de Sant Feliu junyNúmero 5 // 10.000 exemplars // desembre 2013 // Sant Andreu de la Barca

Un Nadal ple de màgia, jocs, tradicions i regals a Sant Andreu de la Barca

Sant Andreu de la Barca ja viu el Nadal 2013. Després d’una exitosa Fira Comercial de Nadal celebrada el dia 8 (a la foto), la ciutat es prepara per acollir un bon grapat d’activitats de tota mena, adreçades a grans i petits. La màgia de l’arribada del Carter Reial i els Reis Mags es sumarà a la diversió del Fira Juga, a la tradició de la Mostra de Pessebres artesans i a la il·lusió dels regals que els comerciants locals faran als seus clients, i que enguany sumaran prop de sis mil euros i milers de regals directes. pàgs. 9-12

Entrevista a Ferran JorbaAmb només 17 anys, aquest jove pilot de BMX ha estat escollit millor esportista local absolut del 2013. Amb un nou espònsor, Jorba afronta la nova temporada amb optimisme. pàg. 14

Una Agenda 21 participativaL’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca ha obert el procés participatiu per la redacció del document definitiu de l’Agenda 21 local, que haurà d’estar enllestit a finals de febrer. pàg. 3

CIUTAT 3desembre de 2013 • el diari de Sant Andreu de la Barca

Obert el procès participatiu per configurar el pla d’acció ambiental de l’Agenda 21 localEl document definitiu, que haurà d’estar llest a finals de febrer, es nodrirà de les aporta-cions que ciutadans i entitats podran introduir en diferents sessions de tertúlia i debat

L’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca va presentar el passat 28 de novembre a les Escoles

Velles el procés participatiu per elaborar el document definitiu de l’Agenda 21 local, el full de ruta que ha de guiar les políti-ques locals encaminades a trans-formar el model de desenvolupa-ment i fer-lo més sostenible.

Els ciutadans ja poden con-sultar l’esborrany d’aquest pla d’acció ambiental a la pàgina web municipal (www.sabarca.cat), i preparar les modifica-cions o aportacions que creguin convenients per posar-les en comú en les diferents sessions previstes per debatre el docu-ment. Aquestes trobades seran en format de tertúlia-café, un

mètode de participació que “afa-voreix la participació del major nombre d’assistents generant un ambient distès que facilita el debat i la generació de consens”, expliquen des de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. A ni-vell metodològic es proposa que a partir de la presentació inicial, més tècnica, s’aprofiti la ma-jor part del temps per al debat,

La recollida de residus, un dels punts importants del redactat de l’Agenda 21 local Ajuntament SAB

l’intercanvi d’opinions i la rea-lització de propostes. La prime-ra d’aquestes sessions de treball per redactar el document defi-nitiu de l’Agenda 21 local serà el pròxim 23 de gener de 2014, i hi estaran convidats no només els ciutadans que hi vulguin par-ticipar, sinó que el consistori animarà a col·laborar també als principals agents econòmics i so-cials de la vila.

El redactat final, al febrerUn cop finalitzat el procès

participatiu, que constarà de tres sessions de dues hores de durada cadascuna, es recolliran totes les opinions i aportacions realitzades pels ciutadans i enti-tats participants i s’elaborarà un informe final, que es presentarà a finals del mes de febrer. Aquest document final pretén tenir descrites, valorades i temporit-zades, segons el consistori, “les

accions a dur a terme per garan-tir la sostenibilitat del desenvo-lupament del municipi en tots els aspectes ambientals, directes i col·laterals, i especialment pel que fa als temes d’energia i pro-ducció de residus”.

Document de documentsLa redacció de l’esborrany de

la proposta de pla d’acció s’ha basat, entre d’altres, en diferents documents elaborats des de la regidoria de Medi Ambient, com l’Auditoria Ambiental munici-pal, finalitzada l’any 1999; dos estudis d’indicadors de sosteni-bilitat, dels anys 2002 i 2008; i la redacció del document Revisió del Pla d’acció ambiental Agenda local 21, finalitzat el març de 2010, del Pla d’Acció per a l’Energia sostenible (PAES), finalitzada el novembre de 2010, i del Pla de prevenció de residus municipals (PPR) finalitza-da el desembre de 2010.

Isabel Peris, al capdavant de la secció local d’ERC a Sant AndreuRedacció

La secció local d’ERC va renovar el passat 2 de desembre la seva exe-cutiva, en una assem-

blea celebrada al Casino de Sant Andreu de la Barca. Aquesta renovació respon al creixement que ha experimentat la forma-ció des de la darrera assemblea, i a la voluntat de diversos in-tegrants de l’antiga executiva d’abandonar els seus càrrecs per motius personals.

La principal novetat va ser l’elecció d’Isabel Peris com a nova presidenta local d’ERC, un fet que des del partit remarquen com a punt d’inflexió important a la política local, ja que es con-verteix en la primera dona que ostenta un càrrec de tanta im-portància dins l’organigrama de les seccions locals dels par-

tits a Sant Andreu. D’entre la resta de càrrecs

de la nova executiva, destaca l’elecció de Miguel Viles com a secretari d’Organització; Sebastià Santos com a secre-

tari de Finances; el regidor a l’Ajuntament David Solsona, com a secretari de Política Mu-nicipal; i el portaveu de les JERC Christian Calaf com a responsa-ble de l’àrea de Política Social.

REPORTATGE 5desembre de 2013 • el diari de Sant Andreu de la Barca

“Tengo que luchar cada día por la vida; lo que me espera después merece la pena”El joven del Palau Carlos Arroyo, de 17 años, explica su pelea contra la Ataxia de Friedreich, una ‘enfermedad rara’ que está afectando a su movilidad, su equilibrio, su coordinación y su corazón

Rubén Marín

Carlos es un chico de 17 años como cualquier otro. Va al instituto y le gusta el deporte, estar

con los amigos, hablar de chicas y gastar bromas. Como a prácti-camente todos los adolescentes y jóvenes de Sant Andreu de la Barca. Únicamente hay un deta-lle que lo diferencia de su entor-no. Y es que Carlos está afectado por Ataxia de Friedreich, una en-fermedad neurodegenerativa de las llamadas raras, y que le obli-ga a vivir su vida normal de ado-lescente con ciertas limitaciones y precauciones. Su movilidad es, cada vez, más reducida, está per-diendo sensibilidad, equilibrio y coordinación de forma pro-gresiva, y sufre una cardiopatía que le obliga a medicarse a dia-rio. Carlos es un chico normal sumergido en un ritmo de vida excepcional.

