Número 3 // 10.000 exemplars // octubre 2013 // Sant Andreu de la Barca

Els infants de Sant Andreu de la Barca es mouen contra l’obesitat infantil

Aquest mes d’octubre s’ha posat en marxa el programa municipal Vols jugar amb nosaltres?, amb l’objectiu d’animar els infants de la ciutat a fer esport per lluitar contra l’obesitat infantil. De dilluns a divendres, una monitora recorre diferents espais públics de la ciutat per dirigir aquestes activitats esportives gratuites. A banda de lluitar contra el sedentarisme, la monitora destaca que el projecte està servint per millorar les relacions socials dels infants i per inculcar-los valors. pàg. 7

Entrevista a Rafael HernicaEl portaveu d’ICV-EUiA analitza els principals afers de la ciutat i destaca la tasca dels ecosocialistes per introduïr una visió més social a les polítiques municipals des de l’oposició. pàg. 4

Intercanvi de llibres de textEl proper curs, el alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è de primària, i els dels quatre cursos d’ESO, podran intercanviar els llibres de text, gràcies al programa que acaba d’aprovar el ple per unanimitat. pàg. 3

Els geganters busquen més suportEncara recordant l’èxit de la II Pujada a Montserrat, que va tenir lloc el 21 i 22 de setembre, els geganters de l’Agrupació Cultural d’Aigüestoses han posat en marxa una campanya per buscar nous membres. pàg. 12

“Con el tiro con arco, desconecto de todo”El Diari de Sant Andreu de la Barca ha entrevistado a Pedro Molina, fundador y presidente del Club Tir amb Arc Sant Andreu de la Barca. Barbero de profesión, Molina asegura que la práctica del tiro con arco en su tiempo libre le aporta relajación y equilibrio mental, y anima a todos los ciudadanos a que lo practiquen. pàg. 15

CIUTAT 3octubre de 2013 • el diari de Sant Andreu de la Barca

El ple municipal dóna llum verda al programa d’intercanvi de llibres de text escolarsLa iniciativa, dirigida als alumnes de 3r. a 6è. de primària i dels quatre cursos d’ESO, vol ajudar les famílies amb menys recursos i afavorir la reutilització • Es posarà en marxa el proper curs

Rubén Marín

El ple municipal de Sant Andreu de la Barca ha aprovat per unanimi-tat la posada en marxa

d’un programa d’intercanvi de llibres de text als centres educa-tius públics de primària i ESO de la ciutat. La moció, presentada directament al ple per Alcaldia, es marca com a objectiu ajudar a les famílies de Sant Andreu davant l’actual situació de re-tallades, que s’han materialit-zat en “la desaparició d’ajudes per a llibres, material escolar o menjador” i en “l’enduriment de les condicions per obtenir una beca”. Unes circumstàncies que fan encara més dura per les famílies la despesa en llibres de text al setembre, que pot arri-bar o, fins i tot, superar, el 300 euros per infant en funció del curs. Al mateix temps, explica la moció, es vol afavorir la cultura del reciclatge i la reutilització, i conscienciar als alumnes de la “importància de la cura i bon ús dels llibres i material escolar” per a què es puguin tornar a fer servir.

El programa s’adreça a les fa-milies amb infants a 3r., 4t., 5è. i 6è., de primària o als quatre cur-sos d’ESO dels centres sostinguts amb diners públics, i es posarà

en marxa el proper curs. Fins lla-vors, serà l’Ajuntament a través de la regidoria d’Ensenyament, en coordinació amb la comuni-tat educativa i el Consell Escolar Municipal (centres, associacions de mares i pares...), els encarre-gats de donar-li forma i decidir, entre d’altres detalls, si la ini-ciativa es fa també extensiva a l’àmbit del material escolar.

La moció va rebre el vot a favor dels set grups polítics que integren el ple municipal, tot i que es van sentir diverses puntualitzacions. El portaveu de D3.0, José Manuel García, va criticar que la iniciativa “arri-

bi tard, quan el curs ja ha co-mençat”, i va assegurar que el lloc per presentar-la no era el plenari, sino el Consell Escolar Municipal, “per poder incorpo-rar l’experiència dels centres i AMPA” que ja han començat a dur a terme iniciatives similars. De la seva banda, el portaveu d’ERC Jordi Albert, va afirmar que, “si es volia que això ha-gués estat una cosa de tots, se’ns hauria d’haver convocat amb antelació per a un debat previ i redactar conjuntament aquest document per a presentar-lo de debó com una cosa de tots, i no com a moció d’Alcaldia”.

Els infants de primària i ESO de Sant Andreu de la Barca podran intercanviar els llibres de text el curs vinent Rubén Marín

Albert va afegir que el grup re-publicà dóna suport a aquest moció per què “sigui el Consell Escolar Municipal qui dissenyi, el·labori i treballi tota aquesta qüestió”. En resposta a aques-tes dues intervencions, el por-taveu del grup d’ICV-EUiA va remarcar que la propia moció ja contempla de forma explícita que els centres educatius i les associacions de mares i pares d’alumnes, en coordinació amb l’Ajuntament, siguin els princi-pals actors d’aquesta iniciativa, i serà el Consell Plenari qui faci el seguiment i valoració del pro-grama, “per tant la seva partici-pació ja està garantida”.

Suport polític al CEMDes de l’equip de govern del

PSC, la regidora d’Ensenyament, Montserrat Tobella, va valorar molt positivament les aporta-cions d’ICV-EUiA, i va defensar

que la moció es tiri endavant des del ple municipal. “És lògic que des d’una via política, tots a una des del ple i des d’Alcaldia, donem suport a iniciatives com aquesta i reforcem així el Con-sell Escolar Municipal”. En aquesta mateixa línia es va ma-nifestar l’alcalde de la ciutat, Enric Llorca, que va assegurar que “el desig és promoure això des de l’àmbit polític per a què la comunitat educativa es senti re-colzada” pels representant polí-tics de la ciutat, i va destacar el paper del Consell Escolar Muni-cipal en la millora de la qualitat educativa a la vila en les seves diferents actuacions. Alhora, va mostrar la seva “sorpresa” pel fet de que “es presenti una mo-ció al ple municipal per aprovar una mesura que és molt positiva per aquells ciutadans que menys tenen, i ens posem a discutir so-bre els sexe dels àngels”.

ENTREVISTA4 el diari de Sant Andreu de la Barca • octubre de 2013

R. Marín

Rubén Marín—Quina valoració fan des d’ICV-EUiA d’aquests dos anys i escaig de legislatura?Hi ha hagut un bon ambient i bona entesa entre l’equip de go-vern del PSC i el nostre grup. Ens escoltaven, i hem incidit allà on hem pogut. Això ha sigut impor-tant perquè hem pogut incorpo-rar propostes a pressupostos i ordenances fiscals per fer-los més socials, com la tarificació social de les escoles bressol. Per tant la valoració és positiva, perquè tam-bé hem pogut introduir elements i idees nostres a altres polítiques del govern, com els horts urbans, cosa que era més difícil quan te-nien majoria absoluta.

