L’Ajuntament decideix reformar la biblioteca i destinar a Can Bertrand una escola d’hoteleria

LiteraturaLeonor Parreu presenta el llibre de contes ‘Ulleres per llegir sota la pols’ davant d’una gran audiència. p.20

JuvantenyEl pilot santfeliuenc ha obintugt una nova victòria en la categoria de 6X6 en la seva 23a participació al Dakar que es fa al Xile i l’Argentina. p. 18

el diari de Sant Feliu

El diari dE Sant FEliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als arti-cles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE Sant FEliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels arti-cles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 25, febrer de 201420.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:Publicitat: 609 851 703

publicitat@eldiaridesantfeliu.comAdministració: administració@eldiaridesantfeliu.comMaquetació, edició, redacció, fotografia: Anabel Raluy i LópezRedacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.comi anabel_redaccio@sfcomunicacio.cat

Disseny anuncis: David PedraEdita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631989 Dipòsit legal: L-1246-2012Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix LlobregatContacte: redaccio@eldiaridesantfeliu.comTelèfon: 936 857 683

La millor opció?

En el ple de gener, l’alcalde va anun-ciar l’acord amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat per a la conversió de la Nau de Can

Bertrand en Escola d’Hoteleria. Aquest espai emblemàtic (amb el Palau

Falguera, es una de les joies arquitectò-niques més importants de la ciutat) tenia pendent la decisió sobre el seu destí. A fi-nals del mandat anterior es va treballar l’opció de convertir-lo en la gran bibliote-ca municipal, donada la mancança evident que té Sant Feliu respecte a aquest servei. Fins i tot, l’actual govern municipal a co-mençament de legislatura va demanar sub-venció a l’Àrea Metropolitana per a la “bi-blioteca a la Nau”. De la mateixa manera, per a la construcció de l’Escola d’Hoteleria, que també s’havia parlat amb la Generalitat s’havia ofert un terreny d’equipaments.

Ara, l’Alcalde San José, sense cap més de-tall anuncia l’acord amb la Generalitat que suposarà, sembla, la inversió de 5 milions d’euros cap el 2015-16. Aquesta decisió ge-nera molts dubtes. És la millor decisió? No és fàcil saber-ho, però a priori no ho sembla pel que significa d’aprofitament d’un espai

tan emblemàtic pensant en termes globals de ciutat.

La millora de l’actual cicle formatiu que s’imparteix al Martí Dot amb espais també al Palau Falguera es una bona notícia, però la seva ubicació en aquest espai no tant, ja que la ciutat perd l’oportunitat de tenir bé un equipament adreçat a tota la ciutat, com ho seria la biblioteca, bé la ubicació d’un equipament que fos motor econòmic i de desenvolupament de la zona. L’escola d’hoteleria no sembla que pugui arribar a cobrir aquests objectius, tot i que incorpori un restaurant pedagògic.

Sorprèn, així mateix, que amb les actuals limitacions econòmiques de la Generalitat pugui fer-se una inversió tant alta (5 mili-ons d’euros) quan a més a més el Departa-ment d’Ensenyament té molta pressió en altres municipis per a invertir en noves es-coles que actualment estan en prefabricats. Sembla que la presencia de CiU al govern local pot haver estat decisiva per arrencar aquest compromís del Govern.

En tot cas hem d’esperar a conèixer els detalls per poder resoldre els molts dubtes que genera aquesta decisió.

la foto del mes

Fora els sants. Aquesta imatge -que es pot veure a l’exposició que hi ha al Palau Falguera, i que en bona mesura és fruit del retorn d’alguns dels documents confiscats que es trobaven a Salamanca- mostra com van canviar els noms dels municipis baixllobregatins durant el període revolucionari, a partir del 36. A tot Catalunya, l’anticlericalisme de bona part de les forces d’esquerres va fer canviar la tradició per no deixar rastre de la influència eclesiàstica en els toponímics.

editorial

OPINIÓ2 el diari de Sant Feliu · febrer de 2014

Anem enrere

La reforma de l’Admi-nistració Local del Govern Rajoy és una mala notícia per als

Ajuntaments, però sobre tot per als ciutadans. La limitació competencial que significa, i que sembla voler deixar als ajuntaments com a organit-zadors de festes, només pot justificar-se des del desconei-xement de la tasca que durant més de 30 anys han fet tots els ajuntaments, independent-ment del seu color polític.

L’ajuntament, i els regidors i regidores, és la primera, i normalment l’única, porta de l’administració a la que el ciu-tadà té accés directe i ràpid. Els ajuntaments són, a més a més, grans coneixedors de les problemàtiques concretes dels seus ciutadans i, per a molts, l’única esperança.

Per això, que en un any la competència de serveis socials s’hagin de traspassar a les Comunitat Autònomes és deixar davant la inde-fensió i la manca d’atenció moltes famílies. Si alguna

competència té sentit en el món local és aquesta, la dels serveis d’atenció social, ja que els ajuntaments, a tra-vés dels seus professionals, són antenes permanents de les necessitats socials de la població, i indicadors clau a l’hora d’establir les priori-tats polítiques a la ciutat. Ho podem veure a molts ajunta-ments en els darrers anys, on les partides pressupostàries destinades als serveis soci-als i a l’ocupació han anat incrementant-se en funció de l’augment de necessitats, detectades i gestionades des dels serveis locals.

Anem enrere i ens obli-dem d’alguna cosa tan bàsica com el principi de subsidia-rietat que, en la seva defini-ció més àmplia, disposa que un assumpte ha de ser resolt per l’autoritat més pròxima a l’objecte del problema. Amb la reforma del govern del PP sembla que tot el contrari.

opinió

JUAN ANTONIO VÁZQUEZAlcalde de Sant Feliu 2003-2010

CIUTAT 3el diari de Sant Feliu · febrer de 2014

El nombre d’aturats arriba a la segona xifra més alta des que va començar la crisi

L’atur augmenta al gener en 90 persones

Després del període de Nadal l'atur acostuma a pujar a causa de l'estaci-onalitat de molts llocs de treball, que es reforcen per a la campanya nada-

lenca. Així, Sant Feliu comença el 2014 amb una pujada de les persones apuntades a les oficines d'ocupació, en concret 38 més que el mes de de-sembre. El número total de persones registrades a l’atur a la nostra ciutat és de 3.716, un 8,4% de la població.

Els més afectats per aquesta xacra són els

que es troben a la franja d'edat entre els 25 i els 44 anys amb estudis bàsics i del sector serveis. I les dones, es troben lleugerament més afecta-des per aquesta situació que els homes. Cal te-nir en compte que el nombre real de persones sense feina és superior al registrat, ja que les dades que fa públiques el Departament d’Em-presa i Ocupació corresponen a les persones inscrites a les oficines de treball, i els aturats de llarga durada que ja no reben cap prestació acostumen a deixar d'inscriure's a l'OTG ja que no tenen esperança de trobar feina a través d'aquestes oficines (només l'1% de les persones que troben feina ho fan per aquesta via).

Sant Feliu segueix la tendència generalitza-da a la resta de la comarca i també a Catalunya, que situen aquest gener com el millor des que va començar la crisi, ja que ha experimentat una baixada de 90 persones aturades respecte al mateix mes de l’any passat. Tanmateix, en termes absoluts aquestes són les xifres més ele-vades d’atur des del 2008, quan va començar la recessió econòmica.

CIUTAT4 febrer de 2014 · el diari de Sant Feliu

Renfe millorarà l’accessiblitat a l’estació de Sant Feliu el 2015

Renfe instal·larà ascensors i prolongarà les andanes de l’estació de Sant Feliu. Ho farà dins del Pla Especial d’Actuació de Rodalies 2013-2016, que contempla pe-

tites millores en les infraestructures ferroviàries a Catalunya. Està previst que el 2014 es redacti el projecte i l’any següent s’executi l’obra, que inclou la instal·lació de dos ascensors per poder canviar d’andana. Fa uns mesos, el grup parlamentari del PSC va registrar una iniciativa per instar al govern

de la Generalitat a aplicar aquestes mesures pro-visionals en matèria de seguretat i l’accessibilitat i que es va aprovar per unanimitat. I és que tot i que més de 500.000 persones utilitzen l’estació de Sant Feliu de Llobregat anualment, aquesta no com-pleix les condicions d’accessiblitat per a persones amb mobilitat reduïda, sense ascensors per acce-dir a l’estació ni per canviar d’una andana a l’altra. Els socialistes també han demanat que la millora es faci extensiva al pas soterrat, que tampoc com-pleix les mesures d’accessibilitat per a tothom. Millores parcialsAquesta millora se suma a les que s’han practi-cat en els darrers anys a l’entorn de l’estació per part dels diferents consistoris, bàsicament pin-tant i canviant la il·luminació de dos dels passos soterrats, els dels túnels de la plaça de l’Estació i el del carrer Verge de Montserrat. Per la seva banda, Adif ha practicat intervencions estèti-ques a l’estació, la darrera al mes de juliol. L’obra s’emmarca dins d’un acord de l’estatut, que suposa una inversió de 300 milions per millorar les infraes-tructures. Els grups municipals seguiran lluitant per un solució definitiva al problema de seguretat i comunicació a la ciutat amb el soterrament.