La Ataxia de Friedreich afecta de forma directa a los ganglios espinales dorsales y al cerebelo, a causa de una anomalía en el gen FXN, localizado en el cro-mosoma 9. Como en la mayoría de los casos, a Carlos se la de-tectaron con 13 años, tras una infancia sin problemas y cuan-do circulaba por la frontera que le separaba de la adolescencia. “Cuando los síntomas empeza-ron a aparecer, la pediatra nos

decía que el niño era torpe, pa-toso. Pero yo veía que mi hijo no se subía a los columpios ni hacía ciertas actividades, y me preocupaba”, explica Ana María Marro, madre del joven. “Lo que nos hizo dar el paso de llevarlo al traumatólogo fue que los pies le crecían para arriba, tenía dema-siado puente, y eso teóricamen-te era lo que le hacía perder el equilibrio. Supuestamente, con una operación el niño volvería a caminar bien. Pero no fue así”. La peregrinación de especialista en especialista y de tratamiento en tratamiento les acabó llevan-do a Sant Joan de Déu, donde se les explicó el tipo de enferme-dad que padecía su hijo. “Cosas que pasan”, apostilla Carlos con sonrisa pícara tras el relato de su madre. Una sonrisa que hoy es el motor de la familia. “No le ani-mamos nosotros a él, sino que es él quien tira de nosotros. No se viene nunca abajo. Nos llena de vida verlo así”, explica Marro.

La certeza del diagnóstico les permitió cerrar una puerta pero también les abrió varias. Hoy, la Ataxia de Friedreich es una com-pañera más de piso, pero hace cuatro años, a la familia Arroyo Marro le pareció lo más extraño del mundo. Poco a poco, fueron formando parte de grupos rela-cionados con esta enfermedad, como la Associació Catalana

d’Atàxies Hereditàries (ACAH), y fueron conociendo a otros pa-dres de niños aquejados por la misma enfermedad de Carlos, con quienes pudieron compar-tir preguntas y miedos. Hoy son una de las familias más activas, e impulsan junto con otras del resto de España la plataforma Genefa (www.genefa.org), y que a la práctica es, a día de hoy, el principal punto de encuentro de todas aquellas personas que quieren buscar o compartir in-formación sobre la Ataxia de Friedreich, y desde donde se re-clama potenciar la investigación que pueda encontrar la cura a esta enfermedad.

“Carlos, de momento, sólo puede mantener a raya alguna de las consecuencias de la enfer-medad”, explica Francisco Arro-yo, su padre. “Toma medicación para el corazón, cuyas paredes se engordan y le pueden provocar taquicardias, y un fisioterapeuta viene a casa una vez por semana para que pueda mejorar su mo-vilidad. Pero el verdadero reto es que se pueda investigar el origen de la enfermedad para poder re-vertir esta situación”. Con unos tratamientos y una investigación maltratados por los recortes, Arroyo sostiene que con 300.000 euros, sólo 300.00 euros, sería su-ficiente para poder llegar a algu-na conclusión real. “Existen dos doctores, Díaz-Nido en Madrid y Giralt en Barcelona, que están estudiando la vía de la terapia génica. La Ataxia de Friedreich afecta a un gen, y encontrando la reparación de ese gen se podría acabar con la enfermedad. Pues bien, ese gen ya lo tienen repa-rado y ahora están intentando actuar dentro de la célula, para que funcione bien y no lo recha-ce”, explica Arroyo.

Para que estos proyectos de investigación lleguen a buen puerto, la familia Arroyo Marro, junto con el resto de integrantes de Genefa, están impulsando di-ferentes iniciativas que aporten lo que los recortes en ciencia se están llevando. Una de las acti-vidades más sonadas tuvo lugar el pasado mes de septiembre en el teatro Núria Espert, en la que diferentes humoristas y monolo-

guistas participaron en una gala benéfica para recaudar fondos para la investigación de la en-fermedad de Carlos. Actualmen-te, también venden pulseras o lotería de Navidad, recogen ta-pones de botellas en el mercado municipal, en el IES El Palau y en diferentes comercios, y tie-nen abierto un número de cuen-ta para recibir donaciones que, por pequeñas que sean, siempre son bienvenidas. “Estamos muy agradecidos con la solidaridad que estamos recibiendo de los vecinos de Sant Andreu de la Barca”, explica Ana María.

Mientras, la luz sigue espe-rando al final del túnel, y sólo queda pelear y esperar. El opti-mismo y el afán de superación que muestra Carlos con cada frase o con cada broma son el motor de la lucha de esta fami-lia, que sueña con el día en que la investigación, al fin, pueda dar sus frutos. A Carlos, ese día, no le pillará desprevenido. “El día que me cure, me lanzaré en paracaídas y después, agarraré la bicicleta y me recorreré me-dia España. Lo tengo ya pensado. Pero hasta entonces, tengo que luchar cada día por la vida. Por-que sé que lo me espera después merece la pena”, asegura Carlos, con su sonrisa imborrable.

Carlos, con la sonrisa imborrable con la que anima siempre a su entorno, rodeado de sus padres Ana María y Francisco.

Carlos (segundo por la izq.), en la gala de humor celebrada en el Núria Espert per recaudar fondos para investigar su enfermedad

Para colaborar con la investigación sobre la Ataxia de Friedreich:

CaixaBank:2100-8773-04-0200023000

OPINIÓ6 el diari de Sant Andreu de la Barca · desembre de 2013

el diari de Sant Andreu de la Barca

El diari dE Sant andrEu dE la Barca no comparteix necessàriamente les idees expressa-des als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE Sant andrEu dE la Barca no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 5, desembre 201310.000 exemplars Imprès a Bermont Catalonia

Podeu consultar l’edició digital a:

Redacció, fotografia i maquetació: Rubén MarínRedacció Esports: Xavi MartíContacte: diaridesantandreu@gmail.com

Director comercial: Pau RamellTelèfon publicitat: 674.35.92.03

Administració: administració@eldiaridesantfeliu.comEdita: Sant Feliu COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1246-2012Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatTelèfons: 93.685.76.83 / 674.35.92.03

Juga Verd Play: canviar el sistema

Sovint, els agents que participen en l’esport en edat escolar s’om-plen la boca parlant de

la importància de l’activitat es-portiva des d’una vessant edu-cativa, dels valors, de formació del nen o la nena en definitiva, per sobre de la vessant estric-tament competitiva. Però a l’hora de la veritat és el resul-tat, guanyar, allò que prima per part de les entitats i clubs, com dels propis protagonistes, els nens i nenes i, com no, els pares. És la influència de l’es-port professional i dels mitjans de comunicació.