—El fet de què aquest estiu ha-gin portat al ple la liquidació de SABUrbà o l’afer de Moçambic pot provocar canvis en aquesta bona entesa?Sí, són elements difícils de salvar i ens queda un any i mig compli-cat. Però no hi ha només aquests temes. També ens estem oposant frontalment al centre comercial que es vol construir a l’entrada del poble. O a la zona blava. Però tot i així, nosaltres seguirem in-tentant aportar idees, sobretot a pressupostos i ordenances. De fet, ja hem demanat que s’estudiï a quines ordenances es pot aplicar la tarificació social, a banda de les escoles bressol, per a què pagui menys qui té menys i ajudar als jubilats i aturats que estan per-

dent poder adquisitiu. I a banda d’això, vetllarem perquè es com-pleixin els acords que ja tenim sig-nats amb l’equip de govern.

—Tema Moçambic. Han acabat les sessions de la comissió es-pecial que vostès van proposar crear, i no s’ha demostrat que l’alcalde hagi comès cap delicte. Quina sensació li queda?No entenem que la legalitat hagi de primar sobre l’ètica. No té lògi-ca que un alcalde del PSC i un por-taveu del PP creïn dues empreses per exportar cava a Moçambic i Colòmbia. Ni és lògic ni és ètic, sobretot perquè no en van infor-mar al ple ni van modificar el seu patrimoni davant la secretaria de l’Ajuntament durant set o vuit mesos. Pot ser legal, però no es va actuar bé, és una cosa molt fosca, ho van voler amagar, i per tant jo no m’ho crec.

—L’alcalde va demanar inves-tigar també la forma en què vostès van aconseguir aquests correus electrònics privats, que van ser l’origen del cas. D’on van sortir?L’explicació és ben senzilla: l’alcalde va reenviar els correus a una persona de l’Ajuntament. I nosaltres, com qualsevol infor-mació que ens arriba, la valorem i actuem si pensem que hem d’actuar. Però en cap cas els vam aconseguir d’una manera fraudu-lenta o il·legal, tal com s’ha pogut suggerir.

—El principal problema de la vila és l’atur. Què es pot fer, segons el seu punt de vista, per millorar aquesta situació?L’administració local té molt poques eines per lluitar contra l’atur. Amb pressupostos de cri-si té poca capacitat per generar llocs de feina directa, i el tema de la formació tampoc és la solució. Hi ha moltíssima gent formada que allò que necessita és un lloc de feina, no més formació. Per tant, cal valorar mesures com el Pla de Feina que ens arribarà el 2014 des de l’Àrea Metropolitana, i que donarà un lloc de treball a quinze persones de Sant Andreu. A nivell local ens hauríem de cen-trar en prioritzar, per tal què la situació no afecti tant als més fe-bles. Hi ha gent a l’atur, però que encara cobra la prestació, però n’hi ha d’altres que no cobren cap subsidi ni cap ajuda. Per tant, hem d’orientar les polítiques cap aquest col·lectiu. I una de les eines que tenim, com he dit anterior-ment, són les ordenances fiscals, bonificant les persones que estan pitjor.

—Com veu la ciutat actualment?La veig bé. Urbanísticament, s’ha sabut estructurar bé, però el Pla General Urbanístic està esgotat i la redacció del nou està en stand by. En quant a serveis, hi ha de tot, i aquí el petit comerç juga un pa-per important. I pel que fa a trans-ports, està bé però nosaltres hem proposat la posada en marxa d’un

bus que connecti la ciutat amb els polígons industrials del voltant i l’estació de Renfe de Castellbisbal. També cal que finalitzin les obres del viaducte de Castellbisbal. I un parell de queixes que tenim en el tema esportiu és, d’una banda, que les instal·lacions tornen a es-tar al límit. Les franges horàries estan plenes i això pot ser un han-dicap perquè més gent s’apunti a fer esport. I d’altra, els vestuaris del Josep Pla porten anys espe-rant remodelació. Pel que fa a la cultura, també estem satisfets. L’oferta és àmplia i variada, tot i que s’haurien de reinventar algu-nes festes, perquè són repetitives d’un any a l’altre. I en quant a la gent, ens agraden les festes, sortir al carrer i gaudir. Tot i que aques-ta participació en la vida social contrasta amb la poca participa-ció que tenen en la vida política.

“Estic deixant una porta oberta a què es presenti una altra persona a les municipals de 2015. Hi ha d’haver una renovació”

—Passant a temes de partit en clau local, es presentarà com a cap de llista el 2015?Això encara no li puc dir, són co-ses de la pròpia agrupació i en-cara hem de tenir el debat. Fa 22 anys que sóc regidor, i gaudeixo de la política, però penso que hi ha d’haver una renovació perquè

és sa, i crec que s’ha de fer ja. Per tant, estic deixant una porta ober-ta a què es presenti una altra per-sona si el partit i la coalició que formem amb EUiA ho veuen bé.

—I si no ho veuen bé i li dema-nen que continuï?No tindria inconvenient, sóc un apassionat de la política. Però han d’entendre que des de fora també es pot treballar.

—Hi ha continuïtat dins el par-tit?Sí. Malauradament no tenim gai-re gent jove, però sí persones a partir de 35 o 40 anys molt pre-parades per agafar les regnes. I també cal tenir en compte la gent d’EUiA, amb qui formem coalició i que també tindran el seu debat.

—Veient que a escala nacional les enquestes atorguen a ICV-EUiA una pujada considerable, són ambiciosos de cara a les municipals de 2015?Sí, molt! Les municipals, moltes vegades, estan marcades per les condicions del partit a nivell na-cional. Si està cohesionat, no hi ha diferències ni lluites internes pel poder i a més té un missatge clar per enviar als ciutadans, a escala municipal el partit també creix. Ara mateix a Sant Andreu tenim dos regidors en comptes de tres per només sis vots. Ens va fer mal, però estem treballant no per aconseguir els tres regidors, sinó per pujar a quatre.

“Volem incorporar la tarificació social a noves ordenances perquè pagui menys qui té menys”

Rafael Hernica (Còrdova, 1953) porta tota la vida dedicat a la política. Membre de Bandera Roja als 15 anys, ha passat per les diferents formacions d’esquerra que nodreixen l’actual ICV, com el PSUC. En clau local, va entrar a l’Ajuntament com a regidor el 1991 i al llarg d’aquests 22 anys ha viscut la política local com a membre de l’equip de govern i com a portaveu del seu grup a l’oposició. A una banda o altra, assegura, sempre ha treballat la intenció d’introduir una visió més social i més verda a les polítiques de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. En aquesta legislatura marcada per la crisi, explica que els seus esforços van encaminats a fer més socials les ordenances i pressupostos, per afavorir els ciutadans que ho estan passant pitjor.