Les persones amb mobilitat reduïda no poden canviar d’andana per dins de l’estació sense ajuda

L’AMB millorarà els punts de llum als accessos del transport metropolità.

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014 CIUTAT 5

La Llei per a la Reforma i la Sostenibili-tat de l’Administració local que impulsa el govern de Mariano Rajoy va rebre un impuls el darrer 6 de desembre, quan el

Consell de Ministres va donar llum verda al pro-jecte de la llei. El disseny de la reforma ha durat més d’un any i tota l’oposició la rebutja, i fins i tot el Consell d’Estat ha qüestionat la seva cons-titucionalitat.

El govern ha presentat nombrosos esborranys i ha fet diversos canvis. Ja no prova d’eliminar els municipis petits sinó fusionar-los ni intervendrà els ajuntaments de menys de 5.000 habitants amb pèrdues. El que sí manté és el buidatge de competències municipals: els ajuntaments han traspassar les de sanitat i educació a les comu-

nitats autònomes en 5 cinc anys i els serveis so-cials en un. Només els quedarà l’atenció social d’urgència, l’obligació d’oferir solars per fer-hi centres escolars i la de mantenir-los.

La reforma preveu estalviar 8.000 milions d’euros fins al 2016, i els ajuntaments addueixen que és la xocolata del lloro, ja que la major part del deute prové de l’Estat central i estudiaran di-ferents vies per no haver d’acatar la llei.

Llei pròpiaPer la seva banda, la Generalitat impulsa la seva pròpia reforma que es coneixerà aviat, amb la reforma de Llei Municipal i de Règim Local que desembocarà en la Llei de Governs Locals. El pas-sat novembre el projecte de llei ha traspassat la tramitació parlamentària. La reforma, que s’afa-nyen a aprovar abans no s’apliqui la del govern central, preveu la reducció del Consells Comar-cals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la creació dels Consells d’Alcalde en substitució del ple del Consell Comarcal. En aquest, els alcaldes tindran vot ponderat en funció de la població del seu municipi.

Recordem que al Consell Comarcal del Baix Llobregat li competen, per exemple, la gestió del transport i els menjadors escolars -incloses les beques menjador-, el contracte programa de serveis socials, els equips d’atenció a la infància i les urgències socials.

Dues reformes per als ajuntaments catalans

Un dels aspectes de la llei és la limitació de les retribucions dels batlles, una correc-ció a la baixa que afecta poc els polítics catalans, ja que hi ha pocs casos que so-

brepassin els límits i els que ho fan els superen per poc. El topall per a la retribució dels alcaldes dels municipis entre 20.000 i 75.000 habitants, el cas de Sant Feliu, és de 55.000 euros. L'alcalde de Sant Feliu la supera per poc, ja que cobra 3.941,28 eu-ros bruts mensuals en catorze pagues, el que dóna un total de 55.177,92 euros anuals.

Tants els càrrecs de les regidories com l'alcaldia van congelar les seves retribucions els any 2012 i 2013 (l'any 2012 a més van renunciar voluntària-ment a la paga de Nadal). A principi del seu man-dat, però, va modificar les retribucions d'alguns regidors augmentant-les. Cal tenir en compte, però, que aquest topall de la llei només té en compte el sou com a alcalde, i no les retribucions que obté per la seva participació a òrgans supra-municipals, com l'AMB.

Alcaldes poc retallats

Tant la llei d’àmbit estatal com la impulsada pel govern govern català llimen les competències dels ajuntaments i els Consells Comarcals

CIUTAT6 febrer de 2014 · el diari de Sant Feliu

Sant Feliu recorda l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat el 25 de gener de 1936La ciutat se suma a les activitats de commemoració del 75è aniversari amb diversos actes

El 25 de gener del 1936 les tropes franquistes van entrar a Sant Feliu i en dos dies van fer-se amb

tot el Baix Llobregat. Per comme-morar aquesta trista data, l’Ate-neu i la USLA han impulsat un ci-cle d’actes dedicats a saber millor com es van desenvolupar aquells fets. Totes han tingut com esce-nari la sala de cultura de l’Ate-neu, que també acollia la mostra fotogràfica i documental ‘Els Es-pais de la Memòria Democràtica a Sant Feliu de Llobregat’.

La primera activitat va ser el 22 de gener amb la xerrada ‘El sorgiment dels feixismes i tota-litarismes a Europa’, ja que ara que es compleixen 100 anys de la Primera Guerra Mundial. La segona xerrada va versar sobre ‘L’esforç col·lectiu per moder-nitzar la societat i les instituci-ons públiques de la Segona Re-pública’. La doctora en Història Contemporània, Gemma Tribó, que ha estudiat a fons diversos aspectes de la Guerra Civil i la Segona República, va fer inci-dència en el seu parlament en els aspectes positius que va re-portar aquesta: el sufragi uni-versal, la Reforma Agrària i l’al-fabetització de la població, amb la construcció d’una xarxa d’es-coles laiques.

Tribó va explicar que la Repú-blica va patir fins a set governs diferents. Malgrat l’aclaparado-ra majoria que donava suport a les esquerres (de 50 províncies espanyoles 41 li van donar do-

nar el seu vot a la República) les dretes van governar durant el Bienni Negre gràcies a la coali-ció d’aquestes sota el paraigües de la Confederación Española de Derechas Autónomas, la CEDA.

La xerrada sobre la República va incidir en el sufragi universal, la Reforma Agrària i l’alfabetització de la població

Altres activitats A més de les dues xerrades han tingut lloc altre tipus d’actes, com una visita guiada pels es-pais de la memòria democràtica de Sant Feliu i un concert que va repassar el cançoner republicà a l’Auditori del Palau Falguera. El Palau també acull fins el 16 de febrer una exposició sobre ‘El retorn dels papers de Salaman-ca, la repressió del primer fran-quisme i els orígens del PSUC’, organitzada per la Fundació Nous Horitzons, vinculada a Ini-ciativa per Catalunya. En ella es parla dels efectes de la repressió franquista, especialment sobre els i les militants del PSUC i les Joventuts Socialistes, amb fo-tografies i documents d’alguns d’ells, inclosa una regidora del Sant Feliu dels anys 30.

Per la seva banda, el Cinebaix s’ha sumat a l’efemèride amb el passi de dues pel·lícules ben sig-nificatives: la ja vista Serra de Te-

rol d’André Malraux -amb debat posterior- i la basada en la novel-la homònima Soldados de Salami-na, que es podrà veure el 14 de febrer a les 10 de la nit.

El dia abans es posarà el fer-mall a les jornades amb la taula rodona ‘La sistemàtica de la re-pressió franquista. La repercus-sió a Catalunya i a Sant Feliu de Llobregat’, on hi participaran l’historiador Marià Hispano, el catedràtic d’Història de la UB, Joan Villarroya, l’historia-dor Josep M. Gelabert i la també historiadora i professora María Luz Morales’. Serà a dos quarts de 8 del vespre com sempre a l’Ateneu. Totes les xerrades han servit per aportar més coneixe-ment sobre aquella data, en què els soldats del bandol nacional van arribar a Sant Feliu a pri-mera hora de la tarda mentre alguns feien cap a l’exili.

L’Arxiu Comarcal del Baix Llo-bregat també ha fet un esforç imprortant per sumar-se a la commemoració, posant en marxa una iniciativa a l’abast

de tothom a través d’internet. L’ens aprofundeix en els fets amb una selec-ció de documents que mostra la irrupció i la primera implantació del franquisme a la comarca del Baix Llobregat i se-gueix el procés que va des dels últims dies de la Guerra Civil fins als primers anys de la dictadura franquista.

La proposta s’anomena ‘La irrupció del franquisme al Baix Llobregat. Els documents com a testimoni’ i recopila documentació de diferenta tipus: judici-als, pertanyents a associacions, munici-pals... i en diversos suports (impresos, fotogràfics, textuals, audiovisuals, so-nors i gràfics). Per consultar-los, només cal entrar a la pàgina web de la Gene-ralitat, i un cop dins, a la Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC) i clicar a sobre de la comarca. Per visionar les actes de la postguerra i els sumaris complets, heu d’entrar al web de l’Arxiu http://cultura.gencat.cat/arxius/acbl.

