Número 11 // 5.000 exemplars // setembre 2013 // Castellbisbal

Inauguració del curs escolar de la mà de Jordi Pujol

Pujol enceta el curs escolar. Aquest cop Castellbisbal i no Rubí -ambudes comparteixen zona- ha acollit la inauguració del curs 2013-2014. Va ser el 5 de setembre, amb la presència de l’alcadessa de Castellbisbal, Dolors Conde, i la regidora d’educació de Rubí. Una setmana després començaven les classes als sis centres educatius de la vila; el 12 de setembre, els nens i nenes de primària i, l’endemà, l’alumnat de secundària.

Ajuntament de Castellbisbal

Passió per les furgonetes càmper. Fa 2 anys que el Dofyk’s és l’encarregat d’organitzar un esdeveniment entorn del popular vehicle, amb 150 participants que conviuen durant un cap de setmana. Ell ens explica en què consisteix. p. 8

Can Balasc es posposa. L’impopular abocador pateix un retard, a causa del nou moviment de la Generalitat, que reclama més garanties a les empreses i nous informes a organismes cantraris. p. 10

CIUTAT 3el diari de Castellbisbal · setembre de 2013

Castellbisbal se suma a la DiadaEls actes a la vigília de l’11 de setembre organitzats pel col·lectiu Capbreu compten amb l’assistència de 200 persones // Més de 900 castellbisbalencs s’inscriuen a la Via

Enguany la Diada ha pres un significat especial a causa de la importància del moment polític que

es viu, i Castellbisbal va contri-buir a la data celebrant els seus propis actes durant la vigília del dia 10, primer, i assistint a la ca-dena humana l'endemà. Sota el lema 'Fem Via', el Col·lectiu Cap-breu, amb el suport de l'ANC Cas-tellbisbal i l'Ajuntament de Cas-tellbisbal, ha organitzat els actes del 10-S, com ja porta fent en els últims anys. L'acte va començar passats dos quarts de 10 de la nit al Parc del Castell, lloc on hi ha situat l'Arbre de la Llibertat plan-tat a la Marxa per la Llibertat el 1976, davant d'unes 200 perso-nes, entre molts infants i perso-nes del món cultural, associatiu i polític de la vila, com l'exalcal-dessa, Conxi Llurba, de CiU.

Al seu discurs, una integrant del Capbreu va lliurar la placa commemorativa de la Diada, que sempre regalen a una enti-tat destacada del poble, a l'entitat Elenc Teatral de Castellbisbal, per la seva importància a la vida cultural de Castell-bisbal. La conductora de l'acte va remarcar que “a Castellbisbal sempre hi ha hagut una tradi-ció de teatre” i va fer un repàs de la història de l'entitat, la primera representació de la qual va ser a la inauguració d'El Casal Cultural i Re-creatiu a l'any 1973, i ja ha arribat a la cinquan-tena representacions. La propera obra que farà l'Elenc serà la di-vertida Pel davant i pel darre-ra. Una membre de l'entitat, Fina Torres, va pujar a l'es-cenari per recollir la placa i agrair el reconeixement.

Comença la marxaTot seguit, els presents van encendre les seves torxes i va començar la 6a Marxa de Torxes de Castellbisbal amb un recorregut pel poble fins al monument dedicat als màrtirs del 1714, situat a la confluència de l'Avinguda de Pau Casals i l'Avinguda Gaudí, davant de l'edifici de l'Ajuntament. Després de la

lectura del manifest, que recor-dava els fets del 1714, el director dels petits caramellaires, Jau-me Olivella, va marcar el to per animar els presents a cantar Els Segadors, i de manera simbòlica es va cremar el Decret de Nova Planta, acabant amb crits d'in-dependència.

A continuació, el grup es va di-rigir al pati del consistori, on va poder degustar cava i el mosca-tell regal de la Dolors Comas i el Jesús Las acompanyats amb coca. L'acte es va cloure amb el recital del jove Jordi Montáñez, també al pati, que va interpretar peces del seu segon àlbum, Cançons d'ara. L'autor protesta, que ja havia actuat a Castellbisbal amb mo-tiu del Correllengua l'any passat, anava acompanyat pel guitarris-ta Pau Romero del grup Verdcel i el teclista J.J. Caro.

Absència a l’ofrenaUn cop ja a la Diada, tots els grups municipals van fer la seva

tradicional ofrena floral a dos quarts de 10 del migdia al mo-nument als defensors del 1714. Tots excepte el PP, -com va fer a Barcelona tot i que per motius diferents- en discrepància amb el fet que enguany s’han avançat d’hora per fer compatibles els actes institucionals de l’Ajun-tament amb la cadena huma-na, canvi que el ple va aprovar el passat 29 de juliol gràcies als vots de CiU i AxC.

Els castellbisbalencs fan ViaLa Via Catalana no ha passat per la vila, així que els castell-bisbalencs i castellbisbalenques que desitjaven anar han hagut de desplaçar-se a altres muni-cipis. Gairebé 300 persones van baixar ben d'hora del matí fins a l'Ampolla, per cobrir una àrea susceptible de buits, mentre que 574 van acudir a Vallirana (set autocars) i una cinquan-tena a trams diferents, com Molins de Rei. Així doncs,

vora d’un miler de pota-rojos, tenint en compte els que no es van inscriure via ANC, van par-tir de Castellbisbal per donar suport a la cadena humana. Per

poder atendre la pluja de sol-licituds, poc més de 900, l’ANC de Castellbisbal va haver d'ei-xamplar els horaris d'atenció al públic al seu local.