Rafael HernicaPortaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament

OPINIÓ6 el diari de Sant Andreu de la Barca · octubre de 2013

el diari de Sant Andreu de la Barca

El diari dE Sant andrEu dE la Barca no comparteix necessàriamente les idees expressa-des als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE Sant andrEu dE la Barca no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 3, octubre 201310.000 exemplars Imprès a Bermont Catalonia

Podeu consultar l’edició digital a:

Redacció, fotografia i maquetació: Rubén MarínRedacció: Virginia Gutiérrez i Xavi MartíContacte: diaridesantandreu@gmail.com

Director comercial: Pau RamellTelèfon publicitat: 674.35.92.03

Administració: administració@eldiaridesantfeliu.comEdita: Sant Feliu COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1246-2012Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatTelèfons: 93.685.76.83 / 674.35.92.03

Estar atento a las necesidades reales

El curso escolar 2014-2015 contará en Sant Andreu de la Barca con un programa de inter-

cambio de libros de texto esco-lares para los alumnos de 3er curso de primaria hasta 4to. de ESO. La moción, presentada por la alcaldía y aprobada por el pleno municipal con el voto unánime de todos los grupos políticos del consistorio, así lo determina.

Una medida que, aunque ha de ser todavía concretada, me-rece ser aplaudida. A pesar de poder considerarse tardía por el hecho de presentarse al poco de iniciarse el curso actual y por tanto retrasar el beneficio

que ha de suponer a muchas familias de Sant Andreu, que no será efectivo hasta el inicio del próximo curso, demuestra una vez más la utilidad de la política municipal, siempre más próxima a la ciudadanía y mucho más atenta y receptiva a las necesidades y a los pro-blemas reales de la población. Los Ayuntamientos son la ad-ministración de referencia del ciudadano, y deben ser sensi-bles, como en este caso, a sus necesidades.

Cada año el inicio de curso escolar supone para muchas familias una durísima prueba de equilibrio de su economía doméstica, máxime en esta

coyuntura de crisis. La adquisi-ción de los libros de texto y el pago del material escolar supo-nen para una gran parte de los ciudadanos un gasto ineludible pero muy difícil de afrontar.

Por lo tanto, impulsar el in-tercambio de libros de texto en los centros educativos en los que haya participación públi-ca es una medida que signifi-cará un claro ahorro para las familias, a la vez que inculca entre los alumnos el cuidado y la buena conservación de los libros, para que estos puedan ser utilizados en cursos sucesi-vos por otros escolares. Incul-car a niños y jóvenes la cultura de la reutilización y el reciclaje

es otro de los objetivos.Es paradójico que cuando,

tanto desde el Gobierno del Es-tado como desde el Govern de la Generalitat, se plantean re-formas de la administración lo-cal en la línea de la eliminación de competencias y la limitación de recursos, sean precisamen-te los Ayuntamientos los que con sus acciones, como el pro-grama de intercambio de libros impulsado en Sant Andreu de la Barca, demuestren la nece-sidad de dotarlos económica y competencialmente de manera suficiente para poder seguir haciendo frente a las necesida-des reales de la mayoría de la ciudadanía.

editorial

CIUTAT 7octubre de 2013 • el diari de Sant Andreu de la Barca

Esport a l’aire lliure per prevenir l’obesitat entre la població infantil de la localitatL’Ajuntament posa en marxa el programa ‘Vols jugar amb nosaltres?’, amb activitats de lleure i esportives a diversos espais de la ciutat, dirigides a nens d’entre sis i dotze anys

Rubén Marín

Diferents carrers i pla-ces de Sant Andreu de la Barca acullen des d’aquest mes

d’octubre les activitats emmar-cades dins el programa Vols ju-gar amb nosaltres?, una iniciativa de l’Ajuntament de la vila, en col·laboració amb el Patronat

d’Esports, que pretèn lluitar con-tra el sedentarisme y l’obesitat a l’edat infantil. El projecte preveu que els infants, en grups de deu i amb edats compreses entre els

sis i els dotze anys, es trobin a l’espai públic i, dirigits per una monitora, puguin compartir jocs i molt més. “Tot i que la idea és, sobretot, millorar la salut dels nens i nenes de la ciutat, tam-bé és una iniciativa molt bona per afavorir que els infants sur-tin de casa i, tot i la diferència d’edats, es relacionin amb altres nens, comparteixin, s’ajudin en-tre ells i tinguin també una eina d’integració, ja que hi ha nens de fora i els jocs els ajuden a re-lacionar-se”, explica la Gisela, la monitora de les activitats. La ini-ciativa, a més, fomenta la partici-pació, ja que “no només juguem als jocs i esports que proposo jo com a monitora, sino que n’hi ha d’altres que els plantegen els nens o ens els inventem entre tots. El cert és que els infants participen amb molta il·lusió al projecte, és una idea molt bona”, assegura la Gisela.

El programa, sense cap cost per a les famílies i obert a tots els infants de la població amb auto-rització dels pares o mares, està format per sessions d’una hora diària de dilluns a divendres, i es celebraran fins al final del curs escolar. A més, per afavorir la participació de tots els infants, el programa visita diferents zo-nes. La plaça Mercè Rodoreda, al costat del poliesportiu Josep Pla, acull els jocs els dimecres i els di-vendres, dos dies dels cinc de la setmana donada l’alta demanda de la zona. Mentrestant, la plaça del Palau, al costat del Merca-dona (dilluns), la plaça Onze de Setembre (dimarts) i els Jardins de Montserrat Roig (dijous) com-pleten els espais disponibles per aquests jocs, que es celebren de 16:45 a 17:45 hores. En cas de plu-ja, diferents equipaments públics propers a aquests espais estan preparats per acollir les sessions.

Nens i nenes participants al projecte juguen al costat de la plaça Mercè Rodoreda.

CIUTAT8 el diari de Sant Andreu de la Barca • octubre de 2013

DEMASAB confia en què el 2014 es pugui restaurar l’espai natural del Sot de l’AmigóL’entitat mediambiental local ha presentat un ambiciós projecte d’adequació de l’espai • L’Àrea Metropolitana de Barcelona l’està estudiant i podria incloure’l als propers pressupostos

Rubén Marín

L’Àrea Metropolitana de Barcelona podria donar ben aviat el vis-tiplau a incloure als

seus pressupostos pel 2014 la restauració de l’espai natural del Sot de l’Amigó i la recupe-ració de l’emblemàtica Font de l’Hermano. Aquesta zona d’alt valor mediambiental es troba al final de la riera de Corbera, just abans de què desemboqui al Llobregat, a l’entrada a Sant An-dreu de la Barca des de Pallejà.

