les dones (18,3%) les qui en una proporció sign ificativament major a la

dels homes (10,1%) treballen a temps parcial. Això segurament es deu en gran

mesura, al que ja s’apuntava anteriorment al voltant de les tasques de reproducció

social. I és que continuen sent les dones les encarregades d’aquest tipus de treball

no remunerat, i les que sacrifiquen en major mesura la seva plena incorporació al

mercat de treball, per assumir aquestes feines de caràcter reproductiu. Cosa que

implica, que el percentatge de dones que treballen a temps complert sigui

significativament inferior a l’observat pels homes.

2. Són les persones ocupades al sector serveis (sense tenir en compte aquelles

que treballen a l’administració pública) les que t enen uns percentatges més

elevats de contractes a temps parcial (17,9%), mentre que només el 2,5% dels

ocupats al sector industrial tenen aquest tipus de contracte.

3. Una altra aspecte que destaca és que un 48,5% de les persones que tenen un

contracte temporal fan una jornada a temps parcial , mentre que la mateixa

dada pel que fa als contractes indefinits és només del 9,1%. Per tant, la

temporalitat també va força lligada a la parcialitat de la jornada laboral.

4. El 23,1% de la població estrangera ocupada treballa a temps parcial, mentre la

mateixa dada pels autòctons és d l’11,3%. Els estrangers (fonamentalment els

no europeus) tenen uns percentatges d’ocupació a te mps parcial gairebé 12

punts superiors als observats pels autòctons.

5. Finalment destaca també que només el 4,8% dels ocup ats amb nivells alts de

formació tenen contractes a temps parcial, mentre que el percentatge de

parcialitat de les persones que treballen i tenen estudis baixos o mitjans és del

20%.

Amb totes aquestes dades podem afirmar que el perfil dels castelldefelencs/ques ocupats que

tenen contractes a temps parcial respon al d’una dona, un treballador del sector serveis

fora de l’àmbit públic (sobretot del sector de la h ostaleria i la restauració), una persona

de nacionalitat estrangera (fonamentalment d’origen no europeu), i/o un treballador amb

un nivell d’estudis inferior als universitaris. Aqu estes persones, a més, tenen un major

proporció de contractes temporals.


191

TAULA DE CONTINGÈNCIA: TIPUS DE JORNADA LABORAL I S EXE

124 89 213

89,9% 81,7% 86,2%

1,9 -1,9

14 20 34

10,1% 18,3% 13,8%

-1,9 1,9

138 109 247

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

A temps complert

A temps parcial


Total

Home Dona

Sexe

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: TIPUS DE JORNADA LABORAL I N ACIONALITAT

173 40 213

88,7% 76,9% 86,2%

2,2 -2,2

22 12 34

11,3% 23,1% 13,8%

-2,2 2,2

195 52 247

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

A temps complert

A temps parcial


Total


Nacionalitat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: TIPUS DE JORNADA LABORAL I N IVELL D'ESTUDIS

3 29 81 100 213

60,0% 82,9% 79,4% 95,2% 86,2%

-1,7 -,6 -2,6 3,5

2 6 21 5 34

40,0% 17,1% 20,6% 4,8% 13,8%

1,7 ,6 2,6 -3,5

5 35 102 105 247

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

A temps complert

A temps parcial


Total



Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: TIPUS DE JORNADA LABORAL I S ECTOR D'OCUPACIÓ

0 39 12 138 24 213

,0% 97,5% 92,3% 82,1% 96,0% 86,2%

-2,5 2,3 ,7 -2,7 1,5

1 1 1 30 1 34

100,0% 2,5% 7,7% 17,9% 4,0% 13,8%

2,5 -2,3 -,7 2,7 -1,5

1 40 13 168 25 247

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

A temps complert

A temps parcial


Total


pública


Total


192

TAULA DE CONTINGÈNCIA: TIPUS DE JORNADA LABORAL I T IPUS DE CONTRACTE LABORAL

160 17 177

90,9% 51,5% 84,7%

5,8 -5,8

16 16 32

9,1% 48,5% 15,3%

-5,8 5,8

176 33 209

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

A temps complert

A temps parcial


Total

Indefinit Temporal

Quin tipus de contractelaboral té?

Total

Tant o més important que saber el percentatge d’ocupats a temps parcial és conèixer la

proporció de persones ocupades involuntàriament a temps parcial, és a dir, aquelles que

voldrien treballar a temps complert i no poden perquè la feina que han trobat és a jornada

parcial. En el cas de Castelldefels aquesta proporció és del 55,9%.


193

Si comparem aquesta dada amb la observada per Catalunya i Espanya segons “la Encuesta de

Condiciones de Vida 2013” podem veure que a Castelldefels l’ocupació involuntària a

temps parcial és 1,4 punts percentuals inferior a l a registrada pel conjunt de Catalunya, i

més de 6 punts inferior també a la obtinguda pel to tal de l’estat espanyol.

TREBALL INVOLUTARI A TEMPS PARCIAL %

Castelldefels (Baròmetre 2016 ) 55,9%

Catalunya (ECV 20 13) 57,3%

Espanya (ECV 2013) 62,3%

Així doncs el 55,9% de les persones ocupades de Castelldefels que tenen una jornada de

treball a temps parcial voldrien treballar a temps complert, una dada lleugerament

inferior a la observada pel conjunt del país l’any 2013. Això vol dir que el 7,7% de totes

les persones ocupades que resideixen a la ciutat tr eballen a temps parcial de forma

involuntària.

Ubicació del lloc de treball dels ocupats

Una altra pregunta del qüestionari relacionada amb l’àmbit laboral feia referència a la ubicació

del lloc de treball de les persones ocupades. Les dades obtingudes ens mostren que; una mica

menys del 30% de les persones ocupades residents a Castelldefels treballa al mateix

municipi, per bé que el 32,9% ho fan a Barcelona, i el 31,7% a un altre municipi de la

comarca del Baix Llobregat. Només el 3,25% de les p ersones que treballen ho fan en

altres municipis de la demarcació de Barcelona, men tre que un 2,85% afirma no tenir un

lloc de treball fix.


194

Si ens fixem amb els resultats dels cens de l’any 2011 pel que fa als ocupats residents al

mateix municipi i comparem les dades amb les obtingudes per la nostra enquesta observem el

següent:

RESIDENTS OCUPATS AL MATEIX MUICIPI % Castelldefels (Baròmetre 2016 ) 29,3%

Castelldefels (Cens 2011) 36,3%

Baix Llobregat (Cens 2011) 32,7%

Catalunya (Cens 2011) 49,6%

Només el 29,3% de les persones de Castelldefels que treballen ho f an a la mateixa ciutat,

una dada 7 punts inferior a la registrada a la pròp ia ciutat segons el cens de l’any 2011, i

que es situa lleugerament per sota de la obtinguda a nivell comarcal (32,7%) fa 5 anys.

En canvi la diferència amb la registrada pel conjun t del país és enorme, ja que a

Catalunya gairebé la meitat dels ocupats treballen al mateix municipi (això sí amb dades

del 2011).


195

En tot cas, la proximitat amb Barcelona i el fet de formar part de l’àrea metropolitana expliquen

les diferencies amb el conjunt del país, però el desens que apunten les dades actuals

respecte a les registrades a la pròpia ciutat d’enç à de l’any 2011 poden ser un indicador

que posi de manifest una progressiva pèrdua del mun icipi pel que fa a la seva capacitat

de generar llocs de treball en comparació amb la re sta de municipis del Baix Llobregat, o

la constatació que les persones del poble que treba llen ho fan majoritàriament fora del

municipi degut a la menor qualificació de les feine s que existeixen a la ciutat (cal

recordar que el nivell d’estudis dels residents a l a vila és força elevat).

De totes maneres gairebé el 94% dels castelldefelen cs/ques que treballen ho fan o a la

pròpia ciutat o en municipis molt propers.

Fent un anàlisi més exhaustiu d’aquesta variable ens hem adonat que existeix una relació

d’associació significativa entre la ubicació del lloc de treball de les persones ocupades de

Castelldefels i el nivell d’estudis, la nacionalitat, el lloc de naixement, la situació laboral,

el tipus de contracte i el sector d’ocupació:

1. El 47% dels residents amb un baix nivell d’estudis treballen a Castelldefels

(ens referim als que no ho fan des de casa). I només el 17,3% dels universitaris

treballen a la ciutat.

2. També destaquem que una proporció d’estrangers m olt més elevada que la

mitjana treballa des de casa (gairebé un 10%) o no té un lloc de treball fix

(7,7%).

3. La majoria de persones ocupades nascudes al mate ix municipi treballa a la

ciutat (55%), una dada que duplica la mitjana obser vada.

4. D’altra banda, destaca també que el 16,2% dels castelldefelencs/ques que són

autònoms treballen des de casa, i el 13,5% no té un lloc fix de treball. Aquests

percentatges són molt més elevats que la mitjana global observada per cada cas.

5. Gairebé la meitat de les persones que treballen i t enen un contracte temporal

treballen a Castelldefels , una dada que també duplica la mitjana observada.

6. Finalment destaquem que pràcticament la meitat de les persones que treball en

en el sector industrial tenen ubicat el seu lloc de treball en un altre municipi

de la comarca. En canvi, una mica més d’un terç del s ocupats en el sector


196

serveis treballen a Castelldefels, una xifra més de 7 punts percentuals superior a

la mitjana.