Ara bé: què passaria si, des de petits, els nens (i pares, en-

trenadors, clubs i àrbitres) sa-bessin que marcar més gols no és suficient per guanyar un partit? Si també fos necessari comportar-se correctament? Si fos obligatori pels jugadors saludar al contrari abans i des-prés del partit i acceptar les decisions arbitrals? Si també computés el respecte mostrat per l’entrenador als jugadors i l’àrbitre, i la correcció i com-portament esportiu dels pares a la graderia? I, que si no fos així, l’equip, tot i marcar més gols, pot acabar perdent i te-nint menys punts en la clas-sificació? Seria una revolució del sistema esportiu escolar. Passar de la teoria als fets. No

cal només competir millor, sinó també fer-ho aplicant tots aquells valors que tothom re-coneix a l’esport però que, de vegades, costa veure als ter-renys de joc.

Doncs és precisament això el que el Consell Esportiu del Baix Llobregat, de manera valenta i decidida, ha posat en marxa aquest curs. Un nou sistema de competició en què els va-lors son tant o més importants que les habilitats esportives i el resultat. A més, gràcies a la tecnologia, seran els propis agents esportius els que valo-rin i puntuïn l’aplicació cor-recta d’aquest valors. Per pri-mera vegada, una competició

esportiva reglada pot nomenar campió un equip que no és qui anota més punts o gols, sinó aquell que representa i aplica millor els valors de l’esport.

Òbviament, pensar que això pot traslladar-se a l’àmbit pro-fessional, més proper al negoci que a l’esport, és una quimera. Però segur que si els nens i ne-nes d’avui creixen en la pràc-tica esportiva amb aquest sis-tema, i els pares, entrenadors i públic s’habituen a ell, demà la seva actitud envers els con-traris serà molt diferent de la que, malauradament, veiem de forma massa habitual a molts camps i pavellons cada cap de setmana.

editorial

ENTREVISTA 7desembre de 2013 • el diari de Sant Andreu de la Barca

R. Marín

Rubén Marín—Com li va sorgir aquesta afi-ció per la meteorologia?Des de petit sempre m’ha inte-ressat. Allò que la gent sempre ha qualificat com a mal temps, a mi m’apassionava. Tempestes, tem-porals... Però m’hi vaig aficionar sobretot a la universitat. Allà hi havia un company que hi entenia molt i va ser qui em va introduir en aquest món, i ja a la carrera de Geologia ja vaig escollir assig-natures relacionades amb la cli-matologia i la medició d’aquests factors.

—I quantes hores dedica a aquesta afició?Moltes. No ho puc quantificar. Sempre estàs donant-li voltes a tot el que pots fer. En el meu cas, jo faig molts mapes per reflectir diferents fenòmens, i això por-ta temps. Però si comptem tot el que inverteixo a consultar, estu-diar sobre el tema, mirar el cel... es podria dir que tot el dia penso en meteorologia.

—Fer aquests mapes és el que més li agrada d’aquest món?Sí, m’encanta fer-ho. Tot i que la passió de tot el grup que ens dedi-quem a això és anar a caçar rajos i tempestes. Ara el meu projecte és comprar una bona càmera de fo-tos i aficionar-m’hi a la fotografia de fenòmens meteorològics.

—Tot el que fa, a més, ho com-parteix amb tothom des del perfil de Twitter @meteoSAB. Què s’hi pot consultar?Tot tipus d’informació local. Un

parell o tres de cops al dia hi pen-jo les dades que obtinc de l’estació meteorològica que tinc instal·lada a la meva terrassa: temperatures màxima i mínima, humitat relati-va, pressió, vent, precipitacions,... I a més faig previsions.

—I a banda d’això, també forma part del grup La Meteo de Baix Llobregat, que aquest mes de desembre celebra el seu primer any. Com va sorgir la idea de crear-lo?Hi havia al territori uns quants aficionats a nivell local com jo, que compartíem les nostres da-des a les xarxes socials. I fa un any, al company Rafa Garcia, de @MeteoSantBoi, se li va ocórrer la idea de crear un grup comar-cal per tenir un espai on posar en comú totes les nostres informa-cions del Baix Llobregat. El grup va començar amb sis aficionats, i ara ja en tenim uns 20, cobrint pràcticament tota la comarca, i amb un perfil a Facebook molt actiu.

—El grup només està present a Facebook?No, també tenim el perfil @Lameteodelbaix a Twitter, on anem compartint dades i rebem fotografies i informacions dels nostres seguidors. I ara la idea és posar en marxa una pàgina web (www.meteobaixllobregat.com), més seriosa, on podem anar pen-jar material més especialitzat, com articles, estudis, informa-cions sobre fenòmens... és a dir, que pugui tenir un valor afegit respecte als perfils a les xarxes

socials. En principi, ha d’estar en marxa el mes vinent. Ja està dis-senyada, i ara només cal dotar-la de continguts.

—Al seu perfil local de Twit-ter ja té uns 600 seguidors, i el grup comarcal té al Facebook més de 1.100. A què creu que es deu aquest interès per la me-teorologia a la comarca?D’entrada t’he de dir que estic molt sorprès de què hi hagi més de 1.000 persones al Baix inte-ressades per la meteorologia. Em fa molta il·lusió, però no deixa

de sorprendre’m. I pel que fa a l’explicació, crec que hi ha dos factors importants: el primer, que la comarca del Baix Llobregat és molt interessant en quant a me-teorologia. Per la seva ubicació i morfologia, amb un riu que la tra-vessa i envoltada de mar i mun-tanyes, és molt rica en fenòmens i aquesta climatologia tan diversa fa que sigui fàcil aficionar-se a la meteorologia. I en segon lloc, que la informació local és més fiable. Vull dir que a mi, per exemple, no m’interessa veure la informa-ció del temps a TVE1 o Antena3, perquè no em serveix de res que col·loquin un sol gegant sobre

Catalunya i prou. Amb la gran quantitat de microclimes que te-nim i la variabilitat que hi ha, la informació local i ben detallada té molt més valor que una informa-ció general, que no aporta res.