OPINIÓ4 el diari de Castellbisbal · setembre de 2013

el diari de CastellbisbalEl diari dE CastEllbisbal no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE CastEllbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 11, setembre 20135.000 exemplars Imprès a Bermont Catalonia

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:Edició, redacció, fotografia i maquetació:

Anabel Raluydiaricastellbisbal@gmail.comPublicitat: publi.eldiaridecastellbisbal@gmail.comTelèfon: 936 857 683

Director comercial: Pau Ramell 674 359 203 Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889Dipòsit legal: L-1046-2011Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix Llobregat

editorial

Inici del curs escolar

Des del passat dia 12 de setembre, els nens i les nenes de Castell-bisbal, i de tota Catalunya, han tornat a la normalitat escolar. Els

hàbits familiars giren també cap a la rutina més pròpia dels horaris dels centres d’en-senyament després de l’inacabable període estiuenc dels més menuts de casa.

Un any més, el curs escolar ve marcat per la retallada de recursos del Departa-ment d’Ensenyament. Amb la pròrroga pressupostària, no només no es recupera la minva de la dotació econòmica, sinó que aquesta es consolida un any més. Un curs amb més alumnes als centres escolars ca-talans i menys docents, equació que difícil-ment pot donar un resultat positiu.

Igualment, el debat generat per l’infor-me del Síndic sobre la malnutrició dels in-fants a Catalunya té un vessant fonamental a l’àmbit escolar, on la detecció de situa-cions de risc per part dels equips pedagò-gics és important, així com la garantia per

a molts nenes i nenes de tenir al menys un àpat en condicions que és el servei de menjador escolar. Però també, en aquest cas, la disminució de les ajudes (beques menjador) pot generar un agreujament de la situació de moltes famílies.

Mentre que des del Govern de la Gene-ralitat s’apunta constantment a la crisi, a la relació amb l’Estat i al sistema de finan-çament autonòmic com a causants de les retallades dels serveis públics, a Castellbis-bal, a l’acte oficial d’inauguració del Curs Escolar, l’alcaldessa Dolors Conde va anun-ciar un increment per part del govern mu-nicipal (PSC-CiU) d’ajuts a les famílies, es-tudiants i centres de més del 50% respecte a l’any anterior.

Sovint, molt sovint, és l’administració local, els ajuntament, els que, conscients de la realitat en la que vivim, actuen amb decisió per intentar solucionar els proble-mes dels seus veïns amb una important dosi de realisme i possibilisme.

la foto del mes

Una vista privilegiada. Segur que els primers moradors que es van establir a Castellbisbal van tenir en compte que era un enclavament estratègic que domina bona part del territori, ara a cavall de les comarques limítrofs del Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Un dels llocs on es pot apreciar aquesta vista és a l’Ermita de Sant Vicenç, i també al Mirador, darrere del casal infantil, des d’on, com es veu a la imatge, es controlen els polígons industrials o l’estació de la Renfe.

Si vols fer-nos arribar les teves fotografies, ja sigui so-bre una notícia, o sobre algun tema que vulguis de-nunciar o que et cridi l’atenció, pots fer-ho enviant-la al correu: diaricastellbisbal@gmail.com

CIUTAT6 el diari de Castellbisbal · setembre de 2013

Hem tocat fons?

Castellbisbal ha tancat el mes d’agost amb 1.000 persones a les llistes d’atur del SOC,

després de finalitzar el juliol amb 988 persones sense feina. Les dades del 2013 ens mostren que les xifres de la desocupació se situen, sense moure’s ni una mica, en la forquilla 980-1.010 persones sense feina, després de batre el rècord al mes de febrer, quan es va tancar en 1.009, el màxim històric.

En aquests moments, el po-ble registra quasi bé el doble d’atur que l’agost de 2008 -quan hi havia 553 apuntades a les llistes del SOC- i una xifra simi-lar a la de l’agost de l’any pas-sat, que es va cloure amb 986 persones sense feina. Aquesta petita fluctuació, per tant, ens indica que no s’està generant feina en un nombre important i que hem entrat en una dinàmi-ca en què ja no es destrueixen llocs de treball, però tampoc

se’n creen de nous. La situació de Castellbisbal no és gens dife-rent a la de la comarca, que ha tancat l’agost amb 84.188 per-sones sense feina, 807 més que el mes de juliol. El Vallès Occi-dental presenta 36.779 aturats i aturades més que ara fa 4 anys, quan tenia 47.409 persones sense feina.

Aquestes xifres extremada-ment negatives, però, encara podrien ser pitjors, ja que mol-tes persones, quan han esgotat

els seus subsidis o han vist que no tro-ben feina de cap ma-nera, tendeixen a no renovar la seva de-manda al SOC i, per tant, no apareixen a les estadístiques publicades per la Ge-neralitat com a bus-cadors d’ocupació.

Tot això ens fa pensar en què si ja hem tocat fons; l’únic que ens queda ara és remuntar?

Mil persones de Castellbisbal figuren com a demandants de feina a les llistes d’atur del Servei d’Ocupació

Jordi Pujol inaugura el curs escolar

L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va ser el mestre de cerimònies en l’acte oficial d’inauguració del curs es-

colar a la zona de Rubí-Castellbisbal. Va ser el dia 5 de setembre a l’auditori d’Els Costals, on es van reunir uns 200 profes-sors dels centres educatius dels dos mu-nicipis, especialment de Castellbisbal.

Augment de les ajudesEl punt d’arrencada va ser a les 12 del migdia, amb la breu presentació de l’ac-te a càrrec de la coordinadora de Serveis Educatius de Rubí i Castellbisbal, Ro-ser Viladot. A continuació, dos alumnes de l’Escola Municipal de Música Miquel Blanch van interpreta una peça de violí.

La música va donar pas als parlaments, començant per l’alcaldessa i regidora d’Educació de Castellbisbal, Dolors Con-de. Tant ella com la regidora d’Educació rubinenca, Arés Tubau, van optar per elo-giar la tasca dels mestres d’ambdós mu-nicipis i van destacar la seva important contribució a la societat. Conde a més va voler reblar el caire social del nou equip

de govern en remarcar que el consistori que capitaneja ha augmentat enguany un 55% les ajudes a famílies, estudiants i cen-tres educatius del poble.

En canvi, el director dels Serveis Terri-torials del Departament d’Ensenyament al Vallès Occidental, Lluís Baulenas, va fer autocrítica del sistema educatiu, tot remar-cant els punts que cal millorar a partir del nou curs que comença.