Per tant, el perfil dels castelldefelecs/ques que estan ocupats i treballen al municipi respon al

d’una persona amb estudis baixos, nascuda a Castelldefels, que té un contracte temporal,

i/o que desenvolupa la seva activitat laboral en el sector serveis.

També podem deduir que una gran part dels llocs de treball que s’ofereixen a Castelldefe ls

són de poc valor afegit, ja que el 40% dels ocupats que tenen moltes dificultats,

dificultats o certes dificultats per arribar a fina l de mes treballen a la ciutat. O dit d’una

altra manera, aproximadament una de cada tres perso nes ocupades de Castelldefels que

treballen a la ciutat arriben a final de mes amb di ficultats.

D’altra banda, destaquem també que la meitat de les persones ocupades al sector

industrial treballen en altres municipis de la coma rca, i només el 5% ho fa a

Castelldefels.

Finalment també mereix ser esmentat que una proporc ió força més elevada que la

mitjana de persones estrangeres (17,7%) i autònomes (29,7%) treballa des de casa o no

té un lloc de treball fix.

TAULA DE CONTINGÈNCIA: UBICACIÓ DEL LLOC DE TREBALL I NIVELL D'ESTUDIS

0 0 3 8 11

,0% ,0% 2,9% 7,7% 4,5%

-,5 -1,4 -1,0 2,1

3 16 24 18 61

60,0% 45,7% 23,5% 17,3% 24,8%

1,8 3,1 -,4 -2,3

1 12 30 35 78

20,0% 34,3% 29,4% 33,7% 31,7%

-,6 ,4 -,7 ,6

1 5 42 33 81

20,0% 14,3% 41,2% 31,7% 32,9%

-,6 -2,5 2,3 -,3

0 1 1 6 8

,0% 2,9% 1,0% 5,8% 3,3%

-,4 -,1 -1,7 1,9

0 1 2 4 7

,0% 2,9% 2,0% 3,8% 2,8%

-,4 ,0 -,7 ,8

5 35 102 104 246

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Des de casa

A Castelldefels

En un altre municipi delBaix Llobregat

A Barcelona

A un altre municipi de lademarcació de Barcelona

No tinc un lloc de treballfix

Ontreballa?

Total



Total


197

TAULA DE CONTINGÈNCIA: UBICACIÓ DEL LLOC DE TREBALL I NACIONALITAT

6 5 11

3,1% 9,6% 4,5%

-2,0 2,0

47 14 61

24,2% 26,9% 24,8%

-,4 ,4

64 14 78

33,0% 26,9% 31,7%

,8 -,8

67 14 81

34,5% 26,9% 32,9%

1,0 -1,0

7 1 8

3,6% 1,9% 3,3%

,6 -,6

3 4 7

1,5% 7,7% 2,8%

-2,4 2,4

194 52 246

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Des de casa

A Castelldefels


A Barcelona



Ontreballa?

Total


Nacionalitat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: UBICACIÓ DEL LLOC DE TREBALL I LLOC DE NAIXEMENT

1 0 4 0 1 0 5 11

5,0% ,0% 4,5% ,0% 12,5% ,0% 7,7% 4,5%

,1 -,8 ,0 -,8 1,1 -1,5 1,5

11 3 21 2 1 6 17 61

55,0% 25,0% 23,6% 16,7% 12,5% 15,0% 26,2% 24,8%

3,3 ,0 -,3 -,7 -,8 -1,6 ,3

5 5 31 3 1 16 17 78

25,0% 41,7% 34,8% 25,0% 12,5% 40,0% 26,2% 31,7%

-,7 ,8 ,8 -,5 -1,2 1,2 -1,1

2 3 32 6 4 16 18 81

10,0% 25,0% 36,0% 50,0% 50,0% 40,0% 27,7% 32,9%

-2,3 -,6 ,8 1,3 1,0 1,0 -1,0

0 0 0 1 1 2 4 8

,0% ,0% ,0% 8,3% 12,5% 5,0% 6,2% 3,3%

-,9 -,7 -2,2 1,0 1,5 ,7 1,5

1 1 1 0 0 0 4 7

5,0% 8,3% 1,1% ,0% ,0% ,0% 6,2% 2,8%

,6 1,2 -1,2 -,6 -,5 -1,2 1,9

20 12 89 12 8 40 65 246

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Des de casa

A Castelldefels


A Barcelona



Ontreballa?

Total

Castelldefels



Un altremunicipi de



Un altremunicipi de


Lloc de naixement

Total


198

TAULA DE CONTINGÈNCIA: UBICACIÓ DEL LLOC DE TREBALL SITUACIÓ LABORAL

5 6 11

2,4% 16,2% 4,5%

-3,8 3,8

51 10 61

24,4% 27,0% 24,8%

-,3 ,3

72 6 78

34,4% 16,2% 31,7%

2,2 -2,2

71 10 81

34,0% 27,0% 32,9%

,8 -,8

8 0 8

3,8% ,0% 3,3%

1,2 -1,2

2 5 7

1,0% 13,5% 2,8%

-4,2 4,2

209 37 246

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Des de casa

A Castelldefels


A Barcelona



Ontreballa?

Total

Treballadorassalariat

Autònom/Empresari

(amb o sensetreballadors)

Quina és la seva situaciólaboral?

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: UBICACIÓ DEL LLOC DE TREBALL I TIPUS DE CONTRACTE LABORAL

4 1 5

2,3% 3,0% 2,4%

-,3 ,3

35 16 51

19,9% 48,5% 24,4%

-3,5 3,5

64 8 72

36,4% 24,2% 34,4%

1,3 -1,3

63 8 71

35,8% 24,2% 34,0%

1,3 -1,3

8 0 8

4,5% ,0% 3,8%

1,2 -1,2

2 0 2

1,1% ,0% 1,0%

,6 -,6

176 33 209

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Des de casa

A Castelldefels


A Barcelona



Ontreballa?

Total

Indefinit Temporal

Quin tipus de contractelaboral té?

Total


199

TAULA DE CONTINGÈNCIA: UBICACIÓ DEL LLOC DE TREBALL I SECTOR D'OCUPACIÓ

0 2 3 61 6 72

,0% 5,0% 23,1% 36,5% 24,0% 29,3%

-,6 -3,7 -,5 3,6 -,6

1 19 5 46 7 78

100,0% 47,5% 38,5% 27,5% 28,0% 31,7%

1,5 2,3 ,5 -2,0 -,4

0 16 4 50 11 81

,0% 40,0% 30,8% 29,9% 44,0% 32,9%

-,7 1,0 -,2 -1,4 1,2

0 3 0 4 1 8

,0% 7,5% ,0% 2,4% 4,0% 3,3%

-,2 1,7 -,7 -1,1 ,2

0 0 1 6 0 7

,0% ,0% 7,7% 3,6% ,0% 2,8%

-,2 -1,2 1,1 1,0 -,9

1 40 13 167 25 246

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

A Castelldefels


A Barcelona



Ontreballa

Total


pública


Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: UBICACIÓ DEL LLOC DE TREBALL I DIFICULTATS PER ARRIBAR A FINAL DE MES

4 22 38 8 72

30,8% 42,3% 31,7% 13,1% 29,3%

,1 2,3 ,8 -3,2

5 14 37 22 78

38,5% 26,9% 30,8% 36,1% 31,7%

,5 -,8 -,3 ,8

4 10 40 27 81

30,8% 19,2% 33,3% 44,3% 32,9%

-,2 -2,4 ,1 2,2

0 3 4 1 8

,0% 5,8% 3,3% 1,6% 3,3%

-,7 1,2 ,1 -,8

0 3 1 3 7

,0% 5,8% ,8% 4,9% 2,8%

-,6 1,4 -1,9 1,1

13 52 120 61 246

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

A Castelldefels


A Barcelona



Ontreballa

Total


Amb certadificultat

Amb certafacilitat



Total


200

Oferta formativa municipal adreçada als ocupats

Finalment, una de les preguntes dins l’àmbit laboral que incorporava el qüestionari tenia a

veure amb el coneixement que tenen les persones ocupades respecte l’oferta formativa que

l’ajuntament brida a aquest col·lectiu (persones que actualment estan treballant).

De les dades obtingudes es desprèn que només el 12,5% dels ocupats coneixen la oferta

formativa que l’ajuntament els hi ofereix.

Dels tests estadístics que hem realitzat en podem extreure el següent:

- El perfil de persones que treballen i que tenen un coneixement significativament

inferior a la mitjana sobre l’oferta formativa que l’ajuntament brinda als ocupats

respon al d’una persona no associada (no pertanyent a cap entitat del municipi),

un treballador/a que té problemes de salut (fonamen talment de caràcter

crònic/malalties de llarga durada), una persona que no treballa al sector públic,

els ocupats que tenen contractes indefinits, i/o aq uells que treballen a temps

complert.


201

TAULA DE CONTINGÈNCIA: CONEIXEMENT DE LA OFERTA FOR MATIVA QUE L'AJUNTAMENTADREÇA A LES PERSONES OCUPADES I ASSOCIACIONISME

6 25 31

27,3% 11,1% 12,6%

2,2 -2,2

16 200 216

72,7% 88,9% 87,4%

-2,2 2,2

22 225 247

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No

Coneix l'oferta formativaque l'ajuntament ofereixa les persones en actiu?