El projecte, redactat pel tèc-nic en gestió de recursos natu-rals i paisatgístics Jordi Archs, està sent promogut per les en-titats santandreuenques DEMA-

SAB - Col·lectiu per a la Defensa del Medi Ambient i el Centre Excursionista Pi Tallat. Des d’aquestes entitats es pretén recuperar aquestes dues hec-tàrees per a un ús públic i social que pugui ser compatible amb l’ecosistema fluvial. “Ara ma-teix, aquest espai molt degra-dat, i s’hi han instal·lat diversos horts il·legals i d’altres elements que fan urgent la intervenció”, explica Jordi Banyeres, membre de DEMASAB. El grup ecologista assegura que els horts que s’han instal·lat al llarg de l’eix fluvial fan servir productes fitosani-taris que contaminen la riera, i critiquen la perillositat dels ma-terials que fan servir els propie-

taris per construir les tanques. Segons el projecte, d’aquests horts només es deixarien aquells que fossin necessaris per com-plir una funció de control social per evitar actes de vandalisme, i sempre amb una estètica que sigui respectuosa amb l’entorn. La situació a Sant Andreu con-trasta amb la de la veïna Corbe-ra. El 2010, el municipi corbe-renc, conjuntament amb l’ACA, va dur a terme diferents actua-cions a l’entorn del tram de la riera que discorre pel municipi,

eliminant els horts privats, des-brossant i eliminant espècies in-vasores i condicionant i senya-litzant diferents espais. Ara, des de Sant Andreu demanen que es completi l’actuació al voltant d’aquests 800 metres de la riera que discorren pel terme muni-cipal, amb actuacions que con-templin “la millora del paisatge, la neteja i l’ordenació de l’espai, la recuperació del bosc de ribe-ra i zona humida amb revegeta-ció de plantes autòctones, con-dicionar els accessos o instal·lar espais destinats a observació de la fauna”, explica Archs al projecte. A més, demana ac-tuacions concretes a la Font de l’Hermano, un dels indrets més emblemàtics de Sant Andreu i desconegut per bona part de la població actual. Aquesta font, punt de trobada dels veïns del poble durant segles, està pràc-ticament desapareguda sota la vegetació del voltant. El projec-te vol recuperar-la i dignificar-

la, incloent-la al patrimoni his-tòric i cultural de la vila. Entre les accions a prendre, el projec-te aposta, a més, per habilitar un itinerari que uneixi el riu Llobregat amb la font i el camí del Pas de la Barca, una de les connexions naturals entre el riu i les muntanyes de l’Ordal, per després poder crear una xarxa d’itineraris que permeti als ciu-tadans donar la volta al terme municipal de Sant Andreu de la Barca pels seus entorns natu-rals.

L’Ajuntament de Sant An-dreu de la Barca ja ha mostrat la seva predisposició a col·laborar en la regeneració d’aquest es-pai, i també confia en què l’AMB doni una resposta positiva. Al darrer ple municipal del mes de setembre, el portaveu de l’equip de govern, Luis Felipe Nieto, va assegurar que l’entitat metro-politana no trigaria gaire temps a pronunciar-se sobre aquest projecte.

Un dels indrets naturals del Sot de l’Amigó, al costat del tram santandreuenc de la riera de Corbera Rubén Marín

A la zona del Sot de l’Amigó es pot trobar des de vegetació que creix sense control fins a edificacions abandonades Rubén Marín

La Font de l’Hermano, quan era un centre de trobada al poble. A la dreta, l’estat actual

ENTREVISTA 9octubre de 2013 • el diari de Sant Andreu de la Barca

R. Marín

Rubén Marín—Fa prop de sis anys que es va crear l’entitat. Quin va ser el motiu?Antigament hi havia una asso-ciació però va desaparèixer, i els comerços no estaven units, cadascú feia la guerra per la seva banda. Llavors uns quants comerciants ens vam adonar de què, amb les inquietuds que te-níem, si ens ajuntàvem, podríem ser més forts, tant per organit-zar campanyes com per afrontar problemes.

—I quina entitat tenim avui dia?Actualment som una entitat amb 110 comerços associats, de tots els sectors, des de ferreteria fins a moda passant per floriste-ria, nen, alimentació, viatges... A més, estem representats a gaire-bé tots els carrers comercials de la població, com Guatemala, Ca-rretera, Major, Estatut, Catalun-ya, Avinguda Constitució... De fet, per promocionar el comerç de tota la població, vam fer un concurs que es deia ‘Mou-te pel barri i guanya 3.000 euros’, en què vam dividir el poble en tres zones diferents per a què la gent es mogués entre els barris per comprar, i va tenir molt d’èxit.

—En quina situació es troba actualment el comerç urbà de Sant Andreu de la Barca?Hi ha una situació global de cri-si, i això ens afecta molt, però

com a nucli, com a conjunt, som forts. Des que es va formar l’entitat hem sigut sempre al voltant de cent associats, i això, aquesta unitat dels comerços de proximitat de la ciutat, ens fa forts per afrontar situacions complicades.

—Què ofereix el comerç urbà de Sant Andreu de la Barca per atreure clients?Moltes coses, però jo destaco la proximitat i el servei, sigui quin sigui el sector comercial. I això ens diferencia del centre comer-cial. Allà no existeix el tracte humà, l’assessorament perso-nalitzat, i aquí al poble sí que ho tenim.

—I què ofereix l’agrupació als comerços per tal de què s’associïn?Primer de tot, la força d’estar junts en la defensa dels inte-ressos comuns, tant de cara a subvencions que puguem acon-seguir com per fer pressió per aconseguir coses positives pel comerç. Per exemple, si un ca-rrer està brut, la pressió que podem fer com a associació per aconseguir que la netegin és molt més gran que la que pot fer el comerciant tot sol. A més, fem dues o tres fires anuals sense cost extra pels comerços associats, fem de cinc a sis con-cursos i campanyes per què la gent del poble es quedi a Sant Andreu a comprar... I això és

molt bo, perquè ajuda els co-merciants a donar-se a conèixer al poble. A més, cal destacar que els associats tenen un servei de consultes i assessorament co-mercial, laboral i jurídic a través de l’Agrupació de Botiguers de Catalunya.

“Amb la implantació de places d’aparcament de zona blava a la plaça Catalunya ja estem satisfets amb les que hi ha a la ciutat, no pensem que calgui fer-ne més”

—Aquests concursos i cam-panyes que menciona, com la de ‘Guanya un creuer’, ‘Guan-ya 1.000 euros’, ‘Aquest Nadal, 60 pernils’,... ajuden a fidelit-zar els clients?I tant! Per exemple, en aquesta darrera campanya en què re-galàvem 60 pernils, vam reco-llir 15.000 butlletes als comer-ços associats. Això vol dir que a la gent li agrada aquest tipus d’iniciatives i hi participa.

—El 6 d’octubre s’ha celebrat la 12a. Fira al Carrer. Com valora aquesta edició d’enguany?Al matí, com gairebé sempre, va ser molt bona. L’afluència de gent va ser d’unes 3.000 per-sones, i sempre ens movem en aquestes xifres, entre 2.500 i 4.000 persones. Però la tarda

va ser una mica més fluixa, tot i que el grup d’animació va atreu-re molta gent. I com sempre, hi ha gent que ven més, gent que ven menys... però tots van tenir el seu espai de 3x3 per exposar i vendre els seus productes i ser-veis.