Escola i paísEl centre de l’acte el va constituir el dis-curs de Jordi Pujol sota el títol ‘Mestres’. L’expresident va tenir unes paraules de reflexió, destacant la dificultat del mo-ment que s’està vivint actualment per la situació pressupostària, i va recordar les dificultats amb les que es troben els pro-fessors i professores a les aules, en refe-rència a les retallades que la Generalitat ha aplicat en matèria educativa.

Cal dir que l’expresident va aprofitar l’ocasió per fer difusió de la Via Catalana i defensar l’independentisme. Pujol va lli-gar educació i nació en dir que “a l’escola s’hi va a fer país, ciutadans i cultura”.

Finalment, Dolors Conde va ser l’en-carregada de cloure l’acte una hora des-prés i els presents van prendre una copa de cava al vestíbul de l’edifici.

Aquesta ha estat la primera vegada que Castellbisbal és l’escenari de la inau-

guració institucional del curs escolar, ja que fins ara aquest acte ha transcorregut a Rubí. La proposta ha estat organitzada conjuntament pel Departament d’Ense-nyament i pels Ajuntaments de Castell-bisbal i Rubí.

És el primer any que Castellbisbal acull la celebració d’aquesta jornada // L’expresident de la Generalitat elogia la tasca dels mestres i Dolors Conde anuncia que el pressupost a les escoles augmenta un 55%

“Amb la furgo puc fer el que vull quan vull”

CIUTAT8 el diari de Castellbisbal · setembre de 2013

Gerard PastalléOrganitzador de la trobada de furgonetes Furgofell

—D’on prove la teva afició a les furgonetes?De sempre. Ja m’agradava des de l’esplai, quan anàvem d’acam-pada a l’aire lliure. Amb la fur-goneta pots anar a dormir on vulguis, no has de patir per re-servar o per si vas a un concert i no podràs tornar a casa. Amb la furgo faig el que vull quan vull. Em vaig comprar la meva Volks-wagen T3 l’any 92 quan tenia 21 anys i encara la porto, i de sèrie!. Sempre que faig plans, comp-to amb que la tinc. Amb ella he viatjat per Eslovènia, Itàlia, tota França, Menorca i tota Espanya, sobretot El País Basc i Cantàbria. —On es pot aparcar, amb la furgo?On pot arribar un cotxe pot ar-ribar una furgoneta i al web furgovw.org, a la secció Mapa furgoperfectos, indica llocs amb encant on poder aparcar. Gai-rebé es pot aparcar a tot arreu, però no a tot arreu et deixaran tirar el toldo i posar les taules. He dormit a llocs molt cèntrics, com al centre de Bilbao o a sota mateix del Casino de Montecarlo. Amb les cortines no et veuen. No-

més un cop vam entrar a dormir a un pàrquing i no ens van deixar pernoctar dins. En tot cas, els mi-llors llocs per aparcar són els que estan a fora de l’urbs però tam-poc molt aïllats, és bo que hi hagi llum, per evitar riscos. A mi m’ha passat res. —L’Ajuntament d’El Vendrell t’ho va posar fàcil per instal·lar la trobada a la platja de Les madrigueres? Vam fer una presentació molt treballada i a més els vam mos-trar que el nostre projecte era semblant a d’altres que es fan arreu de Catalunya. Els respon-sables de l’Ajuntament no ens van posar cap impediment, tot i que eren una mica escèptics de com aniria. El primer any els vam convidar i van al·lucinar en veure les 150 furgonetes de tot tipus. Així que el segon any vam tenir encara més ajuda del consistori. Ens brinden ajuda logística, ens deixen l’espai, col·laboren els efectius policials pel necessari, com la ruta, ens deixen una tarima, tanques..., però no rebem subvenció, és to-talment autogestionat. Cobrem

una entrada que inclou totes les activitats, i ho organitzem tot el Pau i jo sols, tot i que després hi ha col·laboradors que ens do-nen un cop de mà, per exemple, per fer els dorsals, dibuixar les places, indicar a cada vehicle la seva plaça... Tot està molt ben organitzat ja que hi ha molts ve-hicles en un espai just.

“El Furgofell és totalment autogestionat”

—Des de quan organitzeu a·questa trobada i com se us va acudir?La fem des de fa 2 anys a Les Ma-drigueres, un espai natural molt maco entre Comarruga i Cala-fell. És una part de platja verge. Quan em vaig comprar la furgo vaig veure que el moviment de les furgonetes cada cop era més extens, i vaig començar a anar a trobades d’aquest tipus. Em va agradar molt i vaig començar a covar la idea de muntar una tro-bada jo, en l’espai on es fa, que em semblava ideal. Un dia ana-va amb la meva companya pel carrer i ens vam trobar amb un amic, el Pau, i ella em va dir que ell també tenia una gran afició per les furgonetes. Llavors allà mateix li vaig explicar al Pau la meva idea i va començar tot.

—En quina data se celebra?Sempre al març, d’un divendres fins diumenge. Estem limitats pels càmpings, ja que allà n’hi ha. Sempre fem la trobada abans que no obrin, perquè seria fer-los la competència.

—Explica què podem fer du·rant un Furgofell.

Sempre ens inspirem en una temàtica, el primer any el leit motiv van ser els furgoaddictes [furgoaddictes.com], una pare-lla formada per una fotògrafa i un periodista que recorren el món en una T4 i tenen un bloc on pengen totes les seves aven-tures. La segona trobada va ser sobre la cultura catalana. En cada edició, realitzem activitats cultu-rals: karaoke, concerts, un dinar popular, sopars tots plegats, pa-llassos, quinto (els beneficis van destinats al projecte d’un noi que va amb furgoneta a ajudar gent a l’Àfrica), visites, una excursió pels voltants (l’any passat vam anar pel passeig de Comarruga amb visita inclosa al Museu Pau Casals), actuacions culturals (per exemple, l’any de la cultura ca-talana van venir els bastoners i els castellers, vam fer un concurs d’alliolis, estirar la corda...), ta-llers infantils... El diumenge al matí, l’últim dia, ho recollim tot i després fem una ruta automo-bilística pels pobles del voltant -Comarruga, El Vendrell i Cala-fell- per tal de mostrar les furgo-netes, perquè algunes són molt guapes. Després fem un vermut de comiat, recollim al migdia i tothom cap a casa. A internet es pot veure un videoclip de la tro-bada, tenim una cançó pròpia i vam sortir a la tele.