Total

Sí No

És membre d'algunaentitat/associació de

castelldefels?

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: CONEIXEMENT DE LA OFERTA FOR MATIVA QUE L'AJUNTAMENTADREÇA A LES PERSONES OCUPADES I TENIR ALGUNA MALAL TIA OBJECTIVA

0 31 31

,0% 14,2% 12,6%

-2,1 2,1

28 188 216

100,0% 85,8% 87,4%

2,1 -2,1

28 219 247

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Sí No

Pateix vostè algunamalaltia crònica,

discapacitat física,problema sensorial o

transtorn mental?

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: CONEIXEMENT DE LA OFERTA FOR MATIVA QUE L'AJUNTAMENT ADREÇA A LES PERSONES OCUPA DES I SECTORD'OCUPACIÓ

0 3 1 19 8 31

,0% 7,5% 7,7% 11,3% 32,0% 12,6%

-,4 -1,1 -,5 -,9 3,1

1 37 12 149 17 216

100,0% 92,5% 92,3% 88,7% 68,0% 87,4%

,4 1,1 ,5 ,9 -3,1

1 40 13 168 25 247

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total


pública


Total

- -

-


202

TAULA DE CONTINGÈNCIA: CONEIXEMENT DE LA OFERTA FOR MATIVA QUE L'AJUNTAMENT ADREÇA A LES PERSONESOCUPADES I TIPUS DE CONTRACTE LABORAL

14 2 8 2 26

9,2% 7,1% 33,3% 40,0% 12,4%

-2,3 -,9 3,3 1,9

138 26 16 3 183

90,8% 92,9% 66,7% 60,0% 87,6%

2,3 ,9 -3,3 -1,9

152 28 24 5 209

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

Indefinit Temporal FuncionariNo té

contracte

Quin tipus de contracte laboral té?

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: CONEIXEMENT DE LA OFERTA FOR MATIVA QUE L'AJUNTAMENTADREÇA A LES PERSONES OCUPADES I TIPUS DE JORNADA L ABORAL

23 8 31

10,8% 23,5% 12,6%

-2,1 2,1

190 26 216

89,2% 76,5% 87,4%

2,1 -2,1

213 34 247

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Sí

No


Total

A tempscomplert

A tempsparcial


Total

RESUM DE L’ÀMBIT LABORAL

TAXA D’ACTIVITAT La taxa d’activitat a Castelldefels s’ha mantingut estable durant el període 2011-2016 situant-se per sobre del 70%, cosa que no ha succeït en el conjunt de Catalunya on, durant aquest període de temps, ha disminuït en més de 3 punts La taxa d’activitat de Castelldefels des del 2011 fins el 2016 sempre ha estat superior a la catalana, per bé que si ens fixem en les dades del 2016 observem que aquesta distància s’ha eixamplat i que actualment és gairebé 8 punts percentuals superior a la registrada pel conjunt del país (mentre que la diferència era de 6,2 punts l’any 2011). Si el mercat laboral fos un espai on homes i dones s’hi relacionessin en condicions d’igualtat, hauríem de tenir una proporció semblant d’homes i dones declarant-se actius. La realitat, però, és que la diferencia entre l’activitat de les dones (62,2%) i la dels homes (78,4%) a Castelldefels és de 16,2 punts percentuals, i a Catalunya (amb dades de la EPA pel primer trimestre del 2016) de 10 punts. Per tant la desigualtat de gènere pel que fa a la taxa d’activitat a Castelldefels és significativament més acusada que la observada pel conjunt del país. També destaca que la taxa d’activitat entre la població estrangera a Castelldefels és del 78,4%, mentre que la dels autòctons es situa en 68,4%, una diferencia de 10 punts percentuals. En el cas de Catalunya aquesta diferència és de més de 16 punts (segons les dades de la EPA del 1er trimestre de 2016). El fet que la immensa majoria dels estrangers siguin persones joves en edat de treballar és l’explicació més plausible. Ara bé, que la diferència sigui més accentuada a Catalunya que a Castelldefels es deu fonamentalment a les particularitats de la població estrangera del municipi, la major part de la qual és europea, i no sud-americana i africana tal i com succeeix al conjunt del país.

TAXA D’OCUPACIÓ La taxa d’ocupació de Castelldefels es situa en el 59% (total de persones ocupades respecte al total de la població de 16 i més anys), una dada 7,6 punts percentuals superior a la registrada pel conjunt de Catalunya, segons les dades de l’EPA del primer trimestre de 2016. La diferència entre la taxa d’ocupació masculina (67,8%) i la femenina (50,2%) és a Castelldefels de més de 17 punts percentuals a favor dels homes. A Catalunya, tot i que també existeix aquesta desigualtat, la diferència no és tant accentuada (a saber, de gairebé 10 punts percentuals). El millor comportament de les taxes d’activitat i d’ocupació registrades a Castelldefels en comparació a les observades pel conjunt del país tenen fonamentalment dues explicacions. La primera té a veure amb l’estructura sociodemogràfica de la ciutat, a saber, estem davant d’una població menys envellida. I la segona té a veure amb les possibilitats reals de treballar i trobar feina, i és que tal i com veurem a continuació, el percentatge d’atur a la ciutat està per sota del registrat pel conjunt del país.

ELS INACTIUS

Els jubilats suposen un 17,5% del total de la població de 16 i més anys, un percentatge que no ha patit variacions significatives des de la última dada seriosa de referència de la qual podem disposar, a saber, les xifres del cens 2011, on el percentatge de jubilats es situava en el 16,2%, una xifra més de 6 punts percentuals inferior a la mitjana catalana d’aquell any, la qual era del 22,5%.

LA TAXA D’ATUR El percentatge d’atur (persones de 16 i més anys, que no treballen però busquen feina en relació a la població activa, a saber, els actius no ocupats) és a Castelldefels del 12,1%, mentre que la mateixa xifra observada pel conjunt del país, segons dades l’EPA del primer trimestre de 2016 era del 17,5%. Per tant, la taxa d’atur a Castelldefels es situa 5,4 punts percentuals per sota de la registrada a nivell de Catalunya.


204

TAXA DE COBERTURA DELS ATURATS

La taxa de cobertura de les persones de Castelldefels que es troben en situació d’atur és del 47,1%, una dada aproximadament 6 punts percentuals inferior que la registrada a nivell espanyol i català durant el mes de juny de 2016 segons les fonts del Ministerio de Empleo i Seguridad Social del Gobierno de España.

ATUR I GÈNERE L’atur a Castelldefels afecta pràcticament per igual tant a homes com a dones.

ATUR I NACIONALITAT La taxa d’atur de la població estrangera de Castelldefels és només del 10,3%, mentre que la dels nacionals espanyols és del 12,5%. La taxa d’atur de les persones immigrants d’origen estranger és lleugerament més baixa que la observada pels nacionals espanyols (2,2 punts percentuals). En canvi, si ens fixem amb les dades a nivell de Catalunya i Espanya ens trobem una dinàmica absolutament contraria, on les taxes d’atur de la població estrangera dupliquen les registrades per la població autòctona.

ATUR I EDAT L’atur afecta pràcticament de la mateixa manera a la població jove de 16 a 34 anys (13,75%) que als adults de 35 a 64 anys (11,5%)

ATUR I BARRI DE RESIDÈNCIA El percentatge d’atur a la zona 1 està 4,6 punts percentuals per sobre de la mitjana, en canvi, la taxa d’atur de la zona 3 es situa més de 4 punts per sota.

ATUR I NIVELL D’ESTUDIS Si calculem la taxa d’atur dels ciutadans de Castelldefels segons el seu nivell d’estudis observem que aquesta disminueix de forma dràstica a mesura que augmenta el nivell d’instrucció dels enquestats. Així doncs, la taxa d’atur de les persones amb estudis universitaris és només del 8%, del 9% entre les persones que disposen d’estudis mitjans (batxillerat superior i/o formació

professional), i de gairebé el 26% entre els ciutadans que com a màxim tenen els estudis elementals finalitzats.

ATUR CRÒNIC L’atur crònic (persones que porten un any o més desocupats) afecta aproximadament a una mica més de 2 de cada 4 persones aturades de la ciutat. Una dada molt similar a la registrada tant a nivell nacional espanyol (57,7%) com pel conjunt de Catalunya (57,4%) segons les dades de la EPA calculades pel primer trimestre del 2016. L’atur crònic afecta sobretot als aturats que provenen del sector de la construcció, a les persones de 35 a 64 anys, i als desocupats residents a la zona 2.

ATUR I SECTORS D’ACTIVITAT De totes maneres, la immensa majoria de les persones aturades de Castelldefels provenen del sector serveis (64,7%), el 14,7% de la construcció, un altre 14,7% del sector industrial, i només el 5,8% de l’agrícola. I dels desocupats que provenen del sector serveis, gairebé la meitat (45%) treballaven al comerç.

