El Doll Informatiu 10

El Doll Informatiu - Dijous 17 de febrer de 2011 1

Informatiu

el llD 2 €uros

Número: 10Dijous, 17 de febrer de 2011

ENTREVISTA A... Miquel Parramon, candidat de CiU a l’alcaldia de Guissona:

El setmanari de la plana de Guissona

“Hem recolzat molt les empreses del poble perquè se’ls donés més feina”

L’Acle Guissona Bàsquet va fer 105 punts i segueix a tocar del liderat

Gran debut al Cafè de Tarroja Benet Gómez tercer de la Bassella Race 1 júnior

2 El Doll Informatiu - Dijous 17 de febrer de 2011

Direcció i publicitat: Miquel Manzano Tel. 616 592 664 [email protected]

Josep Àngel Colomés Tel. 649 636 990 [email protected]

Venda a: BonÀrea, llibreria Issauna de Guissona, llibreria Borges, gasolinera Repsol i Es-tanc de Guissona

Contacte, cartes al director i notes de premsa:

[email protected]

Publica el teu escrit (crònica, article d’opinió, reportatge...) quan vulguis i de manera gra-tuïta.

Agraïment: servei de premsa d’institucions i entitats.

El Doll Informatiu no és fa responsable ni subscriu neces-sàriament les opinions expres-sades pels autors dels articles publicats.

Imprimeix: Apunts Gràfics SLDipòsit legal: L-1573-2010

Visita’ns al FACEBOOK:www.facebook.com/eldollinfor-matiuVisita el nostre BLOC:http://eldollinformatiu.blogspot.com

GUIA DE SERVEIS

Si vols aparèixer a la Guia de serveis i ets un comerç o una entitat, fes-te subs-criptor del Doll Informatiu. Aprofita aquesta sensacional promoció!

616 59 26 64 - 606 78 33 79

Pastisseria Cal Batist (Guissona)Plaça Vell Pla, 16 - 973 55 12 30

Bar Centre (Guissona)Plaça Benlloch, 2 - 973 55 13 60

Bar Modern (Guissona)Bisbal, 13 - 973 55 00 22

Bar Restaurant Nard (Guissona)Tint, 1 - 973 55 02 26

Bar Restaurant La Cuina de Cal Ferran (Guissona)Amadoret, 24 - 973 55 22 44

BARS I RESTAURANTS BIBLIOTECA

PERRUQUERIA

Perruqueria Angi (Guissona)Bisbal, 4 - 973 55 00 03

Biblioteca municipal (Guissona)Av. 11 de setembre, 1 - 973 55 11 21

Restaurant Bar Serrano (Guissona)Av. 11 de setembre, 10 - 973 55 94 69

Cal Santa (Guissona)Plaça Major, 6 - 973 55 25 78

ALIMENTACIÓ

Corporació Alimentària de GuissonaRaval Traspalau, 8 - 973 55 01 00

INSTITUCIONS

Consell Comarcal de la Segarra (Cervera)Jaume Balmes, 3 - 973 53 13 00


GUISSONA

Redacció.- El Miquel Parramon està casat i és pare de dos fills. És diplomat en turisme per la Universitat de Lleida. Guissonenc de tota la vida, de jove va ser escolta i després monitor. Va formar part durant molts anys del club ciclista de Guissona on va organitzar moltes curses. Va participar en la revista l’Estany. Va treballar a l’Ajuntament com a tècnic de turisme i cultura. El 1996 va guanyar un premi turístic comarcal i com a resultat en va sorgir el llibre “Com pro-moure el turisme a la Segarra”, amb una difusió a nivell nacional català. Seguidament va treballar al Parc Central del Vallès, treballant-hi gairebé 4 anys. Ell n’era el responsable de fires i activitats d’Oci en aquella zona. Llavors va tornar a la terra, es va casar i va muntar la seva petita empresa, una consultoria turística.

Fa quatre anys es va presentar per primera vegada a les elec-cions. Des de Convergència i Unió se’l va anar a buscar el 2007 per ser el primer de la llista. I malgrat la sorpresa, va agrair que pensessin en ell i es va decidir per encapçalar la llista. Ara té el repte de continuar “per responsabilitat, molta gent està esperant que ens tornem a presentar”. El Miquel pensa que “tothom hi hauria de passar una mica pel món de la política. Molts la veuen com una cosa fosca però jo crec que hauria de ser com una aportació més social que es fa a la societat. Tot i que a vegades alguns polítics busquen altres coses, crec que hauria de ser una vocació. I estar de regidor és bo. Les coses es veuen d’una altra manera quan ets a dins. La majoria de la gent ho intenta fer amb bona voluntat. Als pobles hi ha gent molt maca que lluita pel futur dels seus fills”.

A les últimes eleccions es va presentar amb Acció per

Guissona i ara es presenta amb CiU només, per què aquest canvi?Ara hem escollit fer una candidatura més pròpia de CiU, amb un perfil que vagi més bé a un votant de Convergència i Unió. Una candidatura més pura. L’altra vegada ho vam provar junts i no va anar massa bé perquè hi va haver vo-tants de CiU que no els va acabar de convèncer la coalició amb Acció per Guissona i aquesta vegada, com que estem en democràcia, ho provarem en solitari, com fan la majoria de partits de Convergència i Unió que van sols. Ara anirem per separat, no ens hem pas enfadat, però ho farem així.

Pensa que el pot afavorir aquest canvi?Si ho fem és que pensem que sí. La idea és que creiem que sumarem i per això ho fem. Però cada poble és un món, tam-bé es voten a les persones i si fas un bon equip amb gent que suma i amb gent nova, creiem que podem aconseguir uns bons resultats.

Esteu oberts a fer pactes?Sí, estem oberts a fer pactes amb tothom.

Amb ERC també?Sí, amb ERC també.

A què aspira CiU en aquestes municipals a nivell de re-sultats?Això és una capsa tancada, no ho sabem mai. El que sí que esperem és millorar el resultat de les anteriors eleccions. Al-menys 4-5 regidors esperem.

Quina és la millor solució per afrontar el problema de l’ABS a Guissona?Bé, en aquests moments l’Àrea Bàsica de Salut de Cerve-ra, Cervera-Guissona, és el que tenim. I tenir un CAP amb tots els ets i uts serà molt complicat en els pròxims quatre anys perquè no hi ha diners. S’està retallant molt per part del govern. És una cosa que no depèn de l’Ajuntament, pròpia-ment, i per aquest motiu costarà. Tot i que l’ajuntament hi té disposats uns terrenys. Però sí que es poden fer millores en el que tenim. Per exemple, tenim molta població jove, moltes dones embarassades, doncs potser es pot millorar en aquest sentit amb un millor servei de llevadora, o de gineco-logia. És un tema en el que es poden millorar molts aspectes. Fins i tot es pot intentar primar els metges que hi ha aquí perquè no hi hagi tanta rotació laboral. La gent necessita

Entrevista a Miquel Parramon, candidat a l’alcaldia de Guissona per Convergència i Unió

“El que sí que esperem és millorar el resultat de les anteriors eleccions”


GUISSONA

confiança i tracte humà. Amb el que tenim, es pot millorar l’optimització del servei.

Quins objectius teniu per Guissona? Quines línies traça-ria CiU?Estem treballant en equip i l’objectiu és intentar crear un govern fort, seriós, auster, molt eficaç i eficient. Aquest és un dels objectius.

També cal un Pla Estratègic de Guissona, com qualsevol empresa ha de saber on estem i cap on anem, és a dir, quins objectius tenim com a poble a 5 anys vista, a 10 anys i per-què no a 20. Sembla que les coses es fan sobre la marxa, això vol dir que cal enraonar, parlar i consensuar amb els agents econòmics, socials i culturals de la nostra Vila.

També s’ha de dir que ara és una època en què no hi haurà diners i amb el que tindrem farem.

Què li sembla que es vulgui presentar un partit de roma-nesos?Pensem que estem a la Unió Europea i es poden presentar. Això ho permet la llei. Ara, actualment ells lluitaran pels seus interessos, hi tenen tot el dret. Però abans de presentar-se ells sols, seria més positiu que s’integressin amb les for-macions polítiques que ja existeixen. Primer, quan s’arriba a un país, cal integrar-se. Ara, hi tenen tot el dret.