—M’imagino que deu haver molta varietat, tant de vehi·cles com de persones.Sí, és un públic molt variat, no és tot jovent sinó al contrari, és un ambient molt familiar. Però convivim tots molt bé: bombers, guàrdies civils... de tot. El millor és que ningú sabem qui som per-

què ningú no pregunta al princi-pi. Ve gent de tot l’estat i algun guiri també. Quant a les furgos, la majoria són hippies, però algu-nes van decorades més hippies i altres són més útils, més pijes... Però la convivència és perfecta.

—Feu algun concurs?Això no, però algunes trobades reparteixen prem-is a la furgo més nova, a la més atrotinada, a la més ben tunejada... Et pots trobar fins i tot camions con-vertits en habitatge! Perquè pot venir qualsevol vehicle, mentre estigui camperitzat, que serveixi per acampar. Si tens un llit, ja és una furgoneta càmper.

—Abans del Furgofell, vas es·tar ficat en altres projectes...Sí, a Castellbisbal vaig cofundar el Col·lectiu de Joves, que va do-nar molta guerra; després vaig estar a la penya El Ternal; als tabalers; també vaig estar a Al-ternativa per Castellbisbal... Allà on vaig m’involucro en algun moviment.

—Continuarà?La Furgofell és una de les qua-tre o cinc trobades que es fan a Catalunya, i continuaré or-ganitzant-la fins que em cansi, perquè cansa molt. Aquest març anirà sobre els ibers, ja que a Ca-lafell hi havia un poblat.

En Gerard Pastallé és en Dofyk´s, un noi de 36 anys que treballa en Gestió de residus a Castellbisbal. Ja no hi viu, però aquest castellbisbalenc ha fundat junt amb un amic una trobada de furgonetes a prop d’El Vendrell. Es diu Furgofell i segueix l’esperit d’un moviment molt estés arreu del món, que promou la furgoneta com a mitjà ideal per moure’s. Furgofell centra en un cap de setmana l’afició per poder intercanviar experiències en una festa ben farcida d’activitats.

Podeu buscar més informació a:facebook.com/furgofell

Podeu veure el vídeo- resum de la Furgofell 2013 a: http://dom.cat/8cz

Calafellvalo

En Pau Marsé i en Gerard Pastallé són els creadors de Furgofell

Hi ha empreses que més que empreses són institucions. És el cas del Centre d’An-glès de Castellbisbal, que

compta amb 20 anys de presència a Castellbisbal i va ser la primera es-cola d’idiomes a la vila.

Els seus fundadors -Lorraine i Jor-di- són dos castellbisbalencs d’adop-ció que han format a una gernació de pota-rojos. Molts dels seus alum-nes s’han repartit pel món gràcies al domini de l’anglès que han adquirit a l’escola, i molts pares, exalumnes

del centre, porten el seus fills a aprendre anglès, segurs de l’eficàcia del centre. “Portem 5 anys se-guits amb un 100% d’aprovats -explica el fundador del cen-tre i professor Jordi LLop- ja que els nos-tres alumnes no es presenten a examen fins que no estan ben segurs del seu nivell”. “En la decisió d’examinar-se prima

la decisió de l’alumne, però també els aconsellem i consultem amb els pares i nosaltres”, explica.

Preparació contrastadaEl Centre d’Anglès Castellbisbal està acreditat pel British Council i el cen-tre està avalat -registered exami-nation centre- pel Trinity College of London des de fa 18 anys, és a dir, que els exàmens oficials es poden fer al centre sense necessitat de desplaçar-se a Barcelona, amb el ni-vell d’anglès homologat.

La Lorraine i el Jordi compten amb molts anys d’experiència; men-tre la Lorraine ha estat professo-ra d’anglès a la Universitat durant molts anys, el Jordi ha preparat als treballadors dels hotels al Centre de Barcelona, i tots dos han viscut a l’estranger.

“El centre està acreditat pel British Council i el Trinity College”

Van obrir el primer centre al car-rer de l’Estació, i després es van instal·lar a la ubicació actual, al bell mig del poble del Carrer Pi i Margall núm. 4, i va ser el primer lloc de la vila que va comptar amb una aula d’informàtica, l’any 1993.

Els quatre professors del Centre també són monitors. El poble valora la relació de confiança i proximitat amb la gent, i quan els pares no po-den fer-ho, ells recullen els nens i nenes a les tres escoles que hi ha al poble, berenen al centre i comen-cen les classes.

Però també vénen alumnes d’al-tres llocs, com Sant Andreu de la

Barca, Sant Cugat del Vallès, Mo-lins de Rei o Pallejà. Les classes no tenen un mínim d’alumnes i aquests s’agrupen segons el seu nivell. La tipologia d’alumne és di-versa: des de l’estudiant fins a la mestressa de casa, des de la nena de 3 anys fins al jubilat.

Diversitat d’activitats i alumnesEl Centre d’Anglès Castellbisal es caracteritza per les múltiples activi-tats amb què ha complementat les classes: han fet casals durant 12 anys -els primers que es van fer a Castellbisbal-; colònies a Londres i a l’hotel de Can Rialp, on els infants conviuen totalment en anglès; esta-des d’estiu a Anglaterra; grups de conversa; obres de teatre musical en anglès durant molts anys a El Casal Cultural i Recreatiu, amb un tema diferent cada any i fins a 1.000 espectadors; classes extres d’ ‘spea-king one to one’ per als alumnes que es presenten a examen...