—Hi ha ara mateix un parell de temes d’actualitat a la vila que afecten directament als comerciants. El primer, el su-permercat d’alimentació que l’Ajuntament vol instal·lar a l’entrada del poble, al costat del poliesportiu Josep Pla. Què els sembla?Com a associació, ni ens mo-lesta ni ens agrada. Pot ser una bona iniciativa pel poble des del punt de vista de l’Ajuntament, però pel que fa al comerç urbà d’alimentació no ens agrada gens i estem en desacord. De tota manera, l’Ajuntament ens va prometre que faria una reu-nió per explicar-nos, a nosaltres i a tot el comerç de la vila, el projecte, però encara no ens han convocat. Hi va haver un primer contacte, això sí, amb nosaltres com a associació, però el comerç en general de la vila encara no sap res.

—L’altre tema d’actualitat és la modificació del mapa de zo-nes blaves d’estacionament al municipi, que té com a prin-cipal novetat la implantació d’aparcaments de rotació a la

plaça Catalunya. Estan satis-fets amb aquest canvi?Sí, va ser a iniciativa nostra, grà-cies a un escrit que van elaborar diversos comerços de la plaça Catalunya per implantar la zona blava en aquesta zona. Amb la primera implantació sí que es-tàvem en desacord, perquè hi havia zones on no s’arribava, com les puntes de la Carretera, o el carrer i la plaça Catalunya. Però ara sí que estem satisfets. Creiem que amb les places que hi ha ara ja n’hi ha prou, i no cal fer-ne més.

—Hi ha algun tema que tin-guin ara mateix sobre la taula de l’Ajuntament per millorar la situació del petit comerç?Sí, demanem més ajuda munici-pal al comerç urbà i a la mateixa associació. Amb l’Ajuntament tenim col·laboració quan orga-nitzem algun esdeveniment, això sí, però no tenim subven-ció econòmica, tot el que fem és gràcies exclusivament a les quo-tes dels socis.

—A curt termini, quan serà la propera campanya del comerç urbà de Sant Andreu?En qüestió d’un mes ja tindrem en marxa la campanya de Na-dal, que serà molt atractiva per tot el poble. Pensem que estarà molt ben desenvolupada pel co-merç, i estem convençuts de què el poble ens ajudarà a portar-la a terme amb èxit.

“La unitat del comerç de proximitat ens fa forts per afrontar situacions complicades”

A començaments de 2008, un grup de botiguers de la vila van prendre’s seriosament el lema que diu que la unió fa la força, i van decidir constituir una associació per defensar i promocionar el comerç local, una de les eines més importants que té la ciutat per generar activitat econòmica i llocs de feina, a banda del paper imprescindible que té com a dinamitzador dels carrers de la vila. Gairebé sis anys després de la seva posada en marxa i en una situació econòmica global molt complicada, el president de l’Agrupació del Comerç i Serveis de Sant Andreu de la Barca (ACSSAB), Frederic Cardús, assegura que per fer front a la crisi s’estan recolzant sobre la unitat dels comerciants i en les diferents i exitoses campanyes de fidelització de clients que han endegat.

Frederic CardúsPresident de l’Agrupació del Comerç i Serveis - ACSSAB

COMARCA10 el diari de Sant Andreu de la Barca • octubre de 2013

El Baix Llobregat denuncia la manca d’inversió en la comarca per part de l’EstatEls Pressupostos Generals de l’Estat pel 2014 redueixen la inversió al Baix Llobregat en un 47% • El president del Consell Comarcal ha criticat amb fermesa “l’oblit vers un territori que és el motor econòmic de Catalunya”

El president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Joaquim Balsera (centre), amb els representants de CiU, PSC, ERC i ICV

Redacció

Els pressupostos de l’Estat, elaborats pel govern del PP per al proper any 2014 tornen

a castigar durament al Baix Llo-bregat amb un descens de les inversions. Concretament, la comarca rebrà 17,7 milions d’ euros, un 47% menys que l’any anterior, en què la xifra va ser de 33,4 milions. “Aquests pres-supostos ofeguen i discrimi-nen la comarca”, denuncia el president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Joaquim Bal-sera. En un acte realitzat el pas-

sat dilluns, i acompanyat pels diputats del PSC, German Rodrí-guez, Lourdes Ciuró de CiU, Joan Coscubiela d’ICV i la senadora d’ERC, Esther Capella, Balsera assegura que aquesta retalla-da en els pressupostos, que es tradueix en una reducció a 21,9 euros pel que fa a la inversió per habitant, quan a la resta de l’Estat la xifra és de 63 euros per habitant, és “un gran greuge per un territori que aglutina el 10% del PIB a Catalunya i que necessita inversió per seguir essent el motor econò-mic”, i afegeix que “és clau re-

plantejar el rumb i invertir infraestructures de mobilitat viàries i ferroviàries, en lloc d’ofegar, com fan ara, les nos-tres possibilitats de desenvo-lupament”.

Aplaçament d’inversionsEn els nous pressupostos,

l’Estat deixa sense cap assigna-ció a projectes llargament rei-vindicats al territori, com ara la finalització de les obres de la variant de Vallirana, el soterra-ment de les vies de tren a Sant Feliu, l’enllaç de la C-32 amb la B-23 o la millora en l’accés en

transport públic a l’aeroport del Prat, un fet que Joaquim Balsera considera “vergonyós”, alhora que qualifica de “merament simbòlics” els 5000 euros que es que consignen per construir el carril bus VAO entre Sant Fe-liu i la Diagonal. Balsera desta-ca que “dels 17,7 milions pel pròxim any, 12 serviran per pagar l’accés viari al Port des de la Ronda Litoral” per la qual cosa “aquesta propos-ta de pressupostos suposa el desmantellament progressiu de les inversions de l’Estat per al Baix Llobregat”.

Antisocials i ficticisEl diputat del PSC al congrés,

German Rodríguez, qualifica els comptes públics de “profun-dament antisocials, injustos i incoherents”, i critica que “no es doti el Baix Llobregat d’inversions en obres projec-tades que són claus per a la reactivació econòmica i per la mobilitat sostenible”. Ro-dríguez també assegura que “no es tracta de demanar més diners, sinó de fer una redis-tribució més justa i orientada a superar la crisi, ja que Cata-lunya és el motor d’Espanya i el PP no ho vol veure”.

Per la seva part, la diputada de CiU, Lourdes Ciuró, es mostra “preocupada” per uns pressu-postos que, assegura, “no tenen en compte la realitat de Cata-lunya i perjudiquen la possi-bilitat d’optimitzar els recur-sos que des d’aquí generem”.

Ciuró també denuncia una “pè-rdua dramàtica de competiti-vitat i de possibilitat de recu-perar l’activitat econòmica” i destaca que “el Baix Llobregat té mancances viàries i ferro-viàries històriques”.

El diputat al congrés d’ICV, Joan Coscubiela, qualifica aquests comptes de “poc creï-bles” i entén que “són fills de la resignació política amb conseqüències socials molt dures que acabaran sent pa-res i mares de la desigualtat social, condemnant-nos a te-nir una societat fracturada i en risc de pobresa”. Coscubie-la també considera “deficients les infraestructures a la nos-tra comarca” i lamenta que “els grups dels pressupostos es destinin a pagar deute. Si això no canvia, el pes del deu-te ens arrossegarà pel fang durant molt de temps”.