—Un dels factors més aplaudits pels usuaris és que, a més, són perfils interactius...Sí, i tant! Ens encanta que hi hagi aquesta interactivitat. La gent ens pregunta, nosaltres responem, ens envien informacions inte-ressants, aprenem tots plegats... Com que ara som molts, sempre

hi ha algú disponible per resoldre els dubtes dels usuaris.

—Fora de la comarca hi ha aquest interès per la meteoro-logia?Sí, és una afició molt estesa a Catalunya. Una mostra és, per exemple, la xarxa Meteoclimatic, on es recullen les dades de totes les estacions que hi ha al territo-ri. Doncs bé, fa poc vaig estar a Cantàbria i vaig consultar aques-ta xarxa, i em vaig adonar de què allà només hi ha set estacions. A Catalunya hi ha més de 300, unes 30 només al Baix Llobregat. I jo crec que hi té a veure el que et

deia abans. Tenim una climatolo-gia tan diversa i variable que ser meteoficionat aquí és molt més divertit i fàcil que a altres zones, i la gent s’enganxa.

—Quin fenomen dels que ha viscut a la comarca és el que més li ha impactat?Sobretot, la gran nevada que hi va haver el març de 2010. Va ser molt estranya, no tant per la ne-vada sinó perquè va venir acom-panyada de tempesta. Que hi hagi rajos i trons al mig d’una nevada és 0molt inusual. I la ventada que hi va haver el gener de 2009 tam-bé va ser molt interessant des del punt de vista meteorològic.

—Què es necessita per ser un bon meteoaficionat?En primer lloc, temps. En neces-sites molt per documentar-te, fer els mapes, fer les fotos i tractar-les, fer les medicions, compartir la informació... I després, voler fer una inversió econòmica. No és que sigui una afició cara, però tampoc és barata si vols tenir un bon material. La meva estació, per exemple, és professional, com les que s’utilitzen al MeteoCat, i comprada als Estats Units em va sortir per uns 550 dòlars, però comprada aquí el preu es pot dis-parar als mil euros o més; un plu-viòmetre homologat et pot costar uns 200 euros; una bona càmera de fotos per captar els fenòmens, també val diners; els programes de tractament fotogràfic, igual. Has de fer una inversió impor-tant, però tampoc és més cara que altres aficions.

“És fàcil aficionar-se a la meteorologia en una comarca amb una climatologia tan diversa”

Sempre mirant al cel. Així viu Carlos Lara, geòleg, meteoaficionat i creador del perfil @MeteoSAB a Twitter, on penja diàriament les informacions climatològiques sobre Sant Andreu de la Barca que recull a l’estació professional que té instal·lada a la terrassa del seu pis a l’avinguda Constitució. Amb altres meteoaficionats locals de la comarca forma part del grup La Meteo del Baix Llobregat, i està a punt de posar en marxa el web www.meteobaixllobregat.com, on posaran en comú tota la informació local i comarcal de què vagin disposant, i d’altres documents i estudis d’interès.

Carlos LaraMeteoaficionat. Administrador del perfil @MeteoSAB a Twitter.

Membre de La Meteo del Baix Llobregat.

Estació meteorològica que Lara té al seu pis, a l’avinguda Constitució Carlos Lara

Nadal 2013Els pessebres artesans tornaran a omplir de màgia el vestíbul del teatre Núria Espert

La mostra comptarà amb una exposició fotogràfica del pessebrista local Josep Martí Canudas sobre el castell de Sant Jaume, del qual també ha fet un diorama

Les festes nadalenques ja són aquí, i no podia faltar una de les tra-dicions més nostres

i més arrelades: la mostra de pessebres artesans. El tradi-cional naixement, la repre-sentació de persones i oficis o els diferents paisatges que

van envoltar aquell moment històric per als creients, a la mostra es tornen obres d’art, que any rere any deixen boca-badats a nens i grans.

Un dels responsables de l’èxit d’aquesta cita anual és el pessebrista local Josep Mar-tí Canudas, fidel a una tradició

de la qual ja es va enamorar de ben petit. “Recordo que a casa meva, al carrer de la Font, en temps de guerra, feiem el pessebre d’amagat, perquè fer ostentació de qualsevol expressió religiosa podia re-presentar un perill”, explica. Amb prop de 25 trobades pes-

sebristes a les seves esquenes i quinze creacions artístiques (com la masoveria de Can Ca-nals, Can Salvi o Can Preses), enguany ha decidit construir amb les seves mans i exposar una representació del Castell de Sant Jaume, que acom-panyarà amb una exposició de fotografies seves, fetes als anys 50 i actualment, per re-flectir la forma en que el pas del temps ha afectat a aques-ta construcció històrica de l’antiga baronia de Castellvell.

La mostra que es podrà veure a partir del proper dia 20 estarà formada pel pesse-bre popular que els carpinters Jaume Llopart i Josep Vila ja estan enllestint, i tres diora-

mes, dos d’ells de Canudas: el del castell de Sant Jaume i un altre de la Torre Bovera.

Tot i els seus 76 anys, Canudas assegura que no descansarà mai de fer pes-sebres, per tres motius: “el primer, perquè m’agrada; el segon, per ajudar en la difu-sió del missatge cristià, ja que els pessebres representen el naixement del fill de Déu; i el tercer, per mantenir viva la cultura del pessebre, una tradició que hem rebut dles nostres avantpassat i que no podem deixar perdre”, asse-gura. “sort en tinc de la meva dona que m’ajuda, si no, em costaria molt més”, sentencia Canudas .

Els pessebres artesanals tornen, un Nadal més, a Sant Andreu de la Barca Jordi MilianEXPOSICIÓ DE PESSEBRES 2013-2014

Laborables: de 18.00 a 20.30 h.

Diss. i dium. de 12.00 a 14.00 h i de 18.00 a 20.30 h

Festius:

25 de desembre: tancat

26 de desembre: de 18.00 a 20.30 h

31 de desembre: de 12.00 a 14.00 h.

1 de gener de 2013: tancat.