Llop afirma que no són una ac-tivitat extraescolar: “Som una pro-longació de l’escola; fem gramàtica, ‘speaking’, deures, treballs...”

El primer Centre d’Anglès a Castellbisbal20 anys d’experiència formant alumnes

10 el diari de Castellbisbal · setembre de 2013CIUTAT

Fre a l'obertura de Can BalascLa Generalitat demana informació ambiental a les empreses promotores de l'abocador i informes a varis organismes

Nou episodi del fulletó sobre l'abocador de Can Balasc. Un acord de la Comis-sió Territorial d'Urbanisme de la Ge-neralitat de Catalunya ha tombat la

tramitació del Pla Especial Urbanístic (PEU) dels abocadors de Can Carreras i Can Balasc, la palan-ca que acciona el procés d'instal·lació.

És tracta d'una suspensió temporal, així que les plataformes contràries als abocadors es mos-tren molt cautes davant de la decisió. De fet, no-més es tracta d'una demanda de la informació ambiental necessària per continuar la tramitació a les empreses promotores del projecte, Arrins i Grupo FSM Vertispania. Més bon senyal és que la Generalitat hagi demanat als organismes que ha-vien emès informes desfavorables a Can Balasc que es tornin a pronunciar.

Joc de partits La suspensió arriba només vint dies després que CiU i el PP tombessin una proposta conjunta que el PSC, ERC i ICV van presentar al juliol per atu-rar el projecte al Parlament, així que sembla el govern s'ho ha repensat i demana més garanties. Per la seva banda, mentre que el PP català va do-nar suport a Can Balasc, a nivell local la posició és diferent, ja que el Grup Municipal ofereix el seu suport inequívoc al veïnat de Can Campanyà, con-trari a l'abocador. El PP de Castellbisbal també va secundar el plec d’al·legacions que l’Ajuntament de Castellbisbal va presentar per limitar l’activitat

d'un futur Can Balasc, una actitud que no totes les formacions locals van considerar suficient.

Al nivell ciutadà, l'Associació de Propietaris de Can Campanyà Residencial, la urbanització més afectada en cas d'obertura, va recollir més de 1.500 signatures entre els veïns. En l'àmbit supralocal, nombrosos organismes han mostrat la seva oposició al projecte: el Servei per a la Pre-venció de la Contaminació Acústica i Lluminosa de la Direcció General de Qualitat Ambiental, el Departament de Cultura, l'Institut Geològic de Catalunya, l'òrgan competent en matèria de paisatge del Departament de Territori i Sosteni-bilitat, el Ministeri de Foment, l'Oficina Territo-rial d'Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona, l’Agència de Residus de Catalunya i l'Oficina Ge-neral d'Energia, Mines i Seguretat Industrial.

Mor un motorista en xocar amb un camió a l’accés a la Celsa

Els Mossos d'Esquadra van detenir el conduc-tor d'un vehicle com a presumpte autor d'un

delicte d'homicidi en fer una maniobra imprudent. L'accident mortal va passar la tarda del 22 d'agost al quilòmetre 2,5 de la B-225, al carrer Ferralla, en el qual van col·lidir un tractor-ca-mió, conduït pel detingut, i una motocicleta, el conductor de la qual va morir a causa del fort xoc. La víctima és José U. L, un home de Rubí de 51 anys.

Davant les sospites que l'ac-cident s'hagués produït per una conducta imprudent per part del conductor del camió, de 48 anys i nacionalitat esto-niana, la policia li va immobilitzar el vehicle per impedir que abandonés el país i es va iniciar una investigació per tal d’esclarir els fets. Els mossos van detenir el conduc-

tor el dia següent, ja que les in-dagacions policials van determi-nar que probablement el camió hauria realitzat una incorpora-ció recta, sense utilitzar el carril d’acceleració i trepitjant la línia contínua sense comprovar si era segur, fet que hauria estat la causa principal de l’impacte.

Després de declarar davant del jutge, el conductor va que-dar en llibertat amb càrrecs.

Interior crearà un grup de treball per reduir els accidents de moto, que aquest 2013 ja han provocat tretze morts, una xifra similar a la de l’any passat per aquestes dates.

La xifra de morts en accidents de moto s’eleva a tretze en el que portem d’any

Uns fils inesperats uneixen Castellbis-bal amb una de les desaparicions re-

cents més importants. Es tracta de la desaparició d’una mare i una filla aquest estiu a Perpi-nyà, on residien.

Les sospites policials apun-ten al marit, que estava en trà-mits de separació, però el seu suïcidi dificulta l’esclariment

del cas. La investigació ha reve-lat que Francisco Benítez tenia una amant, una veïna de Cas-tellbisbal, una dona de 40 anys de nacionalitat espanyola.

Malgrat trobar-se a 245 qui-lòmetres de Perpinyà, ambdós mantenien una relació senti-mental i per això els investiga-dor han interrogat la dona, que a més va ser l'última persona que va parlar amb Benítez per

telèfon abans que aquest es pengés. L'interrogatori de la dona, que va estar parlant gai-rebé una hora amb Benítez, no ha aportat cap dada rellevant que porti a conèixer el parador d'Allison i la seva mare. El dis-curs que li va fer Benítez abans de suïcidar-se anava en la línia de defensar la seva innocència, tal com va fer en els vídeos i les cartes que va deixar.

L'amant castellbisbalencaEls mossos interroguen l’exparella del principal sospitós de la desaparició d’una mare i una filla a França aquest estiu

Imatge: Vilaweb

COMARCA 11el diari de Castellbisbal · setembre de 2013

El Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Vallès Occidental, on hi ha Castellbisbal, ha do-

nat llum verda a l’inici del pro-cés per traslladar la gestió dels Serveis Socials de dotze muni-cipis de la comarca inferiors al 20.000 habitants al Consell Co-marcal, com marca la Llei de Serveis Socials.