FORMACIÓ DURANT L’ATUR El 44,1% dels aturats no ha fet cap curs ni acció formativa des de que s’ha quedat en situació de desocupació. El 68,4% de les persones que pateixen atur crònic han fet algun tipus de formació durant els més de dotze mesos que porten en situació de desocupació. Gairebé el 80% dels que estaven ocupats al sector de la construcció han fet algun tipus curs, per bé que segueixen sent el col·lectiu més afectat per l’atur crònic Són els aturats residents a la zona 2 els qui en major proporció han fet algun curs mentre estaven desocupats (80%), mentre que la mateixa dada pels residents a la zona 3 és només del 33%. El 56% de les dones aturades no ha fet cap formació, una dada que en el cas dels homes és significativament més baixa, a saber, del 43,8%


205

LA OFERTA FORMATIVA QUE OFEREIX L’AJUNTAMENT A LES PERSONES

ATURADES Gairebé 2 de cada 3 aturats coneix aquesta oferta formativa. La tipologia de persones desocupades que menys coneix la oferta formativa que des de l’ajuntament s’ofereix a les persones en situació d’atur són els joves (menors de 35 anys) i aquells que porten 11 mesos o menys sense feina. Del total de ciutadans de 16 a 64 anys de Castelldefels que estan a l’atur un 20,6% ha realitzat algun dels cursos que des de l’ajuntament s’ofereixen a aquest col·lectiu. I són aquells que porten més d’un any sense feina els qui en uns percentatges més elevats (31,6%) s’han apuntat en alguna d’aquestes accions formatives. Respecte a la valoració que fan els aturats que han realitzat alguna acció formativa organitzada per l’ajuntament, gairebé 3 de cada 4, després de fer-la, pensen que els hi ha resultat o els hi resultarà poc útil per trobar feina.

LA BORSA DE TREBALL MUNICIPAL Gairebé el 68% dels castelldefelencs/ques desocupats de la ciutat coneixen aquest servei, i el 41,2% l’han utilitzat alguna vegada. Són els joves de 16 a 34 anys els qui menys utilitzen i coneixen aquest recurs del consistori (més de la meitat no el coneix i només un 18% l’ha utilitzat alguna vegada). En canvi són les dones aturades les que solen utilitzar més aquest servei, a saber ho ha fet el 50% (recordem que la mitjana arriba al 42%). La valoració mitjana que fan els aturats que han utilitzat la borsa de treball alguna vegada és del 5,9 sobre 10.

Actualment només un 17,6% de les persones aturades utilitzen la borsa de treball de l’Ajuntament de Castelldefels per buscar feina, un mètode que ocupa la penúltima posició en el rànquing dels mecanismes que els aturats de la ciutat utilitzen per trobar un lloc de treball.

LLARS AMB TOTS ELS MEMBRES ACTIUS A L’ATUR

La quantitat de llars a Castelldefels que tenen tots els seus membres actius a l’atur suposa només el 3,5% del total. Una xifra significativament inferior a la registrada a nivell català (7,4%) i espanyol (8,7%) segons les dades de la EPA del primer trimestre del 2016.

ELS OCUPATS I ELS SECTORS D’ACTIVITAT

La immensa majoria del les persones ocupades de la ciutat treballen en el sector serveis (78,14%), el 16,2% ho fan en el sector industrial, un 5,26% en el sector de la construcció, i els que realitzen la seva activitat laboral en el sector agrícola no superen l’1%. Unes dades força similars a les registrades tant per Espanya com per Catalunya segons la EPA del primer trimestre de 2016. Del total de persones ocupades un 10,1% treballen com a funcionaris a l’administració pública, això vol dir que gairebé el 13% del total d’ocupats en el sector serveis ho fa en l’àmbit públic, una dada molt similar a la observada pel conjunt del país segons la EPA del primer trimestre de 2016. Del total de persones ocupades que treballen al sector privat dins l’àmbit dels serveis el 28,1% ho fa en el subsector del comerç, gairebé el 20% en el de l’hostaleria/restauració, un 15,6% en el sector consultoria / assessoria, el 10,2% en el sanitari, i un altre 10,2% treballen en el sector transports / logística / mecànica / aeronàutica. Les persones que treballen en el sector de la construcció són sobretot homes amb nivells de formació baixos. El perfil de les persones que treballen en el sector serveis obeeix sobretot al d’una dona, i pel que ens apunten les dades és el sector on el percentatge de població estrangera que hi treballa és significativament superior al dels nacionals espanyols. A més, si analitzem el sector serveis sense tenir en compte les persones que treballen com a funcionaris a l’administració pública, podem veure que els ocupats que tenen nivells elevats de


206

formació estan inserits en unes proporcions significativament més elevades que la mitjana en els subsectors de l’educació, la sanitat, i el tecnològic/ de la comunicació i el màrqueting. En canvi la majoria dels que tenen un nivell de formació baix treballen a l’hostaleria/restauració. Mentre que la proporció d’aquells que tenen un nivell formatiu mitjà i estan inserits en el sector del comerç és molt més elevada que la mitjana. Les dades també apunten a que els subsectors més ben remunerats són el sanitari, el de la consultoria i el de les telecomunicacions, mentre que el pitjor remunerat amb diferència és el de la hostaleria/restauració. La meitat dels estrangers d’origen no europeu que treballen ho fan el sector de la hostaleria/restauració. D’altra banda, tot indica a que el sector de l’administració pública és un dels més qualificats, i a més està força feminitzat, ja la immensa majoria dels castelldefelencs/ques que hi treballa tenen titulacions universitàries i són dones. El 40% d’aquestes persones viuen en llars que arriben a final de mes amb facilitat o molta facilitat, una proporció gairebé 16 punts percentuals superior a la mitjana. Finalment també destaca que el sector de la indústria està fortament masculinitzat. A més, gairebé la totalitat de les persones que hi treballen són nacionals espanyols, i la majoria té un nivell d’estudis mitjà.

ELS AUTÒNOMS A Castelldefels el 15,4% de les persones que treballen són autònomes, una dada molt similar a la observada a nivell de Catalunya segons els resultats de la EPA del primer trimestre de 2016 (16,5%) Del total de persones ocupades en règim d’autònom el 36,8% tenen treballadors al seu càrrec. El perfil/tipus ideal dels treballadors autònoms de Castelldefels és el d’una persona ocupada de 35 a 64 anys, que treballa al mateix municipi (en bona part des de casa), que resideix a la zona 3, i que viu en parella amb els seus fills.

ELS ASSALARIATS I LA TEMPORALITAT CONTRACTUAL

El 84,2% de les persones de Castelldefels que són assalariades (és a dir, que treballen dins el règim general) tenen un contracte indefinit, el 13,4% disposen d’un contracte temporal, i un 2,4% treballa sense contracte. La proporció de contractes temporals de les persones assalariades que viuen a Castelldefels és més de 4 punts percentuals inferior a la mateixa dada registrada pel conjunt del territori català. Són els joves (16-34 anys), les persones sense estudis, els estrangers (fonamentalment els no europeus), els ocupats en el sector serveis fora de l’administració pública (sobretot els que treballen el sector de l’hostaleria i la restauració), els assalariats que treballen a temps parcial, i els que tenen el seu lloc de treball a Castelldefels (descomptant els que treballen des de casa) els qui pateixen uns majors índex de temporalitat. A més, la remuneració salarial que tenen és molt menor a la que perceben els treballadors amb contractes indefinits, tant és així que el 57,6% de les persones ocupades amb un contracte temporal viuen en llars que tenen dificultats, certes dificultats o moltes dificultats per arribar a final de mes. Gairebé el 80% dels contractes temporals tenen una durada de com a màxim 6 mesos.

TIPUS DE JORNADA LABORAL DELS OCUPATS

El 86,2% dels ocupats treballen a temps complert, mentre que el 13,8% ho fa a temps parcial. Una dada pràcticament idèntica a la observada pel conjunt de Catalunya durant el primer trimestre del 2016. El perfil dels castelldefelencs/ques ocupats que tenen contractes a temps parcial respon al d’una dona, un treballador del sector serveis fora de l’àmbit públic (sobretot del sector de la hostaleria i la restauració), una persona de nacionalitat estrangera (fonamentalment de procedència no europea), i/o un treballador


207

amb un nivell d’estudis inferior als universitaris. Aquestes persones, a més, tenen un major proporció de contractes temporals. A Castelldefels l’ocupació involuntària a temps parcial és 1,4 punts percentuals inferior a la registrada pel conjunt de Catalunya, i més de 6 punts inferior també a la obtinguda pel total de l’estat espanyol. En resem, el 7,7% de totes les persones ocupades que resideixen a la ciutat treballen a temps parcial de forma involuntària.

UBICACIÓ DEL LLOC DE TREBALL DELS OCUPATS

Només el 29,3% de les persones de Castelldefels que treballen ho fan a la mateixa ciutat, una dada 7 punts inferior a la registrada a la pròpia ciutat segons el cens de l’any 2011, i que es situa lleugerament per sota de la obtinguda a nivell comarcal (32,7%) fa 5 anys. Això pot ser un indicador que posi de manifest una progressiva pèrdua del municipi pel que fa a la seva capacitat de generar llocs de treball en comparació a la resta de municipis de l’entorn, o la constatació que les persones del poble que treballen ho fan majoritàriament fora del municipi degut a la menor qualificació de les feines que existeixen a la ciutat. De totes maneres gairebé el 94% dels castelldefelencs/ques que treballen ho fan o a la pròpia ciutat o en municipis molt propers. El perfil dels castelldefelecs/ques que estan ocupats i treballen al municipi respon al d’una persona amb estudis baixos, nascuda a Castelldefels, que té un contracte temporal, i/o que desenvolupa la seva activitat laboral en el sector serveis. També podem deduir que una gran part dels llocs de treball que s’ofereixen a Castelldefels són de poc valor afegit, ja que el 40% dels ocupats que tenen moltes dificultats, dificultats o certes dificultats per arribar a final de mes treballen a la ciutat.