Quina ha estat la seva feina des de l’oposició?Ha estat una feina vigilant i constructiva. De fet, tot i que el govern actual va decidir no comptar amb nosaltres, des de l’oposició, en principi, el que vam fer és denunciar les coses que estaven malament i aportant idees noves. Tot i que la majoria dels punts, si eren de sentit comú, els aprovava l’oposició. I nosaltres hem recolzat molt les empreses del poble perquè se’ls donés més feina des de l’Ajuntament. Hem fet que hi hagués més pluralitat en aquest sentit. I també hem intentat que hi hagués més transparència des de l’ajuntament. I hem fet mocions, propostes constructives, per tal que hi hagués més transport públic amb Lleida, així com l’aportació de propostes al POUM del nou Pla Urbanís-tic de Guissona i tot un seguit de millores a nivell cultural, socioeconòmic, etc.

La llista està tancada?No, hi estem treballant.

Creu que a Guissona hi falten serveis o infrastructures a causa del gran creixement dels últims anys?Sí, això és un peix que es mossega la cua. Com han dit altres candidats, quan una obra s’acaba, ja ha quedat petita. I com que la població creix ràpidament, creiem que els centres d’ensenyament quedaran saturats perquè no deixa de venir

gent. Sempre es poden millorar els serveis.

Com veu el turisme a Guissona?A Guissona el turisme sempre ha estat en segon o tercer lloc. Potser perquè no ho ha necessitat per la potència indus-trial que té, però no tothom té una ciutat romana i això s’ha d’aprofitar. És la segona de Catalunya després d’Empúries. Vam tenir la sort que en aquella zona no s’hi va construir i el fet de tenir un parc arqueològic important és un fet diferen-cial i cal aprofitar-lo. Només Empúries, Tarragona i Guisso-na poden mostrar un producte com aquest a Catalunya i, per tant, és un producte difícil de substituir turísticament. I això es pot fer mitjançant una estratègia de màrqueting.

Una de les coses que falten seria un hotelet rural a Guis-sona. Un hotel que hi capigués un autocar o una mica més per treballar amb agències, que també és important. Però no només per això. A nivell econòmic i empresarial és necessari pels viatjants, comercials, enginyers, que a vegades s’han de quedar aquí per motius de negoci. I ara sembla que pinta bé, s’està acabant el parc arqueològic després de 25 anys d’excavacions. No n’hi havia prou excavant en les campan-yes d’estiu. I calia posar en valor aquest parc per vestir-lo i fer-lo comprensible a un ciutadà normal. A veure si a partir d’aquí, juntament amb el museu, hi podem donar un impuls. I així es podrà diversificar una miqueta més l’economia de Guissona. Això als pobles els dóna un prestigi i més possi-bilitats

“Hem intentat que hi hagués més transparència des de l’Ajuntament”


GUISSONA

Els alumnes de l’aula d’acollida de l’INS visiten l’AjuntamentAjuntament de Guissona.- Aquest dimarts, 15 de febrer, els alumnes de l’Aula d’Acollida de l’INS Guissona han vi-sitat les instal·lacions de l’Ajuntament i han estat rebuts per l’Alcalde i la regidora d’educació.

Tretze joves provinents de Gàmbia, Senegal, Xina, Marroc, Romania, Ucraïna, Rússia i Colòmbia han passejat per les instal·lacions de la casa de la vila i han fet diferents preguntes a l’Alcalde i a la regidora, sobre les instal·lacions de la vila, el funcionament del govern munici-pal i la feina d’Alcalde.

Aquests alumnes, durant el curs, van visitant diferents espais municipals, com el pavelló municipal, l’Ajuntament, la Biblioteca i el Punt d’Informació Jove.

MUSEU EDUARD CAMPS

Museu de Guissona.- El divendres 11 de febrer la Sra. Ma-ria Reyes Escrich, directora de l’oficina CatalunyaCaixa de Guissona, en representació de l’Obra social de Catalun-yaCaixa acompanyats del Sr. Josep Guitart, director del Patronat d’Arqueologia, la Sra. Pilar Subarroca, regido-ra de Turisme, i la Sra. Ester Roca, regidora de cultura de l’Ajuntament de Guissona, van portar a terme una visita a les instal·lacions del futur museu i a les obres del parc ar-queològic per conèixer in-situ l’estat dels treballs duts a ter-me fins al moment.

Aquesta visita s’emmarca en el conveni de col·laboració, signat el febrer de 2010, entre CatalunyaCaixa i el Patro-nat d’Arqueologia de Guissona per l’adequació del Museu de Guissona i del parc arqueològic de la ciutat romana de Iesso, amb aquest conveni l’Obra social de CatalunyaCaixa va concedir un ajut econòmic de 25.000 €. Cal recordar que aquest projecte també compta amb el cofinançament de la unió Europea mitjançant els fons FEDER amb 300.000 €.

La senyora Maria Reyes va assenyalar la importància d’aquesta obra per l’adequació de patrimoni arqueològic de Guissona i la voluntat de l’obra social de Catalunya Caixa de seguir treballant en el desenvolupament de projectes d’importància social, com aquest de Guissona.

Visita al museu en el marc de col·laboració entre CatalunyaCaixa i el Patronat d’Arqueologia


GUISSONA

Aula d’extensió cultural: “Rebem els anys amb informació sanitària”Ajuntament de Guissona.- El metge de Guissona, Ignasi Miguel Sainz, va impartir, el passat dijous, 10 de febrer, la conferència “Rebem els anys amb informació sanitària” en el marc de l’Aula d’Extensió Cultural.

Amb la sala de conferència de la Fassina plena de gom a gom, el doctor Ignasi va iniciar la seva xerrada amb la pre-gunta: La vellesa és una malaltia? A partir d’aquí va parlar de diferents malalties relacionades amb la vellesa, de com portar a terme hàbits saludables i també va fer uns apunts sobre el genoma humà, acabant la seva intervenció donant resposta a totes les preguntes que se li van plantejar.

La propera conferència de l’Aula es portarà a terme el

dijous, 10 de març i anirà a càrrec del Sr. Antoni Elias Fusté, doctor en enginyeria de comunicacions, que parlarà de la creativitat, com una actitud en la recerca de solucions.

Millora de l’entorn de l’ermita de Sant MacariAjuntament de Guissona.- En els darrers mesos s’ha portat a terme l’arranjament de l’entorn de l’ermita de sant Macari, aquest ha consistit en l’enllosat de la placeta del davant de l’església - obra per la qual s’han reutilitzat antigues lloses retirades d’alguns carrers de Guissona - i la connexió de la zona de l’ermita amb la superfície que en un futur constituirà el parc mitjançant una rampa construïda aprofitant les parets de marge existents al camp veí.

Amb aquesta obra també s’adequa l’accessibilitat de l’emplaçament. També s’ha arranjat la zona destinada a l’aparcament de vehicles, situada a la zona oest, la més allun-yada de l’ermita, i s’ha aprofitat per a portar-hi l’aigua pel reg i per a fer-hi la preinstal·lació de la xarxa de l’enllumenat.

Aquesta obra ha estat finançada al 100% amb càrrec al Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad local, amb un import total de 28973,76€.

Amb la finalització d’aquestes obres només quedarà pen-dent la instal·lació definitiva de l’enllumenat i la preparació del terreny i la plantació de les espècies vegetals.


GUISSONA

El Consell Comarcal amplia, un any més, el servei d’orientació laboral a l’Ajuntament de GuissonaCCS.- El Servei d’Orientació Laboral va estar funcionant a Guissona durant el 2010 i, aquest 2011, degut a la seva ne-cessitat i demanda s’amplia les seves prestacions.

Aquest servei es realitza a l’Ajuntament de Guissona un cop per setmana un parell d’hores. Concretament els dimarts al matí de les 9 fins a les 11h. La persona encarregada del servei es la tècnica de promoció econòmica del Consell que es desplaça a Guissona per prestar el servei i donar així res-posta a la demanda que la població fa a l’Ajuntament quan hi ha problemes per buscar feina.

Les seves tasques són assessorar i orientar en la recerca de feina, com també, facilitar els recursos laborals i de for-mació que la població té al seu municipi, o bé, també a la comarca.

Clou el curs de fotografia del patrimoni amb la proposta dels participants de fer un curs de PhotoshopAjuntament de Guissona.- El passat dissabte, 12 de febrer va cloure a Guissona, el CURS DE FOTOGRAFIA DE PA-TRIMONI, organitzat des del Punt d’Informació Jove.

Aquest curs, dirigit per la fotògrafa de Tàrrega, Elisenda Andreu, ha permès als onze participants conèixer la càmera digital i treure profit al patrimoni i a les imatges, estudiar la llum, les ombres, la composició, l’expressió i la impressió.