Quan el procés d’integra-ció estigui acabat, el Consell Comarcal gestionarà comple-tament l’oferta de serveis, els recursos econòmics i l’orga-nització dels serveis en el sí del Consell. D’aquesta manera es garanteix una equitat a la ciutadania en l’accés a aquests serveis. Durant el procés d’in-tegració també es vol diagnos-ticar quins serveis de la carte-ra de Serveis Socials comarcal poden ser prestats de forma conjunta o mancomunada.

Els municipis que es podran integrar als Serveis Socials co-marcals són tots els que tenen menys de 20.000 habitants, ex-cepte el municipi de Badia del

Vallès, que, per les seves carac-terístiques té una consideració diferenciada i compta ja amb Serveis Socials propis. L’Àrea Bàsica de Serveis Socials co-marcal la formen a partir d’ara, a més de Castellbisbal, Gallifa, Matadepera, Palau-solità i Ple-gamans, Polinyà, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Sentmenat, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls.

L’inici del procés d’integració arriba després de mesos de tre-ball del Consell Comarcal amb els ajuntaments de la comarca, fent una diagnosi dels Serveis Socials a la comarca i amb pro-postes de cooperació entre els diferents municipis.

La Llei de Racionalització de les Administracions Locals, però, pot suposar la fi dels serveis socials de proximitat, ja que a nivell local només es podria fer la primera visita i els casos d’urgència social, la resta seria atès per la Ge-neralitat. Actualment, 1.272 famílies de Castellbisbal són usuàries de Serveis Socials.

Castellbisbal s’integra a L’Àrea Bàsica de Serveis Socials de la comarca

ESPORTS setembre de 2013 · el diari de Castellbisbal12

—Penses dedicar·te sempre a aquest esport?Ara estem a Primera i Segona Divisió, i tot i que no és un ofici amb el que t’hi puguis guanyar la vida, la veritat és que em veig jugant aquí, a Castellbisbal fins que pugui. Estic molt contenta per aquest reconeixement.

—Per quin motiu no heu mar·xat a Holanda per jugar el Mundial de la sots·19?Havíem de marxar amb la selec-ció però a causa dels diners no hem pogut anar-hi. L’any que ve, si ens agafen amb la sots-21, ani-rem a jugar l’Europeu a Turquia. Holanda és el bressol del corfbol i m’hagués agradat molt anar-hi.

—Què et va impulsar a tastar el corfbol?Jo al principi jugava a bàsquet i tenia un amic que jugava a corf-

bol i em va dir que al seu equip necessitaven noies i vaig anar a provar amb una altra companya. Ens va agradar i ens vam quedar.

—Com s’hi juga al corfbol?Crec que és l’únic esport obliga-tòriament mixt del món, juguen quatre noies i quatre nois per equip i es divideix el camp en dues parts. Així doncs, hi ha setze jugadors en total i si estàs en un camp només ataques i si estàs a l’altre només defenses, aquest rol canvia cada dos punts, el que el fa molt dinàmic. A primera divisió només tens 25 segons per atacar i la curiositat és que la cistella és més alta que la del bàsquet i no té taulell. No es pot botar la pilota i només pot pivotar amb ella. Un noi només pot defensar un noi i una noia a una noia. No es reben gaires cops però hi ha contacte.—Què aporta?

En primer lloc, companyonatge, perquè al no poder desplaçar-te els companys s’han de moure molt perquè els puguis passar la pilota així que és un esport molt en equip. Tot i que sigui mixte sí que és cert que els nois acostu-men més a fer uns rols de més rebot i d’atac, i les noies més d’assistent.

—Què fa que el corfbol hagi tingut tanta tirada al poble?Suposo que perquè el promoci-onen molt a les escoles, de fet ara hi ha dos equips a les esco-les, a La Verge de Montserrat i els Arenys i un altre del Ben-viure. A l’institut també va tenir una continuitat tot i que ara em sembla que no hi és però segu-rament sí de cara a la tempora-da que ve. Suposo que als pares els agrada que hi juguin els seus fills. A més a més, els equips sè-

nior els van crear un grup d’amics que es porten molt bé amb la gent del poble i suposo que això ha contribuït a fer xarxa. —Quins èxits heu as·solit com a equip? Amb el primer equip vam quedar semifina-listes de la Copa Catala-na i de la Lliga. Amb el segon equip vam gua-nyar la copa i vam que-dar semifinalistes de la Lliga. Per a nosaltres és molt haver aconseguit això.

—Gràcies a què deveu aquesta qualitat?Al principi de temporada tots i totes haguéssim signat per aquests resultats ja que molta gent, com jo, era nova. Jo crec que és mèrit de tots nosaltres i de que hi ha bona entesa. Su-poso que tenim jugadors molt experts, que porten molts anys jugant i molts mundials que han ajudat als nous a millorar i arribar fins aquí.

—Quines qualitat cal tenir?No requereix unes qualitats fí-siques espectaculars ni molt concretes, ni tan sols ser alt, excepte si ets rebot. Depèn més de com et posiciones al camp, i de que tinguis força als braços pels llançaments exteriors.

—Com us tracten els mitjans de comunicació?Tot i que és un esport minori-tari, en els últims mesos han sorgit força equips i ha agafat prou gent, i a Catalunya s’hi

juga bastant. A més, ara a la tele s’ha parlat del Circuit ca-talà de Corfbol Platja 2013, uns torneigs que juguem a la platja. S’ha muntat un circuit cata-là que es fa a diferents ciutats i vas amb altres jugadors de la selecció muntant-te el teu pro-pi equip, els nostre es diu Vod-ka Júniors i hem anat a Barce-lona, a Platja d’Aro, Sant Adrià del Besòs, Vilanova i la Geltrú i Badalona. Són cinc tornejos que fan un circuit i l’equip que fa més punts va a la final.

—Jugueu a qualsevol hora del dia i sense pista?Sí, i a sobre de la sorra, les nor-mes són una mica diferents, ju-guem tres contra tres (un quart un noi i dues noies i un altre quart dos nois i una noia), els quarts són molts més curts ja que és molt més cansat. És una experiència molt divertida i tot i que no deixa de ser corfbol no és molt diferent. Entre partit i partit ens banyem i au.