Torna el Fira Juga al poliesportiu 11 de setembre

Un any més, els nens i jo-ves de Sant Andreu de la Barca podran tornar a divertir-se de valent

amb el Fira Juga, la fira infantil i juvenil de jocs, inflables i tallers. El poliesportiu 11 de setembre aco-llirà l’edició d’enguany, la número 16, i que es celebrarà coincidint amb les vacances nadalenques dels infants de la ciutat. Concretament, el Fira Juga estarà obert des del 28 de desembre fins el 4 de gener de 2014, en horaris diferents: El 28 de desembre, obrirà de 16:00 a 19:00

h.; el 29 i el 30, d’11:00 a 14:00, i de 16:00 a 19:00 hores; el dia 31, d’11:00 a 14:00 hores; L’1 de gener, any nou, estarà tancat; i els dies 2, 3 i 4 de gener obrirà d’11:00 a 14:00 i de 16:00 a 19:00 hores.

Per la tranquilitat de les famílies i dels propis infants, el Fira Juga de Sant Andreu de la Barca comptarà amb la col·laboració i suport de mo-nitors de lleure especialitzats en aquest tipus d’esdeveniments, que tindran cura en tot moment dels participants a les diferents activi-tats i tallers.0

Nadal 2013Els comerços locals repartiran 3.000 euros entre els clients a la campanya de Nadal 2013

Es distribuiran, a més, 4.700 butlletes amb premis directes • Les butlletes no premiades donaran accès al sorteig de vals de compra i d’una gran panera amb 45 productes

Les botigues de barri i el mercat municipal de Sant Andreu de la Barca ja escalfen mo-

tors per una nova campanya nadalenca, amb què torna-ran a intentar que el major nombre de santandreuencs es quedi a la ciutat per fer les seves compres de Nadal i Reis. I ho faran amb diferents iniciatives, d’entre les quals destaca, igual que en anys anteriors, el repartiment de vals de compra, que enguany sumaran 3.000 euros i que els clients agraciats podran gas-tar als comerços de la vila.

Sota el lema La teva compra més intel·ligent, la regidoria de Comerç i els botiguers im-pulsen una campanya que re-partirà entre tots els clients dels establiments adherits 120.000 butlletes de partici-pació, 20.000 més que l’any passat. Entre totes elles, n’hi haurà 4.700 que tindran premi directe (2.000, només dels cinemes Atrium), que el

client pot recollir en el ma-teix establiment. La resta de butlletes no premiades, es podran omplir amb les da-des del comprador i donaran dret a participar en el sorteig de vals de compra per dife-rents imports: un val de com-pra de 1.000 euros, dos de 500 euros i 5 de 200 euros. En to-tal, 3.000 euros es sortejaran entre els clients del comerç local de Sant Andreu de la Barca, que es podran gastar a les mateixes botigues que participen en la promoció.

“Hi ha una competència molt gran de les grans su-perfícies comercials, i creiem convenient potenciar les compres al comerç de proxi-mitat, perquè a més són molt avantatjoses en quant a va-rietat i preu”, va explicar l’alcalde de la ciutat, Enric Llorca, a la presentació de la campanya. Els vals de com-pra es sortejaran el pròxim 2 de gener a les 20:30 hores al teatre Núria Espert, i es

Ramírez i Llorca, durant la presentació de la campanya comercial de Nadal d’enguany R. Marín

podran gastar fins el 31 de gener. A més, les butlletes no premiades també donaran la possibilitat de guanyar una gran panera de 45 productes, elaborada amb les aporta-cions dels propis comerços de la ciutat.

Les butlletes no premia-des i omplertes amb les da-des dels clients es poden dipositar a la recepció de l’Ajuntament, a les Escoles Velles, a l’Espai Jove, Al Fira Juga, al Mercat Municipal, al Centre de Recursos Associa-tius i a la biblioteca.

Aparadors ben guar-nits

La campanya comercial de Nadal inclou, com és habi-tual, el Concurs d’Aparadors i Parades del Mercat, que enguany arriba a la seva 19a. edició. Aquesta iniciativa vol premiar els comerciants i botiguers que realitzen un esforç més gran en guarnir i decorar el seu establiment amb motius nadalencs. “El fet de posar un aparador ben maco, ben guarnit, fa que es noti que estem a Nadal i això atreu gent als comerços”, ex-

plica la regidora de Comerç, Charo Ramírez.

Fer aquest esforç, no obstant, tindrà premi. Per l’aparador i parada de mer-cat millor guarnit s’ha pre-vist un primer premi per a cadascun d’ells dotat amb una placa commemorativa i un cap de setmana per a dues persones. Els segons i els ter-cers classificats rebran com a obsequi una placa comme-morativa i un sopar per a dues persones al restaurant El Palau Vell de Sant Andreu de la Barca. .

L’ACSSAB reparteix 2.700 euros

Els comerços adherits a L’Associació del Comerç i Serveis de Sant Andreu de la Barca (ACS-SAB) també celebraran el Nadal

repartint diners entre els seus clients. En aquest cas, les 110 botigues de l’entitat entregaran un total de 2.700 euros, repar-

tits en 45 tarjetes de crèdit de 60 euros ca-dascuna, per gastar als comerços adherits. Per cada compra als comerços associats, els clients rebran una butlleta per parti-cipar al sorteig, que podran depositar a la mateixa botiga.

El sorteig es celebrarà en dues fases: la primera, en què es repartiran les vint primeres tarjetes, tindrà lloc el dia 19 de desembre a les 10:00 h. a les instal·lacions de Ràdio Sant Andreu, i no caldrà que l’agraciat hi sigui present per obtenir el premi. El segon sorteig, amb les 25 tarje-tes restants, es celebrarà el dia 29 a les 12 h. a la plaça de la Font de la Roda, i aquí sí caldrà que el premiat hi sigui present.

CIUTAT

Nadal 2013

Les activitats nadalenques a Sant Andreu de la Barca, d’un cop d’ull

DISSABTE 14 DE DESEMBRE

LA FLAUTA MÀGICA (Variacions Dei Furbi)21.00 h, Teatre Núria EspertPreu: 12 € Anticipada 15€ Taquilla.

DIUMENGE 15 DE DESEMBRE

EL CEL DE LA JOJÓCia. Inspira Teatre12.00 h., Teatre Núria EspertPreu: 5 € Anticipada 6 € Taquilla.