L’Arxiu Comarcal conserva docu-

mentació sobre morts i desapareguts del Baix Llobregat durant el període de la Guerra Civil provinents del fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Sant Feliu de Llobregat que es va produir molts anys després, a instància dels familiars, amb la finalitat d’inscriure les defuncions de la Guerra en els regis-tres civils. També es custodien cartes personals de combatents dirigides als amics i familiars.

A més, l’Arxiu comarcal també oferi-rà en aquesta secció articles setmanals sobre explicant diferents aspectes de la guerra i la posguerra i il·lustrant-los amb documents varis.

L’Arxiu Comarcal posa a l’abast del públic imatges i documents sobre el

final de la guerra

La imatge de l’arxiu mostra uns nens davant d’un obús que havia caigut el dia anterior al

carrer sant Jaume a la ciutat.

Centre de Psicologia M.A.S., la millor atenció a prop teu

M.A.S. és un centre de psi-

cologia format per un equip de pro-fessionals especialitzats amb varis anys d’experiència en la piscologia clínica infanto-juvenil i esportiva.

Amb unes instal·lacions noves d’alt nivell, el centre assegura un clima acollidor i serè on desenvolupar les activitats. Tots els nostres profes-sionals estan col·legiats i compten amb estudis complementaris amb màsters i postgraus, per això estem qualificats per realitzar diagnòstics i tractaments. Els nostres resultats ens avalen.

Els nostres serveis inclouen:

¤ Piscologia infantil i juvenil, dirigi-da al tractament dels problemes més freqüents, ja siguin de comportament, educacionals, d’integració, etc. Pedia-tres i escoles ens recomanen.

¤ Psicologia clínica infantil i juvenil, adreçada al tractament de problemes de salut mental, com TDAH, trastorns de la con-ducta alimentària o trastorns de la personalitat, entre d’altres. Quan parlem de la salut dels nostres fills, el més important és la qualitat i els resultats.

¤ Assessorament a pares i mares, per oferir pautes edu-

catives específiques per a cada cas i així promoure un millor ambient familiar.

¤ Assessorament a escoles, per facilitar al departament d’orientació i als tutors les tècniques per a un tractament adequat dins l’aula.

¤ Serveis de logopèdia. La co-municació és una part cabdal de l’aprenentatge i els serveis en aquest àmbit estan dirigits a prevenir, di-agnosticar i solucionar les diferents problemàtiques (dificultats fonolò-giques, dislèxia, retard en la parla, etc). La nostra ‘llibreta viatgera’ in-

volucra els pares en el procés de millora dels fills i els manté al dia dels seus avenços.

¤ Piscomotrocitat, per educar en les habilitats motrius, expressives i creatives dels nens i nenes a través del seu cos.

¤ Gran varietat de tallers que ani-rem presentant periòdicament: ma-nualitats, tècniques d’estudi, d’emo-cions, de relaxació, de risoteràpia... Tenim tallers de classes de reforç per només 60€ al mes.

¤ Psicologia esportiva. La psi-cologia esportiva és una branca nova que completa l’entrenament, centrant-se en la part mental: visu-alització, presa de decisions, pro-blemes personals, lesions d’arrel psicosomàtica, manca de motiva-ció... Els nostres serveis van dirigits a esportistes professionals, semi-professionals i amateurs, afavorint la seva motivació i dotant-los de les tècniques necessàries perquè aconsegueixin els seus objectius professionals i personals.

¤ Assessorament a entrenadors, entitats esportives i clubs. Per cre-ar una estructura eficient que garan-teixi l’èxit dels objectius proposats.

El millor centre del Baix Llobregat

Ens trobaràs a la zona de les franceses, al carrer

Joana Raspall , 24 (local 2). 629 763 137 / 93 632 28 08

info@centrepsicologiamas.es / centrepsicologiamas.es

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014CIUTAT8

L'Ajuntament ja ha trobat un ús per a la Nau de les Sedes de Can Bertrand, però no serà per acollir

la nova biblioteca, sinó per habi-litar l'espai per a cursos de for-mació professional. Ja se sabia que la biblioteca no s'emplaçaria allà, ja que l'equip de govern ho va descartar des del principi i preveia simplement l'ampliació de la biblioteca Montserrat Roig als pressupostos d'inversions d'enguany, dotada amb 100.000 euros al 2014.

El cas és que el govern de la ciutat ha arribat a un acord amb la Generalitat per conver-tir la nau gran de Can Bertrand -uns 4.000 metres quadrats- en un institut públic on es podran cursar estudis de grau mitjà i superior d'Hoteleria i Turisme i Indústries Alimentàries, que en principi havien d'anar al bar-ri de Mas Lluí. Es preveu que el nou centre de formació profes-sional entri en funcionament a partir del curs 2015-2016 i tant les obres d'adequació com la po-sada en marxa van a càrrec de la Generalitat, que hi invertirà 5 milions d'euros.

L'alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, ho va anunciar per sor-presa enmig del ple del mes de gener, malgrat que no estava a cap punt de l'ordre del dia, i s'es-pera que es tracti al ple munici-pal de febrer. Amb la nova oferta formativa els cicles formatius que actualment es fan a l'institut Martí Dot es traslladaran a Can Bertrand, de manera que l'ins-titut disposarà de més espai per

fer front a l'augment d'alumnes que es viurà en els propers anys. La futura escola d'hoteleria dis-posarà d'un restaurant pedagò-gic obert al públic on els alum-nes podran fer pràctiques.

Sense biblioteca Joana RaspallL'Ajuntament ha començat

ja a fer els primers passos per transformar la biblioteca mu-nicipal. El passat 8 de gener es van obrir els sobres de les dinou empreses que optaven a fer les obres de reforma de l'edifici i ara l'arquitecte municipal hau-rà d'avaluar les condicions de les disset empreses que s'han admès a concurs i fer el perti-nent informe tècnic. La biblio-teca es contempla com un equi-pament multidisciplinar amb un programa d'usos culturals i bibliotecaris, i tot i que AxA (Arquitectes per l'arquitectura, una de les empreses que opta-ven a concurs) va enviar una

carta a l’alcalde per demanar una revisió de les bases de l’es-mentat concurs, per disconfor-mitat amb alguns aspectes (el no anonimat de les propostes, la indefinició del comitè d’ex-perts, la baixa quantia dels pre-mis), l'ajuntament considera aquestes queixes normals a cau-sa de l'alta competència entre les empreses que opten a con-cursos públics en temps de crisi.

El PSC opina que, tal i com van proposar al seu mandat, la nau acolli la biblioteca que li pertoca a la ciutat, tant per les seves pròpies necessitats po-blacionals com per ser capital de comarca. La portaveu soci-alista, Lourdes Borrell, afirma que la Diputació ja havia ela-borat un estudi sobre aquesta i que és l'emplaçament més ade-quat, tant pels metres quadrats de què disposa com les obres d'adequació que s'havien prac-

ticat a l'antiga Industrial sedera i l’Anónima de torcidos, com es deia la fàbrica. També afegeix que una personalitat com Joana Raspall mereix que la bibliote-ca de la ciutat porti el seu nom i que portar la formació a Mas Lluí també era positiu per al barri.

El grup municipal del Partit Popular ha reaccionat davant la notícia. Elisabet Ortega ho con-sidera “una bona notícia, per-què amplia l'oferta de serveis d'hoteleria i restauració que és pràcticament inexistent a la co-marca, i es posicionaria com el centre d'aquest tipus d'estudis a la comarca i part del Barce-lonès”. Tanmateix, difereix en les formes: “la manera de fer-ho públic no ens ha semblat la més correcta, ja que als partits de l'oposició se'ns va informar segons abans d'entrar al ple i no hem tingut més informació que

la que el senyor alcalde va donar durant el ple”.

Els partits de no estan d’acord amb la manera en què s’ha anunciat l’acord, sense més informació que la que es va donar al ple

Fa alguns anys es parlava de la possibilitat de tenir aquest institut a Mas Lluí i fer una bi-blioteca a la Nau de les Sedes, però amb la situació amb la Ge-neralitat pràcticament en fallida econòmica no ens estranya que aquesta hagi optat per instal-lar-se a un edifici ja existent per estalviar-se el cost d'una obra nova”. I conclou: “Fa uns anys fer l'institut a la Nau de les Sedes no hauria estat la millor opció, actualment sí”.