Finalment, la senadora d’ERC, Esther Capella, entén que “amb aquests pressupos-tos, les inversions en infraes-tructures entren en fallida tècnica” i creu que “són in-justos, perquè s’abandonen projectes estratègics, no es dediquen recursos al mante-niment de l’activitat econò-mica i s’incrementa el greuge ja acumulat amb Catalunya”. Tant ella, com la resta de repre-sentants polítics que han parti-cipat a l’acte, han avançat que presentaran esmenes però no es mostren gens esperançats en què el PP les tingui en compte.

CULTURA el diari de Sant Andreu de la Barca • octubre de 201312

L’Andreu i la Quimeta porten a Montserrat la ‘fal·lera gegantera’ de Sant AndreuEls geganters de l’Agrupació Cultural d’Aigüestoses organitzen amb èxit la II Pujada a Montserrat, just deu anys després de la primera • L’entitat inicia una campanya per buscar nous membres

Rubén Marín

Ho han tornat a fer. Els geganters de l’Agrupació Cultural d’Aigüestoses, amb

els gegants Andreu i Quimeta al capdavant, han pujat de nou a Montserrat, deu anys després de fer-ho per primer cop i de la ma-teixa manera. Tot i la complexitat d’organitzar un esdeveniment com aquest, ciutadans i entitats han donat suport a la colla per fer realitat un somni que va néixer a la ment del José Luís Borrallo, el Cap de Colla, i que ben aviat tota la junta va fer seu. “Ell es va apuntar a la colla just fa deu anys, amb la primera pujada a Montse-rrat, i se li va ocórrer celebrar el desè aniversari tornant a pujar”, explica la presidenta de l’entitat,

Olga Duro. “De manera que m’ho va proposar i, tot i que sabíem que era una tasca molt complicada, el vam veure tan il·lusionat que vam acceptar”. Això va ser al febrer. El següent pas, el punt de partida, va ser trucar als integrants més anti-cs de la colla per engrescar-los, i començar entre tots a moure tota la paperassa que comporta una activitat com aquesta. “Han sigut uns mesos intensos, perquè això no és només agafar els gegants, caminar 33 quilòmetres i prou”, explica Borrallo. “Hem necessitat permisos i suport del Servei Cata-là del Trànsit, Protecció Civil, am-bulàncies, la mateixa abadia de Montserrat... a banda d’haver de contactar amb l’Ajuntament de Monistrol per les pernoctacions o amb els diferents pobles per on

passem perquè havien d’estar avi-sats”, explica el Cap de Colla.

Una maquinària complexa que anava encaixant a mesura que, de forma paral·lela s’anava gestant l’altre pilar on havia de descan-sar l’èxit de la pujada: l’econòmic. Per solucionar-ho, la junta va de-cidir recórrer als comerciants de la vila, i aquests van respondre de forma massiva. “Vam acordar posar publicitat dels comerços al remolc dels gegants a canvi d’una petita compensació, sense saber com acabaria, ja que nosaltres no som comercials i també és un moment delicat pel comerç. Però estem molt satisfets i agraïts: vam aconseguir 30 aportacions de 100 euros cadascuna, i molts comerços que no podien arribar a aquesta xifra van col·laborar amb allò que van poder. I gràcies a això vam poder aconseguir els diners pels sopars, esmorzars i tot el ma-terial que necessitàvem pel cap de setmana de pujada”, assegura Borrallo. Esforços, reunions (una per setmana, asseguren), tràmits burocràtics i nervis, que van que-dar oblidats el migdia del 22 de setembre, quan l’Andreu i la Qui-meta van sortir a ballar davant de l’abadia de Montserrat. “Va ser molt emocionant, tan pels més antics de la colla, que van poder reviure la pujada de fa deu anys, com pels nous, perquè veure els gegants ballant a Montserrat és una imatge inoblidable”, explica Duro.

Fotografia de família de l’Andreu, la Quimeta i tota la colla, davant de l’abadia de Montserrat, el passat 22 de setembre

Visita dels geganters a la residència de gent gran Vitalia, el mes de maig

Un grup que vol créixerUn cop tancat aquest im-

portant capítol a la història de la colla, i amb la promesa de repertir-ho cada deu anys, els geganters de l’Agrupació Cul-tural d’Aigüestoses continuen amb el dia a dia de l’entitat i amb les sortides i activitats pre-vistes, que superen la vintena cada any. Tot i ser una entitat relativament jove (es va crear el 1999, després de la crisi que es va originar a l’anterior colla de geganters que existia a la vila), avui dia compta amb prop de 50 membres que s’encarreguen d’acompanyar l’Andreu i la

Quimeta allà on van. Tot i així, l’exigència d’haver de participar en tots els esdeveniments pro-gramats i el compromís que de-mana ser membre d’una entitat ha motivat a la junta a iniciar una campanya per sumar nous mem-bres a la colla, per tal de poder repartir millor les sortides entre els integrants i tenir més marge de maniobra per gestionar-les. “Som una entitat principalment familiar, molts dels nostres com-ponents són pares i mares amb els seus fills, ja que així poden aprofitar les sortides que fem el cap de setmana per passar temps en família”, explica Duro. De fet, els menors de 14 anys han d’estar sempre acompanyat pels pares o un tutor. Tot i així, la colla de geganters està oberta a persones de totes les edats i con-dicions, que vulguin ajudar en la difusió d’aquesta tradició ca-talana, ja sigui com a tabalers o

grallers, posant música als balls de l’Andreu i la Quimeta, o com a portadors dels dos gegants, i també de les gegantones, d’una mida més petita, ideal pels in-fants, i que a la colla representen l’Ètnia i la Bruixilda. El contacte per aquells que vulguin provar a la colla és el telèfon 618.299.866 i el correu andreuiquimetasab@gmail.com.

D’aquesta manera, el grup vol reforçar els lligams entre colla i ciutadans, tot i que el paper que els geganters juguen a la vida del municipi ja és molt important. A banda de les pròpies sortides i trobades més culturals com la de

Festa Major o Reis, el grup també està present molt activament en d’altres esdeveniments de caràc-ter més social. De fet, aquest any han participat en una visita a la residència de gent gran Vitalia, al Dinar de la Gent Gran o a la recent Fira del Comerç al Carrer de l’ACSSAB. Entre els projectes de futur en aquest àmbit, Duro explica que l’any que ve volen posar en marxa una iniciativa per acostar el món geganter a les escoles. “Algunes ens demanen que hi anem, però no podem per motius de seguretat i perquè ha de ser entre setmana, i és com-plicat. Però volem trobar una fórmula entre nosaltres, centres i Ajuntament per acostar als in-fants la cultura castellera sense haver de desplaçar els gegants. Per exemple, programant sorti-des de les escoles per visitar-los. Però encara ho hem d’acabar d’estudiar”, sentencia Duro.