Els participants d’aquest curs han combinat dues hores setmanals de teoria a l’Espai Fassina amb sessions pràcti-ques fotografiant el patrimoni de la nostra vila i la seva gent.

Els participants d’aquest curs han sol·licitat un curs de Photoshop per complementar els coneixements adquirits. Atès que aquest curs es pot incloure en el Pla Local de Jo-ventut, si hi ha suficient demanda, des de la regidoria s’ha adquirit el compromís de portar-lo a terme després de set-mana santa.

Tel. 607 79 53 40


AGENDA

GuissonaXerrada: La salut visual i la salut auditiva per Natural Òptics.

Lloc i horari: Divendres 18, a les 17:00 h a la sala poliva-lent de la Biblioteca Municipal de Guissona.

Organitza: Associació de Dones Nèvia.

Preinscripció als centres educatius de Guissona del 14 al 25 de febrer

Escola pública Ramon Estadella i Torradeflotc/ Mestre Pere Santaló, 2Tel. 973 55 20 92

Escola pública Ramon Faus i EsteveAv. President Lluís Companys, 57Tel. 973 55 03 19

Col·legi Mare de Déu del Roser.Raval Bisbal, 2Tel. 973 55 00 82

Ball amb el duo Francisco Coma.

Lloc i horari: Diumenge 20, a les 19:00 h al Casal de la Gent Gran.

Organitza: Casal de la Gent Gran de Guissona.

Centre Excursionista GuissonencCalendari d’activitats

Hivern-2011

Dia Activitat Observacions Contacte19 de febrer Sortida

nocturna amb raquetes

Lloc a determinar segons les condicions de la neu.

Tel. del centre 635987419Miquel

20 de febrer Caminada ½ Marxa dels Castells, aprox. 27 km. Per tots aquells que no poden participar a la Marxa o volen entrenar-se, la farem en 2 trams. Cal apuntar-se a: [email protected]

Tel. del centre635987419M. Carme

Peus en forma + 60

Lloc i horari: Dilluns 21 de 9:30 a 13:30 a l’Espai Fas-sina. Servei de Podologia Preu: 5€ Demanar hora prèvia-ment a l’Oficina de Turisme (Espai Fassina).

Organitza: Consell Comarcal de la Segarra.

L’associació de veïns “La Colla de Florejacs” convoca aquest concurs, per l’embelliment dels balcons dels pobles de TORREFETA I FLOREJACS, durant la setmana de la fira “La Dama de les flors”. ParticipacióÉs oberta a tots els veïns del terme de Torrefeta i Flore-jacs. La inscripció es gratuïta. Es formalitzarà mitjançant la butlleta d’inscripció que trobareu a l’oficina de turisme de Guissona (preguntar per Núria Magrans), i també es podrà emplenar des de la pagina web: www.florejacs.cat.

Una vegada rebuda la butlleta, l’organització us remetrà un numero que haureu de penjar al balcó el dia 28 de març en lloc visible des del carrer, per tal que el jurat pugui puntuar. ModalitatDecoració dels balcons o finestres amb flors i plantes, ma-joritàriament naturals, que hauran de romandre guarnits des del 28 de març al 3 d’abril, ambdós inclosos. El jurat visitarà els pobles participants entre el dia 28 de març i l’1 d’abril i les deliberacions seran secretes i inapel·lables. PremiUn premi de 100€ al guanyador. Els criteris de valoració seran: l’originalitat, la composició, la qualitat artística i el disseny.

L’entrega de premis tindrà lloc el dia 2 d’abril, en el decurs de l’acte del lliurament de la Flor de Florejacs, a les 13 h.

TORREFETA I FLOREJACS

Concurs de decoració dels balcons a Florejacs


ASS. DE DONES NÈVIA

NÈVIAAssociació de dones de Guissona

Cursos i Activitats hivern primevera 2011

XERRADA INFORMATIVA La salut visual i la salut auditiva per Natural Òptics.Al finalitzar la xerrada s’ofereix un berenar a tots els assis-tents, com també un detall de Natural.Òptics/Natural Àudio.Dia: 18 de febrer a les 17:00.Lloc: Sala Polivalent de la Biblioteca de Guissona.

A MÉS A MÉS: Cada dijous a les 6 de la tarda fins a les 8, les que tingueu ganes de treballar, ens reunirem a la sala de les dones “Nèvia” de la Caserna. Podeu dur els deures de casa: el ganxet, la costura, la mitja etc....per tal de compartir una estona juntes.

Inscripció de sòcia: quota 5 €/any.Horari d’atenció al públic de Nèvia: Cada dijous de 18:00 a 20:00 h. a la sala de la Caserna.

Tel.605800180e-mail: nè[email protected]

Sortida a Barcelona El divendres passat dia 11 de febrer, l’Associació de dones Nèvia va anar de visita a La Sagrada Família, obra de Gau-dí, avui símbol emblemàtic de la ciutat de Barcelona.

Actualment l’equip de persones que hi treballen en aquest projecte i el fan possible són més de tres-centes.Es preveu que aquesta obra estigui acabada l’any 2030.

BELLESA

Les parts més importants de l’ungla són:- Matriu: base de l’ungla, la part viva que forma les cèl·lules noves que empenyen a les velles formant l’ungla i determi-nant la seva salut i qualitat.-Lúnula: part blanca en forma de mitja lluna, és la part visi-ble de la matriu o part viva de l’ungla i pont d’unió amb la làmina unguinal.-Làmina unguinal: estructura còrnea que coneixem per un-gla. Porció translúcida i dura formada de queratina.-Cutícula: dermis que envolta l’ungla i acumula les cèl·lules mortes resseques.-Lecho unguinal: dermis base de la làmina unguinal.-Hiponiqui: pell que envolta i segella la part de “borde libre” de l’ungla, protegint-la d’infeccions.

Com cuidar les ungles:Per poder lluir unes mans espectaculars hem de prestar aten-ció a les ungles, podem modificar la seva forma natural amb el llimat, fer-les més llargues òpticament retirant les pells amb un pal de taronger i podem aplicar cremes específiques que minven el creixement de les pells o bé tallant-les amb molta cura, perquè en excés podem ferir la matriu.

Es recomana tallar-les amb tisora o alicates començant pels costats i acabant al centre (de forma quadrada o recta en els peus).

Llimar les ungles de forma correcta és molt important ja que de fer-ho amb les mans humides o passant malament la llima podem fer fràgils les ungles i fins i tot trencadis-ses. El llimat és d’extrem a centre en una sola direcció per banda. S’aconsellen llimes de cartró i cal evitar les llimes metàl·liques perquè fan malbé les fibres i capes naturals de les ungles.

La forma? Depèn de la forma natural, moda temporal i estil de vida. Ovalades queden més naturals, quadrades són més resistents i en punta es trenquen més ràpidament.

La manicura perfecta (part 2)

Lídia Rodríguez (www.novadermiaestetica.com, tel. 660 649 642).-


REPORTATGE

Oficina de turisme de Guissona recomana...El temple parroquial de Santa Maria

El temple parroquial que avui tenim és, o quan menys ho podem suposar, la quarta edificació que a Guissona s’ha construït.

I - En documentació manuscrita s’han trobat documents que diuen que l’any 410, uns monjos de santa Mag-dalena de la Seu passaren a Guissona a fundar un convent del mateix orde de sant Agustí, al qual anomenaren de santa Maria. Fou el primer temple cristià que s’aixecà en aquesta co-marca i, segons Eduard Camps i Joan Santaeulària, es creu que l’església d’aquest convent seria el niu i casa pai-ral del cristianisme de la vila.

II – Quan la invasió àrab, Guissona va ser destruïda (no se sap si en part o del tot) i entre els edificis enrunats hi havia aquesta església. Reconquerida Guissona pels cristians, el cronista de l’orde de sant Agustí diu que el comte de Barcelona Borrell II, l’any 975, la tornà a edificar a les seves expenses, com havia fet amb altres esglésies i monestirs de Catalunya, amb el mateix títol de santa Maria, al costat de la qual hi havia una altra església dedicada a sant Vicenç. Poc després, Guissona tor-na a passar a mans dels moros i l’any 1012, després d’un llarg assetjament, el que després fou sant Ermengol “pren-gué la vila i la tornà a perdre i, prenent-la per segona vegada, la feu passar a sang i a foc, no deixant-hi més que la torre dita de santa Maria”. Si això fos cert, hauríem de creure que el temple fou molt destruït perquè no s’hi fortifi-

quessin els moros, de manera que s’ha de suposar inutilitzada de moment per al culte.