DIVENDRES 20 DE DESEMBRE

Inauguració de l’Exposició de pesse-bres i fotografies del Castell de Sant Jaume de Josep Martí Canudas

20.00 h., Vestíbul del Teatre Núria Es-pertDies d’exposició: Del 20 de desembre 2013 al 4 de gener de 2014Horaris: Laborables de 18.00 a 20.30 hores Dissabtes i diumenges de 12.00 a 14.00 h. i de 18.00 a 20.30 h Festius: 25 de desembre tancat, 26 de desembre de 18.00 a 20.30 h, 31 de des-embre de 12.00 a 14.00 h. i 1 de gener de 2013 tancat

DIUMENGE 22 DE DESEMBRE

Presentació 1a part TEMPORADA DE TEATRE 201419.00 H., Teatre Núria EspertSI NO ENS PAGUEM NO PAGUEMCies. l’Enjòlit + La Conquesta del Pol Sud

Preu: 10 € Anticipada 12€ Taquilla.

DISSABTE 28 DE DESEMBRE

Fira-Juga. Del 28 de desembre de 2013 al 4 de ge-ner de 2014, al poliesportiu 11 de set-embre.Horaris: 28 de desembre de 16.00 a 19.00 hores. 29 i 30 de desembre d’11.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 hores. 31 de desembre d’11.00 a 14.00 hores. 1 de gener tancat. 2, 3 i 4 de gener d’11.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 hores.

DIJOUS 2 DE GENER

Arribada del carter Reial17.00 h., plaça Federico García Lor-ca

Sorteig de la Campanya comercial de Nadal 20:30 h., al teatre Núria Espert.

El Carter Reial a Sant Andreu de la Barca Dies 2, 3 i 4 de gener, al teatre Núria Espert.Horari: 2 de gener: de 17.00 a 19.30 ho-res, dos carters3 i 4 de gener: Matí d’11.00 a 14.00 ho-res, un carter. Tarda de 16.30 a 20.30 hores, dos carters

DIUMENGE 5 DE GENER

Arribada de Ses Majestat els Reis Mags de l’Orient a Sant Andreu de la Barca18.15 h., a l’Esplanada del Mercat setmanal.

El Nadal treu el comerç local al carrerLa Plaça Federico García Lorca acull una nova edició de la Fira Comercial de Nadal, en què una trentena de negocis locals van vendre els seus productes i serveis

La plaça Federico Gar-cía Lorca va acollir el passat diumenge 8 una nova edició de

la tradicional Fira Comercial de Nadal. Prop d’una trente-na de comerços de la ciutat van aprofitar l’ocasió per sortir al carrer i exposar els seus productes i les seves creacions, donant a conèi-xer el seu negoci i facilitant als veïns i visitants les seves compres nadalenques. En un mateix espai s’hi van concen-trar des de botigues de roba o de sabates fins a floristeries

o centres d’estètica, passant per negocis dedicats als vins i caves, el pa i els pastissos, els embotits o les cigarre-tes electròniques. Una Fira que reflecteix a la perfecció el mosaic comercial de Sant Andreu de la Barca i que de-mostra, un any més, que no cal sortir de la vila per fer les compres de Nadal i Reis. Tal i com van defensar els comerciants, per proximitat, per varietat, per qualitat i per preu, la millor opció és visitar els comerços locals de Sant Andreu de la Barca. .

José Antonio (Vinalium: Av. Constitució, 60, local 10): “Tot i que fa molt de fred, la Fira està molt animada, hi ha molta gent que passeja per aquí i s’interessa pels nostres productes. Com que la botiga és nova, hi ha gent que encara no ens coneix i ens pre-gunta on estem. Espero que la campanya de Nadal vagi molt bé, els vins i caves tenen molta sortida en aquestes dates”.

Yolanda (X Pèls: C/ de la Font, 37): “No estic gaire satisfeta pel lloc que m’ha tocat, a un extrem del recinte, però per la res-ta, molt contenta d’estar a la Fira Comercial de Nadal. El negoci només té un mes de vida, i tot i que és dur posar en marxa un comerç en aquesta situació de crisi, estem molt satisfets. En el nostre cas, la campanya de Nadal no és especialment important, afortunadament la gent es cuida molt durant tot l’any”.

Isabel (Floristeria Miniflor: Av. Constitució (Mercat Munici-pal - Parades 19-20): “La fira acostuma a anar molt bé, tot i que costa. A la gent li agrada que la fem, les tradicions nadalenques es van perdent, i aquesta Fira es com un recordatori de que és Nadal, i anima a la gent a sortir al carrer”.

José (Calçats Avigó: C/ Estatut, 7): “Sent diumenge, la gent acostuma a arribar a la Fira una mica tard, però quan arriben funciona molt bé. L’afluència de gent d’enguany sembla similar a la d’anys anteriors, tot i que nosaltres estem venent més, i de tot, des de sabates de festa fins a sabatilles esportives”.

CIUTAT

14 el diari de Sant Andreu de la Barca • desembre de 2013ESPORTS

Rubén Marín-La teva ciutat t’ha recone-gut com a millor esportista de l’any. Què sents?Estic molt content, és clar! Però tampoc em vull confiar ni que se’m pugin els fums. Em fa il·lusió, però tot just començo i encara tinc molt treball a fer.

-Has rebut la felicitació de molta gent?Sí, sobretot de la gent del club. Ens coneixem molt i treballem junts, i estan també molt con-tents.

-Què t’aporta com a esportista el Moto Club Sant Andreu?M’hi trobo molt bé, és un club on tots els membres sempre fem pinya, i això ens dóna mol-ta força. I a més, es fomenta molt l’esport entre els més petits, i això és molt positiu, perquè són el futur.

-I ara que ja s’acaba l’any, qui-na valoració en fas tu?Molt bona. I amb ganes de con-tinuar així. Per mi, cada cursa és un nou repte, i sempre miro de superar-me i fer-ho el millor possible. I he acabat l’any satisfet amb tot el que he fet.

-Per què i quan et vas aficionar a la bicicleta?Tinc un germà gran, en Guillem, que sempre ha estat molt aficio-nat als esports de dues rodes, sobretot a les bicicletes, i sem-pre ho he viscut a casa. Ja des de petits, per Reis ens regalaven bi-cicletes i així hem anat creixent. Més tard vam trobar que aquí a Sant Andreu de la Barca hi havia

el Moto Club Sant Andreu, que tenien circuit per entrenar. I vam començar a anar-hi els dimarts i dijous després de l’escola, i fins ara.