D’altra banda, destaquem també que la meitat de les persones ocupades al sector industrial treballen en altres municipis de la comarca, i només el 5% ho fa a Castelldefels.

OCUPATS QUE CONEIXEN L’OFERTA FORMATIVA QUE L’AJUNTAMENT

BRINDA A LES PERSONES QUE TREBALLEN

Només el 12,5% dels ocupats coneixen la oferta formativa que l’ajuntament els hi ofereix. El perfil de persones que treballen i que tenen un coneixement significativament inferior a la mitjana sobre l’oferta formativa que l’ajuntament brinda als ocupats respon al d’una persona no associada, i/o que té problemes de salut, i/o que no treballa al sector públic, i/o que té un contracte indefinit, i/o que treballa a temps complert.

2.8.- ÀMBIT ECONÒMIC

Dificultats per arribar a final de mes

El qüestionari de l’enquesta incorporava una pregunta per copsar fins a quin punt els

castelldefelencs/ques tenen dificultats per arribar a final de mes.

Segons les dades obtingues un 1,51% de la població viu en llars en les quals hi ha grans

dificultats per arribar a final de mes, un 8% assegura patir dificultats per passar el mes, el

25,1% de les llars tenen certes dificultats per fer-ho, el 43,5% dels castelldefelencs/ques viu en

llars que passen el mes amb certa facilitat, un 19,6% assegura arribar a final de mes amb

facilitat, mentre que un 2,3% ho fa amb molta facilitat.


209

Si comparem els resultats obtinguts per Castelldefels amb dades de l’Enquesta de Qualitat de

Vida de l’any 2011 per Catalunya i l’àrea metropolitana, les dades de “la Encuesta de Calidad

de Vida” de l’any 2013 per Catalunya i Espanya, i les dades del Baròmetre Inclusiu de

Viladecans de l’any 2015 obtenim la següent taula:

CAPACITAT DE LA LLAR PER ARRIBAR A FINAL DE MES

Amb molta

dificultat

Amb dificultat

Amb certa

dificultat

Amb certa

facilitat

Amb facilitat

Amb molta

facilitat Castelldefels (Baròmetre 2016) 1,5% 8% 25,1% 43,5% 19,6% 2,3%

Viladecans (Baròmetre 2015) 7,3% 12,9% 27,3% 31,5% 19,3% 1,6%

Àrea metropolitana (EQV 2011) 13% 14,9% 29,1% 26,7% 13,7% 1,2%

Catalunya (EQV 2011) 14,1% 14,7% 28,1% 25,5% 14,8% 1,6%

Catalunya (ECV 2013) 15,5% 21% 28,6% - - -

Espanya (ECV 2013) 18,6% 20,2% 28,2% - - -

Tot i que les dades responen a moments temporals diferents (la qual cosa complica

enormement les comparacions), i segurament l’any 2011, 2012 i 2013 van ser els pitjors de tota

la crisi econòmica, les dificultats de les llars de Castelldefels per a rribar a final de mes

sembla que són significativament menors que les obs ervades tant per Catalunya els

anys 2011 i 2013, per l’àrea metropolitana l’any 20 11, pel conjunt de l’estat espanyol l’any

2013, i per Viladecans l’any 2015.

Les llars de Castelldefels que tenen dificultats o moltes dificultats per arribar a final de mes

suposen el 9,5% del total, una dada 18,4 punts percentuals inferior a la registrada pel total de

l’àrea metropolitana l’any 2011, 19,3 punts inferior també a la registrada a nivell de Catalunya

l’any 2011, 27 punts percentuals més baixa que la registrada per tot Catalunya l’any 2013, 29,3

punts inferior a la calculada pel total d’Espanya l’any 2013, i 10,7 punts menor a la observada

per Viladecans l’any 2015.

D’altra banda, el percentatge de llars a Castelldefels que l’any 2016 arriben a final de mes amb

certa dificultat no presenta diferències massa rellevants amb les calculades pels diferents

àmbits territorials de comparació que estem utilitzant independentment de si parlem del 2011,

del 2013 o del 2015.

Finalment destaquem que la majoria de les llars de la ciutat (65,4%) arriba a final de més amb

facilitat, amb certa facilitat o amb molta facilitat, una dada més de 23 punts percentuals superior

a la registrada pel conjunt de l’àrea metropolitana i el global de Catalunya l’any 2011, i 13 punts

més elevada que la registrada per Viladecans l’any 2015.


210

Per tant, el percentatge de llars a la ciutat que tenen dific ultats o moltes dificultats per

arribar a final de mes és només del 9,5% una dada entre 18,4 i 27 punts percentuals inferior

a la registrada per Catalunya els anys 2011 i 2013 així com per l’àrea metropolitana l’any 2011,

i 10,7 punts menor a la observada pel municipi de Viladecans l’any 2015. De la mateixa

manera, la proporció de llars a Castelldefels que arriben a final de mes amb facilitat, certa

facilitat o molta facilitat és del 65,4%, una xifra més de 23 punts percentuals superior a les

dades observades a nivell de Catalunya i per l’àrea metropolitana de Barcelona l’any 2011, i 13

punts més elevada que la registrada a Viladecans l’any 2015. Finalment destaquem que una

quarta part de les llars del municipi arriben a fin al de mes amb certa dificultat, una

proporció molt similar a la observada per la resta d’àmbits de comparació territorials que estem

utilitzant independentment de l’any de referència utilitzat.

A l’hora de realitzar els tests estadístics de taules de contingència hem observat que aquesta

variable manté relacions d’associació significatives amb la nacionalitat, el lloc de naixement,

el nivell d’estudis, la tipologia de la unitat fami liar, la zona territorial de residència, l’atur i

la ubicació del lloc de treball dels ocupats de tal manera que:

1. El 20,3% de les persones estrangeres (sobretot els africans) viuen en llars

que tenen dificultats o moltes dificultats per arri bar a final de mes, una

proporció que en el cas dels nacionals espanyols és del 7,1%, una diferència

enorme.

2. El 18,8% de les persones amb un nivell baix d’estud is asseguren viure en llars

que pateixen dificultats o moltes dificultats per passar el mes, una dada duplica la

mitjana observada pel total de la població. En canvi, aquesta xifra només és del

3,8% en el cas de les persones que disposen d’estudis universitaris.

3. Gairebé el 30% dels aturats viuen en llars que ten en dificultats o moltes

dificultats per arribar a final de mes , una proporció 3 vegades més elevada que

la mitjana.

4. El 18,6% de les llars monoparentals afirmen tenir d ificultats o moltes

dificultats per arribar a final de mes, una xifra que duplica el percentatge obtingut

pel total de la població.

5. El 16% dels residents a la zona 1 viuen en llars qu e presenten dificultats o

moltes dificultats per arribar a finals de mes. En canvi, la mateixa dada pels que

resideixen a la zona 2 és només del 4,2%. El percentatge de persones de la zona 2

i 3 que viuen en llars que passen el mes amb facilitat o molta facilitat supera el 27%

i se situa 5 punts percentuals per sobre la mitjana.


211

6. La meitat de les persones de Castelldefels que h an nascut en municipis de la

resta de Catalunya viuen en llars que passen el mes amb facilitat o molta

facilitat.

7. El 42,6% dels castelldefelencs/ques que fa 5 o m enys anys que resideixen al

municipi afirmen que a la seva llar arriben a final de mes amb facilitat o molta

facilitat. Mentre que el 55,7% de les persones del municipi que porten tota la

vida residint a Castelldefels asseguren que la seva llar arriba a final de mes

amb certa facilitat.

8. Més del 20% de les persones que es relacionen me nys d’un cop al mes amb

la seva família mes propera viuen en llars que arri ben a final de mes amb

dificultats o moltes dificultats.

9. Finalment, si parlem de les persones ocupades, dest aca el fet que el 33,3%

dels que treballen a Barcelona resideixen en llars que passen el mes amb

facilitat o molta facilitat (una dada significativament més elevada que la mitjana),

mentre que gairebé el 31% dels que treballen a Cas telldefels manifesten

certes dificultats per arribar a finals de mes (un percentatge gairebé 10 punts

superior a la mitjana).

Així doncs, queda clar que les llars que tenen dificultats o moltes dificultat s per arribar a

final de mes, i per tant les més vulnerables són aq uelles formades per persones

estrangeres (sobretot de procedència africana, tot i que no només), persones amb un

nivell de formació baix, persones que no tenen una relació massa periòdica amb la seva

família més propera, llars on algun dels seus membr es actius està a l’atur, famílies

monoparentals, llars que resideixen a la zona 1, i, tot i que en menys mesura, llars on les

persones ocupades tenen ubicat el seu lloc de treba ll a Castelldefels.