III – Una escriptura de venda de l’any 1041 on diu que ja hi havia cler-gues, fa creure que la reconstrucció d’església i convent es va fer entre 1015 i 1041 però no se sap exactament la data. Altres pergamins documenten donacions a l’església de santa Ma-ria a partir del 1060. A partir d’aquest moment es va reconstruint i agençant altars a aquesta església, especialment des que l’avui sant Ot, bisbe de la Seu, hi donà un gran impuls. L’altar major el consagrà sant Ot l’any 1098. Un any després, aquest mateix bisbe va dedicar i dotar l’església de santa Maria.

Si dels dos edificis anteriors pràc-ticament no es coneix res, del tercer se’n sap alguna cosa gràcies a que al cambril de l’altar del Claustre hi ha un treball que ho mostraria.

L’església estava envoltada per un claustre, sense valor artístic, on avui hi trobem la sagristia de la capella del Claustre i l’espai destinat al temple era força petit: hi havia dues parts, una for-mant capelles i l’altra era un passadís cobert de teulada

L’any 1769, fem un gran salt en el temps, després de molt temps ame-naçant ruïna, va caure la part de la ca-pella del Roser, tot i que també eren moltes altres partes les afectades. En aquesta capella hi havia el santíssim sagrament, així que es fa traslladar de l’altar del Roser al de Nostra Sra. Del Claustre, on es va concentrar tot el culte. L’any 1770 es comunicà l’ensorrament al corregidor de Cerve-ra, qui manà que es fessin algunes re-paracions que, al no ser suficients, van fer que l’Ajuntament acudís al Reial Consell de Castella exposant l’estat lamentable de l’església, església que tenia la categoria d’insigne i secular es-glésia col•legial basílica, i sol•licitant ajut econòmic. A Madrid van demanar uns informes que s’havien d’elaborar enviar i, en base a aquests, es prengue-ren certes resolucions que s’hagueren d’esmenar, retornar a Madrid per al nou vist-i-plau... I entre anades i torna-des de la documentació, un altre gran esfondrament va tenir lloc. En aquell moment només es feien servir dues ca-pelles donat el mal estat de l’edifici.

L’any 1769 va caure la part de la capella del Roser


REPORTATGE

Vist que els canals habituals per de-manar ajuda no avançaven, i vist que l’església estava a punt d’esfondrament total, un grup de persones, sacerdots i seglar, forjaren el projecte de fer una església nova, comptant amb la caritat i bona voluntat de moltes persones. Ob-tingut el permís del senyor bisbe, els encarregats de l’obra van emprar tot el necessari per tirar l’església a terra i fer-ne una de nova; estem a l’any 1776 i només han resistit les capelles del Claustre i la del Sant Crist.

IV – La primera pedra de la nova església, reedificada a base d’almoines i delmes, es posa el 08 de desembre de 1776, quan es celebrà un gran ofici. Els donatius econòmics es demanaven a qualsevol que tingués una mínima re-lació amb algú de Guissona i els dona-tius en espècies servien per alimentar els que treballaven de franc en la cons-trucció. Gairebé tots els habitants de Guissona contribuïren a la reedificació d’una o una altra manera, tot i passar per moments molt difícils on es va es-tar a punt de deixar l’obra a mitges

L’any 1800 veieren l’obra acabada i el 26 d’octubre es fa fer la festa de la consagració de l’església, amb moltís-simes persones de la vila i de fora de la vila, alguns vinguts de molt lluny, i

es va adornar l’església amb draperies de diversos colors i quatre creus de pe-dra daurada col•locada a cada un dels angles de l’església. A títol anecdòtic s’ha de dir que en aquell acte el bisbe va signar un decret pel qual prohibia col•locar bancs i cadires per a no treure la majestat del grandiós i esbelt temple i que tothom s’estigués dret o ageno-llat durant les funcions religioses. Els altars varen ser fets de mica en mica i se n’aprofità algun de l’antiga església.

En quant al campanar....bé, això ja són figues d’un altre paner!!! Mereix una recomanació a part.

En l’actualitat, un no entén la ma-jestuositat de la neoclàssica església de santa Maria fins que no hi entra: una nau enorme, de grans dimensions, amb diferents capelles laterals i un gran es-pai per a la celebració, una importan-tíssima capella barroca del Claustre, amb la Mare de Déu d’estil romànic al centre, una àmplia sagristia i un munt de raconets (no visitables), església que comparteixen els fidels cristians i els ortodoxos, entenent la pluralitat que ocupa avui Guissona.

Informació històrica extreta del llibre GUISSONA, d’Eduard Camps i Cava i Joan Santaeulària Pujol, edició del mateix Joan Santaeulària, disponi-ble a la biblioteca de Guissona.

La primera pedra de la nova església, es posa el 1776

“Vora la font, assegudes en un banc de pedra, un grupet de co-mares, i un vell rondinaire de bastó neguitós, xiuxiuegen de la noia amb veus negres pen-sant que des de la font no se’ls pot oir; són les fosques veus d’aquells a qui és concedit el do de judicar tot el que està bé i el que no està bé, de condemnar o perdonar el que la resta del món fa o deixa de fer, aquells qui de les privacions en fan senyera, i de cada gest plaent un pecat; aquelles veus per a les quals la grandesa de la virtut és mesu-rable segons les renúncies i les observances de les lleis pròpies dictades en les cases llurs:

- Mireu-la, pobreta, ja torna de l’hort- mormola la vella de la punta del banc. - Més valdria que se n’hagués fet, de monja- bastona el vell picant fort amb el bastó a terra, i el seu pare a l’asil!, que és el lloc que li pertoca.- I tant!- fa la vella esdentega-da-, haver de viure només per a tenir cura d’un home que beu...Si almenys s’hagués maridat...- Qui voldria la desmenjada? Quin home voldria una dona només per a resar?- exclama la que sembla més jove de les co-mares.- I a més a més és lletja!- asse-vera la solterassa del poble.- I què n’és de desgraciadeta! Po-bra noia!-no deixa d’exclamar la comare més jove.”

“Per camins de la Segarra”, del recull de contes A quatre passes del Castell, de Manel Canals i Castellví, © Glòria Judal i Aubia.

Per camins de la Segarra


PARRÒQUIA

La classe de religióDurant la 2a quinzena de febrer els pares fan la pre-inscrip-ció dels seus fills als centres educatius. En els programes hi ha unes assignatures optatives. Una d’elles és “l’assignatura de “Religió”. L’optatiu vol dir que no és obligat, sinó lliure. Mai la religió ha de ser una “opció imposada”; si fos així ja no seria “opció”. Les “opcions” responen sempre a un esperit i a una actitud lliure en la vida. Les “opcions” ens fan “éssers lliures”.

La fe cristiana no pretén tenir “corderets” de la rama-da. Vol i necessita persones lliures, amb opció lliure per la fe. D’aquesta llibertat en neix la responsabilitat. D’aquí que quan uns pares han fet una opció lliure per la fe (Baptisme, Eucaristia, Confirmació, Matrimoni...) tan en ells com en els fills es senten urgits, com a fruit de la llibertat-respon-sabilitat, a inscriure’ls a la classe de Religió que es dóna en els centres d’ensenyament de Primària i Secundària. A partir d’aquí, doncs, els pares:

- Heu d’exercir el vostre dret a la classe de Religió per als vostres fills.

- Els qui heu decidit per ells (fills) el Baptisme, la Prime-ra Comunió i la Confirmació (sagraments d’iniciació cris-tiana), ho heu de fer per coherència amb la vostra identitat i opció religiosa.

- Els “no batejats” i/o no creients teniu aquí una oportu-nitat d’interès cultural. Així els vostres fills podran enten-dre millor tot aquest ample ventall de les repercussions que té la Religió Cristiana i les altres religions en l’art i en els costums del món que els envolta. ¿Com els alumnes poden entendre la pintura, l’escultura, la música, la història dels homes i fins i tot les nostres festes sense el coneixement del fet religiós?

- Enguany fa 25 anys del document dels bisbes de Cata-lunya “Arrels cristianes de Catalunya”. Va ser, és i serà un document de referència històrica per les generacions d’avui i per les del futur. No som el que som perquè si. Hi ha un origen i al llarg de la història de Catalunya unes arrels cris-tianes que ens han fet madurar com a poble i ens han ajudat a tenir una història i una identitat pròpies.