-Quant de temps dediques a la bicicleta cada setmana?Depèn. Nosaltres tenim un ca-lendari amb diferents curses, i en funció de si aquell cap de set-

mana hi ha cursa o no, entrenem d’una manera o d’una altra. Per exemple, si hi ha competició, aquella setmana entrenem més suau per arribar-hi en bones condicions. Però es tracta sobre-tot de ser constant, fer una mica cada dia. Jo intento agafar cada dia la bicicleta de muntanya per fer fons, i després anar al circuit de salts, on practico la tècnica.

-Només fas bicicleta?No! A més d’això faig piscina, footing,... combinar diferents exercicis i esports fa millor l’entrenament, més complet.

-A banda del circuit, hi ha al-

gun lloc on t’agradi anar a en-trenar amb la bicicleta?Sí, és cert que per entrenar bé també és bo anar provant dife-rents circuits, per aprendre de debò. I els meus preferits estan als Pirineus. A l’estiu, obren les estacions d’esquí com Vallnord per baixar en bici, i allà hi gau-deixo moltíssim. Però vaja, sor-tint per la muntanya aquí, pels

voltants de Sant Andreu de la Barca, ja m’ho passo bé. La qües-tió és poder fer esport a l’aire lliure, a la natura.

-Practicant un esport tan mi-noritari com aquest, t’has plantejat algun cop dedicar-t’hi professionalment?Sóc conscient de què és molt complicat, i no ho veig de mo-ment com res més que una afi-ció. Continuo estudiant, i a més practico un esport que m’agrada molt. Així és com ho veig.

-Com a mínim, tens un espòn-sor que t’ajuda a cobrir alguna despesa per poder-te dedicar a

la bici amb més tranquil·litat, oi?Sí, això sí! Per la temporada vi-nent hi ha un espònsor que ha apostat per nosaltres, i estem molt il·lusionats. És Intense-Go Pro Team, una unió d’un fabri-cant de bicicletes amb un fabri-cant de càmeres de vídeo en un mateix equip.

-I quins reptes teniu de cara a la temporada vinent?Amb aquest nou equip tenim l’oportunitat de córrer la Copa del Món per diversos països

d’Europa. L’objectiu seria fer-ho bé en aquestes curses, i estic con-vençut de què serà així perquè l’equip ha apostat fort, i tinc mol-tes ganes de tornar-los aquesta confiança en forma de resultats.

-Què ha de tenir un bon pro-fessional o un bon aficionat a la BMX?Crec que és important que tingui esperit competitiu. Ganes de ser el primer. També molta concen-tració, ser una persona centrada, amb el cap ordenat, que sàpiga en tot moment el què està fent.

“Cada cursa és un nou repte, i sempre miro de superar-me i fer-ho el millor possible”

En Ferran Jorba ha passat tota la seva vida sobre dues rodes. Aficionat des de ben petit a les bicicletes gràcies al seu germà Guillem (amb qui competeix encara avui), Jorba s’ha convertit en una de les grans promeses de l’esport local com a pilot de BMX. Tot i que acaba de ser reconegut com a millor esportista de l’any a Sant Andreu de la Barca en categoria absoluta, aquest jove estudiant de 2n. de batxillerat només pensa ara mateix a continuar amb els estudis i divertir-se sobre la bici. Només el temps dirà si s’hi podrà dedicar de forma professional.

Ferran JorbaPilot de BMX. Millor esportista absolut masculí de la ciutat el 2013

A banda de Jorba, reco-negut amb el guardó de Millor Esportista en categoria mascu-

lina absoluta, la Nit de l’Esport Local, celebrada el passat 22 de novembre al teatre Núria Espert, va reconèixer la fei-na d’altres santandreuencs i santandreuenques que han destacat aquest 2013 en les seves disciplines esportives. D’aquesta manera, el guardó com a Millor Esportista en ca-tegoria femenina absoluta va recaure sobre Irene Burgueño, del Karate - Kobudo. En cate-goria infantil, els millors espor-tistes de l’any han estat Jorge Ferrera, del Club de Tennis, en categoria masculina, i Ana Ji-ménez, del Moto Club BMX. Pel que fa als col·lectius, el premi al millor equip de l’any se l’ha endut l’equip femení sènior del

Club Básquet Sant Andreu, que ha assolit un històric ascens a Segona divisió, mentre que el guardó a la millor entitat ha re-caigut sobre l’Associació Espor-tiva Sant Andreu.

A banda d’aquests guardons, la Nit de l’Esport Local tam-bé va servir per reconèixer la tasca de diferents empreses, personalitats o iniciatives que, amb la seva tasca, també han contribuït a potenciar la pràc-tica de l’esport a Sant Andreu de la Barca. D’aquesta manera, van rebre premis Jaime Juan, Marta Archs, Celedonio Ca-rrión i José Ramos, mentre que el Club de Bàsquet va rebre el reconeixement a la millor ini-ciativa socio-esportiva (pel 3x3 i Esport al carrer) i el restaurant Dtaping va ser guardonat com a empresa que més suport ha do-nat a l’esport local.

La Nit de l’Esport Local reconeix la feina dels esportistes de la vila

ESPORTSdesembre de 2013 • el diari de Sant Andreu de la Barca 15

Juga Verd Play: perquè per guanyar un partit, no n'hi ha prou amb un bon resultatEl Consell Esportiu i l'empresa EINSMER han creat un nou sistema de puntuació de les lligues d'Esport Escolar que fomenta el joc net i que implica a les famílies en l'educació esportiva dels infants

En totes les competicions esportives, l'equip que aconsegueix marcar més gols o anotar més

punts és el que guanya el partit. Aquesta fórmula, però, deixa de banda els valors de l'esport i fa que, en molts encontres, un equip acabi guanyant el partit tot i que s'hagi comportat mala-ment amb el contrari, que hagi fet moltes faltes, que hagi rebut moltes targetes o que compti amb l'acompanyament d'una afició (simpatitzants o fami-liars) que no para de proferir insults a l'àrbitre o a d'altres persones. Per tal de posar fi a aquestes actituds negatives i poc esportives, el Consell Espor-tiu del Baix Llobregat ha posat en funcionament un nou siste-ma de puntuació dels partits de les competicions d'Esport Esco-lar en el que el més important és jugar amb 'fair play' i no el fet de guanyar la competició. Amb aquest projecte, anomenat Juga Verd Play, pot ser possible que un equip acabi guanyant la lliga tot i no ser el conjunt que hagi guanyat més partits o sumat més punts; a partir d'ara, les actituds dels jugadors i les juga-dores a dins del terreny de joc, el comportament del públic que dóna suport a cada conjunt i la manera de fer dels entrenadors també compten.