En canvi, aquelles llars que arriben a final de mes amb faci litat o molta facilitat estan

formades generalment per persones de nacionalitat e spanyola (però també per una part

molt significativa d’estrangers d’origen europeu), gent amb un alt nivell d’estudis,

persones que resideixen a la zona 2 i 3 del municip i, castelldefelencs/ques nascuts en

altres municipis de la resta de Catalunya, resident s que porten 5 o menys anys vivint al

municipi, llars on les persones ocupades treballen a la ciutat de Barcelona, i, tot i que en

menys mesura, llars composades per persones que por ten tota la vida residint a la

ciutat.


212

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DIFICULTATS PER ARRIBAR A FI NAL DE MES I NACIONALITAT

23 15 38

7,1% 20,3% 9,5%

-3,5 3,5

84 16 100

25,9% 21,6% 25,1%

,8 -,8

150 23 173

46,3% 31,1% 43,5%

2,4 -2,4

67 20 87

20,7% 27,0% 21,9%

-1,2 1,2

324 74 398

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Amb dificultat omolta dificultat

Amb certa dificultat

Amb certa facilitat


Vostè diriaque a la sevallar arriben afinal de mes....

Total


Nacionalitat

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DIFICULTATS PER ARRIBAR A FINAL DE MES I LLOC DE NEIXAMENT

1 1 6 1 1 12 16 38

2,9% 5,0% 4,6% 6,3% 8,3% 12,6% 18,0% 9,5%

-1,4 -,7 -2,4 -,5 -,1 1,2 3,1

11 7 31 2 0 26 23 100

31,4% 35,0% 23,7% 12,5% ,0% 27,4% 25,8% 25,1%

,9 1,0 -,5 -1,2 -2,0 ,6 ,2

19 9 62 8 5 43 27 173

54,3% 45,0% 47,3% 50,0% 41,7% 45,3% 30,3% 43,5%

1,4 ,1 1,1 ,5 -,1 ,4 -2,8

4 3 32 5 6 14 23 87

11,4% 15,0% 24,4% 31,3% 50,0% 14,7% 25,8% 21,9%

-1,6 -,8 ,9 ,9 2,4 -1,9 1,0

35 20 131 16 12 95 89 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count



Amb certa facilitat



Total

Castelldefels



Un altremunicipi de



Un altremunicipi de


Lloc de naixement

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DIFICULTATS PER ARRIBAR A FI NAL DE MES I TIPOLOGIA FAMILIAR

8 30 38

18,6% 8,5% 9,5%

2,1 -2,1

14 86 100

32,6% 24,2% 25,1%

1,2 -1,2

14 159 173

32,6% 44,8% 43,5%

-1,5 1,5

7 80 87

16,3% 22,5% 21,9%

-,9 ,9

43 355 398

100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count



Amb certa facilitat



Total

Sí No


Total


213

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DIFICULTATS PER ARRIBAR A FI NAL DE MES I ZONA TERRITORIAL/BARRI DE RESIDÈNCIA

21 5 12 38

16,0% 4,2% 8,2% 9,6%

3,1 -2,4 -,7

43 27 30 100

32,8% 22,9% 20,4% 25,3%

2,4 -,7 -1,7

52 54 65 171

39,7% 45,8% 44,2% 43,2%

-1,0 ,7 ,3

15 32 40 87

11,5% 27,1% 27,2% 22,0%

-3,6 1,6 1,9

131 118 147 396

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count



Amb certa facilitat



Total



Muntanyeta



ments


Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DIFICULTATS PER ARRIBAR A FI NAL DE MES I NIVELL D'ESTUDIS

4 19 10 5 38

16,0% 19,6% 6,9% 3,8% 9,5%

1,1 3,9 -1,3 -2,8

9 36 36 19 100

36,0% 37,1% 25,0% 14,4% 25,1%

1,3 3,1 ,0 -3,5

10 35 71 57 173

40,0% 36,1% 49,3% 43,2% 43,5%

-,4 -1,7 1,8 -,1

2 7 27 51 87

8,0% 7,2% 18,8% 38,6% 21,9%

-1,7 -4,0 -1,1 5,7

25 97 144 132 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count



Amb certa facilitat



Total



Total


214

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DIFICULTATS PER ARRIBAR A FI NAL DE MES I TEMPS DE RESIDÈNCIA AL MUNICIPI

4 4 12 6 2 10 38

5,7% 8,5% 15,8% 9,1% 5,6% 9,7% 9,5%

-1,2 -,3 2,1 -,1 -,9 ,1

18 10 13 16 13 30 100

25,7% 21,3% 17,1% 24,2% 36,1% 29,1% 25,1%

,1 -,6 -1,8 -,2 1,6 1,1

39 13 37 28 14 42 173

55,7% 27,7% 48,7% 42,4% 38,9% 40,8% 43,5%

2,3 -2,3 1,0 -,2 -,6 -,6

9 20 14 16 7 21 87

12,9% 42,6% 18,4% 24,2% 19,4% 20,4% 21,9%

-2,0 3,7 -,8 ,5 -,4 -,4

70 47 76 66 36 103 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count



Amb certa facilitat



Total


Menys de5 anys

Entre 5 i10 anys

Entre 11 i15 anys

Entre 16 i20 anys

Més de20 anys


Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DIFICULTATS PER ARRIBAR A FI NAL DE MES I FREQÜÈNCIA RELACIONAL AMB LA SEVA FAMÍ LIA MÉS PROPERA

9 9 9 10 1 38

9,9% 5,2% 11,4% 20,8% 20,0% 9,6%

,1 -2,6 ,6 2,8 ,8

30 38 23 8 1 100

33,0% 22,1% 29,1% 16,7% 20,0% 25,3%

1,9 -1,3 ,9 -1,5 -,3

33 87 34 16 1 171

36,3% 50,6% 43,0% 33,3% 20,0% 43,3%

-1,5 2,6 -,1 -1,5 -1,1

19 38 13 14 2 86

20,9% 22,1% 16,5% 29,2% 40,0% 21,8%

-,2 ,1 -1,3 1,3 1,0

91 172 79 48 5 395

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count



Amb certa facilitat



Total

Cada dia

Una odiverses

vegades ala setmana

Una odiversesvegadesal mes

Una odiverses

vegades al'any Mai

Amb quina freqüència es relaciona amb la seva família méspropera? (la que no viu a la mateixa llar)

Total


215

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DIFICULTATS PER ARRIBAR A FI NAL DE MES I UBICACIÓ DEL LLOC DE TREBALL DELS OCUP ATS

4 5 4 0 0 13

5,6% 6,4% 4,9% ,0% ,0% 5,3%

,1 ,5 -,2 -,7 -,6

22 14 10 3 3 52

30,6% 17,9% 12,3% 37,5% 42,9% 21,1%

2,3 -,8 -2,4 1,2 1,4

38 37 40 4 1 120

52,8% 47,4% 49,4% 50,0% 14,3% 48,8%

,8 -,3 ,1 ,1 -1,9

8 22 27 1 3 61

11,1% 28,2% 33,3% 12,5% 42,9% 24,8%

-3,2 ,8 2,2 -,8 1,1

72 78 81 8 7 246

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

% within On trebala

Adjusted Residual

Count

% within On trebala

Adjusted Residual

Count

% within On trebala

Adjusted Residual

Count

% within On trebala

Adjusted Residual

Count

% within On trebala



Amb certa facilitat



Total

ACastelldefels





On treballa

Total

TAULA DE CONTINGÈNCIA: DIFICULTATS PER ARRIBAR A FI NAL DE MES I ATUR

13 15 10 38

5,3% 12,8% 29,4% 9,5%

-3,7 1,4 4,1

52 28 20 100

21,1% 23,9% 58,8% 25,1%

-2,4 -,4 4,7

121 49 3 173

49,0% 41,9% 8,8% 43,5%

2,8 -,4 -4,3

61 25 1 87

24,7% 21,4% 2,9% 21,9%

1,8 -,2 -2,8

247 117 34 398

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count

Adjusted Residual

Count



Amb certa facilitat



Total




Desocupats(aturats)


Total

RESUM DE L’ÀMBIT ECONÒMIC

COM ARRIBEN A FINALS DE MES LES

LLARS DE CASTELLDEFELS?

El percentatge de llars a la ciutat que tenen dificultats o moltes dificultats per arribar a final de mes és només del 9,5% una dada entre 18,4 i 27 punts percentuals inferior a la registrada per Catalunya els anys 2011 i 2013, així com per la observada a l’àrea metropolitana l’any 2011, i 10,7 punts menor a la calculada pel municipi de Viladecans l’any 2015. De la mateixa manera, la proporció de llars a Castelldefels que arriben a final de mes amb facilitat, certa facilitat o molta facilitat és del 65,4%, una xifra més de 23 punts percentuals superior a les dades observades a nivell de Catalunya i l’àrea metropolitana de Barcelona l’any 2011, i 13 punts més elevada que la registrada a Viladecans l’any 2015. Destaquem també que una quarta part de les llars del municipi arriben a final de mes amb certa dificultat, una proporció molt similar a la observada per la resta d’àmbits de comparació territorials que estem utilitzant independentment de l’any de referència utilitzat.