- A la vegada, dins la nostra comunitat, conviuen amb nosaltres altres confessions religioses a més de la Catòlica. Conèixer i conviure amb altres persones de confessions di-ferents ens porta a comprendre també la seva espiritualitat.

- I el fet de conviure amb persones “no creients” ens de-mana saber entrar en diàleg amb elles tot respectant la seva increença, però no negant la nostra fe i les raons de la mateixa.

De tot això se’n desprèn la necessitat de tenir uns sans, respectuosos i fonamentats coneixements de la Religió. El que un no s’aprèn de petit, costa madurar-ho de gran.

A les nostres escoles hi ha l’assignatura de Religió. Hi ha també uns professors que, a la vegada que donen Formació Religiosa, han de ser davant els alumnes els primers a donar exemple del què diuen i creuen. Els pares teniu la mateixa obligació d’exigir-los en aquesta assignatura com ho sabeu fer en altres.

De tot el dit, un PREC:El/la Mestre de Religió de l’escola on teniu inscrit el fill o la filla juntament amb la Parròquia us volem recordar que, coherents amb els vostres principis de voler una educació integral demaneu, ben expressament, la classe de Religió per el/la vostre/a fill/a. Dins el centre us oferiran altres alterna-tives ben suggestives. Aquí jugueu un paper important com a pares i com a mares. No el que més atreu és el que més li convé al fill/a.

Sopar de la famSerà el dissabte, 12 de març. El lloc, l’habitual, la Fun-

dació.

Aquest any tindrem una actuació extraordinària amb la presència del Pare Jony. Com tots sabeu és un sacerdot que per mitjà del cant jove i pels joves fa present d’una manera entenedora i engrescadora el missatge de Jesús. Podeu entrar a la Web www.padrejony.com. I obtenir una major informa-ció del qui és, què fa i amb qui ho fa.

Reunió del Consell de PastoralEl proper divendres, dia 25, tindrem reunió amb el Consell de Pastoral a fi de preparar el programa Qua-resmal i de Pasqua.

Estaria bé que tothom que se li acudeixi alguna proposta la fes arribar per mitjà d’algun membre del mateix. La comunitat parroquial la formem tots i te-nim el deure i el dret de pensar i programar de quina manera podem ser més efectius i, a la vegada, en-gresquem a tots els membres a ser més participatius en la bona marxa de la mateixa.


OPINIÓ

Resposta del Consell a la MarinadaGerència Consell Comarcal de la Segarra.- Referent a l’escrit del passat dia 4 de febrer de l’Associació Cultural LA MARINADA, voldria fer unes puntualitzacions i acla-riments:

En primer lloc, el Consell Comarcal de la Segarra no ha pogut sancionar a la Associació Cultural la Marinada de Sant Guim de la Plana pels fets exposats en l’esmentat ar-ticle, atès que la competència per imposar aquest tipus de sancions, és de l’Ajuntament de Sant Guim de la Plana i més concretament de l’alcaldia.

En segon lloc aclarir que el Consell Comarcal de la Se-garra d’acord amb el Conveni de Cooperació amb la Dipu-tació de Lleida, presta serveis d’assistència jurídica, tècnica i funcions de secretaria i intervenció a 10 ajuntaments de la comarca, entre ells el de Sant Guim de la Plana, aquest des de l’any 2000 es assistit per funcionaris del Consell Co-marcal de la Segarra que presten les funcions de secretaria i

intervenció. En el cas de l’expedient sancionador a què fa re-ferència l’escrit, hi ha una fase instructora que ha de desen-volupar un funcionari, que evidentment no disposa un mu-nicipi petit com el de Sant Guim de la Plana, corresponent-li al Consell Comarcal de la Segarra d’acord amb la normativa i convenis vigents suplir aquestes mancances i prestar les funcions d’assessorament legal que s’escaiguin per tramitar l’esmentat expedient, com es fa exactament igual en tots els altres nou municipis de la comarca si s’escau.

Per últim, manifestar el nostre respecte per l’autonomia local dels municipis pel que fa a les seves decisions respecte a requerir les llicències i autoritzacions pertinents per poder desenvolupar qualsevol acte subjecte a les mateixes, sense que això sigui incompatible amb el suport que des del Con-sell Comarcal s’ha donat i es dona a un acte tant rellevant per la cultura popular no sols de la comarca sinó de tot el país, com és el Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana.

Pilar Subarroca, regidora cementiri.- L’any pas-sat, a petició dels veïns davant la falta de nínxols, es va fer una ampliació del cementiri de Guarda-si-venes amb un total de 12 nínxols nous. Per altra banda, al cementiri de Guissona, a la part nova, hi ha nínxols per vendre. Això, evidentment, suposa un increment d’ingressos a la partida del cementiri de l’Ajuntament de Guissona. L’any 2010 es van in-gressar, per la venda de nínxols juntament amb les taxes 17.376 €, fet que va fer augmentar la previsió inicial de 10.000 € previstos en els pressupostos. Te-nint en compte que, enguany, hi hem d’adjuntar els nous nínxols de Guarda-si-venes, hem augmentat el pressupost fent una previsió de 15.000€.

Fent números reals, de l’1 de gener fins el 17 de febrer de 2011, s’han venut nínxols per valor de 6.617€, i tot just encetem l’any. Si això ho sumem a

Resposta a l’al·legació d’AxG a la partida del cementiri

les taxes ordinàries del cementiri que pugen 9.167€, la partida d’ ingressos del cementiri suma ja 15.784€. En resum, amb una partida als pressupostos generals de 15.000€, ja tenim superada aquesta previsió inicial.

Fet aquest aclariment, dir que la venda de nínxols de l’any passat suposi un increment de la partida en el pressupost d’enguany demostra ignorància, dema-gògia o ganes de manipular informació. Tot això és lògica pura, si hi ha una ampliació d’oferta de nínxols al cementiri de Guarda-si-venes, se suposa, alhora, un augment de la partida que pertoqui. Això no s’entén? o potser interessa no entendre per crear confusió amb un tema tant delicat com aquest i que toca la fibra dels sentiments Tota aquesta informació de la què ara en parlo la teniu a l’abast tots els regidors de l’ajuntament. Fer aquest tipus de política és trist i diu molt poc del qui la fa.

OPINIÓ


Ramon Pérez (regidor d’Acció per Guissona).- A data d’avui, si volem agafar l’eix transversal des de Guissona, tenim diferents opcions per a fer-ho.

Una primera via és anar direcció Sant Guim de la Plana, cap a Vicfred i després a Sant Ramon, on podem entrar a l’eix transversal.

Una segona via és anar a Sant Ramon passant per Tarro-ja, o bé agafar-lo a Cervera.

Cap de les tres opcions sembla que sigui la millor, i el De-partament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de l’anterior govern es va proposar fer un nou accés pensant en Guissona i el seu trànsit elevat de camions.

És per això que el DPTOP va encarregar “l’estudi infor-matiu i estudi d’impacte ambiental. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram: Guissona-Pujalt” a l’empresa Iberinsa.

Aquest tipus d’estudi és el pas previ a la realització del projecte i posterior obra i serveix per a plantejar les alterna-tives del traçat, per a què a la fi sigui el govern qui decideixi quina carretera fer i per on ha de passar.

Aquest estudi informatiu ja està enllestit i pot ser consul-tat íntegrament per internet.

OPINIÓ

Nou accés a l’eix transversal des de Guissona

És de gran importància per Guissona que aquest tipus d’infraestructures estiguin planificades i executades de for-ma correcta. En cas contrari, el poble queda hipotecat de per vida. Recordem com ens ha quedat de limitat el poble per la nova carretera de Solsona, que ha fet que tinguem una barrera al creixement en aquella direcció i una molèstia per a tots aquells que vulguin gaudir d’una caminada fins a la font de Farell.

En l’estudi informatiu només es considera una proposta de traçat d’aquesta sortida de Guissona cap a l’eix transver-sal, i és seguint el mateix traçat de l’actual carretera de Sant Guim de la Plana. Amb aquest traçat, es faria una millora important d’aquesta carretera fins el seu encreuament amb la carretera de Vicfred, tot seguint fins a enllaçar amb la ca-rretera de Torà.

Per tant doncs, amb una anàlisi lleugera, guanyaríem una millora important en la carretera que va a Sant Guim de la Plana i a Vicfred. Però, hi perdríem alguna cosa ?

Cas que finalment la Generalitat de Catalunya considerés aquesta opció actual com l’única possible, a nivell de poble tindríem uns inconvenients de difícil solució.