La secció local d'Esquerra Re-

L’Ajuntament arriba a un acord amb la Generalitat per posar en marxa la nau gran de Can BertrandL’alcalde va anunciar la decisió al darrer ple però sense que passés per cap punt de l’ordre del dia

CIUTAT 9el diari de Sant Feliu · febrer de 2014

L’Ajuntament no compleix el temps de resposta a les peticions d’informacióEl període màxim hauria de ser de 3 mesos, encara que el consistori se l’ha fixat en 30 dies

La tardança en la resposta institucional a les instàncies presentades pels ciutadans ha es-tat una constant en diversos conflictes que han aparegut en aquest diari, ja sigui com

un problema en si o com un agreujant afegit a la demanda de la resolució d'un conflicte. La qüestió també ha arribat en nombroses ocasions fins a la Sindicatura Municipal de Greuges (segons el Regla-ment del mateix Síndic, les peticions d'informació s'han de contestar en el termini màxim d'un mes).

Espanya és l'únic país d'Europa amb més d'1 mi-lió d'habitants que no compta amb una llei d'accés a la informació o llei de transparència, i per donar resposta a aquesta mancança un grup de persones ha impulsat el portal tuderechoasaber.com, que es descriu com “el primer web a Espanya que et faci-lita el fet de sol·licitar informació a qualsevol insti-tució pública espanyola”, i diuen: “Demana el que vulguis. Nosaltres ens encarreguem de fer-li arri-bar la teva demanda al responsable i t'avisarem quan respongui. Tot el procés és transparent i pú-blic perquè tu i la resta del món pugueu seguir-lo”.

Fa 4 mesos, un ciutadà va interpel·lar l'ajunta-ment precisament sobre aquesta qüestió, sense obtenir, tampoc, resposta. Arran d'això la pàgina

‘tuderechoasaber’ va posar l'ajuntament de Sant Feliu com a exemple d'incoherència per presumir de transparència alhora que incompleix flagrant-ment el temps de resposta. El 20 de gener, al comp-te de facebook de l'ajuntament, el santfeliuenc es-criu: “Casualment, gairebé 4 mesos després no he rebut ni un trist acusament de rebuda. Haurem de revisar algunes coses per la casa gran...”

El portal avisa que a les administracions locals el retard en la resposta és del 70%, comptant que el règim de les administracions públiques estableix el període màxim en 3 mesos des de l'enviament de la sol·licitud.

publicana no entra a discutir el fons de la qüestió, és a dir l'emplaçament finalment ele-git, amb el qual hi poden es-tar d'acord, sinó les formes: “No ens sembla bé que des del govern es prenguin decisions d'aquesta magnitud unilate-ralment”, i afegeix: “és una concepció antiga de la política i, des de la nostra perspecti-va, s'hagués hagut d'establir un debat seriós entre tots els agents de la ciutat (ciutada-nia, entitats, representants polítics i govern) per establir i decidir quin equipament era el més convenient per a aque-lla ubicació”. Per boca d'Oriol Bossa, la formació considera un greu error que no s'hagi fet així: “Entenem doncs, que el govern municipal pensa que a Sant Feliu no hi ha mancances d'equipaments públics, i ha tirat pel dret, sense comptar amb la opinió de tothom”.

Ciutadans és del parer que “l'anunci va ser una sorpresa i que només el coneixen pel comentari que s'en va fer al ple, motiu pel qual dubten de

si la ubicació és la més adient perquè no saben quants me-tres quadrats necessita aquest curs, encara que a priori sem-bla exagerat”. Declaren que “portar projecte que és una Escola Comarcal d'Hoteleria és interessant” però que “és evident que Sant Feliu neces-sita una nova gran biblioteca que pugui donar cabuda a au-les d'estudi i més activitats”. A través del seu portaveu, Xa-vier Alegre, ha sentenciat que “l'ampliació que s'en farà, cap al soterrani, ocupant l'arxiu que ha quedat desocupat, no aportarà les prestacions que aquest equipament requereix, i això significa que d'aquí a poc temps necessitarem una segona biblioteca i no ens ho podem permetre”. Creu que “a més, menysprea l'estudi de la Diputació de Barcelona, que aconsellava el trasllat” i con-clou que “al proper ple es pre-sentarà el conveni per signar sense més coneixement”.

En definitiva, la qüestió es dirimirà al ple municipal d’aquest mes de febrer.

CIUTAT el diari de Sant Feliu · febrer de 201410

CEPA-Sant Feliu s’oposa a la construcció d’una pista de joc contigüa al Parc Europa

CEPA-Sant Feliu ha al-çat la veu en contra de la ubicació d’un nou equipament es-

portiu que l’Ajuntament de Sant Just Desvern té previst edificar a la seva banda del barri de Mas Lluí, al llindar entre els dos municipis. El fet que aquest zona estigui a tocar del Parc Europa, situat al barri del mateix nom de Sant Feliu, ha fet aixecar el recel de l’enti-tat ecologista, que no veu amb bons ulls que una zona verda i tranquil·la on conviuen algu-nes espècies d’aus migratòries es converteixi en unes pistes de formigó que poden afectar al seu hàbitat. L’Ajuntament de Sant Just, però, aclareix que no es tracta, com s’havia dit, d’unes pistes de bàsquet, sinó del que a Sant Just s’ano-mena “un espai de joc lliure”, un espai de convivència veïnal amb un terra tou que, diuen, és totalment compatible amb el parc. El projecte que va ser consensuat amb les associa-cions veïnals de Mas Lluí dels dos municipis, que van mos-trar el seu acord.

Les obres que sí que es van licitar fa uns mesos estan a un altre punt de Mas Lluí, a to-car de la darrera rotonda del passeig Comte de Vilardaga, i tenen l’objectiu de fer un equi-pament esportiu amb piscina, espai social i pistes esportives, ja que la zona està reservada per a equipaments.

El cas és que les màqui-nes que van aparèixer fa uns mesos va fer saltar totes les alarmes, i CEPA Sant Feliu li ha presentat una instància a l’ajuntament de Sant Just demanant que reconsideri el projecte, canviant les dimen-sions de l’equipament -que troba exagerades- i el seu em-plaçament. Per exemple, asse-nyalen que una plaça dura que hi ha més amunt dels terrenys seria un lloc més adequat “per garantir una continuïtat dels elements naturals”.

Quant al consistori de Sant Feliu, CEPA li ha demanat a través d’instància que man-tingui els contactes necessaris amb Sant Just, i a través del seu blog s’ha sumat a la reco-llida de signatures per parar

el projecte que van iniciar uns veïns al web Change.org.

Una proposta intermitjaPer la seva banda, l’entitat ecologista de Sant Just AL-NUS-CEPA diu que l’embas-sament, conegut com a “llac dels ànecs”, està ple de fauna invasora, com tortugues exò-tiques, i que els fangs estan contaminats, per la qual cosa caldria buidar el llac i soluci-onar aquests problemes, una responsabilitat que, diuen, li correspon a l’Ajuntament de Sant Feliu i que aquest ja va practicar fa un parell d’anys.

Cal tenir en compte que la urbanització del parc no és responsabilitat del consistori veí sinó de la Junta de Com-pensació del Sector Mas Lluí de Sant Just Desvern, que al seu dia va adjudicar la totali-tat de l’obra. A principis del mes d’octubre, va finalitzar la urbanització dels vials i queda fer la urbanització dels espais públics però cal veure quan co-mençaran les obres pendents, ja que pot anar per llarg.

En resposta a ALNUS,

l’ajuntament de Sant Just ha contestat que “la pista de jocs està projectada a aproxima-dament 50 metres del llac”, que “preveu uns tancaments per tal de protegir i evitar que les pilotes puguin envair i molestar a la resta d’usuaris de l’espai públic” i que “quan finalitzin les obres l’Ajunta-ment estarà amatent a que no es degradi l’espai i a que siguin compatibles tots els usos pre-vistos, regulant, si es el cas, els que puguin generar molèsties a l’entorn”.

El Parc de Torreblanca, que va ser inaugurat el desembre de 1997, té una extensió de 3 hectàrees que comuniquen amb el parc de Collserola. L’any 2007 es va fer un segui-ment ornitològic del llac que va concloure que hi anaven espècies de blauet, martinet de nit, martinet blanc, bernat pescaire, ànec coll-verd, polla d’aigua, xivitona, gavina ria-llera, titella, cuereta torren-tera, cuereta blanca, boscarla de canyar i repicatalons, i que també hi havia granotes reine-tes comuns i blaves.