Amb 18 anys, aquest és el primer que juga a corfbol al Club Korfbal Castellbisbal, i ja ha rebut el premi a la millor progressió de la temporada, un reconeixement que s’ha endut entre tres nominades més i que decideixen entre els entrenadors i capitans de tots els clubs de Corfbol de Catalunya.

Núria SabatéMillor progressió de la temporada de Corfbol

“El corfbol aporta companyerisme”

El futbol suma 876.000 hores de vida a CastellbisbalL’Ajuntament dedica una exposició de fotografies i documentació als 100 anys de la pràctica d’aquest esport al nostre poble

La mostra ‘Foot 100 Cas-tellbisbal’, organitzada pel Departament de Cul-tura de l’Ajuntament, és

la setena exposició dedicada al patrimoni local que es pot veure al poble. A través de tot un se-guit de plafons amb fotografies, documents i textos escrits per gent de Castellbisbal es pot co-nèixer la història de la pràctica del futbol i dels clubs que han existit des de l’any 1913, quan es va fundar el Foot-Ball Club Cas-tellbisbal i quan es va habilitar el primer terreny de joc, el de Les Tires, situat al carrer Sant Joan.

Eren moments en què aquest esport estava despuntant i, per aquest motiu, la il·lusió i l’esforç individual de la gent era vital per poder jugar a futbol, ja que

tot estava per fer i calia impro-visar i tirar d’imaginació.

Tot el joventDeu anys després que el primer xiulet donés pas al primer partit de futbol castellbisbalenc, es va arrencar l’enrajolat de l’era de Can Rabella i es va fer el segon camp de futbol, on hi van jugar els 50 jugadors que hi havia en aquell moment al poble, tot el jovent de Cas-tellbisbal. Dos anys després, el 1925, el club inicial es va passar a anomenar Club de Futbol Castellbisbal, fins el 1935, quan va tornar a canvi-ar de nom per anomenar-se Esports Club Castellbisbal. El tercer terreny de joc va ser el de la Plana de Can Marga-rit, inaugurat el 1934.

Anys de futbol i políticaJa després de la guerra, el 1941, trobarem la Unión Club Cas-tellbisbal, denominació que aguantarà fins el 1947, quan torna a anomenar-se Club de Futbol Castellbisbal. Ja als anys 50, l’alcalde de l’època, que també era el cap d’El Movimi-ento, va voler apropiar-se del club i el 1952 es va sol·licitar la baixa del Club Futbol Castell-bisbal perquè no pertanyia a Falange.

Això va fer que entre els anys 1954 i 1956, els jugadors

de futbol s’agrupessin per obli-gació sota el nom de Frente de Juventudes Castellbisbal. A par-tir del 1956 es va aconseguir que el club tornés a anomenar-se Club de Futbol Castellbisbal, nom amb el qual es van celebrar els 50 anys de la pràctica del fut-bol al poble, el 1963.

La consolidació definitivaEl 1967 es va iniciar la remode-lació del camp de Can Margarit i, 7 anys després, es va fundar el segon club de futbol, el Atlético Castell-bisbalense, que va funci-onar de forma autònoma durant 14 anys, quan el 1988 es fa efectiva la unificació entre el Club de Futbol Castellbisbal i el club fundat el 1974. Aquesta fusió donarà pas al club que actualment funciona al nostre poble, la Unió Esportiva Castell-bisbal, que neix en el mo-ment en què se celebren els 75 anys de la pràctica d’aquest esport.

Aquest és el seu any i per això la UE Castellbis-bal va tenir l’honor de llegir el pregó que dóna

el tret de sortida a la Festa Ma-jor, per boca de tres dels seus jugadors.

ESPORTSsetembre de 2013 · el diari de Castellbisbal 13

Buscant amics, coneguts i familiars

L’exposició consta d’un centenar llarg de fo-tografies i de documents aportats per les entitats i ciutadans de Castellbisbal. A les parets, s’hi poden veure plafons on es re-

cull la història dels clubs i, al centre, penjades amb fils, un gran nombre de fotografies de jugadors de cada època. Això permet que els visitants puguin moure’s entre aquestes imatges que pengen del sostre i buscar amics, coneguts i familiars. Men-tre et trobes als Costals admirant aquesta mos-tra, pots sentir les paraules dels visitants que, en-tre somriures i mostres d’alegria, diuen: “Mira el pare!” o “Aquest és l’avi!”. L’exposició també es troba acompanyada d’uns busts fets amb guix que estan pintats amb els diferents equipaments es-portius que han lluït els conjunts de Castellbisbal.

Xavier Martí

CULTURA setembre de 2013 · el diari de Castellbisbal

Que difícil resulta entendre com ens perjudica aquesta situa-ció tan còmoda per a molts de

nosaltres, de mantenir-nos en aquesta zona on podem estar sense grans dal-tabaixos ja que no comporta cap canvi arriscat a la nostra vida, i en què ho fil-trem tot sota el prisma de la comoditat i el confort, i no ens comporta arriscar quasi res. Aquest punt en què es situen algunes persones, jo l’he batejat com la “zona cega“; és un espai o, més ben dit, una forma de procedir en què no passa quasi mai res. És el lloc que coneixem; és segur i no ens demana assumir cap risc per continuar vivint una vida mo-nòtona, avorrida, i que algunes vegades et portarà a la depressió. Això sí, per a tu, un lloc còmode. Ara, et demanaria que fessis el teu propi exercici valorant si la teva vida està situada en aquesta “zona cega“. Ja pots deduir pel títol que hi poso, que serà un espai en què el mobiliari no es mourà perquè hi ha uns itineraris marcats i alterar-los pro-vocaria alguna caiguda, tampoc caldrà encendre llums perquè si és “cega“ no cal malmetre recursos, i una l’altra par-ticularitat és que l’aire fresc no corre per l’habitacle perquè hi ha un desco-neixement d’ on són les obertures per ventilar. Com pots veure és un espai no gaire agradable que fa un cert tuf. Si per casualitat t’has identificat amb aquest espai et recomano que el ventilis o demanis ajuda perquè algú t’ajudi a obrir portes i finestres i transformar-lo en un espai viu i creatiu. Adéu.