Colla de Gegants. Agrupació Cultural d’Aigüestoses

Colla de Gegants. Agrupació Cultural d’Aigüestoses

CULTURAoctubre de 2013 • el diari de Sant Andreu de la Barca 13

Comèdia, fantasia i drama social es donen cita aquest mes al teatre Núria EspertEls espectadors de la ciutat podran gaudir de cinc obres de teatre fins el 17 de novembre • La companyia local 4 Gags estrenarà ‘La arquilla enterrada en el jardín’ amb dues funcions

Rubén Marín

La programació municipal de teatre i l’arribada del festival d’arts escèniques LOLA deixen per davant

un mes intens als escenaris del teatre Núria Espert.

Per posar punt i final al mes d’octubre, hi ha programades tres obres en tres dies consecutius,

Cartell de l’obra ‘La arquilla enterrada...’ i imatge promocional d’‘Absenta’

per fer les delícies dels bons afi-cionats al teatre. El tret de sortida el donarà el pròxim 25 d’octubre la representació de l’obra Absenta, protagonitzada per Quimet Pla, un dels fundadors de Comediants, i Núria Solina. L’espectacle arriba a Sant Andreu de la Barca després d’haver superat les 500 represen-tacions a tota Catalunya. Els dos protagonistes fan un viatge a tra-vés de la poesia més underground de la cultura modernista catalana però amb un toc d’humor que promet fer saltar les llàgrimes (de riure, això sí) de l’espectador. La funció començarà a les 21:30 ho-res i les entrades anticipades ja es poden comprar a un preu de 10 euros.

Els dos dies següents, 26 i 27, serà el torn per dos espectacles programats dins el festival d’arts escèniques LOLA. En primer lloc, la companyia Teatre Nu porta al Núria Espert el conte de Pere Calders Raspall. L’obra explica la història d’un nen que després de perdre el seu gos, el Turc, busca un substitut a qui donar l’estimació que dedicava a la seva mascota. A través del joc i d’uns objectes que es troba a les golfes, la fantasia desemboca en una au-tèntica descoberta: un raspall.

Primer tot és un joc, però a poc a poc aquell raspall serà el seu nou amic. La història enfronta l’univers de fantasia dels infants, amb el món real dels adults. Un joc on afortunadament el món dels nens s’acaba imposant. Un espectacle per a tota la família, fet de joc, d’il·lusió i d’objectes, que començarà a les 18 hores, amb un preu de 5 euros per les entrades de venda anticipada.

L’endemà a les 19 hores serà el torn de l’obra Si no ens paguen, no paguem, obra del cèlebre drama-turg Dario Fo. El text, escrit als anys seixanta, pren ara més vi-gència que mai. En ell, un grup de treballadors, farts de la situació d’explotació i d’inseguretat labo-ral contínua, i d’una crisi que la gran banca ha provocat i arran de l’encariment abusiu dels preus, decideixen rebel·lar-se contra el sistema i, simplement, deixar de pagar. El detonant de la situa-ció és, precisament, el fet que, a alguns supermercats, la gent s’emporta el menjar sense passar per caixa. La situació s’anirà com-plicant i esdevenint cada cop més surreal i frenètica fins arribar a un escenari d’autèntica revolta social. Les entrades ja es poden comprar a un preu de 10 euros.

Ja al novembre, serà el torn de la companyia local de teatre 4 Gags i de la seva representa-ció de l’obra La arquilla enterrada en el jardín. Una versió de L’Avar de Molière, reinventada per la companyia, però amb el toc de teatre de crisi que caracteritzen els seus treballs. Poc pressupost, excel·lents idees, una interpreta-ció encertada i, sobretot, moltes ganes de riure és el que posaran sobre l’escenari en dues funcions, que tindran lloc el 10 de novem-bre a les 19 hores i el dia 17, a les 18 hores. Les entrades ja es poden comprar a un preu de 8 euros.

El 16 de novembre, però, pas-sarà pel Núria Espert la com-panyia Vaivén Circo amb el seu espectacle No Molestar (Do Not Disturb). Acrobàcies, imaginació i sentiments a un espectacle que trasllada a l’espectador a un dia de treball qualsevol a una fàbrica de principis del segle XX. Quatre personatges singulars, que pro-vocaran sentiments de tot tipus, uns sentiments que afloraran quan ens hi veiem reflectits. Per-sonatges portats al límit: del risc, de l’absurd i també al límit de la tendresa. L’obra començarà a les 19 hores i les entrades ja es venen per 8 euros.

‘Merry Christmas’ i ‘The Sight’, triomfadors als Premis OrianaR. M.

El primer Festival Inter-nacional de Curtmetrat-ges de Sant Andreu de la Barca i la gala d’entrega

dels Premis Oriana, celebrats el passat 5 d’octubre al teatre Núria Espert, van servir per reconèixer el treball de directors, guionistes i actors d’aquestes pel·lícules de petit format. Després del visio-nat de 13 dels més de 300 curts que va rebre l’organització, es va procedir a la gala d’entrega dels premis, on van destacar per sobre de tots els curtmetratges Merry Christmas i The Sight. El pri-mer, que és capaç de transmetre en dos minuts la solitud d’un home que ha de passar sol el so-par de la nit de Nadal, va obtenir

Moment d’entrega dels Premis Oriana, al teatre Núria Espert

el guardó a Millor curtmetratge i Millor actor, pel protagonista Antonio Chamorro. Mentrestant,

The Sight, que explica un passat-ge de la II Guerra Mundial, va ser reconegut amb els guardons de

Millor guió, pel director i guio-nista Alex Assenmacher, i de Mi-llor actriu per Rachel Lascar. La resta de reconeixements van es-tar molt repartits. El curt animat The unforgettable pianist va rebre un premi especial, Juan Manuel Aragón es va endur l’Oriana a Millor direcció per Peluquero Fut-bolero, i el curt fet a Barcelona La magia del reparador va aconse-guir l’estatueta com a Millor curt revelació. A més, es va fer una menció especial a la sèrie web Never Grey, feta a Sant Andreu per gent de Sant Andreu.

La gala, que va comptar amb un desplegament de mitjans que poques vegades s’han vist a la ciutat, amb limusines, vestits de gala, catifa vermella i la presèn-cia de televisions i productores d’arreu del món, ha sigut una iniciativa del metge i cinèfil de Sant Andreu de la Barca Felipe del Val, que a més va exercir de mestre de cerimònies.

El Passatge del Terror torna el dia 25 a l’Espai Jove

Els veïns de Sant Andreu de la Barca ja es preparen passar por al Passatge del Terror que s’or-ganitzarà el proper 25 d’octubre a l’Espai Jove a partir de les 23 hores. Com a novetat d’enguany, només s’hi podrà accedir amb invitacions, per evitar que algú pugui passar dos cops i reduïr així les cues d’anys anteriors. Aquestes entrades totalment gratuïtes es poden recollir fins el dia 24, de 17:00 a 20:30 hores, al mateix Espai Jove. Les perso-nes que vinguin disfressades no necessitaran invitació, i tindran prioritat a l’hora d’accedir al passatge. Els menors de 13 anys que hi vulguin accedir han de venir acompanyats d’una perso-na adulta.