S'aplica a cinc esports i no té precedentsJuga Verd Play és un projecte únic a l'Estat espanyol i el canvi de criteri en el sistema de pun-tuació afecta ja a 4.500 menors dels 16.000 que practiquen es-port a la comarca. El seu àmbit d'aplicació per al curs 2013-2014 es fixarà en cinc esports d'equip (futbol 7, futbol sala, bàsquet, voleibol i handbol) en les competicions comarcals or-ganitzades pel Consell Esportiu i en les categories que van de pre-benjamí (sis anys) a aleví (onze anys).El president del Consell Espor-tiu, Salvador Valls, afirma que han buscat molt i que no han trobat “cap projecte similar en lloc” i que “les actituds nega-tives a l'esport escolar és una qüestió que preocupa a molts consells comarcals catalans i ajuntaments, cosa que ha fet que molts d'ells s'hagin interes-sat per aquest programa d'edu-cació en valors a través de l'es-port”. Els ajuntaments, segons Valls, han demanat “un nou mo-del que ajudi a la formació dels infants i que evalui l'esforç que han fet durant tota la setmana, no només durant el partit”. En aquesta línia, s'ha creat una co-missió de tècnics municipals i professionals de l'esport que fa el seguiment de cada equip més

enllà de l'encontre i s'ha acon-seguit que les famílies i tota la comunitat esportiva s'impliquin en la formació dels més petits.

Qui passa ara a valorar el partit?Amb el nou sistema de puntua-ció, un equip podrà aconseguir, com a màxim, deu punts. Es mantenen els tres punts en cas de victòria, els dos dels empats i el punt pels equips que perden. Els altres set punts sorgiran de l'avaluació que faran del partit els nous agents implicats: tu-tors de grada (són els delegats d'equip), pares i mares, dina-mitzadors de joc (el nou nom que adopten els àrbitres) i els tècnics (o entrenadors).

El dinamitzador atorgarà com a màxim un punt si l'equip segueix uns paràmetres que es poden avaluar objectivament amb un “Sí” o un “No”: nombre d'inscrits a l'acta (si es presen-ten més jugadors del mínim es-tablert), tutor de grada (si parla o no amb el dinamitzador abans de l'inici del partit), puntualitat (si l'equip arriba quinze minuts abans de l'inici de l'encontres) i nombre de targetes verdes mos-trades (serveix per premiar les accions positives dels jugadors durant el partit).

Els tècnics podran atorgar un punt a l'entrenador contrari

i un punt als jugadors adversa-ris en funció dels seus compor-taments durant la competició, com si s'accepten les decisions arbitrals o si s'animen entre ells davant els encerts o les errades.

El tutor de grada (el respon-sable de cada equip, un pare, una mare, un germà gran...) és el que avaluarà l'actuació dels espectadors del seu propi con-junt i atorgarà un punt si les conductes són correctes, com si animen al seu propi equip, respecten al contrari i a la seva afició i accepten les decisions arbitrals amb respecte.

El públic podrà valorar el comportament dels nens i les nenes de l'equip contrari amb un punt com a màxim i, final-ment, el dinamitzador podrà decidir dos punts més si la gra-da d'un i altre equip s'ha com-portat de forma respectuosa i si el tècnic de tots dos conjunts s'ha estat comportant de forma correcta. Amb aquest sistema, que porta dos anys desenvolu-pant-se, no n'hi ha prou en ju-gar bé, cal respectar els valors que són intrínsecs de l'esport. Es tracta d'una eina pedagògica essencial.

Una web que implica a tots els agents socials i econòmics

Per fer possible que els nous agents implicats puguin valorar el partit i fer les vo-tacions, l'empresa EINS-

MER ha desenvolupat una aplicació per a mòbils i tauletes anomenada BaixEsport-VerdPlay que es pot ad-quirir gratuïtament i que a mitjans

de novembre, després de dues set-manes de funcionament, ja sumava 700 descàrregues. Les votacions, essencials per determinar la clas-sificació dels equips al final de la temporada, es podran fer des que acaba el partit i fins les 23:30h del mateix dia. L'aplicació, segons el conseller delegat d'EINSMER, José Antonio Gallego, incorpora tot un seguit d'eines que eviten les valora-cions fraudulentes i “un geolocalit-zador que garanteix que la persona que vota hagi vist l'enfrontament”.

Aquesta aplicació és la prime-ra de les noves eines que s'aniran incorporant al nou portal esportiu BaixEsport, que permet als usuaris

obtenir informació sobre l'esport comarcal, com l'agenda, els espais, les rutes, etc. Aquesta informació anirà augmentant progressivament, ja que el portal permet als ajunta-ments, entitats i empreses privades del món de l'esport de la comarca crear la seva pròpia web inserida per informar a la ciutadania i per oferir i vendre els seus serveis i productes. El president del Consell Esportiu afirma que amb aquesta nova web el que s'aconsegueix és el desen-volupament econòmic i social de la seva entitat i que el comerç trobi el seu públic objectiu. Amb l'entrada del sector privat al projecte, Valls ha manifestat que es crearà una bossa

de contenció social per assegurar la supervivència de les entitats es-portives, “per cobrir l'alt cost de les instal·lacions” i “per evitar que cap nen es quedi sense practicar esport per culpa de la situació econòmica de la seva família”. Amb aquestes eines informàtiques entrellaçades (web, aplicació i pàgines inserides de les empreses) s'aconsegueix un àmbit d'interrelació molt elevat. En aquest sentit, José Antonio Gallego diu: “El comerç de la comarca i els seus clients també estan formats pels pares i les mares que van a veure cada cap de setmana els par-tits d'Esport Escolar que juguen els seus fills”. Textos: Xavi Martí