Les Associacions de Veïns de Mas Lluí no es mostren disconformes ja que l’Ajuntament de Sant Just els havia anunciat la decisió

Al llarg de la nostra vida, no tenim cap més op-ció que anar assolint compromisos i prenent

decisions un darrere de l’altre, per mandra que ens faci, si volem sentir-nos mínimament bé. El que ho fa corre el risc d’equivocar-se en alguna de les responsabilitats que pren; però el que deixa que les coses s’eternitzin amb l’es-perança que el temps resoldrà el que ell és incapaç de decidir en el present, en molts casos és com si apostés per jugar a la ruleta rus-sa, i tots/totes sabeu el perill que comporta el joc. Quina és la causa principal que ens fa ajornar deci-sions? En puc enumerar algunes que fàcilment podem identificar en el nostre quefer diari... Us sona la “mandra?” i la manca de “voluntat?” i la “por?” N’hi ha moltes més, però són més subtils i s’amaguen disfressades d’altres personatges. Un mètode que no falla mai per fer-nos conscients de la responsabilitat que com-porta viure en aquest planeta, si volem ser mitjanament feliços, és aprendre a viure el “meravellós present”, per mi una de les eines més importants de poder que te-nim. Saber viure el present dóna el poder de variar la nostra rea-litat d’una forma radical. Si pre-nem consciència del moment que vivim ens adonarem que la majo-ria de les vegades l’únic que cal fer, perquè la nostra vida sigui millor, és variar un pensament. Amics/amigues, cal practicar; variar un pensament, si la teva ment s’ha forjat amb rigidesa, presenta una dificultat afegida. Ànims. Adéu.

El meu compromís!

Vista aèria del llac i a la dreta la zona en obres on es vol construïr la zona de joc.

La publicació del Síndic es fa ressò dels problemes causats pel soroll i l’incivismeLa revista també parla de les activitats del Fòrum de Síndics Locals i opina sobre les lleis que volen reformar les administracions locals

L'últim número de la publi-cació (7) de la Sindicatura Municipal de Greuges de Sant Feliu, corresponent

al mes de desembre, parla de la reforma de l'administració local que duen a terme el govern es-panyol amb la Llei de Raciona-lització i el govern català amb la Llei de Governs Locals. El síndic recull algunes de les reflexiones fetes al FòrumSD, que aplega to-tes les síndics i síndics locals de Catalunya, i es mostra crític amb aquestes mesures, ja que, diu, su-posaran “una important retallada de prestacions i serveis en àmbits tan diversos com l'ensenyament, els serveis socials, la sanitat o el consum, entre d'altres”. El Síndic

afirma que “les solucions a molts problemes ciutadans es troben en més i millor municipalisme”. També es pot llegir part d'un arti-cle publicat a la revista de Fòrum-SD, que reivindica el paper dels defensors locals.

“Les solucions a molts problemes ciutadans es troben en més i millor municipalisme”

Magí Boronat recorda que el 25 de gener finalitzava el termi-ni per fer aportacions al Pla Local i l'Ordenança de Convivència, i afirma que un dels punts que va suscitar més consens és bescan-viar les sancions econòmiques

per treballs en benefici de la co-munitat. Directament relacionat amb el pla, també parla sobre el procés endegat pels veïns de l'Associació Roses contra la con-taminació acústica i altres pro-blemes de convivència en punts on hi ha locals d'oci i restaura-ció. La revista anuncia que “a principis del 2012, el Síndic ja va recomanar a l'Ajuntament [...] coordinar accions policials i ad-ministratives per posar fi a les molèsties”, ja que a l'informe pre-sentat a final del 2011 pel mateix Síndic es concloïa que les queixes causades pels sorolls eren les més habituals.

Podeu consultar la publicació i més material a santfeliu.cat/sindic.

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014CIUTAT12

L’alcalde de Sant Feliu i el Síndic unicipal a la presentació de l’informe del FòrumSL al Parlament.

el diari de Sant Feliu · febrer de 201414 CIUTAT

La Generalitat deixa Sant Feliu sense el fons de cooperacióLa mesura obliga a tancar els comptes del 2013 amb 550.000 euros menys

Sant Feliu és un dels 107 municipis que la Ge-neralitat ha exclòs de la llista de beneficiaris

dels ajuts del fons de coopera-ció local. En el cas de Sant Fe-liu, això suposa 550.000 euros menys del que es contemplaven als pressupostos municipals de l’any 2013. Aquesta és la princi-pal crítica que han fet els con-sistoris catalans, que aquesta mesura els ha obligat a tancar l'exercici amb menys diners dels que comptaven, ja que la notícia no s'ha conegut fins el dia abans dels Sants Innocents, quan es va publicar la relació de municipis que rebran ajuts del fons al Diari Oficial de la Gene-ralitat de Catalunya.

El Departament de Governació ha justificat el nou repartiment perquè l'Estat ha rebaixat un 60% l'import del fons de cooperació.

Per compensar la manca de di-ners, la Generalitat ha deixat fora del seu repartiment els 100 municipis que han experimentat un increment més gran dels in-gressos per part de l'estat durant l'exercici 2013 en comparació amb el 2012. En canvi, li ha donat la seva part als municipis que en depenen més. En el cas de Sant Feliu, l'increment de l'aportació estatal va créixer i per això l'ha deixat sense la part que li havia promès, 550.000 euros.

L'Ajuntament de Sant Feliu, com la majoria dels que estan en la mateixa situació, va presen-tar al·legacions a la Generalitat, que ja s'ha compromès a tornar aquesta quantitat en anys se-güents. La Generalitat també as-segura que aquest repartiment només es farà així una vegada i que el 2014 es tornarà a les pre-visions del 2012.

La sección local de Ciu-tadans ha presenta-do una instancia para pedir al ayuntamiento

que no ceda el padrón muni-cipal al gobierno de la Gene-ralitat para la celebración de la consulta sobre el derecho a decidir. El partido basa su de-cisión en que “va contra la ley” y han anunciado que en el caso de que se facilite esta informa-ción desde C’s emprenderán acciones legales.

Ciutadans hizo su demanda el pasado 27 de Enero, basán-dose en que la cesión de los datos del padrón se contempla solamente en dos supuestos: para el del ejercicio de sus res-pectivas competencias o bien para elaborar estadísticas ofi-ciales, sometidas al secreto es-

tadístico. Ciutadans concluye que “ninguno de estos casos es el que nos ocupa”. El coordina-dor local de la agrupación, Xa-vier Alegre, ha explicado que el partido ha presentado la ins-tancia conjuntamente en doce municipios del Baix Llobregat y ha manifestado la esperanza “de que todos los consistorios acepten la petición y no in-cumplan la ley”

Ciutadans-Ciudadanos acla-ra que la Generalitat de Cata-

lunya no podría ampararse en el primero de los supuestos en tanto que la Generalitat no tiene competencia para con-vocar una consulta que incide sobre una materia constitucio-nalmente reservada al Estado, como es la convocatoria de re-feréndums (art. 149.1.32ª de la Constitución española). Tam-bién argüye que el art. 24.1 de la Ley 23/1998 de Estadística de Cataluña, dice “que todas las personas, los órganos y las instituciones que intervienen en las operaciones reguladas por dicha Ley tienen la obliga-ción de mantener el secreto es-tadístico sobre la información estadística, y el Padrón muni-cipal forma parte de la infor-mación estadística a cargo de los Ayuntamientos”.

Ciutadans pide al ayuntamiento que no ceda el padrón para la consultaLa agrupación argumenta que “va en contra de la ley” y dice que si lo deja emprenderán acciones legales / La instancia se ha presentado en doce municipios del Baix Llobregat

ESPORTS 15el diari de Sant Feliu · febrer de 2014

“No és només el fet de jugar a petanca, això és un punt de trobada del barri”Club Petanca San José M. Josefa Llamas, Jordi Moya i Miguel Valenzuela

—25 anys... Fareu cap tipus de celebració?Cada any celebrem l’aniversari per Sant Josep. Aquest any tam-bé farem un dinar a les pistes per a tots els socis. Un dinar que organitzem nosaltres mateixos. I després de dinar... a jugar una estona! Serà gratis pels socis.

—En aquests moments, quants socis i sòcies sou al club?El nombre de socis ha anat aug-mentant mica en mica... després de 25 anys! —Què ha aportat aquest club al barri i a la ciutat de Sant Feliu, tant a nivell social com esportiu?Ha estat una cosa molt positiva per aquests barris, La Falguera i Sant Josep. Aquí ve molta gent a jugar i a passar-ho bé.

—Quines diferències es poden destacar respecte l’any 1989, quan hi havia moltes menys coses al barri?Les instal·lacions que tenim ara no existien, eren més senzilles. Primer vam començar al parc de la plaça Rafael Alberti i els ter-renys on estem ara eren camps. Es van anar fent mica en mica unes pistes quan només hi havia una esplanada... fins que vam aconseguir que ens fessin les

instal·lacions actuals. A Rafael Alberti ens van deixar un racó i després vam passar a l’encla-vament actual. Tot el manteni-ment de les nostres pistes el fem nosaltres, però l’equipament és propietat de l’Ajuntament.