Per una part, tot el trànsit de camions que diàriament han d’agafar l’eix transversal, continuarien passant pels carrers del mig del poble. El recorregut esperable de la majoria de camions seria el de pujar pel Carrer del Tint fins arribar a les


OPINIÓ

fonts del poble, i llavors agafar l’avinguda 11 de setembre fins al C/ Notari Roca Sastre i pujar per el C/ Doctor Torres Escrivà (carrer del camp de futbol) fins a la rotonda del po-liesportiu i enfilar llavors direcció Sant Guim de la Plana.

Un altre inconvenient fóra per a tots aquells que tenen per costum fer un passeig cap a la Font del Piteu, Sant Pere o bé l’Estany. Ara van per una carretereta amb poc trànsit i velocitat reduïda, però es trobaran amb una carretera com la de Tàrrega, que a part de ser insegura, no convida massa a fer-hi una passejada.

Per tant, és una bona opció aquesta sortida de Guissona cap a l’eix transversal per l’actual carretera de Sant Guim de la Plana? Hi ha altres opcions que caldria tenir en compte.

Es podria fer un enllaç de l’actual carretera de Solsona fins a la carretera de Vicfred, des de prop de Massoteres fins un punt entre el Pouet del Bisbe i Vicfred.

Aquest nou tram tindria un seguit d’avantatges. Per una part, tot el trànsit de camions de Guissona podria circular tranquil·lament per anar a qualsevol punt de Catalunya sense haver de passar en cap cas pel mig del poble. Millora tant pels vilatans com pels propis camioners.

A més, a Massoteres tindrien una carretera bona que els comuniqués fins a Vicfred i també cap a l’eix transversal.

Els pagesos podrien anar d’una zona a l’altra per una via de comunicació ràpida i còmoda.

Els habitants de Vicfred i Sant Guim de la Plana podrien estalviar-se anar fins a Guissona i creuar-la pel mig del poble per anar a Cervera, Solsona, Tàrrega o Ponts, de manera que per a ells fora més ràpid i còmode, i per a Guissona també.

Per acabar-ho d’arrodonir, qualsevol passeig cap a l’estany o l’ermita de Sant Pere fóra més tranquil que avui, ja que tot el trànsit amb l’eix transversal ja no hi passaria i només hi circularien els vehicles que anessin a Sant Guim de la Plana i Vicfred.

Finalment, la construcció d’aquesta variant no compor-taria cap molèstia ni accident de trànsit durant l’execució de la mateixa.

Tot i amb això, també hi ha algun inconvenient. El prin-cipal és malmetre una part del territori que actualment no té cap carretera, i això és un impacte a tenir en compte.

En qualsevol cas, aquesta segona opció no està ni con-templada en l’estudi informatiu, per tant, a data d’avui és totalment improbable que sigui la que s’executi, a no ser que ho diguem a l’organisme que ha de fer aquesta via de comu-nicació, que és la Generalitat de Catalunya.

L’estudi informatiu està a exposició pública fins el dia 21 de febrer, per tal que els Ajuntaments implicats, entre ells el de Guissona, puguin fer-hi les al·legacions que creguin oportunes i així valorar la idoneïtat del traçat escollit.

Si ara no donem cap alternativa a la proposta presenta-da, després serà molt complicat demanar un canvi, ja que haurem perdut el moment de fer-ho i ens lamentarem quan tinguem un trànsit de camions, soroll i fum insuportable pel mig del poble, i que serà desagradable tant pels vilatans, com pels propis conductors dels camions.

Val la pena que el progrés serveixi per a millorar el be-nestar dels habitants de Guissona i que guanyem en qualitat de vida dins el poble, al mateix temps que obrir el nostre poble a vies per a passejar i gaudir del nostre entorn.

“Si ara no donem cap alternativa a la proposta presentada, després serà molt complicat demanar un canvi. Hi ha temps fins el dia 21”


OPINIÓ

Ramon Mases (AxG).- En el darrer número del Doll In-formatiu es publica una carta signada pel Grup Municipal d’ERC a l’ajuntament de Guissona sota el títol “Sr. Pe-rez, tal fa, tal trobarà” on en comentar les respostes a les al·legacions presentades per AxG als pressupostos de l’any 2011 aprofiten per proferir desqualificacions, judicis de va-lor i d’intencions del tot intolerables sobre el regidor d’AxG, Ramon Pérez Mir, i a les que cal respondre i puntualitzar.

En primer lloc, un aclariment i una petició. Tot i que les al·legacions són firmades pel Ramon Pérez com a regidor d’AxG el contingut de les mateixes vénen avalades per la resta del grup municipal, pel partit AxG i subsidiàriament pels ciutadans de Guissona que en les darreres eleccions mu-nicipals van depositar el seu vot fent confiança a la nostra opció política. Així doncs quan el grup municipal d’ERC vulgui comentar alguna de les iniciatives d’AxG els demano que ho facin dirigint-se al al grup o partit polític ja que per-sonalment, i em consta que tots els companys d’AxG, sense excepció, ens sentim “corresponsables de” i “donem suport a” totes les actuacions realitzades fins el dia d’avui, sigui qui sigui qui les hagi signat.

Atacar personalment als opositors, escrivint un únic nom i cognom, alhora que llençant un advertiment-amenaça (“tal farà, tal trobarà”), creiem que es mostra d’una mane-ra d’entendre la política equivocada i que s’atansa més a l’exercida en règims totalitaris envers als que s’atreveixen a qüestionar les seves decisions que la pròpia d’un sistema democràtic com el que cal donar per suposat que tenim a Guissona.

I quin ha estat el nostre atreviment? Preguntar sobre el contingut de certes partides del pressupost del 2011 i mos-trar la nostra disconformitat sobre el dotació d’altres. Res més.

I això després que ERC-PSC ignorés el nostre oferiment per participar en l’elaboració dels pressupostos. Això posa de manifest que exercir el poder amb majoria absoluta i amb

En defensa de l’anomenat “Sr. Pérez”el suport incondicional del PSC fa que no sigui necessària la nostra opinió per aprovar-los. Ho acceptem. Són les regles del joc que el grup d’ERC ha volgut que siguin. Però en cap cas aquesta circumstància pot negar-nos el dret a dir-hi la nostra. Exercir l’obligació que tenim com a oposició de su-pervisar i, si cal, qüestionar els acords del govern local s’ha pres com una provocació i ha fet enfadar al grup majoritari a l’Ajuntament, quan no hauria de ser així sinó que, acceptar-ho, voldria dir creure en el joc democràtic.

ERC adopta l’actitud contrària a allò que AxG sempre ha defensat: potenciar la participació ciutadana en la presa de decisions. No tant sols la participació de la resta del partits sinó també de les entitats i de la ciutadania interessada en els projectes necessaris per al futur de Guissona.

Voldria acabar fent una crida a tots els guissonenc/ques de bona voluntat que no estan d’acord amb aquesta forma de fer política d’ERC, per a què s’animin a participar en les properes eleccions tot integrant-se en una candidatura, sigui quina sigui, però que tingui com a base fonamental el res-pecte i consideració a tots aquells que dediquen el seu temps i esforç a treballar per millorar el nostre poble.

Crec que amenaces de l’estil “tal farà, tal trobarà” són del tot desafortunades i injustificables pel simple fet que un re-gidor, en representació d’un grup escollit democràticament i que té la representativitat d’una part gens menyspreable de guissonencs i guissonenques, hagi manifestat el desacord amb una part dels pressupostos en els que ni se’ns ha deixat intervenir i, ara, sembla que ni tan sols opinar.

I un altra crida als membres d’ERC per a què recapacitin i deixin aquesta incomprensible forma de fer: AxG va néixer perquè legítimament creia que una altra manera de fer les coses era possible en la política local, i ho continua pensant. Per això, si aconseguim representació en les properes elec-cions, oferirem la mà estesa a la resta de formacions, vostès inclosos, per tal de treballar conjuntament en benefici del poble de Guissona.


Ateneu de Guissona E.P.D.OPINIÓ

INDRETS DEL PASSAT

Font de la Verge de la Salut - Guissona 1965. Arxiu: Miquel Parramon.Postals realitzades per l’empresa Catalan Ibarz de Barcelona - 1965.

Tens fotografies antigues de la plana de Guissona? Si vols poden sortir al Doll Les pots enviar a:

[email protected]

Aish Sunna.- Aquesta frase lapidària és la que haurem de gravar a la façana de l’històric edifici de l’Ateneu de Guissona ja que, segons revelacions del WikiLeaks local, l’Ajuntament de Guissona no pensa gastar ni un “ral” del seu pressupost per la continuació de les obres de rehabilitació de l’emblemàtic edifici.