TIPOLOGIA DE LLARS QUE ARRIBEN A

FINAL DE MES AMB DIFICULTAT O MOLTES DIFICULTATS

Les llars que tenen dificultats o moltes dificultats per arribar a final de mes, i per tant les més vulnerables són aquelles formades per persones estrangeres (sobretot de procedència africana, tot i que no només), persones amb un nivell de formació baix, persones que no tenen una relació massa periòdica amb la seva família més propera, llars on algun dels seus membres actius està a l’atur, famílies monoparentals, llars que resideixen a la zona 1, i, tot i que en menys mesura, llars on les persones ocupades tenen ubicat el seu lloc de treball a Castelldefels.

TIPOLOGIA DE LLARS QUE ARRIBEN A FINAL DE MES AMB FACILITAT O

MOLTA FACILITAT

Aquelles llars que arriben a final de mes amb facilitat o molta facilitat estan formades generalment per persones de nacionalitat espanyola (però també per una part molt significativa d’estrangers d’origen europeu), gent amb un alt nivell d’estudis, persones que resideixen a la zona 2 i 3 del municipi, castelldefelencs/ques nascuts en altres municipis de la resta de Catalunya, residents que porten 5 o menys anys vivint al municipi, llars on les persones ocupades treballen a la ciutat de Barcelona, i, tot i que en menys mesura, llars composades per persones que porten tota la vida residint a la ciutat.


217

ANNEX 1: EL QÜESTIONARI DEL NEOBARÒMETRE INCLUSIU

DE CASTELLDEFELS 2016


218

[núm. enquesta]

DADES DE FILTRE

Vostè viu a Castelldefels? Vostè té 16 o més anys? / franja edat que ens interessa 1.- Quin és el seu gènere? (sexe)

1. Home 2. Dona 2.- Quina edat té?

1. Entre 16 i 34 anys 2. entre 35 i 64 anys 3. 65 anys i més 3.- Quina és la seva nacionalitat?

1. Espanyola/catalana 2. Estrangera. QUINA?: 4.- On va néixer?

1. A Castelldefels 2. A un altre municipi de la comarca del baix Llobregat 3. A Barcelona 4. A un altre municipi de la resta de la demarcació/província de Barcelona 5. A un altre municipi de la resta de Catalunya 6. A un altre municipi de la resta d’Espanya 7. A l’estranger 5.- A quina zona o barri del poble viu?

1. Al Castell-Poble Vell, el Centre o Vistalegre 2. A can Roca, els Canyars, a Montmar,o la Muntanyeta

3- A la Pineda, a Lluminetes, al Baixador, al Poal, a Bellamar, a les Botigues, al camí Ral, a can Bou, a can Vinader, a Granvia Mar, o a Marisol

4. Altra. Quin carrer?:

Dia DD

Mes DD

Any DDDD

[Data 1] Data de realització

6.- Amb qui viu?

1. Sol/a 2. Amb la seva parella 3. Amb la seva parella i fills/es 4. Amb el seu fill/a o fills/es 5. Amb amics/gues o companys de pis 6. Amb els pares (pare, mare i germans, si és el cas) 7. Amb el pare o la mare (1 dels 2 i germans si és el cas) 8. Amb la parella i el pare/mare 9. Amb el fill/es i el pare/mare 10. Altres. AMB QUI VIU?:


219

8.- Quin és el seu nivell de coneixement de les llengües següents

Llengües L’entén vostè?

1.Sí 2.No (finalitza)

El sap parlar? 1.Sí 2.No

El sap llegir? 1.Sí

2.No (finalitza)

El sap escriure? 1.Sí 2.No

Català Castellà Anglès Entén o parla algun altra idioma?: Quin:

Quin?: Quin?: 9.- Està satisfet de viure a Castelldefels?

1. Molt satisfet. 2. Satisfet. 3. Ni satisfet ni insatisfet. PER QUÈ?: 4. Insatisfet. PER QUÈ?: 5. Molt insatisfet. PER QUÈ?: 99. Ns/Nc

7.- Quin és el seu nivell màxim d’estudis assolit? Em refereixo als estudis acabats 1. No sap llegir ni escriure 2. Sense estudis 3. Estudis elementals no acabats 4. Estudis elementals acabats (ESO, Graduat escolar, EGB) 5. Batxillerat, BUP, COU, PREU acabat 6. FPI, FPII, Cicles Formatius de grau mig o superior acabats 7. Estudis universitaris acabats (diplomatura, llicenciatura, grau) 99. NS/NC

10.- Quin any va venir a viure a Castelldefels? O hi ha viscut sempre?

0. Hi ha viscut sempre

L’any:

11.- Si pogués triar, on li agradaria viure?

1. Al mateix habitatge on viu 2. A la mateixa zona/barri de Castelldefels, però a un altre habitatge 3. A un altre zona/barri de Castelldefels 4. A un altre municipi de la resta de Catalunya 5. A un altre municipi de la resta d’Espanya 6. A l’estranger 7. No té preferències (no suggerir)

12.- Valori en una escala del 0 al 10 el seu grau de satisfacció sobre l’estat dels següents aspectes del seu barri (sent 0 gens satisfet i 10 molt satisfet) L’estat dels carrers L’estat de l’entorn urbà (façanes, edificis, mobiliari urbà) L’estat de les zones verdes i d’esbarjo (places, parcs, jardins) La convivència El nivell de seguretat del seu barri El nivell de seguretat de Castelldefels en general El transport públic urbà (és a dir l’autobús urbà de Castelldefels ) El transport públic interurbà (és a dir el tren i els autobusos que connecten Castelldefels amb altres pobles i ciutats)

La qualitat global de la zona on viu Indiqui’m quin és el grau de satisfacció global amb el seu habitatge


220

13.- El seu habitatge te problemes de sorolls produïts pels veïns o procedents de l’exterior (trànsit, negocis, fabriques, oci nocturn, etc.) 1. Sí. DE QUIN TIPUS?: 2. No 99. Ns/Nc

14.- Vostè ha estat víctima d’algun delicte en el darrer any a Castelldefels?

1. Sí. DE QUIN TIPUS?: 2. No 99. Ns/Nc

15.- Actualment vostè és membre o pertany a alguna entitat o associació de Castelldefels? (veïnal, sindical, empresarial, juvenil, de gent gran, esplai, ecologista, benèfica, mediambiental, política, esportiva, comercial) 1.- Sí i hi participa activament. QUIN TIPUS D’ENTITAT ÉS?:

2. Sí però hi participa de forma poc activa QUIN TIPUS D’ENTITAT ÉS?:

3. No 99. Ns/Nc

16.- On viu la seva família més propera? (ens referim a la família que nou viu a la mateixa llar)

1. A la mateixa escala 2. Al mateix barri 3. A Castelldefels però a un altre barri/zona 4. A un altre municipi del baix Llobregat 5. A Barcelona 6. A un altre municipi de la província de Barcelona 7. A un altre municipi de Catalunya 8. A un altre municipi d’Espanya 9. A un altre municipi de l’estranger 10. No té família propera (passa a la pregunta 18) 11. No ho sé (no suggerir) 99. Nc

17.- Amb quina freqüència es relaciona amb la seva família més propera? (la que no

viu a la mateixa llar)

1. Cada dia 2. Una o diverses vegades a la setmana 3. Una o diverses vegades al mes 4. Una o diverses vegades a l’any 5. Mai 99. Ns/Nc


221

18.- Com definiria la relació que té vostè amb les següents persones?

1.Molt bona

2.Més aviat bona

3.Més aviat dolenta

4.Molt dolenta

5.No hi tinc cap relació

6.Atres

Amb els membres de la seva llar

(viu sol)

Amb la seva família més propera (no té família propera)

Amb els seus amics de Castelldefels

(no té amics a

Castelldefels)

Amb els seus veïns/veïnat

(no té veïns)

19.- Actualment a la seva llar hi ha problemes econòmics que impedeixen fer front a les despeses de la hipoteca o lloguer, pagar els rebuts d’aigua, gas, calefacció, electricitat, comunitat o comprar aliments?

MULTIRESPOSTA

1. Sí, no podem o necessitem ajuda per fer front a les despeses de la hipoteca o el lloguer

2. Sí, no podem o necessitem ajuda per fer front a les despeses dels rebuts d’aigua, gas, calefacció, electricitat o comunitat

3. Sí, no podem o necessitem ajuda per fer front a les despeses per fer la compra (aliments)

4. No, no tenim cap d’aquests problemes (passa a la pregunta 21)

20.- Qui l’ajuda a fer front a aquestes despeses?