—Com va ser el procés per cre-ar aquesta entitat esportiva?Qui va fundar aquest club perta-nyia al Club de Petanca Falguera i va decidir desvincular-se i cre-ar un nou club. Diverses perso-nes del Falguera, aleshores, tam-bé el van ajudar i es van apuntar al Club de Petanca San José.

—Participeu en competicions de petanca?En aquestes pistes fem les melés, que són com dir entrenaments. Dos cops a l’any fem com una mena de competicions internes i locals... no estem federats. —Quins horaris teniu a les vos-tres pistes?Estan obertes totes les tardes, a partir de les 16:30h. Els socis ve-nen i ells s’organitzen les seves partides. Aquestes instal·lacions estan obertes per a la gent del barri o per a les persones que volen venir a passar-hi una esto-na. També fem paelles, graella-des, etc. Al novembre fem la Cas-tanyada i, a finals de juliol, fem

un ‘pica-pica’ perquè tanquem a l’agost. Per Nadal, també tan-quem els dies de festa. Aquí hi ha sempre molt ambient: ve gent a prendre cafè, els nens i les nenes venen i si volen poden jugar, ve gent a jugar les seves partidetes d’escacs, etc. No és només el fet de jugar a petanca, això és un punt de trobada del barri. Quan hi ha més ambient és els dissab-tes, quan ens reunim unes 60 persones en aquestes pistes. Fi-xem uns premis i juguem parti-des entre nosaltres.

—Quines quotes teniu?Els socis paguen 10 euros l’any i el darrer dissabte de cada mes poden jugar les partides gratis. Quan algú es fa soci té una gorra de regal o un detall.

—Celebreu eleccions d’aquí a pocs dies...El 13 de febrer celebrem elecci-ons i hi ha dues candidatures, l’actual més una altra. L’actual presidenta és una de les funda-dores del club.

—Quines novetats teniu?Aquest mes de febrer, l’Ajunta-ment començarà les obres per fer-nos un parell de lavabos per a do-nes i homes a la caseta que tenim just al costat de la porta d’entrada. Això millorarà les instal·lacions, ja

El Club de Petanca San José és la segona entitat dedicada a aquest esport més antiga de la ciutat. Aquest any, els socis i les sòcies del club estan de celebració, ja que l’entitat fa 25 anys i ho celebraran amb un àpat que es farà el proper 19 de març, amb motiu del sant que li dóna nom al club, Sant Josep. En aquests moments, disposen de vuit pistes a les instal·lacions situades al carrer Jaume Ribas i de dues més al parc que hi ha al costat (totes molt ben cuidades, amb flors i plantes per tot arreu). Parlem del club amb la seva actual junta directiva: Maria Josefa Llamas (presidenta), Jordi Moya (sots-president) i Miguel Valenzuela (tresorer). Aquestes tres persones presentaran candidatura a les eleccions que el club celebrarà aquest mes de febrer.

que havíem d’utilitzar els serveis de l’aparcament subterrani muni-cipal que hi ha a sota de les pistes

i això era una mica incòmode per als socis. Ara tindrem els lavabos més a mà i a peu pla.

Xavi Martí

16 el diari de Sant Feliu · febrer de 2014ESPORTS

Cinquens a la lliga i amb totes les opcions per pujar a Segona CatalanaLa Peña Recreativa s’ha de tornar a imposar als seus rivals directes i no perdre contra equips poc potents si vol aconseguir l’esperat ascens

La Peña Recreativa va tancar el mes de gener a la cinquena posició de la lliga del grup 8 de Tercera Ca-talana. L’equip groc i verd, que la

temporada anterior va perdre l’ascens a la darrera jornada de lliga, encara té totes les opcions obertes per fer realitat el seu objectiu, escalar fins a la Segona Catalana. Sumava 33 punts dels 57 possibles després de dinou jornades i es trobava a 2 punts de la segona posició i a 4 del liderat.

La lliga 2013-2014 és cosa de sis con-junts que es troben en un molt bon mo-ment de forma: el Vallirana, el Sant Andreu de la Barca, l’Esparreguera, el Martorell, el Molins de Rei i la Peña. Si durant la segona volta l’equip de Sant Fe-liu és capaç de repetir els bons resultats aconseguits contra els seus rivals direc-tes i no perd punts contra els rivals que teòricament són inferiors, l’ascens estarà al sarró. A la primera volta, la Peña es va imposar al Vallirana, al Molins i a l’Espar-

reguera, va empatar amb el Martorell i va perdre amb el Sant Andreu de la Barca; es tracta d’un balanç favorable contra els seus competidors directes. L’equip del barri Falguera, però, ha perdut o empa-tat partits contra rivals que en aquests moments lluiten per no baixar i, per tant, aquest és un luxe que no es pot seguir permetent si vol aspirar a estar al capda-munt: va perdre contra el penúltim clas-sificat de la jornada dinou, la Penya Bar-celonista Sant Vicenç; contra el Torrelles, que es trobava a 2 punts de les posicions de descens; contra El Papiol, que estava a un punt del descens, i contra el Corbera, que era el darrer classificat de la lliga.

El balanç global de l’equip és de deu victòries, tres empats i sis derrotes, amb 37 gols a favor i 25 en contra. Per acon-seguir l’ascens, però, caldrà que l’equip arribi a una tònica d’estabilitat on la der-rota sigui una anècdota i no una mala no-tícia que es repeteix massa sovint. X.M.

Tres victòries seguides que donen aire al Santfeliuenc

El Santfeliuenc va començar el mes de febrer a la vuitena posició amb 36 punts dels 69 possibles després de 23 jorna-

des disputades. A manca de 14 jornades per acabar la seva primera participació a Tercera Divisió, l’equip de la nostra ciutat es trobava bastant allunyat de les posicions de descens, a 16 punts, i re-lativament proper dels llocs capdavan-ters, a 7 punts de les posicions de play-off i a 11 del líder. En aquests moments, tot és possible, però si la tònica de bons resultats (tres victòries seguides acon-seguides durant el mes de gener) conti-nua al llarg del que queda de lliga, enca-ra es pot somiar amb l’ascens o amb una permanència quasi bé segura.

Fins la jornada 12, l’equip que entre-na Andrés González va encadenar una trajectòria de resultats bastant positius si tenim en compte que debutava a la categoria: 7 victòries, un empat i 4 der-rotes. En el període situat entre mitjans de novembre i mitjans de gener, però, l’equip va entrar en una dinàmica de

mals resultats que va fer planar l’ombra del descens o del patiment entre l’afi-ció, ja que entre les jornades 13 i 20 els blanc-i-blaus només van poder sumar 4 punts dels 24 possibles. Aquesta ten-dència a la baixa sembla que s’ha redre-çat a les darreres tres jornades de lliga, amb tres victòries seguides que han do-nat aire a l’equip.

Ara el que cal és saber si l’equip serà el de finals del mes de gener o el dels mesos de novembre i desembre. Si el Santfeliuenc manté la lluita i és capaç de fer que la derrota sigui esporàdica, el somni de l’afició serà una realitat. De moment, els d’Andrés González no es rendeixen i sumen deu victòries, sis empats i set derrotes amb un percen-tatge anotador favorable de 28 gols a fa-vor i 23 en contra. El nombre de derro-tes encara continua essent alt, però cal dir que l’equip ha demostrat que no es rendeix i que sap reaccionar i que juga en un grup on tot és possible, ja que les distàncies entre els conjunts es poden difuminar d’una jornada a l’altra. X.M.

L'equip blanc-i-blau comença el 2014 amb bons resultats i sembla que abandona la mala ratxa dels mesos de novembre i desembre

18 el diari de Sant Feliu · febrer de 2014ESPORTS

Els entrenadors del Santfeliuenc reben classes de primers auxilisA la tardor compliran 15 anys d’existència

El Santfeliuenc va orga-nitzar dues classes de primers auxilis on els entrenadors i les entre-

nadores del club de futbol van ser els alumnes. L'equip tècnic, que actualment està format per més de 50 persones, va poder aprendre com s'ha d'actuar en casos d'emergència com des-mais, hemorràgies, contusions o fractures.

Aquests coneixements seran de gran utilitat per aplicar-los durant els partits i els entrena-ments. Si un futbolista pateix qualsevol accident, podrà rebre les primeres atencions in situ abans d'anar a la mútua del club per tal que els professionals sa-nitaris l'atenguin. Les dues clas-ses teorico-pràctiques van ser impartides per la infermera del

Centre Puigvert i professora de la Universitat Internacional de Catalunya Maite Alonso.

El sotspresident del Santfe-liuenc, Albert Gracia, creu que aquestes classes confereixen “un valor afegit al club i al seu equip tècnic”. Gracia també ha manifestat que “és neces-sari que els entrenadors i les entrenadores tinguin aquests coneixements, per tal d'actuar davant petits accidents durant els entrenaments i els partits”. El club preveu que organitzarà més cursets d'aquest tipus en un futur, de millora i aprofun-diment per aquelles persones que ja han seguit aquestes pri-meres classes de primers au-xilis i d'iniciació per als nous entrenadors que s'incorporin al club. X.M.