Si he de ser honest, l’afirmació de l’anterior paràgraf no és del tot correcta ja que han obert una partida de 100 euros per si comencen a arribar subvencions de la Generalitat, Go-vern Central o Caixes d’Estalvis que, com tots sabeu, neden en l’abundància (tots ells). El cas és que dels ingressos ordi-naris del consistori no n’hi destinaran ni cinc cèntims.

Però el que hem de fer és desgranar la situació actual:Un ateneu és una associació cultural que organitza xerra-

des, conferències, cursos o d’altres activitats d’interès pels seus associats. En els darrers anys s’ha generalitzat la crea-ció d’ateneus i casals populars arreu dels Països Catalans, formats per persones i entitats que fan del casal un espai de trobada i intercanvi per a les seves activitats a nivell local.

L’associació Ateneu de Guissona ha estat des de 1923 una d’aquestes associacions que, a més a més, era la propie-tària dels locals que coneixem amb el nom de “l’Ateneu”. Ha estat en els darrers anys que, vist el deplorable estat de les instal·lacions, la Junta ha tirat per la via directa, enderro-cant l’edifici del teatre i realitzant un nou projecte de rehabi-litació. Tot això pagat amb les subvencions que l’associació va rebre de diverses administracions.

Va ser a finals de 2008 quan el “Plan Zapatero” va anun-ciar que enviaria a Guissona al voltant d’un milió d’euros. La Junta, atenta a la situació, va pressionar a l’equip de govern perquè destinés aquesta quantitat a les obres de reforma. Al final l’Ajuntament va destinar a l’Ateneu uns 600.000 euros.

Al mateix temps es va signar un contracte de permuta pel que l’Ateneu feia entrega a l’Ajuntament la sala del teatre a canvi de rebre el bar i el Saló Rosa completament reformats en un termini no superior als deu anys. Més tard es van re-bre 100.000 euros del Ministeri de Cultura i enguany s’està a l’espera d’adjudicar obres pels diners que provenen del PUOSC (Generalitat de Catalunya).

En aquests moments el llogater del bar ja l’ha deixat i l’Ajuntament ja té llum verda per iniciar les obres a l’espai que ara ocupen el bar i el Saló Rosa, res ens molesta, només un petit detall, que amb 100 euros poca cosa podrem fer. Per molta voluntat que s’hi posi, els diners són els diners.

Senyors candidats de les properes eleccions a l’Alcaldia de Guissona, ja sé que tots utilitzareu l’Ateneu en la vostra campanya electoral, us demano que hi destineu alguna cosa més que els diners que arribin de les subvencions perquè de diners n’enviaran pocs i, si no hi fiquem una mica de la nostra part, L’ATENEU NO S’ACABARÀ MAI – LOST IN TRANSLATION (*)

Moltes gràcies a la Junta de l’Ateneu per la feina feta.

(*) Cartells de Reis


Cal recuperar la lleid’estabilitat pressupostària

OPINIÓ

Josep Ignasi Llorens, diputat al Congrés del PP per Lleida.- A Espanya s’hi ha instal·lat un estat de pessimis-me generalitzat. Mil desocupats més cada dia s’han incor-porat a l’atur i l’última dada registrada per l’EPA el situa en l’esfereïdora xifra de 4.700.000, tres milions dels quals han estat generats en els últims tres anys. Més d’un milió de llars, concretament, 1,3 milions, tenen tots els membres a l’atur i el nostre sistema financer, segons ZP, el més solvent del món, fa aigües per tot arreu i, malgrat les injeccions, no dóna un crèdit.

La Seguretat Social, dotze anys després, està prop dels números vermells i la reforma de les pensions que proposa el Govern socialista situa en 38,5 anys cotitzats el període necessari per arribar a la pensió màxima als 65 anys, cosa que exigeix que els joves trobin feina abans dels 27 anys, una qüestió gens fàcil si tenim en compte que el 50 per cent de les persones menors de 30 anys està a l’atur, un altre es-candalós rècord mundial.

Ara el nostre president accepta que s’ha equivocat al re-conèixer la crisi tard i reaccionar encara amb més lentitud i a mitges. I això no és un pecat venial, perquè el retard exigeix remeis molt més dolorosos que els que han hagut d’aplicar els que no van falsejar la realitat. D’altra banda, la seva con-tinuïtat presentada ara com un exercici de responsabilitat i una espècie d’autoimmolació és contraproduent, perquè Za-patero és part del problema i els mercats estarien molt més tranquils si el líder polític d’Espanya fos algú diferent de qui ens ha portat a aquesta situació.

Reclamar ara tots els consensos que ha menyspreat quan

se li han ofert, suposa desvirtuar l’essència de la democràcia que se sustenta precisament en la necessitat i en l’existència de polítiques alternatives quan la gestió ha fracassat.

Ara, quan Zapatero, amb raó, exigeix austeritat a les au-tonomies, no es pot oblidar que fins fa molt poc el dèficit que ens deixava Montilla i els dos penosos tripartits li passaven desapercebuts. Tot i que tampoc pot radicalitzar Artur Mas les relacions amb la resta d’Espanya perquè a la Generalitat, com a totes les administracions públiques, els toqui ara un exercici d’austeritat responsable i inajornable.

En definitiva, per conquerir la confiança del ciutadà és essencial atendre les seves prioritats, i ara la principal és crear ocupació per garantir les pensions, la sanitat i l’Estat del benestar, i això passa per un sever exercici d’austeritat en la despesa pública, privatitzar o tancar la majoria de les més de 4.000 empreses i ens públics i eliminar les subven-cions i prestacions arbitràries. No es vol acabar amb les au-tonomies, sinó evitar duplicitats, clientelismes, organismes superflus o ambaixades innecessàries.

Per aconseguir-ho, s’ha de recuperar la llei d’estabilitat pressupostària per a totes les administracions, derogada pel Govern socialista el 2004. Només així es podran alliberar recursos per reduir l’impost de societats, bonificar les cotit-zacions o modificar la negociació col·lectiva, que és el que afavoreix els que creen ocupació, és a dir, els autònoms, les pimes i els emprenedors. Si no es fa així, continuaran els sacrificis inútils, les retallades socials, les rebaixes de les pensions i l’augment de l’atur, i continuarem esprement als emprenedors i als mes febles.

FUTBOL SALA

ACLE GUISSONA 7 CASTELLSERÀ 4Cadet masculí / Dissabte 12.02.2011 a les 11 del matí

CASTELLSERÀ: Roger Boncompte, Daniel Milla (2), Ai-tor Llobet (1), Albert Alsina (1), David Vidal, Sergi Faupa, Samuel Centeno, Roger Alsina i Toni Alferez.

ACLE GUISSONA: Joel Carmona, David Cuadros, Jordi Garcia (1), Iker Matarredona, Carles Rull, Aleix Andres (1), Vitaly Ukrayness (1), Oriol Lopez (2), Didac Martinez i Ig-nasi Baeta (2).ACLE.- Domini dels de Guissona que no van donar gai-res opcions al rival. Màxims golejadors per l’ ACLE Ignasi Baeta i Oriol López, pel Castellserà Daniel Milla amb 2 gols cadascun. Foto de l’equip cadet masculí


FUTBOL

LA POBLA 0 - GUISSONA 11a territorial grup 5

Redacció.- El Guissona va vèncer al penúltim classificat. I per aquest motiu segueix l’estela del CF Solsona des de fa algunes setmanes a només 2 punts.

El pròxim partit és contra el 7è i, per tant, un matx difícil. Cal animar l’equip en un dia que pot ser decisiu per tal de, potser, ja escalar algun lloc en la classificació. Després de 21 jor-nades el Guissona es mostra com un dels equips que menys gols fa però que més els rendibilitza. A veure si l’equip s’inspira i fa més gols en aquesta recta final de temporada.

Seguint en el lloc 12è de la taula

Pròxim partit contra el setè:UE Guissona - La Seu d’Urgell

FUTBOL

EFGuissona.- Partit irregular dels nostres: en el primer quart no van saber aturar el millor jugador del Lleida que en pocs minuts, ens va crear molts mals de cap i va ser l’artífex del 2-0. En el segon quart, vam saber aprofitar el fet que el seu millor jugador estava en defensa i vam dominar el centre del camp i sense problemes en defensa. En una passada al interior del àrea (i en un fora de joc molt clar) vam escurçar diferències, 2-1. Tot seguit un “obús”de fora l’àrea que toca al pal i entra a gol (2-2). I per acabar aquest quart, una ju-gada que comença amb un control al mig del camp, regat, passada precisa a la banda dreta, arribada fins la ratlla de fons, passada a l’interior de l’àrea petita entre la defensa i el porter i un gol molt maco, en què va participar quasi tot l’equip.