La zona de confort i seguretat

Recull fotogràfic

Una Festa Major amb menys diners però amb molta participacióHan passat les festes més importants de l’any i Castellbisbal viu la ressaca amb calma. La darrera edició de la

Festa Major s’ha caracteritzat per un saber estar al dia de les eines 2.0, amb un programa de festes que ha pres com a símbol la imatge del localitzador que marcar els punts clau geogràfics a les aplicacions d’internet. Baixant-se l’aplicació gratuïta que el consistori va posar a l’abast de tothom, l’usuari podia accedir al programa i tota mena d’in-formació, i a més rebia un sms poc abans d’iniciar-se cada activitat. Una mostra de l’afany innovador de l’ajuntament.

14

15SUGGERIMel diari de Castellbisbal · setembre de 2013

Ajuntament 93 772 02 25

Jutjat de Pau 93 772 10 16

EMERGÈNCIES: 112

Mossos 93 485 42 82

Policia Local 93 772 11 88

Rodalies Renfe 902 240 202

Autos Castellb. 93 772 43 40

Aigües Castellb. 93 772 02 84

***

Oficina de Promoció

Econòmica (Ed. Ajuntament i

edifici de Can Margarit)

93 772 38 78

Sales d’Exposicions Municipals

93 772 36 98

Organisme de recaptació

i gestió tributària de la

Diputació

de Barcelona 93 472 91 01

Departament de Premsa

i Comunicaci 93 772 38 74

IES Castellbisbal 93 772 19 69

Biblioteca J. Mateu 93 772 14 66

Museu Pagesia 93 772 26 22

Museu Tractor 648 145 686

Admin. loteries 93 772 20 94

Telèfons d’interès

Síndria, tomàquet i anxovesReceptes i escrits de Xesco Bueno

La cuina d’en Xesco

La recepta que aquest mes ens ocupa té

com a protagonis-tes els tomàquets, la síndria i les anxo-

ves. Les anxoves que es van posar en salaó la passada primavera ja estaran ben madures. Tomàquets i síndries te-nen ara el seu millor moment. La com-binació és senzilla, la presentació una mica més elaborada i el resultat ape-titós. Vegem com funciona pas a pas.

1 . Cilindres de síndria i tomàquet. Amb un descoratjador dels que s’usen per treure les llavors de les pomes o les peres farem uns cilindres de to-màquet i altres de síndria . Amb les restes de tomàquet i síndria podem fer un gaspatxo tradicional en què en lloc d’aigua posarem la síndria, si no ho has provat mai aquesta pot ser una bona oportunitat.

2 . Tomàquets cirera confitats. Es-caldem els tomàquets en una mica d’

aigua bullint i els reti-rem de seguida, refre-dant ràpidament amb l’ajuda d’una mica d’ai-gua freda i gel si cal. Els pelem amb cura i els posem al forn a 80ª durant 40 minuts. Des-prés els submergim en un almívar fet amb un decilitre d’aigua, 50 grams de sucre i un trosset de canyella. Aquí els deixem repo-sar una estona.

3. Crema d’anxoves. Triturem dues o tres anxoves en salaó amb una mica de crema de llet o nata líquida, colem i reservem.

4. Salsa pesto d’avellanes. En un morter piquem un all amb una mica de sal, unes fulles de julivert, una mica d’alfàbrega, avellanes i una mica de formatge parmesà. Quan tinguem tot fet una pasta li afegim una mica d’oli fins a obtenir la textura desitjada. Un

oli verd i saborós. També ho podem fer amb una trituradora elèctrica, cap problema.

5. Col·locar els ingredients amb har-monia en un plat gran i bonic. Uns cilin-dres de peu i altres estirats, uns junts i altres separats. Acompanyem amb uns traços de salsa de anxoves, uns tomàquets cirera confitats, dos o tres anxoves. Per sobre de tots els ingredi-ents tirem una mica de pesto d’avella-nes i ho acabem tot amb unes fulletes

d’alfàbrega fresca per fer bonic.Una amanida refrescant, estiuen-

ca, nutritiva, sana i apetitosa. Els més petits de la casa poden ajudar en la confecció de receptes senzilles, gau-diran i menjaran més contents. Espe-ro que us agradi aquesta proposta.

Envia les teves preguntes, suggeriments i consultes a gastro.mimix@gmail.com Recordeu: ara també a twitter a @gastromimix

llibres

‘Focs’ de M. Yourcenar

Marguerite Cle-enewerck de Crayencour, co-neguda com a

Marguerite Yourcenar, ana-grama del seu cognom, va néi-xer a Bèlgica el 1903 i va mo-rir als Estats Units el 1987. Va conrear diferents gèneres, in-closos l’assaig i les memòries i va ser la traductora al francès de Virgínia Wolf. Va ser la pri-mera dona, el 1980, escollida com a membre de l’Acadèmia francesa, si bé des del 1970 ja pertanyia a l’Acadèmia belga.

El 1951 va publicar la novel-la Mémoires d’Hadrien, en què recrea la vida i la mort d’una de les figures més importants del món clàssic antic, l’em-perador romà Adrià, deixant palesa ja la seva inclinació hel-lenística.

Focs és una de les seves obres més aclamades, un re-cull de nou poemes en prosa, obra inclassificable dins de la literatura, més poètica que lògica. Escrita en plena crisi amorosa, Yourcenar parla per

boca d’alguns dels personat-ges més famosos del classi-cisme grec, exceptuant Maria Magdalena: Clitemnestra, Fe-dra, Aquil·les, Patrocle, Lena, Antígona i Safo.

Part del text ha estat por-tat recentment a escena de la mà de Josep Maria Pou amb Carmen Machi, Nathalie Poza, Ana Torrent i Cayetana Gui-llén Cuervo com a protagonis-tes corals.