Juvanteny es torna a imposar a la categoria 6X6 del DakarEl pilot de camions torna a Sant Feliu amb l'onzè primer lloc de la seva trajectòria al ral·li més dur del món

El pilot de camions Jor-di Juvanteny va tancar la seva 23a participació al Dakar amb una nova

victòria en la categoria de 6X6, l'onzena de la seva carrera en aquest ral·li que des de fa uns anys es disputa a l'Argentina i Xile. Un dia després d'arribar a l'aeroport, Juvanteny va manifes-

tar que la prova havia anat “bé” i que estava “satisfet”, tot i que el ral·li havia estat “dur”. El pilot de Sant Feliu va afegir que l'edi-ció 2014 va ser “d'una duresa que feia anys que no es veia o patia”, ja que “la forta calor, sobretot a l'Argentina, va fer que augmen-tés la dificultat de la cursa”.

La satisfacció de Juvanteny es

complementa amb el segon lloc de Producció de les categories 6X6 i 4X4 i amb el lloc 33 de la General. Els camions, a diferèn-cia dels cotxes o les motos, no van entrar a Bolívia, però van fer dues etapes extra a l'Argen-tina. Juvanteny va destacar que, a Xile, la principal dificultat va ser el terreny, “amb etapes amb dunes molt altes”. A l'Argenti-na, “allò més dur va ser la cli-matologia”. A més del terreny i el temps, el santfeliuenc també va parlar de les etapes “amb temps de conducció molt llargs, recorrent més de 600 quilòme-tres en una jornada”. El pilot de camions ha tornat satisfet i amb un altre títol a sota del braç, però encara no vol assegurar que participarà a l'edició 2015: “Deixarem passar els mesos i ja es veurà”, va sentenciar. X.M.

Tras solicitar reunión mediante ins-tancia, con fecha 30/12/2014 de la AVV y las Comunidades de Veci-nos, no hemos recibido contesta-

ción por parte del Sr. Alcalde.Hemos tenido conocimiento a través de

su nota informativa con estupor y asombro. Nuestra valoración no puede ser más nega-tiva, por cuanto asume la negación del pro-blema y desconsideración hacia los afec-tados directos: los ciudadanos/as de las zonas afectadas (Bar Gótic, en Barri Fal-guera; Bar Vamos Pa-ya y establecimientos de Plaça Francesc Macià, en Barri Roses).

Consideramos sorprendente que el Sr. Alcalde se dirija a los ciudadanos, como bien se encarga él mismo de especificar, de un problema no generalizado en Sant Feliu de Llobregat, y que acuse a nuestra AVV de magnificar el problema.

Consideramos indignante que se dedi-que tanto esfuerzo, tiempo y maquinaria política, técnica y administrativa para inten-tar manipular y tergiversar los hechos de la realidad que sufren las tres Comunidades de Vecinos desde hace décadas.

Las tres Comunidades de Vecinos no mantendrían un conflicto abierto si no tu-vieran causas objetivas y permanentes. No habrían recurrido en tantas ocasiones al Síndic Municipal, y éste tampoco habría presentado recursos ante el Ayuntamiento, además de publicaciones donde deja muy claras sus críticas al actual Equipo de Go-bierno (ICV + CiU).

De no existir estos problemas las Comu-nidades de Vecinos no hubieran recurrido a nuestra AVV buscándonos como media-dores para conseguir la paz y tranquilidad de la que con tanta frecuencia carecen. Ni se les ocurriría alzar la voz en una pública y publicitada rueda de prensa en la puer-ta del Ayuntamiento, a la vista de todos los

ciudadanos/as de Sant Feliu. No pegarían carteles que el Alcalde ordena su retirada de forma selectiva a la empresa de limpie-za… Nuestra AVV considera que les asiste la razón y el derecho al descanso.

El Sr. Alcalde, en vez de mantener la reu-nión solicitada por la AVV y las tres Comu-nidades de Vecinos para abordar los pro-blemas cara a cara, con seriedad y rigor, prefiere situarse en el victimismo. Esperar los meses del frio para haber si se calma la situación por si misma.

Equivocada filosofía y equivocada estra-tegia, porque a los problemas actuales se le pueden multiplicar otros: varias comunida-des nos informan de conflictos y problemas puntuales que harán que se sumen a las reivindicaciones que aglutinamos aquí.

El Sr. Alcalde incurre en la contradicción al hablar de actuaciones policiales y aper-tura de expedientes, por no hablar de los límites horarios. ¿Alguien puede creer y aceptar actuaciones de la policía sin cau-sa? ¿Saben los responsables del Equipo de Gobierno cuáles son los horarios de los establecimientos sin pisarse datos unos a otros? Si de verdad estos bares cumplie-ran las ordenanzas, ni las Comunidades ni esta AVV se implicarían en causas injustifi-cadas o inexistentes.

Nuestro Alcalde, Sr. Jordi San José, ha escogido, creemos que de manera equivo-cada, el camino de la culpabilidad contra

la AVV Roses de Llobregat. ¿Será porque defendemos, desde nuestro ámbito social, las cuestiones que usted y su equipo de gobierno están haciendo mal o incum-pliendo? Ante nuestras críticas y denun-cias, siempre razonadas y argumentadas, en vez de oírnos y discutir cara a cara, in-tenta ridiculizarnos, con maniobras de du-doso estilo político, más propias de otros regímenes y otras ideologías, que uste-des siempre han denostado. Sirvan como ejemplo sus intervenciones en el Pleno Municipal o su nota informativa.

Esta AVV asistirá a la reunión del Con-sell de Seguridad. Esperamos que nos deje intervenir. Ya adelantamos nuestra intervención: las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, en el tema que nos ocupa y preocupa,están fuera de nuestro ámbito de actuación, el actor principal es Ud. Si que aprovecharemos para reiterar nuestro agradecimiento a los Mossos por la aten-ción que dispensan a nuestra AVV, con vi-sita periódica todos los meses.

Pero no se equivoque Sr. Alcalde, el pro-blema lo tienen las tres Comunidades de Vecinos y la solución está en su respon-sabilidad política, como Alcalde de todos, no sólo de unos pocos. Ha quemado a sus Concejales y Técnicos con ambiguos y ob-tusos planteamientos de procedimiento. Ha conseguido unir a las tres Comunidades y reforzar a esta AVV y esperamos que su desafortunada nota informativa lleve a mu-chos ciudadanos a percibir sus formas poco elegantes de gobernar.Más información en: http://rosasllobregat.blogspot.com.es/

Respuesta al Sr. Alcalde de la Junta de la AVV Roses de Llobregat

Tema: ruidos e incivismo en zonas históricamente afectadas

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014CULTURA20

Leonor Parreu presenta el seu primer llibre de contes, ‘Ulleres per llegir sota la pols’Els relats volen ser un cant a la voluntat investigadora dels joves

Divendres va tenir lloc la pre-sentació del llibre Ulleres per llegir sota la pols, de la santfeliuenca Leonor Parreu.

L’acte va congregar 60 persones que van fer ple total a la Sala dels Àustries del Palau Falguera. El regidor de Cul-tura, Manel Martínez, va presentar la novel·la al·ludint a la seva capacitat de transmetre els valors de la fe, l’amistat i la complicitat entre les persones.

Acompanyant l’autora també hi ha-via l’editor del llibre, Jesús Vila, dels presents, qui més es va estendre més en la descripció de l’autora i la seva obra. Vila va jugar a explicar la fructí-fera relació entre ciència i art, lloant que l’autora hagués sabut vehicular “el coneixement científic a través de la Història de l’Art”, i la va descriure com una amalgama de Sherlock Hol-mes i William Shakespeare, una barre-ja d’investigadora i escriptora aguda, que combina amb encert la racionalitat

amb la fantasia literària. Leonor Parreu sap què significa aquesta col·laboració entre dues muses, ciència i art, que tenen la mateixa intenció d’explorar allò ignot. Llicenciada en Història de l’Art i diplomada en Biblioteconomia i Documentació,va posar en pràctica les seves dots investigadores amb l’estudi sobre L’Arxiu monàstic de Santa Maria de Montsió, a Esplugues de Llobregat.

La seva estima pels joves és de for-mació professional, ja que es dedica a l’ensenyament des del 1984. Amb una intervenció molt més breu, l’autora va revelar que volia que el llibre fos un homenatge als que es dediquen a la recerca i en especial a tots aquells que d’alguna manera intervenen en la for-mació dels joves, els protagonistes del relat. Vila va assegurar que es tracta d’un llibre que s’interessa per la huma-nitat, dirigit a tots els públics, però amb una especial sensibilitat per aquests.