El tercer quart va ser més igualat. Els de Futbol Lleida van empatar en treure un córner al segon pal. Els nostres defenses aturaven força bé els seus davanters i per si de cas, el nostre porter també es mostrava molt segur sota pals, en dues faltes arran de l’àrea que van picar els de Lleida. A punt d’acabar el tercer quart, en una jugada ràpida per banda, tre-

ta des de la nostra defensa, va acabar amb una paret i passa-da que va significar el 3-4. En l’últim quart els de Lleida ens van pressionar molt. Hi havia molts nervis (la graderia molt alterada) i en una xut de fora de l’àrea va arribar el definitiu 4-4, a 2 minuts del final. El resultat es pot donar com a bo. I ara, a recuperar efectius de cara al proper rival, el Cervera. Tots al camp a animar l’equip!

Futbol Lleida 4 - Guissona “A” 4Crònica aleví “A”

Aleví A


BÀSQUET

ACLE GUISSONA 105 VILANOVENCA 32Bàsquet territorial masculí sènior B

El Guissona passa per sobre del Vilanovenca

L’Acle Guissona ja és tercer i segueix a només una victòria dels primers, l’Agramunt i els Pirineus. Aquest cap de setmana partit contra el Bellvís!Partit jugat el 12 de Febrer, al Pavelló

de Guissona a les 17:00 hores.ACLE Guissona:5 inicial : JUNYENT A. (16 punts) PALET J. (10 punts) GIL D.(25 punts) DOMENECH A. (27 punts) SOLER M. (0 punts).Resta de l’equip : CHAMORRO M. (7 punts) PORTA M. (0 punts) RAMIREZ A. (8 punts) VALERO J. (5 punts) JO-VELL A. (7 punts).

Vilanovenca:5 inicial: SEGARRA R. (2 punts) MIT-JANA A (2 punts) SANCH J.(6 punts) MARTÍ J. (3 punts) CAPDEVILA A.(7 punts).Resta de l’equip: QUINTANA R (11 punts) RUCCO E. (1 punt).

Parcials:ACLE GUISSONA: 22 23 33 28VILANOVENCA: 11 10 04 07

ACLE.- El Guissona es reivindica a casa contra un fluix Vilanovenca en una victòria contundent.

Els locals han dominat tot el matx amb gran autoritat, amb uns percentat-ges d’encert molt elevats.

En els dos primers períodes el Vila-novenca encara a estat donant la cara, i aguantant les envestides dels Guissone-sos, però ja en la represa, els visitants han baixat els braços, i res han pogut fer contra la força dels locals, que a base de preses de pilota, contraatacs i superioritat en el rebot, han estat total-ment superiors.

Dades importants:El Guissona es consolida com una

de les millors defenses de la lliga amb una mitjana de nomès 47 punts rebuts per partit.

El Guissona ja es dels que té més punts average. Això sobretot es molt important de cara a final de temporada, ja que pot determinar la classificació a final de temporada.


HANDBOL

ACLE GUISSONA 37 SANT OT 15Cadet masculí / Dissabte 12.02.2011 a les 11 del matí

ASSOCIACIO 28 ACLE GUISSONA 20Cadet femení / Dissabte 12.02.2011

ASSOCIACIÓ: Elena puertotas, Nuria Castelló, Ines Su-bina, Meritxell Perez, Ariadna Calado, Laia Sole, Nuria Na-vas, Andrea Rovira, Maria Menchus, Mariona Vidal, Maria Oro, Judith Rovina, Jordina Mavau i descree Rodríguez.

ACLE GUISSONA: Judith Bosch, Irene Guim, Marina Raluy, Erica Valero, Marta Santesmases, Farners Dalmases, Sara Kammach, Aina Farres, Berta Graells i Oksana.

ACLE Guissona: Roger Rull, Josep Santesmases, Roger Pijuan, Jordi Segura, Oriol Andres, Cristian Perez, Aleix Gomea i Jonathan Diaz.

SANT OT: Joan Guerrero, Naul Ksllauch, Kevin Torrejon, Joel Jordana, Manel Porte, Samir Halhoul, Aleix Martin, Farkouch Halhou, Ismael Halhou i Abdesamas.

ACLE.- Tot i la baixa del porter Gerard Majoral, els locals van imposar-se en tot moment al marcador. Amb un parcial la primera part de 20 a 5 i la segona de 17 a 10. Màxim go-lejador Roger Pijuan.

ACLE.- Partit jugat al pavelló Onze de setembre de Llei-da. Un resultat la primera part de 16 a 8, on les del Lleida van saber treure avantatge als contraatacs i adelantar-se al marcador. Reacció de les de Guissona a la segona part amb un parcial de 12 a 12. Però no en van tenir prou per poder guanyar aquest important partit.

MOTOS

La reacció no va ser suficient i l’Acle no va poder capgirar el

partit malgrat l’esforç

Pilar Subarroca.- Xavier Subirana (1r) de Sant Llorenç i Benet Gómez de Guissona (3r) protagonistes destacats de la clàssica multitudinària Basella Race 1 que va reunir més de mil pilots.

Benet Gómez tercer de la Bassella Race 1Tots dos pilots (Xavier i Benet) del club Sip Sport i amb

TM. El Benet va quedar tercer a la primera cursa que corre com Junior (15 a 21 anys), en un inici de temporada molt bo.

El podi dels júniors. A la foto de l’esquerra Benet Gómez


PASSATEMPS

Sopa de lletres

Busca vuit municipis de la SegarraBiosca GuissonaMassoteresTorà

Sudoku

EstaràsIvorraTalaveraCervera

Solució setmana anterior


MÚSICA

Max Rivera Pol Torradeflot Marc Sangés Gerard Enrique

Gran concert de debut dels Posem la Quarta

Redacció.- Al voltant de 70 persones es van reunir el pas-sat dissabte a la sala social de l’ajuntament de Tarroja. Els Posem la Quarta van interpretar diverses cançons de grups internacionals com: Green Day, Ozzy Osburne, Kiss, Guns N’ Roses, Nirvana...

Tot i la seva joventut el grup va demostrar molt caràcter i va impressionar als assistents amb la seva qualitat musical.

Al final els nois es van endur una gran ovació del públic, que fins i tot va demanar repetir algun dels temes interpretats durant el concert.

Els Posem la Quarta continuen buscant cantant per com-pletar aquest prometedor grup musical guissonés format pel Max, el Pol, el Marc i el Gerard. Esperem poder tornar a gaudir aviat d’un nou concert.


IV trobada de mini handbol a Guissona

TROBADA ESPORTIVA

ACLE.- El diumenge 13.02.2011 a Guissona es va celebrar la IV trobada de Mini handbol. Amb la participació d’un to-tal de 29 equips.

En categoria benjamí: C.H. Igualada Masc, Marta Mata Vilanova Mixt, Col. Roser Masc, C.H. Agramunt Mixt, Acle Guissona Mixt, Ceaca Fem.

Categoria Aleví Masculí: C.H.Igualada, Pardinyes “A”, Pardinyes “B”, Col·legi Ntra. Senyora del Roser i Sant Joan Despí.

Categoria Aleví Femení: ACLE Guissona, Camps Eli-sis, J. Maragall Vilanova, Associació Lleidatana, CEACA Gemma´s, CEACA Maite´s i C.H. Igualada.

Categoria Aleví Mixt: C. H. Agramunt, Balsareny A, Bal-sareny B, P. Fabra Vilanova i C.H.Agramunt B.

Categoria Babys: ACLE p4, Col·legi Roser i ACLE P5

Amistós Infantil: ACLE Guissona i C.H.Agramunt.

Una trobada que va començar a les 10 del matí i va acabar a les 14h. Amb molt públic i molta animació. Els nens no van parar de jugar i aprendre aquest esport. Una matinal no competitiva on l’ important és participar.

L’organització a càrrec de l’ ACLE Guissona va ser Excel·lent.

Babys ACLE

Babys Col·legi Roser

Aleví femení Guissona

Aleví femení Guissona

Bernat tirant

El Doll Informatiu 10

Documents

Transcript of El Doll Informatiu 10