MULTIRESPOSTA

1. L’ajuntament de Castelldefels (passa a la pregunta 22) 2. Els veïns (passa a la pregunta 22) 3. La família (passa a la pregunta 22) 4. Els amics (passa a la pregunta 22) 5. Coneguts, companys de feina o estudis (passa a la pregunta 22) 6. Entitats socials / associacions sense ànim de lucre (passa a la pregunta 22) 7. Altres administracions (Generalitat, Estat, etc.) (passa a la pregunta 22) 8. Altres persones o organitzacions. Quines?: (passa a la pregunta 22)

9. Ningú (passa a la pregunta 22)

21.- Si vostè es trobés en un moment de necessitat i tingués problemes econòmics, a qui demanaria ajuda? Es a dir, amb qui podria comptar que realment pogués ajudar-lo? O creu que ningú el podria ajudar? (NO LLEGIR OPCIONS DE RESPOSTA)

MULTIRESPOSTA 1. Els amics 2. La família 3. Els veïns 4. Els companys de feina o estudis 5. Els Serveis Socials de l’Ajuntament de Castelldefels 6. Els bancs 7. Alguna entitat o associació sense ànim de lucre 8. Altres. Qui:?: 9. Ningú 99. Ns/Nc


222

22.- En els darrers 12 mesos s’ha adreçat alguna vegada als Serveis Socials de l’ajuntament de Castelldefels per demanar ajut, suport, orientació o informació? 1. Sí 2. No 99. Ns/Nc

23.- Segons la seva opinió, creu que existeix una situació de conflicte a Castelldefels entre els autòctons i les persones immigrants d’origen estranger?. 1. Sí. PER QUÈ?: 2. No 99. Ns/Nc

24.- Vostè, personalment, ha tingut algun problema o conflicte amb alguna persona del poble en el darrer any? 1. Sí. DE QUIN TIPUS?: 2. No (passa a la pregunta 26) 99. Ns/Nc

25.- Quin era l’origen d’aquesta persona 1. Espanyol/català 2. Immigrant d’origen estranger 99. Ns/Nc

26.- Actualment com qualificaria el seu estat de salut

1. Molt Bo 2. Bo 3. Regular 4 Dolent 5 Molt dolent 99. Ns/Nc

27.- Estat de salut objectiu 1.SI 2.NO 99Ns/Nc Té vostè alguna malaltia o problema de salut crònic o de llarga durada? Per exemple: fatiga crònica, diabetis, hipertensió, insuficiència cardíaca, artritis, artrosi, obesitat, etc (deixar clar que n’hi moltes més).

Pateix alguna discapacitat o problema físic que afecti a la seva capacitat de moviment (Que limiti la seva mobilitat / mobilitat reduïda)?

Pateix alguna discapacitat o problema sensorial? Per exemple: invidència o sordera

Pateix algun trastorn mental o problema psicològic? Per exemple: ansietat, depressió, pànic, fòbia, trastorns d’estat d’ànim, etc. (deixar clar que n’hi ha moltes més)

28.- A banda de l’assistència sanitària pública, disposa vostè d’una mútua sanitària privada?

1. Sí 2. No 99. Ns/Nc


223

(AVISAR QUE JA QUEDA POC)

[BLOC ATURATS (RESPOSTES 4 I 5 DE LA PREGUNTA 29)]

29.- Quina de les següents situacions és la seva?/ És a dir,

quina és la seva activitat principal:

1. Treballa (passar a pregunta 39) 2. Estudia (passar a pregunta 46) 3. Treballa i estudia (passar a pregunta 39) 4. No treballa però busca feina i cobra l’atur o alguna altra ajuda econòmica de l’Estat (Passar a pregunta 30)

5. No treballa però busca feina i no cobra l’atur ni cap altra ajuda econòmica de l’Estat (Passar a pregunta 30)

6. Dedicació a les tasques de la llar (passar a pregunta 46) 7. És jubilat/da i cobra algun tipus de pensió (passar a pregunta 46)

8. És jubilat/da i no cobra cap tipus de pensió (passar a pregunta 46)

9. No treballa, ni estudia, ni busca feina (passar a pregunta 46)

10. Invalidesa laboral (passar a pregunta 46) 11. Cobra el PIRMI o la RMI (Renda Mínima Inserció) (passar a pregunta 46)

12. Altres (no suggerir). Especifiqueu-les:

30.- Quants mesos seguits fa que no treballa i busca feina? Temps en mesos: 99. NS/NC

31.- En quin sector d’ocupació realitzava la seva última activitat laboral? 1. Agricultura 2. Indústria 3. Construcció 4. Serveis. EN QUIN SECTOR D’ACTIVITAT? (comerç, restauració/hostaleria, etc):

5. Administració pública. 6. No ha treball mai encara 99. NS/NC

32.- Coneix la oferta formativa que l’ajuntament de Castelldefels ofereix als aturats? 1. Sí 2. No 99. NS/NC

33.- Ha fet algun dels cursos que l’ajuntament de Castelldefels ofereix als aturats? 1. Sí (passa a la pregunta 34) 2. No (passa a la pregunta 35) 99. NS/NC

34.- Creu que aquesta formació que ha fet li serà útil per trobar feina? 1. Molt útil (passa a la pregunta 36) 2. Bastant útil (passa a la pregunta 36) 3. Poc útil (passa a la pregunta 36) 4. Gens útil (passa a la pregunta 36)


224

[BLOC TREBALLADORS. RESPOSTES 1 I 3 DE LA PREGUNTA 29]

35.- Des de que està a l’atur ha fet algun tipus de formació? 1. Sí (passa a la pregunta 36) 2. No (passa a la pregunta 36) 99. NS/NC

36.- Coneix la borsa de treball de l’ajuntament de Castelldefels? 1. Sí, la conec però no l’he utilitzat mai. PER QUÈ?: (passa a la pregunta 38)

2. Sí, la conec i l’he utilitzat alguna vegada (passa a la pregunta 37) 3. No la conec (passa a la pregunta 38) 99. NS/NC

37.- Del 0 al 10, quina valoració fa del funcionament de la borsa de treball de l’Ajuntament de Castelldefels, sent 0 funciona molt malament i 10 funciona molt bé ? NOTA: SI LA NOTA ÉS INFERIOR A 5 PREGUNTAR: PER QUÈ?:

99. NS/NC

38.- A través de quins mitjans està buscant feina? Múltiple resposta

1. A través de l’INEM o del SOC (Servei Ocupació de Catalunya) passar a pregunta 46 2. A través d’una ETT (Empresa de Treball Temporal) passar a pregunta 46 3. A través de familiars o d’amics o coneguts de familiars passar a pregunta 46 4. A través d’amics o coneguts seus passar a pregunta 46 5. A través d’anuncis a diaris, revistes, cartells, etc. passar a pregunta 46 6. Estic enviant el CV i/o anant a les empreses directament passar a pregunta 46 7. A través d’oposicions o concursos passar a pregunta 46 8. A través de la borsa de treball de l’ajuntament de Castelldefels passar a pregunta 46 9. A través d’un sindicat o organització empresarial passar a pregunta 46 10. A través d’Internet passar a pregunta 46 11. Utilitzo altres mitjans. QUINS?: passar a pregunta 46

99. Ns/Nc passar a pregunta 46

39.- En quin sector d’ocupació treballa? 1. Agricultura 2. Indústria 3. Construcció 4. Serveis. EN QUIN SECTOR D’ACTIVITAT? (comerç, restauració/hostaleria, etc):

5. Administració pública. 99. NS/NC

40.- Coneix l’oferta formativa que l’Ajuntament ofereix a les persones en actiu (que treballen)?

1. Sí 2. No


225

[TOTHOM DE NOU] AVISAR QUE JA ESTEM

41.- On es troba el seu lloc de treball habitual?

1.Treballa des de casa 2. Treballa a Castelldefels 3. Treballa a un altre municipi de la comarca del Baix Llobregat 4. Treballa a Barcelona 5. Treballa a un altre municipi de la resta de la província de BCN 6. Treballa en un altre municipi de la resta de Catalunya 7. Treballa en un altre municipi de la resta d’Espanya 8. Treballa en un altre municipi de l’estranger 9. No te un lloc fix de treball 99. Ns/Nc

42.- Quina és la seva situació laboral actual?

1. Treballador assalariat (passa a la pregunta 43) 2. Empresari/Autònom sense treballadors (passa a la pregunta 44) 3. Empresari/Autònom amb treballadors (passa a la pregunta 44) 4. Altres (no suggerir). QUINA SITUACIÓ?: 99. Ns/Nc

43.- Quin tipus de contracte laboral té?

1. Contracte indefinit 2. Contracte temporal. QUINA DURADA TÉ EN MESOS?: 3. És funcionari (plaça fixa de per vida a l’administració pública) 4. No té contracte (treballa sense contracte) 5. Altra situació (no suggerir). QUINA: 99. Ns/Nc

44.- Quin tipus de jornada laboral té? 1. A temps complert (passar a la pregunta 46) 2. A temps parcial (passar a la pregunta 45) 99. NS/NC

45.- Voldria treballar a temps complert?

1. Sí (Passar a pregunta 46) 2. No, ja li va bé tenir una jornada laboral a temps parcial Passar a pregunta 46

46.- Quantes persones viuen amb vostè a la mateixa llar (comptant-lo a vostè)?

TOTAL:

47.- Quantes de les persones que viuen amb vostè estan a l’atur? (comptant-lo a vostè)

TOTAL: 99. Ns/Nc

48.- Quantes de les persones que viuen amb vostè no treballen perquè no tenen edat per treballar, o són estudiants, o són jubilats, o no busquen feina etc.? (comptant-lo a vostè) TOTAL: 99. Ns/Nc


226

49.- Vostè diria que a la seva llar arriben a final de mes.... 1 Amb molta dificultat 2 Amb dificultat 3 Amb certa dificultat 4 Amb certa facilitat 5 Amb facilitat 6 Amb molta facilitat 99. Ns/Nc

EL BARÒMETRE INCLUSIU DE CASTELLDEFELS 2016. INFORME FINAL … · 1.1 .- PRESENTACIÓ El ... per...

Documents

Transcript of EL BARÒMETRE INCLUSIU DE CASTELLDEFELS 2016. INFORME FINAL … · 1.1 .- PRESENTACIÓ El ... per...