La novel·la, d’un centenar de pàgi-

nes, està vertebrada en dos relats de fà-cil lectura, en els que les històries tenen un final amable i que mouen a la re-flexió. La Leo aprofità el seu temps lliu-re per treure’s els títols i després, per fer la seva primera incursió en la ficció. La publicació ha estat possible gràcies al sistema col·laboratiu del micromece-natge, fet realitat per l’editorial Mece-nix. Aquestes ulleres per llegir sota la pols a què referencia el títol és la me-tàfora de les grans que posen els inves-tigadors per consultar documents als arxius durant hores.

També la tinent d’alcaldia, Rosa Ma-ria Martí, va felicitar la Leo per “haver fet un pas molt important amb aquesta nova faceta cultural, professional i vital” perquè “acabar un llibre no és fàcil”. Va recordar que “ha tingut una vida no exempta de dificultats” i va lloar la seva “energia, vitalitat i valentia”. La quaran-tena d’exemplars que es venien abans i després a la presentació es van exhaurir.

Buena acogida de los conciertos ‘Rock and Roses’ Muchas bandas han mostrado su interés por actuar en el ciclo

Blackout tomó la ini-ciativa de celebrar la tanda de conciertos Rock and Roses en la

Asociación Cultural Andaluza Rosas, en el barrio de Can Cal-ders, en un espacio que ahora,

además de dar cabida a los en-sayos de sus grupos de flamen-co y la banda de música, vive los conciertos de diferentes bandas musicales de la comarca y de Sant Feliu.

El balance de la experiencia,

que lleva desde el 10 de Enero funcionando cada viernes, es muy positivo. Una de las res-ponsables del proyecto, Lydia Cuenca, nos lo explica: “Mejor imposible, el ciclo nos está sor-prendiendo a todos. Inicialmen-

te acordamos con la entidad que sería un ciclo de 3 meses, más que nada porque con las bandas que contábamos al principio llenabas la agenda de 3 meses y ya está. Pero… en la primera semana nos llamaron como cin-co bandas y así sucesivamente todas las semanas para tocar en Rock and Roses”.

En un inicio cordamos con la entidad un ciclo de 3 meses, pero hemos tenido que alargarlo porques nos llaman muchas bandas”

Parece que las ganas de tocar de las diferentes bandas es mu-cha. El acuerdo también es posi-tivo para la asociación andaluza

Rosas: “La entidad por su parte está encantada ya que a ellos les interesa promocionar la enti-dad con todo tipo de actividades y así poder autofinanciarse, ya sabemos que en estos tiempos es necesario reinventarse cons-tantemente”.

Lydia también afirma que “gracias a la promoción de esta actividad otras empresas y entidades culturales se están interesando por nuestros pro-yectos”, los cuales, por cierto, seguirán adelante con nuevas propuestas: “Como empresa de producción de eventos tene-mos recursos suficientes para producir diferentes actividades culturales y tenemos la necesi-dad de ofrecer cosas nuevas y diferentes, así que nos sentare-mos para mirar otras posibles actividades en la entidad”.

el diari de Sant Feliu · febrer de 2014CULTURA22

El equipo de Blackout junto a algunos de los artistas que han participado.

Joan Dausà ha guanyat un premi Gaudí en la categoria de millor mú-sica original per la banda sonora de la pel·lícula Barcelona, nit d’estiu.

L’Acadèmia del Cinema Català ha reco-negut les seves cançons, que han tin-gut molt bona rebuda tant per part dels acadèmics com pel públic.

La seva cançó Jo mai mai va ser el mo-tor de la comèdia coral, que el director Dani de la Orden va començar a escriu-re després d’escoltar-la, i que es va es-

trenar el passat novembre. De fet, una de les històries que s’hi expliquen és la d’aquesta cançó, i hi apareix el mateix Joan Dausà.

El cantant va presentar les cançons en una petita gira per tot Catalunya que l’estiu passat, on també es projectava el film. Després les va incorporar a les se-ves actuacions interpretant-les amb les del seu disc anterior. Les peces relaten diverses situacions que el film desenvo-lupa fidelment.

Els Gaudí premien la banda sonora de Joan DausàCada peça musical dona origen a una història del film Barcelona, nit d’estiu

Els actors Joan Sureda i Vic-ky Luengo, coneguts per la seva aparició a la sèrie de TV3 La Riera, protagonitzen el vi-

deoclip de la cançó ‘Dos Curiosos Viat-gers’ dels santfeliuencs CyBee. El vídeo s’ha rodat al mes de gener a Viladrau i el Montseny i està dirigit per Bruno Ma-rín, responsable de videoclips d’artistes de tot l’estat. El videoclip ha superat les 10.000 visualitzacions a Youtube.

Una altra novetat és que a partir d’ara la productora Pistatxo Produc-cions portarà la contractació de CyBee.

Es tracta d’una empresa creada al 2013 per Els Amics de les Arts i formada per professionals amb una llarga trajectòria en el món de la música, esdeveniments i televisió.

El disc de debut del jove grup d’amics ha tingut una excel·lent acollida entre el públic català. Pocs dies després de pu-blicar-se es va exhaurir a les principals botigues del país i es va situar en la llista dels més venuts a les plataformes digi-tals. A més, ha estat quatre setmanes a la llista de Ràdio Flaixbac, arribant fins al número 22.

Cybee grava el videoclip ‘Dos curiosos viatgers’ És el segon que roda la banda local d’un tema del seu àlbum de debut

SUGGERIMel diari de Sant Feliu · febrer de 2014

Festa i plantada de rosers 2014Diumenge 910 h —Botifarrada popular 11 h —Plantada popular de rosers: ‘Plantem el roserar’—Concurs de dibuix infantil ‘La rosa i el roser’. (inscripcions d’11 a 12 h i presentació de treballs a les 13.30 h).12 h —Visita al parc a través d’itine-rari guiat. Lloc: Parc de Torreblanca. Or-ganització: Programa Ciutat de les Roses, Associació dels Amics de les Roses i Mancomunitat de Municipis.

Xerrada: ‘Les tècniques de relaxació, una eina

eficaç per gestionar les pors’Dimecres 12A càrrec de Conxita Safont. A l’Aula de Música i Teatre a les 20.30h.

Cinema: RobocopDel divendres 14 al dilluns 17Estrena de Robocop al Cinebaix. Any 2028, la multinacional Omni-Corp domina el sector de la tec-nologia robòtica. Els seus robots han guanyat tot tipus de guerres i ara volen aplicar aquesta tec-nologia punta a dins dels Estats Units. La companyia aprofitarà l’ocasió per salvar Alex Murphy, un policia de Detroit al que han ferit de mort, dotant-lo de poders increïbles.

Cicle ContraBaix: Sant Andreu Jazz BandDivendres 14Amb 6 anys de trajectòria, la Sant Andreu Jazz Band té un repertori format per més de 50 temes en constant renovació, entre els quals trobem peces de les diferents èpoques del Dixi-eland, New Orleans, Swing, Big Band, Bebop, Funky i Jazz Vocal.

A l’Auditori del Palau Falguera. Preu: 15 €, taquilla; 12 €, anti-cipada, i 11 €, Amics de Contra-Baix. Organització: Ateneu. A les 9 de la nit.

XVI edició del Cicle de Cinema infantil: Els barrufets 215 dissabte i 16 diumengeLloc: CineBaix. Organització: Servei Local de Català i Associa-ció CineBaix. A les 17h.

Ball de Sant ValentíDissabte 15Amb l’orquestra Gerunda a la Sala Ibèria.Organització: Associació Balls d’Envelat. A les 11 de la nit.

Taller de primers auxilis Dimecres 19Lloc: Casal de la Gent Gran. Organització: Creu Roja-Assemblea local.

Inauguració de l’exposició ‘Una memòria de vida.Divendres 21Imatges fetes a Sant Feliu a principis del segle XX. Al Palau

Falguera a les 20h.

Lliurament de premis del concurs de dibuix infantil ‘La rosa i el roser’Diumenge 23 Al Palau Falguera. A les 13h.

Espectacle musical: ‘Obre els ulls!’Diumenge 23 A càrrec del grup Amalgama, amb el taller d’havaneres del

programa d’activitats. Al Casal de la Gent Gran. A les 17h.

Segon pregó de la Peña Bética de Sant Feliu i presentació de la xirigota ‘Con más de 40 y sin na pa llevarme a la boca’Diumenge 28Lloc: Palau Falguera (auditori). Preu: 5 €. Entrades a la Peña Bética. A les 21h.

agenda febrer

23