ESPORTSoctubre de 2013 • el diari de Sant Andreu de la Barca 15

Xavi Martí-¿Cómo empiezas en el mundo del arco?Un amigo se compró un arco en el Decathlon y me gustó mucho. Al día siguiente fuí a comprar-me uno yo y empecé tirando en su terreno. Después de un mes tirando con él me apunté a un club. Ya hace más de siete años que estoy en el mundo del arco. Estuve en el club de Papiol du-rante un año y después conocí Club Arc Despí, con el que estu-ve cuatro años. He montado el de Sant Andreu desde hace tres años, pero oficialmente lo tene-mos desde el pasado agosto, mo-mento en que lo homologamos todo, con los papeles en regla.

-¿Has participado en competi-ciones?Los dos primeros años no sabía bien lo que quería, ni el arco que quería. Durante el tercer año hice clases, empecé a com-petir en ligas intercomarcales y quedé segundo en Vilanova. También hice tres tiradas por equipos en Olivella y quedamos primeros dos años y terceros el último año. En el Campeonato de Cataluña también he competido. Ahora llevo tres años sin compe-tir porque no estaba con ánimos por problemas personales.

-¿Cómo surge la idea de crear un club en Sant Andreu?Lo creé junto a mi familia, mi mujer y mi hijo, y dos amigos que nos ayudaron. Yo tenía que des-plazarme a Sant Feliu o Sant Joan Despí cada vez que quería tirar

en Sant Andreu o aquí cerca no había nada. Ha costado mucho, dos años de lucha. Ya tenemos un seguro de responsabilidad ci-vil de hasta 600.000 euros.

-¿Cómo ha sido el proceso?Primero fuimos al Ayuntamien-to, que nos derivó al Patronato. Allí nos dijeron que para poder practicar el tiro con arco tenía-mos que montar un club. Fuimos a la Generalitat, a la Federación Catalana para registrar el club y después a la española para poder homologarlo y poder tirar, ya que es el único organismo que facilita este permiso. Durante un tiempo no hemos podido tirar porque no estaba homologado, un proceso que se ha alargado un año y medio largo. Hemos tenido que pagar muchas cosas y deri-var el informe del homologador a la Guardia Civil, que hizo otro informe.

-¿Os dejaron un espacio para tirar durante los trámites?El primer año nos dejaron es-pacio hasta que se supo que se tenía que homologar y tener se-guro. Ahora nos han asignado el campo de atletismo, que lo com-partimos con los atletas.

-¿Tenéis horarios de entrena-miento?El Patronato Municipal de De-portes nos ha asignado unos horarios. De 8h a 10h de martes a domingo y de 8h a 12:30h los lunes. Pero también tenemos un rincón en la pista donde nos po-nemos a cualquier hora del día

sin ningún riesgo para nadie. No tenemos monitores en el club, pero si un socio quiere mejorar la técnica o prepararse para un campeonato podemos llamar a un entrenador y le dará clases.

-¿Qué tiene que hacer una per-sona que quiera tirar o formar parte del club?Empezamos cinco personas en el club y ahora ya somos nueve. Se puede probar el tiro y si le gusta a la persona pues nos hace una solicitud y la presentamos a la Federación Catalana, que nos dará la licencia. Después, com-prarse un arco. Los hay desde 50 euros, hasta lo que uno se quiera gastar. La cuota anual nuestra es de 50 euros, más la tarjeta fede-rativa de 42 euros y el arco. Por 150 o 200 euros una persona pue-de empezar en este deporte.

-¿En qué competiciones vais a participar?De momento sólo he participa-do yo, ya que en el club todavía no hay nadie preparado para competir y tenemos todos los papeles desde hace pocos meses. Yo estoy en la catalana y pienso presentarme en la de Barcelona y en tiradas de bosque. La gente que entra ahora en el club podría empezar en tiradas intercomar-cales o de pueblos en unos tres meses.

-¿Es un deporte que puede practicarlo todo el mundo?Todas las personas a partir de cinco años. Hay categorías hasta la de Súper Veteranos, que son

“Practicar tiro con arco aporta estabilidad y relajación, mentalmente te libera”

Después de una larga lucha burocrática, Sant Andreu de la Barca ya puede disponer y disfrutar de un club de tiro con arco. Su principal impulsor, el alma del proyecto, es Pedro Molina, un barbero de profesión que ha hecho del tiro con arco, su gran pasión, casi una forma de vida, hasta el punto de que él mismo construye sus propias flechas o los utensilios para llevarlas. Se trata de un deporte que se podría remontar a los anales de la humanidad, cuando necesitaban los arcos y las flechas para cazar y poder sobrevivir. Ahora es un deporte minoritario, pero también olímpico, que busca reconocimiento.

Pedro MolinaPresidente del Club de Tir amb Arc de Sant Andreu de la Barca

tiradores que tienen más de 65 años. Hay gente con 70 años que está compitiendo. Es un depor-te que no limita a nadie, ni por condición física ni por fortaleza. Un niño puede tirar mejor que un adulto, por ejemplo. Es más mental que físico: el 70% es men-tal, el 20% es técnica y el resto es práctica. La concentración, la in-tuición y la memoria son claves. En el arco recto necesitas intui-ción. En el de precisión, con mira telescópica, necesitas técnica... depende.

-¿Es autodidacta este deporte?Puede serlo hasta cierto punto, ya que cada tipo de arco tiene su técnica. Una vez que ya tiras correctamente te puedes liberar del monitor. Yo empecé siendo autodidacta y es un error, por-que coges vicios. Yo recomiendo que hagan mínimo una clase de iniciación... o dos o tres. Cuando

uno siente que ya lo hace más o menos bien, ya puede entrena-dor solo o con otros tiradores.

-¿Qué tipos de arcos y de tiros existen?Los tiros son de Sala (18 metros para todos los tipos de arcos), el de Campo (desde 18 metros has-ta 70 o 90 metros de la categoría olímpica) y el de Bosque (o con dianas planas de papel o con ma-niquíes de animales... ciervos, jabalíes, etc). En el de Bosque no sabes la distancia, a diferencia de Sala y Campo. Hay arcos rectos, recurvos, olímpicos y de poleas, cuatro tipos. Cada uno sirve para una función concreta. -¿Quieres hacer algún llama-miento, puesto que sóis un club joven?Al Ayuntamiento le diría que nos apoyara y que nos facilite espa-cios. A la gente, que se anime a probarlo, se llevarán una sorpre-sa. Es un deporte más barato de lo que la gente piensa, sin cuotas mesuales. Además aporta estabi-lidad mental, relajación para la gente que se estresa mucho, etc. Yo he visto un tirador que tiene parkinson. Me dijo: “El médico me ha dicho que cuando estoy tensando la cuerda no tiemblo y esto me mejora”. A mi ha ayu-dado mucho en los problemas personales... ¡si no fuera por el arco estaría con depresión! Men-talmente, te libera. Te vas a tirar y se pasa la mañana volando. Con otros deportes no se olvidan los problemas, pero con el arco... ¡desconecto del todo!